PLA DE MILORA DE L’ORIENTACIÓ EDUCATIVAxtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/... ·...

INSTITUT DEL VOLTREGANÈS

EQUIPS DOCENTS

PLA DE MILORA DE

L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA

1

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut del Voltreganès

c. Matagalls, 48 08508 Les Masies de Voltregà Tel. 93 8572672 Fax. 93 8572674 [email protected] http://www.iesvoltreganes.cat

PLA D’ACCIÓ DE MILLORA DE L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA

1

PLA DE MILLORA DE

L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA

Projecte inspirat en el curs de formació “l’orientació educativa: nucli d’aula, d’aprenentatge i d’acompanyament de l’alumne” Impartit als SSTT a la Catalunya central Direcció Laura Farró Gràcia Març-maig 2014

INDEX

A. el nostre centre pàg 2

Principis de centre pàg 4

B. narracions, imatges i sons del pla d’acció pàg 5

Marc conceptual pàg 6

Calendari inicial pàg 8

C. endrecem pàg 8

DAFO pàg 10

Model pedagògic pàg 11

Metodologia treball reunions pàg 12

D. concreció del pla de millora pàg 14

Temporització desplegament pàg 15

Orientació educativa pàg 16

E. visió actual del centre pàg 17

mailto:[email protected]

http://www.iesvoltreganes.cat/




2


A L’INSTITUT DEL VOLTREGANÈS

A. El nostre centre

Nom del centre: INSTITUT DEL VOLTREGANÈS Adreça: Carrer Matagalls, 48 08508 Les Masies de Voltregà www.iesvoltreganes.cat L’IES del Voltreganès és un centre de secundària creat el curs 2003-2004 amb una oferta inicial de primer i segon d’ESO i que ara oferta, completant tota la secundària, el batxillerat. A l’institut s’hi escolaritzen majoritàriament alumnes de les poblacions de Sant Hipòlit de Voltregà, Les Masies de Voltregà i Santa Cecília de Voltregà

Des del seu inici l’institut està format per un equip de professors compromesos amb un projecte educatiu de centre, que defineix una forma d’organització i unes línies pedagògiques que fan especial incidència en la formació integral de l’alumne/a en l’adquisició de coneixements, procurant potenciar la seva responsabilitat individual i col·lectiva i desenvolupar al màxim les seves capacitats intel·lectuals. A través d’un pla d’acció tutorial ben estructurat i dissenyat, fruit de l’experiència dels darrers

anys i de la confluència de les actuacions de la coordinació pedagògica, l’equip d’orientació educativa i les aportacions del projecte d’autonomia de centre resultant del pla de millora impulsat fa anys, el centre vol garantir un contacte continuat amb les famílies, per tal d’aprofitar els avantatges d’una acció educativa comuna. I per això en el marc de l’aplicació de les estratègies educatives promogudes pel pla esmentat , des de fa dos cursos l’acció tutorial s’entén com una actuació global de centre i es gestiona a partir de la intervenció directa de l’orientador educatiu com a tutor i de la figura del tutor individual. El treball en grups reduïts, la dedicació de l’equip docent i la coordinació pedagògica amb els centres de primària fan que el pas dels ensenyaments primaris als secundaris es faci sense trencaments.

TOTS JUNTS TREBALLANT PER CONSTRUÏR UN FUTUR MES SOLIDARI

Ju

nts su

me

m



www.iesvoltreganes.cat




3

El pla vol potenciar l’educació en valors i per això des de fa quatre cursos es complementa amb el projecte de suport conductual positiu que pretén inculcar els valors del respecte, la implicació, la urbanitat, la responsabilitat i l’empatia als nostres alumnes ( projecte somRIURE) L’horari dels alumnes va de les 8 del matí a les 14:35 amb agrupaments màxims de dues hores. Aquest horari compactat ens permet una distribució de les franges d’atenció als alumnes més ajustada als ritmes d’alta capacitat receptiva, que conflueixen a les primeres hores, per això a primer cicle hem distribuït les assignatures instrumentals a les primeres hores del matí i la tutoria i les assignatures amb un contingut menys instrumental, a les darreres hores. Aquesta distribució permet fer una atenció individual, per part de l’equip d’orientació educativa i professors especialistes, a aquells alumnes que tenen especials dificultats, sense interferir , per això, en el normal desenvolupament de l’activitat del grup classe: potenciant alhora l’excel·lència i paral·lelament l’atenció específica i individual amb l’objectiu que cada alumne/a progressi d’acord amb les seves possibilitats. Les sessions de classe són de 55 minuts. Aquesta modificació permet encabir en l’horari general, 30 minuts de lectura, amb el triple objectiu de fomentar la comprensió lectora, estimular el gust per la lectura i contribuir a l’assoliment d’estratègies per assegurar un bon nivell de lectura en veu alta, perquè entenem que la competència lectora és a la base de molts dels aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta. Pel que fa a les tutories, la concreció del seu horari en unes hores prefixades permet la intervenció de l‘equip d’orientació educativa, que de fet n’és el responsable pedagògic. Per segon cicle es reserva la tercera franja per fer-hi les assignatures instrumentals i així mantenir el projecte d’aula oberta que compagina






4

els ensenyaments a l’aula amb aprenentatges més professionalitzadors en un entorn laboral. Totes aquestes modificacions estan al servei dels principis que com a comunitat educativa hem definit i consensuat, i que des de sempre, hem volgut garantir com a servei públic que som:

1. Fomentar la cultura de l’esforç per assolir l’excel·lència sense desatendre els alumnes amb dificultats.

2. Aplicar totes aquelles estratègies que tinguin com a objectiu la motivació de tots els alumnes.

3. Fomentar un ambient agradable que faciliti les relacions interpersonals i la bona convivència al centre entre professors, entre alumnes i entre professors i alumnes.

4. Afavorir les condicions òptimes perquè tothom disposi de les mateixes oportunitats independentment de les situacions socioeconòmiqes, dels recursos i de qualsevol altre condicionant.

5. Fomentar el respecte per a qualsevol membre de la comunitat eductiva. 6. Fomentar tant l’autonomia personal de l’alumnat com el treball en equip. 7. Ser un centre inclusiu on tots els alumnes se sentin partícips assegurant el progrés

i resultats significatius de tots de forma equitativa. 8. Vetllar per cada alumne de forma personalitzada potenciant les seves capacitats

intel·lectuals per a l’adquisició de coneixements i responsabilitats individuals i col·lectives.

9. Gestionar de manera eficient, eficaç i efectiva els recursos del centre implicant tot el professorat i fent que cada professor se senti el centre com a seu.

10. Promoure el treball transversal dels departaments amb l’objectiu d’establir confluències en estratègies comunes que es concretin en accions encaminades a l’assoliment de les diferents competències bàsiques.

11. Aconseguir la confiança i implicació de tos els sectors de la Comunitat educativa en les tasques del centre.

Per tot plegat inmtenteml definir acuradament els objectius que curs a curs ens han de permetre anar avançant i creixent com a centre educatiu, essent ben conscients que ho hem de fer a poc a poc amb passos ferms, però segurs. Creiem que cal especificar on volem arribar i com hi volem arribar perquè, sabent-t’ho, tothom treballarà més a gust, sense ensurts, d’una forma tranquil·la i relaxada, compartint amb tota la comunitat la responsabilitat de fer avançar el projecte de centre i de cadascun dels seus alumnes Volem definir objectius ben ambiciosos i carregats d’optimisme i energia perquè així els resultats que anirem aconseguint s’ajustaran al desig que tots tenim de construir un centre diferent, ni més bo ni més dolent que cap d’altre sinó això: diferent, pensat per fer una tasca educativa gaudint de la feina tot i sent ben crítics amb els resultats, durs amb l’execució i exigents amb les responsabilitats de cadascú.






5

“Junts sumem” és el nom del pla individual de millora que hem proposat per a aquest curs i que de fet resumeix el desig de tota la comunitat educativa entorn a aquest projecte que vol fer del nostre centre un espai per aprendre a viure i a conviure. La fotografia de tots els alumnes de l’institut i tots els professors d’excursió a l’ermita de Sant Perpètua de Vespella el proppassat dia del dijous llarder ( febrer 2014) és la imatge més eloqüent d’aquesta proposta educativa que volem definir i consolidar.

B. Narracions, imatges i sons del Pla d’acció

Des de sempre els joves han patit la crítica dels adults i les comparacions generacionals els han pronosticat perspectives poc optimistes. Massa sovint pensem que el sistema educatiu predecessor era millor que l’actual. Quantes vegades hem sentit a dir que el PREU ( preparatori universitari) dels nostres pares era millor que el nostre COU ( curs d’orientació universitària) i aquest molt millor que l’actual batxillerat, perquè li atribuïm manca de polivalència i de rigor. L’escola, per a les classes modestes, va néixer de la necessitat de preparar bons treballadors i per això va orientar els seus esforços en

l’aprenentatge de la llengua i les matemàtiques, que de fet eren útils als interessos per aconseguir treballadors eficients capaços de comprendre missatges/ordres i calcular dades. La resta de formació , en arts, música i ciència es restringia a les classes més adinerades. La globalitat de la cultura es va sintetitzar pels pobres per fer-la més efectiva als interessos dels rics. Aquest planejament no pot subsistir en una escola democràtica i moderna, i malgrat que alguns ho volen veure d’una altra manera, la realitat s’entossudeix en l’evidència que cal canviar urgentment la noció tradicional d’intel·ligència ja que l’ésser humà té moltes més capacitats que la matemàtica o lingüística, com la corporal-cinestèsica, espaial, interpersonal, intrapersonal , naturalista....

L’INSTITUT,

UN ESPAI

PER APRENDRE A

VIURE I A CONVIURE

Esta juventud esta malograda hasta el fondo del

corazón.

Los jóvenes son malhechores y ociosos.

Ellos jamás serán como la juventud de antes.

La juventud de hoy no será capaz de mantener

nuestra cultura.”

Aquesta frase estava escrita en un vas d’argila trobat

a Babilonia (actual Bagdad) i té més de 4000 anys

d’existència.






6

Quants alumnes que difícilment superaven la química o les matemàtiques han estat músics celebres o artistes famosos ? .... i quants d’altres incapaços de declinar el rosa-rosae han esdevingut arquitectes importants o empresaris emprenedors ? Com podem explicar que alumnes amb dificultats d’aprenentatge siguin uns experts en les tecnologies de la informació, quan nosaltres ens hem de considerar, en molts casos, uns grans ignorants en aquesta matèria ? ELS PROCEDIMENTS I OBJECTIUS QUE JUSTIFIQUEN L’ACCIÓ EDUCATIVA, HAN DE CANVIAR, S’HAN DE MODIFICAR. La nostra tasca educativa és molt més complexa que la de fa uns anys. No n’hi ha prou d’ensenyar bé la nostra disciplina. Cal que siguem capaços d’orientar els nostres alumnes cap aquelles intel·ligències que els faran progressar com a persones en un marc molt ampli d’habilitats i que conflueixen en el que finalment en direm PLA DE VIDA o PROJECTE PERSONAL.

El marc conceptual i teòric que ens ha d’acompanyar en aquesta transició dels ensenyaments exclusivament propedèutics als aprenentatges autènticament significatius és l’indicat en el requadre anterior. Aquest nou model pedagògic es recolza en dos elements fonamentals. Per un cantó ens cal modificar les estratègies de treball individual cap a noves formulacions compartides (model de treball d’equip orientador – comunitat educativa enlloc d’individualitats-) i d’altra

L’orientació educativa

Nucli d’aula, d’aprenentatge id’acompanyament de l’alumne

CURS FORMACIÓ 2013-2014

Formadora: Laura Farró






7

banda ens haurem d’habituar a un model didàctic capacitador on es planifiquin aprenentatges autènticament significatius basats en models didàctics afavoridors del procés autonomitzador de l’alumnat, amb estratègies educatives de seguiment didàctic que facilitin l’acompanyament de l’alumne/a en aquest procés. Un model orientador que incorpori els criteris d’un bon aprenentatge:

SCAP Significativitat: aprenentatges que s’aprenen de veritat perquè l’alumne/a en

descobreix l’autèntic significat. L’aprenentatge evoluciona des de la part memorística del cervell a la cognitiva

Comunicació: la significativitat sols s’assoleix si s’assegura la comunicació entre l’alumne/a i el professor. Les estratègies basades en l’ensenyament de càtedra ja no són vàlides avui dia. Cal que l’ensenyament sigui dinàmic i compartit entre iguals.

Acció: la comunicació comporta dinamisme i acció educativa. Els grups cooperatius aprenen d’ells mateixos i progressen. El model de pissarra de guix és antiquat. La distribució de les aules s’ha de modificar en funció d’aquest nou model

Projecció: L’acció i realització de les activitats demana establir enllaços - projeccions- amb el món professional i personal.

Un centre educatiu és una institució que creix i es fa a si mateixa dia a dia. La millora és una necessitat intrínseca del seu propi funcionament. En aquest procés d’evolució sistemàtica cal sempre l’embrió d’un equip impulsor amb el doble objectiu de formar-se i metoditzar les estratègies que serviran per promoure la reflexió entorn als elements de millora que finalment esdevindran els components del projecte global d’actuació que haurà de servir d’estímul a tot el claustre de professors. Inicialment un equip de centre participa en la formació planificada pel Departament d’Ensenyament amb el títol “orientació educativa: Nucli d’aula, d’aprenentatge i d’acompanyament de l’alumne “, que té per objectiu consolidar els aspectes més teòrics relacionats amb la orientació tutorial. Dos membres de l’equip directiu – coordinador pedagògic i director-, un orientador i un professor han format part d’aquest equip. De la formació n’han après el marc teòric i la metodologia que els ha de servir per iniciar el procés de confecció del pla de millora. A aquest l’anomenem primer nivell d’actuació.

El segon nivell d’actuació ha estat en l’àmbit de l’equip directiu que ha identificat els objectius de millora i n’ha delimitat l’abast i concretat les possibilitats considerant la realitat del nostre centre. Posteriorment s’ha constituït un tercer nivell de treball. Alguns caps de departament s’han incorporat a les feines de redacció del projecte. L’objectiu d’aquesta intervenció és difondre el model orientador après al primer nivell, crear opinió i copsar aportacions des d’altres perspectives, més lligades directament al treball diari de tot l’equip de professorat. Els caps de departament han inclòs en l’ordre del dia de les seves respectives divisions la proposta de pla d’acció de millora i la definició dels trets i objectius bàsics del projecte. Mitjançant el “google drive” s’ha construït un primer esborrany que ha generat l’inici de la redacció del projecte.






8

CALENDARI ACTUACIONS PREVIES PER ELEBORAR EL PROJECTE PRIMER NIVELL Activitat de formació: Març: 11,18,25 /Abril: 1,8,29 /Maig: 6 de 15:30 a 18:00 SEGON NIVELL Treball equip directiu: 5 de maig i 12 de maig TERCER NIVELL Treball equip impulsor: 14 i 21 de maig ( preparació reunió equip tercera fase) Treball equip tercera fase:16 i 23 de maig Inici redacció del projecte: setmana del 26 al 30 de maig Finalment caldrà presentar el projecte en un claustre de professors i aprovar-lo en un Consell Escolar.

C. endrecem

En primer lloc cal que definim l’objectiu ( visió i missió) del pla d’acció de millora de l’orientació que proposem: Visió Volem modificar el funcionament de les reunions d’equip docent per transformar-les en un espai de treball que serveixi als objectius del centre i alhora faciliti el treball diari de cadascun dels professors, amb una mirada posada en el pla de millora personal de cadascun dels alumnes i el desig de modificar sinergies que ens serveixin per transfigurar el model actual a un altre més harmonitzat amb les necessitats i les expectatives dels nostres alumnes i les seves famílies. La nostra visió de l’equip docent reeixirà quan el professorat percebi la reunió, no com una obligació que forma part del seu horari de permanència sinó com una oportunitat que fa lluir la seva activitat com a docent Misió ens agradaria transformar els equips docents en autèntiques reunions de treball on d’una forma sistematitzada es tractin els temes relacionats amb els procediments d’ensenyament aprenentatge, que alterin positivament les dinàmiques de treball en cadascun dels grups del nostre centre:

1. implementació i avaluació conjunta i coherent de les accions educatives 2. .planificació del treball coordinat i coherent de la intervenció educativa a través

del disseny de plans de millora individuals i sobretot grupals, incorporant l’avaluació com a instrument de millora i contrast a partir del desplegament per competències a les diferents assignatures i del treball interdisciplinar i transdiciplinar.






9

3. Creació d’instruments que serveixin per assegurar l’acompanyament dels alumnes durant tota l’escolarització. Definició d’un protocol d’identificació que ens serveixi per establir i identificar els aspectes més rellevants del pla de millora personal de cadascun dels alumnes: el pla de vida al centre.

El centre ve d’un procés llarg d’adaptació d’estratègies de millora que progressivament han anat introduint aspectes, potser inconnexos, al projecte educatiu general. Ara volem inserir en aquest conjunt de propostes una metodologia que ens permeti donar coherència a tot el pla de funcionament de centre i ens serveixi alhora per redefinir-lo i orientar-lo. Un primer pla de millora ( cursos 2005-2008) va generar diversos projectes:

pla de suport conductual positiu

pla d’escola verda i educació medioambiental

projecte de mediació escolar Finalitzat el pla de millora el centre va confeccionar una DAFO ( curs 2008-2009) molt ampliada que va generar la definició d’estratègies a seguir, la redacció de la visió general de centre i la missió. Aquest procés va confluir finalment en el consens entorn a onze principis bàsics , distingits com a objectius irrenunciables de la nostra activitat educativa. Algunes activitats del PAC estan directament lligades a l’objectiu de fomentar l’orientació dels alumnes cap al seu procés d’autonomia personal:

Full de control de deures. Activitat dirigida a racionalitzar el treball dins i fora del centre

Assemblea de Delegats: activitat adreçada al foment de l’evolució dels estadis morals dels alumnes, i pensada per fomentar els valor democràtics i l’assertivitat

Premis d’excel·lència: activitat pensada per afavorir el reconeixement de les habilitats dels alumnes en tots els àmbits d’intervenció en un centre educatiu.

Pla de suport conductual positiu. Estratègia tutorial que fomenta la convivència entorn valorant els factors que fomenten el respecte, la implicació, la urbanitat, la responsabilitat i l’empatia.

Definició de protocols d’actuació. Per identificar els fluxos d’informació i els mecanismes de de funcionament relacionats amb tots aquells aspectes que es tracten en l’acció tutorial

El curs 2011-2012 el centre va decidir transformar la doble turoria ( un tutor per grup i la intervenció a l’hora de tutoria de l’orientador conjuntament amb el tutor) a la tutoria individual. Aquesta modificació va requerir

Delimitació específica de les funcions del tutor acadèmic, tutor tècnic i tutor individual

Confecció d’una guia específica d’intervenció individual Confecció d’un model d’acte per facilitar el treball dels equips docents

Un cop experimentat aquest nou model i aprofitant la modificació de l’horari cap a un de singular intensiu, es va proposar, finalment, efectuar el pas definitiu i fer confluir la figura d’orientador educatiu i tutor. Enguany les tutories de grup les porten a terme els orientadors del centre. La resta de professors fan de tutors individuals i s’ocupen d’un grup reduït d’alumnes, amb l’assessorament de l’orientador que és qui presideix l’equip docent.






10

Hi ha una colla de fortaleses que hem de considerar

Ge

ne

rals

Equip directiu sensibilitzat vers la importància de l’orientació en el progrés acadèmic i personal

Departament orientació amb dotació suficient: tres orientadores, un educador i un vetllador

Seminari coordinació primària secundària

Programa i-educació

aula aprenentatge acompanyament

Tutoria grupal per nivells a càrrec de l’equip d’orientadors/es

pla de suport conductual positiu

desdoblaments a les matèries d’experimentals, ciències i tecnologies, i anglès

pla d’acció tutorial

pla d’impuls a la millora ( PIM)

USEE

Programa de diversi- ficació curricular ( aula oberta)

Activitats extraescolars d’estudi assistit

Treball cooperatiu

Pla de lectura

Educat 2.0

Tutoria individual

USEE

orientació alumnat amb risc de no graduació

orientació pas 3r a 4t ESO en tria d’optatives

orientació quart d’ESO

mediació escolar

pla d’acció tutorial

I també factors interns i externs que actuen com afavoridors o perillosos:

Positiu Negatiu

FO

RT

AL

ES

ES

Tutoria individualitzada

Pla d’acció tutorial

Bons resultats acadèmics

Recursos suficients

Bon ambient de treball

Ingrés vocacional al sistema

Plantilla consolidada

Capacitat de gestionar projectes innovadors

Equip Directiu motivat DE

BIL

ITA

TS

Complaença en els resultats

Manca de motivació personal

Resistència al canvi

Poca receptivitat a la formació externa

Deficient marc teòric

Poca convicció en la necessitat de provocar canvis

FA

CT

OR

S

INT

ER

NS

OP

OR

TU

NIT

AT

S Debilitament de factors externs

distorsionadors

Col·laboració de l’AMPA

Posicionament estratègic afavoridor

AM

EN

AC

ES

Risc de canvi a l’entorn

Competència poc lleial

Col.laboracions divergents amb els centres de primària

Substitució del concepte d’implicació pel de submissió

FA

CT

OR

S

EX

TE

RN

S






11

Tot i disposar d’aquestes fortaleses envers l’orientació educativa tenim molt clar, com indicàvem a l’inici d’aquest apartat, que és necessari millorar el funcionament i organització dels nostres equips docents per aconseguir reeixir en l’objectiu de transformar procediments que finalment esdevinguin eficaços a l’hora de convertir el nostre centre en un centre autènticament orientador.. Per aquesta raó, el nostre pla d’acció de millora es situa en l’àmbit indicat en el requadre. Volem que els equips docents

esdevinguin més orientadors i participatius. La nova organització dels equips docents estarà basada en un model pedagògic orientador centrat en les tres A:

Aula Aprenentatge Acompanyament

aula aprenentatge acompanyament

desenvolupament d’una visió i acció d’aula com-partida

disseny de models didàctics afavoridors del procés autonomitzador de l’alumne

creació d’instruments peda-gògics d’acompanyament

graelles de seguiment (annex1)

document/model acta (annex 2)

pla de suport conductual (annex 3)

planificació activitats

transversalitat interdisciplinar

treball per competències

definició aspectes formals

planificació models exàmens competencials ( substitució proves qualitat)

identificació metodologies en la línia del model SCAP ( mètodes de gestió de la informació, esquemes, VGouin, úbriques).Taxonomia de Bloom

pla de lectura

bones pràctiques internes i externes

full tutoria individual

(annex 4)

protocol identificació pla de millora personal (per elaborar)

seguiment d’alumnes

full de control de deures (annex 5)






12

Endrecem bé .............................. ......................METODOLOGIA DE TREBALL

1. lloc i horari 2. desenvolupament de les reunions 3. criteris d’eficiència

1. lloc i horari. Les reunions d’equip docent s’han de realitzar en un lloc que permeti el treball d’equip. Sempre el mateix lloc. És important que el professorat hi estigui còmode i que es disposi d’infraestructura que permeti un treball fluid. Així per exemple, no estaria malament que es disposés de pantalla, ordinador i connexió a la xarxa. Un portafolis gran o una pissarra vileda poden ser uns substituts adequats, tot i que valdria la pena fer l’esforç a l’hora de planificar inversions. La durada de la reunió no ha de ser superior a 30 minuts. Podem utilitzar la mitja hora de lectura que es fa abans del primer pati. Cada dia de la setmana la mateixa convocatòria:

CICLE DIA CURS

primer cicle dilluns dimarts dimecres

1 ESO 2 ESO 3 ESO

cicle superior i batxillerat

dijous divendres

4 ESO BATXILLERAT

La reunió tindrà una convocatòria prèvia tot i que tothom sap genèricament quins temes s’hi tractaran. Primera setmana de cada mes............... aula Segona setmana de cada mes.............. .aprenentatge Tercera setmana de cada mes............... acompanyament O setmanes alternatives si la corresponent és festa o no es pot fer. Sols indiquem tres sessions perquè malgrat que un mes té de mitjana 4,5 setmanes sempre hi ha festes i esdeveniments diversos que en disminueixen l’extensió. Imaginar unes 30 sessions d’equip docent al llarg del curs és força versemblant. 2. desenvolupament de les reunions: què entenem per una reunió eficient ? La resposta és fàcil, l’execució difícil. Una reunió eficient és aquella que es fa ràpida, tot i que s’hi assoleixen acords, i que ens aporta estratègies i eines que ens serveixen per disminuir l’estrès de la nostra feina i millorar-ne l’excel·lència. En definitiva que ens facilita el nostre treball. Proposem emprar la metodologia cooperativa, que volem pels nostres alumnes, per enfocar les reunions d’equip docent. Per això , malgrat que l’orientador educatiu actua com a pal de paller convindrà definir de quina manera cadascun dels membres de l’equip docent ocupa en un moment o altre una de les responsabilitats, i seguint en tot moment fidels als cinc elements primordials de la filosofia cooperativa: a. Interdependència positiva. Saber l’objectiu de grup, de forma molt clara i definir els esforços que cada u ha de fer i pot fer per l’equip






13

b. Responsabilitat individual i de grup. Cada membre és responsable de la part del treball que li correspon. c. Interacció estimuladora. Evitant que cap membre pugui monopolitzar la sessió d. Pràctiques interpersonals i grupals imprescindibles. Distribució de responsabilitats/rols compartida, sense que ningú en defugi e. Avaluació de l’equip Convindrà en un primera sessió definir quins són els rols imprescindibles per assegurar el bon funcionament de la sessió: orientador, coordinador, dinamitzador i secretari, ...i explicar què s’espera de la reunió. 3. però com podem aconseguir reunions ben eficients ? Hi ha quatre fases en qualsevol reunió i a cada una se li ha de prestar atenció i s'ha de prendre seriosament perquè el maneig d'una bona reunió està críticament lligat a la participació. Les reunions determinen que un grup de treball pugui o no realitzar les coses, resoldre problemes, manejar-se de manera que promogui un sentiment d'inclusió i seguretat en els participants i que creï un sentit de comunitat.

objectiu criteris responsable i indicadors

planificar la reunió

definir objectius

planificar ordre del dia en grup reduït

identificar tasques o informacions prèvies i necessàries

decidir qui cal que hi sigui present

signar l’acta de la reunió ori

en

tad

or/

a

ed

uca

tiu

/va

número d’actes signades

organitzar la reunió

control puntualitat

regularitzar el temps

apuntar i controlar assistents

assegurar la confortabilitat de l’espai

trobar elements puntuals de distensió c

oo

rdin

ad

or/

a

full control assistència sumari de temps ( full de control de la durada, ora

d’inici i de finalització de la reunió)

dirigir la reunió

proposar acceptació ordre del dia

mantenir les discussions amb cordialitat

evitar monòlegs i repartir el temps d’intervenció

resumir les aportacions

fomentar la participació

promoure nous lideratges din

am

itzad

or/

a

número d’ordres del dia modificades enquesta de satisfacció dels participants (caldrà explicitar el grau

d’assoliment dels objectius indicats en els criteris)






14

donar seguiment a la reunió

recopilar tota mena de retroalimentació per part del grup

fer els seguiment dels acords presos

resumir la reunió

redactar l’acta i fer-la signar a l’orientador s

ec

reta

ri/a

número d’acords presos

D. Concreció del pla d’acció de millora

Cal que l’equip dinamitzador transfereixi el marc teòric del model pedagògic orientador per assegurar el desenvolupament del pla de millora , per això es necessari que vetlli els aspectes següents:

o Vetllar perquè els Equips docents, Departaments Didàctics, Equips de tutors Introdueixin la metodologia SCAP i els continguts del pla d’acció en les programacions .

o Vetllar perquè l’Equip Directiu tingui en compte evidències – horaris, espais , documents, etc.-- sobre l’estat de la qüestió abans d’iniciar el procés i reculli els resultats de l’avaluació per observar el procés i contrastar l’abans i l’ara

o Vetllar perquè l’equip directiu Institucionalitzi els espais i temps docents, les matèries, els recursos i els instruments de treball eficaços creats durant el procés de millora

L’equip impulsor ampliat, i de fet l’equip de caps de departament hauran de procurar que el pla sigui difós a tot el claustre de professors. Les reunions de Departament són una eina potent i eficaç per transmetre tota la informació. La temporització del desplegament del pla de millora podria seguir una dinàmica com la indicada a continuació:

ACCIÓ EQUIP metodologia responsables

presentació pla de millora claustre de professors

power point explicació

equip impulsor

aprovació pla de millora consell escolar power point explicació (juliol)

equip directiu

marc teòric del pla de millora de l’orientació educativa (PMOE)

equip docent de centre

documentació formació

equip impulsor formador ??

metodologia cooperativa equip docent de centre

documentació centre

equip orientador

PMOE/APRENENTAGE identificació instruments pedagògics 1

reunió Departaments

brain storming caps departament

PMOE/APRENENTAGE identificació instruments pedagògics 2

equip docent específic

representant departament

professors especialista






15

ACCIÓ EQUIP metodologia responsables

PMOE/AULA reconeixement graelles/metodologia de treball PSCP i planificació activitats


PDI orientadors

PMOE/ACOMPANYAMENT 1 descripció projectes PIM projecte AO


coordinació pedagògica

PMOE/ACOMPANYAMENT 2 plans individuals tutoria individualitzada model pla de millora personal ( identificació de criteris i elaboració del pla)


brain storming orientadors

reunions orientadores aula

equips docents específics primera setmana de mes

reunió orientadors

reunions orientadores acompanyament

equips docents específics segona setmana de mes

reunió orientadors

reunions orientadores Aprenentatge

equips docents específics primera setmana de mes

reunió orientadors

avaluació pla de millora equip docent de centre

enquestes satisfacció professors alumnes

direcció

Gris: activitats prèvies

Verd:: activitats preparatòries curs ( 1-15 de setembre)

Blau: experimentació pla de millora en l’orientació educativa

Blanc: final de curs / avaluació pla En definitiva els criteris i indicadors en sintonia amb la metodologia indicada al curs de formació en orientació s’han d’ajustar als conceptes següents:

o Criteris: aspectes que es pretenen avaluar. Aspectes que es concreten a partir de determinar quins són els trets que ha de tenir una acció o pràctica educativa per ser considerada de qualitat

o Indicadors: conformen les variables mesurables relacionades directament amb el criteri. Es mesura qualitativament el grau d’acompliment del criteri.






16

ORIENTACIÓ EDUCATIVA:

PROPOSTA MILLORA DEL FUNCIONAMENT DELS EQUIPS DOCENTS

CRITERIS D’ORIENTACIÓ EDUCATIVA

INDICADORS AVALUACIÓ

els equips docents orienten les accions educatives cap a la realització del pla de vida dels alumnes

les activitats de l’equip es plantegen segons la concepció pedagògica de les tres A

aula: valoració graelles

acompanyament: valoració del professorat entorn la utilitat de la reunió a l’hora d’atendre les famílies

aprenentatge: producció de proves competencials.

protocol d’identificació pla de millora personal

les activitats dissenyades fan de la participació activa en els equips docents l’eix del disseny dels aprenentatges dels alumnes

planificació activitats interdisciplinàries

( modificació proves qualitat)

disseny d’activitats SCAP

( quantificació producció de rúbriques p.e)

els equips docents planifiquen accions de manera coordinada per la millora educativa

reunions més efectives i que s’identifiquen com a sessions de treball

enquesta de satisfacció

identificació d’objectius de millora compartits

volum treballs interdisciplinars

les accions educatives s’avaluen conjuntament

quantificació accions educatives definides al llarg del curs

la implementació compta amb un calendari i amb una sistemàtica

compliment del calendari i quantificació del total de sessions

els equips docents adopten forma interactiva d’equip

els participants comparteixen un llenguatge comú per construir un discurs propi i un interès en objectius que els impliquen

identificació bones pràctiques

redacció document aspectes formals

els resultats del treball en equip es recullen en un document i indiquen el progrés i enriquiment

número d’actes d’equip

les conclusions de l’equip són compartides i

enquesta de satisfacció

les sessions d’equip docent serveixen per fomentar el sentiment de pertinença

valoració de l’actuació circular dels rols en l’equip docent






17

E. visió actual del centre

més que definir en imatges la situació actual del nostre centre potser és més oportú emmarcar-lo en la conjuntura actual del nostre sistema educatiu. La reforma educativa impulsada per la LOGSE l’any 1990, no ha anat a parar a un sac foradat, tot al contrari. Les modificacions que aquesta llei va incorporar al sistema educatiu han estat importantíssimes, i molt més si considerem la llei que va derogar: la llei general d’educación ( la coneguda popularment com la llei Villar, en referència al nom del ministre que la va promulgar). La LOGSE va introduir en el sistema educatiu una visió constructivista i una

nova metodologia de programació i d’avaluació, a més de modificar les edats d’escolarització i la distribució dels cicles. Per primera vegada es va parlar de programar considerant no tan sols els conceptes sinó també els procediments i les actituds. Una excessiva optativitat i l’estrès aportat per una organització dels temps excessivament exigent ( horaris nous per trimestre, modificació del concepte d’aula/grup per aula específica, excessiva mobilitat dels alumnes, excessiva optativitat sense criteris orientadors...), ha obligat a anar introduint modificacions a aquesta reforma.. El canvi, però, ha arrelat en el professorat la metodologia que l’impregnava, i ara ningú es planteja dissenyar una unitat didàctica sense considerar l’avaluació dels conceptes, procediments i actituds. Tot una evolució.. però.... paral·lelament, al llarg d’aquests anys la societat també ha anat canviant , a un ritme vertiginós i profund, fent trontollar els valors que fins llavors s’havien considerat intocables. La transformació del model de societat ha estat tan important que ens ha agafat a tots desprevinguts, descol·locats. Els






18

pares/mares han perdut el rol que durant anys havien representat i, desorientats han dipositat totes les esperances en el sistema educatiu, esperant-ne una resposta i una solució, que en no assolir-se s’han transformat en decepció bel·ligerant i fins i tot

menyspreu. La desorientació de tots plegats és tan gran que el fracàs de tot el sistema era una crònica anunciada. Per acabar-ho d’embolicar sols calia una evolució tecnològica sense

precedents, que ha convertit mols continguts educatius en obsolets i molts valors en anècdotes, en poc temps, modificant dràsticament els interessos dels nostres alumnes. Els informes més rellevants han evidenciat la necessitat d’un canvi. El fracàs escolar és una realitat tan evident que Europa es planteja un pla per resoldre’l. Ç però el problema quin és ?........................el problema és la solució, com sempre !! els nostres alumnes són molt diversos, com diversa és la nostra societat. A les escoles s’hi reprodueix la desigualtat d’aquesta societat cada vegada més polaritzada i a mesura que passa el temps l’escola deixa de ser aquella institució que fomentava l’ascensor social. L’educació es fragmenta. És com la imatge del rellotge de sorra, dos recipients escanyats. Uns alumnes que excel·leixen ( nivell alt i molt alt) i us altres que fracassen ( mitjà baix i molt baix). Les metodologies s’han de modificar, perquè aquesta situació no pot perdurar. Ens cal una escola que eixampli el coll oprimit. No cal renunciar a l’excel·lència sinó que cal transvasar els alumnes del recipient del fracàs al de l’èxit.

La Comisión Europea (CE) se ha propuesto reducir la tasa de

abandono escolar temprano por debajo del 10% y conseguir que

el 40% de los jóvenes alcancen el nivel de educación superior

para el año 2020. Así lo ha hecho público, el pasado 31 de

enero, a través de un comunicado, bajo el título Abordar el

abandono escolar temprano: una contribución clave a la agenda

Europa 2020, donde describe el panorama del abandono escolar

en toda Europa, las causas principales de este problema y los

riesgos que implica para el desarrollo económico y social de los

países. Tal y como se cita en el comunicado, "el abandono

escolar temprano representa oportunidades desaprovechadas

para los jóvenes y una pérdida de potencial social y económico

para la Unión Europea en su conjunto".






19

i això ho podem fer aprofitant la mateixa diversitat que tenim, i que en si mateixa és extraordinàriament rica. Hem de passar de la imatge del rellotge de sorra a la del rombe,

eixamplant el que abans era un coll escanyat i fent que cada vegada hi hagi més alumnes que assoleixin les competències bàsiques. En definitiva fer de la informació coneixement. El nostre centre té clar que vol treballar per aquest 90% dels alumnes que trobem a la base de la piràmide, perquè aquesta és l’única forma d’aconseguir fer de la nostre feina una vocació i del nostre treball una eina tenaç i potent per contribuir en la construcció d’una societat justa i solidaria que evolucioni cap un futur millor on tots hi tinguem cabuda. El potencial social dels nostres joves és incommensurable i sols cal que hi

creguem per aconseguir la transformació que ens ha de treure del desànim, com a societat, i de la desorientació com a professionals.

Educar

és facilitar les

condicions perquè

els nostres

alumnes puguin

ser qui ja són



PLA DE MILORA DE L’ORIENTACIÓ EDUCATIVAxtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/... ·...

Documents

Transcript of PLA DE MILORA DE L’ORIENTACIÓ EDUCATIVAxtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/... ·...