PLA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS DEL MUNICIPI DE … · 3.1.1 INFOCAT El Pla de Protecció...

PLA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS DEL MUNICIPI DE SANT GREGORI

D.V. Serveis Tècnics, S.L.

Juny de 2008

Avda. Doctor Furest, núm. 22 2ºA17455 Caldes de MalavellaNIF: B-17337817

DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi

serv

eis_

tècn

ics

DV17455 C alde s d e Ma lavella

[email protected]

C/ Dr. Fure st, 22 2 A

Te l./Fax 972 47 2 4 67

n

Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 1

Índex

1 OBJECTIUS .................................................................................................................3

2 DESCRIPCIÓ DEL MUNICIPI .....................................................................................4

3 BASES DE L’ESTUDI ...................................................................................................6

3.1 ESTAT LEGAL. AFECTACIONS. .........................................................................6

3.1.1 INFOCAT ......................................................................................................... 6

3.1.2 XARXA NATURA 2000 .................................................................................. 6

3.1.3 INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ FORESTAL ................................................. 7

3.2 ESTAT NATURAL ...............................................................................................9

3.2.1 LITOLOGIA I SÒLS ......................................................................................... 9

3.2.2 RELLEU .......................................................................................................... 10

3.2.3 CLIMA ........................................................................................................... 10

3.2.4 XARXA HIDROGRÀFICA .............................................................................. 13

3.2.5 COMUNITATS VEGETALS ........................................................................... 15

3.3 COMUNITATS ANIMALS .............................................................................. 16

3.4 ESTAT SOCIOECONÒMIC ............................................................................. 16

3.4.1 OCUPACIÓ DEL SÒL.................................................................................... 16

3.4.2 ÀREES URBANITZADES ................................................................................ 18

4 INVENTARI D’INFRAESTRUCTURES ...................................................................... 19

4.1 XARXA VIARIA ............................................................................................... 19

4.1.1 Nivell general ............................................................................................... 20

4.1.2 Nivell primari ............................................................................................... 21

4.1.3 Nivell secundari ........................................................................................... 22

4.1.4 Nivell terciari ................................................................................................ 26


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


4.2 PUNTS D’AIGUA ............................................................................................ 27

4.3 FRANGES DE PROTECCIÓ O BAIXA CÀRREGA DE COMBUSTIBLE ........... 28

4.4 AREES DE GESTIÓ FORESTAL ........................................................................ 28

4.5 MITJANS D’EXTINCIÓ ................................................................................... 29

5 AVALUACIÓ DEL RISC D’INCENDIS EN EL MUNICIPI ........................................ 30

5.1 ESTADÍSTICA DELS ÚLTIMS ANYS ............................................................... 30

5.2 SECTORITZACIÓ ............................................................................................ 32

6 PLANIFICACIÓ ........................................................................................................ 35

6.1 ESTABLIMENT D’UNA XARXA VIARIA ESTRATÈGICA ................................ 36

6.1.1 Franges de protecció de vials ...................................................................... 37

6.2 PUNTS D’AIGUA ............................................................................................ 38

6.3 FRANGES DE PROTECCIÓ: ÀREA DE DESACCELERACIÓ, PUNTS

ESTRATÈGICS .............................................................................................................. 39

6.3.1 Arees o franges de desaleració .................................................................... 39

6.3.2 Punts estrategics ........................................................................................... 40

6.3.3 FRAGES AL VOLTANT D’URBANITZACIONS............................................. 40

6.4 ZONES SEGURES ............................................................................................ 41

6.5 ACTUACIONS NO INCLOSES EN L’INFOCAT .............................................. 41

7 VALORACIÓ ECONÒMICA .................................................................................... 42

8 PRESSUPOST. ........................................................................................................... 43

8.1 PRESSUPOST D’EXECUCIÓ ............................................................................ 45


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


1 OBJECTIUS

El Pla de Prevenció d’Incendis Forestal és un document que conté el conjunt de

previsions i mesures que cal prendre per reduir les causes dels incendis, facilitar-

ne l’extinció i limitar-ne els efectes.

El principal objectiu del projecte és planificar i dimensionar una sèrie

d’infraestructures per tal d’evitar o minimitzar l’avenç continuat d’un incendi

forestal.

Aquestes previsions i mesures es presenten a través d’informació escrita i gràfica.

Aquests plans es revisen cada 4 anys.

L’àmbit d’aplicació del Pla de Prevenció d’Incendis Forestals és el sòl rústic del

terme municipal de Sant Gregori.

El Projecte present pretén:

• Definir l’estat natural del sistema: caracteritzar els tipus estructurals de

vegetació.

• Identificar i valorar les diferents infraestructures presents: vials, punts d’aigua,

franges de baixa càrrega de combustible, etc.

• Descriure i localitzar les oportunitats estratègiques per a l’extinció i la gestió de

l’emergència.

• Valorar les infraestructures de prevenció i d’extinció actuals i les proposades.

• Garantir l’accessibilitat de forma segura dels mitjans d’extinció a les àrees de

tractament.

• Garantir la seguretat del personal.

• Proposar i justificar tècnica i econòmicament les infraestructures presents (les

actuals i les proposades).

• Establir una zonificació del territori basada en el comportament dels incendis i en

oportunitats en discontinuïtat de combustible forestal ja existent.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


2 DESCRIPCIÓ DEL MUNICIPI

El municipi de Sant Gregori es troba situat al Nord-est de Catalunya a l’àrea

central de la província de Girona i al nord de la comarca del Gironès.

Figura 1: Localització de l’àrea de treball.

El municipi limita a l’Oest amb els municipis de Sant Julià de Llor i Bonmatí, al sud

amb el riu Ter, afrontant amb els municipis de Bescanó, Salt i Girona, al límit est

hi ha els municipis de Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Palol de Revardit i

finalment al nord limita amb els municipis de Sant Martí de Llémena i Canet d’Adri.

El terme municipal de Sant Gregori es caracteritza per estar format per un conjunt

de petites valls sobre les quals s’assenten els diferents nuclis urbans i rurals. El

municipi engloba altres pobles o nuclis rurals, a part del nucli principal de Sant

Gregori, hi ha a tocar al nucli principal Ginestar nou, Ginestar de Llémena i barri


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


de l’església, a la part nord Cartellà i Sant Medir, a l’oest Constantins i l’est Taialà

i Domeny. A més hi ha els veïnats de la Vileta, el Raval, les cases noves del Grup

les Planes i les agrupacions d’Argelaguet, Arbat, Soler i Palet, Cases de Carder i

l’Olivet. També hi trobem dues zones industrials, la Jueria i Ginestar.

Sant Gregori disposa d’una superfície de 49,17 km2 i el nucli es situa a 112 m per

sobre el nivell del mar, tot i que l’interval de cotes del terme municipal va des dels

95 m fins als 449,60 m a l’entorn del Puig de Sant Grau.

El relleu del municipi presenta uns pendents superiors al 20% al sector oest

coincidint amb la muntanya de Sant Grau (495 m) que continua en direcció nord

cap al Massís de Rocacorba. La zona est de Sant Gregori presenta uns pendents

més suaus a l’entorn del Pla de Cartellà.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


3 BASES DE L’ESTUDI

3.1 ESTAT LEGAL. AFECTACIONS.

3.1.1 INFOCAT

El Pla de Protecció Civil d’Emergències per Incendis Forestals a Catalunya

(INFOCAT) té l’origen en la Llei 4/97 i té com a objectiu fer front a les

emergències per incendis forestals a Catalunya, establint els avisos, l’organització

i els procediments d’actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya i de les

altres administracions públiques. El pla INFOCAT és el marc de prevenció que

regeix la coordinació de tots aquests plans de prevenció.

Segons el Pla INFOCAT i el Decret 64/1995 de 7 març en la que s’anomenen

mesures de prevenció d’incendis forestals i classifica el municipi de Sant Gregori

com a zona d’alt Risc d’incendis forestals.

3.1.2 XARXA NATURA 2000

En el marc de la Directiva 43/92/CEE, d’hàbitats, es defineix un primer nivell de

protecció i gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000, amb unes directrius

generals que regeixen en tots els espais i que coincideixen bàsicament amb les

directrius que regeixen als espais PEIN. Que serveixen per garantir el

manteniment i l’estat de conservació favorable dels hàbitats de les espècies en la

seva àrea de distribució natural.

Una part petita del municipi es veu afectada per l’espai de la Xarxa Natura 2000:

La Riera de la Llémena amb el codi: ES5120020 de color verd, Rieres de Xuclà i

riu de Lleques amb el codi: ES5120023 i de color blau i Riberes del baix Ter amb

el codi: ES5120011 i color vermell al mapa adjunt.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


Figura 2: Espais inclosos en la Xarxa Natura 2000.

3.1.3 INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ FORESTAL

El “Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal” (PTGMF) és un document tècnic i

administratiu que ha estipulat el Centre de la Propietat Forestal (CPF) per regular

la gestió de les finques forestals particulars. Aquest document és una recopilació

de les dades administratives referents a la finca (registre de la propietat,

cadastre…) i una planificació dels treballs a realitzar a la finca durant deu anys

(estassades de sotabosc, tallades, reparació de camins…). A més també inclou un

pla de prevenció d’incendis i un pressupost.

En el Municipi de Sant Gregori existeixen diversos Plans Tècnics de Gestió i Millora

Forestal que afecten un àrea de 423,025 ha. Les superfícies afectades pels PTGMF

sovint van associades a àrees amb una gestió forestal actual.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


Figura 3: Plànol dels PTGMF i PSGF inclosos dins del municipi de Sant Gregori.

FOREST MUNICIPI COMARCA ID-

USUARI CODI

FOREST TIPUS DE

PROPIETARI

SUPERFÍCIE DE LA

FOREST CAN

BARRIL SANT

GREGORI GIRONÈS 32337 2545 PRIVAT 31,9 HA

CAN XIFRE SANT GREGORI* GIRONÈS 32477 2463 PRIVAT 87,2 HA

DESCONEGUT

SANT GREGORI GIRONÈS 1 0 PRIVAT 103.8 HA

EL CASTELL DE

CARTELLÀ

SANT GREGORI GIRONÈS 0 632 PRIVAT 136.1 HA

CAN TORRES

SANT GREGORI GIRONÈS 1328 1187 PRIVAT 14,1 HA

MAS PERAS SANT GREGORI GIRONÈS 1698 879 PRIVAT 42,6 HA

CAN TOMAS

SANT GREGORI* GIRONÈS 476 1749 PRIVAT 24,2 HA

CAN SUNYER


LA RAJOLERIA


*Una part de la finca es troba dins del municipi de Sant Gregori

Taula 1 : Relació de finques de gestió privada dins del municipi de Sant Gregori.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


3.2 ESTAT NATURAL

En aquest apartat es descriuen aquells factors que seran de rellevància per a

l’estudi dels incendis forestals al municipi de Sant Gregori.

3.2.1 LITOLOGIA I SÒLS

En el municipi litològicament hi predominen a la plana sediments llimosos,

argilosos quaternaris, tot i que a l’oest hi ha gresos de ciment calcari,

micaesquists i també s’hi localitzen focus de marges blavenques de Banyoles.

La serra de Sant Grau es troba formada per esquists amb mica i biotita i al nord

del municipi es troba entre el bloc de Rocacorba a l’est amb margues sorrenques i

a l’oest amb el bloc basculant de Corb-Finetres d’argiles i llims vermells.

Puntualment hi ha material volcànic que formen part de la colada del volcà de

Canet d’Adri.

Figura 4: Mapa geològic del municipi de Sant Gregori.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


Les diferents tipologies de sòls són fruit de la diversitat de material present en el

territori i de l’acció dels agents atmosfèrics en el temps. La classificació dels sòls a

Sant Gregori correspon:

-A la zona nord i trobem els Iceptisòls, són sòls poc desenvolupats i el Entisòls

corresponen a sòls poc evolucionats amb un desenvolupament de horitzons escàs.

Es localitzen a les zones amb pendents abruptes i zones geològicament recents o

amb materials resistents.

-A la zona sud i l’est existeixen Entisòls del grup Xerothent+xerofluvent, que

correspon a un sòl poc evolucionat sense horitzons de diagnosis.

-A la zona oest el sòl també està format per Estisòls del grup Orthent, són sòls

poc evolucionats amb un perfil poc diferenciat i amb un primer horitzó orgànic

prim.

3.2.2 RELLEU

El municipi de Sant Gregori es troba definit per un relleu constituït per una conjunt

de turons arrodonits de vessants poc abruptes i que desemboquen a les valls

amples. Els massissos que escuden la plana es troben el nord i oest i no

assoleixen grans alçades, el Puig de Sant Grau (450m), el Puig d’en Frare (310m,

la serra de Can Lledó (180m) i el Turó del Cabrer (186m) per destacar-ne alguns.

El pla de Sant Gregori forma una extensa planúria al·luvial arribant el seu límit sud

fins al riu Ter i que s’uneix amb el pla de Domeny. A l’extrem Nord-Oest hi trobem

part de la vall del Llémena creant un petit congost just al final on conflueixen la

riera de la Llémena i La riera de Canet.

3.2.3 CLIMA

Les característiques climàtiques de la zona són les pròpies del clima mediterrani

temperat-humit , amb una estacionalitat marcada (hiverns humits i frescos i estius


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


secs i càlids). Les temperatures mitjanes anuals estan situades entre els 13 i 16

ºC i les precipitacions mitjanes són de l’ordre dels 650 mm anuals.

L’orografia suau del municipi fa que no es donin diferències en les variables del

clima al llarg del territori, tot i que les zones del nord són menys humides que les

del sud.

Observant amb detall l’estació meteorològica de Girona1 podem extreure les

següents conclusions:

Figura 5: Dades climàtiques de Girona

Figura 6: Diagrama Bioclimàtic

En el quadre anterior es pot veure la distribució de precipitació i temperatura mitja

mensuals. Com es pot apreciar ens trobem amb un clima que es caracteritza per


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


unes elevades precipitacions a la primavera i a la tardor i un eixut estival tot

característic del clima mediterrani.

A nivell de temperatures, entre els mesos de juny i setembre es pot arribar a

màximes molt elevades, 34º o 35º. Aquest fenomen juntament amb la humitat

ambiental diària, dóna una bona idea del risc d’incendi diari. En canvi, les dades

de sequera donaran idea dels períodes de risc d’incendi forestal.

Les precipitacions acumulades al llarg de l’any no són quantioses, però es

concentren en una època determinada. El màxim es dóna el mes d’octubre i el

mínim al juny en un període de juliol a setembre en que existeix un dèficit hídric

important. Aquest fenomen és típic del clima mediterrani i condiciona que la major

part d’incendis forestals que es produeixen ho facin en aquest període. Tanmateix,

a mesura que avança l’època estival la sequera es fa més marcada i la possibilitat

d’incendi forestal és més alta. Aquest dèficit hídric es tradueix d’una forma directa

a la disponibilitat per a cremar del combustible viu; pel que fa al combustible mort

reacciona més ràpidament, doncs es relaciona amb la corba del nombre de dies

sense precipitació i amb la humitat ambiental diària.

Figura 7: Comparació de la mitjana anual i la de 2003, del diagrama ombrotèrmic de Girona.

Aquests diagrames mostren el caràcter mediterrani de l’estació de Girona, on no

coincideix en el temps, l’estació humida amb la càlida.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


El vent és un factor rellevant i condiciona molts aspectes del medi natural. A partir

de les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, resulta la velocitat mitjana del

vent és de 1,5m/s. i la direcció dominant del Sud. També s’ha de tenir en compte

el vent del Nord-oest, anomenada tramuntana, que correspon a una massa d’aire

freda provinent del nord d’Europa que provoca la baixada brusca de la humitat i

canvis sobtats a la direcció dels vents locals.

3.2.4 XARXA HIDROGRÀFICA

El municipi de Sant Gregori pertany a la conca del Ter i el principal afluent és la

riera de la Llémena la qual constitueix un eix vertebrador de tal manera que

divideix el municipi en quatre parts:

Figura 8: Xarxa hidrogràfica del municipi de Sant Gregori.

A: Àrea entre Sant Julià de Llor i Bonmatí i Bescanó on es localitzen la riera de

Sant Climent el torrent de les Serres i el torrent del Bac.

B: La Vall, que neix a la Serra de Finestres i recull l’aigua de la vall al terme

de Sant Gregori.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


C: El pla de Cartellà on es troben el torrent el Gàrrep i la riera Pedrola, que

aboquen directament al Ter.

D: Sant Medir on es troben la riera Rimau i la riera dels Bullidors, que aboquen

directament al Ter.

Hi ha una sèrie de cursos que porten cabal durant tot l’any com són el Ter, les

rieres de Calders, de la Llémena, de Canet i els torrents de Gàrrep, de Pedrola, del

Clot de Can Sopa i de Riudelleques i el rierol de Rimau. Pel que fa als Torrents de

Bullidors, el Bac i el de Can Bora tenen un caràcter marcadament mediterrani que

es troben secs i només en èpoques de pluges porten aigua de manera torrencial.

CURS FLUVIAL ZONA AFUENT EXTENCIÓ DE LA

CONCA (M)

Torrent de Can Bora A Ter 360

Torrent del Bac A Ter 390

Riera de la Llémena B Ter 3030

Riera de Canet B Llémena 590

Torrent de Garrabia B Llémena 390

Torrent de Gàrrep C Ter 1210

Torrent del Bullidors D Llémena 180

Torrent de Pedrola C Gàrrep 370

Riera de Bullidors D Ter 350

Riera de Xuclà D Ter 500

Torrent de Riudelleques D Xuclà 520

Rierol de Rimau D Xuclà 410

Ter - - 2080

Font : inventari de ACA Taula 2: Cursos fluvials al municipi de Sant Gregori.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


3.2.5 COMUNITATS VEGETALS

En relació a la vegetació, cal destacar que una part molt extensa del municipi està

coberta per bosc, concretament ocupa una extensió del 45,5% tenint en compte

tot el conjunt de boscos existents en el municipi. L’arbre que hi predomina és

l’alzina i l’alzina surera. És un bosc mediterrani, predominantment sec, i un sòl

adequat per als alzinars o les pinedes que es presenten en petites taques i sovint

barrejades amb altres tipus de bosc, les quals han estat afavorides pels incendis,

l’explotació fustera i l’abandó de les activitats agrícoles. Tot i que la superfície més

important es troba ocupada pel bosc mixta d’alzina i pins.

En algunes fondalades vora els torrents i rierols s’hi estableixen comunitats de

ribera que normalment no formen masses pròpies, sinó més aviat bosquines

formant un mosaic discontinu on hi trobem de forma natural els salzes, verns,

oms, llorers, avellanosa, pollancres i, per introducció, el plàtan i l’acàcia.

Existeixen, en gran mesura, plantacions de pollancres i plàtans i vivers de plantes

que es situen majoritàriament a la plana, al costat de les ribes del Ter.

Entre els arbustos més presents al massís voldríem esmentar en primer terme, el

bruc i el cirerer d’arboç i d’altres arbustos molt freqüents són la ginesta, l’espígol,

la farigola, el romaní, l’estepa, l’arç blanc o les argelagues, en una gradació de

més amable a més hostil. Als llocs més humits també són freqüents les falgueres.

La superfície agrícola dins del terme municipal representa un 31,7 % localitzades

majoritàriament a la part més planera del municipi, tot i que molts pagesos han

anat retirant-se, és on resten ara la majoria de terres conreades. Avui dia els

conreus predominants són els de cereals i gramínies, a part de l’horta, que en els

darrers anys, amb els canvis estructurals que hi ha hagut al sector agrari, ha anat

esdevenint una bona sortida econòmica per als pagesos tradicionals. Tot i que la

tendència és que es segueix disminuint la superfície agrària.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


3.3 COMUNITATS ANIMALS

La fauna present en el municipi és la típica del clima mediterrani. On la fauna que

hi podem trobar és diversa en funció de les comunitats existents. Així doncs als

espais forestals hi trobem mamífers com el senglar, el teixó, la guilla, el gat

mesquer, ratolí de bosc, esquirol entre altres. Pel que fa a les aus trobem tudó,

gaig, mallerengues, merla, picots, gamarús, pit-roig, cargolet, rossinyol i xoriguer,

entre altres. I a les zones humides i trobem amfibis, rèptils. I en general diversitat

d’artròpodes i insectes així com als rius diversos peixos.

En el terme municipal hi ha algunes espècies protegides com són l’esparver,

l’astor (incloses a l’annex I de la Directiva 79/409/CE (directiva d’ocells)) i també

l’aligot, l’àliga marcenca, el xoriguer. També està protegit el musclo d’aigua dolça

(inclòs a l’annex II de la llei 3/1988 de 4 de març de protecció d’animals).

3.4 ESTAT SOCIOECONÒMIC

3.4.1 OCUPACIÓ DEL SÒL

Dins de la superfície del municipi podem classificar el sòl segons sigui urbà o

rústic. El sòl urbà està relacionat directament amb l’activitat humana, són més

propers a les vies de comunicació, com poden ser zones urbanes i les industrials.

Pel que fa al sòl rústic són més independents a l’acció de l’home resten a una

distància major de vies de comunicació.

El sòl rústic es pot dividir en diferents classificacions del sòl en funció de la

vegetació, la relació amb el medi urbà i les infraestructures.

Unitat de sòl forestal: Corresponen a zones poblades amb vegetació arbòria densa

amb poca presència de cases habitades i baixa densitat d’infraestructures.

Aquestes àrees presenten un risc d’incendis elevats a causa de la vegetació de la

zona ja que són terrenys de titularitat privada i en els quals majoritàriament els

treballs de millora silvícola de la massa forestal no es realitzen per la seva escassa


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


rendibilitat econòmica. Les inversions aniran encaminades a la prevenció i

operativitat en l’extinció.

Unitat rural: Correspon a zones formades per terrenys agrícoles i/o forestals

fragmentats entre ells amb presència de cases aïllades i grans infraestructures i

amb gran pressió del medi urbà. El factor de risc més important és l’activitat

agrícola. Les inversions en prevenció, es concentraran en la defensa de les cases.

Unitat semi-rural: Terrenys forestals i agrícoles sotmesos a una excessiva pressió

urbana. El factor de risc més important és la pressió humana, que es manifesta en

forma de negligències, accidents i intencionalitat. Aquesta unitat sol ser

generadora de focs. Les inversions no són en realitat prevenció, sinó de defensa

del territori.

Figura 9: Plànol d’usos del sòl de l’any 2002 bases a la cartografia del la DMAH

A la figura s’observa la distribució del usos al terme de Sant Gregori on a la plana

es desenvolupen la major varietat d’usos que van lligats majoritàriament a


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


l’activitat antròpica. I a la par oest predomina la superfície forestal degut al relleu

més pronunciat.

3.4.2 ÀREES URBANITZADES

Les àrees urbanitzades es distribueixen de forma heterogènia per tot el municipi

de Sant Gregori de manera que s’agrupen en 9 nuclis. Amb gairebé 91 Ha. que

representen un 1,8 % del total de la superfície del municipi.

El TM de Sant Gregori té al voltant de 3.160 habitants, que suposa una densitat

de població pròxima als 64 hab./km2. Concentrades majoritàriament a les àrees

urbanitzades com urbanitzacions i nuclis urbans. Aquetes zones són més sensibles

i s’hi localitzen un important nombre del focus de major densitat d’ignicions.

Fora de la zona urbana no hi ha urbanitzacions, però sí una altra forma singular

d’urbanisme que s’anomena disseminat. En aquesta classificació s’inclouen les

cases en tot el sòl rústic un seguit de masos, alguns d’ells restaurats i habitats i

altres en estat de ruïna.

Dins del municipi existeixen dos polígons industrials La Jueria i Ginestar amb usos

principals de magatzems, garatges, tallers i industries.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


4 INVENTARI D’INFRAESTRUCTURES

Es parteix d’informació prèvia corresponen a les dades recollides, classificades i

validades en el pla INFOCAT, a informació aportada pel DMAH i la pròpia generada

a partir de la digitalització sobre fotografia aèria, i les visites de camp.

Tota aquesta informació ha estat estructurada en una base de dades digital

georeferenciada, que permet una diagnosi de l’estat actual de les infraestructures,

i recolzar la presa de decisions sobre on situar de manera més efectiva i rendible

les infraestructures de prevenció.

La classificació de les infraestructures s’ha fet seguint criteris operatius de

preextinció.

Els grups d’infraestructures recollits han estat:

• Xarxa viària

• Punts d’aigua

• Franges de protecció o baixa càrrega de combustible

Línies elèctriques

Voltants dels camins

• Àrees de gestió forestal

• Mitjans d’extinció

Creuant aquesta informació, juntament amb les zones estratègiques de gestió,

s’estableixen quines millores s’hauran d’executar i permet planificar-ne el

manteniment.

4.1 XARXA VIARIA

Per la informació referent al conjunt d’infraestructures s’ha utilitzat diverses bases

de dades disponibles com són:

Plànol de pistes i carreteres estratègiques definides pels Bombers.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


Catàleg de camins i pistes forestals del municipi de Sant Gregori realitzats pel

Consell Comarcal del Gironès.

Informació a partir d’ortofotomapes i plànols topogràfics de l’ICC.

Informació de l’estat de les vies aportades pels serveis territorials de DMHA.

L’anàlisi de la xarxa de carreteres i camins existents es la base per establir la

xarxa viaria estratègica per la prevenció i extinció d’incendis.

Un cop establerta aquesta xarxa es planificaran els actuacions necessàries per

garantir les condicions de transitabilitat.

La xarxa viària existent, s’estructura de manera jeràrquica amb diferents nivells,

segons les característiques de cada nivell es defineixen amb paràmetres físics,

geomètrics i estratègics (amplada, pendent, drenatge, ferm, accessibilitat,

garanties).

4.1.1 NIVELL GENERAL

Conjunt de carreteres de titularitat pública d’àmbit supramunicipal i aquelles que

dins el municipi serveixen com a vies habituals de comunicació entre zones

habitades. Per generalitzar-ho es pot dir que es tracta de vies asfaltades, amb una

amplada mínima de 5 metres, amb o sense voreres, sempre transitables,

interconnectades amb les vies del nivell inferior.

És d’aplicació la normativa de carreteres i el manteniment és de la competència i

responsabilitat dels seus respectius titulars.

Dins l’àmbit d’aplicació del PPI es troben les següents vies:

Autopista (AP-7)

Carretera de Girona a Sant Gregori (C-531)

Carretera de Girona a Sant Medir (GIV-5312)

Carretera de Sant Gregori a Canet d’Adri (GIV-5313)


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


4.1.2 NIVELL PRIMARI

Xarxa de camins que donen continuïtat a les carreteres generals, són vies

estratègiques que comuniquen totes les grans àrees del municipi (valls o que

recorren carenes senceres) i els que es consideren necessaris per a donar

coherència a la xarxa. Són els camins que han de garantir la seguretat de les

persones en un incendi forestal.

Un camí en aquest nivell ha de presentar les característiques geomètriques

mínimes necessàries, és a dir tenir una amplada mínima de 5 metres, que permet

el pas creuat de dos vehicles que treballen en l’extinció d’incendis forestals els

BRP (Bomba Rural Pesada) i de comprometre un manteniment periòdic.

El nivell principal té al voltant de 19,36 km, en 12 vies.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


CAMI

PRIMARI Nom en el PPIF Longitud

P01 Camí de darrera can Fuster Nou de Constantins 470,10

P02 Camí de can Bataller de Constantins 538,60

P03 Camí de Constantins al trencant de can Cua 3577,20

P04 Camí de la Passera de Vilanna 417,30

P05 Carretera d'Argelaguet a Sant Gregori 1443,10

P06 Camí de Bescanó 2856,59

P07 Carretera de Cartellà a Montcal 974,50

P08 Carretera de Cartellà 2732,00

P09 Crta. de les Alzines 3926,30

P10 Camí de les cases Noves 449,81

P11 Camí del veïnat de Cartellà a Sant Medir 429,65

P12 Camí del veïnat de l’església de Sant Gregori 1549,10

Taula 3: Camins primaris al municipi de Sant Gregori.

4.1.3 NIVELL SECUNDARI

Són camins que donen accés a l’interior dels diferents àrees, normalment partint

dels nivells superiors definits. Els camins d’aquest nivell presenten una sèrie de

característiques geomètriques mínimes, és a dir, amplada del camí o pista

forestals de mínim 3 m i màxim 5 amb sobre-amples disposats cada 250 metres

que permetin el pas creuat de camions BRP. Giradors per a camions a una

distància màxima de 1000 m des d’un altre girador o una cruïlla que permeti el

gir.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


Aquest nivell pot ser d’accés restringit i disposar de tancaments amb cadenes,

sempre que es faci amb un model normalitzat i cal senyalitzar-lo.

La xarxa identifica 74 vies que suposen al voltant de 71,35km.

ID SECUNDARI Nom en el PPIF Longitud

S01 Camí de la Torre a Ca l'Uric de Sant Medir 982,00

S02 Camí de cal Petit i Can Llusca Sant Medir 171,50

S03 Camí de les Medines a Can Palou de Sant Medir 1404,40

S04 Camí de la carretera de Taialà a Sant Medir 155,36

S05 Camí de Sant Medir a Sarrià de Dalt 3071,32

S06 Camí de Can Cabrer de Sant Medir 53,10

S07 Camí de les Moleres a Can Peres i Can Sopa de Sant

Medir

1988,40

S08 Camí de Germans Sàbat a Sant Medir passant per Can

Fita Petit

4416,59

S09 Camí de cal Esquerrà de Sant Medir 756,90

S10 Camí del Viver a Can Mutra de Sant Medir 164,41

S11 Camí de Ca l'Hortalà de Sant Medir 218,90

S12 Camí de Can Costa de Sant Medir a Can Bonet de

Germans Sàbat

2213,51

S13 Camí dels Ocells perduts Sant Medir 205,40

S14 Camí de la carretera de Can Costa a Can Xucla 241,90

S15 Camí de Can Prat de Sant Gregori 687,92

S16 Camí de Can Fita Gros a Can Vador de Taialà 2178,90

S17 Camí de les Quatre Carreteres a Can Nial de Cartellà 1116,60


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n



S18 Camí del pla de Furgell de Cartellà 549,90

S19 Camí de les Barraques de Taialà 728,80

S20 Camí Can Fita Petit a Can Fuster 206,82

S21 Camí de Can Melció de Taialà 235,90

S22 Camí de Can Sunyer a Mas Vador de Taialà 1191,90

S23 Camí de la Bruguera de Cartellà 4121,79

S24 Camí de Can Maixamins de Sant Gregori 397,20

S25 Camí de Can Carrasquet 601,90

S26 Camí de Can Piu 186,40

S27 Camí de mas Suro de Cartellà 133,00

S28 Camí de la Vileta a Can Sopa de Montcal 539,60

S29 Camí de Can Mont Ras de Taialà 345,48

S30 Camí del Castell de Cartellà a Can Caràs de Cartellà 580,60

S31 Ctra. que va del Castell de Taialà fins a la Ctra. de Sant

Gregori passant pel grup Planas

1218,88

S32 Carretera de Santa Afra 167,20

S33 Camí de Cal Pagès de Ginetar a Can Faluga de Sant

Gregori

394,80

S34 Carretera del veïnat de Raval 2107,10

S35 Camí de Cal Sastre i Can Patllari de Sant Gregori 51,10

S36 Camí de Can Pinyot a Can Carreras de Ginestar 575,20

S37 Camí de Can Pinyot a Can Barris Ginestar 753,70

S38 Camí de Ctra. Santa Afra a Can Prades de Ginestar 730,60


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n



S39 Camí de Can Palau de Ginetar 249,00

S40 Camí de Can Gori de Ginestar al camí de Sant Grau 325,10

S41 Camí de Can Gelis Sant Medir 185,36

S42 Camí de Can Fita Petit al camí de Can Costa 938,88

S43 Camí de la Cooperativa Sant Grau a Can Punxó de Sant

Gregori

430,90

S44 Camí de la Vilobella a les Sorreres 841,80

S45 Camí de Can Toni de Cartellà 113,11

S46 Camí de Can Reixac de Sant Gregori 453,80

S47 Camí de Can Clarà de Sant Gregori 1013,30

S48 Camí de les Deveses de Sant Gregori 899,50

S49 Camí de Can Cisteller a Can Rosell de Sant Gregori

(Argelaguet)

821,70

S50 Camí de Can Tanon (Argelaguet) 1161,30

S51 Camí de Can Toscà de Sant Gregori a la Pilastra 1087,19

S52 Camí de Can Toscà al Ter 304,00

S53 Camí de Can Toscà direcció a Sant Grau 2070,70

S54 Camí de les granges de Can Trumfa 772,30

S55 Camí de Can Toscà de Sant Gregori al mal pas 562,80

S56 Camí del mMal Pas a Constantins 1263,30

S57 Camí de Can Clarà a Sant Grau 3748,90

S58 Camí de Can Verdaguer a Sant Grau 1387,40

S59 Camí de Can Maçana de Constantins a Sant Grau 3356,05


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n



S60 Camí de Can Bataller de Constantins a al Serrat de Can

Perrot

3510,90

S61 Camí de Can Bora de Constantins 281,40

S62 Camí de Veïnat de Calders de Constantins 663,10

S63 Camí del bosc de la Plaça de Calders a Can Muntanya de

Constantins

2053,50

S64 Camí de Can Frous a Can Fàbrega de Constantins 389,63

S65 Camí de Can Frou a la Sorrera de Constantins 956,60

S66 Camí de Torrent del Bac mare de deu de Pietat de

Constantins

1611,13

S67 Camí de Sant Gregori a Cal Baster de Sant Gregori 571,00

S68 Camí de Can Cabilo a Can Baldiret 995,63

S69 Camí de Can Roseta de Cartellà 295,69

S70 Camí de Cal Boer de Cartellà 256,28

S71 Camí de Mas Clapers de Sant Gregori 538,25

S72 Camí de Can Tonet del Porxo de Cartellà 411,89

S73 Camí de Can Falgueres de Cartellà 621,70

S74 Camí de Can Lladó de Sant Medir 364,41

Taula 4: Camins secundaris al municipi de Sant Gregori.

4.1.4 NIVELL TERCIARI

En aquest nivell s’inclouen els camins que poden ser útils en una extinció, però

que no són segurs perquè són camins que no permeten els pas creuat de camions

BRP i no disposen de sobre-amples cada 250 metres. L’ús d’una d’aquestes vies

en un cas concret requereix fer comprovacions prèvies.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


4.2 PUNTS D’AIGUA

A partir de les dades existents de la xarxa de punts d’aigua, han estat aportades

per l’ajuntament del municipi, Bombers de la Generalitat, els tècnics del DMAH i

les ADF i d’observacions sobre el terreny, s’elabora una relació de punts d’aigua

(dipòsits oberts amb hidrant, basses registrades, hidrants...) i en les que es

prioritzaran quins punts d’aigua són més estratègics i operatius per als mitjans

convencionals d’extinció.

En el municipi existeixen diverses piscines privades que es podrien utilitzar en cas

d’incendis tot i que s’han descartat tots aquests punts perquè no hi ha garantia de

la seva disponibilitat.

Als efectes de classificació operativa es distingeixen diferents categories, en funció

de les possibilitats de càrrega dels mitjans d’extinció.

Hidrants han d’estar condicionats per a l’ús directe dels bombers. Per tant han de

complir les especificacions tècniques requerides, en principi racord tipus BCN de

80 ó 100 mm diàmetre.

Dipòsits són la infraestructura que possibilita l’atac directe i immediat. Per aquest

motiu es pot considerar que, amb l’actual sistema d’extinció d’incendis forestals a

Catalunya, son d’importància cabdal en la defensa del territori.

Piscines són dipòsits oberts, que serveixen per carregar helicòpters i que de

vegades alimenten un hidrant, instal·lat més avall, a través d’una conducció

enterrada pels bombers.

Actualment en el municipi hi ha una xarxa operativa de punts d’aigua força densa

pel que fa als mitjans terrestres, la distribució de la qual, es troba concentrada en

els nucli urbans i ben pocs es troben dispersos per la zona forestal. Pel que fa a la

densitat de punts d’aigua accessibles pels mitjans aeris és creu que es baixa però

suficient.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


Tipus Nombre Mitjans

Dipòsit amb hidrant Dipòsit de Can Costa de Ginestar Aeris i Terrestres

Piscines Piscina de Taialà

Piscina municipal de Sant Gregori

Aeris

Aeris

Hidrants Al municipi de Sant Gregori (45)

Al Polígon de Jueria (9)

Al Veïnat de Ginestar (19)

Disseminats (3)

Terrestres

Terrestres

Terrestres

Terrestres

Taula 5: Punts d’aigua al municipi de Sant Gregori.

4.3 FRANGES DE PROTECCIÓ O BAIXA CÀRREGA DE

COMBUSTIBLE

Hi ha vàries línies elèctriques d’alta tensió travessant el territori rústic. Es

destaquen com a més importants la línia de 132 kv Girona-Olot i la derivació de la

República a Vilablareix de 110 kv. No hi ha dades precises sobre les línies de baixa

tensió, les línies de telefonia fixa o d’altres tipus de cablejat en terreny rústic. A

més totes les urbanitzacions i parts de nuclis en contacte amb el bosc disposen de

franges perimetrals.

4.4 AREES DE GESTIÓ FORESTAL

S’ha recollit la informació de les finques públiques, consorciades i les que tenen

una pla de gestió forestal. Correspon a unes zones amb explotació activa i

planificada i assegurem el seu manteniment.

Es tindrà en compte aquestes superfícies amb massa forestal per a marcar punts

estratègics de gestió, manteniment i prevenció d’incendis.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


4.5 MITJANS D’EXTINCIÓ

La dotació de mitjans que han d’actuar en cas d’incendi forestal al municipi de

Sant Gregori és el parc de Bombers de Girona i l’ADF que configuren el dispositiu

inicial d’atac per l’extinció d’incendis. A l’estiu el municipi comparteix una base

oberta amb el poble de Sant Julià de Ramis i una torra de guaita al Puig de Sant

Grau.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


5 AVALUACIÓ DEL RISC D’INCENDIS EN EL MUNICIPI

5.1 ESTADÍSTICA DELS ÚLTIMS ANYS

Incendis forestals del període 1969-2006

PARATGE DATA D’INICI HA FORESTALS NO ARBRADES ARBRADES

La Bruguera 29/05/1969 36 0 36

La Devesa 20/07/1970 2 0 2

Mas Carreres 19/08/1971 2,5 0 2,5

Mas Gironès 25/08/1971 12 7 5

La Bruguera 11/07/1973 5 4 1


Mas Sunyer 19/08/1973 149 99 50

Mas Carreres 02/03/1979 1 1 0

Mas Carreras 15/07/1979 15 8 7

Can Mata 22/07/1979 30 20 10

Talaia 27/07/1979 100 70 30

Nucli urbà 02/08/1979 10 7 3

Can Codina 02/08/1979 20 11 9

Zona Nort de Sant Gregori 03/08/1979 80 60 20

Talaia 24/07/1980 0,2 0,2 0

Ctra. Sant Gregori-Llorà 14/08/1980 0,7 0,7 0


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n



Talaia 04/09/1980 0,7 0,2 0,5

Camí de Sant Medir (Mas

Pera)

26/08/1981 1,5 0 1,5

Camí de Sant Medir (Mas

Pera)

28/08/1981 0,7 0 0,7

Sant Medir 13/07/1983 4,5 2 2,5

Mas França 06/08/1983 4 1 3

Sant Medir 25/09/1983 50 9 41

El Forguell i can Roques 24/08/1985 4,2 0,2 4

Sant gregori 19/08/1986 3 0 3

Constantins 01/07/1987 0,2 0 0,2

Les Brugueres 16/08/1987 2 2 0

Can Sunyer 22/08/1987 0,2 0 0,2

Can Melsió 07/04/1989 0,04 0,04 0

Ctra. De Sant Medir 06/04/1995 0,12 0 0,12

Mas Palau 10/04/1995 0,15 0 0,15

Mas Palau 10/04/1995 0,02 0 0,02

Castell de Cartellà 03/05/1995 3 0 3

Consorci del Castell 24/05/1995 1 0 1

Can Gironès 24/05/1995 0,02 0 0,02

Ca l'Olivet 01/06/1995 0,02 0 0,02

El Pla de Furgell 15/05/1998 1 0 1

Taialà (Darera Urb. L'Olivet) 14/08/1998 0,01 0 0,01


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n



Can Gelis 10/02/1999 0,2 0 0,2

Mas Gelis 18/02/1999 0,01 0 0,01

Mas Gelis 25/02/1999 0,05 0 0,05

Can Fusells 02/03/1999 0,25 0 0,025

Can Fusells 08/03/1999 0,02 0 0,02

Germans Sàbat 23/06/1999 0,01 0 0,01

Fàbrica de Bigues 14/03/2000 1 0,87 0,13

Can Toscà 29/06/2001 0,01 0 0,01

Can Toscà 29/06/2001 0,01 0 0,01

Argelaguet 30/04/2002 0,01 0,01 0

Can Serra 09/06/2003 0,1 0,1 0

Can Murtra 15/07/2005 0,03 0 0,03

Riera de Canet 19/11/2006 0,56 0 0,56

*dades de la web de la Generalitat de Catalunya.

Taula 6: Incendis forestals del període 1969-2006 al municipi de Sant Gregori.

Amb aquestes dades disponibles podem constatar mes del 50% dels incendis es

produeixen en el sector nord-est del municipi. Majoritàriament els incendis afecten

a àrees de superfície reduïda (menys d’1 ha) i corresponen als sectors més

humanitzats. Tot i que també s’han donat grans incendis tot i que son espaiats en

el temps.

5.2 SECTORITZACIÓ

Segons el Pla d’ordenació urbanística municipal vigent en el municipi classifica

diferents zones correspon a superfícies de diferent naturalesa en funció de la


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


classe del sòl i que s’aprofitarà aquesta classificació per fer un anàlisis del risc

real, dels condicionants que afecten en el risc d’incendis, de la xarxa accessos i

dels tipus de combustibles existents.

En funció de les dades diferenciem tres sectors dins del municipi:

Sector 1 Sant grau, Sector 2 Ginestar-Cartellà, Sector 3 Sant Medir-Taialà.

Figura 10: Plànol de sectorització del municipi pel Pla de Prevenció d’Incendis Forestals

El sector 1 corresponent a Sant Grau correspon a l’àrea compresa des del límit

municipal que engloba la muntanya de Sant Grau fins la riera de la Llémena.

Aquesta zona es troba conformada per una vegetació bàsicament d’alzinars,

matollar, petites superfícies amb predomini del suro i pinedes de repoblació.

Aquestes comunitats forestals presenten un elevat grau d’adaptació als incendis

forestals ja que gran part dels seus components presenten capacitat resistent o

resilient al pas de l’incendi. Majoritàriament els boscos presenten una elevada

densitat del sotabosc, fet molt desfavorable per a la propagació dels incendis

forestals. En aquetes zones el nombre d’àrees rurals i/o masies es d’un nombre

molt escàs el que condiciona l’abandonament de la gestió del bosc i la pèrdua

d’accessos i implica l’augment de l’esforç de protecció dels pocs habitants que hi


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


viuen. Aquestes zones corresponen a àrees amb baixa densitat poblacional i on el

nombre d’incendis es baix però a causa de la manca d’accessos l’extinció

d’incendis i l’alta combustibilitat de la vegetació es fa difícil i comporta que els focs

presents en aquetes arres afectin a grans superfícies.

Al sector 2 corresponent a Ginestar-Cartellà correspon a l’àrea central del municipi

entre la riera de la Llémena i el carretera que va de Taialà fins Sant Medir i d’aquí

cap a Can Petit fins al límit municipal. Aquest sector agrupa terrenys urbans i

agraris, avui ofegats pel procés continu d’urbanització del sòl i majoritàriament al

voltant de les vies de comunicació i de les àrees urbanes, corresponen a àrees

d’especial atenció, ja que es on produeixen la major part del les ignicions a causa

de l’activitat humana i no depèn tant com la zona forestal del tipus de combustible

existent. En aquestes zones la prioritat sempre serà la defensa del medi urbà

proper.

Pel que fa al sector 3 corresponent a Taialà-Sant Medir correspon a la resta del

municipi. En aquest sector s’hi englobem el sòl agrícola i terrenys forestals i en

menor mesura petites àrees urbanes i és una àrea amb un risc elevat d’incendi a

causa de l’existència de zones agrícoles envoltades de masses forestals. Aquestes

àrees requeriran una sèrie d’actuacions en que es prioritzarà la defensa del béns

immobles.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


6 PLANIFICACIÓ

Un cop realitzat l’anàlisi de les infraestructures actuals del municipi, s’ha detectat

una sèrie de mancances i necessitats per a la prevenció de gestió de les

infraestructures i al mateix temps se’n proposen de noves per complementar en

l’extinció.

S’han programat una sèrie d’actuacions de diferents tipus que han de donar

resposta a una millor prevenció i extinció d’incendis forestals.

1. Definir una xarxa viària estratègica, apta pel pas de vehicles d’emergència

- Arranjament de camins.

- Franges de protecció de vials.

2. Condicionament de punts aigua.

3. Fomentar el conjunt d’àrees, ubicades estratègicament, encaminades a

dificultar l’avanç dels diferents incendis i millorar les oportunitats

d’extinció.

* Franges de protecció o àrees de baixa combustibilitat (d’entre 25 i 100

metres segons l’INFOCAT) , que en aquest pla les anomenem Franges de

desacceleració, Punts estratègics, franges al voltant d’urbanitzacions i

nuclis urbans.

* Les zones segures on es puguin refugiar els mitjans d’extinció, que seran

unes franges de seguretat de tamany variable envoltades d’una franja de

protecció.

* Altres actuacions no incloses en l’INFOCAT: Àrees complementàries.

Els trets de les mesures planificades són:

- Aprofitar el màxim les infraestructures ja existents al territori i plantejar-ne

de noves únicament quan estiguin justificades.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


- Les actuacions realitzades i plantejades per si mateixes no evitaran la

propagació de l’incendi, sense la intervenció dels cossos d’extinció, però si

que dificultaran i donaran oportunitats d’actuació als cossos d’extinció.

- A les actuacions projectades es dona una pauta general de com executar-

les. Això no exclou que en el moment d’executar-les, es faci una anàlisis

més detallada de cada situació particular, incorporant modificacions i

correccions.

6.1 ESTABLIMENT D’UNA XARXA VIARIA ESTRATÈGICA

Per la determinació de la xarxa viària estratègica s’ha partit de les bases

cartogràfiques a escala 1/5.000 i 1/50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

(ICC) i de l’inventari de camins del municipi realitzat pel Consell Comarcal del

Gironès. S’ha fet una definició prèvia de la xarxa estratègica tenint en compte les

característiques següents:

o Una bona distribució territorial.

o Una connexió més ràpida i segura entre diferents punts de l’espai i

utilitzant sempre que sigui possible zones protegides de l’avanç del

foc.

o Accessibilitat a les franges on es possible una intervenció d’extinció.

o Possibilitat de circular al llarg de la franja.

Posteriorment s’ha estudiat i comprovat a camp conjuntament amb la gent

coneixedora del territori i amb experiència en tasques d’extinció i amb GPS s’ha

comprovat el traçat dels camins. Finalment s’ha acabat de definir la xarxa viària

estratègica necessària al massís, veure plànol 3.

S’ha considerat que a una escala municipal, la xarxa viaria estratègica ha de ser

formada pels camins primaris i la majoria de secundaris i en algun punt també

s’ha inclòs algun camí terciari. Tots els seleccionats han de permetre

l’encreuament entre vehicles autobomba rural pesada (BRP). Per aquest motiu hi

ha una sèrie de camins que actualment es troben classificats com a terciaris i que


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


s’han considerat bàsics de la xarxa viària estratègica i caldrà adequar-los a camins

secundaris.

En el projecte es planifiquen dos tipus d’actuacions en relació a la xarxa viària

estratègica:

1. Manteniment dels camins per tal de mantenir l’estat general i assegurar la

possibilitat d’encreuament dels vehicles BRP i giradors en aquells que no

tinguin sortida. Amb un total de 55,66 quilòmetres en la totalitat del

municipi.

2. Adequació d’alguns trams per tal d’adaptar-los a la categoria que permet

l’encreuament entre vehicles autobomba rural pesada (BRP). S’ha calculat

que hi ha 8,6 quilòmetres en el municipi que cal adequar-los.

Complementàriament també s’ha d’executar les franges de seguretat vial de tots

els vials de la xarxa estratègica.

El manteniment dels camins de la xarxa viària estratègica serà variable depenent

de les característiques de cada camí (pendent, tipus de ferm, intensitat de trànsit,

etc), però en general podem dir que cada camí s’hauria de repassar cada 3 anys.

6.1.1 FRANGES DE PROTECCIÓ DE VIALS

Les Franges de protecció de vials són franges de baixa càrrega de combustible,

paral·leles als dos costats de les vies de circulació estratègiques de cara a garantir

la evacuació, el moviment segur de vehicles i la circulació general. També

serveixen de connexió amb les franges. Constitueixen una mesura de prevenció

passiva en el cas de vials molt transitats, que poden ser focus d’inici d’incendis.

Aquestes franges s’executaran sobre la xarxa viària estratègica (veure plànol).

S’ha planificat una primera amplada de 1 metre amb eliminació toatl de la

vegetació i una amplada de seguretat de 10 metres en cada banda del camí, el

que fara una amplada total minima de 25 metres. Per tant la superfície total a que

s’actuarà serà de 128,5 hectàrees.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


El tractament ha de consistir en una reducció molt intensa de la càrrega de

combustible i el trencament de les continuïtats verticals i horitzontals de forma

que el foc no pugui propagar-se. El tractament consistirà en:

- Esporga de l’estrat arbori, dels arbres al costat de les vies fins a una altura de 4

o 5 metres.

- Aclarida de l’estrat arbori per tal de trencar la continuïtat vertical entre estrats, i

horitzontal entre capçades i eliminar els arbres que amenacin caure dins la via.

- Estassada de l’estrat arbustiu.

- El Primer metre des de l’extrem exterior del paviment o del voral es farà el

següent tractament: Sega de la vegetació herbàcia i estassada total de la

vegetació arbustiva. A la resta la vegetació arbustiva tindrà una FCC màxima del

15% i l’arboria del 35%)

El manteniment de les Franges de protecció de vials es farà amb la mateixa

freqüència que la xarxa viària, cada 3 anys es farà un repàs de la vegetació de la

franja.

6.2 PUNTS D’AIGUA

Un cop caracteritzada i analitzada la xarxa de punts d’aigua existents al territori

s’han seleccionat els punt d’aigua realment operatius per a mitjans convencionals

d’extinció tot i que n’hi ha d’altres en el municipi que podrien arribar a ser-ho amb

alguna actuació d’ adequació i manteniment. Tot i això és una xarxa suficient i no

es preveu la seva ampliació.

Els diferents punts d’aigua seleccionats es representen a la cartografia (plànol

núm.1) on s’han classificat segons la seva tipologia i possibilitat d’accés per als

diferents mitjans d’extinció (hidrants, basses, piscines...).

El que si es necessari és el manteniment dels existents i consistiria en:

-Manteniment de la vegetació circumdant. Cada 4 anys, s’haurà de realitzar

estassades i podes de vegetació al voltant del punt d’aigua per tal de

mantenir la seguretat dels helicòpters en el moment de la càrrega.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


-Manteniment del nivell d’aigua.

-Manteniment de la infraestructura (manteniment general de vàlvules,

juntes...).

Pel que fa al hidrants seleccionats que formen part de la xarxa d’aigua potable del

municipi i dels quals no s’han comptabilitzat pel manteniment. Igualment amb les

piscines tant de Sant Gregori com les de Taialà.

6.3 FRANGES DE PROTECCIÓ: ÀREA DE DESACCELERACIÓ,

PUNTS ESTRATÈGICS

6.3.1 AREES O FRANGES DE DESALERACIÓ

Les franges de desacceleració són un tipus de franges de protecció que tenen

com a objectiu de crear dificultats a l’avanç del foc i crear oportunitats d’atac pels

serveis d’extinció. Es tracta de generar unes condicions que en tot moment es

trobin dins del rang de possibilitat d’actuació dels serveis d’extinció i en els punts

en que sigui més efectiu.

Per tal de identificar quins són els llocs més adients on localitzar les franges s’ha

avaluat la geomorfologia i la tipologia del incendis, de manera que aquestes siguin

el màxim d’efectives amb un mínim d’inversió.

L’amplada de la franja serà variable, adaptada a les característiques del terreny,

però per motius de seguretat i la mobilitat s’estableix com a mínim una amplada

mínima de 20 metres. El tractament es basa en disminuir la FCC fins a 35%,

reduint sobretot l’arbustiu alt. Cal evitar el contacte entre capçades, i garantir la

discontinuïtat vertical. Les Franges s’han de realitzar sempre que sigui possible en

carenes i han de disposar de vials que permetin l’accessibilitat pels dos extrems.

Dins del terme municipal de Sant Gregori s’han establert un total de dues franges

de desacceleració una a la muntanya de Sant Grau amb una superfície total de

42,042 ha i l’altre a Sant Medir, a l’extrem nord, amb una superfície total de

19,245 ha.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


6.3.2 PUNTS ESTRATEGICS

Els punts estratègics són un tipus de franges de protecció que formen espais

des d’on es pot establir línies d’aigua, de manera que no s’entorpeixi la circulació

de la via de servei. Aquests seran prou amplis perquè un BRP pugui realitzar-hi un

canvi de sentit de circulació i que permeti l’estacionament de dos vehicles sense

entorpir la circulació d’un tercer (el més adient es construir aquest espai en forma

de T, la barra horitzontal representa la franja i la barra vertical el girador o punt

d’estacionament). Es preveu la neteja arbòria i arbustiva en un radi de 5 metres al

voltant formant una franja de seguretat.

S’ha previst fer tres punts estratègics al llarg de la franja de desacceleració de

Sant Grau i dos a l’altre franja (veure plànol núm. 4.3), en total són

aproximadament 7 hectàrees.

6.3.3 FRAGES AL VOLTANT D’URBANITZACIONS

Les franges al voltant de les urbanitzacions tenen com a objectiu protegir la

urbanització o àrea urbana i crear dificultats a l’avanç del foc.

L’amplada de la franja serà de 25 metres d’amplada al voltant. El tractament es

basa en una zona lliure de vegetació seca, amb la massa arbòria aclarida, deixant

una distància entre peus de 6 metres de manera que no existeixi continuïtat

horitzontal de l’estrat arbori. La fracció cabuda de coberta serà com a màxim del

35%i la poda dels arbres serà a 1/3 de alçada de l’arbres i fins a 5 metres de

manera que no hi hagi continuïtat vertical entre els estrats arboris i arbustius. Cal

aclarir el matoll deixant una cobertura màxima del 15%, amb mates aïllades

separades entre elles un mínim de 3 metres i prioritzant les espècies de poca

inflamabilitat.

Dins del terme municipal de Sant Gregori s’han establert diverses franges al

voltant de les urbanitzacions amb un total de 17,25 ha de les qual 2,02 ha

corresponen al sector 1, 14,01 ha al sector 2 i 1,22 ha al sector 3


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


6.4 ZONES SEGURES

Les zones segures corresponen a unes superfícies repartides estratègicament

per que siguin utilitzades pels mitjans d’extinció garantint-los unes condicions de

treball segures en cas d’atrapament per un incendi forestal. Consisteixen en unes

franges se seguretat centrals al voltant dels quals s’hi realitza una frange de

protecció.

En aquestes zones es preveu realitza-hi diverses actuacions de forma diversa en

funció de la proximitat del punt central. Els metres més pròxim a la zona segura la

vegetació s’elimina per complet i seguidament uns metres mes enllà la vegetació

es veu reduïda, es fa una aclarida de la vegetació deixant un 35 % de la FCC i

poda de l’arbrat baix, així com una estassada de matolls reduint la FCC fins a una

15%.

S’han proposat un total de 16 zones segures (veure plànol núm. 4.2), en tot el

municipi repartides en les àrees on s’agrupen masies o cases en la zona més

forestal, la superfície total és de 51,71 hectàrees.

6.5 ACTUACIONS NO INCLOSES EN L’INFOCAT

Les àrees complementaries tenen com a objectiu disminuir la velocitat d’avanç

i la intensitat del front del foc en el seu camí cap a una franja de desacceleració

per tal de millora l’efectivitat de la franja. Es localitzen en zones per on, en cas

d’incendi, el foc avançaria amb més rapidesa en direcció a la franja. Aquestes

àrees necessitaran d’un manteniment periòdic per tal de regular el creixement de

la vegetació. Una freqüència de manteniment podria ser cada 7 anys, però pot

variar. Depenent de les característiques de cada àrea, de la meteorologia de l’any,

del sistema de tractament de la vegetació, de la freqüència de tractament els

costos poden variar.

S’ha projectat quatre àrees complementaries (veure plànol núm. 4.5) en tot el

municipi amb un total de 142,9 hectàrees.

Aquestes àrees no es pressuposten ja que estan fora de l’Infocat. Les realitzaran

els propietaris amb ajuts a la gestió forestal sostenible del CPF.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


7 VALORACIÓ ECONÒMICA

La valoració econòmica realitzada és una aproximació del cost d’execució de la

totalitat de les mesures que s’han anat proposant al llarg de la memòria. Els preus

utilitzats per la valoració econòmica són els de les tarifes vigents i no s’ha

considerat ni les despeses generals ni l’IVA, això com altres despeses de gestió o

de contractació que hi puguin haver.

La major part de les mesures de manteniment han estat programades en un

període de 4 anys entre el 2008 i el 2012.

El cost dels diferents tipus d’actuacions es repartiran entre les diferents

administracions i entitats que participen en l’execució de cadascun dels

tractaments que compon el Pla de Prevenció d’Incendis.


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


8 PRESSUPOST.

SECTOR CODI DESCRIPCIÓ UNITAT AMIDAMENT INFOCAT PREU/UNITAT 1r 2n 3r 4t COST TOTAL

SECTOR DE SANT GRAU 540.617,78 € CAMINS

PD03 Km. d'acondicionament de camí amb tractor eruga i motonivelladora Km 7,299 SI 2.468,30 € 18.016,12 € 18.016,12 €

PD04 Km de manteniment de camí Km 36,503 SI 736,95 € 26.900,89 € 26.900,89 € 53.801,77 €

VEGETACIÓ

PD01 Ha d'obertura de punt estratègic (Franja de seguretat) amb aclarida d'arbrat fins al 35 % de la FCC, poda i esbrossada de matoll al 15% de la FCC.

Ha 3,8756 SI 2.827,29 € 10.957,45 € 10.957,45 €

PD02 Ha de manteniment de punt estratègic amb esbrossada de matoll al 10% de la FCC. Ha 3,8756 SI 906,48 € 3.513,15 € 3.513,15 €

PD5 Ha d'obertura d'àrea complementària amb aclarida d'arbrat fins al 70% de FCC i esbrossada de matoll al 30% de la FCC.

Ha 61,038 NO

PD6 Ha de manteniment d'àrea complementària amb esbrossada de matoll al 30% de la FCC. Ha 61,038 NO

PD07 Ha d'obertura de faixa de desacceleració (Franja de seguretat) amb aclarida d'arbrat fins al 35 % de la FCC, poda i esbrossada de matoll al 15% de la FCC i apilat de restes i crema de piles.

Ha 42,042 SI 2.100,12 € 88.293,25 € 88.293,25 €

PD08 Ha de manteniment de faixa de desacceleració. Ha 42,042 SI 906,48 € 38.110,23 € 38.110,23 €

PD09 Ha d'obertura d'una zona segura formada per un nucli central amb eliminació total de restes(frange de

seguretat) i una frange de protecció que l'envolta. Ha 30,945 SI 2.978,50 € 92.169,68 € 92.169,68 €

PD10 Ha de manteniment d'una zona segura amb esbrossada de matoll. Ha 30,945 SI 906,48 € 28.051,02 € 28.051,02 €

PD11 Ha d'obertura de faixa de trànsit de vials formada per un metre de frange de seguretat i una franja de

protecció al voltant. Ha 87,60 SI 1.443,68 € 126.466,37 € 126.466,37 €

PD12 Ha de manteniment de faixa de trànsit de vials amb esbrossada de matoll. Ha 87,60 SI 906,48 € 79.407,65 € 79.407,65 €

PD16 Manteniment de franges d'urbanitzacions Ha 2,02 SI 906,48 € 1.831,09 € 1.831,09 €


SECTOR DE SANT GREGORI 23.085,29 €

VEGETACIÓ

PD14 Ha d'obertura d'una zona segura formada per un nucli central amb eliminació total de restes(frange de seguretat) i una frange de protecció que l'envolta.

Ha 2,676 SI 2.974,50 € 7.959,76 € 7.959,76 €




serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n



SECTOR DE SANT MEDIR 278.851,32 €

CAMINS

PD03 Km. d'acondicionament de camí amb tractor eruga i motonivelladora Km 1,292 SI 2.468,30 € 3.189,04 € 3.189,04 €

PD04 Km de manteniment de camí Km 19,158 SI 736,95 € 14.118,49 € 14.118,49 € 28.236,98 €

VEGETACIÓ

PD01 Ha d'obertura de punt estratègic (Franja de seguretat) amb aclarida d'arbrat fins al 35 % de la FCC, poda i

esbrossada de matoll al 15% de la FCC. Ha 3,1219 SI 2.827,29 € 8.826,52 € 8.826,52 €

PD02 Ha de manteniment de punt estratègic amb esbrossada de matoll al 10% de la FCC. Ha 3,1219 SI 906,48 € 2.829,94 € 2.829,94 €

PD05 Ha d'obertura d'àrea complementària amb aclarida d'arbrat fins al 70% de FCC i esbrossada de matoll al 30% de la FCC.

Ha 81,996 NO

PD06 Ha de manteniment d'àrea complementària amb esbrossada de matoll al 30% de la FCC. Ha 81,996 NO

PD07 Ha d'obertura de faixa de desacceleració (Franja de seguretat) amb aclarida d'arbrat fins al 35 % de la FCC,

poda i esbrossada de matoll al 15% de la FCC i apilat de restes i crema de piles. Ha 19,245 SI 2.100,12 € 40.416,81 € 40.416,81 €

PD08 Ha de manteniment de faixa de desacceleració. Ha 19,245 SI 906,48 € 17.445,21 € 17.445,21 €

PD09 Ha d'obertura d'una zona segura formada per un nucli central amb eliminació total de restes(frange de seguretat) i una frange de protecció que l'envolta.

Ha 20,767 SI 2.978,50 € 61.854,51 € 61.854,51 €


PD11 Ha d'obertura de faixa de trànsit de vials formada per un metre de frange de seguretat i una franja de protecció al voltant.

Ha 40,9 SI 1.443,68 € 59.046,51 € 59.046,51 €

PD12 Ha de manteniment de faixa de trànsit de vials amb esbrossada de matoll. Ha 40,9 SI 906,48 € 37.075,03 € 37.075,03 €


SECTOR CODI DESCRIPCIÓ UNITAT AMIDAMENT PREU 1r 2n 3r 4t COST TOTAL

TOTS ELS SECTORS 617,08 € PUNTS AIGUA

PD13 Manteniment i emplenat de punts d'aigua. U 1 SI 308,54 € 308,54 € 308,54 € 617,08 €

SECTOR COST TOTALSECTOR DE SANT GRAU 540.617,78 €SECTOR DE SANT GREGORI 23.085,29 €SECTOR DE SANT MEDIR 278.851,32 €

TOTS ELS SECTORS ‐PUNTS AIGUA 617,08 €

TOTAL GENERAL 843.171,47 €


serv

eis_

tècn

ics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 2 4 67

n


8.1 PRESSUPOST D’EXECUCIÓ

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ

VALOR DEL PRESSUPOST 843.171,47 €

IVA 16% 134.907,44 €

TOTAL DEL PRESSUPOST D’EXECUCIÓ 978.078,91 €

El preu d'execució per contracta del projecte del Pla de Prevenció d'Incendis forestals de Sant Gregori, puja a la quantitat de: Nou-cents setanta-vuit mil setanta-vuit euros amb noranta-un cèntims.

L’EQUIP REDACTOR

DVDV serveis tècnicsTecnologia al servei del medi

serveis_tècnics

DV 17455 Caldes de Malavella

[email protected]

C/ Dr. Furest, 22 2 A

Te l./Fax 972 47 24 67

n

Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori

Índex Plànols

PLÀNOL 1 PUNTS D’AIGUA

PLÀNOL 2 XARXA VIARIA EXISTENT

PLÀNOL 3 XARXA VIARIA PRIORITÀRIA

PLÀNOL 4 PROPOSTES DE INFRAESTRUCTURES INCLOSES INFOCAT

PLÀNOL 5 ALTRES INFRAESTRUCTURES


serveis_tècnics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 24 67

n


MEMÒRIAPRESSUPOST


serveis_tècnics


[email protected]


Te l./Fax 972 47 24 67

n


PLÀNOLS

PLA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS DEL MUNICIPI DE … · 3.1.1 INFOCAT El Pla de Protecció...

Documents

Transcript of PLA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS DEL MUNICIPI DE … · 3.1.1 INFOCAT El Pla de Protecció...