PIRATES A L’ABORDATGE! - activitum.cat · Explicació de 2 casos de vaixells de Lloret que es van...

TOURSBCN

2016

PIRATES A L’ABORDATGE! CICLE INFANTIL I INICIAL

ANA PEÑA

www.toursbcn.com

[email protected]

PIRATES A L’ABORDATGE!

www.toursbcn.com Pàgina 1

ÍNDEX

1. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA.

1.1 PRESENTACIÓ DE L’ACTIVITAT.

1.2 OBJECTIUS COMUNS.

1.3 CAPACITATS DE L’EDUCACIÓ INFANTIL.

1.4 CONTINGUTS DE L’EDUCACIÓ INFANTIL.

1.5 ÀMBITS I ÀREES DE CONEIXEMENT A L’EDUCACIÓ

PRIMÀRIA

1.6 DIMENSIÓ DE L’ÀMBIT.

1.7 COMPETÈNCIES BÁSIQUES DE LA DIMENSIÓ.

1.8 CONTINGUTS CLAU DE LA DIMENSIÓ.

1.9 TEMPORITZACIÓ.

1.10 SEQÜENCIACIÓ DE L’ACTIVITAT.

1.11 CRITERIS D’AVALUACIÓ COMUNS.

2. QUADERN DEL PROFESSORAT1

2.1. DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT

2.2. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS.

2.3. FITXES D’ACTIVITATS A CLASSE.

2.4.GLOSSARI

2.5. BIBLIOGRAFIA.

3. RECURSOS I MATERIAL:

3.1. DISFRESSA DE PIRATA.

3.2.FOTOS PLASTIFICADES DE PIRATES FAMOSOS.

3.3.FOTOS PLASTIFICADES DE BANDERES PIRATES.

3.4. FOTOS PLASTIFICADES DE TIPUS DE VAIXELLS: PESCA, CREUER,

PIRATA.

3.5. PEL BARRET PIRATA: TISORES, COLA D’ENGANXAR, PAPER

NEGRE, CARTOLINA BLANCA, RETOLADORS.

3.6. PER LA BANDERA PIRATA: CARTOLINA NEGRA, GUIXOS DE

COLORS, PALS DE FUSTA, TISORES I COLA D’ENGANXAR.

1 S’informa al professorat que disposem del dossier “Museu del mar”: Informació general”, com a ampliació d’aquest.



1. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA.

1.1. PRESENTACIÓ DE L'ACTIVITAT.

L’activitat està ubicada en l’àrea d’experiència “Descobrint l’entorn” del currículum del

2n cicle infantil tal i com especifica el Decret 181/2008 de 9 de setembre pel qual

s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.

I en el bloc de continguts “Percebre i explorar” del cicle inicial tal i com especifica el

Decret 119/2015 de 23 de juny pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de

l’educació primària.

L’activitat és un material didàctic més, per

tal d’ampliar els coneixements que

l’alumnat de cicle infantil i de cicle inicial

de primària tenen de la història de Lloret.

El Museu del Mar acull una sala dedicada

als perills del mar, entre els quals es

trobava la pirateria. Els mariners

lloretencs i els habitants de la vila van

patir constants atacs pels pirates i corsaris

de l’època.

A més a més, l’alumnat ampliarà el seu

vocabulari d’una manera lúdica.

1.2. OBJECTIUS COMUNS.

Difondre el patrimoni artístic i natural del poble de Lloret.

Conèixer les tradicions de la Festa Major de Santa Cristina.

Adquirir habilitats per conduir el propi aprenentatge.

Respectar i defensar el patrimoni cultural, historicoartístic i mediambiental.

1.3. CAPACITATS D’EDUCACIÓ INFANTIL.

Aprendre a pensar i comunicar.

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

1.4. CONTINGUTS D’EDUCACIÓ INFANTIL.

Exploració de l’entorn

Experimentació i interpretació

Raonament i representació



1.5. ÀMBITS I ÀREES DE CONEIXEMENT DE PRIMÀRIA.

ÀMBIT ARTÍSTIC.

1.6. DIMENSIÓ DE L’ÀMBIT DE PRIMÀRIA.

Dimensió percepció, comprensió i valoració

1.7. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA DIMENSIÓ DE PRIMÀRIA.

Competència 1. Mostrar hàbits de percepció conscient de la realitat visual i sonora de

l’entorn natural i cultural.

Competència 2. Utilitzar elements bàsics dels llenguatges visual, corporal i musical i

estratègies per comprendre i apreciar les produccions artístiques.

Competència 3. Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artístic

proper, de Catalunya i d’arreu.

Competència 4. Comprendre i valorar elements significatius de la contemporaneïtat

artística.

1.8. CONTINGUTS CLAU DE LA DIMENSIÓ DE PRIMÀRIA.

Percepció i exploració sensorial dels elements presents en l’entorn natural, cultural i

artístic.

Expressió de les idees, les emocions i les experiències que desvetllen les

manifestacions artístiques.

Interès pel patrimoni i les manifestacions artístiques.

Relació entre l’art, la societat, la cultura i la religió.

Satisfacció i emoció estètica.

Recerca sobre qüestions relacionades amb l’art.

Propietats dels elements que trobem presents en l’entorn i en les obres artístiques.

Recursos, formes i possibilitats comunicatives dels diferents elements i llenguatges

artístics.

Funció i influència de les manifestacions artístiques i dels seus elements.

Codis i terminologia utilitzats en la lectura, producció i interpretació de les obres d’art.



1.9. TEMPORITZACIÓ.

• La durada de la visita és de 1h.

1.10. SEQÜENCIACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT.

PRESENTACIÓ AL GRUP: La nostra monitora, vestida de pirata, dóna la benvinguda

al grup.

La Visita s’estructura en 2 parts:

1a part:20 min. SEGONA PLANTA: LES PORTES DE L’OCEÀ. Sala “Els

cops que dóna la mar. La pirateria”.

Explicació de 2 casos de vaixells de Lloret que es van trobar amb pirates.

Curiositats de la “ vida pirata”: com eren els vaixells, què menjaven, com

vestien, les seves banderes, pirates famosos.

2a part: 40 min. AULA PEDAGÒGICA.

Taller per fer un barret pirata de paper i el disseny de la pròpia bandera

pirata.

1.11. CRITERIS D'AVALUACIÓ COMUNS.

1. Reconèixer algunes de les característiques i de les possibilitats d’utilització plàstica

dels elements presents en l’entorn cultural i artístic.

2. Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys el que suggereix una

experiència artística, individual o col·lectiva

3. Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l’hora de participar en projectes artístics

col·lectius.



2- QUADERN DEL PROFESSORAT.

2.1. DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT.

L'activitat té una duració aproximada d'una hora i es realitzarà a la sala dedicada a la

pirateria del Museu del Mar i a l’Aula Pedagògica.

La nostra monitora rebrà al grup al Museu del Mar, els acompanyarà a la sala dedicada

als perills del mar. La sala reprodueix la forma de la proa d’un vaixell.

A la sala “Els cops que dóna la mar. La pirateria”.

Per tal de descobrir els coneixements previs de l’alumnat, es plantejarà la següent

qüestió: què és un pirata?

Mostrant fotos de diferents tipus de vaixells ( de pesca, de creuers,),s’explicarà

com eren els vaixells pirates.

A partir de la pregunta: quins pirates coneixeu? Parlarem dels homes i les dones

pirates més famoses.

Com eren les banderes pirates?: ensenyarem diferents exemples de banderes i

explicarem l’origen de la bandera pirata més reproduïda.

Com vivien els pirates? Explicarem aspectes de la “vida pirata”: perquè duien els

atributs que els han fet famosos, què menjaven,…

Sabeu que a Lloret també vam tenir pirates? Explicarem dues històries

d’afrontament real dels lloretencs amb els pirates.



A l’aula pedagògica.

L’alumnat trobarà tot el material preparat a sobre les taules.

Material per fer el Barret pirata: paper d’embalar negra, plantilles amb les

calaveres i les tíbies dibuixades només per retallar, tisores i pegament.

S’ensenyaran tots els passos per fer tots junts el Barret amb papiroflèxia.

Els alumnes hauran de retallar les plantilles de les calaveres i les tíbies per

enganxar-les a la part frontal del Barret.

Material per fer la bandera: cartolines negres, tises de colors, pals de fusta,

pegament.

Primer enganxarem la cartolina al pal de fusta per a que sembli una autèntic màstil.

Després cada alumne dissenyarà lliurement la seva pròpia bandera.

2.2 ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS.

1. Els pirates.

2. Els vaixells.

3. Els pirates més famosos.

4. Les banderes.

5. Els pirates a la Mediterrània.

6. Els pirates a Lloret de Mar.

7. Instruccions per fer el barret de paper.

1. ELS PIRATES.

Els pirates van ser uns personatges que, durant molt de temps, van navegar sense cap llei

ni pàtria, per tots els mars del planeta. Vivien amb absoluta llibertat, fent en tot moment

allò que els venia de gust, i sense tenir por dels governs, que només tenien autoritat terra

endins. Per això el seu mitjà habitual era el mar. Es dedicaven per tant a robar altres

vaixells i a assaltar ciutats del litoral, de manera ràpida i devastadora, evitant d’així

qualsevol tipus de reacció per part dels ciutadans o dels exèrcits.

S’ha de fer una distinció, però, entre tota la tipologia de pirates que hi va haver per

aquelles latituds, ja que cada grup tenia les seves característiques i motivacions:

* Pirates. Eren genèricament els que robaven pel seu compte al mar o a les zones

costaneres. Van ser enemics del comerç marítim en general, sense afectar un país més

que un altre.

* Corsaris. Atacaven vaixells de països enemics del seu, comptant amb l’autorització i

vistiplau del seu monarca. Els reis cobraven comissions dels seus corsaris, per la qual



cosa eren còmplices dels seus actes. Era una manera d’atacar el vaixell d’un país enemic

però de forma no oficial, la qual cosa hagués suposat una declaració de guerra.

* Bucaners. Van ser contrabandistes i caçadors furtius que van ser expulsats pels

espanyols de l’illa Española, actual Haití i Santo Domingo, a començament del segle

XVII, i es van instal·lar a l’illa Tortuga, des de la qual van començar a practicar la

pirateria, preferentment contra propietats i vaixells espanyols.

* Filibusters. Representaren la institucionalització dels bucaners, organitzats en

confraries i associacions, que van atacar tot tipus de vaixells des de 1630 fins a 1680.

2. ELS VAIXELLS.

Els pirates utilitzaven unes embarcacions molt concretes; en principi, no necessitaven cap

vaixell que fos molt gran, ja que la seva força no estava en la utilització de grans bateries

de canons, sinó més aviat en la velocitat que aconseguien amb les seves naus. Per tant,

calia que fossin petites i lleugeres, i que els permetessin tant fugir quan eren perseguits,

com ser capaços de capturar vaixells indefensos quan eren ells els perseguidors.

Per tant, en comptes de navegar amb grans embarcacions com navilis o fragates,

s’estimaven més navegar a bord de vaixells com balandres, goletes o bergantins, ja que

eren naus que s’ajustaven més a aquestes característiques que cercaven: lleugeresa,

velocitat, petits calats per poder navegar per aigües poc profundes, etc. Aquests vaixells

no passaven gaire dels 30 metres d’eslora, i no portaven molts canons perquè confiaven

més en la descàrrega dels mosquetons i en l’abordatge.

La propulsió d’aquestes embarcacions es feia mitjançant les veles, amb les quals podien

recollir la força del vent que els permetia desplaçar-se per sobre de l’aigua. Generalment

tenien dos pals, dels quals penjaven una sèrie de veles que tenien diferent forma i tamany.

N’hi havia de triangulars, anomenades flocs, de rectangulars, anomenades gàbies, i de

trapezoïdals, anomenades cangrees.



Aquesta idea de disposar de vaixells petits i maniobrables s’imposava entre els pirates a

tots aquells llocs on ha aparegut aquesta activitat al marge de la llei, ja que la finalitat era

la de disposar d’un mitjà ràpid que permetés perseguir les presses i fugir dels enemics en

cas de perill. Així, a la Mediterrània es feien servir les galeres entre els segles XV i

XVII, vaixells que amb la seva propulsió a rem podien navegar molt ràpidament i

sorprendre els pobladors indefensos de les costes, i els xabecs els segles XVII i XVIII,

uns vaixells de vela molt lleugers i maniobrables.

Quan els seus vaixells es començaven a fer malbé preferien robar-ne un altre que no

arreglar-los, ja que quan els estaven reparant era un moment en què es trobaven molt

exposats a l’enemic i eren molt vulnerables.

a. MAQUETA DE XABEC. ERMITA DE

SANTA CRISTINA DE LLORET.

b. VAIXELL DE CREUER

c. VAIXELL DE PESCA



3. ELS PIRATES MÉS FAMOSOS.

A tot el mar Carib, hi ha noms que durant molts anys van espantar la majoria de pobladors

d’aquelles terres paradisíaques. Henry Morgan, Francis Drake, l’Olonois o Barbanegra

van ser alguns dels pirates més destacats que van navegar per aquelles latituds durant més

de dos-cents anys.

Els pirates es posaven ells mateixos els seus noms, per tal de trencar definitivament amb

el seu passat en el moment de convertir-se en pirates. Així, intentaven trobar un nom que

espantés, com Menjatrons, Trencacames, etc, o bé eren noms que feien referència al seu

aspecte, com Pota de Pal, el Borni, Barbanegra, etc.

Els pirates més famosos van ser els que van participar de l’època més activa de la pirateria

al Carib, és a dir, els que van actuar entre els anys 1630 i 1680. La majoria d’ells eren

filibusters, com Rock el Brasilier, Edward Mansfield, o els ja esmentats Jean David Nau

l’Olonois i Henry Morgan.

Però abans i després d’aquesta època també n’hi van haver, de pirates, com els anglesos

Francis Drake i John Hawkins al segle XVI, o Bartholomew Roberts, Edward Teach

Barbanegra, William Kidd, Thomas Tew i Henry Every al segle XVIII.

Tal com hem dit abans, no només hi van haver pirates al Carib. Alguns dels més

sanguinaris van atacar ciutats catalanes, com Palamós, arrasada I ‘any 1543 pel pirata

Kheired- eddin Barba-roja, o Begur i Blanes, per citar-ne només un parell més, atacades

per altres corsaris del nord d’Àfrica, com Dragut o Uluj Ali. També hi van haver pirates

catalans, que es dedicaven a atacar vaixells i pobles costaners, generalment del nord

d’Àfrica, durant gran part de l’Edat Mitja, mentre que a l’Edat Moderna es practicava el

corsarisme, també contra aquesta zona de la Mediterrània.

A continuació podreu trobar informació sobre alguns dels pirates més temuts i coneguts:

Francis Drake. Va ser negrer abans de convertir-se en corsari.

Va ingressar a la Marina Reial anglesa de molt jove. EI 1566 va

fer el seu primer viatge a Amèrica, i a partir d’aquí va començar

la seva activitat al marge de la llei, amb petites interrupcions,

que no va acabar fins I ‘any de la seva mort, el 1596, a

Portobello, en un enfrontament amb els espanyols. Abans però,

va tenir temps de saquejar la costa americana del Pacífic, fer la

volta al món, enfrontar-se i derrotar l’Armada Invencible i

assolar diferents ciutats espanyoles d’Europa i del Nou Món. EI

seu cadàver va ser col·locat dins d’una caixa de plom, i llençat a

l’aigua de la badia, perquè no tornés a sortir.



Edward Teach Barbanegra. Aquest

pirata va actuar a la costa nord-

americana de l’Atlàntic, el primer quart

del segle XVIII, especialment al litoral

de les colònies angleses de Carolina del

Sud, Virgínia i Carolina del Nord, on va

establir una base des de la qual assaltava

tots els vaixells que passaven a prop del

seu amagatall, amb el vistiplau del

corrupte governador de la colònia.

Abans d’atacar les seves víctimes mullava els seus cabells amb quitrà, i després els calava

foc; d’aquesta manera aconseguia que del seu cap en sortís una fumera que li donava un

aspecte ferotge i infernal, i espantava de tal manera els seus enemics que molts es rendien

sense lluitar.

Kheyr-ed-din Barba-roja. El petit dels Barba-roja va

ser el corsari més famós i temut a tota la Mediterrània.

Gràcies a la seva capacitat guerrera i a la seva temeritat,

juntament amb la seva prudència d’estadista, es va

convertir en un dels personatges més importants de

l’Islam. El primer que va fer va ser oferir la província

d’Algèria al sultà de Constantinoble, i d’aquesta manera

va aconseguir el suportd’un dels monarques més

importants del món, i alhora certa independència per fer

el que volgués.

Va morir el 1546, però abans havia portat el cognom

Barba-roja a la màxima expressió de crueltat, assolant

pobles costaners de tot el litoral mediterrani cristià; des

de Gibraltar fins a Grècia, cap ciutat era lliure dels seus

atacs, de vegades organitzats amb absoluta minuciositat, com si es tractés d’una acció de

guerra.



Anne Bonney

Va actuar a la costa nord-americana de l’Atlàntic, el

primer quart del segle XVIII. Es va casar amb 14

dones i va tenir més de 40 fills. Va ser mort per un

oficial de l’Armada anglesa, després de rebre 25

ferides en el seu últim combat.

Es va enamorar del pirata Jack Calico Rackham i a

l’any 1719 tots dos van començar a practicar la

pirateria. Va destacar per la seva crueltat.

Va ser juntament amb Mary Read l’única que va

defensar el seu vaixell quan els anglesos les van

capturar.

Mary Read: Aquesta noia volia ser marinera i es va

enrolar a l’Armada anglesa disfressada d’home, però el

seu vaixell va ser capturat pel pirata Jack Rackham, i va

passar a formar part de la seva tripulació.

Molt amiga d’Anne Bonney, va morir empresonada

després que el seu vaixell fos capturat pels anglesos,

l’any 1720.

4. LES BANDERES.

Els pirates, sobretot els del Carib, es dissenyaven les seves banderes, ja que en haver

abandonat el seu estil de vida anterior, també van renunciar a la seva nacionalitat, i en no

sentir-se identificats amb cap bandera de cap país, decidien fer-se la seva pròpia.

Les primeres banderes dels pirates americans van ser uns pavellons totalment vermells,

que portaven els pirates francesos en els seus vaixells, i que anomenaven ‘’joli rouge’’,

pel seu color llampant. Més tard, quan van arribar pirates d’altres nacionalitats, aquest

color vermell va ser canviat per banderes de color negre, però tot i així, va continuar

conservant el mateix nom, tot i que lleugerament variat per l’accent anglès d’aquests nous

pirates, que la van anomenar Jolly Roger. Aquesta bandera era enarborada quan els pirates

volien que els seus enemics es rendissin. Si, tot i això, aquests volien continuar la lluita,



aleshores canviaven la bandera negra per una altra de vermella, amb la qual volien

expressar que no tindrien cap compassió en l’atac i que no prendrien presoners.

Però no tots els pirates volien portar la mateixa bandera, i va arribar un moment en què,

per tal de diferenciar-se entre ells, els pirates van passar a dissenyar la seva pròpia

bandera, amb elements que feien referència a la seva crueltat, per tal d’espantar els

enemics, com ara destrals d’abordatge, rellotges de sorra (amb els quals els espantaven

fent referència al poc temps de vida que els hi quedava si no es rendien), espases, esquelets

o les típiques calaveres i tíbies encreuades.

De fet, aquesta iconografia extreta de les banderes dels pirates del Carib s’ha exportat a

qualsevol altre època i espai geogràfic on s’hagi produït la pirateria, no només posterior

sinó fins i tot anterior, com els pirates que habitualment apareixen als còmics de l’Astèrix

i l’Obèlix.

Quan una tripulació era capturada, el primer que feien era llençar per la borda la bandera,

ja que la seva possessió constituïa una prova irrefutable de la seva activitat al marge de la

llei.

a. BANDERA DE BARBANEGRA

b. BANDERA DE CRISTOPHER

MOODY



c.BANDERA DE

BARTHOLOMEW ROBERTS

d. BANDERA DE JACK

RACKHAM e. BANDERA DE JOLLY ROGER.

5. CURIOSITATS DE LA VIDA PIRATA.

-Perquè els pirates portaven un ull tapat?

Es pot pensar que els pirates ,com a resultat d’una temuda batalla, podien haver perdut un

ull però en realitat la majoria es tapaven un ull a propòsit, com a estratègia a l’hora

d’atacar un vaixell o defensar el seu.

La lluita es podia iniciar a la coberta del vaixell però després es traslladava a la bodega o

a l’interior, on s’estava més obscur.

El fet de portar un ull tapat servia per a que després, al destapar-lo, poguessin veure millor

en l’obscuritat. Al portar un parxe ,l’ull s’acostumava a no rebre la llum i al treure’l, quan

passaven a la bodega o a l’interior, podien tenir una capacitat de visió nocturna que els

proporcionava una avantatja davant els seus rivals a l’hora de lluitar.

-Per què els pirates portaven arracades?



Els Viatges per mar eren molt perillosos, sobretot les rutes que passaven pel Cap

D’Hornos (Amèrica del Sud). El Cap d’Hornos era un lloc impracticable, inclús pel

mariners més experts: vents forts, huracans, neu, boira i els naufragis eren molt comuns.

Travessar-lo era un signe de sort i de valor. Orgullosos, tots els qui ho travessaven, es

penjaven una arracada en forma d’aro, preferiblement d’or.

A més, les arracades d’or servien per poder pagar el funeral d’un pirata si el seu cos

arribava a la platja. Alguns pirates gravaven a l’interior de l’arracada el nom del seu port

d’origen per tal de que el seu cos pogués ésser retornat als seus familiars.

Les arracades que portaven al mig de l’orella els premia un punt d’acupuntura que evita

el mareig.

-Per què portaven un mocador al cap?

Els pirates feien servir un mocador pel cap perquè la

brisa marina feia volar els barrets del cap quan

treballaven a la coberta del vaixell. Amb el mocador,

evitaven que el cabell els tapés els ulls i protegien

així també el cap del sol.

-Què menjaven els pirates?

Abans de fer-se a la mar, calia carregar el vaixell

amb tot el menjar necessari per estar molts dies

navegant.

Els pirates omplien la bodega del vaixell amb tot

tipus de viandes: animals vius, sobretot, gallines per aprofitar també els ous, carn salada

que durava més temps, aigua, rom i cervesa. Quan no quedaven gaires aliments, pescaven

tortugues i peixos del mar.

Però a la dieta pirata no mancaven mai unes galetes grosses i salades que era el que

menjaven principalment. Amb els dies la galeta es posava molt dura i li sortien cucs i

fongs, però la menjaven igualment.

Les fruites i les verdures al cap d’uns dies es feia malbé, és per això que en menjaven

poques. Aquest era el motiu pel qual la malaltia més comuna entre els pirates era

l’escorbut, la manca de vitamina C que proporciona aquests tipus d’aliments. L’escorbut

provocava que li caiguessin les dents.



5. LA PIRATERIA A LA MEDITERRÀNIA.

De pirates n’hi ha hagut a tots els mars del món, i la Mediterrània no n’ha estat una

excepció. Des de ben antic, fins i tot en època dels romans, es documenta la presència de

pirates atacant vaixells que solcaven les rutes comercials i que eren l’assot dels pobles

costaners.

En època medieval també apareixen atacs dels pirates, especialment a partir de les

Creuades, i sobretot quan el comerç de les espècies comença a deixar importants guanys

als comerciants que navegaven per aquestes aigües.

Però serà a patir del segle XV i sobretot del XVI quan la Mediterrània es converteix en

un mar veritablement perillós, ja que aquests pirates es converteixen en corsaris, i ataquen

els vaixells i les costes enemigues dels seus respectius països. Així, varen ser

especialment virulents els atacs dels corsaris barbarescos contra pobles costaners

d’Espanya, Itàlia i Malta, que es van haver de protegir amb un sistema de defensa

consistent en la construcció de torres de guaita des de les quals era possible avisar amb

cert temps de l’atac d’aquests corsaris, i poca cosa més.

Hi havia alguns punts especialment desprotegits de la costa catalana que servien de punt

de refugi per als pirates, i també per preparar les seves incursions, com les illes Medes

(l’Empordà), la Punta dels Alfacs (delta de l’Ebre) o la desembocadura del Besòs, des

d’on atacaven pobles del Barcelonès i del Maresme.

Els anys 1542 i 1543 van ser els de màxima intensitat de perill d’atacs corsaris per als

pobles catalans: estols de moros assolaven les costes dels Països Catalans, des de Cotlliure

fins a Guardamar. Els atacs van ser constants i brutals.

El segle XVIII representa un altre moment important de la pirateria a la Mediterrània.

Després d’un període en què l’activitat comercial havia passat del Mare Nostrum a

l’Atlàntic, deixant el primer en una fase d’ensopiment generalitzat, va tornar a reactivar-

se econòmicament a causa, en part, dels tractats que permetien als ports no castellans

(entre ells el de Barcelona) mantenir relacions d’intercanvis comercials amb enclaus

comercials americans, fet que va tornar a revifar l’activitat dels corsaris mediterranis, que

tenien la seva base al port d’Alger.

La pirateria de la Mediterrània va continuar fins que els territoris nord-africans van ser

conquerits i/o controlats pels occidentals. Els nord-americans van ser els primers a enviar

missions punitives ja en plena edat contemporània, però van ser els francesos els que, al

segle XIX, van eliminar aquesta amenaça envaint els territoris d’Algèria i Tunísia, i van

convertir-los en colònies.



TORRE DE GUAITA DEL CASTELL DE SANT JOAN DE LLORET.

6. PIRATES A LLORET.

La marina mercant lloretenca , tant de cabotatge com la d’altura, i el poble de Lloret no

quedaren exempts de l’atac de pirates i corsaris.

A final del segle XVIII Espanya estava en guerra amb Anglaterra i els vaixells corsaris

anglesos atacaven les naus catalanes.

EL 22 de setembre de 1799, a les dues de la matinada, el patró Joan Puig de Lloret sortia

del port de Barcelona amb el seu llaüt de tràfic cap al poble. A l’altura de Caldetes, va

observar que els perseguia una fragata anglesa. El capità i la seva tripulació es veren

forçats a posar proa a terra i abandonar l’embarcació, precisament a la platja de Santa

Cristina. La fragata envià dos bots cap al llaüt per robar el carregament però, gràcies al

sometent que es constituí al poble, els atacants van haver de fugir. La fragata anglesa

disparà set o vuit canonades contra la població de Lloret.

El 14 de maig de 1825, el bergantí

lloretenc Santa Eulàlia, conegut com “El

primero de Catalunya” tornava del seu

tercer viatge a l’illa de Cuba. Quan ja

recalava la costa peninsular entre els

caps de Trafalgar i d’Espartel, va ser

sorpresa per la nau pirata Vencedor.

Després d’un combat molt dur, en sortí

perdedor i va ser enfonsat. La tripulació

lloretenca fou feta presonera.



7. INSTRUCCIONS PER FER EL BARRET DE PAPER



2.3. FITXES D’ACTIVITATS.

ACTIVITATS PER FER A L’AULA DESPRÉS DE LA VISITA:

1. ENCERCLA QUIN D’AQUESTS VAIXELLS ET SEMBLA UN VAIXELL

PIRATA.



2. PINTA AQUESTS NENS COM SI FOSSIN AUTÈNTICS PIRATES.

3. QUIN CAMÍ HA DE SEGUIR EL PIRATA PER TROBAR EL MAPA DEL

TRESOR?

https://www.bing.com/images/search?q=+LABERINTO+DE+PIRATAS&view=detailv2&&id=FF67B2B2152B727EEB9733F428AF5E69C81EABFB&selectedIndex=9&ccid=W6u5lmHB&simid=608034659991423801&thid=OIP.M5babb99661c1ff24c800006321332447o0



4. COMPLETA LA TEVA DISFRESSA DE PIRATA!

COM FER UN GARFI:

Necessites:

Paper de plata.

Un got de plàstic.

Unes tisores.

COM FER UN PARXE:

Necessites:

Goma eva de color negra.

Goma elàstica fina de color negre.

Unes tisores.

Una plantilla de cartolina blanca.

Un llapis.



2.4. GLOSSARI.

BERGANTÍ: tipus de vaixell de vela de dos pals.

CORBETA: es tracta d’embarcacions similars a les fragates, però el pal de

mitjana és fet de dues peces, com el d’una goleta .

CORSARI: persona que comanda una nau. El corsari lluita per un estat i combat

les naus de països contraris. A canvi obté beneficis econòmics i polítics.

FRAGATA: vaixell de vela de tres pals.

GOLETA: vaixell de vela de dos o més pals, els quals són de dues peces.

LLAGUT DE TRÀFIC: És la barca de transport de cabotatge més habitual a

Catalunya. Té un pal molt inclinat cap a proa que suporta la vela i un pal gairebé

recte a popa.

PIRATA: individu que dirigeix la tripulació (o que en forma part) d’una

embarcació dedicada a capturar altres embarcacions per tal de robar-hi.

XABEC: embarcació de vela, de tres pals, la més grossa de les d’aparell llatí, molt

emprada a la Mediterrània per a la navegació de cabotatge.

2.5. BIBLIOGRAFIA

● GUIA DEL MUSEU OBERT DE LLORET. Unitat de Patrimoni Cultural.

Ajuntament de Lloret de Mar.

● FÀBREGAS I BARRI, Esteve. Lloret de Mar. Club de Literatura Selecta.1959.

● VILÀ GALÍ, Agustí M. La marina mercant de Lloret de Mar :segles XVIII i

XIX. Ajuntament de Lloret. Col·lecció Es Frares.1992.

● VILÀ GALÍ, Agustí M: Navegants i mercaders : una nissaga marinera de Lloret.

Club Marina Casinet.1989.

● VILÀ GALÍ, Agustí M: Les nostres veles . Confraria de Sant Elm .1984.

EDU365 <http://www.edu365.cat/primaria>.

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA <www.enciclopedia.cat>

ARXIU MUNICIPAL DE LLORET.

<www.lloret.org/català/arxiu/home_arxiu.asp>

PIRATES A L’ABORDATGE! - activitum.cat · Explicació de 2 casos de vaixells de Lloret que es van...

Documents

Transcript of PIRATES A L’ABORDATGE! - activitum.cat · Explicació de 2 casos de vaixells de Lloret que es van...