PLA DE MILLORA URBANA “PMU.5-Peixos Ros” BLANES

Aprovació Definitiva

Adreça : CTRA. ACCÉS A LA COSTA BRAVA, 76

Població : BLANES (LA SELVA - GIRONA)

Iniciativa : SAGEFRA SAU.

Tècnic Redactor : Jaume Frigola Bourlon / arquitecte Data : Maig de 2014

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

Í N D E X D E L C O N T I N G U T A MEMÒRIA DESCRIPTIVA

A.1 PRELIMINARS A.1.1 ANTECEDENTS A.1.2 OBJECTE

A.2 DADES GENERALS A.2.1 IDENTIFICACIÓ A.2.2 SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT A.2.3 INICIATIVA A.2.4 TÈCNIC REDACTOR

A.3 DESCRIPCIÓ DE ESTAT ACTUAL DEL SECTOR A.3.1 DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DEL SECTOR A.3.2 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL A.3.3 ESTAT ACTUAL DE LES EDIFICACIONS, USOS I INFRAESTRUCTURES A.3.4 CARACTERÍSTIQUES NATURALS I PAISATGÍSTIQUES, RISCOS NATURALS I GEOLÒGICS A.3.5 AFECTACIONS, SERVITUDS I CONVENIS A.3.6 REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE L’ESTAT ACTUAL

B MEMÒRIA JUSTIFICATIVA B.1 DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE L’ORDENAMENT

B.1.1 DETERMINACIONS DEL PLANEJAMENT MUNICIPAL B.1.2 CRITERIS GENERALS DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA B.1.3 DESCRIPCIÓ DETALLADA DE LA ORDENACIÓ ADOPTADA

B.2 MARC NORMATIU / FONAMENT LEGAL B.2.1 MARC NORMATIU B.2.2 FONAMENT LEGAL

B.3 JUSTIFICACIÓ DE LA TRAMITACIÓ B.3.1 INICIATIVA I FORMULACIÓ D’ACORD AMB EL PLANEJAMENT GENERAL B.3.2 NECESSITAT, OPORTUNITAT I CONVENIÈNCIA DE LA TRAMITACIÓ

B.4 DRETS, DEURES, COMPROMISOS I GARANTIES DELS PROPIETARIS DE SÒL B.4.1 DRETS I DEURES DELS PROPIETARIS DE SÒL B.4.2 COMPROMISOS I GARANTIES DELS PROPIETARIS DE SÒL

B.5 DIVISIÓ POLIGONAL, SISTEMA D’ACTUACIÓ I PLA D’ETAPES B.5.1 DIVISIÓ POLIGONAL B.5.2 SISTEMA DE ACTUACIÓ B.5.3 PLA D’ETAPES B.5.4 AVALUACIÓ DE LA VIABILITAT ECONÒMICA B.5.5 INFORME DE LA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA

B.6 PROCÉS D’URBANITZACIÓ B.6.1 EL PROJECTE D’URBANITZACIÓ B.6.2 TRAMITACIÓ B.6.3 DIRECTRIUS BÀSIQUES DE LA URBANITZACIÓ B.6.4 RECEPCIÓ I CONSERVACIÓ DE LA URBANITZACIÓ

B.7 ADEQUACIÓ DEL “PMU.5-PEIXOS ROS” ALS REQUERIMENTS NORMATIUS B.7.1 JUSTIFICACIÒ A L’ADEQUACIÓ DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA AL PLANEJAMENT GENERAL QUE DESENVOLUPI I A LA

INFORMACIÓ I ELS OBJECTIUS DEL PLA. B.7.2 LA JUSTIFICACIÓ QUE S'ADEQUA AL PROGRAMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, SI S'ESCAU. B.7.3 DE L’OBSERVANÇA DE L’OBJECTIU DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE, TENINT EN COMPTE LES CONCLUSIONS

DE L’INFORME AMBIENTAL QUE INTEGRA LA DOCUMENTACIÓ DEL PLA. B.7.4 DE L’ADEQUACIÓ DE L’ORDENACIÓ A LES DIRECTRIUS DE PLANEJAMENT QUE ESTABLEIXEN L’ARTICLE 9 DE LA LLEI

D’URBANISME I ELS ARTICLES 5 A 7 D’AQUEST REGLAMENT. B.7.5 DE L’ADEQUACIÓ DE L’ORDENACIÓ A LES NECESSITATS DE LES PERSONES QUE REALITZEN LES TASQUES DE CURA I GESTIÓ

DOMÈSTICA, EN ESPECIAL PEL QUE FA ALS PARÀMETRES D’ACCESSIBILITAT, MOBILITAT, SEGURETAT I ÚS DEL TEIXIT URBÀ. B.7.6 DEL COMPLIMENT DE LES DETERMINACIONS DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL SOBRE MOBILITAT SOSTENIBLE,

D’ACORD AMB L’ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA QUE HA DE FORMAR PART DE LA DOCUMENTACIÓ DEL PLA. B.7.7 DE LA DIVISIÓ POLIGONAL

C DOCUMENTACIÓ ANNEXA C.1 NORMATIVA URBANÍSTICA ESPECÍFICA DEL “PMU.5-PEIXOS ROS” C.2 EXTRACTE DE L’INFORME MEDIAMBIENTAL C.3 EXTRACTE DE L’ESTUDI DE L’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA C.4 ESTUDI DE LA VIABILITAT ECONÒMICA I FINANCERA C.5 INFORME DE LA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA

D DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA D.1 NOTES SIMPLES INFORMATIVES REGISTRALS DE LES FINQUES AFECTADES D.2 FITXES CADASTRALS DE LES FINQUES AFECTADES D.3 CONVENIS URBANÍSTICS D.4 INFORMES DELS DEPARTAMENTS OFICIALS I JUSTIFICACIÓ DEL SEU COMPLIMENT

D.4.1 INFORME COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME D.4.2 INFORME SERVEI TERRITORIAL DE CARRETERES D.4.3 INFORME AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA D.4.4 INFORME DIRECCIÓ GENERAL DE COMERÇ D.4.5 INFORME DIRECCIÓ GENERAL DE TRANSPORTS I MOBILITAT

E DOCUMENTACIÓ GRÀFICA E.1 RELACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

E.1.1 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA INFORMATIVA E.1.2 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA D’ORDENACIÓ

1/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

A MEMÒRIA DESCRIPTIVA

2/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

A.1 PRELIMINARS

A.1 .1 ANTECEDENTS

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de la població de Blanes (POUM Blanes), que va ser aprovat de forma definitiva per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en la data de l’11 de febrer de 2010, estableix una sèrie de sectors a desenvolupar mitjançant les figures de planejament derivat anomenades Plans de Millora Urbana (PMU). Un d’aquests sectors és el “PMU.5-Peixos Ros”, que amb el present expedient es portarà a terme el seu desenvolupament mitjançant la concreció de les directrius generals que planteja el POUM de Blanes. En la data del 26 de setembre de 2013, en sessió plenària de l'Ajuntament de Blanes es va resoldre l’Aprovació Inicial de la Modificació Puntual del POUM de Blanes, i que posteriorment la CTUG va aprovar de forma definitiva segons acord del 22 d’abril de 2014. Aquesta modificació del POUM de Blanes fa referència a l’ampliació de l’àmbit del present “PMU.5-Peixos Ros”, per tal de permetre una millor adaptació dels límits de l’àmbit previstos pel POUM, als límits de propietat de les finques afectades, permetent, tan mateix, una millor disposició dels Espais Lliures Públics de Parcs i Jardins, una millor urbanització de la rotonda prevista a la carretera GI-682 i dels carrers Noguera i Mas Palou. Actualment, aquest sector de la població allotja una intensa activitat comercial i industrial, amb un constant creixement i desenvolupament, amb una gran capacitat d’evolució i adaptació a les noves tecnologies, com s’ha pogut comprovar ja des dels seus inicis de la activitat per allà els anys 30 del segle passat, que des d’un petit negoci familiar, s’ha passat a l’actual “Grup Ros”, que aglutina 4 societats mercantils tals com són “Frigorífics Ros SAU.”, “Comerç de Peix Ros SLU.”, “Transports Ros SL.” i “Fresc i Bo SL.”, especialitzades cadascuna en els diferents àmbits de la comercialització, tractament i transport del peix fresc i del congelat, tant a nivell local, com nacional i sobretot l’internacional. El desenvolupament d’aquesta figura de planejament derivat, marcarà les directrius urbanístiques que permetran l’evolució, renovació i expansió d’aquesta indústria de forma coordinada i coherent amb el creixement de la població de Blanes, i a les quals s’hauran d’ajustar tots els elements de la materialitat urbana, bé siguin els components del sòl públic, com els del sòl privat, i a l’hora, determinarà la forma de planificar i gestionar el desenvolupament i portada a terme de la seva execució, garantint la integració d’aquest sector al teixit urbà de la població.

A.1 .2 OBJECTE

El present PMU, té per objecte concretar les directrius d’ordenament urbanístic que estableix el POUM de Blanes, per a totes aquelles finques amb superfície de sòl dins de l’àmbit del sector de planejament derivat anomenat “PMU.5–Peixos Ros”. La seva tramitació i desenvolupament permetrà que, amb el màxim de coherència possible amb el seu entorn proper, es completi el teixit urbà d’aquesta part de la població de Blanes, permetent així transformar en sòl “urbà consolidat” al sòl “urbà no consolidat” actual, sempre i quan es compleixin els punts següents:

▪ Determinar l’ordenament i regulació de les edificacions actuals i futures

▪ Determinar els usos i les activitats, així com de les seves intensitats, per a la única zona amb aprofitament privat de tipus industrial que contempla el POUM.

3/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

▪ Determinar el sòl de cessió que es destinarà a Sistemes Generals, com són el d’Espais Lliures Públics, Subsistema de Parcs i Jardins Urbans i Aparcaments (Clau Ell i EII/Ap), el de Comunicacions Generals i Locals, Subsistema Viari (Clau V), que inclouran la urbanització parcial de la rotonda de la carretera GI-682, com determina el POUM de Blanes.

▪ Determinar l’Aprofitament Urbanístic, el qual ha de garantir la viabilitat econòmica privada de la iniciativa i de la sostenibilitat municipal, contemplant la cessió a l’Administració Pública de la part establerta per llei.

▪ Garantir el repartiment equitatiu de beneficis i càrregues entre els propietaris de sòl dins del sector.

▪ Determinar el Sistema d’Actuació i de Gestió, amb determinació del Pla d’Etapes del seu desenvolupament

▪ Determinar les directrius principals de les obres d’urbanització a desenvolupar en el corresponent projecte d’urbanització i amb la implantació del transport i de la mobilitat urbana.

A.2 DADES GENERALS

A.2 .1 IDENTIFICACIÓ

Aquest Pla de Millora Urbana es denomina “PMU.5-Peixos Ros” (d’ara endavant PMU.5), segons els articles 185 i 190 del POUM de la població de Blanes.

A.2 .2 SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

L’àmbit del sector es troba situat confrontant amb la Carretera d’Accés a la Costa Brava (GI-682), número 76, a l’alçada del punt quilomètric núm. 6, i totalment dins del terme municipal de la població de Blanes.

A.2 .3 INICIATIVA

Aquest PMU, està formulat i promogut, a iniciativa de la societat privada “SAGEFRA SAU.” que disposa del CIF. B17133398, amb adreça social al Carrer Josep Mauri Serra, núm. 4 de Blanes, i representada pel Sr. Francesc Ros Valls, que disposa del NIF. 43675411K. Aquesta iniciativa es presenta per a la seva formulació, tramitació i aprovació pels organismes públics, a l’empara del que preveuen els articles 78 i 101 del D.L. 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC), que contemplen la possibilitat de la iniciativa privada en la formulació i promoció del planejament derivat.

A.2 .4 TÈCNIC REDACTOR

Aquest Pla de Millora Urbana ha estat redactat per Jaume Frigola Bourlon, que disposa del NIF. 77903578W, amb domicili professional al carrer Anselm Clavé, núm. 38 de Blanes, amb la titulació acadèmica d’arquitecte, i membre col·legiat de ple dret del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, amb el núm. 23.550/4, titulació competent per a la redacció de planejament derivat, segons estableix la Disposició Addicional Tretzena, punt 1 del DL 1/2010, de 3 d’agost, del TRLUC. Aquesta documentació disposa del número d’expedient: -jfb 194/2013-.

4/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

A.3 DESCRIPCIÓ DE ESTAT ACTUAL DEL SECTOR

A.3 .1 DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DEL SECTOR

L’àmbit de sòl urbà no consolidat, del Pla de millora Urbana “PMU.5-Peixos Ros”, queda delimitat de forma gràfica, en els plànols normatius n-4.25 Modif. i n-4.26 Modif. “Zonificació Detallada del Sòl Urbà i Urbanitzable”, segons Modificació Puntual del POUM de Blanes de segons Aprovació Definitiva del Ple de l'Ajuntament de Blanes i la CTU de Girona. En trets generals aquest sector queda delimitat de la següent manera: - Pel seu costat sud-est, confronta amb el traçat de la carretera d’Accés a la Costa Brava,

GI-682, que inclou part de la rotonda que donarà accés al sector “Pla Parcial Costa Brava” i al carrer Noguera.

- Pel seu costat sud-oest, confronta amb part dels terrenys de la mateixa propietat, la societat “SAGEFRA SAU.” i a l’hora amb l’àmbit del S.U.D.-8 “Horta d’en Beia” i mes puntualment amb el S.U.D.-7 “Ctra. Costa Brava Centre (discontinu)”, resseguint el traçat del carrer de la Noguera, fins a enllaçar amb el traçat de la rotonda anteriorment esmentada.

- Pel seu costat nord-oest, confronta amb la propietat dels Srs. Abellí Gibert i Joaquim Gibert i amb l’àmbit del S.U.D.-8 “Horta d’en Beia”.

- I pel seu costat nord-est, queda delimitat pel carrer Mas Borinot.

La documentació gràfica delimita l’àmbit de forma detallada al plànol: “I-02 Emplaçament / Topogràfica Estat Actual”.

5/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

ESTRUCTURA CADASTRAL DE LA PROPIETAT DEL SÒL

FINCA REFERÈNCIA CADASTRAL PROPIETATSUPERFÍCIE SEGONSCADASTRE DE B.I.

(M2)

SUPERFÍCIESCONSTRUÏDES

(M2)

COEFICIENTS DEPARTICIPACIÓ

(%)OBSERVACIONS

A 17026A005000440000IK SAGEFRA S.A.U. 5.499 0 100 Sòl sense edificar, obresd'urbanització i jardineria

B 000300600DG81C0001QX SAGEFRA S.A.U. 11.258 5.434 100 Sòl sense edificar, obresd'urbanització i jardineria

C 002301800DG81E0001FJ SAGEFRA S.A.U. 11.274 9.712 100 Sòl Industrial

D 17026A005000410000IF DOMINI PÚBLIC 2.448 0 100 Sòl Industrial

TOTALS : 30.479 15.146

A.3 .2 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL

El sector afecta 3 finques que pertanyen a un únic propietari del sòl, que actua com a promotor de la iniciativa per desenvolupar el present PMU. Es constata que actualment no hi ha cap procediment d’alteració registral en tràmit. L’àmbit del “PMU.5-Peixos Ros”, afecta exclusivament a 3 finques privades, les quals pertanyen al mateix propietari de sòl, es a dir a la societat anomenada “SAGEFRA SAU.”, mentre que la resta de propietat del sòl és de domini públic, es a dir de l’Ajuntament de Blanes, segons es relaciona en el quadre següent: Estructura de la Propietat del Sòl segons Registre de la Propietat de Blanes

FINCA REFERÈNCIA REGISTRALRegistre de la Propietat de Blanes

TITULAR DE LAPROPIETAT

SUP. REGISTRALDE LES FINQUES

(M2)

SUP. DINS DE L'ÀMBITDEL PMU.5

(M2)

1 Finca: 37309 Tom: 3187 Llib.: 787 SAGEFRA SAU. 18.568,00 15.180,54

2 Finca: 31836 Tom: 2729 Llib.: 633 SAGEFRA SAU. 6.470,76 6.470,76

3 Finca: 4224 Tom: 3110 Llib.: 765 SAGEFRA SAU. 5.281,66 5.281,66

TOTALS PROPIETAT PRIVADA 30.320,42 26.932,96

4 DOMINI PÚBLIC 4.511,04

TOTAL ÀMBIT 31.444,00

A aquest efecte, s’adjunta a la documentació annexa, les Notes Simples Identificatives que consten en el Registre de la Propietat de Blanes, del titular de les finques incloses dins de l’àmbit del PMU.5, amb una antiguitat de cinc anys anteriors a l'inici del present procediment. Cal remarcar les següents observacions: La Finca núm. 1 disposa d’un dret de superfície a favor de la societat “Frigorífics Ros SAU.”. Estructura de la Propietat del Sòl segons Cadastre

La distribució física de les finques afectades s’indica gràficament en els plànols informatius: I-04 Estructura de la Propietat del Sòl segons R.P. de Blanes I-05 Distribució Cadastral del Sòl.

6/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

A.3 .3 ESTAT ACTUAL DE LES EDIFICACIONS, USOS I INFRAESTRUCTURES

A.3.3.1 EDIFICACIONS I USOS ACTUALS

Actualment dins de l’àmbit, hi desenvolupen la seva activitat principalment 4 societats, tal com ja s’ha indicat anteriorment, com són: “Frigorífics Ros SAU.”, “Comerç de Peix Ros SLU.”, “Transports Ros SL.” i “Freskibo SL.”, destinades bàsicament a la comercialització, transport i distribució de productes del mar. Les edificacions actualment existents venen caracteritzades pel seus ús de tipus industrial amb una gran volumetria, que en base a una implantació inicial, s’ha anat produït un procés de successives ampliacions i de creació noves instal·lacions, així com una constant renovació i millora de les inicials, arribant-se a comptabilitzar en l’actualitat, una superfície construïda d’uns 8.105M2 construïts, que ocupen bona part del sòl en propietat. Es poden distingir bàsicament dos grans volums edificats, un d’aquests volums, situat a la part més a ponent, allotja les oficines principals, i l’activitat d’emmagatzematge, càrrega i descàrrega de grans volums de mercaderies, amb la manipulació, envasat i la redistribució a nivell nacional i internacional. L’altre volum, situat més a llevant, es destina a igualment a oficines però la seva activitat es dedica al comerç a nivell local, provincial i nacional, mes al detall i en volums de menor quantitat. La superfície de sòl del PMU que actualment no es troba ocupada per les edificacions, es destina principalment a emmagatzematge a l’aire lliure, aparcament i espai de maniobra dels vehicles del personal i camions de transport, i finalment la superfície restant no utilitzada, la ocupen les adaptacions topogràfiques necessàries, talussos sorgits de la gran excavació que va permetre en el seu moment, obtenir la gran explanada on actualment s’ubica la indústria. La zona disposa d’un accés principal d’entrada i sortida de vehicles, directe a la carretera GI-682, i un accés secundari des del carrer de Mas Borinot per a personal i vehicles de reduïdes dimensions. Es pot observar l’existència d’un petit tram de vial de servei, situat a la part més al sud de l’àmbit, que discorre paral·lel a la carretera GI-682, fruït d’un inici de previsió de vialitat, i que es troba inacabat i sense una utilitat expressa. El conjunt de la indústria disposa de les totes les infraestructures necessàries per al correcte funcionament de les seves instal·lacions, tals com el subministrament d'energia elèctrica connectada a la xarxa principal mitjançant una estació transformadora, ubicada al límit amb el carrer Mas Borinot, també disposa del subministrament d'aigua potable, mitjançant la connexió a xarxa pública complimentat amb un petit pou de subministrament propi. El sanejament general de la instal·lació es resol amb la connexió a la xarxa de sanejament general de la població, amb el complement addicional d’una fossa sèptica depuradora, mentre que les aigües de pluja, es condueixen directament per escorrentia al “Torrent de Residencial Blanes”, que en tot el tram que travessa l’àmbit del sector de nord a sud, es troba soterrada i canalitzada. Al límit més a l’oest es pot observar una petita estació de subministrament de gasoil amb un dipòsit de combustible soterrat, destinat al servei exclusiu dels vehicles de transport de la pròpia indústria.

7/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

Quadre Esquemàtic de les Superfícies i Usos de les Edificacions Actualment Existents

Núm. Ús Sup. Cons. (M2) 1 Indústria i oficines 3.103,53 2 Indústria i oficines 4.340,09 3 Taller - Garatge 190,43 4 Indústria 471,61

Total Superfície Construïda

8.105,66 Esquema Gràfic de la Distribució de les Edificacions

A.3.3.2 INFRAESTRUCTURES EXISTENTS

L’estat de les infraestructures actualment existents dins de l’àmbit és el següent: ▪ Vialitat

La carretera d’Accés a la Costa Brava - GI-682 es troba urbanitzada amb un carril d’anada i un de tornada i una amplia voravia, des de la qual es dóna accés directe a l’àmbit del PMU, mitjançant una entrada amb una lleugera pendent i radis de gir per a camions de grans dimensions, aquesta carretera té una rotonda a l’extrem est, que dóna accés al barri de Mas Borinot, sense voreres a cap de les dues vores i de forma canalitzada i soterrada travessa el Torrent de Residencial Blanes” a l’alçada del terç oest. Aquesta carretera és l’eix de comunicació més important de la població i de connexió entre les poblacions de Malgrat de Mar i Lloret de Mar. Al costat dret tenim el carrer de Mas Borinot que es troba completament urbanitzat i que queda tallat sense continuïtat per a la circulació rodada amb la seva part superior o nord del mateix carrer, degut a la forta pendent topogràfica de la zona, que fa impossible obtenir una

8/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

rasant raonable que doni continuïtat al vial, aquesta continuïtat tant sols es resolt pels vianants mitjançant unes escales exteriors. Pel costat oest, en paral·lel i sense confrontar amb l’àmbit del PMU.5, discorre el carrer de la Noguera, que des de la seva connexió amb la carretera GI-682 es perllonga fins a les urbanitzacions “Residencial Blanes” i “Vistamar”. Aquest carrer és de poca amplària i sense voravies, ni voreres, molt malmesa per l’arbrat que hi creix molt proper, així com pels talussos que conformen la seva rasant.

▪ Canalització de Torrents Per la part nord discorre el Torrent de “Residencial Blanes” que és de molt reduïdes dimensions que en el tram que travessa l’àmbit del PMU i de la carretera GI-682, es troba canalitzada amb una conducció soterrada de formigó armat, amb una secció rectangular de uns 2,0x1,50m.

▪ Abastament d’aigua La indústria disposa de connexió a la xarxa pública d’aigua potable i disposa d’un pou de subministrament propi.

▪ Sanejament / Pluvials La indústria disposa de connexió a la xarxa de sanejament de la població, i també d’una fossa sèptica amb sistema de filtratge. Les aigües pluvials desaigüen per superfície i escorrentia al Torrent de “Residencial Blanes”.

▪ Energia elèctrica Existència d’un centre de transformació de mitja a baixa tensió dins el sector, i una altre situat en el llindar amb el carrer Mas Borinot.

▪ Enllumenat públic La carretera GI-682 disposa d’il·luminació pròpia de via interurbana.

▪ Gas Natural Existeix una línia soterrada d’alta pressió que discorre en la major part paral·lela a la carretera GI-682 i a una certa distancia de les façanes de les edificacions existents.

▪ Telecomunicacions Existeix una distribució de xarxa telefònica que discorre soterrada pel carrer Mas Borinot i subministra servei a la industria existent.

9/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

A.3 .4 CARACTERÍSTIQUES NATURALS I PAISATGÍSTIQUES, RISCOS NATURALS I GEOLÒGICS

El sector té una forma de trapezi molt allargassat, definit pel planejament general municipal (POUM) i la seva modificació puntual en fase d’aprovació inicial, disposat de forma paral·lela i confrontant amb la carretera GI-682, amb una longitud total mitjana d’uns 385 mts. i una amplada total mitjana d’uns 85 mts, amb una prolongació que delimita l’àmbit de la mitja rotonda prevista en aquesta carretera. La delimitació de l’àmbit ve donada principalment pel carrer Mas Borinot en el seu costat situat al nord-est, mentre que pel seu costat sud-oest te una delimitació irregular que s’ajusta parcialment a la tanca que actualment existeix i que ressegueix amb un cert paral·lelisme al carrer de la Noguera. Tan mateix succeeix, pel seu costat sud-est, en el qual ressegueix el límit amb la carretera d’Accés a la Costa Brava GI-682, mentre que pel costat nord-oest coincideix parcialment amb la tanca i l’eix del camí d’accés que actualment existents. La topografia del sector es fruït de la gran explanació que es va realitzar en el moment de la implantació de la indústria buscant el nivell de la rasant el mes proper al de la carretera permetent així la circulació de vehicles de transport de grans dimensions, fet que va comportar la creació de una sèrie de talussos, que en el cas del carrer Noguera és mes o menys constant amb un desnivell al voltant d’entre 12 i 7mts (cotes topogràfiques de la +19 a la +31), mentre que amb el carrer Mas Borinot amb un desnivell variable ascendent d’entre 0 i els 23mts (cotes topogràfiques de la +19 a la+42) amb una pendent que arriba a un màxim del 65% . Es de destacar l’existència del torrent anomenat de “Residencial Blanes” que travessa l’àmbit transversalment de nord-oest a sud-est, amb una longitud de uns 85mts, que discorre canalitzat i soterrat mitjançant un conducte de formigó armat prefabricat, de secció rectangular de uns 2,0x1,8mts, que continua fins travessar completament la carretera GI-682. També es de destacar la zona boscosa que s’inicia pel costat proper al carrer Noguera, format per un arbrat d’alzines i pins. Dins de l’àmbit no existeixen elements a destacables amb algun interès de tipus arquitectònic, paisatgístic, ecològic i/o d’altre tipus i que calgui la seva preservació o conservació. Veure el plànols I-02 “Emplaçament - Topografia” i el I-03 “Ortofotomapa”.

A.3 .5 AFECTACIONS, SERVITUDS I CONVENIS

A.3.5.1 SERVITUDS

a) SERVITUDS DE LA XARXA DE CARRETERES DE CATALUNYA ▪ Carretera “GI-682”

Es respectaran les separacions i els usos permesos que es fixen en el DL 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Carreteres, i en especial per a les carreteres convencionals de calçada única, com es en aquest cas la GI-682.

b) SERVITUDS DE LA XARXA DE L’ACA

10/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

▪ Torrent “Residencial Blanes” Es respectaran les separacions i els usos permesos que es fixen en el DL 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, i en especial pe al Torrent de Residencial Blanes.

A.3.5.2 CONVENIS

▪ CONVENIS AMB L’AJUNTAMENT DE BLANES núm. 04/2002 Es respectaran les cessions de terreny establerts en el Conveni Urbanístic Núm. 04/02 Conveni entre l'Ajuntament de Blanes i la Sra. Gemma Ros Valls en Representació de la Societat Mercantil SAGEFRA SAU.

A.3.5.3 AFECTACIONS

Cal tenir en compte les conduccions de les companyies subministradores de serveis públics que discorren per l’interior de l’àmbit, com poden ser:

▪ Les noves xarxes de comunicacions, la xarxa bàsica GI-682, el Carril Bus, el Carril Bici i els vianants. La xarxa d’abastament amb impulsió d’Aigua Potable FIB-DN-125, que discorre per la part frontal des de l’Estació d’Impulsió situada a la rotonda de Mas Borinot fins al Torrent de Residencial Blanes lloc pel qual travessa soterrada l’àmbit.

▪ La conducció general soterrada de Gas Natural, Subtram de xarxa – Tram AP-16, que travessa longitudinalment tot el sector d’oest a est,

▪ La conducció soterrada de mitja tensió Tram-MT-25 fins a les dues Estacions Transformadores de distribució d’Electricitat de Mitja a Baixa tensió, situades, una al nord-est confrontat amb el carrer Mas Borinot i l’altre, situada més cap a la part central.

▪ La branca de la xarxa de sanejament de PVC DN 300 que travessa el sector resseguint el “Torrent de Residencial Blanes” i que discorre per la part frontal fins a la connexió amb la xarxa de la Riera de Blanes.

▪ La xarxa de distribució de Telecomunicacions, en aquest cas de telefonia, que discorre soterrada des del carrer Mas Borinot fins al punt de subministra propi, no existeixen conduccions d’àmbit general.

11/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

A.3 .6 REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE L’ESTAT ACTUAL

A.3.6.1 VISTES GENERALS DE L’ÀMBIT

VISTA AÈRIA DE L’ENTORN

VISTA AÈRIA DE L’ÀMBIT

12/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

A.3.6.2 VISTES EN DETALL

UBICACIÓ DE LES VISTES

VISTA -1- CARRETERA GI-682 – CARRER NOGUERA, VISTA EN DIRECCIÓ NORD

13/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

VISTA -2- CARRETERA GI-682 – CARRER MAS BORINOT, VISTA EN DIRECCIÓ OEST

VISTA -3- CARRETERA GI-682, VISTA ACCÉS PRINCIPAL INDUSTRIA

VISTA -4 I 5- SORTIDA TORRENT “RESIDENCIAL BLANES” I TRAM DE VIAL DE SERVEI SENSE US

14/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

VISTA -6- ACCÉS AL CARRER NOGUERA – GI-682, VISTA DIRECCIÓ NORD

VISTA -7- CARRER NOGUERA - INDUSTRIA, VISTA DIRECCIÓ EST

15/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

VISTA -8- CARRER NOGUERA – VISTA DETALL INDUSTRIA

VISTA -9- CARRER NOGUERA – INDUSTRIA, VISTA DIRECCIÓ OEST

VISTA -10- CARRER MAS BORINOT, VISTA DIRECCIÓ OEST

VISTA -11- CARRER MAS BORINOT, VISTA DIRECCIÓ EST

16/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

B MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

17/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

B.1 DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE L’ORDENAMENT

B.1 .1 DETERMINACIONS DEL PLANEJAMENT MUNICIPAL

El POUM de Blanes és el planejament general que defineix i determina els trets principals per a la ordenació i consolidació de l’àmbit del PMU.5-”Peixos Ros”, amb els paràmetres principalment següents: Art. 121. Plans de millora, polígons d’actuació i cessions gratuïtes en el sòl urbà Les cessions gratuïtes i obligatòries en el sòl urbà, es delimiten en funció dels Plans de millora urbana, i els polígons d’actuació que s’assenyalen, derivats d’anteriors Plans Parcials o Estudis de Detall, així com d’actuacions puntuals, en terrenys que s’incorporen de nou en el sòl urbà. Aquestes cessions, d’acord amb el DL 1/2.005, abasten en el sòl urbà no consolidat, els sòls destinats a l’obertura o ampliació de la xarxa viària, així com els terrenys destinats als sistemes urbanístics assenyalats al corresponent polígon d’actuació. La cessió d’aquests terrenys serà condició prèvia per a l’obtenció de les llicències d’edificació. Art. 185. Plans de millora urbana 1.- Per les àrees de sòl urbà consolidat o no en les quals es preveu la possible transformació

d’usos, o la seva reurbanització i millora urbana, aquest POUM estableix uns àmbits de pla de millora urbana, d’acord amb l’establert a l’art. 68 del DL 1/2005.

2.- En els plànols de zonificació es fixen els àmbits de cada un dels Plans de Millora Urbana, i s’assenyala indicativament l’ordenació del mateix.

3.- La relació de Plans de Millora Urbana fixats, és la següent: PMU-1.- PARADÍS – AV. EUROPA (discontinu) PMU-2.- MAS FERRER PMU-3.- NYLSTAR 2 PMU-4.- RHODIA IBERIA PMU-5.-.PEIXOS ROS PMU-6.- PORTAL COSTA BRAVA

4.- El desenvolupament dels àmbits afectats per cursos d’aigües superficials, PMU (3 i 4), quedarà condicionat a l’estudi dels cursos d’aigua amb conques vessants superiors a 0,50km2, per tal de justificar l’admissibilitat de les propostes d’ordenació planificades, i determinar, si calen, actuacions d’infraestructura hidràulica i/o les mesures de protecció passiva necessàries. La redacció d’aquest document s’haurà de realitzar segons els criteris tècnics i prescripcions fixades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

5.- Les característiques i paràmetres edificadors de cada un d’aquests Plans de millora urbana s’especifiquen als articles següents.

Art. 190. PMU.5 – PEIXOS ROS (segons M.P. setembre de 2013) 1.- Es delimita el pla de millora urbana, amb l’objectiu de definir l’ordenació de l’edificació

d’aquesta zona d’ús industrial, i completar les obres d’urbanització de la rotonda que dóna accés al Pla Parcial Costa Brava, i formalitzar les cessions del mateix. El seu àmbit es fixa als plànols de zonificació N.4-25 Modif., N.4-26 Modif.

2.- Els paràmetres urbanístics d’aplicació són el següents: Superfície: 3,1444 Has Índex d’Edificabilitat Brut: 0,40548 m²/m² Edificabilitat màxima 12.750 m²

18/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

Ocupació màxima: 70% de la parcel·la neta Alçada reguladora màxima: 10,00 m. (PB+1) Cessions mínimes: Espais lliures: 10 % de la superfície total del sector i Vialitat del sector 10% aprofitament urbanístic del sector El pla determinarà l’àmbit edificable com a parcel·la única i indivisible, i que d’acord

amb l’article 43.3 del text refós de la llei d’urbanisme del DL 1/2010, permetrà determinar l’aprofitament urbanístic en el seu valor econòmic.

3.-Usos admesos:

Industrial, amb les limitacions fixades en l’Art. 52 d’aquesta normativa. Taller artesanal, taller petit i taller industrial. Garatges i tallers de manteniment de vehicles. Oficines. Comercial, s’admet com a complementari de la mateixa activitat industrial.

4.- Es fixa el sistema d’actuació de Reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. El termini màxim d’execució serà de sis anys.

CAPÍTOL TERCER – ESTRUCTURA GENERAL I ORGÀNICA DEL TERRITORI. ELS SISTEMES TÍTOL VI: ORDENACIÓ DELS SISTEMES CAPÍTOL PRIMER – SISTEMA COMUNICACIONS – SUBSISTEMA VIARI (Clau V) Art. 94. Sistema viari. Definició 1.- La xarxa bàsica comprèn les instal·lacions i espais reservats pel sistema viari de caràcter

fonamental, en ordre a mantenir els adequats nivells de mobilitat i accessibilitat. 2.- El règim de la xarxa viària bàsica serà el que correspongui amb subjecció a la legislació

vigent, segons es tracti de vies autonòmiques o municipals. 3.- La xarxa viària secundària i local té per missió principal donar accés a les edificacions i

enllaçar amb les vies bàsiques. Està constituïda per les vies no compreses en la xarxa bàsica, amb alineacions i rasants

assenyalades en el present Pla o, com desenvolupament de les mateixes, en els Plans Parcials o Plans de Millora Urbana.

Art. 95. Tipus de vies i règim jurídic S’estableixen els següents tipus de vies: a) Xarxa viària territorial que comprèn les autovies i les carreteres nacionals i comarcals, de

titularitat d’altres administracions que connecten diferents termes municipals (carreteres GI-600, GI-682, GIP-6831, GIP-6837 i la futura C-32 que forma part de la xarxa bàsica de Catalunya).

b) Xarxa viària urbana que compren les vies de l’àrea urbana, i en la que es distingeixen: Vies urbanes bàsiques fonamentals per la estructura urbana, en funció de la seva posició,

de les activitats que localitza i dels sectors urbans que relaciona. Vies de la xarxa local, de servei intern de les diferents àrees urbanes. Xarxa de carrils bici c) Xarxa de camins rurals. Vies rurals bàsiques fonamentals que estructuren el territori, en funció de la seva

connectivitat entre diferents àmbits en sòl no urbanitzable. Aquesta qualificació serà legitimació suficient cara a la necessitat d’establir la seva titularitat pública, mitjançat la declaració de la seva utilitat pública i d’interès social.

19/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

Art. 96. Via verda – Carril bici La traça de la via verda, que uneix les poblacions de Blanes i Tordera, transcorre per a un

espai específic i diferenciat per aquest ús. La traça de la via verda no estarà afectada per serveis urbanístics i aquests si hi són estaran soterrats.

Art. 97. Redacció de plans especials per al desenvolupament del sistema viari 1. Les vies definides en el apartat b de l’Art. 95, vies urbanes bàsiques fonamentals per a

l’estructura urbana, podran ésser objecte d’un o més plans especials redactats per l’ajuntament, que tindran per objecte desenvolupar, fixar les característiques de disseny i materials, i precisar les determinacions d’aquest Pla respecte a les mateixes.

2. Aquest POUM, estableix amb aquesta finalitat l’àmbit a desenvolupar mitjançant Pla Especial, que s’esmenta a continuació :

Pla Especial de la carretera de Tordera i la GI-600. té com a finalitat fixar les característiques d’aquesta travessia que configura un dels principals accessos a Blanes, per a millorar la seva integració a la trama urbana, incorporar un passeig de vianants, i fixar els criteris de tractament paisatgístic per a millorar la imatge i la qualitat urbana de l’entorn de la mateixa.

Pla Especial de la carretera GI-682 Est. té com a finalitat fixar les característiques d’aquesta travessia que configura un dels principals accessos a Blanes des de Lloret, per a millorar la seva integració a la trama urbana, fixant els criteris de tractament paisatgístic per a millorar la imatge i la qualitat urbana de l’entorn de la mateixa.

Pla Especial de la carretera GI-682 Oest.- Té com a finalitat fixar les característiques d’aquesta travessia que configura un dels principals accessos a Blanes des de Palafolls, per a millorar la seva integració a la trama urbana, fixant els criteris de tractament paisatgístic per a millorar la imatge i la qualitat urbana de l’entorn de la mateixa.

Pla Especial de la carretera GI-6831 Oest té com a finalitat fixar les característiques d’aquesta travessia que configura un dels principals accessos a Blanes des de Malgrat de Mar, per a millorar la seva integració a la trama urbana, fixant els criteris de tractament paisatgístic per a millorar la imatge i la qualitat urbana de l’entorn de la mateixa.

Pla Especial urbanístic dels passejos per a vianants té com a finalitat fixar les característiques paisatgístiques i constructives en les diferents situacions i àmbits per on discorren els passejos per a vianants. Els diferents tipus de secció, arbrat, plantacions, materials, tractament de les voreres pavimentades urbanes, s’han d’adequar a les diferents àrees a on es situen, amb paviments tous, pavimentacions parcials, cunetes sense vorada, arbrat i plantacions abundants.

Pla especial urbanístic dels carrils bici te per objecte la definició de la xarxa de carrils bici del municipi, fixant les seves característiques i programar el seu desenvolupament.

3. Mentre no es redactin el plans especials abans esmentats, serà d’aplicació la normativa corresponent a cada un dels sistemes o zones assenyalades en els plànols de zonificació.

Art. 98. Condicions per a l’edificació i les infraestructures de serveis en vies de la xarxa viaria territorial En les actuacions situades dins l’àrea d’influència de la xarxa viaria territorial que afectin a

vies de titularitat d’altres administracions de la municipal, estaran subjectes a l’establer a la Legislació sectorial de carreteres, i precisen autorització expressa de l’administració competent.

L’administració municipal exigirà amb caràcter previ a la concessió de la llicència, l’aportació de l’informa o autorització administrativa que en cada cas resulti necessària.

Aquestes construccions, instal·lacions i edificacions de la zona adjacent a les vies integrants del sistema viari, estan subjectes a més a la llicència municipal.

Les edificacions mantindran les separacions i condicions fixades per la legislació sectorial vigent per a cada tipus de via. Les edificacions llindants a camins rurals respectaran les

20/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

separacions mínimes fixades a l’Art. 234.5 d’aquesta normativa. Art. 99. Disciplina urbanística de la publicitat 1.- La col·locació de cartells o altres mitjans de publicitat o propaganda visibles des de la via

publica, està sotmesa, a prèvia llicència municipal, i s’adequarà a l’establer a l’Art. 267 d’aquesta normativa.

2.- No es permetrà la col·locació de cartells o altres mitjans de publicitat o propaganda que per la seva ubicació o característiques, incideixin negativament en la imatge i l’entorn urbà o del paisatge a on es situïn.

Els cartells s’hauran de rotular d’acord amb la Llei de política lingüística de la Generalitat. 3.- Dins la xarxa viària territorial, la xarxa bàsica i la xarxa de camins rurals, queda prohibit

realitzar publicitat en qualsevol lloc visible des de la via públics, d’acord amb la legislació sectorial vigent, (DL 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres.).

Art. 100. Sistema d’aparcaments (Clau Vap) 1.- Comprèn el terreny destinats per aquest POUM, específicament per a aquesta finalitat,

amb l’objecte de mantenir i completar la necessitat d’aquests àrees de suport a l’activitat residencial, comercial i de serveis de població.

Aquestes àrees d’aparcament podran ésser de titularitats pública o privada. Es prohibeix l’aparcament de vehicles de matèries perilloses a totes les zones de sòl urbà i

urbanitzable. 2.- Condicions d’edificació: A les àrees previstes com a sistema d’aparcaments, s’admetran

únicament les edificacions destinades a aquest us. Aquestes edificacions s’hauran d’adequar a les condicions de l’edificació i del paisatge urbà de l’entorn a on es situen.

Aquestes àrees es pavimentaran, s’ordenaran i s’adequaran els seus accessos, d’acord amb el seu funcionament propi.

En les àrees a on es fixen franges d’espais lliures, es sistematitzaran aquests, amb plantació d’arbrat, per tal de millorar-ne la qualitat ambiental de l’entorn, i facilitar la seva integració paisatgística amb l’àrea urbana propera d’acord amb les previsions d’aquest POUM.

CAPÍTOL SISÈ.- SISTEMA D’ESPAIS LLIURES PÚBLICS– PARCS I JARDINS URBANS (Clau Ell) Art. 109. Definició Comprèn els sòls destinats a zones verdes, places i passeigs arbrats en sòl urbà i

urbanitzable. Seran d’ús i propietat públics i no edificables, destinats a parcs o, amb destí a jardins per a jocs de nens, descans i repòs de les persones i protecció i millora de la qualitat ambiental de la població.

Art. 110. Ordenació i ocupació dels espais lliures 1.- Aquests sòls hauran d’ordenar-se majoritàriament amb espècies vegetals adaptades a

l’entorn amb poques necessitats hídriques, i els elements accessoris necessaris, inclosos edificis o instal·lacions per a serveis annexes del parc, per a usos culturals o socials, sense que aquests últims no ocupin més del 5% de la seva superfície.

Quan per la seva extensió tinguin la consideració de parc, admetran instal·lacions descobertes per la pràctica esportiva. Aquestes instal·lacions no perjudicaran ni limitaran el gaudiment del parc pels ciutadans, ni la qualitat de la jardineria, ni les vistes panoràmiques internes o sobre l’àrea urbana contigua.

Per tal de facilitar la percolació de l’aigua en el subsòl, i sempre que sigui possible, l’adequació dels parcs i jardins urbans reduirà al màxim la superfície a pavimentar, i s’utilitzaran preferentment paviments permeables (empedrats, graves o similars).

2.- L’ajuntament podrà destinar els espais lliures assenyalats en els plànols amb la clau

21/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

Ell/Ap per aparcaments en soterrani. En aquest cas la superfície del mateix s’adequarà per al destí d’espais lliures, i mantindrà el caràcter enjardinat i arbrat en la seva superfície.

3.- El POUM preveu en diversos vials principals la creació d’espais lliures longitudinals per a facilitar la implantació d’avingudes arbrades. En tots els casos, i en especial en aquests espais lliures longitudinals, l’ajuntament podrà autoritzar nous accessos privats a través d’aquests espais lliures, sempre que no perjudiquin la funcionalitat d’aquests passejos arbrats.

4.- Per a la formalització i arbrat dels espais lliures s’utilitzaran majoritàriament espècies autòctones de l’àmbit mediterrani i de baix consum hídric.

5.- En casos excepcionals i per raó de la seva funcionalitat, com en el cas dels jardins temàtics, l’ajuntament podrà cedir en règim de concessió, la gestió del parc o espai lliure.

Art. 111. Jardins urbans resultants de sistemes locals El POUM contempla en la categoria de parcs i jardins urbans de sistemes locals, els sòls

delimitats en el plànols de zonificació, amb caràcter indicatiu, però d’obligat desenvolupament per la seva condició complementaria a la dels sistemes generals.

No es disposaran en sòls amb pendents superiors a les mitjanes de la zona, ni podran disgregar-se en trossos sense identitat ni sentit. Les seves condicions mínimes s’adequaran a l’establir en aquest POUM, i en la legislació urbanística vigent.

En aquests sòls l’ajuntament podrà admetre serveis tècnics, quant no sigui possible la seva ubicació en altres terrenys específics per aquesta finalitat, sens perjudici del compliment de la legislació sectorial en cada cas.

TÍTOL VII: REGULACIÓ DETALLADA DE SÒL URBÀ CAPÍTOL ONZÈ – INDUSTRIAL (Clau 10) Art. 177. Definició Aquesta zona correspon als sòls urbans destinats bàsicament a activitats industrials. Art. 178. Condicions de l’edificació 1.- Tipus d’ordenació: El tipus d’ordenació serà el corresponent a l’edificació aïllada, que s’ajustarà en els seus paràmetres edificadors i condicions d’edificabilitat a les condicions establertes a continuació. 2.- Edificabilitat i alçades El coef. d’edificabilitat neta per parcel·la es fixa en 1m2sostre/m2sòl Ocupació màxima de parcel·la 50 % Alçada màxima de l’edificació 10 m. Núm. màxim plantes PB + 1 PP 3.- Separació de l’edificació. La separació mínima de l’edificació a tots els límits de la parcel·la serà de 12 m. Art. 179. Condicions de parcel·la La parcel·la mínima es fixarà en els corresponents Plans de Millora Urbana que

desenvolupen els diferents sectors, mentre aquests no s’hagin aprovat es mantindrà la indivisibilitat de les parcel·les actuals.

Els solars d’aquesta zona hauran de tancar-se amb murs d’obra o altre material opac fins a una alçada màxima de 0'80 metres i la resta fins a 2 metres amb xarxa metàl·lica i/o plantació vegetal.

La façana mínima serà de 20 metres.

22/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

Art. 180. Condicions d’us Els usos permesos a la zona industrial són: Industrial amb les limitacions fixades en l’art. 52 d’aquesta normativa. Taller artesanal, taller petit i taller industrial Garatges i tallers de manteniment de vehicles Noves tecnologies Magatzems Oficines Religiós Educatiu Esportiu Tanatori Gasolineres Habitatge, en planta pis, relacionat amb vigilància i manteniment de la instal·lació industrial, amb un màxim d’un habitatge per indústria. Art. 283. Foment de la instal·lació d’energies renovables en les edificacions 1.- Instal·lacions fotovoltaiques en zones industrials: Totes les cobertes de les naus i

edificacions de les noves zones industrials o d’activitats econòmiques estaran preparades per poder suportar la instal·lació de plaques d’energia fotovoltaica, per tal de possibilitar aquesta instal·lació i la seva gestió per la propietat o per part d’altres d’operadors externs.

Es consideraran noves zones industrials les resultants del desplegament del nous plans parcials o plans de millora urbana d’activitats econòmiques o industrials, que hauran d’incorporar a la seva normativa, aquesta obligatorietat.

2.- Instal·lacions d’energia solar a les edificacions: Totes les edificacions de nova construcció o rehabilitacions de edificis existents amb una superfície útil superior a 1000 m2 i amb renovació del més del 25% del seus tancaments, hauran de preveure instal·lacions d’energia solar tèrmica per aigua calenta sanitària en els termes fixats en el Codi Tècnic de l’Edificació.

3.- Millora del comportament energètic de les edificacions d’habitatges: l’ajuntament podrà fixar mitjançant l’ordenança corresponent, l’autorització de cossos volats addicionals sense les limitacions fixades en l’art.68 d’aquesta normativa, amb tancaments vidriats tipus galeria, per tal de millorar el comportament energètic dels habitatges i sempre que es projectin específicament com a espais intermedis per aquesta finalitat i amb les solucions constructives més adients per a la mateixa.

23/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

B.1 .2 CRITERIS GENERALS DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA

La concreció d’aquest planejament s’han basat principalment en els següents criteris generals:

▪ Estructurar l’àmbit com a nucli vertebrador i dinamitzador del seu entorn i de les noves àrees de creixement de la població, mitjançant la correcte distribució i discriminació dels elements de la trama viaria.

▪ Disposar els espais lliures públics en els llocs estratègics com a elements de transició entre l’activitat industrial i comercial prevista pel sector del PMU, i les àrees residencials properes tant per les existents actualment com les àrees de creixement de la població que preveu el planejament general de la població.

▪ Aconseguir d’una imatge de conjunt ordenat, homogeni i coherent, principalment pel seu valor representatiu i de “façana” de la població Blanes, donada la seva gran visibilitat des de la carretera d’Accés a la Costa Brava i de “portal” de les noves àrees de creixement de la població.

▪ Permetre la flexibilitat de les edificacions dins dels paràmetres i volumetria màxima permesa establerts pel POUM, a fi efecte de donar resposta als diversos requeriments de la multiplicitat d’usos i activitats industrials i comercials que es permeten segons el planejament general per aquest àmbit, amb la regulació de les edificacions actualment existents.

B.1 .3 DESCRIPCIÓ DETALLADA DE LA ORDENACIÓ ADOPTADA

B.1.3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ORDENACIÓ ADOPTADA

L’ordenament del sector del PMU.5 – Peixos Ros es planteja mitjançant la disposició de les 4 zones clarament diferenciades següents:

▪ Una zona central, destinada les edificacions amb un ús industrial (Clau 10), les quals es regulen segons una volumetria general allargassada, i clarament marcada per la direccionalitat i paral·lelisme que provoca la carretera d’Accés a la Costa Brava, volumetria que vindrà determinada per una envoltant màxima amb una composició de volums lliure, limitada pels paràmetres d’ocupació i edificabilitat.

▪ Una zona lateral sud-oest, destinada a Espais Lliures (Clau Ell), plantejada com a part del “portal” d’accés a les futures zones de creixement residencial, situades al nord, denominades “SUD. 7 – Ctra. Costa Brava Centre” i “SUD. 8 - Horta d’en Beia”, que inclouran les actuals urbanitzacions “Residencial Blanes” i “Vistamar”, accés que es realitzarà a través de la rotonda de nova creació, inclosa parcialment en aquest planejament, i que tan mateix permetrà l’accés al nou barri corresponent al “Pla Parcial Costa Brava” situat al sud.

▪ La zona lateral nord-est, destinada a espais lliures enjardinats (Clau Ell), que es disposa com a “filtre” entre la zona industrial i la zona residencial, actualment existent del barri de “Mas Borinot”, permetent així una transició entre ambdós ambients urbans tant diferenciats.

▪ I finalment la zona frontal sud, destinada a vialitat i espais per a vianants (Clau V), plantejada com a una de les “façanes” més visibles de la població des de la carretera d’Accés a la Costa Brava, mitjançant la disposició d’un passeig longitudinal arbrat, que connectarà els dos giratoris (el de Mas Borinot i el del P.P. Costa Brava), a l’hora que permetrà la homogeneïtzació visual de tot el sector i serà un element d’enllaç i connexió amb la trama urbana de la població. Aquesta zona inclou les franges destinades al carril de vehicles de la carretera, al carril per autobusos i taxis i a la vorera de vianants arbrada. A través d’aquesta zona es disposen l’accés i la sortida principals de la zona industrial.

▪ El POUM de Blanes no preveu espais destinats a equipaments dins d’aquest sector.

24/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

ENCAIX DE LA ZONIFICACIÓ AL POUM DE BLANES

VISTA AÈRIA DE LA ZONIFICACIÓ

25/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

ZONIFICACIÓ - QUALIFICACIÓ DEL SÒL

CLAU DESCRIPCIÓ SUPERFÍCIES(M2)PERCENTATGES

(%)

ZONES

10 ÚS INDUSTRIAL 22.717,25 72,24

TOTALS ZONES AMB APROFITAMENT PRIVAT : 22.717,25 72.24

SISTEMES

V SISTEMA DE COMUNICACIONSSUBSISTEMA VIARI 5.580,50 17,75

EIISISTEMA D'ESPAIS LLIURES

PÚBLICS SUBSISTEMA PARCS IJARDINS URBANS

3.147,15 10,01

TOTAL SISTEMES PÚBLICS : 8.727,65 27,76

SUPERFÍCIE TOTAL ÀMBIT : 31.444,90 100,00

B.1.3.2 QUADRE DE LA ZONIFICACIÓ – QUALIFICACIÓ DEL SÒL

B.1.3.3 QUADRE COMPARATIU DELS PARÀMETRES DE L’APROFITAMENT URBANÍSTIC POUM - PMU

PARÀMETRES EDIFICADORS s/. POUM s/. “PMU.5-Peixos Ros” Us Industrial (Clau 10)

Superfície de Sòl en Clau 10 Segons ordenament 22.717,25 M2 Edificabilitat Màxima 12.750 M2 12.750 M2

Percentatge Ocupació Màxima 70% parcel·la neta en Clau 10 57,71% parcel·la neta en Clau 10: 13.110 M2 (1*)

Alçada Reguladora Màxima 10 M 10 M Nombre de Plantes Màxim 2 (PB+1PP) 2 (PB+1PP)

Ús Principal Característic Admès Industrial amb limitacions Industrial amb limitacions Altres Usos Admesos Taller artesanal

Taller petit i taller industrial Garatges i tallers de manteniment de vehicles Oficines Comercial, s’admet com a complementari de la mateixa activitat industrial.

Taller artesanal Taller petit i taller industrial Garatges i tallers de manteniment de vehicles Oficines Comercial, s’admet com a complementari de la mateixa activitat industrial.

(1*) – Cal tenir en compte que a efectes d’edificabilitat i segons l’art. 68 “Cossos Sortints” punt 4 del POUM, “Els porxos i les marquesines adossades a l’edificació amb capacitat portant, o susceptibles de cobriment, computaran al 100% de la seva superfície a efectes d’ocupació, i al 50% a efectes del càlcul d’edificabilitat.”

26/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

CESSIONS

CLAU DESCRIPCIÓSUPERFÍCIE

COMPUTABLE(M2)

PERCENTATGECESSIÓ

(%)

SUPERFÍCIE DECESSIÓ

(M2)

DE L'APROFITAMENT PRIVAT

10 Edificabilitat Bruta Màxima 12.750,00 10,00 1.275,00

TOTAL DE SUPERFÍCIES DE CESSIÓ DE L'APROFITAMENT PRIVAT : 1.275,00

DEL SÒL

V SISTEMA DE COMUNICACIONSSUBSISTEMA VIARI 1.032,70 100,00 1.032,70

EIISISTEMA D'ESPAIS LLIURES

PÚBLICS SUBSISTEMA PARCSI JARDINS URBANS

31.444,90 10,01 3.147,15

TOTAL DE LA SUPERFÍCIE DE CESSIÓ DE SÒL PER A SISTEMES : 4.179,85

(1*) ES POT SUBSTITUIR PEL SEU EQUIVALENT ECONÒMIC, SEGONS EL TRLUC I EL POUM DE BLANES

(2*) NO ES CONSIDEREN ELS 4.547,80 M2 JA ACTUALMENT EN DOMINI PÚBLIC

(3*) LA CESSIÓ HA DE SER IGUAL O SUPERIOR AL 10% DEL SÒL BRUT, SEGON EL TRLUC I EL POUM DE BLANES

(1*)

(2*)

(3*)

B.1.3.4 QUADRE DE CESSIONS

B.2 MARC NORMATIU / FONAMENT LEGAL

B.2 .1 MARC NORMATIU

La principal legislació de referència en matèria urbanística, actualment vigent, a tenir en compte per la figura de planejament que aquí es desenvolupa es la següent:

B.2.1.1 NORMATIVA D’ÀMBIT ESTATAL

▪ RDL 2/2008, de 20 de juny, Text Refós de la Llei de Sòl (TRLS).

▪ L 38/1999, de 5 de noviembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE).

▪ RD 314/2006 del Codigo Técnico de la Edificación, i modificacions (CTE).

▪ RDL 1/2001, de 20 de juliol, T.R. de la Ley de Aguas.

B.2.1.2 NORMATIVA D’ÀMBIT AUTONÒMIC

▪ L 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi Civil de Catalunya.

▪ L 5/2006 de 10 de maig Llibre V Codi Civil de Catalunya

▪ DL 1/2010, de 3 d’agost, del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. (TRLUC)

▪ L 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel DL 1/2010, del 3 d’agost.

▪ D 305/2006, de 18 de juliol, Reglament de la Llei d'Urbanisme de Catalunya (RLUC)

▪ L 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració Ambiental.

▪ L 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres (DOGC núm.1807 de 11 d'octubre de 1993).

▪ D 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament General de Carreteres.

27/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

▪ DL 3/2003, de 04 de novembre, Text Refós de la Llei d’Aigües de Catalunya.

▪ L 6/2009, del 28 d'abril, d'Avaluació Ambiental de Plans i Programes

▪ D 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels Estudis d'Avaluació de la Mobilitat Generada

B.2.1.3 NORMATIVA D’ÀMBIT MUNICIPAL

▪ Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Blanes (POUM), aprovat definitivament per acord de la CTU. de Girona, segons el TR. de 11 de febrer del 2010, i amb conformitat i amb incorporacions d'ofici del 14 d’abril de 2010. (Veure detall a l’apartat “Normativa Urbanística”)

▪ Programa d’Actuació Urbanística Municipal de Blanes (PAUM), TR segons acord CTU de Girona de 11 de febrer de 2010.

B.2 .2 FONAMENT LEGAL

L’objecte del present Pla de Millora Urbana s’ajusta a les finalitats expressades en l’article 70.2 del DL 1/2010, de 3 d’agost, del TRLUC, per a sòl urbà no consolidat. La documentació inclosa en aquest expedient conté totes les determinacions pròpies de la seva naturalesa i finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els estudis, plànols i normes corresponents, que requereix l’article 70.7 del TRLUC. En l’apartat d’annexes d’aquesta memòria es relaciona la “Normativa Específica De ’Àmbit del “PMU.5-Peixos Ros” en la qual es fixen les determinacions del pla i la seva justificació normativa.

28/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

B.3 JUSTIFICACIÓ DE LA TRAMITACIÓ

B.3 .1 INICIATIVA I FORMULACIÓ D’ACORD AMB EL PLANEJAMENT GENERAL

El present “PMU.5-Peixos Ros” es presenta a iniciativa de la societat privada “SAGEFRA SAU.”, com a propietari únic de la totalitat dels terrenys afectats, per a la seva formulació, tramitació i aprovació pels organismes públics, a l’empara del que preveuen els articles 78 i 101 del D.L. 1/2010 de 3 d’agost, Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, que contemplen la possibilitat de la iniciativa privada en la formulació i promoció de planejaments derivats, i en compliment de l’article 190 del POUM de Blanes.

B.3 .2 NECESSITAT, OPORTUNITAT I CONVENIÈNCIA DE LA TRAMITACIÓ

B.3.2.1 NECESSITAT DE LA TRAMITACIÓ

La necessitat de la tramitació del present PMU ve justificada pel compliment de les determinacions i terminis que estableix el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de la població de Blanes (6 anys) i el Pla d’Actuació Urbanística Municipal que determina el sector com de desenvolupament prioritari (Plànol 02 del PAUM). Per altre banda, la pròpia necessitat interna de la indústria, d’ampliar les seves instal·lacions, amb la qualificació de superfície de sòl per a ús industrial, i permetre així, la implantació de noves ampliacions d’edificacions industrials i la reforma de les existents. Aquestes ampliacions venen requerides per la voluntat d’expansió dels mercats internacionals, que segueixen incrementant la seva demanda de productes de primera necessitat com correspon al sector primari (pesca) al qual pertany l’activitat que actualment s’està desenvolupant.

B.3.2.2 OPORTUNITAT DE LA TRAMITACIÓ

L’oportunitat de la tramitació del present PMU ve afavorida per la gran predisposició de tots els agents implicats, tan privats com públics, en reactivar l’activitat econòmica principalment del sector industrial, i en especial el d’una empresa tant lligada a la tradició pesquera de la població i a l’hora potenciada pel fort creixement de l’exportació.

B.3.2.3 CONVENIÈNCIA DE LA TRAMITACIÓ

La conveniència del desenvolupament del PMU.5 amb la solució més adient i consensuada possible, tan en benefici dels interessos públics com dels interessos privats, assolint l’objectiu final de la consolidació urbanística del sector. La tramitació del present planejament comportarà posteriorment la redacció i execució del projecte d’urbanització, principalment de la part corresponent del tram de la carretera GI-682 (Ctra. d’Accés a la Costa Brava) i en especial la part corresponent del giratori que donarà accés al carrer Noguera i Mas Palou Aquesta part del tram de la carretera i del giratori esmentats, tenen l’altre part corresponent dins del planejament derivat “Pla Parcial Costa Brava”, situat simètricament a l’altre costat de la carretera, planejament que es troba ja en fase inicial d’execució, i que en un termini relativament proper necessitarà portar a terme aquesta urbanització, i per tant seria molt convenient i d’obligada necessitat, realitzar l’execució de manera conjunta i coordinada d’aquest tram de la carretera GI-682. També cal tenir en compte que el POUM i el PAUM de Blanes, estableixen un terminis de 6 anys des de l’aprovació definitiva del POUM, per desenvolupar el PMU.5 ja que està definit

29/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

com a sector de “Desenvolupament Prioritari”, dels quals ja han transcorregut 3 anys. I finalment també cal tenir en compte que l’industria actualment existent, es troba en una situació d’impàs i amb la imperiosa necessitat d’ampliar i de reformar les instal·lacions actualment existents, degut al fort augment de la demanda d’exportació, als mercats internacionals dels productes del sector pesquer, al qual pertany aquesta industria.

B.4 DRETS, DEURES, COMPROMISOS I GARANTIES DELS PROPIETARIS DE SÒL

B.4 .1 DRETS I DEURES DELS PROPIETARIS DE SÒL

B.4.1.1 GENERALITATS

Els drets i els deures de les persones propietàries de sòl són els que estableix la Llei d’Urbanisme de Catalunya, en el marc de la legislació aplicable en matèria de sòl, i s'han d'exercir i complir, respectivament, d'acord amb les determinacions d'aquesta Llei pel que fa al planejament, la gestió i l'execució en matèria urbanística. A aquests efectes, els propietaris o propietàries de sòl tenen l'obligació de destinar-lo a l'ús previst per l'ordenació urbanística, havent complert les càrregues que aquesta imposa. Els requisits per a l'alienació de finques i per a la subrogació de les noves persones titulars en els drets i els deures urbanístics de les persones propietàries anteriors s'han d'ajustar al que estableix la legislació aplicable en matèria de sòl, tot segons l’art. 38 de el TRLUC. El subsòl és regulat pel planejament urbanístic i resta sotmès a les servituds administratives necessàries per a la prestació de serveis públics o d'interès públic, sempre que aquestes servituds siguin compatibles amb l'ús de l'immoble privat servent d'acord amb l'aprofitament urbanístic atribuït. Altrament, s'ha de procedir a l'expropiació corresponent. L'ús de l'aprofitament urbanístic i la implantació d'infraestructures en el subsòl estan condicionats en qualsevol cas a la preservació de riscs, i també a la protecció de les restes arqueològiques d'interès declarat i dels aqüífers classificats, d'acord amb la legislació sectorial respectiva, tot segons l’art. 39 de el TRLUC.

B.4.1.2 DRETS

Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat tenen dret al 90% de l'aprofitament urbanístic del sector o del polígon d'actuació urbanística, i segons l’art. 40 de el TRLUC. El sòl urbà pot ésser edificat, d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic, i mitjançant l'atorgament de la llicència d'edificació corresponent, si assoleix la condició de solar. Nogensmenys, s'admet que les obres d'edificació siguin simultànies a les d'urbanització o de reurbanització, si prèviament es presta la garantia i s'executen els elements d'urbanització que siguin determinats per reglament. Si per a l'edificació de sòl urbà és necessària la reparcel·lació del sòl, aquesta ha d'haver estat aprovada per acord que hagi guanyat fermesa en via administrativa. Les condicions d'edificació que estableixin les llicències municipals es poden fer constar, d'acord amb la legislació hipotecària, en el Registre de la Propietat. Si es transmeten finques en curs d'edificació, les persones compradores han d'assumir el compliment d'aquestes condicions; igualment, en les escriptures d'obra nova en construcció, les persones propietàries han d'explicitar l'assumpció de les dites condicions o bé acreditar que les han complertes en declarar l'obra conclosa. En tots dos casos, s'ha d'incorporar a les escriptures corresponents el testimoniatge de les llicències d'obres i, si s'escau, de la parcel·lació urbanística, o bé el pronunciament municipal que la declari innecessària i segons l’art. 40 de

30/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

el TRLUC.

B.4.1.3 DEURES

Els propietaris de sòl urbà no consolidat tenen els deures comuns següents:

a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic.

b) Cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, d’una manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals inclòs dins de l’àmbit d’actuació urbanística en què estiguin compresos els terrenys.

c) Cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, d’una manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l’execució dels sistemes urbanístics generals que el planejament urbanístic general inclogui en l’àmbit d’actuació urbanística en què els terrenys siguin compresos o en què estiguin adscrits per a l’obtenció del sòl.

d) Costejar i, si s’escau, executar i cedir a l’ajuntament, amb el sòl corresponent, totes les obres d’urbanització previstes en l’actuació, com també les infraestructures de connexió amb les xarxes generals de serveis i les d’ampliació i reforçament de les existents fora de l’actuació que aquesta demani per les dimensions i les característiques específiques, sens perjudici del dret de rebre el reintegrament de les despeses d’instal·lació de les xarxes de serveis amb càrrec a les empreses prestadores d’aquests serveis, en els termes que estableix la legislació aplicable. En aquestes infraestructures s’inclouen les de transport públic que siguin necessàries com a conseqüència de la mobilitat generada per l’actuació de què es tracti. La participació en els costos d’implantació d’aquestes infraestructures es determina d’acord amb la legislació sobre mobilitat.

e) Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanístic.

f) Conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els supòsits en què s’hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposi justificadament el pla d’ordenació urbanística municipal o el programa d’actuació urbanística municipal, vinculant-la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització.

, tot segons l’art.44 de el TRLUC. L'administració actuant no participarà en les càrregues d'urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en compliment del deure de cessió de sòl amb aprofitament, els quals s'han de cedir urbanitzats, tot segons l’art.46 de el TRLUC.

B.4 .2 COMPROMISOS I GARANTIES DELS PROPIETARIS DE SÒL

B.4.2.1 COMPROMISOS

En compliment de l’art. 102 c) de el TRLUC, per a la aprovació inicial del sector “PMU.5-Peixos Ros”, s’estableixen els compromisos entre el promotor de la iniciativa, “SAGEFRA SAU.” i l’Ajuntament de Blanes, que són els següents :

a) Aportar i cedeixin gratuïtament al municipi en ple domini i lliure de càrregues els terrenys destinats a infraestructures al servei del sector: vials, jardins urbans, espais lliures públics, dotacions per equipaments en la proporció que exigeixi la normativa urbanística, inclosos els sistemes generals, amb caràcter previ a l’execució de la urbanització i de l’edificació.

b) Cedir gratuïtament al municipi, en ple domini i lliure de càrregues, el sòl necessari per materialitzar l’edificació equivalent al 10% de l’aprofitament urbanístic del sector. (1*)

c) Costejar les obres d’urbanització previstes en el pla, comprenent aquestes obres el següents punts: o El cost de les obres de vialitat, sanejament, subministrament d’energia elèctrica, enllumenat

31/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

públic, gas i telecomunicacions, arbrat i jardineria amb sistema automàtic de reg. D’aquests costos podran reintegrar-se en quant a les despeses d’instal·lació de les xarxes de subministrament d’aigua, energia elèctrica, gas i telecomunicacions, amb càrrec a les empreses que prestin el servei, excepte aquella part en que hagin de contribuir els usuaris segons la reglamentació dels serveis.

o Costejar i, en el seu cas, executar les infraestructures de connexió amb els sistemes generals exteriors a l’actuació i, en el seu cas, les obres necessàries per a l’ampliació o reforç dels esmentats sistemes, d’acord amb les necessitats previstes en el pla parcial.

o Sufragar les indemnitzacions procedents per l’enderrocament de construccions i la destrucció de plantacions que exigeixi l’execució del pla, així com del trasllat forçós d’activitats.

o Costejar les despeses produïdes per la formació del pla i projectes d’urbanització i reparcel·lació.

d) Complir amb els terminis de finalització de cada una de les obres de urbanització a executar de conformitat amb el respectiu projecte de urbanització i amb el que estableix l’article anterior.

e) Complir amb la formalització de les garanties que asseguren la correcta execució i conservació de les obres de urbanització, segons el que disposa la normativa urbanística.

f) El promotor, urbanitzador i propietari del sòl, es compromet a fer constar en els documents d’alienació de les parcel·les, terrenys o construccions, el subjecte que assumeix les obligacions urbanístiques inherents al planejament o en el seu cas la subrogació en les obligacions que aquest imposa.

(1*) - En virtut de l’art. 43 apartat de el TRLUC, la cessió de sòl pot ésser substituïda pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon si es pretén millorar la política d’habitatge, si l’ordenació urbanística dóna lloc a una parcel·la única i indivisible, o si resulta materialment impossible individualitzar en una parcel·la urbanística l’aprofitament que s’ha de cedir. En aquests dos darrers supòsits, la cessió pot ésser substituïda també per l’equivalent del seu valor econòmic. En tots els casos, l’equivalent s’ha de destinar a conservar, administrar o ampliar el patrimoni públic de sòl.

B.4.2.2 GARANTIES

En compliment de les garanties dels compromisos contrets entre el promotor de la iniciativa del “PMU.5-Peixos Ros”, “SAGEFRA SAU.” i l’Ajuntament de Blanes, cal tenir en compte els següents apartats: a) Segons art. 102 de el TRLUC

▪ Els plans urbanístics derivats d'iniciativa privada, a més d'incloure les determinacions establertes amb caràcter general per aquesta Llei, han de contenir documentació específica referida a:

• Les garanties de compliment de les obligacions contretes.

▪ Les garanties a què es refereix l'apartat anterior han de respondre també de les sancions que es puguin imposar per raó d'infraccions urbanístiques en matèria d'execució d'obres d'urbanització i de les indemnitzacions que correspongui eventualment de satisfer, i s'han d'actualitzar, si escau, en funció del pressupost dels projectes complementaris d'urbanització. En el supòsit que siguin executades, aquestes garanties han d'ésser reposades.

b) Segons art. 134 de el TRLUC

▪ Totes les finques incloses dins un polígon d'actuació urbanística sotmès a reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, queden afectades amb caràcter de garantia real al compliment dels deures imposats per aquesta Llei inherents a la dita modalitat, encara que llurs propietaris o propietàries no s'hagin adherit a la junta de compensació. L'afectació ha de constar adequadament en el Registre de la Propietat.

▪ En la modalitat de compensació bàsica, la junta de compensació ha de formular un projecte de reparcel·lació que reparteixi els beneficis i les càrregues derivats de l'ordenació entre tots els propietaris o propietàries del polígon d'actuació urbanística.

c) Segons art. 106 de el TRLUC

32/151

PL

A DE

MILL

ORA

URBA

NA “

PMU.

5-Pe

ixos R

os”

A B

LANE

S Ca

rreter

a d’A

ccés

a la

Cos

ta Br

ava,

76 B

lanes

Es

tudi d

’Arq

uitec

tura

– Ur

banis

me –

Inter

iorism

e

Ja

ume

Frigo

la B

ourlo

n / a

rquit

ecte

▪ La constitució de la garantia a què fa referència l’article 107.3 (que seguidament es transcriu) és condició d’eficàcia de l’executivitat dels plans urbanístics derivats i dels projec