'��\C!!JGRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1994-95

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

œ

lORICAJoyas y PerlasJoies i Perles

GENEHALITAT DE CATALUNYA

AJUNTAMENT DE BAHCELONA

MINISTERIO DE CULTUHA

DIPUTACIÓ DE BAHCELONA

Director del cor

Andrés Máspero

Orquestra Simfònica i Cordel Gran Teatre del Liceu

Solistes

Mechthild Gessendorf, sopranoAlan Titus, baríton

Director d'orquestraSalvador Mas

Violí concertino: Josep M. Alpiste

Amb la col·laboració de

FUNDACIÓ URIACH

Basílica de Santa Maria del Mar

Dimecres, 1 de febrer, 21 h.

Que el seu record esperoni el nostre món cultural i musical a l'acomplimentdels nobles objectius fixats.

Aquest concert d'avui és el primer que se celebra (en el marc de la

Temporada 1994/95 del Gran Teatre del Liceu) després d'un fet luctuós: la

mort de Lluís Portabella, esdevinguda el passat 17 de desembre.

Per això, avui, abans de començar el concert, el Consorci del Gran Teatre

del Liceu evoca la figura del mecenes desaparegut i converteix en

homenatge a la seva persona la versió del Rèquiem alemany de Brahms, queés a punt d'iniciar-se.

En memòria de Lluís Portabella

Mencionar el seu nom vol dir esmentar el d'una de les persones que més ha

fet per la cultura musical al nostre país.

No és desavinent de pensar que aquest homenatge musical no li hauria

desplagut. No en va el Rèquiem alemanyera una de les seves obres

predilectes, tal com ho testimonia la programació de les diverses versions

que en propicià, conduïdes per Sergiu Comissiona (1965), Rafael Frühbeck

de Burgos (1973), Fritz Rieger (1976) i Kurt Masur (1979).La seva noble passió per la música fou el nord que guià els seus passos en

l'acompliment d'allò que cregué un deure: situar Barcelona en el rang

equivalent al dels principals centres musicals i operístics d'Europa. Altrament, aquest homenatge, per un atzar provident, s'escau en la data,avui, en què s'ha constituït el Consell de Mecenatge de la Fundació del Gran

Teatre del Liceu, cridat a esdevenir una eina decisiva per al futur del

Teatre. És una escaiença significativa, perquè Lluís Portabella fou un

exponent genuí de la cultura del mecenatge, tan exemplarment exercida.

A la consecució d'aquest propòsit esmerçà els seus afanys i la seva il-lusió, tot

exercint -quan calgué (i calgué molt sovint)- funcions de suplènciainstitucional.

I si la trajectòria de Pro-Música marca un dels punts culminants de la vida

concertística de Barcelona dels darrers trenta anys, la passió amb què Lluís

Portabella exercí les seves funcions de Director del Gran Teatre del Liceu,arran de la constitució del Consorci, fou l'expressió tangible de qui uní una

profunda estimació pel Liceu al coneixement exhaustiu del complex món

líric i al tracte senyorívol en totes les facetes de la seva comesa.

Més enllà de consideracions contingents, allò que de debò deixa petja en la

trajectòria d'una persona és l'obra realitzada. I la que ens ha deixat aquell a

�qui homenatgem s'insereix de ple en l'estadi de les manifestacions

irrepetibles.

Dos foren els grans eixos sobre els quals basculà la seva activitat de

promotor: el Patronat Pro-Música i el Gran Teatre del Liceu.

És de justícia proclamar que l'impuls artístic i la projecció universal del

Liceu dels darrers anys són deutors, en bona part, de les premisses i criteris

que hi aplicà en l'època de la seva gestió.

Programa

Johannes Brahms

(1833-1897)

Un Rèquiem Alemany, op. 45

I. COR: «Selig sind, die da Leid tragen»Poco andante e con espressione

II. COR: «Denn alles Fleisch es ist wie Gras»

Moderato in modo di marcia

III. BARÍTON I COR: «Herr, lehre doch mich»

Andante moderato

IV. COR: «Wie lieblich sind deine Wohnungen, Herr Zebaoth»

Con moto moderato

V. SOPRANO I COR: «IhI' habt nun Traurigkeit»Andante

VI. BARÍTON I COR: «Denn wir haben»

Andante

VII. COR: «Selig sind die Toten, die in dem Herren sterben»

Maestoso

(Text complert del Rèquiem a la pàgina 27)

10 I Il IOC Il A F I E S

MechthildGessendorf

BIOCRAFIES 111

Alan Titus

Nasquéa Munie i començà a ser reconeguda internacionalment

després de cantar l'Emperadriu (Die Frau ohne Schatten) a la

Bayerische Staatsoper de Munie i a Viena. Debutà a la

Deutsche Oper Berlin amb Don Carla, i, al Festival de Bregenz 1983,hi cantàDerFreischütz. La seva primera actuació al Covent Garden de

Londres fou e11987, amb l'Elisabeth de Tannháuser. Més endavant hiha cantat Elsa (Lohengrin), que també ha fet a Lisboa (amb Waltraud

Meier).Ha interpretat Jenufa, Sieglinde (Die Walküre) i, sobretot, la Mariscala

de Der Rosenkavalier, que va fer a Viena, Nova York, Ais de Provença(Bychkov/Richter), Zuric (Hampe) i al Théâtre des Champs-Elyséesde Paris (1989) en una polèmica posada en escena de Jean-Louis

Martinoty. Debutà a la Scala de Milà el 1988 amb el paper de Senta

(Der fliegende Hollander), dirigida per Riccardo Muti i Michael

Hampe. També ha interpretat l'òpera wagneriana a l'Òpera de l'Estatde Viena, alMetropolitan de NovaYork (James Levine/AugustEverding)i al Teatro Lírico Nacional La Zarzuela de Madrid (1993).Va debutar al Liceu el1990 ambAriadne aufNaxos, al costat d'EditaGruberova. Tornàla temporada 1993-94 ambDerfliegende Hollander

(Uwe Mund/Willy Decker) •

Nasquéa Nova York i féu els estudis de cant a la Juillard

School. Debutà a Washington i , el 1972, a la New York

City Opera. Un esdeveniment important de la seva carrera

.

fou l'estrena de la Missa de Bernstein a Washington i també el

debut europeu a Amsterdam amb Pelléas et Mélisande. Despréscantà a París, Düsseldorf, Hamburg, Colònia, Florència i , com a

invitat permanent, a Ia Bayerische Staatsoper. Als Estats Units

canta sovint a Chicago i San Francisco. Ha fet molts

enregistraments, entre els quals destaca el protagonista de Don

Giovanni amb la direcció de Kubelik. Altres òperes del seu

repertori són Capriccio, Die Nase (de Xostakòvitx), Casi fantutte, Falstaff, Don Carla i La Cenerentola.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1990-91 amb el

paper titular de Don Giovanni, amb la companyia de la BayerischeStaatsoper de Munie •

121 B IOC Il A r I E S

Salvador Mas

Nasquéa Barcelona l'any 1951. Es formà musicalment a

l'Escolania de Montserrat i al Conservatori SuperiorMunicipal de Música de Barcelona. Els estudis de direcció

d'orquestra, els inicià amb Antoni Ros Marbà. Simultàniament

va cursar Filologia Romànica a la Universitat Autònoma de

Barcelona. Becat per la Fundació March i el Ministeri de Cultura

austríac va estudiar direcció orquestral i coral amb Hans

Swarowsky i Günther Theuring, respectivament, a l'Escala Su­

perior de Música i Art Dramàtic de Viena, on es va graduar amb

les qualificacions màximes. Fou becat també dues vegades per la

Fundació Castellblanch per estudiar amb Bruna Maderna a

Salzburg i , a Siena, amb Franco Ferrara. Fou guardonat per la

Fundación Española de la Vocación, pel Ministeri de Cultura

austríac i en el Concurs Internacional «Hans Swarowsky» de

Viena.

Després d'un breu contracte amb l'Òpera de Magúncia, on va

iniciar la carrera professionalla temporada 1977 -78, fou nomenat

director de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, càrrec que exercí

del 1978 al 1981; del 1981 al 1982 en fou el principal director

invitat. Posteriorment, fou també director de l'Orfeó Català.

B IOC R A F I E s 113

De l'any 1985 al 1991 ha estat director de l'OrquestraFilharmònica de Württemberg a Reutlingen (Alemanya), i des

de 1988 ho és de l'Orquestra Simfònica del Limburg a Maastricht

(Països Baixos). A més de les principals orquestres espanyoles ha

dirigit també a Àustria, Bèlgica, Canadà, Polònia i Mèxic.

També dirigeix les Orquestres de la Ràdio de Leipzig i Berlín.

Des del 1991 ha tingut al seu càrrec la classe de Direcció

d'Orquestra del Conservatori Superior Municipal de Música de

Barcelona. Durant la temporada 1993-94 va començar a exercir

el càrrec de director titular de l'Orquestra Simfònica de Düsseldorf

i del Cor de la Unió Musical de la mateixa ciutat _

141 Il IOC Il il F I E S

Andrés

Máspero

eomençà els estudis musicals al seu país, Argentina. El

1976 fou nomenat director del Coro Estable del Teatro

Argentina de La Plata i de 1978 a 1982 féu la mateixa

tasca al Teatro Municipal de Rio de Janeiro. Des de l'any 1982

dirigí, durant tres temporades, el Cor del Teatro Colón de

Buenos Aires. L'any 1988 aconseguí un Master a la Universitat

Catòlica de Washington, ciutat on actuà també com a pianista al

Kennedy Center i el1989 fou director de cor a la Summer Opera.Durant el període 1988-90 fou director d'IAVE (lberoamericanVocal Ensemble) i la temporada 1990-91 director del Cor de la

Dallas Opera. La temporada 1990-91 fou nomenat subdirector

del Cor del Gran Teatre del Liceu, que ara dirigeix com a titular.

El desembre de 1993 es va doctorar en música a la Universitat

Catòlica de Washington _

B IOC Il A F I E s 115

Orquestra Simfònicadel Gran Teatre

del Liceu

Desde la creació del Consorci del Gran Teatre del Liceu,

la normalització de l'Orquestra i el millorament de la

seva categoria simfònica ha estat propòsit principal en

els plans de la nova etapa del Teatre, que s 'ha clos amb l'incendi

que el gener de 1994 va destruir l'escenari i la sala. Els directors

titulars de la formació han estat Eugenio M. Marco i més

endavant Uwe Mund, que es va imposar com a objectiu dotar

l'Orquestra d'un repertori simfònic (Mozart, Brahms, Mahler,Bruckner, Txaikovski, Mussorgski, Montsalvatge) que li danés

un nou protagonisme.Diferents directors invitats han treballat en el decurs d'aquestsanys amb l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, entre

els quals cal citar els mestres Albrecht, Bonynge, Decker, Gatto,Gandolfi, Hollreiser, Kulka, Nelson, Perick, Rennert, Rudel,Steinberg, Weikert, Schneider, Varviso, Maag, Neumann, Ros

Marbà, Pons i Gardelli.

L'orquestra ha actuat al Teatro Real i al Palacio Real de Madrid,les Arenes de Nîmes, l'Òpera de Ludwigshafen, el Théâtre des

Champs-Elysées de París, el Palau de la Música Catalana i el Teatre

Grec de Barcelona, el Festival d'Orange, l'Odeon Herodion Atticus

d'Atenes i el Festival de Peralada, entre d'altres indrets _

161 Il IOC Il A F I E S

Cor del Gran

Teatre del Liceu

ElCor és una peça fonamental dels espectacles del Gran

Teatre del Liceu i , des de la primera temporada del

Consorci, ha experimentat una renovació constant. En

iniciar la temporada 1982-83, Romano Gandolfi es féu càrrec de

la direcció juntament amb Vittorio Sicuri. La temporada 1990-

91, Andrés Máspero fou nomenat subdirector del Cor, que ara

dirigeix com a titular.

D'entre les seves actuacions cal assenyalar el Requiem de Verdi

(Teatro Real de Madrid) i la primera versió escenificada a

Espanya de l'òpera Moses und Aron de Schonberg (Gran Teatre

del Liceu), a més del Requiem de Mozart, la Missa Solemnis de

Beethoven i la Missa de la Coronació de Mozart.

El Cor del Gran Teatre del Liceu ha actuat a les Arenes de Nîmes,en ocasió de l'estrena a França de l'òpera de Verdi Il Corsaro.

També ha interpretat Lucia di Lammermoor a Ludwigshafen i

Lucrezia Borgia a París. Ha cantat sota la direcció dels mestres

Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick,Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Maag i Neumann,entre d'altres _

1'I

1 17

ORQUESTRA Concertinos Timothy E. McKEITHEN Josep TORDERA

SIMFÒNICA DEL GRAN Josep M. ALPISTE Victor PETRE Miquel BARONA*

N.N. Franck TOLLINI (Clarinet baix)TEATRE DEL LICEU

Màrius VERDAGUER FagotsViolins primersMaria Anca ANDREI* N.N. Just MOROS*

Tobias GOSSMANN* Violoncels Eugenia SEQUEIRA *

Margaret BONHAM Pere BUSQUETS* Ramon ISBERT

Miloslav CAPKA Peter THIEMANN* Francesc BENÍTEZ*

Andrea CERUTI Adam GLUBINSKI (Contrafagot)

Birgit EULER Esther Clara BRAUN Trompes

Manuel GUERÍN Alexandre BÁSCONES Vicenç AGUILAR*

Piotr JECZMYK Carme COMECHE Frantisek SUPIN*

Edith MARETZKI Rafael SALACarles CHORDÀ

Dorma MARGINEANTU Juan Manuel STACEYEnric Xavier MARTÍNEZ

Emilian TOADER Georghe TATUFrancisco RODRÍGUEZ

Vessela TOMOV M. Eulàlia VALERO Ignacio ZAMORA

Guerassim VORONKOV Matthias WEINMANN TrompetesAHa VORONKOVA N.N. Josep BELLO*

Violins segons ContrabaixosFrancesc COLOMINA*

Annick PUIG* Tomàs ALMIRALL* Àngel VIDAL

Anton ZUPANCIC* Lluís FARRENY*Francisco VILLAESCUSA

Antònia TERRÉS Josep QUER Trombons

Teresa BASAS Jaume ALBORS Josep Antoni OLTRA*

Rosa BIOTA Francesc LOZANO Francesc SÀNCHEZ*

Mercè BROTONS Joan MAULEÓN Detlef HILLBRICHT*

Elena CEAUCESCU Lluís RUSIÑOL (Contrabaix)

Rodica Monica HARDA Rafael de la VEGALuis BELLVER

David MORALESMarcel NOLL Flautes

Jordi PAPS Albert MORA*Tuba

Sebastian POPESCU Joan Josep RENART*José Miguel BERNABEU*

Frederic SBERT Agustí BRUGADA ArpesJulius VARADI Manuel FLORENCIANO Lina SERRACARABASSA *

Jordi VILARGUNTÉ Oboès Margarita ARNAL*

Violes Francesc CASTELLÓ* Percussió

Birgit Renate SCHMIDT* Emili PASCUAL*Artur SALA*

Marie VANIER * Richard VAUGHAN*(Timbals)

Florian MUNTEANU (Corn anglès)Victorià JORGE*

Bettina BRANDKAMP Enric PELLICER Jordi MESTRES*

Mihail FLORESCU ClarinetsJulio BURGOS

N.N.Nicolae GIURGEA Philip R. CUNNINGHAM*

Lluïsa JAIME Josep MERCADAL* (*) Solistes

18 I

Sopranos primeresM. Isabel ARQUÉIsabel BARBA

M. Lluïsa CARDONA

Núria DELGADO

M. Isabel FUENTEALBA

M. Rosa LÓPEZMirta Maria LORA

Encarnació MARTÍNEZAnna OLIVA

Àngels PRATS

Marta RIBAS

M. Teresa RIBERA

M. Carme RICART

COR DEL GRAN

TEATRE

DEL LICEU

Sopranos segones

Amparo CATALÁNNúria CORS

Clara LIGERO

M. Dolors LLONCH

Glòria LÓPEZIsabel MAS

Maria RIPOLL

Rita WING

Mezzo-sopranosMontserrat BENET

Teresa CASADELLÀJoana COLL

Rosa CRISTO

Josepa MARTÍNEZMaría MORERA

Mercè ROCHER

M. Isabel RODRÍGUEZM. Rosa SOLER

Contralts

M. Josep ESCORSA

Margarida GÓLLERLucila GULÍNHortènsia LARRABEITI

Clotilde MIRÓ

Margarida POCOVI

Anna M. VELANDO

SERENTILL

Carme YANGÜELA

Tenors primersJesús BENEDICTO

Antoni BERNAL

Josep M. BOSCH

José Luís CASANOVA

Jordi FIGUERAS

Ubaldo GARCÍAFrancesc GARCÍAPrudenci GUTIÉRREZSixto LERÍNJosé Antonio MEDINA

Perfecte MONROIG

Vicenç RÍOSLluís SOLÀCarlos TRULLÉN

Tenors segonsFerran ALTIMIS

Julio Alberto

BERDASAGAR

Antoni BERGE

Hans W. BYSTRON

Josep M. FONTANALS

Eduard MORÉXavier PLANÀSCarles PRAT

Emili ROSÉS

Barítons

Rafael de CAMPOS

Pere COLL

RamonGRAU

Josep MIRÓ

Àngel MOLERO

Joan Josep RAMOS

Jaume RIBAS

Lluís SÁNCHEZ

Baixos

Santiago BLAS

Ignasi CAMPÀMiguel Ángel CURRÁSJosé Felipe EGURROLA

Ignasi GOMAR

Luis PAZÓFrancese QUILESCarles RIVAS

Juan Bautista ROCHER

Joan SUBIROS

El valor poèticde laBíblia

Tot i que oficialment la composició de Ein

Deutsches Requiem data de 1866 i que el

mateix Brahms indica al seu catàleg temàtic

«Estiu 1866, Zuric i Baden-Baden» hi ha

motius fonamentats per concloure -diverses

cartes a Clara Schumann, per exemple- que

l'autor treballava «in mente» aquest

Requiem des de, probablement, 1854. Johannes Brahms (1833-1897)

Fos com fos, allò cert és que el desembre de 1866 Clara

Schumann va poder-ne sentir una primera versió per a

piano interpretada pel mateix autor.

Una estrena provisional dels tres primers moviments va tenir

lloc a Viena el desembre de 1867 dirigits per Johann Herbeck.

La interpretació, si hem de creure els biògrafs de Brahms, va ser

desastrosa.

Ell0 d'abril de 1868, Divendres Sant, l'obra va ser estrenada

oficialment a la catedral de Bremen dirigida per Brahms mateix;l'èxit va ser absolut.

Poc mesos després, l'autor va afegir a l'obra el fragment per a

22 I E L V A L O Il P O Iè T I e DEL A B í B '" , ¡/

soprano i cor que actualment ocupa el número 5.

La versió completa, definitiva, la que escoltem avui de Ein

Deutsches Requiem, va ser estrenada el 18 de febrer de 1869 a

la Gewandhaus de Leipzig dirigida per Karl Reinecke.

Molt poc temps després, l'obra havia consolidat la posicióhegemònica de Brahms dins el panorama musical alemany,formava part del repertori de totes les grans formacions corals

alemanyes i passava a ser considerada la peça clau, la pedra de

toc de la música coral alemanya contemporània. Naixia el mite

de Ein Deutsches Requiem.L'obra, per a soprano i baríton solistes, cor complet i orquestra,és estructurada en set parts, els seus textos provenen de la Bíblia

alemanya i van ser escollits per l'autor segons la següent tria:

1 (cor) «Benaurats els que ploren» procedent de Sant Mateu i el

Salm 125. 2 (cor) «Que tota carn és com el fenc» procedent de

Sant Pere i Isaïes. 3 (baríton i cor) «Oh! Feu-me, Senyor, que

conegui quan vindrà la mort» procedent del Salm 39 i del Llibre

de la Saviesa. 4 (cor) «La vostra casa, com és plaent» procedentdel Salm 84.5 (soprano i cor) «Tots vosaltres ploreu» procedentde Sant Joan, Isaïes i l'Eclesiastès. 6 (baríton i cor) «No tenim,aquí, no, la ciutat permanent» procedent dels Hebreus, Corintisi Apocalipsi. 7 (cor) «Benaurats els morts que en el Senyorreposen» procedent de l'Apocalipsi.S'ha especulat molt, potser massa, sobre la significació última,profunda i extramusical d'aquesta obra.

Que la mort de Robert Schumann -el gran amic, el descobridor

de Brahms- va afectar molt l'autor és cert i incontestable; que la

mort de la seva mare, a la qual es va sentir sempre molt

íntimament lligat, el trasbalsà profundament, també és cert.

Alguns biògrafs de Brahms citen en relació a aquest punt que, en

saber que la seva mare havia mort, Brahms va dir: «ha mort la

meva mare, ara hauria de pensar a casar-me» i consideren això

com una informació absolutament reveladora, tant pel que fa al

Rèquiem com a les relacions conflictives que Brahms va mantenir

amb el sexe femení. Sense menystenir-los, podem concloure que

aquesta frase, o alguna de similar, haurà estat pronunciadamilers de vegades per fills que, havent entrat ja a la trentena i

Casa a la Niebuhrstrasse, núm. 30, de Bonn.

En aquest lloc i al llarg de l'estiu de 1868,Johannes Brahms va treballar i va deixar

enllestits els últims compassos del RèquiemAlemany

E L V A L O Il P O È T I e DEL A B í B t. , ¡/ I 23

essent solters, perden la seva mare. No se li ha d'atorgar més

importància.Que aquestes dues morts se situen possiblement en l'origen del

Rèquiem és força versemblant, però no hem de perdre de vista

que aquesta obra va ser per a Brahms, per damunt de qualsevolaltra consideració, un repte d'ordre fonamentalment musical.

Ein Deutsches Requiem no és un obra litúrgica; no ho pot ser, jaque el protestantisme, a diferència del culte catòlic, no té

pròpiament una missa «pro defunctis». Deslligada, per tant, de

qualsevol funcionalitat religiosa concreta, s 'ha volgut veure en

aquesta obra una mena de cantata fúnebre que va més enllà de

qualsevol confessionalisme i , en aquest sentit, s 'ha fet notar, per

exemple, que en cap punt de l'obra no surt la paraula «Crist» i

que és una obra on es parla més de consolació per als que es

queden que no pas de «Dies irae» o de temibles Judicis Finals.

Tot això és cert però no és definitiu per a establir quines eren les

intencions i motivacions de Brahms en relació a l'obra.

També s 'ha esgrimit sovint, en aquest mateix sentit, que Brahms

havia pensat de canviar «alemany» per «humà»; potser sí, peròel cert és que, després de l'estrena, va tenir gairebé trenta anys

per canviar l'adjectiu i no ho va pas fer.

De l'obra, se'n va parlar molt, ja en vida de l'autor i encara ara,

i Brahms va deixar dir i ni va desmentir ni va acabar d'aclarir.

Consultat, amb malícia, en relació a l'absència en la seva obra

de qualsevol referència directa a la Redempció a través de Crist,Brahms va dir que el text de la Bíblia tenia per a ell un valor

fonamentalment poètic. Això sí que potser és revelador.

Gairebé tot el que es pot dir en relació a la significacióextramusical de l'obra pertany al terreny de la conjectura i la

hipòtesi; Ein Deutsches Requiem té uns valors essencialment

musicals, entre ells, la impressionant doble fuga escrita tota ella

sobre un pedal de tònica que remata el tercer número, el

sorprenent i colpidor color orquestral aconseguit en l'entrada

del primer número sense violins, clarinets ni trompes i amb les

violes i violoncels tocant a dues i tres parts, el crescendo brutal

del cèlebre segon número, una marxa fúnebre terrible que

paradoxalment i d'una manera totalment atípica és construïda

24 I E L V A L O Il P O I� T I e DEL A B í /J 1_ 1 A

.

'

" ¡_,.,j J( ......., �,

1.A:i)�... '. ·'.·�·'7n1;_.�·· �' .

..

."

IfTr�tt.·.

:lrr'wlJ--.4t_f :t£;riTextos del Rèquiem Alem.any amb uno tacio ns

de Brahms

sobre un compàs ternari i en el fons, rítmicament, es una

sarabanda, o les oscil-Iacions de mode major i menor del sisè

número, La complexitat estructural, la refinada harmonia, la

saviesa i intensitat expressiva de l'escriptura contrapuntística:aquests són, en resum, els valors objectius de Ein Deutsches

Requiem i és per aquests motius, i no per altres, que cal considerar­

la una de les principals obres de Brahms i una obra única i sense

precedents en la història de la música alemanya, Qualsevol altra

consideració extramusical sobre intencionalitat i transcendència,bo i respectabilíssima, pertany a l'àmbit íntim i privat de

Brahms i de I'espectador a

XAVIEH PUJOL

. ,

o"'ra..rlMllllQ

Major de Sarrià, 57Tel. 2030714

08017 Barcelona

PI. de Sarrià, 9 i 10Tel. 2030473

08017 Barcelona

Textos Ein Deutsches Requiem, op. 45

I

Selig sind, die da Leid tragen, dennsie sollen getrostet werden.Die mit Trânen saen, werden mit

Freuden ernten.

Sie gehen hin und weinen und

tragen edlen Samen,und kommen mit Freuden und

bringen ihre Garben.

Matthaus 5, 4; Psalm 125, 5 und 6

II

Denn alles Fleisch, es ist wie Gras,und alle Herrlichkeit des Menschenwie des Grases Blumen. Das Gras istverdorretund die Blume abgefallen.So seid nun geduldig, liebe Brüder,bis auf die Zukunft des Herm.

Siehe, ein Ackermann wartet auf diekôstliche Frucht der Erdeund ist geduldig darüber, bis er

empfaheden Morgenregen und Abendregen.Denn alles Fleisch, es ist wie Gras ...

Aber des Herm Wort bleibet in

Ewigkeit.Die Erlôseten des Herm werdenwieder kommen,und gen Zion kommen mit Jauch­zen; ewige Freude wird über ihrem

Haupte sein;Freude und Wonne werden sie

ergreifen und Schmerz und Seufzenwird weg müssen.

1. Petrus 1, 24; Jakobus 5, 7; 1.Petrus 1, 24 und 25; Jesaja 35, 10

27

I

Benaurats els qui ploren perquè ellsrebran consol.Els qui amb penes sembren, amb

alegria cullen; i tot plorant caminen

quan sembren grana nova, peròtornen joiosos portant ufanes garbes.

II

Que tota carn és com el fenc i tot

l'esclat del món és passatger com

flor d'herba.I l'herba s'asseca i les flors cauen

marcides.

Tingueu esperança, oh germansmeus, fins que vindrà el Senyor; com

el pagès espera de la terra amorosa

el seu fruit, bo i demanant que la

pluja -la matinera o la tardana-lidoni l'aigua.Mes la paraula de Déu resta eterna­

ment.

Redimits els fills de Déu tornaran

contents a Terra Santa amb cants

alegres; joia, eterna joia, tindran

sempre dintre seu. Goig i alegria,joia i benaurança!I plors i penes enllà fugin!

28 I T E X T O S

III

Herr, lehre doch mich, dass ein Ende

mit mir haben muss,

und mein Leben ein Ziel hat, und

ich davon muss.

Siehe, meine Tage sind einer Handbreit vor dir, und mein Leben ist wie

nichts vor dir.

Ach, wie gar nichts sind alle Mens­

chen, die doch so sicher leben.Sie gehen daher wie ein Schemen,und machen ihnen viel vergeblicheUnruhe;sie sammeln und wissen nicht wer es

kriegen wird.

Nun, Herr, wes soll ich mich tros­

ten? Ich hoffe auf dichoDer Gerechten Seelen sind in Gottes

Hand und keine Qual rühret sie an.

Psalm 38, 5-8; Weisheit Salomas 3, 1

IV

Wie lieblich sind deine Wohnungen,Herr Zebaoth!Meine Seele verlanget und sehnetsich nach den Vorhôfen des Herm;mein Leib und Seele freuen sich in

dem lebendigen Gott. Wohl denen,

die in deinem Hause wohnen, die

loben dich immerdar.

Psalm 83, 2, 3 und 5

V

Ihr habt nun Traurigkeit; aber ichwill euch wieder sehenund euer Herz soll sich freuen undeure Freude soll niemand von euchnehmen.Sehet mich an: Ich habe eine kleine

ZeitMühe und Arbeit gehabt und habe

grossen Trost funden.Ich will euch trôsten, wie einen seine

Mutter trôstet,

Johannes 16, 22; Jesaja 66, 13;Jesus Sirach 51, 35

III

Oh! Feu-me, Senyor, que coneguiquan vindrà la mort, quan deixaré la

terra, quan tornaré a Vós.

Déu meu, als meus dies heu dat

durada molt breu; res la vida no és

enfront de Vós.Tot home que batega no és res més

que vanitat; i l'home viu com una

ombra i són en va totes les seves

feixugues cuites i apila bo i ignorantqui se'n gaudirà.Senyor! Doncs, ara, què espero?Jo espero en Vós.

L'esperit dels justos és en vostres

mans i cap flagell no els colpirà.

IV

La vostra casa com és plaent, oh Reidels cels, Déu omnipotent.Vostres atris, Senyor, són el nostre

goig, l'ànima tota es deleix, de joiaexulta l'esperit i canta sempre al bonDéu.Benaurats els qui habiten vostres

cases i us lloen eternament.

V

Tots vosaltres ploreu, però jo us dic

que tornaré i us donaré alegria, i quemai més vostra joia no heu de

perdre.Oh! Mireu-me: Com són de grans elmeu sofrir i el meu penar i els meus

treballs!I això no obstant, trobo consol.

Com una mare, així us daré consolamorós.

VI

Derm wir haben hie keine bleibende

Statt, sondem die zukünftige suchenwir.

Siehe, ich sage Euch ein Geheimnis:wir werden nicht alle entschlafen,wir werden aber alle verwandelt

werden; und dasselbige plôtzlich, in

einem Augenblick, zu der Zeit derletzten Posaune.Denn es wird die Posaune schallen,und die Toten werden auferstehen

unverweslich,und wir werden verwandelt werden.

Dann wird erfüllet werden Das

Wort, das geschrieben steht:Der Tod ist verschlungen in den

SiegoTod, wo ist dein Stachel? Holle wo

ist dein Sieg?Herr, du bist würdig zu nehmenPreis und Ehre und Kraft,denn du hast aIle Dinge erschaffen,und durch deinen Willen haben sie

das Wesen und sind geschaffen.Hebráer, 13, 14; 1. Korinther 15,51und 52, 54 und 55; OffenbarungJohannes 4, 11

VII

Selig sind die Toten, die in demHerrn sterben von nun an.

Ja der Geist spricht, dass sie ruhenvon ihrer Arbeit;denn ihre Werke folgen ihnen nacho

Offenbarung Johannes 14, 13

T E X T o s I 29

VI

No tenim aquí, no, la ciutat perma­nent, sinó que tots cerquem la deldemà.Ara us diré el més gran misteri:

Nosaltres no morirem mai! Mes sí

que, de debò, tots serem transforma­

ts; bastaran breus moments, sols el

temps de tancar els ulls i de les

darreres trompetes. Puix que quansonaran les trompetes, tots els morts

ressuscitaran incorruptes i nosaltresserem transformats.I la profecia, ben cert, ja s'haurà

complert.La mort ha caigut per sempre més.Mort! Ja no ens pots vèncer! Has

perdut tot poder. No! No venceràs!

A Vós, Senyor, tota glòria, lloança i

honor. Vós, creador de totes les

coses, del no res, omnipotent, oh

meravella!, les heu creades.

VII

Benaurats els morts que en el Senyorreposen des d'ara.

L'Esperit diu: Dels seus treballs tots

ells reposin; les seves obres els

precediran.Benaurats els morts que en el Senyorreposen, Benaurats.

Adaptaciô catalanad'Artur i Oriol Martorell

Pròximes funcions «Fidelio» de Ludwig van Beethoven

(Versió de concert)

MIª/

UTEMPORADA de

S I e AWolfgang Schone, Paata Burchuladze, Jyrki Niskanen,Hildegard Behrens, Hans Tschammer, JoanaBorowska, Joan Cabero

z

D A N S Ad'A N D O R R A l a V E L L A

o C TUB R E 9 4 M A I G 9 5

Dissabte, 8 d'Octubre de 1994 a les 22h,

SILVIA MARCOVICI PASCAL ROGE(VIOLÍ) (PIANO)

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Direcció musical: Peter Schneider

Palau de la Música Catalana

Diumenge, 12 de febrer, 21 h, funció núm. 13, torn C

Dimecres, 15 de febrer, 21 h, funció núm. 14, torn B

Diumenge, 19 de febrer, 21 h, funció núm. 15, torn A

«Norma» de Vincenzo Bellini

(Versió de concert)

Sharon Sweet, Dolora Zajick, Nicola Martinucci, LuigiRoni, Josep Ruiz, Rosa Maria Ysàs

Dissabte, 29 d'Octubre de 1994 a les 22h,

Concert WagnerEscenes de Tristan und Isolde, Die Walkùre,Gotterdammerung, Tannhauser i Lohengrin

Waltraud Meier, soprano

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Direcció d'orquestra: Silvio Varviso

BALLETS JAZZ ART DE PARIS

Diumenge,4 de Desembre de 1994 a les 22h,

TER E S A BER G A N Z A, (MEZZO-SOPRANO)

J . A. A L VA REZ PAR EJ O, (PIANO)

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Direcció musical: Henry Lewis

Dissabte,4 de Febrer de 1995 a les 22h,Palau de la Música Catalana

Dijous,9 de març, 21 h, funció núm. 16, torn E

Diumenge, 12 de març, 17 h, funció núm. 17, torn T

Dimarts, 14 de març, 21 h, funció núm. 18, torn D

KIBBUTZ CONTEMPORARYDANCE COMPANY

Dissabte,4 de Març de 1995 a les 22h,

VLADIMIR FEL TSMAN, (PIANO)

Diumenge, 16 de Abril de 1995 a les 22h,

THE HARLEM SPIRITUAL ENSEMBLE

Dissabte, 6 de Maig de 1995 a les 22h,

I MUSICICENTRE DE CONGRESSOS l EXPOSICIONS D'ANDORRA LA VELLA

El concert de The Harlem Spiritual Ensemblese celebrarà a l'església de Sant Esteve,

Palau de la Música Catalana

Diumenge, 19 de març, 17 h, funció núm. 19, torn T

Dilluns, 20 de març, 21 h, funció núm. 20, torn A

Preu: 2.500 ptes.INFORMACiÓ ANDORRATeis, 82 22 42 - 86 40 5-8861131-861136RESERVA I VENDA D'ENTRADESSindicat d'Iniciativa. TeL 82 02 14Caseta d'informació. Tel. 82 71 17

INFORMACiÓ BARCELONATels, 200 06 55 - 200 07 87RESERVA I VENDA D'ENTRADESOficina de Turisme del Principatd'Andorra - el Marià Cubí, 159Tels, 200 06 55 - 200 07 87

INFORMACiÓ PARIS

Tel. 42 61 50 55RESERVA I VENDA D'ENTRADESOffice de Tourisme de la Principautéd'Andorra - 26, Av. de l'OpéraTel. 42 61 50 55

Andorra

I 31

COOHDINACIÓ: JOAN MATABOSCH

DIllECCIÓ D'AHT I DISSENY CRÀFIC: JOSEP BAcÀ

IMPHESSIÓ: ICOL

EDICiÓ I PUBLICITAT: ART·Co/2ooo

TEL (93) 268 35 00

ACHAïMENTS: ORIOL MARTORELL

rDLB-40449-1994

Infórmese en cualquiera de nuestras oficinas.El Grupo Banco Atlántico está presènte en: Alemania. Argentina. Bahamas. Colombia. Chile.

España. Estados Unidos. Filipinas. Gibraltar. Gran Cayman. Hong Kong. Hungría. Líbano.México. Panamá. Portugal. República Checa y Venezuela.

Banco AtlànticoFundado en 1901

A toda vela.