PLA DE MILLORA IES DR FAUSTÍ BARBERÀ

1

ÍNDEX

1. Objetctius del pla de millora. 32. Resultats comparatius entre la prova diagnòstica i els resultats de juny 33. Anàlisi dels resultats. 34. Propostes dels departaments. 65. Recursos. 126. Avaluació. 137. Anexos 14

2

PLA DE MILLORA IES DOCTOR FAUSTÍ BARBERÀ CURS 2011-2012

1. OBJECTIUS DEL PLA DE MILLORA.

L’elaboració del pla de millora del centre té dos objetius:

a) millorar els resultats obtinguts en la prova diagnòstica.b) aprofundir en la praxis pedagògica per desenvolupar eines que ens permeten

millorar els resultats i el rendiment acadèmic dels alumnes.

El pla de millora parteix de l’anàlisi dels resultats obtinguts pel centre en la prova diagnòstica realitzada en el curs 2009-10 i la seua comparació amb els resultats que obtenen els alumnes a l’avaluació de juny (curs 3r ESO).

2. RESULTATS COMPARATIUS ENTRE LA PROVA DIAGNÒSTICA I ELS RESULTATS QUE OBTENEN EIXOS MATEIXOS ALUMNES A LA FI DEL CURS DE 3R D’ESO. (ANEX I) (EN POWERPOINT)

3. ANÀLISI DELS RESULTATS

Em primer lloc, destaquem l’escepticisme amb el que s’analitza la prova diagnòstica. És discutible la idoneïtat d’aquests tipus de prova; malgrat tot, tant la directiva com la COCOPE han analitzat els resultats i, després de comparar-los amb els resultats d’aquestos grups a la fi del curs –ja en 3r d’ESO- podem assenyalar algunes conclusions:

a) En la comparativa de la gràfica, observem que hi ha ocasions en les quals els resultats del centre estan per damunt dels de la prova diagnòstica. Això pot deure’s a que els alumnes no estan acostumats a enfrontar-se a certes qüestions de la prova.

b) Del aspectes qüestionables podem destacar l’aparent diferència que es reflexa entre la competència comunicativa en Valencià i Castellà.

3

Mentre que en Valencià els alumnes superen tots els ítems, en Castellà, són dos els avaluats negativament (coneixement de la llengua i composició escrita).

c) Per altra banda, s’ha de fer constar que la comparació es fa entre la prova realitzada als alumnes de 3r d’ESO de coneixements de 2n i els resultats de juny del curs de tercer. També hem de fer notar que els grups no es conserven tal i com van estar distribuïts en segon i a l’hora de fer la prova.

d) Matemàtiques té una relació més igualada entre grups i els resultats. Tanmateix, en castellà i valencià són millors els resultats de la prova que els de juny (coneixements de 3r).

e) Tots els membres de la COCOPE reconeixen la necessitat de millorar la comprensió lectora i l’expressió escrita. És un problema el qual venim observant des de fa temps i malgrat els reforços i la dedicació i pràctica a l’aula, hi ha una part de l’alumnat que arriba a 4t d’ESO sense dominar suficientment l’expressió escrita i la norma ortogràfica.

f) Respecte a la prova d’Anglés, és adequada als continguts oficials de 2n d’ESO, però no té en compte la diversitat d’adaptacions, formals o no, que s’han de fer als alumnes, ni els casos d’alumnes d’incorporació tardana al sistema (e.g., inmigrants) que tenen moltes dificultats afegides.

g) La prova d’Anglés no contempla l’expressió oral. Possiblement, si hi haguera prova oral, els resultats serien pitjors, però no té massa sentit una prova de llengua extrangera sense prova d’expressió oral. En aquest sentit, desconeixem la població a qui s’ha passat la prova (també als centres privats?) i per tant a qui es refereixen les qualificaciones mitjanes, ni quina és la finalitat de la prova (si la voluntat de veure la realitat i esmerar el que fassa falta fóra autèntica, no té sentit no possar prova oral).

h) El format de la prova d’Anglés no afavoreix que l’alumne no tinga més complicacions que les derivades del seus coneixements, és a dir, les qüestions pràctiques (e.g., cóm assenyalar les respostes correctes) distrauen del contingut de la pregunta (hem pasat la prova a un curs de 3r. d’enguany, i ho hem comprovat).

i) La prova d’Anglés dóna un valor molt alt al coneixement de la llengua (46 %)

j) La comprensió oral planteja problemes tècnics (qualitat del só) que normalmente no es donen a l’aula (parla el profesor; es repeteixen més els textos, etc.)

k) Com en tota prova que se n’ix de les habituals, hi ha un factor (inseguretat de l’alumne) que necessàriament i negativa ha d’incidir en els resultats (el mateix passa, per exemple, en les PAU).

En quant als resultats de la prova d’Anglés, aquestos es medeixen respecte als de l’alumne mitjà de la Comunitat Valenciana que, en el cas d’Anglès és de 55,82, i la dels nostres alumnes és de 51,50, és a dir, i en termes més familiars, les notes mitges (sobre 10) d’un i els altres són:

Alumne mitjà CV: 5,58

4

Alumnes nostres: 5,15

És a dir, una diferència de 0,43

Dels quatre grups de 3r que es van avaluar (3r. A, 3r. Al, 3r. B i 3r. V),

- n’hi ha dos que estan per damunt de l’alumne mitjà:3r. AL: 113,40 % 3r. V: 108, 83 %- un que està per davall:3r. A: 80,35 %- un que està molt per davall:

3r. B : 54,03 %

CONSIDERACIONS DEL DEPARTAMENT D’ANGLÉS

• Els resultats són negatius dins d’un resultat negatiu (alumne mitjà de la comunitat).• La nota global del centre (5,15 sobre 10) és d’aprovat.• La incidència dels pèssims resultats del grup 3r B, tan allunyats de la mitjana del

centre, ha estat decisiva en el resultats generals.• Això vol dir que no mai tants han patit tant per tan pocs.• Hi un problema general: l’alumne mitjà de la CV no arriba al 6/10, el qual vol dir

que qualsevol pla de millora d’un centre particular s’ha d’incloure necessàriament dins d’un pla de millora general que resolga els problemes que provoquen tan baix rendiment de l’alumne mitjà de la Comunitat.

5

4. PROPOSTES DELS DEPARTAMENTS

Després d’iniciada la discussió en la COCOPE i traslladada als diferents departaments didàctis, cadascú ha elaborat una sèrie de mesures. (ANEX II).

D’aquestes mesures es poden assenyalar dos parts.

1. PROPOSTES ASSUMIBLES PER TOTS ELS DEPARTAMENTS REFERIDES ALS HÀBITS I TÈCNIQUES D’ESTUDI RELACIONADES AMB LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

En aquest apartat es consideren les propostes que, fetes per un departament determinat, poden considerer-se eines generals per a afavorir l’aprenentatge. Hem de destacar les següents propostes:

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Com sembla fonamental reforçar la comprensió i l’expressió lingüística, tots els departaments acorden afiançar aquest punt en la mesura que la seua especialitat ho permeteix. Així podem destacar:

● Normes referides a la correcció ortogràfica i la presentació de treballs: Unificació de la correcció (ANEX III). Baixar nota quan el treball no es presenta dins la data.

● Afavorir el llenguatge oral: realització d’exposicions orals i debats. Aconseguir la participació de l’alumne i la intervenció correcta a la classe. Normes d’expressió oral que milloren la convivencia al centre (ANEX IV).

● Aplicació de tècniques d’anàlisi i comprensió de textos: l’esquema i el resum (ANEX V).● La projecció de mitjans audiovisuals es farà sempre en versió original (subtitulada o no).

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

● Realitzar treballs en grup i cercar informació a través de diversos mitjans, afavorint les noves tecnologies.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDRE.

● Fomentar el treball reflexiu i l’autonomia de l’alumne cap el seu aprenentatge.

6

● Realitzar examens trimestrals: serviran de repàs i recuperació.

● Realitzar models de proves diagnòstiques regularment.

COMPETENCIA SOCIAL I CIUTADANA.

● Fomentar els hàbits i les relacions democràtiques amb el desenvolupament del llenguatge oral i els textos expositius i argumentatius.

● Respectar les opinions dels altres i valorar positivament el llenguatge com a mitjà de resoldre conflictos.

2.PROPOSTES CONCRETES REFERIDES A CADA DEPARTAMENT

Per a millorar les competències bàsiques que l’alumnat ha de desenvolupar al llarg de l’ensenyament secundari, cada departament ha redactat una sèrie de mesures concretes, que han de servir de forma coordinada per a millorar, en principi, aquestes competències.

1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Per raons evidents, aquesta competencia engloba totes les altres. En el primer apartat ja s’ha explicat de quina manera els departaments asumiran el desenvolupament d’unes normes bàsiques per a millorar la comunicació escrita i oral dels alumnes. De totes formes, cal assenyalar que, des dels departaments de llengua es farà un esforç per diversificar les situacions comunicatives dels alumnes de manera que puguen representar situacions de la vida quotidiana i sàpien adecuar els seus discursos a la situació comunicativa.

►Desenvolupar el llenguatge oral formal:

▪Pràctica diària: tots els dies, abans de començar una classe, un alumne serà el responsable de explicar què s’ha tractat en la sessió anterior.

▪Incorporar els exàmens orals i les exposicions orals.

▪Incorporar la discussió i el debat.

►Afiançar la comprensió lectora:

▪Minuts en les classes per a la lectura i discussió de temes d’actualitat: EL DIARI.

►Desenvolupament del llenguatge escrit:

7

▪Unificació de criteris de CORRECCIÓ I NORMA.

EXEMPLE DE DESENVOLUPAMENT D’UNA SESSIÓ EN PRIMER CICLE D’ESO

(Departament de Llengua castellana i Literatura)

8.55-9.00 Cada dia, un alumne ha de comentar una notícia escoltada dies enrere relacionada

amb la matèria estudiada.O

Es dedica aquest temps a la lectura d’un text.

9.00-9.05 Cada dia, un alumne diferent és l’encarregat de fer un resum del que es va dir en la

sessió anterior.La finalitat és:

1. Fer responsable a l’alumne del que es farà a la classe.

2. Relacionar sempre el saber d’una forma cohesionada i contínua.

9.05-9.10 Explicació de la feina que en la sessió es farà.

9.10-9.30 (aprox) Realització de la feina/ correcció9.30-9.35 Quins i quants alumnes han realitzat bé el

treball?9.35-9.45 Explicació dels errors comesos.9.45-9.50 Recapitulació

2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Indicadors de millora:

-La comprensió de l'enunciat d'un problema, comprensió en quant al text i quant a les dades numèriques, gràfiques i funcionals.-La millora i la rapidesa del càlcul mental.-L'agilitat i soltesa en el raonament matemàtic i lògic.-El coneixement d'estratègies en la resolució de problemes.

Per aconseguir millorar l'anterior, l'actuació podria ser la següent:

1.- En 1º d'ESO, durant 5 minuts cada setmana, el professor proposarà una activitat de càlcul mental en la qual tots els alumnes participen. Per exemple: contar de 2 en 2 (ascendent i descendent), contar de 3 en 3 (ascendent i descendent), taules de multiplicar, multiplicar per 2 (el doble), dividir per 2(la meitat), multiplicar i dividir per 10, multiplicar i dividir per 5, sumar i restar un número…

Amb açò es pretén:

8

-Agilitzar el càlcul mental. -Adquirir seguretat i rapidesa amb les operacions. -Participació activa de l’alumne en classe. -Respectar i escoltar els altres.

2.- En 2º ESO s'avançarà en la temporalització el bloc de funcions i el d'estadística i així es podrà plantejar l'anàlisi d'un text de la vida quotidiana (periòdic, publicitat…) o algun text(o exercici) d'una altra assignatura (que s'estiga treballant en aquest moment) que incloga algun aspecte matemàtic en forma numèrica, gràfica o funcional. Un alumne ho llegirà en veu alta, es resoldran els possibles dubtes i a continuació, individualment, es tornarà a llegir per extreure la informació i per poder realitzar l'anàlisi de les dades numèriques, gràfiques o funcionals. Després d'això, l'alumne contestarà a les preguntes que se li demanen. El professor ho recollirà i ho valorarà portant un seguiment de cada alumne.

Amb això es pretén que l’alumne: -Faça lectura comprensiva i raonada dels enunciats. -Veja les matemàtiques en la vida quotidiana. -Aprenga a analitzar la informació. -Interprete dades numèriques i gràfics. -Aprenga a traure conclusions.

3.- Per millorar en les estratègies de resolució de problemes i en el raonament, es proposa donar més importància als problemes incloent-los en tots els exàmens.

Amb això es pretén: -Que l'alumne faça lectura comprensiva dels enunciats. -Que aprenga a analitzar la informació. -Que utilitze amb soltesa el raonament lògic i matemàtic.

-Que sàpia davant d’un problema triar l’estratègia adequada per trobar la solució.

4.- Fer examens trimestrals durant els quatre cursos de l’ESO. Es potenciarà el repàs de la matèria i podrà utilitzar-se com a mitjà de recuperació. 5.- Valorar l’ actitud de l’ alumne davant l’aprenentatge (entre un 20% y un 10%) depenent del nivell. Una forma de fer-ho podria ser: assignar cada trimestre una nota de 10 punts a cada alumne, la qual ponderaria entre un 20% i un 10%, de manera que cada dia que no faça el treball corresponent se li restarà 1 punt; si té una amonestació se li restaran 2 punts i, si té un part greu, la penalització serà de 3 punts. Amb això es pretén valorar l'esforç i el bon comportament. 6.- Considerem que hi ha altres factors que podrien fer que millorés la prova diagnòstica, però no estan a la nostra mà canviar-los. Ens referim a factors socials, recursos, nombre d'hores setmanals dedicades a l'assignatura, pla d'estudis...

9

3. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

El departament de Filosofia proposa els següents procediments:• Anàlisi de textos.• Interpretació d'informació a partir de diverses fonts.• Elaboració de definicions.• Elaboració d'esquemes.• Investigació i tractament de la informació. Reflexió i expressió de les pròpies opinions i idees. Escolta de les opinions i idees dels altres. Qüestionament i revisió de les pròpies idees davant l'existència de nova informació. Debat amb regles establertes.• Treball en grup cooperatiu.

Mesures concretes que aplicaran els professors del Departament:

- Reforçar l'ortografia, l'exposició oral i la presentació de treballs segons el proposat per les assignatures instrumentals. Els criteris per a les normes de correcció escrita els concretem de la següent forma: Es podran baixar fins a 3 punts: Presentació: -0.5 punt Faltes d'ortografia: -0.2 punt per qualsevol falta Faltes de coherència i cohesió: -1 punt També S’INSISTIRÀ en:

EL SUBRATLLAT

-En què consisteix?Consisteix a ressaltar amb una línia idees fonamentals d'un text.-Com es fa?1. Es llegeix el text tantes vegades com siga necessari fins a comprendre-ho perfectament.2. Se subratlla en cada paràgraf les paraules que representen les idees fonamentals del text. Aquestes paraules són, en la seva majoria, substantius o verbs.

3. S'utilitza, freqüentment, diferent tipus de subratllat per assenyalar quin és la idea principal i quins són les idees secundàries. Les unitats de relació (preposició i conjuncions) que estructuren un text es poden envoltar amb un cercle.-Per a què serveix?• Per reflectir el més important d'un text.• Per afavorir la seva memorització i estudi.• Com a pauta per a la realització posterior d'un resum.

L’ ESQUEMAEn què consisteix?Consisteix a estructurar, per ordre d'importància, les idees més rellevants d'un text, utilitzant poques paraules.Com es fa?1. Es parteix d'un text en què s'han subratllat les idees principals.

10

2. S'escriu la idea principal del text, expressant-la amb les pròpies paraules.2.1. Baix, i una mica a la dreta, s'anoten les idees secundàries.2.1.1. Més a baix, i una mica més a la dreta, se situen els detalls, exemples, etc.3. La idea principal i les idees secundàries es poden assenyalar de diferents formes: amb números, amb lletra o amb altres combinacions d'aquestes formes (números i lletres, lletres i signes ortogràfics...).

En què consisteix?

Consisteix a estructurar, per ordre d'importància, les idees més importants.Para què serveix?Per obtenir una visió de conjunt del text i de la seva organització.• Per repassar ràpidament el seu contingut.• Per desenvolupar la capacitat de comprensió.

Aquestes 2 tècniques les aplicarem en 2 fases:

1ª FASE Acostumar a l'alumnat a llegir diverses vegades un text. Comprovar que ha entès la idea principal: un alumne la diu a la resta Subratllar les idees.2ª FASE Una vegada habituats al subratllat, començar amb els esquemes. Com només disposem d'1 hora setmanal, faríem esquemes cada 2 classes.

11

5. RECURSOS

Són tots els mitjans de que disposa el centre per a portar a terme el pla de millora.

HUMANS: ▪Professorat. Implicat en el pla de millora. Ha avaluat la situació i reconeix la necessitat de l’actuació conjunta per a millorar la competènia lingüística. ▪Alumnat: hauríen de ser conscients de les mancances i de que l’ensenyament va més enllà de la vida a l’Insitut.

MATERIALS: en aquests sentit, el centre té uns recursos mínims que ja estan saturats.

a) Aules comunes. Seria convenient disposar d’aules-matèria. De fet, els departaments de Tecnologia, Ciències Naturals, Física i Química, Dibuix, Música i Educació Física, ja en disposen. Però els departaments de llengües no en tenen. Treballar en un aula d’aquestes característiques suposa un canvi en l’organització de l’aula, ja que permet la consulta de diversos materials, el treball en grup, la rapidesa en desposar de tot el material…

b) Aules d’informàtica: són dos i l’horari està saturat. No només s’imparteix l’assignatura d’Informàtica, sinò que a ella accedeixen el PQPI, els cursos monogràfics i queden poques hores de lliure disposició per part de tot el professorat. A més a més, la capacitat de les aules és reduïda i no poden entrar grups superiors a 25 alumnes.

c) Aules de desdoblament. Són tres, però només en dues hi ha material audiovisual i pissarra digital.

d) Aula d’art i audiovisual.e) Biblioteca: disposa de canó de projecció i conexió a Internet. No té pissarra i sols

poden donar-se classes quan no està dedicada a la consulta general.f) Saló d’actes. Amb canó de projecció però sense accés a Internet.

La realització d’un pla de millora passa per adaptar els recursos disponibles a la situació de canvi.Tots els departaments coincideixen en afirmar que la situació actual no afavoreix que el professorat tinga al seu abast eines fonamentals per a posar en pràctica moltes de les millores docents. En particular, el nombre dels alumnes en algunes classes és superior al que hauria de ser. Els desdoblaments sembla que és un recurs positiu i pràctic, però del que no sempre es disposa.

La dotació de les aules també hauria de ser un objectiu fonamental: sembla que l’aula matèria ajudaria en molts casos a una nova forma de treballar a l’aula. Sembla que els departaments de Llengua (castellana i valenciana) així com Matemàtiques hauríen també de disposar d’un espai amb materials adients per afavorir el seu ensenyament.

La utilització de les noves tecnologies està introduïda al centre, però possiblement no es fa un rendiment alt. Està clar que per a que funcione la pàgina web o els diferents blogs que poden existir, hauria de disposar-se de professors que tingueren asignades unes hores concretes per a treballar-hi així com donar la publicitat suficient als pares i alumnes.

12

6. AVALUACIÓ

Tot pla de millora ha de contemplar una avaluació per a comprovar els resultats i el grau de satisfacció de tots els implicats.

Posibilitats de fer l’avaluació:

▪Primer trimestre: cap a la fi del trimestre, comprovar si les mesures adoptades donen els resultats desitjats.

Com?

▪Fent un examen trimestral on s’incloga models d’exercicis que hi són a la prova diagnòstica.Totes les assignatures podrían introduir una pregunta que consistirà en un text i comprovar la seua comprensió.

▪Passar una enquesta entre els alumnes (per exemple a tots els de 2n ESO) de satisfacció amb la forma de treballar i on es puguen donar opcions de possibles canvis.

▪Reunions trimestrals de la COCOPE per valorar l’aplicació i els resultats del pla.

13

ANEX I

14

ANEX II

PROPOSTA DE CORRECCIÓ DE TEXTOS DELS ALUMNES

►Objectius: Aconseguir una bona redacció i producció de textos acadèmics. Aplicar les normes d’ortografia i de presentació de textos. Aplicar les característiques formals pròpies de cada tipus de text.

►NORMES DE CORRECCIÓ ESCRITA:

Es prodran baixar fins 2 punts.

a) Presentació: el text haurà de guardar marges i ajustar-se als criteris d’una presentació formal acadèmica. Tot text desordenat, mal presentat, amb caligrafia que dificulte la seua comprensió baixarà 0.5

b) Faltes d’ortografia: es descontarà 0.2 per falta i 0.1 per cada accent.c) Faltes de coherencia i cohesió (gramatical i lèxica) en general: 0.5.

15

ANEX III

APORTACIONS DELS DEPARTAMENTS AL PLA DE MILLORA

DESCRIPCIÓ DE LES SEUES ACTIVITATS I PROPOSTES CONCRETES

16

DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES

ALGUNAS MEDIDAS PARA LA MEJORA DEL RENDIMIENTO ACADÉMICO

Bajo nuestro punto de vista, la mejora del rendimiento académico pasa, necesariamente, por un mejor aprovechamiento del tiempo de estancia en el centro y por una preponderancia del esfuerzo y el trabajo frente a otros comportamientos o actitudes. En esa línea planteamos las siguientes propuestas, a implementarse con acuerdo unánime de todo el claustro y el compromiso expreso de su aplicación.

-Normas generales En cuanto a las normas generales que entendemos son de comportamiento y educación bastaría con las que tenemos, y con esto incluimos:

1. Las catalogadas como faltas para los alumnos en caso de no cumplirse. Recordemos que tenemos un reglamento de régimen interno en el cual figuran los deberes de los alumnos y la tipificación de faltas. Todos tenemos que hacer que se cumplan y todos consideraremos falta las mismas cosas puesto que está aprobado. Por ejemplo: L18 Vestir inadecuadamente. Todo el profesorado debe tener el reglamento de régimen interno. A los compañeros/as nuevos se les debe dar al llegar al centro.

2. Las acordadas en claustros para cumplimiento de todos los profesores.Por ejemplo, ya se acordó y no se cumple que: los profesores no deben permitir la salida arbitraria del alumnado del aula. Hay que evitar las salidas a por: tiza, borradores, manivelas, folios, grapadoras y demás artilugios. Los pasillos son un caos. Debe penalizarse el pasear y el deambular. No hay otra solución. Sin una colaboración de todos esto es ingobernable. Todos tenemos que hacer exactamente lo mismo. Si no es posible que ese material se encuentre dentro del aula (porque lo roban, lo maltratan y lo echan a perder), entonces lo que se merecen es que no puedan obtenerlo de otro modo. Educación.

3. El equipo directivo debe velar por el cumplimiento de todo lo anterior.

- Autoridad del profesorSanciones directas e inmediatas a cualquier alumno que cuestione la autoridad del profesor. Esto se está dando cada vez con más frecuencia: no podemos consentirlo. Real Decreto.

- Fumar en el CentroCuando un alumno sea pillado fumando debe ser denunciado a la policía. No hay otra manera.

- Instauración de una economía de fichas en cada grupoSegún se decida, los tutores evaluarán semanalmente, usando los partes de incidencias u otros informes que lleguen a su poder, desde la dirección del centro, o desde los propios profesores, la marcha del grupo en los apartados de comportamiento y trabajo. La PDA

17

nos puede servir para hacer un seguimiento mensual, no sólo del comportamiento sino del rendimiento académico, esta información le valdría a los padres, al tutor, al resto de profesores y al propio alumno La evaluación positiva conllevará la obtención de unos puntos que, acumulados a lo largo de las semanas, les hará acreedores a una recompensa. En caso de evaluación negativa, los puntos serán restados del crédito del que disponga la clase. El objetivo de esta economía de fichas es crear una buena atmósfera de trabajo de todo el grupo que ayude a aprovechar el tiempo y permita el avance de las asignaturas, así como la atención a los alumnos con más dificultades. Podría iniciarse la cuenta en 100 y ponerse en juego 10 puntos por semana. La recompensa podría ser trimestral (una salida extraescolar, por ejemplo) o acumulable a final de curso (una salida a Port-Aventura, por ejemplo). La idea es que no se obtiene nada sin esfuerzo y buen comportamiento.

- Asistencia a las salidas extraescolares a discreción del profesorLa idea es premiar al estudiante que cumple (trae el material, no entorpece el desarrollo de la clase, muestra interés y trabaja, dentro de sus posibilidades y aptitudes) permitiéndole asistir a las salidas extraescolares y evitar que el alumno que no hace lo que debe se beneficie de ese tipo de actividades. Para ello, será el responsable de la actividad quien decidirá qué alumnos van, quedando el resto del grupo obligado a cumplir el horario del curso en cuestión. Es práctica habitual que en una salida extraescolar alumnos decidan, de modo absolutamente arbitrario ir o no a cierta actividad, con lo que siempre quedan alumnos a los que atender por los profesores de guardia. La diferencia en este caso será que los alumnos sólo irán si se lo han ganado, privilegiando, de nuevo, el esfuerzo.Recordamos que esto ya ha sido aprobado en claustro.

- Actividades culturales y extraescolares sin “Semana Cultural”El actual formato de la semana cultural es una caricatura de lo que fue y de lo que se pretende que sea, por lo que lo correcto sería eliminarla de nuestro calendario tal como está planteada y establecer actividades extraescolares en los términos comentados anteriormente. Actualmente no dejan de ser dos días de escapismo que entorpecen el desarrollo del trimestre. Una coartada que no debemos facilitar a aquellos alumnos cuya implicación en las actividades es inexistente. Los talleres programados, en el caso de que hubiera alumnado interesado, podrían realizarse por ejemplo las dos últimas clases del miércoles, en otro caso, no se celebrarían. Las charlas o conferencias pueden incluirse en el horario lectivo y orientarlas hacia los grupos a los que vayan dirigidas, sin necesidad de interrumpir para ello las clases durante dos días. En cuanto al viaje a la nieve también debería cambiar de formato, se podría ir a un lugar más cercano para acortarlo, así su duración podría ser de 3 días (viernes, sábado y domingo).

- Tutorías con los PadresEn todas las tutorías y tras las evaluaciones, los tutores deberán entrevistarse obligatoriamente con los padres o tutores de todos los alumnos con 2 o más suspensos.En los casos de 4 o más suspensos debería además haber una entrevista de los padres con el Departamento de Orientación y una evaluación cognitiva y emocional del alumno, si procede. La idea es doble: implicar a los padres en el proceso educativo y detectar casos no conocidos de alumnos con graves deficiencias de aprendizaje. Fiarse de los ACIS de primaria es claramente insuficiente e inexacto. Sería muy útil la creación de una Escuela de Padres que oriente y dé apoyo a los padres en el proceso educativo de sus hijos.

- Intervención de Servicios Sociales

18

Además de las charlas sobre drogas y sexo, sería interesante que los servicios sociales del ayuntamiento intervinieran en casos perdidos en los que el mero hecho de mantener al alumno en la dinámica habitual no ayuda a nadie, ni al alumno mismo, ni al resto del grupo.

- InternetEl acceso a internet debe ser de uso exclusivo del profesorado. El alumnado accedería a una intranet donde encontraría los materiales necesarios para usar en clase.

PLAN DE MEJORA DE LA COMPETENCIA MATEMÁTICA

Tras los resultados de la prueba diagnóstica, pensamos que la competencia matemática podría ser mejorada en relación a los siguientes aspectos:

- La comprensión del enunciado de un problema, comprensión en cuanto al texto y en cuanto a los datos numéricos, gráficos y funcionales.

- La mejora y la rapidez del cálculo mental.- La agilidad y soltura en el razonamiento matemático y lógico- El conocimiento de estrategias en la resolución de problemas.

Para conseguir mejorar lo anterior, la actuación podría ser la siguiente:

1.- En 1º de ESO, durante 5 minutos cada semana, el profesor propondrá una actividad de cálculo mental en la que todos los alumnos participen. Por ejemplo: contar de 2 en 2 (ascendente y descendente), contar de 3 en 3 (ascendente y descendente), tablas de multiplicar, multiplicar por 2 (el doble), dividir por 2(la mitad), multiplicar y dividir por 10, multiplicar y dividir por 5, sumar y restar un número…….Con esto se pretende:

-Agilizar el cálculo mental.-Adquirir seguridad y rapidez con las operaciones.-Que cada alumno participe activamente en clase.-Respetar y escuchar a los demás.

2.-Adelantar en la temporización los temas de Funciones y de Estadística. De esta forma el alumno conocería con anterioridad conceptos de funciones y de Estadística y así el profesor podría orientar al alumno para que:

-Haga lectura comprensiva y razonada de los enunciados.-Que vea las matemáticas en la vida cotidiana.-Que aprenda a analizar la información.-Que interprete datos numéricos y gráficos.-Que aprenda a sacar conclusiones.

3.- En 2º ESO se adelantará en la temporización el bloque de funciones y el de estadística y así se podrá plantear el análisis de un texto de la vida cotidiana (periódico, publicidad…) o algún texto(o ejercicio) de otra asignatura (que se esté trabajando en ese momento) que incluya algún aspecto matemático en forma numérica, gráfica o funcional. Un alumno lo

19

leerá en voz alta, se resolverán las posibles dudas y a continuación, individualmente se volverá a leer para extraer la información y para poder realizar el análisis de los datos numéricos, gráficos o funcionales. Después de esto, el alumno contestará a las preguntas que se le pidan. El profesor lo recogerá y lo valorará llevando un seguimiento de cada alumno.Con esto se pretende:

-Que el alumno haga una lectura comprensiva y razonada.-Que vea las matemáticas en la vida cotidiana.-Que aprenda a analizar la información.-Que interprete datos numéricos y gráficos.-Que aprenda a sacar conclusiones.

4.- Para mejorar en las estrategias de resolución de problemas y en el razonamiento, se propone dar más importancia a los problemas incluyéndolos en todos los exámenes. Con esto se pretende:

-Que el alumno haga lectura comprensiva de los enunciados.-Que aprenda a analizar la información.-Que maneje con soltura el razonamiento lógico y matemático.-Que ante un problema sepa elegir la estrategia adecuada para hallar la

solución.

5.- Hacer exámenes trimestrales en los cuatro cursos de la ESO, los cuales servirán para volver a repasar toda la materia impartida (ya que olvidan con mucha facilidad) y para que los alumnos que hayan suspendido los exámenes del trimestre puedan recuperar el trimestre.

6.-Para valorar la actitud del alumno ante el aprendizaje, le daremos un peso de entre un 20% y un 10% dependiendo del curso en el que esté, de esta forma se podrá premiar al alumno con buena actitud hacia el esfuerzo y el trabajo y sancionar al alumno en caso contrario. Una forma de hacerlo podría ser: asignar cada trimestre una nota de 10 puntos a cada alumno, la cual ponderaría entre un 20% y un 10%, de manera que cada día que no haga el trabajo correspondiente se le restará 1 punto, si tiene una amonestación se le restarán 2 puntos y si tiene un parte grave la penalización será de 3 puntos. Con ello se pretende valorar el esfuerzo y el buen comportamiento.

7.- Consideramos que hay otros factores que podrían hacer que mejorase la prueba diagnóstica, pero no están en nuestra mano cambiarlos. Nos referimos a factores sociales, de recursos, de número de horas semanales dedicadas a la asignatura, plan de estudios etc.

DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

PROCEDIMIENTOS• Análisis de textos.• Interpretación de información a partir de diversas fuentes.• Elaboración de definiciones.• Elaboración de esquemas.• Investigación y tratamiento de la información.

20

Reflexión y expresión de las propias opiniones e ideas.Escucha de las opiniones e ideas de los demás.Cuestionamiento y revisión de las propias ideas ante la existencia de nueva información.Debate con reglas establecidas.

• Trabajo en grupo cooperativo

COMPETENCIAS

Competencia social y ciudadana• Es capaz de ponerse en el lugar del otro, analizando y comprendiendo el porqué de

sus puntos de vista teniendo en cuenta la realidad y las circunstancias en las que se encuentra la otra persona.

• Respeta normas de conducta acordadas, aceptándolas, practicándolas y ayudando a su elaboración de manera participativa y crítica.

Competencia para aprender a aprender• Confronta diversos puntos de vista o soluciones a una misma situación o problema

y propone alternativas argumentadas.

Autonomía e iniciativa personal• Tiene una actitud abierta, respetuosa y crítica hacia la diversidad de opiniones y una

actitud positiva hacia el cambio y la innovación, que presupone flexibilidad de planteamientos desde una postura crítica y constructiva.

Competencia lingüística• Comprender el significado de los conceptos fundamentales expuestos en la unidad

y ser capaz de definirlos de un modo preciso• Ser capaz de resumir y ordenar la información que nos transmiten.• Aprender a relacionar conceptos

Tratamiento de la información y competencia digital• Busca, selecciona y registra la información a partir de diversas fuentes,

transformándola y comunicándola utilizando diversos recursos, incluidos las tecnologías de la comunicación y la información (TIC).

Competencia cultural y artística• Reconoce y valora la importancia de la libertad de expresión, del derecho a la

diversidad cultural y del diálogo intercultural, poniendo en práctica estos valores en la realidad más cercana que conoce.

Competencia matemática• Ser capaz de comprender la información expuesta en un gráfico y aprender a

interpretarla en función de las cuestiones que nos planteen

Medidas concretas a aplicar por los profesores del Seminario:

Reforzar la ortografía, la exposición oral y la presentación de trabajos según lo propuesto por las asignaturas instrumentales.

21

Los criterios para las normas de corrección escrita los concretamos de la siguiente forma: Se podrán bajar hasta 3 puntos:

Presentación: -0.5 puntoFaltas de ortografía: -0.2 punto por cualquier faltaFaltas de coherencia y cohesión: -1 punto

También insistiremos en:

EL SUBRAYADO¿En qué consiste?Consiste en resaltar con una línea ideas fundamentales de un texto.¿Cómo se hace?1. Se lee el texto tantas veces como sea necesario hasta comprenderlo perfectamente.2. Se subraya en cada párrafo las palabras que representan las ideas fundamentales del texto. Estas palabras son, en su mayoría, sustantivos o verbos.3. Se utiliza, frecuentemente, diferente tipo de subrayado para señalar cuál es la idea principal y cuáles son las ideas secundarias. Las unidades de relación (preposición y conjunciones) que estructuran un texto se pueden rodear conun círculo.¿Para qué sirve?· Para reflejar lo más importante de un texto.· Para favorecer su memorización y estudio.· Como pauta para la realización posterior de un resumen.

EL ESQUEMA¿En qué consiste?Consiste en estructurar, por orden de importancia, las ideas más relevantes de un texto, utilizando pocas palabras.¿Cómo se hace?1. Se parte de un texto en que se han subrayado las ideas principales.2. Se escribe la idea principal del texto, expresándola con tus propias palabras.2.1. Debajo, y un poco a la derecha, se anotan las ideas secundarias.2.1.1. Más abajo, y un poco más a la derecha, se sitúan los detalles, ejemplos, etc.3. La idea principal y las ideas secundarias se pueden señalar de diferentes formas: con números, con letra o con otras combinaciones de estas formas (números y letras, letras y signos ortográficos...).¿Para qué sirve?Para obtener una visión de conjunto del texto y de su organización.· Para repasar rápidamente su contenido.· Para desarrollar la capacidad de comprensión.

Estas 2 técnicas las aplicaremos en 2 fases:

1ª FASE Acostumbrar al alumnado a leer varias veces un texto. Comprobar que ha entendido la idea principal: un alumno la dice al resto Subrayar las ideas.

2ª FASE Una vez habituados al subrayado, empezar con los esquemas.

22

Como sólo disponemos de 1 hora semanal, haríamos esquemas cada 2 clases.

OTRAS CONSIDERACIONES:

• Creemos necesario que se realice un análisis de los hábitos de estudio del alumnado y la implicación de las familias en este ámbito.

• Asimismo consideramos imprescindible que los organismos competentes realicen mejoras que se concreten en:

Reducción del número de alumnos por clase Ayudar a los alumnos con problemas de aprendizaje ( grupos que

cuenten con profesorado especializado) Mayor inversión en educación

DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

►Desenvolupar el llenguatge oral formal. ▪Pràctica diària: tots els dies, abans de començar una classe, un alumne serà el responsable de explicar què s’ha tractat en la sessió anterior.

▪Incorporar els exàmens orals i les exposicions orals.

▪Incorporar la discussió i el debat.

►Afiançar la comprensió lectora ▪Minuts en les classes per a la lectura i discussió de temes d’actualitat: EL DIARI.

►Desenvolupament del llenguatge escrit: ▪Unificació de criteris de CORRECCIÓ I NORMA.

►Capacitar a l’alumnat per a resoldre la prova d’avaluació►Autonomia per aprendre a aprendre. ▪Secuència d’una classe:

1r. Què sap l’alumne sobre el tema que s’explicarà?.2n. Explicar en què consistirà el que s’incorpora de nou al seu coneixement.3r. Avaluació: què ha aprés l’alumne.▪Capacitat per a cercar informació en altres fonts que no siguen el llibre de text. ▪Desenvolupar criteris de veracitat i contrast.

23

DEPARTAMENT D’ANGLÉS

Estratègies del departament d’Anglès :

1. La quantitat d’alumnes per classe ha de ser l’adequada per a poder atendre’ls a tots en general i, en particular, a aquuels que tenen dificultats especials. Això vol dir que són necessaris els desdoblaments, al menys en tots els grups que passen de 15.

2. Coneixement de l’estat dels alumnes respecte al que se’ls demana en la prova :a. Passar la prova als alumnes de 2n després de Fallesb. Avaluar els punts que mês caldrà insistir en classec. No deixar, però, que l’objectiu de millora del resultat en una prova dificulte

altres objectius més generals

3. Vistos els resultats de la prova, dissenyarem les estratègies que puguen pal.liar les deficiències que hi observem, i que el Departament puga paliar

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1) Manifestar la disconformitat respecte a la urgència amb la qual

L'Administració ha plantejat la realització del “Plà de millora del centre”, que considerem important , i caldría per tant que fora elaborat d urant un espai de temps mès ample.

2) Transmetre la seguent consideració :

Que les mesures d'actuació que a continuació detallarem fan necessaris uns mitjans de treball , materials i humans,( que es venen retallant cada vegada més) , per tal que el plà de millora no depenga quàsi unilateralment del treball i la bona voluntat del professorat , i poguem tenir la participació i tota la col.laboració necessària de l'Administració , sense la qual les propostes de millora podríen ser en major mesura formulacions teòriques.

3) Valorant la importància del Pla i des d'una perspectiva REALISTA ( i mai “derrotista”) , hem acordat :

24

a) Serà considerat fonamental , i per tant prioritàri, conseguir adaptar el desenvolupament del currículum a l'obtenció de les competències bàsiques , que es treballaràn de manera gradual al llarg d'una etapa. En properes reunions(de cara al proper curs) anirem concretant qué caldría fer-se com a mínim en cada nivell, fins arribar a assolir-les satisfactòriament al final de la ESO, tal com ja estem fent pel que fà a la competència “APRENDRE A APRENDRE” , seguint els acords de la COCOPE ( al final del curs passat) respecte als treballs i llibretes dels alumnes (presentació correcta d'acord amb les normes que els hem lliurat, i entrega en la data que s'ha fixat).

b) Competència en COMUNICACIÒ LINGÜISTICA

Objectiu :

Millorar la comprensió i expressió tant oral com escrita, aprenent a escriure al temps que s'assimilen els continguts.

Pràctica docent :

1. Quant al tractament dels textos elaborats pels alumnes.

Comencem per les indicacions del professor/a donant unes pautes bàsiques de composició, com per exemple que incloga un TITOL( que sugereix el tema tractat), COHERÈNCIA en exposició i relació de les idees i utilització de la TERMINOLOGIA concreta i específica de la matèria. Aspectes tots, a valorar tant en les composicions lliures com als exàmens.

2.La comprensió de documents escrits (textos) i de les propostes de treball ens semebla també fonamental.

Cal insistir en aquesta pràctica a classe perque incideix de forma important en el resultat de les proves que sovint no realitzen bé ,si previament no han entés les preguntes.

Expressió oral :

Que s'exposen a classe els treballs que han fet els alumnes, i es proposen debats sobre temes d'actualitat.

Que LLIXQUEN a classe (cada día un poc , o al menys de forma freqüent) i, en acabar, es pregunte sobre el contingut i el sentit de la lectura, i es debatixca el tema si es considera convenient.

25

c) Competència en “ el tractament de la INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ DIGITAL “ i “fomentar L'AUTONOMIA dels ALUMNES a través dels treballs en grup “.

En el segon cicle de la ESO , s'han realitzat memòries d'activitats extraescolars realitzades (visites a museus o itineràri a València ciutat) presentats en powerpoint i susceptibles de posterior exposiciò a classe i també treballs d'investigació relacionats amb el tema dels moviments migratòris de la població. Continuarem treballant en aquest sentit i volem iniciar també als alumnes més menuts (Primer Cicle) en la realització dels dits treballs , encara que amb propostes de nivell senzill.

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NATURALS

Propuestas:

-Realización de "simulacros" de ese tipo de preguntas, tanto enlas actividades de clase, como en controles y/o tareas para casa. Esto iría dirigido, a los alumnos de 1º y 2º de Eso, con una mayorinsistencia en los momentos previos a la realización de la citada "prueba" .

- Utilizar, como recurso de las asignaturas, la lectura comprensivade textos (extraer ideas, resumir conceptos, subrayar palabrasclaves, etc...). En nuestro caso, que tengan que ver con la asignatura.

- Recomendar y/o exigir la lectura de libros (o parte de ellos),en relación con los temas tratados en la asignatura.

- "Insistir", desde el principio del curso, en la necesidad deescribir y escribir bien, tanto a nivel ortográfico como caligráfico.Si eso conlleva reducción de las notas, se indicará claramente comonormas de evalución y/o puntuación de tareas.

DEPARTAMENTO DE DIBUJO

MEJORA DIDÁCTICA. COMPETENCIA COMUNICATIVA.

-Desarrollar el lenguaje oral. Leyendo cada día unos minutos. Y comentando lo leído.

-Recordar cada día lo dado el día anterior.

26

PRERREQUISITOS PARA UNA MEJORA ORGANIZATIVA Y FUNCIONAL.

-Establecer un código de buena educación. Inspirado en la propuesta realizada por la profesora Mª Dolores Abascal del IES Playa de San Juan de Alicante.

-Motivar al alumnado. Empezando por motivar al profesorado. Por ejemplo: La primera medida: restablecer el poder adquisitivo del profesorado.

-Insonorizar las aulas de música, para permitir el desarrollo normal de las demás asignaturas. -Establecer desdobles en las clases de plástica, para poder desarrollar los contenidos y que el alumno pueda adquirir las competencias básicas.

Dado el carácter práctico de la asignatura, se hacen imprescindibles los desdobles para mejorar las competencias.

Imprescindibles y necesarios en los grupos con alto número de alumnos de diversificación, que si desdoblan en otras asignaturas.

PARA DESARROLLAR COMPETENCIAS TECNOLÓGICAS

-Montar en cada aula un ordenador con un cañón fijo.

DEPARTAMENT DE MÚSICA

Pla de Millora

Aspectes generals del departament

1. Introducció

El departament de Música considera important, igual que la resta dels departaments del Centre, que els alumnes i les alumnes milloren la competència lingüística eina fonamental per poder adquirir les altres. Per això aplicarà les normes consensuades en la COCOPE, que es creuen adequades per millorar aquesta competència.Des del nostre departament i amb un enfocament primordialment musical volem contribuir a aquest pla de millora desenvolupant les competències bàsiques amb l'enfocament que es redacta a continuació i que està recollit en la nostra programació didàctica anual.

27

1.1Aspectes rellevants en l'àrea de Música

La música, com a bé cultural i com a llenguatge i mitjà de comunicació no verbal, constitueix un element amb un valor inqüestionable en la vida de les persones. En l'actualitat, la música és, sens dubte, l'art més poderosament massiu del nostre temps. El desenvolupament tecnològic ha anat modificant considerablement els referents musicals de la societat per la possibilitat d'una escolta simultània de tota la producció musical mundial a través dels discos, la ràdio, la televisió, els jocs electrònics, el cinema, la publicitat,Internet,etc. S'han obert noves vies per a la interpretació i la creació musical, tant de músics professionals com de qualsevol persona interessada a fer música.

1.2 Les finalitats de l'àrea de Música al conjunt del currículum

Establir punts de contacte entre el món exterior i la música que s'aprèn a les aules.Establir les vies necessàries per estimular en l'alumnat el desenvolupament de la percepció, la sensibilitat estètica, l'expressió creativa i la reflexió crítica.Adquirir autonomia que possibiliti la participació activa i informada en diferents activitats vinculades amb l'audició, la interpretació i la creació musical.

1.3 Les característiques de l'àrea en aquesta etapa

En aquesta etapa ha de produir-se una aproximació més diferenciada i analítica a la música. Això es correspon amb les característiques evolutives de l'alumnat, en un moment en què la seva capacitat d'abstracció experimenta un desenvolupament notable.

1.3.1 Eixos vertebradors de la matèriaLa matèria s'articula entorn de dos eixos fonamentals:

Percepció. Referida al desenvolupament de capacitats de discriminació auditiva, d'audició activa i de memòria comprensiva de la música, tant durant el desenvolupament d'activitats d'interpretació i creació musical com en l'audició d'obres musicals en viu o gravades.

Expressió. Es refereix al desenvolupament de les capacitats vinculades amb la interpretació i la creació musical. Des del punt de vista de la interpretació, l'ensenyament i l'aprenentatge de la música se centren en tres àmbits diferenciats però estretament relacionats: l'expressió vocal, l'expressió instrumental i el moviment i la dansa.

Percepció i expressió han d'estar lligades de forma directa, amb l'adquisició

28

d'una cultura musical bàsica i necessària per a tots els ciutadans.

1.4 Característiques d'específiques de la Música a la Comunitat Valenciana

D'altra banda, l'educació musical a la Comunitat Valenciana compta com a punt de partida d'un entorn cultural, social i històric, que conforma una infraestructura d'iniciativa institucional o popular, que marca i predisposa la vida local cap a gaudir participar directament en el fet musical, en tots els estils: des de la música universal a compositors propers, des de l'ortodòxia a l'avantguarda. Aquest fet suposa una sensible diferenciació del context sonor valencià, un context significatiu que atorga un pes específic a la música, que el centre docent ha d'escoltar i al mateix temps rentabilitzar des del punt de vista pedagògic, garantint una formació d'acord.

La nostra realitat s'insereix, a més, en un arc mediterrani que abasta cultures que constantment intercanvien els seus trets, provocar un mestissatge fructífer que traspassa fronteres. En els ritmes i melodies, en les lletres de les cançons, en la manera d'adornar, en les cadències, en les danses, en els instruments, ens reconeixem i rehabilitem una memòria que corre el risc de perdre's en una excessiva globalització de estètiques, productes i formes de vida. Al mateix temps, el futur s'intueix intercultural.

Els centres docents de la nostra Comunitat són un exemple palpable, i, en aquest sentit, la Música pot actuar d'element catalitzador, amb uns ciutadans i ciutadanes formats musicalment des de l'escola.

Objectius generals del departament

L'objectiu principal és despertar, fomentar i desenvolupar en l'alumnat les competències bàsiques marcades en la LOE, especialment tots i cadascun dels aspectes relacionats amb les cultura musical i artística. Així com la seva interrelació amb les altres matèries del currículum.

Considerem important que arriben a un aprenentatge significatiu i assertiu que els farà créixer millor com a persones i preparar-los per ser ciutadans cívics i democràtics. Tots els objectius que es detallen a continuació, és imprescindible que tinguin una motivació prolongada per assolir els objectius proposats des de la autoconfiança en l'èxit del propi aprenentatge.Comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i musicals, a través d'experiències perceptives i expressives i del coneixement de músiques de diferents cultures, èpoques i estils. El que els potenciarà actituds

29

obertes i respectuoses i oferir elements per a l'elaboració de judicis fonamentats respecte a les diferents manifestacions musicals, per establir connexions amb altres llenguatges artístics i amb els contextos social i històric als quals se circumscriu cada obra.

Adquirir habilitats per expressar idees, experiències o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts relacionats amb la interpretació, la improvisació i la composició, tant individual com col.lectiva, que al seu torn estimulen la imaginació i la creativitat. El que els portarà a una millor comprensió del fet musical afavorint el que considerin la Música com a font de plaer i enriquiment personal.

Treball col.laboratiu i en grup que afavorirà el desenvolupament de l'autonomia i iniciativa personal, així mateix com planificar i gestionar projectes a què abans ens hem referit i l'habilitat per planificar i gestionar projectes. Potenciar les capacitats i destreses fonamentals per a l'aprenentatge guiat i autònom com l'atenció, la concentració i la memòria, alhora que desenvolupar el sentit de l'ordre i l'anàlisi.

S'aposta des del Seminari a una bateria d'activitats relacionades especialment amb la interpretació musical, que desenvolupen capacitats i habilitats com ara la perseverança, la responsabilitat, l'autocrítica i l'autoestima, factors clau per a l'adquisició de factors que influiran en formar bons ciutadans .

Presa de contacte amb una àmplia varietat de músiques, tant del passat com del present, el que afavoreix la comprensió de diferents cultures i de la seva aportació al progrés de la humanitat i amb això la valoració dels altres i els trets de la societat en que es viu.

Afavorir el coneixement i domini bàsic del maquinari i el programari musical i el seu aprofitament com a eina per als processos d'autoaprenentatge i la seva possible integració en les activitats d'oci.

Enriquir els intercanvis comunicatius i a l'adquisició i ús d'un vocabulari musical bàsic. També ajuda a integrar el llenguatge musical i el llenguatge verbal i a valorar l'enriquiment aquesta interacció.

30

L'audició musical tria una escolta reiterada per arribar a conèixer una obra, reconèixer-la, identificar els seus elements i "apropiar" de la mateixa. De l'altra, totes aquelles activitats d'interpretació musical i d'entrenament auditiu requereixen la presa de consciència sobre les pròpies possibilitats, la utilització de diferents estratègies d'aprenentatge, la gestió i control eficaç dels propis processos.

L'àrea de Música a la millora de la qualitat del medi ambient identificant i reflexionant sobre l'excés de soroll, la contaminació sonora i l'ús indiscriminat de la música, amb la finalitat de generar hàbits saludables. A més els continguts relacionats amb l'ús correcte de la veu i de l'aparell respiratori, no només per aconseguir resultats musicals òptims, sinó també per prevenir problemes de salut, incideixen en el desenvolupament d'aquesta competència.

3. Contribució de l'educació musical a l'adquisició de les competències bàsiques

Competència cultural i artísticaFomentar la capacitat d'apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i musicals.Conèixer músiques de diferents cultures, èpoques i estils.Potenciar actituds obertes i respectuoses.Adquirir habilitats per expressar idees, experiències o sentiments de forma creativa.La comprensió del fet musical que afavoreix considerar-la com a font de plaer i enriquiment personal.Oferir elements per a l'elaboració de judicis fonamentats respecte a les diferents manifestacions musicals.Establir connexions amb altres llenguatges artístics i amb els contextos social i històric als quals se circumscriu cada obra.

Competència en comunicació lingüísticaExpressar idees, experiències o sentiments de forma creativa posant en joc continguts relacionats amb la interpretació, la improvisació i la composició, tant individual com col.lectiva.Enriquir els intercanvis comunicatius.Adquirir i usar un vocabulari musical bàsic i precís.Integrar el llenguatge musical i el llenguatge verbal com a mitjans vàlids per a la comunicació.Valorar l'enriquiment que aquesta interacció genera.Interpretar cançons en els diferents idiomes millorarà la bona dicció i expressió en altres llengües diferents de la pròpia de cada alumne.

Competència d'autonomia i iniciativa personalComprendre el fet musical per a interioritzar com a font de plaer i enriquiment personal.Participar activament en el treball col.laboratiu planificant, gestionant projectes i prenent decisions per obtenir els resultats desitjats.Desenvolupar capacitats i habilitats com ara la perseverança, la responsabilitat,

31

l'autocrítica i l'autoestima.

Competència social i ciutadanaParticipar en activitats musicals de diferent índole, especialment les relacionades amb la interpretació i creació col.lectiva que requereixen d'un treball cooperatiu.Adquirir a través de la música habilitats per relacionar-se amb els altres.Participar en experiències musicals col.lectives expressant idees pròpies, valorant les dels altres i coordinant les seves pròpies accions amb les dels altres integrants del grup responsabilitzant-se en la consecució d'un resultat.Prendre contacte amb una àmplia varietat de músiques, tant del passat com del present per afavorir la comprensió de diferents cultures i de la seva aportació al progrés de la humanitat.Valorar als altres i els trets de la societat en què es viu.

Tractament de la informació i competència digitalUtilitzar els recursos tecnològics en el camp de la música i conèixer i dominar de forma bàsica el maquinari i el programari musical, els diferents formats de so i d'àudio digital o les tècniques de tractament i gravació del so.Produir missatges musicals, audiovisuals i multimèdia;Afavorir el seu aprofitament com a eina per als processos d'autoaprentatge i la seva possible integració en les activitats d'oci.Obtenir informació musical de diferents suports desenvolupant destreses relacionades amb el tractament de la informació.Conèixer bàsicament qüestions relacionades amb l'ús de productes musicals, la distribució i els drets d'autor.

Competència per aprendre a aprendreConsolidar capacitats i destreses fonamentals per a l'aprenentatge guiat i autònom com l'atenció, la concentració i la memòria.Desenvolupar el sentit de l'ordre i de l'anàlisi duent a terme escoltes reiterades per arribar a conèixer una obra, reconèixer-la, identificar els seus elements i «apropiar» de la mateixa.Dur a terme activitats d'interpretació musical i d'entrenament auditiu prenent consciència de les pròpies possibilitats, la utilització de diferents estratègies d'aprenentatge, la gestió i control eficaç dels propis processos.Ser capaç d'impulsar la pròpia motivació per assolir els objectius proposats des de la autoconfiança en l'èxit del propi aprenentatge.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicIdentificar i reflexionar sobre l'excés de soroll, la contaminació sonora i l'ús indiscriminat de la música, amb la finalitat de generar hàbits saludables.Utilitza correctament la veu i l'aparell respiratori, no només per aconseguir resultats musicals òptims, sinó també per prevenir problemes de salut.

3.2 Competències musicals específiques per a un alumne / a de Secundària

COMPETENCIA EXPRESIVA/

INTERPRETATIVA

Una persona competent en expressió musical serà la que sàpiga cantar, ja sigui formant part d'una agrupació coral, instrumental, mixta o cantant en solitari.

32

També seria expressivament competent si sap ballar i sincronitzar el moviment amb altres intèrprets, i sap utilitzar un instrument musical per a interpretar melodies o acompanyaments amb domini tècnic acceptable, ja sigui llegint partitures musicals, en format convencional o no convencional, o interpretant "d'oïda" .

COMPETENCIA CREATIVA En l'actualitat, hi ha nombrosos recursos TIC que permeten exercir la competència creativa musical sense tenir necessàriament amplis coneixements musicals. Aquestes tecnologies faciliten l'accés a la creativitat musical i la interdisciplinarietat artística, de manera que les persones amb inquietud i sensibilitat poden donar curs a les seves necessitats expressiu-creatives. També es demostra aquesta competència a través de l'ús d'instruments tradicionals i materials diversos per a crear música com a fi en si mateixa o com a part d'un projecte artístics interdisciplinari.

COMPETENCIA PERCEPTIVA A la capacitat de ser conscient i experimentar per pròpia voluntat o com a resposta a un determinat context d'escolta donat, diferents nivells de percepció musical, des del purament sensorial (música de fons), passant per l'escolta emocional (evocació d'imatges, pensaments, sentiments o audició sinestèsica que pot suscitar la música) o l'escolta analítica (comprensió del discurs musical).

Un bon escoltador sap que la seva habilitat exercitada exigeix una actitud activa davant la música i un coneixement dels diversos contextos en què pot donar-se la percepció musical. Per tant, l'autoconeixement de les prestacions cognitives pròpies li permetrà activar els processos atencionals necessaris per extreure la màxima informació i satisfacció de l'acte d'escoltar, adaptant-se a les circumstàncies del format donat.

COMPETENCIA MUSICOLÓGICA En la capacitat de conceptualitzar la terminologia musical, identificant, comprenent, relacionant i transferint tots aquells coneixements declaratius que constitueixen els materials que utilitza el

33

discurs musical. D'aquesta manera, aquests coneixements es tornen instrumentals per enriquir els processos expressius i perceptius que es donen en l'acte d'interpretar, crear i escoltar música. Què podem fer amb la música a més d'escoltar, interpretar o crear-la? També podem parlar d'ella, del que ens suggereix i ens emociona, del seu significat, del seu estil, de la seva estructura ... de tot allò de la música que les paraules puguin expressar. En aquest cas, les paraules denoten els coneixements que tenim per assolir cotes més elevades de comprensió musical.

COMPETENCIA INSTRUMENTAL(AXIOLÓGICA Y COGNITIVA)

D'una banda, en la capacitat d'aplicar i atorgar valors i actituds que afavoreixin contextos socials positius a través de la música. De l'altra, en la capacitat de prendre consciència de les possibilitats de transferència que desenvolupa l'escolta i la pràctica musical respecte les habilitats del pensament global i seqüencial i altres habilitats cognitives descrites anteriorment.

1.4 Metodologia didàctica

La interdisciplinarietat de la Música propicia i implica establir vincles amb un gran nombre de matèries que conformen el currículum per formar el quadre cultural en el qual les creacions musicals s'han desenvolupat al llarg del temps i afavoreix la consecució de manera més diversificada dels objectius generals de l'etapa. La Música en tota la seva dimensió permet una doble funció en el desenvolupament de l'alumna i de l'alumne, des del punt de vista personal i en la formació dels fonaments tècnics i científics de l'enriquiment cultural. Així doncs, cal una sòlida formació musical com a element indispensable en l'educació de les persones.

ActivitatsUtilitzar la veu, el cos, objectes, instruments i recursos tecnològics per expressar idees i sentiments, enriquint les pròpies possibilitats de comunicació i respectant altres formes diferents d'expressió.

34

Desenvolupar i aplicar diverses habilitats i tècniques que possibilitin la interpretació (vocal, instrumental i de moviment i dansa) i la creació musical, tant individuals com en grup.

Escoltar una àmplia varietat d'obres, de diferents estils, gèneres, tendències i cultures musicals, apreciant el seu valor com a font de coneixement, enriquiment intercultural i plaer personal i interessant-se per ampliar i diversificar les preferències musicals pròpies.

Reconèixer les característiques de diferents obres musicals com exemples de la creació artística i del patrimoni cultural, especialment de la Comunitat Valenciana, i és conscient de les seves intencions i funcions i aplicant la terminologia apropiada per descriure-les i valorar-les críticament

Utilitzar i gaudir del moviment i la dansa, com a mitjà de representació d'imatges, sensacions i idees, i apreciar com a forma d'expressió individual i col.lectiva, dedicant especial atenció a les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana.

Utilitzar de forma autònoma diverses fonts d'informació-mitjans audiovisuals, Internet, textos, partitures i altres recursos gràfics-per al coneixement i gaudi de la música.

Conèixer i utilitzar diferents mitjans audiovisuals i tecnologies de la informació i la comunicació com a recursos per a la producció musical, valorant la seva contribució a les diferents activitats musicals ia l'aprenentatge autònom de la música.

Participar en l'organització i realització d'activitats musicals desenvolupades en diferents contextos, amb respecte i disposició per superar estereotips i prejudicis, prenent consciència, com a membre d'un grup, l'enriquiment que es produeix amb les aportacions dels altres.

Comprendre i apreciar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i àmbits de coneixement, així com la funció i significat de la música en diferents produccions artístiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicació.

Elaborar judicis i criteris personals, mitjançant una anàlisi crítica dels diferents

35

usos socials de la música, sigui quin sigui el seu origen, aplicant-los amb autonomia i iniciativa a situacions quotidianes i valorant la contribució que la música pot fer a la vida personal i a la de la comunitat.

Valorar el silenci i el so com a part integral del medi ambient i de la música, prenent consciència dels problemes creats per la contaminació acústica i les seves conseqüències.

Conèixer les diferents manifestacions musicals a través de la història la seva significació en l'àmbit artístic i sociocultural.

Comprendre i valorar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i àmbits de coneixement, així com la funció i significat de la música en diferents produccions artístiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicació.

Conèixer i apreciar el patrimoni cultural i contribuir activament a la conservació i millora, entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i els individus i desenvolupar una actitud d'interès i respecte cap a l'exercici d'aquest dret.

Desenvolupar i consolidar hàbits de respecte i disciplina com a condició necessària per al desenvolupament de les activitats musicals.

36

ANEX IV

PLA DE MILLORA DE L’ÚS DE LA LLENGUA ORAL

Com a exemple de proposta realitzada en un centre escolar sobre un pla de millora de l’ús de la llengua oral, presentem el realitzat per la professora Mª Dolores Abascal, de l’IES Playa Sanjuan d’Alacant. Aquesta proposta recull una sèrie d’actuacions molt interessants i que poden ser asumides per tot el professorat:

1.- L’Institut ha d’aspirar a ser un àmbit de comunicació formal. Açò suposa que es deu promoure un ús adequat del codi lingüístic i dels codis no lingüístics (gestos, postures, volum de la veu) que intervenen a la comunicaió oral.

2.- Es tracta de desenvolupar una conciencia de que no tot és acceptable.

3. L’objectiu serà promoure un ús reflexiu de la llengua, necessari per a desenvolupar una activitat intelectual i per al bon funcionament de les relacions socials i interpersonals.

3. Els continguts de l’ensenyament poder quedar referits en els següents punts:Normes de cortesia: respecte i atenció a qui té l’ús de la paraula; control dels actes de parla agresius o despectius, salutacions i acomiadaments; peticions i agraïments.Comunicació no verbal: adequació dels movimients, postures i gestos; adequació de la vestimenta; adaptació del volum de veu a la situació de comunicació (veu baixa quan es treballa en grup, elevada quan es parla a tota la classe, moderada entre classe i classe…); control de l’entonació.Fonètica: articulació clara dels sons lingüístics.Lèxic: eliminació dels vulgarismos i reducció de coloquialismes inadequats en l’ús formal de la llengua. Ús adequat del lèxic específic de cada matèria i ampliació del repertori de termes abstractes o tècnics que faciliten la precisió en la transmissió del coneixement.Sintaxi: control de construccions sintáctiques incorrectes, construcció de frases comprensibles.

5. Alguns procediments de treball ajuden a extendre l’ús formal de la llengua. Per exemple, les activitats de grup que obliguen a l’ interacció oral entre els alumnes en relació a les tasques acadèmiques, la presentació oral de les conclusions dels seus exercicis i els temps dedicats al plantejament de dubtes o opinions sobre els aspectes tractats. Les exposicions orals preparades permeteixen, a més a més, fixar l’atenció en aspectes específics de l’oralitat, i la pràctica de la lectura en veu alta o el recitat afavoreix, entre altres coses, l’aprenentatge de la pronunciació.

6. L’ ensenyament de l’oralitat exigeix que els continguts seleccionats siguen ensenyats i avaluats explícitament.

Alaquàs, 14 d’abril de 2011

37