L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 1 2 5

Divendres, 24 de juliol del 2020

La connexió ferroviària d’Andorra costaria uns 220 milions d’eurosLa línea connectaria La Seu amb la majoria de parròquies andorranes i amb l’aeroport Andorra-La Seu

Pàg 4

Les vendes cauen un 33,5% a les gran superfícies d’AndorraL’evolució del personal ocupat en grans superfícies va disminuir un 3,6%

Pàg 4

Standard & Poor’s manté la qualificació d’Andorra en ‘BBB/A-2’ i l’estabilitat del paísL’agència destaca la voluntat del país d’assolir un acord d’associació amb la Unió Europea

Pàg 4

El 30% dels multimilionaris opten per invertir en la borsa

Pàg 4

Hi ha 19,6 milions de rics, la majoria d’Alemanya, Estats Units, Xina i Japó

Per tots, pel país.Escollim Andorra. andbank.com

Si més de 8 milions de persones ens escullen cada any, per què deu ser?

© Pau Romero Paris @pauropa

Passa a la pàgina següent

Un món sense la Xina?

L a nova política d’un món dual, i de blocs, s’ha accelerat i està cristal•litzant més rà-pid del que em pensa-

va. Aviat, sospito, haurem de triar en-tre un món amb la Xina o sense la Xi-na. El més probable és que predomini aquest últim, la qual cosa tindrà for-tes implicacions (negatives) per als ac-tius xinesos, les autoritats dels quals, amb les seves recents accions, es diri-geixen maldestrament cap a l’aïllament internacional.Permetin-me compartir amb vostès una sèrie d’esdeveniments que, havent passat desapercebuts per als mortals comuns, representen una autèntica explosió en els fonaments mateixos de l’ordre mundial tal com el coneixem des de la caiguda del Teló d’acer.

Les sancions i el projecte de llei d’Hong KongEl Wall Street Journal va informar

aquesta setmana que el president Trump va signar un projecte de llei bi-partidista (Projecte de Sancions d’Hong Kong) que exigeix sancions als funcio-naris xinesos que amb les seves regu-lacions reprimeixin els drets dels resi-dents d’Hong Kong a la lliure expressió i a la reunió pacífica, així com als bancs que fan negocis amb aquests funcio-naris. Trump també va signar una or-dre executiva que posa fi al tracte pre-ferencial dels Estats Units per a Hong Kong, un cop duríssim per a Pequín, ja que el seu únic centre financer de ca-ràcter global perd la seva condició de centre financer internacional, i el posa en igualtat de condicions que els altres centres financers de la Xina continen-tal (Shanghai i Shenzhen). Això és més important del que sembla, doncs to-ta potència econòmica necessita d’un hub financer on es creuin tota mena de transaccions i on els agents internaci-onals estiguin disposats a fixar les seus de les seves empreses. Això no s’acon-segueix només amb gratacels. Cal una cultura, una història i un entorn que afavoreixi les llibertats. Just el con-trari del que Pequín està instaurant a Hong Kong. Però el que importa aquí és l’acord de naturalesa bipartidista i que suggereix que tant els republicans com els demòcrates han dit «prou» a la polí-tica expansionista de la Xina a la regió. El portaveu del Consell de Seguretat Nacional, John Ullyot, va suggerir que «el president dels Estats Units, Donald

Consultorifiscal

Jaime MesasPàg 3

ElenaRedondoPàg 3

El build to rent: tendència actual o retrospectiva del mercat immobiliari andorrà?

PereBrachfieldPàg 2

Com protegir-se dels impagaments al B2B

Alex Fusté@AlexfusteAlex

Economista en cap del Grup Andbank

BUSINESS2 Divendres, 24 de juliol del 2020

Ve de la pàgina anterior

Trump, no ha descartat la possibilitat d’imposar sancions addicionals», a més de les contingudes en la nova llei, «als alts funcionaris xinesos per a castigar a la Xina pel seu maneig d’Hong Kong».

Possible enfrontament diplomàticParal•lelament, segons el New York Ti-mes, la proclamació presidencial sobre la prohibició de viatges als Estats Units dels membres del Partit Comunista xi-nès i les seves famílies també podria autoritzar el govern dels Estats Units a revocar els visats dels membres del partit, i les seves famílies, que ja són al país, la qual cosa portaria a la seva ex-pulsió. Una mesura que gairebé amb tota seguretat provocaria represàli-es contra els nord-americans que in-tenten entrar o romandre a la Xina. I de ben segur, una mesura que donaria peu al xoc diplomàtic més greu des que al 2018, els Estats Units van expulsar els diplomàtics russos i Moscou respon-gué amb la mateixa contundència.

Xoc geopolític imminentEn un inusual desafiament directe a Pe-quín, els Estats Units també han decla-

rat la seva oposició formal a una bate-ria de reclamacions xineses al mar de la Xina Meridional. Washington havia dit anteriorment que «veia les àmplies de-mandes de sobirania de Pequín sobre la major part de la Mar del Sud de la Xi-na com a il•legals». Amb aquest últim pas, els Estats Units estan ara rebutjant oficialment les demandes específiques de la Xina per primera vegada. Un po-sicionament que situa als dos països en front l’un de l’altre, de manera que qual-sevol dels moviments militars unilate-rals que Pequín acostuma a fer es pot trobar ara amb una resposta més con-tundent per part de Washington.

L’imminent xoc econòmic-empresa-rialL’administració Trump planeja rebut-jar aviat un acord per al 2013 entre les autoritats d’auditoria dels Estats Units i la Xina, una mesura que podria presa-giar una repressió més gran de les em-preses xineses que cotitzen en la borsa dels Estats Units i que estan sent ataca-des per eludir les normes de divulga-ció d’informació dels Estats Units. L’or-ganisme de control estatunidenc s’ha queixat durant molt de temps que la Xi-na no ha concedit sol•licituds d’accés a

fet un gran tracte i que la Xina poc des-prés «ens va colpejar amb la plaga», re-ferint-se a la pandèmia del coronavi-rus. També va dir que «no té plans de parlar» amb el President de la Xina, Xi Jinping. En resum. No sé exactament en quin punt del procés geopolític mundial ens trobem, però sembla que estem entrant definitivament en una nova era de blocs polítics i econòmics. Una que s’assem-bla cada cop més al període tens que va abastar les dècades dels anys 50 a 80. M’atreveixo a dir que (i això és una opinió personal) com en el cas anteri-or, i a causa de la naturalesa ideològica de l’actual enemistat, aquesta vegada també tindrem un bloc lliure i un bloc «no tan lliure», ambdós enfrontats fe-rotgement. Els inversors han de tenir això en compte a l’hora de definir el posiciona-ment estratègic i estructural de la se-va cartera d’inversió. Si, com tot sem-bla indicar, la Xina pot quedar cada cop més aïllada, els inversors hauran de preguntar-se si val la pena tenir una exposició important a la Xina.

Per descomptat, serà un plaer ajudar-los.

la informació, i la falta de transparèn-cia ha portat als funcionaris de l’admi-nistració a establir les bases per a sor-tir aviat de l’acord.

De facto, el final de l’acord comercial

El president Trump va dir a CBS News que «no està interessat» a participar en una segona ronda de negociacions co-mercials amb la Xina, després de l’acord comercial de la Fase 1 aconseguit al ge-ner. Trump va argumentar que havien

Segons les companyies d’asseguran-ces de crèdit i caució, que són les que millor coneixen l’evolució de la moro-sitat, els nivells d’impagament comer-cial estan creixent de forma alarmant al llarg d’aquest any. Les assegurado-res de crèdit han alertat que la mo-ra està condicionada per l’impacte de l’evolució de la pandèmia sobre els flu-xos de caixa, les cadenes de produc-ció i l’activitat comercial i els efectes de les mesures extraordinàries d’accés a la liquiditat del teixit empresarial. Les previsions actuals assenyalen que les insolvències a Europa patiran un greu empitjorament al 2020 i la informació rebuda des de diferents fonts confirma el deteriorament dels nivells d’impaga-ment al crèdit comercial, en freqüència i intensitat, per les tensions de tresore-ria del teixit productiu.

Les empreses proveïdores de béns i serveis a Europa han d’estar alertes da-vant els senyals d’insolvència que po-den detectar-se si es controla el com-portament dels clients. Per exemple, la devolució de mercaderies sense mo-tiu és un dels senyals d’alerta que avi-sen d’una futura situació d’insolvèn-cia. Per aquest motiu, el departament de crèdits elaborarà cada mes un llistat amb els clients que sobrepassin el per-centatge de devolucions de mercade-ria que tingui previst l’empresa sobre la base dels càlculs estadístics. Quan el percentatge de factures rectificati-ves per abonaments sobrepassi el límit fixat pel proveïdor, s’investigaran les causes dels abonaments, s’analitzarà al client i si fos necessari es bloquejarà la seva línia de crèdit.

Un altre punt important és que les

Com protegir-se dels impagaments al B2B

comercial i d’una relació contractual. Per mitjà del contracte o de les con-dicions generals de venda, el creditor podrà exigir el pagament de les factu-res i en cas d’incompliment podrà acu-dir als tribunals per reclamar judicial-ment el compliment de l’obligació amb molt més recolzament legal. No obs-tant, en moltes empreses els docu-ments mercantils bàsics de les opera-cions de compravenda no són empleats de la manera adequada o no se’ls ator-ga la importància que realment tenen. Consegüentment, en cas de reclama-ció d’un crèdit impagat, el creditor tin-drà dificultats per acreditar el seu dret de crèdit, ja que no té la suficient docu-mentació o aquesta presenta defectes jurídics que la fan poc adequada.

Les empreses han de conscienciar-se de la gran importància que té comp-tar amb un contracte signat pel client. Als països del sud d’Europa tenim la sort de comptar amb un dret mercantil que atorga molta autonomia als empresaris a l’hora de redactar els contractes. La llei concedeix un gran marge de mani-obra a les parts contractants a l’hora de redactar les clàusules contractuals. Els contractants poden establir els pactes, clàusules i condicions que conside-rin convenients, sempre que no siguin contràries a les normes legals, a la mo-ral, o a l’ordre públic. Conseqüentment, el contracte és la peça clau de l’èxit de les operacions; si reuneix els requisits legalment exigits, el deutor queda obli-gat a assumir allò pactat, sense possi-bilitat de fugir d’estudi o fer marxa en-rere als acords assumits i obligacions adquirides. Des d’un punt de vista pre-ventiu, el contracte és el document que permet garantir i protegir jurídicament els interessos del creditor; en particu-lar en les operacions de comerç inter-nacional. El deutor s’obliga a complir amb els pactes que del contracte poden derivar-se; com, per exemple, el paga-ment puntual al venciment de les fac-tures i que, en cas de retard, el deutor haurà d’indemnitzar al creditor abo-nant els interessos de demora pactats en la clàusula penal. En conseqüència, el contracte és un document molt útil per reclamar el compliment de les obli-gacions a un client morós. El contrac-te impedeix que el deutor negui la rea-litat del deute i facilita les coses perquè el creditor iniciï accions judicials i fa-ci valer el seu legítim dret de crèdit da-vant els òrgans jurisdiccionals.

empreses proveïdores han de millorar la juridicidad de les seves operacions comercials, i en particular, en les ope-racions transfrontereres. En la pràctica del dia a dia, les empreses admeten dels seus compradors comandes telefòni-ques o mitjançant les plataformes de màrqueting digital i no exigeixen la sig-natura i el segell de les ordres de com-pra o de les comandes per una persona responsable de l’empresa comprado-ra, amb la finalitat d’agilitzar els tràmits i no retardar el trànsit mercantil amb formalitats administratives. No obs-tant, aquests comportaments són molt arriscats, ja que per al cobrament de les operacions comercials dependrem de la bona fe del client. La llei diu que cor-respon al creditor la càrrega de provar els fets constitutius del dret que recla-ma. Aquest fet demostra la necessitat de blindar adequadament les operaci-ons comercials mitjançant la correc-ta documentació que permeti acredi-tar el deute, no només davant els tri-bunals, sinó en gestió amistosa davant el deutor.

El Dret europeu estableix que, en les operacions comercials entre empre-ses, a partir del moment del lliurament dels productes o prestació del servei, si no existeix disconformitat expressa del client dins el termini legal o convencio-nal, el comprador està obligat al paga-ment en funció de les condicions pac-tades o en la llei.

La llei no tolera dilacions excepte si s’han previst al contracte o a la le-gislació. En cas de retardar-se en l’im-pagament, el deutor incorre automà-ticament en mora. La Directiva Euro-pea per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les ope-racions comercials determina que si el deutor no paga el dia del venciment, automàticament haurà de pagar l’inte-rès fixat al contracte i en el seu defecte el fixat per la llei. No cal contracte previ, avís o intimació per part del deutor per a la meritació de l’interès legal morato-

ció del pagament. Aquests fets demos-tren la necessitat de tenir la correcta documentació que permeti acreditar el deute, no només davant els tribunals de Justícia, sinó en gestió «amistosa» davant el deutor.

La idea central és que la millor ga-rantia per reclamar un impagat d’una operació comercial és mitjançant una adequada documentació, fet que blin-darà jurídicament el dret de cobrament del creditor, evitant excuses i pèrdues de temps. La documentació necessària per reclamar un deute derivat d’un im-pagament comercial és la que pot acre-ditar l’encàrrec realitzat per part del client d’un bé o servei al proveïdor, que pugui provar el seu lliurament al com-prador i el preu a pagar. Conseqüent-ment, la documentació més adequada per reclamar judicial o extrajudicial-ment un impagat és la que acredita l’en-càrrec realitzat per part del client d’un bé o servei al proveïdor; aquest docu-ment pot ser una ordre de compra, una comanda, un pressupost o una accep-tació de l’oferta. Un altre document mercantil bàsic és aquell que prova el lliurament de la mercaderia o la pres-tació del servei per part del proveïdor a plena satisfacció de l’interès del cli-ent com pot ser un albarà de lliurament o una carta de ports. El tercer docu-ment és el que determina el preu que ha d’abonar el client i el termini del venci-ment de pagament; és a dir, un factura. Amb la possessió d’aquests tres docu-ments, és a dir, una comanda, un albarà de lliurament i una factura que estiguin ben complimentats i signats pel client, el creditor veurà reforçat legalment el seu dret de crèdit ja que podrà demos-trar l’existència d’un deute. D’aquesta manera, el morós no tindrà cap esca-patòria legal per deixar de pagar l’ope-ració comercial. Això és com les tres potes d’un tamboret, si falta una de les potes, l’operació no tindrà estabilitat jurídica i el deutor de mala fe podrà elu-dir el pagament o aconseguir impor-tants quitacions en el preu.

Ara bé, en les operacions comerci-als hi ha altres documents importants per demostrar l’existència d’una rela-ció mercantil i d’un deute. Aquests do-cuments mercantils són el contracte i les condicions generals de venda. Per tant, en les relacions comercials s’han d’utilitzar aquesta sèrie de documents, que tenen una gran importància per demostrar l’existència d’una operació

ri als països de la Unió Europea.No obstant, els morosos pretenen

eludir les seves obligacions de paga-ment mitjançant alguna d’aquestes tàctiques que a continuació menciona-rem. La primera és negar categòrica-ment l’existència del deute; per exem-ple, afirmant que al creditor no el co-neixen de res i, per tant, mai li han comprat mercaderia. La segona és afir-mar que no estan legalment obligats al pagament de la factura, al•legant pre-textos com que el deute correspon a una altra empresa, que van retornar la mercaderia al proveïdor o que es trac-ta d’un assumpte que concerneix a un antic soci i que el deute se l’han de re-clamar en ell. La tercera és al•legar que mai van rebre la mercaderia factura-da. La quarta és presentar disputes co-mercials respecte al preu, qualitat o quantitat de les mercaderies submi-nistrades.

Val la pena assenyalar que l’Admi-nistració de Justícia en tots els països europeus es basa en un fet molt con-cret: la prova. Un aforisme legal diu: «No n’hi ha prou amb tenir raó, s’ha de poder demostrar»; així doncs, s’ha de poder demostrar amb proves objecti-ves que el creditor té un dret de crè-dit enfront el deutor. El Dret Mercan-til als països europeus dicta que cor-respon al creditor la càrrega de provar els fets constitutius del dret de crèdit que reclama i que són bàsicament tres punts: primer, que ha existit una ope-ració mercantil legítima per encàrrec del deutor; segon, que dita operació ha estat realitzada a plena satisfacció de l’interès del deutor, i tercera, que s’ha produït un deute pecuniari cert, legí-tim, determinat, exigible, líquid i impa-gat. La llei diu que un cop el creditor ha demostrat l’existència d’un deute, cor-respon al demandat la prova dels fets que siguin suficients per impedir, ex-tingir o treure força a la reclamació del deute; per exemple, al•legar que hi ha una prescripció extintiva de l’obliga-

Pere Brachfield@PereBrachfield

CEO de Brachfield Credit & Risk Consultants

BUSINESS 3Divendres, 24 de juliol del 2020

Consultori fiscal

Aquesta setmana volem compartir les mesures en matèria de gestió tributària establertes pel Decret del 08/07/2020 relatiu a la presentació dels formularis declaratius de l’impost sobre societats i l’impost sobre la renda dels no residents fiscal i per les ordres del 08/07/2020 relativa a la presentació dels formula-ris declaratius de l’impost sobre socie-tats i l’impost sobre la renda dels no re-sidents fiscals i del 08/07/2020 relativa a la presentació dels formularis declara-tius de l’impost general indirecte.

1. Decret del 08/07/2020 relatiu a la presentació dels formularis declaratius de l’impost sobre societats i l’impost so-bre la renda dels no residents fiscal:

• Per derogació de l’article 35 del

Jaime Mesas

Reglament de l’impost sobre so-cietats, la declaració de l’impost sobre societats corresponent al període impositiu finalitzat en-tre l’1 i el 31 de desembre del 2019 tindrà com a termini màxim per a la seva presentació el 31 d’agost del 2020.

• Per derogació de l’article 15 del Reglament de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals, la declaració de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals dels obligats tributaris que ope-ren mitjançant un establiment permanent, corresponent al pe-ríode impositiu finalitzat entre l’1 i el 31 de desembre del 2019 tindrà com a termini màxim per a la seva presentació el 31 d’agost del 2020.

2. Ordre ministerial del 08/07/2020 re-lativa a la presentació dels formularis declaratius de l’impost sobre societats i l’impost sobre la renda dels no residents fiscals:

• Els obligats tributaris de l’im-

l’obligat tributari.

3. Ordre ministerial del 08/07/2020 relativa a la presentació dels formula-ris declaratius de l’impost general in-directe:

• La presentació dels formularis número 900. Autoliquidació de l’IGI i número 910. Autoliquida-ció de l’IGI-Règim simplificat és obligatòria de forma telemàtica.

• La presentació de declaracions-liquidacions de l’impost gene-ral indirecte addicionals o subs-titutives s’ha de fer a les oficines habilitades del Departament de Tributs i de Fronteres.

• Si en el cas de presentar-se una declaració-liquidació addicio-nal o substitutiva la quota resul-tant de la liquidació final és ne-gativa, s’ha d’adjuntar el formu-lari 020 per instar la rectificació de l’autoliquidació i sol•licitar la devolució de l’import, així com, la documentació que justifiqui la rectificació i els justificants, si escau, de l’ingrés efectuat per l’obligat tributari.

post sobre societats i de l’im-post sobre la renda dels no resi-dents fiscals que operen mitjan-çat un establiment permanent amb una xifra d’ingressos inferi-or a 600.000 euros i que no esti-guin acollits a un règim especial de l’impost sobre societats han de presentar els formularis se-güents:

• 850-A: declaració simplificada per al règim de determinació di-recta

• 850-C: compte de pèrdues i guanys

• 850-D: balanç

• Els obligats tributaris parcial-ment exempts de l’impost so-bre societats han d’adjuntar als formularis de l’apartat primer el formulari següent:

• 850-F: entitats parcialment exemptes

• Les entitats, que formin part d’un grup multinacional amb uns ingressos consolidats iguals o superiors a 750 milions d’eu-

ros, als formularis de l’apartat primer han d’adjuntar el formu-lari següent:

• 851: obligació de presentar in-formació país per país

• La presentació dels formularis dels apartats anteriors és obli-gatòria de forma telemàtica.

• La presentació de declaraci-ons-liquidacions de l’impost so-bre societats i l’impost sobre la renda dels no residents fiscals que operen mitjançat un esta-bliment permanent addicionals o substitutives s’ha de fer a les oficines habilitades del Depar-tament de Tributs i de Fronte-res.

• Si en el cas de presentar-se una declaració-liquidació addicio-nal o substitutiva la quota resul-tant de la liquidació final és ne-gativa, s’ha d’adjuntar el formu-lari 020 per instar la rectificació de l’autoliquidació i sol•licitar la devolució de l’import, així com, la documentació que justifiqui la rectificació i els justificants, si escau, de l’ingrés efectuat per

El build to rent: tendència actual o retrospectiva del mercat immobiliari andorrà?

C ert és que la fórmu-la anomenada build to rent o, dit en la nostra llengua, construir per arrendar, és una ten-

dència immobiliària creixent en el mer-cat internacional. Moltes de les operaci-ons immobiliàries executades l’any 2019 van revestir aquesta fórmula, que s’im-posa com a model per aquest 2020, tam-bé a Andorra. Aquesta fórmula d’inversió busca l’adquisició o construcció d’actius immobiliaris amb la finalitat d’executar un projecte destinat al lloguer. Aquesta fórmula permet interessants rendibili-tats, no només a curt termini, sinó en un escenari més llarg, i que el patrimoni ro-mangui en mans del propietari.

A Andorra aquesta figura pot ser inte-ressant per diferents motius. En primer lloc, per la creixent demanda d’aquest producte que ha afavorit l’impuls per part de les administracions públiques dels immobles en aquest règim de llo-guer mitjançant diferents incentius, i en segon lloc, per les turbulències existents en altres mercats d’inversió.

Tanmateix,a nivell internacional en-cara es tracta d’un mercat poc desenvo-lupat on els actors immobiliaris privats hi tenen poc pes i s’estan obrint camí promotores immobiliàries i fons d’in-versió. No obstant, l’escenari canviarà i no estarà limitat al lloguer residenci-al, sinó que inclourà el mercat d’ofici-nes, inclosos els anomenats coworkings, i el comercial. La pluralitat d’usos en un mateix edifici és tendència i aquests edi-ficis projectats per al mercat de lloguer buscaran cobrir les necessitats inte-grals dels arrendataris. Probablement aquest serà un dels aprenentatges que ens deixa el confinament viscut amb la

gament d’aquesta cessió.També trobem incentius en l’àmbit

fiscal pel que fa a l’impost sobre trans-missions patrimonials immobiliàries, on esdevé inaplicable el tipus estatal de l’1% d’aquelles operacions en que l’adquirent de l’immoble es dediqui a l’arrendament d’habitatges residencials i arrendi l’im-moble adquirit durant com a mínim cinc anys, d’acord amb les disposicions de la Llei d’arrendaments de finques urbanes.

Seguint amb la fiscalitat, i concreta-ment en l’àmbit de l’impost general indi-recte, s’estableix un tipus de gravamen superreduït del 0%, per a les operaci-ons d’arrendaments d’edificis destinats exclusivament a habitatges. El tipus su-perreduït s’estén als aparcaments, els annexos accessoris als aparcaments i els mobles, arrendats conjuntament amb aquests habitatges.

En relació a l’exempció de determi-nats requisits d’habitabilitat, la Llei pre-veu que es puguin atorgar transitòria-ment llicències de rehabilitació o de reforma,en certs casos, si les obres te-nen com a finalitat condicionar un edi-fici per ser destinat íntegrament a habi-tatges plurifamiliars en règim de lloguer residencial principalment. Aquí, potser ens podríem trobar en un supòsit de buy to rent i no tant build to rent.

Andorra és un bon escenari on els di-ferents actors implicats (administraci-ons, promotores, contractistes, profes-sionals i entitats financeres) poden fixar terminis assolibles i formalitzar acords que facin possible el build to rent com a model d’èxit per a inversors estrangers i també andorrans. Pocs entorns poden assolir el grau de maduresa i seguretat jurídica per garantir aquest tipus d’ope-racions com Andorra. Per aquest motiu, aquestes operacions ja estan al radar o en execució de fons internacionals. Tot i l’anglicisme, el build to rent va ser el mo-del immobiliari seguit durant molts anys on principalment es construïa per ar-rendar i no pas per vendre. Potser és el moment de recuperar-lo actualitzat i professionalitzat.

encert per part dels poders públics, amb l’objectiu de millorar l’accés a l’habitat-ge i que indirectament potencia aquesta modalitat d’inversió immobiliària. Entre els incentius públics, destacarem els re-latius a la cessió econòmica, a l’impost de transmissions patrimonials, a l’impost general indirecte i, finalment, a la flexi-bilització dels requisits d’habitabilitat en determinats actius.

Pel que fa als incentius econòmics i fiscals de l’operació, la norma permet en aquests casos l’ajornament o el fraccio-nament de l’import de la cessió econò-mica en el cas de la construcció o l’am-pliació d’edificis l’ús principal dels quals sigui destinat al lloguer residencial. Per tant, permet l’execució de projectes en aquesta modalitat amb flexibilitat de pa-

Covid-19.No obstant, el build to rent requereix

d’un canvi de mentalitat en els actors immobiliaris. En els darrers anys, només es destinaven a lloguer aquelles unitats immobiliàries que no havien aconseguit una sortida en el mercat de venda. Ara, es perfila el build to rent com a prime-ra opció en l’execució del projecte im-mobiliari.

Però aquesta no és una fórmula no-va a Andorra. Recordem que a mitjans del segle passat, quan la inversió estran-gera era llunyana, moltes de les inver-sions fetes eren en aquesta modalitat. Potser no s’adquirien actius amb la fina-litat de bastir edificacions destinades al lloguer, però sí que es bastien edificaci-ons en aquest règim sobre parcel·les del

patrimoni existent. Per tant, les tendèn-cies tornen. I mantenir la propietat de les edificacions bastides, obtenint un re-torn en forma de rendes garantides, pot ser més que interessant.

L’estudi de forma acurada de l’opera-ció esdevé clau, amb la participació de professionals qualificats en les àrees fi-nancera, jurídica i tècnica. Actualment, la normativa tant en l’àmbit urbanístic, de la construcció o fiscal és força més complexa que a mitjans del segle passat, fet que obliga a analitzar de forma con-junta totes les variables.

Una combinació d’incentius públics al build to rent va ser introduïda per la Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures ur-gents relatives a l’arrendament d’habi-tatges. Una norma que va esdevenir un

Elena Redondo

Sòcia de Manubens AdvocatsAndorra

BUSINESS4 Divendres, 24 de juliol del 2020

L’índex de vendes a les grans superfícies cau un 33,5% al maig

On guarden els diners els multimilionaris?

L’índex de vendes de les grans superfíci-es del comerç al detall, a preus corrents, va experimentar durant el mes de maig una variació negativa del 33,5% respec-te del maig del 2019. Segons va fer pú-blic aquest mes el departament d’Esta-dística, si es desglossa l’índex en funció del tipus de producte, la venda dels pro-ductes alimentaris ha augmentat l’1,7% i, la venda de la resta de productes no ali-mentaris ha caigut el 67,1% en compa-ració al mateix període de l’any anteri-or. Aquesta variació general anual se si-tua per sota de la xifra de França (-2,4%) i de la d’Espanya (-30,5%). Pel que fa a l’índex de vendes a preus constants, descomptant l’efecte dels preus, ha disminuït el 34,3% en compa-ració amb el període homòleg de l’any anterior, en què les vendes de produc-tes alimentaris han disminuït un 1,5% i les vendes de la resta de productes han caigut el 67,1%. D’altra banda, l’evolució del perso-nal ocupat en les grans superfícies co-mercials al maig va disminuir un 3,6% respecte del 2019, on poc més del 64% són dones, 35,8% són homes i més del 83% disposa de contractes de jornada completa. En aquest sentit, cal tenir en compte que les persones acollides a un ERTO durant el mes de maig continuen formant part de l’empresa. Entre els es-tabliments enquestats un 3,6% del to-tal dels ocupats estan acollits a un ER-TO durant aquest mes.

Andorra ha estat un feu de grans for-tunes, però en cap cas es troba entre els països que acullen més multimilio-naris. Al món hi ha 19,6 milions de per-sones considerades ‘riques’ i la majo-ria viuen a Alemanya, els Estats Units, la Xina i el Japó. Però què fan aquests afortunats –mai millor dit–, amb tants diners? Un informe de la consultora Capgemini assegura que un 30% del total el posen a la borsa i manté un 25% en líquid per imprevistos i inversions que puguin sorgir. La resta, la tenen repartida entre actius immobiliaris (14%), renda fixa (17%) i es deixen una part (13%) per a inversi-ons alternatives de risc.

L’estudi , però , és conscient que la inver-sió depèn molt de la na-cionalitat de cada ric, però assegura que és una «fotografia global» del destí dels seus mi-lions. Els nord-ameri-cans, per exemple, in-verteixen gairebé un 40% del seu patrimoni en accions, mentre que els sud-americans no-més posen un 20% dels seus diners a la borsa. Els japonesos són els que tenen més cash.

Però no tot són bo-

El Govern indica que Standard & Poor’s valora positivament el procés d’adhesió a l’FMI

L’ agència de quali-ficació Standard & Poor’s reafirma la qualificació d’An-dorra en ‘BBB/A-2’

i manté la perspectiva estable del pa-ís, considerant els efectes positius dels avenços en l’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI) en el marc de la cri-si de la Covid-19. Standard & Poor’s res-salta el procés iniciat pel Principat per adherir-se a l’FMI, un fet que podria su-posar una millora en el ràting del país, segons indica l’agència, la qual també destaca la voluntat d’assolir l’acord d’as-sociació amb la Unió Europea. Ambdós elements es consideren claus per aug-mentar la qualificació, tenint en comp-te que implicarien un increment de la capacitat de resiliència del país davant possibles crisis finances i una reduc-ció dels riscos, així com una millora en la qualitat, transparència i homologació de les dades estadístiques. El Govern ha explicat que l’agència de qualificació posa en relleu la bona gestió fiscal que s’ha fet des d’Andor-ra al llarg dels últims anys i que permet afrontar amb majors garanties la situa-ció causada per la pandèmia de la Co-vid-19. A més, Standard & Poor’s ha su-bratllat la capacitat del sistema de salut andorrà per gestionar la crisi sanitària,

La somiada connexió ferroviària costaria uns 220 milions d’eurosQue Andorra necessita millorar les se-ves connexions de mobilitat amb els pa-ïsos veïns, ningú ho posa en dubte. Ac-tualment l’única manera d’entrar i sortir del Principat és en cotxe, amb les conse-güents cues que molts usuaris han d’as-sumir cada vegada que travessen la fron-tera. S’ha parlat molt de la connexió aè-ria: hi ha diferents propostes per ubicar un aeroport al Principat, –la que més so-na és la de Grau Roig–, a més de l’Aero-port d’Andorra-La Seu, que està gairebé a punt per començar a operar vols co-mercials regulars. Però que passa amb el tren?

Des de la Cambra de Comerç s’ha in-sistit en diverses ocasions que l’opció aèria no hauria de ser només l’única, i es-tan en contacte amb un clúster europeu especialitzat en el sector ferroviari per analitzar la viabilitat d’una línia que con-necti el Principat amb França i Espanya. Es tractaria d’un model ferroviari que plantejaria la creació d’una línia de con-nexió entre La Seu d’Urgell i Andorra, amb estacions a Sant Julià de Lòria, San-ta Coloma, Andorra la Vella –que porta-ria el nom d’Andorra Pirineus–, Escal-des-Engordany i Encamp. La proposta també inclou, és clar, una parada a l’ae-roport Andorra-La Seu. El cost del tram que unís Espanya amb la primera estació del país podria costar menys de 220 mi-lions d’euros, partint de l’estudi del 2019 que va fer el matemàtic andorrà Sebas-

tià Mijares, el qual demostrava la viabili-tat d’un tren entre Puigcerdà i Sant Julià.

L’autor del model ferroviari que, en aquest cas, ha fet la connexió d’Andorra i Espanya des de La Seu, reconeix que per dissenyar-lo s’ha basat els Ferrocarrils alpins suïssos, i amb l’objectiu de mos-trar «la necessitat de tenir als Pirineus una xarxa de transport públic més sos-tenible que els autobusos». El responsa-ble, que prefereix quedar en l’anonimat, afirma haver-ho fet perquè «es parla molt del ferrocarril de Canfranc i Puig-

cerdà, però gairebé mai de portar el fer-rocarril al principat d’Andorra o a la Vall d’Aran».

A diferència de la construcció d’un aeroport al país, en el cas del tren, la se-va infraestructura és més complicada de dur a terme, ja que «s’ha d’implicar els països veïns, que potser no tenen entre les seves prioritats la construcció d’una xarxa ferroviària; és un projecte a llarg termini», com va remarcar a aquest dia-ri la directora de la Cambra de Comerç, Pilar Escaler.

ment que el Govern conservi entre les seves prioritats l’obertura econòmica, la consolidació del model fiscal i la re-gulació del sector financer per adaptar-se als estàndards internacionals.

remarcant l’estudi poblacional d’anti-cossos amb el doble cribratge que s’ha dut a terme. D’altra banda, l’agència també ha emfatitzat que Andorra manté un bon

accés al mercat de finançament i ho exemplifica en la resolució correspo-nent a la subhasta d’emissió dels 125 mi-lions d’euros de deute públic en bons solidaris. Finalment, valora positiva-

nes notícies per als súper rics. Segons l’analista, el coronavirus va fer desa-parèixer més de 18 bilions de dòlars dels mercats mundials durant els me-sos de febrer i març de 2020, abans d’una lleugera recuperació observa-da a l’abril. El sector va preveure una caiguda d’entre el 6 i el 8% de la rique-sa mundial fins a finals d’abril de 2020, respecte a desembre de 2019, i la situ-ació ha fet canviar les prioritats en la inversió: en l’era post-pandèmia es-tan guanyant rellevància les inversi-ons sostenibles que segueixen criteris mediambientals i socials.

L’agència reafirma la qualificació d’Andorra en ‘BBB/A-2’ i manté la perspectiva estable del país