pirineus

REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I D’ANDORRA

Núm. 17 Estiu/Tardor de 2011EXEMPLAR GRATUÏT

150 anys carregats d’història i històries

Colònies industrialsal Berguedà

Rutes cicloturístiques, senderisme i espais naturals

Andorra

DIGUES QUE HAS VIST

AQUEST ANUNCII ET FAREM UN

10%DE DTE.

8 BERGUEDÀLa riquesa de les colònies industrials

18 ALT URGELLEspai Ermengol: centre de coneixement, difusió i informació referent a la Seu d'Urgell

24 VAL D'ARAN Entrem al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

28 CERDANYARaquetes, el plaer del pireneisme hivernal

44 FRANÇAEl Tren Groc de la CerdanyaSallagosa, seductor llogaret al cor de la Cerdanya

64 ANDORRARutes cicloturístiques, senderisme i espais naturals

76 SOLSONÈSEn ruta pel Solsonès

79 GARROTXABTT a la Vall d'en BasCapvespres a dalt del volcà Montsacopa

84 RIPOLLÈSMuseu Etnogràfic de RipollTorna el “Romànic en Viu 2011”

92 PALLARS SOBIRÀLes Valls d'Àneu

94 ALT I BAIX EMPORDÀTurisme nàutic a la Costa Brava

100 ALTA RIBAGORÇA20a edició de “Solistes a l'Alta Ribagorça”

102 PALLARS JUSSÀSenderisme

105 GUIA D’ESTABLIMENTS

Sumari

8

64

4 Pànxing Pirineus

• Envia’ns les teves dades (nom, cognoms, DNI, adreça, població, codi postal i telèfon de contacte) per mail ([email protected]), fax (972 88 14 29) o bé correu postal

(C/ Alfons I, 44A - 17520 Puigcerdà) i indica’ns a partir de quin número (inclòs) vols rebre la revista.

• Si desitges fer el pagament pel banc, dóna’ns la teva domiciliació bancària

i per 5,00 € l’exemplar (IVA inclòs) la rebràs a casa teva.

• O bé, si ho prefereixes, pots fer un gir postal previ de 5,00 € l’exemplar (IVA inclòs) a la següent adreça indicant el teu nom complet:

PÀNXING PIRINEUS C/ Alfons I, 44A - 17520 Puigcerdà (Girona)

Fes-te subscriptor de Pànxing Pirineus

Foto portada: Colònia de l’Ametlla de Merola. Gonzalo Sanguinetti

22.000 EXEMPLARSA CATALUNYA, ANDORRA,SUD DE FRANÇA I PALMA DE MALLORCA.

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA

Direcció EditorialGemma Pàmies [email protected]

i Jordi Pàmies [email protected]

Coordinació EditorialGemma Pàmies i Gonzalo Sanguinetti [email protected]

Cap de redaccióRaquel Martínez [email protected]

Cap comercialJuanma Martí [email protected]

Correcció en català dels textosSCC de la Cerdanya, Consorci per a la Normalització Lingüística.

Col·laboradorsTurisme de Catalunya, Diputació de Lleida, Patronat de Turisme CostaBrava Girona, Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, Consell Comarcal dela Cerdanya, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Consell Comarcal de l’AltUrgell, Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça, Patronat deTurisme del Pallars Sobirà, Torisme Val d’Aran, Oficina de turisme delSolsonès, Turisme de la Seu, Ripollès Desenvolupament, Andorra Turisme,Comité Departamental de Turisme dels Pirineus Orientals, Consorci deTurisme Valls d'Àneu, Ajuntament de Sallagosa, Oficina de Turisme de la Valld'en Bas, Oficina de Turisme d'Olot, Espai Ermengol, Museu Etnogràfic deRipoll, Romànic en Viu i Álvaro Novo.

Disseny i MaquetacióJordi Pàmies, Ferran Puiggròs, Mercè Marsal, Xavier Escandell i Llorenç Pubill.

FotografiaGonzalo Sanguinetti, Patronat de Turisme Costa Brava - Girona, AndorraTurisme, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Consorci de Turisme Valls d'À-neu, Oficina de Turisme de Font Romeu, Oficina de Turisme del Solsonès,Oficina de Turisme de la Vall d'en Bas, Espai Ermengol, Museu Etnogràfic deRipoll, Romànic en Viu, Álvaro Novo i Pep Callís.

CartografiaGeotec-cartografia. www.geotecnet.com

Publicitat

PUIGCERDÀEstel Carreras, Óscar Palomino, Laia Tejedor i Cristina Saball.Tel. 972 88 07 63 - [email protected] I, 44A - Puigcerdà 17520 (Girona)

BERGAMontserrat Vilanova i Sílvia Culell Tel. 636 82 85 41 - [email protected]

BARCELONA / MARESMECristina Vico [email protected]

EditaSINOPSIS DISSENY, S.L.Tel. 93 753 27 08 - [email protected] Morera, 25 - 08339 Vilassar de Dalt(Barcelona)

Dipòsit legal: B-49063-2004

Els negocis i establiments que surten a l’interior de la revista són aquells que lliurement decideixen aparèixer. Pànxing Pirineus en cap cas estableixuna selecció i no es fa responsable de l’absència o dades que hi figurin.

Pànxing Pirineus dóna suport al projectePirineus de Turisme de Catalunya.

Amb la col·laboració de:

Control difusió i distribució

53.000 lectors a tot Catalunya

Mitja última acta publicada: 21.612 exemplars.31 de maig de 2010

(3a onada 2011. Publicat el 27 de juliol de 2011)

Publicació associada

Editorialwww.panxing.cat

ocs dies després de les darreres eleccions municipals, sónmolts els municipis que en l'actual context econòmic isocial han dipositat en el canvi les seves esperances. De

ben segur que caldran molts canvis, i no només de caire polític, permodificar la inèrcia dels últims anys com, per exemple, la nostramanera de viure, de valorar el què tenim i de creure que d'aquestahem de sortir-ne plegats i quan més aviat millor.

La Generalitat no ha quedat exclosa dels canvis de càrrecs políticsentre els quals la recent incorporació de Marian Muro com a DirectoraGeneral de Turisme, de qui en podeu llegir una entrevista dins la pre-sent edició. Tanmateix, volem desitjar molta sort a Joan Carles Vilaltai a Ignasi de Delàs en els seus nous projectes i agrair-los el suportque sempre ens van oferir. Ells, entre d'altres, amb més o menysencert, van posar molt d'esforç i dedicació en pro del que han consi-derat millor per al nostre país.

Viatjar s'ha convertit per a moltes persones en un autèntic luxe i,aquells qui ho poden fer, probablement hauran reduït considerable-ment el seu pressupost. Des del Pànxing Pirineus insistim en donar-vos a conèixer moltes de les possibilitats de que disposeu prop decasa, així com molts dels establiments que ofereixen paquets i pro-postes originals i econòmiques. No deixeu de desconnectar durantuns merescuts dies de vacances i de descobrir tot aquest ventall depossibilitats que els Pirineus us brinden.

Gemma PàmiesDirectora

PViure i valorar

7Pànxing Pirineus6 Pànxing Pirineus

arian Muro, llicenciada endret, ha format part durant 17anys de l’Associació Catalanad’Agències de Viatges (ACAV),

primer com a assessora jurídica i poc des-prés com a gerent.

Mare de 4 fills, aquest no ha estat mai unimpediment per arribar allà on s’ha propo-sat i encapçalar importants desafiamentscom el que ara se li presenta.

Des del present mes de gener ha emprèsuna nova etapa professional com aDirectora General de Turisme i ens rep ambun gran somriure en el seu nou despatx.

De tracte afable i proper, la Marian se’ns

presenta com una amant i una bona conei-xedora del sector privat del turisme que,amb molta il·lusió i ganes, està decidida adur a terme aquest nou repte de la sevavida des de la vessant pública.

Quina ha estat l’experiència dinsl’ACAV que li sigui aplicable per dirigirel departament de turisme?L’ACAV aglutina unes 350 agències i turo-peradors i defensa els interessos d’a-quests davant de l’administració, de lescompanyies aèries, dels proveïdors turís-tics, etc. L’ACAV també és la que repre-senta totes les agències de viatges espa-nyoles davant la Patronal Europea aBrussel·les, que és on veritablement s’ela-bora la normativa i on s’ha de fer pressió.

Aquest constant contacte amb tots elssectors implicats en el turisme del teu paísi amb el d’altres països et dóna una visiómolt àmplia del sector turístic.

Com es planteja el nou càrrec?M’ho prenc com un repte absolutament tem-poral, una gran oportunitat de millorar cosesdurant aquests 4 anys; això m’obliga a sermolt executiva i a obtenir resultats ràpids.

Treballar a l’administració comporta ungran canvi a nivell executiu. No tens lamateixa agilitat que en el sector privat,aquí tot ha de seguir uns mecanismes.Però puc treballar; pensava que tindriamés dificultats.

Quines seran les línies prioritàriesd’actuació del Departament deTurisme? La tasca de l’administració sempre ésobjecte de crítiques. Jo estic intentantimplantar uns principis que per a mi sóninherents i que he dut a terme en el sectorprivat per dotar de més eficàcia l’adminis-tració des de la meva perspectiva del turis-me.

Tinc una idea clara de que l’administracióestà “al servei de” i que hem de dur aterme una cooperació público-privada nonomés a nivell de promoció sinó des de lamateixa recerca del recurs turístic.

Com s’implicarà el sector privat delturisme en aquesta nova etapa?El primer que farem és finalitzar l’elabora-ció del Pla Estratègic comptant ja amb lacooperació público-privada. A partir d’a-quest moment es crearà la Taula deTurisme que és la que contribuirà en l’exe-cució del Pla. És imprescindible que elsector privat estigui implicat tant en opiniói en execució com econòmicament; altra-ment, els projectes no funcionen. S’ha deplantejar com un negoci que convingui aambdues parts i en el qual a tots ens inte-ressi guanyar.

A nivell intern, hi haurà un canviorganitzatiu?Sóc una persona molt poc jeràrquica.

M’agrada treballar en horitzontal i no envertical. Per a mi és molt important que lagent de l’equip s’involucri molt en els pro-jectes per tirar-los endavant. Sempre portoa les reunions a la gent de l’equip que estàa cada àrea per tal que siguin partícips delprojecte.

Amb què creu que Catalunya potcompetir respecte a altresdestinacions?Catalunya té una diversitat de mar i mun-tanya que ens diferencia de molts altresdestins: el nostre posicionament geogràficrespecte Europa, el clima, la riquesa natu-ral i cultural...

Ara mateix hem de posar una mica d’ordre,tenir clar quins són els nostres punts fortsi veure quines tasques tenim pendents. Elnostre és un país de tradició turística desol i de platja, agradi o no, que hem depreservar i potenciar i això no ho podemperdre de vista. Evidentment, Catalunyatambé compta amb molts altres recursosnaturals, històrics i de patrimoni que s’hande definir i potenciar així com zones delterritori que no estan prou desenvolupadesi a les quals hem d’ajudar, com per exem-ple, a gran part de l’interior.

Quines estratègies de promociós’utilitzaran? La intenció és que el sistema de promocióque s’ha realitzat fins ara evolucioni mitjan-

çant les xarxes socials i la implicació delsector privat en la promoció. Cap la possi-bilitat, per exemple, de que empreses queno són turístiques puguin fer-ne promoció ique en puguin compartir els beneficis.S’ha de pensar en sistemes de promociómenys costosos i que tinguin més retorn.

També podem fer promoció internacionalde la mà de Turespaña la qual cosa noimplica, en absolut, sacrificar la nostraidentitat.

Hi ha dos requisits imprescindibles perquèla teva tasca promocional funcioni i noestiguis llençant els diners, partint de labase de que ja tens producte turístic, quesón les connexions aèries i els visats.

Quin tipus de turisme és el que li agradapracticar: gastronòmic, cultural, actiu?Gastronòmic, enològic, sol i platja, esquí,...una mica de tot.

Quin indret de Catalunya la téenamorada?La Cerdanya i Llafranc, que són els destinson vaig des de fa anys.

Quin plat ens recomanaria?Pa amb tomàquet i pernil.

I una festa?Les Havaneres, i si és a la costa i amb uncremat, millor

ENTREVISTA

REALITZADA PER: Gemma Pàmies

“És imprescindible que el sector privat estigui implicat tant en opinió i en execució com econòmicament”

M

Marian MuroNova directora General de Turisme de la Generalitat de Catalunya

LA RIQUESA DE LES

COLÒNIES INDUSTRIALS

150 anys carregats d’història i històries

Font: Parc Fluvial Fotos: Gonzalo Sanguinetti

[ BERGUEDÀ LA RIQUESA DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS >

8 Pànxing Pirineus 9Pànxing Pirineus

orrien les acaballes delsegle XIX quan la bur-gesia catalana vacomençar a estudiarles possibilitats denegoci a llarg terminiamb l’aprofitament del’energia hidràulica. Elcontext de bonança

econòmica de les classes benestants afavo-ria la possibilitat d’inversió i això mateix pas-sava amb les facilitats polítiques: exemp-cions fiscals, incentius legals a favor de l’o-cupació de territoris despoblats, despesesd’ocupació i construcció del terreny reduïdesi, a més, una forta tradició artesanal i tèxtil.

La implantació del sistema de les colòniesindustrials no era nova. Anglaterra es va des-pertar a mitjan segle XVIII amb la mateixa fór-mula, i Suècia i Finlàndia li trepitjaven elstalons quan localitzaven els rius i els seusvorals despoblats per situar-hi les fàbriques i,al voltant, les respectives colònies. Era així

com naixien nous nuclis de població i alBerguedà, tot i tenir les seves pròpies pecu-liaritats, va succeir de la mateixa manera. Lescolònies han estat i encara ara són poblesvius que han anat evolucionant durant mésde cent anys de vida.

Inicialment les colònies no anaven més enllàde la fàbrica en si mateixes i els edificis indis-pensables per als habitatges dels treballa-dors, potser un forn de pa i poca cosa més.Aquesta primera etapa se situa del 1850 finsa tocar el 1880, moment a partir del qual lescolònies van començar a constituir veritablespobles industrials amb equipaments i serveiscom escoles, església, botigues i també latorre de l’amo. Les dues etapes retraten can-vis profunds del context econòmic, tecnolò-gic i social.

EL MODEL URBANÍSTICDE LES COLÒNIES INDUSTRIALSCada territori es basteix segons l’espai dis-ponible i la seva orografia, i si l’urbanisme

colonial del Berguedà es pot definir és, engran mesura, per la seva concentració urba-na. Tot i així, es poden diferenciar claramentdos estils de construcció: la modèlica i l’anò-nima.

Un cas de colònia modèlica el podem trobarexemplificat amb la Colònia Güell, que vaentrar en funcionament el 1891. Aquí la prin-cipal aportació arquitectònica es basa en lapresa de consciència del disseny urbà com ainstrument de control social. Es contemplaen aquest cas la baixa densitat urbana, laqualitat ambiental i la disposició de serveisurbans allunyats de la fàbrica com unamanera de combatre la possible violènciaobrera, una dificultat important dins del pro-cés productiu resolta, o si més no apaivaga-da, amb un projecte urbà concret.

D’aquesta manera la Colònia Güell es plante-ja com un instrument urbà al servei d’un pro-jecte social en l’educació moral del rendi-ment i pretén que l’ordre estigui per damunt

C

El riu Llobregat és l’eix vertebrador del Berguedà i la força de la seva aigua ha significat durant molt de temps

una font d’energia i prosperitat. El canvi de segle del XIX al XX va emmarcar-se en un fort procés d’industria-

lització a Catalunya i el Berguedà en va representar un dels principals motors. 150 anys després, aquest fet

ha deixat un dibuix i un caràcter propi imprès a la comarca.

PÀGINA ANTERIOR:Colònia Pons (Puig-reig).

A DALT: Colònia Vidal. A LA DRETA: Colònia de l’Ametlla de Merola.


BERGUEDÀ LA RIQUESA DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS >TESTIMONIS D’UN CANVI ECONÒMIC

I SOCIAL, LES COLÒNIES DELBERGUEDÀ VAN

VIURE D’ INICI A FI ELCREIXEMENT DE LA

INDUSTRIALITZACIÓ ALCOR DE CATALUNYA

VIURE EN UNA COLÒNIA IMPLICAVA UN FORT LLIGAM

TANT AMB LA FÀBRICA I ELS COMPANYS COM AMB ELS

VEÏNS QUE, AL CAP I A LA FI , EREN ELS MATEIXOS.

LA TORRE DE L’AMO MOSTRAVA AMB ORGULL LA RIQUESA

QUE PRODUÏA LA COLÒNIA.


BERGUEDÀ LA RIQUESA DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS > BERGUEDÀ LA RIQUESA DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS >

de qualsevol possible aldarull. Això implicapartir d’uns objectius clars i d’una imatgeprèvia de la colònia en el seu resultat final, iaixí van contemplar-la Eusebi Güell i AntoniGaudí a l’hora d’idear-la. El resultat va ser laconstrucció d’un model urbà aleshores pro-gressista i culte.

Pel que fa la colònia anònima, la podem tro-bar amb el cas dels Viladomiu. D’arrel mun-tanyenca i entroncat al gremi industrial,Tomàs Viladomiu Bartran se sent més còmo-de amb la prudència i amb la filosofia de l’a-nar fent. Per això opta per edificar una fàbri-ca de riu que, amb el temps, va esdevenircolònia. D’aquesta manera cal una inversióprèvia molt més modesta que no té necessi-tat de comptar ni tan sols amb arquitectes,sinó amb mestres d’obres amb una capaci-tat tècnica suficient per resoldre construc-cions de grans contenidors. Aquests enlles-tien els edificis lligats a la producció mentrel’arquitecte finalment va encarregar-se dels

edificis representatius com la torre de l’amoo l’església, tot i que en el cas de Viladomiu,l’església es va construir pel mestre d’obresValentí Canudes de Casserres.

VILADOMIU NOU, UNA TORRE DE L’AMOFETA CENTRE D’INTERPRETACIÓFa tres anys que la torre de l’amo de laColònia Viladomiu va renéixer com a Centred’Interpretaació de les Colònies delLlobregat. Edificada fa més de cent anyscom a residència de la família propietària dela colònia, avui en dia la torre ha estat reha-bilitada a càrrec del Consorci del Parc Fluviali està dedicada a explicar la història i el patri-moni del conjunt de colònies tèxtils de l’AltLlobregat, constituïdes entre Berga iBalsareny.

El Centre d’Interpretació es divideix per partsi, així mateix, per àmbits temàtics. Amb unaproposta d’àudio i llums de la mà de la mi-nyona Remei, el visitant es trasllada a l’estiu

del 1910 i veu com era la vida quotidiana delsamos per una banda i la dels treballadors peruna altra. Així s’il·lustra la relació entre lesdues parts, com també els episodis de pater-nalisme, reivindicacions i la pau social, itambé les condicions de vida i de treball delsobrers a la ciutat i a les colònies. A les golfesde la torres el temps salta un any endavant ipresenta la revolta de la Setmana Tràgica a laCatalunya central, un episodi amb mancad’estudis en aquesta zona.

La intenció de la museïtzació no és tan solsexplicar al visitant un context i uns fets, sinóque es pretén que l’experiència sigui alhoraun viatge cultural i emotiu. Per aquest motiues compta amb elements multimèdia queinteractuen amb el visitant, una posada enescena ben cuidada i fins i tot ens trobemamb personatges que expliquen els seuspunts de vista i ens permeten apropar-nos ala realitat de les colònies del tombant desegle.

A SOTA:Viladomiu Vell.

A SOTA:Colònia Vidal.

A SOTA D’ESQUERRA A DRETA I DE DALT A BAIX: Viladomiu Nou. I les tres següents de la Colònia Vidal.

Aquest estiu, com a novetat, el Consorci delParc Fluvial ha programat, els mesos de julioli agost, les visites teatralitzades a la torre del’amo, de manera que, per primera vegada,dos personatges, la Remei i la minyona, jun-tament amb la senyora de la torre, oferiran alvisitant un particular recorregut per aquestamagnífica casa senyorial de primers desegle. Sota el nom “Temps era Temps”, lesdues protagonistes mostraran les diferentsestances de la planta noble així com lesseves respectives i diferents visions de lescolònies tèxtils, la Remei des del punt devista dels treballadors i la Senyora des delpunt de vista dels amos. També explicarancom van viure diferents fets històrics com laindustrialització, la creació de les colòniesindustrials i els fets ocorreguts durant laSetmana Tràgica.

La família Viladomiu es va traslladar a viure ala torre de l’amo durant l’estiu del 1902 i laseva fàbrica va funcionar fins a l’any 1982,quan va tancar portes. En aquest moment latorre va quedar abandonada i això va signifi-car la degradació de l’edifici. Després de larehabilitació intensiva de la torre i de lesobres de restauració, avui en dia l’edificialberga a més del Centre d’Interpretació deles Colònies del Llobregat, el centre de ges-tió del Consorci del Parc Fluvial delLlobregat, l’Oficina de Turisme del mateixParc Fluvial i un telecentre que els veïns de la

colònia poden utilitzar. A més, a la plantabaixa hi ha l’exposició “Soroll de telers, sorollde diners. 150 anys de colònies industrials aCatalunya”, duta a terme en homenatge alcent cinquantè aniversari de les colòniesindustrials.

L’ESGLÉSIA DE CAL PONS I EL PAPER DELA RELIGIÓ A LES COLÒNIESLes colònies industrials agrupaven treballa-dors d’aquí i d’allà per tirar endavant unafàbrica. Es tractava de veritables poblacionsque aviat es cohesionaven gràcies a l’esperitfamiliar i d’associacionisme que es respirava.En una societat aleshores decididament reli-giosa, el paper de l’església era fonamental i,sens dubte, tenia un paper clau com a unifi-cador dels veïns i treballadors de la colònia;aquest paper és el que assumia l’església deCal Pons.

L’ajuntament de Puig-reig, propietari de l’edi-fici, va tirar endavant la iniciativa de transfor-mar l’església de Cal Pons en un centre d’in-terpretació i alhora mantenir les funcions ori-ginals del temple, el culte a Déu. D’aquestamanera l’espai compatibilitza les dues fun-cions per donar un servei complet als veïns ivisitants.

Principalment el centre d’interpretació té perobjectiu mostrar aquest paper d’unificació i

consolidació de la població de la colònia através de l’espai litúrgic. A la capella deSanta Llúcia, una de les sis que hi ha a l’es-glésia, hi ha una estructura de pantallesconstruïda a manera de retaule gòtic.Mitjançant aquest sistema es projecta unaudiovisual que mostra la visita del rei AlfonsXII a la Colònia Pons durant el 1908 i l’itine-rari merament industrial que va dur el monar-ca durant la seva visita a Catalunya. A la crip-ta, on hi ha enterrats Lluís G. Pons Enrich i laseva esposa Anna Roca, s’explica, tambéamb un audiovisual, la personalitat i el pater-nalisme amb què gestionava la colònia elmateix Pons, així es donen a conèixer lesestretes relacions entre els amos i l’església.I per acabar trobem museïtzat el cor de l’es-glésia, on es dóna a conèixer fins a quin puntl’església tenia una estreta influència en l’e-ducació dels nois i noies que creixien a lacolònia.

A poc a poc, doncs, i ja sigui a través de l’as-sociacionisme, el paper cabdal de l’església,les trobades a la cafeteria de la colònia o elfrec a frec durant les hores de feina entretelers, la cohesió social feia que la colòniaesdevingués una població com a tal, ambuna història pròpia i amb mil i una històriesmés que es van anar teixint a cop de llança-dora


BERGUEDÀ LA RIQUESA DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS > BERGUEDÀ LA RIQUESA DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS >A SOTA:Colònia Pons.

A SOTA:Cal Bassacs. Caminant per la Ruta de les Colònies Textils.

Situats en plena natura, a 1.200 m d’alçada ia mig camí entre Berga i Rasos de Peguera.Cuina equipada, bany complet, TV, terrassa, jardí ambpiscina. Sauna i spa amb vistes al bosc, activitats a l’ai-re lliure.

APTS. RURALS / REST.ELS ROURES

Ctra. Rasos de Peguera, Km 4 · CASTELLAR DEL RIU (BCN)Tel. 93 821 35 61 - Fax 93 821 25 97www.rouresbergueda.com

En un ambient càlid i alhora contemporani, l’hotel dis-posa de 58 habitacions totalment equipades (connexióa internet, TV satèl·lit, caixa forta, minibar, despertador,etc). També posem a la seva disposició el Restaurant“La Terrassa”, amb plats fruit de fusió entre la cuinatradicional i l’alta cuina catalana.

HOTELBERGAPARK···

Ctra. de Solsona, 1A - BERGA (Barcelona)T. 93 821 66 66 - [email protected]

Un indret immillorable per passar unes vacances de turismerural al Berguedà i gaudir de la natura, la gastronomia i lesactivitats culturals i esportives. Disposem de 12 habitacions(1 per a minusvàlids), sala d’estar i jardí privat. Cuina típicacasolana. Especial temporada de bolets.

HOTEL CASA DUANERREST. EL RECÓ DE L’AVI

La Farga, 10 - Tel. 93 822 76 72GUARDIOLA DE BERGUEDÀ (Barcelona)[email protected] · www.elrecodelavi.com

CARNISSERIA MARISOLDistribuïdor oficial de Vedella del Berguedà.Xais de matança pròpia. Pl. Tarcason, 20i Mercat Municipal, parades 64-65 · BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 05 05 / 93 821 27 04 (particular)

CARNISSERIA MARMICriança i elaboració pròpia. Cansaladeria des de 1975. Carnisseria. Pl. Viladomat, 20 · BERGA(Barcelona) · Tel. 93 821 07 94 / 93 822 12 22 (particular)


Dades d’interèsCONSORCI PARC FLUVIAL DEL LLOBREGATTorre de l'amo de Viladomiu Nou - 08680 GironellaTel. 93 825 06 89 - www.parcfluvial.cat

CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀOficina de turisme - Ctra. C-16 km. 96 - Tel. 93 822 15 00www.elbergueda.cat - [email protected]

CONSORCI DE TURISME DE L’ALT BERGUEDÀC/ Barcelona, 49 3r - 08600 BergaTel. 93 822 21 12 - www.altbergueda.com

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DE BERGAOFICINA DE TURISMEC/ dels Àngels, 7 - 08600 BergaTel. 93 821 13 84 - www.turismeberga.cat

SANT JULIÀ DE CERDANYOLAFESTA MAJOR10 de setembre

CERCSFESTA MAJOR DE SANT CORNELI11 de setembre

BERGAFIRA-SUBHASTA DEL VEHICLE USAT25 de setembre

LA POBLA DE LILLETFESTA DEL BOLET25 de setembre

VILADAFESTA MAJOR DEL BOLETOctubre

GISCLARENYFESTA MAJOR2 d'octubre

GÓSOLFIRA DE TOTS SANTS31 d'octubre

GUARDIOLA DE BERGUEDÀFIRA DE TOTS SANTS1 de novembre

AVIÀFIRA D'ARTESANIA17 de juliol

AVIÀTROBADA DE PUNTAIRES17 de juliol

BAGÀRESCAT DE LES CENT DONZELLES I MERCAT MEDIEVAL17 de juliol

BERGAFESTA DELS ELOIS24 de juliol

BAGÀFESTA MAJOR3 d'agost

GÓSOLFESTA DE LAXOCOLATADA6 d'agost

OLVANFESTA MAJOR7 d'agost

LA POBLA DE LILLETCONCURS DE FLORS DE MUNTANYA15 d'agost

PUIG-REIGTROBADA D'ACORDIONISTES15 d'agost

GÓSOLFESTA MAJOR15 d'agost

VALLCEBREFESTA MAJOR15 d'agost

GÓSOLFESTA DEL SEGAR21 d'agost

BAGÀTROBADA D'ESBARTS DANSAIRES27 d'agost

CASTELLAR DEN'HUGCONCURSINTERNACIONALDE GOSSOSD'ATURA28 d'agost

MONTMAJORFESTA MAJOR3 i 4 de setembre

Agenda Berguedà

BERGUEDÀ AGENDA > > BERGUEDÀ AGENDA ]

partir d'aquesta primavera, la Seud'Urgell, a banda d'oferir-nosdins de la comarca que corona unextens i valuós patrimoni cultural,que té en el romànic la seva

expressió més significativa, ens endinsa enun curiós recorregut que pren forma en unnou espai d'informació i de cultura dedi-cat a la història de la ciutat, al món del for-matge i al bisbe Ermengol, figura cabdalde la Catalunya del segle XI. Aquest espaineix com una iniciativa que dóna resposta ales necessitats de la ciutat de disposar,entre d'altres, d'un marc de dinamització irevitalització del centre històric, d'un puntd'atenció i informació turística i d'un museuque difongui la història i l'art de la ciutat i elformatge com a producte autòcton. Aquestespai, emplaçat al carrer Major, se suma a lacatedral romànica de la Seu com a atractiucultural de la capital de l'Alt Urgell.

Sant Ermengol representa l'esperit delideratge i de progrés de la ciutat.L'eminent bisbe es caracteritzava pel seuesperit revolucionari i emprenedor i dugué aterme una ambiciosa i visionària obra quedeterminà el futur del territori. Bisbe refor-mador, senyor feudal, constructor d'esglé-sies, camins i ponts i sant venerat, el seurecord ha perdurat a la Seu fins al dia d'a-vui. En homenatge a aquesta figura urge-llenca tan rellevant, l'Ajuntament de la Seud'Urgell decideix donar el seu nom a aquestemblemàtic nou espai de cultura i tradició.

El centre, a més de donar resposta a lesnecessitats abans esmentades i al fet deconstituir-se com un node de la Ruta delsPirineus Comtals, promociona el principalactiu econòmic i tradicional de la ciutat:el formatge, de qualitat reconeguda inter-nacionalment, i els principals agents que

participen en la seva elaboració: emprene-doria, artesania i indústria. Així, a la segonaplanta de l'edifici s'exposa un monogràficsobre l'elaboració del formatge i sobre elsformatges urgellencs, en general, entre elsquals destaquen el tradicional de casa -Serrat d'ovella- i l'Alt Urgell - Cerdanya(DOP), elaborat per la Cooperativa Cadí. Elrecorregut expositiu presenta unainstal.lació sobre el tast, composta per unaselecció d'olors dels principals tipus de for-matges. En aquesta exposició es posa derelleu, també, la importància de la Fira deSant Ermengol (primera fira peninsulardocumentada en un privilegi de l'any 1048),que cada any, des del 1995, celebra la Firade Formatges Artesans del Pirineu, mostraque ha aconseguit convertir-se en un fòrumde referència de l'artesania alimentària dequalitat.

ESPAI ERMENGOL: centre de coneixement, difusió i informacióreferent a la Seu d’Urgell

A

[ ALT URGELL ESPAI ERMENGOL > ALT URGELL ESPAI ERMENGOL >

El passat mes d'abril obrí les portes, al bell mig del nucli històric de la Seu d'Urgell, l'Espai Ermengol, centreconcebut alhora com a espai de recepció turística i museu de la ciutat, inclòs en la Ruta del Pirineu Comtali punt dinamitzador dels atractius patrimonials de la zona.

Font i fotos: Espai Ermengol

La primera impressió ques'endurà el visitant serà lad'una atenció personalitza-da en un espai d'acolliment

que li donarà informaciósobre rutes i recorreguts quecomplementen cadascun dels

àmbits de l'exposició.


21Pànxing Pirineus

El millor al teu abast

C/ Sant Domènec, 6 · LA SEU D'URGELL (Lleida) - Tel. 973 352 [email protected] - www.parador.es

ituat al costat de la catedral romànica de la Seu d'Urgell, en unentorn monumental, obert també a la natura que atrau nombro-sos excursionistes amants de la muntanya. A l'interior destaca

l'antic claustre renaixentista i una agradable piscina climatitzada.

Setanta-nou habitacions, sauna, solàrium, cafeteria, aire condicionata totes les habitacions...

Suggeridora proposta d'allotjament per conèixer una de les zonesmés representatives i atractives del Pirineu català.

Restaurant Alt Urgell Podreu degustar els sabors de les terres pirinenques, com la terrinade foie en escabetxcasolà, l'escudellabarrejada, els peusde porc farcits debolets amb aromade romaní, el civetde porc senglar iuna selecta varietatde postres a esco-llir del nostre bufet.

ALT URGELL PUBLIREPORTATGE >

S

PARADOR NACIONALPARADOR DE LA SEU D’URGELL

ALT URGELL ESPAI ERMENGOL >

20 Pànxing Pirineus

Les diferents estances de l'equipament acu-llen: a la planta baixa, la recepció i el puntd'informació; a la primera planta, una exposi-ció permanent sobre la història de la Seu; a lasegona planta, com hem comentat anterior-ment, l'exposició permanent sobre el format-ge; a la tercera planta, una exposició tempo-ral, i, finalment, al quart pis, el departament degestió interna i la sala d'actes, i a l'àtic, unmirador amb unes vistes excepcionals de lacatedral i del Cadí.

L'exposició permanent sobre la Seu, a la pri-mera planta, presenta la història de la Seu através d'una mostra del patrimoni municipalformada, entre altres, per pintures d'art barroci restes arqueològiques de l'edat mitjana i del'època paleocristiana. S'han restaurat lesobres i se n'ha previst la seva conservació.L'exposició es presenta com un recorregutque inclou tres nivells de lectura: lectura estè-tica, lectura històrica i lectura temàtica. Pelque fa a aquesta darrera lectura, es destaca laimportància dels dos rius que travessenl'Urgellet: el Valira i, sobretot, el Segre, extre-mament lligats a la història de la Seu i a lamemòria dels urgellencs. L'exposició combi-na, de manera equilibrada, la mostra de lacol.lecció amb textos d'interpretació en dife-rents idiomes, elements gràfics d'idealització iinteractius, a fi d'aprofundir en la informacióaddicional.

Finalment, la tercera planta està reservada aexposicions temporals. La primera mostraque es presenta, en motiu de la celebració delmil·lenari de l'episcopat del bisbe Ermengol,inaugura el museu i està dedicada a explicarla vida del bisbe. Parlem d'una exposició grà-fica que culmina amb un audiovisual de 20minuts realitzat exclusivament per actors itècnics de la Seu i la comarca, i rodat íntegra-ment al territori. Les diferents mostres que esrealitzaran en aquesta planta repassarandiversos aspectes de la història, del territori,de la cultura i de la societat de la ciutat, de lacomarca i del Pirineu.

En definitiva, aquest centre, que compta ambtres àmbits expositius –la història de la ciutat,el món del formatge i la importància del bisbeErmengol d'Urgell– es constitueix com ungran atractiu patrimonial que farà les delíciesdel visitant i donarà resposta a les inquietudshistòriques i culturals d'un públic que gaudiràd'una proposta realment interessant dins d'unmarc incomparable: els carrers del bonic nuclihistòric de la ciutat de la Seu


Dades d’interèsOF. COMARCAL DE TURISME ALT URGELL

Pg. Joan Brudieu, 15 - 25700 La Seu d'UrgellTel. 902 15 47 15 - 973 35 31 12

Fax 973 35 27 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE LA SEU D'URGELLAvda. de les Valls d'Andorra, 33 25700 La Seu d'Urgell

Tel. 973 35 15 11 - Fax 973 36 01 [email protected] - www.turismeseu.com

ARSÈGUELTROBADA D'ACORDEONISTES DEL PIRINEUDel 29 al 31 de juliol

LA SEU D'URGELLRETAULE DE SANT ERMENGOLDel 6 al 14 d’agost

CASTELLBÓ I JOSA DE CADÍXIV JORNADES DELS REFUGIS CÀTARS1a quinzena d'agost

COLL DE NARGÓBAIXADA DELS RAIERS13 d'agost

ORGANYÀHOMILIA 20112 i 3 de setembre

COLL DE NARGÓFIRA DEL ROVELLÓ8 d'octubre

LA SEU D'URGELLFIRA DE SANT ERMENGOL15 i 16 d'octubre

OLIANAFIRA DE TOTS SANTS1 de novembre

Agenda Alt Urgell

Hotel de tracte familiar i acollidor, amb habitacions funcionals i confortables, situat a 45 Km d´Andorra i90 de Lleida. En un entorn natural on es pot realitzarrutes de 4x4, senderisme i esports d’aventura. En elnostre restaurant hi trobarà una varietat de plats ela-borats amb productes de la nostra terra. .

HOTEL RESTAURANTCAL PETIT

Ctra. Tarragona a La Seu, km 140-500 · OLIANA (Lleida) Tel. 973 470 449 · [email protected] www.hotelcalpetit.es

Càmping tranquil i familiar situat a 3 km de la Seu d'Urgell i a13 km de la frontera d’Andorra. El càmping disposa deparcel·les amb gespa i ombra i lloguer de bungalows de fustatotalment equipats. Hi ha piscina, bar-restaurant, parc infantil,supermercat i servei de rentadora. Lloc ideal per practicaresports, fer excursions i visitar museus. Obert tot l’any exceptelaborals (tardor i hivern).

CÀMPINGGRAN SOL

Ctra. N-260 Km.230 · 25711 MONTFERRER (Lleida)Tel. 973 35 13 32 · www.campinggransol.com

Restaurant de cuina tradicional i de mercat. Vingui adegustar les nostres especialitat en peus de porc amb nap, cors de carxofa natural farcits de peix imarisc amb beixamel, entre d’altres. Obert tots els dies al migdia i dissabtes nit. Dia festiu: el dijous.

RESTAURANTLA TAVERNA DELS NOGUERS

Carretera N-260 (La Seu d’Urgell -Puigcerdà), Km.210 PONT DE BAR (Lleida)Tel. 973 384 020

ALT URGELL AGENDA > > ALT URGELL ]

A SOTA: Arsèguel.

C/ Major, 825723 Toloriu · Lleida

[email protected]

www.hosteriatoloriu1848.com689 50 48 08

Entrem al Parc Nacionald'Aigüestortes i Estany deSant Maurici i ho fem per laVal d'Aran

[ VAL D’ARAN ENTREM AL PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI > VAL D’ARAN ENTREM AL PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI >

Text i fotos: Álvaro Novo

entre deambula, la carrete-ra del port de la Bonaiguaens submergeix dins l’es-cuma. Una profunda vall

s’obre al sud i des de la població deBaquèira cal atansar-se fins l’entrada de lacarretera per on s’esmuny una pista forestalque emprèn el viatge per la gran Val deRuda. Es diu que la Garona neix allí. De lespures aigües del Lac glaçat emana l’aiguaque banya el fons de l’Aran i s’encaminacap a l’Atlàntic.

La pista, apta per a vehicles tot terreny, aca-

ricia el peu dels vessants durant aproxima-dament tres quilòmetres i s’ha d’abandonaren una partida anomenada Locampo. Desd’allí, ja més pedregosa, relata el passat deles obres hidroelèctriques. Tots els estanysque conformen el circ de Saboredo, lesagulles, les crestes i les puntes, fan d’a-quest un autèntic ambient alpí d’excel·lèn-cia.

En temps passats, des de Sant Maurici esvigilava l’entrada de bandolers arribats deterres araneses. Fou dalt del port de Rateraon tingueren esment aquestes incursions.

Aquest és un dels itineraris més representa-tius de la zona, que parteix del petit refugid’alta muntanya on a l’hivern, amb prou fei-nes, s’hi observa la teulada.

Més d’una vintena d’estanys banyen elssolcs pedregosos del circ de Colomèrs, quees confirma com la zona lacustre mésimportant del sud d’Europa.

Era tradició agafar les canyes des deSalardú, matinar i pujar al llac Major a pes-car-hi sense trobar-se amb ningú. A l’accés,avui dia, hi arribem des d’aquesta població.

Primerament, recorrem el pla de la Vald’Aiguamòg, embassament afluent de laconca de la Garona, i, en acabat, a l’alçadadels Banhs de Tredòs, on ja s’ha guanyatforça desnivell, estacionem el vehicle. Apartir d’aquí, ens espera una mitja horetad’itinerari a peu des del poble. Als Banhspodrem gaudir de la teràpia termal de lesaigües que es filtren pel mig d’esquerdes ique recullen un tipus de minerals que elsatorguen aquestes propietats curatives. Apartir d’aquí, cal decidir si continuem a peuo bé contractem el servei de taxis que ensaproximarà al peu del camí del refugi deColomèrs. En aquesta zona podem recórrerdos circuits. Un, d’aproximadament treshores, permet veure set llacs. L’altre, el GranCircuit de Colomèrs, té una durada aproxi-mada de 6 hores. El servei de taxis ens potapropar al primer llac, només ens caldràcaminar uns 45 minuts. La pista forestal que

dóna accés al camí que ens portarà al LacMajor de Colomèrs i el camí que ens portade Pontèt de Rius a Valarties fins al Lac dela Restanca roman tancada de l’1 de juliol al30 de setembre. És per això que existeix unservei llançadora de taxis, gratuït per alsmenors de 3 anys, el preu del qual oscil·laentre els 2,50 euros —nens de 3 a 12anys— i els 4 euros els adults, i 3 euros elsanimals de companyia.

Quasi obligada serà la visita que recorre elSendèr des Lacs, que ens meravellarà ambla seva desena d’estanys d’alta muntanya.Si preferim recórrer aquest agradable camíen família pels vorals de l’Aiguamòg gaudi-rem d’un ambient tranquil i harmoniós encomunió amb la natura, però haurem derestar alertes, ja que parlem de zones fràgilsi, per tant, de protecció especial.

Si ens aturem al poblet d’Arties,podrem admirar la vista de la granmuntanya deth Montardo. El seuombrer copsa les mirades dels arane-sos, per als quals ha esdevingut unsímbol. Un cop al poble hem de trobarel carrer deth Montardo, que s’endinsaa la Val de Valarties. Des de Valartieses pot arribar al llac del Mar, el mésgran de la Val d’Aran. A Pònt dethRessèc hem d’abandonar el vehicle.Des d’allí, a peu, arribarem dalt laRestanca, en una hora i mitja aproxi-madament. Si no volem realitzar elrecorregut a peu podem recórrer alservei de taxis.

Una restanca o resclosa s’utilitzavaper amuntegar els troncs que estanca-ven l’aigua que després s’alliberava riuavall. Aquí es fa esment de l’obrahidroelèctrica que s’hi va construir ique connecta els estanys superiors icontribueix a l’economia d’autosufi-

ciència aranesa tot promocionant unsrecursos i unes reserves que s’acumulencada any a les capçaleres dels circs, comara les del gran estany de Mar, amb unacapacitat d’Hm3.

Sota la Serrèra, al peu del Pòrt, s’hi amagaun antic hospici per a viatgers, ramaders ialtres personatges de terres llunyanes,alguns dels quals es veieren forçosamentobligats a emprendre tan difícil camí supe-rant les adversitats del clima i unes altitudsper damunt dels 2.400 metres. Actualment,des de l’any 1941 s’accedeix a la vall a tra-vés d’una gran obra d’enginyeria, el túnel deVielha, que fou, en el seu moment, el mésllarg d’Europa. Obert novament l’any 2007,facilita el trànsit i l’anar i venir dels comer-ciants.

M

ESQUERRA: Vall de Ruda.

A SOTA: Era Restanca.


OFICINA D’INFORMACIÓ TURÍSTICADERA VAL D'ARANC/ Sarriulera, 10 - 25530 VielhaTel. 973 640 110 - [email protected]

TORISME VAL D’ARANCtra. de Gausac, 1 - 25530 VielhaTel. 973 64 06 88 - [email protected]

CONSELH GENERAU D’ARANÇò de Saforcada, s/n - 25530 VielhaTel. 973 64 18 01 - www.visitvaldaran.com

OFICINA DE TURISME DE BOSSÒSTPg. Eduard Aunós, 14 - 25550 BossòstTel. 973 64 72 79 - www.bossost.ddl.net

OFICINA DE TURISME DE SALARDÚTrauèssa de Balmes, 2 - 25598 SalardúTel. 973 64 51 97 - [email protected]

OFICINA DE TURISME D’ARTIESC/ dera Mòla, s/n - 25599 ArtiesTel. 699 96 90 44 - www.visitvaldaran.com

Dades d’interès ARTIES, CASAU, LESFESTA MAJOR DE SANT JAUME25 de juliol

VILAC, BAGERGUEFESTA MAJOR DE SANT FÈLIX1 d'agost

TREDÒSFESTA MAJOR DE SANT ESTEVE3 d'agost

VIELHAMERCAT MEDIEVAL5, 6 i 7 d'agost

BOSSÒST,BAUSEN,GARÒS,GAUSAC,VILAMÒSFESTA MAJOR DE NTA.SRA. DERA ASSOMPCION15 d'agost

BAUSEN, BEGÒS, BOSSÒST, GARÓS,VILA, VILAMÓSFESTA MAJOR DE ST. RÒC16 d'agost

LESXIII TROBADA D'ACORDEONISTES DETH PIRENÈU20 d'agost

GARÓSFESTA MAJOR DE SANT JULIÀ28 d'agost

ARRÒS, ARRESFESTA MAJOR DE SANT JOAN BAPTISTA29 d'agost

ES BÒRDES, SANT JOAN DE TORAN,VIELHAFESTA MAJOR DERA NATIVITAT8 de setembre

LESV JORNADES MICOLÒGIQUESDel 15 al 17 de setembre

Agenda Val d’Aran

Cap a llevant s’estenen els faigs i s’obre laVal de Conangles. Emergeixen des de lesaltituds els altius cims pirinencs de neus per-pètues que ens miren amb recel mentre con-templem l’esplendor del gran circ de Tòrt.

Molts aranesos, quan el pas pel port deVielha era inaccessible o vigilat per guàrdies,es comprometien a travessar pel veí port deRius, l’itinerari que ens interessa per endin-sar-nos al parc nacional, on podrem fer nit alrefugi situat a peu de carretera. Conanglescompta amb servei de menjador i allotja-ment. Dins la fageda, on regna un silenciancestral, podrem descobrir la màgia d’a-quest racó, novament recuperat

INFORMACIÓ PRÀCTICADe l'1 de juliol fins al 30 de setembre les ribèresd'Aiguamòg i Valarties romanen tancades a lacirculació de vehicles sense autorització.Existeix un servei de taxis des de Es Bahs deTredòs fins al crotze de Colomèrs a la zonad'Aiguamòg i un altre des de Pònt de Ressecfins a Pontet de Rius a la zona de Valarties.

Excursions recomanades: VALARTIES - Pontet de Rius:Lac de Restanca (1 hora)Estanh de Marc (2 hores)Estanh de Rius (3 hores)Montardo (3 hores 30')

AIGUAMÒG - Crotze de Colomèrs:Lac Major de Colomèrs: (45')Lac Long: (1 hora)Lac Obago (1hora 30')Circuit 7 llacs de Colomèrs (3 hores)Estanh Ratèra: (3 hores)Gran Tuc de Colomèrs: (6 hores)Circuit llarg de Colomèrs: (6 hores)

A DALT: Lac Tort de Rius.

A la Val d’Aranpodrem recórreragradables camins en família pelsvorals de llacs i d’estanys i gaudir d’unambient tranquili harmoniós encomunió amb lanatura.


Álvaro Novo SalvadorGuia de muntanya i fotògraf

[ CERDANYA CAMÍ DE SANT JAUME >

Text i mapes: Patronat Comarcal de Turisme de CerdanyaFotos: Gonzalo Sanguinetti

El descobriment de les restes de l'apòstol Sant Jaume a Compostela a principis del segleIX, va encendre un fervor religiós sense precedents. D'arreu del vell continent, els devotsperegrinaven en direcció a Santiago de Compostela per purificar-se i adorar les relíquiesdel sant màrtir. Després d'alts i baixos, durant el segle XX el camí pren una gran impor-tància i s'hi afegeix l'aspecte religiós als altres com el cultural i l'esportiu. Les rutes queportaven i porten a Compostela convergeixen en dos camins principals: l'aragonès i elnavarrès, aquest darrer entra des de França per Roncesvalles i arriba fins a Puente de laReina, on s'uneix amb la ruta aragonesa que ve de Somport i passa per Jaca. En aques-tes vies principals hi conflueixen multitud de vies secundàries, una d'elles és la variantd'entrada a la península, que aplegava els peregrins procedents de l'Europa meridionalque entren pels colls de la Perxa i Pimorent i conflueix a Sant Jaume de Rigolisa, aPuigcerdà.


CERDANYA CAMÍ DE SANT JAUME > CERDANYA CAMÍ DE SANT JAUME >

El camíEl Camí de Sant Jaume travessa la comarca d'est a oest i segueix uncamí històric, el Camí Ral. Travessa per tants punts com poblacionsde peregrins hi ha, així que la Cerdanya també pren part d'aquestemblemàtic recorregut.

Tram 1

De Santa Maria de Llívia aSant Jaume de Rigolisa

Recorregut: 7,4 kmDurada a peu: 1h 37 min.Punts d'interès: Llívia:església de la Mare de Déu delsÀngels, torre Bernat de So,Farmàcia Esteve, casc antic iCastell de Llívia.Ur: església de Sant Martí d'Ur.Rigolisa:esglèsia de Sant Jaume deRigolisa.

Descripció del tram 1:Comencem al camí a la vila de Llívia, enclaucatalà dins de França. L'església de la Marede Déu dels Àngels, situada als peus del puigon s'hi alçava el Castell, presideix la població.Davant seu hi ha la Torre Bernat de So i laFarmàcia Esteva, considerada la més antigad'Europa. Sortim de la vila en direcció oestpel camí d'Ur i de seguida entrem en territorifrancès. Travessarem la petita poblacio d'Ur,on hi destaca la parròquia de Sant Martí.Tornem a entrar al territori català pel costatnord de la vila de Puigcerdà, més concreta-ment per Rigolisa, un petit llogarret amb unasola casa i una església dedicada a l'apòstol,Sant Jaume de Rigolisa.

Tram 2

De Sant Jaume de Rigolisa a NostraSenyora del Remei (Bolvir)

Recorregut: 7,75 kmDurada a peu: 1h 28minPunts d'interès:

Puigcerdà:campanar de Santa Maria, plaça Cabrinetty,ajuntament, Can Deulofeu, antic convent deSant Domènec, l'estanyPuigcerdà - Guils:pont de Sant MartíBolvir: església de Nostra Senyora del Remei

A LA DRETA:

Llívia-Ur.Farmàcia Esteve de Lívia.

A LA DRETA:

Església de Sant Martí d’Ur.Campanar de Santa Maria de Puigcerdà.


Descripció del tram 2:Entrem a la vila de Puigcerdà pel costat nordde l'estany. Val la pena visitar la capital de lacomarca de la Cerdanya. Podem començarfent una passejada pels voltants de l'estany ibaixar al centre del poble per la plaça SantaMaria, on hi ha l'imponent campanar, l'únicaresta de l'esglèsia de Santa Maria que foudestruïda l'any 1936, d'allí ens podemadreçar a la plaça de l'ajuntament on hi haunes fantàstiques vistes a la vall. La plaçaCabrinetty, dedicada al general que va allli-berar Puigcerdà del setge carlí, encara con-serva les porxades i alguna casa senyorial.Seguint per algun dels carrers comercials dela vila podeu arribar fins al convent i l'esglèsiade Sant Domènec. Actualment el conventalberga la biblioteca, l'arxiu comarcal, el casald'avis i l'esglèsia és la parròquia actual de lavila. Seguint el camí pel llac de Puigcerdàarribarem fins a Sant Martí d'Aragó i creuarempel pont d'època romana. D'allà seguirem finsal final d'aquest segon tram fins l'esglèsia deNostra Senyora del Remei, ja en termemunicipal de Bolvir, construïda especialmentper als peregrins que segueixen el camí.Aquest és un tram totalment asfaltat.

Tram 3

De Nostra Senyora del Remei (Bolvir) aNostra Senyora de Quadres (Isòvol)

Recorregut: 9,8 kmDurada a peu: 1h 40minPunts d’interès: Bolvir: església de Santa Cecília, CastellSaga: església de Santa EugèniaAll: església de Santa MariaOlopte: església de Sant PereIsòvol: ermita de Nostra Senyora deQuadres

A LA DRETA I A SOTA:

Nostra Senyora del Remei a Bolvir.Església de Santa Eugènia.

A SOTA: Església de Santa María de Talló.I Sant Serni de Coborriu.

Descripció del tram 3:Seguim el camí travessant el poble deBolvir, on podem visitar l’església romàni-ca de Santa Cecília. Sortint del poble,després de creuar la N-260, ens endin-sarem per un camí ramader, entremig decamps i prats. Passarem molt a prop delpoblet de Saga on, si voleu, us podeudesviar del camí per poder veure l’esglésiade Santa Eugènia, una de les mostres mésinteressants del romànic de Cerdanya.Poc després d’haver tornat al camí pas-sarem per davant del Molí de Ger, unamasia tradicional on elaboren formatgesde vaca de manera artesanal. El camísegueix enmig d’arbres de ribera ja quetenim el riu a la vora. Arribem a la cruïllaamb el camí d’All, on podem desviar-noscap a l’esquerra on hi trobarem, a 300m, la

palanca que creua el riu Segre per arribara Sanavastre o podem desviar-nos a ladreta (1km), fins a la població d’All.Seguint recte el camí en poca estona arri-barem a l’ermita de Nostra Senyora deQuadres. Aquest és un dels llocs mésimportants del camí, ja que hi trobem unapetita ermita coneguda ja en els segles XIIIi XIV com a "domus hospitalis" de SantaMaria de Quadris. Per als peregrins era unlloc de parada a més de poder rendir culte.Actualment, al costat de la petita ermitacompletament restaurada, hi trobem umhotel-restaurant ideal per a cobrir lesnecessitats dels actuals peregrins. Seguimendavant i trobarem un petit sender a lavora del riu que ens portarà fins a la N-260,ja passat el poble d’Isòvol. Aquest és undels trams més aconsellables del camí.

Descripció del tram 4:Després de l’ermita de Santa Maria deQuadres cal agafar la N-260 durant uns1.800m fins tornar enllaçar el camí a entreBaltarga i Riu de Santa Maria. S’estan fentobres de millora al camí perque poguemseguir el camí original. Aquest tram més curtens permet arribar a l’església de SantaMaria de Talló, un altre dels punts importantsdel Camí de Sant Jaume a la Cerdanya.Anomenada la “Catedral de la Cerdanya”

ens trobem amb una església romànica degrans dimensions que ens mostra laimportància d’aquesta en èpoques pas-sades. El temple fou declarat d'interès cultur-al el 1993 i s'hi venera una Mare de Déu delsegle XIII. Des de Talló i desviant-nos delcamí podem visitar diversos punts de graninterès patrimonial i paisagístic. Bellver deCerdanya és la ca-pital de la “batllia” on hitrobem un fantàstic casc antic medieval on hidestaquen la muralla, la Plaça Major, l’es-

glésia… a Bellver també hi trobem una granoferta de comerços i restauració. També molta prop de Talló hi trobem l’ermita de SantSerni de Coborriu just a l’entrdada de la Vallde l’Ingla, una frondosa vall que ens obre pascap al Cadí i que forma part del traçat delcamí dels Bons Homes. També podem arri-bar fins al poble de Bor on hi trobem la Foude Bor, la cova més important de la comarcaamb més de 3.173m de galeries exploradesi l’església de Sant Marcel.

Tram 4

De Nostra Senyora deQuadres (Isòvol) a Santa Mariade Talló

Recorregut: 6 kmDurada a peu: 1h 20minPunts d’interès:

Baltarga: església de SantAndreuBellver: casc antic del pobleVoltants de Bellver: església deSant Serni de Coborriu(Coborriu), cova de la Fou deBor i església de Sant Marcel,Vall de l’Ingla i el Camí delsBons HomesTalló: església de Santa Maria


CERDANYA CAMÍ DE SANT JAUME > CERDANYA CAMÍ DE SANT JAUME >

CERDANYA CAMÍ DE SANT JAUME >

Tram 5

De Santa Maria de Talló a Martinet

Recorregut: 11,5 kmDurada a peu: 2h 33minPunts d’interès: Santa Eugènia: església deSant AndreuSant Martí dels Castells: casc antic del pobleMartinet: poble i Parc delsBúnquers

Descripció del tram 5:Emprenem el tram més llarg del camí capa Santa Eugènia on hi trobarem una de lesesglésies més peculiars de la Cerdanya,l’església de Santa Eugènia de Nerellà,també coneguda com la “torre de Pisa deCerdanya”, ja que el seu campanar està

lleugerament inclinat. Seguim al camí finsarribar a Cal Manxot, una gran masiaenvoltada de camps i prats, d’allàbaixarem fins a Sant Martí dels Castells onhi ha un castell en ruïnes i l’esglésiaromànica. Normalment el camí seguiriaenfilat per sobre el riu però actualment,degut a una esllevissada no s’hi pot passari hem de seguir la ruta per la N-260 finsarribar a Martinet. Els rius i l’aigua sóneixos vertebradors del poble de Martinet,el riu Segre i el riu de la Llosa donen vida aun dels últims pobles de la vall cerdana.Sortint del poble i seguint el riu trobem elParc dels Búnquers, un museu dedicat a laLínia Pirineus, una impressionant línia forti-ficada al llarg del Pirineus on podremgaudir d’un muntatge museogràfic inno-vador i una visita real pels búnquers de lazona del Cabiscol. El Camí de Sant Jaumesegueix fins a arribar a Santiago on hitrobem les restes de l’apòstol, la nostraaventura per la comarca de la Cerdanyas’acaba aquí

Passejant peraquest camí

d’orígens prehistòrics, a peu,

en bicicleta o acavall, ens

endinsarem en l’essència de la comarca

A SOTA: Martinet de Cerdanya.


CERDANYA >

Tallo s/n · Bellver de Cerdanya · Tel. 973 511 [email protected]

hotel restaurant Cal Rei de Talló ** és l’adaptació del pallerd’una antiga masia catalana amb dotze habitacions i restaurant,

situat al poble de Talló dins del municipi de Bellver de Cerdanya.Caminant pel jardí i la terrassa exterior s’arriba a l’edifici principal ones troba la recepció, sala d’estar, bar i restaurant. Les habitacions a laplanta baixa i primer pis, dobles i dúplex amb altell estan equipadesamb bany complet, assecador de cabells, TV, minibar i calefacció cen-tral.

A la recepció us informarem de les activitats que ofereix la comarca,servei de bar, televisió, jocs de taula, llibres i revistes, WIFI, lloguer debicicletes, etc.

A l’hotel Cal Rei de Talló podreu gaudir d’una estada agradable i decaràcter familiar, dins d’un entorn natural privilegiat entre la serraladaPirinenca i les serres de Cadí i de Moixeró.

Talló és un nucli de forta tradició històrica integrat per un petit nombrede cases situades prop de l’església i envoltat per masos i fèrtils terresde conreu, a 1.060 m. d’alçària i a uns 800m. de Bellver. L’església deTalló, una basílica romànica del s. XII, és coneguda com 'la catedral dela Cerdanya', el centre religiós més important de tota la comarca,essent declarada Bé d’Interès Cultural l’any 1993. Dins es pot observarla imatge de la Mare de Déu de Santa Maria de Talló.

Al voltant de Talló es conserva una de les tradicions més ancestrals iboniques de la comarca: l’aplec i els seus ballets que es celebra eldilluns de Pasqua.

CERDANYA PUBLIREPORTATGE >

HOTEL RESTAURANT

CAL REI DE TALLÓ**

L’

Plaça l’Alguer, 2 · 17520 Puigcerdà · Tel i Fax 972 88 23 60

ituat al centre de la vila i a un dels balcons de Puigcerdà, tro-bareu el restaurant Tapanyam, on podeu gaudir d’una de les

vistes més espectaculars de la vall, ja sigui des d’alguns punts delseu acollidor menjador o des de la carpa instal·lada a la terrassa.

Podeu degustar una cuina casolana i de mercat, amb menús diaris itambé per a grups. A la nostra carta acurada hi trobareu especialitatscom les paelles, fideuàs, garrí, xuletó basc, carns a la brasa, cargolsa la llauna, marisc i peix fresc a més dels plats de temporada com elscalçots.

A més al Tapayam cada dia oferim una de les nostres especialitats,acompanyada d’un bon vi, a un preu tancat, perquè d’aquesta mane-ra tothom pugui delectar-se’n. També disposeu d’una carta de sand-vitxos, hamburgueses, frankfurts i pizzes casolanes al gust de tots elspaladars, a part de la nostra carta especialitzada en tapetes.

Pels esdeveniments esportius disposem de televisions repartides pertot el restaurant o de la pantalla gegant instal·lada a la carpa. A més,tindreu aparcament proper i un servei envoltat d’un tracte acollidor imolt familiar.


RESTAURANT

TAPANYAM

S

TAPANYAM 33 ANYS AL VOSTRE SERVEI

l seu càmping familiar a la Cerdanya. Posem a la seva disposicióbungalows totalment equipats i parcel·les per a acampada.També disposem d’un reconegut restaurant que ofereix un menú

del dia, de dilluns a divendres i possibilitat de menús especials per agrups i celebracions. El cap de setmana la nostra cuina familiar a preuraonable, farà les seves delícies.

CÀMPING - RESTAURANTCÀMPING QUEIXANSCamí de Queixans a Urtx, s/n · 17538 Queixans · La Cerdanya · GironaTels 972 141 280 / 972 141 320 / 630 028 [email protected] · www.campingqueixans.com


EGaudeixi la tranquil·litat del seu càmping i les delícies delseu restaurant obert a tothom

Das · Tel. 972 890 890 · www.lafusteriadedas.com

a Fusteria de Das, és un restaurant situat al bell mig de lapoblació de Das (Cerdanya). L’estil de cuina és suggerent i

senzilla però a la vegada elaborada i, naturalment, cuina de mercat ode temporada. Acostumem a modificar la carta cada dos mesosdepenent dels productes del mercat.

La sala és molt acollidora, de dia plena de llum i amb colors clarsmentre que al vespre la llum és tènue per les espelmes i amb colorsfoscos.

Sempre intentem que el client es senti com a casa seva, amb un ser-vei que creiem és molt humà i proper.


RESTAURANT

LA FUSTERIA DE DAS

L l centre de Puigcerdà hi ha el Restaurant La Taverna del Call.Amb un ambient acollidor i familiar, i amb la comoditat d’un

aparcament i una plaça perque els nens puguin jugar just al costat. Elrestaurant obre cada dia amb menú de migdia i menú migdia cap desetmana i una acurada carta de plats típics ceretans, com les carns iels peixos a la brasa, a acompanyar amb la seleccio de vins de quètambé disposa la carta. La Taverna del Call també compta amb salade fumadors i de no fumadors.

MENÚ MIGDIA 13€MENÚ MIGDIA CAPS DE SETMANA 18€


RESTAURANTTAVERNA DEL CALL

APlaça del Call, s/n · 17520 PUIGCERDÀ · GironaTel. 972 141 036


Estavar, 29 · 17527 LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 70 01 · Fax 972 14 62 54www.fondamerce.com · [email protected]

onda de tradició familiar on gaudiràs de tot el confort en unentorn molt agradable i familiar.

La Fonda Mercè està situada dins la bonica vila de Llívia a laCerdanya. Una comarca de gran bellesa on podràs gaudir del seupaisatge, la seva gastronomia i practicar activitats com el sende-risme, l’hípica, el golf, esports d’aventura, etc.

Reformada completament, la Fonda compta amb 9 acollidoreshabitacions dobles (dues de les quals són duplex) amb telèfon,televisor, bany complet i compta amb servei d’ascensor, calefac-ció central i restaurant amb cuina de mercat.

Quan vulgueu venir podeu consultar el temps i la temperatura quehi fa des de la webcam situada al capdamunt de l’hotel.

LLoguer de Quads i activitats al mateix hotel.


HOTEL RESTAURANTLA FONDA MERCÈ

FQuatre generacions...

Cana, 9 · 17527 LLÍVIA (Girona)Telf. 972 14 62 56 · 972 14 62 66 · Fax 972 14 64 41www.aparthotellescorts.com · [email protected]

ncara que Llívia és una població gironina, es troba a l’inte-rior de França, dins la comarca de la Cerdanya. Aquesta és

una regió que convida per si mateixa al descans. De fet, sensesortir de l’establiment es poden contemplar fantàstiques vistespanoràmiques de la naturalesa.

A la zona es poden practicar activitats i esports tals com hípica,tennis, parapent o senzillament passejar i gaudir de l’aire pur, delpaisatge i de l’amabilitat dels habitants. Durant l’hivern, els amantsde l’esquí trobaran a la serralada pirinenca pistes amb neu de granqualitat, un al·licient afegit per visitar-nos. A més de tot això, unavisita a Llívia pot ser l’excusa perfecta per conèixer una mica millorel sud del nostre país veí.

El nostre establiment consta de vuit confortables apartaments dediferent grandària amb capacitat per a entre dues i sis persones.Tots estan equipats amb cuina americana, nevera, forn microones,televisor, bany complet i una terrassa. D’acord amb la resta de lesdependències, els apartaments estan decorats en un acollidorestil rústic amb acabats de fusta i pedra. La longevitat que evo-quen aquests materials, unida al silenci i la tranquil·litat que es res-pira a les habitacions, convida els seus ocupants a relaxar-se i adesconnectar de les presses o a deixar que el temps passi lenta-ment.

La nostra infraestructura comprèn una àmplia oferta, serveis queen definitiva són els que fan de la seva estada unes veritablesvacances. Per trencar amb l’estrès: sauna, piscina amb jacuzzi igimnàs. Per gaudir de moments d’oci: bar, cafeteria i restaurant.Per a la seva comoditat:; apartaments propis, atenció personalit-zada i discreta, tranquil·les habitacions... En resum, els serveis quediferencien i distingeixen el nostre establiment i que vostè neces-sita per gaudir d’un bon descans.


APARTHOTELLES CORTS

E

Diferent i distingit, per gaudir d’un descans integral. 14 anys al vostre servei.


Allotjament, restaurant i bar. Menjars casolans i carns ala brasa. Ambient familiar en un poble típic ceretàenmig de la muntanya. Consulteu les ofertes.

HOSTALPAS DE LA PERA

Pl. del carrer del Clos, s/n · 25726 Aransa (Lleida)[email protected] · www.pasdelapera.com

Disposa de 12 apartaments totalment equipats.De 2 a 6 persones. Sala d'estar amb TV, cuina, bany complet, 1 o 2 habitacions independents, calefacció i llar de foc. Terrassa amb vistes al Cadí. Disposa de tot el necessari per poder passar curtes i llargues estades.

APARTHOTELBELLVER

Batllia, 61-63 · BELLVER DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 510 627 · Fax 973 510 [email protected] · www.aparthotelbellver.com

Dues cases de poble amb era, rehabilitades amb estil rús-tic i confort, per gaudir de la naturalesa i la vida rural ambfamília o amics. Capacitat de 5 a 8 persones per casa,totalment equipades. Situades al poble de Bar sota les fal-des del Cadí. Lloguer de caps de setmana, festius i tem-porades d’hivern i estiu.

CASES RURALSCAL PONA - CAL JOAN

BAR (Lleida) · Tel. 696 265 430 www.caljoancalpona.com · [email protected]

El descans a la muntanya. Hotel de nova construcció,d’estil ceretà. Molt acollidor. Situat al bell mig del poblede Ger.

HOTELEL JAÇ**

Pl. Major, s/n · GER (Girona)Tel. 972 89 42 91www.grupturistic.com · [email protected]

Antiga casa de pagès de principis del segle XIX totalment reformada. Situada a Urús, a la plaça mésemblemàtica del poble i a prop de diversos equipamentsmunicipals d’esbarjo. Amb dos allotjaments totalment equipats, que miren a la tradicional era ceretana, dins laqual hi ha un acollidor jardí.

CAL PEDRALS

Camí de Font Freda, 2 - URÚS (Girona) Tel. 616 023 [email protected] · www.calpedrals.com

TRAVESSERESFESTA MAJOR23 de juliol

BELLVERFESTA PATRONAL DE SANT JAUME24 i 25 de juliol

RIGOLISA (PUIGCERDÀ)APLEC25 de juliol

TARTERA (DAS)FESTA MAJOR2 d'agost

BÉIXEC FESTA MAJOR DE SANTA VICTÒRIA6 d'agost

PRATS I SANSORAPLEC A L'ERMITA6 d'agost

LA MOLINAFESTA MAJOR MARE DE DÉU DE LES NEUS6 i 7 d'agost

DASFESTA MAJOR10 i 11 d'agost

BELLVER DE CERDANYAFIRA DE PRODUCTES ALIMEN-TARIS ARTESANS DELPIRINEU I ACTUACIONSMUSICALS10 i 11 d'agost

QUEIXANSACTIVITATS FESTAD'ESTIU12 d'agost

LA MOLINAXXII TROBADA D'ACORDIONISTES13 d'agost

QUEIXANSFESTA D'ESTIU13 d'agost

ALLFESTA MAJOR13 i 14 d'agost

BELLVER DE CERDANYAFIRA D'ANTIQUARIS I BROCANTERS14 d'agost

LA MOLINAHAVANERES 14 i 15 d'agost

ALP FESTA D'ESTIU AL NUCLI HISTÒRIC DEL POBLE15 d'agost

LLÍVIACONCURS DE RAMS DE FLORS DE MUNTANYA15 d'agost

MOSOLLFESTA MAJOR 15 d'agost

RIU DE SANTA MARIAFESTA MAJOR15 d'agost

BELLVERFESTA D'ESTIU 16 d'agost

ALPIII FESTIVALMÚSICAL DE LABAGA18 d'agost

URÚSFESTA MAJOR19, 20 i 21 d'agost

PUIGCERDÀTRAVESSA DE L'ESTANY FEDERADA I POPULAR20 d'agost

PUIGCERDÀFESTA DE L'ESTANY21 i 22 d'agost

MONTELLÀFESTA MAJOR25, 26 i 27 d'agost

URTX I EL VILARD'URTXFESTA MAJOR26, 27 i 28 d'agost

GERDIADA DE LA CERDANYA27 i 28 d'agost

GERROSER DE GERDel 2 al 5 de setembre

VÍLLECFESTA MAJOR3 de setembre

VILALLOBENTFESTA MAJOR5 de setembre

PUIGCERDÀMARE DE DÉU DE LA SAGRISTIA8 de setembre

BOR (BELLVER)FESTA MAJOR10 i 11 de setembre

Agenda CerdanyaESTANAFESTA MAJOR10 i 11 de setembre

ALPSARDANES, CONCURS D'ARROSSAIRES I PAELLA POPULAR11 de setembre

BELLVERPLANTADA DE LA SENYERA I ESMORZAR POPULAR,HAVANERES I ROM CREMAT11 de setembre

LA MOLINAPLANTADA DE LA SENYERA I ESMORZAR POPULAR 11 de setembre

QUADRES (ISÒVOL)APLEC 11 de setembre

PUIGCERDÀAPLEC A BELL-LLOC I ARROSSADA POPULAR11 de setembre

BALTARGA (BELLVER)FESTA MAJOR17 i 18 de setembre

SANAVASTREFESTA MAJOR17 i 18 de setembre

ISÒVOLFESTA MAJOR24 i 25 de setembre

PI (BELLVER)FESTA MAJOR24 i 25 de setembre

QUEIXANSFESTIVITAT DE SANT COSME I SANT DAMIÀ 24 i 25 de setembre

SORIGUEROLA (FONTANALS)FESTA MAJOR29 de setembre

PRATSFESTA MAJORDel 30 de setembre al 2 d'octubre

PRULLANSFESTA DE LA GENT GRANOctubre

PUIGCERDÀVI TROFEU VILA DE PUIGCERDÀ DE CURLING7, 8 i 9 d'octubre

LLES FESTA PETITA8 d'octubre

BELLVERFESTA DE LA GENT GRAN9 d'octubre

BELLVER DE CERDANYAFIRA RAMADERA11 i 12 d'octubre

PUIGCERDÀMITJA MARATÓ16 d'octubre

GERXXI MOSTRA DE CUINAPOPULAR AMB NAPS23 d'octubre

ALPXXIV EDICIÓ DE LAFESTA DELS AVISNovembre

PUIGCERDÀFIRA DEL BESTIAR I MULTISECTORIAL6 i 7 de Novembre

SANT MARTÍ D'ARAVÓFESTA MAJOR11 de novembre

URTXFESTA PETITA11 i 12 de novembre

ARÀNSERFESTA PETITA12 de novembre

ESTANAFESTA PETITA19 de novembre

BOLVIRFESTA PETITA19 i 20 de novembre

URÚSFESTA PETITA23 de novembre

MONTELLÀFESTA PETITA26 de novembre

PRATSFESTA PETITA29 de novembre

MERANGESFESTA PETITA30 de novembre

VILALLOBENTFESTA PETITA30 de novembre


CERDANYA AGENDA > CERDANYA AGENDA >

Antiga casa de pagès de la que se’n va habilitar el paller l’any2000 per tal de complementar i millorar la seva oferta turística.De l’antiga casa n'hem conservat l’hort, que proveeix la nostracuina. Esmorzars de forquilla i ganivet. L’hostal disposa de 7habitacions dobles amb bany, sala d’estar amb TV, llar de foc ipàrquing per als clients. Molt bona situació per a sortides a peu,bicicleta o en 4x4.

HOSTAL RESTAURANTCA L'ABEL

Major s/n · LLES DE CERDANYA · Tel. 660 180 [email protected]

Ampli ventall de productes càrnics. Especialitat en la sos-sissa fresca, el pa de fetge i la botifarra negra. Des del 2005hem anat incorporant plats cuinats per a endur, en desta-quen els canalons de carn, el trinxat de la Cerdanya i lescroquetes. Gràcies a una selecció rigorosa del productefresc que ens arriba i a l’amor per la feina ben feta, podemoferir un producte artesà de qualitat capaç de satisfer elspaladars més exigents.

Pl. Major, 7 · 17527 LLÍ[email protected]

XARCUTERIAROLLAND

Més de 50 anys oferint-nos els seus productes decriança i elaboració pròpia. Vedella, xai, cabrit, porc,aviram, i tots els elaborats i “delicatessen” que etpuguis imaginar. Pels paladars exigents... Tot el saborde sempre amb l’actualitat més innovadora.

CARNISSERIA - XARCUTERIACAN MEYA

Pg. 10 d’abril, 27 i 29PUIGCERDÀ (Girona) · Tel. 972 88 03 32 Fax. 972 14 03 95 · www.carnisseriameya.com

Pastisseria amb més de 32 anys d’experiència. Disposa d’un acollidor saló i una assolellada terrassa coberta,on podran prendre un cafè o una bona xocolata desfeta,a més de degustar les especialitats de la casa,tan dolces com salades.

PASTISSERIALA ROSELLA

LA ROSELLAPl. Sant Roc, 11 · BELLVER DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 511 219

Pels vostres dinars i sopars d’aquest estiu.Menú al migdia de dilluns a divendres.Parada i Fonda. Dimecres tancat.

RESTAURANTL’ESTACIÓ DE QUEIXANS

Estació Renfe de QueixansFONTANALS DE CERDANYA (Girona)Tel. 972 88 24 00

OFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PuigcerdàTel. 972 140 665 - [email protected]

PATRONAT DE TURISME DE PUIGCERDÀC/ Querol, 1 - 17520 Puigcerdà - Tel. 972 880 542

OFICINA DE TURISME D’ALPC/ Nord, s/n - 17538 Alp - Tel. 972 890 385 www.ddgi.cat/alp - www.alpturisme.cat

PATRONAT DE TURISME BELLVER DE CERDANYAPl. Sant Roc - 25720 Bellver de CerdanyaTel. 973 510 229 - www.bellver.org

OFICINA DE TURISME DE LLÍVIAC/ Forns, 11 - 17527 Llívia - Tel. 972 896 313www.llivia.org

AERÒDROM COMARCAL DE LA CERDANYACamp d’aviació, s/n - 17538 Alp - Tel. 972 144 066

Dades d’interès

Al vostre pas per Martinet, no deixeu de visitar la nostra botiga, onveureu el forn de llenya i l’obrador, mentre elaborem els productesque després trobareu a les nostres botigues. El nostre respecte a latradició i una forma de treballar de més de 50 anys, ara més a lavista que mai. I si voleu dinar, esmorzar, sopar, o passar una estonadivertida, veniu a l’antic hotel Boix, on podreu menjar carns a labrasa, paelles, pizzes artesanes o prendre una copa, mentre gaudiude la gran terrassa.

PASTISSERIAVILARRUBLA

C/ Segre, 50 · Tel. 973 515 028 · MARTINET DE CERDANYAC/ Joaquim Viola, 10 · Tel. 973 361 384 · LA SEU D'URGELL


CERDANYA >

TURISME RURAL MAS MALLOLMas Mallol, s/n · PUIGCERDÀ (Girona) Tel. 972 140 418 · 647 950 [email protected] · www.calmallol.com


100 anys gaudint de bells paisatges cavalcant en un tren molt especial:

[ FRANÇA EL TREN GROC DE LA CERDANYA > FRANÇA EL TREN GROC DE LA CERDANYA >

Font: Comité Departamental de Turisme dels Pirineus Orientals

Fotos: O.T. Font Romeu

i volem gaudir d’un agradableviatge travessant els verds pai-satges del Pirineu oriental, resmillor que enfilar-nos en aquestpetit trenet groc de la Cerdanya

que es posà en marxa l’any 1910, entreVilafranca i Montlluís, línia que es prolongàfins a la Guingueta el 1911 i la Tor de Querolel 1927. El traçat té una longitud total deseixanta-dos quilòmetres i recorre lescomarques de la Cerdanya i del Conflentgiravoltant Llívia a fi d’evitar de creuar fron-teres administratives.

Parlem d’un tren històric que dibuixa el seucaminet entre ponts de pedra, penya-segats, túnels, viaductes i paratges mun-tanyosos de bellesa impressionant que, a lamanera antiga i sense presses, ofereix alpassatger la possibilitat d’impregnar-sed’una nostàlgica sensació de tranquil·litat.El paisatge és espectacular en tot el seu iti-

nerari, però sobretot, a mesura que guanyaaltitud. Estacions d’esquí, cims, pobles ambaigües termals i part del Parc NaturalRegional dels Pirineus Orientals són algunsdels atractius a què tenim accés. El terrenyaccidentat i la sinuositat del traçat fan quela velocitat màxima dels trens no sobrepas-si els 55 quilòmetres per hora.

El punt culminant de la línia el constitueixl’estació de Bolquera-Eina, estació més altade la xarxa de l’SNCF (Société Nationale

des Chemins de Fer Français), a una altitudde 1.593 metres. Circulen per la línia un totalde tretze automotors (Z100) que consten dedivuit cotxes de viatgers, tots de color groc,entre els quals tenen molt èxit durant l’estiuels descoberts tipus jardinera, que consti-tueixen un gran reclam turístic. Dinou delstúnels que recorren i dos viaductes sónconsiderats monuments històrics: el pontSéjourné i el pont Gisclard, aquest darrer undels pocs ponts penjants del servei ferrovia-ri.

S

El Tren Groc constitueix la línia més emblemàticade la Catalunya del Nord. El seu traçat enllaçaVilafranca de Conflent amb la Tor de Querol i esconstruí per tal d’apropar la Cerdanya a la capitaldel Rosselló, Perpinyà, a través del coll de la Perxa.Freqüentat per més de 400.000 visitants a l’any, ésuna peça cabdal del nostre patrimoni, un elementmolt important de l’activitat econòmica i turísticade la Cerdanya i, alhora, un servei públic que fun-ciona tot l’any.

Al llarg d’un recorregut de seixanta-dos quilòmetres, el Tren Grocs’atura en vint-i-dues estacions al pas que escala muntanyes,

s’aferra a estretes cornises, cavalca rius i ofereix als viatgers la contemplació d’uns paisatges excepcionals.

el TrenGroc deCerdanya


FRANÇA EL TREN GROC DE LA CERDANYA >

A causa de les infraestructures que sovint requereixen una rehabilitació, actualment el nombre de trens autoritzats per la línia

són 9, amb una derogació que permet 16 circulacions a l’estiu.

L’any 1960 es va arribar a posar en entreditla supervivència d’aquest emblemàtic trenque recorre preciosos pobles medievals delRosselló. Arguments com “massa vell”, “nogaire rendible” o “anacrònic” n’havien pogutfer perillar l’existència. Aquells que l’havienconcebut com una eina per al desenvolupa-ment econòmic de la regió argumentavendesprés que l’havien de retirar de la circula-ció per raons justament econòmiques.Sortosament, però, la constitució d’un

comitè de defensa, aferrissades manifesta-cions, vagues i peticions amb milers de sig-natures aconseguiren que aquest símbold’identitat pervisqués i, possiblement, algundia serà considerat Patrimoni Mundial de laUnesco.

Aquest vintè aniversari és, però, l’oportuni-tat per afirmar que el Tren Groc no ha d’és-ser concebut com un museu amb rodes niun tren amb vocació folklòrica, sinó que

actualment es considera, abans que res, unservei que funciona tot l’any i que es con-cep més enllà de l’objectiu turístic que hiestà tan vinculat.

PETITA HISTÒRIA D’UN EXTRAORDINARI REPTE TÈCNICGràcies a la tenacitat i a la voluntat de doshomes, Emmanuel Brousse, consellergeneral de la Cerdanya l’any 1898, diputat ifutur secretari d’estat de Finances, i Jules

Lax, enginyer de ponts i camins i director decontrol de la companyia de Camins de Ferrodel Sud de França, el 5 de desembre de1902 es prengué la compromesa decisióque conduiria a l’existència del Tren Groc.Malgrat que tot semblava oposar-se al pasdel ferrocarril (natura del sòl, configuraciódel terreny —relleus, precipicis, enclava-ments rocosos—, clima, etc.), finalment s’a-conseguí l’autorització per part del’Administració de donar llum verda a la

construcció d’una via, que, a més, trencavaamb els paràmetres dels costums en matè-ria ferroviària: utilitzar una via estreta (1 m.d’amplada) i, sobretot, fer circular els trensgràcies a una energia encara en els seusprimers barboteigs: l’electricitat.

El temps apressava i el treball a realitzar eraimmens. Calien urgentment els mitjans perproduir l’energia elèctrica necessària. Amés, s’havien de dur a terme més de 650

obres que incloïen ponts, túnels i viaductes,obres imposades pel relleu i els desnivellsdel terreny. Proeses arquitectòniques i tec-nològiques com el pont Séjourné i el pontGisclard, monuments històrics incompara-bles, necessitaren la força, la valentia i elsaber fer de milers d’obrers d’arreu del terri-tori francès i fins i tot d’altres països comItàlia


66500 Vilafranca de Conflent · Tel. 0033 468 963 401 · Fax 0033 468 057 [email protected] · site: www.fortliberia.com

Accés a peu des de l’estació de tren SNCF o des del poble: 20min. Servei d’autobusosdavant el bar “Le Canigou” o a l’arribada del Tren Groc. “Menú Català” de juny asetembre. Disponible tot l’any per a grups. Preu entre 16 i 17euros (vi i cafè inclosos).

CASTELL

LA FORTIFICACIÓ DE LIBÈRIA: LA JOIA ARQUITECTÒNICA DE VAUBAN

FRANÇA PUBLIREPORTATGE >

om una àguila sobre un promontorirocós, la fortificació de Libèria, construï-da al segle XVII, vetlla i protegeix el

poble de Vilafranca de Conflent, construït alsegle XI. El regne del rei Lluís XIV va veure sovint guerresentre França i Espanya. La frontera entreaquests dos territoris va esdevenir definitivaamb el matrimoni del rei amb la infantad’Espanya i el Tractat dels Pirineus, que data del1659. Fou llavors que Catalunya va quedar divi-dida en dos costats amb la qual cosa elConflent va esdevenir territori francès. La sevacapital, Vilafranca, ciutat ja fortificada, represen-tava un punt estratègic en la confluència de tresvalls: la del Tet, la del Cady i la de la Rotja. Ambtot, la seva situació entre valls en feia difícil ladefensa i la vila era vulnerable als atacs. Tan era així que Vauban, enginyer militar de ladiligència de Lluís XIV, proposà la construcciód’aquesta fortificació a la falda de la muntanya

de Belloc amb la finalitat de controlar laciutat de Vilafranca i els seus accessos.La importància de Vilafranca com aespai per a la guerra era dubtosa. QuanVauban s’hi va desplaçar per inspeccio-nar la plaça de Vilafranca va veure deseguida que cap muralla no podria pro-tegir la vila contra un tret d’artilleria pro-vinent de les muntanyes dels voltants. Després de condicionar les antiguesmuralles de la vila va començar amb la

construcció de la fortificació el 1681. Tot seguitva transformar la Cova Bastera en casamata.D’aquesta manera Vilafranca també protegia elRosselló i la ciutat fortificada va esdevenir la“Clau de França”.La fortificació de Libèria domina tota la vall i desd’allà es divisen tots els camins que hi van aparar. La fortificació és irregular i s’uneix amb elrelleu muntanyós, creant així una mena demuralles establertes sobre la fortificació que jarepresenta la muntanya.

La fortificació de Libèria domina tota la vall i desd’allà es divisen tots els camins que hi van aparar. La fortificació és irregular i s’uneix amb elrelleu muntanyós, creant així una mena demuralles establertes sobre la fortificació que jarepresenta la muntanya.

Al primer pla s’admira el camí de ronda envoltatde magnífiques balustrades en ferro forjat cata-là, així com la capella dedicada a Sant Pere.

En travessar el gruixut mur d’atac s’accedeix alsegon nivell, que protegeix la caserna més grande la fortificació, la dels soldats. En aquest puntes pot entendre tot el sistema d’aprovisiona-ment d’aigua potable gràcies a la cisterna exca-vada sota el sòl de la caserna.El tercer i últim nivell de la fortificació, d’arqui-tectura típicament catalana amb el teulat de pis-sarra i el balcó cobert, s’anomena “la torre” ialberga la petita caserna dels suboficials.

En entrar dins la galeria de la muralla es potadmirar el sistema de defensa ideat per Vaubanper fer que cap maniobra de l’enemic agafés elssoldats desprevinguts. La visita arriba a la sevafi a la presó femenina, on les famoses “enveri-nadores” eren sotmeses a una vida ben trista. Al segle XIX, ja amb Napoleó III, la guerra erauna realitat molt present i es va modernitzar lafortificació afegint-hi tres bastions de casamata.Entre la ciutat de Vilafranca i la fortificació deLibèria s’hi va instal·lar entre els anys 1850 i1853 una bateria. La fortificació i la vila es vanunir amb unes escales subterrànies fetes demarbre rosa cobertes amb una volta de pedratallada que baixen fins a Vilafranca amb un des-

nivell de 180 metres; és el subterrani dels “Milesglaons” fent al·lusió al nombre d’esglaons del’edifici.

Avui en dia la fortificació no és sinó un lloc decalma des del qual es poden admirar amb totaserenitat les valls que l’envolten i, just davant, elmajestuós Canigó.

Col·laboradorsBars · Restaurants · CreperiesBar del País Le Canigou04.68.96.12.19Bar Le Vauban 04.68.96.18.03 Creperia La Forge d’Auguste04.68.05.08.65 Restaurant Le Relais de Villefranche04.68.05.65.83 Restaurant Le Patio 04.68.05.01.92 Creperia L’échauguette04.68.96.21.58 El Bar Català 31 rue St-Jean Restaurant Le Terminus04.68.05.27.03

On allotjar-se Lloguer d'estudis Le Vauban04.68.96.18.03 Hostal Le Cèdre 04.68.96.05.05 B&B A l’ombre du Fort04.68.97.10.01 B&B Casa Penalolen 04.68.96.52.35 Hotel Le Terminus 04.68.05.27.03

Comerços de proximitatLa botiga del bolet 04.68.05.94.76 Tabacs · Premsa Ansart04.68.96.17.77 Forn de pa Miras 04.68.96.37.06

Artesans i artistesPintor artístic IltisGalerie des Remparts Rue St-Jacques Joieria d’Art Hennebicq04.68.96.38.33 Terrissaire de La Citadelle04.68.96.32.81 Terrissaire St Jean 48 rue St-Jacques Peinture à la cire Arlequin42 rue St-Jacques Poterie La Caverne 04.68.96.28.16

C

PARC AQUA-LÚDIC

Tels. (0033) 4.68.04.77.59 / 4.68.04.72.94

ERRde la Cerdanya

Obert de mitjans de juny a mitjans

de setembre

Juliol i agost de 10h a 19h

1000 m2 d’aigua a 28° C · Tobogan de 3 pistesPiscina d’onades · Jacuzzi

Únic a la Cerdanya

9 km d'Espanya i a 45 minuts d’Andorra. El Càmping LePuigmal està situat als peus d’un turó, envoltat de prats i liofereix la tranquil·litat d’un entorn rural molt a prop de l’ani-

mada vila de Le Puigmal. Vingui i gaudeixi tota la temporada de l’am-bient acollidor i familiar d’aquest lloc arbrat de 4 hectàrees (125 par-cel·les d’aproximadament 100m2). Sala de jocs per a nens i àrea depícnic.


CÀMPING

CÀMPING LE PUIGMAL

A

Rue Forestière - ERR (França)Tel. 0033 468 047 183 · Fax. 0033 468 040 488www.camping-le-puigmal.fr

l cor del Parc Natural Regional del Pirineu català, al cor de laCerdanya, un petit poble de muntanya, trobareu el CàmpingLas Closas que us acollirà tot l’any, estiu i hivern, en un

ambient càlid i familiar. Molt a prop de l’estació del Puigmal.Prop d’Espanya, Andorra i les pistes de les nou estacions d’esquícom la de Font-Romeu, el càmping disposa de 110 places en 2 hec-tàrees a 1.350 metres amb sol 300 dies a l’any.

CÀMPING

CÀMPING LAS CLOSAS

A

Place Sant Genis - ERR (França) Tel. 0033 468 047 142www.camping-las-closas.com


FRANÇA >

CÀMPING - ZONA RESIDENCIAL

LAS ASPERASAvenue du Pouligou 66340 · Palau de Cerdagne · Tel. 0033 468 04 62 [email protected] · www.camping-pyrenees-cerdagne.com


Tarifes de lloguer

del 03/12/10 al 06/11/11

La setmana per a 2 persones

Forfé 4 nits, 2 pers.

Forfé week-end, 2 pers.

Suplement adult per nit

Suplement nens per nit (-10 anys)

Electricitat per Kwh

Taxa Turisme

Temporada baixa

04, 05, 06, 09, 10

320,00€

210,00€

104,00€

3,40€

1,60€

0,22€ o 0,33 del 03/12/10 al 31/03/11

0,22€ per pers de +13 anys i per dia

Temporada alta

12, 01, 02, 03, 07, 08

440,00€

-

130,00€

4,00€

1,80€

Palau de Cerdagne - 1.200 m d’alçadaEn un entorn excepcional, dins dels límits de dos parcs naturals, en undels paratges més assolellats d’Europa, LAS ASPERAS us ofereix ins-tal·lacions de gran confort, tant a l’hivern com a l’estiu...

De la banda francesa, al límit sud-oest del parc regional del PrineusCatalans, i de la banda espanyola, pròxim al parc natural del CadíMoixeró, el poble ceretà de Palau de Cerdanya es situa entre Bourg-Madamme i Osséja, a 170 quilòmetres de Barcelona.

Un espai perseverat i proper a les estacions d’esquíLas Asperas es troba al sud del poble de Palau de Cerdanya, a la ribe-ra esquerra de la Vanera, a l’inici de la pista forestal i a 1 km de la fron-tera amb Espanya.

Un concepte proper de casa per gaudir en qualsevol estació de l’anyUn espai residencial que ofereix gran quantitat de Mòbil-homes GranConfort Caravaneige per llogar.Aquestes residències mòbils de Loisirs tenen una superfície de 25 m2

i 10 m2 de terrassa semicoberta, completament equipades per a 4persones. Residències instal·lades al juny de 2009 i 2010.

Equipament: cuina equipada, nevera-congelador, rentavaixelles,microones-grill, vaixella, wc separats, aïllament muntanya, calefaccióelèctrica, terrassa, saló de jardí, terreny de 130m2, WiFi gratuïta.Roba de llar i de cuina no disponibles - No fumadors - Gossos perme-sos sota preu: 2€ per dia.

Temporada baixa: descompte del 10% en estades de dues setmanes i més.


GRANJA

MAS TERREGALLSSéverine Ester & Franck Pelissier · Camí de Vedrignans · 66800 ERR (França) · [email protected]

ls nostres avirams de raça “coll nu”, les nostres pintades iànecs estan criats per nosaltres des del naixement fins a lamatança a la nostra granja d’Err. La nostra granja està

situada al turó d’Err, on els ànecs, les gallines ponedores, pollastresi pintades gaudeixen d’uns parcs oberts en un entorn natural, s’ali-menten de manera 100% vegetal fins a les 8 setmanes i desprésúnicament amb blat i blat de moro. L’engreixament dels avirams“gras” es fa amb blat de moro sencer. Ens cuidem totalment de totala cadena, des de la cria fins a la comercialització, incloent lamatança i la transformació en el nostre laboratori, que respon atotes les noves normatives.

Ens trobareu als mercats d'Osséja els dijous, de Formigueres i Llíviaels dissabtes, de Sallagouse els diumenges i a la granja els dilluns,dimecres, divendres i diumenges de 09.00h a 13.00h i totes les tar-des de 17.00h a 19.00h, amb cita prèvia.

A partir del maig i fins a finals de desembre podeu encarregar elsavirams. Penseu a encarregar els vostres capons per les festes deNadal i Cap d’any.

Veniu a descobrir el nostre espai de cria i a compartir la nostrapassió per l’excel·lència i l’autenticitat dels productes.

E

escobriu l’encant d’un poble típic cerdà, pas a pas, carrerrere carrer, on l’agricultura ha conservat la memòria de l’ofici

de picapedrer... Voltar per la plaça fins a l’església romànica, el cor delpoble amb les seves campanes que marquen el pas del temps, visi-tar el Museu del Granit i els tallers de pedra, l’església del Bell-lloc...,per acabar al bany d’aigües calentes i relaxants: als Banys de Dorres.

AIGÜES CALENTES I SULFUROSESEdificats a l’aire lliure, enmig dels arbres i amb una visita impressionantdels cims del Puigmal, els Banys de Dorres ofereixen als enamorats dela natura i de l’aigua moments de pau, tranquil·litat i relaxament.

L’home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de la prehistòria (1500aC) i el seu ús es torna habitual i organitzat a partir del segle XVII. Moltutilitzades a partir del segle XIX, les qualitats d’aquests aigües calen-tes i sulfuroses són citades al 1926 a la Guia de la Cerdanyad’Emmanuel Brousse. La temperatura que surt, la més elevada delpaís, arriba fins els 41ºC.

Del 13 de novembre fins a finals de mes, els banys estan oberts elscaps de setmana. La resta de mesos d’hivern l’horari s’amplia de 8.30a 19.30 hores tots els dies. El tiquet d’entrada als banys inclou visitagratuïta al museu.

L’OFICI DE PICAPEDRER I LA MENTALITAT RELIGIOSASi al segle XIX el principal recurs de la Cerdanya era l’agricultura, aDorres començà a prendre més força l’ofici artesà de picapedrer.Creat el 1999, el Museu del Granit mostra la història d’aquesta activi-tat i permet conèixer la vida diària del poble a través d’aquest oficiavui desaparegut.

D’altra banda, l’església de St. Joan és un exemple de l’evolució dela mentalitat religiosa al territori amb el pas dels segles. Ha anat evo-lucionant amb el temps sense alterar-ne l’estructura primitiva. Laconstrucció original data del segle XII, però l’interior va ser modificatals segles XVII i XVIII en afegir-hi retaules barrocs i la Mare de Déunegra de Bell-lloc


BANYSELS BANYS DE DORRESCarrer Major · 66760 DORRESTel. 0033 468 04 66 87 / 0033 468 04 60 69Fax 0033 468 04 67 30 · [email protected]

Tranquil·litat i relax enmig de granit i aigua

D

l cor de la Cerdanya francesa, al Parc Natural Regional delsPirineus Catalans, està situat El Balcó de Dorres. Des delbalcó, que dóna nom a la casa rural, es poden observar

unes espectaculars vistes que van des de la vall d'Eina fins a la tosad'Alp, passant per l’impressionant massís del Puigmal. Està situaten plena natura i a tan sols 10 minuts d’importants nuclis urbanscom Puigcerdà, Llívia o Font-Romeu.

L’hivern és ideal per a la pràctica de l’esquí i la resta d’esports deneu. En un radi de 30 kilòmetres tenim més de 15 estacions d’esquíalpí i de fons al nostre abast, que inclouen la Cerdanyacatalana/espanyola, la Cerdanya francessa i el veí país d’Andorraamb l’estació de GrandValira. Durant la resta de l’any, es poden ferexcursions per paratges, llacs i barrancs impressionants, practicaresports a l’aire lliure de tota mena o inclús banyar-se en rius i llacs

naturals. Durant tot l’any, el que ningú es pot perdre és anar alsBANYS TERMALS DE DORRES, situats a tan sols 300 metres dela casa rural per donar-se un bany relaxant mentre es contemplauna impressionant vista del Puigmal. La Mònica i en Lluís intentaranque us trobeu coma a casa vostra. Un bon esmorzar i un soparcasolà completen la seva oferta. Obert tot l’any.


TURISME RURAL

EL BALCÓ DE DORRES

A

1) S’ofereixen descomptes per anar als banys termals de Dorres i de Lló. També tenimdescomptes per tots els qui vulguin fer activitats a l’aire lliure com la BTT, hípica, quads,barranquisme, tir amb arc, via ferrada, tirolina, paint ball, escalada, vol amb globus…

2) Consultar els IMPORTANTS DESCOMPTES QUE OFERIM AQUESTA TEMPORADA PERLES ESTADES SUPERIORS A LES 2 NITS

3) A més, i per a tots els clients del Balcó de Dorres, s’ofereix un servei de massatges itractaments corporals a preus molt atractius (cal reservar per anticipat).

OFERTES I DESCOMPTES:

Un racó de natura en un entorn idíl·lic, NO us el perdeu!

Ctra. de Les Escaldes, 2 · DORRES (França) · Tel. francès: 0033 468 044 742 · Mòbil espanyol: 649 311 [email protected] · www.elbalcodedorres.com



Sallagosa, seductorllogaret al cor de la Cerdanya

[ FRANÇA SALLAGOSA, SEDUCTOR LLOGARET AL COR DE LA CERDANYA > FRANÇA SALLAGOSA, SEDUCTOR LLOGARET AL COR DE LA CERDANYA >

Font: Ajuntament de Sallagosa Fotos: Gonzalo Sanguinetti

l cor de la Cerdanya s’erigeix, al’encreuament d’estacions d’es-quí i de rutes que condueixen aEspanya i a Europa, Sallagosa,poble amb molt d’encant envol-

tat de verds turons que conjuga amb gràcial’encís d’un poble autèntic i el dinamismed’un municipi calorós, decididament abocatal turisme i ancorat en el seu temps.

Punt de partida de notables excursions alvoltant dels camins de Sant Jaume i a l’en-contre de tres valls, d’Eina, d’Er i de Llo,conegudes pels seus exemplars de flora i

fauna, Sallagosa preserva la seva rica arte-sania i la gastronomia, així com els nombro-sos esdeveniments que hi tenen lloc anyrere any.

Un dels grans privilegis de Sallagosa és eld’haver-hi vist néixer dues cèlebres perso-nalitats pel seu talent artístic: l’escultorAlexandre Josep Oliva i el poeta Jordi PereCerdà. El primer, nascut l’any 1823, fou undels millors imatgers del seu temps i crea-dor, entre d’altres, de l’estàtua de l’AbbéDeguerry, de la Madeleine de París i de la

A

Sallagosa es troba al Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, enun indret d’excepcional riquesa natural. Envoltat de diverses reservesnaturals i d’espais amb un gran atractiu i de més de seixanta llacs i altesmuntanyes, aquest poble amb molt d’encant farà les delícies delsamants de la natura i de la muntanya.


FRANÇA SALLAGOSA, SEDUCTOR LLOGARET AL COR DE LA CERDANYA >FRANÇA SALLAGOSA, SEDUCTOR LLOGARET AL COR DE LA CERDANYA >

Amb una superfície de 11,35 km2 i una població d’uns 1.000 habitants, Sallagosa gaudeix d’un microclima d’influència mediterrània i compta amb

una important insolació: 300 dies de sol l’any.

Immaculada Concepció de l’església deBanyuls de la Marenda. Les seves obress’exposen arreu. El segon, Jordi PereCerdà, és poeta, autor de teatre i assagistade la llengua catalana. Nascut l’any 1920,dóna a conèixer amb profunditat els proble-mes de la cultura catalana a la Catalunyadel Nord en nombrosos articles. Les seves

creacions literàries, de to elegíac i bucòlic,versen sovint entorn de l’amor, del treball ide la autobiografia com a antifeixista. Haestat guardonat, entre d’altres, amb elPremi d’Honor de les Lletres Catalanes.

La gran riquesa del patrimoni de Sallagosaes materialitza en l’església de Santa

Eugènia, d’arquitectura romànica. Acull unacornisa amb dents de serra suportada perpermòdols i ornamentada amb capshumans. Al seu interior s’hi troba un retaulebarroc del segle XVIII, consagrat a SantaEugènia, que s’atribueix a Paul Sunyer.

Aquest bonic poble compta amb dos veï-nats diferents, Ro i Vedrinyans, que esconstitueixen en dues cases tradicionals depedra, granit i pissarra. En aquesta última,molt propera a estacions d’esquí, vies d’es-calada i parcs naturals, el visitant trobaràdelit gràcies a la infinitat de possibilitats,tant per practicar l’esport com per gaudird’un espai de repòs submergint-se, per

exemple, en un bany natural d’aigua calen-ta.

La seva excepcional insolació, el seu patri-moni, la seva gastronomia, les seves sala-dures i les seves xarcuteries catalanes fand’aquest indret un veritable raconet decalma, ideal en qualsevol estació de l’any. Isi volem una mica de moviment podem ani-

mar-nos a fer sortides en família, participaren concursos de pesca, barbacoes, picnics,gaudir d’espais lúdics, organitzar un viatgeen globus, muntar a cavall o visitar museus;en definitiva, un ampli ventall d’activitats enun escenari protegit per la verdor delsarbres i la imponent presència de turons i demuntanyes

ituat al centre de la Cerdanya Francesa i del Parc Regional delsPirineus Catalans. A prop de Puigcerdà, Llívia, Font-Romeu,Puigmal, Eyne, les Angles, Porte, La Molina i Masella. Un refugi

privilegiat per passar-hi les vacances de tot l’any. La tranquil·litat enco-mana respecte per l’entorn. A l’estiu es poden fer magnífiques passe-jades per la vall del Segre i del Puigmal, a prop dels banys d’aiguacalenta de Llo i molt a prop del Parc Aquàtic d’Err. Pels més actius ésel centre de nombroses activitats esportives i culturals. Es poden llogari comprar xalets confortables i equipats per 4, 6 i 8 persones, ja siguiper una estada de cap de setmana o per setmanes senceres. Hi ha par-cel·les de 250 a 300m2 amb aparcament individual per 2 cotxes, salade jocs i jocs per nens. La qualitat del servei, la seguretat, la responsa-bilitat i el respecte per l’entorn són els principis bàsics. El senyor i lasenyora Pouget, juntament amb tot el seu personal, us garanteixen unaestada excel·lent.


S NOU COMPLEXE AL POBLE D’ERRa 2 km de Saillagouse i al peu del Puigmal.

EL PASTURALParcel·les individuals de 270 a 300m2

Venda de xalets de fusta2, 3, 4 habitacions, 2 lavabos, terrassa, 2 aparcaments.

Preu del xalet equipat claus en mà:95.000€ • 110.000€ • 150.000€ • 175.000€

I.V.A inclòs sense despesa de notari

Tel. 0033 468 040 479 · Fax 0033 468 040 689 · Route de Vedrignans · 66800 SAILLAGOUSE (a 10 Km de Puigcerdà i a 5 Km deLlívia) Cerdanya Francesa a 1.300 m d’alçada · www.levedrignans.com · [email protected]

PARC RESIDENCIALLE VEDRIGNANS

330€200€390€245€570€345€630€375€

(+1 nit 43€)

(+1 nit 48€)

(+1 nit 75€)

(+1 nit 85€)

Genet: 4 pers. 7 nitsGenet: 4 pers. 2 nitsLupin: 4+2 pers. 7 nitsLupin: 4+2 pers. 2 nitsGentiane: 6+2 pers. 7 nitsGentiane: 6+2 pers. 2 nitsEdelweiss: 8 pers. 7 nitsEdelweiss: 8 pers. 2 nits

Tarifes vàlides del 02/12/2010 al 03/12/2011

(+1 nit 90€)

(+1 nit 105€)

(+1 nit 151€)

(+1 nit 158€)

ALTA02/12/10 - 09/01/1126/02/11 - 12/03/1116/04/11 - 25/04/1109/07/11 - 20/08/11

BAIXA09/01/11 - 26/02/1112/03/11 - 16/04/1125/04/11 - 09/07/1120/08/11 - 03/12/11

480€230€570€275€835€400€900€445€

Setmanes i caps de setmana

PREUS DE LLOGUER XALET EQUIPATS (sense consum elèctric)

Lloguer rentadora: 5,50€,lloguer llençols/setmana: 9,50€.Pagament: xec, efectiu, targeta i targetade vacances.

OBERT I VIGILAT TOT L’ANY I CONNEXIÓ WI-FI GRATUÏTA!

2 Setmanes: -10%3 Setmanes: -15%

2 parcs residencials, 2 llocs privilegiats per les vacances de tot l’any a Saillagouse i a Err

envingutsA 9 km de l’estat espanyol, 9 Km de l’estació de Font Romeu,

35 Km d’Andorra i en ple cor de la Cerdanya, Saillagouse és unbonic i petit poble català. El càmping té una situació privilegiada,amb una mitja de 300 dies de sol a l’any i la fauna i la flora de lesvalls dels voltants és preciosa.

Amb el seu ambient familiar, el Càmping Ilisa és un lloc ideal per fer-hi una estada agradable. Disposa d’un parc infantil i una pista depetanca (de vegades s’organitzen competicions). A la sala de jocshi ha futbolí, billar, ping-pong i màquines recreatives.

Les nostres cambres de bany noves disposen d’aigua calentadurant 24h, també hi ha màquines de rentar roba i assecadores deroba.

A la Cerdanya es duen a terme diverses activitats esportives tant al’estiu com a l’hivern. Esquí: Eyne (7 Km), Puigmal (15 Km), Font-Romeu (10 Km), Les Angles (20 Km). També es poden fer passeja-des per la muntanya, senderisme, escalada, pesca, buscar bolets...o simplement relaxar-se als banys termals de Llo (3 Km) o de Dorres(15 Km). El càmping està obert tot l’any.


B

Temporada ALTA Temporada BAIXA 1 NitPreu setmanal Preu setmanal 2 persones(*)

Bungalow 5 places 440€ 320€ 58€Mòbil-Homes 5 places 460€ 350€ 58€Mòbil-Homes 6 places 550€ 440€ 58€

Supl. persona 18€ + electricitat consum + plus taxes per diaNeteja a càrrec del llogater

Càmping: 14,50€/ 2 pers Supl./pers 7,25€ + electricitat 4/6€

TARIFES

CÀMPING

CÀMPING ILISA 19, Avenue du Roussillon · SAILLAGOUSE (França)Tel. 0033 468 047 508 · Mòbil: 0033 673 488 715www.ilisa.fr · [email protected]

Per les teves estades d’estiu i d’hivern als Pirineus. Obert tot l’any.

A LA VENDA

Xalet 5 places Mòbil-Home 5 places Mòbil-Home 6 places


CÀMPING L’ORATOIRELloguer de mobil-homes66760 LA TOUR DE CAROL (França) · Tel. 0033 616 345 [email protected] · www.cerdagne-camping.com

Xarcuteria catalana feta a casa de forma tradicional amb matèria prima de qualitat.Especialitat en llonganisses.Obert de dimarts a dissabte de 8.30h a 12.30h i de15.15h a 19.00h. Diumenges al matí de 9.00h a12.00h.

SARL NAUDEILLOAv. des Pyrénées, 2 · BOURG-MADAME (França)Tel. 0033 468 045 271 · Fax 0033 468 045 373

XARCUTERIA - CARNISSERIASALAISONS DE CERDAGNE

PERPINYÀ"LES ESTIVALS DE L'ARCHIPEL"Del 2 al 27 de juliol

PERPINYÀFESTIVAL INTERNACIONAL DE CARRILLONMitjans de juliol fins el 18 d'agost

PERPINYÀESPECTACLES A L'SQUARE BIR HAKEIMA partir del 18 de juliol

FORMIGUÈRESJORNADES DELS RAMATS21 de juliol

PERPINYÀELS DIJOUS DE PERPINYÀ21 i 28 de juliol i 4,11,18 i 25 d'agost

OSSÉJACONCURS INTERNACIONAL DE GOSSOS D'ATURA24 de juliol

BOURG-MADAME / HIXHIX…TORIQUES (reconstitució històrica d'Hix)Finals de juliol

EYNE - CAMBRE D'AZE"L'ESTIVALE, SOUS LES ÉTOILES ET LE SOLEIL"Agost

LES ANGLESFESTA DELS PASTORSDel 4 al 6 d'agost

LES ANGLESFESTA DELS PASTORS I OFICIS ANTICSDel 4 al 7 d'agost

BOURG-MADAME / HIX43a EDICIÓ DEL FESTIVAL D'HIX DE MÚSICA CLÁSSICA7 d'agost

LES ANGLESFESTICATAL'ANGLESDe l'11 al 14 d'agost

PALAU-DE-CERDAGNEFESTA DEL PA13 d'agost

PALAU-DE-CERDAGNEXOCOLATADA16 d'agost

PERPINYÀFESTIVAL DE FOTOPERIODISMEDel 27 d'agost al 16 de setembre

FORMIGUÈRESFESTA MEDIEVAL, EL RETORN DELS REIS DE MALLORCA.3 i 4 de setembre

PERPINYÀLES JORNADES DEL PATRIMONI17 i 18 de setembre

PERPINYÀ"VIV'HABITAT, SALON DE L'HABITAT ET DU CADRE DE VIE"Del 22 al 26 de setembre

PERPINYÀFESTIVAL INTERNACIONAL DEL DISC24 i 25 de setembre

PERPINYÀLES TROBADES MEDIEVALS25 i 26 de setembre

PERPINYÀSALÓ D'INTERIORSALÓ DE LA DECORACIÓ I DEL MOBLEDel 7 al 10 d'octubre

PERPINYÀ"FESTIVAL JAZZÈBRE"Del'1 al 16 d'octubre

PERPINYÀNIT I FESTA DEL VI "PRIMEUR"21 i 23 d'octubre

PERPINYÀEXPOSICIÓ CANINA INTERNACIONAL29 i 30 d'octubre

PERPINYÀ"FESTIVAL AUJOURD'HUI MUSIQUES"Del 10 al 21 de novembre

PERPINYÀFIRA DELS APARADORISTES11 de novembre

PERPINYÀ"SALON DU MARIAGE ET DE LA FÊTE"26 i 27 de novembre

PERPINYÀFIRA DE LA "SANT MARTIN"De finals d'octubre a finals de novembre

Agenda França

mb tots els serveis i comoditats possibles, l’Hotel Planess’alça a Sallagosa de cara als Pirineus. En un entorn acolli-dor i envoltats de muntanyes es pot gaudir de la tranquil·litat

de la natura alhora que disposar de WIFI gratuït, televisió per satèl·lito altres comoditats com la piscina climatitzada o la sauna.

L’Hotel Planes posa a disposició dels seus clients una exquisidacarta gastronòmica. La Vella Casa Ceretana proposa una cuina refi-nada amb plats com l’ànec amb raïm o els peus de porc i la cuinacatalana es presenta amb l’ollada, les mandonguilles, el trinxat, lacrema catalana… tot plegat entre moltes altres propostes per triar.

El servei de restauranttambé compta ambuna braseria que estàoberta cada dia de lasetmana i a punt perposar la carn a lagraella i servir-la algust del començal.

Tot plegat, amb untracte proper, afable ide confiança.


HOTEL RESTAURANT

PLANES & HOTEL PLANOTEL

A

SALLAGOSA (França) · Tel. 0033 468 04 72 08www.planotel.fr · [email protected]

Chez Planes

Cuina familiarAmanides, truites variades, hamburgueses, plat dexarcuteria i graellades.

BAR RESTAURANTLE MICABRI

OSSEJA 66340 · Tel. 0033 977926348 · 0033 468042096Gestionat per la SARL Comme à la Maison - Siret nº 518404959


FRANÇA AGENDA >FRANÇA AGENDA >

Dades d’interèsCOMITÉ DEPARTAMENTAL DE TURISMEDELS PIRINEUS ORIENTALS16, Avenue des PalmiersCS 80540 - 66005 Perpinyà - FrançaTel. 0033 468 51 52 70www.cdt-66.com

CONSELL GENERAL DELS PIRINEUSORIENTALSwww.tourisme-pyreneesorientales.com

A TOUT FRANCEC/ Fontanella 21-23 4º 3ª08010 BarcelonaTel. 93 342 72 26www.sunfrance.com

AJUNTAMENT DE SALLAGOSAPlace Gliva66800 SallagosaTel. 0033 468 047 [email protected]

CONSELL GENERAL DELS PIRINEUSORIENTALSwww.tourisme-pyreneesorientales.com

A SOTA: PerpinyàTren Groc.

[ ANDORRA RUTES CICLOTURÍSTIQUES, SENDERISME I ESPAIS NATURALS >

Andorra, Rutes cicloturístiques,senderisme i espais naturals aAndorra, el país dels PirineusArribem a aquest petit país dels Pirineus que ens rep amb els braços oberts i ens trobem amb

una gran quantitat de possibilitats que ens sorprenen i que desperten en nosaltres les ganesde viure intensament l’oferta cultural, gastronòmica, esportiva i d’oci que ens proposa. Aquestencisador raconet de la serralada pirinenca ens ofereix natura, aventura, itineraris ecoturís-tics que ens permeten gaudir de paisatges de gran bellesa i ens incita a recórrer a peu, enbicicleta o a cavall camins que accedeixen a estanys, refugis i a racons amagats que ensduen al gaudi en la contemplació d’una riquesa natural i cultural extraordinària. Font i fotos : Andorra Turisme.


El principatd’Andorra disposad’una àmplia xarxade ports de mun-

tanya que suposentot un repte perals amants del

ciclisme


ndorra és unparadís per a lapràctica d’esportsen qua l sevo lèpoca de l’any.Relleus impres-sionants, estanys,rius, torrents i qui-

lòmetres de senders i camins són algunsdels grans atractius a què podem accedir.Milers d’amants dels esports de neu visitenel principat per gaudir de les estacions d’es-quí, de la riquesa gastronòmica i dels balne-aris de muntanya.

Durant la resta de l’any, el paisatge andorràes converteix en un escenari perfecte per ala pràctica de tot tipus d’esports. Esportsd’aventura com el barranquisme, les viesd’escalada i vies ferrades, les rutes a cavall,el senderisme i el cicloturisme gaudeixen demolt bona acceptació. Aquest últim responsovint al repte de travessar durs ports demuntanya emmarcats dins d’un espectacu-lar paisatge, la riquesa natural del qual s’im-pressiona l’esportista. Així doncs, la pràcti-ca d’aquest esport ofereix una oportunitatúnica per gaudir del patrimoni natural i cul-tural de la zona.

RUTES CICLOTURÍSTIQUES PEL PRINCIPAT: UNA MANERA DIFERENTDE CONÈIXER ANDORRA

El principat d’Andorra disposa d’una àmpliaxarxa de ports de muntanya que suposentot un repte per als amants del ciclisme. Ha

acollit algunes de les etapes més dures dela Volta a Espanya, del Tour de França o dela Volta a Catalunya: 20 rutes cicloturísti-ques i gairebé 200 km de recorregut queens mostren alguns dels paisatges mésimpressionants d’Andorra com ara el colld’Ordino, Arcalís, la Rabassa o Engolasters.La senyalització dels recorreguts inclouinformació sobre els paràmetres de cadaruta: quilòmetres, nivell de dificultat, altituddel port i desnivell principalment. Trobemdiferents nivells de dificultat adaptats tant aciclistes amateurs com a professionals. Alllarg dels diversos itineraris tenim l’oportuni-tat de conèixer obres de l’art romànic,museus i pobles amb molt d’encant.

De les 20 rutes, dues en destaquen pel seunivell de dificultat. Parlem de les més exi-gents, les quals conformen l’itinerari querecorre des d’Escaldes-Engordany fins elport d’Envalira. Al llarg d’aquest recorregutel ciclista podrà visitar l’emblemàtic santua-ri de Meritxell, el conjunt medieval delsBons o l’església romànica de Sant Joan deCaselles, espais que veritablement val lapena visitar. El santuari de Meritxell fouconstruït per Ricardo Bofill. Inaugurat l’any1976, reflecteix alguns dels elements sim-bòlics d’aquest espai singular. El conjuntmedieval dels Bons, per la seva banda, estàformat per una ermita romànica del segle XIIque domina la vall d’Encamp des d’unapenya. L’església de Sant Joan de Caselles,construïda entre els segles XI i XII, adoptal’esquema arquitectònic característic de lesesglésies romàniques d’Andorra: una nau

rectangular amb coberta de fusta, un absissemicircular i un campanar d’estil llombard.Conserva dos porxos, construïts entre elssegles XVI i XVII.

Aquest itinerari és el que s’eleva a majoraltitud: 2.408 m, amb un desnivell de 1.345m. Constitueix, doncs, un gran repte per alsamants del ciclisme, una dura prova que esveu sobradament recompensada en la con-templació de les seves vistes espectacu-lars.

Un dels itineraris considerats de més belle-sa és el que va des del Serrat fins a Arcalís.Uns quilòmetres abans de l’inici del port estroba el poble de la Cortinada, petita pobla-ció que acull l’església de Sant Martí, cons-truïda al segle XII i considerada l’esglésiaromànica més gran del Principat. Frescosoriginals de gran valor ben bé valen una visi-ta al seu interior. A mesura que s’ascendeixal port es troba el Parc Natural de la Vall deSorteny, joia natural del país, on es podentrobar importants exemplars de la flora, dela fauna i de la història del país.

Atesa la gran afluència de ciclistes al princi-pat, disposa d’una oferta d’allotjaments i detractaments a fi que puguin gaudir d’unaestada que compagini l’esport amb la saluti el benestar.

A banda del cicloturisme, molts són tambéels visitants que arriben al raconet de laserralada pirinenca per practicar-hi el sen-derisme.

AANDORRA RUTES CICLOTURÍSTIQUES, SENDERISME I ESPAIS NATURALS > PÀGINA ANTERIOR:

Parc Comunal Valls del Comapedrosa.

A SOTA I A LA DRETA: Coll d’Ordino.


ANDORRA RUTES CICLOTURÍSTIQUES, SENDERISME I ESPAIS NATURALS >

CAMINS I SENDERS PER RECÓRRER A PEU

El principat disposa d’una extensa xarxa decamins i de senders per recórrer Andorra.Ascensions a estanys, a cims o passejadespel bosc ens faran testimonis d’una granriquesa natural.

Els camins GR (gran recorregut) permetenaccedir a indrets paradigmàtics del patri-moni natural i cultural del país. Cinc són elsgrans recorreguts que ens brinden aquestaoportunitat: el GR 7, que recorre el principatd’est a sud; el GR 11, conegut amb el nomde sender pirenaic i que travessa elsPirineus pel vessant sud des del Cantàbricfins al Mediterrani i que s’enfila cap a lesvalls andorranes; el GRP, circuit sense tramsperillosos que recorre tot el principat, sis oset etapes de muntanya amb allotjament enrefugis, i, finalment, els dos GR transfronte-rers.

Determinats camins són ideals per recórrer-los en família. És el cas del camíInterparroquial, que passa per les parrò-quies de Canillo, d’Encamp i d’Escaldes-Engordany. És pràcticament pla i això el famolt aconsellable a l’hora de fer una cami-nada tranquil·la. El recorregut està equipatamb punts on hi trobarem llocs per reposari d’altres habilitats per beure aigua. Des delpunt de vista paisatgístic, l’alternança dezones obertes amb vistes panoràmiquessobre la vall i de zones boscoses fan aquestitinerari força interessant.

Un altre camí a destacar de poca dificultatés el camí del Gall, recorregut d’uns 7 kmamb poc desnivell. Aquest compta ambsenyalitzacions que indiquen les diferentsvistes panoràmiques i en el seu transcurs espoden realitzar diverses parades, on s’indi-quen diferents aspectes de la flora de lazona.

La Volta del Turer constitueix un camí quees desenvolupa pels voltants del pobled’Ordino, que es caracteritza per les sevesfargues.

Més itineraris: els anomenats camins denatura i aigua, que ens condueixen alsestanys més autèntics del paisatge andorrà.

Engloben el camí de les Pardines, elsestanys de Juclar, de les Abelletes i de laNou i la ruta de Verdaguer i l’estany deCreussans.

El primer, el camí de les Pardines, és sen-zill i ideal per passejar-hi una tarda d’estiu,sender que transcorre totalment pla i en elqual trobem diversos punts per aturar-nos abeure aigua i tauletes per descansar i feruna paradeta. El recorregut passa per unarefrescant zona ombrívola amb uns bonicspanorames del poble d’Encamp. L’itinerarifinalitza a l’estany d’Engolasters, una presad’aigua que serveix per produir electricitat iproveir bona part de les poblacions an-dorranes.

L’estany de Juclar es troba al nord-estd’Andorra, a la parròquia de Canillo.L’itinerari té l’inici a la vall d’Incles, vall d’o-rigen glacial, i és apte per a tots els nivells.És l’estany més gran d’Andorra, d’especta-culars aigües de color blau profund, i cons-titueix l’incentiu perfecte per gaudir d’unamagnífica jornada de senderisme. L’estany

de les Abelletes està situat a la capçalerade la conca del riu Arièja, afluent de laGarona, frontera natural que delimita el terri-tori andorrà amb França. És un estany moltfreqüentat pels pescadors per la seva abun-dància de truites. L’estany de la Nou, elmés meridional i calent del Principat, ésforça peculiar, ja que, a diferència delsaltres, recull aigües fluvials. Es nodreix d’ai-gües freàtiques i en surt un torrent cap al riude Perafita. Finalment destaquem la rutaVerdaguer i de l’estany de Creussans.Aquest itinerari, que porta el nom d’un delsescriptors més importants del Renaixença,va inspirar Jacint Verdaguer quan escriguéCanigó, llegenda pirinenca que estudia lageografia, la història i el folklore delsPirineus. L’estany de Creussans, situat al’estació d’Arcalís, pot descobrir-se tambéen telecadira. A l’hivern, els voltants del llacs’habiliten com a pista d’esquí.

A més d’aquests interessants recorreguts,Andorra acull a les seves fronteres tresespais naturals protegits de gran bellesa.

Ascensions a estanys, a cims o passejades pel bosc ens faran testimonis d’una gran riquesa natural

PÀGINA ESQUERRA: Estany Juclar.

A SOTA: Camí de les Pardines (Estany d’Engolasters).Camí Toll Bullidor.

Andorra ens ofereix la possibilitat derecórrer una extensa xarxa de camins i

de senders emmarcats en un espai natural d'incomparable bellesa


PARCS NATURALS DE RECONEGUTVALOR CULTURAL

Andorra dedica un gran interès i realitza unaimportant tasca pel que fa a la conservaciói preservació dels seus espais naturals. Alvalor natural dels espais, que alberguenespècies representatives de la fauna i de laflora del Principat, s’uneix el valor culturaldels mateixos.

La Vall del Madriu-Perafita-Claror, decla-rada per la UNESCO Patrimoni de laHumanitat en categoria de paisatge cultural,és una vall glacial del sud-est del principat.Té una peculiar forma de U a causa del seuorigen glacial. Hi abunden prats, pastures igrans extensions boscoses. La seva princi-pal riquesa és l’aigua del riu, alimentat peruna gran varietat d’estanys. Bordes, caminsi restes d’antigues forges testimonien l’úsdels recursos naturals de l’Alt Pirineu. Unbell paisatge de boscos de pins, de rius id’indrets de gran valor paisatgístic faran lesdelícies dels visitants.

El Parc Natural de la Vall de Sorteny és unespai protegit i de gran interès des del puntde vista científic, històric, educatiu i paisat-gístic. Alberga més de 700 espècies de florsi de plantes que es poden contemplar enuna visita al jardí botànic. Entre les espèciesanimals que hi podem trobar destaquen lagranota vermella, l’isard, la marta i el tritópirinenc.

Finalment, el Parc Natural Comunal Vallsde Comapedrosa, situat al nord-est delprincipat d’Andorra, ofereix un imponentpaisatge d’alta muntanya, com també cas-cades, fonts i estanys. Parlem d’un delsespais més visitats per a la pràctica d’es-ports de muntanya, com l’escalada o l’esquíde muntanya. A l’estiu s’hi realitzen excur-sions a cavall que recorren els punts mésrepresentatius del parc i, a més, gràcies a laseva xarxa de camins, hi podem realitzaruna gran varietat d’excursions.

En conclusió, si prenem la decisió de feruna escapada cap als Pirineus, no ens equi-vocarem si n’escollim les terres andorranes:aquestes ens oferiran de bon grat totaaquesta sèrie d’atractius que ens encisenamb la seva bona dosi de natura, bellesa,aventura, cultura i tradició

ANDORRA RUTES CICLOTURÍSTIQUES, SENDERISME I ESPAIS NATURALS >


PAGINA ANTERIOR: Volta de Turer.

A BAIX: Cavalls a Fontverd.Sorteny.

PAGINA DRETA: Riu Sorteny.

Dades d’interès AndorraMINISTERI DE TURISME C/ Camí de la Grau, s/n - Ed.Prat del RullAD500 Andorra la Vella - Tel. (+376) 875 [email protected] - www.andorra.ad

OFICINA NACIONAL DE TURISMEC/ Doctor Vilanova, N. 13 - Edifici Davi, baixosAD500 Andorra la Vella Tel. (+376) 820 214 - [email protected]

OFICINA DE TURISME D'ORDINOTravessia d'Ordino, 11 - AD300 Ordino Tel. (+376) 878 173 - [email protected] - www.ordino.ad

DEPARTAMENT DE PROMOCIÓ ITURISME D'ENCAMPPlaça del Consell, 1 - AD200 Encamp Tel. (+376) 731 000 - [email protected]

DEPARTAMENT DE PROMOCIÓ I TURISME DEL PAS DE LA CASAAv. del Consell General - AD200 Pas de la Casa -Encamp - Tel. (+376) 855 292

DEPARTAMENT TURISME I COMERÇ DEL COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIAPlaça Laurèdia - AD600 Sant Julià de Lòria Tel. (+376) 744 [email protected]

OFICINES D'INFORMACIÓ I TURISME DE SANT JULIÀ DE LÒRIAPlaça Laurèdia - AD600 Sant Julià de Lòria Tel. (+376) 843 298

Ctra. d'Espanya, s/n - AD600 Sant Julià de LòriaTel. (+376) 843 298

[email protected] -www.santjulia.ad

OFICINA DE TURISME D'ANDORRA LA VELLAPlaça de la Rotonda - AD500 Andorra la Vella Tel. (+376) 873 103 - [email protected]

UNIÓ PRO TURISME DE LA MASSANAPlaça de les Fontetes - AD400 La Massana Tel. (+376) 835 693 - [email protected]

OFICINA DE TURISME VALLS DE CANILLOAv. St. Joan de Caselles - AD100 Canillo Tel. (+376) 753 600 - [email protected] - www.vdc.ad

OFICINA DE TURISME DE SOLDEUPlaça del Telecabina - AD100 Soldeu (Canillo) Tel. i Fax. (+376) 852 492

UNIÓ PRO-TURISME D'ESCALDES-ENGORDANYPlaça Coprínceps - AD700 Escaldes-Engordany Tel. (+376) 820 963 - [email protected]

ENCAMPEXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES "AHIR I AVUI"Del 5 de juliol al 30 de setembre

CANILLOFESTA MAJORDel 16 al 18 de juliol

ESCALDES-ENGORDANYFESTA MAJORDel 23 al 26 de juliol

SANT JULIÀ DE LÒRIAFESTA MAJORDel 29 de juliol al 2 d'agost

ANDORRA LA VELLAFESTA MAJORDel 5 al 8 d'agost

LA MASSANAFESTA MAJOR15 i 16 d'agost

ENCAMPFESTA MAJOR15 i 16 d'agost

ARINSALFESTA MAJOR20 i 21 d'agost

SANTA COLOMAFESTA MAJORDel 20 al 22 d'agost

MERITXELLFESTA MAJOR7 de setembre

DIVERSES POBLACIONSCELEBRACIÓ DE LA DIADA DE CATALUNYA11 de setembre

ORDINOMOSTRA GASTRONÒMICA18 de setembre

Agenda AndorraANDORRA TURISME ACTIU > > ANDORRA AGENDA ]


[ SOLSONÈS EN RUTA PEL SOLSONÈS: DEIXA’T PORTAR! >

El Solsonès és una comarca per prendre-se-la amb calma. Es troba situada entre paratges d’alta mun-tanya i calmosos camps de cultiu, en un entorn de marcat caràcter rural. Els espais naturals són a l’a-bast de tothom i, si se’ls respecta, tothom en pot gaudir i practicar-hi gran varietat d’esports en lliber-tat i en perfecta harmonia amb la natura.

Font i Fotos: Oficina de turisme del Solsonès

ENDERISME I BTT ALSOLSONÈSFes un clic i mou-teEn són un bon exemple lesrutes a peu o en BTT que us

ofereix el nou portal web del PatronatComarcal de Turisme del Solsonès,www.turismesolsones.com, on a l’apartatRUTES tindreu al vostre abast més de tren-ta rutes per la comarca. Així en descobrireutots els secrets més ben guardats.

Rutes a peu pel SolsonèsTotes aquestes rutes estan senyalitzadessobre el terreny i de cadascuna d’elles uspodreu descarregar el tríptic (en formatPDF) amb el detall de la localització, la des-cripció, el perfil, el mapa del recorregut i lescoordenades per a GPS. Descobrireu lacomarca a través del seu paisatge, des deles serres, les valls i els rius del nord fins alsboscos i els camps de conreu del sud.

Camí dels Bons HomesSender de gran recorregut (GR 107) que espor recórrer a peu, a cavall i en bicicleta demuntanya. La variant que passa pelSolsonès des del santuari del Miracle fins aTuixent segueix, en bona part, el GR 1 i elGR 7 i travessa la comarca de sud a nord. Aquest itinerari turístic us ofereix la possibi-litat de recórrer les rutes de migració quevan utilitzar els càtars o bons homes durantels segles XIII i XIV quan fugien de la croadai de la Inquisició per travessar el Pirineu.Més informació: www.camidelsbonshomes.com

Senders de gran recorregut - GREl GR 7, el GR 3 i el GR 1 transcorren lacomarca del Solsonès a través de valls,boscos i serres. Seguint les diferents etapesdescobrireu els pobles i els paisatges d’a-questa comarca.Més informació: www.feec.es

Pedala entre paratges únicsEl Centre BTT Solsonès - Vall de Lord usofereix la possibilitat de recórrer 9 rutes cir-culars per la vall de Lord, amb un total de148 quilòmetres senyalitzats, amb diferentsgraus de dificultat. El punt d'acolliment s'u-bica a l'Oficina de Turisme de la Vall deLord, a Sant Llorenç de Morunys, i ofereix elservei de lloguer de bicicletes i cascs, dut-xes i vestuaris, rentat de BTT i un petit tallerde reparació.

Més informació: Centre BTT Solsonès - Vall de LordOficina de Turisme de la Vall de LordCtra. de Berga - 25282 Sant Llorenç deMorunysTel. 973 49 21 81www.lavalldelord.com/bttOberta els caps de setmana, festius i cadadia del 15 de juliol al 31 d'agost, excepte elsdilluns.

Més informació: OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈSCtra. de Bassella, 1 - 25280 SolsonaTel. 973 48 23 10www.turismesolsones.comOberta tots els dies

S

En ruta pel Solsonès: deixa’t portar!

SOLSONÈS EN RUTA PEL SOLSONÈS: DEIXA’T PORTAR! >

ESQUERRA A DALT: Embassament de l’Alzina.Punt d’observació de fauna aquàtica.

A DALT: Església de Sant Llorenç de Morunys.

A SOTA: Camí de la Font Puda.

ESQUERRA A BAIX: Vall de Lord des de Busa. Autor: F.Tur


[ LA GARROTXA CICLOTURISME A LA VALL D’EN BAS >

a Vall d’en Bas és un indret privile-giat per a la pràctica del cicloturis-me. El municipi, amb els seus setpobles i 90 km2 d’extensió, ofereixuna gran quantitat de recorreguts

adequats per a tothom, des d’aquells quevolen fer una passejada tranquil·la amb totala família fins als qui els agrada realitzar iti-neraris més durs i complicats com, perexemple, ascendir a muntanyes, descendirper pistes empedrades o travessar rieres.

La Vall d’en Bas està configurada bàsica-ment per una gran plana envoltada decamps de conreu. Els seus set pobles: SantEsteve d’en Bas, els Hostalets d’en Bas,Joanetes, Puigpardines, Sant Privat d’enBas, el Mallol i la Pinya, estan comunicatsper una xarxa de carreteres, la principal deles quals s’anomena de la Parcel·laria, idò-nies per practicar l’esport de la bicicleta.

Imagineu-vos el plaer d’aixecar-vos al matí,esmorzar al vostre allotjament, no haver depreocupar-vos més pel cotxe, agafar lesbicicletes amb els vostres fills, parella oamics i, tranquil·lament, pedalant a ritmesuau, gaudir d’uns paisatges espectacularsi d’uns pobles amb un encant especial men-tre contempleu camps de blat, de patates,de cebes, veieu les vaques pasturar i,sobretot, respireu l’aire de la porta d’entra-da als Pirineus. I si feu un petit esforç ipedaleu una miqueta més, arribareu a lazona dels pins on, a l’estiu, podreu prendreun bany a les gorgues.

Heu de saber que mentre feu el vostre re-corregut podreu comprar el millor pa, lamillor coca i embotits de gran qualitat a totsels nostres pobles, així com iogurts, flams imató o carn de vedella i de porc ecològics,entre moltes altres coses.

Una bona opció és la de llevar-vos bend’hora al matí i, sense oblidar la motxilla,l’aigua i l’esmorzar, sortir a l’aventura, dei-xant enrere la plana de la Vall per endinsar-vos a les nostres muntanyes i pistes fores-tals, cercant itineraris de mitjana o gran difi-cultat, mentre fruïu de la pràctica de BTT enla seva autèntica essència.

Per la Vall d’en Bas hi passa també la ViaVerda, que ressegueix els pobles de lesPreses, el Mallol i Sant Esteve d’en Bas.L’antiga via del tren s’ha convertit en unespai idoni per a la pràctica de la bicicleta icompta amb un recorregut pràcticament plades d’Olot fins a Girona.

L

Cicloturisme a la Vall d’en Bas:rutes que descobreixen l’encant d’un paisatge de contrastos naturalsCamps de cultiu, salts d’aigua, gorgues, rius, alzineres, roures, faigs, ermites, conjunts històrics... Tot això i molt més ens ofereix aquest petit i encisador raconet de la Garrotxa.

Text i fotos: Oficina de Turisme de la Vall d’en Bas

CÀMPINGEL SOLSONÈS 1ª

Ctra. de Sant Llorenç, Km 2 · SOLSONA (Lleida)Tel. 973 482 861 · [email protected]

Càmping ecològic de 1a categoria, amb el certificat mediambientalEMAS. Disposa d’àmplies parcel·les i bungalows de fusta totalmentequipats. NOVETAT! LLOGUER DE ROULOTTES DE FUSTA!.Supermercat amb venda de productes artesanals i ecològics, res-taurant de cuina tradicional i de mercat, gran terrassa d’estiu, pis-cina, zona esportiva amb nova pista de pàdel,mini-club per als méspetits i animació durant tota la temporada. Es pot practicar tot tipusd’esports, fer rutes a peu, amb cotxe o amb BTT..

CÀMPING CARAVANINGLA COMELLA Fonda Rest. Ca l'AgustíCtra. de Sant Llorenç de Morunys a Organyà, km 19 · 25283CAMBRILS DELS PIRINEUS (Lleida) Tel. 973 48 90 27 / 610 457 [email protected] · www.campinglacomella.net

Hotel Restaurant ampliat i renovat recentment, situat a lamuntanya de Port del Comte, a 1 Km de l’estació d’esquí.Local amb una ambientació càlida i rústica on es pot gau-dir del paisatge que ens envolta i trobar una tranquil·litattotal. A la cuina fem especial atenció als productes demàxima qualitat i ens hem especialitzat en el peix imarisc, sense oblidar les viandes a la brasa.

HOTEL RESTAURANTL’AVET

C/ de l'Avet, 13-15 (Urb.Port del Comte) 25284 LA COMA (Lleida) · Tel. 973 29 93 95 / 627 208 [email protected] · www.hotelavet.com

OFICINA DE PROMOCIÓ TURÍSTICAPl. Major, 11Tel. 973 48 10 [email protected]

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈSCtra. de Basella, 1Tel. 973 482 310 - Fax 973 481 [email protected]

CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS Dominics, 1425280 Solsona Tel. 973 482 003 - Fax 973 482 514 [email protected]

AJUNTAMENT DE SOLSONACastell, 2025280 SolsonaTel. 973 480 [email protected]

Dades d’interès

SANT LLORENÇ DE MORUNYSXVI JORNADES DELS REFUGIS CÀTARS AL PIRINEUCATALÀ23 i 24 de juliol

SANT LLORENÇ DE MORUNYSFESTA MAJORDel 6 al 10 d'agost

SOLSONAFESTIVAL DE MÚSICA DE L'ACADÈMIAINTERNACIONAL DE MÚSICA Del 10 al 22 d'agost

ODÈNIV CONCURS DE GOSSOS D'ATURA AL MONTNOU15 d'agost

SOLSONAXIV TROBADA DE GEGANTONS DE SANT ROC16 d'agost

SOLSONAXXVII TROBADA INTERNACIONAL D'ACORDIONISTES3 de setembre

SOLSONAFESTA MAJOR DE SOLSONADel 7 al'11 de setembre

OLIUSFIRA DE LA TORREGASSA18 de setembre

SOLSONAJORNADES EUROPEES DE PATRIMONI24 i 25 de setembre

SANT LLORENÇ DE MORUNYSFIRA DE TARDOR2 d'octubre

A TOTA LA COMARCAIV FIRA DEL BOLET I EL BOLETAIRE DELSOLSONÈS21, 22 i 23 d'octubre

A TOTA LA COMARCAJORNADES GASTRONÒMIQUES DE TARDOR DELSOLSONÈSA partir del 22 d'octubre

Agenda Solsonès

SOLSONÈS AGENDA >A SOTA: Pont del Molí


Seguidament, us proposem tres rutes per-què fruïu de la Vall d’en Bas en bicicleta:

RUTA 1:La ruta que us proposem és pràcticamentplanera; això sí, el recorregut total és d’unamica més de 31 km. Tot i així, no us espan-teu, perquè trobareu dreceres que el faranmés curt.

Cal mencionar que, en tractar-se d’una rutacircular. La podeu iniciar en el punt delrecorregut que vulgueu, tot i que us aconse-llem començar-la des del centre logístic deles Preses. Pràcticament el 80% del reco-rregut el constitueix el terme municipal de laVall d’en Bas.

La ruta es divideix en vuit trams: de lesPreses a Sant Esteve d’en Bas, de SantEsteve d’en Bas als Hostalets d’en Bas,dels Hostalets d’en Bas al veïnat Can Trona,del Veïnat Can Trona a Pocafarina, dePocafarina a la Pinya, de la Pinya a Olot,d’Olot al Parc de Pedra Tosca i del Parc dePedra Tosca a les Preses. Per tant, des delquilòmetre 0 fins al quilòmetre 22, el re-corregut transcorre íntegrament per la Valld’en Bas.

Aquells de vosaltres que no vulgueu realit-zar tot el recorregut teniu l’opció d’agafardreceres des de Can Trona i des dePocafarina.

Finalment, si a l’estiu us agrada prendre unbany en unes gorgues impressionats usrecomanem que des de Pocafarina us des-vieu cap a Sant Privat i d’allà, a l’àrea delsPins.

RUTA 2:La ruta següent és molt senzilla. També ensproposa anar de Sant Esteve d’en Bas alsHostalets d’en Bas, però en aquesta ocasióseguint l’itinerari del camí de Sant Jaumecatalà. Al llarg del recorregut, de gran belle-sa, trobareu una joia del romànic català: elpont de Can Benet. També podreu contem-plar un dels carrers més singulars deCatalunya, el carrer de la Teixeda; entrar al’oficina de Turisme, ubicada en aquestmateix carrer, on us informaran de les acti-vitats turístiques i de les populars visitesguiades amb el trenet, i comprar pa o cocad’Hostalets.

ESQUERRA: Balma de Sant Mateu.Puigsacalm.

A SOTA: Oficina de Turisme de la Vall d’en Bas.Les Preses.Plànol ruta bici.

LA GARROTXA CICLOTURISME A LA VALL D’EN BAS > > LA GARROTXA CICLOTURISME A LA VALL D’EN BAS ]

RUTA 3: LA VIA VERDALa ruta transcorre, excepte en el punt desortida des del centre logístic de les Preses,íntegrament per la Vall d’en Bas i pel poblede Sant Esteve. Es tracta de seguir la viaverda que passa per l’antiga estació de trende Sant Esteve d’en Bas i enfilar-se fins alcoll de Bas, a uns 600 m i amb un desnivellbastant suau i assequible per a pràctica-ment tothom. Passareu per la plana d’enBas, us endinsareu en boscos, creuareu elriu... i un cop al coll de Bas us convidarema contemplar uns paisatges extraordinaris oa trobar fòssils. Si voleu, podeu allargar elvostre recorregut fins a la Vall d’Hostoles,passant per Sant Feliu de Pallerols i lesPlanes.

En el context de la Vall d’en Bas hi trobareutota mena de serveis turístics que us facili-taran una acollida familiar i agradable enhotels, residències, cases de pagès, casesde colònies, càmpings..., tots d’estil i caràc-ter molt tradicional. Els restaurants de lazona tenen un reconegut prestigi en el bonfer a l’hora d’elaborar productes de la terra.En referència a la informació, la Vall disposade diversos punts d’informació turística, amés de connexions a webs que us podenfacilitar tota la informació que necessiteu afi d’aprofitar i aprofundir en el país.

Pel que fa a serveis al ciclista, podeu comp-tar amb lloguers de diferents tipus de bici-cleta, complements de tota mena, serveisde transport als allotjaments, trasllats d’e-quipatges entre hotels, recanvis, mapes derutes, guiatges... i un servei d’assistènciavinculat a la Via Verda del Carrilet i a tota lavall

PUNTS D’INFORMACIÓ:OFICINA DE TURISME DE LA VALL D’EN BASEls Hostalets d’en Bas Tel. 972 69 21 77www.vallbas.cat - [email protected] dissabtes i festius tot l’any,a l’estiu a diari.Informació i lloguer de bicicletes,mapes de rutes...

ATMA, AGÈNCIA DE TURISMEMEDI AMBIENTALLes Preses. Tel. 972 69 20 23www.atma.cat - [email protected] dissabtes i festius tot l’any,a l’estiu a diari.Informació i lloguer de bicicletes, logísticade trànsferts, mapes de rutes, guies cicloturisme...

A SOTA: Via verda. Mapa del carrilet.

Al gran atractiu de recórrer en bicicleta bonics

paratges s’hi afegeix l’estímul d’allotjar-se enagradables residències i

gaudir d’àpats de reconegut prestigi


[ LA GARROTXA CAPVESPRES A DALT DEL VOLCÀ MONTSACOPA >

uantes vegades tenim l’o-portunitat de sopar a daltd’un volcà? No, no cal anar aIslàndia per fer-ho. Olot és laciutat en la qual, aquest

estiu, el jazz, la gastronomia i la natura esfusionaran de manera sorprenent perquè elsvisitants que trepitgin la nostra terra no latrobin en absolut “de mala petja”, com diu ladefinició del terme garrotxa, sinó ben alcontrari, que els deixi una petja inesborra-ble. Els Capvespres a dalt del volcàMontsacopa, dins el programa estival “LaCua del Drac”, organitzat per l’Ajuntamentd’Olot, són una cita obligada per a aquellsque vulguin un estiu ple de música i sabord’autèntica Garrotxa.

El volcà Montsacopa, al centre d’Olot, s’eri-geix com a talaia privilegiada des de la quals’albira tota la ciutat i el seu entorn. El crà-ter, de 120 m de diàmetre i en forma decopa, és únic al parc natural, com úniquessón les nits que proposa Turisme Olot(www.turismeolot.cat) amb la col·laboraciódel grup Cuina Volcànica (www.cuinavol-canica.cat).

Els dies 25 de juliol, 1, 8 i 15 d’agost sónles dates en què es podrà gaudir d’un sor-prenent sopar volcànic. L’experiènciacomençarà cap a les 20.30 h amb un re-corregut que ascendirà, mentre gaudim del’entorn, al cràter del volcà Montsacopa.Allà, representants de Cuina Volcànica ser-viran als assistents un autèntic i desenfadatsopar garrotxí, acompanyat d’explicacionssobre la singularitat dels productes d’Olot i

de la Garrotxa com el fajol, els fesols, el napnegre o la patata.

Degustant les exquisideses garrotxines, elsestels faran acte de presència i també eljazz, de la mà dels grups locals Projectea iIndubio Jazz. Les seves melodies perme-tran al visitant “assaborir” una vetlladamàgica amb la ciutat com a teló de fons. El

veritable somni d’una nit d’estiu!

Dies: dilluns 25 de juliol, 1, 8 i 15 d’agostLloc: ermita de Sant Francesc – volcà MontsacopaHora: 20.30 horesPreu: 30 euros per personaReserves: Oficina de Turisme d’Olot. Tel.: 972 26 01 [email protected] (places limitades)

QUÈ ÉS EL GRUP CUINA VOLCÀNICA?L’any 1994 neix el grup Cuina Volcànica, unconjunt de restaurants que aposten per unacuina apassionada basada en els usos gas-tronòmics més arrelats a la comarca de laGarrotxa.

Els setze restaurants que conformen CuinaVolcànica elaboren una autèntica cuina dela Garrotxa a l’abast de tots els paladars.www.cuinavolcanica.cat

LA CUA DEL DRAC, I ENVIA L’AVORRIMENT DE VACANCES!Capvespres a dalt del volcà Montsacopa ésuna activitat que s’engloba dins el progra-ma “La Cua del Drac”, organitzat conjunta-ment per les àrees de Cultura i Turisme del’Ajuntament d’Olot.

Propostes tan atractives com “Circ a lesplaces”, “Clàssica als parcs”, visites guia-des en segway o observacions astronòmi-ques tindran lloc a Olot durant els mesosd’estiu. Consulteu tota la programació de“La Cua del Drac” a: www.turismeolot.cato a www.olot.cat/cultura.

Q

Aquest estiu gaudeix a Olot dels capvespres a dalt del Volcà MontsacopaUn volcà, bona taula, jazz i una ciutat encisadora són els ingredients dels Capvespres a dalt delvolcà Montsacopa, l’activitat estrella de les nits d’estiu per als qui s’apropin a la ciutat d’Olot ambesperit innovador.

Fotos: Pep Callís

Casa del segle XVI situada al cor de la plaça porxada del nucli antic de Santa Pau. Disposem de 7 àmplies habitacions, totes amb bany, TV,calefacció, etc. i d’una sala d’estar amb jocs de taula,llar de foc i terrassa.

CAN MENCIÓ I LES COSTES

Plaça Major, 17 · SANTA PAU (Girona)Tel. 972 680 014 · 616 669 680www.garrotxa.com/canmencio · [email protected]

ApartamentsTurístics. Lloguer d’apartaments totalment equipats,per a dues, quatre o sis persones, per a caps de setmana,vacances...Es troben a la plaça porticada de Santa Pau.

APARTAMENTSPLAÇA MAJOR

Plaça Major, 7 · SANTA PAU (Girona)Tel. 972 680 009 · 972 68 03 [email protected] · www.apartamentsantapau.com

Natura, art, tradició, gastronomia, senderisme...Retrobi, en l’equip de professionals i en els equipa-ments, el descans i el confort d’una estada a la sevamida. Un equip de persones al seu servei, amb unaatenció personalitzada, li garanteix una visita immillo-rable.

HOTELLA PERLA***

Ctra. de la Deu, 9 · Olot (Girona)Tel. 972 262 326 · Fax 972 270 [email protected]/www.laperlahotels.com

Allotjaments Rurals: 10 apartaments amb calefacció, TV, tel., servei de bugaderia. Jardí, piscina,barbacoa, zona de lleure. No animals de companyia.REST. SANT MIQUEL: Tel. 972 69 01 23

CASA RURAL / REST.COLOMER - CULLELL

Mas Mastornell · SANT ESTEVE D’EN BAS (Girona)Tel. 972 690 606 · [email protected]

Casa del 1850 situada al poble de Dosquers, comarcade la Garrotxa. Capacitat per a 6-7 persones, restaura-da amb totes les comoditats actuals. Gaudeixi de latranquil.litat que ofereix una masia d'aquestes caracte-rístiques. Tracte familiar i clima molt agradable, tant al'estiu com a l'hivern.

CASA RURALCAL TORT

Cal Tort · Dosquers · MAIÀ DE MONTCAL (Girona) Tel. 607 289 911 · Fax. 972 50 04 [email protected] · www.caltort.cat

HOSTAL ALTA GARROTXAC/ Sant Joan, 12 · 17853 TORTELLÀ (Girona)Tel. 972 287 878 · [email protected]

CÀMPING LA FAGEDACtra. d'Olot a Santa Pau, km 4 (Batet de la Serra)17800 SANTA PAU (Girona) · Tel. 972 27 12 [email protected] · www.campinglafageda.com

Dades d’interès

OFICINA DE TURISME DE LA VALL D’EN BASC/ de la Teixeda, 12 - 17176 Hostalets d’en BasTel. 972 69 21 77

TURISME DE LA GARROTXAAv. Onze de setembre, 22 2a planta - 17800 Olot Tel. 972 27 16 00 / Fax 972 27 16 [email protected] www.turismegarrotxa.com

OFICINA DE TURISME D’OLOTC/ Hospici, 8 - Tel. 972 26 01 41 [email protected]/turisme

OFICINA DE TURISME DE LES PLANES D'HOSTOLESEstació de tren - 17172 Les Planes d'HostolesTel. 972 44 80 26www.lesplanes.net

OFICINA DE TURISME DE SANT FELIU DE PALLEROLSCrta. d'Olot, 43 - 17174 Sant Feliu de PallerolsTel. 972 44 44 74 - www.ddgi.cat/sfp

CONSORCI DE L'ALTA GARROTXA17855 Rectoria de SadernesTel. 972 287 882 - 972 195 561www.altagarrotxa.org

CASAL DELS VOLCANS "CENTRE D'INFORMACIÓ DEL PARC NATURAL”Avda Santa Coloma s/n - 17800 OlotTel. 972 26 81 12 - www.parcsdecatalunya.net

MUSEU DELS VOLCANSAvinguda de Santa Coloma, 43 - 17800 [email protected] - Tel. 972 26 67 62

OLOTAGRUPACIÓ SARDANISTA OLOT9 i 10 de juliol

OLOTNITS D'ANIMACIÓ A ST. FRANCESC9 i 23 de juliol i 13 i 27 d'agost

OLOTPOSTES DE SOL AMB MARAGALL12, 19 i 26 de juliol i 2, 9, 16 i 23 d'agost

OLOTCIRC A LES PLACES13, 20 i 27 de juliol

OLOTCLÀSSICA AL PARC NOU17, 24 i 31 de juliol i 7, 14, 21 i 28 d'agost

BESALÚVISITES GUIADES: “AQUESTA NIT, BESALÚ”20 i 27 de juliol i 3, 17, 24 i 31 d'agost

OLOTNITS ALS MUSEUS21 i 28 de juliol i 4, 11, 18 i 25 d'agost

SANT JAUME DE LLIERCAFESTA MAJORDel 22 al 25 de juliol

OLOTCAPVESPRES A DALT DEL VOLCÀ MONTSACOPA25 de juliol i 1, 8 i 15 d'agost

BESALÚBESALÚ MEDIEVALDel 2 al 4 de setembre

OLOTMERCAT D'ARTESANIA10 de setembre

VALL D'EN BASJORNADA DE LA PATATA12 de setembre

LES PLANES D'HOSTOLESFIRA DEL BASTÓ I LA FUSTA24 de setembre

BESALÚFIRA DE LA RATAFIA27 de novembre

Agenda Garrotxa

Ctra. de Besalú a Figueres, km 56 17832 VEÏNAT DE PEDRINYA · Crespià - Pla de l’Estany (Girona)Tel. 972 590 996 · [email protected] · www.elmasteixidor.com

TURISME RURAL MAS TEIXIDOR

LA GARROTXA AGENDA >


[ RIPOLLÈS MUSEU ETNOGRÀFIC DE RIPOLL >

L’any 1929, les golfes de l’antiga església de Sant Pere acolliren la fundació de l’Arxiu Museu Folklòricde Ripoll, primer museu dedicat a l’etnografia a Catalunya. Al llarg de setanta anys, aquest centre reco-llí, conservà, estudià i difongué el patrimoni cultural de la nostra estimada societat catalana. El passatmes de març, i després de deu anys de readaptació, l’actualment anomenat Museu Etnogràfic de Ripollobrí de nou les seves portes a fi de continuar preservant, enriquint i mostrant un llegat que, a partir delseu patrimoni, ens ajuda a entendre i a conèixer millor la nostra societat.

Font i Fotos: Museu Etnogràfic de Ripoll

ls orígens del museu esremunten, doncs, al primerquart del segle XX, quanTomàs Raguer, Rossend Serra

i Pagès i un grup de col·laboradors dugue-ren a terme la interessant tasca de recollirtota mena d’objectes, llavors encara d’úsquotidià, que testimoniaven el dia a diad’una societat arrelada a costums, oficis itradicions seculars en vies de desaparèixera causa de la permanent modernitzaciód’un món canviant i accelerat.

El museu s’inaugurà amb quatre sales dedi-cades al costumari dels pastors i de lapagesia, el treball del ferro, la indumentàriai la ceràmica. La consciència que totsaquests costums desapareixerien inevita-blement féu que la tasca de recopilació esdugués a terme de manera molt meticulosai va anar més enllà del curiós interès decol·leccionista. Immersos de ple en unpoderós procés d’industrialització, pagesos

i artesans començaven a formar part d’uncol·lectiu que es distanciava del present ique quedava relegat a viure en la memòria iel record.

Un dels principals objectius del museu és, abanda de preservar el patrimoni ja existent,continuar recopilant, investigant i mostrantla nostra pròpia realitat a fi que la futuraevolució de la nostra societat no la poster-gui al més absolut oblit.

Des del punt de vista geogràfic, l’àrea d’a-bast de les primeres col·leccions es basavaen l’estudi del Baix Ripollès i donava unaimportància especial a la vila de Ripoll. Enl’aspecte etnogràfic, però, és difícil delimitarun espai en concret, ja que la vida, els cos-tums, les creences i les tradicions, entred’altres, eren similars al llarg del territoricatalà. Tot i així, es pot parlar de determi-nats trets característics i específics de lescontrades ripolleses, com ara el treball del

ferro, un dels principals motors econòmics ide transformació social a partir del final delsegle XVI.

El ferro era present en bona part de les acti-vitats de la zona, ja fos de manera indirecta,fabricant part de les eines i dels estrisnecessaris per a pastors, pagesos i rama-ders, o de manera directa, com en el casdels traginers, de les primeres indústriestèxtils o dels tallers dedicats al treball d’al-tres metalls. De fet, al llarg dels segles XIX iXX l’economia, els costums i tradicions, lavida quotidiana i fins i tot el paisatge esveieren alterats per les manufactures. Aixídoncs, el ferro és l’eix central que permetexplicar el passat i l’evolució social, cultural,econòmica i tècnica de la zona.

El museu consta de 3 plantes on s’exposenles col·leccions més significatives de tot elfons: l’arqueologia i una breu menció almonestir que es troba a la planta baixa; el

E

Museu Etnogràfic de Ripoll: una bona mostra de la vida i la cultura del nostre poble

RIPOLLÈS MUSEU ETNOGRÀFIC DE RIPOLL >


A SOTA:Objectes d’aram. Collars pel bestiar. Burro de pastor.

A SOTA:Façana principal del Museu.

87Pànxing Pirineus

[ RIPOLLÈS TORNA EL ROMÀNIC EN VIU 2011 >

peu de l’imponent Puigmal,entre els espais protegits de laserra de Montgrony i les cap-çaleres del Ter i del Freser, i en

cinc bucòlics poblets representatius de l’artromànic català —Dòrria, Nevà, Fornells dela Muntanya, Toses i Planoles— té llocaquest particular esdeveniment musical quees desenvolupa íntegrament a les esglésiesi es constitueix en un total de vuit concertsen sis ermites romàniques mil·lenàries. El

festival ofereix música en directe a milersd’habitants i d’estiuejants que, durant elsmesos de calor, s’acumulen en aquestsbonics paratges.

L’ambient, de petit format, és càlid i agrada-ble, i els recintes ofereixen una acústicaimmillorable. La gran varietat de grups d’o-rigen cultural divers ens permeten endinsar-nos en un univers musical que ens transpor-ta a la cultura occitana, basca, catalana,

brasilera i balear en un deliciós marc monu-mentalment romànic.

Estils tan diversos com el jazz, el swing, lamúsica de cantautor, la bossanova, els rit-mes africans i fins i tot la música clàssicaens esperen dins d’aquests seductorsrecintes mil·lenaris de la mà de músics comJaume Arnella, Kodjo Senyo, Sam Susso,Vicus, Toni Xuclà i Solo, Falsterbo Marí, Ericel Català i Kouyaté i Duna

Programació i localització dels concerts:

GRUP ORIGEN DATA POBLE RECINTE

Vicus Catalunya Dissabte 30/07 Dòrria (Toses) Església de Sant Víctor

Kodjo Senyo Togo Divendres 05/08 Planoles Església de Sant Vicenç

Jaume Arnella Catalunya Divendres 12/08 Toses Església de Sant Cristòfol

Toni Xuclà i Solo Catalunya / Divendres 19/08 Planoles Església de Sant Vicenç

Kouyaté / Duna Senegal

Sam Susso Gàmbia Divendres 26/08 Fornells (Toses) Museu dels Pastors

Falsterbo Marí Catalunya Dissabte 3/09 Planoles Església de Sant Vicenç

Eric el Català Catalunya Nord Dissabte 10/09 Nevà (Toses) Església de la Mare de Déu del Carme

Torna el Romànic en Viu 2011: festival que acull un cicle de concerts a les esglésies de la Baronia de Toses.

A

La vall del riu Rigat, l’antiga baronia de Toses, acull cada estiu el cicle de concerts “Romànic en Viu”. Des del’any 2003, la vall de Ribes i el Ripollès, a tocar de la Cerdanya, gaudeixen d’un cicle de concerts ben parti-cular que, any rere any, presenten una oferta musical de qualitat enmig d’un entorn incomparable de petitesermites romàniques.

Text i fotos: Romànic en Viu

RIPOLLÈS MUSEU ETNOGRÀFIC DE RIPOLL >


HORARIS DEL MUSEU

De dimarts a dissabte De 10 h a 13.30 hores i de 16 a 18 hores Diumenges i festiusDe 10 a 14 hores

Juliol, agost i Setmana SantaDe dimarts a dissabte De 10 a 13.30 hores de 16 a 19 horesDiumenges i festiusDe 10 a 14 hores

TancatDilluns i els dies 1 i 6 de gener i 25 i 26 de desembre.

Serveis:Serveis amb cita prèviaServei educatiuVisites guiades i tallersInvestigació i arxiuRestauració i desinsectació

Plaça de l’Abat Oliba, s/n17500 Ripoll · Tel. 972 70 31 [email protected]

pastors, la pagesia, el treball i la vida a la llar, lareligiositat, les creences populars i l’oci depetits i grans, quan s’inicia la visita per la sego-na planta, des d’on s’ha de baixar a la primeraper contemplar el treball a la vila (artesans icomerciants), i els precedents de la industrialit-zació —treball de la llana i del cànem— i el tre-ball del ferro a través de les fargues, els clave-taires i les armes de foc portàtils de Ripoll.

A més, el museu ofereix un servei educatiu, visi-tes guiades i tallers, arxiu i sala de consultes,investigacions, restauracions i servei de restau-ració i desinfecció amb cita prèvia.

En definitiva, quan parlem del Museu Etnogràficde Ripoll parlem d’un centre que ens transpor-ta a una nostàlgica realitat que, gràcies a latasca d’uns quants entusiastes, ha aconseguitdesafiar el temps i perviure no només en lamemòria de les nostres persones grans, sinó enla nostra pròpia experiència gràcies a l’oportu-nitat d’endinsar-nos en un passat apassionantque ens ha de servir per entendre el present iconstruir el futur. Us animem, doncs, a no pas-sar de llarg davant d’aquest històric espectaclesi un dia decidiu passejar-vos per l’encisadornucli antic de la vila de Ripoll

Conservar, documentar, difondre testimonis

materials i immaterials devalor etnològic i alhora

esdevenir una institució capaçde vetllar per la recuperació

de la memòria històrica constitueixen alguns dels

principals objectius del museu

A SOTA:Objectes dels pastors i eines de la pagesia.

RESTAURANT EL LLACCuina tradicional. Especialitzats en tot tipus de paella.Obert de 7h a 20,30h. Dilluns tancat, menys els festius.Ctra. N-260, km 128 · CAMPELLES (Ripollès) · Tel. 972 727 151

Petit hotel de muntanya de caràcter familiar i amb propd’un segle de trajectòria. Compta amb servei de restaurantbasat en cuina tradicional catalana. Casaments. 26 hab.(totes exteriors) amb bany, calefacció geotèrmica i TV. Salóde TV, bar, sala de jocs i terrassa amb jardí. Disposa tambéde pàrquing i connexió Wi-Fi. Nou espai amb llar de foc!

HOTEL PRATS RESTAURANT

Sant Quintí, 30 · RIBES DE FRESER (Girona)Tel. 972 727 001 · Fax. 972 729 [email protected] · www.hotelprats.cat

REST. SOLANA DEL TERC-17, KM 92,5 (Ctra. de Ripoll a BCN) · RIPOLL

(Girona) · Tel. 972 70 10 62 · Fax 972 71 43 [email protected] · www.solanadelter.com

Des de fa més de 45 anys, el nostre hotel, situat al centredel poble de Ribes de Freser, s’ha caracteritzat per oferirals seus clients un tracte familiar, en un ambient agrada-ble i acollidor, amb un servei acurat i professional, que ha

fet que sigui reco-negut arreu.Totesles habitacions dis-posen de bany itelevisió, la meitat,de recent inaugu-ració, són de cate-goria tres estrelles.

Veniu a gaudir-ne!

HOTELSANT ANTONI

C/ Sant Quintí, 55 · RIBES DE FRESER (Girona)Tel. 972 72 70 18 · Fax 972 72 77 [email protected] · www.hotelsantantoni.net

RESTAURANT ANNAPlaça de la Constitució, s/n17534 VENTOLÀ - RIBES DE FRESER (Girona)Tel. 972 72 72 60 · [email protected]

SETCASES tot l’anyUn món d’emocions que no oblidaràs mai

emocionssensacions

Per a més informació:www.setcases.info www.setcases.cat

SENDERISME, BTT,

ESPORTS D’AVENTURA,

ESCALADA, QUADS,

4X4, PESCA, CAÇA,

ESQUÍ ALPÍ,

SNOWBOARD,

RAQUETES DE NEU...

S E T C A S E S , C A P I TA L T U R Í S T I C A - G A S T R O N Ò M I C A

CÀMPING MASIA CAN FOSSESServei de bungalows · Obert tot l’anyDistintiu Qualitat Ambiental. Can Fosses, s/n · PLANOLES(Girona) · 972 736 065 · 629 780 679 · www.canfosses.com

CONSORCI RIPOLLÈS DESENVOLUPAMENTC/ Joan Miró, 2-4 Polígon dels Pintors17500 Ripoll - Tel. 972 70 44 99www.ripollesdesenvolupament.com

OFICINA DE TURISME DE RIPOLLPlaça Abat Oliba, 1 - 17500 Ripoll - Tel. 972 702 [email protected] - www.ajripoll.cat

OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSESPalau Abadia, 9 - Sant Joan de les AbadessesTel. 972 720 599turisme@santjoandelesabadesses.comwww.santjoandelesabadesses.cat

OFICINA DE TURISME DE LA VALL DE RIBES Pl. Ajuntament, 3 - 17534 Ribes de Freser (Girona)Tel. 972 72 77 28 - Fax 972 727 [email protected] - www.vallderibes.cat

OFICINA DE TURISME VALL DE CAMPRODONCtra. Comarcal C-38, Km 9,6 - 17867 CamprodonTel. 972 740 936 - [email protected]

OFICINA DE TURISME VALL DE NÚRIAEstació Vall de Núria17534 QUERALBS - Tel. 972 73 20 20 [email protected] - www.valldenuria.cat

Dades d’interès

VILALLONGA DE TERFIRALLONGA24 de juliol

GOMBRÈNFESTA DE LA SEGA31 de juliol

RIPOLLMERCADAL DEL COMTE GUIFRÉ10, 11 i 12 d'agost

GOMBRÈNFESTA DEL CAVALL DEL COMTE ARNAU15 d'agost

RIBES DE FRESERCONCURS INTERNACIONAL DE GOSSOS D'ATURAPrimera setmana de setembre

RIBES DE FRESER, OGASSA I SETCASESFIRA DEL BOLETSetembre i octubre

GOMBRÈNFESTA I BALL DEL ROSER Primer cap de setmana de setembre

SANT JOAN DE LES ABADESSESBALL DE LES PABORDESSegon cap de setmana de setembre

CAMPDEVÀNOLDANSA DE LA GALATercer cap de setmana de setembre

RIPOLLFIRA DE SANTA TERESA. FIRA CATALANA DE L'OVELLA.15 d'octubre

SANT PAU DE SEGÚRIESCAMINADA POPULAR DE LA VIA ROMANATercer cap de setmana d'octubreMés informació al portal turístic: www.elripolles.com

Agenda Ripollès

Ctra. de Ribes a Queralbs, 5 · Tel. 972 727 369 / 659 604 [email protected] · www.hostalroquetes.com

ostal inaugurat l’any 2009 i situat a l’entrada del poble deQueralbs, a 200m de l’estació del cremallera de Núria.

Establiment petit i de tracte familiar. Disposa de 6 habitacions dobles i2 suites amb terrassa o balcó i vistes a la vall.

Totes les habita-cions estan equi-pades amb banypropi, televisor, wi-fi i calefacció.

S’ofereix servei depensió completa omitja pensió, menúdiari i festiu per acaps de setmana iàpats especialsper a dates assen-yalades. Es fan menús concertats per a grups o celebracions. La nos-tra cuina és casolana, amb productes de temporada com el senglar.

L’hostal és el punt ideal des d’on començar diverses rutes culturalscom la del romànic o bé rutes de senderisme cap a Núria, Coma deVaca o el Puigmal. Amb la possibilitat de practicar l’escalada, la BTT oel descens de barrancs. La proximitat a Vall de Núria amplia l’ofertad’activitats durant tot l’any amb l’esquí.

RIPOLLÈS PUBLIREPORTATGE >

HOSTAL

LES ROQUETES

H


RIPOLLÈS AGENDA >

A LA DRETA:Beget. Vall de

Camprodon

TURISME RURAL MAS JANPEREMasia reformada recentment i adaptada al turisme rural.Mas Janpere, s/n · ST. JOAN DE LES ABADESSES (Girona) 972 72 03 66 / 654 770 633 · [email protected] · www.eljanpere.com

H. CATALUNYA I CATALUNYA PARKTranquil.litat i descans en un ambient familiar.RIBES DE FRESER (Girona) · Tel. 972 72 70 17www.catalunyaparkhotels.com

Ctra. de Ribes a Queralbs, km.6 · Tel. 972 727 388 · Fax. 972 727 [email protected] · www.alberglafarga.com

lberg situat al municipi de Queralbs, amb capacitat per a 130persones. Disposa d’habitacions de 4, 6, 8 i 12 places, amb

possibilitat de fer pensió completa i règim d’allotjament amb dret acuina. Ideal per a escoles (crèdit de síntesi, colònies...), grups, esplais,trobades familiars, agrupaments escolta, etc. A més a més, podreu gaudir d’un terreny d’acampada per a grups ambcobert, bloc sanitari, aigua corrent, llum, neveres, piques, etc.

La casa disposa de piscina, pista de bàsquet, camp de futbol, voleibol,rocòdrom, diverses fonts, teatre, wi-fi i sales polivalents, amb possibi-litat de contractar monitors de lleure i d’esports d’aventura titulats pera les diferents activitats que es poden dur a terme dins el recinte de l’al-berg o els entorns i amb la gran avantatge que ofereix tenir el crema-llera de Núria a 800m per accedir a totes les activitats que es progra-men a la Vall.

Accés amb autobús fins a dintre de la casa i pàrking propi per a vehi-cles.

RIPOLLÈS PUBLIREPORTATGE >

ALBERG

LA FARGA

A

Els secrets de les Vies Verdes de Girona

PIRINEWS

Text: Article “El Periódico” – suplement Calidad de VidaFotos: Xevi F. Güell – CONSORCI DE LES VIES VERDES DE GIRONA

a millor forma de conèixer un

territori és assaborir-lo a poc a

poc, endinsar-se en el seus

pobles, en l’entorn natural, permetre’s una

xerrada amb els seus habitants, degustar

els productes de la seva terra, embadalir-se

amb el seu patrimoni històric i arquitectònic,

conèixer les curiositats de la seva història i

llegendes...

Entre el Pirineu gironí i l’encisadora Costa

Brava existeix un eix de comunicació que

enllaça municipis amb personalitat pròpia:

les vies verdes de Girona. Tot passejant o

pedalant pels seus traçats, se’ns ofereix la

possibilitat de viure experiències que ens

quedaran en el record molt més enllà del

temps que duri el nostre viatge. I és que els

125 quilòmetres de recorregut de les vies

verdes de Girona són molt més que unes

rutes de comunicació entre 5 comarques i

28 poblacions; són un eix d’interpretació del

territori. Val la pena entretenir-nos a desco-

brir els seus secrets.

L’antic recorregut dels trens petits, avui

reconvertit en via verda, ens obrirà pas entre

els encants naturals, la riquesa patrimonial i

la història dels pobles per on transcorren les

vies verdes de Girona. Un viatge que ens

permetrà recórrer també diverses rutes

complementàries, que surten de la via i

retornen a ella, i ens donen a conèixer

secrets guardats al llarg del temps, històries

i llegendes recordades pels vilatans i suc-

cessos que van contribuir a formar el pai-

satge i han forjat el caràcter dels pobles.

Aquestes experiències les podem viure a

qualsevol punt de les vies verdes de Girona,

gràcies als plafons i tòtems interpretatius,

en quatre idiomes (català, castellà, francès i

anglès) que anirem trobant al llarg del reco-

rregut, a peu de ruta. En total, 25 itineraris

complementaris que podem conèixer al

detall si a més disposem de les noves guies

“Els secrets de les vies verdes – Dels

Pirineus a la Costa Brava”, que s’estructu-

ren segons tres de les rutes actuals (Ripoll –

Olot, Olot – Girona i Girona – Sant Feliu de

Guíxols) i que es poden adquirir a la web

www.viesverdes.org, en punts d’informació

de la ruta i a llibreries especialitzades.

Per als qui han fet el pas del paper a la infor-

mació digital, també es poden descarregar

gratuïtament a la mateixa web les rutes en

versió electrònica, o e-rutes, segons el

tipus de maquinari que es disposi: Android,

Blackberry o Windows Mobile, i propera-

ment també per Iphone. Les “e-rutes” per-

meten l’orientació i el guiatge gràcies a la

seva cartografia i el dispositiu GPS. Tant les

guies com les e-rutes s’ofereixen també en

quatre idiomes.

A més, per conèixer amb profunditat la his-

tòria i curiositats sobre les vies verdes giro-

nines, es poden visitar els nous centres

d’interpretació del territori situats a Ripoll,

a l’edifici del Centre d’Acollida Turística

(CAT) i a Sant Feliu de Guíxols, a l’antic edi-

fici del Tinglado, a tocar de mar. A més

d’exposicions diverses, es pot gaudir d’au-

diovisuals o jocs interactius

L


TURISME RURAL BAR-REST.CASA FELIUC/ Únic, s/n · 25577 TAVASCAN (Lleida) · www.agroturisme.orgTel. 973 623 163 / 607 999 730 Mª Àngels Colomer ·

TURISME PALLARS SOBIRÀ- OFICINA DE TURISME I ENS DEPROMOCIÓ – Camí de la Cabanera, s/n25560 Sort - Tel. 973 62 10 02 - Fax 973 62 10 [email protected] · www.pallarssobira.info

PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICIPrat de la Guarda, 4 - 25597 EspotTel. i Fax 973 62 40 [email protected]

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU(el Paller de Ca l’Antonet) Ctra. N-260, km. 231,3. - 25595 LLAVORSI Tel. 973 62 23 35 - Fax 973 62 20 [email protected]

CONSORCI DE TURISMEVALLS D’ÀNEU Ctra. Port de la Bonaigua, s/n 25587 València d’Àneu - Tel. 973 62 65 68 [email protected] - www.vallsdaneu.org

Dades d’interès

SORT48 RAL·LI INTERNACIONAL DE LA NOGUERA PALLARESADel 16 al 24 de juliol

ESTERRI D'ÀNEUESBAIOLA'T FESTIVAL DE TEATREDel 22 al 24 de juliol

PERAMEA30 FIRA D'ARTESANIA 30 de juliol

ESTERRI D'ÀNEUPUJADA AL PORT DE SALAU1 d'agost

ESCÀS3è TALLER DE FORMATGE D'ESCÀS7 d'agost

SORTOBERT TURÍSTIC D'ESCACS NOCTURNDel 10 al 13 d'agost

ESTERRI D'ÀNEUXII FIRA D'ARTISTES I ARTESANS DE LES VALLS D'ÀNEU14 d'agost

OLPFESTES DEL SETGE D'OLP15 d'agost

LLAVORSÍCONCURS DE GOSSOS D'ATURA DEL PALLARS21 d'agost

GERRI DE LA SALBALL DE LA MORISCA 21 d'agost

SORT4ª CONCENTRACIÓ DE VEHICLES TUNING 27 d'agost

SORTHOMENATGE AL GENERAL MORAGUES11 de setembre

RIALPII ULTRA TRIAL 17 i 18 de setembre

SORTVIII TROBADA DE VEHICLES CLÀSSICSENFIRA'T A LLESSUI1 i 2 d'octubre

ESCÀS3ª CAMINADA POPULAR9 d'octubre

ESTERRI D'ÀNEUFIRA DE SANTA TERESA15 i 16 d'octubre

TIRVIAFIRA DE TIRVIA22 i 23 d'octubre

SORTFIRA DE TARDOR. MOSTRA D'OVELLA"XISQUETA"5 i 6 de novembre

ESTERRI D'ÀNEUFIRA DE SANTA CATERINA19 de novembre

Agenda Pallars Sobirà[ PALLARS SOBIRÀ LES VALLS D’ÀNEU >

es del punt de vista turístic,les Valls d’Àneu ens ofereixenun ventall de possibilitats gai-rebé inesgotables. Podempracticar-hi des d’esports d’a-

ventura i d’hivern, excursionisme, rutes deBTT o simples passejades, en el marc delParc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany deSant Maurici i els seus entorns, fins a rutesdel romànic, visitar l’Ecomuseu o gaudir dela gastronomia autòctona en un marc on elspobles encara mantenen l’encant d’una tra-dició mil·lenària, agrícola i ramadera, forjadaamb pedra, fusta i llosa, sense haver renun-ciat al progrés i a la tecnologia.

DESCOBRIR LES VALLS D’ÀNEU EN BICICLETAEl Centre BTT Valls d’Àneu PallarsSobirà, inaugurat el passat octubre, ensproposa més de 200 km de rutes homolo-gades i accessibles per a tots els nivells. Elsmés exigents i preparats poden realitzarrutes tècniques amb grans desnivells —finsa 1.300 metres— i les famílies que cerquenitineraris menys dificultosos poden accedira rutes senzilles on gaudir de la natura.Parlem de l’únic centre BTT de Catalunya

que ens permet endinsar-nos en un paisat-ge únic: l’estany de Sant Maurici, al ParcNacional d’Aigüestortes.

El punt d’acollida d’aquest centre de BTTestà situat a Esterri. Disposa d’11 rutes,cadascuna de les quals convenientmentsenyalitzada segons la normativa vigent. Elrecorregut comprèn quatre tipus d’itineraris:3 rutes verdes, 3 rutes blaves, 2 rutes ver-melles i 3 rutes negres.

La Mollera, la Presalla, Dorve, Gerdar, Plade la Font, Montcaubo, Roca Blanca, laMola, Sant Maurici, Bonabé i Isards consti-tueixen els itineraris que ens proposenaquests circuits. La seva senyalització com-prèn diversos tipus de senyals com ara pla-ques direccionals, de direcció falsa, deperill, de doble circulació i de situació.

És molt important que ens informem de laruta que volem realitzar i de les condicionsmeteorològiques amb què ens trobarem ique triem, sempre que sigui possible, uncircuit que s’ajusti al nostre nivell. Seguir elscamins senyalitzats i ésser respectuososamb l’entorn natural i amb el medi ambient

són condicions sine qua non si volem gau-dir sense sobresalts d’aquests bonics itine-raris.

A Esterri hi trobarem una botiga especialit-zada en bicicletes que ens oferirà serveiscomplementaris com, per exemple, untaller de reparació de bicicletes, un serveide venda de recanvis i accessoris, un serveide guia i de transport de bicicletes, així comtota mena d’informació sobre l’estat de lesrutes. També tindrem l’oportunitat de realit-zar les sortides acompanyats de guiesexcepcionals originaris del territori.

Cal destacar, també, que cada diumenge elClub Esports Aventura Valls d’Àneu, vincu-lat al centre BTT, ens proposa una ruta dife-rent totalment gratuïta. Els establimentsadherits al Consorci de Turisme, promotordel centre BTT, s’acullen als avantatges delclient de la bici, que ofereix barretes energè-tiques, esmorzars i disposició de places perguardar les bicis, netejar-les, etc

Si voleu més informació podeu adreçar-vosal web: www.vallsdaneu.org

Les Valls d’Àneu: un destí ideal per aamants de la BTT i del cicloturisme alcor del PirineuSituades a la capçalera de la Noguera Pallaresa, a la zona més septentrional del Pallars Sobirà, les Valls d’À-neu són una subcomarca ben delimitada, amb una forta personalitat històrica. Des del punt de vista geogrà-fic, la seva ubicació en ple Pirineu axial ha configurat el territori en un veritable paradís natural on s’alternenfrondoses valls modelades per l’acció de rius i barrancs, boscos de coníferes, prats alpins i alts cims envol-tats de llacs d’origen glacial.

Font i fotos: Consorci de Turisme Valls d’Àneu

D


> PALLARS SOBIRÀ AGENDA ]

a Costa Brava és una de les des-tinacions catalanes més freqüen-tades durant els mesos d’estiu.Sovint s’ha parlat d’un perfil de

turisme familiar a la recerca d’una mica detranquil·litat i de repòs. Si bé és cert quegran part dels visitants cerquen aquest ves-sant més familiar, també ho és el fet que laCosta Brava acull, cada cop més, un turis-me inquiet i amb ganes d’aventura. Lespossibilitats que aquest espai costaner potoferir en aquest sentit són moltes. Aixídoncs, als tranquils i reconfortants passeigscontemplant parcs naturals, aiguamolls,

reserves marines, paratges naturals i espaisprotegits, màxims exponents de les virtutsdel territori, s’hi afegeix l’atractiu que oferei-xen les marines, els ports esportius, elscentres de submarinisme, les escoles devela i de windsurf, entre d’altres, d’aquestsdos-cents quilòmetres de costa. Parlem,doncs, d’un marc incomparable on a la con-centració màgica de recorreguts, flora,fauna i paisatge marí s’hi suma una impor-tant oferta d’activitats relacionada amb elturisme nàutic.

Gràcies a aquesta oferta d’activitats, tenim

l’oportunitat, experts i no experts, de sub-mergir-nos o d’iniciar-nos en la pràctica i l’a-prenentatge d’esports nàutics com ara l’es-quí nàutic, el windsurf, la vela i el catamarà,el caiac, l’snorkelling i el submarinisme,entre d’altres, en un entorn que satisfaràtotes les nostres expectatives.

L’esquí nàutic és un esport apassionantd’habilitat, velocitat i equilibri. Si hem prac-ticat l’esquí anteriorment, en només unesquantes sessions podrem dibuixar el nostrepropi solc d’escuma sobre l’aigua. Si l’emo-ció que ens ofereix l’esquí nàutic no és prou

intensa, podem llançar-nos, mai més bendit, al descobriment d’una disciplina dife-rent: el wakeboard, la qual ha revolucionatl’esquí nàutic tradicional: girs, salts i remu-llades a dojo quan les planxes entren al maramb força.

Més tranquil.les i contemplatives són lesexcursions i les travessies en caiac.Descobrirem coves amagades, caletes iracons perduts. El caiac ens conduirà aespais verges i a espadats imponents, allàon els característics pins projecten la sevaombra dins l’aigua.

Un altre dels esports de què podem gaudiren aquest entorn mariner és el windsurf. Labadia de Roses i el golf de Pals són elsespais idonis per fruir del vent i de la veloci-tat mentre cavalquem entre mar i cel.Propulsat a vela, aquest esport ens enlaira aunes altures que poden arribar a tallar larespiració abans d’aterrar entre esquitxos illiscar, empesos pel vent damunt d’unaplanxa. Aquesta modalitat esportiva és lamés representativa a la badia de Roses,concretament a la platja de Sant PerePescador, on cada any hi té lloc, des de famés d’una dècada, una prova delCampionat del Món de Windsurf de la PWA(Professional Windsurfers Association). Enaquesta platja també acostumem a assistira la pràctica del kitesurf.

També podem fruir del mar propulsats perl’energia més neta i silenciosa: la de la velai el catamarà. Es tracta d’una navegacióautònoma on és molt important la tècnicaper treure el major partit de l’embarcació.Aquest tipus de navegació aporta alhorarelaxació i tensió, la que desperta la veloci-tat, i això la converteix en una activitat moltatractiva. El catamarà és fàcil de pilotar imolt ràpid. Aquest fet és determinant a l’ho-ra de guanyar adeptes; hi ha qui diu queaquest esport crea una veritable addicció.

És coneguda la pràctica del submarinismeen aigües de la Costa Brava. De fet parlemd’una activitat que es desenvolupa des defa molt temps i que constitueix el motiu pelqual molts turistes escullen aquesta desti-nació. Hivern i estiu, el fons marí ens obse-quia amb penya-segats, racons rocallosos,reserves naturals, coves, turons submergits,restes de vaixells naufragats, entre moltsaltres atractius. Les illes Medes, un delsespais naturals del Mediterrani més desta-cats per a la pràctica d’aquest esport, ensbrinden l’oportunitat d’assistir a un magníficespectacle de flora i fauna que habita sotales seves aigües tranquil·les.

Un tub, unes aletes, unes ulleres i un vestitde neoprè: tot el que necessitem per endin-sar-nos en l’aventura de la vida submarinaen illes, illots, praderies d’algues i reserves

naturals (cap de Creus); indrets marinsd’absoluta i espectacular bellesa. Haurempracticat, així, l’anomenat snorkelling.

En definitiva, els amants dels esports nàu-tics trobaran a la Costa Brava la millor res-posta a les seves inquietuds aquàtiques, enun context que els oferirà, a més, un ampliventall de tradicions culturals i culinàries enun entorn paisatgístic de gran interès, on lessuaus temperatures de l’aire i de l’aiguaconstitueixen un veritable privilegi de quègaudir tot l’any. El sol i el mar el tenim,només hem d’afegir les ganes de trobar-hidelit.

Turisme nàutic a la Costa Brava:aventura, bellesa i tradició

L

[ ALT I BAIX EMPORDÀ TURISME NÀUTIC A LA COSTA BRAVA >

El Pirineu gironí és una destinació de bellesa incomparable que ofereix al visitant la possibilitat d’endinsar-se en un món on cada racó amaga una emoció per viure. Dins d’aquest món, la Costa Brava i la seva parti-cular combinació d’orografia, vegetació i mar i muntanya fan de la regió un paratge natural excepcional, lasingularitat del qual rau en la pluralitat de microambients que aplega.

Text i fotos: Patronat de Turisme Costra Brava - Girona

A DALT: Parc Natural Cap de Creus. Itinerannia. Arxiu d'Imatges Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

A SOTA: PN Cap de Creus. Itinerannia.Arxiu d'Imatges Patronat de TurismeCosta Brava Girona.

Caiac, Portlligat. Alex Gostelli. Arxiud'Imatges Patronat de Turisme CostaBrava Girona.


ALT I BAIX EMPORDÀ TURISME NÀUTIC A LA COSTA BRAVA >

LA COPA DEL MÓN DE WINDSURFING ASANT PERE PESCADOR: GRAN PREMICATALUNYA COSTA BRAVA 2011.

La que fa més de 20 anys va començar comuna reunió d’amics windsurfistes és avuiuna prova reconeguda mundialment dinsdel circuit professional (PWA World Tour) i,enguany, de l’1 al 5 de juny, ha celebrat laseva tretzena edició al Golf de Roses.

100 participants de més de 30 països, unafira de material per conèixer les últimesnovetats en planxes i veles i molt ambientconformen el Gran Premi Catalunya CostaBrava, una de les etapes d’un circuit, elPWA World Tour, que, a través dels marsdels diferents continents, disputen els pro-fessionals del windsurf. El Golf de Roses iconcretament les platges de Sant PerePescador, han rebut, un any més, els millorswindsurfistes del món.

La qualitat de les platges, les òptimes con-dicions que ofereixen a l’hora de navegar i,sobretot, la bona estructura que les carac-teritza i que facilita la pràctica d’aquestesport a nivell afeccionat, són factors deter-minants per entendre que les aigües delGolf de Roses formin part d’aquesta impor-tant competició. El vent, garbí o migjorn,mestral o tramuntana, fa les delícies delnavegant amb intensitats mitjanes queoscil·len entre els 10 i els 25 nusos de velo-citat.

El Gran Premi Catalunya Costa Brava ésuna de les proves amb més participació delcircuit mundial. L’Eslàlom es considera ladisciplina reina. La tècnica i la velocitat fanzigzaguejar les taules a través d’un recorre-gut marcat amb boies, a la recerca de quiarribi primer.

Aquest any, els participants van arribar a laCosta Brava provinents de la prova d’eslà-lom de Corea. La Costa Brava constituí elpunt de partida dels regatistes, que es diri-girien directament a Bonaire on era previstala prova de Freestyle.

El nombre total de participants en aquestaedició fou de 64, els quals, depenent de lescondicions del vent, navegaren en sèries de8, 16 o 32, eliminant-se progressivamentfins arribar a la final.

Vàrem tornar a gaudir en aquesta ocasió dela presència de regatistes mítics com elcanari Bjorn Dunkerbeck, regatista méscomplet del moment, l’actual rècordman develocitat a vela, Antoine Albeau, i el nord-americà Kevin Pritchard o els germansMoussilmani.

Els patrocinadors privats de l’esdevenimenthan estat el Càmping la Ballena Alegre i elsvehicles wolkswagen. El recolzament insti-tucional ha arribat de la mà dels municipisde la Badia de Roses, de la Diputació deGirona, del Patronat de Turisme GironaCosta Brava i del Consell Català de l’Esport

i Turisme de Catalunya. Paral·lelament aaquesta prova del windsurf, vàrem assistir,al Càmping la Ballena Alegre de Sant PerePescador, a la Surfalegre, la major concen-tració de windsurfistes del nostre país i pos-siblement de la Mediterrània. Aquesta escelebra cada any des de fa 22 anys i l’orga-nitza la revista Surf a Vela conjuntamentamb el càmping. Recull una vintena d’es-

tands que ofereixen les darreres novetatspel que fa a aquest apassionant món delsurf.

També té lloc la VII Concentració de lespopulars Furgonetes Clàssiques Wolks-wagen que tant s’identifiquen amb la figuradel windsurfista. En definitiva, tot plegat, lagran festa del Windsurf

ALT I BAIX EMPORDÀ TURISME NÀUTIC A LA COSTA BRAVA > A SOTA: PWA 2010, Sant Pere Pescador.Organitzacio PWA Costa Brava. Arxiu d'ImatgesPatronat de Turisme Costa Brava Girona.

A LA DRETA: Windsurf. Toni Leon.Arxiu d'Imatges Patronat de TurismeCosta Brava Girona.

Al bell mig del call jueu de Castelló d’Empúries està ubicat l’ho-tel de la Moneda, considerat monument històric i on es pot gau-dir de moltes activitats: cultura, paisatge, espais naturals, golf,platges, gastronomia, senderisme, cicloturisme...(Triangle Dalí,Parcs Naturals: Cap de Creus, dels Aiguamolls de l'Empordà i del'Albera, ruïnes d'Empúries...) Vine i descobreix-nos...

HOTELDE LA MONEDA****

Pl. de la Moneda 8-10 · Tel. 972 158 602 CASTELLÓ D'EMPÚRIES (Girona)[email protected] · www.hoteldelamoneda.com

En el reduït nucli de cases de Cinclaus, el restaurant MasConcas ens rep amb els braços oberts amb una cartagenerosa i ben treballada. El Chef François Prat, apassio-nat de la cuina, us delectarà amb un bon àpat i uns temp-tadors i ben elaborats postres. Aquest estiu estrena unaterrassa de benvinguda als clients, un lloc ideal per fer l’a-peritiu amb una variada proposta de tapes i que serveix depreludi per a un bon dinar o sopar. DIMARTS TANCAT

RESTAURANTMAS CONCAS

Camí de Cinc Claus a Empúries s/n · 17130 L'ESCALA (Girona)Tel. 972 77 51 58 · [email protected]

Casa pairal catalana situada a la zona antiga del poble deCapmany que data del segle XVIII. Totalment restaurada i conver-tida en quatre allotjaments rurals independents, que gaudeixen detotes les comoditats, dins d’un context antic, amb mobles d’èpo-ca, parets de pedra, bigues de fusta... Lloc molt acollidor, propiciper a descansar, relaxar-se i divertir-se. Descobreixi el nostre spa.

ALLOTJAMENT RURALCAN LLOBET

Major, 14 - CAPMANY (Girona)Tel. 972 549 236 / 629 367 406 - Fax 972 549 236www.canllobet.com - [email protected]

Restaurant ubicat a Fortià, petit municipi de la comarca del’Alt Empordà, de cuina regional. Degut a que manté lesparets de pedra amb volta catalana gaudeix d’un acollidoraspecte típicament català. Té tres menjadors climatitzats,una magnífica terrassa, una acollidora part coberta i unaaltra descoberta amb jardí i pàrquing propi.Menú diari: De dilluns a divendres 10,50€, dissabtes11,90€, diumenges 13,90€ i nits 16,90€

RESTAURANTREINA SIBIL·LA

C/Reina Sibil·la, 5 · FORTIÀ (Girona) · Tel. 972 534 038www.reinasibil-la.com


Cuina casolana: canelons, caldo gallego,sarsuela de marisc per encàrreg.Terrassa. Situat davant les vinyes

RESTAURANTTURÓ DE LA PERDIU

Ctra. de Roses · (a 2 km de la ctra. de Figueres a Llança)GARRIGUELLA (Girona)Tel. 972 530 129

L’hotel-restaurant Empòrium és un establiment familiar dirigitper la família Jordà Giró. L’hotel disposa de 40 habitacions dediferents tipologies totalment equipades. També s’ofereix unservei de cafeteria. El restaurant Empòrium proposa una cuinatradicional empordanesa posada al dia amb productes empor-danesos i ecològics; intentant oferir una cuina estacional i delpaisatge de l’Alt Empordà; amb arrels però personal; evolutivai emocional.

HOTEL RESTAURANTEMPORIUM**

Sta. Clara, 31 · CASTELLÓ D'EMPÚRIES (Girona)Tel. 972 250 593 - Fax 972 250 661www.emporiumhotel.com · [email protected]

RESTAURANT PORTAL DE LA GALLARDAPere Estany, 14 - 17486 Castelló d’Empúries - Tel. 972 250 152HORARI D’HIVERN: De dimecres a dilluns: migdia. Dimarts festa. Divendres i dissabte: migdia i nitHORARI DE CUINA:Migdia de 13.00 a 15.30 h. Nit de 20.00 a 23.00 h

El Portal de la GallardaCuina de qualitat en el millor entorn paisatgístic i arquitectònic de la zona

Restaurant

Torre gòtica del segle

XIII, ubicada a l'antiga

muralla de Castelló

d'Empúries, on gaudiràs

d'una gran experiència

gastronòmica amb la

cuina de mercat tradi-

cional de gran qualitat,

envoltat d'un magnífic

espectacle visual, millo-

rat encara amb les

darreres reformes de

l'establiment.

RESTAURANT CA LA TERESACuina i vins de l’Empordà.Ctra de Roses, 26 · SANT PERE PESCADOR (Girona)Tel. 972 520 641

"La bona cuina necessita temps". Petit i acollidor espai onpoder gaudir d’una cuina acurada, a partir de productes demàxima qualitat, i elaboracions respectuoses basadesessencialment en tècniques d’avantguarda. Bodega clima-titzada, 130 referències escollides entre les 64 D.O. nacio-nals, el 50% catalanes i de petites bodegues emergents.Festa setmanal, dilluns i dimarts, de setembre a juny.

RESTAURANTANTAVIANA

Llers, 5-7 · FIGUERES (Girona)Tel. 972 51 03 77 - [email protected]

ALT EMPORDÀ TURISME C/ Nou, 48 2 - 17600 FigueresTel. 972 514 431 - www.empordaturisme.cat

OFICINA DE TURISME DE FIGUERESPl. Del Sol, s/n - 17600 Figueres - Tel. 972 503 155

OFICINA DE TURISME DE L’ESCALAPlaça de les Escoles, 1 - 17130 l’EscalaTel. 972 770 603 - www.lescala.cat

Dades d’interès Alt Empordà

CONSELL COMARCAL BAIX EMPORDÀC/ Tarongers, 12 - Tel. 972 642 310 - 17100 La Bisbald'Empordà - [email protected]

OF. TURISME DE SANTA CRISTINA D'AROTel. 972 83 52 93 - [email protected]

OFICINA DE TURISME DE PALAFRUGELLTel. 972 30 02 28 - [email protected]

OFICINA DE TURISME DE PALAMÓSTel. 972 60 05 00 - [email protected]

OF. TURISME DE TORROELLA-L'ESTARTITTel. 972 75 19 10 - [email protected]

OF. TURSIME CALONGE-SANT ANTONITel. 972 66 17 14 - [email protected]

OFICINA DE TURISME DE BEGURTel. 972 62 45 20 - [email protected]

OFICINA DE TURISME DE PALSTel. 972 63 73 80 - [email protected]

OF. TURISME SANT FELIU DE GUÍXOLSTel. 972 82 06 46 - [email protected]

Dades d’interès Baix Empordà

CASTELLÓ D'EMPÚRIES, L'ESCALA, LLANÇÀFESTA DEL CARME 16 de juliol

PERALADAFESTIVAL INTERNACIONAL DEL CASTELLDE PERALADA Juliol i agost

PORTBOU FIRA D'ARTESANIA 7 d'agost

CASTELLÓ D'EMPÚRIESFESTA DE SANT LLORENÇ 10 d'agost

FIGUERESMOSTRA DE VI DE L'EMPORDÀDel 8 a l'11 de setembre

CASTELLÓ D'EMPÚRIESFESTIVAL TERRA DE TROBADORSJORNADES GASTRONÒMIQUES MEDIEVALS9, 10 i 11 de setembre

DIVERSES POBLACIONSCELEBRACIÓ DE LA DIADA DE CATALUNYA11 de setembreL'ESCALA FESTA DE LA SAL 17 de setembre

LLADÓ FIRA DEL FORMATGE 18 de setembre

CAMALLERAEXPOSICIÓ, MOSTRA I CONCURS D'AUS25 i 26 de setembre

COLERAFIRA DELS PUNTAIRES 29 de setembre

L'ESCALAJORNADES GASTRONÒMIQUES DE L'ANXOVA I EL SUQUET Del 2 al 16 d'octubre

L'ARMENTERA FIRA DE LA POMA 9 d'octubre

FIGUERES FIRA DEL PILAR 12 d'octubre

Agenda Alt Empordà

SANTA CRISTINA D'AROXV TEMPORADA DE MÚSICA DE CAMBRA 2011De juny a setembre

PALAFRUGELL FESTIVAL JARDINS DE CAP ROIG 15, 16, 22, 23, 29 i 30 de juliol

BEGUR FIRA ARTESANAL 21 de juliol

SANTA CRISTINA D'AROFESTA MAJOR Del 21 al 25 de juliol

SANT FELIU DE GUÍXOLS49è FESTIVAL INTERNACIONAL DE LA PORTA FERRADA Del 21 al 24 i del 27 al 30 de juliol

BEGUR XXXIV FESTIVAL DE MÚSICA 22 i 29 de juliol i 5, 12 i 19 d'agost

S'AGARÓFESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA23 i 30 de juliol, 7, 14, i 20 d'agost

PALAMÓSMOSTRA DE L'HAVANERA CATALANA Agost

BEGURVIII FIRA D'INDIANS 2, 3 i 4 de setembre

PALAFRUGELLFESTIVAL DE JAZZ COSTA BRAVA Octubre

Agenda Baix Empordà

99Pànxing Pirineus

ALT I BAIX EMPORDÀ AGENDA >

RESTAURANT EL CALIUCtra. Pistes, s/n · 25528 TAÜLL (Lleida)Tel. 973 69 62 12 - 649 248 [email protected] · www.elcaliutaull.com

RESTAURANT LA LLEBRETACarta elaborada i rebosteria pròpia. Amb zonade terrassa. Ctra. de la Vall, s/n · BARRUERA (Lleida)Tel. 973 694 042 / 619 025 508 · www.restaurantlallebreta.com

HOTEL REST. FONDEVILACtra. Taüll, 22 · BOÍ (Lleida)Tel. 973 696 011 · 973 696 [email protected] · www.hotelfondevila.com

Dades d’interèsPATRONAT COMARCAL DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇAAv. Victoriano Muñoz, 4 - 25520 El Pont de SuertTel. 973 69 04 02 / 902 10 15 16 - Fax 973 69 05 [email protected] - www.altaribagorça.cat

OFICINA DEL PATRONAT DE LA VALL DE BOÍPg. Sant Feliu, 43 - 25527 BarrueraTel. 973 69 40 00 - Fax 973 69 41 [email protected] - www.vallboi.com

OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DEL PONT DE SUERTAv. Victoriano Muñoz, 22 - 25520 El Pont de SuertTel. 973 69 06 40 / 973 69 00 05 - Fax 973 69 02 [email protected] - www.elpontdesuert.com

CENTRE DEL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ C/ del Batalló, 5 - 25528 Erill-la-VallTel. 973 69 67 15 - Fax 973 69 67 [email protected] - www.centreromanic.com

PUNT D’INFORMACIÓ DE VILALLERC/ Sant Climent, 1 - 25552 Vilaller - Tel. 973 69 81 [email protected] - vilaller.ddl.net

CASA DEL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTESC/ de les Greieres, 2 - 25528 Boí - Tel. 973 69 61 89www.parcsdecatalunya.net/aiguestortes.htm

CENTRE D’INFORMACIÓ DEL PARC LA SERRADORAC/ del Port, 10 - 25553 Senet - Tel. 973 69 82 32

TAÜLLBALL DE FESTA MAJOR17 de juliol

BARRUERAFESTA MAJOR29, 30 i 31 de juliol

EL PONT DE SUERTFESTA MAJOR Del 4 al 7 d'agost

VILALLER, EL PONT DE SUERT, CALDES DE BOÍ20a EDICIÓ "SOLISTES A L'ALTA RIBAGORÇA"Agost

VILALLERFESTA MAJORDel 13 al 16 d'agost

DURROBALL PLA I CANVI DE MAJORDOMS10 de setembre

DIVERSES POBLACIONSCELEBRACIÓ DE LA DIADA DE CATALUNYA11 de setembre

BARRUERA12a FIRA DE BESTIAR 25 de setembre

EL PONT DE SUERT12a FIRA DE LA GIRELLA 23 d'octubre

A TOTA LA COMARCA17es JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL BOLETCada cap de setmana d'octubre

VILALLERFIRA DE TOT SANTS 2 de novembre

Agenda Alta Ribagorça

[ ALTA RIBAGORÇA 20A EDICIÓ DE “SOLISTES A L’ALTA RIBAGORÇA” >

azz de principis desegle XX, música i ballirlandesos, funk, bluesi bugui-bugui carre-gats d’humor és el queens proposa enguany

aquesta trobada musical. El seuobjectiu? Apropar la música dequalitat a tots els públics,fomentar la presència de jovesintèrprets i, al mateix temps, quegaudim de l’entorn incompara-ble que acompanya els capves-pres i les nits d’estiu.

Quatre grans actuacionsens hi esperen:

El 6 d’agost. a les 23 hores. enl’entorn de l’església SantCliment de Vilaller, tindrem l’o-portunitat de gaudir del so deljazz de començaments del segleXX de la mà de Woody’s Tribute,formació que reuneix cinc gransmúsics a la recerca d’aquestamúsica comunicativa i senseartificis. Tant la seva qualitat comla seva divertida posada enescena faran que veure’ls endirecte esdevingui una experièn-cia lúdica i festiva a través de laqual gaudirem d’una músicaautèntica i genuïna.

Els músics d’Antrim Rose el 13d’agost, a les 23 hores, a laplaça Major del Pont de Suertper oferir-nos un complet combi-nat de música i dansa. Músics iballarines sincronitzaran el seuart i ompliran l’escenari en totesles seves vessants; així que, al’exhibició del ball, se li sumaràl’esplendor de la música.Aquestes formacions ens mos-traran diferents estils de dansairlandesa, els seus instruments iles seves melodies. Polkes,reels, jigs i cançons tradicionalsirlandeses es serviran a un públicque, de ben segur, acabarà convertint-se enpart de l’espectacle.

Per commemorar el 20è aniversari d’aquest

cicle de concerts i per tal d’oferir al públicuna actuació original i divertida, enguany,concretament el 20 d’agost, a les 23 hores,a l’absis de l’església de Sant Joan de Boí,

compartiran escenari dos grupsque actuaren per separat elsanys 2007 i 2010 en l’esmentatcicle. Parlem de la formacióTxus Blues & José Bluefingersi de David Giorcelli. Els primers,que han estat descrits com “elblues de la comèdia”, ens oferi-ran un repertori compost per ungran nombre de temes propis id’adaptacions de temes clàssicsdel blues acompanyats d’altresque, sense ser-ho, seran inter-pretats al més pur estil “bluse-ro”, tots tractats sempre des delvessant humorístic. DavidGiorcelli, una de les millorsmans esquerres del país, lidera-rà el seu propi trio de BoogieWoogie & Blues.

Finalment, el 27 d’agost, a les 23hores, al Balneari de Caldes deBoí, tindrem l’oportunitat depassar una vetllada ben mogudaamb Sala 2, grup format percinc components que ens faràrecordar els hits més sonats deles dècades dels 70, dels 80 idels 90 a ritme de rock, disco,funky, pop i el millor del rockcatalà. Podrem escoltar temesde Michael Jackson, Tina Turner,Gloria Gaynor, Donna Summers,Aerosmith, Luz Casal i Sopa deCabra, entre d’altres. Una hora imitja de música en rigorós direc-te de què gaudiran joves i no tanjoves.

Així que convidem tothom a par-ticipar en aquest original espectacle onaquest llenguatge universal que és la músi-ca ens permetrà comunicar-nos i ens des-pertarà sensacions noves i divertides

20a edició de “Solistes a l’Alta Ribagorça”Arriba una nova edició del cicle de concerts Solistes a l’Alta Ribagorça, ni més ni menys que la 20a. El cicle es va iniciarl’1 d’agost de 1992 amb el concert de Cristian Florea, un gran virtuós del violoncel, a l’església de Sant Climent de Taüll.Des d’aleshores i al llarg d’aquests 20 anys, moltes persones han gaudit de la qualitat i de l’eclecticisme musical delsdiferents concerts realitzats en el marc de les esglésies d’aquesta comarca.

Font: Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça

J

ALTA RIBAGORÇA AGENDA >

El Pont de Suert.

Petit restaurant dels pioners de la vall, de tracte molt properamb els clients. La decoració és rústica però amb un punt demodernitat. La cuina queda a la vista del menjador, la il·lumina-ció és càlida i tot plegat ens aporta un ambient íntim i relaxat.La cuina és elaborada, amb productes de la zona com el pollas-tre de corral amb pinyons i poma, els civets de caça o la terri-na de cua de bou. Des de 1996 el trobareu a la Guia Michelin.

RESTAURANTLA CABANA

Ctra. Taül, 16 · BOÍ (Lleida) Tel. 973 696 213 / 699 841 833www.lacabana-boi.com · [email protected]

Música, dansa i humor:un combinat ple de

color i de ritme que ensdelitarà en l’entorn

incomparable de lesnits d’estiu



[ PALLARS JUSSÀ SENDERISME AL PALLARS JUSSÀ > PALLARS JUSSÀ SENDERISME AL PALLARS JUSSÀ >

l Consell Comarcal ha iniciat unprojecte de condicionament irecuperació dels antics caminsde ferradura i altres camins his-tòrics i tradicionals de la comar-

ca per adaptar-los com a infraestructuresideals per a la pràctica del senderisme. Enconcret, s’han senyalitzat i adaptat 43 rutesen llocs d’interès estratègic que permetenrealitzar un recorregut senderístic per a totsels nivells.

El Pallars Jussà destaca per posseir un delspaisatges més diversos del territori català,que comprèn des de l’alta muntanya delspics i les valls profundes de la vall Fosca i lavall de Manyanet —accés al Parc Nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici—fins a l’aire més mediterrani de la Conca deTremp i del Montsec.

Els castells de frontera, el romànic, lescoves, les fagedes, els nuclis abandonats,

els pobles medievals, els rius, els estanys,els embassaments i tot un seguit d’ele-ments sorprenents podran ésser desco-berts i interpretats pel senderista mentregaudeix de la varietat paisatgística delsracons del Pallars. A la vegada, la xarxa decases de pagès, d’albergs i d’allotjamentsturístics de la comarca permeten planificaruna estada inoblidable en aquest territori.La creixent demanda per part dels visitantsa la comarca ha fet que tant l’administraciópública com el sector del turisme es plante-gessin la possibilitat de crear nous produc-tes de senderisme. Es tracta d’habilitar elscamins històrics com a infraestructuressenderístiques i, en aquest sentit, a bandad’adequar més de 200 km de senders,s’han dissenyat diversos productes que esposaran en funcionament properament,entre els quals destaquem “el cinquè llac” iel camí pel Pallars Jussà.

Indrets del Pallars Jussà accessibles mitjan-

çant la xarxa de senders:- Frontera medieval: castells de Mur,Llordà, Sant Gervàs i Orcau, diverses torresde guaita i ermites romàniques - Serra del Montsec, amb el

congost de Mont-rebei.- Reserva del Boumort- La Terreta i la vall dels Voltors- Vall Alta de Serradell- Vall de Manyanet- Vall Fosca- Accés a Aigüestortes, amb el telefèric

de l’estany Gento- Zona de restes i jaciments paleontolò-gics i de dinosaures, a la Conca Dellà

EL CINQUÈ LLACEs tracta d’una ruta senderística de mun-tanya mitjana que transcorre pels municipisde la Pobla de Segur, de Baix Pallars, de laTorre de Cabdella, de Sarroca de Bellera ide Senterada, amb un recorregut total de 96km, a través d’un itinerari senyalitzat, previst

per realitzar en 5 etapes. Aquest recorregutté l’inici i el final a la Pobla de Segur. Resultaclau per a aquest producte l’accés en trans-port públic mitjançant “lo tren del llac”.Mentre es realitza aquest camí es fa unrecorregut en el temps mentre s’observendòlmens, viles closes, ponts, romànic,nuclis abandonats i nombroses construc-cions de pedra seca, tot emmarcat en unpaisatge espectacular i divers que canviaràtotalment en funció de l’època de l’any enquè es realitzi.

Tot el circuit del Cinquè Llac està integrat enla xarxa de senders del Pallars Jussà i delPallars Sobirà i a la vegada disposa d’unindicatiu específic —una marca de pastor—que ens indica tot el recorregut.

Un seguit d’allotjaments turístics i de casesde pagès faran que la planificació d’aquestitinerari senderístic, que és tot un plaer perals sentits, d’una manera totalment respec-tuosa amb l’entorn.

S’ha creat l’Associació Marques de Pastor,constituïda per establiments turístics de lazona, els quals comercialitzen el productecomplet, incloent-hi l’allotjament i els àpatsdurant els cinc dies de travessa.

El recorregut de l’itinerari té una longitudtotal de 96 km i està concebut per ésserrealitzat en cinc etapes:- De la Pobla de Segur a Peramea, passantper la masia de Peracalç, Peracalç iCortscastell, amb un recorregut total de21,5 km i un desnivell de 640 m.

- De Peramea a Beranui, passant perBalestui, Sellui i Gramenet, amb un recorre-gut total de 17,9 km i 650 m de desnivell.- De Beranui a Buira, passant per la Planade Mont-rós, Castell-estaó, Antist, Estavill iLarén, amb un recorregut total de 19.34 kmi un desnivell de 550 m.- De Buira a Senterada, passant per SantaColoma d’Erdo, la Bastida de Bellera i elpont del Diable, amb un recorregut de 12,7km i 370 m de desnivell.- De Senterada a la Pobla de Segur passantper l’estany de Montcortés —5è llac—,Peracalç i Montsó, amb un recorregut de24,9 km i un desnivell de 711 m.

EL CAMÍ PEL PALLARS JUSSÀ“El camí” és un recorregut a peu que uniràles comarques de parla catalana tot pas-sant pels seus principals indrets de valorcultural, paisatgístic i històric. És un projec-te de l’Associació Pas en què participenvoluntàriament els ajuntaments per onpassa i les persones que hi col·laboren. Enel cas del Pallars Jussà, hi col·labora elConsell Comarcal amb el suport dels ajun-taments de Sant Esteve de la Sarga, deCastell de Mur i de Tremp.

El camí pel Pallars Jussà transcorre des delcongost de Mont-rebei fins a la Clua, SantEsteve de la Sarga, Castellnou, el Meüll,Vilamolat, Castell de Mur, Guàrdia deNoguera, Palau, Tremp, Claret, Eroles,Claramunt i finalitza al Pont de Montanyana.Durant el recorregut, a més de visitar dife-rents pobles, viles closes, molins, ermitesromàniques, castells i esglésies, el sende-

rista gaudirà del paisatge, la fauna, la flora ila geologia tan especial com la que s’em-marca en aquest espai prepirinenc, a la vorade la serra del Montsec Senderisme al Pallars Jussà,

camina i emociona’tDescobrir la diversitat del Pallars Jussà, un territori ric en patrimoni cultural, paisatgístic, geològic, paleonto-lògic i natural, fa que el senderisme, en aquest territori, resulti una de les activitats més gratificants de quèes pot gaudir al Pirineu.

Font i fotos: Consell Comarcal del Pallars Jussà

E

A SOTA: Pessonada.

A LA DRETA: Pont Bo.Rus.

L’habilitació de camins històrics, l’adequació de quilòmetresde senders i la creació de nous itineraris seran aviat una

realitat gràcies a la demanda creixent per part dels visitantsa la comarca del Pallars Jussà.

L’any 1951, coincidint amb l’arribada del ferrocarril a la Pobla deSegur, la família Solé obrí les portes d’un petit establiment hoteler.Actualment, s’ha transformat en un complex modern i confortable,on la tercera generació de la família continua proporcionant, a turistesi viatgers, l’ambient familiar i acollidor que l’ha caracteritzat al llargd’aquests anys. Serveis: bar-cafeteria, restaurant, habitacions,apartaments, accés per a minusvàlids, jardí, piscina i pàrquing.

HOTEL-APARTHOTELSOLÉ

Av. de l'Estació, 44 - 48 · LA POBLA DE SEGUR (Lleida)Tel. 973 68 04 52 - 973 66 00 [email protected]

A la Vall Fosca hi ha l'Era del Marxant, un allotjamentconfortable on gaudireu de la tranquil·litat en unespai rústic i amb un gust exquisit.També podeu assaborir els plats de la seva braseriarestaurant.

RESTAURANTL’ERA DEL MARXANT

Pl. del Portal, 25 · 25513 LA POBLETA DE BELLVEÍ (Lleida)Tel. 973 66 17 35 · [email protected]

HOTEL REST. ARTUROC/ Major, 19 25513 LA POBLETA DE BELLVEÍ (Lleida) · Tel. 973 66 17 [email protected]

HOTEL SEGLE XXPlaça de la Creu, 8 · 25620 TREMP (Lleida)Tel. 973 65 00 00 · [email protected]

TURISME RURAL CASA BATLLEPl. Major, s/n · 25555 LES ESGLÉSIES (Lleida)Tel. 973 666 015 · [email protected]

HOTEL VALL FOSCAC/ Carretera, s/n · 25512 MOLINOS (Lleida)Tel. 973 663 024 · [email protected]

CÀMPING VALL FOSCACtra. de Senterada a Capdella Km 1425515 TORRE CAPDELLA (Lleida) · Tel. 973 66 30 80Tel. 659 510 451 Sr. Antonio · www.camping-vallfosca.com

OFICINA DE TURISME DE LAPOBLA DE SEGURAv. Verdaguer, 35 - 25500 La Pobla de SegurTel. 973 68 02 57 - Fax 973 68 02 [email protected] - www.pobladesegur.org

OFICINA DE TURISME DE TREMPPlaça de la Creu, 1 - 25620 TrempTel. 973 65 00 05 - 973 65 00 09 - Fax 973 65 20 [email protected]

OFICINA DE TURISME D’ISONAPl. de l’Assumpció, 2-3 - 25600 IsonaTel. 973 66 50 62 - Fax 973 66 42 [email protected] - www.parc-cretaci.com

PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE LA VALL FOSCACasa Consistorial. Únic, s/n25515 La Torre de CapdellaTel. 973 66 30 01 - 973 25 22 31 - Fax 973 66 31 [email protected] - www.vallfosca.net

Dades d’interès

CONQUESFESTA MAJOR16 de juliol

POBLA DE SEGURFESTA DELS BOMBERS16 i 17 de juliol

TREMPCINEMA A LA FRESCA19 i 28 de juliol

TREMP"BLACK IN BLUE" JAZZ 21 de juliol

SANT ROMÀFESTA MAJOR23 de juliol

POBLA DE SEGUR FESTA MAJORTRAVESSA TRADICIONAL AL LLAC23 i 24 de juliol

ORCAUFESTA MAJOR 31 de juliol

TREMPCINEMA A LA FRESCA2, 9 i 16 d'agost

TREMPANIMACIÓ I ESCUMA "ESCUMANIMACIÓ"4 d'agost

SALÀS DE PALLARSFESTA MAJORDel 5 al 7 d'agost

ARAMUNTFESTA MAJOR 6 i 7 d'agost

CLAVEROLFESTA MAJOR6 i 7 d'agost

TREMP"LOS CANECA SHOW"11 d'agost

TORALLAFESTA MAJOR13 d'agost

TORALLOLAFESTA MAJOR13 d'agost

RIVERTFESTA MAJOR13 i 14 d'agost

SALÀS DE PALLARSFIRA ART 13 i 14 d'agost

FIGUEROLA D'ORCAUFESTA MAJOR15 d'agost

HORTONEDAFESTA MAJOR 15 d'agost

PESSONADAFESTA MAJOR15 d'agost

SALÀS DE PALLARSAPLEC SANT ROC18 d'agost

TREMPHAVANERES I ROM CREMAT18 d'agost

TALARNFESTA MAJOR20 i 21 d'agost

VILAMITJANAFESTA MAJOR20 i 21 d'agost

ISONAFESTA MAJOR27 i 28 d'agost

PALAU DE NOGUERAFESTA MAJOR27 i 28 d'agost

SOSSÍSFESTA MAJOR28 d'agost

BASTURSFESTA MAJOR3 de setembre

TREMPFESTA MAJORDel 8 a l'11 de setembre

SALÀS DE PALLARSFESTA MAJOR PETITA10 i 11 de setembre

POBLA DE SEGURTRADICIONAL OFRENA FLORAL AL MONUMENT DEL GENERAL MORAGUES11 de setembre

LA POBLETA DE BELLBEVÍFIRA RAMADERA1 i 2 d'octubre

ISONAFIRA BOLETUS23 d'octubre

TREMPFIRA DE CODONY29 d'octubre

TALARNFIRA DEL COL·LECCIONISME12 i 13 de novembre

Agenda Pallars Jussà

PALLARS JUSSÀ AGENDA >A SOTA: Llacs de Basturs

LA BRUJITA HECHICERALA BRUJITA HECHICERA

93 850 97 81 - 608 53 67 5393 850 97 81 - 608 53 67 53

Nací para

ayudarte!- Videncia- Tarot - Péndulo- Aciertos garantizados

Te atenderé personalmente las 24 hTe atenderé personalmente las 24 h

Guiad’establiments

[ GUIA D’ESTABLIMENTS >

Ctra. Maçanet, 1717722 DARNIUS

Girona Tel. 972 53 57 00

Mòbil 667 53 46 49 [email protected]

Turisme RuralCan Massot

www.canmassot.com



On trobaràsel Pànxing Pirineus

ALT CAMP OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE VALLSC/ Cort, 6 - Valls - 977 612 530

ALT EMPORDÀOFICINA DE TURISME DE CADAQUÈSC/ Cotxe 2 A - Cadaqués - 972 258 315OFICINA DE TURISME DE CASTELLÓD'EMPÚRIES Plaça Jaume I, s/nCastelló d'Empúries - 972 156 233OFICINA DE TURISME PORT DE LA SELVAC/ Mar, 1 - El Port de la Selva - 972 387 025OFICINA DE TURISME DE FIGUERESPlaça Sol, s/n - Figueres - 972 503 155OFICINA DE TURISME DE L'ESCALACtra. Orriols a Viladamat - L'Escala972 770 603OFICINA DE TURISME DE PERALADAPl. Peixateria, 6 - Peralada - 972 538 840OFICINA DE TURISME DE ROSESAv. Platja, 39 - Roses - 972 152 043

ALT PENEDÈSOFICINA DE TURISME DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS C/ Cort, 14Vilafranca del Penedès - 93 892 03 58

ALT URGELLOFICINA COMARCAL DE TURISME DE L'ALT URGELL Passeig de Joan Brudieu, 15La Seu d'Urgell - 973 353 112

ALTA RIBAGORÇAOFICINA DE TURISME DE LA VALL DE BOÍPasseig Sant Feliu, 43 - Barruera973 694 000OFICINA MUNICIPAL DE TURISME EL PONT DE SUERT Av. Victoriano Muñoz, 23El Pont de Suert - 973 690 640PATRONAT COMARCAL DE TURISME DEL'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 ElPont de Suert - Tel. 973 690402

ANDORRAOFICINA DE TURISME D'ANDORRA LA VELLAPlaça de la Ronda - Andorra la Vella00 376 827 117OFICINA DE TURISME VALLS DE CANILLOCaseta Pro-Turisme Canillo - Canillo00 376 751 090OFICINA DE TURISME DE LA MASSANAAvda. Sant Antoni - La Massana00 376 835 693

ANOIAOFICINA DE TURISME DEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIAPl. Sant Miquel, 5 - Igualada - 93 805 15 85

BAGESOFICINA DE TURISME DE CARDONAAv. Del Rastrillo, s/n - Cardona - 93 869 27 98OFICINA DE TURISME DE MANRESAVia Sant Ignasi, 40 - Manresa - 93 878 40 90OFICINA DE TURISME DEL CARDENERC-55 Km. 39 - Sant Martí de Torroella93 836 17 08OFICINA DE TURISME DE SÚRIAC/ Sant Climent, 21 - Súria - 93 869 56 85

BAIX CAMPOFICINA COMARCAL DE TURISME DEL BAIX CAMPC/ Dr. Ferran, 8 - Reus - 977 322 155

BAIX EBREOFICINA DE TURISME DE TORTOSAAv. Generalitat, s/n - Tortosa - 977 442 567

BAIX EMPORDÀOFICINA DE TURISME DE LA BISBALD'EMPORDÀ Pl. del Castell, s/n La Bisbal d'Empordà - 972 645 166OFICINA DE TURISME DE PALAFRUGELLPl. Església, s/n Can Rosés - Palafrugell972 611 820

OFICINA DE TURISME DE PALAMÓSPg. del Mar, 22 - Palamós - 972 600 500/50OFICINA DE TURISME DE PALSPlaça Major, 7 - Pals - 972 637 380OFICINA DE TURISME DE SANT FELIU DEGUÍXOLS Pl. Monestir, s/nSant Feliu de Guíxols - 972 820 051

BAIX LLOBREGATOFICINA DE TURISME LOCAL I COMARCALDE CASTELLDEFELSC/ Pintor Serrasanta, 4 - Castelldefels 93 635 27 27

BAIX PENEDÈSCENTRE D’INICIATIVES I TURISME DEL VENDRELLC/ Doctor Robert, 33 - El Vendrell977 665 872

BARCELONÈSCENTRE D'INFORMACIÓ I TURISME DE CATALUNYA Passeig de Gràcia, 107 Palau Robert - Barcelona - 93 238 40 00CENTRE D'INFORMACIÓ I TURISME DE BARCELONA Pl. Catalunya, 17 soterraniBarcelona - 807 117 222

BERGUEDÀOFICINA DE TURISME POBLA DE LILLETPlaça Ajuntament, s/n - Pobla de Lillet687 998 541OFICINA DE TURISME DE BAGÀPujada a Palau, 7 - Bagà 93 824 48 62OFICINA DE TURISME DE BERGAC/ Àngels, 7 - Berga 93 821 13 84OFICINA DE TURISME DEL MASSÍS DEL PEDRAFORCAPl. Pedraforca, s/nSaldes - 93 825 80 46OFICINA DE TURISME DEL PARC FLUVIAL DELLLOBREGAT Antiga estació de tren de Cal VidalPuig-reig - 938 380 093 CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LES COLONIESTEXTILS DEL LLOBREGATTorre de l'Amo de Viladomiu NouGironella - 938 250 689

CERDANYAPATRONAT DE TURISME D'ALPC/ Nord, s/n - Alp - 972 890 385PATRONAT DE TURISME DE PUIGCERDÀC/ Querol, 1 - Puigcerdà - 972 880 542PATRONAT TURISME BELLVER DE CERDANYAPl. Sant Roc - Bellver de Cerdanya973 510 229OFICINA DE TURISME DE LLÍVIAC/ Forns, 11 - Llívia 972 896 313OFICINA DE TURISME DE CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - Puigcerdà972 140 665

CONCA DE BARBERÀOFICINA DE TURISME DE MONTBLANCC/ Miguel Alfonso, s/n - Montblanc 977 861 733

GARRAFOFICINA DE TURISME DE VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme (Parc de RibesRoges) Vilanova i la Geltrú - 93 815 45 17OFICINA DE TURISME DE SITGES Plaça Eduard Maristany, 2 - Sitges93 894 42 51

GARRIGUESOFICINA DE TURISME DE LES BORGES BLANQUES Av. Francesc Macià, 54Les Borges Blanques - 973 142 658

GARROTXAOFICINA DE TURISME DE BESALÚPl. Llibertat, 1 - Besalú - 972 591 240OFICINA DE TURISME D'OLOTC/ Hospici, 8 - Olot - 972 260 141

OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN LES FONTS Ctra. d'Olot, 53Sant Joan les Fonts - 972 290 507

GIRONÈSOFICINA DE TURISME DE GIRONA Joan Maragall, 2 - Girona - 872 975 975OFICINA TURISME GIRONA C/ BerenguerCarnisser, 5 - Girona - 972 211 678

LANGUEDOC-ROUSSILLONOFICINA DE TURISME DE LES ANGLES2, Av. de l'Aude 3615 Pyreneige o B.P. 18Les Angles - 33 468 04 32 76OFICINA DE TURISME DE FONT ROMEUFont Romeu - 0033 468 306 830OFICINA DE TURISME DE OSSEJA Pl. Sante Lucie - Osseja - 0033 468 306 830OFICINA DE TURISME SALLAGOSASallagosa - 0033 468 047 289

MARESMEOFICINA DE TURISME DE MATARÓLa Riera, 48 - Mataró - 93 758 26 98

MALLORCAOFICINA DE TURISME DE PALMAPlaça Espanya - Palma de Mallorca Tel. 971 75 43 29OFICINA DE TURISME DE CA'N PICAFORTPlaça Gabriel Roca, 6 - Ca'n PicafortSta. Margalida - Tel. 971 85 03 10

MIDI-PYRÉNÉESOFICINA DE TURISME VALLÉES D’AXAx-les-Thermes - Tel. 0033 561 646 060

MONTSIÀOFICINA DE TURISME D’AMPOSTAAv. Sant Jaume, 1- Amposta - 977 703 453

NOGUERAOFICINA DE TURISME DE BALAGUERPlaça Mercadal, 1 - Balaguer - 973 446 606

OSONAOFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE VICCiutat, 4 - Vic - 93 886 20 91CENTRE DE TURISME D’OSONAEix Onze de Setembre, 11 - Vic93 885 17 15

PALLARS JUSSÀOFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35 - La Pobla de Segur973 680 257OFICINA DE TURISME DE TREMPPlaça de la Creu, 1 - Tremp - 973 650 005

PALLARS SOBIRÀOFICINA DE TURISME DE SORTCamí de la Cabanera, s/n - Sort 973 621 002

PLA DE L'ESTANYOFICINA DE TURISME DE BANYOLESPl. Major, 38 - Banyoles - 972 575 573

PLA D’URGELLOFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELLC/ Prat de la Riba, 1 - Mollerussa973 711 313

PRIORATOFICINA DE TURISME DEL PRIORATSant Marcel, 2 - Falset - 977 831 023

RIBERA D'EBREOFICINA DE TURISME DE MORA D'EBREPl. Sant Roc, s/n - Mora d'Ebre - 977 401 851

RIPOLLÈSOFICINA DE TURISME VALL DE CAMPRODONCtra. Comarcal 151, Km. 23,5 - Camprodon972 740 936

TURISME VALL DE RIBES Pl. Ajuntament, 3Ribes de Freser - 972 727 728OFICINA DE TURISME DE RIPOLLPlaça Abat Oliba, 1 - Ripoll - 972 702 351OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSES Palau Abadia, 9Sant Joan de les Abadesses - 972 720 599

SEGARRAOFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA SEGARRAC/ Major, 115 - Cervera - 973 531 303

SEGRIÀOFICINA DE TURISME DE LA GENERALITATDE CATALUNYA Plaça Ramon Berenguer, 14Lleida - 973 248 840OFICINA DE TURISME DE LLEIDAC/ Major, 31 bis - Lleida- 902 250 050

SELVAOFICINA DE TURISME D'ARBÚCIESC/ Major, 6 - Arbúcies - 972 162 477OFICINA DE TURISME DE LLORET DE MARPl. de la Vila, 1 - Lloret de Mar - 972 364 735OFICINA DE TURISME DE SANTA COLOMA DE FARNERS Pg. Sant Salvador, s/nSanta Coloma de Farners - 972 840 808OFICINA DE TURISME DE TOSSA DE MARAv. Pelegrí, 25 Ed. La Nau - Tossa de Mar972 340 108

SOLSONÈSOFICINA DE TURISME DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS Ctra. de Berga, s/nSant Llorenç de Morunys - 973 492 181OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈSCtra. de Bassella, 1 - Solsona - 973 482 310

TARRAGONÈSOFICINA DE TURISME DE LA GENERALITATDE CATALUNYAC/ Fortuny, 4 - Tarragona - 977 233 415

TERRA ALTAOFICINA DE TURISME DE GANDESA C/ Bassad'en Gaire, s/n - Gandesa - 977 420 018

URGELLOFICINA COMARCAL DE TURISME DE L'URGELLC/ Agoders, 16 - Tàrrega - 973 500 707

VALL D'ARANTORISME VAL D'ARANCtra. de Gausac, 1 - Vielha - 973 640 688OFICINA DE TURISME DE BOSSÒSTPasseig Eduard Aunós, 14 - Bossòst973 647 279OFICINA DE TURISME DE VIELHASarriuela, 6 - Vielha - 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTALOFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE SANTCUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/nSant Cugat del Vallès - 93 675 99 52OFICINA DE TURISME DE TERRASSARaval de Montserral, 14 - Terrassa 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTALOFICINA DE TURISME DE GRANOLLERSSant Roc, 1 - GranollersOFICINA DE TURISME ROCA VILLAGEComplex Comercial Roca VillageLa Roca

Ens podràs trobar a molts dels hotels, restaurants, turismes rurals, botigues d’esports, museus, centres esportius,camps de golf i d’altres oficines de turisme de Catalunya, Andorra, sud de França i Mallorca.O si ho prefereixes te l’enviem a casa. Per a més informació: Tel. 972 88 24 28 · [email protected]

Oficines de Turisme:

pirineus

Documents

Transcript of pirineus