Mar Carrera i Alba Gómezafons@setmanaridirecta.info

Davant d’unes 3.000 persones, el dia 4 defebrer, el president del govern espanyol,José Luis Rodríguez Zapatero, va llegirun fragment del Deuteronomi de la Bíbliaa l'anomenat Esmorzar Nacional de l'O-ració, una tradició dels EUA que vacomptar amb la presència de la famíliaObama. Ho va fer convidat per una orga-nització fonamentalista cristiana nord-americana i va parlar en espanyol, “en lallengua en què es va resar al Déu de l'E-vangeli per primera vegada en aquesta te-rra”, va declarar. Podria semblar unaanècdota, però aquest fet és un exemplesimbòlic que ens pot servir per il·lustrarun clar fenomen dins el context espanyol:la voluntat d’aproximació de l’executiusocialista, d’ençà que és al govern (2004),amb els sectors més conservadors de l’Es-

glésia, un gest que semblaria voler com-pensar o suavitzar les crítiques sobreqüestions com la derogació de la llei edu-cativa del PP (la LOCE), l’agilització delstràmits del divorci, la llei que permet elcasament homosexual, la investigacióamb cèl·lules mare embrionàries, etc. Notan sols això, rere aquesta pantomima d'a-proximació discursiva, s’hi amaga unapolítica de concessions reals. “De fet,l’Església ha assolit els avenços més im-portants amb el PSOE”, afirma Joan Car-les Marset, vicepresident d’Ateus de Ca-talunya. Escudada per un Concordathistòric entre l’Estat espanyol i la SantaSeu –renovat el 1979 i que reconeix lamissió apostòlica de l’Església catòlica enrelació a les activitats de culte, jurisdicciói magisteri–, a casa nostra, l’Església gau-deix d'uns privilegis econòmics i socialsexclusius.

Aquests privilegis comencen pel fi-nançament rebut a través de la declaracióde la renda de tota la ciutadania, amb lacasella voluntària que permet aportar el0,7% dels impostos a l’Església. Aquestpercentatge, que abans era del 0,52% i elPSOE va renegociar gairebé en secretamb la jerarquia clerical, representa alvoltant d’uns 250 milions d’euros anuals(Marset, 2008). Els qui marquen aquestacasella destinen un 0,7% menys dels im-postos a les despeses públiques de l’Estat,tot contribuint al finançament del cler-gat, la Conferència Episcopal Espanyola(CEE), seminaris, etc. A més, no es po-den menystenir els ingressos que prove-nen de la casella de finalitats socials, jaque més de la meitat dels fons recaptatsper aquesta via es destinen a organitza-cions dependents de l’Església. A bandad'això, el gruix dels ingressos de l'Estatque rep la institució eclesiàstica arriba peraltres vies, per finançar els sous dels pro-fessors de religió de les escoles, la restau-ració del patrimoni religiós, hospitals...“De l'ordre de 100.000 o 150.000 perso-nes vinculades a l'Església reben un souque, directament o indirectament, proce-deix de l'Estat”, remarca Marset.

Totes aquestes concessions no deixenindiferents alguns sectors de la societat,que presencien indignats la deriva reac-cionària de la Conferència Episcopal,sempre forçant el debat –a través de laxarxa d’influència dels mitjans de comu-nicació afins1– i marcant l’agenda políti-ca. Recentment, en la tramitació del pro-jecte de llei de l’avortament, els bisbes dela Conferència Episcopal van amenaçarels diputats d’excomunicar-los si dona-ven suport al text. I van advertir els fidelsque la implicació en un avortament re-presentaria l’expulsió automàtica de lacomunitat religiosa. Hi ha qui ignoraaquestes provocacions i qui reacciona idecideix passar a l’acció, com les perso-nes apòstates.

Atrapats al regne eternL’entrada al regne de Déu no es tria. In-undats per les aigües sagrades, els ma-rrecs no s’imaginen les conseqüències del’acte sagramental; ningú els avisa de lalletra petita, es tracta d’un contracteetern. En créixer, molts viuran la contra-dicció d’estar adscrits a una confessió a laqual no van decidir pertànyer. Alguns as-sumiran l’apostasia en silenci, sense de-

Fidels a l’AdéuExercir l’apostasia no serveix per res. Tot i així, les peti-cions formals d’abandonar una confessió religiosa sóncada vegada més públiques i explícites. Fruit de la mili-tància, aquests abandonaments de l’Església catòlica nodeixen de ser una minoria del conjunt de ciutadans nocreients, que a Catalunya representen un terç de la po-blació. Contràriament a la percepció més estesa, els cata-lans que es declaren catòlics practicants tampoc sobre-passen el llindar de la minoria: són al voltant del 19%.Com és possible, doncs, que la institució eclesiàstica con-tinuï actuant com a garant de les majories i aglutinantparcel·les de poder i privilegis que no li corresponen?

A FONS | DONAR-SE DE BAIXA DEL CATOLICISME

-Escudada per unConcordat històric entrel’Estat espanyol i laSanta Seu, l’Esglésiagaudeix d'uns privilegiseconòmics i socialsexclusius a casa nostra-

Qua

dern

s d’

Illa

crua

06

DIR

ECTA

172

17 d

e fe

brer

de

2010

MIRALLSTeun van Dijk:Els nous vestits del racismepàg. 4 i 5

BON VIURERehabilitar masies per construir futurpàg. 7

pàg. 2 A FONS

clarar-la, i altres voldran formalitzar l’a-bandonament de la fe. Però, així com enla majoria d’organitzacions hi ha un pro-cediment per donar-se de baixa, no exis-teix cap regulació –ni canònica ni civil–per deixar de ser membre de l’Església ca-tòlica. “En la majoria de casos, apostatarés fàcil”, diu Marset, consisteix a enviaruna declaració d’apostasia al bisbat o a laparròquia per sol·licitar que consti la tevarenúncia a la fe catòlica al llibre baptis-mal. Mai no s’ha aconseguit que el bisbatelimini definitivament els noms d’aquestllistat de fidels, el màxim que s’ha toleratha estat la inclusió d’una nota marginalcertificant l’apostasia de qui ho demana.La manca de regulació en relació al pro-cés d’apostasia es tradueix en respostesmolt diferents depenent de la diòcesi d’o-rigen, algunes en forma de silenci, altresmitjançant cartes que apel·len a reconsi-derar la decisió, o bé –simplement– ne-gant el dret d’apostatar. “El bisbat de Bar-celona és un dels menys problemàtics. Hiha llocs on posen més traves”, explica l’a-pòstata Sònia Turón, referint-se a les diò-cesis conservadores de València i Madrid.

Turón va ser una de les participants,l'any 2008, de la campanya Nosaltresmarxem, una iniciativa sorgida al barri deSants que va aconseguir que, en sis me-sos, prop de 500 persones acabessin fentun acte col·lectiu i públic d'apostasia. Laxifra va créixer fins a 700 apòstates, des-prés que s'hi unís un col·lectiu de NouBarris, també a Barcelona. Aquesta acti-vista interpreta les negatives de l'Esglésiaal dret d'abandonar-la formalment com

una resistència vers la pèrdua de poder:“Entenc que no vulguin perdre de cop elpoder que han conservat durant 2.000anys”, assegura.

Joc d’argumentsUn dels arguments principals esgrimitsper l'Església catòlica a l'hora de negar-sea reconèixer les apostasies és que els lli-bres de baptisme només proven “un fethistòric” amb rellevància eclesial, com ésel sagrament del bateig, que al seu tornno implica una adhesió a l'Església. Se-gons el director del Servei Jurídico-Civil

de la Conferència Episcopal Espanyola,Silverio Nieto, tot i que el baptisme és“condició necessària per la incorporació al'Església”, per aconseguir el ple exercicidels drets dels fidels, cal la “plena comu-nió amb l'Església catòlica, que inclou elsvincles de la professió de fe, els sagra-ments i el règim eclesiàstic” (agènciad'informació catòlica Zenit).

Aquest tipus de raonaments són em-prats per desatendre les peticions delsciutadans que fan arribar la seva declara-ció d'apostasia. En alguns casos, desprésde la negativa o el silenci de l'Església, els

sol·licitants recorren a l'Agencia Españolade Protección de Datos (AEPD), l'orga-nisme públic que vetlla pel complimentde la Llei Orgància de Protecció de Dadesde Caràcter Personal de 1999. Emparant-se en l'obligació fixada per la llei de man-tenir actualitzades les dades personalsdels afectats, l'agència ha defensat la ne-cessitat d'incloure una nota testimonialals llibres baptismals que mencioni la no-va situació de l’apòstata (Marset, 2008).Segons les dades aportades per Marset,fins a finals de 2007, l'AEPD havia emèsunes 300 resolucions donant la raó als quidecidien abandonar la fe catòlica. Ambtot, les resolucions de l'agència no esgo-ten el procés legal, ja que el dret civil per-met que les parts interposin un conten-ciós administratiu davant l'AudiènciaNacional espanyola.

Gir legal inesperatAixò és el que han fet reiteradament diò-cesis com les de València i Madrid, senseobtenir respostes favorables. Per exem-ple, a finals de 2007, l'Audiència Nacionalva emetre diverses sentències on confir-mava l'argument dels apòstates, segons elqual la informació dels llibres de baptis-me inclou dades de caràcter personalsubjectes a la llei de 1999 i susceptibles deser processades o tractades. Però les cosesvan canviar el 19 de setembre de 2008,quan una sentència del Tribunal Supremespanyol va trencar la tendència de donarla raó de forma sistemàtica als apòstatesdavant l'Església. El tribunal va decidiracceptar un recurs de cassació del bisbat

de València en contra de l'Agència de Pro-tecció de Dades, amb l'argument que elsllibres baptismals no es podien conside-rar “fitxers” de dades de caràcter perso-nal. Una sentència purament “política”basada en arguments jurídics “discuti-bles”, segons l’opinió de Marset. El fetque les dades no siguin accessibles fàcil-ment o no estiguin ordenades alfabètica-ment apareix com a motiu per negar queels apòstates s'emparin en la protecció dedades. Mentre es resol aquest darrer pasjudicial, Marset recorda que, de moment,l'AEPD no accepta noves reclamacions.Aquest procés, doncs, ha deixat moltesapòstates en una situació incerta.

Una llei al punt de mira“Un dels temes més importants i que cal-drà que seguim amb detall és la Llei de laLlibertat Religiosa que s’està elaborant”,adverteix Marset, referint-se al text quepodria regular l’apostasia en un futurpròxim. Com ell, som conscients queaquesta llei atiarà un debat públic impor-tant i que el govern només l’aprovaràquan les circumstàncies li siguin favora-bles. Esdevindrà una via més propera almodel laïcista francès? Serà una propostade mínims que exclourà l'apostasia? Permolts sectors, si la llei que ha de substi-tuir l’actual Llei Orgànica de LlibertatReligiosa –que data de 1980– amplia lesmires, ha de permetre avançar en algunsdrets i llibertats civils. “Caldrà veure si ésuna Llei de Llibertat d’Ideologia, Religiói Culte, en connivència amb la Constitu-ció, o bé una Llei de Llibertat de Pensa-

IL·LUSTRACIÓ:Pablo Soto

-Entre 100.000 i 150.000 personesvinculades a l'Església reben un souque, directament o indirectament,procedeix de l'Estat-

DONAR-SE DE BAIXA DEL CATOLICISME pàg. 3

ment, Consciència i Religió, en la líniaque marquen els tractats internacionals afavor dels drets humans”, apunta Marset.Mentrestant, com tants altres afers polí-tics, la columna vertebral de la nova llei escontinua negociant en secret.

Herències per resoldre Sembla que no passi el temps i la polèmi-ca relació entre l’Estat i les creences de laciutadania encara perdura. Tot i que, se-gons el text constitucional, l’Estat espan-yol figura com un Estat ”no confessional”,és a dir, sense confessió oficial, l’article16.3 apunta que “els poders públics tin-dran en consideració les creences religio-ses de la societat espanyola i mantindranles conseqüents relacions de cooperacióamb l’Església catòlica i la resta de confes-sions”. Com si es tractés d’un bé públic, lareligió –i, en concret, la catòlica– té unprotagonisme excessiu i això ens allunyadel laïcisme francès, segons el qual lescreences de la gent no són patrimoni so-cial, sinó un assumpte exclusivament pri-vat. Però, què distingeix l'Estat espanyold’altres estats i fins on arriba l’herènciafranquista en aquesta qüestió? Fer unaullada al passat pot resultar suggeridor: laConstitució de la Segona República esta-blia que l’Estat era “laic i sense religió ofi-cial” i que l’escola s’inhibia dels assump-tes religiosos. Tots sabem, però, que ladictadura va estroncar els ideals republi-cans i democràtics i va retornar la confes-sionalitat estatal, sota la bandera d’unaunitat catòlica, una idea que va reeixir du-rant la transició. L’article 16.3 esmentat il’acord amb la Santa Seu són dues mostresd’aquesta herència que, encara avui, con-diciona moltes decisions polítiques.

Sense anar gaire més lluny, ara fa justun any, el govern socialista va rebutjar tresproposicions de llei, dues a favor de facili-tar l’apostasia i una que esperonava a revi-sar els acords amb el Vaticà i a estudiarl’eutanàsia. No és pas casual que el mateixdia que frenava aquestes propostes, el pre-sident espanyol rebés la visita del cardenalTarcisio Bertone, número dos del papa.

En clau de futurLa clau del futur sempre la sosté la gene-ració més jove, que a Catalunya s'allunyaprogressivament de la pràctica religiosacatòlica. El degoteig d'apostasies entreaquest segment de població és un fet, tot ique els motius de fons d’aquesta desafec-ció costen de precisar i verificar. Es tracta-ria d'una reacció crítica davant dels privi-legis de l'Església, que no es corresponenamb la teoria. Estat aconfessional? És elfruit d'una nova tendència laica o atea,lliure d'interpretacions sobrenaturals omístiques o, simplement, una conse-qüència més de l'alienació a què condueixla societat materialista actual? Mentre elsvalors dels nous temps es dirimeixen a foclent, hi ha aspectes que cal abordar amburgència. Un de cabdal, el sobredimen-sionament del poder de l'Església en rela-ció al nombre de creients practicants, unaspecte que requerirà de voluntat políticareal, valenta i capaç de fer esquerdar legis-lacions que, tot i que a alguns els costid’acceptar, han quedat obsoletes.

1 D’agències i mitjans de comunicació afins a la CEE, n’hi hamolts: les agències Zenit, EWTN; les ràdios AVM, VizkaiaIrratia, Estel, La Salle, María, Cadena 100, Cadena COPE;les televisions Canal Católico, Cetelman, FECOM TV, Po-pular TV, Prodigium Comunicación, Radiotelevisión Dio-cesana, Rioja 4, Sant Josep, TMT-TV, etc.

-Així com en la majoria d’organitzacions hi ha unprocediment per donar-se de baixa, no existeix capregulació per deixar de ser membre de l’Esglésiacatòlica- Laura Mor

El terme apostasia –del grec apo (fora) ihistemis (col·locar-se)– avui té un signifi-cat molt elàstic que ens remet a la Llei deProtecció de Dades. Com hem vist, so-vint, els casos actuals d’apostasia són unaresposta en contra de la doctrina oficial.Tanmateix, hi ha d’altres formes implíci-tes de crítica davant el que moltes consi-deren “intervencions desafortunades delsbisbes”, com és el cas de molts creients debase que opten amb certa espontaneïtatper construir l’Església que volen. Segonsexplica Jordi Llisterri, periodista especia-litzat en l’àmbit religiós, la pluralitat dinsl’Església està a l’ordre del dia i apuntaque “la discrepància està molt més pena-litzada en l’àmbit polític que no pas enl’eclesial”. Així doncs, s’obre un ventallampli de grisos, format per grups i movi-ments de creients que –sense ser contes-tataris per definició– interpreten l’evan-geli de forma independent a les múltipleslectures oficials que, amb facilitat, tenenressò a l’esfera pública.

Un exemple proper i actual és el Fò-rum Català de Teologia i Alliberament,celebrat a Barcelona el cap de setmana del23 i 24 de gener, en el marc del FòrumSocial Català i sota el lema compartit deUn altre món és possible. La trobada vacomptar amb 461 inscrits i continua acti-va com a xarxa social a Internet. L’escola-pi i portaveu del fòrum, Enric Canet,considera que la vertebració d’un canvidins l’Església catalana “no vindrà des dedalt”. Durant la trobada, Canet ha cons-tatat que la discordança amb la jerarquiaés un repte comú a moltes confessionsreligioses i proposa com a solució “la sin-tonia entre les bases”.

Mirant enrere, trobem el manifest dela campanya Volem Bisbes Cristians –queva reunir un miler d’adhesions–, sorgidacom a resposta davant les diverses inter-vencions públiques de la ConferènciaEpiscopal Espanyola poc abans de leseleccions generals, el febrer del 2008.“Volíem fer veure que no tota l’Esglésiapensa igual i que els joves, com a part ac-tiva, també ens l’estimem”, explica XavierLoza, un dels seus promotors.

En la mateixa línia de pluralitat, elmes de setembre passat, va néixer un nouportal a Internet: CatalunyaReligió.cat.Llisterri, que també és director de la ini-ciativa, explica que volen ser un aparadorpositiu i real del fet religiós d’avui, en elmarc de l’Església catòlica i catalana. Desdel seu punt de vista, la web dóna a en-tendre que “els cristians no som uns fra-cassats ni ens estem extingint”.

Malgrat aquesta diversitat de creen-ces, molts consideren l’apostasia com unfet simbòlic, sense cap valor: “És un po-sicionament d’algunes persones que es-tan fartes d’un seguit de desencerts de lajerarquia de l’Església”, diu Canet. Enaquest trencament entre les creients il’Església, el mateix Catecisme de l’EsglésiaCatòlica (Coeditors catalans, 1993) parlad’una responsabilitat compartida: “Du-rant els darrers segles, han tingut lloc di-visions més considerables i grans comu-nitats s’han separat de la plena comunióde l’Església catòlica, de vegades per cul-pa dels homes d’ambdues bandes”(núm. 817).

Un síndic de greuges per a l’EsglésiaPer poder superar el concepte de culpa iarribar a una entesa entre les parts, l’Es-glésia continua sense disposar de cap ca-nal que reculli les queixes dels seus fidels.Omplir aquest buit potser evitaria haverde recórrer a l’apostasia com a única me-sura oficial de pressió. L’òrgan fictici po-dria acollir les actuals crítiques dels apòs-tates, com el privilegi econòmic quesuposa el finançament de l’Església a tra-vés de la declaració d’hisenda. En aquestalínia i tenint com a model de referènciaÀustria, el periodista i capellà FrancescRomeu afirma que “hauríem de tendircap a l’autofinançament per part delscreients per evitar que l’administració fa-ci de mediadora”.

Encara hi ha qui obre molt més el llis-tat de propostes i planteja nous reptes perla comunitat de creients. Óscar Mateos,director adjunt de Cristianisme i Justícia iparticipant actiu a l’FSCat i també al Fò-rum de Teologia i Alliberament, és moltcontundent en la seva interpretació del pa-per dels cristians en la política: “Hauríemde ser més actius i radicals, per exemple,en el debat de la fiscalitat o de l’impost desuccessions” i afegeix que cal basar-se “enun discurs real de solidaritat i fraternitat ide redistribució dels recursos”.

Activistes deNosaltres marxemlliuren lesapostasies al bisbatde Barcelona l'any2008-Eloi de Mateo

Els creients, unacomunitat plural quecontempla la crítica

Marset, J.C. (2008) Ateísmo y laici-dad. Madrid: Catarata< http://ateus.org/?page_id=49>< http://www.apostasia.es>

MES INFORMACIÓ: