Pla de Polítiques de Dones del Consell Comarcal del Garraf ...Pla de Polítiques de Dones del...

Pla de Polítiques de Dones

del Consell Comarcal del Garraf

2013-2015

Pla de Polítiques de Dones del Consell Comarcal del Garraf 2013-2015

3

Índex

Presentació ...................................................................................... 4 Marc normatiu ................................................................................... 9 Marc conceptual ................................................................................. 16 Objectiu general del pla ...................................................................... 23 Línies estratègiques generals ............................................................... 25 Metodologia de treball ......................................................................... 27 PART I. Diagnosi de la situació de les dones a la comarca del Garraf

Objectiu de la diagnosi .............................................................. 32 Metodologia de diagnosi ............................................................. 35 La situació de la igualtat entre homes i dones a la comarca ............ 40 1. Les característiques locals .................................................. 40

� El territori � Dinàmica i estructura de la població � L’organització comarcal i municipal des de la perspectiva de gènere

2. Els rols de les dones de la comarca davant l’activitat ............ 52 3. Aspectes prioritaris, recursos i projeccions a mig termini ....... 60

PART II. Programes d’actuació del Pla de Polítiques de Dones del Consell Comarcal del Garraf

Eixos programàtics.................................................................... 64 Eix 1. Incorporació de la perspectiva de gènere .................. 67 Eix 2. Educar i conscienciar .............................................. 78 Eix 3. Món laboral i conciliació amb la vida personal ............ 89 Eix 4. Participació ciutadana i empoderament de les dones.... 101 Eix 5. Millora de la qualitat de vida de les dones................... 108 Eix 6. Violència de gènere ................................................ 123

Planificació de l’avaluació ........................................................... 135 Mecanismes de difusió del pla ..................................................... 138

Bibliografia ........................................................................................ 140


4

Presentació

El Consell Comarcal del Garraf sempre ha mostrat la seva sensibilitat

amb les desigualtats de gènere i la seva implicació per eradicar-les.

Centrant-nos en les polítiques adreçades a dones, des d’uns anys

ençà, s’han portat a terme diferents projectes i plans d’ocupació amb

l’objectiu de dinamitzar la Xarxa d’Atenció a dones víctimes de

violència masclista.

També dins de la comarca del Garraf la Xarxa Comarcal de grups de

Dones, va realitzar una anàlisi de la situació de violència masclista al

nostre territori i es van proposar actuacions específiques de difusió i

prevenció en aquesta matèria, que es van concretar en l’elaboració

del Protocol d’Atenció a Dones Víctimes de Violència Familiar a la

comarca del Garraf.

Però fins l’any 2009, moment en que es va redactar el Pla de

Polítiques de Dones del Consell Comarcal del Garraf 2009-2012,

aquesta voluntat expressa no s’havia plasmat en cap document

general o pla d’actuació. Per tant, el primer objectiu d’aquest Pla va

ser precisament el de dotar el Consell Comarcal del Garraf d’un

document marc que hauria de servir per articular totes les actuacions

adreçades a aconseguir el gran objectiu inherent: el d’arribar a una

situació de plena igualtat entre dones i homes a la comarca.

D’aquesta manera, la pròpia redacció del Pla ja ha suposat, per se, un

pas endavant en la consolidació de les polítiques d’igualtat a la

comarca del Garraf.

El disseny d’aquest pla comarcal de polítiques de dones ha facilitat la

integració del treball realitzat fins ara dins un marc conceptual més


5

ampli i ha implicat la incorporació de la perspectiva de gènere a totes

les nostres actuacions futures.

El Pla de Polítiques de Dones suposa fer efectiva l’aplicació del principi

de transversalitat de gènere a tots els àmbits d’actuació del Consell

Comarcal, de manera que la igualtat de gènere deixi de ser

considerada com a una qüestió separada més, per a esdevenir un

aspecte present a totes les polítiques o programes que es

desenvolupin des del Consell Comarcal, independentment de la

temàtica que es tracti en aquestes actuacions polítiques.

En el marc del present Pla, l’any 2012, es posà en marxa el SIAD

Garraf, Servei d’Informació i Atenció a les Dones, residents als

municipis de menys de 20.000 habitats (Canyelles, Cubelles i

Olivella), i l’any 2013 s’ha treballat, amb professionals dels diferents

àmbits, en l’actualització del Protocol d’Atenció a Dones Víctimes de

Violència Masclista.

Ens proposem prorrogar l’actual Pla de Polítiques de Dones del

Consell Comarcal del Garraf per als anys 2013-2015, ja que es

considera encara vigent i resten punts a desenvolupar. En aquest

sentit, s’han actualitzat les dades, sobre tot en l’apartat “La situació

de la igualtat entre dones i homes a la comarca”, i ens proposem que

el Ple del Consell Comarcal del Garraf hi doni la seva aprovació.


6

Per què un Pla de polítiques de dones a nivell comarcal? Les lleis de règim local i organització territorial vigents a Catalunya en

l'actualitat atribueixen als consells comarcals una funció general de

suport a l'Administració municipal concretament en tres grans blocs:

a) les competències de supramunicipalitat -cooperació, coordinació

o suplència- en relació amb els serveis municipals;

b) les competències comarcals pròpies atribuïdes per les lleis

sectorials;

c) i les competències comarcals de col·laboració amb

l'administració de la Generalitat per al desenvolupament d'activitats

d'interès autonòmic amb l'objectiu final d'assegurar a la ciutadania

l'accés a determinades prestacions locals.

En aquest marc i especialment a l'empara del Reglament Orgànic

Comarcal, el Consell Comarcal del Garraf mitjançant el Ple té potestat

entre d'altres, per a:

� Disposar la conversió de competències municipals en comarcals en

els termes establerts per l'article 30 de la Llei 6/1987

� Acordar l'assumpció de facultats d'intervenció administrativa que

corresponen als municipis per regular i establir el règim

d'autoritzacions dels serveis d'interès públic prestats per particulars,

amb els requisits establerts a l'article 30 de la Llei.

� La coordinació dels serveis municipals entre ells, per raons

d'interès comarcal, d'acord amb els municipis afectats per l'àmbit o

servei.


7

� Acceptar la delegació o assignació de competències de la

Generalitat

� Acceptar la delegació de competències i funcions que li facin els

municipis de la seva jurisdicció territorial, la Diputació de Barcelona.

� Acordar convenis amb els municipis i amb la Diputació per a la

prestació de serveis i exercici de competències.

� Subscriure convenis amb el municipi capital de la comarca i amb

altres municipis per utilitzar els serveis i els mitjans propis d'aquests

municipis per prestar els serveis propis.

En el cas concret del Consell Comarcal del Garraf, aquestes

atribucions es materialitzen de manera significativa en la prestació de

serveis socials als tres municipis més petits de la comarca – Olivella,

Canyelles i Cubelles – tots tres amb un volum total de població

empadronada inferior als 20.000 habitants, i per tant, que gestionen

els seus serveis socials de forma coordinada dels del Consell

Comarcal del Garraf.

El Consell Comarcal presta els Serveis Socials d’Atenció primària dels

municipis de Canyelles, Cubelles i Olivella.

L’objectiu dels Serveis Socials d’Atenció primària de Canyelles,

Cubelles i Olivella és atendre les necessitats socials més immediates,

generals i bàsiques de les persones, les famílies o els grups, a més de

contribuir a la prevenció de les problemàtiques socials, a la reinserció

i integració social de les persones en situació de risc social d’exclusió.

Els equips professionals dels Serveis Bàsics d’Atenció Primària estan

formats per treballadors/es socials, educador/es i treballadores

familiars.


8

És en aquest sentit que esdevé necessària l’existència d’un Pla de

Polítiques de Dones no només en el si de cada municipi – dissenyat i

desenvolupat per cada corporació municipal-, sinó també a nivell

comarcal, perquè el Consell Comarcal assumeix competències

rellevants que afectaran a cadascun dels municipis de la comarca per

separat i també a l’àmbit de tota la demarcació comarcal en conjunt.


9

Marc normatiu

La situació actual d’igualtat jurídica de les dones és un fet

relativament recent a la nostra societat, però suficientment

desenvolupat com per fer-nos oblidar sovint que, aproximadament

tres dècades enrere, les dones a l’Estat espanyol estaven privades de

gran part dels seus drets més bàsics i excloses de l’ús i lliure

disposició de la seva vida i dels seus béns.

Amb anterioritat a la Constitució de 1978, la condició jurídica de les

dones estava sotmesa a importants restriccions i els codis tendien a

reservar a la dona un àmbit de drets únicament a l’esfera privada

perquè existia el convenciment que les dones formaven part de

l’esfera domèstica i havien d’estar sota l’autoritat real i/o simbòlica

dels homes.

És a partir de l’aprovació de la Constitució de 1978 quan s’endegarà

un canvi profund a l’Estat espanyol, que respon fonamentalment a les

tendències universals de reconeixement de la igualtat entre sexes, i

que a la nostra constitució es materialitza específicament en l’article

14, i es complementa amb l’article 9.2., en el que s’estableix la

responsabilitat dels poders públics en la promoció de les condicions

per a que la llibertat i la igualtat siguin reals i efectives.

Des d’aleshores, la igualtat entre dones i homes comença a ser un

objectiu institucional i no sols de les organitzacions feministes i de


10

dones, i aquest canvi es materialitza especialment amb la creació de

l’Instituto de la Mujer, l’any 1983.

Tanmateix, la igualtat real encara avui dia no és un objectiu

plenament assolit i cal treballar en la seva consecució. Des d’aquesta

perspectiva, l’instrument més generalitzat per lluitar per la igualtat

des de les administracions públiques ha estat la creació i aplicació de

diversos Plans d’ Igualtat d’Oportunitats, una formula que també s’ha

estès a les comunitats autònomes i fins i tot a un gran nombre de

municipis i altres ens locals.

També és important assenyalar que, en els diferents marcs

internacionals, i molt especialment en el de les Nacions Unides i el de

la Unió Europea, són nombrosos els encàrrecs que fan referència a la

promoció de la igualtat d'oportunitats i a l' eliminació de qualsevol

discriminació per raó de gènere a tots els nivells de l'administració

pública.

En aquest sentit, els acords internacionals fruit de les diferents

Conferències Mundials i tota la legislació de la Unió Europea

condicionen plenament l’actuació dels poders públics espanyols,

bàsicament perquè contenen mandats de tipus legal, però també

perquè, alhora, han servit per dotar de certa coherència l’enfocament

d’actuació en matèria de polítiques de gènere, amb independència del

color polític dels successius governs espanyols.

Així, per exemple, a nivell europeu la igualtat és considerada un

principi inspirador fonamental de l’ordenament jurídic (article 2 del

Tractat de la UE), i per tant, el dret de la UE ha anat aprofundint de

forma progressiva en el desenvolupament d’aquest principi.


11

Aquest aprofundiment de la política de la Comunitat Europea en

matèria d’igualtat es visualitza en tres etapes ben diferenciades, que

alhora tenen també la seva plasmació directa en la política

desenvolupada dins l’Estat espanyol:

− des d’una primera aproximació en la qual s’abordava

bàsicament la igualtat de tracte dins el món laboral,

− es va passar a una segona etapa iniciada a principis dels anys

90, en la qual es comencen a aplicar mesures d’acció positiva en

favor de les dones (adopció de mesures estructurals per fomentar la

participació social de les dones i avançar vers la igualtat “real” i no

només formal o normativa)

− fins arribar a l’etapa actual, caracteritzada per la

transversalització de les polítiques públiques d’igualtat, tal com ja es

van formular durant la Conferència Mundial sobre la Dona celebrada a

Beijing el 1995.

Tanmateix, cal també remarcar que a nivell europeu està prenent

força un nou plantejament de les polítiques d’igualtat des del punt de

vista de la interseccionalitat, tot i que a nivell de l’estat espanyol

encara no ha arrelat aquest nou paradigma conceptual.

Si bé aquest nova aproximació és summament interessant pel que fa

a la concepció de la correlació entre diferents situacions

discriminatòries, deixa una mica en suspens el treball en

transversalitat que s’està duent a terme fins a la data.

Totes aquestes actuacions a nivell internacional han incidit de forma

decisiva en l’evolució de les polítiques d’igualtat a l’Estat espanyol

envers un model més igualitari, basat més aviat en les propostes de


12

corresponsabilitat que no pas en les de conciliació, i per tant,

fonamentat en polítiques de tipus estructural, és a dir, diferents

d’aquelles polítiques específiques adreçades exclusivament a les

dones.

I és en aquests context que es produeix l’aprovació de la Llei orgànica

3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Aquesta llei té com a objectiu central fer efectiu el principi d’igualtat

de tracte i l’eliminació de tota discriminació contra les dones, i per

fer-ho atorga una importància molt rellevant a les polítiques actives i

a les accions positives de les administracions públiques i a les

relacions entre particulars. És una llei transversal, tal com correspon

al fet de ser també una llei de transposició de diverses directives

comunitàries:

► la Directiva 97/80/CE del Consell, de 15 de desembre de

1997, relativa a la càrrega de la prova en els casos de

discriminació per raó de sexe;

► la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre de

2000, relativa a l’establiment d’un marc general per a la

igualtat de tracte en el treball i l’ocupació;

► la Directiva 2002/73/CE del Parlament Europeu i del Consell,

de 23 de setembre de 2002, relativa a l’aplicació del principi

d’igualtat de tracte entre dones i homes a l’accés al treball, a


13

la formació i a la promoció professionals, i a les condicions de

treball,

► i la Directiva 2004/113/CE del Consell, de 13 de desembre de

2004, per la qual s’aplica el principi d’igualtat de tracte entre

dones i homes a l’accés i al subministrament de béns i serveis.

A partir de l’aprovació de la L.O. 3/2007 es posa de manifest

l’obligació normativa de treballar des dels poders públics, de forma

transversal, en favor de la igualtat de tracte i d’oportunitats (art. 15)

i, ja incidint de manera directa el Consell Comarcal, s’estableix que

les Entitats Locals integraran el dret d’igualtat en l’exercici de les

seves competències i col·laboraran, a tal efecte, amb la resta de les

Administracions Públiques (art.21).

Per finalitzar, també cal prendre en consideració la influència del

marc normatiu propi de la nostra comunitat autònoma, perquè a

Catalunya, la Generalitat té la competència exclusiva en polítiques de

gènere i ja en el títol preliminar del nou Estatut queda establert que

els poders públics catalans han de promoure, entre d’altres, els valors

de la igualtat i l’equitat de gènere.

De forma més concreta, en l’article 41 de l’Estatut s’estableix la

perspectiva de gènere com un principi que ha d’informar totes les

actuacions dels poders públics catalans:

ARTICLE 41. PERSPECTIVA DE GÈNERE

1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d'igualtat d'oportunitats

entre dones i homes en l'accés a l'ocupació, en la formació, en la promoció

professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres


14

situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa

d'embaràs o de maternitat.

2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la

perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a

aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes.

3. Les polítiques públiques han de garantir que s'afrontin de manera integral totes les

formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori;

han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural,

històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les

associacions de dones en l'elaboració i l'avaluació d'aquestes polítiques.

4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball

de cura i atenció en l'àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques

econòmiques i socials.

5. Els poders públics, en l'àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la

llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els

casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en

particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.

Per tant, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix clarament que

la integració activa de la dimensió de gènere ha de ser present en

l’elaboració i l’aplicació de totes les accions i polítiques que duguin a

terme tots els poders públics catalans en el desenvolupament de les

seves competències, i és en aquest marc normatiu on s’insereix

principalment la voluntat del Consell Comarcal del Garraf per avançar

en l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere, amb

l’elaboració i posterior aplicació d’aquest Pla de Polítiques de Dones.

Com a resum final, podríem concloure dient que les polítiques marc a

partir de les quals desenvoluparem el nostre Pla Comarcal, en

especial pel que fa a la fixació d’objectius i de criteris conceptuals i

metodològics, són bàsicament:


15

� El Pla de polítiques de dones del govern de la Generalitat de

Catalunya 2008-2011 i 2012-2015.

� El Plan Estratégico de Igualdad de Oportunidades (2008-2011)

del Govern d’Espanya.

� I de forma més generalista, tota la normativa europea, parant

especial atenció a la Comunicació de la Comissió al Consell, al

Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al

Comitè de les Regions, per la qual s’estableix:

� La “Carta de la Dona” (2010) que renova el compromís per a la

igualtat entre els sexes i la consolidació de la perspectiva de

gènere en totes les seves polítiques.

� L’“Estratègia per a la igualtat entre dones i homes 2010-2015”,

molt centrada en la millora de la situació de les dones en el

mercat de treball i en els llocs de decisió, marca les cinc

prioritats bàsiques que la UE ha de seguir en matèria d’igualtat

de gènere: Independència econòmica de les dones, Salari igual

per treball igual o treball d’igual valor, Igualtat en la presa de

decisions, Dignitat integritat i fi de la violència sexista i Igualtat

en l’acció exterior.

� El Pacte Europeu per la Igualtat de gènere (2011-2020), que té

com a finalitat abordar els desafiaments en l’àmbit de la política

d’igualtat entre dones i homes i garantir que s’integri la dimensió

de gènere en tots els àmbits d’actuació, en particular en el

context de l’Estratègia europea 2020


16

Marc Conceptual Les principals referències conceptuals i els fonaments dels criteris a

seguir en l’elaboració del Pla de Polítiques de Dones del Consell

Comarcal del Garraf es deriven ja del propi marc normatiu al qual ens

hem referit anteriorment.

Tanmateix, és important fer constància d’algunes referències

conceptuals que ens permetran abastar en la seva totalitat la finalitat

última d’aquest Pla.

Què son i per a que serveixen les polítiques de dones? El Gender Mainstreaming. La millor manera d’aproximar-nos al concepte de “polítiques de

dones” la podem trobar en la pròpia definició que en dóna el Pla de

Polítiques de Dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-

2011:

“Les polítiques de dones consisteixen a aplicar la transversalització de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les actuacions governamentals. Això vol dir que aquestes polítiques han d’integrar el reconeixement de l’existència de dones i homes en el conjunt de les seves actuacions per tal que donin resposta a les realitats, oportunitats, necessitats i expectatives dels dos sexes. Alhora es proposen identificar, anomenar i comptabilitzar les contribucions específiques de les dones en tots els àmbits socials i atorgar-los el valor que mereixen. Són polítiques que no es limiten a incloure les dones en un context determinat, sinó que també revisen els marcs conceptuals i les premisses de les polítiques generals o d’altres polítiques sectorials. Per això la seva aparició provoca un efecte immediat d’innovació i de renovació en els contextos on s’introdueixen. En el marc de les polítiques públiques, les


17

polítiques de dones han anat posant en escena una sèrie de conceptes i principis nous que ara comencen a estar incorporats amb naturalitat en les dinàmiques de la gestió pública”.

Partint d’aquesta extensa definició, volem fer especial èmfasi en el fet

que aquesta actual concepció de les polítiques de dones suposa

l’aplicació efectiva del que es coneix com a gender mainstreaming o

en la seva traducció aproximada: la ”transversalització” de la

perspectiva de gènere.

La transversalització de gènere parteix de la idea primordial que, a

l’hora de realitzar qualsevol planificació d’accions, qualsevol política o

programa, inclòs en l’àmbit legislatiu, cal considerar prèviament

l’efecte que tindrà aquesta acció tant per a dones com per a homes, i

a tots nivells i en totes les àrees.

I aquest serà, doncs, el primer eix vertebrador del futur Pla Comarcal

de Polítiques de Dones: el d’aplicar la perspectiva de gènere, de

forma transversal, a totes les actuacions que es duguin a terme des

del Consell Comarcal del Garraf.

L’aplicació de la perspectiva de gènere

L’aplicació de la perspectiva de gènere permetrà detectar tant les

necessitats pràctiques de les dones, com els seus interessos

estratègics.

Les necessitats pràctiques de les dones fan referència als aspectes

materials requerits per assolir una bona qualitat de vida, són les

necessitats més immediates de les dones, i per tant, qualsevol acció

que es dugui a terme en aquest àmbit servirà per millorar les seves


18

condicions de vida, però sense canviar els rols socials ni les relacions

de poder existents.

En canvi, les necessitats o interessos estratègics estan directament

relacionats amb la situació de subordinació per raó de gènere, amb

aconseguir una posició d’igualtat real en l’àmbit polític, social i

laboral. Per tant, les accions (formatives, de conscienciació social,

d’accés equitatiu als llocs de representació i de presa de decisió, etc.)

que es prenguin serviran per canviar estereotips i valors de manera

que propiciïn canvis estructurals en la societat.

La fórmula més efectiva per cobrir ambdues tipologies de necessitats

consisteix en treballar de forma conjunta en les dues, aplicant

polítiques d’acció positiva i polítiques de perspectiva de gènere.

De fet, des del punt de vista de les estratègies o marcs generals

d’actuació, es pot dir que el compromís per part dels Estats Membres

de la UE, adoptat a la plataforma de Beijing i el mateix compromís

adoptat des de la Comissió Europea, coincideix en reforçar

l’estratègia de transversalitat de gènere com a instrument per

avançar vers la igualtat, continuant, en paral·lel, amb les actuacions

específiques en favor de les dones. En aquest sentit, s’evidencia que

tant les polítiques d’acció positiva específica sobre les dones, com la

inclusió de perspectives de gènere han guiat habitualment el

contingut i l’abast dels Plans d’Igualtat d’Oportunitat que s’han anat

desenvolupant tant a nivell nacional com autonòmic.

La conclusió final que se n’extreu és que són les pròpies accions

públiques les que ens han portat a prendre consciència del fet que hi

ha desigualtats en tots els àmbits socials i no només en el plànol

formal, i davant aquesta constatació, la transversalitat apareix com


19

l’instrument més eficaç per abastar en la seva totalitat aquesta

complexa realitat de desigualtats.

El concepte d’igualtat

Totes les societats que es considerin democràtiques tenen com a

obligació fonamental el respecte als drets humans i, com a part

imprescindible d’aquests, trobem la obligació de respectar i defensar

la igualtat entre tots els éssers humans.

El concepte d’igualtat que impregna tot el Pla consisteix

fonamentalment en atorgar el mateix valor a totes les persones, però

sense que això suposi ignorar la diferència present entre dones i

homes en la societat i també entre les pròpies dones i els propis

homes entre si. D’aquesta manera, el que es propicia és el

reconeixement d’una diversitat d’aspiracions i de necessitats d’unes i

altres, a les quals el Pla intentarà donar cabuda de la forma més

exhaustiva possible.

Tanmateix hi ha present en tot el Pla un segon aspecte de la

interpretació del concepte d’igualtat que cal posar de relleu: el de

cercar una igualtat “real” i no només teòrica o normativa, que

impregni els àmbits privats de la vida quotidiana (món reproductiu) i

no romangui únicament com una actuació dels poders públics en els

àmbits purament productius.

Aquesta segona aproximació al concepte d’igualtat, respon al fet que,

a partir dels anys 90, es produeix un punt d’inflexió en la forma de

dissenyar i executar polítiques d’igualtat que implica assumir que la

igualtat formal (en els àmbits laborals, per exemple), no implica


20

igualtat d’oportunitats reals si sobre les dones recau també la major

part de la càrrega en matèria reproductiva.

Alhora, aquestes dues aproximacions ens porten a una tercera

reflexió sobre el concepte d’igualtat: les polítiques d’igualtat no

haurien de partir de l’objectiu d’ ”igualar” prenent com a referència

la posició dels homes a la societat, sinó que haurien d’anar més enllà

i posar l’accent en una perspectiva pròpiament de dones.

Considerant aquesta tercera perspectiva del concepte d’igualtat,

podrem comprendre la importància de reivindicar el paper de les

dones en les nostres societats.

Interès general i repercussió social de la realització del Pla Comarcal de polítiques de dones La igualtat d’oportunitats entre dones i homes és, de manera

fonamental, una qüestió de justícia democràtica envers les pròpies

dones, que al llarg de la història s’han vist excloses de la participació

activa en la vida social, econòmica i política, i sovint privades dels

seus drets més bàsics.

Però addicionalment, des del punt de vista purament de l’eficiència

econòmica, és també una forma d’evitar el malbaratament que

suposa que, en una societat que es vol considerar moderna i

avançada, es prescindeixi dels coneixements, la intel·ligència i les

capacitats de la meitat de la seva ciutadania.

A part del fet inexorable que cal complir els acords internacionals i les

directrius europees i nacionals que ens insten a avançar en la

consecució del principi d’igualtat, el cert és que aplicar el gender


21

mainstreaming a les polítiques i actuacions dels diferents òrgans

polítics també suposa altres beneficis o efectes positius:

1. Credibilitat de les polítiques públiques: perquè el cert és

que cap política que ignori el cinquanta per cent de la població

es pot considerar creïble o, como a mínim, realista: cap anàlisi

de dades, cap política o recomanació que no reconegui o tracti

els dos gèneres en peu d’igualtat no podrà actuar per assegurar

la justícia social i el desenvolupament humà sostenible, que a fi

de comptes, han de ser els objectius últims de qualsevol govern

democràtic.

2. Eficiència i sostenibilitat: perquè, a nivell macroeconòmic, el

benestar i la prosperitat de qualsevol país dependrà, a mig i

llarg termini, del fet que no ignori les contribucions i les

capacitats econòmiques i socials tant d’homes com de dones a

totes les esferes de la seva vida.

Si només es consideren els homes en alguns àmbits i les dones

en altres, s’obtindrà una visió esbiaixada que no permetrà

copsar tot el potencial de la població ni tampoc les possibilitats

reals de desenvolupament, així com tampoc les mancances o

reptes als quals ens enfrontem en el futur.

Amb això no es vol dir que el potencial de les dones estigui

infrautilitzat (precisament molts cops és al contrari: les dones

fan doble jornada, a la feina i a casa), sinó que més aviat es

tracta de reconèixer i avaluar apropiadament les contribucions

d’ambdós gèneres: el treball domèstic també s’hauria de

quantificar, perquè, a fi de comptes, contribueix a la riquesa

general i al benestar d’un país.


22

En quant al desenvolupament sostenible, la transversalitat de

gènere també es caracteritza per adoptar la perspectiva de

desenvolupament humà com a part troncal dels seus

plantejaments, de manera que no es concep la idea de la

igualtat de gènere sense cercar alhora el ple desenvolupament

humà: el gender mainstreaming demanda una aproximació

hol·lística al policy making1 on la clau està en la cooperació i la

coordinació (tant vertical com horitzontal), per dur a terme

accions més sostenibles.

3. Benestar i millor qualitat de vida de les persones: perquè,

parlant ja a nivell microeconòmic, el gender mainstreaming

també contribueix a millorar el benestar de les persones (no

només de les dones sinó també de les seves famílies i de la

societat en general) degut al fet que és una perspectiva que

dona molta importància a les relacions socials i a la

interdependència social entre actors, emfatitzant sobretot el fet

que si les dones estan “empoderades” totes aquelles persones

més properes a elles també surten guanyant i se’n beneficien.

Ara bé, aquesta múltiple justificació no servirà de res si no

s’acompanya d’una acció directa i individual de dones i homes, que li

atorgui legitimació social i ciutadana.

És des d’aquest darrer enfocament que comencem a treballar des del

Consell Comarcal per buscar la manera d’implicar tota la ciutadania i

sensibilitzar la societat, per fer que aquest Pla no sigui un document

únicament teòric, sinó que esdevingui d’aplicació real a la societat.

1 En altres paraules, consistiria en aplicar una manera de fer polítiques basada fonamentalment en l’estudi

i anàlisi del tot, però sempre posant-ho en relació amb les diferents parts que composen aquesta totalitat.


23

Objectiu general del Pla En línia amb els conceptes contemplats en l’apartat anterior, es

podria dir que l’objectiu general d’aquest pla -entenent com a tal la

plasmació del nivell purament estratègic de les actuacions que

posteriorment es duran a terme des del Consell Comarcal- consisteix

fonamentalment en continuar treballant des de les dues vessants del

concepte d’igualtat:

− Dimensió positiva (tots i totes som iguals)

− Dimensió negativa (prohibició de qualsevol tipus de

discriminació)

Tot incorporant una tercera dimensió per regular les situacions

anòmales o injustes que es detectin:

− Dimensió compensadora (principi d’igualtat de tracte i

d’oportunitats entre dones i homes)

Caldrà, per tant:

En primer lloc, continuar treballant per eradicar la discriminació,

perquè, tot i que sovint sembla que les situacions discriminatòries

estan ja superades, sí es cert que encara se’n produeixen de moltes,

potser ja no de forma tant evident, sinó més aviat com a pràctiques

encobertes o dissimulades en el marc del que és vist com quelcom

quotidià o dels hàbits adquirits.

I en segon lloc, treballar per assolir la igualtat “real” , no només

formal o normativa, tant en l’àmbit laboral (i aquí fem referència no


24

tant sols a la igualtat d’oportunitats, sinó a la mateixa presència,

poder i capacitat per arribar a alts càrrecs), com en l’àmbit privat

(relacions personals, violència masclista i altres submissions, tasques

de cura), i en definitiva, en tots els àmbits socials, siguin públics o

privats on la dona encara pot incrementar la seva participació i ha de

fer sentir encara més la seva veu (en la política, el món associatiu,

l’esport, l’oci, etc).

Darrera d’aquest objectiu “marc” està l’interès de promoure un

canvi estructural que ens dugui a una societat més justa, on dones

i homes gaudeixin d’una millor qualitat de vida i puguin desenvolupar

lliurement les seves vides, sense impediments provocats per

estereotips o concepcions obsoletes del que és l’ésser humà

indiferentment del seu sexe.


25

Línies estratègiques generals

Per assolir aquest objectiu general d’igualtat cal treballar sobre les

mancances i necessitats detectades, que són, en definitiva, els motius

o les causes per les quals encara no s’ha assolit la igualtat real.

Com aconseguir-ho? Mitjançant les següents estratègies:

1. Aplicant de forma transversal la perspectiva de gènere, perquè,

donat que les causes de la desigualtat són múltiples i molt

variades, cal aplicar les polítiques d’igualtat de forma

transversal, a tot els àmbits, per tal que siguin efectives. No és

suficient amb treballar només en l’àmbit dels serveis socials o

del món laboral, sinó que cal també aplicar la perspectiva de

gènere a les polítiques educatives, a les actuacions en l’àmbit

esportiu, a la promoció de la salut i la investigació mèdica, a la

planificació d’espais urbans, etc. Aquesta dinàmica de treball,

implicarà alhora la coordinació i el treball en xarxa entre les

diferents àrees i departaments del Consell Comarcal i també

entre les diverses administracions municipals.

2. Desenvolupant accions positives (de protecció, de promoció,

etc.) envers els col·lectius desfavorits, incidint principalment en

les àrees on les dones pateixen encara més discriminació o es

troben en situació de desigualtat.

3. Treballant per canviar rols i valors, que sovint són els causants

de les desigualtats a nivell més elemental (àmbit domèstic,

socialitzador, educació pares/mares envers fills/es), i en concret

centrant-nos en:

� Desenvolupar tècniques educatives-formatives.

� Continuar aplicant estratègies sensibilitzadores.


26

� I vetllar de manera especial perquè es faci un ús no

sexista del llenguatge.

4. I molt relacionat amb l’ anterior, però en general, com a marc

bàsic on s’inscriuen totes les possibles accions, cercant

l’empoderament de les dones (individual i col·lectiu): com a

forma de millorar la seva qualitat de vida en particular i la de

tota la societat en general.

Per últim, com a element final, caldrà incorporar de forma

generalitzada l’avaluació d’impacte de gènere a qualsevol actuació

o acció política que es dugui a terme des del Consell Comarcal del

Garraf, tot i que aquest aspecte es podria considerar tant una

estratègia (ens permetrà treballar per detectar noves mancances i

per endegar processos de millora) com alhora també una part

fonamental de la metodologia que aplicarem en el disseny de

projectes concrets dins el marc del Pla de Polítiques de Dones.


27

Metodologia de treball

Per assolir els objectius generals del Pla, hem determinat sis eixos

programàtics a partir dels quals definirem els objectius específics a

nivell tàctic, que alhora ens serviran com a marc per al posterior

disseny i realització de projectes concrets dins de cada programa a

nivell operatiu.

Aquests eixos són:

1. La incorporació de la perspectiva de gènere.

2. Educar i conscienciar.

3. Món laboral i conciliació amb la vida personal.

4. Participació ciutadana i empoderament de les dones.

5. Millora de la qualitat de vida de les dones.

6. Violència de gènere.

A partir d’aquests eixos, s’establiran una sèrie de línies d’actuació

basades en una metodologia de programació que consisteixi, no tant

en assimilar un programa determinat a la consecució d’un dels

objectius generals abans esmentats, sinó en treballar des d’un

programa concret per aconseguir diversos aspectes dels objectius

generals abans esmentats.

D’aquesta manera, ens adeqüem més al sistema de treball i

d’organització propi del Consell Comarcal i alhora podem


28

desenvolupar projectes que treballin envers la consecució, de forma

conjunta, d’un o més objectius del Pla .

Des d’aquesta perspectiva, el Pla de Polítiques de Dones és

entès com un marc d’actuació general, que fixa fonamentalment

unes estratègies i unes línies generals d’actuació dins les quals

després s’emmarcaran els diferents projectes que es desenvolupin a

partir de la programació anual que decideixi periòdicament el propi

Consell Comarcal del Garraf.

En aquest nivell més operatiu de projectes concrets, es determinaran

a través d’un cronograma les diferents accions que es duran a terme,

amb els seus pressupostos i els recursos assignats, així com una sèrie

d’indicadors que permetran avaluar de forma més concreta els

resultats obtinguts i la consecució dels objectius fixats.

I per tant, es podria dir que el primer pas que ara fem és el

d’elaborar el document marc a partir del qual es guiaran i es

dissenyaran totes les accions en matèria d’igualtat de gènere que es

duguin a terme en el Consell Comarcal en els successius projectes

que es desenvolupin en els anys vinents.

L’elaboració d’aquest Pla seguirà una metodologia basada en:

1. L’ aplicació de la perspectiva de gènere a tot el procés, i

molt especialment:

a) En el moment de l’anàlisi de la realitat de la comarca, perquè

aquesta diagnosi prèvia ens permetrà conèixer les diferències

reals que actualment continuen existint entre homes i dones,

les desigualtats en el món del treball i en la política, o les

dificultats per conciliar la vida laboral, familiar i personal. I per

aquest motiu és especialment rellevant prendre en consideració


29

no només els indicadors demogràfics i quantitatius habituals,

sinó també indicadors pròpiament de gènere. Tanmateix, molts

d’aquests indicadors no són contemplats en les bases de dades i

fonts estadístiques de les que disposem actualment i per tant,

la obtenció d’aquestes dades de gènere es podrien arribar a

considerar com un objectiu més a desenvolupar en posteriors

projectes .

b) Com també en el moment de l’avaluació del projecte,

plantejada com un seguiment continu del desenvolupament dels

diferents eixos programàtics i dels projectes que es vagin

dissenyant, que permeti determinar els ajustos que siguin

necessaris durant l’execució, i també, per descomptat, com a

una avaluació conjunta a posteriori, un cop transcorregut el

temps necessari per poder considerar els efectes, esperats o

no, de les diferents actuacions.

2. Desenvolupar el treball en xarxa amb altres institucions i

també amb associacions i entitats de dones, amb escoles, etc. I

alhora cercar la coordinació entre departaments i la cooperació

institucional.

3. Cercar la participació social de les dones, implicant-les tant

de forma individual com a través dels diferents col·lectius i

associacions de la comarca, perquè facin les seves aportacions i

valoracions tant en el disseny de projectes concrets com en la

seva implementació posterior.

En conclusió, el Pla de Polítiques de Dones ha estat plantejat com una

eina que ens permetrà:


30

� Conèixer la realitat de la comarca a través d’un treball previ

de diagnosi.

� Determinar unes directrius de treball o principis inspiradors

que dotin de coherència a totes les actuacions que es facin

en matèria d’igualtat de gènere.

� I continuar avançant en la recerca de la igualtat real més

enllà de la igualtat formal, que suposi una millora de la

societat en conjunt.


31

PART I

Diagnosi de la situació de les dones a la comarca del Garraf


32

Objectiu de la diagnosi

El Pla de Polítiques de Dones és una eina de treball que pretén

aconseguir canvis cap a la igualtat en una realitat de desigualtats.

Això ens porta a la necessitat d’investigar sobre la situació de la

igualtat en aquesta comarca concreta.

Per iniciar aquesta investigació, hem de començar responent dues

preguntes prèvies:

1. quina realitat?

2. quines desigualtats?

Tot i que l’objecte de la investigació està acotat (la igualtat i

desigualtat en la relació entre homes i dones a la comarca), aquestes

relacions d’igualtat o desigualtat estan immerses en una realitat

complexa, molts cops influenciada per factors de context (per

exemple, zona rural o zona industrial, àrea urbana o poble turístic,

etc.) que determinen de forma significativa en els estereotips socials

sobre dones i homes que puguin haver a la comarca.

Conèixer la realitat a la comarca del Garraf, per tal de poder fer la

proposta idònia per aquesta realitat concreta, implicarà realitzar una

anàlisi en dos sentits:

• d’una banda, caldrà copsar de forma generalista els factors

demogràfics i socioeconòmics, les diverses problemàtiques

conjunturals, els recursos de què disposa la comarca, etc. que

determinen la situació de les dones en aquest territori, la qual cosa ja


33

ens permetrà determinar aquells àmbits (treball, habitatge, salut,

educació, etc.) en els quals és prioritari actuar.

• d’altra banda, caldrà aprofundir -en una futura segona fase de

diagnosi- en una anàlisi des d’una perspectiva més focalitzada en

la valoració de rols i estereotips, en les percepcions i els

interessos de les pròpies dones de la comarca, analitzant la

política d’igualtat existent i la situació d’igualtat/desigualtat

present en aquest territori.

Per tant, l’objectiu principal d’aquesta primera diagnosi serà realitzar

una aproximació a la realitat de les dones a la comarca de forma

global, tot avaluant les mancances i els recursos disponibles des

d’una òptica generalista, que posteriorment ens permetrà planificar

una auditoria de gènere de forma més completa, en la qual ja

s’identifiquin ja de forma més concreta els problemes, els centres d’

interès i les oportunitats de millora de la comarca, on:

a) s’inclogui l’anàlisi comparativa de la situació, posició,

necessitats (pràctiques i estratègiques), interessos i

expectatives entre dones i homes.

b) es determini les causes de les diferències que es

detectin a l’anàlisi.

c) i es doni visibilitat als mecanismes socials de

discriminació que puguin estar-hi presents.

En conclusió, aquesta primera aproximació a la diagnosi ens permetrà

ja definir una llista de les prioritats i uns objectius específics a

desenvolupar, però sempre tenint en compte dos aspectes rellevants:


34

1. En primer lloc, que la realitat no és estàtica i, en conseqüència,

que la pròpia diagnosi és tant sols un punt de partida en un

moment determinat que, per tant, s’haurà d’anar actualitzant

de forma periòdica.

2. I en segon lloc, i molt especialment, que sovint els indicadors

més necessaris o útils per explicar la realitat no són presents a

cap base estadística i s’hauran d’elaborar en successius estudis

i futurs projectes d’investigació.


35

Metodologia de diagnosi

a/ Mètode d’obtenció de dades:

En el procés d’obtenció d’informació, hem partit inicialment de fonts

secundàries bàsiques (estadístiques, informes, etc.) que ens

permetran fer una primera aproximació a la realitat.

Degut al fet que el Consell Comarcal no disposa actualment de

recursos suficients per elaborar estudis estadístics propis, hem optat

per consultar les estadístiques ja elaborades per altres organismes i

institucions com les del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la

Mancomunitat Penedès-Garraf, la base de dades del Programa

Hermes de la Diputació de Barcelona, i també les fonts més habituals

com serien les de l’IdesCat i l’INE.

A partir de la informació que aquestes fonts ens subministren, hem

creuat dades per fer una anàlisi i valoració pròpia des del Consell

Comarcal.

Tanmateix, en l’àmbit de les polítiques públiques d’igualtat, és

especialment rellevant l’obtenció de dades de fonts primàries

(sobretot entrevistes individuals i de grup) que ens permetran obtenir

dades molt més significatives, si no quantitativament, sí de forma

qualitativa (detecta percepcions i expectatives i alhora fomenta la

creació d’espais participatius i de reflexió).

Aquesta informació qualitativa ens permetrà copsar quina és la

comprensió de la realitat de les persones que la viuen a diari i alhora

servirà per, en alguns casos, pal·liar la manca d’informació

quantitativa.


36

En aquest primer estadi de la diagnosi, bàsicament ens hem

concentrat en cercar la participació de tot el personal que treballa en

el Consell (cada àrea coneix de primera mà les necessitats i

mancances dels àmbits on treballa de forma habitual). Hem realitzat

una sessió inicial conjunta amb representants de totes les àrees i

departaments, i en concret se’ls ha demanat que omplin un document

indicant quines són les temàtiques o possibles actuacions que

consideren del seu màxim interès per la feina que desenvolupen.

A partir dels comentaris i indicacions aportades, hem procedit a

realitzar un intercanvi d’impressions amb els participants de les

diferents àrees i les conclusions extretes s’han complementat amb

entrevistes individualitzades a les persones caps d’àrea de cada

departament del Consell Comarcal.

Aquesta dinàmica ha esdevingut una important font d’informació

qualitativa, interessant sobretot per apreciar com perceben la realitat

els seus propis protagonistes, i de la qual se n’ha derivat la voluntat

de crear a mig termini una comissió interna formada per membres

de totes les àrees del Consell, que realitzi un seguiment periòdic de

l’evolució del Pla de Polítiques de Dones.

De forma complementària, hem cercat la col·laboració amb els

ajuntaments dels municipis de la comarca, per tal que ens aportin

experiències pròpies (sobretot en el cas de Vilanova i la Geltrú, que

és el municipi on més s’ha estat treballant en matèria d’igualtat de

gènere dins la comarca) i també per posar en comú idees i

valoracions amb la resta d’ajuntaments que ara precisament enceten

els seus propis Plans (aquest seria el cas de l’ajuntament d’Olivella i,

properament, el de Cubelles) amb l’objectiu de cercar la coherència

de plantejaments i també una possible col·laboració en l’estudi

continuat i periòdic de la situació de la dona a la comarca.


37

Com a objectiu de futur, quedarà pendent la planificació i concertació

de diverses entrevistes de grup guiades i també algunes d’

individuals, a diverses associacions de dones, a altres grups de treball

que ja estiguin operatius dins el Consell (grup de treball sobre

drogodependències entre joves, grups de gent gran, sessions de

grups de dones, etc.).

b/Mètode d’anàlisi de dades:

Donat que l’objectiu primordial d’aquest treball és realitzar un Pla

d’abast comarcal, sempre que ha estat possible s’han analitzat els

indicadors de situació de la dona a la comarca en conjunt. Però

malgrat que aquest ha estat el punt de partida, sovint s’ha hagut

d’estudiar cada municipi per separat i aquesta ha estat una dificultat

afegida perquè són municipis molt heterogenis entre si i moltes dades

no tindrien sentit si s’estudien de forma conjunta a tota la comarca.

En efecte, les problemàtiques i les necessitats de les dones varien

substancialment en funció de quin municipi estem tractant. I de fet,

les competències del Consell comarcal també són diferents a

cadascuna de les localitats.

Òbviament, el Pla desenvoluparà o proposarà més accions per als

municipis on hi té més presència o allà on hi presta més serveis, que

són precisament els municipis més petits de la comarca, és a dir,

aquells que no disposen d’una gestió dels serveis socials pròpia, sinó

a nivell comarcal.


38

Per tant, hem de conèixer exactament la realitat d’aquests municipis,

perquè si prenem en consideració les dades globals de la comarca, els

resultats resultarien esbiaixats pel fet que un 85 % de la població de

la comarca pertany als tres grans municipis (Vilanova, Sant Pere de

Ribes i Sitges), amb característiques pròpies molt determinades.

Tanmateix, tampoc cal perdre de vista la presència d’aquests tres

grans municipis en el conjunt de la comarca perquè, tot i tenir

dinàmiques pròpies i polítiques de gènere de desenvolupament propi,

el cert és que encara avui proporcionen serveis necessaris a la resta

de municipis (estudis de secundària, serveis mèdics, etc.).

Com ja s’ha dit en parlar de l’objectiu d’aquesta diagnosi, la

metodologia o criteri a aplicar consistirà en fer una anàlisi de dades

des d’un enfocament de gènere sempre que sigui possible.

L’ ideal seria disposar d’indicadors de gènere, entenent com a tals

aquells que serveixen per mesurar els canvis en les relacions de

gènere en una societat al llarg del temps, és a dir, aquells que siguin

“sensibles al gènere” i que per tant, mostrin sempre dades

desagregades per sexe, per col·lectivitats ètniques, per nivells

socioeconòmics, educatius, etc. i posin de manifest les situacions

concretes de desigualtat de gènere en l’accés a recursos valuosos, en

l’assignació de rols i responsabilitats, en la presa de decisions, etc. (la

qual cosa voldrà dir que molts cops es basen en dades de tipus

qualitatiu i en mètodes participatius que permetin a les dones

expressar-se lliurement).

Però en molts casos serà impossible obtenir-los perquè no disposem

de dades ja generades i com ja s’ha dit abans, no disposem de

recursos per elaborar-ne de pròpies (de fet, la generació de nous


39

indicadors de gènere serà un dels objectius concrets que es proposin

dins aquest Pla).

En conclusió, com que els sistemes de diagnosi no són eines neutrals

quant a gènere, perquè els estereotips de gènere influeixen molt en

els processos de valoració, intentarem fer una relectura en clau de

gènere de la informació actualment ja disponible. I en el moment de

fer aquesta relectura, incorporarem noves perspectives, basades més

en la recuperació de l’experiència femenina i en cercar la igualtat en

la diferència (i no pas tant en un model d’igualtat en masculí, que

només consisteixi en l’equiparació de les dones al nivell de drets dels

homes, sense considerar les seves especificitats i els seus potencials).

I, tot seguint criteris exposats en diferents estudis publicats2,

intentarem donar un pas més enllà i plantejar-nos quin és el benestar

o la qualitat de vida de les dones, entenent que aquest benestar

s’assoleix a través de l’obtenció o desenvolupament de “capacitats”

per accedir a determinats estats (de bona salut, d’educació i

coneixement, de poder de decisió, de participació en la vida social i

política, etc.).

2 Vegeu per exemple: CARRASCO BENGOA, Cristina (2006) Estadístiques sota

sospita: proposta de nous indicadors des de l’experiència femenina; Col·lecció Eines,

nº 7. Barcelona: Institut Català de les Dones.


40

La situació de la igualtat entre dones

i homes a la comarca.

1. Les característiques locals

� El territori

La comarca del Garraf és una de les més petites de Catalunya. Està

formada únicament per sis municipis: Canyelles, Cubelles, Olivella,

Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú, les característiques

dels quals són considerablement diferents entre si.

Potser aquest és el primer element que destaca a l’hora d’iniciar un

estudi o anàlisi de la comarca: el fet que ens trobem davant pocs


41

municipis i molt heterogenis. Ja només atenent al nivell poblacional,

existeix una gran divergència entre la capital comarcal, Vilanova i la

Geltrú, amb més de 64.000 habitants, i les poblacions més petites

com Canyelles i Olivella, que a 31 de desembre de 2012 compten

amb 4.342 i 3.626 habitants respectivament.

En mig d’aquest considerable salt de població trobem altres dos

municipis, Sant Pere de Ribes i Sitges, que tot i tenir una població

numèricament similar -30.678 i 29.708 habitants respectivament -,

també són molt diferents entre si per diversos motius, tal com s’anirà

evidenciant a mesura que analitzem la situació de la comarca.

I per acabar, a mig camí entre aquests municipis “mitjans” i els dos

més petits , trobem Cubelles, que a 31 de desembre de 2012 compta

amb una població de 14.795 habitants.

A nivell orogràfic, l’element més característic de la comarca és la

presencia del massís del Garraf (parc natural protegit) que ocupa

bona part del total del territori de la comarca i que també esdevé un

element diferenciador entre els sis municipis que conformen la

comarca, en el sentit que més de la meitat de la superfície del Garraf

està formada per massa forestal, però només l’11% es destina a

terres de conreu, principalment de secà (hi destaca sobretot la

vinya).

La presència del massís del Garraf és molt significativa en el cas del

municipi d’Olivella, que com a terme municipal és un dels més

extensos en superfície (supera per exemple el del la capital de

comarca, Vilanova i la Geltrú), però que, en tractar-se bàsicament

d’una àrea forestal protegida, no suposa un factor determinant en el

desenvolupament o possible expansió del municipi.


42

Aquesta diversitat en quant a les superfícies dels termes municipals i

els seus nivells poblacionals es posa de manifest clarament en

comprovar les densitats demogràfiques (núm. d’habitants per km²)

de cadascun dels municipis:

Densitat demogràfica dels municipis del Garraf

Població (2012) Superfície (km²) Densitat

Canyelles 4.275 14,23 300,40

Cubelles 14.375 13,50 1064,80

0livella 3.678 38,80 94,80

Sant Pere de Ribes 29.149 40,80 714,40

Sitges 29.039 43,80 663,00

Vilanova I la Geltrú 66.591 34,00 1.958,60

COMARCA 147.107

185,10 794,70

Font: elaboració pròpia (dades IDESCAT).

Si es pren la dada de la densitat demogràfica a nivell de tota la

comarca, resulta que, en comparar-la amb la densitat de la població

de tota la província de Barcelona l’any 2012 (717 hab/km²) ens

trobem amb xifres molt similars i fins i tot una mica més elevades a

la nostra comarca, de manera que es pot determinar clarament que

la comarca, en conjunt, segueix els patrons poblacionals del que seria

la segona corona metropolitana de Barcelona.

Aquesta conclusió es referma si també la comparem amb la densitat

demogràfica de tota Catalunya de l’any 2012 (236,5 hab/km²)

perquè encara posa més de manifest el fet que el Garraf és una àrea

densament poblada, amb el dinamisme i alhora les necessitats que

això comporta, sobretot si ho comparem amb altres zones més

despoblades del territori català.


43

Continuant amb aquesta breu visió sobre la situació del sector primari

a la comarca, podem dir que la ramaderia està representada per una

seixantena d’explotacions de bestiar, la major part d’aviram; però el

Garraf és predominantment una comarca oberta a la mar

Mediterrània (únicament els municipis d’Olivella i Canyelles són

d’interior) i és per això que el sector pesquer és també força dinàmic:

la comarca disposa de 92 embarcacions, amb un volum de pesca

anual de gairebé 4,5 tones.

Pel que fa al sector secundari, cal determinar que la indústria no

constitueix l’element fonamental del desenvolupament econòmic de la

comarca, perquè, de fet, l’activitat econòmica del Garraf es sustenta

fonamentalment en el sector serveis i, fa uns anys, en el de la

construcció.

Dintre del sector serveis, pren especial rellevància el turisme, en

especial al municipi de Sitges. La forta aposta per aquest sector,

l’elevada dedicació de recursos a l’hostaleria, l’oci i el turisme en

general constitueix clarament l’element més diferenciador d’aquest

municipi envers la resta de la comarca i de fet, es podria dir que

Sitges ha estat un dels municipis pioners en el turisme català perquè

ja des de finals del segle XIX es té constància que hi estiuejaven

personatges rellevants de l’època. Seguint aquesta dinàmica, a

Vilanova i la Geltrú i Cubelles també s’ha desenvolupat amb força el


44

sector turístic, tot i fer-ho des d’una altra perspectiva i amb menys

rellevància en comparació amb altres factors econòmics de

desenvolupament municipal.

Per últim esmentar que el sector de la construcció, tant de tipus

residencial com turística, ha estat el motor econòmic primordial dels

darrers anys, però sense constituir un element diferenciador de la

comarca perquè aquesta mateixa dinàmica s’ha estat reproduint a tot

el territori espanyol. Tanmateix, potser cal destacar la forta

contracció, i fins i tot podríem dir declivi, que ha estat patint el sector

en els últims anys i que condiciona qualsevol anàlisi del mercat

laboral i de les perspectives econòmiques de la població de la

comarca.

Pel que fa a la dimensió dels municipis i el creixement en la darrera

dècada, el següent gràfic mostra com ha augmentat la població en els

darrers deu anys a cada municipi i ho plasmem de forma que,

visualment, resulta molt fàcil percebre el pes relatiu que té la

població de cadascun dels sis municipis en el total de la comarca:

Població a la comarca del Garraf 2002-2012

0 10000 20000 30000 40000 50000 60000 70000 80000

Vilanova i la Geltrú

Sitges

S. Pere de Ribes

Cubelles

Canyelles

Olivella

2002

2012

Font: dades no oficials de padrons municipals (31-12-2012)


45

A nivell relatiu, es manté la mateixa situació que fa una dècada i els

municipis més poblats continuen sent els mateixos, però en canvi, cal

destacar com en el cas dels municipis més petits, el creixement de la

darrera dècada ha suposat incrementar, en alguns casos, en quasi bé

el doble la seva població, mentre que als grans municipis aquest

creixement, proporcionalment, no ha estat tant important.

El fet que els municipis petits de la comarca hagin duplicat la seva

població en tant sols deu anys implica la necessitat de dur a terme

reajustaments diversos per cobrir les necessitats de la població

nouvinguda, per redimensionar els serveis bàsics a la ciutadania i en

general, per donar cabuda a totes les demandes i necessitats que

aquest increment poblacional ha suposat.

� Dinàmica i estructura de la població

Lligant-ho amb l’apartat anterior, el creixement de la població també

ha implicat certes variacions en l’estructura d’edats d’alguns

municipis de la comarca.

Si bé la piràmide d’edats de la comarca del Garraf en conjunt no

divergeix gaire de les estructures habituals, la taxa de creixement

poblacional és superior a la catalana, i a més, alguns municipis com

Canyelles, i sobretot Olivella, han experimentat en els últims anys un

rejoveniment de la seva població (vegeu Annex 2) com a

conseqüència directa de l’increment poblacional de la darrera dècada.


46

Població de la comarca del Garraf (2012)

8000 6000 4000 2000 0 2000 4000 6000 8000

de 0 a 4 anys

de 5 a 9 anys

de 10 a 14 anys

de 15 a 19 anys

de 20 a 24 anys

de 25 a 29 anys

de 30 a 34 anys

de 35 a 39 anys

de 40 a 44 anys

de 45 a 49 anys

de 50 a 54 anys

de 55 a 59 anys

de 60 a 64 anys

de 65 a 69 anys

de 70 a 74 anys

de 75 a 79 anys

de 80 a 84 anys

de 85 anys i més

Homes Dones

2294

831 1822

1264 1911

1966

3841

24942547

3119 3270376043564396

5209 5129

6238 581065336853

683271365961587642384155

33303371

3084326339693801

4182431640074325

Font: elaboració pròpia (dades IDESCAT)

Sense estendre’ns gaire més en l’anàlisi demogràfica, finalitzarem

considerant breument el pes a la comarca dels moviments migratoris

que s’han viscut en els municipis en els darrers anys.

En el següent gràfic ja s’aprecia clarament com el pes de la població

estrangera és especialment rellevant al municipi de Sitges on la

presència de dones estrangeres suposa més d’una desena part de la

seva població total a l’igual que succeeix amb la població estrangera

masculina, de manera que la població estrangera a Sitges suma un

global del 25,9% de la població total.

A continuació hi segueix el municipi d’Olivella, on la població

estrangera femenina suposa un 9,9 % del total, tot i que el volum de

la població estrangera masculina és una mica inferior (en conjunt la

població estrangera a Olivella suposa el 19% sobre el total).


47

A la resta de municipis, la presència de persones estrangeres en cap

cas es supera el 10% si es desagrega per sexes, i de forma conjunta

(homes i dones) oscil·la entre el 7% de presència de població

estrangera a Canyelles i el 17 % total a Sant Pere de Ribes.

Pes de la població estrangera als municipis de la comarca

(2012)

0

20

40

60

% dones estrangeres 6,3 12,1 8,3 5,3 4,0 9,9

% dones nacionals 44,9 37,8 41,4 43,5 45,0 37,9

% homes estrangers 6,7 13,8 8,7 5,5 3,1 9,3

% homes nacionals 42,1 36,3 41,6 45,7 47,9 42,9

Vilanova i la Geltrú

Sitges S. Pere R. Cubelles Canyelles Olivella

Font: elaboració pròpia (dades no oficials de padrons municipals a 31-12-2012).

Pel que fa a la procedència d’aquests col·lectius, el gran volum de

població estrangera a la comarca prové de països de la Unió Europea

(i per tant, amb estatus reconegut de ciutadania europea i tot el que

això comporta pel que fa a permisos residència i de treball), però en

segon lloc també hi ha una forta presència de població estrangera

procedent d’ Amèrica (sobretot Amèrica Llatina) i en tercer lloc, tot i

que ja amb un pes específic menys significatiu, trobem la presència

de població marroquina. (Vegeu Annexes 6 i 7).

En ambdós casos, sens dubte ha jugat un paper important el fet de la

coneixença de l’idioma (Llatinoamèrica i Marroc, amb els seus vincles

amb Espanya pel que fa al seu passat colonial, porta implícit el fet de


48

conèixer la llengua castellana com a element determinant en la

determinació d’un destí migratori).

Però d’altra banda, existeix un element diferenciador, a part dels

evidents socioculturals, entre aquests dos grups: en el cas de la

població de procedència americana es dóna una major presència de

dones que d’homes a la nostra comarca, mentre que la tònica

habitual a la resta de grups de persones estrangeres és precisament

al contrari: més homes que dones.

Pel que fa a la resta de llocs d’origen, les dades resulten poc

rellevants, fins i tot en el cas de països asiàtics. Tot i que en

analitzar-ho de forma individualitzada per a cada municipi, en alguns

casos sí prenen importància col·lectius nacionals que, en l’anàlisi

conjunta de la comarca, queden més difuminats.

Per municipis, es veu clarament que, en termes numèrics i no

proporcionals, la població estrangera es concentra bàsicament als

municipis grans de la comarca: Sitges, Vilanova i Sant Pere de Ribes.

(que, de fet, són substancialment els que tenen més població en

volum total, i per tant, és lògic que també l’han de tenir pel que fa a

la població estrangera). I aquí també trobem algunes diferències

significatives com per exemple el fet que, si bé Sitges és el municipi

que en termes relatius té més presència de població estrangera, es

pot veure com en el cas de població marroquina, les xifres de

residents a Sitges són poc rellevants.

Per últim, un altre aspecte que ens serà útil quan considerem la

problemàtica i les necessitats de les persones estrangeres de la

comarca (i en especial de les dones) serà el del grup d’edat en el qual


49

es troben, perquè, tal com posa de manifest el següent gràfic, no

seran les mateixes les necessitats de les dones estrangeres de més

de 65 anys (de les quals n’hi ha més presència a la comarca que

d’homes estrangers de la mateixa franja d’edat) que per exemple

quan parlem de dones menors de 16 anys (en proporció equiparada a

la d’homes estrangers en la mateixa franja).

0%

20%

40%

60%

80%

100%

De 0 a 16 De 17 a 64 De 65 i més

Presència de la població estrangera a la comarca del

Garraf per grans grups d'edat (2012)

Dones estrangeres

Dones nacionals

Homes estrangers

Homes nacionals

2246

11111

2165

11905

8765

40966

9751

41117

648

11594

576

9050


En conclusió, a l’hora de dissenyar accions concretes en matèria de

gènere a la comarca caldrà que prenguem en consideració una

realitat fonamental com són els fenòmens migratoris, que estan

provocant una creixent diversificació de les poblacions.

I això sense deixar de banda altres dos factors molt interrelacionats

com són la tendència a la disminució de la natalitat i alhora l’augment

de l’esperança de vida, que ens estan duent a una població envellida,

amb unes necessitats específiques que caldrà atendre, en especial

des d’una perspectiva de gènere (donat que les dones són majoria

entre els sectors de més edat de totes les poblacions de la comarca).


50

� L’organització comarcal i municipal des de la perspectiva de

gènere

La comarca del Garraf és la segona comarca més petita de Catalunya

en quant a superfície, limita amb les comarques del Baix Llobregat,

l’Alt Penedès, el Baix Penedès.

Juntament amb les comarques penedesenques constitueix la

Mancomunitat Penedès-Garraf, creada per dotar de més i millors

serveis als municipis que constitueixen les tres comarques.

Pel que fa a la pròpia institució que va desenvolupar aquest Pla, el

Consell Comarcal del Garraf, la cultura organitzativa és totalment

respectuosa amb les diferències de gènere i de qualsevol altra

tipologia i alhora és propiciadora de la igualtat d’oportunitats.

La gerència del Consell està ostentada per una dona, la majoria de

les caps d’Àrea del Consell són dones i en general, potser degut a les

tasques que s’hi desenvolupen, es tracta d’una organització molt

feminitzada a nivell laboral, on la presència d’homes és minoritària a

totes les àrees sense excepció.

En canvi, des del punt de vista polític, la composició del ple del

Consell Comarcal continua sent majoritàriament masculina (del total

de 33 consellers/es només 13 són dones).

El mateix patró es repeteix si parlem de les composicions dels plens

dels respectius ajuntaments i dels seus governs municipals. Si bé, en

els 6 municipis de la comarca hi ha 4 alcaldesses, la presència de

dones amb càrrec de regidores en tots els municipis és inferior a la

d’homes.


51

Pel que fa a les dinàmiques de col·laboració o cooperació entre

ajuntaments en la promoció de la igualtat de gènere, es va treballant

en aquest sentit amb els municipis grans, i donant suport als

municipis de menys de 20.000 habitants.

En efecte, els municipis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes,

Sitges, Cubelles i Olivella tenen el seu propi Pla d’Igualtat i, cadascú

segons les seves possibilitats, treballen per la igualtat de gènere,

desenvolupant accions periòdiques per a arnar-lo implementant.

De tot aquest panorama tant divers, cal centrar-nos però en indicar

que no es parteix de zero, que alguna cosa ja s’està fent en matèria

d’igualtat de gènere i que s’aprofitarà tant l’experiència que això hagi

pogut generar, com possibles recursos disponibles, a l’hora de

dissenyar les diverses accions concretes que sorgeixin d’aquest Pla

Comarcal de Polítiques de dones.

El Consell Comarcal del Garraf continuarà treballant amb els diferents

ens locals per a mantenir les dinàmiques de col·laboració que

enforteixin les polítiques d’igualtat dins tot l’àmbit de la comarca.

D’aquesta manera no es duplicaran les actuacions sinó que es

tractarà més aviat de complementar, de buscar la forma de treballar

en xarxa i de forma coordinada.

Com a recurs més immediat, el Consell Comarcal disposa del SIAD

Garraf, servei d’informació i atenció a les dones, que atén la població

dels municipis de menys de 20.000 habitants (Cubelles, Canyelles i


52

Olivella). Ha actualitzat, recentment, el Protocol d’atenció a dones

víctimes de violència masclista, que s’havia redactat l’any 2006.

També, des de la institució es té en compte l’ús no sexista del

llenguatge

2. Els rols de les dones de la comarca davant l’activitat

Les persones disposen d’un temps limitat que distribueixen en tres

esferes o “temps de vida”: el treball remunerat, la família i el temps

personal.

Els rols i els estereotips atribuïts històricament a dones i homes

juguen encara avui dia un paper cabdal en el repartiment de tasques,

i produeixen importants desequilibris entre homes i dones pel que fa

al repartiment que fan del seu temps entre les tres esferes abans

indicades.

En aquest sentit, són les dones qui assumeixen de forma majoritària

les tasques de cura o reproductives dins l’àmbit familiar, la qual cosa

no afavoreix la distribució equitativa del seu temps entre les altres

dues esferes (món laboral i temps personal).

Fins i tot es podria dir que aquesta assumpció majoritària de les

tasques de cura per part de les dones és alhora un factor determinant

de la presència (o absència) de les dones en el mercat de treball

remunerat i també del temps que dediquen per a si mateixes o per a

participar en la vida política i social.


53

Davant aquesta situació, la societat actual planteja la necessitat de

fer reformes en profunditat pel que fa a l’organització dels temps, tot

cercant especialment la conciliació de la vida quotidiana de les

persones i dels seus treballs.

I tot i que, socialment, encara ens trobem davant la creença que la

conciliació és un problema de les dones, hem d’avançar en aquesta

percepció i comprendre que la conciliació dels tres temps és un

important problema social i que les solucions passen per que dones i

homes treballin plegats en la corresponsabilitat social i per que els

agents institucionals i del món empresarial abandonin la visió dual

que separa àmbit públic i àmbit privat i també s’impliquin en la

recerca d’una nova cultura social.

En el cas de la comarca del Garraf la situació no difereix

excessivament del que es constata a nivell general. Tanmateix,

analitzarem a continuació com són les dones de la comarca i quin

paper desenvolupen tant en el món laboral productiu com en l’àmbit

reproductiu, i quina és la seva participació en la vida política i social.

Aquesta breu descripció, ens permetrà realitzar una posterior

definició de les principals necessitats i els interessos de les dones del

Garraf.

� Perfils bàsics i característiques generals de les dones de la

comarca

La situació de la dona està condicionada per la seva situació en el

cicle vital (si té o no persones dependents al seu càrrec) i el tipus de

llar al qual pertanyen (unipersonal, monoparental, parella amb

fills/es, etc), per aquest motiu resulta fonamental conèixer com són

les dones de la comarca segons el moment vital en el qual es troben,

i també segons el seu nivell educatiu, la seva nacionalitat, segons


54

quin siguin els recursos econòmics i personals dels quals disposen,

perquè des d’aquesta visió en conjunt, podrem determinar quina serà

l’actuació política més adient en cada moment per actuar en favor de

la igualtat de gènere.

En primer lloc, en el següent gràfic considerarem quin és el pes

relatiu de les dones de cada municipi en el conjunt global de la

comarca:

Distribució de les dones de la comarca per municipis

(2012)

Vilanova i la G.

Sitges

S. Pere de Ribes

Cubelles

Canyelles

Olivella

45,3%

19,7%

20,3%

9,6%

2,8% 2,3%

Font: elaboració pròpia (dades de padrons municipals a 31-12-2012)

.

Òbviament, és la mateixa distribució proporcional que a nivell

general, però és important tenir-la en compte a l’hora d’endegar una

política concreta a nivell dels municipis petits, per tal de saber el

volum de públic real al qual ens estarem adreçant.

Pel que fa a la nacionalitat de les dones estrangeres empadronades a

la comarca l’any 2012, podrem apreciar en el següent gràfic que, del

total de dones estrangeres a la comarca, gairebé la meitat provenen

de la Unió Europea i també és molt significativa la presència de dones

llatinoamericanes.


55

Principals zones de procedència de les dones estrangeres

residents a la comarca del Garraf (2012)

Uniò Europea

Àsia

Àfrica Nord

Resta Àfrica

Europa Est

Amèrica Llatina

Altres

48,1%

5,1

13,80,8

2,8

28,2

1,2


Un altre col·lectiu rellevant és el de les dones d’Àfrica del Nord

(generalment marroquines), malgrat que en volum total no

representa ni la meitat dels altres dos col·lectius d’origen.

Aquest factor de procedència ètnico-cultural haurà de ser tingut en

compte a l’hora de planificar accions concretes per a la millor

integració o desenvolupament d’aquests col·lectius específics de

dones, de manera que les accions s’adeqüin a les seves particularitats

i expectatives.

Pel que fa a l’accés a la formació educativa i els nivells de

coneixements assolits per les dones de la comarca, aquests no

difereixen substancialment de la situació a d’altres comarques o en el

conjunt de la població femenina catalana.

Les dones del Garraf segueixen la tendència habitual que fa que,

durant l’època que estudien batxillerat o cicles formatius diversos,

acabin decidint-se per branques de coneixement tradicionalment


56

feminitzades o que responen a rols femenins: humanitats, serveis

socials, branca bio-sanitària, administració d’empreses, etc. Fet que

determinarà de forma plena les seves possibilitats posteriors

d’incorporació al mercat laboral.

� L’àmbit de l’activitat productiva: el treball remunerat i l’atur

Aquesta mateixa afirmació pel que fa a les tasques feminitzades, la

podem aplicar a l’actual panorama laboral de la dona a la comarca del

Garraf perquè, seguint la tendència habitual trobem que es dediquen

fonamentalment a feines relacionades amb la branca administrativa,

o de tipus social o de serveis a les persones.

Tanmateix, per la pròpia tipologia del mercat laboral de la comarca,

també són moltes les dones que es dediquen a treballs del sector

serveis (en especial hostaleria i restauració, que també resulten molt

feminitzats en alguns àmbits concrets) .

Pel que fa a la presència o permanença de la dona en el mercat de

treball, trobem que sovint està molt condicionada pel cicle vital en el

qual es troba (soltera o amb parella, amb fills en edat de no

escolarització o sense, etc.).

Les dones, en general, pateixen més precarietat laboral, tenen més

dificultats per desenvolupar una carrera professional i arribar a

càrrecs de responsabilitat i aquesta tendència habitual també es dóna

a la nostra comarca.

Si tenim en compte que la majoria de dones desenvolupen de forma

simultània feines en el món productiu i en el reproductiu o domèstic,


57

trobem que, en general treballen un promig de 30 hores setmanals

més que els homes cosa que, a part de la reducció que això suposa

en quant a la disposició de temps lliure per a elles mateixes, també

està provocant altres fenòmens com el de la “doble presència” entesa

com a la necessitat que tenen moltes dones d’ocupar-se de diversos

afers de la seva esfera domèstica i/o reproductiva de forma

simultània mentre realitzen activitats en el món laboral o productiu (i

que, per tant, no s’ha de confondre amb el que seria la “doble

jornada”).

Aquesta doble presència també juga un paper en contra del propi

desenvolupament professional de les dones que sovint no són

promocionades o reconegudes de manera adient a les seves

capacitats o habilitats i sí en canvi es veuen perjudicades per

aquestes situacions.

També en considerar el nivell d’atur a la comarca trobem diferències

substancials pel que fa als dos sexes, tot i que la conjuntura actual

ens fa ser molt prudents a l’hora de extreure’n conclusions (vegeu

Annexes 13, 14 i 15) perquè degut al fet que l’actual crisi econòmica

ha colpejat de manera específica a sectors com el de la construcció

(amb forta presència de treballador masculí de forma quasi exclusiva)

trobem que, si únicament considerem les dades més recents pel que

fa a la situació d’atur de les persones de la comarca, són els homes

qui majoritàriament s’hi troben en aquesta circumstància (quan, fins

fa relativament poc temps, eren majoria les dones les que es

trobaven en situació d’atur).

� L’àmbit reproductiu no remunerat.


58

Generalment, el treball reproductor (tasques de cura i atenció

domèstica) el desenvolupen les dones. Si prenem en consideració el

fet que, amb l’augment de l’esperança de vida s’està donant un

fenomen de creixement de la població considerada de la quarta edat,

ens trobem que són precisament les dones qui atenen moltes de les

necessitats relacionades amb la cura d’aquestes persones grans i/o

dependents, que per tant, queden cobertes dins l’economia familiar o

bé, si això no és possible, amb la xarxa de serveis públics (tot i que

generalment aquests serveis són insuficients i és només amb l’esforç i

atenció de les dones que es resolen les necessitats de cura i atenció

tant de persones grans, com dels infants).

Les dones que realitzen treball reproductiu no remunerat a temps

complert hi dediquen unes 50-80 hores setmanals, però

paradoxalment, a nivell de censos, padrons i a les Enquestes de

Població Activa se les continua considerant “població inactiva”, amb la

injustícia i la manca de consideració que això suposa envers un

treball que resulta essencial pel bon funcionament de tota la societat.

A la comarca del Garraf no es disposa d’estudis o estadístiques que

posin de manifest aquesta realitat, però el treball diari de

treballadors/es socials, educadors/es i altres professionals permet

copsar, tot i ser de forma subjectiva, que són les dones les principals

usuàries d’aquests serveis socials, les que els reclamen per a elles

mateixes i, molt especialment, per als seus familiars que els

requereixen quan elles no poden proporcionar les atencions que

serien necessàries.

Per tal que les dones puguin optimitzar els seus usos dels temps tot

garantint-los una major autonomia i poder de decisió, caldrà fer una


59

aposta ferma per contribuir a buscar solucions envers problemàtiques

tant diverses com serien:

� El fenomen de la soledat en la gent gran i les llars unipersonals

(en quant a dones vídues d’edat avançada).

� Les necessitats de suport envers les dones curadores (perquè

molts cops aquestes tasques de cura que realitzen van fins i tot

en detriment de la seva pròpia salut).

� Les llars monomarentals (que són molt més freqüents que les

monoparentals) i que suposen un risc d’exclusió social i

feminització de la pobresa), i que requeririen accions adreçades

a crear o reforçar els serveis de proximitat com: ludoteques,

llars d’infants suficients i a preus assequibles, etc.

� L’àmbit de la participació social

Degut a les dificultats que experimenta el col·lectiu femení per

conciliar la vida laboral amb la familiar i la personal, en especial quan

les tasques domèstiques no són compartides, trobem que la

participació de les dones en activitats públiques no ha assolit el nivell

que hauria de tenir.

En general a la comarca hi ha una presència molt baixa de dones en

determinades associacions o entitats de tota mena (esportives,

culturals, veïnals,etc.) i les que hi participen manifesten que no volen

o no poden assumir tasques de responsabilitat dins d’elles.


60

Aquesta tendència en quant a nivell de participació únicament

s’inverteix quan analitzem entitats culturals o associatives de

tipologia “feminitzada” o bé que, per la temàtica que abasten,

interessen menys al públic masculí, que no els associen amb els seus

rols tradicionals, de manera que les dones que hi participen acaben

esdevenint majoria (associacions de balls populars, de cant coral, de

temes relacionats amb la salut i els benestar, les associacions de

mares i pares d’alumnes, etc.).

3. Aspectes prioritaris, recursos i projeccions a mig termini Les diferents necessitats i interessos compartits per dones i homes, i

també els interessos més específics de les dones, jeuen en una base

comuna: la necessitat de millorar (o en alguns casos simplement

mantenir) el seu benestar i millorar la seva qualitat de vida.

Com ja s’ha esbossat anteriorment, per assolir un millor benestar o

qualitat de vida de les dones, com a finalitat última, cal desenvolupar

mecanismes o capacitats perquè les pròpies dones arribin a aquesta

situació de benestar (entesa com un estat de bona salut, de bon

nivell educatiu, que alhora li proporcioni independència econòmica i

poder de decisió i de participació, etc.

Per aquest motiu, serà prioritari que a curt o mig termini es realitzi un estudi

detallat sobre l’accés i els usos per part de les dones de la comarca dels


61

diferents recursos locals existents, i que alhora detecti les mancances i

necessitats més immediates pel que respecta a:

− L’accés a l’educació i formació laboral

− L’accés a la salut

− L’accés a la cura

− L’accés a un espai domèstic adequat i segur

− L’accés a una mobilitat i planificació territorial adequades

− L’accés al temps lliure, la cultura i l’esport

− L’accés a una vida lliure de violència


62

Però degut a que els recursos existents a la comarca no permeten

abastar una iniciativa tant exhaustiva com la que aquí és plantejada, i

tot considerant de forma esquemàtica quines son les oportunitats, les

fortaleses, i les principals amenaces o debilitats a les quals s’enfronta

el consell comarcal (vegeu Annex 17), proposem a continuació un pla

basat en 6 grans eixos de treball a partir dels quals es podran anar

desenvolupant estudis de camp concrets i actuacions determinades

per a problemàtiques més acotades que en un moment donat es

considerin prioritàries per a la seva resolució.


63

PART II

Programes d’Actuació del Pla de

Polítiques de Dones del Consell

Comarcal del Garraf


64

Eixos programàtics

Per tal de dotar de coherència tota l’actuació del Consell Comarcal en

matèria d’igualtat de gènere, els diferents programes que es

desenvolupin respondran a unes línies d’actuació que alhora

s’emmarcaran en un dels següents eixos programàtics :

EIX 1. Incorporació de la perspectiva de gènere.

L’aplicació de la perspectiva de gènere de forma transversal a totes

les actuacions que es desenvolupin en el si del Consell Comarcal,

facilitarà el treball transversal i el desenvolupament de polítiques

d’igualtat de forma coordinada entre diferents àrees i en xarxa amb

altres administracions i entitats.

EIX 2. Educar i conscienciar.

Dotar de valors no sexistes els nois i noies, i també la resta de la

ciutadania, esdevé un element fonamental per aconseguir que es

produeixin canvis estructurals en la societat que ens duguin a un món

més just i respectuós. Per tal d’aconseguir aquests canvis, és

fonamental continuar treballant per modificar els rols i els estereotips

patriarcals que encara perduren a les nostres vides quotidianes,

mitjançant accions coeducatives i sensibilitzadores.

EIX 3. Món laboral i conciliació amb la vida personal.

La independència econòmica i la possibilitat de disposar de recursos

econòmics propis són elements fonamentals per aconseguir la igualtat

real entre dones i homes. Per aquest motiu és imprescindible que les

dones puguin accedir al món laboral en igualtat de condicions que els

homes pel que fa a la seva formació els seus coneixements i les seves

habilitats.


65

Si bé és cert que els poders públics han concentrat molts recursos de

forma extensa i específica en l’eradicació de tot tipus de discriminació

laboral, encara avui és necessari fer un pas més enllà i treballar ja no

únicament per consolidar les polítiques laborals actives i la conciliació

entre la vida laboral i la personal, sinó en aconseguir que aquesta

conciliació comporti alhora la corresponsabilitat entre homes i dones

pel que fa a l’assumpció de tasques domèstiques i de responsabilitats

de cura en el món reproductiu.

EIX 4. Participació ciutadana i empoderament de les dones.

Per tal que la perspectiva femenina sigui present a la societat, cal que

siguin les pròpies dones les que actuïn de forma més visible en tots

els àmbits públics, tant a nivell polític, com sindical, empresarial, etc.

i aportin les seves visions, els seus sabers i les seves valoracions.

Bona part del fet que les dones actualment no siguin presents en

igual mesura que els homes en els llocs de presa de decisions

(càrrecs polítics, consells d’administració, presidències d’entitats,

etc.) es deu a la manca d’estímuls per participar, per organitzar-se i

crear associacions que defensin els seus drets de forma específica, i

en general, per una manca d’iniciativa que caldrà fomentar

mitjançant accions d’empoderament.

L’empoderament permetrà les dones prendre consciència de les seves

capacitats, dels seus drets i dels recursos que poden aportar a la

societat on viuen.

EIX 5. Millora de la qualitat de vida de les dones.

Des d’una perspectiva àmplia o global del que seria la qualitat de vida

de les dones, es podria dir que aquesta és la finalitat última de

qualsevol acció en matèria de gènere i que, en definitiva, totes les

actuacions que es desenvolupin van adreçades a millorar un o


66

diversos aspectes de la vida de les dones en particular i de totes les

persones que les envolten en general.

Tanmateix, hem volgut remarcar uns aspectes concrets, que definiran

les principals línies d’actuació en aquest eix: la lluita contra la

pobresa femenina i l’estratificació social, vetllar per la salut de les

dones, fomentar l’esport femení, l’incorporació de la visió femenina

en el planejament urbanístic i la participació cultural de les dones.

EIX 6. Violència de gènere.

El maltractament físic i psicològic al qual es veuen sotmeses algunes

dones en la nostra societat actual és la mostra més evident que és

necessari dedicar notables esforços per canviar valors i rols molt

arrelats encara avui dia en bona part de la ciutadania.

La presència de la violència masclista és la constatació més

contundent del fracàs d’un model patriarcal que relegava les dones a

un plànol secundari basat en patrons relacionals de domini/submissió.

Davant aquesta situació, totes les autoritats i ens públics han de

concentrar esforços tant en pal·liar i resoldre la situació en la qual es

troben aquestes dones i sovint també les seves famílies (amb

especial atenció als fills i filles d’aquestes dones), com en planificar

un abordatge integral d’aquesta problemàtica, que passaria per

coordinar accions juntament amb altres esferes del món educatiu i de

la transmissió de valors, perquè, sense aquest abordatge integral, les

polítiques esdevindran únicament assistencials.


67

EIX 1

Incorporació de la perspectiva de gènere

LÍNIA D’ACTUACIÓ 1.1. Desenvolupar la perspectiva de gènere i

aplicar-la de forma transversal a tota l’activitat que es dugui a terme

des del Consell Comarcal del Garraf.

LÍNIA D’ACTUACIÓ 1.2. Crear mecanismes de gestió i de control de

la política d’igualtat que es desenvolupi en el Consell Comarcal del

Garraf.

LÍNIA D’ACTUACIÓ 1.3. Contribuir al desenvolupament de les

polítiques d’igualtat a tots els municipis de la comarca.


68




OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.1. Contribuir a desplegar la normativa

necessària a fi d’introduir la transversalitat de gènere a tots els

àmbits del Consell Comarcal.

PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Desenvolupar una metodologia per mantenir actualitzada tota

la informació legal que es generi tant a nivell local, com

autonòmic, estatal i europeu.

� Crear una base de dades amb les novetats legals en matèria

d’igualtat, que serveixi per facilitar que els diferents governs

locals prenguin les mesures necessàries per aplicar la

normativa vigent.

ÀREES IMPLICADES:

-Junta de Govern

-Àrea de Serveis Generals i Atenció a la Ciutadania

-Àrea de Participació, Comunicació i Cooperació.


69




OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.2 Aprofundir en el desplegament del Pla

Comarcal de Polítiques d’Igualtat del Garraf, desenvolupant cadascun

dels eixos programàtics establerts.


� Desenvolupar un Espai d’Igualtat al web del Consell Comarcal,

que serveixi per informar i alhora aglutini i doni coherència a

totes les accions en matèria d’igualtat de gènere que es duguin

a terme.

� Establir un circuit de programació periòdica mitjançant el qual

es pugui elaborar el calendari d’activitats per a cada any, amb

les diferents previsions pressupostàries i de recursos, etc.

� Desenvolupar una tasca continuada d’avaluació i de

dinamització del Pla Comarcal, que permeti fer periòdicament

noves propostes de programes i projectes.

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis Generals i Atenció a la Ciutadania.

- Área d’Ocupació i Promoció Econòmica

-Àrea de Serveis Socials i Salut. SIAD Garraf.


70




OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.3. Millorar els coneixements dels càrrecs

polítics i del personal tècnic del Consell Comarcal en matèria de

polítiques de dones i perspectiva de gènere.


� Planificar accions formatives periòdiques sobre gender

mainstreaming, llenguatge no sexista, etc.

� Fixar una base de dades de personal del Consell al qual remetre

notes periòdiques per e-mail (notícies sobre igualtat, novetats

legislatives, etc.)

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis Generals i Atenció a la Ciutadania


71




OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.4: Incorporar la perspectiva de gènere a

tots els projectes, fons documentals, reculls estadístics, recerques i

estudis que es duguin a terme des del Consell Comarcal.


� Fer un estudi analític sobre quins aspectes o indicadors de

gènere es poden incorporar en els informes i estudis que

actualment es fan des del Consell.

� Elaborar un protocol o guia d’estil per al personal que realitzi

aquests estudis o informes, indicant-los les pautes a seguir per

a la incorporació dels indicadors sobre gènere que es

requereixin.

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea d’Ordenació Territorial i Habitatge.


-Àrea de Serveis Socials i Salut .

- Area de Cultura i Patrimoni.


72




OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.5. Treballar de forma específica en l’ús real

d’un llenguatge no sexista ni androcèntric.


� Elaborar una guia d’estil o llibre de recomanacions a l’abast de

tot el personal del Consell Comarcal, per tal que coneguin i

apliquin les pautes bàsiques per emprar un llenguatge no

sexista en el seu treball diari.

� Implicar tot el personal del Consell per cercar noves

formulacions lingüístiques no discriminatòries, fugint d’aplicar

per norma el genèric masculí tant en els documents

administratius, com en les relacions i expressions quotidianes.

� Encetar una revisió de tots els continguts (textuals i gràfics)

dels impresos, revistes, webs, i altres formes de producció

documental del Consell Comarcal, per esmenar totes les

formulacions i expressions que es puguin considerar sexistes o

androcèntriques


73

� Fer formació continuada i tallers que facilitin elements pràctics

per l’ús no sexista del llenguatge adreçats especialment al

personal del Consell, tot i que també es podria estendre a

empreses, associacions i entitats de la comarca.

ÀREES IMPLICADES:

-Totes les àrees del Consell Comarcal.


74



Garraf.

OBJECTIU ESPECÍFIC 1.2.1. Crear una comissió interdepartamental

per a la Igualtat de Gènere.


� Estudi sobre les funcions que duria a terme la comissió.

� Elaborar el marc de treball i els aspectes bàsics de la futura

comissió:

o Determinar un/a tècnic/a responsable

o Fixar l’ equip que desenvoluparà l’agenda i

dinamitzarà les activitats, les persones de l’àmbit

polític o l’àrea política de qui dependrà, etc.

o Fixar calendaris o periodicitat de reunions.

ÀREES IMPLICADES:

-Totes les àrees del Consell Comarcal.

-Un/a tècnic/a de Serveis Socials i Salut.


75



Garraf.

OBJECTIU ESPECÍFIC 1.2.2. Creació d’una base de dades o programa

informàtic que centralitzi les dades existents de gènere i que generi

nous indicadors per conèixer la realitat de les dones a la comarca.


� Cercar un programa o sistema informàtic que permeti agrupar

les dades ja existents de forma que es puguin consultar

agrupades, fer creuaments de variables (demanar col·laboració

al personal que ja genera i treballa amb dades: immigració,

promoció econòmica, etc)

� Estudiar en més profunditat la necessitat d’obtenir noves dades

ara inexistents (buscar eines per aprofundir en la diagnosi ja

realitzada en aquest pla).

� Estudiar la viabilitat de dur a terme enquestes, entrevistes i

altres formes d’obtenció d’aquestes dades primàries i

subjectives que actualment no es troben disponibles a cap base

estadística.

ÀREES IMPLICADES:



76



OBJECTIU ESPECÍFIC 1.3.1. Contribuir a la consolidació de les

regidories de dones i de les polítiques d’igualtat presents als

ajuntaments de la comarca.


� Impulsar el disseny de plans d’igualtat als ajuntaments de la

comarca que encara no en disposin d’un.

� Promoure el desenvolupament o implementació dels diferents

programes inclosos en els plans d’igualtat municipals.

ÀREES IMPLICADES:

-Tècnics/es de Serveis Socials dels ajuntaments de Canyelles, Olivella

i Cubelles.

-Àrea de Serveis Socials i Salut.


77



OBJECTIU ESPECÍFIC 1.3.2. Cercar mecanismes per coordinar les

diverses polítiques de dones que es duguin a terme des dels diferents

ajuntaments de la comarca.


� Estudiar la possibilitat de fer reunions periòdiques entre les

persones responsables d’igualtat de gènere a cadascun dels

ajuntaments de la comarca, per posar en comú les actuacions

que duen a terme i comunicar-se estratègies i iniciatives entre

si.

� Desenvolupar des del Consell una tasca de mediació entre els

diversos ajuntaments enviant-los informació periòdica (e-mails

sobre el que s’està fent o es farà a curt termini a la comarca, i

intentar cercar punts d’acord per fer activitats de forma

conjunta, aprofitant recursos i compartint experiències).

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis Socials i Salut .(Tècnic/a responsable del Pla

d’igualtat).



78

EIX 2

Educar i conscienciar

LÍNIA D’ACTUACIÓ 2.1. Desenvolupar estratègies de gènere en

l’àmbit educatiu.

LÍNIA D’ACTUACIÓ 2.2. Treballar en conscienciar i sensibilitzar la

societat en general.

LÍNIA D’ACTUACIÓ 2.3. Contribuir a la igualtat de gènere en els

mitjans de comunicació (tant a la publicitat com a la resta de

continguts)


79



OBJECTIU ESPECÍFIC 2.1.1. Afavorir la pràctica coeducativa3


� Programar tallers, xerrades o sessions informatives sobre

coeducació per a professors/es, monitors/es, educadors/es i

altres professionals de la comarca.

� Cercar mecanismes per motivar el professorat a implantar la

coeducació en el disseny curricular.

� Fomentar que la coeducació també s’apliqui en el primer cicle

de l’educació infantil (de 0 a 3 anys).

� Fomentar activitats educatives perquè els nens i nenes siguin

sensibles amb les pràctiques socials no estàndards.

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis a les Persones.


3 Mètode educatiu que consisteix en l’aplicació real i efectiva dels principis d’igualtat i de no

discriminació, que valori indistintament l’aportació social de dones i homes i que no estereotipi actituds

ni aptituds.


80



OBJECTIU ESPECÍFIC 2.1.2. Encetar línia de treball amb nenes immigrades i altres grups en risc d’exclusió.


� Desenvolupar accions adreçades a la disminució del fracàs

escolar de la població d’origen immigrant i dins d’aquesta, la de

les noies, perquè puguin progressar dins els sistema educatiu.

� Desenvolupar estratègies de gènere i tallers de sensibilització

sobre la igualtat per a les noies i nois que participen en el

Programa XAM (Xarxa d’Acompanyament en el Municipi).

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis Socials i Salut . Programa Immigració.

-Àrea de Serveis a les Persones. (Garraf Tallers).

-


81



OBJECTIU ESPECÍFIC 2.1.3. Oferir formació específica a nenes i nens de la comarca sobre aspectes de gènere


� Incloure dins el programa Carpeta Escoles Garraf alguns tallers

sobre temes com:

o la importància del punt de vista femení (visibilitzar els sabers de les dones recuperant, especialment, la història oral i/o escrita)

o el paper de les àvies

o el treball domèstic (educar en corresponsabilització familiar)

o el concepte “d’amor romàntic” (estereotips que transmeten algunes sèries i programes televisius)

o recerques sobre dones rellevants a nivell local

� Elaboració de materials didàctics per ensenyar a construir i

analitzar la història incorporant les aportacions de les dones i

per superar les visions androcèntriques de la realitat.

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis Socials i Salut. SIAD GARRAF .



82



OBJECTIU ESPECÍFIC 2.1.4. Cercar la implicació de nenes i nens, pares i mares, en la pràctica d’una igualtat real i no només “teòrica” en la seva vida diària


� Conscienciar les estudiants de la importància que en els òrgans

de representació o decisió estudiantils hi hagi presència de

dones (Fer, per exemple, una xerrada durant les Trobades de

Delegats i Delegades d’ESO que s’organitzen des del Consell

Comarcal).

� Desenvolupar, en col·laboració amb AMPAs, associacions de

veïns i altres entitats, programes de formació o sessions

informatives per a mares i pares sobre:

o L’educació no sexista

o Les relacions afectivo-sexuals

o La prevenció de la violència de gènere

o El repartiment de responsabilitats i la participació equitativa de pares i mares en la cura i educació de fills i filles

� Aprofitar els diferents canals web del Consell Comarcal ( Portal

Jove, Portal Educatiu, Centre per la Pau, etc.), per publicar

articles o enllaços a webs interessants, convocatòries de cursos

o tallers sobre igualtat i, en general, per dotar el jovent d’un


83

espai propi on puguin fer aportacions i alhora prendre la

iniciativa.

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis Socials i Salut. Educadors/es dels diferents

municipis.

-Àrea de Serveis a les Persones. (Joventut).


84



OBJECTIU ESPECÍFIC 2.2.1. Continuar programant campanyes periòdiques de conscienciació.


� Elaborar una programació anual que contempli globalment i de

forma coordinada la planificació d’actes per a les diferents

diades commemoratives: 8 de març, 28 de maig, 25 de

novembre, etc.

� Planificar una campanya de conscienciació sobre la

corresponsabilitat: la necessitat de compartir responsabilitats,

obligacions i drets.

� Organitzar un debat o taula rodona entre la ciutadania sobre els

nous valors i els nous rols socials.

� Planificació d’una campanya de sensibilització sobre les dones

que pateixen discriminació múltiple (pel fet de ser dona i alhora

patir alguna discapacitat, o bé per raó de raça, creença

religiosa, orientació sexual, etc.)

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis Socials i Salut. SIAD GARRAF.


85



OBJECTIU ESPECÍFIC 2.2.2. Encetar línia de treball que cerqui la implicació específica dels homes a favor de la igualtat.


� Planificar una campanya de sensibilització ciutadana a càrrec

d’homes importants de la ciutat o comarca, a favor d’un

repartiment equitatiu del treball reproductiu.

� Contactar amb la associació AHIGE (Associació d’Homes per la

Igualtat de Gènere) i altres entitats similars per programar

alguna activitat conjunta: xerrades, conferències, debats, etc.

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis Socials i Salut. SIAD GARRAF.



86

LÍNIA D’ACTUACIÓ 2.2. Treballar en conscienciar i sensibilitzar la societat en general. OBJECTIU ESPECÍFIC 2.2.3. Editar guies de recursos i butlletins periòdics.


� Elaborar una guia on-line de recursos per a les escoles i

instituts, que podria estar ubicada al web Portal Jove, incidint

en especial sobre la necessitat de sensibilitzar el jovent en

matèria d’igualtat.

� Dinamitzar els continguts del Portal Jove, per tal que inclogui

un taulell d’informació sobre temes d’igualtat i no discriminació.

� Aprofitar les diverses plataformes on-line del Consell Comarcal

per desenvolupar un sistema de butlletins o newsletters: portal

del Consell Comarcal, web Garraf x la Pau, etc.

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis a les Persones. (Joventut).



87



continguts)

OBJECTIU ESPECÍFIC 2.3.1. Col·laborar amb l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació per denunciar qualsevol imatge sexista que aparegui tant en la publicitat com en els mitjans de comunicació locals.


� Donar a conèixer aquesta entitat a tots els membres del Consell

perquè la facin servir quan ho considerin oportú.

� Estudiar la possibilitat de posar un enllaç en els diferents webs

del Consell perquè la ciutadania conegui l’Observatori i pugui

accedir-hi directament.

ÀREES IMPLICADES:




88



continguts)

OBJECTIU ESPECÍFIC 2.3.2. Organitzar tallers per identificar els estereotips sexistes que es transmeten en els mitjans de comunicació i la publicitat.


� Incloure en la programació de Carpeta Escoles Garraf un taller

perquè els nens i nenes percebin el sexisme a la publicitat i als

mitjans en general i en siguin conscients i proposin fórmules de

correcció.

� Promoure la realització d’estudis i recerques sobre la imatge de

les dones als diferents mitjans de comunicació local, fent-ne

difusió dels resultats a la ciutadania.

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis a les persones (Garraf Tallers)



89

EIX 3

Món laboral i conciliació amb la vida personal

LÍNIA D’ACTUACIÓ 3.1. Contribuir a la millora de la formació,

orientació i inserció laboral de les dones.

LÍNIA D’ACTUACIÓ 3.2. Promoure la conciliació de la vida personal

i laboral de les dones i homes de la comarca.


90



OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1.1. Fomentar la formació professional continuada i amb perspectiva de gènere per a les dones.


� Programació de cursos en noves tecnologies per a dones,

donant especial atenció al col·lectiu de dones de mitjana edat, i

seguint l’estratègia metodològica ja iniciada des de l’Àrea de

Promoció Econòmica amb el PADIC4.

� Desenvolupar estratègies per fomentar entre les dones joves

aquelles professions i carreres tècniques que tradicionalment

han estat considerades masculines, com per exemple convidar

a les Xerrades d’Orientació Universitària, que és una activitat

inclosa dins la Carpeta Escoles Garraf, una professional d’un

sector tècnic o masculinitzat perquè expliqui la seva experiència

i faci visible la presència de dones en aquests sectors.

4 Programa d’acció formativa desenvolupat des del Consell Comarcal del Garraf en conveni amb el

Centre d’Iniciatives Econòmiques de Sitges –Nivell 10- i amb el suport de Diputació de Barcelona –

xarxa de municipis-, amb la finalitat de fomentar l’ús de les tecnologies de la informació i la

comunicació entre els ciutadans i ciutadanes del territori del Garraf. Consisteix en la realització

d’accions formatives per a la inclusió digital d’aquelles persones que, per motius diversos, no han

tingut l’oportunitat de desenvolupar-se en aquest àmbit de les TIC.


91

� Cursos de lideratge, formació per a dones emprenedores, etc.

� Desenvolupar perspectiva de gènere dins l’actual Projecte

SWITCH5 en la seva vessant d’estratègia formativa (també té

una vessant de treball per a assolir un mercat laboral comú per

a tots els ens participants i una altra vessant d’acció concreta

en polígons industrials).

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Cultura i Patrimoni .

- Àrea d’ Ocupació i Promoció Econòmica.

5 El projecte SWITCH, en el qual participa el Consell Comarcal del Garraf, consisteix en l’establiment

d’una xarxa de treball amb altres consells comarcals veïns amb l’objectiu estratègic de consolidar un

mercat de treball comú entre aquests territoris.


92



OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1.2. Col·laborar amb els agents socials i econòmics de la comarca per garantir l’accés, la presència i la permanència de les dones en el mercat de treball.


� En col·laboració amb els sindicats de la zona, vetllar perquè en

les negociacions del convenis s’apliqui el principi d’igual salari

per treball d’igual valor.

� Estudiar la possibilitat de realitzar alguna acció, en col·laboració

amb els sindicats de la comarca, per fomentar la participació de

les dones en el món sindical, com a eina estratègica que els

permeti millorar la seva situació en el mercat laboral.

� En col·laboració amb les associacions d’empresaris o grans

empreses de la comarca: Buscar mecanismes per fomentar la

mitja jornada (en condicions dignes econòmicament), així com

els llocs de treball compartits, el teletreball, etc. tot vetllant

perquè no sigui una opció únicament femenina, sinó que els

homes també comencin a optar-hi.

� Desenvolupar accions concretes per garantir l’accés al món

laboral de les dones discapacitades.

� Desenvolupar un programa d’inserció laboral que pari especial

atenció a les dones immigrades.


93

ÀREES IMPLICADES:


-Àrea de Serveis Socials i Salut. Programa Immigració.


94



OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1.3. Desenvolupar estratègies de gènere dins l’actual Pacte Territorial per l’Ocupació al Garraf6, en el qual participen els principals agents econòmics i socials de la comarca i que és coordinat des del Consell Comarcal.


� Crear clubs de feina i borses de treball per a dones.

� Accions de suport al teixit empresarial femení.

� Fomentar clubs de dones emprenedores.

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Cultura i Patrimoni.


- Àrea d’Ocupació i Promoció Econòmica.

6 El Pacte Territorial per l’Ocupació al Garraf és un instrument de concertació i planificació estratègica

entre les administracions locals i els agents econòmics i socials del Garraf per a la dinamització

econòmica i el foment de l’ocupació, a través del diàleg i la coordinació entre totes les entitats que duen a

terme accions de promoció econòmica i ocupacionals, per tal d’optimitzar l’ús dels recursos i adequar al

màxim les actuacions a les necessitats del territori.


95



OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1.4. Prestigiar les professions feminitzades fins assolir el mateix reconeixement de les altres.


� Aprofitar la programació de Xerrades sobre l’Oferta

Universitària que actualment es fan dins la Carpeta Escoles

Garraf per donar rellevància i fer palesa la importància que té

en la societat l’existència de professions lligades a la cura de

persones i altres sectors habitualment feminitzats.

� Vetllar perquè les professions lligades a la cura de terceres

persones comptin amb una formació tècnica específica i estiguin

considerades com a categoria professional.

ÀREES IMPLICADES:


-Àrea de Serveis Socials i Salut. Tècnic/a llei de dependència.


96



OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1.5. Desenvolupar millores pràctiques per aconseguir l’accés i la permanència de les dones en els llocs treball PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Facilitar l’accés en transport públic als polígons industrials.

� Vetllar per la seguretat ciutadana en polígons i zones industrials

més aïllades.

ÀREES IMPLICADES:


-Policia Local.


97



OBJECTIU ESPECÍFIC 3.2.1. Impulsar la creació i aplicació de Plans d’Igualtat d’oportunitat PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Instar les administracions locals de la comarca i altres

organismes o empreses públiques perquè elaborin el seu Pla

d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes (si no en

disposen ja d’un).

� Elaborar un cens de les empreses locals amb més de 250

treballadors i treballadores, instant-les perquè negociïn amb els

representants sindicals l’elaboració de Plans d’Igualtat, segons

senyala la Llei per a la Igualtat Efectiva entre Dones i Homes

(capítol III, artícle 45.2).

� Facilitar informació periòdica sobre la nova Llei per a la Igualtat

Efectiva entre Dones i Homes (e-mailing).

� Proporcionar informació i assessorament per a l’elaboració del

pla d’igualtat (bones pràctiques, intercanvi d’experiències, etc)

a tots els agents socials i entitats que ho requereixin.

ÀREES IMPLICADES:

-Ajuntaments dels diferents municipis.

-Àrea de Serveis Socials i Salut. (assessorament Diputació).


98



OBJECTIU ESPECÍFIC 3.2.2. Desenvolupar mesures per afavorir la conciliació. PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Promoure els Bancs del Temps, com instruments i serveis de

suport a la conciliació de la vida laboral i personal.

� Reivindicar mesures fiscals que afavoreixin que les empreses

posin a l’abast dels seus treballadors i treballadores serveis que

ajudin la conciliació: serveis d’atenció domiciliària, transport

públic en condicions, entre d’altres.

� Promoure des de les administracions públiques ajuts i recursos

pel desenvolupament de llars d’infants i serveis d’atenció

domiciliària de proximitat que ajudin les famílies a cobrir les

despeses referents a la cura de persones amb dependència,

malaltes o gent gran, a fi que aquesta tasca no recaigui sempre

sobre les dones.

� Revaloritzar les tasques de cura i atenció a les persones (fer

visible la seva importància a través de xerrades, publicacions

d’estudis, informes,etc.)


99

� Analitzar periòdicament la demanda de recursos i els serveis

disponibles per a les dones, per tal de fer-los més eficients i

ampliar els que siguin necessaris.

ÀREES IMPLICADES:


-Àrea de Cultura, Patrimoni i Promoció Econòmica.


100



OBJECTIU ESPECÍFIC 3.2.3. Promoure la corresponsabilitat, per construir un model de vida quotidiana que dissenyi uns nous usos dels temps. PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Sensibilitzar l’empresariat en la conciliació de la vida laboral i

personal no només de les dones sinó també dels homes

(campanyes permanents sobre la necessitat d’instaurar una

nova cultura empresarial).

� Organitzar jornades o activitats sobre corresponsabilitat,

d’àmbit comarcal.

� Promoure el permís de paternitat com una eina que ajuda la

conciliació i l’accés de les dones al treball i a llocs de

responsabilitat i que facilita que els homes entrin a l’àmbit

privat, espai tradicionalment reservat a les dones.

� Formar i sensibilitzar la societat, i en especial la gent jove, per

assolir la corresponsabilitat masculina en el treball domèstic, en

la cura de les persones i en l’educació i criança dels infants.

ÀREES IMPLICADES:

-Representants sindicals del Consell Comarcal i dels ajuntaments

municipis.


-Àrea de Serveis Socials i Salut. Educadors/es dels municipis.


101

EIX 4

Participació ciutadana i empoderament de les

dones

LÍNIA D’ACTUACIÓ 4.1. Fomentar l’associacionisme femení a la

comarca

LÍNIA D’ACTUACIÓ 4.2. Contribuir a l’accés de les dones a llocs de

decisió.


102


comarca

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.1.1. Fomentar la presència activa de les dones en taules de negociació, en moviments, ong’s i entitats de tot tipus PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Accions concretes per a dones segons cicles vitals (dones joves,

dones de la tercera edat, etc.)

� Actes i trobades d’associacions de dones (de temàtica diversa)

� Organització de fòrums a nivell comarcal per fomentar

l’associacionisme

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis Socials i Salut. SIAD GARRAF



103


comarca

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.1.2. Impulsar la creació i foment d’un Consell de les Dones. PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Iniciar un estudi de la viabilitat del projecte, des de dues

perspectives:

o El Consell de Dones com a instrument que facilitarà

l’intercanvi d’experiències i propostes entre les entitats

dels municipis que treballen en l’àmbit dona, els agents

socials i persones a títol individual.

o El Consell de Dones com a possible motor per a la

creació d’un espai de coordinació supramunicipal de

caràcter permanent i amb un funcionament estable, obert

i plural (reunions periòdiques i amb un pla de treball

establert).

� Contactar i coordinar associacions que poguessin estar

interessades en el projecte.

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis generals i atenció a la ciutadania.



104


comarca

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.1.3.Contribuir a l’eliminació dels obstacles que impedeixen la participació social i política de les dones


� Campanyes de sensibilització envers les dones per conscienciar

de la importància de la seva participació en la vida social i

política en el seu municipi o comarca.

� Desenvolupar serveis de suport per la cura de persones

dependents i fomentar la creació d’escoles bressol.

� Promocionar la corresponsabilitat.

ÀREES IMPLICADES:




105


comarca

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.1.4. Definir noves formes de participació i associacionisme que contemplin l’ús de les tecnologies de la informació, la relació, el coneixement i l’intercanvi en xarxa, fomentant la seva formació.


� Desplegament del programa Dones en Xarxa, Dones

Ciutadanes, signat en conveni entre ajuntaments de la comarca

i l’associació Dones en Xarxa.

ÀREES IMPLICADES:



106


decisió.

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.2.1. Incentivar la formació, lideratge i empoderament femení. PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Desenvolupar activitats o tallers per incrementar la confiança i

autoestima de les dones.

� Realitzar accions de foment del lideratge femení en la política

(per accedir i perdurar en llocs de decisió i responsabilitat, etc.)

� Crear xarxes de suport entre dones directives o polítiques de la

comarca, aprofitant les noves tecnologies.

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis Socials i Salut. SIAD GARRAF



107


decisió.

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.2.2. Promoure mesures d’acció positiva que ajudin a assolir una proporcionalitat en els llocs de responsabilitat. PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Vetllar per la representació paritària a tots els òrgans de

representació públics i privats.

� Dissenyar, a nivell de cada localitat, estratègies perquè

augmentin els nivells de representació de les dones en els llocs

de decisió, ja sigui en els consells d’administració de les

empreses com en l’àmbit de representació política

� Mantenir reunions periòdiques amb els partits polítics, sindicats,

empresariat i agents socials a fi que s’apliqui La Llei per a la

Igualtat Efectiva entre Dones i Homes.

ÀREES IMPLICADES:

-Junta de Govern.

-Regidors/es dels diferents ajuntaments.



108

EIX 5

Millora de la qualitat de vida de les dones

LÍNIA D’ACTUACIÓ 5.1. Actuar contra l’estratificació social i la

feminització de la pobresa.

LÍNIA D’ACTUACIÓ 5.2. Vetllar per la salut de les dones.

LÍNIA D’ACTUACIÓ 5.3. Fomentar l’esport femení

LÍNIA D’ACTUACIÓ 5.4. Incorporar la perspectiva de gènere en el

planejament territorial i urbanístic de la comarca.

LÍNIA D’ACTUACIÓ 5.5. Promoure les activitats culturals i d’oci de

dones i per a les dones


109



OBJECTIU ESPECÍFIC 5.1.1 Desenvolupar accions específiques per a dones de la tercera i quarta edat.


� Intensificar els programes d’acompanyament per la gent gran

que viu sola, especialment les dones de més edat.

� Potenciar programes de “bon veïnatge” perquè les dones grans

que viuen soles se sentin recolzades en tot moment.

� Fomentar la lectura i el coneixement entre la gent gran a través

de la realització de tallers d’escriptura i de literatura.

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea de Serveis Socials i Salut. Professional de Gent Gran de cada

municipi.


110



OBJECTIU ESPECÍFIC 5.1.2. Estudiar la nova realitat poblacional de la comarca pel que fa a les dones immigrades i fomentar la seva participació. PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Programes d’alfabetització, de coneixement del territori i de

mobilitat per a dones immigrades, amb l’objectiu d’avançar en

la normalització de la seva situació.

� Tallers per a dones immigrants en els que se les proporcioni

informació bàsica de la nostra cultura i forma de funcionar la

societat: sistema sanitari, educatiu, cultural, comercial...

� Fomentar la realització d’intercanvis i coneixement d’altres

realitats.

ÀREES IMPLICADES:

- Àrea de Serveis Socials i Salut. Programa Immigració. Agents

d’immigració dels diferents municipis.


111



OBJECTIU ESPECÍFIC 5.1.3. Desenvolupar accions específiques per a altres dones de col·lectius en risc i per les que pateixen discriminació múltiple.


� Plantejar ajudes econòmiques a les famílies monomarentals (les

que tenen com a cap de família una dona), tipus beques de

menjador, transport escolar,etc.

� Desenvolupar actuacions específiques per a dones amb

mobilitat reduïda o altres minusvalideses.

� Fer campanyes de sensibilització sobre la discriminació múltiple

que pateixen les dones per raó de creences religioses,

procedència ètnica, orientació sexual, etc.

ÀREES IMPLICADES:

- Àrea de Serveis Socials i Salut.


112



OBJECTIU ESPECÍFIC 5.1.4. Desenvolupar accions específiques de cooperació internacional adreçades a les dones


� Accions contra la feminització de la pobresa.

� Programes d’ajuda específica als col·lectius de dones de països

menys desenvolupats.

� Col·laboracions amb ONGD’s de la comarca.

ÀREES IMPLICADES:




113



OBJECTIU ESPECÍFIC 5.1.5. Promoure la realització de manera periòdica d’estudis i recerques sobre la situació de les dones a tots els sectors socials, fent-ne difusió dels resultats a la ciutadania.


� Col·laborar amb les institucions, àrees de serveis socials, ONG’s

i entitats en general de la comarca per obtenir informes i dades

sobre la situació de les dones de col·lectius en risc.

� Desenvolupar estudis de situació i planificar enquestes per

esbrinar la situació real i la situació auto-percebuda de les

dones a la comarca.

ÀREES IMPLICADES:

- Àrea de Serveis Socials i Salut.


114


OBJECTIU ESPECÍFIC 5.2.1. Desenvolupar accions adreçades de forma específica a la salut de les dones. PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Commemorar la Diada Internacional d’acció per a la Salut de

les dones, el 28 de maig, com a mesura de sensibilització.

� Desenvolupar programes de salut relacionats amb l’activitat

laboral i domèstica de les dones.

� Fomentar campanyes de prevenció sobre les malalties que

afecten especialment les dones, incidint sobretot en aquelles

que pateixen discriminació múltiple.

� Promoure la creació del Punt Jove de Salut a cada municipi. Un

servei de salut adreçat al jovent que ofereixi informació i

assessorament sobre diversos temes com:

o la sexualitat i l’anticoncepció,

o les malalties de transmissió sexual, i la sida,

o les drogodependències i les conductes addictives,

o els hàbits alimentaris, etc.

ÀREES IMPLICADES:

-Centres de Salut dels diferents municipis.

-Àrea de serveis a les Persones. Educador/a drogodependències.

-Educador/es del XAM.

-Educadors/es Punt Jove dels municipis.


115


OBJECTIU ESPECÍFIC 5.2.2. Vetllar per l’aplicació de la perspectiva de gènere a l’àmbit de la salut.


� Sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de potenciar la

perspectiva de gènere en l’àmbit de la investigació mèdica.

� Instar a les administracions competents per tal que millorin el

catàleg de malalties professionals fent constar les que afecten

les dones.

� Promoure la formació de tècniques i tècnics de centres de

recursos psicopedagògics sobre l’educació afectivosexual.

ÀREES IMPLICADES:


-Centres de Salut dels municipis. Introduir la perspectiva de gènere

en els protocols d’actuació.


116


OBJECTIU ESPECÍFIC 5.3.1 Promoure la pràctica de l’esport femení. PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Instar les regidories d’esport perquè promoguin la pràctica de

l’esport per a tots els sexes, tant de competició com de lleure.

� Cercar dinàmiques de participació femenina en l’àmbit esportiu

per estimular i fomentar la pràctica de l’esport entre les dones,

en especial entre les nenes i les joves.

� Treballar perquè les administracions públiques, els clubs i les

entitats esportives apostin de manera decidida per la pràctica

de l’esport femení, dotant-lo dels recursos i la promoció

necessària.

ÀREES IMPLICADES:

-Regidoria d’Esport dels diferents municipis.


117


OBJECTIU ESPECÍFIC 5.3.2. Incorporar la perspectiva de gènere en el món esportiu.


� Accions per fomentar l’accés de les dones a llocs de decisió de

l’àmbit esportiu local.

� Vetllar perquè els mitjans de comunicació donin visibilitat a la

pràctica de l’esport femení.

� Desenvolupar la redacció de protocols contra l’assetjament i

abús sexual a l’àmbit de l’esport.

ÀREES IMPLICADES:


-Àrea de Serveis Socials i Salut .


118



OBJECTIU ESPECÍFIC 5.4.1. Motivar la participació de les dones en el moment d’elaborar plans i projectes urbanístics que defineixin el futur del seu barri i poble.


� Col·laborar des del Consell Comarcal en el disseny de nous

models de ciutat i de mobilitat urbana habitable, que tinguin en

compte les necessitats dels col·lectius: infants, gent gran,

persones amb discapacitat i especialment el de les dones.

� Organitzar una passejada amb dones de totes les edats per

parcs o altres recintes urbans perquè identifiquin mancances o

aspectes a millorar en el territori urbà

� Tallers amb col·lectius específics: persones amb mobilitat

reduïda, dones d’edat avançada, dones nouvingudes, etc.

ÀREES IMPLICADES:




119



OBJECTIU ESPECÍFIC 5.4.2. Desenvolupar accions de foment de l’habitatge social aplicant una perspectiva de gènere.


� Facilitar l’accés a l’habitatge als col·lectius de dones amb

càrregues familiars i/o dificultats socioeconòmiques.

� Intensificar programes de rehabilitació arquitectònica perquè la

gent que viu sola, especialment la gent gran, pugui enderrocar

barreres arquitectòniques interiors que dificulten la seva

mobilitat.

� Fer difusió de projectes arquitectònics innovadors (ex. concepte

“Casa sense gènere”)

ÀREES IMPLICADES:



120



OBJECTIU ESPECÍFIC 5.4.3. Prevenir l’aïllament que pateixen algunes urbanitzacions de la comarca, i que afecta especialment les dones.


� Vetllar perquè les administracions competents proporcionin un

transport públic urbà i interurbà a l’abast de tothom.

� Col·laborar des del Consell Comarcal per aconseguir que es

proporcionin tots els serveis necessaris (equipaments,

enllumenat, accessos, mobiliari urbà) a les zones més aïllades.

ÀREES IMPLICADES:


-Àrea de Cultura i Patrimoni.


121



OBJECTIU ESPECÍFIC 5.5.1 Fomentar la creació cultural i artística femenina.


� Fomentar la realització de revistes, pàgines webs, programes

de ràdio, de TV, de caire temàtic que permetin donar veu i

protagonisme a les dones.

� Recuperar i treure a la llum pública el paper de les dones a la

història (tertúlies de recuperació de la memòria històrica,

tallers, beques d’investigació).

� Consolidar i/o impulsar premis locals de literatura femenina.

� Organitzar exposicions artístiques de dones.

ÀREES IMPLICADES:

-Àrea d’Ocupació i Promoció Econòmica.



122



OBJECTIU ESPECÍFIC 5.5.2. Facilitar l’accés de les dones a activitats culturals i d’oci.


� Accions per sensibilitzar les dones de la importància que

dediquin part del seu temps a si mateixes (desenvolupar

aficions, gaudiment d’activitats d’oci, etc.).

� Promoure una xarxa de recursos i serveis que facilitin l’accés de

les dones a l’oferta de lleure i cultura de la comarca.

ÀREES IMPLICADES:

-Regidoria de Cultura de cada ajuntament.

-Projecte Dona del municipi d’Olivella.


123

EIX 6

Violència de gènere

LÍNIA D’ACTUACIÓ 6.1. Potenciar o millorar l’atenció a les dones

en situació de violència

LÍNIA D’ACTUACIÓ 6.2. Continuar desenvolupant programes de

sensibilització envers la ciutadania

LÍNIA D’ACTUACIÓ 6.3. Encetar una línia de col·laboració amb

altres àrees relacionades amb el canvi de rols i valors (educació,

joventut, etc.)


124



OBJECTIU ESPECÍFIC 6.1.1. Potenciar els circuits locals d’atenció a les dones en situació de violència PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Definir instruments que funcionin de manera interdisciplinar i

transversal.

� Estudiar possibilitats de millora de la coordinació i col·laboració

entre totes les institucions, persones i estaments implicats.

� Estudiar la necessitat de desenvolupar accions sobre col·lectius

específics (dones immigrades, dones joves, dones de la tercera

edat).

ÀREES IMPLICADES:


-Serveis Socials dels diferents municipis.


125



OBJECTIU ESPECÍFIC 6.1.2. Oferir formació específica sobre violència de gènere a totes i tots els professionals i agents socials involucrats.


� Planificació de cursos, xerrades i sessions específiques

� Crear un butlletí periòdic que informi dels cursos i del material

didàctic que va apareixent sobre aquesta temàtica.

ÀREES IMPLICADES:




126



OBJECTIU ESPECÍFIC 6.1.3. Promoure el dret a l’assistència social integral per a les dones que pateixen violència de gènere.


� Definir mecanismes i protocols per treballar de forma

coordinada amb altres àrees de Serveis Socials (i millorar els ja

existents)

� Encetar col·laboracions amb les àrees del Consell Comarcal

encarregades de la concessió d’ajudes per a habitatges, beques

menjador, etc.)

� Estudiar la conveniència de desenvolupar, a nivell comarcal,

models i xarxes d’atenció integral que ofereixin els recursos

necessaris en tot el procés de tractament i recuperació de les

dones que es troben en situació de violència, així com per als

seus infants: centres d’atenció integral, cases d’acollida, pisos

pont, entre d’altres.

ÀREES IMPLICADES:





127



OBJECTIU ESPECÍFIC 6.1.4. Facilitar serveis d’assessorament jurídic i psicològic a totes les dones que ho requereixin.


� Continuar desenvolupant i ampliant el Programa Dona d’atenció

psicològica (sessions grupals, ampliació de recursos, etc.)

� Fer una guia o catàleg de les principals qüestions jurídiques que

preocupa a aquest col·lectiu de dones.

ÀREES IMPLICADES:



128



OBJECTIU ESPECÍFIC 6.1.5. Avançar en els instruments de diagnosi dels casos de maltractament psicològic què és el més difícil de demostrar i té efectes greus sobre la salut.


� Proporcionar formació específica sobre el maltractament

psicològic al personal responsable de l’atenció a les dones en

situació de violència de gènere o de les persones en general

víctimes de violència domèstica ( incloent-hi nens i nenes).

ÀREES IMPLICADES:



129



OBJECTIU ESPECÍFIC 6.2.1. Aprofitar la commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència vers les dones, per organitzar activitats de conscienciació adreçades a tota la societat. PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Planificació de xerrades, d’accions reivindicatives i

sensibilitzadores, etc.

� Exposicions sobre moviments feministes, que mostrin els

avenços aconseguits i els reptes de futur.

� Concurs literari per a nois i noies d’ESO.

ÀREES IMPLICADES:



130



OBJECTIU ESPECÍFIC 6.2.2.Donar a conèixer, respectant els protocols informatius, les dades quantitatives sobre dones maltractades i/o mortes a la comarca, de manera periòdica.


� Elaborar un estudi quantitatiu de la situació de la violència de

gènere a la comarca.

� Utilitzar les diferents plataformes digitals de que disposa el

Consell Comarcal per fer difusió periòdica de les principals

dades.

� Estudiar la possibilitat de fer un reportatge sobre “casos

exitosos” que motivi altres dones en situacions semblants.

ÀREES IMPLICADES:




131



OBJECTIU ESPECÍFIC 6.2.3. Difondre els serveis disponibles per a dones maltractades (telèfons gratuïts, serveis d’informació, recursos i centres especialitzats)


� Elaborar un tríptic o catàleg que reculli tant serveis comarcals

com municipals.

� Cercar un espai al web del Consell Comarcal per publicar-hi

també aquest catàleg.

ÀREES IMPLICADES:




132



OBJECTIU ESPECÍFIC 6.2.4. Informar sobre els drets laborals que la legislació contempla per a les dones que es troben en situació de violència.


� Inclusió d’aquesta informació en el catàleg de serveis i recursos

disponibles per a dones maltractades i en un possible catàleg o

recull de preguntes sobre aspectes jurídics.

� Campanya informativa per als empresaris de la comarca.

ÀREES IMPLICADES:




133



joventut, etc.)

OBJECTIU ESPECÍFIC 6.3.1. Ampliar les polítiques contra la violència a àmbits relacionats amb l’educació, la prevenció i el canvi de valors en la societat.


� Planificar activitats específiques de forma conjunta i coordinada

amb les altres àrees implicades del consell comarcal.

� Cercar el mecanisme per realitzar sessions periòdiques amb les

regidories de joventut, educació i serveis socials dels municipis

de la comarca, per definir estratègies i intercanviar

experiències.

ÀREES IMPLICADES:



134



joventut, etc.)

OBJECTIU ESPECÍFIC 6.3.2. Planificar la realització de tallers de prevenció contra la violència masclista als instituts de secundària i altres centres educatius, en el marc de l’oferta educativa municipal. PROPOSTES D’ACTUACIÓ (PER DISSENYAR PROJECTES ESPECÍFICS):

� Instar a la Generalitat i administracions competents perquè

s’introdueixi en els dissenys curriculars de les escoles

continguts relacionats amb la prevenció de la violència

masclista i els nous models de relació.

� Programació trimestral de tallers per a les escoles i també a

nivell extraescolar, dins el marc Tallers Garraf.

ÀREES IMPLICADES:


-Àrea de Serveis a les Persones. Garraf Tallers.


135

Planificació de l’avaluació

Per dotar el Pla de la màxima vigència i actualització possibles és

imprescindible incloure un seguiment i avaluació del mateix.

En el cas concret del Pla de Polítiques de dones del Consell Comarcal

del Garraf, s’optarà per:

a) A CURT I MIG TERMINI: Planificar un seguiment periòdic dels

projectes concrets que es desenvolupin. Aquest seguiment

permetrà considerar com avancen i s’apliquen els diferents projectes

seguint criteris de:

o Pertinença (si les accions proposades es corresponen amb

les necessitats detectades).

o Eficàcia (comprovar si el que es pretenia s’ha complert, si

les accions són eficaces).

o Eficiència (relació entre els resultats obtinguts i el seu

cost).

o Viabilitat o sostenibilitat (resultats que es mantinguin i

fins i tot millorin en el temps o el que és igual: que no

depenguin de la injecció puntual de recursos).

D’aquesta manera, es podran reconduir les activitats, en cas que fos

necessari, per tal que s’apropin el màxim possible a l’objectiu que

pretenien.

b) A LLARG TERMINI: Planificar una avaluació del Pla en general,

de manera més exhaustiva i incidint especialment en la valoració dels


136

diferents eixos programàtics. Per tant, l’avaluació permetrà prendre

decisions que podrien arribar a reorientar el Pla de manera més

global, si tal cosa fos necessària. És a dir, després d’aquesta

avaluació es podria arribar a reconsiderar els propis objectius, mentre

que el seguiment sols observaria l’adequació entre els resultats que

s’obtenen i els objectius que es pretenien aconseguir.

Tant en el seguiment com en l’avaluació que es faci a posteriori, es

seguiran uns procediments basats en:

a) Determinació de l’equip avaluador (personal intern, auditoria

externa, o bé equip mixt).

b) Fixació d’uns termes de referència que guiaran l’equip avaluador

al llarg de tot el procés i permetran delimitar les àrees a avaluar

i la durada del propi procés avaluador.

c) La concreció dels quatre criteris avaluadors (pertinença,

eficiència, eficàcia i viabilitat) en indicadors quantificables que

ens permetin valorar numèricament els resultats i els

assoliments, i també en indicadors qualitatius, que permetin

enriquir la valoració objectiva amb percepcions de tipus

subjectiu.

d) I molt especialment, la incorporació d’un cinquè criteri

avaluador, que haurà d’estar present en qualsevol procediment:

el de la valoració de l’impacte de gènere.

Aquest criteri mesura les conseqüències, siguin positives o

negatives, que una actuació o intervenció provoca en les

relacions de gènere entre dones i homes.

L’avaluació de l’impacte de gènere ens permetrà determinar, entre

d’altres aspectes:


137

a) Si s’ha modificat la posició de les dones respecte els homes (si

ha augmentat o minvat la “bretxa” de gènere) i com es produeix

aquest canvi.

b) Si ha canviat o no la capacitat de les dones per determinar, de

forma individual o com a grup, els seus propis interessos i

objectius i per actuar per aconseguir-los.

c) Si en especial es produeix algun canvi d’idees, comportaments,

actituds o valors en relació a les funcions, ales aportacions i al

paper de les dones en la societat.

Per tal d’aconseguir aquesta avaluació de l’impacte de gènere, un

dels objectius que es fixa en aquest Pla (Objectiu Específic 1.1.4) serà

el de construir indicadors de gènere adequats que ens permetin

mesurar aquests possibles canvis que es produeixin, i que, ara per

ara, resulten inexistents en la majoria d’informes, d’anàlisis

estadístiques i d’avaluacions que s’estan realitzant.


138

Mecanismes de difusió del Pla

El Pla de Polítiques de Dones del Consell Comarcal del Garraf

constitueix un primer pas per avançar envers la consecució de la

igualtat real entre dones i homes a la nostra comarca.

Inicialment, el Pla ha estat plantejat com a un document d’ús intern

que dotarà el Consell d’un marc conceptual ampli mitjançant el qual

orientar totes les actuacions en matèria d’igualtat de gènere que es

projectin en els anys vinents.

Per aquest motiu, el principal mecanisme que s’utilitzarà per fer

pública la seva existència consistirà bàsicament en fer una campanya

interna de comunicació mitjançant la qual tot el personal del Consell i

les persones externes que hi col·laboren de forma quotidiana

coneguin el Pla, assimilin els seus continguts, i l’apliquin en el seu

treball diari.

Un cop el Pla hagi estat aprovat pel Ple del Consell Comarcal,

s’elaborarà una nota de premsa o notícia al web del Consell Comarcal

perquè la ciutadania conegui que el Consell disposa d’un Pla de

Polítiques de Dones.

En una segona fase, que coincidirà amb el moment en que es

comencin a desenvolupar projectes concrets a l’empara del marc

d’aquest Pla, sí es planificaran campanyes de comunicació

específiques per a cada projecte que es realitzi.


139

Aquestes campanyes de comunicació determinaran els recursos

necessaris, els mitjans de comunicació en els quals se’n farà ressò, el

material gràfic requerit, el públic objectiu al qual s’adreçaran les

campanyes, etc. i seran gestionades i supervisades des de l’Àrea de

Participació, Comunicació i Cooperació del propi Consell Comarcal.


140

Bibliografia


141

AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ (2005) Pla Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona. BOFILL LEVI, Anna (2005) Habitatge i Espai Comunitari, ponència dins el Congrés “Urbanisme i Gènere. Una visió necessària per a tothom”. Barcelona, 27. 28 i 29 d’abril de 2005. BOFILL LEVI, Anna (2008) Guia per al planejament urbanístic i l'ordenació urbanística amb la incorporació de criteris de gènere ; Col·lecció Eines, nº 11. Barcelona: Institut Català de les Dones. CARRASCO BENGOA, Cristina (2006) Estadístiques sota sospita: proposta de nous indicadors des de l’experiència femenina; Col·lecció Eines, nº 7. Barcelona: Institut Català de les Dones. CASTRO GARCÍA, Carmen (2003) Introducción al Enfoque Integrado o MAINSTREAMING de Género, Guía Básica; Sevilla: Instituto Andaluz de la Mujer. CCOO PV (2005) Criteris de llenguatge no sexista. València: Comissions Obreres País Valencià. CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT (2007) Pla Transversal de Polítiques de Dones del Baix Llobregat. St. Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. DE LA FUENTE SÁNCHEZ, Miguel [dir] (2007) Usos del tiempo, estereotipos, valores y actitudes; Estudio a cargo de DEMOMÉTRICA. Madrid: Instituto de la Mujer. DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ (2007) Guía práctica para la elaboración de planes de igualdad municipales. Castellón de la Plana: Diputació de Castelló, Proyecto Compass. FEMP (2005) Guía para elaborar Planes Locales de Igualdad. Madrid: Federación Española de Municipios y Provincias, en colaboración con Instituto de la Mujer. FUNDACIÓN CTIC (2008) Recopilatorio de Recursos Web sobre lenguaje no sexista; Proyecto “Web con Género”, en colaboración con el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Gijón: Fundación CTIC. FUNDACIÓ MARIA AURÈLIA CAPMANY (2007) Conciliació i nous usos del temps; Col·lecció Eines, nº 8. Barcelona: Institut Català de les Dones. FUNDACIÓN MUJERES (2005) INFORMES DE IMPACTO DE GÉNERO, Guía de aplicación pràctica, para la elaboración de informes de impacto de género


142

de las disposiciones normativas que elabore el gobierno, de acuerdo a la Ley 30/2003. Madrid: Instituto de la Mujer. GENERALITAT DE CATALUNYA (2006) V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya (2005-2007); Col·lecció Eines, nº 2. Barcelona: Institut Català de les Dones. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008) Pla de Polítiques de Dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011; Col·lecció Eines, nº 12. Barcelona: Institut Català de les Dones. GOBIERNO DE ESPAÑA (2007) Plan Estratégico de Igualdad de Oportunidades (2008-2011). Madrid: Secretaría General de Políticas de Igualdad. HIDALGO VEGA, Álvaro [dir] (2007) La discriminación laboral de la mujer: una década a exámen; Investigación a cargo de Universidad de Castilla-La Mancha. Madrid: Instituto de la Mujer. Id’ESGA (2005) Conviure en la Desigualtat. Situació de la dona de la Garrotxa en els darrers 10 anys. Olot: Alba, Associació de Dones de la Garrotxa. IZQUIERDO, Maria Jesús [dir] (1999); Treball i Ciutadania: el perfil de l’atur de les dones a la comarca del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. INE (2008) Mujeres y hombres en España 2008; Estudio en colaboración con el Institituto de la Mujer. Madrid: Instituto Nacional de Estadística. INSTITUT CATALÀ DE LES DONES (2005) Informes d’impacte de gènere; Col·lecció Eines, nº 1. Barcelona: Institut Català de les Dones. JAEKEL, Monika; VAN GELDERMALSEN, Marieke (2005) Gender Sensitive Urban Planning, ponència dins el Congrès “Urbanisme i Gènere. Una visió necessària per a tothom”. Barcelona, 27. 28 i 29 d’abril de 2005. MARTINEZ BENLLOCH, Isabel, et al. (2008); Imaginario cultural, construcción de identidades de género y violencia: formación para la igualdad en la adolescencia. Madrid: Instituto de la Mujer. MARTINEZ COSTA, Carme, et al. (2007) Guia per al disseny i per a la implantació d’un pla d’igualtat d’oportunitats als ajuntaments; Col·lecció Eines, nº 6. Barcelona: Institut Català de les Dones. MURGUIALDAY,Clara; VÁZQUEZ, Norma (2005) Un pas més: avaluació de l’impacte de gènere. Barcelona: Cooperacció.


143

NEIMANIS, Astrida (2001) Gender Mainstreaming in Practice: a handbook. New York: Regional Gender Programme of the United Nations Development Programme’s Regional Bureau for Europe and the CIS. RIVERO RECUENCO, Ángel [dir] (2008) De la Conciliación a la Corresponsabilidad: buenas prácticas y recomendaciones; Investigación a cargo de GPI Consultores. Madrid: Instituto de la Mujer. RODRIGUEZ PLANAS, Núria (2006) Pressupostos de gènere; Col·lecció Eines, nº 3. Barcelona: Institut Català de les Dones. SUERO BODAS, Marta (2005) Diagnosi de gènere i igualtat d’oportunitats. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona. TORNS, Teresa et al. (2007) Les dones i el treball a Catalunya: mites i certeses; Col·lecció Estudis, nº 2. Barcelona: Institut Català de les Dones. UNDP (2008) Innovative approaches to promoting women’s economic empowerment. New York: United Nations Development Programme.

A Vilanova i la Geltrú, desembre de 2013

Pla de Polítiques de Dones del Consell Comarcal del Garraf ...Pla de Polítiques de Dones del...

Documents

Transcript of Pla de Polítiques de Dones del Consell Comarcal del Garraf ...Pla de Polítiques de Dones del...