PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA I. … · N 1a Classificació del sòl,...
105
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA I. MEMÒRIA
Transcript of PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA I. … · N 1a Classificació del sòl,...
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
DE CALELLA
I. MEMÒRIA
2
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
DE CALELLA
I. MEMÒRIA
Per l’equip redactor Calella, 24 / febrer / 2005
3
4
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
ÍNDEX GENERAL DE DOCUMENTACIÓ I. MEMÒRIA
II. NORMATIVA
III. CATÀLEG
IV. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE
V. PLÀNOLS
5
ÍNDEX GENERAL DE PLÀNOLS
PLÀNOLS INFORMATIUS
I 01 Situació. 1:10.000
I 02 Geomorfologia 1:10.000
I 03 Clinometria 1:10.000
I 04 Hidrografia 1:10.000
I 05 Usos del sòl 1:10.000
I 06 Vegetació 1:10.000
I 07 Riscos geològics 1:10.000
I 08 Risc d’incendis 1:10.000
I 09 Paisatge 1:10.000
I 10 Creixement històric 1:5.000
I 11 Situació actual de l’edificació 1:5.000
I 12 Usos actuals de l’edificació 1:5.000
I 13.1 Normes subsidiàries vigent 1:5.000
I 13.2 Normes subsidiàries vigent 1:5.000
PLÀNOLS NORMATIUS
N 1a Classificació del sòl, sectors de planejament i comunicacions. 1:5.000
N 1b Espais lliures, equipaments i xarxa bàsica de vianants 1:5.000
N 1c
ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
Esquema general, règim del sòl, sectors i sistemes 1:5.000
N 12. 1:5.000
N 22.ZONIFICACIÓ Terme municipal 1:5.000
N 13. 1:2.000
N 23. 1:2.000
N 33. 1:2.000
N 43. 1:2.000
N 53. 1:2.000
N 63. 1:2.000
N 73.
ZONIFICACIÓ DETALLADA Sòl urbà i sòl urbanitzable
1:2.000
N 4a.1 1:5.000
N 4a.2Aigua – Xarxa bàsica
1:5.000
N 4b.1 Sanejament – Xarxa bàsica 1:5.000
N 4c.1 1:5.000
N 4c.2Electricitat – Xarxa bàsica 1:5.000
N 4d.1 e.1
INFRASTRUC-TURES
Gas / Telecomunicacions – Xarxa bàsica 1:5.000
7
8
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................11 1.1. Calella .....................................................................................................................11 1.2. Objecte i finalitat del Pla general.............................................................................11 1.3. Adequació del Pla general a la normativa legal vigent ...........................................11 1.4. Redacció .................................................................................................................11
2. MEDI NATURAL I MEDI AMBIENT.................................................................................12 2.1 Situació ....................................................................................................................12 2.2. Clima .......................................................................................................................12 2.3. Aigües .....................................................................................................................13 2.4. Energia....................................................................................................................18 2.5. Residus ...................................................................................................................20 2.6. Qualitat ambiental ...................................................................................................22 2.7. Medi físic .................................................................................................................23 2.8. Usos del sòl.............................................................................................................26 2.9. Vegetació ................................................................................................................30 2.10. Faixa litoral ............................................................................................................35 2.11. Paisatge i diversitat natural ...................................................................................36 2.12. Riscos naturals i tecnològics.................................................................................39 2.13. Aspectes clau........................................................................................................43
3. OBJECTIUS AMBIENTALS ............................................................................................46 3.1. Objectius ambientals...............................................................................................46
4. ANÀLISI SOCI ECONÒMICA..........................................................................................48 4.1. Entorn comarcal i municipal ....................................................................................48
5. EVOLUCIÓ HISTÒRICA..................................................................................................54 5.1. Creixement històric .................................................................................................54 5.2. El pla de 1894 .........................................................................................................54
6. ESTRUCTURA URBANA I PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT.............................56 6.1. Anàlisi del planejament vigent.................................................................................56 6.2. Anàlisi de l’edificació consolidada...........................................................................57
7. PROPOSTA D’ORDENACIÓ DEL POUM DE CALELLA...............................................58 7.1. Marc General ..........................................................................................................58 7.2. Propostes de caràcter general. ...............................................................................58 7.3. Propostes específiques de sistemes i diferents àrees urbanes. .............................61
8. MESURES ADOPTADES PER FACILITAR L’ASSOLIMENT D’UNA MOBILITAT SOSTENIBLE................................................................................................................ 64 8.1. Anàlisi de la mobilitat en relació al planejament vigent .......................................... 64 8.2. Anàlisi de la mobilitat actual en relació a la carretera N-II ...................................... 64 8.3. Aspectes socio-demogràfics................................................................................... 69 8.4. Mercat laboral ......................................................................................................... 73 8.5. Turisme i comerç .................................................................................................... 75 8.6. El parc immobiliari .................................................................................................. 80 8.7. Previsions a l’horitzó 2015...................................................................................... 83 8.8. Propostes del POUM per millorar la xarxa viària .................................................... 86 8.9. Altres propostes del POUM per millorar la mobilitat sostenible.............................. 86
9. RESUM DE SUPERFÍCIES ............................................................................................. 88 9.1. Resum de superfícies ............................................................................................. 88 9.2. Potencial residencial............................................................................................... 89 9.3. Relació entre sostre edificable i espais lliures. ....................................................... 90 9.4. Determinació dels sectors en sòl urbà en els que s’estableix cessió
d’aprofitament per increment en relació al planejament anterior.......................... 91 9.5. Localització del 20% de reserva per habitatge protegit i del 10% de
reserva per habitatge assequible ......................................................................... 92 9.6. Valoració dels costos d’execució dels sistemes urbanístics en sòl
urbà ...................................................................................................................... 93 10. AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA FINANCERA.................................................. 97
10.1. Presentació........................................................................................................... 97 10.2. El pressupost recent ............................................................................................. 98 10.3. Previsions a l’horitzó 2010.................................................................................. 100 10.4. El programa de inversions .................................................................................. 101 10.5. Hipòtesis sobre ingressos i despeses ................................................................ 101 10.6. Resultats a l’horitzó 2010 ................................................................................... 102
11. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA......................................................... 104 12. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE.............. 105
12.1. Antecedents........................................................................................................ 105 12.2. Edificis inclosos al Catàleg de patrimoni arquitectònic situats en
sòl no urbanitzable ............................................................................................. 105 12.3. Identificació de les masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del
POUM de Calella................................................................................................ 105
9
10
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Calella
Calella és un municipi situat al litoral central de Catalunya, a la costa del Maresme, equidistant de Girona i Barcelona. Com molts altres municipis d’aquest sector, el seu terme s’estén des de la carena de la Serralada litoral, amb alçades que superen els 400 m, fins a la Mediterrània. Queda limitat, per l’est, pel Rierany dels Frares, i per l’oest, per la punta de Calella, un dels pocs llocs on un contrafort rocallós trenca el caràcter rectilini de la platges sorrenques del Maresme. El municipi té una superfície planimètrica d’unes 790 ha i una població permanent d’uns 14.000 habitants. La població flotant de l’estiu dobla de llarg la població permanent.
A diferència d’altres municipis costaners del Maresme, la major part de la població de Calella està concentrada en un sol nucli urbà, que s’ha desenvolupat a l’entorn del nucli històric, amb dues úniques urbanitzacions separades d’aquest, de petites dimensions, la del km 3 de la carretera d’Hortsavinyà i la de Dalt Calella, situada a la part més alta de la Serralada litoral.
Calella està ben comunicada, per terra, mitjançant la carretera N-II, l’autopista C-32 i la línia de ferrocarril Barcelona-Girona.
1.2. Objecte i finalitat del Pla general
Les Normes Subsidiàries de planejament actualment vigents, van ser aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 23 de novembre de 1987. El document aprovat va ser redactat per l’arquitecte Josep Maria Romaní i Bueno
El temps transcorregut, la realització de bona part de les seves determinacions, i els canvis socieconòmics soferts durant aquests anys aconsellen la seva revisió.
L’execució del planejament que serà substituït pel Pla general ha dotat el nucli urbà d’uns estàndards mínims d’espais lliures, equipaments i infrastructures. Paral·lelament, però no independentment, hem assistit a una creixent conscienciació en temes mediambientals i de qualitat urbana.
Ambdós processos situen els aspectes qualitatius en un primer pla de reflexió urbana, el que implica el seu tractament sistemàtic en tot el procés: en l’anàlisi, en la definició de criteris, i com a objectius en sí mateixos.
El Pla general també ha de servir per actualitzar i ajustar les determinacions de les Normes subsidiàries vigents, preveure l’ordenació urbana de les noves infrastructures i àrees de nou creixement, millorar la connectivitat entre les diferents zones urbanes, i protegir el patrimoni natural i el paisatge circumdant.
1.3. Adequació del Pla general a la normativa legal vigent
Els presents treballs tenen les determinacions d’un Pla general, que es redacta d’acord amb l’establert a la Llei 6/1998 de 13 d’abril sobre Règim del sòl i valoracions, i el Decret legislatiu 1/1990 de Refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.
1.4. Redacció
L’estudi i execució d’aquests treballs es fa per encàrrec de l’Ajuntament de Calella i es realitza per l’equip dirigit per Esteve Corominas i Noguera, arquitecte, amb la col·laboració dels arquitectes: Joaquim Ginesta, Josep de Solà-Morales, Narcís Reverendo pel que fa a planejament; de l’advocat Narcís Pérez Moratones com assessor jurídic; del geòleg Josep Maria Mallarach per a l’assessoria mediambiental; i amb la col·laboració del Gabinet d’Estudis Econòmics per a l’estudi socieconòmic.
11
2. MEDI NATURAL I MEDI AMBIENT
2.1 Situació
Geogràfica
Calella és un municipi situat al litoral central de Catalunya, a la costa del Maresme, equidistant de Girona i Barcelona. Com molts altres municipis d’aquest sector, el seu terme s’estén des de la carena de la Serralada litoral, amb alçades que superen els 400 m, fins a la Mediterrània. Queda limitat, per l’est, pel Rierany dels Frares, i per l’oest, per la punta de Calella, un dels pocs llocs on un contrafort rocallós trenca el caràcter rectilini de la platges sorrenques del Maresme. El municipi té una superfície planimètrica d’unes 790 ha i una població permanent d’uns 14.000 habitants. La població flotant de l’estiu dobla de llarg la població permanent.
A diferència d’altres municipis costaners del Maresme, la major part de la població de Calella està concentrada en un sol nucli urbà, que s’ha desenvolupat a l’entorn del nucli històric, amb dues úniques urbanitzacions separades d’aquest, de petites dimensions, la del km 3 de la carretera d’Hortsavinyà i la de Dalt Calella, situada a la part més alta de la Serralada litoral.
Calella està ben comunicada, per terra, mitjançant la carretera N-II, l’autopista C-32 i la línia de ferrocarril Barcelona-Girona.
Administrativa
El municipi de Calella es troba a l’Alt Maresme, és dir, el sector oriental de la comarca del Maresme, que és la més oriental de les set comarques que conformen l’Àrea Metropolitana de Barcelona, altrament dita Regió I de Catalunya. Pertany al bisbat de Girona.
El terme de Calella limita al Nord i a l’Est amb el municipi de Pineda de Mar, a l’oest amb el municipi de Sant Pol de Mar i al Nord-oest amb el municipi de Sant Cebrià de Vallalta. Per la banda Sud, en canvi, limita amb la mar Mediterrània. Físicament, el teixit urbà de Calella continua cap a Pineda de Mar, sense solució de continuïtat.
2.2. Clima
S’exposen les variables fonamentals del clima, el règim de temperatures i de precipitacions, la insolació i els vents, a partir de les dades disponibles1, les quals configuren, en conjunt, un clima típicament mediterrani temperat, suau i agradable.
Temperatures
El règim de temperatures de Calella és temperat càlid i es caracteritza per la doble oscil·lació diürna i anual, ambdues força limitades degut a la influència esmorteïdora del mar i l’efecte protector de la Serra de Montnegre. La temperatura mitjana anual oscil·la entre 15-17º. La mitjana del mes més fred oscil·la entre 7-9º i la del mes més càlid, entre 22-24º, de manera que l’oscil·lació de les temperatures mitjanes anuals es limita a uns 15º. Les gelades hi són escasses.
Aquest règim de temperatures tan suau i benigne té diversos efectes importants, entre quals escau destacar-ne dos: el període vegetatiu hi és pràcticament ininterromput, i les necessitats de calefacció hi són molt reduïdes, en relació amb altres parts de Catalunya.
Precipitacions i balanç hídric
El règim de precipitacions actual és mediterrani sec, amb una marcada variabilitat anual. Les precipitacions màximes es produeixen a la tardor, amb un 35% de promig, que pot arribar a superar el 50% en alguns anys, amb precipitacions molt concentrades en poques hores, que donen lloc a xàfecs intensos. La segona estació més plujosa és la primavera (25%), mentre que les precipitacions d’hivern i estiu són inferiors, equivalents al 21% i al 19% del total, respectivament.
Tanmateix, aquest règim de precipitacions ha experimentat canvis considerables durant els darrers temps. En efecte, l’anàlisi de les precipitacions mitjanes dels darrers 40 anys, calculat per decennis, mostra una tendència clara a la reducció de precipitacions, tal com mostra la taula següent.
1 Font: Servei de Metereologia de Catalunya, Departament de Medi Ambient.
12
Dècada Precip. Mitj.(l/m2) 1940 7931950 7001960 6971970 5741980 5231990 557
En cinquanta anys s’ha mesurat, doncs, a Calella una reducció mitjana de 236 l/m2 , en els promitjos calculats per dècada, la qual cosa resulta doblement significativa, en primer lloc per la magnitud, tant elevada, i en segon lloc, perquè aquesta reducció ha fet passar el clima del municipi des del mediterrani humit que tenia abans dels anys quaranta del segle vint, al mediterrani sec2, amb importants conseqüències ecològiques i ambientals.
La principal conseqüència és, sens dubte, el dèficit hídric. En efecte, l’evapotranspiració potencial es calcula que és, a Calella, d’uns 812 l/m2 3, un valor que, seixanta anys enrera representava un petit dèficit hídric, però que ha anat augmentant a mida que les precipitacions han anat minvant, fins assolir uns 255 l/m2 els darrers anys del segle vint. L’impacte d’aquest dèficit hídric s’agreuja pel fet que es produeix durant els mesos d’estiu, coincidint, doncs, amb el període de màxima demanda d’aigua, tant per usos urbans com agrícoles. Però també es manifesta d’altres formes, com és ara l’assecament de les fonts del municipi –vegeu 3.1.
Insolació i vents
Calella és un municipi molt assolellat, on els dies núvols i emboirats són comparativament escassos. La radiació solar mitjana rebuda s’estima en uns
2 El llindar entre un i altra s’accepta que són 700 l/m2.3 Segons l’índex de Thorwaite, Barcelona Regional (2000) a partir de dades de l’Ajuntament de Barcelona.
5384 Mj per metre quadrat a l’any4, amb una elevada potencialitat, doncs, per a la captació d’energia solar.
Els vents que predominen a Calella són la Marinada -o Garbí- i el Llevant5. El més freqüent és el Llevant (42%), vent procedent de l’est que porta (o portava) pluges. La Marinada és ocasionada pel contrast tèrmic que es produeix entre la terra i superfície del mar, i representa el 15% dels dies de vent; el seu influx és especialment significatiu a l’estiu, quan suavitzat la calor del migdia. La Serra de Montnegre protegeix Calella dels vents del nord. Les tempestes de llevant aporten sorres a la platja, mentre que les tempestes de migjorn tenen tendència erosiva.
2.3. Aigües
S’examinen la disposició de la xarxa hídrica, el seu règim de funcionament, els recursos hídrics subterranis, el funcionament del sistema hidrogeològic, la demanada d’aigua, l’abastament d’aigua potable i el tractament de les aigües residuals.
Hidrologia
La hidrologia del municipi de Calella es deixa dividir en dues parts, estretament relacionades, però de funcionament relativament independent, la hidrologia superficial i la subterrània. La primera és representada per la xarxa hidrogràfica i la segona pels aqüífers.
Les rieres i torrents del municipi de Calella es caracteritzen per tenir cursos curts i amb grans pendents, estar secs quasi sempre, i presentar un funcionament espasmòdic. En èpoques de pluges intenses poden portar cabals molt abundants, de centenars de metres cúbics, i solen generar pics al cap de pocs minuts (flash floods). Així, a la riera de Capaspre, la més important del municipi, s’han calculat cabals màxims de 84 m3/segon per un període de retorn de 100 anys i de 105 m3/seg
4 Font: l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya (2000)5 Segons dades de dos observadors locals, els senyors Tomàs Claramunt i Josep Llobet.
13
per un període de retorn de 500 anys6. Aquest règim hídric fa que s’hi donin amb relativa freqüència revingudes que solen ser més perilloses i catastròfiques, que no pas les revingudes dels rius (vegeu 12.3).
Una part de l’aigua de s’escola, de forma esporàdica, per les rieres alimenta els aqüífers que s’estenen a sota, i pels quals l’aigua circula a una velocitat molt inferior. La resta d’aigua, acomboiada en les revingudes, aboca directament a la mar.
Al municipi hi havia diverses sorgències naturals. Es té constància de que existien set fonts naturals, permanents o estacionals: la de Sant Quirze, de la Guineu, del Portal de Betlem, del Basté, de Vall de Roure, d’en Decay i del Far, a més de dues mines, la de ca l’Estol i la d’en Bartrina. En l’actualitat, totes les fonts s’han assecat, tret de la font del Far, que raja a la riba esquerra del torrent de les Basses, cap a la cota 13.
Hidrografia
La hidrografia del municipi està conformada per les típiques conques del Maresme, petites i amb fort pendent, que s’escolen des de la Serralada Litoral fins el mar. De direcció general NNW-SSE, aquestes conques tenen disposició paral·lela i llurs divisòries hidrogràfiques s’esvaeixen en assolir la plana litoral.
Domina la conca de la riera de Capaspre (o de Calella), amb una superfície d’unes 570 ha (el 70% del terme) que vessa directament a la Platja Gran, després d’haver creuat, canalitzada, el nucli urbà. Té uns 4 km de longitud, amb un pendent molt pronunciat a la capçalera, que minva gradualment cap a la plana al·luvial. Té dos tributaris principals, a l’est el Torrent d’en Comes, que drena el sector nordoriental del municipi, i a l’oest, el Torrent del Raig, que drena el sector occidental. És una conca ramificada, amb una alta densitat de drenatges, que té el seu punt culminant al Turó de la Punta de Garbí (423 m). La divisòria hidrogràfica d’aquesta conca coincideix, en bona part, amb el límit pel municipi pel nord i l’oest, superant-lo lleugerament per l’est (municipi de Pineda) i el nord-oest (municipi de Sant Cebrià de Vallalta).
6 Consell Comarcal del Maresme. Criteris de recuperació de la riera de Calella.
El 30% restant del municipi està repartit entre quatre conques hidrogràfiques, tres a l’angle sud-oest i una a l’extrem oriental.
El sector sudoccidental del municipi està drenat per tres petites conques, dues d’internes i la tercera, a cavall entre els municipis de Calella i de Sant Pol de Mar. D’est a oest, hi ha la conca del Torrent de la Vall d’en Guli, la conca del Torrent de les Bases i la del Torrent de la Cabra, amb uns cursos que no arriben a 1 km de longitud- i amb pendent molt fort.
Quasi la meitat de la petita conca del Torrent de la Vall d’en Guli està urbanitzada, i té dos terços del curs principal canalitzat, fins a la seva desembocadura a la Platja de Garbí.
La conca del torrent de les Basses, per contra, és una de les menys urbanitzades del municipi, i desemboca a la banda oriental de la Platja de la Roca Grossa. A la seva divisòria oriental hi ha el Far de Calella, i a la divisòria occidental, les Torretes. L’extrem occidental del terme està drenat per la conca del Torrent de la Cabra, que desemboca a la cala que es parteixen els termes de Calella i de Sant Pol de Mar. El Torrent de les Basses i el de la Cabra són els dos únics cursos hídrics del municipi que no tenen el seu curs baix alterat per obres de canalització o entubament.
El sector oriental del municipi, a l’Est de l’accés a Calella des de l’autopista C-32, és drenat per la conca del Rierany dels Frares, el qual està canalitzat subterràniament uns 1200 m per sota l’avinguda dels Frares, i desemboca a la Platja Gran, just a la partió amb el terme municipal de Pineda de Mar. A la boca de l’entubament, disposa d’un laminador per reduir la càrrega de sorres.
La superfície de domini públic hidràulic d’aquests cursos hídrics no ha estat legalment definida ni termenada encara, llevat d’aquells trams on han estat canalitzats, endegats o soterrats7.
Cal destacar que certs segments de lleres coincideixen, des de fa temps, amb carrers o camins públics. Atès que porten aigua de forma tant esporàdica, la major part de l’any serveixen, o poden servir, si més no, de camins. Aquest és el cas, per exemple, de sectors del Torrent del Raig i de la Riera de Capaspre. Aquesta circumstància, pròpia de les
7 Font: Agència Catalana de l’Aigua. Domini públic hidràulic.
14
rieres d’aquesta comarca, té diverses conseqüències importants tant des del punt de vista hidrològic, com de l’ús públic d’aquests corredors i dels risc de revingudes (vegeu 12.3).
Finalment, escau indicar que un sector de la plana litoral, situat entre el curs baix de la riera de Capaspre i el del Rierany dels Frares, no queda inclòs dins cap d’aquestes conques hidrogràfiques. Les antigues microconques d’aquesta àrea, de límits de difícil definició, han quedat completament alterades pel procés urbanitzador del nucli urbà de Calella que ocupa tot aquest sector. En l’actualitat són els carrers perpendiculars ala costa, tots ells pavimentats, els que canalitzen l’escorriment superficial quan hi ha pluges.
Aqüífers
La major part de l’aigua del municipi de Calella circula subterràniament i està continguda en els aqüífers. Aquests aqüífers que es poden agrupar en dos tipus bàsics, els de fissuració i els de porositat. Uns i altres estan interconnectats, encara que tenen cicles diferents.
Aquífers per fissuració.
Es desenvolupen dins dels substrats granodiorítics i esquistosos (vegeu 7.1), que formen els principals relleus del municipi. Malgrat que són els aqüífers que ocupen més extensió, tenen poca importància, en aquesta àrea, perquè tenen una baixa trasnmissivitat i pràcticament no són objecte d’explotació.
Aqüífers de porositat.
Apareixen desenvolupats en tres tipus de substrats diferents:
⎯ Els sediments al·luvials que constitueixen les terrasses fluvials, de composició relativament heterogènia, amb predomini de fracció sorra.
⎯ Els dipòsits de la plana litoral, formats per sorres.
⎯ Les formacions superficials que recobreixen bona part del substrat granodiorític, formades per sauló (el que resta del substrat després de la dissolució dels feldspats).
Els aqüífers al·luvials s’ha calculat que tenen una transmissivitat compresa entre 100-400 m2/dia, mentre que la dels aqüífers litorals és molt superior, compresa entre 1000-2000 m2/dia.
Les entrades d’aigua en aquest sistema aqüífer provenen de cinc bandes: infiltració directe de les aigües pluvials, retorns dels regs, recàrrega procedent dels aqüífers per fissuració, abocaments i fuites de les xarxes d’abastament urbana. S’ha estimat que aproximadament el 85% de les precipitacions que cauen damunt dels aqüífers s’evaporen directament, s’evapotranspiren a través de la vegetació, o s’aboquen al mar, i que només un 15% de les mateixes recarrega els aqüífers.
La única sortida natural del sistema aqüífer és el flux subterrani al mar, mentre que la resta de sortides són degudes a extraccions per a l’abastament urbà, agrícola o industrial. Actualment hi ha 24 pous inscrits al Registre d’Aigües del municipi , amb fondàries que oscil·len entre els 8 i els 35 m. No obstant, s’ha pogut saber que existeixen diversos pous, no legalitzats, de funcionament intermitent, vinculats a establiments hotelers, que exploten l’aqüífer litoral.
La major part de l’aigua que es consumeix a Calella no prové dels aqüífers del municipi, sinó de l’aqüífer al·luvial del Baix Tordera –vegeu 3.5- un aqüífer, que com la majoria dels aqüífers costaners del Maresme té problemes degut a l’excessiva explotació de què és objecte, la qual cosa han provocat una intrusió salina, intensificada durant els mesos d’estiu, quan les extraccions d’aigua dolça són més elevades.
Això no obstant, en els aqüífers del sector de Calella en concret, la tendència dels darrers anys és reduir la magnitud de la intrusió salina o, si més no, a estabilitzar-la. Els problemes que s’han manifestat alguns anys semblen reversibles, però es podrien agreujar si no es regulen les extraccions, la qual cosa pressuposa la prèvia legalització dels pous que encara no ho són.
D’altra banda, la majoria dels aqüífers litorals del Maresme són molt vulnerables a la contaminació i actualment estan fortament contaminats per nitrats (amb valors superiors als 100 mg/l) procedents dels lixiviats dels fertilitzants que s’aboquen, de forma inadequada, en molts conreus8, motiu pel qual tota la comarca ha estat legalment considerada
8 Generalitat de Catalunya (1999) Informe sobre l’estat del medi ambient de Catalunya.
15
“Zona vulnerable per contaminació de nitrats de fonts agràries” 9, en la qual són d’aplicació una sèrie de mesures reglamentàries10. A Calella, per ara, aquest tipus de contaminació sembla afectar només els pous de la plana agrícola, propers a la riera de Capaspre, motiu pel qual afecta, de forma estacional, el pou que abasteix la urbanització del km 311. Els pous de la riera de Capaspre presenten, a més, problemes de contaminació per fertilitzants i pesticides12. L’impacte de la contaminació per nitrats no sembla afectar, però, els pous del nucli urbà, situats a la plana litoral13.
A més, s’han detectat problemes de contaminació diferents en alguns dels pous situats aigües avall de l’antic abocador de residus sòlids urbans, amb unes concentracions de clorurs, nitrits, amoni, ferro, manganès, carbonat de calci i òxid de calci molt superiors a les màximes admissibles per l’aigua potable, i un empitjorament gradual detectat des de les primeres anàlisis, realitzades el 1994, quan es va clausurar l’abocador municipal, fins les darreres, de 199914. I també a la font del Far, la de més cabal del municipi, i l’única que brolla al moment de redactar aquestes ratlles, a resultes d’abocaments d’aigües residuals no controlats procedents d’unes instal·lacions esportives aigües amunt.
Demanda d’aigua
Des de 1996, el consum d’aigua potable de Calella s’ha mantingut pràcticament estable, amb un volum comprès entre 1,78–1,84 hm3 a l’any. Atesa la variabilitat de la distribució de població flotant i la manca de dades fiables, el consum mitjà anual per habitant resulta difícil de calcular. A partir dels consums dels sis mesos que hi ha menys quantitat de turistes (gener,
9 Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.10 Ordre de 22 d’octubre de 1998 del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen.11 Segons el farmacèutic municipal, Sr. Mela (2001)12 Idem.13 Auditoria Ambiental de Calella (2001)14 Idem.
febrer, març, abril, novembre i desembre) es pot estimar un consum comprès entre 293-297 litres/hab./dia15, el qual resultaria, tanmateix, força superior al consum mitjà dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (259 litres/hab./dia)16
La segona característica important de la demanda d’aigua de Calella és la seva forta estacionalitat. Durant els mesos d’estiu, quan la població supera els 30.000 habitants, el consum total d’aigua es dispara. El consum màxim es produeix durant el mes d’agost, amb valors compresos entre 244.908 i 268.394 m3 d’aigua aportats a la xarxa.
L’augment de la demanda dels municipis de l’Alt Maresme que s’abasteixen de l’aqüífer del Baix Tordera ha provocat una sobreexplotació de l’aqüífer, que s’ha anat agreujant progressivament durant els darrers anys17, la qual cosa ha generat diversos impactes negatius, el principal dels quals és la seva progressiva salinització degut a la penetració d’una salina. Això explica la gradual pèrdua de qualitat de l’aigua subministrada per contaminació de clorurs, la concentració dels quals va arribar a superar els 2000 mgr/l l’any 200018, i que sovint té gust salobrós. I també explica altres impactes ambientals relacionats, com és ara la salinització dels sòls agrícoles de la plana deltaica. En conjunt, s’estima que el dèficit hidrològic de la conca del Tordera va assolir 18 hm3/any al 199219.
Seria pertinent, per tant, impulsar la gestió de la demanda, sobretot durant els mesos d’estiu. Es recomana l’anomenada opció ecosistèmica20, que inclou mesures d’eficiència en el consum (com és ara la reducció de les fuites de la xarxa d’abastament) i la reutilització de les aigües regenerades, així com millores per racionalitzar el consum 15 Càlcul propi a partir de dades de Seragua (2000)16 Atles Ambiental de l’Àrea de Barcelona (2000)17 Ja denunciada el 1993 per J.Borrell i J.M. Riera a l’Alt Maresme, R.Fortià (coord.) El medi natural a les comarques gironines. L’estat de la qüestió, p.394.18 Segons el farmacèutic municipal de Calella, Sr. Mela (2001)19 Junta d’Aigües , Generalitat de Catalunya (1992)20 Definida per Narcís Prat (1997)
16
domèstic, amb diverses estratègies d’estalvi, com és ara la recollida de l’aigua de pluja en els habitatges pel seu ús higienicosanitari21.
Abastament d’aigua
La major part de l’aigua potable consumida a Calella prové de fora del municipi, concretament de la conca de la Tordera. L’aigua és captada de l’aqüífer del Baix Tordera, d’on s’extreuen uns 25 hm3 anuals, tractada a la planta potabilitzadora de Palafolls i transportada mitjançant una canonada en alta que distribueix aigua diverses poblacions dels Maresme Nord. El dipòsit regulador de Calella, de 5500 m3 de capacitat, es troba a la cota 70, des d’on es distribueix a tota la població.
Això no obstant, una part del consum urbà, tant residencial com turístic, prové de captacions privades en els aqüífers de la plana al·luvial. Les seves aportacions no s’han pogut quantificar per manca de dades, doncs es tracta de pous no legalitzats.
Les pèrdues d’aigua en la xarxa de distribució són importants, malgrat que han disminuït des de 34% l’any 1997 fins al 25% l’any 200022. Tanmateix, segueixen essent superiors a les pèrdues estimades pel conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona, molt lluny de les reduccions que s’han assolit en altres llocs d’Europa23.
Els problemes que pateix l’aqüífer de la Tordera, esmentats a l’apartat anterior, han motivat que l’Agència Catalana de l’Aigua, juntament amb el Consell Comarcal del Maresme i els onze ajuntaments implicats, entre els quals el de Calella, s’hagin posat d’acord per abordar aquesta problemàtica mitjançant un programa d’actuacions d’entre les quals destaquen:
⎯ Construcció d’una planta dessalinitzadora a Blanes (2002)
⎯ Formació d’una barrera hidràulica per evitar l’avenç de la salinització de l’aqüífer (2001)
21 Atles Ambiental de l’Àrea de Barcelona (2000)22 Segons Seragua (2001)23 A l’Àrea Metropolitana de Barcelona assoleixen un preocupant 23% (Vergés, 1997), mentre que a Alemanya s’han reduït fins al 5%
⎯ Reducció al màxim de l’aigua emprada per regar parcs i jardins i , en tot cas, emprar aigua no potable.
⎯ Promoció de la xerojardineria (o jardineria sostenible) en els ajardinaments públics.
⎯ Reducció al màxim de l’aigua emprada per a la neteja viària, mantenint les condicions higièniques i sanitàries
⎯ Campanya de detecció i reparació de fuites de la xarxa d’abastament municipal24.
Aigües residuals
En temporada alta, el volum d’aigües residuals de Calella s’estima que assoleix uns 12.000 m3/dia. Les aigües residuals són recollides en la xarxa de clavegueram i bombades a la planta de Pineda de Mar. Hi ha sis establiments que fan declaració ambiental: tres càmpings (El Far, Roca Grossa i Botànic), un garatge i dues indústries.
Les dues urbanitzacions separades del nucli urbà (Km 3 i Dalt Calella) no estan encara connectades a la xarxa de clavegueram. La primera disposa de fosses sèptiques i és prevista la seva propera connexió a la xarxa. La urbanització de Dalt Calella, en canvi, té una situació més problemàtica, amb alguns abocaments directes d’aigües residuals a la superfície, alguns dels quals vessen a la xarxa viària. El mateix passa amb les aigües residuals d’alguns càmpings i instal·lacions esportives. Tampoc estan connectats a la xarxa alguns equipaments i instal·lacions esportives, si bé el càmping Bonavista disposa de depuradora biològica i reutilitza l’aigua per regar, la qual cosa li ha permès obtenir el certificat EMAS25.
La planta de Pineda de Mar, gestionada pel Consell Comarcal del Maresme, tracta les aigües residuals procedents dels municipis de Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Santa Susanna i Palafolls, a més del de Calella. Està dimensionada per tractar un cabal de 40.000 m3/dia (166.666 habitants-equivalents). És una planta depuradora de tipus 24 Vegeu: http://www.ccmaresme.es/mml/mediambient/aigua/aigua.htm25 Auditoria Ambiental de Calella (2001)
17
biològic formada per 24 hidranets i dos tancs dessorradors. Realitza un pretractament que consisteix en una decantació dels greixos, una separació dels sòlids i una sedimentació de les sorres. L’eficàcia teòrica de separació de sòlids en suspensió és només d’un 30%.
Les aigües pretractades d’aquesta manera són enviades al mar a través d’un emissari submarí, d’un quilòmetre de longitud, que aboca a uns 34 m de fondària. Allí hi van a parar diversos productes tòxics que no s’han eliminat en el pretractament, entre els quals destaquen dos grups: els tensoactius aniònics i els tensoactius no inònics . Dins del primer grup, són especialment perillosos els alquibenzens sulfonats) que s’acumulen als sediments pertorbant els cicles biològics. Dins del segon grup, destaquen els nonilfenols etoxilats i el nonilfenol (el seu producte de degradació), els quals afecten el sistema endocrí dels organismes aquàtics26.
2.4. Energia
S’examinen el consum d’energia elèctrica domèstic i de l’enllumenat públic i el transport. I també el subministrament i la distribució de l’energia elèctrica i el gas natural, els dos principals fonts energètiques en l’actualitat.
Consum d’energia
El consum energètic actual del municipi de Calella és, en la seva gran majoria, d’origen fòssil. Les tres fonts d’energia més utilitzades al municipi són els derivats del petroli (58,3%), l’electricitat (22%) i el gas natural (20%)27. Malgrat el gran potencial que tenen les energies renovables, el seu consum és, avui dia, insignificant. Igualment, existeix un gran potencial d’estalvi energètic en edificis i instal·lacions municipals, inclòs l’enllumentat públic.
Per sectors productius, el que més energia consumeix és el sector turístic (37%) seguit del consum domèstic i serveis (37%) i el sector de transports (26%).
26 J.Albaigés, J.M.Bayona i C. Porte (2000) La contaminació orgànica del litoral català.27 Auditoria ambiental de Calella (2001) amb la col·laboració d’estudiants de l’Institut Bisbe Sivilla.
Consum de derivats del petroli
El consum de combustibles derivats del petroli (gasolina i gasoil, principalment) ha augmentat molt ràpid durant els darrers anys, amb una taxa d’increment anual del 8%. La gasolina representa aproximadament el 62% i el gasoil el 38%.
A nivell comarcal es considera que el transport privat (turismes i motos) consumeix el 63% del combustible, mentre que el transport de mercaderies en consumeix un 34% i la resta un 3%.
Consum d’energia elèctrica
El consum d’energia elèctrica del conjunt del municipi és elevat i ha augmentat bastant (12%) durant la darrera dècada, passant de 49,4 milions de kwh l’any 1992, a 55,67 milions de kw/h l’any 199928.
No es disposa de dades respecte el consum d’energia elèctrica del sector públic. Habitualment, el consum de l’enllumenat públic representa vora el 50% del consum d’electricitat total. Per tant, minimitzar-ne el consum i augmentar la qualitat del servei han de ser dos objectius simultanis. L’enllumenat públic del municipi, amb predomini de làmpades de vapor de mercuri, té dos inconvenients: és d’alt consum i provoca una elevada contaminació lumínica.
L’aplicació de les mesures proposades per la nova legislació catalana29 permetria reduir entre un 20-40% la despesa energètica anual de l’enllumenat públic, la qual cosa suposa un període d’amortització molt breu per efectuar el canvi.
Consum de gas natural
El consum de gas natural, d’introducció recent a Calella, ha augmentat molt ràpid durant la darrera dècada, tant a nivell domèstic com comercial, passant de 2,9 milions de tèrmies l’any 1994 a 28,4 milions 28 Segons dades de la Direcció General d’Energia i Mines, recopilades per l’Auditoria Ambiental de Calella. 29 Llei d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior per a la protecció del medi nocturn (2000).
18
de tèrmies l’any 199930. D’aquesta quantitat, la major part (62%) és consumida per instal·lacions comercials, mentre el consum domèstic representa el 38% restant.
Possibilitats de l’energia solar
Les possibilitats de desenvolupar la utilització de l’energia solar tèrmica i fotovoltaica són molt importants al municipi, igual com a la resta de la comarca. La insolació comarcal anual s’estima equivalent a 2.136.810 TJ/any, la qual cosa suposa uns 7.500 GJ per habitant. S’ha calculat que si el 2,5% de la comarca fos cobert de captadors solars fotovoltaics, es podria generar electricitat suficient per a mantenir un nivell de consum energètic com l’actual31.
Existeix la possibilitat d’incorporar els sistemes de captació d’energia solar als nous edificis i als que siguin rehabilitats, el consum dels quals superi un cert llindar32. Quan un habitatge escalfa l’aigua sanitària amb el sol, redueix les seves emissions de CO2 entre 250-460 kg a l’any (si l’aportació solar és del 60%), a més d’evitar la generació de gairebé 5 kg de residus radiactius i l’abocament d’uns 11 milions de becquerels de radioactivitat a l’aire i l’aigua. La viabilitat d’estalvis energètics del 75% en l’escalfament d’aigua higiènicosanitària, i del 85% en calefacció estan perfectament demostrats33
Escau destacar l’experiència de l’Institut d’Ensenyament Secundari Bisbe Sivilla, el primer equipament públic de Calella que ha instal·lat plaques fotovoltaiques. A finals de l’any 2000 va començar a vendre electricitat a la xarxa elèctrica34.
Procedència i impactes ambientals del consum energètic
30Segons dades de la Direcció General d’Energia i Mines, elaborades per l’Auditoria Ambiental de Calella (2001) -una tèrmia equival a 1,162 kwh. 31 l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya (2000)32 Tal com estableix l’ordenança aprovada per l’Ajuntament de Barcelona el 16.7.199933 Residential Energy Management in the Mediterranean Area (1995)34 Auditoria Ambiental de Calella (2001)
Si en l’aigua la dependència exterior del municipi era majoritària, en l’energia és, avui per avui, pràcticament completa. Tota l’energia consumida a Calella és importada, de diferents parts del món, sobretot Àfrica i Àsia. Alguns dels impactes ambientals del consum energètic són locals, com ara la contaminació de l’aire, però la majoria dels impactes es produeixen fora del municipi o són de caràcter regional o global.
Els principals impactes dels combustibles derivats del petroli són la contaminació atmosfèrica deguda a la seva combustió (contaminants primaris i secundaris). Alguns d’aquests gasos, com ara els anomenats hivernacle, principalment el CO2, són els responsables dels canvis climàtics globals35. Altres determinen la qualitat de l’aire que respirem. La segona classe d’impactes són els lligats a la contaminació marina. Pot tenir dos orígens. El primer degut a les tasques de neteja o abocaments (rutinaris o accidentals) de les aigües de llast dels vaixells petroliers, ha disminuït bastant. El segon, degut a la precipitació d’hidrocarburs gasosos que precipiten, que donen lloc a compostos aromàtics policíclics, alguns dels quals són cancerígens i molt refractaris a la degradació, mentre que d’altres, com ara els nitroaerens, tenen un elevat potencial mutagènic. De moment, però, no s’han detectat concentracions problemàtiques davant les costes de Calella36
La procedència de l’energia elèctrica consumida al municipi de Calella és desconeguda, però es pot aproximar a partir del conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la procedència de la qual és la següent: el 67% d’origen nuclear, 14% d’origen hidroelèctric, 10% de cogeneració, 8% de centrals tèrmiques convencionals i la resta (1%) de les incineradores de residus sòlids urbans i d‘origen fotovoltaic37. L’empresa subministradora de l’energia elèctrica és Fecsa-Enher.
35 Per exemple, el consum anual d’uns 1000 litres de gasolina genera uns 2500 kg de C02. 36 J.Albaigés, Josep M. Bayona i C.Porte (2000). La contaminació orgànica del litroal català. 37 Ecoserveis, a Atles Ambiental de l’Àrea de Barcelona (2000)
19
Limitant-nos a l’energia d’origen nuclear, que és la majoritària, el consum d’electricitat actual comporta, de promig, la producció anual d’uns 13 kg de residus radioactius per càpita a Catalunya, a més d’alliberar a l’aire i l’aigua uns 95000 becquerels de radioactivitat per cada kw/h consumit a l’any38.
Els impactes derivats de les xarxes de distribució de l’energia elèctrica (ocupació del sòl, electrocució d’ocells, contaminació electromagnètica, fragmentació d’hàbitats, incendis forestals, etc.) són importants a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però afecten molt poc al municipi.
Dels diversos combustibles fòssils consumits a Calella, el gas natural és el menys contaminant de cara a la qualitat de l’aire. Tanmateix, la seva combustió genera CO2, que és el principal gas hivernacle, responsable de l’escalfament global. Té un paper destacat, doncs, en la magnitud de l’empremta ecològica de la població.
2.5. Residus
La gestió dels residus municipals es divideix entre els d’origen domèstic, anomenats residus sòlids urbans i els d’origen industrial. Se n’examina la producció, tendències, tractament i impactes. Des de la clausura de l’antic abocador municipal a l’any 199439, tots els residus generats al municipi són exportats a plantes o instal·lacions de tractament situades fora del municipi, en altres llocs de la comarca.
Producció de residus sòlids urbans
La producció de residus sòlids urbans del municipi de Calella és bastant alta, segueix una tendència de lleuger augment durant els darrers anys, i està marcada, com és lògic, per la mateixa estacionalitat que la població.
La producció anual l’any 1997 fou de 10.147 tones. La producció mensual de l’any 2000 oscil·lava entre unes 600 tones de brossa durant els tres mesos
38 Grup de Científics i Tècnics pel Futur No Nuclear (1999) 39 Situat a la capçalera de la conca hidrogràfica de la riera de Capaspre, entre les cotes 165-182.
d’hivern, fins al pic de 1500 tones el mes d’agost. En conseqüència, prop del 40% dels residus sòlids urbans es generen durant el trimestre estiuenc.
Al 1999, el promig comarcal de la població censada era de 1,72 kg/hab/dia, superior per tant al promig català (1,47 kg/hab/dia), mentre que el de la població estacional era 1,36 kg/hab/dia40. La producció real de residus sòlids urbans per càpita del municipi de Calella és difícil de calcular degut a les incerteses associades a la distribució de la població flotant. S’estima que existeixen actualment unes 27.300 places turístiques41, però no hi ha dades fiables de la variació del percentatge d’ocupació al llarg de l’any.
Semblantment, la composició dels residus sòlids urbans de Calella és desconeguda, però es pot obtenir una aproximació a partir de les dades comarcals. Al Maresme, la composició dels residus sòlids urbans és la següent: 45% matèria orgànica, 25% paper i cartró, i la resta entre vidre, envasos i altres. De promig, cada habitant de la comarca genera anualment uns 120 kg de paper i cartró, uns 48 kg d’embolcalls i uns 37 kg de vidre42.
Tractament de residus sòlids urbans
La recollida dels residus sòlids urbans és un servei municipal, efectuat per l’ empresa concessionària Fomento Medio Ambiente, responsable també de la neteja viària. Els residus recollits són enviats a tres destins diferents: incineració (91,5%), deposició controlada (8,3%) i la resta (0,2%), compostatge,
La incineració dels residus sòlids urbans de Calella s’efectua a la planta incineradora de Mataró, la qual va posar-se en funcionament el gener de 1995. Abans d’incinerar la brossa, encara es recuperen diversos subproductes (paper, cartró, vidre, metalls fèrrics, metalls no fèrrics, plàstic de color, plàstic blanc, i bateries). Part de la calor generada per la
40 Junta de Residus (2000) Memòria d’activitats 1999. 41 Gabinet d’Estudis Econòmics, S.A. (2001) 42 Àrea de Medi Ambient, Consell Comarcal del Maresme
20
combustió dels residus es transforma en energia elèctrica que és venuda a la companyia Enher43. Existeix un Consorci per al tractament de residus sòlids urbans del Maresme que s’ocupa de la gestió i facilita anualment les dades als municipis. El funcionament d’aquesta planta incineradora genera diversos impactes ambientals, d’entre els quals destaquen l’emissió de certs gasos contaminants (dioxines i furans) que poden ocasionar problemes a la salut de la població afectada44. Les cendres i escòries obtingudes després de la combustió són dipositades en un abocador controlat.
El Consell Comarcal del Maresme presta el servei de recollida selectiva al municipi a través de l’empresa Serveis Integrals del Maresme, SL (SIMMAR). Aquest servei va començar a Calella l’any 1993 i s’ha ampliat gradualment segons el calendari següent:
1990: recollida selectiva vidre
1992: recollida selectiva de paper i cartró
1993: recollida selectiva de piles
1994: recollida selectiva de llaunes
1997: recollida de vidre als hotels
1999: recollida selectiva dels envasos i embalatges lleugers i la fracció orgànica.
A Calella, la recollida d’aquestes fraccions ha experimentat evolucions força diverses, en funció de les estratègies adoptades en cada cas. A l’any 2000 es van recollir selectivament al municipi: 277,2 tones de paper45 i cartró, 252,54 tones de vidre, 67,65 tones d’envasos i embalatges lleugers i 78 tones de matèria orgànica46. Si es considera percentualment, la fracció recollida amb aquests mètodes és encara bastant baixa. En efecte, es pot estimar que el conjunt les fraccions recuperades al municipi voregen el 6% dels residus
43 Àrea de Medi Ambient, Consell Comarcal del Maresme. 44 J.Acebillo & R.Folch, dir. (2000) Atles ambiental de l’Àrea de Barcelona, p.325-326. 45 La fracció reciclada suposa un estalvi, aproximat, de 3600 arbres. 46 Àrea de Medi ambient, Consell Comarcal del Maresme.
municipals, amb valors compresos entre un 11%, en el cas del paper i cartró, i un 2,5%, en el cas de la matèria orgànica.
Finalment, cal esmentar la deixalleria municipal. Aquest equipament es va posar en funcionament l’any 1996 i està gestionat per l’empresa concessionària Fomento Medio Ambiente. La deixalleria recull runes, mobles, ferralla, plàstics, paper i cartró, vidre, voluminosos i diversos residus potencialment perillosos com és ara fluorescents, pneumàtics, piles, electrodomèstics, olis, etc. L’any 1999 va rebre unes 6700 entrades de material, amb un pes conjunt d’unes 430 tones47.
Producció de residus industrials o assimilables
Atesa la poca indústria del municipi, la producció dels residus d’aquest origen és molt limitada. Destaquen els residus sanitaris de l’hospital Sant Jaume de Calella, els plàstics del sector agrari, els residus del sector de la construcció, i els procedents de tallers de vehicles (4), arts gràfiques (2), comerç de carburant d’olis (1), fabricació de peces de fusteria, fabricació d’envasos (1). La producció anual de declarada de residus industrials és només de 7 tones a l’any. Hi ha una sola indústria, de sector de transformació de metalls, que declara una tona a l’any de residus especials (és dir, perillosos)48, a banda dels que genera l’hospital de Sant Jaume, mentre que la resta de residus industrials corresponen a la categoria de no especials.
Tractament dels residus industrials.
Els residus sanitaris no específics, els específics o de risc i els citotòxics són gestionats per l’empresa Consenur, contractada per l’Hospital de Sant Jaume per aquesta comesa, tret dels residus radioactius, que són gestionats per Enresa49. Per la seva perillositat, aquest conjunt de residus segueixen sistemes de tractament específics sotmesos a estrictes controls.
47 Auditoria Municipal de Calella (2001) 48 Junta de Residus de Catalunya (2000) 49 Auditoria Ambiental de Calella (2001)
21
En l’actualitat els plàstics dels hivernacles són cremats, van a la deixalleria o són abandonats. Una empresa (Embalajes Ampurdán) en promou la recuperació, mentre que el Consell Comarcal del Maresme promou una planta de triatge. L’eficiència, però, és baixa, i els plàstics abocats, arrossegats per les rierades o pel vent es poden observar, disseminats, en molts indrets del municipi.
Les runes del sector de la construcció són reciclades a la planta de tractament d’enderrocs i altres residus de la construcció de Mataró.
2.6. Qualitat ambiental
Aquest apartat considera tres tipus de contaminació: l’atmosfèrica, l’acústica, i la lumínica, si bé el concepte de qualitat ambiental engloba molts dels aspectes que són degudament tractats en altres apartats d’aquesta memòria.
Contaminació atmosfèrica
Manquen dades directes sobre la contaminació atmosfèrica a Calella. Durant els darrers anys, a l’estació metereològica més propera50 no s’han enregistrat episodis de contaminació procedents dels anomenats contaminants primaris, els quals comprenen les partícules en suspensió, els diòxids de sofre i de nitrogen i el monòxid de carboni. Consegüentment, els valors de qualitat de l’aire extrapolables a Calella donarien valors compresos entre 26-50 de valors mínims (“qualitat de l’aire millorable”) i 71-80 de mitjana (“qualitat satisfactòria”) en relació a l’índex català de qualitat de l’aire (ICQA)51.
Respecte els contaminants secundaris la situació és diferent. S’han detectat diverses incidències d’un contaminant secundari, l’ozó en superfície, amb concentracions superiors al llindar d’informació a la població (establert legalment en 180 ng/m3). L’any 1985, per exemple, es varen detectar 15 hores en que l’ozó de superfície va superar aquest nivell. Els mapes d’isolínies de la distribució dels valors màxims d’ozó superficial, com ara el de 1997, mostren que el municipi de Calella queda afectat normalment per 50 L’estació de Mataró és la més propera integrada a la xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica de Catalunya (Departament de Medi Ambient). 51 Font: Generalitat de Catalunya (1999) Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya.
aquest contaminant, a semblança de la majoria de municipis de la comarca52. Els seus impactes en la salut són tots, relacionats amb les vies respiratòries, com és ara l’asma, i afecten especialment infants i ancians i persones que pateixen malalties de l’aparell respiratori.
Quan les condicions atmosfèriques ho propicien, el municipi pateix els efectes de contaminants generats a Barcelona i àrees urbanoindustrials de les rodalies, com és ara partícules en suspensió, amb elevades concentracions hivernals de smog 53 o de monòxid de carboni.
Pel conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona, la qualitat de l’aire sembla estacionària durant el darrer decenni, amb una millora clara, únicament, pel que fa als nivells de plom, degut a la implantació gradual de gasolina sense plom. Des de 1991, els nivells puntuals de diòxid de nitrogen (NO2) i de diòxid de sofre (SO2), H2S i +FN han augmentat o s’han mantingut a la major part de l’àmbit metropolità. Aquest resultat és l’efecte d’un augment simultani de les emissions contaminats i de la implantació de mecanismes cada vegada més efectius de reducció dels gasos contaminants.
Contaminació acústica
La contaminació acústica del municipi té dues procedències principals i ben diferenciades: les fonts mòbils vinculades al transport i les fonts fixes, vinculades als establiments turístics i recreatius.
En el primer grup, les principals fonts de contaminació acústica són els vehicles que circulen per la carretera N-II i l’autopista C-32, i els ferrocarrils de la via del tren Barcelona-Portbou generen compresos entre 65-70 dBA, que provoquen àrees de “poca qualitat acústica” (sup. 70 dBA), a banda d’alguns sector edificat més dens que té “qualitat acústica regular” (60-65 dBA).
52 Idem. 53 Superen 2 o 3 vegades els valors màxims definits per l’Organització Mundial de la Salut.
22
En el segon grup, les principals fonts de contaminació són els 50 establiments hotelers, els 175 bars i restaurants i les 17 sales de ball o discoteques, a banda de salons de màquines escurabutxaques54.
La contaminació acústica afecta bona part de la població. La carretera nacional, sobretot al sector oriental, és l’àrea més sorollosa, amb valors superiors als 80 dBA. Són diversos els carrers amb nivells hivernals d’immissió superiors als 70 dbA, com és ara els de Bruguera, riera de Capaspre, Anselm Clavé, Jovara, Cervantes, de l’Església, rierany dels Frares, etc., tots els quals superen, durant els mesos d’estiu, els valors límits de les ordenances municipals. El fort augment de denúncies per sorolls que s’ha produït a partir de 1997 demostra el malestar social que aquest problema genera. Entre les causes de sorolls més denunciades destaquen els establiments públics55.
Els efectes dels alts nivells de soroll sobre la salut física i psíquica de la població són ben coneguts, amb afeccions constatades no sols a l’aparell auditiu i nerviós, sinó també als aparells cardiovascular, el respiratori, el digestiu, l’endocrí i el visual, siguin de naturalesa aguda o crònica56.
Per tal de poder determinar acuradament l’àrea afectada per aquest problema i proposar les mesures correctores adients (regulació del trànsit, sistemes d’insonorització, pantalles acústiques, paviments porosos, etc.), caldria elaborar mapes sònics adients.
Contaminació lumínica
La contaminació lumínica és causada principalment per la difusió de llum cap enlaire, generalment procedent de l’enllumenat públic, i secundàriament de l’enllumenat privat exterior. Els seus impactes afecten negativament els cicles vitals de moltes espècies lligades al ritme diürn-nocturn natural, així com el sentit d’orientació d’algunes espècies migratòries. I a més, la
54 Auditoria ambiental de Calella (2001) 55 Idem. 56 A.Igartua (1998) Com afecta, el soroll, la nostra salut? Suport a la gestió ambiental d’activitats en el municipi, núm. 3. Diputació de Barcelona.
població perd la possibilitat d’observar i contemplar la majoria d’estels que brillen en el firmament nocturn.
Segons els criteris definits per la legislació catalana57 la part superior del municipi entraria dins de la zona E1, una part intermèdia estaria inclosa en les zones E2 i E3, mentre que, segurament, només la part urbanitzada contigua a la carretera nacional fins al passeig marítim estaria dins de la zona E4.
Com ja s’ha dit, la gran majoria de les bombetes de l’enllumenat públic municipal són de vapor de mercuri. Tanmateix, es bombetes de vapor de sodi tenen un consum entre 50-60% inferior a les de vapor de mercuri, i lumínicament contaminen menys. Es poden reduir considerablement els impactes de la contaminació lumínica amb la instal·lació de llumeneres d’alta qualitat (índex de rendiment superior al 60%), l’eliminació dels globus sense pantalla, la instal·lació de fanals que concentren la llum a terra, i l’ús de llum vermella –enlloc de blava o blanca- es pot reduir en gran mesura els impactes. Adequar l’enllumenat públic a les mesures per a protecció de la biodiversitat significa una inversió que s’amortitza a curt termini i que genera beneficis importants a llarg termini.
2.7. Medi físic
Havent considerat l’aigua a l’apartat 3, ací es consideren els altres tres components bàsics del medi físic: el substrat, els sòls i les formes del relleu.
Substrat
El substrat del municipi és format per tres tipus principals de roques; d’origen ben diferenciat: plutònic, metamòrfic i sedimentari. Aquest substrat, però, únicament es pot observar en pocs indrets, doncs està generalment cobert per formacions superficials.
Roques plutòniques: Es tracta de granitoides (granits i granodiorites) postectònics tardihercinians, d’edat carbonífera. Són roques intrussives
57 Llei d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior per a la protecció del medi nocturn (2000).
23
24
intermèdies i àcides, entre les quals predominen les tonalites i granodiorites de tendència tonalítiques, és dir, sense feldspat alcalí.
Roques metamòrfiques: Es poden diferenciar dos grups principals, un grup de roques pelítiques i quars-pelítiques, que són les que predominen al municipi, i l’altre grup de roques carbonatades. En el primer grup s’hi troben esquistos motejats, fil·lites sericítiques, fil·lites negres i nivells detrítics.
Roques filonianes: Es tracta roques porfíriques, de naturalesa generalment àcida, que tallen i travessen les roques plutòniqes i metamòrfiques. Els dics de quars i de pòrfirs de composició granítica, sienítica i monzodiorítica es troben únicament dins de les roques plutòniques. En canvi, els dics i filons d’aplites i de pegmatites apareixen tant dins de les roques plutòniques com les metamòrfiques58.
Formacions superficials
Al municipi apareixen dos tipus principals de formacions superficials, unes desenvolupades damunt les roques plutóniques i les altres damunt les roques metamórfiques.
La formacions superficials més extenses provenen de l’alteració química dels granits, per dissolució i rentat dels feldspats, i són conegudes amb el nom de sauló (terrer a la comarca). Es tracta de formacions arenoses feldspàtiques i granades, mal classificades, amb una proporció molt petita d’argila i llim, producte in situ de l’alteració del granit, del qual han heretat la granulonetria. Constitueix una mantell de gruix molt variables, des de pocs decímetres fins a més de 20 m, segons els llocs. Entre la roca mare inalterada i el sauló hi ha tots els estadis intermedis.
Les formacions superficials menys extenses apareixen en els vessants de la serra, en forma de clapes discontínues, de naturalesa clàstica, amb abundosos fragments d’esquists dins d’una matriu argilosa, i gruixos variables des de pocs decímetres fins a més de 3 m.
Materials detrítics quaternaris Es disposen al peu dels turons, presenten una granolumetria heteromètrica i són d’origen col·luvial. Els materials que formen la plana al·luvial tenen un 58 Instituto Geológico y Minero de España. Mapa geológico 394/38-15, escala 1:50.000
origen al·luvial i provenen de les rieres, principalment de la Tordera i la d’Argentona. La major part d’aquests materials provenen de la meteorització química de les roques granítiques. Quan reposen damunt sauló, la distinció d’uns i altres no sempre es fàcil.
Sòls
Comparativament amb altres aspectes del medi natural, el coneixement dels sòls és inferior, doncs no existeix cap mapa edàfic a una escala útil per la planificació urbanística o territorial i, per la seva complexitat i cost, no ha pogut ser elaborat.
Els sòls s’han desenvolupat damunt de roques granítiques, metamòrfiques i detrítiques, i estan condicionats pel règim hídric i tèrmic. Predominen els sòls silícics. El règim de temperatura del sòls de la zona és mèsic, és dir, la temperatura a 50 cm de fondària es situa per sobre dels 8ºC i per sota dels 15ºC. El règim d’humitat és xèric, proper a l’údic. La granulometria sorrenca del sòl dificulta la retenció d’aigua i provoca a una sequera relativa en els mesos més eixuts. Es poden distingir tres tipus principals de sòls, segons el substrat damunt del qual s’han desenvolupat. Els tres ordres de sòls més freqüents són els entisòls, els inceptisòls i els alfisòls.
a. Sòls damunt substrat granític
Els sòls saulonencs ocupen una extensió considerable, cobrint la major part dels vessants baixos, els sorrals a les valls i les planes. Tant és així, que la roca mare fresca o poc alterada aflora en pocs indrets. La textura d’aquests sòls és francarenosa, porosa i disgregada, la qual cosa facilita la percolació i el rentat dels materials que s’alteren químicament per interacció amb l’aigua, facilitant l’il·luviació de les argiles i la mobilització dels components solubles. Són molt porosos, amb poca capacitat de retenció d’aigua i fàcilment erosionables.
Als vessants predominen els sòls poc desenvolupats i estructurats amb perfils de tipus AC. Pertanyen a l’ordre entisòls formats en llocs on predomina l’erosió, pertanyents al subordre ortents, corresponents als regosòls (FAO, 1974 i 1989) i en part als rànkers d’erosió i a les redzines menys desenvolupades. El règim d’humitat xèric defineix aquests sòls dins del grup dels xerortents. A les zones favorables es desenvolupen sòls més evolucionats de perfil A (B2) C amb un horitzó
estructural B2 que mostra variacions estructurals i texturals, com a conseqüència d’una moderada alteració. En resulten sòls de l’ordre dels inceptisols, concretament xerocrepts, corresponents als cambisols (FAO 1974,1989).
A les parts més altes el municipi, amb pluviometries més elevades i un bon recobriment vegetal, hi ha sòls ben desenvolupats de tipus ABtC amb horitzons Bt d’acumulació d’argiles. Són alfisòls del grup dels xeralfs que es correponen amb els luvisols (FAO 1974,1989). Aquests xeralfs quan apareixen en vessants poden erosionar-se parcialment esdevenint xerortents, en els quals l’horitzó de superfície, o bé el C, presenten restes de l’antic Bt argílic.
b. Sòls damunt pissarres i esquists
Aquestes roques apareixen a les zones de pendents més forts i amb recobriment vegetal escàs, format per brolles més o menys arbrades. Sota aquests condicions edafològiques s’han desenvolupat sòls poc diferenciats i estructurats de perfil AC o AR, que corresponen a xerortents. En algunes fondalades on es conjuguen millors condicions de desenvolupament, poden donar sòls del tipus xerocrepts.
c. Sòls damunt substrat detrític quaternari
Com que l’origen de bona part dels sediments detrítics quaternaris prové de la disgregació dels granitoides, els sòl que s’hi desenvolupen són molt semblant als que apareixen sobre els substrats granítics descrits anteriorment.
Predominen els entisols amb un horitzó superficial antropitzat de tipus ApC. A les planes al·luvials i litorals hi ha xeropsamments de textura general francarenosa grossa i mineralogia bàsicament quarsosa. Corresponen als regosols o arenosols (FAO 1974, 1989) Es caracteritzen per tenir una granulometria heterogènia, sorrencs i també força argilosos amb textura arenosa o francarenosa, tenen una lleugera tendència àcida (pH 6,5-7,5) i un baix contingut en matèria orgànica, estan ben airejats, són molt permeables i tenen una baixa capacitat de retenció de nutrients. Són sòls molt senzills, amb característiques de sòls “joves” i es classifiquen en l’ordre entisols, en el suborden ortents i en el gran grup xerortents.
Els inceptisols que presenten un endopèdon càmbic es classifiquen dins del subordre ocrepts, grup dels xerocrepts. Si estan prou dessaturats, es tractarà del sòls del subgrup dístrics xerocrepts, si no, seran típics xerocrepts. Si han desenvolupat un horitzó argílic es tractarà de l’ordre alfisòls, subordre xeralfs i majoritàriament dins del grup haploxeralfs. A nivell de subgrup si tenen menys de 50 cm, seran lítics haploxeralfs, cosa relativament normal en el municipi. En els rars casos en que la dessaturació de l’horitzó argílic és forta, els sòls seran del subgrup últics haploxeralfs.
Els sòls desenvolupats damunt substrat granític i detrític són molt vulnerables a la pol·lució. Per això un dels problemes més comuns que pateixen els sòls destinats a l’agricultura d’aquesta zona és la contaminació generada per l’aplicació excessiva o inadequada de fertilitzants minerals (nitrogen, fòsfor i potassi, principalment), de plaguicides o, esporàdicament, de residus ramaders. Tanmateix, la majoria dels sòls més fèrtils del municipi estan ocupats pel teixit urbà, jardins, infrastructures o bé es troben compromesos pel planejament urbanístic.
Geomorfologia
El municipi de Calella es troba emplaçat al vessant meridional de la Serra del Montnegre i el Corredor, i s’estén des del Turó de la Punta de Garbí, a 423 m d’altitud, fins nivell del mar. Tal com mostra el mapa geomorfològic elaborat, el seu relleu es caracteritza per unes valls poc fondes, allargades i estretes, de fons planers, disposades de forma paral·lela, amb direcció dominant nordoest-sudest, separades per serrats de formes suaus amb carenes arrodonides o, en alguns casos, planeres. Els raiguers s’eixamplen a peu de vessant, al fons de les valls, suaument inclinades, que baixen fins enllaçar amb una plana litoral que acaba, amb ràpida transició, a la mateixa platja.
La morfologia del municipi es caracteritza pel relleus muntanyencs, amb vessants de carenes arrodonides i pendents força pronunciats. La distribució percentual dels pendents, calculada a partir del mapa elaborat a escala 1:5000, queda recollida a la taula següent
25
Pendent Superfície (ha) % municipi
0 -10% 180,7 22,7
10% - 20% 83,2 10,4
20% - 30% 83,4 10,4
Superior al 30% 452,2 56,5
S’observa, doncs, que el 77% de la superfície del municipi té pendents superiors al 10%, el 67% té pendents superiors al 20%, amb totes les limitacions que això suposa de cara a l’ocupació urbanística, els moviments de terres, risc d’erosió, etc. –vegeu 12.2. És per aquesta raó que el Pla general Territorial de Catalunya vigent considera que les àrees amb pendents superiors al 20% són “inadequades per als assentaments urbans”59. D’altra banda, l’anàlisi de la superfície del municipi amb pendents inferiors als 20% que no està ja ocupada per assentaments urbans o infrastructures, excloent els replans aïllats i espais massa petits com per ser utilitzats per aquesta finalitat, dóna tan sols 59 ha (7,4% del municipi), una àrea de la qual encara caldria excloure espais afectats per riscos naturals, especialment revingudes.
La plana al·luvial que es disposa al peu de la serralada litoral té, al municipi de Calella, una forma trapezoidal, amb uns 2 km de longitud, un 150 m d’amplada a ponent i uns 600 m a llevant, ran del terme de Pineda. Té un pendent feble (inferior al 10%) i està solcada per les lleres de la riera de Capaspre i el rierany dels Frares. Al seu damunt s’ha desenvolupat el teixit urbà de Calella. A banda de la plana al·luvial costanera, les úniques àrees planeres del municipi són el fons de les valls. Però només el fons de la vall de la riera de Capaspre i tributaris (amb 200-300 m d’amplada) i del rierany dels Frares (uns 150 m d’amplada) enllacen amb la plana al·luvial. La resta
59 Departament de Política territorial i Obres Públiques (1995) Pla Territorial General de Catalunya. Volum 1. INFO 2.8.
de fons planers, de dimensions molt més reduïdes, resten tancats per límits naturals o artificials, com és ara els talussos o desmunts de l’autopista.
La línia de costa té dos sectors ben diferenciats. El sector oriental, el més extens (2100 m), és baixa, planera, arenosa i rectilínia, i enllaça amb la plana al·luvial. Al sector occidental (700 m), en canvi, on els contraforts del Montnegre baixen fins el mar, la costa és escarpada, amb penya-segats granítics de més de 20 m d’alçada, i retallada amb petites cales, i illots (Roca Grossa) talment un petit testimoni de la Costa Brava enmig de la suau costa sorrenca del Maresme.
2.8. Usos del sòl
S’examina la distribució dels usos del sòl, les tendències dominants, i la productivitat d’alguns dels usos del sòl més significatius.
Usos del sòl actuals
Els usos del sòl del municipi s’han analitzat a partir d’un aixecament cartogràfic propi, realitzat a escala 1:5000. S’han identificat 23 classes, agrupades en quatre categories d’usos del sòl: urbà i assimilable, agropecuari, forestal, i litoral.
Al municipi de Calella, predominen els usos forestals, en sentit del terme que hi dóna la legislació forestal catalana (51%), seguits pels espais urbans i assimilables (25%) i els espais amb usos agropecuaris (21%). En canvi, els usos lligats a l’espai litoral, en el quals es recolza l’economia municipal, ocupen només el 3%. El gràfic següent en mostra la distribució.
Si es compara la distribució dels usos de sòl del municipi de Calella amb la de la comarca del Maresme60, s’observa que la proporció d’espai forestal és inferior al promig comarcal (54,03%), mentre que la proporció de conreus és una mica superior a la mitjana comarcal (23,49%) i la proporció d’espais urbans i assimilables del municipi és molt superior a la mitjana comarcal (15,31% a la comarca).
60 Segons el Mapa de cobertes del sòl de Catalunya. Regió Forestal V de 1993 a escala 1:25.000 CREAF (2000)
26
DISTRIBUCIÓ DELS USOS DEL SÒL
25%
21%51%
3%Espai urbà i assimilable
Espai agropecuari
Espai forestal, arbustiu iherbaciEspai litoral
Quan a la distribució geogràfica, la principal característica dels usos del sòl és la gran fragmentació que mostren en una gran part del municipi. És especialment remarcable la disseminació d’usos perirubans dins de l’espai agropecuari i forestal. La taula que segueix recull el càlcul de superfícies planimètriques i de percentatges de les diferents classes d'usos de sòl cartografiades a escala 1:5000.
CLASSE SUPF.
ha %
Espai urbà i assimilable
- Edificacions
1- Nuclis urbans 102.2 12.8
2- Urbanitzacions 21.2 2.7
3- Edificis o construccions 9.4 1.2
CLASSE SUPF.
ha %
4- Zones industrials i/o comercials 5.3 0.7
5- Zones verdes urbanes 4.6 0.6
TOTAL PARCIAL 142.7 18.0
- Serveis
6- Càmpings 10.2 1.3
7- Instal·lacions esportives i d’esbarjo 5.3 0.7
8- Infrastructures viàries i ferroviàries 35.2 4.4
9- Aparacament de vehicles 2.7 0.3
10- Abocadors i deixius 6.0 0.8
TOTAL PARCIAL 59.4 7.5
Espai agropecuari
11- Conreus herbacis de regadiu 76.0 9.5
12- Hivernacles i altres instal·lacions agrícoles 15.1 1.9
13- Conreus herbacis de secà 2.9 0.4
14- Fruiterars 0.4 0.1
15- Plantacions caducifolis 1.6 0.2
16- Conreus abandonats i erms 62.6 7.9
27
CLASSE SUPF.
ha %
17- Mosaic de cases, hortes, canyars, bardisses i petits camps conreats 6.8 0.9
TOTAL PARCIAL
165.4
20.9
Espai forestal, arbustiu i herbaci
18- Suredes en explotació 106.7 13.4
19- Formacions forestals en reconstitució i sense explotació 115.0 14.4
20- Formacions arbustives en reconstitució i sense explotació 74.9 9.4
21- Formacions herbàcies amb pastura regular, esporàdica o nul·la i en reconstitució 111.0 13.9
TOTAL PARCIAL
407.6
51.1
Espai litoral
22- Platges de sorra amb ús recreatiu intensiu 19.5 2.4
23- Penya-segats amb ús recreatiu extensiu 1.7 0.2
TOTAL PARCIAL 21.2 2.6
TOTAL MUNICIPAL 796.5 100.0
Classes d’usos del sòl
Tot seguit es descriuen les classes d’usos del sòl que han estat cartografiades.
Espais urbans i assimilables
Corresponen a les zones ocupades per construccions destinades a usos diversos lligats amb els habitatges, els seus serveis i infrastructures de suport i de connexió.
1. Nuclis urbans. Espai destinat a les edificacions diverses, places i carrers del nucli.
2. Urbanitzacions. Espai destinat a les edificacions, places i carrers no associats al nucli principal. Es tracta d’habitatges, normalment envoltats de jardins.
3. Edificis o construccions. Espai ocupat per edificacions aïllades com masos, barraques o magatzems, de dimensió considerable.
4. Zones industrials i/o comercials. Espais ocupats per naus destinades a la industrial o al comerç.
5. Zones verdes urbanes. Espais destinats a jardins, passeigs, places i rotondes.
6. Càmpings. Espais destinats al aquests equipaments i els seus serveis.
7. Instal·lacions esportives i d’esbarjo.
8. Infrastructures viàries i ferroviàries. A més dels espais ocupats per aquestes infrastructures i els seus espais de servitud, talussos, desmunts, viaductes, tanques, etc.
9. Aparcament de vehicles. Espais destinats a l'aparcament d'autobusos i camions.
10. Abocadors i deixius. Correspon a l'antic abocador del municipi i a petites parcel·les on s’han detectat acumulacions, no volgudes, de residus i deixalles diverses.
Espais agropecuaris
28
Espai destinat als usos d'explotació agrícola. S'han identificat 7 classes d’usos dels sòl, en funció de la seva similitud d'ús.
11. Conreus herbacis de regadiu. Àrees destinades als conreus intensius que als quals s'aplica una irrigació artificial. Correspon principalment a l'horta i a les plantacions de flors.
12. Hivernacles i altres instal·lacions agrícoles. Instal·lacions permanents o semipermanents agrícoles (hivernacles, basses de rec, etc.) destinades a conreus hortícoles o de flors.
13. Conreus herbacis de secà. Àrees destinades a conreus intensius de secà de tipus cerealístic, destinats a la gestió cinegètica.
14. Fruiterars de secà. Corresponen a plantacions de garrofers i oliveres.
15. Plantacions caducifolis. Plantacions de pollancres destinades a l'explotació de la fusta.
16. Conreus abandonats i ermots
17. Mosaic de cases, hortes, canyars, bardisses i petits camps conreats.
Espais forestals
Inclou tots els espais destinats a usos recreatius, paisatgístic i ambientals, amb aprofitaments econòmics molt esporàdics i localitzats, com és ara l’extracció de suro.
18. Suredes en explotació. Explotacions forestals joves de suro afectades per reiterats incendis. La majoria de boscos en primer i segon torn de pela.
19. Formacions forestals en reconstitució i sense explotació. Formacions de pins i alzinars sense explotació forestal, de considerable valor ecològic com a hàbitats de fauna i flora.
20. Formacions arbustives en reconstitució i sense explotació.
21. Formacions herbàcies amb pastura regular, esporàdica o nul·la i en reconstitució.
Espai litoral
Inclou zones properes o en contacte amb la mar. S'ha tipificat el seu ús en funció del seu caràcter fisiògnomic i geomorfològic que permet un ús turístic o recreatiu més o menys intensiu.
22. Platges de sorra amb ús recreatiu intensiu. Espai sotmès a freqüentació massiva tota la temporada de bany, amb roturació i neteja periòdica de les sorres.
23. Penya-segats i cales amb ús recreatiu extensiu. Espai utilitzat per banyistes, submarinistes i pescadors, principalment a l'època d'estiueig. Inclou un rocòdrom pera la pràctica de l’escalada.
Tendències i productivitat
Els usos del sòl del municipi han experimentat uns canvis molt ràpids, durant els darrers temps, a resultes de l’efecte combinat de l’expansió dels processos urbanitzadors, el desenvolupament del turisme de masses i l’abandó de certes les activitats rurals.
El bosc del municipi té avui dia una productivitat econòmica molt baixa si es mesura en llenyes i fusta, motiu pel qual ha deixat d’ésser explotat des de fa anys. Només continua l’explotació de suro a la part alta de la serra. Això no obstant, aquest mateix espai forestal genera importants serveis i beneficis ambientals i ecològics a la societat, tots ells de difícil valoració econòmica, d’entre els quals destaquen el paisatge, la biodiversitat, la retenció de sòls molt erosionables, la regulació balanç hídric de les conques, la funció de filtre de contaminants atmosfèrics, la captació i fixació d’anhídrid carbònic i la producció d’oxigen.
Els usos que predominen avui dia a l’espai forestal són de caràcter recreatiu; destaquen l’excursionisme, la recollida de bolets i de plantes medicinals i la cacera. La major part de l’espai forestal de Calella queda inclosa dins d’una Àrea Privada de Caça, que té unes 900 ha de superfície que engloba part de tres altres municipis: Pineda de Mar, Tordera i Sant Cebrià. La societat que la gestiona té uns 80 socis, caçadors locals, disposa de zones d’ensinistrament de gossos, efectuen repoblacions de perdiu, faisà i conill, de les quals depenen les captures, i mantenen parcel·les de conreus de cereals per la fauna salvatge. A
29
Calella aquests conreus estan localitzats al Puig de Popa, Ca l’Estol i Planes d’en Lari, les quals sumen unes 6 ha de superfície61.
La productivitat de l’espai agrari ha anat lligada a les característiques dels diferents tipus de conreus que s’hi ha desenvolupat i a les inversions realitzades en maquinària, sistemes de regadiu, hivernacles, moviments de terres, etc. El conreu de la maduixa va generar productivitats molt elevades durant la dècada dels vuitanta i explica bona part de les rompudes i condicionaments en vessants saulonosos que tenien exposició adequada. La competitivitat amb d’altres zones maduixeres explica la seva decadència, l’abandó d’aquest conreus i la reconversió cap a hortalisses, flor trencada o altres. A més dels usos productius, l’espai agrari que resta, compleix també importants funcions ecològiques (connectivitat biològica, recàrrega d’aqüífers, etc.) i té un considerable valor paisatgístic.
Les tendències dominants en els canvis d’usos del sòl durant el deu darrers anys han estat les següents:
⎯ Increment dels espais urbans, periurbans i destinats a infrastructures
⎯ Augment dels espais forestals no arbrats (arbustius, matollars)
⎯ Estabilitat dels espais forestals no arbrats
⎯ Disminució dels prats i espais agrícoles
La distribució de les cobertes del sòl a l’any 199362 era la següent:
Coberta dominant Subgrup Percentatge
Forestal Arbrat dens 30,43
Arbrat clar 1,71
Matollar 15,44
61 Comunicació personal del senyor Joaquim Súria. 62 Elaborat a partir de les dades i categories de l’ Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Regió Forestal V (CREAF, 2000).
Agropecuari Conreu 27,68
Prat 0,47
Improductiu natural Agregat 6,06
Urbà i equivalent Agregat 18,20
Encara que les diferents metodologies no permeten establir comparances quantitatives fiables amb el mapa d’usos del sòl actual, il·lustren prou clarament el sentit de les tendències.
2.9. Vegetació
S’examinen els principals tipus de vegetació que hi ha presents al municipi, les seves diferents classes, se n’analitza el grau de naturalitat, i s’exposen les àrees de més valor ecològic.
Tipologia de la vegetació
La vegetació del municipi s’ha analitzat a partir d’un aixecament cartogràfic propi, realitzat a escala 1:5000. La seva llegenda conté 26 classes agrupades en 8 categories. A Calella predomina la vegetació forestal (37,4%), seguida per l’antropogènica o ruderal (24,7%), l’arvense (15,5%), l’herbàcia (9,6%), l’arbustiva (6,4%). La categoria de vegetació més escassa és la higròfila (4,5%).
El gràfic següent mostra la distribució de la vegetació del municipi, segons el seu grau de naturalitat. Malgrat la intensa transformació que ha tingut lloc, el 53 % de la superfície municipal encara correspon a vegetació natural o seminatural.
30
GRAU DE NATURALITAT DELA VEGETACIÓ
47%
53%
Vegetació naturalVegetació antropogènica
L’estructura actual de la massa forestal és resultat de la gestió forestal –o la seva absència- i de la història de focs que ha patit. Al municipi manquen completament els boscos antics i madurs, i predominen els boscos joves amb dues o tres classes d’edat, que tenen abundor de plançons vigorosos en alguns rodals. Al sotabosc dels indrets humits, l’espècie que regenera, de forma espontània, és l’alzina, de manera que amb una adequada gestió forestal es podrien recuperar bona part dels alzinars mediterranis propis, la qual cosa comportaria una sèrie d’efectes positius importants, com és ara, reduir la inflamabilitat del bosc, i per tant millorar la seva seguretat i estabilitat, millorar la seva diversitat i vàlua ecològica i, finalment, augmentar el seu atractiu estètic i, consegüentment, el seu potencial recreatiu.
La taula següent mostra la superfície que ocupen les 26 classes de vegetació.
CLASSE SUPF. ha
%
Vegetació forestal
1- Alzinar 3.8 0.5
2- Sureda 119.7 15.0
3- Pinedes de pi pinyer 98.1 12.3
4- Brolles i estepars arbrats 25.4 3.2
TOTAL PARCIAL 247 31
VEGETACIÓ ARBUSTIVA
5- Garriga 0.1 0.0
6- Brolla d'estepes i brucs 44.4 5.6
7- Ginestar de ginesta vera 0.7 0.1
8- Bardissa amb roldor 5.9 0.7
TOTAL PARCIAL 51.1 6.4
VEGETACIÓ HERBÀCIA
9- Prats i herbassars 76.4 9.6
BARREGES
10- Mosaic de zones arbustives i prats 44.0 5.5
11- Mosaic de masses arbustives, prats i plantes al.lòctones
0.4 0.0
TOTAL PARCIAL 44.4 5.5
VEGETACIÓ HIGRÒFILA
12- Canyars 33.7 4.2
31
13- Vegetació associada a basses de rec 2.0 0.3
TOTAL PARCIAL 35.7 4.5
VEGETACIÓ ARVENSE
14- Arvense associada a conreus herbacis de regadiu
93.1 11.7
15- Arvense associada a conreus herbacis de secà
2.9 0.4
16- Arvense associada a conreus fruiterars de secà
0.2 0.0
17- Arvense associada a plantacions de caducifolis
1.6 0.2
18- Vegetació de conreus abandonats i erms 17.5 2.2
19- Mosaic de conreus abandonats, canyars, bardisses i prats
7.7 1.0
TOTAL PARCIAL 123 15.5
VEGETACIÓ ANTROPOGÈNICA
20- Ruderal associada a nuclis urbanitzats, edificacions, càmpings, aparcaments, deixius, etc.
157.0 19.7
21- Ruderal associada a zones ajardinades 4.6 0.6
22- Ruderal associada a infrastructures viàries i ferroviàries
35.4 4.4
TOTAL PARCIAL 197 24.7
VEGETACIÓ ESCASSA O NUL.LA
23- Espais oberts amb vegetació escassa o nul·la
1.2 0.1
24- Sorrals de llera fluvial 0.4 0.0
25- Platges de sorra 19.4 2.4
26- Penya-segats marins i illots 1.1 0.1
TOTAL PARCIAL 22.1 2.6
Total municipal 796.5 100.0
Quan a la distribució geogràfica de la vegetació, la principal característica és l’alt nivell de fragmentació. Més de la meitat de la superfície del municipi està ocupada per un mosaic de més de vint classes de vegetació. Les dues categories de vegetació menys fragmentades són la sureda i pineda de pinyer, i la vegetacó ruderal. La primera està concentrada a la serralada litoral i al seu contrafort occidental, i la segona concentrada a l’espai urbà i rodalies.
Les classes de vegetació
Tot seguit es descriuen les classes de vegetació cartografiades.
Vegetació forestal
Inclou quatre classes de vegetació que presenten una formació estructurada en forma de bosc tancat o semiobert.
1. Alzinar litoral o amb marfull [Quercetum ilicis]. És un bosc escleròfil perennifoli de 10-15 m d'alçada amb un estrat arbori doaminat per l'alzina (Quercus ilex). Presenta espècies arbustives com el lligabosc (Lonicera implexa), el llentiscle (Pistacia lentiscus), i el marfull (Viburnum tinus) i lianoides com l'arítjol (Smilax aspera), l'esparreguera (Asparagus acutifolius), l'heura
32
(Hedera heli), etc. De vegades, pot estar barrejat amb el pi pinyer (Pinus pinea).
2. Sureda [Carici depressae-Quercetum suberis]. Correspon a una de les variants de l'alzinar litoral dominat per l’alzina surera (Quercus suber). Al sotabosc, predominen el bruc boal (Erica arborea), el lligabosc (Lonicera implexa) i l'arítjol (Smilax aspera). Les suredes del municipi són joves, presenten un bon estat ecològic; ocupen terrenys àcids i oligotròfics i es troben a les primeres etapes d'explotació.
3. Pinedes de pi pinyer. Boscos secundaris on domina el pi pinyer (Pinus pinea), amb un grau de recobriment variable. Als indrets més ombrívols, el sotabosc correspon a un alzinar en recuperació, mentre que en ambients secs correspon a una brolla o estepar sempre i quan l'estrat arbori permeti l'entrada de llum. Quan el recobriment de les capçades de pins és molt elevat, el sotabosc és residual o nul.
4. Brolles i estepars arbrats [Cistion mediomediterraneum] Matollars dominats per estepes i brucs, amb la presència d'alguns arbres esparsos, sobretot pi pinyer (Pinus Pinea). Correspon a etapes de degradació de l'alzinar.
Vegetació arbustiva
Inclou quatre classes de vegetació que presenten una formació dominada per espècies arbustives, sense presència d’arbres.
5. Garriga [Quercetum cocciferae]. Comunitat arbustiva baixa, densa, punxent i impenetrable, fortament dominada pel garric (Quercus coccifera). Procedeix de la degradació de l'alzinar litoral i és molt escassa al municipi.
6. Brolla d’estepes i brucs [Cistion mediomediterraneum] Matollars dominats per estepes silicícoles com l'estepa negre (Cistus monspeliensis) i l'estepa borrera (Cistus salvifolius) i brucs (Erica). Correspon a l'estadi més estès de degradació dels alzinars.
7. Ginestar de ginesta vera. Brolla dominada per la ginesta vera (Spartium junceum).
8. Bardissa amb roldor [Rubo-Coriarietum]. Caracteritzada per l'espinositat i atapeïment dels arbusts i les lianes que el formen. Les espècies dominants són l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i el roldor (Coriaria myrtifolia). Ocupa el fons de les torrenteres més humides a mig vessant.
Vegetació herbàcia
S’ha definit una única classe que comprèn tots els prats, pradells i herbassars que es poden considerar ben constituïts, des del punt de vista botànic
9. Prats i herbassars.. Inclou prats teròfitcs de sòls silícics com el llistonar típic (Phlomido-Brachypodietum retusi) que és el més estès i dominat pel llistó (Brachypodium retusum), pradells eixuts d'ambients termòfils com el prat sabanoide d'albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis) que apareix en soleils pronuciats i marges secs de les carreteres i és dominat per l'albellatge o fenal de bou (Hyparhrenia hirta), i el fenassar típic (Brachypodietum phoenicoidis) que hi és més escàs.
Mosaics i barreges
Iclou aquelles unitats, ja descrites, que no s’han pogut representar gràficament, degut a que les seves dimensions eren inferiors a la unitat mínima cartografiable. S’han definit dos tipus de mosaics:
10. Mosaic de vegetació arbustiva i prats
11. Mosaic de masses arbustives, prats i plantes al.lòctones. Inclou plantes al.lòctones com la figuera de moro (Opuntia cf. ficus-indica).
Vegetació higròfila
Inclou dues classes de vegetació, prou alterades, les quals no es poden considerar formacions de ribera.
12. Canyars. La vegetació de les lleres dels torrents i rieres es limita a poblaments de canyes (Arundo donax) formant una comunitat semiartifical anomenada (Arundici-Convovuletum sepium). També es troba als marges dels camps i hortes, sempre que tinguin una certa humitat edàfica.
33
13. Vegetació associada a basses de rec. Correspon als poblaments d'algues que apareixen a les nombroses basses agrícoles que existeixen en el municipi.
Vegetació arvense
Comprèn sis classes que presenten una vegetació lligada a les activitats agrícoles o a l'abandonament d'aquestes.
14. Arvense associada a conreus herbacis de regadiu. Correspon a comunitats del Panico-Setarion que es troben en hortes i conreus on hi ha una pràctica habitual d'irrigació. Si troben espècies com cerreigs (Setaria viridis, S. glauca, etc.), veròniques (Veronica persica), verdolaga (Portulaca oleracea), blets (Chenopodium sp.), etc.
15. Arvense associada a conreus herbacis de secà. Comunitats de plantes anuals variable que prosperen en els secans de cereals (Secalion mediterraneum).
16. Arvense associada a conreus fruiterars de secà. Comunitats de plantes anuals variable en funció del conreu que corresponen a l'aliança Secalietalia
17. Arvense associada a plantacions de caducifolis. Vegetació variable en funció del tipus de tractament que es fa sota la plantació. Sol ser força escassa, amb presència de plantes anuals.
18. Vegetació de conreus abandonats i erms. Correspon a aquella vegetació, molt variable, que prospera després de l'abandonament de l'activitat agrícola. La seva composició i característiques depenen de cada indret i la seva història.
19. Mosaic de conreus abandonats, canyars, bardisses i prats.
Vegetació antropogènica
Comprèn tres classes de vegetació associades als espais urbans i infrastructures. Es tracta d’espècies ruderals o de jardineria.
20. Ruderal associada a nuclis urbanitzats, edificacions, càmpings, pàrkings, deixius, etc.
21. Vegetació de zones ajardinades.
22. Ruderal associada a infrastructures viàries i ferroviàries. Poblaments de plantes molt divers degut a la seva alteració. Solen ser indrets on s'apliquen herbicides i no es pot constituir una comunitat fitosociològica.
Vegetació escassa o nul·la
Agrupa quatre classes d’espais en els quals la coberta vegetal ha desaparegut, cas de les platges, o no s'hi ha pogut desenvolupar, cas de certs illots.
23. Espais oberts amb vegetació escassa o nul·la.
24. Sorrals de llera fluvial.
25. Platges de sorra.
26. Penya-segats marins i illots. La vegetació rupícola es caracteritza per la presència de fonoll marí (Crithmum maritimum), el lletsó fi (Sochus tenerrimus) i el crespinell (Sedum sediforme). Però també hi ha espècies exòtiques com l’atzavara (Agave americana)
Àrees de més interès ecològic
Dins del municipi hi ha dos grups de vegetació que tenen un especial interès ecològic; un dins de l’espai forestal i l’altre dins dels prats.
Dins de l’espai forestal, les àrees de més interès ecològic corresponen al mosaic format per boscos mediterranis ben estructurats i clarianes obertes. Algunes d’aquestes clarianes mantenen usos agrícoles (en certs casos gràcies a la Societat de Caça local) i moltes altres es troben ja en diferents etapes de la successió ecològica de reconstitució, des de fenassars fins a brolles arbades. Aquests hàbitats ofereixen un considerable interès per a la fauna ornítica, especialment hivernant (vegeu 10.3). Des d’aquest punt de vista, igual com des del punt de vista paisatgístic i de reducció del risc d’incendis forestals, seria bo mantenir-les com espais oberts, amb ús ramader o agrícola.
Dins dels prats, les àrees de més interès ecològic corresponen a les que ocupa el prat sabanoide d’albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis), que apareix als soleis amb pendents pronunciats i marges secs de les carreteres, i és dominat per l’albellatge o fenal de bou (Hyparrhenia hirta) i un altre prat, que té una extensió menor al
34
municipi, que és el fenassar típic (Brachypodietum phoenicoidis). Ultra l’interès de vegetació, la fauna associada a aquests prats, excepcionals en el context europeu, és molt singular.
2.10. Faixa litoral
S’exposen l’estat general de la faixa litoral, l’estat actual de les platges i la façana marítima, i l’estat del fons marí proper a la costa.
Estat general
L’espai litoral del municipi està molt transformat i majoritàriament urbanitzat. Tant la banda terrestre com la marina han sofert pregones alteracions, sobretot durant els darrers cinquanta anys, de manera que queden pocs elements del paisatge natural. Una forma de valorar l’estat general del litoral és mitjançant uns índexs que mesurin l’estat i les amenaces que l’afecten63. L’índex de vulnerabilitat biològica dóna valor 4, mentre que l’índex d’intensitat d’agressió potencial dóna un valor inferior al 30%. En el marc d’una costa tan pregonament alterada com és la del Maresme, aquests valors són comparativament millors que els que obtenen els fronts litorals de la majoria de municipis64.
Platja
La platja de Calella s’estén des del rierany dels Frares fins a la punta de Calella. És rectilínia, té una extensió superior als 2 km i una amplada mitjana de 65 m. La punta de Callella, on s’aixeca de Calella des de mitjans del segle XIX, separa els termes de Calella i de Sant Pol de Mar. A efectes administratrius, les platges del municipi es consideren dividides en tres unitats que, d’est a oest, són la platja Gran de Calella (1380 m), la platja de Garbí (730 m) i la platja de les Roques (700 m).
63. L’índex de vulnerabilitat ecològica es mesura mitjançant una escala ordinal que va de 5
(poblaments de fanerògames pròpies dels fons marins no alterats) fins a 0 (fons litorals degradats per contaminació o eutrofització). L’índex d’intensitat d’agressió es mesura amb una escala de tres graus: inferior al 30%, de 30-60 i superior a 60%. 64 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques (1992)
L’equilibri i l’estabilitat d’aquestes platges, igual com el de les altres platges de l’Alt Maresme, depèn en gran mesura de les aportacions de sorra procedents del delta de la Tordera, transportades per corrents circalitorals del nordest, que les arrosseguen des del nordest cap el sudoest i les redistribueixen de forma regular, tot compensant l’erosió marina. Les petites aportacions de sorra la riera de Capaspre queden retingudes normalment abans d’arribar-hi en el gual inferior, i en són retirades per mitjans mecànics.
La construcció del port d’Arenys de Mar (acabada el 1939), que tants efectes negatius va tenir per l’estabilitat de les platges de sotavent, va tenir, en canvi, efectes positius en la platja de Calella. Hi ha constància de que abans de la construcció d’aquest port l’erosió marina havia arribat a fregar la via del tren.
La qualitat de les platges es mesura a partir de tres indicadors65: l’aspecte de la sorra, el de l’aigua i la qualitat microbiològica de l’aigua, cadascun dels quals amb diversos paràmetres, derivats de la directiva europea 76/160. El programa de vigilància es duu a terme sistemàticament, durant tota la temporada de bany, a les tres platges del municipi.
Des de 1992, quan la qualitat es considerava “bona”, el seu estat ha millorat bastant. El 1996-97 els valors dels tres indicadors mesurats ja eren els següents:
Aspecte de la sorra: entre 60-85
Aspecte de l’aigua: entre 85-100
Qualitat microbiològia de l’aigua (ISQA): entre 85-100
Des de 1998 la qualitat de l’aigua de les platges Gran i de Garbí és classificada d’ “excel·lent”66. Durant l’estiu del 2001, la qualitat s’ha mantingut “excel·lent” en aquestes dues platges, i només ha tingut una
65 Sistema de classificació promogut per l’antiga Junta d’Aigües, ara Agència Catalana de l’Aigua. 66 Generalitat de Catalunya (1999) Informe sobre l’estat del medi ambient de Catalunya, Mapa 4.5. Qualitat de les aigües a les platges
35
qualitat inferior, però tanmateix "bona", en dos controls de la Platja de les Roques67. La Platja de Garbí és la única que ha rebut la “bandera blava” per ser la única que reuneix tots els requisits de qualitat i servei que aquest distintiu exigeix.
Fons marins litorals
Els fons marins litorals del municipi estan molt alterats degut a la intensa pressió recreativa i pesquera que han rebut i que segueixen rebent. A destacar la presència d’alguns fragments, bastant degradats, dels anomenats alguers de posidònia (Posidonion oceanicae) a l’alçada de la punta de Calella, un hàbitat que constitueix un gran refugi i lloc de cria per a moltes espècies.
L’espai marí litoral és de domini públic i competència del govern central. L’Ajuntament no hi té competències directes, malgrat que es veu directament afectats per les activitats que es desenvolupen al domini continental adjacent.
2.11. Paisatge i diversitat natural
La diversitat natural es pot examinar a diversos nivells estructurals. A efectes territorials, destaquen tres nivells, el dels paisatges, el dels hàbitats i el de les espècies.
Paisatges
En relació al seu grau de naturalitat, el gradient dels paisatges del municipi millora gradualment des del litoral fins la muntanya, és dir, en sentit invers a la intensitat de seva ocupació i utilització. Es poden distingir tres unitats de paisatge principals: la costa, el litoral, i la serralada.
El paisatge costaner és fortament artificialitzat a tota la façana urbana de Calella. La via del tren discorre paral·lela, ran mateix de la platja, i limita molt les possibilitats del passeig marítim. A la platja de Garbí encara hi ha instal·lacions esportives, aparcaments, i altres instal·lacions poc reixides. L’edificació urbana de primera línia té poca qualitat arquitectònica en general, amb alguns blocs de pisos d’estètica banal, que assoleixen 11 67 www.gencat.es/aca/contenido/platges/menu.htm
plantes. Entre el tren i la platja es conserva un passeig amb plàtans, excepcional pel seu emplaçament, i un cementiri d’una certa qualitat paisatgística.
Les platges del municipi no conserven comunitats naturals. Això no obstant, la platja de les Roques (en realitat un conjunt de cinc platjoles limitades per penya-segats) ofereixen micropaisatges de més qualitat, amb illots com la Roca Grossa, on encara hi reposen els corbs marins.
El paisatge litoral s’estén des de la costa fins els peus de la serra i comprèn els fons de vall. En general, és bastant artificialitzat. El sector planer litoral i de del fons de vall del rierany dels Frares estan quasi completament ocupat per l’espai urbà. El creixement de la ciutat, antiga vila litoral, s’enfila ara pel fons de vall de la riera de Capaspre.
El contrafort muntanyenc occidental, que la via del ferrocarril travessa amb túnel, conforma, ran de mar, la punta de Calella, amb el Far i les Torretes, que constitueixen dues fites paisatgístiqes de primer ordre i dos miradors privilegiats del litoral maresmenc. L’altre element digne d’esment és el Parc Dalmau, que per la seva extensió, situació (dominat el nucli històric) i vegetació forestal, té una valor paisatgístic singular.
La resta d’aquesta unitat pasatgística està formada per un mosaic de fragments agrícoles en producció, espais agrícoles abandonats, en diversos estadis de successió, i clapes forestals que cobreixen alguns serrats i caracteritzen un paisatge divers, que en algunes valls encara manté una bona qualitat estètica.
El tractament del llit de les rieres que solquen el nucli urbà ha prescindit completament del seu potencial paisatgístic, optant per solucions d’enginyeria, amb problemes funcionals (vegeu 12.3) i sense cap atractiu estètic.
Cal destacar l’impacte paisatgístic causat per l’autopista C-32, que talla els relleus vers la cota 90 , amb una successió de grans talussos i desmunts que seccionen la topografia i tallen el paisatge d’un cap a l’altre. Des de la seva construcció, el municipi ha quedat dividit en dues meitats, la inferior i la superior, unides només pels passos que hi ha sota del viaducte de la riera de Capaspre i els diversos ponts per on s’escolen camins i rieres.
36
El paisatge de serralada litoral és el menys artificialitzat i forma part de la Serra del Corredor, presidit per la punta de Garbí. Cobreix quasi la meitat de la superfície municipal, amb predomina del paisatge forestal, en gran part reconstituït durant la segona meitat del segle vint. Una bona part de l’antic espai agrícola, situat en pendents, ha estat abandonat, i està actualment ocupat per vegetació natural en diverses etapes de la successió ecològica, des de prats, més o menys espontanis, fins a matollars i bosquines. En diversos indrets s’observen encara els cercles metàl·lics dels antics hivernacles de maduixeres, rovellats i recoberts de vegetació. A diferència de que s’esdevé en els dos sectors precedents, les tendències dominants en aquesta unitat del paisatge tendeixen vers l’homogeneïtzació i la naturalitat.
Hàbitats
Segons la cartografia oficial dels hàbitats terrestres de Catalunya, al municipi de Callela hi ha presents els hàbitats següents68:
⎯ Bosquines i matollars mediterranis
⎯ Prats basòfils, secs, de terra baixa
⎯ Boscos aciculifolis
⎯ Boscos esclerofil·les
⎯ Conreus herbacis
⎯ Conreus llenyosos i plantacions d’arbres
⎯ Camps abandonats, ermots i àrees ruderals
⎯ Platges arenoses
⎯ Ciutats, pobles i àrees industrials
L’extensió i el grau de conservació d’aquests hàbitats és molt diferent. Dins dels hàbitats naturals, els més ben conservats són els boscos esclerofil·les i els més alterats els hàbitats de platges arenoses.
Considerats d’interès europeu, destaquen tres tipus d’hàbitats: 68 Generalitat de Catalunya, Direcció General de Patrimoni Natural (2001) Cartografia dels hàbitats a Catalunya. Full núm. 395, escala 1:50.000, elaborat per Antoni Sánchez Cuxart.
El fenassar típic (Brachypodietum phoenicoidis) forma part de les pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces de la Thero-Brachypodietea, considerades d’interès europeu prioritari (codi UE 6220)69
Els boscos esclerofil·les, formats per alzinars mediterranis i les suredes, són inclosos la llista d’hàbitats interès europeu (codis UE 9340, 9330, respectivament).
Els pradells de posidònia, dels quals queden només algun fragment degradat al litoral occidental del municipi, són també d’interès europeu70, però en aquest cas el planejament urbanístic no hi té cap jurisdicció.
Dels hàbitats de vegetació de ribera originaris, no en queda cap retall. Dins dels espais agrícoles o urbans, només resten canyars (coneguts localment per rials).
Els hàbitats de platja arenosa han desaparegut completament. Només resten retalls alterats i de poca extensió dels hàbitats associats als roquissars i penya-segats, al sector occidental del municipi.
Espècies
Un indicador habitual de la diversitat biològica és la diversitat ornítica. Actualment, la diversitat d’ocells presents a la part superior del municipi és considerable. Segons els darrers censos d’espècies hivernants i nidificants disponibles (quadrícules UTM 5805-5905), s’han identificat 42 espècies, la majoria de les quals són protegides a Catalunya71. Destaquen espècies pròpies d’ambients boscans ben constituïts, com ara el rapinyaire astor (Accipiter gentilis), o l’esparver (Accipiter nisus), una sèrie de picots, com ara el picot verd (Picus viridis), el picasoques (Sitta europaea), el picot garser (Dendrocopos 69 Directiva 92/43 sobre els hàbitats d’interès comunitari 70 Cartografia 1:50.000 dels hàbitats d’interès europeu de l’Estat (1999). 71 J.Ribas (1996-97-98-99) Distribució geogràfica de les aus nidificants i hivernants al Parc natural del Montnegre i el Corredor, inèdit, facilitat per A. Bombí, Servei de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona.
37
major) o el colltort (Jynx torquilla), a banda d’altres espècies poc freqüents com el bruel (Regulus ignicapillus), l’oriol (Oriolus oriolus) o el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli). La fauna ornítica costanera és caracteritzada per la gavina i el corb marí.
D’entre els mamífers, destaca la presència de la geneta o gat mesquer (Genetta genetta), la guineu (Vulpes vulpes), l’esquirol (scirus vulgaris), el toixó (Meles meles), i diversos micromamífers.
Al municipi no hi ha cap Refugi de Fauna Salvatge ni cap altra regulació particular de protecció d’espècies, de manera que hi és d’aplicació la normativa general de Catalunya.
Finalment, alguns arbres i arbredes de considerables dimensions han estat identificats en el Catàleg municipal del patrimoni natural, el qual inclou, en l’actualitat, els següents exemplars:
⎯ Plataner del Torrent de les Basses
⎯ Eucaliptus de la Plaça dels eucaliptus
⎯ Alzina del Torrent del Raig
⎯ Pins de Can Patuel
⎯ Ombú de Banys Gavina
⎯ Pi de Santiago Tarinas
⎯ Pi i Alzina del Parc Dalmau
⎯ Om de la Riera de Capspre.
Connectivitat ecològica i paisatgística
La fragmentació d’espais naturals i el seu isolament ecològic es considera la primera causa de pèrdua de diversitat biològica en àrees tan intensament transformades i humanitzades com són els municipis litorals del Maresme.
La protecció dels espais anomenats “de lligam” entre els espais naturals del PEIN és un objectiu del Pla general Territorial de Catalunya pel seu valor intrínsec72. Igualment, la conservació de la connectivitat ecològica dels
espais naturals és un objectiu estratègic recollit en el projecte de Pla Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
72 Vegeu 5.2 – Les propostes per a la protecció mediambiental del PTGC (1995)
73.
Segons les “Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits”74, les característiques dels sistemes urbans i les xarxes d’infrastructures i el tractament dels sòls rústecs han d’adoptar models d’ordenació que assegurin la permeabilitat territorial, des del punt de vista de la connectivitat ecològica i la continuïtat paisatgística.
A nivell comarcal, destaca el contrafort que, des de la Serralada litoral davalla fins a la punta de Calella, pel fet de ser l’únic connector que existeix a la comarca entre el mar i la muntanya. Respecte la mobilitat de la fauna terrestre, aquest connector paisatgístic resta tallat per l’autopista, que hi passa encastada amb talusos de més de 25 m d’alçària, en un punt on es podria plantejar la construcció d’un pas elevat. Aquest connector paisatgístic és identificat com a tal en la diagnosi del projecte de Pla Territorial Metropolità de Barcelona75 i també en l’estudi més comprensiu sobre connectivitat ecològica realitzat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona76.
Parc natural del Montnegre i el Corredor
A semblança d’altres municipis del Maresme, l’Ajuntament de Calella va sol·licitar a la Diputació de Barcelona que estudiés la viabilitat d’ampliar el Parc natural del Montnegre i Corredor en el seu terme. Aquesta sol·licitud destaca d’altres pel fet que l’espai que es demana incorporar al Parc correspon als contraforts forestals de la banda occidental del municipi, el Capaspre, fins arribar a la Punta de Calella, 73 Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Equip Redactor (1999) Factors clau de la planificació territorial a l’àrea metropolitana de Barcelona. 74 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, Direcció General de Patrimoni Natural (1998) inèdit. 75 Pla Territorial Metropolità de Barcelona (1999) Factors clau de la planificació territorial a l’àrea metropolitana de Barcelona, figura 2.1.7, pàg. 99. 76 J.Mallarach, J.Marull, G.Terrades et al (2001) Connectivitat ecològica a l’Àrea metropolitana de Barcelona. Barcelona Regional.
38
és dir, al mar. Es tractaria, doncs, l’únic punt del litoral maresmenc on un parc natural podria tenir façana marítima, i enllaçar així el mar i la muntanya.
El Parc natural del Montnegre i el Corredor té, actualment, una superfície de 15.010 ha, inclou territoris de 13 municipis de les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i la Selva, i és en un 90% de propietat privada77. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, com administració responsable, ha dut a terme diversos estudis per valorar aquestes demandes d’ampliació, seguint un procés similar al que es va donar en l’ampliació del parc natural de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac. En aquest cas concret, les anàlisi de qualitat paisatgística, de qualitat visual i de connectivitat ecològica abonen la proposta d’ampliació78.
Finalment, dos estudis independents recents, realitzats a tot el litoral català, coincideixen a identificar aquest espai com “mereixedor d’especial protecció”, atès que conjuga un bon grau de conservació de les formacions forestals, amb una qualitat estètica i paisatgística notable, amb la singularitat excepcional que representa l’existència d’un espai natural d’aquesta entitat que arribi fins a la línia de costa, en una longitud de 1,4 km, en una comarca on tota la façana litoral ja està pràcticament urbanitzada de forma contínua79.
2.12. Riscos naturals i tecnològics
En conjunt, els riscos naturals del municipi de Calella són diversos ordres de magnitud inferiors als riscos tecnològics. I encara cal tenir present que els riscos naturals actuals han estat, en bona part, magnificats o potenciats per activitats humanes. A continuació s’examinen breument, sense que l’ordre en que apareixen tingui relació amb la seva importància.
77 Servei de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona (2000) Memòria 1999. Parc Natural del Montnegre i el Corredor. 78 Antoni Bombí, biòleg del Parc Natural del Corredor Montnegre, comunicació personal (2001) 79 Correspon a l’enclavament Alt Maresme I (núm.18) de l’estudi d’espais del litoral català, fora del PEIN, mereixedors d’especials mesures de protecció (DEPANA, 2001) reconegut també en el treball de Xavier Basora (2001)
Riscos geotècnics i sísmics
Els riscos geotècnics són molt limitats al municipi. Es concentren a la platges, les lleres dels torrents i rieres i algunes formacions saulonoses.
⎯ El risc d’inestabilitat de la platja s’ha vist reduït des de la construcció del port d’Arenys de Mar (1939), però que es podria reactivar si s’alteren els mecanismes de distribució litoral de les sorres de la Tordera, o també, tal com s’ha pronosticat, si es produeix un ascens del nivell del mar i una intensificació dels temporals marins, a resultes del canvi climàtic global.
⎯ Els riscos geotècnics de les lleres són, principalment, l’erosió del llit i el sapament dels mòts (dics al·luvials naturals) de les vores còncaves80. Es produeixen als fons de vall i la plana al·luvial i són de petita magnitud relativament reduïda, si bé condicionen l’ús de camí públic que algunes lleres torrencials tenen, la qual cosa ha obligat a realitzar-hi algunes obres per limitar l’erosió.
⎯ Finalment, les formacions saulonoses que recobreixen, amb gruixàries desiguals, els granitoids que formen la major part dels relleus, poden donar terrabuits amb discontinuïtats potencialment desfavorables.
El risc sísmic, en canvi, té molt més abast. Segons la Norma de Construcció Sismoresistent d'obligat compliment a tot l'estat espanyol81, al municipi de Calella li correspon un valor d'acceleració bàsica de 0.04g, que equival, segons la relació acceleració-intensitat d'aquesta Norma, a una intensitat de grau VI en l'escala MSK. La Norma estableix que per a edificis de normal importància s'apliqui un coeficient 1 per a l'obtenció de l'acceleració de càlcul. La Norma determina un coeficient de 1.3 per a les construccions d'especial importància.
80 O. Riba (1997) Les rieres del Maresme: Consideracions sobre aspectes geomorfològics, hidrològics i sedimentològics. Les inundacions. Quaderns d’Ecologia Aplicada, núm. 14. Diputació de Barcelona.p.123-151. 81 NCSE-94 (BOE de 8 de Febrer de 1995),
39
40
Segons la Norma no és obligat prendre mesures sismoresistents quan l'acceleració de càlcul és inferior a 0.06g, però cal tenir en compte que per això no s'han considerat efectes de sòl, els quals, en canvi, la Norma preveu aplicar en els càlculs dels espectres de resposta quan la seva aplicació és obligatòria. D'acord amb els treballs que s'han dut a terme a l'Institut Cartogràfic de Catalunya sobre perillositat sísmica, en el mapa de zones sísmiques (període de retorn de 500 anys) al municipi de Calella li correspon una intensitat VI-VII en l'escala MSK (0.06g)82, en el límit de la necessitat d’incorporar criteris sismoresistents.
Aquesta intensitat està referida a un sòl mitjà i segons els treballs indicats és veuria augmentada en mig grau de l’escala MSK83 en “sòls no cohesionats”. Al municipi de Calella, aquests sòls es desenvolupen damunt de les terrasses al·luvials i els dipòsits col·luvials que cobreixen bona part de les depressions i els repeus de les cotes baixes, i també damunt de les formacions saulonenques. En quedarien clarament fora els substrats esquistosos de la Serralada litoral. Per tant, en la gran majoria de les àrees ocupades per espais urbans o urbanitzables, el risc sísmic assoliria el valor VII de l’escala MSK, tal com mostra el mapa de risc sísmic, motiu pel qual ja escauria aplicar-hi les mesures definides en la Norma Sismoresistent84.
Finalment, escau indicar que no s’ha identificat al municipi cap falla geològica potencialment activa que pogués representar una perillositat addicional85.
Risc d’erosió edàfica
El risc d’erosió dels sòls en pendents pronunciats que estan desenvolupats damunt de saulons és molt elevat. El 67% del municipi té pendents superiors
al 20%, motiu pel qual entra dins d’una zona qualificada d’erosionabilitat extrema, és dir la que pot superar les 200 tones per hectàrea i any
82 R.Secanell (1999) Avaluació de la perillositat sísmica a Catalunya: Anàlisi de sensibilitat per diferents models d’ocurrència i paràmetres sísmics. UB, 335 p. 83 Secció de Sismologia del Servei Geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya. 84 Segons Teresa Susagna, Servei Geològic de Catalunya, comunicació personal. 85 Vegeu a http:// www.icc.es, dins l'apartat de presentació de la nova xarxa sísmica de Catalunya, la secció "sismicitat i risc sísmic a Catalunya", on s'inclou el mapa de zones sísmiques i comentaris sobre el tipus de classificació geotècnica que s’ha aplicat.
86. Aquest risc potencial pot veure’s atenuat amb la construcció de feixes, atesa la gran permeabilitat del sauló, l’existència d’hivernacles amb sistemes de drenatge eficients, i, sobretot, per la protecció que confereix la coberta vegetal densa (forestal o arbustiva) que cobreix el 37,5% del municipi. Tanmateix, cal tenir molt en compte aquest risc potencial en tots els moviments de terres efectuats en vessants de sauló que superin el 20%, així com en les pistes forestals que solquen aquests materials.
Revingudes i inundacions
Igual com a la resta del Maresme, els aiguats són relativament freqüents al municipi de Calella, i les rieres i torrents experimenten fortes revingudes i, ocasionalment, alguns desbordaments. En efecte, durant el segle vint s’han enregistrat 22 revingudes extraordinàries i 6 revingudes catastròfiques87. Les revingudes catastròfiques han ocasionat danys estructurals a diversos edificis, enderrocaments de murs, esllavissaments i una víctima mortal a l’any 1982. Les inundacions extraordinàries han causat inundacions de guals, soterranis i plantes baixes de d’habitatges i instal·lacions diverses i arrossegament de vehicles cap a mar.
La canalització i pavimentació del tram baix de les rieres i torrents provoca una acceleració del corrent de les rierades. Al curs baix de la riera de Capaspre, disposa d’accessos rodats i espais per aparcament que converteixen, a la pràctica, la llera en un vial i espai d’aparcament, força utilitzat, amb el consegüent risc en èpoques de revingudes. Per exemple, la revinguda de l’agost del 1989 es va emportar 7 vehicles cap al mar.
A resultes de la freqüència i la magnitud dels danys que els desbordaments causaven a la comarca, la Junta d’Aigües va elaborar un
86 Segons l’estudi de l’ICONA (1990) 87 Segons M.Barriendos i J.Pomés (1993) L’aigua a Mataró. Inundacions i recursos hídrics, segles XVIII-XX.
Pla Director de Protecció d’Avingudes del Maresme l’any 199288 que va identificar dos guals inundables (riera de Capspre i rierany dels Frares) i un desguàs amb dimensionat insuficient (a la riera de la vall d’en Guli). Però n’hi ha alguns més, als quals caldria afegir-hi els segments de camins que coincideixen amb els llits de rieres.
D’altra banda, el procés urbanitzador té per efecte impermeabilitzar, en més o menys grau, el territori. Quan aquest procés afecta una porció significativa de conques petites i pendents tant forts, provoca un augment dels cabals punta que fa que alguns desguassos que abans eren suficients, ara hagin deixat de ser-ho.
Convé, doncs, valorar acuradament els impactes que les àrees urbanes i les obres viàries existents tenen en la dinàmica de les revingudes, i preveure acuradament els impactes que tindran les noves àrees urbanitzables i les noves obres viàries previstes, per tal d’adoptar les mesures preventives adients, o, quan això ja no sigui possible, les mesures correctores necessàries.
En conseqüència, malgrat que el mapa de risc d’inundacions mostra que aquest risc és molt localitzat al municipi, i malgrat el caràcter esporàdic que presenta, no és gens menyspreable. Seria convenient, doncs, dotar la població d’un pla d’emergència i sistemes d’alarma i previsió d’inundacions que fossin simples i efectius.
Inflamabilitat i combustibilitat dels espais forestals
La major part de la superfície forestal del municipi està formada per espècies altament inflamables al llarg de tot l’any89. Es tracta de pinedes de pi pinyer establertes damunt brolles, garrigues, brolles d’estepes i brucs, a més de diversos herbassars on predominen les espècies piròfites. Existeix, doncs, un risc elevat derivat de la vegetació, el qual es veu accentuat a mida que es van
88 Aquest Pla, tanmateix, mai no ha estat formalment aprovat. Al 1994 es va signar un conveni a Arenys de Mar que definia el finançament de 15 actuacions del Pla, cap de les quals es troba al municipi. 89 Grups de vegetació 7, 8, 9 i 10 definits pel Centre de Recerques Ecològiques i Forestals (CREAF).
reduint les precipitacions (vegeu 2.2) i augmenten les actituds irresponsables de la població.
En conseqüència, el nombre d’incendis que es produeixen anualment, provocats en la seva gran majoria90, és molt elevat, com ho demostra les dades de la taula següent, que els agrupen segon l’espai on s’han produït91.
Any Sòl agrícola Sòl forestal Mosaic Sòl urbà
1998 64
1997 4 72 18 12
1998 44 51
1999 8 68 66
Això no obstant, malgrat l’elevat nombre de focs que s’inicien a l’espai forestal, els incendis han estat controlats amb eficàcia, i no han assolit mai gaire extensió, gràcies a la important xarxa de vigilància i els eficients dispositius d’extinció, que inclouen els bombers, els voluntaris de l’Associació de Defensa Forestal de l’Alt Maresme, els vigilants de Parc natural del Corredor-Montnegre, etc. La seva eficiència bé donada per una bona coordinació, una gran disponibilitat de mitjans de lluita contra incendis, un bon nombre de punts d’aigua, i una elevada densitat de camins i pistes forestals mantinguts en bones condicions, amb les vores adequadament estassades.
A diferència del que passa amb les revingudes, Calella disposa d’un Pla d’actuació municipal d’emergències per incendis forestals que identifica les àrees de més risc, les pistes forestals i els dipòsits d’aigua estratègics, i els mitjans disponibles per fer front als sinistres. Les àrees urbanes que més risc tenen de resultar afectades per incendis forestals
90 Segons comunicació del senyor Dídac Rei, de l’ADF de l’Alt Maresme. 91 Segons la brigada de Barcelona de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil de la Generalitat de Catalunya.
41
són: sant Quirze, Km3, Vall d’en Guili i Salt Calella. Les dues àrees d’esplai més vulnerables són el Parc Dalmau i les Torretes de Calella.
Aquesta situació permet plantejar una gestió dels espais forestal que sigui veritablement preventiva, encaminada a reduir-ne la inflamabilitat. Escau recordar, en aquest sentit, les Resolucions del Parlament de Catalunya92 que instaven al Govern a “afavorir des de tots els punt de vista possible (fiscalitat i subvencions, entre altres) el manteniment de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals que, a més de disminuir la combustibilitat del territori, afavoreixin el manteniment dels ecosistemes i en preservin la biodiversitat”.
Accidents de tràfic
El risc més important del municipi, tant si es mesura en accidents, com en ferits o morts, és el risc d’accidents de trànsit. Dins d’aquest grup, el principal risc, mesurat en morts, és el d’atropellaments pel tren. Segons dades de la guàrdia civil93 en els darrers tres anys hi ha hagut set accidents mortals al municipi de Calella, les circumstàncies dels quals recull la taula següent:
Data Hora Lloc
03-05-97 11,00 Pas a nivell
12-08-97 19,00 Pas a nivell
06-04-98 10,05 Entrada túnel
11-05-00 18,50 Túnel
24-09-00 18,45 Túnel
21-12-00 14,00 Pas a nivell
23-07-01 08,42 Pas a nivell
92 De data 5.8.1998. 93 Segons dades facilitades per l’alferes de la Guàrdia Civil de Calella (2001).
La taula mostra com cada any el tren ha causat, almenys, un accident mortal a Calella, i que l’any 2000 en va causar tres. El punt més negre és el pas a nivell. Tanmateix, sembla que algunes d’aquestes morts no han estat accidentals, sinó degudes a suicidis, però se’n desconeix el nombre.
Respecte els accidents de carretera, la via més perillosa, amb gran diferència, és la carretera N-II. La taula següent recull les dades dels accidents de trànsit enregistrats durant els darrers set anys dins del terme municipal de Calella94.
Accidents de trànsit
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 promig
Nombre total d’accidents
226 248 245 262 293 269 333 268
Accidents a la Ctra N-II
77
77 76 94 87 79 88 82.5
Nombre total de ferits
88 77 79 164 104 111 110 104
Nombre ferits a la Ctra N-II
39 36 37 44 47 45 43 41
Nombre total de morts
0 0 2 1 1 2 0 0.8
Nombre morts a la Ctra N-II
0 0 1 1 1 2 0 0.6
94 Segons dades facilitades pel Sr.Josep A.Garcia i Laplana, sotinspector en cap de la Policia municipal de Calella (2001).
42
D’aquestes dades es desprenen dues conclusions importants, la primera és que el 31% dels accidents, el 39% dels ferits i el 75% dels morts del municipi de Calella es produeixen en la carretera N-II al seu pas pel nucli urbà. I la segona, que en quatre dels set anys de que es disposen dades hi ha hagut accidents mortals en aquest mateix tram de la carretera. Per tant, es posa de manifest que és la via de màxim risc d’accidents.
Camps electromagnètics
L’única línia d’alta tensió discorre per part més alta del terme municipal, i passa a més de 300 m de distància de l’habitatge més proper, motiu pel qual el seu camp electromagnètic no pot causar-hi cap problema. Les línies de distribució de 25 kv i els seus transformadors poden generar camps electromagnètics superiors a 200 nanoTesles (2 mG) fins a uns 20 m de l’eix95. Una exposició perllongada a aquest camps o superiors s’ha associat a diverses patologies, d’entre les quals destaca la leucèmia infantil.
Els camps electromagnètics generats per les línies de distribució d’energia elèctrica de 11 kv són molt més febles, i es consideren inocus per la salut. Finalment, cal indicar que els valors dels camps magnètics de les línies soterrades es redueixen a un 10% a només 2,3 m de distància96, un motiu més, ben important, per fer recomanable aquesta mesura.
2.13. Aspectes clau
De tots els aspectes examinats en l’anàlisi territorial i mediambientals, ha semblat convenient destacar aquells que semblen més rellevants de cara a la revisió del planejament urbanístic. Aquests aspectes clau, s’han agrupat en tres conjunts anometats, respectivament, condicionants territorials i ambientals, vectors ambientals i riscos.
Condicionants territorials i ambientals.
95 Institut de Medi ambient. Universitat de Girona. (1999) La zona de camps magnètic igual o superior a 200 nanoTesles es considera zona de risc potencial per la salut pública en nombrosos estudis científics, malgrat que no hagi estat encara recollit en la legislació. 96 Institut de Medi Ambient, Universitat de Girona (1999)
⎯ El 67% del municipi té pendents superiors al 20% , és dir, impropis per assentaments urbans segons el Pla general Territorial de Catalunya.
⎯ La situació actual és propera a la saturació urbana, doncs queden només unes 50 ha de terreny amb pendents inferiors al 20% que siguin aptes.
⎯ El 51% del municipi és espai “forestal” (sigui o no arbrat) segons la legislació forestal catalana. Tot l’espai forestal és de propietat privada i es troba, majoritàriament, en àrees amb pendent superior al 20%.
⎯ La vegetació i els usos del sòl actuals fan que el 53% de la superfície del municipi de Calella s’hagi de considerar “espai natural”, als efectes de la llei d’espais naturals catalana.
⎯ Tot el municipi es troba dins d’una àrea legalment considerada de “vulnerable” als efectes de la contaminació dels aqüífers per nitrats. Alguns pous estan contaminats nitrats i altres ho estan pels lixiviats de l’antic abocador de residus sòlids urbans. L’única font permanent està contaminada degut a abocaments d’aigües residuals no connectades a la xarxa de clavegueram. Els aqüífers de la plana al·luvial, en canvi, es mantenen en força bon estat.
⎯ El domini maritimoterrestre segueix tota la façana marítima del municipi (més de 2 km), amb una amplada mitjana de 65 m, i encara inclou alguns usos disconformes amb la llei de costes.
⎯ El nucli urbà és solcat per quatre rieres de funcionament espasmòdic, el llit de les quals, de domini públic, coincideix, al llarg de bastants quilòmetres, amb camins o carrers.
⎯ Hi ha tres hàbitats d’interès europeu (Directiva hàbitats) que són els prats d’albellatge, les suredes i els alzinars mediterranis, la superfície conjunta dels quals ocupa el 20% del municipi.
⎯ Les àrees de més interès faunístic són les clarianes dins del bosc, seguides dels fenassars, doncs acullen diverses espècies d’avifauna i d’insectes protegides, algunes a nivell europeu.
43
⎯ El contrafort de Capaspre, des de la Serra del Sot de l’Infern fins el Cap de Calella, té un valor connector paisatgístic de primer ordre a nivell comarcal, reconegut pel projecte de Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
⎯ Només un terç de la platja de Calella ha assolit, fins ara, la distinció de “Bandera blava”, malgrat que la qualitat de l’aigua i la sorra són bones en conjunt.
⎯ La productivitat econòmica de l’espai forestal és mínima, i està limitada a les suredes (15% del municipi). Per això, els treballs silvícoles necessaris per millorar la qualitat del bosc i reduir-ne la inflamabilitat han de ser subvencionats.
⎯ La productivitat econòmica de l’espai agrícola de regadiu (12% del municipi) sol ser molt elevada, i depèn, en gran mesura, de les inversions d’infrastructures complementàries que s’hi duguin a terme.
⎯ La fragmentació dels usos del sòl és molt gran, i existeix una constel·lació d’usos periurbans esparsos dins de l’espai agropecuari i forestal.
Vectors ambientals
⎯ El dèficit hídric de la vegetació ha anat augmentat a mida que minvaven les precipitacions, durant els darrers seixanta anys, fins assolir uns 250 l/m2/any, amb considerables efectes ecològics i ambientals.
⎯ La dependència d’aigua del municipi és quasi total. La sobreexplotació de l’aqüífer del baix Tordera que abasteix Calella, i altres municipis de l’Alt Maresme, ha creat greus impactes ambientals al delta de la Tordera i ha provocat la salinització de l’aqüífer, fent que l’aigua esdevingui salobrosa.
⎯ Les fuites de la xarxa d’abastament d’aigua potable s’han reduït força, però encara s’estima que encara són del 25%.
⎯ Els aqüífers del municipi s’aprofiten en diversos pous i captacions per finalitats agràries i turístiques. Al nucli urbà hi ha diversos pous importants sense legalitzar.
⎯ Encara hi ha urbanitzacions i alguns equipaments que no estan connectats a la xarxa de clavegueram, i que causen contaminació localitzada dels aqüífers.
⎯ El tractament de les aigües residuals del municipi es fa a la planta de Pineda de Mar, l’abocament de la qual, via emissari, causa una certa contaminació del fons marins.
⎯ El consum d’energia és elevat, i ha augmentant bastant els darrers anys. Pràcticament tota l’energia consumida és importada. El sector turístic i el sector de serveis i domèstic consumeixen un 37% cadascun, mentre que el sector de transports consumeix el 26%.
⎯ Les principals fonts d’energia són derivats del petroli, electricitat i gas natural. El gas natural és el que ha augmentat més de pressa durant els darrers anys. Malgrat les grans possibilitats que ofereix l’energia solar, fins ara només s’ha implantat a l’IES Bisbe Sivilla.
⎯ La recollida selectiva va començar el 1990 i s’ha anat ampliant gradualment, amb uns percentatges de recuperació que oscil·len entre el 2,5% (matèria orgànica) i l’11% (vidre)
⎯ Aproximadament el 6% dels residus sòlids urbans són reciclats; el 94% restant és incinerat a la planta de Mataró.
⎯ Alguns residus procedents de l’agricultura, plàstics especialment, encara no tenen una gestió satisfactòria i causen considerable impacte visual.
⎯ El consum d’aigua i energia així com la producció d’aigües residuals i de residus sòlids urbans són depenen de les oscil·lacions de la població, que s’arriba a triplicar durant la temporada d’estiu.
Riscos
⎯ Els principals riscos del municipi són els accidents de trànsit, principalment a la via del tren i la N-II. Els darrers anys hi ha hagut de promig 1,8 morts i 41 ferits a l’any.
⎯ Tot l’espai susceptible de ser urbanitzat, segons la revisió del PGOU, es troba en una àrea de risc sísmic VII de l’escala MSK, que fa legalment recomanable l’aplicació de la norma sismoresistent.
44
⎯ El risc de revingudes és localitzat, però intens, al costat de les rieres, sobretot la de Capaspre. Durant el segle vint hi ha hagut 22 revingudes extraordinàries i 6 de catastròfiques.
⎯ El risc d’incendi forestal és elevat, afecta quasi la meitat del municipi, tendeix a augmentar a resultes de la disminució de precipitacions, i amenaça directament els espais urbans adjacents. Els darrers 4 anys hi ha hagut un promig de 62 focs apagats a l’any dins de l’espai forestal.
⎯ El risc d’erosionabilitat és molt elevat en el 30% del municipi, degut a la conjunció de forts pendents amb un substrat tou i desagregat (sauló). En un altre 37% del municipi el risc d’erosionabilitat és moderat, si es manté la coberta forestal. Aquest risc condiciona els aprofitaments extractius i els moviments de terres en general.
45
3. OBJECTIUS AMBIENTALS
3.1. Objectius ambientals
Amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental i l’equilibri territorial del municipi de Calella, es proposen un conjunt d’objectius, basats en la informació i la diagnosi elaborada, per tal de ser incorporats en el planejament urbanístic. La majoria d’aquest objectius provenen de l’aplicació de normes i directives, bé siguin europees, espanyoles o catalanes.
3.1.1. Per millorar la gestió de les aigües
Regularitzar les connexions a la xarxa de sanejament. Connectar a la xarxa de sanejament municipal les aigües residuals que encara no ho estan, i preveure la connexió de totes les noves àrees urbanitzables.
Fomentar la recollida separada de les aigües pluvials i les residuals. Definir les àrees del municipi on es projectarà una xarxa de recollida d’aigües pluvials independent de la xarxa del clavegueram.
Millorar la gestió dels aqüífers al·luvials, tant les àrees de recarrega com els entorns de les captacions, mitjançant la regulació d’usos, el control de la xarxa de sanejament i l’explotació dels pous privats i el foment del seguiment dels nivells piezomètrics per evitar la sobreexplotació i la salinització de l’aqüífer.
Fomentar la gestió de la demanda d’aigua. Racionalitzar i reduir el consum d’aigua potable, especialment per aquells usos on no és indispensable, com ara la jardineria i la neteja d’espais públics.
Fomentar la jardineria mediterrània i la xerojardineria, adaptades als sòls i al clima local, que redueixin aportacions d’aigua i tractaments potencialment contaminants, tant en el sector públic com en el privat.
Millorar l’eficiència de la xarxa d’abastament i distribució d’aigua. Controlar les pèrdues i millorar els sectors amb fuites.
Promoure el termenament del domini públic hidràulic dels cursos de les rieres, previ a actuacions de conservació i restauració de les lleres i la seva vegetació, per evitar conflictes d’usos i minimitzar afectacions causades per revingudes.
3.1.2. Per millorar la qualitat ambiental i paisatgística
Crear nous espais públics de passeig i millorar els que ja existeixen: definir una anella verda urbana per connectar físicament el Parc Dalmau amb el sector de Les Torretes, a través d’espais públics i passeigs de nova creació. Rehabilitar la façana litoral amb criteris paisatgístics, tot establint-hi nous itineraris de passeig.
Conservar i restaurar, quan s’escaigui, els espais forestals i agraris que actuen de connectors ecològics i paisatgístics, i de manera molt especial aquells que connecten el Parc natural del Montnegre-Corredor amb el mar, la riera de Capaspre i el torrent d’en Comes.
Restaurar i recuperar els espais residuals i els erms propers als espais urbans, carreteres i carrers, donant prioritat als més visibles i als que ja són de propietat pública.
Fomentar una jardineria mediterrània, atractiva i ecològicament adaptada.
Protegir, de forma perdurable, les terres agrícoles més productives del municipi, per raons socials, estratègiques, econòmiques i ecològiques.
Crear apantallaments visuals estratègics, mitjançant tanques vegetals o mixtes, justificades per l’anàlisi visual i paisatgística.
Promoure el soterrament gradual de les línies de distribució de l’energia elèctrica i dels nous aparcaments a l’entorn del nucli històric.
Reduir la contaminació acústica de les àrees sotmeses a nivells excessius.
Promoure el soterrament de la via del tren i l’eliminació de la carretera nacional en el seu pas pel mig de la vila i , quan sigui possible, promoure l’apantallament acústic a les àrees sensibles, definides a partir de mapes sònics elaborats amb aquesta finalitat.
Fomentar models constructius lligats a l’arquitectura tradicional i bioclimàtica (edificacions, tancaments, etc.).
3.1.3. Per millorar la gestió de l’espai forestal i el seu ús públic
Protegir l’espai forestal –tant l’arbrat com el no arbrat- del desenvolupament urbanístic.
46
Promoure la substitució de formacions de canyes de les rieres i torrents, en sectors prèviament seleccionats, per la vegetació arbòria i arbustiva autòctona corresponent.
Inventariar i registrar la xarxa de camins públics del municipi. Promoure la recuperació de la titularitat pública d’aquells que hagin estat privatitzats de forma irregular.
Conservar, recuperar i senyalitzar els camins públics. Definir prioritats en funció de la vulnerabilitat actual i previsible i de l’ús social potencial.
Promoure l’ampliació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor per la banda occidental del municipi, el Capaspre, fins arribar a la costa, amb la consegüent incorporació d’aquest espai dins del PEIN.
Completar el catàleg d’arbres monumentals d’interès local i adoptar mesures per a la conservació dels arbres que en formin part.
3.1.4. Per a millorar la qualitat de les platges i l’ecosistema litoral
Promoure el soterrament de la línia fèrria per millorar la façana marítima, l’accessibilitat a les platges i reduir l’impacte acústic i visual causat pels trens.
Millorar l’accés a la platja de les Roques, i regular-ne l’ús i la gestió.
Eliminar l’aparcament de vehicles privats de la platja Gran.
Promoure l’extirpació de plantes al·lòctones als penya-segats de la zona marítimo-terreste.
Promoure la restauració de petits espais de vegetació arenícola autòctona, al sector occidental de la platja de Garbí, per millorar-ne la qualitat paisatgística.
Per a millorar la qualitat de les platges i l’ecosistema litoral
Adoptar un enllumenat públic més eficient i que causi menys contaminació lumínica: Substituir les làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi, amb llum roja; optimitzar la distribució de punts de llum, incorporar mecanismes de regulació automàtica d’intensitats i dissenys que minimitzin la contaminació lumínica.
Fomentar la incorporació de criteris bioclimàtics i d’eficiència energètica en les noves construccions, i en el seu cas, de la utilització d’energies renovables, especialment la solar fotovoltaica i solar tèrmica.
Crear una xarxa de recorreguts a peu i bicicleta i definir recorreguts d’autobús.
Completar la dotació d’aparcaments en les àrees properes al nucli històric, les àrees d’equipaments i el passeig marítim.
3.1.5. Per reduir els riscos naturals i tecnològics
Preveure la transformació de la carretera N-II en travessía urbana, per augmentar-ne la seguretat i incorporar-la dins la funcionalitat de la trama urbana.
Definir àrees d’actuació prioritària a l’entorn d’urbanitzacions i altres àrees habitades, i promoure’n la gestió forestal que en redueixi la inflamabilitat, a fi de complementar les actuacions que ja es duen a terme en la xarxa de pistes forestals.
Reduir els impactes negatius de les revingudes. Promoure les mesures necessàries per resoldre els problemes de desguàs dels torrents i rieres, modificant o eliminant les estructures problemàtiques. Sempre que sigui possible, prioritzar solucions no estructurals, integrades en el paisatge, ecològicament funcionals i de baix cost de manteniment.
Definir i adoptar mesures per reduir, fins on sigui factible, la impermeabilització de les noves àrees urbanes i urbanitzables en sòls permeables, per tal que conservin la seva capacitat d’infiltració i, per tant, de laminació de revingudes.
Promoure l’adopció dels criteris sisme-resistents establerts en la legislació vigent en la normativa edificatòria, en base a la zonificació sísmica detallada, una vegada incorporat el factor d’amplificació dels sòls considerats tous, a efectes sísmics.
Promoure el soterrament de les línies de distribució de l’energia elèctrica properes a nuclis habitats, per reduir-ne la contaminació electromagnètica.
47
4. ANÀLISI SOCI ECONÒMICA
4.1. Entorn comarcal i municipal
Creixement demogràfic
La situació immillorable i les excel·lents condicions climàtiques de què gaudeix, han fet del Maresme una zona densament poblada i amb increments demogràfics continuats des que se’n té una constància censal. Aquest creixement s’ha basat en una intensa arribada de població, les característiques de la qual ha anat canviant al llarg del temps.
Evolució demogràfica del Maresme
(en % de creixement)
48
3,0%
2,1%
1,5%
1,9%
2,3% 2,3% 2,2%2,4%2,3%
1,4%
0,2%0,4%
1950-70 1970-81 1981-91 1991-00
MaresmeCalella i PinedaCatalunya
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Durant els anys 60 i 70 els nous residents procedien majoritàriament de fora de Catalunya, i corresponien a un model d’immigració camp-ciutat, que es dirigia cap els principals centres productius. A bona part de la comarca, les
activitats industrials i en especial el sector tèxtil, van ser les que van possibilitar aquestos fluxos migratoris, Que van comportar un creixement de la població el 3% anual entre 1950 i 1970.
Evolució demogràfica dels municipis del Maresme durant la dècada dels noranta
(en % de creixement anual)
Població Creix. absolut Creix. Anual
Municipi 2000 Municipi 91-00 Municipi 91-00
Mataró 104.659 Vilassar de Mar 4.883 Dosrius 10,0% Premià de Mar 26.130 Pineda 3.740 Sant Vicenç 8,5% Masnou 21.076 Premià de Mar 3.431 Sant Cebrià 8,0% Pineda 20.057 Mataró 3.149 Santa Susanna 7,7% Vilassar de Mar 17.000 Llavaneres 2.978 Llavaneres 6,2% Calella* 14.035 Masnou 2.683 Palafolls 5,7% Malgrat de Mar 13.686 Calella* 2.470 Sant Iscle 5,6% Arenys de Mar 12.610 Malgrat de Mar 2.362 Cabrils 5,2% Canet 10.138 Premià de Dalt 2.319 Sant Pol 4,6% Tordera 9.798 Palafolls 2.049 Vilassar de Mar 3,8% Argentona 9.482 Sant Vicenç 1.734 Teià 3,8% Premià de Dalt 8.869 Cabrils 1.727 Premià de Dalt 3,4% Alella 8.413 Tordera 1.642 Caldes 3,4% Montgat 8.305 Dosrius 1.635 Cabrera de Mar 3,1% Vilassar de Dalt 7.484 Argentona 1.634 Arenys de Munt 3,1% Llavaneres 7.161 Arenys de Mar 1.571 Pineda 2,3% Arenys de Munt 6.242 Alella 1.518 Alella 2,2% Tiana 5.663 Arenys de Munt 1.509 Tiana 2,1% Teià 5.280 Teià 1.507 Malgrat de Mar 2,1% Palafolls 5.235 Canet 1.280 Argentona 2,1% Cabrils 4.693 Sant Pol 1.188 Tordera 2,1% Cabrera de Mar 3.716 Montgat 1.019 Calella* 2,0% Sant Pol 3.594 Tiana 978 Premià de Mar 1,6% Sant Vicenç 3.334 Santa Susanna 926 Òrrius 1,5% Dosrius 2.846 Cabrera de Mar 904 Masnou 1,5% Caldes 1.973 Sant Cebrià 881 Canet 1,5% Santa Susanna 1.908 Vilassar de Dalt 693 Arenys de Mar 1,5% Sant Cebrià 1.757 Caldes 510 Montgat 1,5% Sant Iscle 839 Sant Iscle 326 Vilassar de Dalt 1,1% Òrrius 420 Òrrius 54 Mataró 0,3% Maresme 346.403 Maresme 53.300 Maresme 1,9%
* període 1991-2001
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat.
En canvi, en la zona del Maresme Nord, i concretament al voltant de Calella va ser el desenvolupament turístic el factor més significatiu, ja que va canviar el paisatge de la zona, incidint també en la seva evolució demogràfica. Tot i així, el ritme de creixement d’aquesta àrea, i especialment del propi Calella, va ser relativament més baixa que en la resta de la comarca.
Aquest model d’immigració es va aturar a meitat dels anys setanta, però ja a partir dels vuitanta el Maresme va a tornar a rebre un gran nombre de nous residents, impulsat aquesta vegada per la instal·lació a la comarca de població procedent de Barcelona i la regió metropolitana, com a conseqüència del procés de desconcentració de la capital catalana.
L’expansió metropolitana cap el Maresme afecta en un primer moment als municipis més meridionals, i posteriorment es va estenent a la resta de la comarca com ho mostren les taxes de creixement demogràfic dels anys noranta. Es un procés que va en paral·lel a les millores de les comunicacions, tant viàries, la perllongació de l’autopista oberta el 1996 representa un punt d’inflexió, com de la xarxa ferroviària de rodalies, factors que incrementen substancialment l’accessibilitat des de Barcelona, integrant progressivament aquesta zona dins l’àmbit de relacions metropolitanes.
Les conseqüències urbanístiques d’aquestes noves arribades són també diferents. Mentre el flux migratori dels anys cinquanta i seixanta va propiciar la creació de nous barris en les ciutats més importants, el corrent actual busca assentaments en zones de baixa densitat, normalment en municipis petits i ben comunicats amb el centre metropolità.97
Aquesta arribada de població, òbviament, no s’ha repartir homogèniament en el territori i a més, ha estat molt condicionada per la disponibilitat i preu de l’habitatge. Això està provocant també importants moviments de població dins la comarca.
97 Es tracta d’un model que es ve donant a Catalunya en les darreres dues dècades i que ha donat lloc a fluxos de població des de Barcelona i el seu entorn immediat en direcció a nuclis de població de baixa densitat, que es desenvolupen en funció de la seva accessibilitat a la xarxa viària. Vegeu Oriol Nel.lo, “Ciutat de ciutats”, Ed Empúries, 2001.
Transformació residencial
Tot aquest procés ha propiciat que el Maresme hagi esdevingut progressivament una zona residencial de la conurbació de Barcelona, fet que ha comportat un important augment de la mobilitat, i a més, a la generació d’una mobilitat cada cop més complexa. El nombre de desplaçaments per ciutadà tendeix a augmentar, i ja no es pot parlar simplement del “commuter” que treballa a un lloc i viu a un altre municipi, sinó de persones que es mouen per tot tipus d’activitat (oci, compres, estudis, etc.), ja que tenen sovint la seva residència en àrees de baixa densitat
Estimació de la transformació de segona a primera residència durant
el període 1995-2000
49
Estimació del parc de segona residència al Maresme en l’actualitat
(En % sobre el parc d’habitatges total)
Font: Elaboració pròpia.
Aquesta nova situació ha portat a què es produís un “boom” constructiu en el Maresme. I en paral·lel ha generat una intensa transformació del que eren segones residències que han esdevingut progressivament habitatges principals. Aquest procés explica al voltant del 30% de l’augment de població de la comarca al llarg de la darrera dècada.98
El procés de transformació es va iniciar al Maresme Sud, i ha estat molt intens, de manera que en els municipis més propers a Barcelona la segona residència ha pràcticament desaparegut. Progressivament, a mesura que les comunicacions ho han facilitat, s’ha anat estenent cap a zones més septentrionals, i que ha arribat ja a Calella on durant la segona meitat de la
dècada dels noranta s’ha produït un considerable procés de transformació de segona a primera residència en contraposició al que havia passat durant la primera meitat.
98 Una anàlisi acurada de la transformació que al experimentat el Maresme en les darreres dècades i el seu impacte territorial i urbanístic es troba a Pere Lleonart, Àngels García, “El Maresme: Una visió immobiliària”, Caixa Laietana, 1996.
Calella té un volum de segones residències relativament elevat en el context comarcal, al voltant del 30% del parc total, però que és inferior al del municipis veïns, com Pineda, Sant Pol o Santa Susanna. La tendència és que es mantingui aquest procés, si bé la tipologia dominant, bàsicament apartaments turístics, condiciona aquesta transformació.
Mésdel50%Del25%al50%
Dosrius
Caldesd'Estrac
Tiana
Montgat
Alella
ElMasnou
Teià PremiàdeDalt
PremiàdeMar
VilassardeDalt
VilassardeMar
Òrrius
CabreradeMar
Cabrils
ArgentonaMataró
SantAndreu deLlavaneres
SantVicenç deMontalt
ArenysdeMar
ArenysdeMuntCanetdeMar
SantIscledeVallalta
Tordera
Calella
SantCebriàdeVallalta
SantaSusanna
Palafolls
MalgratdeMarPinedadeMar
SantPoldeMar
Perfil poblacional
La desconcentració de Barcelona ha canviat profundament la comarca. Actualment, només un 38% dels residents al Maresme són nascuts a la pròpia comarca, mentre al voltant del 35% procedeix de la resta de Catalunya especialment de l’àrea de Barcelona. Un 20% addicional són nascuts fora de Catalunya, arribats bàsicament en el període 1955-75, i el 5% restants són estrangers, col·lectiu que està creixent en els darrers anys.
La tipologia d’aquests nous habitants de la comarca s’associa majoritàriament a una classe mitja-alta, amb un elevat estatus sòcio-professional i que busquen un entorn menys congestionat, tot i que majoritàriament continuen treballant a Barcelona.
Això ha fet que certs municipis del Maresme se situïn entre els de més renda de Catalunya, i ha influït també en el creixement de la taxa d’universitaris, que en dades de 1996 que són les que apareixen en el gràfic adjunt, es situava en un 11,8% en relació a la població de més de 18 anys, si bé aquest percentatge creix contínuament i actualment pot superar fàcilment el 15%. Es donen importants diferencies entre municipis que previsiblement s’han mantingut i fins i tot es possible que hagin augmentat en el període més recent. El Maresme Sud té taxes més elevades degut a la major presència d’aquests nous residents, mentre Calella ocupa la posició 21 entre els 30 municipis de la comarca, si bé supera a gairebé tots els municipis de l’Alt Maresme.
50
Població amb estudis universitaris el 1996 (% majors de 18 anys)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Però a més hi han dos grups de nous residents que si bé resulta difícil de quantificar amb precisió tenen però una importància creixent. D’una banda gent gran, catalans o comunitaris, que instal·len al Maresme per gaudir dels seus avantatges climàtics i residencials. D’una altra, immigrants laborals extracomunitaris, que prenen el relleu a la immigració procedent del sud d’Espanya dels anys setantes.
La creixent importància d’aquests nous grups de residents, generen noves necessitats que en els propers anys modificaran el perfil dels municipis de la comarca. L’oferta urbanística i residencial que generin els diferents municipis de l’Alt Maresme serà un factor molt important en quant a facilitar l’atracció i la correcta inserció d’aquests fluxos de població.
Calella i els municipis de l’entorn
Per tal de situar Calella en relació al seu entorn i al context comarcal, s’han comparat les principals magnituds amb tres municipis que s’han considerat de referència. Pineda i Canet de Mar per raons de veïnatge i fins i tot de complementarietat, i Blanes, per proximitat i model econòmic.
Calella
Cabrils 29,1% Sant Vicenç 25,8% Alella 25,3% Tiana 22,6% Teià 21,6% Cabrera de 20,5% Sant Andreu 20,3% Vilassar de Dalt 19,1% Masnou, el 18,9% Premià de Dalt 17,9% Òrrius 17,5% Caldes d'Estrac 17,1% Sant Pol de Mar 16,7% Vilassar de Mar 13,7% Premià de Mar 12,5% Arenys de Mar 12,1% Argentona 11,8% Sant Cebrià 11,7% Montgat 10,5% Dosrius 9,8% Calella 9,2% Canet de Mar 8,9%
Arenys de Mar 8,8% Sant Iscle 8,3% Santa Susana 8,2% Mataró 6,8% Malgrat de 6,0% Palafolls 5,6% Pineda de Mar 5,5% Tordera 4,4% MARESME 11,3%
Superfície del terme: El terme municipal de Calella és relativament petit, menys de 8 Km2. La proximitat de la serralada litoral a la costa fa que una bona part del seu territori tingui un fort pendent, per tant, la superfície útil, és la dir la que té menys d’un 20% de pendent, és de només 201 Ha. L’amplitud i tipografia de la franja costanera ha facilitat la creació d’un Eixample de més de 65 Ha on resideix més del 80% de la població.
Demografia: Calella té menys pes poblacional que Blanes o Pineda, i el seu creixement recent ha estat també menor, el que explica que la mitjana d’edat se situï en els 40 anys, mentre a Pineda i Blanes està per sota dels 37. El seu dinamisme demogràfic recent es veurà previsiblement limitat per la capacitat territorial.
El major nombre d’estrangers posa en relleu l’atractiu del municipi, sigui per la seva oferta residencial, de llocs de treball o per la qualitat urbana.
La taxa de residents majors de 18 anys amb estudis universitaris és la més elevada dels municipis de referència. De tota manera, es tracta d’un nivell baix dins el context català i del propi Maresme. Tanmateix una situació habitual en municipis amb un fort contingut turístic.
Principals magnituds de Calella en relació a municipis de referència
Calella Canet Pineda Blanes Superfície Superfície del terme municipal (ha) 790 610 1.030 1.770 Superfície útil (ha amb -20% de pendent) 210 285 610 - Densitat (habitants per superfície útil) 595 345 315 -
Demografia Població (2000) 13.055 10.138 20.057 30.441 Creixement anual 1986-91 0,01% 0,4% 3,2% 2,7% Creixement anual 1991-00 2,0% 1,5% 2,3% 1,9%
51
Edat mitjana (1996) 39,9 39,9 36,2 36,7 Taxa de fecunditat (tant per 1.000) 39,6 33,4 39,3 39,9 % residents nascuts a l'estranger (1996) 6,4% 3,6% 4,2% 4,1% % Universitaris (1996) 9,2% 8,9% 5,5% 6,3% Calella Canet Pineda Blanes
Mercat residencial Habitatges iniciats (1996-00) 10,1 19,9 18,8 22,8 Habitatges acabats (1996-00) 8,5 12,1 11,5 14,4 Parc d'habitatges (est.1999) 7.967 5.322 14.697 18.756 % segones residències (est 1991) 39% 27% 56% 45% % segones residències (est 2000) 27% 13% 47% 38% Rati habitants/habitatges principal (est 2000) 2,5 2,6 2,8 2,8
Mercat laboral Taxa d'ocupació (1996) 54,3% 50,4% 51,4% 54,3% Masculina (1996) 65,9% 64,2% 66,2% 68,3% Femenina (1996) 43,2% 36,1% 36,4% 40,0% Taxa d'atur (març 2000) 8,8% 6,8% 9,6% 6,9% Mobilitat laboral el 1996 (% pob.ocupada) 11,1% -26,9% -13,4% -21,0% Sortides (% sobre ocupats residents) -37,4% -43,1% -43,2% -38,0% Entrades (% sobre llocs de treball) 48,5% 16,2% 29,8% 17,0% Flux principal Pineda - Calella Lloret Segon flux Barcelona - Barcelona Barcelona
Estructura productiva (1996) Total 4.847 2.397 5.468 8.353
La combinació d’una major taxa d’ocupació i d’atur no és contradictòria, però si que reflecteix l’elevada dependència d’una activitat amb una elevada ocupació temporal com és el turisme. Agricultura 2,8% 2,0% 2,9% 4,2%
Indústria 15,1% 41,8% 38,3% 22,0% Construcció 4,9% 6,0% 11,1% 10,3% Serveis 77,2% 50,2% 47,8% 63,6%
Magnituds de renda i benestar Valor cadastral per unitat urbana (en milions 1996) 3,8 2,9 3,1 4,6 IBI (quota íntegra mitjana per rebut 1999 en milers ptes per contribuent) 38,7 29,1 29,4 32,5 Rendiments mitjans declarats per contribuent (en milions 1997) 2,0 2,1 1,9 2,1 Nivell de renda 1991 (Catalunya=100) 135,7 94,2 100,9 99,8 Nivell de renda 1996 (Catalunya=100) 121,8 94,8 100,7 103,8 Nivell motorització per habitant (tant per 1000) 419 390 416 436 Font: Idescat i elaboració pròpia.
Mercat residencial: Tot i la forta progressió en els darrers anys, destaca el menor ritme constructiu de Calella, fet condicionat per la limitada disponibilitat de sòl del municipi. L’elevat diferencial respecte a la resta de municipis farà que, previsiblement, el creixement demogràfic a curt termini sigui menor.
Les segones residències representen prop del 30% del parc d’habitatges del municipi i es tracta fonamentalment d’apartaments. Aquest percentatge és superior al de Canet, però inferior al de Pineda o Blanes. A Canet i Calella es detecta un ritme de transformació de segona a primera residència molt més ràpid que a la resta.
El rati d’habitants per habitatge és substancialment inferior a la resta, fet que previsiblement és conseqüència de l’elevat nombre de llars de la tercera edat.
Mercat laboral: Calella enregistra una taxa d’ocupació més alta que els municipis de referència, fet que es deu bàsicament a l’elevada taxa d’ocupació femenina, fet que es deriva del pes de les activitats turístiques i comercials. La seva taxa d’atur és superior a la de Canet i Blanes, encara que inferior a la de Pineda.
Mobilitat laboral. Els fluxos de sortida són molt elevats i relativament semblants entre els diversos municipis. Les diferències més importants es donen en els fluxos d’entrada, de manera que Pineda i Canet tenen un vessant més residencial, mentre Calella apareixia el 1996 com un gran atractor d’ocupació.
Estructura productiva: La gran especialització turística de Calella es reflecteix en que un 80% dels llocs de treball són terciaris, mentre que Canet i Pineda mantenen una major activitat industrial. En el cas de Blanes, la progressiva pèrdua d’importància de la seva indústria capdavantera, SAFA, ha portat a què el seu vessant industrial estigui disminuint molt ràpidament.
Altre fet destacable és el poc pes de la construcció en l’estructura productiva de Calella, enfront bàsicament a Pineda i Blanes.
52
De fet, a nivell productiu, Calella i Pineda funcionen de manera complementària, ja que Pineda concentra activitats industrials (en un polígon proper al terme de Calella), i constructives que realment serveixen als dos municipis.
Renda i benestar: Calella té, amb gran diferència, el nivell de renda més elevat dels municipis considerats. De tota manera, també és l’únic que vist disminuir de forma ostensible la seva riquesa relativa dins el conjunt català.
Aquest major nivell de riquesa s’acaba de confirmar amb la més elevada quota de l’IBI (Impost de Bens Immobles), que és un indicador del valor dels immobles del municipi. En canvi, aquesta correlació és menys evident amb la taxa de motorització, que ve condicionada per temes de tipologia urbana, i factors relacionats amb el transport públic i l’accessibilitat. D’aquesta manera Pineda i Calella tenen un nivell de motorització molt similar, i inferior al de Blanes tot i el menor nivell de renda d’aquest municipi.
53
5. EVOLUCIÓ HISTÒRICA
5.1. Creixement històric
Inicialment, l’ocupació del Maresme consistia en edificacions aïllades o petites agrupacions situades just al límit entre les estribacions de la serralada litoral i la plana. Aquesta posició era la preferida de les vil·les romanes que explotaven agrícolament el territori.
Posteriorment, la formació de Calella com a nucli de població amb característiques urbanes es va realitzar, com en la majoria dels pobles, al voltant d’espais destinats a mercats (futures places) i en punts de confluència de camins, però ocupant ja de forma decidida la plana al·luvial.
El creixement s’estenia de forma centrífuga donant façana a aquests camins o obrint nous carrers en finques que s’anaven segregant successivament. Aquesta lògica de creixement es va prolongar fins a finals de S XIX, adaptant-se a les necessitats que anaven sorgint, i quedava limitada pels accidents geogràfics naturals com les rieres, els límits dels temporals o les penyes, i també pels canvis sobrevinguts com van ser la construcció de la nova carretera o la de la via del ferrocarril.
Fins el 1747, any en que es construeix la carretera de Barcelona a França al mig dels penya-segats del Cap Aspre, Calella estava molt mal comunicada amb els pobles de més al sud.
Naturalment, el creixement sempre ha estat directament vinculat a la prosperitat. En aquestes imatges es pot veure com la potència econòmica derivada de la indústria tenia un resultat a Calella de gran creixement en relació a Pineda, que encara aquests anys no era més que uns pocs carrers envoltats d’hortes.
La primera planificació urbanística de Calella de que es té constància es va produïr amb el pla general d’alineacions de 1894, coincidint amb una època especialment pròspera des de tots els punts de vista.
Aquest pla va ser vàlid fins la dècada dels seixanta, en la que la demanda derivada del turisme i la immigració desborden el model d’ordenació d’eixample amb cases de planta baixa i un o dos pisos, i es produeix una primera densificació a través de créixer en alçada.
Calella, 1851. El creixement s’estén del centre cap a la perifèria entre els carrers de les Ànimes i Sant Isidre. (Museu Arxiu Municipal).
Fins l’aprovació de les Normes subsidiàries de planejament als anys vuitanta, no hi va haver un model que substituís el pla històric amb una visió global, i durant vint anys s’edifiquen en alguns casos fins a cinc o sis plantes en carrers de sis metres d’amplada
Finalment, a principis dels anys vuitanta, retornada la democràcia es redacten les Normes Subsidiàries que ara seran substituïdes pel nou Pla General.
5.2. El pla de 1894
Quan el 1894 l’arquitecte i enginyer J. Romañà Suarí redacta el Pla General d’Alineacions de Calella el creixement ja arribava al carrer d’Amadeu. Es tracta d’una època de renaixença nacionalista on la cultura en general i amb ella l’arquitectura i l’urbanisme adquireixen un nivell extraordinari. Però a nivell econòmic hi ha també un gran impuls,
54
que a Calella es materialitza amb la implantació de les grans indústries dels Llobet i Guri o Recasens.
Ja des del punt de vista material, el document és exhaustiu, amb una memòria on s’analitzen tots els aspectes que podien influir en el planejament: estudis topogràfics, de població, mortalitat, natalitat, geològics, de les tipologies edificatòries existents, climatològics, etc. També l’apartat gràfic, amb 107 plànols, defineix tant en planta com en perfils longitudinals i transversals l’estat actual dels carrers i les propostes de noves alineacions.
Sorprèn la clarividència en qüestions que són expressament explicades a la memòria del Pla, com ara la proposta de créixer cap a l’est i no cap a l’oest per evitar les avingudes de la riera. Aquest exemple de previsió i d’aplicació de criteris racionals, contrasta amb la situació, que encara perdura, de la urbanització de les lleres de les rieres i de les seves zones d’influència, de constant actualitat per la seva perillositat.
Però el treball de Romañà, no solament es tractava d’un Pla que definia les alineacions, sinó que amb la finalitat de garantir la salubritat, l’assolellament i la ventilació, també va fixar en funció de les dimensions de les illes de cases i de les amplades dels carrers, que les característiques de les edificacions havien de ser les següents:
− Patis lliures d’edificació almenys en un 40 %,
− Planta baixa dos pisos i golfes destinades a habitatges unifamiliars
− Façana mínima de 6 m.
− Carrers interiors de 8 m.
En definitiva, el pla de Romaña va preveure que es doblaria l’ocupació del sòl per l’edificació (a les 30 Ha que ocupava el poble se n’incorporaven 31 Ha més), justificant-ho en que: “no és exagerado por el impulso fabril y por residentes provenientes de grandes centros”.-pag. 232 de la memòria-
L’ordenació es proposava en forma de retícula de carrers paral·lels i perpendiculars al mar, amb cases de cos d’uns 5 metres d’amplada. L’alçada de les cases, majoritàriament de planta baixa i una planta pis, l’amplada dels carrers i la grandària de les illes garantien l’assolellament i ventilació de totes les cases.
La proposta de retícula es va sobreposar a la majoria de les preexistències. Els carrers substituïen els camins que travessaven les hortes imposant la nova idea que es basava en criteris absolutament racionals. D’altra banda, el poble es dotava d’equipaments i dotacions tant importants com l’hospital, el parc Dalmau, el passeig Manuel Puigvert, l’escorxador, la biblioteca, etc.
El resultat del Pla, que va ser vàlid fins a principi de la dècada dels seixanta el podem veure a les fotografies aèries que es conserven a l’Exèrcit de l’Aire realitzades els anys 1946 (vol alemany) i 1955 (vol americà).
55
6. ESTRUCTURA URBANA I PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT
l’estudi socieconòmic.
6.1. Anàlisi del planejament vigent
Objectius assolits pel planejament vigent
Les normes subsidiàries vigents es fixaven com a aspectes problemàtics sobre els que incidir els següents:
1. L’aspecte negatiu del pas de la via del ferrocarril colindant amb el passeig marítim de Manuel Puigvert.
2. L’aspecte negatiu del pas de la carretera N-II trencant la continuïtat d’una unitat urbanística consolidada com a nucli principal de la Ciutat.
3. La manca d’un model territorial global en els eixamples i en les urbanitzacions de segona residència que s’han impulsat dels anys cinquanta ençà.
4. Les possibilitat edificatories desorbitades aplicades al cos antic en franca contradicció amb l’estructura urbana preexistent, i amb la cultura tradicional
5. El dèficit d’espais lliures i dotacions públiques en relació amb la població existent i previsible.
6. La manca de mesures de protecció de les àrees agrícoles i forestals, en relació amb les expectatives de creixement de la ciutat i d’implantació d’urbanitzacions de segona residència.
7. La disfuncionalitat de la xarxa viària existent al casc antic, per falta d’adeqüació al tràfic rodat, que la seva activitat comercial i central genera.
8. L’existència d’implantacions turístiques i hoteleres en situació de congestió puntual
9. La manca de previsió per ordenar l’activitat industrial en llocs adients.
10. La problemàtica de les xarxes de serveis públics, especialment del tractament d’escombraries, amb considerable repercussió per la contaminació al mar
Algunes de les mancances de principis dels anys vuitanta encara perduren i es repeteixen en els criteris i objectius del Pla general, si bé les condicions per a la seva correcció han canviat substancialment. Per exemple, la construcció de l’autopista A-19, ara C-32, hauria de permetre resoldre amb major facilitat els aspectes negatius del pas de la carretera N-II pel centre de la població, dissenyant una xarxa viària bàsica que permeti alliberar-la de part del trànsit.
Aquesta nova xarxa viària bàsica hauria de donar l’impuls definitiu per a la realització dels sectors industrials i de l’extensió urbana al voltant de la riera Capaspre.
Els sectors de desenvolupament parcial que es preveien a les Normes subsidiàries vigents i el seu estat actual es reflecteix al quadre següent: sector planejament estat
PP1 “El parc de Calella” Pla parcial aprovat definitivament
Urbanitzat i edificat majoritàriament
PP2 “Riera de Capaspre” Pla parcial aprovat definitivament
Sense Urbanitzar i amb preexistències
PP3 “Polígon Industrial” Pla parcial aprovat definitivament
Sense Urbanitzar i amb preexistències
PP4 “Pla parcial zona Hospital”
Classificat de sòl urbà en una modificació del pla
En fase d’urbanització i edificació
PERI 1 “Rierany dels Frares”
Pla especial aprovat definitivament
En fase d’urbanització i edificació
PERI 2 “Carrer de Balmes” Pla especial aprovat definitivament
Urbanitzat i edificat
PERI 3 “Carrer de Jovara” Pla especial aprovat definitivament
Urbanitzat i edificat
PERI 4 “Carrer delTurisme”
Pla especial en tràmit Sense Urbanitzar i amb preexistències
56
57
PERI 5 “Riera de Vall de’n Guli”
Pla especial aprovat definitivament
Sense urbanitzar
PERI 6 “Ciutat Jardí” Sense pla especial Sense Urbanitzar i amb preexistències
PEMU “Anselm Clavé” Sense pla especial Sense Urbanitzar i amb preexistències
UA1 “Dalt de Calella (conservació)”
Sense Urbanitzar i amb preexistències
UA2 “Dalt de Calella (sud)” Sense Urbanitzar ni preexistències
UA 3 “Mirador del Maresme”
Sense Urbanitzar i amb preexistències
UA 4 “Kilòmetre 3” En fase de completar la urbanització i edificada
UA 5 “Sant Quirze” Urbanitzat i edificada parcialment
Principals dificultats en l’aplicació del planejament vigent
L’únic sector de sòl apte per urbanitzar previst per les Normes subsidiàries vigents que ha estat desenvolupat, ho ha estat pel sistema de cooperació amb l’INCASOL coma administració actuant.
Solament s’han desenvolupat a iniciativa privada les petites àrees de gestió en sòl urbà que no han representat una incidència remarcable en el model previst per les Normes.
Els dos grans sectors de sòl apte per urbanitzar que, tot i tenir el pla parcial aprovat definitivament, no s’han desenvolupat són PP2 “Riera de Capaspre” i el PP3 “Polígon Industrial”.
Essencialment, les raons per la manca de desnvolupament del polígon industrial van ser les dificultats d’accés, ja que únicament era accessible a través de la carretera d’Hortsavinyà des de la carretera N-II óbligant a un recorregut per aquesta carretera.
La construcció de l’autopista C32 no va servir per eliminar aquest condicionant, ja que l’únic accés es va plantejar a la vall del Rierany dels Frares, que porta directament sense cap altra alternativa cap a la carretera N-II.
A més de les dificultats d’accés, probablement van influïr en la paralisi del PP2 “Riera de Capaspre” altres condicionantants també importants, com ara la dimensió considerable del sector i les preexistències al seu interior.
D’altra banda, la competència de poblacions de l’entorn com ara Santa Susanna o Malgrat de Mar, que encara disposen de sòl a primera línia de la costa per a edificar-hi hotels, ha estat el darrer aspecte dissuassori per al desenvolupament d’aquest pla.
6.2. Anàlisi de l’edificació consolidada
El medi urbà en que haurà d’actuar el Pla general està format pels espais públics i per l’edificació consolidada, de la qual se n’ha realitzat una analisi a nivell d’alçades i dels usos que s’hi encabeixen
Alçades i profunditats de l’edificació
Les alçades i profunditats dels edificis es reflecteix finca per finca al plànol núm. 11.a. i es realitza una comparació, al plànol núm. 11.b. entre l’estat actual i una hipotètica norma que limiti el nombre de plantes sota tres hipòtesis: PB+2PP, PB+3PP o PB+4PP. Aquest darrer plànol expressa de forma clara la situació de disconformitat o no de l’edificació actual en relació a una hipotètica norma.
La quantificació del nombre de plantes de cada casa i la seva expressió gràfica elimina la percepció subjectiva que es pugui tenir en relació a una major o menor densificació de l’eixample històric i permetrà ajustar la normativa del pla general considerant diferents zones en funció de la seva consolidació real
Usos
Els usos de l’edificació consolidada es reflecteixen al plànol núm. 12, en el que se situa de forma gràfica la concentració d’activitats comercials, hoteleres o residencials a les que fa referència
7. PROPOSTA D’ORDENACIÓ DEL POUM DE CALELLA
7.1. Marc General
Calella es un municipi típic de l'alt Maresme . La seva àrea urbana situada a la part plana de la terrassa sorrenca litoral, ocupa tot el front de mar, amb excepció de la zona del Capaspre, o punta de Calella, a on la Serralada litoral arriba al mar.
Al igual que altres municipis del Maresme, la seva configuració morfològica, amb una estreta franja litoral entre el mar i les estribacions de la Serralada Litoral, es la que determina les característiques urbanístiques del nucli urbà, i delimita les dificultats d'adequar les infrastructures, sobretot viàries, a les successives fases d'expansió del nucli urbà.
La seva activitat econòmica principal ve lligada a l´activitat i estacionalitat turística, tot i que manté encara una certa activitat industrial i comercial, que li configura un major equilibri en l´activitat econòmica que altres municipis de la comarca.
La redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, hauria de servir com a eina per revisar i replantejar les estratègies de desenvolupament urbanístic i econòmic del municipi.
Tot i que les determinacions del planejament urbanístic tenen un abast i una incidència limitada a l'ordenament físic de la ciutat, durant els treballs de la seva redacció, és un bon moment per fer un repàs general de l'evolució del municipi en els darrers temps i de les opcions de futur, del model de creixement, i en general de la idea de ciutat i forma de vida que desitgem plantejar pel futur mes immediat.
En la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, s'ha realitzat una anàlisi i una diagnosi del territori, i de l'evolució més recent dels aspectes socio-econòmics i urbanístics del municipi, que ens han de servit de base per a la discussió de les propostes.
Es defineixen a continuació les propostes del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que recullen aspectes generals, i d’altres mes específics per l'ordenament urbanístic.
Així mateix, i amb la voluntat d’incorporar en el possible propostes de manteniment i millora de la qualitat mediambiental, es fixen també d’inici
criteris de protecció del medi ambient, que encara que en molts casos ultrapassen l´abast i les determinacions del propi planejament urbanístic, ha semblat metodològicament interessant separar-los i sistematitzar-los per incorporar la totalitat dels paràmetres que poden incidir en la degradació del medi, i defineixen la seva qualitat.
7.2. Propostes de caràcter general.
Com ja s’ha dit anteriorment, en un municipi costaner com Calella, la morfologia del territori condiciona definitivament, l’estructuració de l’àrea urbana, la seva accessibilitat, i el seu engalzament amb l’entorn natural.
Aquesta Pla, en corcordància amb la Llei 2/2002 de l’Urbanisme, es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per a compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmics necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
En conseqüència, les propostes del Pla són conseqüència de l’exigència de conjugar les necessitats de creixement amb els imperatius del desenvolupament sostenible, de manera que es tradueixin en la utilització racional del territori; en la lluita contra la pobresa mitjançant aquest recurs, amb la política d’habitatge social; en la qualitat de vida a assolir en tots els assentaments humans, tant els existents com els nous; en l’increment de la conscienciació de la societat pel que fa al medi ambient; en la gestió correcta i proporcionada dels altres recursos naturals, des de la perspectiva urbana, i en la dels residus generats, i també en una utilització progressiva de les energies renovables i en una política eficient d’estalvi energètic en general.
7.2.1. Estructura general viària
L’estreta franja litoral que resta entre el mar i les estribacions rocalloses de la Serralada litoral, està ocupada en la seva totalitat per l’àrea urbana edificada, que ha atrapat dins el seu creixement les infrastructures de pas i accés a la població, en especial la carretera N-II, i la via del ferrocarril, reduint-ne la seva funcionalitat i augmentat progressivament la seva incidència i perillositat.
58
La carretera N-II es, encara en la actualitat, una via de trànsit de pas que travessa la ciutat. Es va concebre a principis del segle XX, com alternativa per a substituir el camí vell que discorria per la traça del actual carrer Jovara.
La recerca de una traça alternativa per a la N-II al seu pas pel Maresme, no sembla possible en la majoria dels termes municipals, i partiríem dons com a criteri, que la substitució de tot el trànsit de pas ha d’acabar absorbit per l’actual autopista C-32, que en cas necessari s’ha de poder ampliar en un futur, i que en qualsevol cas haurà d’ésser més permeable, amb major nombre d’accessos i haurà de donar major servei com a distribuïdor de trànsit a tot el llarg del seu recorregut.
La carretera N-II en el seu pas per la ciutat, s’ha convertit amb la via principal de trànsit de vehicles de l’estructura urbana. En ella es concentra la major part del trànsit urbà de distribució a les diferents àrees urbanes, i continua essent l’única via d’accés per a moltes parts del municipi.
La barreja d’aquestes funcions, amb el trànsit de pas que li es més propi, juntament amb l’increment de la mobilitat, ha acabat comportant pràcticament el seu col·lapse en les puntes de tràfic estiuenc.
A més d’aquest problema funcional de saturació de la seva capacitat de trànsit, cal afegir-hi les interferències que el trànsit de pas i el propi disseny de la via, comporta en el funcionament quotidià de la vida urbana.
Cal dons, plantejar una redefinició d’aquesta important via per a la ciutat. Per una banda buscar altres alternatives viàries a la distribució del tràfic d’accés i de distribució als diferents sectors urbans, i per una altra incorporar, en la mesura que sigui possible, un disseny d’aquesta via mes adequat a l’estructura urbana i funcional de la ciutat.
El pas de la via del ferrocarril pel front de mar, ha esdevingut per la ciutat un element determinant en el seu desenvolupament, la seva funcionalitat, i la configuració de tota l’ àrea propera a la façana de mar.
A mes de l’efecte barrera que ha suposat al llarg dels anys, ha esdevingut un front de molèsties i perillositat, i en l’actualitat la seva supressió es un element clau per a la millora de la qualitat urbana i mediambiental de tota l’àrea urbana.
L’alternativa per aquest soterrament, podria buscar-se en el límit de la plana sorrenca amb les primeres estribacions de la muntanya, per tal d’assolir cota
per damunt del nivell freàtic, permetre el pas d’escorrentia de les rieres, i trobar terreny adient per a perforar.
D’ acord amb les anteriors consideracions, l’objectiu pel que fa a la vialitat, és estructurar una xarxa viària que no depengui exclusivament de l’actual carretera N-II, a partir bàsicament de habilitar un nou accés, que sortint de l’actual accés a l’autopista permeti accedir directament a l’àrea hotelera a través de la riera de Capaspre que s’ha de reconvertir en un nou eix central de la ciutat.
Aquest nou eix urbà, concebut com una rambla urbana, haurà d’assolir funcions d’eix cívic sobre el que graviten els nous creixements, i que amb una alta qualitat d’urbanització, i la cobertura del tram final, d’arriba fins al mar.
La configuració d’aquest eix, juntament amb la remodelació del front de mar, a partir de la supressió de la via del ferrocarril, poden esdevenir les operacions urbanístiques més importants, i sobre elles es recolzarà l’evolució futura i la transformació urbana de la ciutat.
En resum, la primera proposta del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és, l'adequació de les infrastructures viàries i del ferrocarril, a la situació urbana actual i a les previsions futures:
− Preveient dues alternatives de posició de la via del ferrocarri.
− Integrant la carretera N-II a la xarxa viària local a través d’actuacions per recuperar el seu caràcter urbà i millorant la connectivitat amb el municipi de Pineda de Mar amb una alternativa d’acés al seu polígon industrial.
− Millorant la connexió de la sortida de l’autopista C-32 amb la nova xarxa viària amb un nou vial pel nord fins la riera de Capaspre.
− Superposant una trama de passeigs de vianants, en els principals recorreguts i àrees amb una vocació paisatgística latent.
− Considerant l’extensió de l’illa de vianants a la major part del casc antic.
59
7.2.2. Classificació i qualificació del sòl, cap a un desenvolupament urbanístic sostenible
El desenvolupament de l’àrea urbana de Calella s’ha d’entendre sempre dins el context del seu entorn més immediat . El nucli urbà de Calella conforma amb Pineda un continu urbà, i constitueix amb ell, i amb menor mesura amb els altres municipis de l’alt Maresme, una unitat funcional en la major part dels àmbits econòmics, dins la qual, cada un d’ells desenvolupa les seves potencialitats.
Així no s’entendria el creixement del barri del Poble Nou de Pineda sense constatar la seva situació respecte de Calella, com tampoc es podria destriar la distribució de les àrees industrials, el creixement de les zones hoteleres, o el desenvolupament de l’àrea comercial de Calella fora d’aquest context.
Calella aporta dins aquest “continuo” urbà l’estructura urbana més important, i focalitza en gran manera l’estructura comercial i de serveis de tota aquesta àrea.
És en aquest context, dons, que cal definir el paper del municipi i del seu nucli urbà.
Així, si féssim l’exercici propositiu d’intentar ordenar urbanísticament i en conjunt aquesta amplia àrea, i distribuir els diferents usos i àrees d’expansió en funció de les potencialitats de cada lloc, proposaríem probablement, potenciar Calella com un centre residencial i de serveis, tan per la població estable com pel sector turístic.
Per contra, si busquéssim ampliar la capacitat hotelera de l’alt Maresme, probablement trobaríem zones buides més ben situades i properes al mar en altres municipis propers.
Per tant, des de aquest criteri, i a partir de la morfologia dels terrenys disponibles dins el terme municipal, es proposa una previsió de creixement equilibrat que permeti indistintament la ubicació d’usos residencials i hotelers, amb l’objectiu de possibilitar l’augment de la població estable de primera residència. I, paral·lelament a això, completar l’oferta d’equipaments i de serveis.
I en la mateixa línia de potenciar un creixement equilibrat, es proposa una ampliació de la reserva de sòl industrial.
La dimensió d’aquests creixements ve determinada en gran manera per la idoneïtat dels terrenys disponibles.
Per les característiques morfològiques del territori, es pot constatar com gran part del territori susceptible d'expansió urbana, està ja ocupat o qualificat. En conseqüència, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, no és tant un pla d’expansió o de creixement urbanístic, sinó de reestructuració i de redefinició de les característiques urbanístiques de les diferents àrees urbanes, per tal de millorar-ne la qualitat urbana de tot el conjunt.
La segona proposta consisteix en reconduir el procés d’expansió urbana, per tal de convergir amb el pla d’Excel·lència turística, en una millora de les condicions urbanístiques i mediambientals generals a tot el municipi.
El Pla redueix notablement part del sòl que havia estat classificat de sòl urbà en les anteriors normes subsidiàries, tant al sector de Can Carrerres per la inadequació dels terrenys, com per considerar que els càmpings són establiments que s’implanten en sòl no urbanitzable.
El sòl urbanitzable residencial ocupa les parts més baixes de l’àrea de la riera de Capaspre i els rieranys de Valldebanador i del Raig, considerant la resta dels terrenys fins l’autopista C-32 com a sòl urbanitzable no delimitat.
Finalment, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal classifica de sòl no urbanitzable els terrenys que són incompatibles amb la urbanització, bé per llur incompatibilitat amb la transformació o bé per la inadequació al desenvolupament urbà, per raó de règims de protecció especial establerts o pels valors i les finalitats a assolir, entre les quals s’inclou la utilització racional del territori d’acord amb el model territorial de desenvolupament urbanístic sostenible.
Així, els terrenys del sòl no urbanitzable, no solament han estat classificats així perquè el sòl classificat d’urbà i d’urbanitzable és suficient per atendre les expectatives de creixement de la població sinó també per la seva inadeqüació a la urbanització:
− Per la insostenibilitat d’urbanitzar i mantenir un territori perifèric, difícil de connectar i amb grans pendents.
60
− Per l’impacte paisatgístic que produïria.
− Per estar majoritàriament ocupats per vegetació arbòria.
Els terrenys reservats per a sistemes generals no inclosos al sòl urbà ni al sòl urbanitzable també formen part del sòl no urbanitzable.
7.3. Propostes específiques de sistemes i diferents àrees urbanes.
7.3.1 Sistema d’espais lliures i equipaments
La potència comercial de Calella, de la que es fa esment especial a l’estudi soci-econòmic, amb un abast territorial que sobrepassa l’estrictament municipal, justifica una extensió de l’illa de vianants restringint l’accés als vehicles.
El municipi ja disposa de diferents zones d’equipaments i d’espais lliures, la major part d’ells fruit de l’herència en actuacions antigues com el passeig de manuel Puigvert o el Parc Dalmau.
La relació entre els equipaments i la superfície dels espais lliures de que disposava històricament el municipi i la quantitat de població a que anaven destinats s’han anat reduïnt progressivament.
El Pla proposa retornar la ciutat a un nivell adeqüat de dotacions i espais lliures, també exigència legal de la Llei de l’Urbanisme en establir que s’ha d’equilibrar el sostre residencial i els espais lliures en una proporció de 5 m2 d’espai lliure per cada 25 m2 de sostre, relació que no s’acompleix a les zones de casc antic ni d’eixample tradicional.
Amb aquesta finalitat, són els nous sectors en sòl urbanitzable els que preveuen una cessió de terrenys per sistema general d’espais lliures suficient per complir l’exigència legal, al mateix temps que es preserven les arbredes des turons i les parts més elevades topogràficament que envolten la població i en configuren el paisatge. Aquest conjunt de nous parcs, juntament amb els ja existents, es connectaran a través de la nova xarxa de recorreguts de vianants.
Una part del casc antic al llarg dels carrers Esglèsia i St. Josep ja funciona com una àrea peatonal, al voltant de una gran àrea comercial a cel obert. L’ampliació d’aquesta zona, i la seva reurbanització ha de servir per recolzar
el sector comercial, i millorar-ne les condicions i la qualitat urbana de la zona.
En el cas de Calella, i afegint-se a l’anterior àrea esmentada, es proposa incorporar el nou eix de la riera de Capaspre com un element urbà important, tan des del punt de vista funcional, com de fita del paisatge urbà amb un marcat caràcter de passeig per a vianants. Amb la hipòtesi de l’eliminació de la via del ferrocarril del front de mar, permetria completar aquesta xarxa de recorreguts, amb un nou i ampliat passeig marítim.
El dèficit detectat en alguns equipaments com ara els esportius es corregeix reservant a l’àrea de creixement una superfície prou gran per acollir unes activitats que no solament es destinin a la població resident, sinó que a més serveixin com a oferta complementaria davant dels visitants.
7.3.2. El casc antic i l’eixample tradicional
Calella, com tots els pobles i ciutats, té un nucli central que va ser l’originari en la seva formació. És aquí on d’una banda hi ha una acumulació major d’edificis antics i representatius i d’altra banda acull una concentració d’activitats comercials, de lleure o terciàries, molt major que la resta de la població.
La configuració física d’aquest centre urbà no va ser pensada per que la mobilitat de les persones estigués basada en l’automòbil ni que les mercaderies es transportarien en vehicles de grans dimensions. El casc antic i l’eixample tradicional, té evidents problemes d’accés per part dels vehicles, i pateix de manca d’aparcaments.
La trama viària de l’eixample tradicional està formada per carrers de dimensió molt reduïda, qüestió que a més del trànsit també afecta a l’assolellament dels edificis que hi donen front.
En conseqüència el Pla adapta la normativa a les possibilitats reals de continuar densificant aquest nucli urbà, sense que afecti negativament a la qualitat de vida dels seus habitants.
Per reequilibrar el dèficit d’aparcaments del centre urbà, el pla preveu la redacció de diversos plans de millora urbana que se situen al llarg de la
61
62
carretera N-II, emplaçament òptim per la reserva d’aparcaments al subsòl.
7.3.3. Àrees de nou creixement
Es proposa com a àrees de creixement residencial i hoteler, les situades al voltant de la riera de Capaspre i les zones confrontants amb terrenys planers o pendents suaus. Es la zona que permet amb major facilitat relligar amb l’estructura urbana actual, i possibilita la millora de la xarxa viària, facilitant l’obertura d’un nou accés al nucli urbà. Aproximadament l’àrea apta per a ser urbanitzada és d’unes 47,54 Ha, que comprèn les planes dels fons de les valls i la part de les carenes protegides més properes al nucli urbà.
Es preveu, així mateix, a partir de l’accessibilitat que conferiria el nou accés, un desenvolupament industrial, de serveis o comercial, en un àmbit d’unes 35,86 Ha.
7.3.4. La protecció del Capaspre i les àrees morfològicament singulars.
Com ja s’ha dit abans la previsió del creixement urbanístic, hauria de preservar la qualitat mediambiental i paisatgística del territori, que son la base per avançar cap una oferta turística cada vegada de millor qualitat.
Dins la configuració del paisatge de l’alt Maresme, la punta del Capaspre constitueix un element singular i notori del paisatge, ja que en cap altre lloc, la Serralada Litoral arriba al mar.
El Capaspre constitueix el teló de fons del paisatge urbà de Calella i li configura una imatge inèdita dintre la plana sorrenca del Maresme. La seva protecció es considera indispensable, per mantenir l’equilibri en el procés de transformació del paisatge que comporta tot creixement urbanístic.
La seva importància en la configuració d’aquest paisatge, i la possibilitat d’interrelacionar els medis naturals muntanyencs i marins ha provocat un interès per la seva incorporació a l’espai natural de Montnegre-Corredor, qüestió que, per tractar-se d’un intrument de protecció diferent, no és objecte del present Pla.
Igualment, i a un altre nivell, per tal de preservar la configuració del paisatge urbà futur, es proposa respectar els turons que encerclen l’àrea urbana . La part d’aquests, que s’inclou dins l’àrea de creixement o expansió urbana, es reserva per a espais lliures d’edificació dins el polígon o sector corresponent.
7.3.5. La delimitació de Can Carreres
La urbanització de Can Carreres que discorre en la seva major part dins el terme municipal de Pineda, ocupa dins el terme municipal de Calella una extensió aproximada de 5,15 has., amb unes 60 parcel·les la major part d’elles edificades, i amb la resta de l’àmbit de les anterios unitats d’actuació sense desenvolupar.
El criteri d’intervenció és el de restringir l’àrea a consolidar, per tal de dotar de serveis urbanístics únicament a les edificacions i parcel·les existents, i no admetre el desenvolupament de la resta, en terrenys de forta pendent i no aptes per a la seva edificació.
7.3.6. La protecció de l’estructura hotelera
La hipotètica transformació indiscriminada de la zona hotelera en apartaments o habitatges, en un moment d'eufòria del mercat immobiliari, deixaria sense base bona part de l'economia del municipi, es dins aquesta perspectiva que el POUM, ha de contemplar la disposició de les diferents activitats del municipi, reservant les zones necessàries per a cada una d'aquestes.
A l'igual que en la zona "d'habitatges unifamiliars" només es poden fer "habitatges unifamiliars", o en les zones d'equipaments o zones industrials només s'autoritzen aquests usos, en la zona hotelera és possible limitar igualment els usos, en altre cas no tindria cap efectivitat ni raó d'ésser la previsió de les diferents zones dins el POUM.
D’altra banda, la transformació d’establiments turístics en edificis d’habitatges no solament representaria la desaparició d’un sector econòmic del municipi, sinó que també comportaria un increment de la població que requeriria una major dotació de superfícies destinades als sistemes d’equipaments comuntaris (escola, escola bressol, CAP, ...) i també d’espais lliures.
A igualtat de sostre construït, l’ús hoteler no exigeix la mateixa proporció d’equipaments escolars o assistencials que l’ús d’habitatge, i el nombre d’habitatges que es podrien encabir en els actuals establiments hotelers desequilibraria les reserves
El POUM reconeix el paper essencial del sector turístic preexistent i el protegeix de la lliure transformació en sectors residencials a través de la
definició de la zona d’edificació aïllada per a usos hotelers (Clau 3b), que hereda majoritàriament la delimitació de la clau 15 de les Normes subsidiàries vigents.
Amb aquesta opció es garanteix que, si s’escau la modificació del POUM, es tinguin en compte els paràmetres establerts a l’article 16 del reglament de desplegament de la Llei 2/2002 d’Urbanisme, relatius a la proporcionalitat entre el nombre d’habitatges i el sostre residencial i les dotacions per espais lliures i equipaments comunitaris que equilibrin la demanda de serveis sanitaris, educatius, etc.
63
8. MESURES ADOPTADES PER FACILITAR L’ASSOLIMENT D’UNA MOBILITAT SOSTENIBLE.
8.1. Anàlisi de la mobilitat en relació al planejament vigent
Les Normes subsidiàries de planejament vigent preveuen la possibilitat d’assolir la xifra de 15.924 habitatges, amb una estructura viaria basada en la carretera N-II com a distribuidora del transit rodat, ja que travessa longitudinalment la població.
Amb el Planejament vigent, els creixements en els nous sectors urbanitzables, especialment el PP2 “Riera de Capaspre” i el PP3 “Polígon Industrial”, se situen en unes àrees en que les comunicacions amb les infrastructures territorials es produeixen exclusivament a través de la minsa xarxa viaria local existent i la carretera N-II.
Com a obres de millora previstes sobre la carretera N-II hi ha la construcció de dos giratoris, un a l’indret conegut com Apartaments Codina i l’altre sobre la riera Capaspre. Els dos projectes estan encara pendents d’execució.
8.2. Anàlisi de la mobilitat actual en relació a la carretera N-II99
INTRODUCCIÓ
Amb l’objectiu d’obtenir dades suficients que permetin conèixer la funcionalitat de la N-II, dins de l'esquema de mobilitat de la ciutat, i a partir d'aquí definir la morfologia i tipologia urbanística de la N-II s’ha realitzat el present estudi. Així, la realització d’enquestes origen/destinació per part de la Fundació RACC, conjuntament amb els aforaments efectuats pels serveis municipals ha permès caracteritzar qualitativa i quantitativament la demanda en vehicle privat que utilitza la N-II.
En definitiva l'estudi pretén determinar si la mobilitat d’aquesta via és de pas, i per tant, la realització d’una variant podria disminuir de forma efectiva la seva utilització, o pel contrari és una mobilitat generada bàsicament pel municipi.
La enquesta efectuada permet, paral·lelament, caracteritzar la tipologia de la demanda: motiu del viatge, freqüència, disponibilitat de mitjans alternatius,
lloc d’estacionament, etc. Aquests aspectes són importants per a determinar la factibilitat d’un canvi de mode de transport.
99 L’estudi l’ha realitzat la Fundació RACC i s’ha incorporat íntegrament
METODOLOGIA I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ
La recollida d’informació ha consistit en la realització d’un total de 292 enquestes. Les enquestes es van realitzar el dia 8 de maig entre les 8h 30' i les 12h 30' pel matí i entre les 16h i les 20h per la tarda. Enquestes Vehicles/dia (1) %
Oficina d’informació turística
(sentit Barcelona)
154 14.718 1.0
Pl. de les Roses (sentit Girona) 138 12.294 1,1
TOTAL 292 27.012 1,1
Mitjana dia feiner tipus:
Sentit Barcelona: comptatges efectuats entre el 6-04-03 i el 5-05-03
Sentit Girona: comptatges efectuats entre el 25-09-02 i el 2-10-02
Per a un interval de confiança del 95%, l’error de mostra és del 5,70%
El tractament de les enquestes s’ha realitzat amb el programa estadístic SPSS, que ens ha permès segmentar les enquestes en funció de determinats aspectes com pot ésser el motiu i la destinació del viatge.
Els resultats de les enquestes es detallen a l’annex I, que inclou el model d'enquesta utilitzat.
Per a expandir els resultats de les enquestes s’han utilitzat les dades d’aforaments facilitades pels serveis tècnics municipals i que es detallen a l’annex II.
A continuació es mostra un plànol amb la zonificació interna considerada a la matriu:
64
ST. POLST. POL
Per a definir la zonificació externa s'han considerat de manera individual les poblacions més properes, les més allunyades agrupades per comarques.
Tot seguit es mostra la zonificació externa considerada:
11. Resta Pineda
12. Poblenou (Pineda)
13. Sta. Susanna
14. Malgrat
15. Palafolls
16. Blanes
17. Lloret de Mar
18. Tordera
19. St. Cebrià
20. St. Pol de Mar
21. St. Iscle de Vallalta
22. Canet de Mar
23. Arenys de Munt
24. Arenys de Mar
25. St. Vicenç de Montalt
26. Caldes d´Estrac
27. St. Andreu de Llavaneres
28. Mataró
29. Maresme Sud
30. Barcelonès-Baix Llobregat
31. El Vallès
32. Girona
33. Resta de Catalunya
34. Resta d´Espanya
35. França
3. RELACIONS DE MOBILITAT
El tractament de les enquestes ha permès confeccionar la matriu origen/destinació de cadascú dels punts. Els resultats es mostren a les gràfiques i taules següents:
DISTRIBUCIÓ DELS VIATGES (OFICINA D´INFORMACIÓ TURÍSTICA, SENTIT BARCELONA)
Interns16,2% Poblenou-Calella
4,5%
Resta de Pineda-Calella16,2%
Selva Sud/Malgrat - Calella16,9%
Calella-Resta poblacions
15,6%
Pineda-Selva Sud amb Maresme
Nord14,9%
Resta de viatges de pas15,6%
65
66
DISTRIBUCIÓ DELS VIATGES (PL. DE LES ROSES, SENTIT GIRONA)
Interns14% Calella-Poblenou
4%
Calella-Resta de Pineda
25%Calella-Selva Sud18%
Calella-Resta15%
Pineda/Selva Sud amb
Maresme Nord11%
Resta de viatges de pas13%
Matriu origen/destinació:
Ctra. N-II, a l´altura de la oficina d´informació turística (sentit barcelona): DESTINACIÓ Total
ORIGEN 1 2 3 4 7 8 19 20 22 24 26 28 30 341 0,6% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,6% 0,0% 0,0% 2,6% 0,6% 0,6% 0,0% 0,0% 5,2%5 0,0% 0,6% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,6% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 1,3%6 0,6% 0,6% 0,0% 0,6% 0,0% 1,3% 0,0% 1,3% 0,6% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 5,2%7 0,0% 1,3% 0,6% 0,0% 0,0% 1,3% 0,0% 2,6% 0,0% 0,6% 0,0% 0,6% 0,6% 0,0% 7,8%
10 3,2% 2,6% 0,0% 1,9% 0,0% 0,6% 0,0% 0,0% 0,6% 0,0% 0,0% 0,6% 0,6% 0,0% 10,4%11 0,6% 5,2% 0,6% 9,1% 0,0% 0,6% 0,0% 5,2% 1,3% 1,9% 0,6% 1,9% 0,6% 0,0% 27,9%12 0,6% 0,6% 0,0% 3,2% 0,0% 0,0% 0,0% 0,6% 0,0% 0,0% 0,6% 0,0% 0,0% 0,0% 5,8%13 0,0% 0,0% 0,0% 1,9% 0,0% 0,0% 0,0% 0,6% 0,6% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 3,2%14 0,0% 0,6% 0,0% 3,9% 0,6% 0,0% 0,0% 1,3% 0,0% 0,6% 0,0% 0,6% 1,3% 0,0% 9,1%15 1,3% 0,6% 0,0% 1,9% 0,0% 0,0% 0,0% 0,6% 0,0% 0,0% 0,0% 0,6% 0,6% 0,0% 5,8%16 0,0% 0,6% 0,0% 1,9% 0,0% 0,0% 0,0% 0,6% 0,0% 0,6% 0,0% 0,6% 0,6% 0,0% 5,2%17 0,0% 0,0% 0,0% 0,6% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,6% 0,0% 0,0% 1,3% 1,9% 0,6% 5,2%18 0,0% 0,0% 0,0% 2,6% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,6% 0,0% 3,2%32 0,0% 0,0% 0,0% 1,3% 0,0% 0,0% 0,0% 0,6% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 1,9% 0,0% 3,9%35 0,0% 0,0% 0,6% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,6%
Total 7,1% 13,0% 1,9% 29,2% 0,6% 3,9% 0,6% 13,6% 3,9% 7,1% 1,9% 7,1% 9,1% 0,6% 100,0% Ctra. N-II, a l´altura de la pl. De les roses (sentit girona):
DESTINACIÓ TotalIGEN 7 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 22 24 28 30 32 35
1 2,2% 0,0% 2,9% 7,2% 0,7% 0,7% 0,7% 0,0% 0,7% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7% 0,0% 0,0% 16,7%2 1,4% 0,0% 0,7% 2,9% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 5,1%3 0,0% 0,0% 0,7% 2,2% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7% 4,3%4 0,0% 0,0% 0,0% 2,9% 0,0% 0,0% 1,4% 0,0% 0,0% 0,0% 1,4% 0,0% 0,0% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 6,5%5 0,0% 0,7% 0,7% 0,0% 1,4% 1,4% 0,0% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 5,8%6 0,0% 0,0% 1,4% 3,6% 0,0% 1,4% 1,4% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 8,7%7 0,7% 0,0% 0,0% 1,4% 0,0% 0,7% 0,7% 0,7% 2,2% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 6,5%8 0,0% 0,7% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 2,2%9 0,0% 0,0% 0,0% 1,4% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7% 0,0% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 2,9%
10 0,0% 0,0% 1,4% 2,9% 0,7% 0,0% 0,7% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 1,4% 0,0% 0,7% 0,0% 8,7%19 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7%20 0,0% 0,0% 0,7% 1,4% 0,0% 0,0% 1,4% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 3,6%21 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7%22 1,4% 0,0% 1,4% 1,4% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 6,5%23 0,0% 0,0% 0,0% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7%24 0,7% 0,0% 0,0% 0,7% 0,0% 0,7% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 2,9%25 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7%27 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7%28 0,0% 0,0% 0,0% 2,2% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 2,9%29 0,0% 0,0% 0,7% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,7%30 0,0% 0,0% 1,4% 0,7% 0,0% 0,0% 0,7% 1,4% 2,2% 2,2% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 2,2% 0,0% 10,9%31 1,4% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 1,4%
al 8,7% 1,4% 13,0% 31,9% 4,3% 5,1% 8,7% 4,3% 6,5% 3,6% 3,6% 0,7% 0,7% 1,4% 1,4% 0,7% 2,9% 0,7% 100%
OR
Tot Les conclusions que es desprenen d’aquesta anàlisi són les següents:
11. Entre un 24% (sentit Girona) i un 30% (sentit Barcelona) dels viatges són de pas, és a dir, com a màxim, aquests serien els percentatges de disminució de trànsit en el cas de fer-se una variant .
12. Tot i això, gairebé la meitat d’aquest trànsit de pas correspon a viatges que difícilment utilitzaran una altra via que no sigui la N-II. Es tracta de desplaçaments de la Selva Sud, Malgrat i Pineda amb municipis del Maresme Nord com Canet o Sant Pol, i per tant, la N-II constitueix l’eix més curt i accessible. Cal indicar que en sentit Barcelona un 6% del total de viatges són entre Pineda i Sant Pol. Per tant, el trànsit de pas desviable cap altres vies difícilment superarà el 20%.
13. S’observa un elevat percentatge de viatges interns (un 15%). Si afegim els viatges procedents de Poblenou, aquest percentatge s’eleva a un 19%. Cal indicar que es tracta de viatges que rarament superen els 2 km (30’ caminat o 6’ en bicicleta).
14. Cal indicar que un 20% d’aquests viatges són entre l’Eixample i el Nucli Antic, desplaçaments que es podrien fer còmodament a peu. Altres relacions majoritàries també tenen una reduïda longitud; Eixample-Hospital (12%) o Nucli Antic-Estació (16%)
15. Dels viatges interns/externs, predomina la relació amb el Nord (Selva Sud, Pineda i Malgrat de Mar ) amb un 38% en sentit Barcelona i un 47% en sentit Girona del total de viatges. En concret,
la principal relació és amb Pineda (entre un 20 i un 29%) del total de viatges, confirmant la elevada interrelació entre ambdós municipis. Cal indicar que existeix un servei de bus que permet una connexió entre els dos municipis. Les altres relacions internes-externes només suposen un 15% del total de viatges.
16. En sentit Girona els viatges procedents del Nucli Antic suposen un 17% del total de viatges ja que és fàcil accedir-hi mitjançant girs a la dreta. En sentit contrari (Barcelona) els usuaris amb origen o destinació el Centre només suposen un 5% del total. La dificultat d’accés (girs a l’esquerra) i el fet de disposar del c. Anselm Clavé com alternativa són les causes.
17. En definitiva, de les enquestes efectuades es desprèn que més del 70% de la mobilitat de la N-II la genera el propi municipi de Calella i aproximadament un 15% és trànsit de pas entre municipis propers. Per tant, la N-II no és una via de pas en sentit estricte sinó una via urbana de primer ordre que comunica el municipi amb l’exterior i en menor mida facilita les relacions del continuum urbà St. Pol-Calella-Pineda.
CARACTERÍSTIQUES DE LA DEMANDA
A més de l’origen i la destinació del viatge, hi ha altres factors, com el motiu del viatge o la freqüència, tipus de vehicle, etc. que permeten analitzar la factibilitat d'un canvi modal en el cas de la potenciació de modes de transport alternatius.
A/ Motiu de viatge
MOTIU DEL VIATGE
5%
42%
0%
30%
13%10%
8%
44%
2%
28%
12%
6%4%
32%
4%
32%
19%
10%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Compres Gestions Escola Treball Oci C/D i serveitècnic
%
interns interns-externs de pas
S’ha observat que existeix un important percentatge de viatges per motiu treball: al voltant del 30% quan habitualment aquest percentatge rarament supera el 20%. En el cas dels viatges interns es pot considerar un factor greu, ja que tal i com hem indicat amb anterioritat molts d’aquests viatges es poden fer a peu.
Paral·lelament l'elevat percentatge de gestions en el cas dels viatges interns i dels interns-externs, fa difícil reconduir aquest tipus de mobilitat cap al transport públic, ja que habitualment impliquen una sèrie de desplaçaments curts i ràpids on el vehicle privat és el mitjà més competitiu. En el mateix sentit, cal indicar que un 10% utilitzen el vehicle privat com a mitjà de treball (càrrega i descàrrega i serveis tècnics)
B/ Tipus i ocupació del vehicle
Tot i que el turisme és el vehicle majoritari en tots els casos, els viatges de pas només suposa un 65%. Entre aquests últims s'observa un elevat pes de les motocicletes (13%) i dels camions (15%), vehicles, principalment els primers, que habitualment no acostumen a utilitzar l’autopista.
67
TIPUS DE VEHICLE
7
75
9 98
79
27
3 2
13
65
35
11
4
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Motocicleta Turisme Autocar Veh.Comercial Pesant < 10 tn Pesant > 10 tn
%
interns interns-externs de pas
L’ocupació és de 1,6 persones/vehicle, lleugerament superior a la mitjana de les ciutats analitzades i de la Regió Metropolitana (1,3 persones/vehicles). No s’observen excessives diferències entre els viatges interns i externs.
C/ Mitjà de transport alternatiu
Només un 31% dels usuaris que realitzen desplaçaments interns manifesten disposar d’un mitjà de transport alternatiu, tot i que la majoria es podrien realitzar a peu. Aquest percentatge es redueix a un 17% en el cas dels viatges interns-externs. El mitja alternatiu tant d’aquests viatges com dels de pas és el tren.
ALTERNATIVA DE MITJÀ DE TRANSPORT
31,1
16,6
27,5
0
5
10
15
20
25
30
35
Si
%
interns interns-externs de pas
D/ Lloc i durada d’estacionament dels usuaris forans amb destinació Calella.
Un dels factors més destacables negativament és que pràcticament un 42% dels enquestats manifesten la seva predisposició a aparcar de forma il·legal. Pel contrari només un 36% manifesta que utilitzaria una oferta de pagament ja sigui en calçada o fora de la calçada.
S’observa un elevat pes de les llargues durades d’estacionament, ja que un 27% dels usuaris indica que aparcarà per un període superior a 4 hores.
LLOC D'ESTACIONAMENT
calçada legal12%
calçada il.legal42%
Pàrking Privat12%
Párking Públic12%
Zona Blava22%
DURADA D'ESTACIONAMENT
< 30'22%
30'-2h34%
2h.-4h17%
> 4h.27%
En definitiva, l’elevada mobilitat interna i bona part de la interna-externa pot estar motivada per les expectatives d’estacionament il·legal.
68
Així, si s'aconsegueix desviar el trànsit de pas que actualment circula per la N-II, i no s’articulen els mecanismes de control de l'estacionament il·legal en destinació, l'espai de la N-II recuperat serà utilitzat per la mobilitat interna. En aquest sentit, és bàsica una bona regulació de l’estacionament en destinació com a mitjà de control de la demanda amb destinació al propi municipi.
PROPOSTES D'ACTUACIÓ
Caracteritzat el trànsit de vehicles que utilitza la N-II, tant qualitativa com quantitativament, a continuació s'exposen les mesures que caldria explicar per aconseguir una reducció dels vehicles que hi circulen.
Potenciació de mitjans de transport alternatius:
Augmentar l’oferta per a vianants al nucli amb l’objectiu d’afavorir el mitjà peu en els desplaçaments interns. Es proposa com a objectiu disminuir la mobilitat interna en vehicle privat en un 33% (un 5% del total de trànsit de la N-II).
Millora del transport públic, especialment amb Pineda. Es planteja com a objectiu passar al transport públic un 20% dels viatges que es realitzen entre Pineda i Calella (equivaldria a un 5% del trànsit de la N-II).
Control de la mobilitat en vehicle privat:
Disminuir un 67% del trànsit de pas (un 20% del total de trànsit de la N-II) mitjançant una permeabilització de l’autopista amb la Riera Capaspre i més accessos amb la resta de poblacions, una variant, reforç de la senyalització i tractament urbà de la travessera.
Control de l’estacionament en destinació (zona blava i control de la indisciplina d’estacionament) per a evitar l’augment del trànsit intern i del intern-extern.
En definitiva, l'objectiu és reduir en un 30% el trànsit de la N-II, passant de 15.000 veh./dia i sentit a 10.500 veh./dia i sentit. Per absorbir aquest volum de trànsit 1 carril de circulació seria suficient sempre i quan:
La fase verda de les cruïlles semaforitzades fos igual o superior al 55%. Es considera una capacitat per carril de 1.500 veh./hora i un percentatge d’hora punta del 7,5%, i
Els girs a l’esquerra es realitzin únicament amb carril específic.
8.3. Aspectes socio-demogràfics
Creixement poblacional
Calella havia experimentat un creixement sostingut des dels inicis de l’Edat Moderna, com va passar a bona part dels municipis costaners del Maresme. De tota manera, el primer gran impuls demogràfic es produeix a principis del segle XX, motivat per l’expansió de la indústria tèxtil, ja que la creació i desenvolupament d’importants indústries de gènere de punt va possibilitar un fort increment de la població. El nombre d’habitants quasi es va doblar entre 1900 i 1930, arribant a pràcticament 8.000 persones, fet que va fer necessari la construcció de l’Eixample.
Aquesta etapa de creixement es va aturar amb la guerra i la postguerra que varen comportar una llarga etapa d’estancament que dura fins els anys 50. A partir de mitjans de la dècada dels cinquanta es torna a produir una nova etapa de creixement demogràfic, que té el seu origen en el desenvolupament de les activitats turístiques.
La limitació del territori, i la posta en marxa d’importants infrastructures hoteleres, en va condicionar l’expansió residencial, que es desborda fora del terme, donant lloc a la creació del barri del barri del Poble Nou, que pertany a Pineda, però que forma un continu amb el casc urbà de Calella. Aquesta circumstància ha fet que l’increment de població es concentri a Pineda, que a partir de la meitat dels anys seixanta supera Calella en nombre d’habitants.
La dècada dels vuitanta significa un fre en la dinàmica demogràfica de Calella, que creix a una taxa del 0,7% anual front el 3,3% de Pineda. Aquest feble pols es manté fins i tot en el període de recuperació econòmica que s’inicia a mitjans dels vuitanta. Entre 1986 i 1996 la població de Calella va augmentar només en 300 persones, fins arribar als 11.500 habitants, mentre que en el mateix període, Pineda ho va fer en 4.000 habitants.
69
Evolució històrica de la població de Calella i Pineda
1,5%
3,3%
0,7%
0,2%
1981-91
1,9%
2,3%
2,0%
0,4%
1991-00
Maresme
Pineda
Calella
Catalunya
*gener 2000 **maig 2001 Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.
Aquesta situació ha canviat però en el període més recent. L’arribada de l’autopista, els nous desenvolupaments suburbans que ha promogut l’Incasol en el Parc de Calella amb la construcció de més de 200 habitatges de protecció oficial i altres 200 de lliures, i darrerament amb la recuperació del ritme
d’edificació immobiliària a l’Eixample ha fet que en els darrers 5 anys Calella hagi crescut en 2.400 habitants, una xifra superior a les dels 25 anys precedents. Això significa un ritme de creixement del 3,7% anual, xifra mai assolida en la història recent del municipi.
20.057*
0
5.000
10.000
15.000
20.000
1700 1750 1800 1850 1900 1950 2001
Habitants
Calella
Pineda
1850: Comerç amb
Amèrica3.415
1900-30: Expansió del tèxtil
4.3161861: Arriba el tren
1950: Inici
turisme7.842
1960-80: Creació
del Poble Nou
1996: Arriba
l'autopista2001: Boom residencial14.000**
Aquest impuls demogràfic de Calella no ha comportar però una acceleració del creixement poblacional de la zona, sinó que en gran mesura ha estat en detriment de Pineda, que ha vist com la seva progressió es desaccelerava.
Creixement recent de la població
(en % de creixement)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat
De tot aquesta anàlisi el que es dedueix és que demogràficament és molt difícil separar Calella dels seus municipis veïns especialment Pineda, on ha vessat part de l’impuls poblacional de la zona. En aquest sentit, si que convé destacar que tot i la pèrdua de ritme demogràfic que ha patit Catalunya, el conjunt Calella-Pineda ha mantingut una progressió demogràfica molt elevada i estable en els darrers 50 anys.
Natalitat i immigració
Conseqüència de la seva estructura d’edats, des de 1990 Calella té un creixement vegetatiu negatiu, ja que el nombre de defuncions supera al de naixements. El nombre de naixements ha anat disminuint des dels 168 que hi va haver el 1976 fins els 120 de 1997, xifra que està repuntant aquests darrers anys.
Evolució de la taxa de fecunditat a Calella
(En tant per mil sobre la població femenina de 15-49 anys)
70
71
480
970
480
14
369 443
1990-95 1996-99Immigració
1990-95 1996-99Immigració
1990-95 1996-99Immigració
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat
L’augment de població es deu per tant al component migratori. En els darrers 5 anys, han arribat a Calella una mitjana de 970 habitants anuals, mentre l’emigració ha estat d’unes 490 persones cada any, el que dóna un flux net de quasi 500 immigrants anuals, set vegades més que en el quinquenni anterior.
Es tracta d’unes xifres molt altes, i que posen en relleu una elevada mobilitat residencial. Així per exemple, municipis com La Garriga o Caldes de Montbui, que tenen una població similar a la de Calella, estan a una distancia de Barcelona força semblant, i que estan enregistrant també creixement importants de població degut a la desconcentració de Barcelona, tenen uns fluxos de mobilitat quantitativament molt menys importants, tant en entrades com en sortides.100 El fet que els límits municipals en la zona
100 La Garriga i Caldes tenen comportaments molts semblants. Al llarg dels anys noranta, la immigració ha significat un flux anual equivalent al 3% de la població (sent una mica superior a Caldes), mentre l’emigració se situa en un 2%. En el cas de Calella els percentatges són del 4,2% i el 3,8%, respectivament, i a més, en els darrers 5 anys la immigració ha augmentat substancialment.
són molt difosos i això, juntament amb el gran volum d’ocupació flotant que genera el sector turístic ajuden a explicar aquestes diferencies.
Calella 41
Canet38
Pineda37
20
25
30
35
40
45
50
55
85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98
Els fluxos migratoris a Calella
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat
Els nous vinguts són fonamentalment famílies joves, però es detecta també l’arribada de persones grans, majoritàriament persones que ja estaven vinculades a Calella. Es tracta d’un segment creixent i que té a veure previsiblement en la transformació d’hotels amb centres geriàtrics, un camp amb un important potencial al municipi.
Procedència dels immigrants estrangers en el període 1998-2001
13%
13%
7%
7%
13%
7%
Resta Europa
Àsia i Austràlia
Àfrica
Unió Europea
Marroc
Amèrica
408
318
e- dades estimades Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament.
Un fet significatiu i que caldrà tenir en compte en el futur immediat, és que més d’una quarta part dels nous residents que han arribat a Calella els darrers anys són estrangers, que procedeixen majoritàriament d’Àfrica, sobretot del Marroc i de Llatinoamèrica. Els ciutadans de la Unió Europea representen només un 13% d’aquest col·lectiu. Aquest és un procés que previsiblement es mantindrà en els propers anys.
Estructura d’edats
El perfil de l’estructura d’edats de Calella mostra una forma romboïdal. Es tracta d’un fet força habitual a Catalunya que ve motivat per la caiguda de la natalitat que s’ha produït des de mitjans de la dècada dels vuitanta.
Això s’ha materialitzat en una forta reducció dels grups de població de menys de 24 anys, si bé sembla que comença a donar-se un cert repunt que es comença a notar en l’estrat més jove.
Tot i així, el procés d’envelliment de la població de Calella ha estat més intens, de manera que l’edat mitjana se situa prop del 41 anys, molt per sobre dels municipis veïns, amb més del 18% de població amb més de 65 anys front a només un 14% per sota dels 15 anys.
Piràmide de població de Calella el 2001
2,42,3
2,5
2,93,6
4,4
4,44,3
3,7
3,33,0
2,8
2,3
2,51,8
1,3
0,70,6
012345
0 a 4
5 a 9
10 a 1415 a 19
20 a 2425 a 29
30 a 34
35 a 3940 a 44
45 a 4950 a 54
55 a 59
60 a 6465 a 69
70 a 7475 a 79
80 a 84
+ de 85Homes6.853
2,3
2,12,1
2,9
3,7
4,23,93,9
3,5
3,33,2
2,8
2,52,8
2,6
2,3
1,41,7
0 1 2 3 4 5
0 a 4
5 a 910 a 14
15 a 19
20 a 2425 a 29
30 a 3435 a 39
40 a 4445 a 49
50 a 5455 a 59
60 a 64
65 a 6970 a 74
75 a 7980 a 84
+ de 85 Dones7.182
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades subministrades pel servei d’Estadística de l’Ajuntament.
Aquesta reducció de la base de la piràmide implica una progressiva caiguda d’entrades en el mercat laboral i en la formació de noves llars, el que pot incidir també en la demanda d’habitatges principals en els propers anys.
Riquesa i benestar
Les estimacions a partir indicadors de consum situen la renda per càpita de Calella en un nivell substancialment superior a la dels municipis veïns, si bé inferior a la d’altres indrets turístics com Salou, Lloret o Sitges. Les darreres dades disponibles, referides a 1996, situarien el seu nivell de renda un 22% per sobre la mitjana catalana, això fa que Calella
72
es posicioni en el lloc 21 dins dels 163 municipis de Catalunya que tenen més de 5.000 habitants.101
Renda per càpita de Calella en el context d’una sèrie de municipis de referència
(En índex. Catalunya = 100)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat.
Aquestes positives xifres contrasten però amb una forta caiguda del nivell de renda respecte la mitjana catalana, que es posen de manifest en el període
101 Hi ha dues maneres bàsiques d’estimar la renda familiar, una és a partir d’indicadors de consum, que és el que utilitza l’Institut d’Estadística de Catalunya i que són les dades que s’acaben de comentar, i una altra és a través dels indicadors fiscals, dades que utilitza el departament d’Economia. Si i el càlcul es fa a partir d’indicadors fiscals, la renda que s’obté per Calella no és tant favorable, i se situaria només 1 punt per sobre el nivell de Catalunya, si bé seguiria sent superior a la dels municipis veïns i força inferior a la d’altres municipis turístics.
1991-96.102 A més, si bé no hi ha dades més actualitzades sobre el nivell de renda, la utilització d’indicadors indirectes com els rendiments declarats en la liquidació de l’IRPF, semblen mostrar que la tendència a una disminució relativa del nivell de renda de Calella respecte la mitjana catalana ha continuat en els darrers anys.
Part d’aquest comportament s’explica per temes conjunturals, ja que en l’any 1991 el sector turístic es trobava en el punt àlgid d’una etapa expansiva, fet que també explicaria la disminució de Lloret.
94101
135
100
115
156
95
122
104
133140 140139
101
Canet Pineda Calella Blanes Salou Lloret Sitges
91
96A més de l’explicació conjuntural, aquestes dades semblen també indicar una preocupant reducció del valor afegit de les activitats turístiques relacionades amb el model de sòl i platja.
Aquesta evolució contrasta però amb les dades de Salou o Sitges, municipis que també tenen una important vessant turística, i que han millorat la seva participació en la renda catalana, fet que cal atribuir a una renovació turística molt més intensa: Salou per l’obertura de Port Aventura, i Sitges per la gran transformació que la situat com un centre de turisme internacional i de congressos.
Més de la meitat de la renda familiar procedeix de l’excedent brut d’explotació, (beneficis empresarials i ingressos dels treballadors autònoms), percentatge molt alt en el context català, fet que té relació amb l’important nombre de petits negocis que es desenvolupen a les zones turístiques.
8.4. Mercat laboral
Ocupació
El nombre de llocs de treball localitzats al municipi ha augmentat lleugerament en el darrer decenni per situar-se al voltant dels 5.000. Les activitats terciàries han anat creixent fins arribar a representar més del 80% dels llocs de treball, situant a Calella entre el grup de municipis de
102 L’any 1991 Calella ocupava la sisena posició del rànking català segons els indicadors de consum, amb un nivell un 35% superior a la mitjana catalana. Les estimacions segons els indicadors fiscals coincideixen en aquesta important pèrdua de pes de Calella en la renda catalana.
73
Catalunya amb una major especialització terciària. El turisme i secundàriament el comerç expliquen aquest predomini dels serveis.
Distribució dels llocs de treball per sectors a Calella
(llocs de treball per sectors productius)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat. Les xifres del 2001 són una estimació pròpia.
L’activitat industrial ha experimentat una progressiva davallada i actualment tot just representa el 9% dels llocs de treball al municipi. El tèxtil, que havia estat molt important durant la dècada dels cinquanta i seixanta, ha pràcticament desaparegut,103 en canvi, s’han desenvolupat petites iniciatives relacionades amb el turisme i la construcció.
103 Vegeu Pere Lleonart, Víctor Fabregat, “El gènere de punt, el motor industrial del Maresme”, Caixa Laietana, 1994.
La zona industrial de la carretera de Masdenvinyà no s’havia posat fins ara en marxa degut a la manca d’accessos. L’autopista ha vingut a solucionar aquestes mancances i previsiblement podrà ocupar-se de manera ràpida tal com ha passat en d’altres municipis propers com Sant Pol, Palafolls o Arenys de Mar. Això permetria mantenir l’ocupació industrial del municipi.
78%70%
82%
5%
7%
8%15%20%
9%2%2%
1%
1991 1996 2001
Primari
Indústria
Construcció
Serveis
4.8475.000*
4.550
El sector d’activitat més dinàmic en els darrers anys ha estat la construcció, si bé la seva incidència sobre el mercat laboral ha estat segurament limitada ja que bona part dels ocupats en el sector viuen al nucli de Poble Nou de Pineda, o al barri de Sant Lluís de Palafolls.
4
2
1
Mobilitat laboral intermunicipal
La gran permeabilitat entre els municipis de la zona es posa en relleu en les elevades xifres de mobilitat laboral diària. Així, les dades de 1996 mostraven que un 37% dels calellencs treballaven fora del municipi, mentre un 44% dels llocs de treball estaven ocupats per persones que no residien a la zona. Aquestes xifres situen Calella com un municipi molt obert en el context de la zona, fet que es posava especialment en relleu en la baixa autosuficiència.104
Les dades de 1996 mostren que més del 40% dels residents a Calella que treballaven en altres municipis ho feien a Pineda, bàsicament en activitats industrials, ja que Pineda té una considerable activitat en aquest sector centrada en el tèxtil (gènere de punt, teixits i tints), bona part localitzada al polígon industrial Mas Roger, molt proper al nucli urbà de Calella. Tanmateix, prop del 45% dels llocs de treball de Calella ocupats per persones que viuen fora són residents a Pineda, que desenvolupen bàsicament activitats terciàries.
104 Els indicadors que s’utilitzen per mesurar el grau d’obertura laboral d’un municipi són els d’autocontenció (proporció dels residents que treballen al propi municipi), i els d’autosuficiència (proporció de llocs de treball del municipi que són ocupats per residents). Quan més petits siguin aquest valors estem parlant de municipis més oberts. La comparança entre diferents indrets està òbviament condicionada pel tamany. Els més petits acostumen a ser més oberts, com és el cas de Santa Susanna o Palafolls, mentre els grans són més autosuficient.
74
Barcelona és una altre dels destins significatiu pels calellencs, un 15% dels desplaçaments de 1996, percentatge que previsiblement ha augmentat en els darrers anys. També hi ha una intensa relació amb els municipis de l’entorn Santa Susanna (turisme) o Canet (indústria), o Malgrat. La millora en les comunicacions també ha fet augmentar la relació amb municipis més allunyats però amb més dimensió, com Blanes o Mataró.
Mobilitat geogràfica a Calella per motius laborals
(dades de 1996)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat.
Atès que moltes vegades aquestes límits municipals són massa restrictius, s’han fet intents per crear àrees de cohesió marcades per un cert nivell d’autosuficiència.105 Aplicant les dades de 1996, s’obté que Calella, Pineda i Santa Susanna formen una àrea de cohesió molt clara, integrant per tant un sòl mercat laboral.106
105 Una àrea de cohesió el que fa és integrar aquells municipis que tenen fluxos de mobilitat laboral que superen el 15% del total, ja que es considera que realment formen part del mateix mercat laboral. 106 Veure Domènec Benet, “La Baixa Tordera, un espai per definir al llindar de la Regió Metropolitana”, Postgrau de Gestió i Planificació de la Mobilitat, 1999.
Com es veia en les dades anteriors, Calella ha estat tradicionalment un municipi atractor de mà d’obra, impulsat per la demanda provocada per les activitats turístiques. Aquesta situació però ha variat en el període més recent, degut al fort creixement residencial que ha experimentat en els 5 darrers anys, molt superior a la creació de llocs de treball que ha tingut un comportament molt més moderat. Això ha fet donar un tomb al balanç de mobilitat que actualment és ja negatiu.
Mobilitat laboral intermunicipal de Calella
1.634
1.278
806
2.730
2.661
2.939
1.600
2.117
1.889
1.612
2.600 3.400
1986
1991
1996
Residents que treballenfora de Calella
Viuen i treballena Calella
Venen a treballara Calella
Llocs de treballlocalitzats al municipi
4.551
4.550
4.847
2001 5.000
Saldo
+806
+611
+483
-1000
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat. Les dades de 2001 són una estimació pròpia.
La mobilitat per raons laborals segueix augmentant, i es pot estimar que actualment hi ha unes 2.400 persones residents Calella que treballen fora dels municipis, mentre unes 1.600 treballen a Calella i resideixen a d’altres indrets. Tota això implica uns fluxos de mobilitat d’unes 4.000 persones, quan el 1986 la xifra era de 2.400.
8.5. Turisme i comerç
L’hegemonia del turisme
75
Calella és a hores d’ara un important enclavament turístic, amb una capacitat d’allotjament de més de 26.500 places. Predomina l’oferta hotelera amb petites variants, com el apart-hotels i les pensions, que es complementa amb els càmpings i apartaments.
Capacitat d’acollida de Calella
Establiments Places %
Hotels 42 12.785 48,1 Pensions 26 1.456 5,5 Càmpings 3 3.736 14,1 Apart-hotels 4 554 2,1 Apartaments* - 8.000 30,2
Total 75 26.531 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts
L’activitat turística es va iniciar a mitjans de la dècada dels cinquanta, tenint com a principal referent les platges, la capacitat del nucli urbà i el seu esperit emprenedor. Substituint les petites fàbriques de gènere de punt típiques de l’autarquia per hotels i pensions, Calella es convertí en un dels municipis paradigmàtics de la transformació de l’economia catalana.
Els primers establiments es varen localitzar en el nucli urbà.107 El boom dels seixanta comportà la construcció, en un procés espontani i poc planificat, d’hotels de gran dimensió en l’enquadrament de la N-II amb la riera de Capasbre, donant lloc al que des de llavors ha passat a denominar-se “zona hotelera”.
Ben aviat aquesta oferta es va complementar amb els càmpings, que ocupen llocs privilegiats prop de la costa, i amb apartaments turístics. Mentre els hotels depenen majoritàriament dels tours operadors internacionals i per tant estan molt sotmesos a fluctuacions, els càmpings tenen una clientela molt més fidelitzada i per tant una evolució molt més estable.
107 El 1955 es reformen l’Hotel Codina i la Fonda Vila, i es construeix l’Hotel Goya amb 37 habitacions, fets que són considerats com el germen del desenvolupament hoteler de Calella. Vegeu Pere Lleonart, “El Maresme: les claus de la seva continua transformació” Banca Catalana, 1981.
Pel que fa als apartaments, cal distingir entre els que estan en grans complexos a la zona hotelera: Codina, Concorde i Toika, de la resta, distribuïts en blocs al casc urbà. S’estima que a l’entorn d’un terç d’aquests apartaments s’utilitza com a primera residència i 2/3 per usos turístics, la major part pels seus propis propietaris. Per tant es tracta del segment de visitants més estable.
Tan els càmpings com el apartaments han experimentat una progressiva transformació des del client estranger cap al català.
Els hotels en canvi, sotmesos a la ciclicitat del mercat, varen patir el primer daltabaix mitjans la dècada dels setanta, arran la crisi del petroli. Aquest fet va forçar la primera reconversió del sector, amb el tancament de 10 establiments i la reestructuració d’altres 5, el que va comportar una pèrdua de quasi 1.000 places en 5 anys.
A principis de la dècada dels vuitanta es va viure un altre període d’expansió, que va permetre un augment de l’oferta, que assoleix el seu màxim el 1991 amb unes 18.000 places hoteleres. Això va suposar colmar la capacitat urbanística de la zona hotelera.
L’intent de continuar-la al llarg de la riera, en uns terrenys cada cop més allunyats de la platja i del casc urbà, tal com preveien les Normes Subsidiàries de 1987, no s’ha arribat a concretar davant l’existència de zones alternatives a primera línia de mar a Pineda i Santa Susanna.
El 1992, l’any dels JJ.OO. i el 1993 Calella va patir la seva segona crisi turística. Es va iniciar llavors l’obertura cap als mercats a Rússia i als països de l’est, de gran potencial però de baix poder adquisitiu. Això va permetre recuperar ràpidament les xifres de visitants si bé a base de sacrificar preus i prestigi.
76
Oferta turística a Calella el 2001
Categoría Localit- Augment 2001 Places zació 92-01
Hotels: Amaika **** 436 Z. Hot. * Bernat II **** 255 Z. Hot. - Balmes *** 340 Centre ** Bon Repòs *** 410 Z. Hot. ** Calella Park *** 110 Centre - Corona *** 432 Centre * Esplai *** 400 Z. Hot. ** Fragata *** 140 Z. Hot. * Garbí *** 300 Z. Hot. * Kaktus Playa *** 490 Z. Hot. * Mar Blau (1) *** 463 Z. Hot. * Marítim (2) *** 311 Z. Hot. - Miami *** 270 Centre - Mont Rosa *** 216 Z. Hot. - Neptuno *** 200 Centre * Oasis Park *** 476 Z. Hot. * Olympic *** 1.016 Z. Hot. ** Osiris *** 693 Z. Hot. ** President *** 609 Z. Hot. ** Sant Jordi *** 100 Z. Hot. - Santa Fe *** 418 Centre - Terramar *** 389 Z. Hot. - Vila *** 317 Centre * Volga *** 337 Centre * Bahía ** 99 Centre - Calella ** 115 Centre - Catalonia ** 250 Z. Hot. - Continental ** 300 Centre - España ** 250 Centre * Estrella De Mar ** 160 Z. Hot. - Express ** 200 Centre - Haromar ** 221 Z. Hot. - Internacional ** 250 Z. Hot. - Racó D'en Pepe ** 100 Z. Hot. - Relax ** 164 Z. Hot. * Santa Mónica ** 432 Z. Hot. - Catalunya (3) * 200 Centre -
Céntrico * 86 Centre - Goya * 167 Centre - Mar Edén * 160 Centre - Marisol * 200 Centre - Playasol * 303 Centre - Pensions: Atlàntic ** 85 Centre * Bonavista ** 50 Centre - Cervantes ** 37 Centre * Coral ** 100 Centre *
Costa Dorada ** 30 Centre * Esther-Ribes ** 64 Centre * Gaviota ** Z. Hot. * Guri ** 150 Centre - Rosita ** 116 Centre * Pekinaire ** 30 Centre - Trèvol ** 50 Centre * Tropik ** 31 Centre * Visa I ** 98 Centre * Visa II ** 35 Z. Hot. - Altamar * 110 Centre - Antonia * 15 Centre - Casa D'Austria (4) * 36 Centre - Coll * 12 Centre - Gabrimar * 60 Centre - La Parada * 10 Centre - Mar de Fons * 117 Centre - Marinada * 38 Centre - Negre * 38 Centre - Sant Joan (Neptuno) * 56 Centre - Univers * 50 - - Volantí (5) * 38 Centre - Hotel-Apartaments: Calella II (6) - - - - Las Vegas ** 204 Z. Hot. - Miami Park ** 230 Centre - Safari ** 120 Z. Hot. * TOTAL 14.795
77
(1) Abans Victoria (3) Abans Tropicana (5) Annexa hotel Espanya (2) Abans Les Roques (4) Abans Copa d'Or (6) Abans Els Naranjos
Font: Elaboració pròpia amb la informació proporcionada pel Patronat de Turisme
Els anys 1990-91 va ser quan es varen assolir el nivell més alt de visitants, amb una xifra propera als 270.000. Durant la crisis del bienni 1992-93 el nombre de turistes es va reduir en una tercera part. Una caiguda que es va remuntar ràpidament, mentre que en els darrers anys, s’ha aprofitat la millora de les instal·lacions atraure una demanda de més nivell.
Conscients de què el turisme de sol i platja és un mercat saturat, amb una rendibilitat decreixent front les noves tendències de la demanda, s’han emprés iniciatives remarcables, com la creació de Calella-Activa, que afavoreix un model turístic més actiu, s’han enfortir llaços amb Turisme-Barcelona, que ha permès potenciar el turisme urbà i de negocis, i s’ha posat en marxa el Pla d’Excel·lència, que ha impulsat una primera renovació en profunditat del casc urbà.
Evolució de l’oferta hotelera de Calella per categories
78
0
5.000
10.0003 i 4 estrelles
2 estrelles
19922001
Places:15.82814.241
1 estrella i pensions
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Patronat de Turisme.
Paral·lelament es va endegar una profunda reestructuració de l’oferta. Es varen tancar els establiments petits i obsolets (gairebé 30 en els darrers 10 anys, bàsicament pensions situades en el centre urbà) mentre s’inicià una amplia reforma de la resta. Si bé no s’ha construït cap nou hotel, s’estima que en els darrers anys s’han invertit més de 6.000 milions de pessetes en la renovació del parc hoteler i el procés continua a bon ritme. El nombre de places s’ha reduït en quasi 2.000, més del 22% del parc total, i sobretot la qualitat mitjana ha millorat notablement. Actualment l’oferta predominant és la de 3 estrelles. Hi han dos establiments de 4, amb 700 places, que tot i que només representa el 6% de l’oferta hotelera total, constitueixen la punta de llança per atreure un turisme de més qualitat i sobretot per perllongar la temporada en base a entre en el mercat de negocis i convencions.
Aquests canvis han afectat especialment al casc urbà. En els darrers anys, per exemple, gràcies al esmentat Pla d’Excel·lència, s’han derruït els hotels Cala i Cisne i els solars s’han recuperat per us públic, mentre el Solimar, Sant Isidre i la Pensió Bruguera s’han convertit en residències per a la tercera edat. De totes maneres el centre encara disposa manté unes 5.000 places, ja que acull el 35% de l’oferta hotelera i la pràctica totalitat de pensions, moltes de les quals compensen la precarietat de les seves instal·lacions amb un tracte familiar que fidelitza a la clientela. El Pla Especial de Renovació dels Usos Turístics de 1999 pretén consolidar aquesta transformació.
Evolució dels turistes a Calella per nacionalitat
54%
47% 28% 20%
11%
12% 10%
12%
10%
12% 20% 18%
8%
9% 15% 23%
6%
8%
11%12%
11%
11%
16%
15%
1990 1993 1996 2000
AltresHolandesosBritànicsPaïsos de l'E tEspanyols/CatalansAlemanys
267.000
232.000
173.000
252.000
Font: Elaboració pròpia a partir de "Estudio plan estratégico de desarrollo turístico del municipio de Calella",i de les dades del Patronat de Turisme.
La procedència dels turistes també ha canviat radicalment al llarg de la dècada dels noranta. Els visitants alemanys, majoritaris a principis de la dècada, representen actualment poc més del 20%. En canvi, ha augmentat el nombre d’anglesos i els procedents de l’Est d’Europa. El nombre de visitants espanyols s’ha mantingut estable a l’entorn dels 30.000 anuals, mostren en aquests darrers anys una tendència creixent.
L’any 2000 es varen rebre uns 252.000 visitants, amb una ocupació hotelera per sobre del 73%. L’actual temporada, tot i que les primeres xifres mostren una inflexió a la baixa per la caiguda dels visitants europeus, que no ha pogut ser compensada pel creixement dels espanyols/catalans i dels russos, es considera una temporada més que acceptable, possiblement per la major capacitat de despesa dels visitants.
Un potent comerç urbà
L’estudi “El Maresme: comerç i formes de vida”,108 situa la despesa comercial de Calella en uns 17.000 milions de pessetes109, un 45% de la qual es considera que correspon a la demanda turística. L’elevada demanda dels mesos d’estiu i l’existència d’una oferta exclusivament de temporada no exclou la presencia d’una oferta de gran qualitat i varietat durant tot l’any.
Estructura comercial de Calella
Establiments 460 botigues
Superfície comercial 28.000 m2
Vendes aprox. 15.000/18.000 milions
Ocupació aprox. 700 persones
Font: El Maresme, comerç i models de vida
S’estima que Calella té una dotació comercial propera als 450 establiments amb una superfície de venda d’uns 28.000 m2 i més de 700 persones ocupades i una xifra de negoci entre els 15.000 i 18.000 milions anuals.
Es tracta d’un comerç bàsicament urbà. El carrer de Sant Joan i rodalies, que ha substituït a l’obsolet mercat municipal, concentra una complerta oferta alimentària amb un ampli ventall de tipologies, mentre que el carrer de l’Església i adjacents constitueixen el principal eix comercial urbà de la comarca, després del centre urbà de Mataró. La peatonalització, la recuperació del turisme i la dinamització urbana del centre han estat les tres bases sobre les que s’ha recolzat aquesta recuperació.
108 Vegeu Pere Lleonart, Àlvar Garola, “Maresme: comerç i formes de vida”, Caixa de estalvis Laietana, 2000. 109 El concepte de despesa comercial fa referència a tota aquella part del consum de la població que es destina a l’adquisició de productes a partir de la seva distribució comercial, tant si són bens consumibles com d’equipament personal o familiar, correspon per tant a tota aquella despesa que es realitza en els establiments comercials. Seguint la metodologia desenvolupada en el Pla Sectorial Comercial de Catalunya, aquesta despesa comercial inclou la que realitzen els residents habituals i també els residents ocasionals, matisat en aquest cas en funció de la seva estada al municipi.
79
Una especialització amb sòlids fonaments
Calella constitueix, juntament amb Salou, Lloret o Sitges, el prototipus de municipi receptor de turisme de masses. Calella és però el més antic de tots i el que compta amb una estructura empresarial més arrelada.
Tot i estar sotmesos a les inevitables fluctuacions derivades de la seva excessiva especialització i de la gran competitivitat a què es veuen sotmesos, mantenen una sòlida posició en els mercats turístics europeus basada en la fiabilitat que comporta Catalunya com a destí de la mediterrània.
Fruit d’això, acostumen a gaudir d’una renda més elevada que la mitjana de municipis de Catalunya, i sobretot per damunt dels municipis de base industrial, tal com es posa en relleu en el capítol II.
En aquests darrers anys tots aquests indrets venen experimentant un creixement demogràfic que supera la seva dinàmica immobiliària-residencial, un indicador dels processos de transformació de segona a primera residència.
Tots ells estan portant a terme processos d’adaptació i canvi, que poden servir de punt de referència en un o altre aspecte. Precisament la comparança amb Sitges, un municipi proper a Barcelona i en el que l’obertura de l’autopista del Garraf el 1991 va propiciar el gir estratègic similar al que intenta Calella, podria servir com a referència.110
L’estructura familiar de les empreses i el seu arrelament a la ciutat, més que un inconvenient és un dels seus punts forts del model.111 Precisament la capacitat de renovació demostrada en els darrers anys és una mostra de la seva determinació, que per altra banda s’emmarca en una actitud general positiva del municipi vers el turisme.
En aquest sentit és clau entendre que el perill que representa pel futur del sector la pèrdua d’atractiu del turisme de sol i platja és, en realitat, una oportunitat per un indret turístic tan consolidat i amb capacitat emprenedora
110 Una descripció acurada d’aquesta transformació del model turístic de Sitges es troba a Gabinet d’Estudis Econòmics, “L’autopista Pau Casals: Una peça clau en la transformació sòcio-econòmica de l’àrea”, Departament de Política Territorial, 1999. 111 Aquest seria el nostre entendre la crítica que es podria fer al d’altre banda excel·lent diagnosi de Publintur, “Estudio Plan estratégico de Desarrollo Turístico del municipio de Calella”. Publintur, 1998.
com Calella. Òbviament, l’urbanisme hauria d’ésser un motor per impulsar el gir estratègic en curs.
Tot i que preveure l’evolució de la capacitat turística és un exercici complex, difícil i al marge d’aquest document urbanístic, es convenient abans d’acabar aquesta anàlisi fer les següents consideracions:
a) El municipi presenta certs nivells de congestió que caldria no agreujar. La reducció del nombre de places turístiques en els darrers anys n’és una constatació.
b) El potencial turístic de Calella està més en el vessant qualitatiu que en el quantitatiu. Per tant cal continuar en la estratègia que s’ha iniciat en els darrers anys, però donant-li més dinamisme i més exigència, doncs es tracta d’un mercat molt competitiu en el que els competidors també estan en ple procés de canvi.
c) La millora dels establiments ha d’anar acompanyada d’un millora general de la qualitat urbana de la ciutat i d’un increment dels equipaments públics i privats del municipi.
8.6. El parc immobiliari
Ritme constructiu
La crisis de l’activitat residencial de 1992 va colpir especialment Calella, on en aquell any només es varen iniciar 20 nous habitatges. La promoció del Parc de Calella, dos edificis d’habitatges de protecció oficial va propiciar una ràpida recuperació que es va posar de manifest en el nombre de projectes iniciats els anys 93-94, que es varen finalitzar el 1997. A nivell urbanístic, aquesta promoció va permetre consolidar una nova zona residencial per damunt de la N-II.
80
Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Calella
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat.
Acabades aquestes operacions, el ritme edificatori va tornar a reduir-se. Així, el trienni 95-097 només es varen iniciar 70 habitatges de mitjana anual front els 250 de Pineda. A partir de 1998, i en un context econòmic molt més expansiu s’ha recuperat una alta activitat constructiva, centrada bàsicament en el nucli urbà tradicional, on s’han transformar gairebé totes les indústries, els hotels i pensions obsoletes i s’ha colmat l’edificació de moltes cases unifamiliars amb un preu de repercussió que arriba a superar les 60.000 ptes/m2.
Així doncs, durant la dècada dels noranta s’han iniciat una mitjana de 114 habitatges i s’han finalitzat 97, un ritme molt més elevat que en la dècada anterior. S’ha generat així un important stock d’habitatges en construcció que aniran entrant progressivament al mercat.
Evolució dels habitatges iniciats a Calella i PIneda
152
248
91
44
224
200
42 48
146
46
303
50
100
72
127
176
20
79 7858
92 93 94 95 96 97 98 99 2000 2001*
Iniciats
Acabats
Mitjana anual iniciats = 149
Mitjana anual acabats = 95
135113
205
136
201
411387
442
356
20
152
248
7291
44
127
176
224
0
100
200
300
400
500
92 93 94 95 96 97 98 99 2000
Pineda
Calella
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat.
En la mesura que aquestes promocions es destinin majoritàriament a residència habitual, com es previsible, es mantindrà un creixement demogràfic d’unes 2.000 persones en els propers 4/5 anys.
A més de satisfer la demanda de les noves famílies, aquestes promocions han desvetllat la demanda de reposició, posant en el mercat un elevada oferta d’habitatge de segona mà, amb el que el mercat immobiliari s’ha diversificat notablement.
Aquesta transformació immobiliària i demogràfica, juntament amb la peatonalització i la modernització del comerç han revitalitzat el centre urbà, el que s’ha traduït en un augment considerable dels preus de repercussió del sòl. És molt important que aquesta dinàmica es mantingui i es consolidi, sent la qualitat de l’oferta immobiliària que s’hi generi un dels elements claus per aconseguir-ho.
81
La transformació de 2ª a 1ª residència
El parc residencial està format actualment per uns 8.000 habitatges. Entre un 60/65% son habitatges habituals, prop d’un 30% s’utilitza com a 2ª residència i entre un 7/8% està buit.
En el terme de Calella es troben diverses urbanitzacions com les de Sant Quirze, Valldenguli, o Dalt Calella, que en conjunt totalitzen unes 150 habitatges.
Evolució del parc residencial
*estimació Font: Elaboració pròpia.
El gruix principal de segona residència es concentra doncs en blocs i grans complexos d’apartaments. Els més grans es situen a la zona hotelera o a les seves rodalies, en edificis com Apartaments Codina, gairebé 600 apartaments dels anys setanta; Concorde, 450 apartaments de la dècada dels vuitanta, o Toika, 150 apartaments construïts ara fa 10 anys.
Aquesta tipologia d’apartament turístic és més difícil de transformar en primeres residències, que no pas la que hi ha al Maresme sud (habitatges unifamiliars i entremitjeres). Tot i així, en els anys noranta s’estima que un total de 600 habitatges han esdevingut habitatges habituals. D’aquesta manera, actualment a l’entorn d’un terç dels residents en aquests grans complexos d’apartaments, hi viuen de manera permanent, xifra que està augmentant seguint una dinàmica similar a la que experimenten altres municipis veïns. Els primers anàlisis indicarien que aquests residents són preferentment parelles grans, molts d’ells antics estiuejants del continu urbà barceloní. Un perfil per tat diferent al del “commuter” que es dóna de manera majoritària a municipis com Sant Pol o Canet.112
61%54%52%
39%46%
48%
1991 1996 2000*
Altres (2ª residència i buits)Principals
7.4147.825
8.300
Evolució i components del creixement de població
11.687
14.035
11.324
10.000
11.000
12.000
13.000
14.000
1991 1996 2001
Nous residents
Transformació a 1ª residència
Font: Elaboració pròpia. 112 Aquestes dades s’han obtingut a partir d’entrevistes amb els principals agents immobiliaris locals.
82
111
140
80
110
82
140
50
El procés de conversió en habitatges principals s’ha accelerat els darrers anys amb l’entrada en funcionament de l’autopista, la millora del servei de rodalies de Renfe, i la renovació general que ha experimentat el sector turístic. En el període 1996-2001, aquest procés ha afectat uns 65 habitatges anuals, i ha incrementat la població de Calella en unes 550 persones, és a dir poc més del 20% del creixement total.113 El percentatge de segones residències s’ha reduït des del 39% del parc que representaven el 1991, fins al 31% actual.
Té a més importants repercussions urbanes, i en aquest sentit el cas dels apartaments Codina pot servir d’exemple, ja que els darrers 5 anys el valor dels habitatges del complex s’ha duplicat.
8.7. Previsions a l’horitzó 2015
Escenaris considerats
En aquest apartat es fa una anàlisi de prospectiva sobre l’evolució demogràfica de Calella a l’horitzó 2015, un període suficientment proper perquè en els podem imaginar, i suficientment llunyà que ens permeti actuar i valorar-ne les conseqüències.
El curt termini està molt condicionat pel gran nombre d’habitatges actualment en construcció, unes 400, que previsiblement s’acabaran i s’ocuparan en els propers anys. D’aquesta manera, s’ha previst que l’any 2005 la població de Calella se situarà al voltant de les 15.500 persones, el que significa un ritme de creixement similar al dels darrers anys.
Pel període posterior, 2005-2015, s’han dissenyat diversos escenaris que es basen en el comportament de dues variables:
D’una banda la construcció de nous habitatges, que vindrà condicionada per la dinàmica econòmica global i pel planejament i la gestió urbanística del sòl. 91-95 96-01 01-05 Escenari A Escenari B Escenari C Escenari D
2005-15Per tant, pel període 2205-20015 s’ha pensat en quatre situacions que corresponen a diferents context.
113 Aquest percentatge es redueix fins el 12/14% si es fa sobre la població que s’ha instal·lat a Calella en aquest període.
Escenari A, és el que preveu un creixement més moderat, i es basa en un progressiu esgotament de la demanda de primera residència i de l’immigració.
Escenaris B i C, són els intermedis i es basen en el manteniment d’un flux immigratori d’origen nacional i estranger considerable, si bé força inferior a la dels darrers anys.
Escenari D. Es la hipòtesi més expansiva, que es basa en el manteniment de les tendències recents en quant a l’arribada de nova població. Calella s’integra progressivament en l’entorn metropolità, de manera que augmenta substancialment el nombre de “commuters”.
El gràfic següent mostra els habitatges a construir segons cada un dels escenaris considerats. Com és pot apreciar, suposen una moderació respecte les xifres dels darrers anys.114
Previsions d’habitatges anuals a construir en el període 2015
(mitjana anual)
Font: Elaboració pròpia
114 Cal tenir en compte, que en els darrers anys hi h hagut un boom immobiliari, que previsiblement tendirà a atemptar-se . Vegeu l’article de Pere Lleonart “Sector immobiliario, ciclo constructivo, sector de la construcción en España” La caixa, informe mensual, 2001. (en preparació)
83
L’altre factor a considerar en l’elaboració de les previsions és el ritme de transformació de segones a primeres residències, una variable que depèn de les decisions dels particulars, i de la política de l’ajuntament, especialment en els temes d’equipaments i serveis.
Les millores de l’accessibilitat a Calella des de l’àrea de Barcelona (autopista i Renfe) i el “boom” immobiliari han accelerat el procés, que en el futur es preveu que continuarà però amb una intensitat menor. Tenint en compte això s’han dissenyat tres escenaris.
84
CreixementTranformació urbanístic D C B A2º-1º residència
Intens 19.600 18.800 18.000 17.100
Intermedi 19.000 18.200 17.400 16.600
Baix 18.500 17.700 16.800 16.000
15.500
14.000
10.000
15.000
20.000
1991 1996 2001 2005 2010 2015
Escenari B:17.400 habitants
Escenari C:18.200 habitants
Escenari A:16.600 habitants
Escenari D:19.000 habitantsEl més expansiu seria el que preveu el manteniment de l’actual ritme de
transformació, una xifra molt elevada, que s’acosta als 65 anuals.
La hipòtesi intermèdia partiria d’assumir que la xifra dels darrers anys ha estat una punta molt elevada amb tendència a disminuir, tot i que es faci una política activa en aquest camp. Això podria portar a un ritme de transformació d’uns 45 habitatges anuals.
Finalment, la hipòtesi baixa, que redueix substancialment el procés de transformació, davant les dificultats urbanístiques que comporta.
Previsions de població
Si es consideren totes les hipòtesis ens trobem davant 12 escenaris que van entre els 16.000 habitants fins els 29.600.
Previsions de població a l’horitzó 2015
Font: Elaboració pròpia.
Prenent com a referència la hipòtesis central en quant a transformació de segona a primera residència, l’Escenari A, ens portaria a una població l’any 2015 de 16.600 habitants, amb un creixement proper a l’1,2% anual en el període 2005-15, mentre el D, el més expansiu, arriba als 19.000, amb un ritme de creixement del 2,2%
Evolució de la població a l’horitzó 2015
Font: Elaboració pròpia
Si bé es previsible que el procés d’envelliment de la població continuï atesa la piràmide de població del municipi, la seva importància dependrà de l’escenari que s’imposi. Els escenaris més expansius impliquen una major arribada d’immigració, i atesa l’estructura d’edat de la població que arriba comportarà un major rejoveniment.
Aquest factor té influència en les necessitats de places escolars, que previsiblement augmentaran en els propers anys, i també en les necessitats de serveis per a la tercera edat, ja que el volum de població d’aquest col·lectiu té cada cop un pes més elevat.
Població estacional i equipaments
Les previsions de població i les seves característiques és l’element que ha de servir de base pel càlcul de les necessitats en matèria d’equipaments i d’infraestructures del municipi.
Població permanent i estacional al municipi: estimació 2001
Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des
Hotels+campings
Apartaments
Residents permanents
15.350 15.350
21.500
26.500
33.50037.000
30.500
24.000
Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des
Hotels+campings
Apartaments
Residents permanents
19.300 19.300
25.500
30.000
36.00039.000
34.500
28.000
Població permanent i estacional al municipi: previsió 2015
Font: Elaboració pròpia
En el cas de Calella, però, cal tenir en compte que degut al seu component turístic allotja una considerable població estacional, que es fa especialment palesa els mesos d’estiu. S’estima que l’agost del 2001 el nombre de residents a Calella ha arribat a les 37.000, 2,6 vegades més de la població habitual.
A l’horitzó de l’any 2015, no es preveu un increment de les places d’allotjament turístiques, ja que, com s’ha comentat anteriorment, la capacitat hotelera i la de càmpings sembla haver arribat a un cert sostre, i les canvis seran qualitatius i no quantitatius. D’altra banda, el procés de transformació de segona a primera residència reduirà previsiblement l’oferta d’apartaments turístics.
Tenint en compte tot això, i atès el creixement demogràfic previst, l’estacionalitat tendirà a moderar-se lleugerament, però evidentment no desapareixerà. El gràfic mostra la situació en un dels escenaris intermedis, on el nombre d’habitants permanent se situï en uns 18.000. En aquest cas, durant el més d’agost, la població real podria arribar a les 40.000 persones.
Evolució de la població estacional del 2001 al 2015
68%62%
38%
32%
2001 2015
EstacionalPermanents
22.000
25.500
Font: Elaboració pròpia
85
Tot això comporta importants conseqüències a nivell de planificació. Així, transformat en dades anuals, Calella equival a un municipi de 22.000 habitats, una tercera part més de la població oficial del municipi. A l’horitzó 2015, el percentatge de residents a estacional, tendeix a disminuir, si bé la dimensió del municipi creixerà en valor absolut fins arribar a l’equivalent a més de 25.000 habitants.
8.8. Propostes del POUM per millorar la xarxa viària
El POUM preveu una ordenació que és més eficaç des del punt de vista de la mobilitat sostenible, ja que d’una banda redueix el potencial residencial global del municipi, d’acord amb el següent quadre resum:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
POTENCIAL RESIDENCIAL
CENTRE URBÀ 8.173
RESTA DE ZONES 3.000
PA I PMU 668
SUD 2.416
TOTAL MUNICIPI115 14.257
I de l’altra es proposa una distribució dels usos en el territori de tal manera que es facilita el seu accés, amb una connexió directa per la part nord entre les zones de nou creixement i els accessos a l’autopista C-32.
Especial importància, fins i tot a nivell supramunicipal, tindrà la connexió proposada entre el polígon industrial de Pineda de Mar i els accessos a l’autopisa C-32, que a més de facilitar els viatges entre aquest polígon i els
115 si es compara l’actual nombre d’habitatges (7.500) i el nombre d’habitants (17.000), es constata que la proporció és de poc més de 2 habitants per habitatge, per tant el nombre d’habitants final estarà molt probablement entre 25.000 i 30.000.
sectors residencials de Calella, alliberarà a la carretera N-II al seu tram dis del terme municipal de Pineda de Mar.
Totes aquestes actuacions es finançaran íntegrament a través de les plusvàlues que generaran els nous sectors urbanitzables. Per tant se’n podrà disposar des del seu inici.
Mesures complementàries per garantir l’eficàcia del sistema en totes les seves fases són les condicions que s’imposen sobre els sectors urbanitzables més perifèrics, que no es podran desenvolupar si prèviament no s’executen les esmentades connexions viaries generals d’accés.
L’escenari final del POUM en relació al planejament vigent serà el d’un municipi amb un nombre menor d’habitants i dotat d’unes infrastructures viàries més capaces de distribuïr el trànsit tant a l’interior com en relació a les infrastructures territorials.
8.9. Altres propostes del POUM per millorar la mobilitat sostenible
La mobilitat sostenible a qualsevol municipi passa necessàriament per la potenciació del transport públic en front del privat i per un disseny adequat del sistema de comunicacions.
Si bé l’objectiu de millorar la xarxa viària és assolible en qualsevol cas, siguin quines siguin les característiques del municipi, la implantació del transport públic local en municipis de la dimensió de Calella de moment és inviable econòmicament.
La prestació del servei de transport col·lectiu urbà de viatgers té al municipi de Calella una escassa incidència, essencialment perquè els moviments de la població amb vehicle es produeixen de forma majoritària a nivell intermunicipal. Prova d’això és la recent inauguració del servei d’autobusos entre els municipis de Calella i Pineda de Mar, que se suma al ferrocarril i a altres serveis d’autobusos de major abast.
La més moderada demanda de moviments interns al municipi en relació als intermunicipals fa que l’oferta del servei es limiti als taxis, amb bases a l’estació del ferrocarril i l’hospital, i a vehicles articulats de caire turístic en temporada estival, que no són aptes per circular fora dels carrers interiors. Aquesta demanda té un creixement especial per
86
l’afluència de turistes, entre les parades d’autobusos i els hotels de l’interior del nucli, per la impossibilitat física de que aquests vehicles hi accedeixin, encara que són els propis establiments hotelers els que organitzen el transport.
La configuració física del nucli urbà, amb una marcada component longitudinal en la que la única via clarament apta per acollir el transport públic urbà és la carretera N-II fan essencial un tractament d’aquesta via que permeti implantar un servei municipal de transport públic eficaç.
L’alliberament de gran part de circulació de vehicles de pas a través de Calella per la carretera N-II, per la nova estructura viària perifèrica proposada en el pla, permetrà recuperar aquest eix com a vial urbà, en el que la posició dels principals equipaments, com la fàbrica Llobet, les escoles públiques de la Minerva (o les privades com Lestonnac), el mercat municipal, l’hospital de Sant Jaume i les piscines, constituirà un recorregut essencial per al transport públic.
En aquest sentit, a més del tractament de la pròpia via, el pla preveu la reserva d’espais per a estació d’autobusos al costat de la N-II, al nou PMU-5 “Tramuntana”, espais que complementen les parades al llarg de la N-II (la Granja, Parquinsol, Mercat, etc...).
En qualsevol cas, les característiques del nucli urbà pel que fa a la seva dimensió moderada i plana fan potenciar els carrers amb prioritat invertida a les zones de casc antic i d’eixample tradicional, amb l’ampliació de l’illa de vianants i la creació de la xarxa de recorreguts i passeigs de peatonals
Aquesta situació dificultarà encara més el transport amb vehicles privats, i l’eficàcia en el transport quedarà gairebé reservada al transport públic, per la seva major compatibilitat i possibilitat d’integrar-se al casc antic i l’eixample tradicional.
En resum, les mesures del POUM de Calella per facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible són:
⎯ La reserva viària per la variant de la carretera N-II fora de la població.
⎯ El posicionament sobre una alternativa soterrada a l’actual traçat del ferrocarril, que permeti el desdoblament de la via.
⎯ La creació d’un nou accés nord des de les vies territorials (C-32 i N-II) fins l’eix viàri de la riera Capaspre, que no solament serveixi per l’accés als nous sectors de creixement, sinó que millori l’accessibilitat a la zona hotelera.
⎯ La previsió d’una nova connexió amb el polígon industrial de Pineda de Mar que alliberi trànsit del carrer Sant Jaume (actual N-II)
⎯ La reserva d’espais per a estació d’autobusos al costat de la cerrtera N-II al PMU-5 “Tramuntana”.
⎯ L’ampliació de l’illa de vianants.
⎯ La creació d’una xarxa de recorreguts i passeigs de vianants.
⎯ La disposició de noves àrees d’aparcament al perímetre del nucli urbà, especialment als nous PMU.
⎯ L’ampliació de l’aparcament de l’estació de RENFE, potenciant la seva funció de park & ride (PMU-3 Estació)
87
9. RESUM DE SUPERFÍCIES
9.1. Resum de superfícies
El Pla General d’ordenació urbanística municipal de Calella classifica de sòl urbà solament aquelles àrees que ja tenien aquesta consideració amb l’excepció del PMU-8 “el Raig”, en el que s’incorpora una petita part del sòl no urbanitzable de les anteriors Normes subsidiàries. Per contra, el Pla classifica de sòl no urbanitzable la major part del sòl urbà que no s’havia urbanitzat corresponent a les unitats d’actuació de Can Carreras de les anteriors Normes Subsidiàries. Així, el sòl urbà representa el 24,13 % de la totalitat del territori municipal. Els sòls que han rebut una especial protecció des del punt de vista forestal, de clarianes, agrícoles, hidrogràfic o des del punt de vista de la seva importància paisatgística es classifiquen de sòl no urbanitzable, que equival al 65,06 % del terme municipal. El sòl urbanitzable delimitat correspon als anteriors sectors no desenvolupats PP2 “Riera de Capaspre” i PP3 “Polígon Industrial” (es redueix l’anterior delimitació del sector industrial per sobre de l’autopista C-32), juntament amb els nous sectors de desenvolupament residencial, industrial i terciari, amb un total del 9,81 % del municipi. Finalment, el pla preveu la classificació de sòl urbanitzable no delimitat de la major part del sòl comprès entre els sectors de sòl urbanitzable delimitat i l’autopista C-32, amb un 1,00 % del territori. El resultat de les superfícies de cada una de les classes de sòl és el següent:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
RESUM DE SUPERFÍCIES Total sòl urbà 187,40 (24,13 %) HaTotal sòl no urbanitzable 505,24 (65,06 %) HaTotal sòl urbanitzable delimitat 76,22 (9,81 %) HaTotal sòl urbanitzable no delimitat 7,76 (1,00 %) Ha
Total terme municipal116 776,62 (100,00 %) Ha 116 La superfície total del terme municipal no incorpora el sòl del domini públic marítim terrestre, que és de 23,13 Ha d’acord amb la cartografia base del Pla.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SÒL URBÀ - QUADRE DE SUPERFÍCIES
PA-1 "Colom" 0,15 Ha PA-2 "carrer Joan Coromines" 1,07 Ha PA-3 "Valldenguli Sud" 2,09 Ha PA-4 "Montnegre" 2,65 Ha PA-5 "Can Carreres" 5,99 Ha PA-6 "Anselm Clavé" 0,38 Ha PA-7 "Valldenguli" 0,69 Ha PA-8 "Turisme" 0,61 Ha total poligons 13,63 Ha
PMU-1 "Mercat" 0,52 Ha PMU-2 "Miquel Cuní" 0,19 Ha PMU-3 "Estació" 1,94 Ha PMU-4 "Valldenguli Nord" 3,25 Ha PMU-5 "Tramuntana" 0,26 Ha PMU-6 “Hotel Amaika” 0,08 Ha PMU-7 "carretera N-II" 0,41 Ha PMU-8 "el Raig" 3,54 Ha PMU-9 “Roser” 0,19 Ha total PMU 10,38 Ha
RESTA SÒL URBÀ 163,39 Ha
TOTAL SÒL URBÀ 187,40 Ha
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SÒL URBANITZABLE DELIMITAT - QUADRE DE SUPERFÍCIES
SUD-1 "Camí Fondo" 7,54 Ha SUD-2 "el Raig" 9,03 Ha SUD-3 "Valldebanador" 10,42 Ha SUD-4 "Riera capaspre Central" 17,01 Ha SUD-5 "Sant Quirze" 8,74 Ha SUD-6 "Industrial terciari" 23,48 Ha
TOTAL SÒL URBANITZABLE DELIMITAT 76,22 Ha
88
9.2. Potencial residencial
Actualment, Calella disposa d’un cens total d’uns 7.000 habitatges, dels quals es concentren una gran majoria al centre urbà amb 5.500 habitatges117.
El creixement en nobre d’habitatges previst pel Pla en els polígons d’actuació i plans de millora urbana són els següents:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SECTORS EN SÒL URBÀ – POTENCIAL RESIDENCIAL
núm habitatges existents creixementPA-1 "Colom" 22 1 21PA-2 "carrer Joan Coromines" 12 2 10PA-3 "Valldenguli Sud" 18 0 18PA-4 "Montnegre" 14 8 6PA-5 "Can Carreres" 81 54 27PA-6 "Anselm Clavé" 72 0 72PA-7 "Valldenguli" 65 0 65PA-8 "Turisme" 80 1 79total poligons 364 66 298
PMU-1 "Mercat" 35 3 32PMU-2 "Miquel Cuní" 41 2 39PMU-3 "Estació" 0 0 0PMU-4 "Valldenguli Nord" 59 0 59PMU-5 "Tramuntana" 0 0 0PMU-6 “Hotel Amaika” 0 0 0PMU-7 "carretera N-II" 51 4 47PMU-8 "el Raig" 194 0 194PMU-9 “Roser” 21 2 19total PMU 401 11 390Total habitatges PA I PMU 765 77 688
Així mateix, la previsió de creixement en nombre d’habitatges en els sectors de sòl urbanitzable delimitat es reflexa en el següent quadre:
117 Es considera el centre urbà l’àrea delimitada entre la riera de Capaspre i el rierany dels Frares.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SECTORS EN SÒL URBANITZABLE – POTENCIAL RESIDENCIAL
SECTORS Densitat hab/Ha Ha núm.habitatgesSUD-1 "Camí Fondo" 40 7,54 302 SUD-2 "el Raig" 40 9,03 361 SUD-3 "Valldebanador" 20 10,42 208 SUD-4 "Riera capaspre Central" 60 17,01 1.021 SUD-5 "Sant Quirze" 60 8,74 524 SUD-6 "Industrial terciari" 0 23,48 0 Total habitatges SUD 76,22 2.416
La capacitat total de la població en nombre d’habitatges, a més s’ha de considerar, també en funció de la futura densificació de les zones de casc antic i eixample tradicional, amb un sostre residencial total per aquestes dues zones en cas d’edificar-se totalment de 980.815 m2st, passant dels 5.500 habitatges a uns 8.173118.
La capacitat de la resta de zones més densificades a l’actualitat, on els usos residencials no són tant intensius (coexisteixen els hotelers amb els residencials) i en les que el sostre final és d’uns 600.000 m2, s’estima en uns 2.000 habitatges en total (amb un increment d’uns 500 habitatges).
El següent quadre resumeix el parc d’habitatges total del municipi en base al seu origen.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
POTENCIAL RESIDENCIAL
CENTRE URBÀ 8.173 RESTA DE ZONES 2.000 PA I PMU 688 SUD 2.416TOTAL MUNICIPI 13.277
118 S’assigna una superfície residencial mitja de 120 m2/habitatge
89
9.3. Relació entre sostre edificable i espais lliures.
La Llei 10/2004 exigeix una certa proporcionalitat entre el sostre residencial i la reserva d’espais lliures que formen el sistema general.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
ZONES EN SÒL URBÀ – SOSTRE RESIDENCIAL
ZONES EN SÒL URBÀ m2st % Residencial Sostre Resid. ZONA 1 253.671 0,95 240.987 ZONA 2 822.031 0,90 743.120 ZONA 3 237.216 0,95 225.355 ZONA 4 221.945 0,95 210.848 ZONA 5 10.459 1,00 10.459 ZONA 6 136.243 1,00 136.243 PP EL PARC (NNSS) 74.179 0,95 70.470 Total zones 1.637.482
Superfície mínima: 1.637.482 x 20 / 100 = 327.496 m2
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SECTORS EN SÒL URBÀ – SOSTRE RESIDENCIAL
SECTORS EN SÒL URBÀ m2st % Residencial Sostre Resid.SÒL URBÀ PA-1 "Colom" 2.473 0,90 2.225 PA-2 "carrer Joan Coromines" 2.675 1,00 2.675PA-3 "Valldenguli Sud" 2.304 1,00 2.304 PA-4 "Montnegre" 5.602 1,00 5.602 PA-5 "Can Carreres" 19.919 1,00 19.919 PA-6 "Anselm Clavé" 13.289 0,90 11.960 PA-7 "Valldenguli" 10.613 0,90 9.552 PA-8 "Turisme" 9.203 0,90 8.282 Total PA 62.519
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SECTORS EN SÒL URBÀ – SOSTRE RESIDENCIAL
PMU-1 "Mercat" 3.888 0,75 2.916 PMU-2 "Miquel Cuní" 4.496 0,90 4.046 PMU-3 "Estació" 0 0 0 PMU-4 "Valldenguli Nord" 8.137 1,00 8.137 PMU-5 "Tramuntana" 2.555 0 0 PMU-6 “Hotel Amaika” 1.400 0 0 PMU-7 "carretera N-II" 5.145 0,90 4.631 PMU-8 "el Raig" 21.214 0,90 19.093 PMU-9 “Roser” 2.298 0,78 1.800 Total PMU 40.623
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SECTORS EN SÒL URBANITZABLE – SOSTRE RESIDENCIAL
SÒL URBANITZABLE DELIMITAT m2st % Residencial Sostre Resid.SUD-1 Camí Fondo 75.409 0,75 22.623 SUD-2 El Raig 90.335 0,75 27.101 SUD-3 Valldebanador 104.240 1,00 20.848 SUD-4 Riera Capaspre central 170.063 0,75 76.528 SUD-5 Sant Quirze 87.378 0,75 39.320
Total SUD 186.420
Dels quatre quadres anteriors es dedueix que el sostre d’ús residencial previst pel POUM de Calella és d’1.927.044 m2st.
De la quantificació de les superfícies del sistema general d’espais lliures del Pla, es dedueix que la superfície total en sòl urbà és de 268.809 m2. Aquesta superfície no inclou els 231.346 m2 de sòl dins del sistema costaner -domini públic marítim terrestre- que malgrat el seu domini públic i la seva funció evident com a espai de lleure i atractiu turístic (la majoria del passeig marítim de la platja de Garbí hi està inclòs), per la seva inestabilitat no es considera un espai lliure urbà permanent.
Els espais que s’han considerat dins del sistema general són exclusivament: El Passeig Marítim, el dels Eucaliptus i el Passeig i
90
bulevards de la Riera Capaspre; les places del Parlament de Catalunya, de l’Església, d’Espanya i de Catalunya; i parcialment els nous espais dels sectors PA-3 i PMU-3.
La resta de sòls, es consideren integrants del sistema local d’espais lliures en sòl urbà.
A continuació es detallen les previsions mínimes de cessions d’espais lliures que s’hauran de complir en la redacció dela plans parcials urbanístics de desenvolupament dels sectors en sòl urbanitzable delimitat:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
ESPAIS LLIURES EN SÒL URBANITZABLE DELIMITAT
SÒL URBANITZABLE DELIMITAT m2
% Espais lliuressist. general119 m2
SUD-1 Camí Fondo 75.409 23 de 33 17.344SUD-2 El Raig 90.335 18 de 28 16.260SUD-3 Valldebanador 104.240 23 de 33 23.975SUD-4 Riera Capaspre central 170.063 15 de 25 25.509SUD-5 Sant Quirze 87.378 23 de 33 20.097SUD-7 "Industrial terciari" 234.761 10 de 20 23.476
Total SUD 126.661
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SISTEMA GENERAL D’ESPAIS LLIURES
m2
SÒL URBÀ 268.809SÒL URBANITZABLE DELIMITAT 126.661Total municipi 395.470
En conseqüència, la relació previsió de sistema general d’espais lliures per Calella és de 395.470 m2, superior als 327.496 m2 exigibles en funció del sostre residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic. 119 es descompten de les cessions totals destinades al sistema d’espais lliures el 10% corresponent al sistema local. La resta es comptabilitza com a sistema general.
9.4. Determinació dels sectors en sòl urbà en els que s’estableix cessió d’aprofitament per increment en relació al planejament anterior
El Pla d’ordenació urbanística municipal de Calella determina l’aprofitament dels sectors de desenvolupament A l’efecte de considerar el supòsit d’increment d’aprofitament en relació al planejament anterior (Normes subsidiàries), la següent taula compara les dues situacions:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SECTORS EN SÒL URBÀ – APROFITAMENT
SECTORS EN SÒL URBÀ m2st anterior
m2st segons POUM diferència
PA-1 "Colom" 3.907 2.473 -1.434 PA-2 "carrer Joan Coromines" 0 2.675 2.675 PA-3 "Valldenguli Sud"120 2.920 2.304 -616PA-4 "Montnegre"121 3.715 5.602 1.887PA-5 "Can Carreres"122 19.919 19.919 0PA-6 "Anselm Clavé" 13.289 13.289 0 PA-7 "Valldenguli" 10.613 10.613 0
PA-8 "Turisme" 9.203 9.203 0
120 anterior PERI-6 ed bruta 0,14 121 anterior PERI-6 ed bruta 0,14 122 les zones anteriors eren 20a i 20b, amb edificabilitats netes de 0,75 i 0,50, que són equivalents en conjunt a la de 0,60 del POUM
91
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SECTORS EN SÒL URBÀ – APROFITAMENT
PMU-1 "Mercat" 1.732 3.888 2.156 PMU-2 "Miquel Cuní" 8.090 4.496 -3.594 PMU-3 "Estació" 0 0 0PMU-4 "Valldenguli Nord" 6.015 8.137 2.122 PMU-5 "Tramuntana" equipament equipament 0PMU-6 “Hotel Amaika” 1.400 1.400 0PMU-7 "carretera N-II" 0 4.128 4.128PMU-8 "el Raig"123 3.398 21.214 17.816PMU-9 “Roser” 882 2.298 1.416
De la comparació del planejament anterior amb el nou POUM, es dedueix que tenen increment d’aprofitament els següents sectors:
PA-2 "carrer Joan Coromines"
PA-4 “Montnegre”
PMU-1 “Mercat”
PMU-4 “Valldenguli Nord”
PMU-7 “carretera N-II”
PMU-8 “el Raig”
PMU-9 “Roser”.
D’aquests sectors, el PA-4 “Montnegre” i el PMU-7 “carretera N-II”, estan en el supòsit d’impossibilitat de realitzar la cessió del 10% de l’increment d’aprofitament dins del mateix sector.
123 aquest PMU-8 ja tenia 24.268 m2 inclosos a l’antic PERI-6, amb una ed. Bruta de 0,14
9.5. Localització del 20% de reserva per habitatge protegit i del 10% de reserva per habitatge assequible
La localització de la reserva de sostre per a destinar-lo a habitatge protegit i assequible es realitza al POUM de Calella de la següent manera:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SECTORS EN SÒL URBÀ – 20% D’HABITATGE PROTEGIT
SECTORS EN SÒL URBÀ Sostre residencial
de nova implantació (m2st)
20% (m2st)
POUM (m2st)
PA-2 "carrer Joan Coromines" 2.675 535,00 0 PA-4 "Montnegre" 1.887 377,40 0 PMU-1 "Mercat" 2.156 431,20 0 PMU-4 "Valldenguli Nord" 2.122 424,40 1.627,40 PMU-7 "carretera N-II" 4.631 926,20 926,20 PMU-8 "el Raig" 17.816 3.563,20 3.563,20 PMU-9 “Roser” 1.416 283,20 424,00 Total PA i PMU 32.703 6.540,80 6.540,80
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SECTORS EN SÒL URBÀ – 10% D’HABITATGE ASSEQUIBLE
SECTORS EN SÒL URBÀ Sostre residencial
de nova implantació (m2st)
10% (m2st)
POUM (m2st)
PA-2 "carrer Joan Coromines" 2.675 267,50 0 PA-4 "Montnegre" 1.887 189,70 0 PMU-1 "Mercat" 2.156 215,60 0 PMU-4 "Valldenguli Nord" 2.122 212,20 212,20 PMU-7 "carretera N-II" 4.631 463,10 463,10 PMU-8 "el Raig" 17.816 1.781,60 1.781,60 PMU-9 “Roser” 1.416 141,60 992,00 Total PA i PMU 32.703 3.271,40 3.448,90
92
Com es pot veure en el quadre anterior, els sectors en sòl urbà tenen una destinació del sostre residencial a habitatge protegit superior al mínim exigit per la Llei 2/2002 d’Urbanisme, si bé s’acumula en els sectors PMU-4 "Valldenguli Nord", PMU-7 "carretera N-II", PMU-8 "el Raig" i PMU-9 “Roser”.
Tots els sectors urbanitzables delimitats (SUD), excepte el SUD-3 “Valldebanador” tenen l’obligació de destinar a habitatges de protecció pública el 20% del sostre residencial al seu interior, sense establir diferències d’uns sectors en relació als altres.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SECTORS EN SÒL URBANITZABLE DELIMITAT 20% D’HABITATGE PROTEGIT
SÒL URBANITZABLE DELIMITAT Sostre Resid.
SUD-1 Camí Fondo 20% del que resulti del Pla parcial urbanísticSUD-2 El Raig 20% del que resulti del Pla parcial urbanísticSUD-3 Valldebanador No s’exigeix donada la baixa densitat (0,20)SUD-4 Riera Capaspre central 20% del que resulti del Pla parcial urbanísticSUD-5 Sant Quirze 20% del que resulti del Pla parcial urbanístic
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA
SECTORS EN SÒL URBANITZABLE DELIMITAT 10% D’HABITATGE ASSEQUIBLE
SÒL URBANITZABLE DELIMITAT Sostre Resid.
SUD-1 Camí Fondo 10% del que resulti del Pla parcial urbanísticSUD-2 El Raig 10% del que resulti del Pla parcial urbanísticSUD-3 Valldebanador No s’exigeix donada la baixa densitat (0,20)SUD-4 Riera Capaspre central 10% del que resulti del Pla parcial urbanísticSUD-5 Sant Quirze 10% del que resulti del Pla parcial urbanístic
9.6. Valoració dels costos d’execució dels sistemes urbanístics en sòl urbà
En compliment de l’art. 58.b de la Llei 2/2002 d’Urbanisme, s’avalua el cost de les obres d’urbanització bàsiques, i s’estima un pressupost orientatiu de la resta d’obres d’execució dels sistemes urbanístics, en sòl urbà consolidat, i en els àmbits de sòl urbà no consolidat pels quals s’han delimitat polígons d’actuació. A efectes orientatius, s’adjunta també l’estimació dels costos d’execució dels sistemes urbanístics en àmbits de sòl ubà delimitats com a Plans de millora urbana.
9.6.1. Metodologia
La determinació dels costos d’execució dels sistemes urbanístic s’obté a partir de l’aplicació de costos unitaris de repercusió, sobre l’amidament superficial o linials de cada partida necessària per l’execució dels sistemes.
Els sistemes considerats són:
- Xarxa viària
- Xarxa de clavegueram
- Xarxa d’enllumenant públic
- Xarxa d’abastament i distribució d’aigua potable
- Xarxa de transport i distribució d’energia elèctrica
- Xarxa de telecomunicacions
- Xarxa de transport i distribució de gas
- Ajardinament dels espais lliures
9.6.2. Partides d’obra
A continuació s’enumeren les partides d’obra utilitzades per la valoració dels costos d’execució dels sistemes.
- Moviment de terres
- Enderroc
- Urbanització Vialitat
93
Clavegueram
Enllumenat públic
Aigua potable
Electrificació
Telecomunicacions
Gas
Ajardimanent
- Canalització Moviment de terres
Caixó formigó
- Mur Moviment de terres
Fonamentació
Mur
- Altres Marquesina bus
Tanques
Seguretat i salut
9.6.3. Preus de repercusió unitaris i determinació dels costos
Els preus unitaris utilitzats, han estat calculats a partir de la repercussió dels costos d’execució material de projectes similars executats recentment.
Els imports de la valoració, corresponen a pressupost d’execució per contracta, i inclouen per tant, les despeses generals (13%), el benefici industrial (6%), ambòs sobre els pressupost d’execució material, i l’IVA vigent (16%), aplicat a la suma resultant.
A continuació, s’adjunten els quadres utilitzats per l’avaluació de costos de cada Polígon d’actuació i de cada Pla de millira urbana.
PA-2
"JOAN COROMINES"
UT
AMID
AMEN
T
COST
/UNI
TARI
COST
EXE
C.MA
TERI
AL
19%
TOTA
L
16%
TOTA
L
Vialitat m2 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Clavegueram ml 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Enllumenat ml 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Aigua potable ml 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Electrificació ml 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Telecomunicacions ml 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Gas ml 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
URBA
NITZ
ACIÓ
Jardinament + reg m2 5.250,00 2,08 10.920,00 2.074,80 12.994,80 2.079,17 15.073,97
Seguretat i Salut iControl de Qualitat(3%)
ut 1,00 327,60 327,60 62,24 389,84 62,38 452,22
TOTAL 11.247,60 2.137,04 2.141,54 15.526,19
PA-3 "VALLDENGULI
SUD"
UT
AMID
AMEN
T
COST
/UNI
TARI
COST
EXE
C.MA
TERI
AL
19%
TOTA
L
16%
TOTA
L
Moviment de terres m2 1.040,00 5,20 5.408,00 1.027,52 6.435,52 1.029,68 7.465,20
Vialitat m2 1.040,00 36,75 38.220,00 7.261,80 45.481,80 7.277,09 52.758,89
Clavegueram ml 1.040,00 64,46 67.038,40 12.737,30 79.775,70 12.764,11 92.539,81Ó
Enllumenat ml 1.040,00 41,84 43.513,60 8.267,58 51.781,18 8.284,99 60.066,17
94
95
Aigua potable ml 130,00 59,15 7.689,50 1.461,01 9.150,51 1.464,08 10.614,59
Electrificació ml 130,00 146,07 18.989,10 3.607,93 22.597,03 3.615,52 26.212,55
Telecomunicacions ml 130,00 17,10 2.223,00 422,37 2.645,37 423,26 3.068,63
Gas ml 130,00 4,88 634,40 120,54 754,94 120,79 875,73
Jardinament + reg m2 14.000,00 1,96 27.440,00 5.213,60 32.653,60 5.224,58 37.878,18
Moviment de terres
m2 83,00 49,87 4.139,21 786,45 4.925,66 788,11 5.713,77
CANA
LIT-Z
ACIÓ
Caixó formigó
m2 83,00 912,32 75.722,56 14.387,29 90.109,85 14.417,58 104.527,42
Seguretat i Salut iControl de Qualitat(3%)
ut 1,00 8.730,53 8.730,53 1.658,80 10.389,33 1.662,29 12.051,63
TOTAL 299.748,30 56.952,18 57.072,08 413.772,56
PA-4 "CARRER
MONTNEGRE"
UT
AMID
AMEN
T
COST
/UNI
TARI
COST
EXE
C.MA
TERI
AL
19%
TOTA
L
16%
TOTA
L
Moviment de terres m2 6.190,00 2,90 17.951,00 3.410,69 21.361,69 3.417,87 24.779,56
Enderrocs m2 6.190,00 3,01 18.631,90 3.540,06 22.171,96 3.547,51 25.719,47
Vialitat m2 6.190,00 36,75 227.482,50 43.221,68 270.704,18 43.312,67 314.016,84
ZACI
Ó
Clavegueram ml 773,75 32,23 24.937,96 4.738,21 29.676,18 4.748,19 34.424,36
Enllumenat ml 773,75 41,84 32.373,70 6.151,00 38.524,70 6.163,95 44.688,66
Aigua potable ml 1.547,50 59,15 91.534,63 17.391,58 108.926,20 17.428,19 126.354,40
Electrificació ml 1.547,50 89,08 137.851,30 26.191,75 164.043,05 26.246,89 190.289,93
Telecomunicacions ml 1.547,50 17,10 26.462,25 5.027,83 31.490,08 5.038,41 36.528,49
Gas ml 1.547,50 4,88 7.551,80 1.434,84 8.986,64 1.437,86 10.424,50
Jardinament + reg m2 1.723,00 6,69 11.526,87 2.190,11 13.716,98 2.194,72 15.911,69
Seguretat i Salut iControl de Qualitat(3%)
ut 1,00 17.889,12 17.889,12 3.398,93 21.288,05 3.406,09 24.694,14
TOTAL 614.193,02 116.696,67 116.942,35 847.832,05
PA-5 "CAN
CARRERES"
UT
AMID
AMEN
T
COST
/UNI
TARI
COST
EXE
C.MA
TERI
AL
19%
TOTA
L
16%
TOTA
L
Enderrocs m2 10.520,00 18,03 189.675,60 36.038,36 225.713,96 36.114,23 261.828,20
Vialitat m2 10.520,00 36,76 386.715,20 73.475,89 460.191,09 73.630,57 533.821,66
Impulsió aigüesnegres
ut 1,00 34.726,00 34.726,00 6.597,94 41.323,94 6.611,83 47.935,77
Enllumenat ml 1.315,00 41,84 55.019,60 10.453,72 65.473,32 10.475,73 75.949,06
Aigua potable ml 2.630,00 29,50 77.585,00 14.741,15 92.326,15 14.772,18 107.098,33
Electrificació ml 2.630,00 68,14 179.208,20 34.049,56 213.257,76 34.121,24 247.379,00
Telecomunicacions ml 2.630,00 12,14 31.928,20 6.066,36 37.994,56 6.079,13 44.073,69
URBA
NITZ
ACIÓ
Gas ml 2.630,00 4,88 12.834,40 2.438,54 15.272,94 2.443,67 17.716,61
Jardinament + reg m2 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Seguretat i Salut iControl de Qualitat(3%)
ut 1,00 29.030,77 29.030,77 5.515,85 34.546,61 5.527,46 40.074,07
TOTAL 996.722,97 189.377,36 189.776,05 1.375.876,38
PA-6 "ANSELM CLAVÉ"
DESCRIPCIÓ TOTAL
Obres de reparació imillora de laurbanització delscarreres perimetrals.
27.045,54
Obres d'urbanitzacióde la plaça central(pavimentació, enjardinament, enllumenat isanejament).
108.182,18
TOTAL 135.227,72
PA-7 "VALLDENGULI"
UT
AMID
AMEN
T
COST
/UNI
TARI
COST
EXE
C.MA
TERI
AL
19%
TOTA
L
16%
TOTA
L
Moviment de terres m2 1,00 29.512,80 29.512,80 5.607,43 35.120,23 5.619,24 40.739,47
Formigons en mur decontenció
m2 1,00 13.627,77 13.627,77 2.589,28 16.217,05 2.594,73 18.811,77
Clavegueram ut 1,00 21.283,04 21.283,04 4.043,78 25.326,82 4.052,29 29.379,11
Pavimentació ml 1,00 147.884,44 147.884,44 28.098,04 175.982,48 28.157,20 204.139,68
Complements ijardineria
ml 1,00 24.307,90 24.307,90 4.618,50 28.926,40 4.628,22 33.554,63
Subministre aigua ml 1,00 18.931,88 18.931,88 3.597,06 22.528,94 3.604,63 26.133,57
Subm. Elèctric ienllumenat públic
ml 1,00 128.407,43 128.407,43 24.397,41 152.804,84 24.448,77 177.253,62
Telefonia ml 1,00 9.473,19 9.473,19 1.799,91 11.273,10 1.803,70 13.076,79
Subm. Gas Natural ml 1,00 12.332,77 12.332,77 2.343,23 14.676,00 2.348,16 17.024,16
URBA
NITZ
ACIÓ
Complements singulars
1,00 18.066,42 18.066,42 3.432,62 21.499,04 3.439,85 24.938,89
Instal.lacions reg 1,00 1.779,90 1.779,90 338,18 2.118,08 338,89 2.456,97
Emmagatzematge
ut 1,00 35.159,21 35.159,21 6.680,25 41.839,46 6.694,31 48.533,77
96
97
residus
TOTAL 460.766,75 87.545,68 87.729,99 636.042,42
PA-8 "TURISME"
UT
AMID
AMEN
T
COST
/UNI
TARI
COST
EXE
C.MA
TERI
AL
19%
TOTA
L
16%
TOTA
L
Acondicionament solar
ut 1,00 7.212,15 7.212,15 1.370,31 8.582,46 1.373,19 9.955,65
Clavegueram ut 1 3606,07 3.606,07 685,15 4.291,22 686,60 4.977,82
Aigua potable ut 1 7212,15 7.212,15 1.370,31 8.582,46 1.373,19 9.955,65
Electricitat ut 1 10818,22 10.818,22 2.055,46 12.873,68 2.059,79 14.933,47
Gas ut 1 3606,07 3.606,07 685,15 4.291,22 686,60 4.977,82
Telecomunicacions ut 1 1803,04 1.803,04 342,58 2.145,62 343,30 2.488,92
Pavimentació m2 600 25,24 15.144,00 2.877,36 18.021,36 2.883,42 20.904,78
Plantació d'unatanca de vegetació
ml 150 27,05 4.057,50 770,93 4.828,43 772,55 5.600,97
Arbust ut 200 18,03 3.606,00 685,14 4.291,14 686,58 4.977,72
Arbres de fullacaduca
ut 30 180,3 5.409,00 1.027,71 6.436,71 1.029,87 7.466,58
Arbres de fullaperenne
ut 18 210,35 3.786,30 719,40 4.505,70 720,91 5.226,61
Instal.lació d'enllumenat
ut 12 330,56 3.966,72 753,68 4.720,40 755,26 5.475,66
Planejat del terreny ut 1 21035,42 21.035,42 3.996,73 25.032,15 4.005,14 29.037,29
Capa de sauló m2 600 16,83 10.098,00 1.918,62 12.016,62 1.922,66 13.939,28
PREV
ISIÓ
PER
A L'
EQUI
PAME
NT D
E L'E
SPAI
LLIU
RE
Mobiliari urbà ut 1 13823,28 13.823,28 2.626,42 16.449,70 2.631,95 19.081,66
Xarxa de reg ut 1 1502,53 1.502,53 285,48 1.788,01 286,08 2.074,09
Font d'aigua potable ut 2 901,52 1.803,04 342,58 2.145,62 343,30 2.488,92
Plantació departerres
m2 125 10,82 1.352,50 256,98 1.609,48 257,52 1.866,99
TOTAL 119.841,99 22.769,98 22.817,91 165.429,88
10. AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA FINANCERA
10.1. Presentació
L’objectiu d’aquest informe és analitzar la viabilitat econòmica financera de les actuacions previstes en la revisió del planejament de Calella. Es parteix dels pressupostos més recents, i a partir d’aquí s’elabora una previsió del marc pressupostari en un horitzó de 8 anys, que és un període que s’estima plausible per portar a terme els objectius del planejament.
Com a base per elaborar aquest informe s’ha utilitzat les liquidacions pressupostàries més recent, així com les magnituds recollides en el Pla de Sanejament 2001-04,124 ja que segons la pròpia intervenció municipal mostra un grau de compliment molt elevat, el que permet utilitzar-les com a base per efectuar els càlculs de la previsió de futur.
Pels pressupostos liquidats s’ha utilitzat el criteri de comptabilitzar com ingressos els drets reconeguts, i com a despeses les obligacions reconegudes, que són els conceptes que millor recullen l’evolució real del pressupost, ja que incorporen les actuacions que s’han generat efectivament en cada període.125 Cal insistir en que l’objectiu es
124 L’any 2000, Calella va aprovar un pla de sanejament amb l’horitzó temporal de l’any 2004. Davant la complicada situació econòmica, el pla de sanejament tenia un triple objectiu, redreçar el desequilibri entre els ingressos corrents i les despeses corrents, evitar el creixement del deute total, i millorar la situació negativa del Romanent de Tresoreria. En aquell document es plantejaven una sèrie d’ajustos dirigits a assolir un increment dels ingressos i una contenció de les despeses, i que s’han aplicat ja en els darrers anys. 125 Val a dir però, que no tots els ingressos es cobren ni totes les obligacions es paguen, per la qual cosa la utilització d’aquest criteri consolida les quantitats pendents de cobrament i les que resten per pagar, sempre que s’hagin generat en el període considerat. A més explica perquè, en
plantejar un marc pressupostari que determini si és viable el programa d’inversió previst en el planejament, i no la recaptació i els pagaments efectius, que dependran de la capacitat de gestió del govern municipal. Pel que fa a les previsions, tant les despeses com els ingressos s’han expressat en pessetes constants de l’any 2002.
10.2. El pressupost recent
10.2.1. despeses
La liquidació del pressupost municipal de l’any 2000 es va tancar amb unes despeses de 11,5 milions d’euros, i s’estima que els anys 2001 i 2002 augmentaran per sota del 2,5% anual, xifra inferior a la inflació, seguint els plantejament del Pla de Sanejament anteriorment esmentat.
98
Personal34%
Bens corrents i serveis
36%
Despeses f inanceres
4%
Transferències corrents
7%
Inversions reals11%
Actius f inancers2%
Passius f inancers6%
Al voltant del 90% de la despesa total correspon al que s’anomenen partides corrents, que son les que formen el conjunt de despeses necessàries pel funcionament habitual de l’Administració Municipal, inclosos els serveis, i que per tant tenen un comportament més estable al llarg del temps (personal, compra de bens i serveis, càrrega financera (interessos i amortització dels crèdits vius), i transferències corrents). El 10% restant correspon a les despeses de capital, és a dir a la inversió, partida que té un component més variable en funció dels programes i les necessitats de cada moment.
En termes per càpita, el 2000 la despesa total va ser de 885 euros, similar a la que s’obté si es compara amb un grup de municipis de Catalunya que tenen entre 10.000 i 20.000 habitants, amb un nivell de renda superior a la mitjana catalana (865 euros per càpita).126 Cal tenir en compte, a més, que un
30% del parc d’habitatges és de segona residència el que implica un important nombre de residents de temporada, i que Calella rep un considerable flux de visitants i turistes, tot això implica la necessitat de donar uns serveis superiors als que requereix la població estrictament censada.
determinats exercicis, la petició de crèdits no s’adequa als ingressos i les despeses que s’han efectuat, ja que incorpora també els desfasaments de tresoreria entre drets-obligacions generats i ingressos-cobraments realment efectuats. Aquesta és diferència amb el criteri de caixa, que recull els ingressos i les despeses que s’han produït realment al llarg de l’any.
126 Aquestes dades corresponen a l’any 2000 i s’han obtingut a partir de la memòria del Servei d’Informació Econòmica Municipal de la Diputació de Barcelona. En aquesta memòria on es classifiquen els municipis de la província de Barcelona en grups homogenis en funció de la població i el nivell de renda. Calella està inclòs en el grup de municipis compresos entre els 10.000 i els 20.000 habitants i un nivell de renda superior a la mitjana catalana.
Al voltant del 35% de la despesa total es destina a personal, i un percentatge similar a la compra de bens i serveis. Les subvencions, dirigides bàsicament a entitats locals absorbeixen un altre un 7%. Finalment, la càrrega financera representa un 10% del total, percentatge al que s’arriba sumant les despeses financeres (4% del total), i les amortitzacions dels crèdits pendents (passius financers, 6% del total).
Distribució de les despeses en els pressupostos 2000-02
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades subministrades per l’ajuntament
Si es compara aquesta distribució amb el grup de municipis de la província de Barcelona més homogenis, s’observa que a Calella el pes de la partida de personal és inferior, mentre la de compra de bens i serveis és superior, fet que pot deure’s a una major externalització dels
serveis municipals. En canvi, respecte al conjunt de municipis de la província de Barcelona, destaca la menor importància de les transferències corrents. Les despeses financeres són més elevades que en els municipis de referència, factor que ha fet necessari la posta en marxa del pla de sanejament.
10.2.2. ingressos Pel que fa als ingressos, la liquidació del pressupost del 2000 els situa en gairebé 13 milions d’euros, és a dir, lleugerament superior a les despeses, amb una superàvit d’execució de 1,3 milions d’euros. Els ingressos corrents representen un 83% del total, un 6% van correspondre a transferències de capital, mentre els préstecs, bàsicament a entitats financeres, van significar al voltant del 10% dels ingressos totals.
Pel que fa als ingressos corrents, el impostos són la partida principal, més del 40%, essent l’IBI el més important, ja que aporta més de dues terceres parts de la recaptació impositiva. El següent impost per volum de recaptació és impost d’activitats econòmiques (15% dels ingressos per impostos), mentre els de construcció, instal·lació i obres, i l’impost sobre vehicles de tracció mecànica representen cada un d’ells el 9%.
Comparativament amb els municipis de la província de Barcelona amb un perfil similar, destaca el fet que a Calella els impostos representen un pes relativament baix dins els ingressos corrents del municipi. Aquest fet es conseqüència de la menor recaptació obtinguda en impostos com l’increment de valor dels terrenys, o l’impost sobre construcció.
Distribució dels ingressos corrents l’any 2000 (%)
* Municipis de la província de Barcelona entre 10.000 i 20.000 habitants i nivell de renda superior a la mitjana
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Calella i de la Diputació de B Barcelona.
Aquest fenomen ja es va posar en relleu en el Pla de Sanejament 2000-04, on es proposava un increment de la recaptació per impostos, que s’havia d’aconseguir a través d’una millor gestió, i també a un augment dels tipus de determinades figures, que estaven per sota dels màxims legals, com el de construcció, el de vehicles i especialment el d’increment de valor de terrenys.
Tipus d’impositius vigents a Calella
Impost Any 2000 Any 2002 Màxim
IBI (urbans) 0,95% 0,95% 0,95%
IAE (coeficients) 1,6 1,6 1,6
IAE (índex situació) 1-1,9 1-1,9 0,5-2
Vehicles tracció mecànica 1,36 1,5 1,7
Construcció i Obres 2,6 2,8 2,8
Increment Valor Terrenys (tipus) 20% 23% 27%
Increment Valor Terrenys (coeficients) 2,4-2,1-2-2 2,4-2,1-2-2 3,1-2,8-2,7-2,7
Font: Pla de Sanejament 2000-04. Ajuntament de Calella
D’aquesta manera, els tipus d’aquests impostos han augmentat en els dos darrers anys, el que ha significat un increment de la recaptació i un
99
acostament a la distribució dels ingressos respecte als municipis de la província de Barcelona.
Per contra, el pes de les taxes i preus públics és més alt que en els municipis de referència, ja que aporten un 23% dels ingressos corrents. Els ingressos autogenerats en el municipi aporten un 73% dels ingressos corrents.
Tenint en compte els ingressos per impostos, taxes i preus públics, s’obté la pressió fiscal municipal, que s’ha situat el 2000 al voltant del 3,8% de la renda disponible. Es tracta d’una xifra lleugerament superior a la mitjana de la província de Barcelona que era del 3,2%, si bé cal tenir en compte a Calella, una part dels ingressos recaptats per l’ajuntament corresponen a persones que hi tenen una segona residència, i que no estan censades al municipi, per tant la pressió fiscal suportada realment pels residents permanents és inferior.
10.2.3. compte financer
L’anàlisi conjunt dels ingressos i les despeses es resumeix en el compte financer, que ens explicita el balanç entre ingressos corrents i despeses corrents, i mostra quina part dels ingressos corrents es pot destinar a inversió, juntament amb les altres possibles fonts de finançament.
El compte financer de l’ajuntament de Calella el 2000
(euros)
1. Ingressos corrents 10.638.854 2. Despeses corrents 9.290.328 3. ESTALVI BRUT (1-2) 1.348.526
El nou planejament comporta tota una sèrie d’inversions que hauran de ser assumides per la hisenda municipal. Per tant, cal veure si el programa d’actuacions pot portar-se a terme sense que això signifiqui una hipoteca excessiva pel sector públic local, o en el seu cas, quines exigències comporta bàsicament en matèria de ingressos.
4. Despeses capital financeres 744.393 5. ESTALVI NET (3-4) 604.133 6. Contribucions especials ----- 7. Transferències de capital 769.257 8. Alienació d'inversions 37.263 9. INGRESSOS DE CAPITAL NO FINANCERS 806.520
10. AUTOFINANÇAMENT (5+9) 1.410.653 11. Inversions 1.263.787 12. Transferències de capital 25.542 13. Despeses de capital no financeres (11+12) 1.289.330 14. CAPACITAT O NECESSITAT DE FINANÇAMENT (10-13) 121.323 15. Variació d'actius financers -223.245 16. Endeutament 1.363.482
17. Saldo financer (15+16) 1.140.238
18 SUPERAVIT O DÈFICIT D'EXECUCIÓ (14+17) 1.261.561 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades subministrades per l’ajuntament.
Les dades de Calella per l’any 2000 mostren un considerable nivell d’estalvi net i d’autofinançament que permet disposar de recursos per invertir.
De fet, la càrrega financera se situa per sobre de l’11% dels ingressos corrents, xifra considerable, si bé inferior a la del conjunt de municipis de referència, que se situa al voltant del 12%. Aquest és un rati molt significatiu, ja que la legislació sobre hisendes locals l’utilitza per fixar els límits a l’endeutament, situant-lo en un 25%. Per tant, tot i que els crèdits sol·licitats els darrers anys pressionen a l’alça la carrega financera a Calella, la xifra es troba lluny del límit legal.
10.3. Previsions a l’horitzó 2010
Per fer-ho, s’ha elaborat una previsió sobre l’evolució del pressupost municipal a un horitzó de 8 anys, període en qual s’estima que es portaran a terme les inversions previstes en el planejament.
Una anàlisi com aquesta precisa dades sobre el futur del municipi, bàsicament en termes de població i d’habitatge. En aquest cas s’han
100
de la Riera Capaspre 540.000 Privada/Ajuntament
101
utilitzat les previsions incloses en el document “Calella: anàlisi sòcioeconòmic i previsions demogràfiques”, realitzat en el marc de la revisió del planejament de Calella. En aquest treball es defineixen diversos escenaris pel municipi en la propera dècada, i per elaborar les perspectives pressupostàries s’ha utilitza un dels escenaris intermedis, concretament el que fa referència a un creixement mitjà-baix del ritme constructiu i un ritme intermedi de transformació de 2ª a 1ª residència.
Per elaborar una previsió sobre l’evolució dels ingressos i de les despeses municipals, cal fer una sèrie d’hipòtesis sobre l’actuació futura de l’ajuntament en aquest temes. S’ha optat per definir un sol model, basat en hipòtesis continuïstes. La raó d’aquesta opció rau en les pròpies característiques de la Hisenda de Calella, i a l’aplicació del pla de sanejament aprovat l’any 2000.
10.4. El programa de inversions
La inversió municipal total derivada de la revisió del PGOU puja a més de 47 milions de euros, si bé cal tenir en compte que un 37% del total correspon a inversió privada que inclou el cost de les infraestructures dels nous sectors residencials i d’activitats econòmiques, part de la inversió en nova xarxa viària bàsica i la participació en els espais lliures.
Inversions previstes en el planejament
Espais lliures Parc del Camí Fondo 620.000 Privada/Ajuntament Parc del Raig 470.000 Privada/Ajuntament Parc de Valldebanador 900.000 Privada/Ajuntament Parc de la Riera Capaspre 600.000 Privada/Ajuntament Parc de Sant Quirze 540.000 Privada/Ajuntament
El Front Marítim Reforma del Front Marítim 6.900.000 Ministeri Medi Ambient Creació d’àrees d’aparcament 900.000 Ajuntament Nous passos soterranis 1.800.000 Min. Medi Ambient/RENFE
Desenvolupament de la xarxa viària bàsica Nou accés des de la sortida de la C-32 fins la carretera d’Hortsavinyà. 1.200.000 Privada/Ajuntament Connexió entre la carretera d’Hortsavinyà i l’eix
Nou eix de la Riera Capaspre 1.500.000 Privada/Ajuntament Reforma de la carretera N-II 7.200.000 Ajuntament/Min. Foment Cobriment i reurbanització de la Riera Capaspre 7.900.000 Ajuntament/ACA
Nous sectors de desenvolupament residencial (47ha) Infraestructures 7.700.000 Privada/Ajuntament
Nous sectors de desenvolupament industrial i terciari (36ha) Infraestructures 5.200.000 Privada/Ajuntament
Equipaments Nou Camp de Futbol en SUD 900.000 Ajuntament/Dep. Esports Nou Pavelló Cobert en SUD 1.200.000 Ajuntament/Dep. Esports Adquisició Fabrica Llobet 1.200.000 Ajuntament TOTAL INVERSIÓ PREVISTA 47.270.000 % A CARREC DE L’AJUNTAMENT 21% Font: Revisió del planejament de Calella.
D’aquesta manera, la inversió pública es xifra en uns 30 milions d’euros, i novament la major part correspon a actuacions compromeses per administracions superiors, bàsicament l’administració central pel que fa al front marítim i a les actuacions a la N-II, i l’agència catalana de l’aigua en el cobriment i reurbanització de la riera Capaspre.
Per tant, la inversió municipal derivada del nou planejament es pot quantificar en 9.9 milions d’euros, és a dir poc més del 20% del total de la inversió programada, xifra que s’han repartir en els propers 8 anys.
A aquestes inversions cal afegir les que no es deriven del pla, sinó que tenen a veure en la renovació dels equips actuals i en el manteniment i ampliació de les instal·lacions existents. Tot això comporta un flux inversor addicional que s’ha estimat en funció del comportament dels darrers anys i de l’increment de població previst.
10.5. Hipòtesis sobre ingressos i despeses
Els ingressos municipals procedeixen de diverses fonts, sent la més important el pagament d’impostos i taxes per part dels ciutadans.
Els tipus impositius de l’IBI i al coeficient de municipi de l’IAE, estan en el màxim establert, i arran l’aprovació del Pla de Sanejament, han anant augmentat els tipus dels impostos sobre la construcció, increment
de valor dels terrenys i vehicles. Això fa que el marge d’actuació a l’alça sigui molt limitat.
Per tant, la recaptació en els propers anys dependrà de l’evolució del fet imponible dels diferents impostos, que és el que s’ha tingut en compte a l’hora de fer les previsions. Així per exemple, en el cas de l’IBI urbà, s’ha pres com a referència el parc residencial existent cada any al municipi, i que és l’element més important en la recaptació per aquest impost. Aquesta hipòtesi té un cert punt conservador, ja que implica que el valor dels nous habitatges serà similar al dels actuals, si bé el biaix no és massa pronunciat atès que el parc actual representa el 90% del que es preveu hi haurà l’any 2010. en termes reals. En canvi, en el cas de l’IBI rural, no es preveu cap increment recaptatori.
L’evolució de la població seria la base pel càlcul dels ingressos derivats de taxes i preus públics, igualment en el cas de les transferències d’altres administracions, atès que aquest és el criteri habitual, i també en el cas de l’impost de matriculació de vehicles, fet que implica que s’està pensant en que la taxa de motorització és manté a un nivell similar a l’actual. Pel que fa a l’IAE, i atès el caràcter terciari de Calella també s’ha aplicat aquest criteri.
Finalment, en el cas de l’impost sobre construccions i també en les plusvàlues, la base és la construcció de nous habitatges.
Pel que fa a les transferències procedents d’altres administracions, la base de càlcul és la població. D’altra banda, no s’ha considerat la possibilitat de realitzar cap alineació d’inversió real. Finalment, pel que fa a les transferències de capital, és a dir, les subvencions que altres administracions puguin aportar per finançar determinades inversions, s’ha considerat que hi base per aspirar a ajuts en el cas de les inversions relacionades amb activitats esportives, (un 25% del total) així com per una part de les inversions no relacionades amb el PGOU (també un 25% del total). Val a dir, però, que en aquest darrer cas, la seva obtenció depèn de la gestió municipal, i de la discrecionalitat de les diferents administracions, per això s’ha optat per una hipòtesis força conservadora, i de fet, les subvencions només representen poc més del 10% de la inversió dels propers 8 anys.
Pel que fa a les despeses, l’evolució s’ha fet utilitzant novament els dos criteris: augment de població i del nombre d’habitatges. Aquest darrer concepte s’ha utilitzat en el tema de les despeses en bens i serveis, ja que
una bona part dels nous serveis es donen tant a residents censats com a aquells que tenen una segona residència.
Pel que fa a les despeses financeres i a les amortitzacions de crèdits s’ha fet en funció dels crèdits vius existents cada una dels anys de la previsió.127
Finalment, un cop estimats tots els ingressos i despeses, s’ha considerat que la diferència es financia amb la nova petició de crèdits.
10.6. Resultats a l’horitzó 2010
L’aplicació de les hipòtesis anteriors defineix un marc pressupostari pels propers anys força estable, amb un considerable estalvi net, que permet finançar el programa d’inversió previst en el PGOU sense que la càrrega financera sigui massa elevada. De tota manera, val a dir que les previsions s’han basat en què es mantinguin els criteris actuals de la política pressupostària municipal, molt condicionada pel Pla de Sanejament.
Previsions del Compte financer 2002-10 (Dades anuals en euros constants del 2001)
2001 2010
-------------- ---------------
1. Ingressos corrents 10.638.854 12.937.223 2. Despeses corrents 9.290.328 10.233.233 3. ESTALVI BRUT (1-2) 1.348.526 2.703.991
4. Despeses capital financeres 744.393 1.329.222 5. ESTALVI NET (3-4) 604.133 1.374.768
6. Transferències de capital 769.257 268.924
127 S’han aplicat unes condicions en quant a tipus d’interès i durada dels crèdits que es poden considerar actualment de mercat, amb uns tipus d’interès del 5,5% anual i una durada de 10 anys, i s’ha aplicat el criteri de quotes constants que marca la normativa. Cal tenir en compte de tota manera que els tipus d’interès tenen una tendència alcista.
102
7. Alienació d'inversions 37.263 0 8. INGRESSOS CAPITAL NO FINANCERS (6+7) 806.520 268.924 9. AUTOFINANÇAMENT (5+8) 1.410.653 1.643.693
10. Inversions 1.263.787 2.050.947 11. Transferències de capital 25.542 0 12. Despeses capital no financ.(10+11) 1.289.330 2.050.947 13.CAP./NECESS. FINANÇAMENT (9-12) 121.323 -407.255
14. Variació d'actius financers -223.245 0 15. Endeutament 1.363.482 407.255 16. Saldo financer (14+15) 1.140.238 407.255
17 SUPER./DÈFICIT D'EXECUCIÓ (13+17) 1.261.561 0 Font: Elaboració pròpia.
La liquidació de l’any 2000 dóna un estalvi net del 9% dels ingressos corrents, i els pressupostos del 2001 i 2002 el situen per sobre del 10%. Aquest és un element bàsic en els actuals moments per resoldre els problemes de tresoreria. Si es compleixen les hipòtesis i es manté el marc pressupostari que s’ha definit anteriorment, es podrien mantenir aquestes xifres en els propers 8 anys, el que donaria un marge de maniobra molt important al consistori per abordar el programa d’inversions. Val a dir que la legislació sobre Hisendes Locals fixa que aquest rati no pot ser inferior al -2%, i el converteix en un dels elements claus del control pressupostari municipal,
D’aquesta manera, la càrrega financera mitjana se situaria, en el període 2003-10, en un 12,5% dels ingressos corrents. Si es considera una periodificació homogènia de la inversió en els 8 anys considerats, la càrrega màxima podria situar-se en un 14% dels ingressos corrents, xifra inferior al 25% que és el límit que marca la legislació sobre hisendes locals. Es tracta per tant d’un programa assumible per la hisenda local.
103
11. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
El procés d’elaboració d’aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, i el resultat de la participació ciutadana en el mateix, es resumirà al final del procés de tramitació municipal i s’incorporarà a aquesta memòria.
Els treballs d’elaboració d’aquest Pla, s’han dut a terme, fins aquest moment, sota la direcció i control d’una comissió municipal creada ad hoc, amb representants dels diferents grups polítics que formen part del consistori.
En una primera fase, es van elaborar els treballs previs d’informació, que van servir de base per la definició dels objectius i criteris que havien de presidir l’elaboració de les propostes del Pla. Aquests treballs juntament amb el document d’objectius i criteris del Pla, van ésser presentats en un acte públic el 1/10/2001, i exposats al públic per un termini d’un mes.
Aquest procés d’exposició pública, va comportar la presentació de 42 escrits de suggeriments a l’elaboració dels treballs.
Amb posterioritat a aquest procés, la comissió va acordar efectuar sis reunions més, preparatives dels treballs, que es van dur a terme amb representants dels grups hotelers, associacions de veïns i partits polítics. Totes aquestes reunions, així com els suggeriments esmentats, han servit de base per a l’elaboració dels treballs que aquí es presenten.
104
12. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE
12.1. Antecedents
La Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme estableix al seu article 47.3 que per a la reconstrucció i rehabilitació de les masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques cal que estiguin incloses en un catàleg específic del planejament
D’acord amb l’article 50.2 de la Llei 2/2002 d’urbanisme, el planejament urbanístic general o especial ha d’identificar en un catàleg específic les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques que determinen la preservació i la recuperació.
12.2. Edificis inclosos al Catàleg de patrimoni arquitectònic situats en sòl no urbanitzable
El POUM de Calella, inclou un Catàleg de patrimoni arquitectònic, que afecta a béns en qualsevol classe de sòl.
Donat que les masies i cases rurals poden ser incloses pel seu interès arquitectònic, històric o paisatgístic, totes aquelles cases que ja han estat incloses al Catàleg de patrimoni arquitectònic, tenen acreditat aaquest interès. Aquest és el cas del Mas Salvador, que es correspon a la fitxa 07B del catàleg de patrimoni arquitectònic i que queda inclòs a la fitxa CR-1 del Catàleg de cases rurals i masies.
12.3. Identificació de les masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del POUM de Calella
Els criteris adoptats en la catalogació de les masies i cases rurals situades en el sòl classificat de no urbanitzable incorporat al POUM de Calella han estat els següents:
⎯ Incorporació de les cases rurals i masies que ja formaven part del catàleg del Pla (Mas Salvador).
⎯ Incorporació de les cases rurals i masies amb motiu del seu interès històric.
En sòl no urbanitzable se situen algunes cases que, sense tenir un especial valor arquitectònic, per la seva antigüitat formen part de la memòria històrica de la població. La major part d’aquestes cases tenen les característiques dels masos del S XVII. En el cas de Calella, solament hi ha tres cases amb aquesta condició:
- Ca l’Estol (fitxa CR-2)
- Can Flix fitxa (CR-3)
- Can Socas fitxa (CR-4)
105
