pla de participació de l’ateneu popular de ponent · pla de participació de l’ateneu popular...

pla de participació de l’ateneu popular de ponent

resultats de la fase de diagnosi

document elaborat per núria morralmariona lladonosaagost-setembre de 2010

amb el suport de

índex

el projecte: Antecedens i justificAcó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

les enquestes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

els questionAris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

les entrevistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

els tAllers de diAgnosi pArticipAtivA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

pro

jecte del pr

océs per

a l’elabor

ació d

el pla de participació

de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t3

antecedentS i JUStiFicació

l’any 1979 es constitueix l’ateneu popular de ponent, neix en el context de la reivindicació del denominat Clot de les Granotes, un espai d’un barri de lleida en que els seus veïns i veïnes reivin-dicaven un espai públic enfront la construcció de pisos que s’hi havia previst. aquesta lluita veïnal durant l’any 1977, en context de transició i primeres eleccions democràtiques, va ser un moment històric per a la ciutat i d’on va sorgir la idea de creació de l’ateneu. aquests fets i el context històric no són gratuïts i marcaran significativament la tasca de l’entitat i la seva rea-litat organitzativa i motivacional en pro la comunitat, d’opció catalanista i democràtica.

Cal tenir present que en el context polític del moment (primeres eleccions democràtiques l’any 1977, aprovació de la Constitució l’any 1978, primeres eleccions municipals a lleida 15 dies abans de la presentació pública de l’ateneu com a projecte de ciutat, referèndum de l’estatut d’autonomia l’any 1979 i primeres eleccions al parlament català l’any 1980) l’ateneu popular de ponent era una experiència fortament marcada pels canvis polítics i socials que es vivien.

l’ateneu així doncs va néixer amb la voluntat d’impulsar un espai d’accés a la cultura, que fes i permetés als lleidatans i lleidatanes més capaços de construir una ciutat en un clima de diàleg, soli-daritat i d’esperança. es cercava acostar i promoure la cultura entre el poble, i evitar l’elitització de la cultura. els eixos principals en que es basaven els seus estatuts eren:

1 . promoure i divulgar la cultura en tots els ambients2 . estimular el coneixement de les obres i manifestacions de qualsevol mena fetes a lleida

o pels seus ciutadans3 . impulsar la creació i l’intercanvi de l’experiència cultural4 . Cooperar a l’educació popular permanent, fomentant el diàleg, la ciutadania, la frater-

nitat, la convivència social, el respecte mutu i la culturalització i humanització de l’oci

l’ateneu va començar impulsant activitats ben diverses acord també a les necessitats cultu-rals de la ciutat desateses en un context de democràcia tan recent i en un procés de recom-posició social de les entitats culturals, així com de la recuperació de la identitat nacional integradora i plural. per aquest motiu, l’ateneu va exercir durant anys d’espai dinamitzador de la ciutat, es pot dir, que de regidoria de cultura informal que responia a la demanda social existent. seguint doncs aquesta voluntat de cultura d’abast popular de qualitat es van co-mençar a dur a terme iniciatives com la coral, la secció d’excursionisme, el Coneixes la teva ciutat? (visites guiades per la ciutat on es difon la memòria històrica de diversos punts de lleida), participar en les carrosses de festa Major des de l’espai més artesanal, la secció de festes populars. i de gran importància la secció de debats per tractar temes d’actualitat, les tertúlies, cicles temàtics anuals, concerts a l’aire lliure, cinema, escoltes catalans, etc. en general un fogar d’iniciatives en un moment de molta dinamització social ja que en els seus primers anys de vida ja comptava entre 300 i 400 socis/es. amb la compra del nou local es va passar de 500 a 1.000 socis/es ràpidament.

en aquest primer període doncs, va prevaldre un projecte global basat en la mentalitat de tirar endavant ciutats democràtiques que esborressin la petjada franquista potenciant una estructura cultural democràtica, la cultura popular catalana, la cultura obrera i la promoció de la solidaritat en pro la transformació social. fins a finals dels anys 80 es va treballar en aquesta línia amb gran participació, tanmateix als 90 es comença a observar un canvi en els interessos de la seva manera de fer, aquests canvis estan estretament vinculats a un procés que s’observa al conjunt de les entitats i de la mateixa societat: la professionalització de la cultura, la competició entre productes públics i privats, una pèrdua de l’interès en el treball de línies de marc de pensament, debat i compromís civil entre els socis i es comença a de-manar cada cop més activitats concretes i lligades a àmbits específics. aquest segurament és un fenomen lligat a un canvi polític i social que s’observa arreu: els ciutadans i ciutada-nes passen a convertir-se en clients-consumidors. i en el sí d’aquesta lògica, és normal que proliferin grups d’interès que redueixen la seva acció col·lectiva a conflictes polítics sobre la distribució o be que es passa a promoure exclusivament interessos específics, que suposen una fragmentació de la vida pública. en el món de les entitats això es tradueix en que cada vegada més interessen els productes concrets i comença el fenomen de socis per activitats que apareixen i desapareixen segons cursos i programacions.

la importància d’aquests antecedents té molt a veure amb la realitat de l’entitat 30 anys després de la seva creació. es subratlla aquesta tendència amb la realitat actual, i es troba la necessitat de repensar l’entitat a través de la recuperació d’objectius de treball comunitari que impliquin als socis/es més enllà d’activitats concretes, des de la participació activa i dinàmica a l’entitat. la xarxa associativa continua sent l’espai més directe on les persones poden expressar-se amb major intensitat i és en aquesta línia on l’ateneu vol reconduir la seva

pro

jecte del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t4

forma de vincular els seus socis en un projecte que sumi. a dia d’avui l’entitat compta amb uns 1.500 socis/es, observant que un centenar participen activament de l’entitat i entre dos i tres centenars que ho fan en activitats concretes.

amb la convicció que l’ateneu és un espai de formació d’habilitats cíviques i de desenvo-lupament de recursos facilitadors de participació. però sabent que no és fàcil promoure i organitzar la participació i aquesta exigència és un repte per a tots; de més a més que no tothom vol participar de la mateixa manera, aquest projecte té la voluntat de diagnosticar participadament amb els seus socis i sòcies, l’estat actual de l’entitat. un cop realitzat l’auto-diagnostic es vol vertebrar una proposta d’acció a través del pla de participació que permeti millorar la capacitat de dur a terme el projecte de l’ateneu acord als seus objectius i voluntats i a favor de continuar apostant per la seva tasca democratitzadora també en l’àmbit intern; i apuntant les fórmules que permetin treballar la qüestió de la vinculació, implicació i compro-mís dels socis/es amb l’antecedent ja esmentat de les actuals formes de participació. aquest projecte és d’especial interès a l’entitat ja que mai s’ha comptat amb un pla estratègic, ni de comunicació per articular la seva tasca. la voluntat de tirar endavant un pla de participació rau en crear un document marc que serveixi per planificar i impulsar la participació a l’ateneu a mode de full de ruta per definir objectius i propostes estratègiques d’actuació.

tanmateix, des de l’equip director de l’entitat es comparteixen certes intuïcions importants en quant a la realitat de l’entitat, i acord a les voluntats de transformació que experimenta a dia d’avui. són percepcions interessants a tenir en compte en aquesta proposta, que ja donen llum a algunes de les qüestions que possiblement vertebraran l’espai de debat i propostes que en derivi.

en quant a participació pluralel lligam intergeneracional va ser un problema generalitzat des del principi, costava lligar els grups de joves amb la resta de l’estructura. sobretot perquè la generació que va iniciar el projecte de l’ateneu està molt marcada per un tarannà i un context sociopolític determinat. aquesta situació es constata també a dia d’avui: el recanvi generacional i la incorporació de la gent més jove és un dels reptes al que fer front. aquest és un dels debats importants del conjunt d’ateneus de Catalunya: com engrescar la gent jove?

un altre dels objectius en quant a participació plural de l’entitat és la incorporació de persones nouvingudes al projecte de l’ateneu. es considera que el tarannà de l’entitat i la seva proposta pot engrescar i ser d’interès a les persones nouvingudes com a espai de participació a la ciutat, identitat i desenvolupament comunitari. tanmateix s’apunten alguns recels interns sobre quina fòrmula adoptar en aquest sentit.

• es creu que cal obrir l’ateneu a noves formes o vies de participació més flexibles que no passin necessàriament pel tenir que ser soci i estar integrat en una secció. aquest és un element important d’anàlisi i treball en aquest projecte.

en quant a quin tipus de participació es dónaCom s’han apuntat als antecedents i justificació del projecte, cada cop més els socis i sòcies participen en activitats concretes i àmbits específics. es voldria que les seccions estigues-sin més implicades a la junta de manera activa, i implicar de manera activa a persones que participen tan sols d’una secció i no del projecte global de l’ateneu. en aquest sentit, s’ha començat a treballar potenciant activitats conjuntes de seccions per a facilitar-ho, però hi ha dificultats en vertebrar aquest projecte més global.

• les seccions potser s’haurien de repensar en relació als seus projectes i el seu finança-ment actual. l’encaix del model organitzatiu al model econòmic és important com a plantejament estratègic.

• les dinàmiques de les seccions són irregulars, costa competir amb productes culturals com els que ofereix l’imac (institut Municipal d’acció Cultural) per posar un exemple, per tant, l’objectiu i voluntat és treballar de nou per una altra via en pro la socialització de la cultura, difondre i promoure el debat ciutadà i cívic, etc. a nivell d’equip directiu és té força clar que això és tracta d’una idea força, però costa de fer arribar i promocionar aquest missatge a la junta (i per tant a les seccions).

• la gent que utilitza l’ateneu l’entén més com un local social i menys com un espai de participació cívica, això és a causa de la lògica de l’ateneu com a ofertora d’activitats. abans però no era així, l’ateneu es va impulsar com a espai de dinamització social, cultural i política (independent).

pro

jecte del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t5

en quant al paper de l’ateneu a la ciutat• l’ateneu ha treballat molt en temes de ciutat, una ciutat de 16 barris i sobre uns 137.000

habitants actualment. ara, paral·lelament a aquesta línia de treball, vol augmentar el seu paper al barri i les relacions amb agents del barri. per exemple amb l’escola, amb qui s’ha intentat contactar però són poc receptius. es considera que es tenen uns espais i serveis que poden servir com a equipaments del barri o equipaments polivalents.

en quant a l’equipament de l’ateneu• algunes activitats requereixen d’algun equipament actualitzat, s’està analitzant la

reforma que es farà de l’espai, condicionament del gimnàs, l’espai de les carrosses s’ha de millorar i es té en ment convertir-lo en un espai pel barri que permeti fer-hi activitats com una biblioteca o espai polivalent.

en quant als canals de comunicació i d’informació:• pel que fa la comunicació és compta amb un butlleti informatiu, plana web (www.ate-

neulleida.com), la revista Ressò que publiquen trimestralments i alguna publicació espo-ràdica. a nivell intern tenen cartelleres informatives) i si s’escau utilitzen la comunicació a través dels mitjans de comunicació de lleida, especialment premsa escrita.

• el pla de comunicació no és prioritari perquè ja tenen els seus canals directes d’infor-mació i per arribar a qui els hi interessa. tanmateix es considera que potser en algunes seccions en casos concrets sí que és necessari, segons el que les seccions percebin.

en quant a les relacions amb altres agents socials externs• actualment l’ateneu està implicada en tres plataformes que agrupen entitats i perso-

nes diverses vinculades a temàtiques específiques de ciutat, aquestes són:1 . plataforma museu de lleida 2 . plataforma salvem l’horta3 . agrupació d’entitats del riu

• es mantenen contactes més o menys informals amb d’altres entitats, ja sigui per col-laboracions puntuals, campanyes conjuntes, comunicació d’informacions, etc. aques-tes entitats són: Òmnium Cultural de lleida, orfeò lleidatà, Centre excursionista de lleida, amics de la seu Vella, ipcena, Casal independentista d’agitació Cultural ocell negre, federació d’ateneus de Catalunya.

• es mostra fort interès en potenciar el contacte amb altres ateneus del territori de ponent.

eStrUctUra OrGanitZatiVa de l’ateneU pOpUlar de pOnent

l’ateneu s’organitza estructuralment a través de:

equip de treball directiu: és l’òrgan de direcció de l’ateneu que treballa setmanalment en el dia a dia de l’entitat. Vetlla pel bon funcionament de l’entitat en el seu conjunt i en supervisa l’activitat a fi de desenvolupar objectius i línies de treball.

Junta: formada per l’equip de treball directiu i les persones que condueixen cada secció de l’ateneu. la seva tasca és la de coordinació de les activitats i codecisió de les línies de l’entitat.

Seccions: són la base de l’ateneu i des d’on es desenvolupen les activitats. les seccions suposen que els ateneistes decideixen lliurement les activitats que volem fer i, alhora, ens comprometen a organitzar-les. actualment existeixen 12 seccions: agrupament escolta alosa, arts plàstiques, Banc del temps, Biblioteca, dansa, educació física, excursionisme, festes populars, fotografia, Humanitats, Música a més de la revista ressò de ponent. el nombre de seccions i el tipus ha anat experimentant modificacions al llarg dels anys segons interessos i grups vinculats. també havien existit les seccions de: actualitats, sardanes, literatura, gallca, Muntanyisme, teatre, Control Mental, ecologia i Ciències.

l’entitat treballa amb abast a tota la ciutat i amb vocació de projecte de ciutat. actualment, aproximadament unes 1.000-1.500 persones participen o poden gaudir de les seves activitats. l’ajuntament de lleida va atorgar-li la placa al Mèrit Cultural.

pro

jecte del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t6

OBJectiUS de la prOpOSta

l’objectiu general d’aquest projecte és elaborar un pla de participació que contribueixi en la planificació participada de l’entitat. aquest objectiu general es desglossa en els següents objectius específics previstos per al proper any acord a la planificació del projecte:

1 . elaborar una diagnosi per l’elaboració del pla de participació de manera participada de l’entitat per la que prèviament s’haurà treballat per: • analitzar el grau de vinculació i compromís existent• analitzar el tipus de relacions i canals de comunicació de l’entitat amb altres agents externs• potenciar i coordinar la participació de les diferents seccions i socis, així com de la junta

i l’equip de treball a través de tècniques participatives• promoure i dinamitzar l’interès en la participació de manera activa de manera que el

mateix procés generi inquietuds i un vincle i compromís al projecte global de l’entitat• aconseguir una implicació activa dels actors, considerant la seva representativitat i di-

versitat d’interessos• treballar sectorialment i de forma integral les problemàtiques que afecten les diferents

seccions des d’una perspectiva global• Crear espais comuns de diàleg entre els agents interns i externs de l’ateneu• pensar conjuntament i a través d’eines participatives quin és l’estat de l’entitat i qui-

nes línies de futur es volen apuntar

2 . elaborar les propostes d’acció de manera participada, que conformin el pla de parti-cipació, i acord a la diagnosi feta prèviament:• Construir un pla d’acció consensuat de manera participativa amb les diferents seccions

i socis, així com de la junta i l’equip de treball• Vincular i comprometre seccions, socis, junta i equip de treball al pla de participació de

manera activa• promoure l’interès en el projecte i la participació interna a través de l’elaboració de

propostes d’acció• treballar amb profunditat les diverses temàtiques escollides com a eixos del pla d’acció• recomanar un model d’actuació compartit• proposar processos, fórmules, mecanismes i metodologies per a dur a terme, posteri-

orment, les línies estratègiques acordades de forma sistematitzada i coherent entre sí de forma integrada

prOpOSta i MetOdOlOGia

el projecte participatiu de l’ateneu popular de ponent es basa en les següents fases de treball:1 . planificació (projecte): a l’entitat es planifica el procés acord metodologia fixada,

definició associativa del projecte, negociació d’objectius i actors claus. disseny d’una estratègia flexible, contextualització del projecte al moment i a la seva realitat i adap-tació als ritmes i temps de l’ateneu

2 . diagnosi: problemes i propostes per millorar la gestió de l’entitat. anàlisi de discursos, temes claus i consensos. definició d’objectius i programacions

3 . elaboració de propostes (pla d’acció): línies estratègiques fruit de a diagnosi amb ac-cions concretes a desenvolupar. pla d’acció calendaritzat i organització metodològica.

transversalment a aquestes fases acompanyarà del procés l’avaluació continuada que es defineix com a punt 4 de la proposta.

definició objectius

i muntatge metodològic

projecte

obertura discursos

i grups

anàlisi de temes

clau

diAgnÒstic

desenvolupament pla d’acció i avaluació

continuada

plA d’Acció

consensos i programacions

pro

jecte del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t7

enguany es vol fer especial incidència en la primera d’aquestes fases: la diagnosi, a fi de fer una fotografia dinàmica de la situació de l’entitat, determinar les percepcions, els nivells de participació i compromís i conèixer elements que ens possibilitin, posteriorment, desenvo-lupar un pla de participació acord als resultats.

després de 30 anys de trajectòria, amb el context i canvis que s’han viscut a l’entitat, i en un moment en que l’ateneu vol repensar la seva identitat amb la voluntat de retornar a la primera filosofia del projecte; ara és un bon moment per dur a terme aquesta anàlisi compartida per a continuar treballant amb serenitat, projecció i voluntat de millora de la participació interna al projecte de l’ateneu.

1. planiFicació del prOcÉS participatiU

orgAnitZAció

grup Motor - coMissió de seguiMent

liderAt

procÉspArticipAtiu

recursos coMpetÈncies

plAnificAció

MecAnisMe

Organització• adequada a les necessitats de l’entitat i els antecedents i elements de debat ja nom-

brats, acord assessorament extern.• preparada acord planificació del procés i amb previsió dels factors de risc que puguin

aparèixer.• receptiva a canvis, flexibilitat i oberta del procés i dels seus continguts.

recursos• personals: l’ateneu comptarà amb l’assessorament d’un equip extern tècnic que di-

namitzarà i executarà tot el procés participatiu.• econòmics: l’entitat compta amb alguns recursos de suport al projecte, principalment

però dependrà de la concessió de la subvenció.• temps: dedicació professional externa acord calendari establert• infraestructura: espai de l’entitat per a efectuar entrevistes i tallers, material infor-

màtic i de projecció propi, així com material fungible necessari.

lideratlideratge de l’equip directiu de l’ateneu al projecte

competènciesCapacitat d’incidir en l’autodiagnòstic compartit que afavoreixi el debat i la reflexió interna. Capacitat de desenvolupar propostes d’acció vinculades a millora de les seccions, participació i definició de compromisos, millora dels canals de comunicació i projecció exterior.

pro

jecte del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t8

Grup motor – comissió de seguimentla conducció del procés participatiu necessita d’un equip tècnic per dinamitzar i desen-volupar l’estratègia metodològica. la contractació d’un equip extern garanteix una major equidistància respecte dels diversos actors. en qualsevol cas però, és difícil que un equip que monopolitza tot el treball tècnic aconsegueixi transferir el protagonisme a la resta d’actors de l’entitat. per això, és important la constitució d’un grup motor, que assumeixin una cor-responsabilitat i protagonisme alt al llarg del procés, amb funcions de disseny metodològic, contextualitzar i interpretar els discursos i les informacions que es van produint i, sobretot, de dinamització i contacte amb les bases de l’entitat com a pont en el procés. la proposta és que el grup motor estigui format per la junta de l’entitat, ja que és l’estructura organitzativa en que treballa conjuntament l’equip directiu i els responsables de les seccions i, per tant, l’espai més representatiu del conjunt de l’ateneu; més l’equip tècnic que condueix el procés. el grup motor està previst que sigui convocat en quatre moments del procés: planificació conjunta, després de les entrevistes de diagnosi i prèviament als tallers, després dels tallers de diagnosi i prèviament als tallers de futur, i en el tancament del procés després dels tallers de futur a mode de retorn-validació i a fi d’encarar la redacció final del pla.

planificacióCronograma de planificació del conjunt del procés, inclòs a continuació del projecte.

MecanismesCriteris de funcionament, metodologia, seguiment, avaluació i comunicació definit en el con-junt del projecte presentat.

2. diaGnOSi

Fase 2.1 anàlisi de dades prèvies• recerca i anàlisi de dades qualitatives i processament de les informacions i les dades

descriptives que apareguin en la documentació i arxiu històric, plana web i documents de treball o opinió vinculats a l’entitat.

• anàlisi de les tipologies dels actors susceptibles a participar en el procés, detecció dels grups de treball i actors clau. amb aquesta anàlisi i l’anterior de recerca documental, s’efectuarà la primera aproximació a la diagnosi, que ens pot permetre identificar i aprofundir en com es pot desenvolupar el procés acord a les dinàmiques i realitats de l’ateneu. amb la definició del actors que poden participar del procés cal tenir en compte els diferents tipus de vinculació amb l’entitat acord a l’estructura de l’ateneu ja descrita, inicialment la proposta aposta per incorporar a la diagnosi:- equip de treball directiu- Junta- seccions- socis/es que no participen activament de l’ateneu- agents externs vinculats o que mantenen relacions amb l’entitat

• Comunicació, anàlisi de les eines que tenim per donar a conèixer el procés i quines adequarem per facilitar la màxima participació possible. pel bon desenvolupament del procés i assolir un màxim de pluralitat i participació és molt important treballar els canals amb els quals ens comunicarem així com la informació que volem transmetre. l’ateneu compta amb diversos mitjans i canals de comunicació que seran adaptats i als objectius previstos.

Fase 2.2 diagnosi participadala diagnosi participada es preveu basada en dos eines que facilitin l’accés a la informació. tanmateix, aquesta proposta, es pot veure subjecta a canvis segons l’evolució del procés i acord a la voluntat de permetre una proposta participativa oberta i flexible a les necessitats i demandes que apareguin.

1 . determinar de la tipologia dels grups que participaran: a partir de l’anàlisi treballarà en com s’estructuraran els grups i quina metodologia emprarem en cada cas.

2 . establir un cronograma d’activitats participades en funció a la tipologia dels grups3 . definir compromisos i responsabilitats4 . definir eines de comunicació a partir de les existents i/o amb possibilitat de crear-ne

de noves durant el procés.

un cop detectats actors clau caldrà donar a conèixer i difondre a través dels grups què es plan-teja des de l’entitat, amb quina finalitat i el motiu pel qual és important la seva participació. per això adequarem el missatge i els mitjans per arribar a cada sector al que considerem interessant convocar. la proposta inicial es de treballar amb tres tipologies de grups:

pro

jecte del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t9

1 . actors amb alt nivell de compromís a l’entitat (equip directiu, junta i socis/es molt vinculades en l’activitat diària)

2 . actors amb nivell de compromís mig (socis/es que participen d’activitats concretes)3 . actors amb nivell de compromís baix (participen puntualment en alguna activitat o

només paguen quota).

entrevistesels entrevistat/des són aquells que creiem que ens poden donar una opinió a més d’identi-ficar-nos nous informants ha incorporar no previstos. farem una selecció qualitativa per realitzar aquestes entrevistes de totes les tipologies de grups prèviament proposades. la metodologia serà la d’entrevistes en profunditat amb preguntes obertes amb la finalitat de diagnosticar problemàtiques dins els seu grup i respecte als altres. es preveuen unes 20 entrevistes semi-estructurades que tinguin diferents graus de vinculació amb l’entitat.

Qüestionarises complementarà la informació i l’anàlisi de percepcions resultant de les entrevistes a través del lliurament d’un qüestionari tancat que ens permeti copsar la perspectiva d’altres actors vinculats a l’ateneu des dels diferents nivells de compromís fixats. aquests qüestionaris es lliuraran a través de tres canals: per correu electrònic a tots els socis/es, per mitja de les ac-tivitats que es duguin a terme des de les seccions i per correu postal.

tallers participatius de diagnosiinicialment es preveuen tres tallers de diagnosi acord les tipologies de grups anteriors, en for-mat de sessió de tres hores en horari de tarda-vespre a la seu de l’entitat, amb una assistència de mida variable segons el grup, i amb la possibilitat de treballar en subgrups si el nombre de participants fos molt ampli. Metodològicament es proposa l’elaboració dinamitzada d’una matriu dafo:

Factors de risc Factors d’èxit

Internamentdebilitats

factors de risc presentfortaleses

factors d’èxit presents

Externamentamenaces

factors de risc futuroportunitats

factors d’èxit futurs

l’objectiu és l’elaboració d’un informe intern i extern per definir el grau de vinculació i com-promís existent a l’entitat i consensuar estratègies d’intervenció que afavoreixin el paper de l’ateneu com a socialitzadora de la cultura a la ciutat.aquesta fase de diagnosi conclourà amb la posterior redacció del document de diagnosi amb les conclusions extretes de la recerca, les entrevistes i els tallers. es preveu que en el crono-grama aquesta fase sigui d’uns vuit mesos de durada.

3. elaBOració de prOpOSteS

3.1 taller participatiu de futurdesprés de la primera fase de diagnosi, en aquesta segona fase es vol, en primer lloc exposar el que de manera compartida s’ha generat a la primera fase de treball i redacció, i en segon lloc, oferir un espai de debat participat que permeti assenyalar propostes que puguin nodrir el futur pla de participació de l’ateneu. aquesta proposta es durà a terme a través d’un taller participatiu de futur desglossats en temàtiques i que en aquesta ocasió no serà realitzat en grups sectoritzats com els anteriors de diagnosi. es planificarà el taller de futur per temà-tiques acord calendari, serà un taller obert a la participació de totes aquelles persones que hagin participat en qualsevol dels tallers de diagnosi previs. pel que fa el tamany del taller es preveu que si el nombre d’assistents és molt nombrós, el treball es durà a terme a través de la subdivisió de grups heterogenis en una mateixa sessió conjunta.

inicialment l’entitat tenia previstes unes sessions de debat que compartien l’objectiu d’esta-blir línies de futur i compartir punts de vista sobre la realitat actual de l’ateneu. tanmateix, acord a aquesta proposta participativa s’ha reconceptualitzat aquest format de sessions a través d’un taller participatiu, dinamitzats externament, i que esdevinguin un espai de consens més centrat en les idees de socis i sòcies més que no pas en l’exposició d’un ponent sobre una temàtica i el seu posterior debat. les temàtiques que centraran el taller de futur serà determinat en el seu moment acord els resultats de la diagnosi i aquells elements que són objectiu de l’entitat acord decisió de la comissió de seguiment.

pro

jecte del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t10

l’objectiu d’aquest taller és elaborar la proposta d’un pla d’acció orientat als punts clau de la planificació a partir de la diagnosi. la idea doncs serà destacar les idees força o temàtiques transversals més importants i sobre les quals podrem desenvolupar les propostes.

3.2. resultats i retornen el mateix taller de futur dels previst, i a mode de síntesi, es presentarà sintèticament els re-sultats del conjunt de la diagnosi participada. a través d’aquests resultats s’introduirà el taller de futur que serà dinamitzat a fi de prioritzar objectius de treball. en aquesta fase s’establiran responsabilitats i compromisos, així com a definició dels canals de comunicació i relació que durant la fase de diagnosi ja s’hagin assenyalat.

3.3 redacció pla de participacióplanificació i redacció del pla de participació acord als resultats de la diagnosi i dels tallers de futur per part de l’equip tècnic del projecte. s’incorporaran tots aquells elements recollits durant el procés de forma oberta i acord seguiment de resultats com a garantia de continuïtat del procés per sí mateix.

3.4 Sessió de retorn participada de presentació del plapresentació pública en assemblea extraordinària de l’entitat del pla elaborat a través de la dinamització externa de la sessió, a fi de conèixer i discutir els elements finals que apareguin al document i com a tancament de procés. avaluació final del conjunt del procés de partici-pació i valoració de resultats.

4. aValUació tranSVerSal i cOntinUada del prOcÉS

avaluació participada del procés i els diversos elements vinculats. aquesta avaluació es preveu d’incloure en la sessió de presentació dels resultats. el pla de participació elaborat integrarà, en sí mateix, la finalitat d’establir un seguiment continuat de les fórmules participatives de l’entitat per a la seva millora i adequació al propi objecte del projecte. garantir i avaluar el bon funcionament democràtic i el compromís amb el projecte de l’entitat és, objectiu i mètode d’avaluació mateix.

• informació: l’avaluació ex-ante acord la diagnosi permetrà de definir i detectar les necessitats existents i ajudar a l’elaboració d’un pla de participació i millora dels canals comunicatius de l’entitat de forma més acurada i acord a les diverses opinions que n’esdevinguin. en la detecció i seguiment del projecte treballarem amb uns objectius fixats però no tancats a reorientacions que puguin aparèixer fruit del propi procès.

• Seguiment i control: l’avaluació on going, per tant, es definirà acord a la possibilitat d’introduir canvis progressius durant el desenvolupament de la proposta, tot i establint criteris valoratius de capacitat de cobertura del projecte, així com de la gestió del risc a fi de controlar l’èxit del procés.

• revisió: s’establiran els indicadors pertinents un cop desenvolupada la diagnosi i acord al pla d’acció que esdevingui. sobre el mateix procés participatiu caldrà tenir en compte:

• preparació- representativitat- diversitat de canals d’informació i comunicació- difusió

• execució- obertura del procés- tancament del procés

• Calendari • Metodologia • espai-temps• actitud i dinamització• documentació aportada

• resultats- Òrgan de seguiment – grup motor- garanties de realització- satisfacció entre els actors implicats - possibilitats de posar en marxa nous processos de participació

pro

jecte del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t11

eSQUeMa del prOcÉS

fase 1

reunió coMissió de seguiMent

plAnificAció del procÉs

1ª fase de la diagnosi

entrevistes(x20)


tAllers de diAgnosi (x2)

Criteri: grups heterogenis

2ª fase de propostes


tAller de futur (x1)

Criteri: grups heterogenis

3ª fase


elAborAció de plA de pArticipAció

sessió de retorn pArticipAdA


12d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t e

nq

ue

stes

leS enQUeSteS

PERFIL DE LES PERSONES QUE HAN LLIURAT L’ENQUESTA

RELACIÓ AMB L’ATENEU

Format de les 140 enquestes respostesnombre d’enquestes i format en què han estat rebudes

en paper

Qüestionari digital

edat dels enquestatsla meitat dels que han respost l’enquesta es troben entre els 46 i els 65 anys.

15 a 25 anys 46 a 65

26 a 45 Més de 65

Formació dels enquestatsMés de la meitat dels enquestats tenen formació universitària.

primaris universitaris

secundaris tercer cicle

any en què es va fer soci/ales persones que han respost les enquestes corresponen, sobretot, a socis que principlament van fer-se socis als inicis de l’ateneu o bé s’han incorporat el darrer trienni.

25%

75%

33,33%

14,81%

50,37%

2,92%

16,6%

8,76% 8,76%7,30%

12,41% 12,41%

18,98%

15,33%20%

15%

10%

5%

0%

79-80 81-85 86-90 91-95 96-00 01-05 06-10 NS

14,60%

29,20%53,28%

1,48%

13d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t e

nq

ue

stes

Motivacions per fer-se soci/ales respostes d’aquesta pregunta eren excloents, només es podia respondre una de les op-cions. observem dues posicions molt identificades. per una banda, el 41% dels enquestat comparteixen que se senten identificats amb l’entitat i un 37% participen d’una de les acti-vitats que s’ofereix.

relació amb l’ateneude les opcions que s’oferien un 38% de les respostes són de socis que acostumen a participar activament seguit d’aquells que participen puntualment en alguna activitat.

Seccions on participende totes les respostes rebudes, destaca la resposta rebuda des de la secció d’excursionisme.

50%

50%

40%

40%

30%

30%

30%

20%

20%

20%

10%

10%

10%

0%

0%

0%

M’interessa i em sento

identificat/ada amb la filosofia

de l’entitat

sóc

soci

/a a

ctiu

i p

arti

cip

o

de

la m

ajo

r par

t d’a

ctiv

itat

s q

ue

s’h

i du

en a

term

e

ag

rup

amen

t e

sco

lta

alo

sa

Mú

sica

art

s p

làst

iqu

es

Ban

c d

el t

emp

s

Bib

lio

teca

dan

sa

ed

uca

ció

fís

ica

exc

urs

ion

ism

e

fest

es p

op

ula

rs

foto

gra

fia

Hu

man

itat

s

res

sò d

e p

on

ent

Cap

sóc

soci

/a a

ctiu

i p

arti

cip

o

d’a

lgu

nes

act

ivit

ats

qu

e s’

hi d

uen

a te

rme

sóc

soci

/a i

par

tici

po

p

un

tual

men

t d’a

ctiv

itat

s q

ue

s’h

i du

en a

term

e

sóc

soci

/a in

form

at p

erò

no

ac

ost

um

o a

par

tici

par

sóc

soci

/a i

po

rto

els

meu

s fi

lls/e

s en

alg

un

a se

cció

o a

ctiv

itat

sóc

soci

/a i

pag

o la

qu

ota

an

ual

no

só

c so

ci p

erò

gau

dei

xo

d’a

lgu

na

de

les

acti

vita

ts

qu

e o

fere

ixen

participo de l’entitat

per a conèixer a d’altres persones

participo d’una activitat determinada que s’ofereix

per conèixer el que s’hi fa

encara que no hi participi

altres. indiqui’ns,

siusplau, quin?

41,51%

5,66%

37,11%

13,21%

2,52%

15,38%

6,99%

38,46%

25,87%

2,80%7,69%

2,80%

0,98%3,41%

2,44%

6,83% 5,85% 5,37%

15,61%

24,88%

8,78%

3,41%

11,71%

2,93%

7,80%

14d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t e

nq

ue

stes

amb quina freqüència va a l’ateneula meitat de les persones que han respost l’enquesta són socis que de manera habitual acos-tumen a participar de les activitats de l’ateneu com a mínim un cop a la setmana. l’altra grup més nombrós, amb un 25% de respostes, són aquelles persones que com a mínim un cop a l’any participen en alguna activitat.

en quines activitats has participat aquests dos darrers anys?les respostes a aquesta pregunta eren múltiples, és a dir, cada persona podia triar més d’una opció. Com veiem, les activitats proposades en totes hi ha participat un percentatge signi-ficatiu de socis. també destaquem però que un 16% dels enquestats no han participat a cap d’aquestes activitats.

60%

15%

20%

25%

40%

10%

20%

5%

0%

0%

diàriament

inau

gu

raci

ó d

e cu

rs

i ho

men

atg

e al

s so

cis

qu

e fa

25

an

ys q

ue

ho

só

n (o

ctu

bre

)

ru

a d

e C

arn

esto

ltes

(feb

rer)

Co

nèi

xes

la te

va

ciu

tat…

? (m

arç)

dia

da

de

san

t Jo

rdi (

abri

l)

ap

lec

de

l’ate

neu

(ju

ny)

en

cap

un o més cops a la setmana

un o més cops al mes

un o més cops al

trismestre

algun cop a l’any

Mai

4,55%

47,73%

11,36% 9,85%

23,48%

3,03%

Has assitit i participat en l’assemblea anual de socis en els últims dos anys?Més de la meitat dels 140 socis que han res-post l’enquesta, no ha participat a l’assem-blea en els dos darrers anys.

si

no

37,40%

62,60%

15d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t e

nq

ue

stes

li agradaria participar de manera més activa?tot i que el 61% dels enquestat consideren que ja fan suficient per l’entitat, destaquem que un 36% sí que estarien disposats a participar d’una manera més activa.

si no, ja faig suficient

no disposo de temps

61,21%

36,21%

2,59%

Hi ha espais de decisió a l’ateneu?la majoria de les enquestes afirmen que hi ha espais de decisió a l’entitat. també però, hi ha una part de les enquestes en les que es percep un desconeixement sobre els òrgans de decisió que té l’entitat.

si no

no ho sé84,96%

2,65%

12,39%

en cas afirmatiu, com?del 31% anterior que responien afirmativa-ment, és a dir 42 persones, que voldrien poder participar de manera més activa, la meitat a través d’un espai de participació encara no definit. gairebé un 10% participant a la Junta i el 40% restant, a través d’alguna comissió de treball o secció exitent.

a través de la junta

a través d’algun altre espai

a través de més dedicació en una comissió

47,62%

42,86%

9,52%

Vols participar en d’altres seccions? en cas afirmatiu, quines?Molt vinculat amb la gràfica anterior, aquesta ens mostra que, tot i que el 30% no tenen in-terès a participar a cap secció, els que afirmen que voldrien participar-hi presenten una gran diversitat d’interessos. destacaríem sobretot l’interès per les seccions de festes populars, Humanitats i la publicació ressò de ponent.

40%

30%

20%

10%

0%

no

ag

rup

amen

t e

sco

lta

alo

sa

art

s p

làst

iqu

es

Ban

c d

el t

emp

s

Bib

lio

teca

dan

sa

ed

uca

ció

fís

ica

exc

urs

ion

ism

e

fest

es p

op

ula

rs

foto

gra

fia

Hu

man

itat

s

res

sò d

e p

on

ent

Mú

sica

30,77%

18,87%

1,89%

9,43%5,66%

6,60%4,72% 5,66%

14,15%

5,66%10,38%10,39%

6,60%

16d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t e

nq

ue

stes

CANALS DE COMUNICACIÓ

SOBRE LES INSTAL·LACIONS

per quins canals rep la informació sobre l’entitat?sobre els canals d’informació, la meitat dels socis que han respost les enquestes reben la infor-mació a través del butlletí i les cartes. una part també considerable ho fa a través del ressò de ponent. es destaca el poc ús que es fa de la plana web per consultar la informació de l’ateneu.

60 %

40%

20%

0%

Bu

tlle

tí in

form

atiu

i c

arte

s

pla

na

web

rev

ista

res

sò

Car

telle

res

info

rmat

ives

info

rmac

ió q

ue

es

dó

na

a le

s se

ccio

ns

Mit

jan

s d

e co

mu

nic

ació

47,55%

7,55%

27,92%

3,77%8,90%

4,91%

creus que són adeqüats aquests canals per fer arribar la infiormació als socis/es?en general, consideren que els canals exis-tents, tot i que podrien millorar-se, són ade-quats per comunicar-se amb els socis.

si

no, perquè?

les instal·lacions responen a les seves expectatives?un 73% consideren que les instal·lacions són adequades. dels que consideren que no ho són, molts coincideixen que han quedat li-mitades per les activitats que s’hi desenvo-lupen i que caldria un ascensor per accedir-hi, sobretot pels de socis són d’edat avançada. tot seguit adjuntem els comentaris fets al respecte tal i com ens han arribat.

si no, perquè?

96,15%

26,89%

3,85%

73,11%

perquè? • Hi ha manca d’espai• el saló bar• la decoració• l’accés de les escales superiors és perillós• en la sala del gimnàs fa fred i també

al vestidor • accessibilitat molt dolenta (moltes

escales) - millorar la façana• Massa escales - la façana• antiquades• Manca ascensor• Caldria engrandir-ho tot; les escales

són un inconvenient per la gen gran• no puc opinar

• a l’hivern hi fa molt de fred - poc aïllat pel soroll

• falta espai i barreres arquitectòni-ques; falta molt espai

• es troben lluny del seu domicili• el gimnàs es molt fred• alguns espais s’haurien d’adequar• poc espai - mala accessibilitat• falten espais• l’escala d’accés és força complicada

amb la porta que hi ha al final i a més hi manca una aula amb un ordinador i un canó amb condicions per a fer clas-ses i/o presentacions

17

SOBRE EL PAPER DE L’ATENEU A LA CIUTAT I LA RELACIÓ AMB ALTRES ENTITATS

diagn

osi d

el pro

cés per a l’elabo

ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

qu

este

s

• Crec que les instal·lacions són petites i antigues, a més un handicap es te-nir de fer creuar la carretera, bastant concorreguda, per canviar d’aula per fer solfeig o bé l’instrument

• aules poc adequades a les necessitats d’ensenyament-aprenentatge. soro-lloses, no massa còmodes, de difícil accés…

• Caldria actualitzar-les acord les neces-sitats actuals i renovar alguns espais que han quedat obsolets

• Crec que per una entitat com aquesta haurien de ser mes confortables i cò-modes

les opinions que valoren positivament les instl·lacions

• de moment no tenim manca d’espai• aunque creo que algunas deberían

mejorarse: condiciones de las aulas, calefacción…

• Malgrat no ser modernes són suficients i adients amb la quota que paguem

• estan bé però sempre es pot millorar• encara que trobo que les escales que van

a les classes són una mica perilloses• perquè són funcionals pel que pretenen

instal·lacions més utilitzadesCom a espais més emprats destaquem l’ús de la sala nausica per una tercera part dels que han respost i en sogon lloc i de manera força similar, altres espais com el bar, el gimnàs i les sales d’activitats.

Quin paper juga a la ciutat?si bé les persones podien respondre més d’una opció, moltes d’elles han coincidit, en un 34% dels casos, a dir que l’entitat promou i divulga la cultura seguit de la idea que és una entitat que promou espais de diàleg plural. amb més importància la promoció de la participacií a nivell de ciutat i la d’oferiment d’activitats.

40%

40%

20%

20%

30%

30%

10%

10%

0%

0%

sales d’activitats

gimnàs Biblioteca Bar sala nausica

Cap

15,87%

2,21%

16,83%

0,88%

7,69%

30,97%

18,27%

34,07%

34,62%

18,58%

6,73%

13,27%

no

ho

sé

És

un

a en

tita

t més

se

nse

un

pap

er c

on

cret

És

un

a en

tita

t im

po

rtan

t p

erq

uè

gen

era

esp

ais

de

dià

leg

plu

ral

pro

mo

u i

div

ulg

a

la c

ult

ura

en

tots

el

s am

bie

nts

pro

mo

u la

dem

ocr

àcia

i l

a p

arti

cip

ació

a

niv

ell d

e ci

uta

t

ofe

reix

act

ivit

ats

mo

lt

div

erse

s q

ue

els

cen

tres

cí

vics

no

ofe

reix

en

18d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t e

nq

ue

stes

OPINIÓ I INTERESSOS PER L’ATENEU

coneix la relació de l’entitat amb altres entitats de la ciutat?sobre la relació de l’ateneu amb altres entitats de la ciutat, observem que els enquestats tenen força coneixement de les relacions que manté amb les entitats citades.

60%

40%

20%

0%

tote

s

pla

tafo

rma

Mu

seu

de

llei

da

pla

tafo

rma

salv

em l’H

ort

a

ag

rup

ació

d’e

nti

tats

del

riu

Òm

niu

m C

ult

ura

l de

llei

da

orf

eò l

leid

atà

Cen

tre

exc

urs

ion

ista

de

llei

da

am

ics

de

la s

eu V

ella

ipC

en

a

Cas

al in

dep

end

enti

sta

l’oce

ll n

egre

fed

erac

ió d

’ate

neu

s d

e C

atal

un

ya

no

ho

sé

2,50%

40,83%37,50%

39,17%

55%

18,33%

35,83%43,33%

20,83%12,50%

44,17%

1,67%

Què li interessa més del que promou l’ateneu?tal i com veiem a la gràfica 19, les principals motivacions dels socis que han respost, és la promoció de la cultura seguida de les activitats que ofereixen les seccions i l’espai de diàleg que genera l’ateneu.

40%

20%

30%

10%

0%

5,60%

35,78%

21,55%24,14%

12,50%

0,43%

la fo

rmac

ió e

n h

abil

itat

s cí

viq

ues

qu

e o

fere

ix

la p

rom

oci

ó c

ult

ura

l q

ue

du

u a

term

e

l’esp

ai d

e d

iàle

g

qu

e s’

hi p

ot t

rob

ar

les

acti

vita

ts

de

les

secc

ion

s

la p

oss

ibil

itat

de

par

tici

par

ac

tiva

men

t d’u

na

enti

tat

Cap

de

les

ante

rio

rs.

Qu

ina?

l’ateneu proposa una programació d’activitats variada?Com veiem, la gran majoria dels enquestats coincideix a dir que l’ateneu proposa una pro-gramació variada.

si

no

96,95%

3,05%

19d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t e

nq

ue

stes

SOBRE LES FUNCIONS QUE CREIEU QUE HA DE TENIR L’ATENEU

Funcions l’ateneuun cop més es confirma que pels socis enquestats, l’ateneu té i ha de tenir un paper clau i de referència en matèria de cultura i debat a la ciutat seguida també, per la funció d’oferir activitats variades i obertes a tothom. en tercer lloc es destaca el paper d’entitat promotora de la participació ciutadana.

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0%

un

esp

ai d

e fo

rmac

ió

d’h

abil

itat

s cí

viq

ues

un

esp

ai q

ue

fom

enta

la

par

tici

pac

ió c

iuta

dan

a

un

esp

ai a

lter

nat

iu

de

cult

ura

i d

ebat

a la

ciu

tat

un

a en

tita

t qu

e o

fere

ix

acti

vita

ts v

aria

des

un

esp

ai d

e lle

ure

i re

laci

ó

amb

d’a

ltre

s p

erso

nes

un

loca

l so

cial

Cap

de

les

ante

rio

rs.

en

s p

od

ria

dir

qu

ina?

21,89%

12,13%

18,34%

24,85%

14,79%

6,80% 1,18%

aportacions i propostes de millora fetes a les enquestes

• És urgent la reforma (ascensor).• s’hauria de veure la façana amb un logotip.• trobar estratègies per engrescar la gent jove.• aconseguir fer un ateneu gran i millorar les instal·lacions accessibles

per a tothom.• adequar les instal·lacions.• l’accés al local sense les escales.• dona una mica la sensació de cercles

massa tancats.• donar a conèixer el seu paper a la joven-

tut (universitat,escola,institus…).• a través de la revista Ressò detecto un

viratge classista, allunyat dels proble-mes arran de carrer: “El Submari” hauria de desaparèixer.

• Visc fora de la província de lleida i crec que l’ateneu hauria d’estar més a la xar-xa i oferir que gent que estem fora ens puguem vincular més amb l’entitat.

• Crec que les clases de música haurien de ser més lluny del gimnàs.

• Que hi participi més el jovent. Millorar la participació ciudatana. potenciar les festes populars.

• necessitem un ascensor per les perso-nes amb poca mobilitat.

• renovació d’algunes seccions i algu-nes activitats.

• Buscar un altre local més ampli i més accessible, per exemple l’antiga caser-na de la policia, el roser,…

• Que sigui realment un ateneu popular, perquè arribi a tota la ciutadania de llei-da i a las classes populars.

• Que es reivindiqui el roser per enti-tats culturals. Hi ha molt espai i un lloc molt cèntric, i les Basses d’alpicat per esbarjo popular.

• He respòs per si pot ser d’ajuda, però en el meu cas el problema principal té un nom temps . em manca temps per tenir-hi més dedicació, però crec que hi ha for-ça espais de participació dins l’ateneu.

• Crec que en aquesta enquesta hau-ria de ser possible poder marcar més d’una opció.

• Crec que no puc opinar sobre millores quan no estic involucrada en les activi-tats i per tant, no se si son millorables (tot i que tot és millorable).

• de totes maneres, gràcies per donar la possibilitat de gaudir de les vostres activitats.

• proposar taller més vinculats als joves com: tallers de dj’s, taller d’edició de ví-deo, cursos de dansa contemporània, capoeira, cursos de photoshop, un taller de curtmetratges, taller de grafittis…

• difondre aquesta informació en els llocs o mitjançant algun sistema per que arribi a aquest públic jove, que poder manca una mica en l’ateneu.

• en definitiva, fer un estudi de les inquie-tuds que els joves tenen avui en dia, i així poder aporta i compartir al ateneu.

• Crec que és molt important informar molt bé a totes aquelles persones in-teressades en fer-se socis.

• Crec que moltes de les preguntes són creedores de més d’una resposta en-cara que l’enquesta no ho permeti.

20d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t q

üe

stion

ar

is

elS QÜeStiOnariS

s’han rebut 74 qüestionaris dels quals tot seguit en detallem els resultats i les transcripcions de les opinions.

edat dels enquestatsla majoria de persones que han respost el qüestionari tenen entre 46 i >65 anys. un 40% es troben entre els majors de 65 anys. només un 6% tenen entre 15 i 25 anys.

15 a 25 anys 46 a 65

26 a 45 Més de 65

40%22%

32%

6%

Seccions en les que participadestaquem que els qüestionaris s’han respost especialment a la secció d’educació física. tot i així hem de destacar que en la ajoria dels casos, les persones que han respost participen activament en més d’una activitat. en 18 dels casos participen única i exclusivament d’una sola activitat. en la resta, és a dir, les 56 persones restants, participen en més d’una secció.

40%

20%

30%

10%

0%

ag

rup

amen

t e

sco

lta

alo

sa

art

s p

làst

iqu

es

Ban

c d

el t

emp

s

Bib

lio

teca

dan

sa

ed

uca

ció

fís

ica

exc

urs

ion

ism

e

fest

es p

op

ula

rs

foto

gra

fia

Hu

man

itat

s

res

sò d

e p

on

ent

alt

res

4%2%

3% 4% 4%

38%

11%

3%1%

5% 6%10%

Vinculació amb l’entitatde les persones que han respost el qüestio-nari, 6 no en són sòcies (4 de les quals són de l’alosa). la resta sí que ho són.

socis

no socis68; 92%

6; 8%

anys que fa que és soci/ade les persones que han respost que són sòcies, 68, veiem que hi ha una distribució força equi-tativa dels anys que fa que es van fer socis. el que ens podria indicar una entrada de socis de ma-nera constant i equivalent cada quinquenni.

entre 1 i 5 entre 10 i 20

entre 5 i 10 Més de 20

24% 30%

16%30%

21d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t q

üe

stion

ar

is

ENS PODRIA DEFINIR QUÈ ÉS PER VOSTÈ L’ATENEU POPULAR DE PONENT I QUINES FUNCIONS COMPLEIX?

de totes les respostes rebudes n’hem pogut extreure les quatre idees amb les que coincideixen la majoria dels socis que han respost. a l’annex adjuntem la transcripció de les respostes.

• una la d’entitat que fomenta i dinamitza socialment la cultura a la ciutat que fomenta el debat, l’intercanvi d’idees i la participació.

• És vista com una entitat històrica i de referència a la ciutat. • un espai d’acollida on les persones que s’hi troben bé. • una entitat que ofereix un ampli ventall de possibilitats i activitats a fi que tothom

pugui escollir allò que més li convé i li interessa.

QUÈ CREU QUE LI HA APORTAT L’ATENEU? I VOSTÈ A L’ATENEU?

destaquen les respostes que diuen que en l’ateneu hi ha trobat amistats, espai d’acollida, per-sones de molta vàlua. també podem destacar el que ja dèiem a l’apartat anterior, una entitat de referència que ha permès enfortir el sentiment d’identitat a través de la transmissió del coneixement i la cultura catalana i lleidatana.

per altra banda també es valoren les activitats, entre les que destaquem sobretot l’educació física.

sobre el que les persones han aportat hi ha respostes de tot tipus. des de les persones que consideren que no han aportat res fins a les que consideren han estat responsables d’activitats i de seccions. Majoritàriament però destaca el sentiment que l’ateneu els ha aportat més que el que elles hagin pogut aportar.

ESTÀ AL CORRENT DE L’ACTIVITAT I DINÀMIQUES QUE S’HI PORTEN A TERME?

PER QUINS CANALS REB LA INFORMACIÓ SOBRE L’ENTITAT?

la resposta, tot i ser oberta, destaca que el canal de comunicació més emprat és el butlletí informatiu que envia l’entitat i les cartes. la informació també arriba a través de les seccions on la gent participa. en darrer lloc destaquem la plana web com a mitja menys emprat per estar informats de les activitats.

en general, la majoria de les respostes ens indiquen que estan assabentats de les acti-vitats que es duen a terme a l’ateneu, ja sigui pel Bull-bull, pel ressò com per la tramesa de cartes periòdica.

si no

no ho sap / no contesta

86%

8%

6%

60%

40%

20%

0%

Bu

tlle

tí in

form

atiu

(B

ull-

bu

ll) i

cart

es

Co

rreu

ele

ctrò

nic

info

rmac

ió a

le

s se

ccio

ns

alt

res:

am

ics,

as

sist

int a

l lo

cal

de

l’ate

neu

…

Car

telle

res

info

rmat

ives

rev

ista

res

sò

Mit

jan

s d

e co

mu

nic

ació

pla

na

web

8%

50%

10% 9% 9%5% 5% 3%

22d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t q

üe

stion

ar

is

QUÈ ÉS EL QUE MÉS LI INTERESSA DE LA TASCA QUE DU A TERME L’ATENEU?

les respostes han estat diverses però destaquen les persones a qui tot el que s’organitza des de l’ateneu els interessa (unes 17 persones), altres destaquen les activitats d’educació física i moltes, les que fan referència a activitats de caire cultural com el conèixer la teva ciutat i els debats.

CONSIDERA QUE L’ATENEU PROPOSA UNA PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS VARIADA?

CREU QUE L’ATENEU TÉ UN PAPER ACTIU A LA CIUTAT?

CREU QUE VOSTÈ POT INCIDIR EN LA DIRECCIÓ QUE PRÈN L’ENTITAT? COM?

88%

3%

9%

de les 74 persones que han respost, 66 consi-deren que la programació d’activitats és va-riada. d’aquestes en destaquem les que ma-tisen que s’haurien de fomentar conferències sobre el món actual, altres que haurien de ser d’abast més popular, mentre que d’altres cre-uen que sí però no per totes les edats així com qui diu que cal fer-ne més ressò.

si no


la majoria de persones coincideixen a dir que l’ateneu és una entitat amb un paper molt ac-tiu i referent a la ciutat.

si poc o gens


92%

4%4%

les respostes en aquest cas són diverses. una quarta part de les persones que han respost tenen clar que poden incidir en el rumb de l’entitat i els òrgans a través dels quals poden fer-ho. un 41% creuen que no poden incidir-hi. el 18% no saben com i poster alguns d’ells esta-rien interessats a participar més activament i finalment el 17%, coneixen els mecanismes però no tenen interès o no disposen de temps per imlicar-se més.

si no

si, però no hi ha no ho sap / temps o interès no contesta

18%24%

17%41%

23d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t q

üe

stion

ar

is

SE SENT PARTÍCEP DE LES DECISIONS QUE ES PRENEN A L’ENTITAT? LI AGRADARIA SENTIR-SE’N? QUINA CREU QUE ÉS LA MILLOR MANERA PER FER-HO?

ESTARIA INTERESSAT EN PARTICIPAR D’ALTRES SECCIONS O ACTIVITATS QUE DESENVOLUPA L’ENTITAT?

CREU QUE INTERNAMENT LES SECCIONS DE L’ATENEU ESTAN COHESIONADES I TENEN ESPAIS DE RELACIÓ SUFICIENT? PODRIA DEFINIR QUINS ESPAIS CREU QUE PERMETEN AQUESTA RELACIÓ?

SAP AMB QUINES ENTITATS I PLATAFORMES L’ATENEU TÉ VINCLES I CONTACTE?

un 36% de les persones no se senten partícep de les decisions que es prenen des de l’entitat i un 24% sí, molts dels quals són membres ac-tius de les seccions. un percentatge conside-rable (10%), tot i no sentir-se’n, els agradaria. destaca un percentatge elevat (25%) que no ho saben.

si no

no ho sap / no, no contesta però m’agradaria

no, però ja m’està bé el que es decideix

24% 36%

25%

5%

10%

tot i que els interessats (32%), exposen algu-nes de les seccions on els agradaria partici-par, es percep que tenen el coneixement que quan puguin o vulguin poden fer-ho. també destaca un nombre elevat de persones que per manca de temps no poden dedicar-hi més del que ja fan.

si no

aquesta resposta posa de manifest que la majoria dels socis que han respost (68%), no saben la relació que tenen les seccions entre elles i si hi ha o no cohesió. respecte els es-pais es parla del bar, les sales polivalents i les reunions de Junta, com a espais físics i tem-porals de relació.

si no

un percentatge considerable (57%) no saben, o no coneixen amb quines entitats es relaci-ona l’ateneu. una quarta part de persones saben que l’ateneu té relació amb diverses entitats de la ciutat i en citen algunes.

si no

no ho sap / de moment no contesta no puc


algunes

32%

19%

27%

18%

25%

25%

68%

57%

13%

16%

24d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t q

üe

stion

ar

is

Donat que les dues darreres preguntes van encaminades a fer propostes i a oferir una visió de futur de l’entitat creiem convenient adjuntar les transcripcions de les tal i com les han formulades els socis i les sòcies per garantir-ne la fidelitat.

QUÈ PROPOSARIA DES DE LA SEVA PERSPECTIVA PER MILLORAR LA PARTICIPACIÓ INTERNA A L’ENTITAT?

la meitat de les respostes a aquesta pregunta 48 s’han deixat en blanc o han respost que no ho saben. la resta són les següents:

• Més activitats per a difondre la seva tasca.• Més organització.• tenir un projecte comú més interessant.• Que els socis nos impliquéssim més en les tasques directiva i puguem ajudar-los. no

sé, buscar alguna fórmula.• Crec que l’ateneu està obert a tothom que hi vol col·laborar.• Més serveis.• desconec com es desenvolupa la participació actual.• fòrums de debat.• fer més reivindicacions socials.• al saló del bar s’hi podria fer jocs de taula, cartes, parxís, escacs, dames dominó de tal

hora a tal altra, per nens per gent gran per senyores, trobades per explicar les excursi-ons ,valorar què hi falta etc.

• en varios casos.• potser realitzar enquestes com aquesta ajudaria, però donaria més feina.• Crec que a l’actualitat com a molts llocs hi manquen voluntaris disposats a treballar

intensament, que estiguin entregats per la entitat.• engrescar als socis.• treure les barreres de les escales.• la pregunta pressuposa que ara no és suficient bona. des de dins poden valorar millor

si cal fer-ho, tot es pot millorar.• Que hi hagin els canals de comunicació necessaris.• activitats participatives.• trobar alguna manera d’engrescar als que ens quedem al marge d’aquesta participació.• intentar ser més comunicatiu i integradors entre si i amb la gent que podria entrar

nova (potser no ho pot fer l’entitat això).• Major demanda d’opinions sobre propostes ó millores dins de las activitats en què participem.• fomentar la participació del jovent amb els escoltes i enviar resums de las reunions

i decisions de la junta.• fer activitats que agradin i participin els joves.• fora bo que els assistents a les diverses seccions es reunissin algun cop per intercanviar

opinions i projectes ,que ens poguéssim conèixer de forma planera i oberta.• diferents debats.• falta mes participació dels socis i simpatitzants,s’hauria d’intentar que participessin

més a les seccions i activitats ( ja sé que es molt difícil ). fer més activitats obertes als joves i que hi participin.

• unicamente más publicidad de las actividades a nivel de la ciudadania.

QUINS CREU QUE SÓN ELS REPTES DE FUTUR DE L’ENTITAT?

• activitats adreçades a difondre la seva tasca a la societat.• organitzar i ordenar més el cau i les seves activitats per tal que tot vagi més bé.• definir el seu paper.• Jo proposaria millorar les instal·lacions del gimnàs o que l’ateneu llogués un espai més

gran per tot plegat ,oficines, classes, gimnàs, tot en un sol local.• podria ser continuar oferint els serveis actuals a bon preu.• tindria que ser un referent en totes les tasques de la ciutat.• Mantenir l’interès de les persones que confien en ells i continuar en aquesta línea.• Continuar treballant per la seva continuïtat i dels serveis que presta.• ampliar i millorar tot lo actual.• Crec que hauria d’oferir activitats per atreure gent jove.• treballar per tallers.• espavilar i buscar local nou.• Crec que es tindria que millorar la façana i el cartell, també posar un ascensor. Crec

que es una entitat bastant tancada, molta gent no sap que també hi pot participar, creuen que sols és per socis.

• espais nous.

25• aconseguir més socis joves .Mantenir-se.• Continuar en la seva línea mantenint l’interès per la cultura i les relacions humanes.• sempre interessa que les activitats que es realitzen amb més gent (des de les més

antigues, com el “Conèixer” a les més noves ).• Continuar treballant per la cultura per la gent senzilla i que puguin dur el nom de po-

pular per molt de temps.• el repte és no perdre la finalitat d’entitat cultural para la ciutat.• socis +quotes +joventut+ infants + que tot lleida pensi que es seu.• el recanvi generacional.• l’obertura a la ciutat i la organització d’activitats d’altres caires adaptades o la societat actual.• proposar i iniciar propostes engrescadores a tots els ciutadans. no perdre ser de la

ateneu popular on tothom pugui conviure amb diàleg i companyerisme.• adequar-se al temps que estem vivint i donar pas a la gent jove a espais de responsabilitat.• Cap a la ciutat de la cultura ,coneixement i oci lúdic.• tenir més socis i oferir altres activitats.• Continuar creciendo.• el principal reto, se lleva muy bien y es la Cultura, luego el deporte excursión - diver-

sion a ser posible globalizado, en parte ya se hace.• fer-se més gran.• sempre endavant, es bo que hi hagi voluntat de millorar per part de tot un col·lectiu.• Captar la joventut.• Continuant sent present dins les activitats de la ciutat, i la difusió de qué és i de la seva

existencia.• aprofundir en la línea de dinamització cultural i social de ponent que ha emprès darrerament.• aportar per la joventut, les noves tecnologies i mantenir i potenciar les relacions humanes.• l’ateneu popular de ponent ha de prosseguir la seva magnifica i interessant tasca de

culturització i d’humanització dels seus socis i amics. i que no perdi mai el seu catala-nisme, ferm i obert alhora.

• Continuar en la línea que segueix ara; crec que funciona prou bé.• Millorar els espais ( amb les obres ) i engrescar la gent.• trobar estratègies per engrescar la gent jove, i que no perdi el seu catalanisme ferm.• Mantener el interes de las personas para ampliar conocimientos y amistades dentro

de la misma.

ENS PODRIA DEFINIR QUÈ ÉS PER VOSTÈ L’ATENEU POPULAR DE PONENT I QUINES FUNCIONS COMPLEIX?

• a més d’un centre d’activitats culturals també es centre d’acollida i de trobada.• lloc d’acollida i participació.• es una institució de caire popular i participatiu on es realitzen activitats adreçades a

la ciutadania en general com activitats culturals musica i arts, reunions, cursos i altres ofertes destinades a tothom.

• el lloc on puc exercir de monitor i els nens poden fer activitats de lleure entretingudes i amb contingut educatiu.

• es un lloc de reunió i d’associació d´entitats de caire cultural i social.• per mi l’ateneu és un espai on podem realitzar les nostres activitats.• És una entitat lleidatana, cultural i també dedica temps a l’esport i a diferents activi-

tats perquè el soci pugui triar la millor.• entitat de participació ciudatana, estructurada en seccions on els socis poden realitzar

diverses activitats,i a la vegada espai divers, obert a diferents àmbits.• es un centro donde se imparten diferentes actividades como gimnasia, música , pre-

sentaciones de libros, charlas, viajes, exposiciones de pintura, etc.• un lloc d’esplai i cultura.• una associació sense ànim de lucre. les funcions de ensenyament cultural i esportiu.• una associació sense ànim de lucre que fomenta la cultura catalana i de lleida.• un centre que te las funcions que necessito i que m’agraden.• es una entidad que agrupa gente de distintas edades y nacionalidades.• per mi l’ateneu és una entitat cultural que té con a finalitat canalitzar interessos i dina-

mitzar la ciutat en la mesura que sigui possible.• una entitat civil, funcions culturals, cíviques i de lleure.• solo asisto a la gimnasia y desconozco el resto de las funciones.• l’ateneu per a mi, es una institució molt important, per la seva activitat social i cultural.• Me resulta muy importante a más de participar en la gimnasia y todas las actividades,

tanto en cultura como en ocio y todo lo demás.• un centre cultural de la ciutat amb activitats (en moltes un referent).• una entitat molt important de la ciutat.• una associació de companya, amistat on fem activitats.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

qü

estio

na

ris

26• una entitat socio-cultural oberta a tothom amb un gran ventall d’activitats.• es un referent històric,cultural i catalanista de lleida.• una entitat cultural i social que ocupa un lloc important en la meva vida.• un lloc on vinc a fer esport.• M’hi trobo bé.• un lloc on mi trobo molt bé.• primero es un encuentro con amigos; segundo,es formación; tercero es una alegria

que conozca l’ateneu.• en varios actos.• És un dinamitzador de cultura i activitats participatives. funcions: animador, funció

socialitzadora en la mesura que ofereix canals de participació i opinió.• una entitat molt arrelada a lleida, que permet participar en múltiples activitats lúdi-

ques i culturals.• una institució que promou i organitza diverses activitats relacionades amb la cultura. en

una ciutat com lleida és un punt important de referència d’aquest tipus d’activitats.• una gran entitat cultural que durant molts anys ha estat primera de la lleidatana.• es una entidad cultural al servicio de la ciudad. las funciones que cumple son a través

de las diferentes secciones culturales.• un espai que pots gaudir i adquirir coneixements. té funcions socio-cultural i al mateix

temps a conèixer la nostra cultura.• Ja és com una extensió de casa meva. participatives, culturals i d’oci.• un centre ó entitat on es viu la cultura popular, la convivència i l’esforç personal de

molts de socis.• una associació que ofereix activitats culturals i de lleure.• un lloc de reunió amb gent amb els mateixos interessos per practicar una activitat.• una associació cultural.• entitat cultural i de lleure que organitza diverses activitats. Compleix la funció de

divulgació de la cultura i de trobada de persones amb diferents necessitats.• un punt de trobada. divulgar la cultura, en tots els àmbits.• per mi es un canal de connexió amb altres persones de diversos àmbits laborals i cultu-

rals .Crec que mitjançant les activitats que s’hi realitzen. ens ajuda a comunicar-nos, cosa una mica difícil en el mon actual.

• una entitat cultural que ens dona ha conèixer moltes coses i les funcions son diverses excursions esportives, etc.

• una entitat possibilitadora per fer activitats culturals com d’espais i recursos per compartir.• Centre social i cultural.• penso, que l’ateneu està obert amb un camp per totes les edats.• es una entidad donde te encuentras como en casa, y a la vez cumple multiples funci-

ones culturales, a cual más interesante.• una entitat cultural y recreativa,que compleix aquests objectius.• entitat aglutinadora de cultura, esbarjo i activitats lúdicas en general.• es una entitat cultural, sense ànim de lucre i al servei del seus socis.• una associació cultural. estén la cultura. relaciona les persones. fomenta el debat.• associació sense ànim de lucre que pretén oferir a la gent activitats de gaudí sense

que tu et tinguis d’amoïnar per a trobar-les.• es una entitat cultural, catalana i les funcions que compleix és la divulgació, difusió

i participació d’activitats culturals arrelades a la cultura catalana i a la nostra terra.• Centre de cultura, reunió i debat.• es una entitat cultural. Compleix la funció de fer arribar aquesta cultura a tots els

nivells de la societat.• l’ateneu és un indret popular que fomenta les activitats culturals, socials i lúdiques.

alhora, es adient per fomentar la companyia i l’amistat. són remarcables també les diverses seccions que propicien la salut del cos i de la ment, com ara gimnàstica ioga de polaritat, excursionisme, etc…

• es una entitat cultural molt important de la ciutat de lleida que ofereix moltes possi-bilitats de participació als seus socis.

• un espai cultural, obert a la gent on pots conèixer gent diversa. és una entitat demo-cràtica i plural.

• un centre de cultura arrelat al país.• dinamització socio- cultural.• una entitat cultural, divulgació de la cultura i la llengua. es un referent històric a la

ciutat de lleida.• una entitat de cultura popular catalana , sense interès de lucre ,per difondre la nostra

cultura a tots els àmbits de la societat i la culturització del oci. Bona part dels objectius que ens varem proposar els fundadors s’estan complint, però crec que es pot millorar.

• un conjuntos de personas implicados con la cultura.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

qü

estio

na

ris

27

QUÈ CREU QUE LI HA APORTAT L’ATENEU? I VOSTÈ A L’ATENEU?

• no ho sabria definir amb paraules.• Molta riquesa cultural i social.• M’ha aportat un espai on desenvolupar una tasca important com a monitor a l’alosa

per la societat, de moment aporto això a l’ateneu però resto obert a poder formar part de qualsevol activitat del cau.

• tenir una nova i ampliada visió del mon. s’apren molt dels nens, jo, he intentat en el cau, per desenvolupar-los dinàmicament.

• M’ha aportat conèixer una entitat cultural que en una altra època va simbolitzar una associació molt important i reivindicativa pro que actualment ha disminuït.

• Moltes amistats.• una activitat. res.• diversidades de opiniones.• l’ateneu les seves activitats, jo, res.• l’opourtunitat de fer activitats i assistir a xerrades, audicions a preu de soci.• M’ha aportat una manera de fer espot i ioga ,a la vegada que em relaciono amb altra

gent de l’associació.• un soci més.• Me ha enseñado a relacionarme con otra gente y ponerme en forma. lo que sé hacer.• l’ateneu m’ha aportat la possibilitat de fer exercici i també poder participar en conferènci-

es força interessants. Crec que l’ateneu m’ha aportat més a mi que nos pas jo a l’ateneu.• poder realitzar una activitat que abans no practicava.• fer una activitat (gimnàstica) i fer amigues.• Me ha mejorado mi estado fisico.• perseverar en la gimnàstica de manteniment i una bona relació amb les companyes

de la clase.• Muchas cosas. Conocer muchas cosas que siendo de lérida no conocia, tener muchas

amistades. por mi parte poca cosa, el grano de arena de ser socia.• informació,cultura, activitat física i socialització. Col·laborar en las activitats.• a més de fer amistats la possibilitat de participar en altres activitats.• un espai de tranquil·litat i amistats. He aportat nous socis per les nostres relacions

familiars i d’amistat.• la possibilitat de fer gimnàstica i el més important conèixer gent• de moment, participo en les activitats que m’interessen segons el temps de que dis-

poso que és poc.• Crec que aporto algunes idees; dono classes de gimnàstica de manteniment.• Cultura.• Moltes amistats. la meva participació en activitats.• Cultura i sociabilitat.• un descubrimiento del mundo por las excursiones.• Muchas cosas.• un lloc on realitzar activitats que m’interessen i gent que comparteix aquets interes-

sos. Jo he aportat ser membre actiu i en l’activitat que participo intento que l’ambient sigui el més agradable possible.

• poder gaudir del cant coral i del grup que constitueix la coral xiroia. la meva il·lusió i participació.• la possibilitat de fer cursos i de participar en activitats molt interessants. la veu de la

Coral i al sopar de Cantadors.• per a mi ha estat primer de moltes coses que a m’han ajudat a créixer com a persona,jo

el meu granet de sorra col·laborant en algunes seccions.• Me ha aportado estar mas al corriente de temas culturales,enriqueciendome,a trabes de

algunas secciones.trabajo y ayudo en algunas secciones, como fiestas populares la coral.• en els seus principis crec que la il·lusió i un canvi cultural, basat en persones que sense

afany de lucre ,obrin les portes dels museus de lleida donant-lo ha conèixer. el senyor lladonosa nos va ensenyar a llegir les pedres de la seu etc… Crec en el recolzament perquè sigui popular com el seu nom indica.

• Hi he conegut persones de molta vàlua, i que amb generositat, ofereixen a l’ateneu el seu temps i els seus coneixements en diferents àmbits, per fer-lo rutllar. participo, col·laboro junta.

• M’ha ajudat a descobrir el compromís que tenim de donar part del nostre temps,en be de la convivència en la nostre ciutat. participar en les activitats que he pogut.

• realitza una activitat gratificant i en un espai adient.• un temps de lleure i diversió.• la posibilitat de realitzar una activitat amb els meus fills.• amistat, relacions personals.• Conèixer a altres persones, fer amics etc… temps ,dedicació.• l’oportunitat de poder intercanviar les meves vivències amb altres persones. el que jo

he aportat crec que son els altres els que ho haurien de valorar.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

qü

estio

na

ris

28• Conèixer diverses coses activitats i jo participo en tot el que puc.• M’informa i m’ofereix molts serveis interessants. personalment,participo en els cursos

de ioga i he assistit a alguna conferencia, conte biblioteca, etc…• relació amb activitats lúdiques.• M’hi trobo molt bé, i em dona peu per conèixer gent.• Mucha tranquilidad y un grupo de amigos.• Me ha aportado buenas amistades encontrarme con otras que ya tenia, sentirme muy

bien en todo lo que participo, y muchas cosas más. Yo he aportado mi cariño y simpatia, mi presencia en muchas actividades culturales y formar parte del grupo de gimnasia-! que no es poco decir!

• Crec que m’ha donat moltes oportunitats per enriquir-me culturalment i de fer noves relacions humanes.

• l’ateneu per a mi es un lloc dácollida. en el temps que hi soc malauradament no hi he aportat rés, bé es cert que no hi ha hagut ocasió.

• tinc poca experiència, per el poc temps que fa que estic de sòcia. Crec que m’aportarà a traves de les activitats, excursions i un complement de nivell cultural.

• reflexió, cultura, entreteniment i relacions personals.• alguns dies diferents i désplai (jo he vingut al Carnestoltes de 2009 al liceo,… 2 ó 3

vegades). sempre que he vingut ho he passat bé.• M’ha aportat amistats. Jo a l’ateneu, en el moment que en vaig fer sòcia vaig donar

classes de català per adults ( l’any 84-85) .també he aportat participació en diverses activitats.

• Conèixer més la ciutat i la seva història. Jo he aportat poc; no més la meva participació en alguns actes.

• M’ha aportat coneixements i coneixences. li he aportat el que ser fer.• en arribar a lleida, sense conèixer-la em va donar l’ocasió de fer amistats,de escoltar

bona música i assistir a xerrades interessants .em va introduir en l’elaboració de la revista “ressò” i més endavant, en la pràctica d’exercici físic. Crec que he aportat , sobre tot, els meus escrits, una llarga afecció meva.

• la possibilitat de fer una activitat que m’agrada, a més de conèixer gent molt senzilla i agradable, amb qui mi hi sento molt a gust.

• M’ha aportat el conèixer persones i promoure debat i cultura. Jo he aportat un punt de vista força femení i penso culte,sobretot mitjançant el Banc del temps (creixement personal).

• Ha donat a conèixer la ciutat, i ha divulgat les tradicions, aprofundint en les seves arrels, així com obrin els ulls a altres cultures.

• oportunitat de participar en grup social aficionat al ball-dansa.• M’ha donat l’ocasió de fer amistat i conèixer a diferents persones dúna gran qualitat

de lleida.• aprofundir més en la meva identitat catalana i en la nostra cultura. durant molts anys vaig

aportar el màxim esforç perquè fos una entitat de referència en la cultura popular catalana.• una forma de adquirir conocimientos tanto para mi como para mi familia de una forma

muy directa y personalizada (en confianza y buena armonia).

QUÈ ÉS EL QUE MÉS LI INTERESSA DE LA TASCA QUE DU A TERME L’ATENEU?

• totes.• en general totes.• dons m’interessa la tasca que estic fen al cau però considero que els concerts i molts

fòrums i reunions depenent dels temes.• els cants dels nens d’alosa.• Conjunta el teixit del barri.• educació física i excursions.• ioga.• les activitats de tota mena.• tot està força bé.• Hi ha moltes coses interessants com les conferencies i la música, excursions,etc. però,

jo de fet el que més faig servir,actualment són les classes de ioga.• educació física.• gimnàstica.• la gimnàstica. imatges d’arreu del món.• sol participo a la secció de gimnàstica.• Hi ha moltes d’interessants però destaco la gimnàstica i la música.• la gimnàstica.• l’activitat musical i l’excursionisme a part de la gimnàstica.• todos por la cultura ,la música las excursiones y los beneficios del gimnasio.• Conferencies, debatre problemes de la ciutat i ser un lloc referent de la ciutat.• educació física, excursionisme, conèixer la teva ciutat, etc.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

qü

estio

na

ris

29• la gimnàstica,els viatges i els concerts.• l’activitat a la que estic apuntada.• depèn de la activitat.• la gimnàstica.• la diversitats d’activitats.• de moment de la gimnàstica i de la musica.• totes les iniciatives.• e. d. física.• per estar més en forma.• e. d. física.• la gimnàstica,la polaritat, l’anglès, les excursions i també els concerts.• e. d. física.• la difusió de la cultura i les relacions humanes que es creen a través de les activitats.• les diverses activitats de tot tipus.• tot es prou interessant.• excursionisme, gimnàstica de manteniment i festes populars.• totes, en aquet moment, les que participo danses i classes d’idioma.• participo en general a totes, hi he participat al llarg dels anys.• la continuïtat.• potenciar la cultura i portar-la al públic en general.• les activitats de gimnàstica i d’excursions.• l’escoltisme.• Que un soci pugui compartir els seus coneixements amb altres persones.• les activitats per a infants amb adults.• en aquest moment ioga el conèixer la nostra ciutat, excursions…• tot ,em llegeixo el Bull-Bull atentament però sovint no tinc temps per fer algunes activi-

tats que m’agradarien com l’excursionisme o concerts musicals o el Banc del temps.• fotografia, ioga, angles.• Conèixer millor la part interna.• el trabajo que hacemos entre todos.• la gimnasia - Conferencias -Conciertos - salidas culturales.• fins avui l’excursionisme i les classes d’anglès.• les activitats culturals en general.• de moment quasi tot.• el debat.• l’excursionisme, les sortides.• les activitats en que participo.• la música, la gimnàstica les xerrades, etc…• M’interessen moltes coses. participo activament en la música i dansa. anys enrere l’escoltisme.• M’interessen vàries, però participo només en les ja esmentades gimnàstica, formació

humana i ressò.• educació física – excursionisme -imatges d´arreu del món- Coneixes la teva ciutat-

Música a l’ateneu.• Vàries coses , no en podria dir una sola.• tot.• Ball- dansa - Música.• Xerrades, conferencies, música gaire bé tot.• les activitats més populars de base (festes populars, excursions, rutes, historicoar-

tístiques, fotografia, etc.)• en estos momentos las clases de música lo que me interesa para la ampliacion de

conocimientos (tanto educativa personales).

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

qü

estio

na

ris

30leS entreViSteS

SOBRE EL GRAU DE CONEIXEMENT DE L’ENTITAT

definició de l’entitat, la seva filosofia i funcions• la filosofia de l’entitat es reprodueix a nivell de respostes de manera molt similar, so-

bretot en aquelles persones que hi han ocupat espais destacats o que en són partíceps des dels seus orígens. a nivell cultural es destaca el paper de l’entitat com a generadora de cultura, la capacitat d’eixamplar els agents i el públic amb afeccions culturals, la contribució a l’hora de construir la ciutat, la promoció de la convivència, la voluntat de potenciar el coneixement de les manifestacions històriques, literàries, artístiques lleidatanes, la promoció de la sensibilitat col·lectiva, l’estimulació d’un debat indepen-dent; així com la capacitat de crear i mantindre un espai convivència entre persones d’opcions polítiques i religioses diferents.

• a nivell participatiu es destaca la capacitat de generar activitat cultural i la defensa d’uns ideals comuns: llengua i catalanisme integrador com a eixos generals. la capacitat de generar desenvolupament personal i, al mateix temps, desenvolupar la dimensió cívica de la participació social: adquirir valors de ciutadania, democràcia i, indirectament, adquirir una sèrie de coneixements i elements d’obertura social. d’altra banda es des-taca la voluntat incial de l’entitat a l’hora d’incidir en les necessitats de la ciutat, intentar canalitzar les mancances existents i participar de les dinàmiques ciutadanes que s’han donat a lleida.

• es posa èmfasi en el nom de l’entitat: l’ateneu com un centre de cultura global, universal, no només una cultura vinculada a un territori. popular, amb una determinada visió de la cultura com a eina de millorament social i personal per a tothom, amb activitats d’alta cultura però sempre fetes amb perspectiva d’afavorir la millora social. i de ponent, perquè es considerava una missió ineludible la de vetllar per la cultura lleidatana i municipal.

• És valora l’entitat com a espai pont entre creadors i consumidors de cultura des de la pers-pectiva de l’acolliment. en aquest sentit el valor integrador és destacat en diverses entre-vistes: d’una banda per l’amplitud de la filosofia que permet recollir persones de tendències tant diferents i que sempre s’ha donat. d’altra banda com a lloc obert, independentment de les persones i la seva edat, religió o idioma; per últim, com a espai generador d’iniciatives on es permet l’entrada de qualsevol idea, donant cabuda a tota mena d’inquietuds.

• l’ateneu es reconeix de manera unànime com a centre de debat ciutadà lliure i inde-pendent, es valora l’entitat per la seva vinculació amb la ciutat i la seva participació dels temes globals que s’hi donen.

• es destaca la tasca pionera de l’entitat a la ciutat de lleida i la capacitat de permetre expressar moltes inquietuds culturals que no tenien un espai on poder-se manifestar. també es comenta el paper protagonista que té a la ciutat a nivell de voluntariat cultu-ral. l’ajuntament considera que l’ateneu havia jugat un paper important a la transició, exercint de “departament de cultura” a la clandestinitat, jugant un paper de lloc de les idees i del debat.

• la percepció de la seva funció apunta en la mateixa direcció: generar activitat que permeti als socis de rebre alguns serveis, participar en activitats de lleure, desplegar creativitat, formar-se, debatre i conviure amb gent diversa. es considera una eina de producció cultural, de lleure, esport i formació, tant en les activitats, com en la mateixa gestió interna, així com es recalca el fet que les activitats es desenvolupin sempre amb l’objectiu de promoure la formació cívica. apareix la idea de “la culturalització de l’oci”: utilitzar l’oci de forma cultural, és a dir, un espai on es dóna la possibilitat de fer relacions personals i ampliar coneixements de tot tipus.

• s’apunta a una tendència establerta en els últims anys en que l’entrada de socis es dóna per activitats concretes; són socis que es donen de baixa un cop acabada l’activitat, ge-nerant així, un canvi de dinàmiques important en la sociologia clàssica del tipus de socis de l’ateneu.

• a nivell de percepció externa l’ajuntament de la ciutat valora de la següent manera l’entitat: “l’ateneu és una entitat que va nèixer per defensar els valors culturals íntims d’aquesta plana. fer cultura i sociocultura que no feia ningú, com el casal de joventut republicanà del segle

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

31XiX i XX, i adoptant un paper de suplir les mancances de la ciutat i també de donar serveis als seus socis”. es considera que potser hi ha hagut un canvi dels objectius principals pels secundaris i que aquesta funció de donar serveis sembla que a dia d’avui sigui la principal.

coneixement del funcionament intern i l’estructuració de l’entitat• tots els entrevistats coneixen l’estructura interna bàsica de l’entitat: equip de treball

directiu, junta i seccions.

• es destaca principalment el paper de les seccions com a organització bàsica acord la tra-dició clàssica dels ateneus: seccions i junta que les aplega. les persones que representen la secció lliguen la gent integrant de les seves activitats al conjunt, o actuen a mode d’enllaç. es creu que aquest és un model encara vàlid que no està esgotat ja que permet fer allò que el soci vol fer, acord a la pròpia iniciativa de la gent que conforma l’ateneu sense caure en el dirigisme d’un equip únic o d’uns espais hermètics de funcionament, ans al contrari, és un model que dona plena confiança a la iniciativa col·lectiva de les seccions.

• es posa de relleu la independència de les seccions i es comenten els diferents funcionaments que s’hi donen a causa d’aquesta autonomia interna; cada una d’elles té unes característi-ques i dinàmiques diferents. Cada secció té el seu equip que es reuneix, organitza i prepara, es destaca el fet que l’entitat permet que cada secció organitzi aquelles activitats que con-sideri, i s’afegeix que, de fet, cada secció podria ser una petita entitat per sí mateixa.

• els presidents destaquen la voluntat de donar força autonomia a les seccions i el paper de la junta com a espai de cohesió. en aquest sentit es comenten els canvis en quan a la periodicitat de les reunions de la junta que inicialment eren setmanals, van passar a quinzenals i ara són mensuals. en aquest sentit es valora la freqüència continuada de les reunions de junta a fi de poder treballar aspectes més de fons de l’entitat i no limitar-se a la idea de “passar comptes” del dia a dia de les seccions i prou.

• l’assemblea general es creu que serveix per a fer balanç i marcar orientacions, malgrat es reconeix que en els últims anys l’assemblea s’ha convertit és un espai poc creatiu que funciona com a estat de comptes de l’entitat.

• es destaca també la presència de personal administratiu que s’ocupa de la secretaria de l’entitat i l’atenció als socis/es.

• a nivell extern, entitats i administració col·laboradores coneixen el funcionament in-tern de l’entitat tot i reconèixer un major coneixement de la seva programació que de l’estructuració interna pròpiament.

comunicació i informació• tots els entrevistats tenen un alt coneixement de les activitats i les informacions que

l’entitat genera a través de la seu díptic informatiu mensual, el bull-bull, aquest és el canal de comunicació àmpliament citat i que permet acostar la informació al soci a través del correu postal. l’enviament d’informació a través de correu electrònic s’utilitza en molta menor mesura, fins i tot en socis que utilitzen habitualment el correu electrònic, però que en canvi la informació de l’ateneu la reben exclusivament per correu postal.

• altres canals de comunicació citats són la plana web de l’entitat, els plafons informatius que hi ha a l’entrada de l’ateneu i la informació que circula directament entre socis o a nivell intern al mateix local de l’entitat.

• a nivell d’imatge es comenta la necessitat de renovar el bull-bull i adaptar-lo a un format més actual i fàcilment identificable.

SOBRE LA RELACIÓ AMB ALTRES ENTITATS I ASSOCIACIONS

coneixement de les relacions que hi ha amb d’altres entitats• en general hi ha un coneixement força ampli de quines són les entitats amb les que

l’ateneu ha establert relacions o hi treballa en xarxa a través de plataformes i grups d’entitats. pocs dels entrevistats no saben identificar cap dels actors socials amb que l’ateneu té relació. no es coneix amb precisió quin tipus de relacions tenen amb cada un d’ells però sí que hi ha un coneixement genèric al respecte.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

32• les entitats més citades són: Òmnium Cultural, el Centre excurcionista, els amics de

la seu Vella, l’orfeò lleidatà i el Casal ocell negre. també es citen entitats amb qui ha tingut contacte anteriorment com la federació de les associacions de veïns, la funda-ció la Caixa, els amics de l’unesco, el grup de teatre talia, la plataforma pel 0’7%, res non verba i alguna entitat francesa sense especificar. altres entitats que es reconeixen com a pròximes o en relació amb l’ateneu són la federació d’ateneus de Catalunya i alguns ateneus en concret que no s’especifiquen, la festa de Moros i Cristians, ipcena, escoltes Catalans i el Cercle de Belles arts.

• a nivell institucional tothom coincideix a assenyalar a l’ajuntament, l’iei i el departa-ment de cultura de la generalitat a lleida.

• en quant a plataformes ciutadanes es destaquen amb força coneixement la plataforma per l’Horta de lleida, lleida ambiental, lleida decideix, Compromís per lleida, i relacions amb el Museu de lleida i la plataforma de l’art diocesà, el consorci de la seu Vella i alguns contactes amb la plataforma del pla de l’aigua.

• en relació a l’activació de l’ateneu en el sí de les diverses plataformes ciutadanes s’expressen alguns dubtes sobre quin és el paper de l’ateneu en aquest sentit, la realització d’activitats i iniciatives conjuntes es considera que potser ha desdibuixat una mica el paper de lide-ratge de l’Ateneu. amb les activitats que abans duia a terme l’ateneu exclusivament, ara no se sap qui les fa en realitat, tot i remarcar-se el fet que es tracta d’una percepció. d’altra banda a nivell extern de l’entitat es comenta el fet que no hi ha una àmplia difusió de les ac-tivitats que es generen conjuntament amb d’altres agents ni es creu que l’ateneu en fa una comunicació explícita. tanmateix els entrevistats externs a l’entitat tots eren coneixedors de les relacions que l’ateneu té amb d’altres actors, destacant la figura del president com a canal de transmisió directa de les informacions relacionades amb aquesta qüestió.

• tant des de l’associació de veïns com des de la plataforma lleida ambiental i salvem l’Hor-ta es destaca el valor del treball en xarxa acord a les dinàmiques socials actuals, i es posa de relleu el paper de l’ateneu en aquest sentit aportant la perspectiva social i cultural. es considera que la suma de discursos d’entitats diverses amb objectius de treball també diversos és molt enriquidor i permet incorporar una perspectiva pluridisciplinar a qüestions de ciutat. a nivell extern però també a nivell intern, es valora de forma positiva que l’ateneu entri en plataformes d’aquest tipus, permetent compartir espais de treball per generar resultats positius i més plurals, i incentivant el teixit associatiu global. a nivell extern es valora que l’ateneu expressi i generi opinió i debat, possibilitant un es-pai de neutralitat a través de permetre l’expressió de tot tipus de posicions. en quant a posicionaments relacionats amb temes de caire més polític, a nivell extern es considera que l’ateneu per coherència pròpia ha de defensar públicament el model de ciutat pel que aposta, o, en el cas de les consultes per a la independència per exemple, es considera positiu que l’ateneu s’impliqui en la capacitat de normalitzar democràticament el debat sobre el sobiranisme, sense adoptar una posició determinada en el tema.

SOBRE EL CAPITAL SOCIAL ADQUIRIT EN L’ENTITAT

tipus de vincles desenvolupats amb l’entitat• les respostes relacionades amb quin tipus de vincles es considera que té l’entrevistat amb

l’ateneu adopten dues característiques significatives, es dóna resposta o bé des d’un sentit de relació sentimental i emocional, o bé a través del paper que l’entrevistat desenvolupa a l’entitat en el present. en aquest sentit les respostes de caire emocional es donen de manera indiferent al grau de compromís de l’entrevistat, tot i que es reprodueixen amb més força en les persones que hi participen des dels seus inicis. es repeteixen les expres-sions com “l’Ateneu és part de la meva vida”, “el sento molt aprop”, “és com una família” o “és com un fill”, també s’expressen sentiments de gratitud. en recull aquesta idea la següent resposta d’una de les entrevistades: “Sense l’Ateneu potser no seria el que sóc, no és l’únic que em determina però és una identitat que tinc, em sento part important i sempre hi he estat molt aprop, formo part de l’Ateneu i l’Ateneu forma part de mi”.

• l’altre tipus de respostes es donen en el sentit de definir el seu paper a l’entitat: soci de base, membre de la junta, president o ex president, etc. Cal destacar-ne la vinculació que assenyalen les persones entrevistades de la secció dels escoltes de caire tècnic i com a relació per qüestió de cessió d’espais remarcant que la seva vinculació amb l’entitat no és de caire identitària i assenyalant que el seu vincle real és amb escoltes catalans. es comenta la desinformació existent sobre quins canals de relació poden utilitzar amb d’altres seccions: “el nostre vincle és a través del cau, sinó no hi hauria vincle amb l’ateneu, amb el president especialment sí que hi tenim més relació, però val a dir que a nivell de la

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

33resta d’entitat i seccions no tenim clar quins recursos podem utilitzar. la diferència d’edat juga un paper considerable per la distància que hi ha entre els nostres nens i els socis de seixanta anys per exemple, la vinculació amb aquest sentit és difícil. tenim la sensació que hi ha distància interna perquè no sabem fins a quin punt podem entrar en relació amb una altra secció o no, és qüestió de desconeixement”.

• a nivell extern des de l’associació de veïns es comenta la relació iniciada de cara a crear si-nèrgies amb voluntat de complementar-se a través de la signatura d’un conveni potenciant la relació existent. Considera que l’ateneu ha de tenir relació amb Balàfia per col·laborar en el fons editorial i fer-ne difusió, organitzar activitats, oferir espais que l’aa.VV gestiona i col·laborar en la dinamització d’iniciatives com la recuperació de les revetlles de sant Joan, etc. coses que costen pocs diners i que no necessiten de suport institucional, però que permet fer un front comú per a impulsar el voluntariat cultural.

• pel que fa l’ajuntament, aquest defineix la seva relació amb l’ateneu acord als programes que l’ajuntament finança a través de les subvencions, i amb la idea d’obrir-se a relacions més modernes: per programes més concrets i incorporar l’ateneu a dinàmiques muni-cipals que es puguin anar donant, augmentant els diàlegs i els contactes.

Valors personals adquirits en relació a l’entitat• un dels valors més destacats en les respostes del conjunt d’entrevistats és el de les conei-

xences, les relacions personals i les amistats forjades a través de l’entitat, aquest és un valor altament remarcat: la capacitat de conèixer persones que procedien d’ambients diferents, treballar amb ells, aprendre, veure la diversitat de fonts de la creativitat; l’experiència de trobar fórmules per estendre la cultura més enllà d’una élit i el debat que es pot desenvolupar des de la tolerància i l’intercanvi d’opinions i idees.

• en segon lloc la capacitat d’involucrar-se a la ciutat i a la cultura del país a través del teixit associatiu. aquest és un element també destacat en les persones entrevistades que no han nascut a lleida i que per tant s’incorporaven de nou a una nova realitat, es parla de l’ateneu com a espai d’acollida.

• en el cas dels presidents i les persones que hi han desenvolupat una tasca més interna, tots remarquen l’experiència aportada en l’àmbit de la gestió cultural i de la resolució de conflictes i de canalització de relacions i iniciatives.

• també es destaca la formació general que implícitament s’adquireix en l’entitat a través de les activitats generades i la descoberta del territori i la pròpia ciutat. la transmissió d’ideals i experiències.

• per últim es reconeix la capacitat de generar capital social i coneixement del món associatiu en general a través d’una participació activa en les dinàmiques associatives de l’entitat.

SOBRE LES ACTIVITATS QUE ES DESENVOLUPEN A L’ATENEU

tipus d’interessos majoritaris en relació a la tasca de l’entitat• la major part dels entrevistats destaquen que la pluralitat de tasques i activitats que dur

a terme l’entitat és el que la fa més especial i li dóna valor i, per tant, el seu interès personal també és general en aquest sentit. tanmateix segons les preferències personals es desta-quen, entre d’altres: els dissabtes musicals per al foment de joves intèrprets, el Coneixes la teva ciutat per al potenciament i el coneixement del patrimoni cultural, la coral en la democratització de la música, els debats que en més d’una entrevista s’assenyala que cal-dria augmentar en nombre i regularitat a fi de potenciar la formació en opinió crítica i les aportacions que pot generar a tots nivells a la ciutat; el ressò de ponent, la la divulgació del patrimoni històric i ambiental en general, el banc del temps, els cursos d’idiomes i la secció d’excurcionisme pel seu valor social i formatiu.

• es destaca també la tasca que desenvolupa l’ateneu a través del treball en xarxa amb d’al-tres sectors social que permet conèixer persones amb perspectives diferents i copsar el ritme de la ciutat. també la tasca educativa amb joves i infants a través de l’escoltisme i la música, així com el fet que l’ateneu generi un espai obert de trobada per a molta gent de totes les edats per a fer-hi activitats.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

34

Valoració del tipus d’activitats programades• totes les persones entrevistades remarquen la varietat d’activitats programades en

l’entitat, exemple d’aquesta diversitat d’oferta és visible en la programació mensual del Bull-bull. es valora el fet que cada any les activitats prenguin formats diferents i es renovin constantment: hi ha unes activitats que canvien o varien segons la vida de les pròpies seccions. Hi ha activitats que són internes pels socis i d’altres obertes de cara enfora. re-lacionat amb aquesta qüestió apareixen reflexions crítiques en el sentit de que potser es viu molt del que tradicionalment s’ha fet i falta actualització, aquesta idea es lliga a la manca de recanvi generacional.

• Valorativament es comenta però el fet que potser cal resituar algunes activitats, deixar coses que potser ja no aporten res de nou i, si cal, dedicar aquests esforços a noves apostes des del sí de les mateixes seccions. també es comenta el fet que falta obrir espais per acos-tar un tipus de públic diferent que ara no ve a l’ateneu, un públic més jove en especial.

• d’altra banda es destaca el fet que les activitats que s’ofereixen es duen a terme perquè són propostes que algú està disposat a tirar endavant i que són les que interessen a la secció, per tant, depenen estrictament de la voluntat del soci. en aquest sentit s’apunta que el debat de que és el que falta o el que no, té poc sentit si no hi ha persones interessades a dur-les a terme.

• es destaca que a l’ateneu l’acolliment de les propostes que venen de fora és positiu per l’en-titat i el seu creixement, tot i que mirar d’integrar una proposta en el sí d’una activitat ja existent és potser el que costa més, tanmateix, es considera que la capacitat d’acolliment és el que fa crèixer i permet la participació real de les persones. Contraposadament però també apareix alguna opinió que comenta que per altra banda el fet de donar lloc a tot tipus d’expressions independentment de la seva “qualitat” també suposa que costi de consoli-dar un espai fort i competent en aquest sentit. també es destaca que en relació a aquesta qüestió, cal tenir present que és molt complicat competir o tenir un paper rellevant amb la programació que s’ofereix des de l’Ajuntament o des de les fundacions culturals.

• es comenta el fet que mentre les activitats són nombroses i variàdes per al soci actiu, les propostes lligades a un model cultural més tradicional com en la programació de conferències, exposicions, debats, etc. l’entitat ha perdut pes.

• també es valora el fet que per a dur a terme segons quines activitats manca infraestructura tot i que el públic no hagi augmentat.

• a nivell de comunicació externa es valora que potser caldria millorar la fórmula de publici-tació a fi de donar-se a conèixer més a la ciutat, en aquest sentit es considera interessant valorar qui s’incorpora i com a l’entitat a fi de copsar quin atractiu exterior té l’entitat.

• des de l’administració es valora especialment els serveis de divulgació de la ciutat tant interns com externs de l’entitat. es destaca el fet que, acord el caràcter de la junta, es veu molt quin tipus d’activitats es programen: si venen del món associatiu, de l’administració, de la universitat, etc. es considera que la cultura avui és més l’activitat que les persones, afegint que s’han de mesurar les coses segons l’activitat que es produeix. es creu que lo important és generar activitat i la possibilitat d’estar conectat a les idees més novedoses acord al tipus de consums culturals que avui en dia es mesuren.

noves activitats proposades• en general no hi ha activitats que d’immediat s’identifiquin com a interessants de dur a

terme en la qüestió relacionada a propostes de noves activitats, tanmateix, es destaquen de nou preferències per impulsar amb més força activitats de debats i temes d’humani-tats. una idea relacionada amb l’aposta de continuar impulsant debats, és la d’estar molt atent al que es fa a tot arreu a nivell de debats i conferències i, sense deixar de fer, buscar nous formats de reflexió.

• Hi ha una idea força compartida i és que l’ateneu tampoc pot ocupar-se de tot, té un espai limitat per segons quin tipus d’activitat i ara mateix ja desenvolupa un volum important d’activitats amb caràcter propi. Cal apostar per millorar la participació a través de les ac-tivitats ja existents i consolidar l’entitat com a espai de pensament lliure dins un marc democràtic en el sí de la ciutat.

• es comenta la proposta d’un projecte que s’havia intentat impulsar anys enrere com el “soci a soci” un projecte consistent en regular un espai de formació per als socis: acord la premisa

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

35que existeixen nombrosos socis amb molta capacitat i coneixements que podrien aportar molt, es va proposar tirar endavant una espècie d’extensió universitària, una sèrie d’ense-nyaments més o menys regulats que agafessin tot el ventall de formació humana per oferir unes bases i uns cursos bàsics, permanents innovadors, acollint a la gent i generadors de frontera, no de caire academicista sinó de formació essencial.

• d’altra banda s’apunta una proposta de campanya per a connectar amb joves, buscar pactes amb d’altres entitats per a què l’ateneu faci una funció d’aixopluc d’altres iniciatives encara que després aquestes emprenguin el seu camí.

• també es comenta que El banc del temps seria interessant d’obrir-lo a nivell de ciutat i no només pels socis/es.

• també es proposa reforçar la relació i porgramació amb la Federació d’Ateneus de Ca-talunya i treballar en xarxa a nivell de territori de Ponent creant noves complicitats per a millorar la cohesió territorial.

• algunes participants d’activitats semblen interessades en activitats de manualitats, es comenta que algun curs trimestral potser funcionaria. des d’altres sectors de gent tam-bé sembla interessar activitats relacionades amb els treballs manuals, la carpinteria i la restauració.

• d’altres idees aparegudes és la represa de la secció de ciències i el camp de les comuni-cacions audiovisuals.

• un cert nombre d’entrevistats però no mostren interés en participar d’altres activitats i, en cas que es generessin de noves que potser els hi podrien interessar, tampoc afirmen de segur la seva participació activa.

• des de l’associació de Veïns es considera que caldria veure què interessa als socis o què podem oferir als socis que els hi interessi. es creu que ni l’ateneu ni la mateixa aa.VV han de ser competència de les empreses de serveis perquè aquesta no és la funció, sinó que cal apostar per crear espais que permetin compartir entre tots els coneixements i les experiències dels socis, complint pròpiament amb la idea d’ateneu. l’ateneu ha de donar un espai i un temps a les persones que tenen ganes de trobar-se i provar ini-ciatives que poden incorporar-les progressivament.

SOBRE LA CAPACITAT DE DINAMITzACIÓ SOCIAL I CULTURAL A NIVELL EXTERN

la promoció del debat ciutadà• es comparteix en la major part de les entrevistes que en alguns moments dels dar-

rers anys l’Ateneu ha decaigut com espai de debat. es destaca el paper anterior de l’ateneu impulsor en aquest sentit amb els grans cicles de conferències, sovint de tipus civil i polític, on s’hi van convidar personalitats importants del panorama nacional. tot i reconèixer que s’hi continua treballant, es creu que cal reforçar la tasca de l’entitat en aquest sentit. Des de les persones més joves de l’entitat es creu que cal apostar per la de generació de debats. també es remarca que la secció d’humanitats és l’encarregada principal d’aquesta qüestió, tot i que en el sí de totes les seccions també es genera perquè totes elles són espais que reuneixen gent diversa i aporten coneixements i vivències encara que no sigui a nivell extern de l’entitat.

• també es comenta el valor de les trobades de socis a fi de recuperar-les com a espai que generi debat i no només com a sortida lúdica. sobretot amb la voluntat de continuar cercant fórmules des de les mateixes seccions.

• es destaca el paper socialitzador de la música o els debats temàtics dels dilluns que permeten dinamitzar la cultura de forma totalment gratuïta, d’accés obert i que per-met un retorn amb aquelles persones interessades. es creu que l’entitat en tots els seus àmbits segueix aquest dinàmica i filosofia de funcionament encara que les percep-cions de la capacitat de generar debat siguin divergents. independentment d’aquest fet però es considera amb força conscens que continua essent l’entitat que està més oberta al debat obert amb temes d’actualitat que escolta a tothom.

• d’altra banda les persones que continuen més involucrades amb l’entitat consideren que en els últims anys s’ha reprès la voluntat d’impuslar el paper de l’ateneu en aquest sentit, implicant-se en nous debats ciutadans a través de les plataformes en que participa, amb la voluntat que també el soci s’hi vagi incorporament personalment.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

36• des de la perspectiva del cau escolta es creu que l’entitat fa poc en aquest sentit, man-

ca compromís en temes de ciutat i més aviat es veu l’ateneu com una entitat poruga a plantejar temes i debats. es comenta: “A mi sincerament m’ha decepcionat l’entitat perquè a casa meva explicaven coses de fa trenta anys en quant a mobilització social, les lluites veïnals, etc. a l’entrar a l’Ateneu pensava que em trobaria això i resulta que falta aquesta vida, que simbòlica-ment té aquest rerefons però que s’ha perdut en l’actualitat i ha passat a ser només un espai físic d’activitats, penso que s’ha convertit més en un centre cívic que en una entitat de dinamització social crítica (…)”.

• es destaca que el Ressò també ha reduit els articles de promoció de debat i amb aquest fet s’hi relacionen els canvis d’evolució social i de ciutat. d’altra banda s’apunta a la compe-tència existent en aquest sentit, la presència de l’iMaC, la biblioteca pública, la fundació la Caixa, els museus actuals, etc.

• des de l’associació de veïns es comenta que potser l’Ateneu hauria de tendir a certa es-pecialització a fi de trobar el seu espai, destacant la seva important funció com a desvet-lladors de la consciència ciutadana.

• des de l’administració és considera que l’ateneu continua generant debats i que es pot situar en uns determinats ambients, però que si vol ser la gran entitat que condueixi el debat a la ciutat avui per avui hi haurà de continuar treballant.

• des de les plataformes en que participa l’entitat es percep aquesta qüestió com un dels rols que més valoren de l’ateneu. es creu que té una repercusió humana important i per tant un paper actiu a nivell de ciutat, té capacitat d’arribar a la gent i que les persones són sensibles a les propostes de l’ateneu. a nivell de projecció històrica de l’ateneu es percep que potser si que s’hi han donat canvis, però que aquesta és una dinàmica general. amb els anys de represa democràtica es va donar un boom del moviment associatiu, ocupant el carrer, recuperant la normalització del teixit associatiu; a posteriori es considera que bona part dels dirigents socials i polítics han passat a l’administració i això té conseqüències en les dinàmiques associatives actuals. Malgrat tot es creu que l’ateneu és un dels pocs referents que queden en aquest espai quan d’altres entitats han anat enrere en aquest sentit. segons la perspectiva de qui s’ho miri, la plataforma de l’Horta creu que el fet que l’ateneu s’involucri en debats com el seu respon a que l’entitat es posiciona cap a un costat o cap a l’altre, ells valoren el fet que l’ateneu funcioni amb llibertat i obertura pretenent donar veu a persones i grups diversos.

el paper de l’ateneu a la ciutat• es comparteix unànimement que l’entitat compta amb un prestigi i paper històric a la ciu-

tat de lleida (en el procés democràtic l’ateneu va constituir-se com una espècie de regido-ria de cultura, generant tota una programació que permetia formar als socis), tanmateix, també es comparteix que a dia d’avui l’hauria de tenir més perquè en els últims períodes aquest paper s’ha anat diluïnt. es comenta que l’entitat hauria d’aspirar, per exemple, a fer-se presents amb dictàmens, informes i debats independents “que trenquessin el ma-niqueisme del joc polític de partits i oferís noves perspectives”.

• s’analitza l’evolució de l’entitat en aquest sentit posant de relleu que al principi l’ateneu era la única entitat que pràcticament realitzava aquesta funció, els canvis socials però afecten a aquesta tendència, tot i posar-se de relleu que potser ara és l’època que l’Ateneu està més obert a la ciutadania però, paradoxalment, és quan destaca menys per la quantitat d’activitats que hi ha a la ciutat i el soroll polític que tapa la tasca de les associacions en aquest sentit. es comenta que valdria la pena generar un debat sobre aquest tema amb les persones que pensen que l’ateneu està molt actiu o bé les que pensen que ha perdut pes en el debat ciutadà.

• es remarca la importància i el prestigi que l’ateneu pot tenir com a territori neutre, amb sensibilitat pels sectors més febles, però com a espai lliure de prejudici, com a espai se-riós i lloc on s’acullen diferents sensibilitats. Continuar essent una entitat de referència amb criteri capaç de generar debats i treure conclusions amb trascendència.

• també es comenta el fet que abans l’ateneu feia una funció per públics de totes les edats i ara hi ha un sector de gent que utilitza l’entitat exclusivament per a activitats pels seus nens. es comenta que abans l’ateneu representava una novetat i ara, degut als canvis socials i el valor cultural que es dóna a les coses, ha canviat i marca molt les dinàmiques socials que es donen també en el sí de l’ateneu. tanmateix es remarca el paper de l’entitat en la descoberta de l’entorn i la ciutat.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

37• es considera que el temps és limitat i les persones que conformen l’Ateneu són voluntàri-

es i no sempre poden generar el volum de treball que es voldria en relació a aquesta qües-tió. també hi té relació els recursos dels que disposa l’entitat que no poden equiparar-se amb els que compten el caixa fòrum o l’institut d’estudis ilerdencs per exemple, de cara a fer una promoció externa prou àmplia i coneguda; però es destaca que des de l’anterior junta, a pesar d’aquests elements, es va voler canviar la dinàmica intentant reemprendre la funció dinamitzadora a nivell de ciutat i vendre el nom ateneu col·locant l’entitat en un llindar públic, començar a dinamitzar i treballar amb altres entitats. amb la voluntat de recuperar aquest debat anterior i crear un nou estat d’opinió, a dia d’avui, es planteja aquesta idea a través de la participació activa en espais compartits amb d’atres entitats i xarxes ciutadanes.

SOBRE ELS ESPAIS DE PARTICIPACIÓ

espais de participació i de debat intern• en aquesta qüestió hi ha diversitat d’opinions en relació a la capacitat de debat intern,

d’una banda, les persones que hi són menys presents actualment destaquen que les oportunitats hi són i tot apunta a que la tendència de l’entitat continui sent d’obertura en la participació activa de tots els socis. d’altra banda, els membres entrevistats que més hi participen consideren que sí que existeixen espais de participació interna, però que el debat no és prou present com faria falta. també s’apunta de manera compartida que el motiu d’aquest fenomen possiblement respon més a un desinterès dels socis que no pas a una manca de possibilitats de plantejar coses o ser-hi escoltat.

• l’organització de l’entitat permet dos espais de participació principals: les seccions i la junta, anualment també es destaca l’assemblea general de socis i els aplecs. es remarca que el debat existeix de manera real en el sí de les seccions que és el gran espai de relació de les persones, de circulació d’informació i transmissió d’idees i opinions; en determi-nades seccions es dóna de manera més pronunciada segons les etapes i les persones que hi ha. a partir de les seccions hi ha els espai de participació i debat més forts, a més, és precisament l’espai on es pot generar aquest debat, tot i que cal tenir present que molts socis no participen activament de la vida de les seccions.

• es destaquen dues tendències: d’una banda el recanvi freqüent en la junta i l’equip di-rectiu, que sempre han generat recanvi amb voluntat d’obertura i transparència interna per a generar una major participació. es destaca l’alt nombre de socis que han format part dels òrgans interns de l’entitat. tanmateix també a nivell intern s’incorpora una reflexió crítica sobre la necessitat de millorar el debat a les seccions. algunes seccions han seguit dinàmiques que funcionaven de feia temps amb l’estil d’unes determinades persones, però es creu que les seccions també han de generar aquest recanvi característic de la junta i l’equip directiu. entre aquesta qüestió i el fet que es creu que hi ha un organigrama molt marcat, els espais de debat es considera que queden limitats, també cal tenir present que el debat intern de les seccions està marcadament sectorialitzat i cada secció parla dels seus assumptes particulars. les seccions haurien de ser aquest espai i, tot i que algunes seccions ho intenten per tal de crear sinèrgies positives, al mateix temps, s’apunta el fet que dins de les seccions s’ha d’incorporar el debat amb més profunditat per a què arribi de manera molt més directa als socis. tanmateix també es considera que cal tenir present que el gran gruix dels socis potser no busca aquestes relacions de debat sinó l’activitat de caire més lúdic, forçar determinats canvis de funcionament tampoc és senzill i pot resultar poc exitòs.

• en relació a aquesta última consideració, s’observa com molts socis només són socis per unes activitats concretes i no tant pel conjunt de l’entitat i, fins i tot, es dóna des-coneixement de la resta de l’entitat, aquesta realitat implica que la participació activa i constant és molt més dificultosa. també hi ha un nombre important de socis que pa-guen quota i no venen a l’Ateneu. s’observa com hi ha persones que fins que no s’impli-quen activament en l’entitat no s’incorporen als debats interns. Hi ha un grup més reduit de persones que és el que participa més activament i que és el que evidentment sap que té accés a participar on vulgui i quan vulgui, aquest sector identifica clarament els canals de comunicació i d’intervenció; considera que la direcció és oberta i la comunicació és fluïda, i que la participació o no depen més del soci que no pas de la no existència d’espais.

• la junta és l’altre gran espai de participació, tot i no ser un espai on hi tenen cabuda tots els socis ja que només hi ha un representat de cada secció i l’equip directiu. s’apunta però que la periodicitat de les juntes juga en contra del debat de fons perquè les jun-tes esdevenen espais molt tècnics passant comptes de les seccions i manca temps per treballar el debat i l’intercanvi de caire global i de fons.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

38

• un altre espai de participació i de debat intern considerat és l’assemblea general que es celebra cada any. es comenta però que a les assemblees hi ha poc debat, de vegades es creu que potser fa certa por i s’eludeix la intervenció, però també és remarca que sovint a qui li agrada intervindre a les assemblees generals és sobretot a la gent que els manca ca-pacitat de discurs crític constructiu. Històricament però l’assemblea general és on es feia balanç del curs. també existeix l’aplec dels socis que inicialment consistia en una trobada en un espai del camp on es repartien i discutien diversos temes per grups sobre la marxa de l’ateneu i, especialment, l’enfocament del proper curs. aquestes reunions permetien generar enfocaments nous i revisions. els aplecs actuals però han canviat radicalment el seu objectiu i s’han convertit en espai de trobada de tots els socis per amb un format exclusivament lúdic. alguns dels entrevistats reclamen el fet que valdria la pena reprendre el caràcter inicial dels Aplecs per recuperar contingut més enllà d’una sortida de camp.

• a nivell d’espais de participació i de trobada informals les seccions generen alguns espais paral·lels a l’entitat especialment organitzats per a la trobada dels seus membres més enllà de l’activitat de les seccions, per exemple es comenta que a la secció d’educació física s’organitzen dues sortides anuals per a les participants de la secció exclusivament, així com hi ha dies en què es troben per prendre cafè o fer alguna altra activitat de lleure de manera conjunta. en aquest sentit es comenta que en la seva secció hi ha quelcom més que l’estona del gimnàs: “nosaltres compartim més, hi ha amistat i per a mi l’Ateneu també és això: l’amistat, el companyerisme, mai et trobes sola aquí, i si sortim a algun lloc on quedem és a l’Ateneu, és el punt de trobada”. també es cita la cafeteria com a espai de trobada d’algunes persones tot i que en general es comparteix que no hi ha tertúlia de cafè, no és un espai que generi dinàmiques grupals per sí mateix, és un espai de trobada per a les reunions posteriors o, com a molt, per a demanar algun tipus d’informació.

• des d’un punt de vista més crític també hi ha la idea que la participació a l’ateneu es ge-nera en alguns casos, però en d’altres no. s’apunta a què hi ha maneres de fer i persones que pesen molt a dins de l’ateneu i això costa de trencar per generar noves dinàmiques i deixar pas a nous perfils. es creu que potser aquest fet provoca que es tendeixi a con-fondre els interessos personals amb allò que convé a l’Ateneu. en aquest sentit també s’apunta que aquelles persones que resten fora de l’aparell de funcionament de l’ateneu ho tenen difiícil venint de fora i volent incidir-hi des del principi. es destaca però que la línia de l’actual president és de completa obertura i la pau social a nivell intern per aquestes dinàmiques que sempre s’han donat.

• a nivell de l’administració pública es té la percepció que no existeixen gaires espais de participació interna tot i reconèixer el desconeixement sobre aquesta qüestió. tanma-teix des d’aquest àmbit no es dóna especial valor a aquesta qüestió i no es troba cabdal perquè es considera que els conceptes de participació canvien. es comenta: “Quan hi ha moviment o moviments assemblearis de vegades es detecta pels medis de comunicació, tot i que igual hi és però no és visible a nivell extern perquè no se’n fan ressò, o només ho saps si hi tens un contacte molt directe, abans potser estava inflat i el passat es veu com a molt idílic. Penso que els paràmetres han canviat en aquest sentit”.

• Contraposadament des de les plataformes col·laboradores s’observa la presència sempre activa de socis. observen que a l’ateneu li costa estirar els seus socis per a què s’involucrin plenament a la plataforma que comparteixen, però creuen que és una dinàmica general en la major part d’entitats donat la multiplicitat d’espais d’oci existent, i un compromís personal cada cop menor en la major part de persones, etc. tanmateix s’aprecia que els socis de l’entitat, tot i que potser no participa activament, estan al cas del que es fa a la plataforma i coneixen el paper de l’ateneu i les activitats que genera en el sí de la plataforma.

Grau d’identificació amb les decisions internes• les persones que a dia d’avui mantenen un lligam menys fort amb l’entitat respecten les

decisions adoptades per qüestió d’integració i vinculació històrica a l’ateneu, indepen-dentment de la seva posició prèvia, especialment en el cas dels antics presidents.

• tots els entrevistats destaquen la confiança en l’entitat i en la conveniència que es vagi adoptant. en general el nivell d’identificació de les persones entrevistades és alt i es com-parteix completament les decisions adoptades. Es valora significativament les idees que apareixen fruit d’espais de reflexió conjunts, i en línies generals es creu que l’entitat manté la línia de treball originària a nivell de valors i idees.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

39• algunes persones consideren que les decisions de col·laborar amb d’altres entitats estan

bé però que l’Ateneu ha d’assumir un paper de lideratge, més que anar a remolc de debats, cal avançar-se i generar-los abans.

• també es comparteix el fet que les decisions de l’entitat no són conflictives i que el diàleg en l’actualitat sempre hi és present i obert a qualsevol consideració que es vulgui fer, es comparteix la idea que hi ha total possibilitat d’expressar-se a nivell intern malgrat també hi ha algunes consideracions que apunten que en èpoques anteriors no era així. la independència de les seccions també facilita que no es generi conflicte entre el que es fa o és deixa de fer a nivell d’activitats. es remarca la importància de tenir present al soci per incorporar idees i fer crítica positiva de l’entitat.

• les persones que indiquen que no s’identifiquen amb les decisions de l’entitat no ho comenten a mode crític sinó que respon a un nivell d’identificació diferent a l’entitat. per exemple, en el sí del cau escolta es comenta que la identificació es dóna en el sí de l’agrupament directament i no en l’entitat. es diu “de moment, des de que estic a l’Alosa, totes les decisions que s’han pres i que fan referència a l’Alosa me n’he sentit participa. De les que afecten a tot l’Ateneu no tant, ja que no m’involucro en elles. L’Alosa pren les seves pròpies decisions, sense passar per junta de l’Ateneu, tenim llibertat pel nostre funcionament intern. Ara bé, si afecten les nostres decisions al funcionament de l’Ateneu, ho comuniquem a la junta o a l’equip directiu”.

cohesió de les seccions• aquesta qüestió és un dels elements compartits en que es considera que l’entitat no acon-

segueix vehicular internament les diferents seccions. És important el paper aglutinador de l’equip directiu i de la persona responsable de la secció a la junta, les dinàmiques grupals són complexes i és un dels àmbits a treballar perquè a la junta bàsicament només s’informa de l’activitat de les seccions però hi ha poc debat intern, no funciona gaire com a espai de relació més enllà de passar comptes de les activitats. en aquest sentit es reitera que les seccions estan molt vinculades a les persones, i que en l’estructura de l’ateneu, es nota el tarannà de qui regeix les seccions. És un debat que fa anys que és present a l’entitat, se’n diu: “aquest és el debat etern de l’ateneu, sempre hi ha unes persones que miren pel conjunt i unes que miren per cada secció en concret. És un debat a contemplar per l’equip directiu que ha d’adoptar un paper de pont, si ara passa és el mateix que fa vint anys i s’hi ha de conviure sense obsessionar-s’hi, lo important és gestionar el conflicte i buscar punts d’unió sense forçar excessivament les seccions, ja hi havia i deu haver-hi actualment espais en que això es doni”.

• s’apunta a la necessitat de desenvolupar una línia global, debatuda i contrastada i la junta que ha de deixar clar on són els accents o on els posarà. també es comenta el fet que cada generació ha d’interpretar l’Ateneu i renovar les seccions acord al que consideri.

• es creu que la junta ha de recuperar la periodicitat de les reunions, en un inici les juntes eren setmanals amb reunions més curtes però on s’hi generava debat i idees durant tota la reunió i el nivell de decisió era compartit. en l’actualitat la junta es troba un cop al mes i cada secció decideix per ella mateixa. tot i la càrrega de reunions que suposa la primera opció, les relacions internes eren molt més fortes i estables. es relaciona aquesta realitat a una certa manca de responsabilitat dels membres de la junta en relació al projecte global de l’ateneu.

• des de l’equip directiu s’afirma no marcar una línia molt clara conjunta però que en canvi sí es dóna informació de cara a buscar espais conjunts sense forçar els ritmes de les seccions. Com a equip directiu, tot i no marcar una línia però, s’afirma tenir les idees clares i que de vegades es prenen algunes decisions que sembla que sobrepassen a les pròpies seccions i fent que no hi puguin entrar per què la capacitat de decisió els sobrepassa, des de l’equip es percep certes dificultats en aquest punt de coordinació entre equip i seccions.

• s’observa que determinades seccions estan cohesionades o generen cohesió però que depen de les persones que hi ha, les qüestions que es tracten i l’època; sovint hi ha temes que són especialment engrescadors i sumen seccions en un projecte conjunt que ho per-meten, malgrat tot, les seccions acostumen a funcionar de manera força independent, sense parar especial atenció al projecte global si no es que es requereix explicítament. d’una banda la independència de les seccions és ben valorada perquè permet plena au-tonomia de decisió als socis que les integren i, per tant, empodera a les persones, d’altra banda genera dificultats en el plantejament global de l’entitat.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

40• es creu que s’intenta buscar activitats cohesionadores que permetin lligar les seccions

però que costa segons la tendència de les seccions. el “Coneixes la teva ciutat” es considera l’activitat que més funciona en aquest sentit.

espais de relació existents en l’estructura de l’entitat• tal i com ja hem apuntat anteriorment en l’apartat d’espais de participació i debat intern,

són les seccions i la junta els espais de relació identificats per tots els entrevistats com a espais de relació, per tant, són els espais de funcionament previstos formalment els que vertebren les dinàmiques internes de l’entitat.

• es comenta que l’existència d’oportunitats per a participar de l’Ateneu són moltes i vincular-se al projecte global també és fácil; per contra també s’afirma una manca o una major visibilitat de l’estructura i el funcionament: cal saber millor que es fa a l’ateneu i que pot oferir o d’on es pot participar.

• d’una banda es reconeix que la freqüència de les juntes permetia generar un espai central de debat sense la necessitat de fer convocatòries extraordinàries, els vincles que s’esta-bleixen en aquests espais permet generar confiances positives per al bon funcionament de l’entitat. les pròpies activitats que es realitzen són l’altre gran espai de relació, a banda de l’assemblea general.

• en general s’apunta a l’existència d’espais de participació i diàleg compartits que permeten un accès obert del soci si hi ha interés d’incorporació. aquesta participació es canalitza bàsicament a través de les seccions tot i que poden haver problemes de representació entre els representants de les seccions i la massa de socis/es que integren aquella secció.

• es destaca l’estructura presidencialista de l’entitat com a equip directiu, s’afegeix tam-bé el caràcter orgànic de l’equip respectant les seccions, tot i que funcionin a través de la seva coordinació. a nivell econòmic les seccions no s’autofinancien sinó que des de la direcció es reparteix, això es creu que potser minva la representació de les seccions. tam-bé s’afegeix que a nivell global l’ateneu es caracteritza per una tradició d’incorporar tota inciativa que vingui donada pels socis.

• es reitera la necessitat de potenciar l’aplec de socis en aquest sentit com a millor espai per al debat i la relació interna.

SOBRE ELS REPTES DE FUTUR

percepcions de canvi de l’entitat• principalment es destaquen els canvis històrics de l’entitat i els de la sociologia de la

ciutat, així com l’augment de serveis culturals i canvis en les polítiques culturals que s’ha donat en els últims 30 anys. a nivell històric es reitera la idea que en els primers anys es vivia l’ambient de recuperació de la democràcia, en la qual molta gent de l’entitat havia participat, de l’autonomia i la il·lusió per construir una nova ciutat, el desig d’eixam-plar l’ambient social cultural, de trencar l’elitisme, de trobar noves fórmules i recuperar tradicions. això donava un cert tarannà d’inquietud ciutadana i de visió del conjunt de la societat. després vingueren associats que buscaven serveis concrets i amb una visió més sectorial. això es va anar veient en les intervencions de les assemblees. també es comenta que l’evolució del país dels darrers 30 anys s’hi ha notat.

• a nivell social es creu que costa més de trencar la passivitat i la cultura del confort. l’adaptació de l’entitat a aquest seguit de canvis és complicat si és té present que par-lem d’una entitat d’interès social municipalista. el paper de l’entitat incialment era el de complir amb una tasca que la resta de societat i administració no duia a terme en quant a creació d’espai cultural. tanmateix a dia d’avui ara es fa moltíssima activitat i es valora el moment actual com un període de recol·locació de les entitats culturals en el complex entrament d’actors i institucions existents.

• en quant a voluntariat cultural s’expressa la idea que no està prou valorat perquè no és una feina tan visible com el voluntariat social: “treballar amb cultura de vegades és treballar amb debat i això costa més perquè la gent vol resultats, vol serveis i això es nota, per exemple amb l’escoltisme que manca certa constància d’assistència i dedicació”.

• es proposa la possibilitat de fer unes grans jornades de debat a nivell de ciutat per les entitats culturals per veure com s’estan recol·locant dins el marc de la in-tervenció pública tenint en compte la pèrdua de pes social de les entitats culturals.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

41s’observa molta més diversificació, hi ha moltes activitats i la intervenció cultural queda molt més diluïda, es creu que el pes de les entitats en el magma social ha baixat degut a aquest fet a menys que es facin intervencions puntuals en temes de-terminats; s’afegeix que aquest fet pot generar el perill de caure en la immediatesa i en canvi quedar al marge de les grans reflexions que s’estan portant a terme en el món cultural.

• una segona percepció àmpliament compartida és la tendència de l’Ateneu a esdevenir una entitat que s’ha convertit en un ens generador de serveis i promotor d’activitats, i en canvi ha perdut espai en la generació de debat intern i extern. en relació a aquesta qüestió es percep un segon perill en relació a que l’entitat perdi especificitat i esdevingui una entitat com les altres sense que hi hagi interpretacions globals de què és l’entitat i cap a on va.

• la presència de l’ateneu a nivell de ciutat també és un dels elements de canvi més àm-pliament assenyalats. es valora el fet que l’activitat cultural de la ciutat actualment és de clara competència a la capacitat de programació de l’ateneu. Malgrat tot s’apunta a la necessitat encara existent de tenir espais de debat oberts i plurals a la ciutat.

• es creu que l’ateneu amb d’altres entitats haurien de fer una reivindicació política que demani i exigeixi a les institucions públiques que no ocupin totes les parceles cul-turals, es creu que no pot ser que l’ajuntament copi tots aquests espais, si tothom té unes funcions, algunes no cal que les faci les administracions, per exemple es diu que no cal que programi tota la música de la ciutat. per altra banda també s’observa que hi ha massa atomització d’entitats: “no hi ha cap entitat que pugui presentar una programació prou competent que tingui entitat i continuïtat, potser si es concentres en una sola programació annual de les entitats de Lleida tindria un altre caire però potser les entitats quedarien diluïdes, i si les entitats encara no estan preparades per programar i dinamitzar alguns espais culturals, l’ad-ministració ha de ser pacient i esperar que arribi el moment que sigui la societat civil qui ho impulsi encara que sigui més endavant”.

• a nivell d’autonomia econòmica també és una qüestió important que apareix en les entre-vistes, es creu que és important mantenir una tasca de proselitisme continuat. tenir unes despeses controlades acord als ingressos fixos que hi han, no depenent de les subvencions i controlar la despesa per a poder continuar treballant acord els propis recursos.

• al nivell de percepcions específiques d’algunes tendències en àmbits concrets de l’ateneu es comenta que algunes seccions mantenen les dinàmiques clàssiques i costa introduir novetats, per exemple la renovació de la plana web, costa introduir-hi les seccions, anar renovant, actualitzant, arrossegar a aquestes noves dinàmiques a les persones que estan acostumades d’anys a funcionar de la mateixa manera.

• s’apunta al canvi de periodicitat de la publicació de la revista el ressò que va passar de ser mensual a ser quatrimestral; també van suposar canvis destacables en quan al paper de referència que era la publicació. es reitera la percepció de pèrdua del ressò que tenen algunes activitats culturals tradicionals com les tertúlies i els debats.

• en els últims anys hi ha hagut un acostament de l’equip directiu als escoltes del cau, així com s’ha observat l’entrada de noves persones joves pal·liant lleugerament la tendèn-cia a la baixa que s’havia experimentat en l’agrupament escolta.

• s’observa una baixada de participació en activitats com l’escola de música, les corals i les activitats tradicionals de l’entitat.

• s’apunta també a les reformes a nivell infraestructural, la imatge s’ha anat renovant i millorant la qualitat d’estada del soci acord a les percepcions recollides. tanmateix també és comparteix que l’espai continua essent limitat per les necessitats actuals.

• es destaca el valor d’acollida que ofereix l’ateneu i que es valora molt positivament perquè es percep que a lleida fa falta un espai obert on tothom hi pugui accedir i explicar-se.

• es perceben canvis i adaptacions en la voluntat d’obrir noves vies i nous canals de de-bat. s’observen canvis com l’entrada en nous debats ciutadans, la voluntat de l’equip directiu de refer un segell d’ateneu i recuperar el nom a la pròpia ciutat en aquest procés de disolució del seu paper.

• la gran constatació de canvi a l’entitat és l’envelliment dels socis i la manca de relleu intern tot i que s’incorporen activitats noves que permeten connectar amb altra gent:

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

42“A nivell generacional si que hi ha un envelliment, i va haver una època que es notava molt, com si la gent jove fes nosa i potser en paguem les conseqüències, ara s’ha reprès la voluntat d’incorporar la gent i penses donarà fruit les activitats que impulsen i penses és igual, que es provi i que la gent experimenti, això és important”.

• finalment, la última gran constatació és que la tipologia del soci ha canviat nota-blement: al principi els socis es feien socis per col·laborar a la causa de l’entitat sense esperar-ne res a canvi, ara els socis s’hi fan per activitats “La major part de la gent que venen a classe hi venen per un interès concret amb aquella activitat, venen a fer una cosa i prou. Abans no passava això, la gent sentia fer-se soci no per una activitat sinó per una qüestió més personal”. Hi ha molt moviment d’altes i baixes perquè es busca una entitat de serveis. es destaca de les entrevistes que abans tot era voluntariat i ara es necessita personal laboral fix contractat, se’n diu: “és una característica que ha canviat en general, al principi tota la gent voluntaria ho feia altruïstament, ara es paga una sèrie de persones per tirar activitats endavant, no totes, i a les seccions no es cobra sinó que ho fan aquelles persones que fan classes bàsicament. Tot i que tots ells però han de ser socis com a requisit obligatori a fi que es sentin part activa igualment, busquem que les persones estiguin al servei de l’ateneu més que en busquin un benefici econòmic directe”.

propostes de millora participativa• en aquesta qüestió tots els entrevistats mostren preocupació pel tema, no hi ha idees

clares de què es podria fer per engrescar realment la participació, més aviat, és compar-teix l’interrogant. Es comparteix també l’anàlisi dels canvis socials que determinen aquesta baixa participació: manca de compromís social, percepció de manca de temps en les persones per a participar d’una activitat, desmotivació, individualisme, imme-diatesa, etc. “A la gent que conec penso que els hi falta empenta, no ho se la veritat, no crec que sigui un tema de comunicació. Hi ha gent de diferents edats però en general jo tinc contacte amb gent gran (la més jove està per la quarantena, la mitjana són jubilades) i a nivell de compromís els hi costa implicar-se a fons, els hi agrada assistir a certes activitats però no més. Això és un problema perquè costarà remuntar el dinamisme, nosaltres per edat ja acabem i qui vindrà radera?” (…) “És difícil, costa trobar persones que disposin de prou temps per dedicar-se a l’entitat. A mi mateix em passa. Costa trobar un grup de gent vinculada al 100% a l’Ateneu, tot i que hi són, o n’hi ha un bon nombre que s’hi dedica amb persistència, perquè les coses es fan des de l’amor i l’apreci i això es nota; però també val a dir que les dinàmiques socials que hi han avui en dia més individualistes amb presses i sense temps per donar als altres, no hi ajuda”.

• es considera que és molt important usar a fons dels recursos participatius de les as-semblees i aplecs, introduir nous mecanismes com les trobades originàries amb treball de grups que, després, s’integraven en una posta en comú i decisions compartides. es creu que cal recuperar aquest format de la trobada anual en què els socis, en un dia de convivència al camp, rebien un qüestionari de temes a debatre i proposar, es distribuïen en grups, es feia una posta en comú i el president suggeria quines serien les prioritats del curs següent a partir d’aquí.

• també les tertúlies es considera que poden ésser un mecanisme. s’aposta per tertúlies sobre qüestions ciutadanes, lúdiques, humanístiques, etc., i una part de la qual fos respondre: tu què hi faries? Què hi hauria de dir o aportar a l’Ateneu, tu hi participari-es? es creu que per promoure la participació no s’ha de tenir por al debat interior i mai no s’han de prendre les observacions i, fins i tot, les crítiques com una qüestió personal.

• un altre mecanisme proposat és revisar la llista de socis i, de tant en tant, cridar petits grups a comentar amb ells la marxa de l’Ateneu i demanar idees noves: convidar socis concrets a escriure un article al ressò, apostant per fer una edició més breu o modesta del ressò i recuperar la periodicitat mensual.

• també la web es considera un recurs a explotar com a espai de participació i dinamitza-ció de l’entitat, i de la seva aportació a la ciutat. a través del web ja s’havia pensat d’obrir una espècie de debats per tocar temes i establir noves relacions directes sobre temes específics amb els socis, com a espai de contacte directe novedós que pugui permetre transmetre opinions i respostes que després poden ser canalitzables a través de la junta. en aquest sentit es creu que cal continuar actualitzant-se a nivell tecnològic, apostar per estar a la punta de les tecnologies del segle XXi, publicitar més la seva activitat a nivell de ciutat, d’escoles, universitat, etc. Posar a disposició de la xarxa les seves publicacions (el conei-xes, el ressò, etc.). es creu que caldria invertir recursos en aquest sentit.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

43• pel que fa l’actualització de cursos i serveis que es donen, es proposa convertir-los en

cursos frontera, cada secció hauria de plantejar que és el que pot innovar i que no fa ningú més. Buscar un estil innovador i diferent del que pot oferir qualsevol altre acadè-mica o entitat, si no és en continguts, amb un estil de fer diferents.

• es destaca la importància de la reflexió interna des de la junta, les relacions humanes són bàsiques en una entitat com l’ateneu, es creu que de vegades es pensa massa en fer acti-vitats que agraden als altres, i no en fer allò que a mi m’agrada, es creu que si les persones fan allò que volen, es convertiran en militants d’aquelles activitats i seccions i després ani-ran pensant com incorporar nova gent: Mirar de crear protagonismes i possibilitar que tothom pugui realitzar-se en allò que en té ganes, amb el lideratge de la junta i l’equip que ha de tenir una perspectiva global que permeti crear aquests marcs comuns.

• es reitera la periodicitat de les juntes, considerant que si en les juntes no és fomenten espais de diàleg freqüents, es talla participació ja que els espais conjunts creen cohesió en la vida de l’entitat i, sobretot, generen relacions personals que és lo que de debó mou les entitats com l’ateneu.

• a nivell directiu es confia amb aquest procés de participació intern per fer una fotografia que pugui conèixer tothom, centrar les juntes a debatre un sol tema específic, organitzar uns debats o espais de reflexió interna. de cara a l’exterior es creu que hi ha un bon nivell de contactes, el fet de col·laborar en plataformes també obliga a l’entitat a entrar en nous debats, la relació en xarxa permet forçar i dinamitzar internament, és un fet que no deixa indiferent. en el sentit de crear un espai conjunt d’anàlisi, es creu que també cal revisar el funcionament de la junta i l’organització de les seccions.

• en referència a la preocupació expressada en relació als socis que només participen d’una activitat, també hi ha opinions que consideren que aquest fet no han de preocupar exces-sivament, es creu que si la persona que lidera l’activitat de la que participen és militant i està enamorat de l’entitat, això donarà els seus fruits i es vincularà en d’altres coses, el secret és engrescar a través de la pròpia experiència perquè permet obrir interessos. es comenta que per exemple no es tracta de fer una classe només, sinó de fer-la d’una determinada manera i amb sentit global. aquesta aposta es veu com a difícil obser-vant que socialment funcionem per interessos parcials, per tant, s’insisteix en que cal aprofundir en una funció pedagògica de l’entitat. també es considera que l’atenció als usuaris de l’ateneu ha de ser exageradament amable per què un bon acolliment genera complicitats i enriqueix.

• una observació que es fa és la de continuar fent coses per potenciar que els socis parti-cipin tenint present i acceptant que sempre seran uns pocs els que participaran direc-tament en l’organització de l’ateneu. es comenta que cal mirar d’organitzar com més coses millor per intentar captar també el màxim nombre de gent possible i, que en aquest sentit, és important que a l’entitat sempre hi hagi algú que estigui alerta de les perso-nes que arriben, que entren, etc. i oferir-los quelcom.

• es proposa buscar més activitats genèriques que permetin nous vincles socials, poten-ciar el banc del temps, apostar per iniciatives i vincles com la campanya pel dret a decidir, o promoure activitats globals que van permetre unir seccions com els 25 anys de l’ateneu, enguany l’any Màrius torres i, en definitiva, cercar marcs d’actuació més globals.

• també es comenta que un canvi de local potser seria una meta engrescadora que pot motivar a fer més activitats i rebre més públic, així com treballar la difusió externa de cara a donar a conèixer l’entitat que, malgrat ser relativament coneguda a nivell de ciutat, encara hi ha molts sectors que la desconeixen per complet.

• en relació al debat i a la presència de l’entitat a la ciutat es creu que cal continuar buscant la manera d’influir a la ciutat, i sobretot augmentant el nombre de socis, es-pecialment en la franja d’edat dels vint als quaranta anys per assegurar la continuïtat de l’entitat. Pensar activitats familiars on fills, pares i avis hi puguin participar con-juntament, continuar investigant quins sectors es poden treballar.

reptes de futur proposats• els reptes que es consideren prioritaris són bàsicament en termes de regeneració de l’en-

titat i nova participació ciutadana, reprendre el paper generador de debat ciutadà a la ciutat i la capacitat de reflexió i innovació interna.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

44• en primer lloc és creu indispensable disposar d’un bon diagnòstic de la societat present,

a fi d’adequar-se a aquesta societat i, alhora, transmetre-li els valors fundacionals i que figuren als estatuts, desplegar iniciatives que atreguin els joves, fer-se present en els debats importants; estar a l’aguait d’aquelles personalitats, periodistes, escriptors, comunicadors, etc., que tenen idees creatives i independents i portar-los a l’ateneu. Dilu-cidar com pot ajudar l’Ateneu a crear un espai de relació intercultural, què pot aportar al país, veure que fan els grups més renovadors en la societat catalana i més enllà. descobrir i comunicar la felicitat d’aprendre. fer pedagogia cívica.

• en segon lloc la innovació: els nous formats a l’hora de treballar els temes que interessen i que ja es duen a terme tradicionalment, també el repte de treballar el camp de la ciència, i l’aposta per la formació una mica més regulada, no a mode acadèmic, sinó apostant per a que les persones puguin incorporar sabers i bases culturals bàsiques, a l’estil de la formació que es donava als obrers en els ateneus al segle XiX, recuperar aquesta funció. l’ateneu pot suplir els buits formatius que hi ha amb aquest estil personal.

• Com ja hem dit el tema intergeneracional és la preocupació principal de l’entitat. aconse-guir que l’edat no sigui un impediment de relació cultural. es creu que cal fer un esforç sa-bent que són els grans qui defineix les dinàmiques, tenint en compte que hi ha uns anys de transició normals, però que cal intentar recuperar els joves de la franja d’edat dels 25-40. abans la mitja d’edat de la junta era d’uns 30-35 anys, i ara la mitja ha pujat dràsticament als 50-60. es creu que cal repensar que s’està fent a lleida i caminar cap aquí per a buscar públics determinats, en definitiva, fer un esforç per veure que s’aporta realment i quina funció és té. el recanvi generacional implica repensar el model d’organització intern de l’ateneu per veure si el sistema és el vàlid, el tipus d’activitats, la projecció i el compromís social de l’ateneu a la ciutat. aquests són els puntals bàsics i estan molt en contacte entre sí. es destaca el paper i l’impuls que ha de donar-se a l’escoltisme en aquest sentit ja que és essencial un espai per a “fer” persones.

• D’altres opinions consideren que el sol fet de mantenir el nivell de participació ja seria molt. Conscient de la incapacitat de competència amb segons quin tipus d’activitats, potser l’objectiu és trobar l’espai propi a la ciutat, aglutinar gent, crear un estat d’opi-nió favorable a principis bàsics: catalanisme, drets humans, justícia social i crear un ambient a l’entorn d’aquests valors: “L’objectiu seria que l’entitat fos un focus de gent que es troba i parla, perquè d’aquí en surten coses i això s’ha experimentat sempre, adreçat a la línia fixada en els principis fundacionals de l’Ateneu, que de vigència n’ha perdut poca, els problemes socials són els mateixos o més, per tant fomentar tot això ja és un objectiu prou important”.

• Consolidar un espai de pensament lliure, continuar apostant pel discurs de la partici-pació ciutadana que l’ateneu ha impulsat des del 1979 i donar supor social i cultural a la democràcia, aportant un gra de sorra: “Davant de la dinàmica política actual que s’ha de matitzar constantment, cal cercar fórmules properes a la societat i dona eines cíviques a les persones. Aquest és un repte important de futur”. també en relació al món de la immigració cal que l’Ateneu adopti un paper aglutinador, com a pont, generant respecte, coneixement, fomentant el reconeixement cultural, entendre els canvis que es donen i generar espais compar-tits. a nivell formatiu incidir en sentit de localitat més enllà de les dinàmiques globalistes, esdevenir un centre d’estudis de proximitat que fomenti la identitat i el coneixement de la nostra realitat local. així com promocionar i desenvolupar eines per a una nova cultura democràtica, empoderar socialment i responsabilitzar a les persones responent a l’evolució social dels nostres dies.

• es proposa també l’obertura en el model d’organització que permeti noves vinculacions amb l’entitat i nous contactes d’intercanvi i fluxes de relació més enllà de ser soci o no. Hi ha grups que utilitzen l’ateneu (cantadors, ferroviaris, etc.) i no en són socis, potser cal apostar per donar un marge de comoditat per obrir l’espai a altres persones amb la idea que l’ateneu ha de complir una funció social bàsica de cara a la ciutat i no només de caire intern.

• també la qüestió del treball en xarxa, o bé la relació amb grups que no se’ls pot demanar un compromís fix, que potser no els hi interessa a un tipus de públic diferent a l’actual, però en canvi per projectes concrets sí. la voluntat seria que poc a poc vagin entrant en l’estil i certs compromisos que sumin progressivament, oferir espais temporals concrets d’actuació més que no pas pels serveis anuals com a soci.

• reprendre la captació de socis de caire “desinteressat” que no busca un servei específic no se si és una prioritat ara mateix per l’ateneu, ara no es fa com al principi.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

45• un altre repte també comentant és la millora de les instal·lacions.

• aconseguir reanimar les secions menys actives actualment.

• Continuar treballant la difusió externa.

• i per últim, a nivell d’administració pública, es creu que cal recuperar l’essència de pensa-ment crític, la discusió i debat que sempre ha caracteritzar l’ateneu de manera adequada a la contemporaneitat: nous mètodes, unes tecnologies i una sociologia de la participació. es creu que la gent participa en uns moments concrets i quan vol, que costa molt gene-rar públic i que hi ha cert cansament. L’Ateneu creu que ha de fer aquest plantejament però tenint present que continua tenint un paper importantíssim, i sinó, s’ha d’inventar de nou. a nivell de plataforma per l’Horta és creu que conjuntament hi ha el repte de conti-nuar generar discursos de caire ambiental amb perspectiva històrica i cultural: fomentar el patrimoni de l’horta o mantenir aquesta posició de reivindicació constant.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

en

tre

viste

s

46elS tallerS de diaGnOSi participada

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ

• informar breument als assistents sobre el projecte.• presentar els resultats de les enquestes i les entrevistes.• detectar el grau d’interès per crear nous elements de comunicació.• Copsar la voluntat i/o la necessitat de participar de manera més activa a l’entitat.

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ I RESULTATS TREBALLATS

participants• 27 d’abril de 19.30 a 21.30h. a l’Ateneu Popular de Ponent francesc soldevila, pilar Bayo, antonieta Jarne, roser farré, gemma torrelles, Àngels la-

torre, Mercè latorre, M. dolors latorre, Manuel lladonosa, anna M. farré, Carme rufié, Begoña pardo, ferran grau, ramona Comes, Marta solans, Montserrat Canals, imma pardes, M. José Ventura, eva peiró i robert ribé

• 28 d’abril de 19.30 a 21.30h. a l’Ateneu Popular de Ponent Josep latorre, lluïsa trepat, Montse piqué, Celina farran, Joan J. Busqueta, ramon grau,

Josep pijuan, Montse Quinquillà, ferran palau, M. dolors gonzález,paquita Quinquillà, eulàlia alaez, Mateu llas, Xavier pelegrí, Josep segués, anna lacasa, pere Marín, Carme giménez, M. Carme feliu, pepa Bosch, frederica Vilà, rosa M. Mostany i Marisa alvarado

dinamització i relatoria de les sessions: Mariona lladonosa i núria Morral respectivament.

ELEMENTS DE LA DIAGNOSI PARTICIPADA SORGITS ALS TALLERS

tot seguit exposem les respostes, que corresponen a elements de diagnosi, generades pels participants en formular les següents preguntes:

• Des del vostre punt de vista, quin és el paper de l’ateneu a la ciutat a dia d’avui?• Com veieu la participació a l’entitat?

tenint com a referència aquestes preguntes, es va demanar als participants que anotessin en targetes aquells aspectes que caldria millorar, i aquells que consideren que ja funcionen i són positives per a l’entitat.

per facilitar la lectura, en format de titular exposem el tema element de diagnosi bo i des-tacant la diferència entre els elements positius i els que s’han exposat que cal millorar. en cursiva destaquem les propostes.

SOBRE EL PAPER DE L’ATENEU A LA CIUTAT

aspectes valorats positivament

» L’Ateneu com a espai de dinamització cultural de la ciutat.

targetes relacionades amb aquest titular:• Contrapunt a la programació cultural dirigista. • aporta certa dinamització cultural. representa gent a la que li preocupa la ciutat. És

efectivament, un espai de difusió de la cultura. És una bona entitat que fomenta la cultura popular.

» L’Ateneu és una entitat de prestigi històric i referent i activa en temes de cultura popular.

aportacions fetes a les targetes relacionades amb aquest titular:• entitat estimada i reconeguda per la mateixa ciutat. es veu com una entitat de prestigi

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

talle

rs d

e d

iag

no

si par

ticipad

a

47històric que s’involucra en molts temes importants per la ciutat i sobretot culturalment. Continua sent un referent. reconeguda i respectada a la ciutat i oberta a la participació. entitat amb un gran prestigi que es veu capaç dinamitzar culturalment la ciutadania. l’ateneu ha de ser l’espai on debatre tos els temes que fan referència a la ciutadania.

• l’entitat aporta serietat i qualitat a les aportacions culturals. si una iniciativa sorgeix de l’ateneu, aquesta té una validesa en el panorama cultural.

• participa en tot el que se li proposa. participa en força activitats culturals. encara se’ns té en compte dins l’àmbit ciutadà.

» Es considera entitat de referència respecte altres entitats de la ciutat sobretot per la pluralitat.

targetes relacionades amb aquest titular:• en relació a altres entitats, l’ateneu és un exemple de respecte a la pluralitat. És plural

dins les idees de país i respectuós amb tothom. un espai que ofereix llibertat de pen-sament i que genera respecte i confiança a tothom.

• dóna a conèixer espais de debat i poder dir la teva. la ciutat compta amb l’ateneu com un espai de prou abast social, no elitista i amb el qual tothom pot identificar-se.

» Entitat que ofereix serveis i diversitat d’activitats obertes a tota la ciutadania.

targetes relacionades amb aquest titular:• espai de participació que ofereix una gran diversitat d’activitats i debat ciutadà. prove-

ïdora d’espais i serveis culturals. ofereix serveis, alguns d’originals i exclusius. ofereix un ventall ampli d’activitats per animar a la gent a fer coses. espai obert que permet la participació i activitats externes.

• “Valoro positivament el procés en què està ara l’Ateneu. S’obren noves oportunitats. Adequada als temps. Segueix sent un motor dinamitzador de la cultura a la ciutat.”

elements que cal millorar

» Manca definir el rol de l’ateneu en la nova societat.

• l’entitat ha perdut pes dins l’entramat cultural i cívic de la ciutat. Ha baixat el paper de l’ateneu a la ciutat. no se’n parla gaire, o molt poc. sembla com si el que fa l’ateneu fos de portes endins. no hi ha ressò.

• falta més participació activa a la cultura popular.

reflexions fetes al debat: • l’ateneu és un reflex de la societat. en aquest sentit es considera que no estan tan

malament perquè hi ha una base de teixit social activa. es comparteix que sempre que l’ateneu fa una crida el soci generalment respon.

• les activitats i els espais de debat que antigament l’ateneu oferia, ara també són ofer-tats per altres entitats (hi ha solapament).

tot i així, els espais de debat que s’organitzen, que són menys que fa uns anys, funcionen i tenen una resposta molt positiva per part del soci. no es pot dir, en aquest sentit que s’hagi diluït la seva activitat sinó que més aviat els temes en què s’implica han canviat.

programar accions que repercuteixin en els grans debats de la ciutat, que ja es fa, però incidir-hi més. Com a exemple es parla de generar debats sobre les consultes ...

• el que sí es percep és que, a diferència de fa uns anys, l’ateneu s’ha sumat a iniciatives ja existents enlloc de liderar iniciatives. abans era capdavantera en moltes de les ac-tivitats que es promovien a la ciutat.

• no s’ha d’oblidar que l’ateneu ha estat i és escola de moltes persones referents i com-promeses amb la ciutat.

• les noves tendències apunten que calen ganes per influir al màxim a la ciutat a través d’iniciatives que aglutinin molta gent, buscant elements que generin afinitats.

» La força dels partits polítics es menja el paper de les entitats.

• tot i així, la independència política que té l’ateneu és un valor que el legitima. formar-ne part té un pes i un prestigi a la ciutat i genera confiança perquè té credibilitat.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

talle

rs d

e d

iag

no

si par

ticipad

a

48

ELEMENTS DE LA DIAGNOSI PARTICIPADA SORGITS ALS TALLERS

la participació activa a nivell intern: la implicació dels socisaspectes valorats positivament

» Es percep que l’entitat és prou oberta com per posar en marxa les iniciatives que es promoguin des dels socis i per oferir activitats diverses obertesa a tothom “Qui té ganes de participar de les activitats en pot gaudir plenament perquè l’entitat és totalment oberta”.

reflexions fetes a les targetes: • la participació depèn del tema. • la participació, quan hi és, és molt activa. • es veu positiu que hi hagi diferents nivells de participació i compromís diferents se-

gons les expectatives de cadascú. • un grup de persones amb una idea o un projecte té cabuda a l’ateneu.

» Actualment es considera que hi ha dos nivells de treball que han anat variant amb el temps. Ha baixat el debat i ha pujat en l’academicisme quan abans era a la inversa.

punts febles que els socis de l’ateneu considereu que cal millorar

» Manca d’implicació dels socis en la generació d’activitats. Costa molt que el soci s’impliqui més activament.

reflexions fetes a les targetes: • desconeixement per part de molts socis de les activitats i com participar. desconei-

xement bastant important per part dels mateixos socis.• participació escassa. Cada cop el soci participa menys. participació baixa, sempre

som els mateixos. Costa el compromís, la dedicació de temps i gent jove. • una mica passiva i poc dinamitzadora. Manquen altres activitats. la participació va

lligada, en molts casos, segons l’interès de l’activitat. • falten socis compromesos amb la nostra entitat. Hi ha molts participants de les acti-

vitats només.• si no formes part de la Junta, no pots participar en cap debat, únicament utilitzes l’ateneu. • no és com fa un temps. la participació depèn de les seccions que apleguin més o menys socis.

observacions fetes al debat vinculades a aquest tema:• els socis actius que participen, sempre són els mateixos. davant aquest evidència es comenta que també cal una acceptació d’aquell soci que se sent

orgullós de participar a l’entitat però que per les raons que siguin, no hi participa activament. no és necessari que tothom participi, aquesta és la dinàmica natural d’una entitat.

• ser d’una secció representa estar molt compromès amb l’entitat i dedicar-hi un esforç notable. això, sembla que avui en dia espanta. Ha canviat el sistema de valors i el compromís cap a un benefici col·lectiu.

• si s’analitza el perfil i l’edat de la persona que s’incorpora a l’ateneu i hi juga un paper actiu, es veurà que va molt associat a la disponibilitat de temps que té el soci per dedicar a l’entitat. gene-ralment són persones en edat de jubilació amb molt temps i ganes per organitzar activitats.

• per altra banda però, de cara a implicar aquell nou soci que entra a l’ateneu a través d’alguna de les activitats que organitza, a fi de fidelitzar-lo, és necessari tenir molt clar el missatge a transmetre. És important què conegui què fa l’entitat, com ho fa i que se senti còmode i part de l’entitat.

• en relació al punt anterior i, contràriament al que indica una de les targetes, es comparteix que el soci que té una iniciativa, pot plantejar-la obertament a la Junta i aquesta la recolzarà. “Què puc fer aquí? Si t’agrada i te’ responsabilitzes, ho faràs”.

tot i així, són poques les persones que saben que poden fer propostes obertament a la Junta. s’evidencia el desconeixement del funcionament intern de l’entitat.

• l’avantatge de l’ateneu és que té un equipament propi. Consideren que se li ha de treure partit a aquest fet i potenciar-lo molt més.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

talle

rs d

e d

iag

no

si par

ticipad

a

49» No es dedica prou esforç ni temps als temes de comunicació i divulgació.

reflexions fetes a les targetes:• alguns dels motius pels quals la participació és baixa és que la comunicació a la ciutat

falla. per això consideren que determinades activitats no tenen èxit. • podria ser amb difusió, molt més extensa. • Manca de comunicació amb molta gent.• s’ha diluït degut a la diversitat d’oferta a través d’altres entitats. no es prodiga tant,

s’ha diluït. • el fet de funcionar de manera voluntària obliga al soci implicat a atendre unes neces-

sitats del dia a dia o de la seva activitat en concret i no poder-se dedicar a temes tan importants com la comunicació i la divulgació del que fa l’ateneu. fet que repercuteix directament a l’entitat. en aquest sentit cal potenciar les noves tecnologies com ara el web de l’ateneu o el facebook.

• la publicitació de l’ateneu no és atractiva. necessita una renovació i una adaptació als temps actuals mantenint els existents.

• la revista té un caràcter molt tècnic. seria bo fomentar la participació dels joves apor-tant els seus treballs, poesies, contes…

» El debat intern no s’acaba de fer, ens fa por. Falta debat per determinar els motius de la poca participació, en general.

observacions fetes al debat:• el que pot fer por no és fer el debat en sí mateix sinó els resultats que se’n derivin en tant

que pot representar que l’ateneu evolucioni cap a on no tothom hi estigui d’acord. tot i així consideren que és necessari perquè és una entitat viva, activa i que evoluciona

amb els temps. aquest és un debat permanent que consideren que s’ha de fer. Cal una reflexió interna

important per veure on realment cal esmerçar esforços.

» Consideren que l’atomització de les seccions dificulta una visió global de l’ateneu i no permet generar aquest sentiment de pertinença. Aquesta sensació de tancament i poc intercanvi entre les seccions és força generalitzada.

• “Les seccions donen vida a l’entitat però si no en formes part et sents una mica al marge”. en aquest sentit es planteja la necessitat d’oferir algun altre espai que no sigui dins les seccions, on qui ho desitgi pugui participar.

• una de les fórmules plantejades per començar a generar aquest debat és a partir de l’obertura de les seccions en uns tallers on s’exposés als socis el seu funcionament, les seves debilitats i els punts forts. d’aquesta manera, coneixent-les més a fons es considerava que podien generar sinèrgies entre elles i reforçar-se.

respecte aquest tema no s’està del tot d’acord perquè cada secció té la seva dinàmica de funcionament de manera autònoma, el seu ritme i cal respectar-lo fet que permet que cadascuna sigui diferent de la resta.

Consideren que la riquesa de les seccions és precisament l’autonomia amb la que tre-ballen, de manera que pot ser perillós plantejar-ho com un anàlisi o una fiscalització d’unes a les altres. en aquest sentit és millor buscar un tema en comú a totes les seccions i debatre’l des de cada òptica per crear sinèrgies mútues. potser la solució passaria per trobar un vincle entre les seccions, un projecte o un centre d’interès que permetés aques-ta coordinació. la coordinació entre seccions suposarà un major benefici col·lectiu.

» Es dedica poc temps a reflexionar i a parlar. La poca freqúència amb què es troba la junta ha condicionat els debats en profunditat de la pròpia entitat.

• un altre dels elements que ha condicionat entrar en profunditat en determinats debats interns és la manca de temps que es destina a parlar, i això passa per un augment en la periodicitat de la Junta. els socis comparteixen que la poca freqüència amb la que es troba la junta ha anat en detriment ala vinculació del soci a l’ateneu. es veu necessari canviar aquest model de funcionament.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

talle

rs d

e d

iag

no

si par

ticipad

a

50d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t ta

ller

s de

dia

gn

osi pa

rticipa

da

l’ateneu CoM a entitat generadora d’aCtiVitats

» Un dels motius que consideren que ha fet disminuir el sentiment de pertinença és el funcionament de l’ateneu com a entitat de serveis.Hi ha diversitat d’opinions sobre quina ha de ser la millor estratègia a seguir. Per una banda, perquè els socis segueixin participant i implicant-se i per altra, oferir activitats de qualitat a persones que potser no volen tenir més vinculació amb l’entitat.

reflexions fetes a les targetes: • Busquen una entitat de serveis. assistència puntual.• la majoria de socis venen a l’ateneu a rebre un servei que els interessa i participen poc

en la idea de generar un debat.• es participa més per servir-te’n que per servir-la.

observacions fetes al debat:• no hi ha un posicionament clar i definit sobre aquest tema. per uns oferir serveis representa un empobriment respecte els objectius i la ideologia

de l’entitat, i per altres representa un enriquiment per créixer. en aquest sentit, es considera que limitar les activitats pot arribar a “sentenciar” l’entitat.

sí que coincideixen que demanar més implicació als socis que assisteixen puntual-ment és complicat sobretot per falta de temps. Consideren que aquest tipus de soci ja troba en l’ateneu allò que necessita.

• en contraposició altres participants consideren que per oferir serveis cal una professi-onalització i l’ateneu no pot competir davant altres entitats/empreses de serveis. no s’ha d’oblidar que és una entitat forjada amb voluntariat i la seva base segueix sent el teixit social que en forma part.

el perfil de les persones que venen a l’ateneu defineix la idiosincràsia de l’entitat i del què s’ofereix (voluntariat, familiaritat...).

sí que s’observa que s’ha entrat en una inèrcia en la que les activitats s’organitzen perquè ja és costum. davant d’això, cal preguntar al soci què vol, què necessita per adequar les activitats. aquesta consulta pot contribuir a la llarga a generar aquest sentiment de pertinença a l’entitat.

• l’ateneu ha de jugar un paper distintiu a la ciutat oferint activitats diferenciades del que poden oferir d’altres entitats. els valors sobre els que se sustenta l’entitat ja són garantia del tret diferencial. es coincideix a dir que des de fora la percepció que es té de l’entitat és molt bona.

» Escassos mecanismes per promoure la mobilització dels socis/es.

sobre aquests valors algunes de les propostes plantejades per abordar aquest tema passen per: • fomentar activitats amb pes ciutadà. fet que es tradueix en organitzar activitats con-

vidant persones de renom. això els proporciona prestigi i revaloritza l’ateneu. Creuen que l’òrgan responsable perquè això es tiri endavant ha de ser la Junta.

• fer més ressò de totes les activitats que s’organitzin. Cal dedicar esforços a la promoció i a la divulgació.

• Coordinació entre diferents entitats culturals per programar per exemple concerts o recitals de música fomentant així el treball en xarxa.

s’alerta del risc de protagonisme que hi ha en aquests casos sobre qui lidera determi-nades iniciatives que s’organitzen conjuntament.

» La mitjana d’edat del soci de l’ateneu es troba entre els 45 i els 65 anys, es comparteix que aquest fet ha de ser més una oportunitat que un problema. Cal doncs, potenciar-ho.

• força activa per part de sector o persones amb poques “càrregues”. • l’ateneu compleix una funció social, en aquest sentit, molt important per a les per-

sones que es troben entre aquestes edats. ofereix formació, un espai de trobada i la possibilitat d’organitzar activitats que els interessen.

51

el relleu generaCional

» Manca relleu generacional. Falta participació jove, amb idees renovadores. Costa que els joves s’impliquin.

reflexions fetes a les targetes: • la participació a l’ateneu és molt deficient per part del sector que es troba per sota els 35 anys. • es considera que, tot i tenir espais per participar, la implicació dels joves és poca. • els pocs joves que participen de la secció d’escoltisme ho fan de manera molt activa (a

la mateixa secció). • Considerant que són les activitats que es promouen des de l’entitat les que aporten

gent, cal dissenyar activitats adreçades a la població jove.• Hi ha poc coneixement del què s’hi fa.• aquesta manca de relleu generacional pot fer que no s’acabi de copsar, des de l’ateneu,

el que la societat d’avui necessita. • l’augment de l’edat dels socis fa que la majoria d’activitats que s’ofereixen no siguin mo-

tivadores per a altres segments d’edat. en general les activitats són promogudes i orga-nitzades per la gent gran, fet que representa més un fre que un incentiu a que els joves se sentin cridats a participar-hi. també es comenta que en determinades ocasions se’ls va limitar i això pot haver repercutit negativament en la seva implicació amb l’entitat.

observacions fetes al debat: • la manca d’implicació del jovent és una sensació compartida a moltes entitats. Hi

ha més oferta i les inquietuds dels joves han canviat respecte fa uns anys. ara ja no es comparteixen espais entre pares i fills.

• una de les seccions que promou la incorporació dels joves és l’escoltisme però actual-ment en aquesta secció no hi ha un sentiment de pertinença vers l’ateneu.

Coincideixen que l’alosa hauria de nodrir l’ateneu de gent jove i garantir la continu-ïtat i el relleu generacional. però la percepció que tenen és de col·lectiu tancat i que interacciona poc amb l’ateneu. la trajectòria del jove que passa per l’ateneu té la seva entrada a través de l’alosa. després a una certa edat marxa i anys després, quan ja té família, torna. però en realitat són molt pocs els joves que de l’alosa hagin entrat a formar part activa de l’ateneu.

• actualment, els joves que es troben en una franja d’edat situada entre els 35 i els 45 anys, es veu difícil que es puguin implicar pels compromisos familiars. a diferència de fa uns anys, es comparteix que els joves d’aquestes edats no perceben l’ateneu com aquell espai de lleure i de trobada de les famílies, tal i com antigament havia estat.

algunes propostes: • es té la percepció que pot fer por al jove implicar-se en determinades dinàmiques molt

preestablertes de l’ateneu. en aquest sentit es comparteix que cal adaptar-se a les seves necessitats a partir de buscar noves formes de participació. per exemple a partir de participacions més puntuals però més intenses en determinades activitats que els motivin, enlloc de demanar un compromís més dilatat en el temps.

• És important transmetre que l’ateneu és una entitat oberta i que pot facilitar els espais als joves sempre que ho demanin, però això cal publicitar-ho.

• es parla de les diferents seccions o activitats que podrien promoure l’entrada i la con-solidació dels joves: - es comenta que l’ateneu davant aquest col·lectiu hauria de ser receptiu i generós i

organitzar activitats en comú amb els joves, com ara la Castanyada. ara, perquè les activitats siguin d’interès per als joves cal que siguin ells mateixos qui les organitzin.

- a banda de l’alosa, una altra secció que podria atraure jovent és la de música. tot i així caldria replantejar el seu funcionament. ara mateix els joves només s’apunten perquè s’ofereix com a servei.

- abans, es comenta, la dansa també agrupava un bon nombre de gent jove.- a través del teatre es considera que es podria aglutinar un grup amb diversitat

d’edats. en aquest sentit, coincideixen que caldria oferir activitats vinculades amb l’escola que donés espai als joves i els fes sentir-se a gust per promoure activitats, sempre i quan siguin adequades al tarannà de l’ateneu.

- també es considera que caldria trobar activitats que puguin atraure gent jove sen-se oblidar els “vells”. aquesta idea entra en contradicció amb la realitat perquè qui promou activitats a l’ateneu acostuma a ser el soci actiu que organitza activitats segons les seves motivacions i interessos. si no hi ha joves que impulsin determi-nades activitats, difícilment se’n podran organitzar per a ells.

- també es proposa oferir l’equipament de l’ateneu a altres col·lectius de joves que no tinguin espais propis com a fórmula per “enganxar-los” i que s’acabin vinculant

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

talle

rs d

e d

iag

no

si par

ticipad

a

52d

iagno

si del pr

océs per

a l’elabor

ació d


de l’aten

eu po

pular

de po

nen

t ta

ller

s de

dia

gn

osi pa

rticipa

da

instal·laCions

» Es considera que les instal·lacions (manca d’ascensor) influeixen en la participació (donat que la majoria de socis són d’edat avançada).

oBertura de l’ateneu a la CaptaCiÓ de nous soCis

» La realitat demogràfica del país és una societat vella, es podria treballar en la captació dels nouvinguts.

iMatges dels tallers de diagnosi

53cOnclUSiOnS

Quan vam desenvolupar la proposta del projecte per a l’elaboració del pla de participació de l’ateneu, vam considerar oportú dur a terme una diagnosi participada per a conèixer l’auto-comprensió interna de l’entitat, la seva realitat a dia d’avui i els elements de canvi i proposta que es podien dur a terme acord els mateixos membre de l’ateneu. des de la junta de l’entitat es considerava que després de trenta anys de la creació de l’entitat, hi havia la necessitat de repensar l’ateneu a través de la recuperació d’objectius de treball comunitari que impliquessin als socis/es més enllà d’activitats concretes, des de la participació activa.encetàvem així un procés de reflexió intern que volia comptar amb la col·laboració de socis que mostraven nivells de compromís divers amb l’ateneu, així com conèixer de quina ma-nera es visualitzava l’entitat, també en relació amb d’altres agents de la ciutat. els objectius d’aquesta fase del procés han estat analitzar el grau de vinculació i compromís existent, co-nèixer el tipus de relacions i canals de comunicació de l’entitat amb altres agents externs, potenciar i coordinar la participació de les diferents seccions i socis, així com de la junta i l’equip de treball a través de tècniques participatives, aconseguir una implicació activa dels actors, considerant la seva representativitat i diversitat d’interessos. i, especialment, crear espais comuns de diàleg i pensar conjuntament i a través d’eines participatives quin és l’estat de l’entitat i quines línies de futur es volen apuntar.

la fase de diagnosi impulsada pel procés de participació va dur-se a terme entre els mesos d’octubre a agost del curs 2009-2010 a través dels quatre nivells de recollida d’informació i opinió, anteriorment descrits i presentats en els resultats d’aquest informe de diagnosi. en total s’ha comptat amb 140 enquestes respostes per part dels socis/sòcies de l’entitat, 74 qüestionaris de socis i sòcies participants de les activitats i seccions i 20 entrevistes a membres de l’ateneu amb perfils diversos de relació amb l’entitat. finalment, el mes d’abril es van dur a terme dos tallers de diagnosi oberts a tots els socis, i que van comptar amb la participació d’un total de 45 persones. a través d’aquests quatre nivells hem recollit un total de 279 aportacions temàtiques que hem agrupat en cinc grans àmbits:

1 . el grau de coneixement de l’entitat: filosofia, funcions, estructura, comunicació i informació.2 . les activitats i programacions existents3 . la capacitat de dinamització social i cultural de l’ateneu4 . els espais de participació interns5 . els reptes de futur

un cop exposades les aportacions concretes en cada àmbit i acord als diversos nivells d’infor-mació recopilats, les conclusions resumeixen i vinculen aquells aspectes ressaltats en cada un d’aquests cinc àmbits a mode de diagnosi compartida.

grau de ConeiXeMent de l’entitat

» Es destaca el paper de l’Ateneu com a entitat de promoció del debat ciutadà i de difusió cultural, aquesta fou la filosofia amb la que es va crear l’Ateneu i, a grans trets, es continua valorant com la seva tasca principal. La prestació de serveis a través d’activitats específiques es valora també amb èmfasi com a entitat oberta i popular.

les consideracions majoritàries remarquen els següents valors de l’entitat:• generar activitat que permeti als socis de rebre alguns serveis. • participar en activitats de lleure. • desplegar creativitat, formar-se, debatre i conviure amb gent diversa. • apareix la idea de “la culturalització de l’oci”: utilitzar l’oci de forma cultural.• es ressalta l’alt capital social com a valor positiu principal de l’entitat. la creació de

xarxes socials i relacions personals a través de l’ateneu. • la mitjana d’edat del soci de l’ateneu es troba entre els 45 i els 65 anys, l’ateneu compleix una

funció social, en aquest sentit, molt important per a les persones que es troben entre aques-tes edats. ofereix formació, un espai de trobada i la possibilitat d’organitzar activitats.

• es destaca principalment el paper de les seccions com a organització bàsica acord la tradició clàssica dels ateneus: seccions i junta que les aplega.

• la necessitat de repensar el model de relació entre les seccions i amb la junta a fi de pro-moure un major diàleg i cohesió interna.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

con

clusio

ns

54» Cal apostar per una millora dels temes de comunicació i divulgació especialment a nivell extern amb la ciutat i potenciar les noves tecnologies en el fer quotidià de l’entitat. La projecció de l’entitat a nivell de ciutat ha disminuït i es considera necessari recuperar aquesta capacitat.

• el Bull-bull és el mitjà de comunicació més àmpliament citat com a canal de recepció d’in-formació, així com el correu postal i les comunicació via carta. l’ús dels nous canals de comunicació i internet no són un canal habitual ni els més utilitzats en la difusió d’in-formació o com a espai de comunicació. la plana web s’ha renovat i se’n vol explorar les possibilitats com a nou mitjà de relació.

• el fet de funcionar de manera voluntària obliga al soci implicat a atendre unes neces-sitats del dia a dia o de la seva activitat en concret i no poder-se dedicar a temes tan importants com la comunicació i la divulgació del que fa l’ateneu. fet que repercuteix directament a l’entitat.

les aCtiVitats Que es desenVolupen

» Es remarca la varietat d’activitats programades i obertes a tota la ciutadania. Es destaca el paper de l’Ateneu com a proveïdora d’espais i serveis culturals amb voluntat de cercar noves oportunitats i projectes on incidir i treballar, especialment a nivell de ciutat, més que en la creació de noves seccions. Cal però actualitzar-ne les propostes i buscar i potenciar aquells elements que fan de les activitats de l’Ateneu quelcom diferenciador.

• apareixen reflexions crítiques en el sentit de que potser es viu molt del que tradicio-nalment s’ha fet i falta actualització, aquesta idea es lliga a la manca de recanvi gene-racional que ha anat apareixent com a idea força al llarg de tota la diagnosi .

• es comenta el fet que mentre les activitats són nombroses i variades per al soci actiu, les propostes lligades a un model cultural més tradicional com en la programació de conferències, exposicions, debats, etc. l’entitat ha perdut pes.

• es planteja el debat entre un model d’entitat prestadora de serveis o creadora d’espais culturals i d’idees. per al segon model de plantejament, donar serveis representa un empobriment respecte els objectius i la ideologia de l’entitat, i per altres representa un enriquiment per créixer. en contraposició altres participants consideren que per oferir serveis cal una professionalització i l’ateneu no pot competir davant altres entitats/empreses de serveis. no s’ha d’oblidar que és una entitat forjada amb voluntariat i la seva base segueix sent el teixit social que en forma part.

• la coordinació entre diferents entitats culturals per crear programacions conjuntes més fortes a nivell de ciutat tot i els problemes de lideratge que se’n podrien derivar.

• Cal preguntar al soci què vol, què necessita per adequar les activitats. aquesta consulta pot contribuir a la llarga a generar aquest sentiment de pertinença a l’entitat i podria ajudar a la minsa mobilització actual dels socis?

CapaCitat de dinaMitZaCiÓ soCial i Cultural a niVell eXtern

» Es comparteix majoritàriament que en alguns moments dels darrers anys l’Ateneu ha decaigut com espai de debat ciutadà. Tot i reconèixer que s’hi continua treballant, es creu que cal reforçar la tasca de l’entitat en aquest sentit i cal redefinir el rol de l’Ateneu a la societat d’avui en dia.

• es considera una entitat de referència respecte altres entitats de la ciutat sobretot per la pluralitat i la seva capacitat d’obertura.

• l’ateneu compta amb un prestigi i paper històric a la ciutat de lleida, tanmateix, també es comparteix que a dia d’avui l’hauria de tenir més perquè en els últims períodes aquest paper s’ha anat diluint malgrat l’ateneu es visualitza com a espai de dinamització cul-tural de la ciutat.

• les persones que continuen més involucrades amb l’entitat consideren que en els últims anys s’ha reprès la voluntat d’impulsar el paper de l’ateneu en aquest sentit, implicant-se en nous debats ciutadans a través de les plataformes en que participa, amb la voluntat que també el soci s’hi vagi incorporament personalment. es valora

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

con

clusio

ns

55positivament però també és comenta el fet que l’ateneu s’hagi sumat a iniciatives ja existents enlloc de liderar iniciatives. abans era capdavantera en moltes de les activi-tats que es promovien a la ciutat.

espais de partiCipaCiÓ

» Existeixen espais de participació interna, però el debat i diàleg intern i de reflexió és un element que es destaca com a necessari i com a qüestió a millorar, especialment en relació a les seccions. L’entitat cerca vehicular internament les diferents seccions i fomentar-ne la seva relació activa. Cal buscar activitats cohesionadores que permetin lligar les seccions. L’atomització de les seccions dificulta una visió global de l’Ateneu i no permet generar aquest sentiment de pertinença i vertebració d’un projecte global.

• es creuen necessaris espais de debat que permetin conduir l’entitat cap allà on es cregui con-venient acord als nous temps. la reflexió interna s’ha de produïr amb certa periodicitat.

• es destaca la confiança en l’entitat i en la conveniència que es vagi adaptant. en general el nivell d’identificació de les persones participants de la diagnosi és alt i es compartei-xen les decisions adoptades. es valora significativament les idees que apareixen fruit d’espais de reflexió conjunts, i en línies generals es creu que l’entitat manté la línia de treball originària a nivell de valors i idees.

• el debat intern de les seccions està marcadament sectorialitzat i cada secció parla dels seus assumptes particulars amb poca visió global.

• la periodicitat de les juntes juga en contra del debat de fons conjunt.• s’observa com molts socis només són socis per unes activitats concretes i no tant pel

conjunt de l’entitat i, fins i tot, s’observa cert desconeixement de la resta de programa-cions i activitats de l’entitat.també hi ha un nombre important de socis que paguen quota i no participen de l’ateneu.

• les assemblees generals i els aplecs de socis es considera que també necessiten d’un esforç d’actualització per millorar-ne l’assistència i permetre constituïr-los com a es-pais de debat i reflexió a fons conjunt.

• es percep que l’entitat és prou oberta com per posar en marxa les iniciatives que es promoguin des dels socis mateix i per oferir activitats diverses obertes a tothom. tanmateix genèricament la implicació dels socis es considera baixa en la generació d’activitats. els socis, d’altra banda, veuen la seva participació com a suficient i en les enquestes i qüestionaris no es mostra voluntat de voler augmentar la presència ni en la direcció ni en la participació en d’altres seccions o activitats. el compromís del soci és un dels elements que es visualitza a tots els nivells com un canvi significatiu en l’evolució de l’entitat.

reptes de futur

» La gran constatació de canvi a l’entitat és l’envelliment dels socis i la manca de relleu intern. Es considera que costa trobar implicació de la gent jove menors de 35 anys.

• relacionat amb aquesta qüestió es palesa que les activitats són promogudes i organit-zades per la gent gran, fet que representa més un fre que un incentiu a que els joves se sentin cridats a participar-hi. aquesta demanda d’implicació d’un sector d’edat més jove entra en contradicció amb la realitat perquè qui promou activitats a l’ateneu acostuma a ser el soci actiu que organitza propostes segons les seves motivacions i interessos. si no hi ha joves que impulsin determinades activitats, difícilment se’n podran organitzar per a ells. es considera que cal fer un esforç per adaptar-se a les seves necessitats a partir de buscar noves formes de participació. al mateix temps la manca d’implicació del jovent és una sensació compartida a moltes entitats. Hi ha més oferta i les inquietuds dels joves han canviat respecte fa uns anys. ara ja no es comparteixen espais entre pares i fills.

• es destaca de manera compartida els canvis històrics de l’entitat i els de la sociologia de la ciutat, així com l’augment de serveis culturals i canvis en les polítiques culturals que s’ha donat en els últims 30 anys. l’adaptació de l’entitat a aquest seguit de canvis és complicada si és té present que parlem d’una entitat d’interès social municipalista i de base voluntarista.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

con

clusio

ns

56• es constata el fet que l’ateneu ha tendit a esdevenir una entitat generadora de serveis

i promotor d’activitats, i en canvi ha perdut espai en la generació de debat intern i extern. la seva funció d’espai de diàleg és valorada i compartida pel gruix de les aportacions i, és considera que aquesta funció, precisament, és la que li dóna caràcter i especificitat.

• en aquest sentit es creu necessari tenir cura d’aquesta especificitat a fi de no esdevenir una entitat com les altres sense que hi hagi interpretacions globals de què és l’entitat i cap a on va.

• s’observa una baixada de participació en activitats com l’escola de música, les corals i les activitats tradicionals de l’entitat.

• es perceben canvis i adaptacions en la voluntat d’obrir noves vies i nous canals de debat a l’entitat i en relació a la ciutat.

• es remarca el paper de la secció d’escoltisme en aquest sentit i la necessitat de poten-ciar-la i crear espais de cohesió i pertinença amb l’ateneu. es creu que l’alosa hauria de nodrir l’ateneu de gent jove i garantir la continuïtat i el relleu generacional.

• es remarca especialment a través dels tallers de diagnosi que els joves que es troben en una franja d’edat situada entre els 35 i els 45 anys, es veu difícil que es puguin implicar pels compromisos familiars.

• la tipologia del soci també ha canviat: al principi els socis es feien socis per col·laborar a la causa de l’entitat sense esperar-ne res a canvi, ara els socis s’hi fan per activitats. Hi ha molt moviment d’altes i baixes perquè es busca una entitat de serveis.

diagn

osi d

el pro


ració

del pla d

e participació d

e l’ateneu

popu

lar d

e pon

ent

con

clusio

ns

pla de participació de l’ateneu popular de ponent · pla de participació de l’ateneu popular...

Documents

Transcript of pla de participació de l’ateneu popular de ponent · pla de participació de l’ateneu popular...