Pla de protecció i de gestio del les Zones d'Especial Protecció per les Aus. (ZEPA).

PLA DE PROTECCIÓ I DE GESTIÓ

Tàrrega, 14 de Gener de 2010

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambienti Habitatge

Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

PROGRAMA DE VALORITZACIÓ DE LES ZONES D’ESPECIAL PROTECCIÓ PER LES AUS DE LA PLANA DE LLEIDA (ZEPA)

A. Compatibilitzar els usos productius del medi amb la conservació

B. Diagnosi de la zona de treballPE

OBJECTIUS

4 EIXOSEix d’actuació 1. Millora del coneixement

Eix d’actuació 2. Definició i foment d’alternatives econòmiques

Eix d’actuació 3. Sensibilització i conscienciació

Eix d’actuació 4.

Plans de Gestió


PLA DE PROTECCIÓ I DE GESTIÓQUIN ÉS L’OBJECTIU DEL PLA?

1- Donar compliment a les Directives Comunitàries en matèria de conservació de

la biodiversitat.

2- Ordenar les activitats del territori de manera compatible amb l’objectiu de

conservació

3- Establir un model de gestió


En què consisteix el PLA?

S’elaboraran DOS DOCUMENTS bàsics estretament lligats:

- PLA ESPECIAL de protecció del medi natural i del paisatge

- PLA DE GESTIÓ


Quins són els continguts de cada document?

Delimitació de zones

d’especial interès dins l’espai

segons el diagnòstic realitzat.

PLA ESPECIAL

Identificació d’accions per

complir els objectius de gestió

del Pla durant un període de

desenvolupament determinat.

PLA GESTIÓ

Les actuacions estan sotmeses a

revisió periòdica segons

l’evolució del territori.

Elaboració d’una normativa per

regular els usos i les activitats.


Quin és el procediment ?

A. Estudi detallat de l’àmbit de treballB. Diagnosi de la zona de treballC. Definició dels principals Objectius

PG PE

D. Elaboració d’un Pla d’Acció

D. Zonificació

E. Normativa

F. Cartografia

Aprovació

FASE CONJUNTA


2. Tramitació administrativa

Informació pública formal + audiència ens locals + sol·licitud

informes preceptius

1. Elaboració de documents

FASES

3. Aprovació pel Govern

LLEIDA

Secans de la Noguera

Plans de la UnillaBellmunt - Almenara

Secans del Segrià i Utxesa

Secans de Mas de Melons - Alfés

Plans de Sió

Secans de Belianes - Preixana

Granyena

Anglesola-Vilagrassa

Exemple de Pla de Gestió d’unaZEPA





Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA

Índex1. Memòria descriptiva

1.1. Delimitació i context

1.2. Síntesi dels valors (Medi físic, biològic i socioeconòmic)

1.3. Anàlisi i Diagnosi

2. Objectius

2.1. Objectius generals

2.2. Objectius operacionals (medi natural, cultural, aprofitament

econòmic, ús públic, interpretació ambiental, investigació i seguiment)

3. Accions

4. Pressupost i cronograma

5. Zonificació i normativa

EXEMPLE TEÒRIC: PLA DE GESTIÓ DE LA ZEPA DELS PLANS I ELS TOSSALS


1. Memòria descriptiva

1.1. Delimitació i context

L’ESPAI X ocupa una extensió de xxxxx ha de tres termes municipals: tiritiri, xxxxxxxxxxxxx i

xxxxxxxxxxxxxxx.

Localització Visió general


1.2. Síntesi dels valors: USOS DEL SÒL

Conreus d’ordi

Timonedes, brolles i garrigues

Guarets i erms

Camps ametllers

Conreus d’ordi

Guaret


1.2. Síntesi dels valors: MEDI FÍSIC

Altiplans entre 90-360 metres d’alçada amb vessants suaus i valls

Sòls de tipus xerochrept petrocàlcic i xeriorthent, amb pedregositat i baix capacitat de retenciód’aigua. Certs problemes de salinitat

Precipitació mitjana de 380 mm/any, Eto de 1000 mm i dèficit hídric de 650 mm/any

Existeix un espai degradat per un antic abocament de runes

Té una marcada aridesa

Tipus de sòl Hipsometria

200-400< 100 100-200


1.2. Síntesi dels valors: FAUNABones poblacions d’esparver cendrós, torlit, terrerola comú, calàndria i sisó (espècies de l’Annex I de la Directiva Aus que van motivar la declaració com a ZEPA)

Sisó CalàndriaEsparver cendrós Terrerola

No s’han detectat altres espècies de l’annex I com són la ganga, la xurra, el gaig blau i el xoriguer petit

Xoriguer petitGaig blauXurraGanga

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://k43.pbase.com/g4/56/636856/2/62342162.VR9DZhFY.jpg&imgrefurl=http://www.pbase.com/bister/image/62342162&usg=__P1Cpyr61Ikq84fkYbww2CrwZE5Q=&h=600&w=800&sz=21&hl=es&start=12&tbnid=M4Rn5ALUzf2aWM:&tbnh=107&tbnw=143&prev=/images?q=Melanocorypha+calandra&hl=es&sa=N


1.2. Síntesi dels valors: MEDI ECONÒMIC i CULTURAL

Rendiments d’ordi limitats, amb moltes fluctuacions i variacions entre els anys depenent molt directament de la precipitació

Sistema de conreu intensiu en llaurades. Marges apurats al màxim

Aplicació habitual en excés de fertilitzants de síntesi i orgànics

Baixa rendibilitat econòmica i baixa estabilitat dels rendiments

Ric patrimoni cultural (torres de guaita, castells, ermites, cultura de la pedra) i un paisatge

singular

Conreus herbacisCamp de conreu


1.3. Anàlisi i diagnosi

a) Es tracta d’un medi semiàrid amb limitants pel conreu més enllà del cereal extensiu. El sistema de conreu té excés de potència de maquinària i practica un excés de llaurades i aplicació d’inputs (fitosanitaris, adobs) pel rendiment econòmic possible i per la capacitat de càrrega del sòl (molt baixa capacitat de retenció d’aigua, erosió eòlica, pèrdua de capa superficial amb matèria orgànica, excés puntual de nitrats i fosfats…)

b) Tot i que l’hàbitat és molt adequat, manquen algunes de les espècies pròpies que síapareixen en d’altres ZEPAs properes.

c) El ric patrimoni cultural i paisatgístic està poc protegit i desaprofitat des d’un punt de vista econòmic


1.3. Anàlisi i diagnosi

FACTORS CLAULa manca de rendibilitat dels conreus s’identifiquen amb costos excessius per excés d’inputs i al tractament agressiu als sòlsLa manca de rendibilització econòmica del patrimoni cultural i paisatgístic es relaciona amb una manca d’infraestructura de senyalització i interpretacióLa inexistència de ganga i xurra es relaciona amb una estructura de la vegetacióinadequada als erms i brollesLa inexistència de xoriguer petit es relaciona amb la manca d’edificacions adequades per la nidificacióLa inexistència de gaig blau es relaciona amb la manca d’arbres adequats per nidificació als marges


2.1. Objectius generals

a) Augmentar la seguretat en els rendiments econòmics provinents dels conreus

b) Millorar l’aptitud de l’espai per les diverses espècies d’aus estepàries d’alt nivell de protecció.

c) Aprofitar el potencial econòmic del patrimoni cultural i paisatgístic

Implantar alternatives tecnològiques de conreu que permetin millorar la rendibilitat econòmica tot rebaixant costos de producció

Assajar alternatives de conreu que permetin estabilitzar rendiments per limitar la dependència de la precipitació

Consolidar les poblacions de terrerola comú, calàndria, sisó i esparver cendrós

Possibilitar la colonització de l’espai per la xurra, la ganga, el gaig blau i el xoriguer petit

Situar infraestructures de senyalització i interpretació del patrimoni cultural i paisatgístic

2.2. Objectius específics

2. Objectius


a) Impulsar mitjançant assessorament tècnic i suport econòmic un canvi agronòmic cap a sistemes d’agricultura de conservació (sembra directa, no llaurada, manteniment de rostolls, control d’aplicació de fitosanitaris)

b) Realitzar una millora d’erms i brolles als espais públics

c) Plantació d’arbres en marges i col·locació de caixes-niu pel gaig blau en espais públics i privats d’acord amb propietaris

d) Construcció de dos torres per nidificació de xoriguer petit en indrets específics d’acord amb propietaris

e) Disseny de 2 rutes de coneixement (nord-sud, est-oest) del patrimoni cultural i paisatgístic aprofitant la xarxa de camins públics, situant senyalització identificativa i interpretativa i tres miradors de paisatge

3. Accions i línies estratègiques


Pressupost detallat segons les línies estratègiques adoptades

LÍNIA ESTRATÈGICA CODI DE L’ACCIÓ PRESSUPOST

LE.1.1 00.0LE.1. Canvi agronòmic cap a sistemes d’agricultura de conservació

LE.1.2 00.0

LE.2.1 00.0LE.2. Manteniment i millora d’erms i brolles

LE.2.2 00.0

LE.3.1 00.0LE.3. Revegetació d’espais públics i privats d’acord amb el propietari

LE.3.2 00.0

LE.4. Itineraris de coneixement del patrimoni cultural i paisatgístic LE.4.1 00.0

TOTAL 00.0

Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5LE1.1LE1.2LE2.1LE2.2LE3.1LE3.2LE4.1

Exemple de cronograma

4. Pressupost i Cronograma


Divisió de l’espai en zones i subzones encaminades a:

L’explotació agrícola i la millora dels conreus

La conservació dels espais amb vegetació natural

La protecció dels elements culturals i històrics

La protecció de les àrees o espais amb nidificació d’aus protegides

Creació d’un articulat normatiu encaminat a:

Evitar la transformació dels espais amb vegetació natural

Afavorir les tècniques d’agricultura de conservació

Protegir l’entorn de les edificacions amb nidificació d’aus protegides

Protegir i conservar la xarxa de camins públics, la seva integritat i la seva funcionalitat per les tasques agrícoles i d’itineraris ecoturístics

Conservar i millorar l’estat dels elements del patrimoni cultural

5. Zonificació i normativa

Procés participatiu per elaborar elsplans de gestió de les ZEPA de la

plana de Lleida





Context de la participació

Procés participatiu per elaborar els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida

Un territori en conflicte des de fa 10 anys

Primer cop que té lloc un procés participatiu a gran escala

Urgència del procés

Incertesa intrínseca (científica, econòmica...)

Molt en joc per part dels diversos actors


Participar:

No significa legitimar un pla de gestió ja “consumat”.

Tampoc significa consensuar una qüestió entre uns quants.

Tampoc significa que els resultats obtinguts siguin vinculants.

Tampoc significa resoldre tots els conflictes.

Què significa, doncs, participar? (I)


Facilitar que els agents interessats puguin incidir en la

planificació de la gestió d’aquests espais.

Plasmar les sensibilitats de persones i col·lectius, més enllà

dels posicionaments polaritzats.

Reduir la conflictivitat al territori i garantir una millor

implementació del pla de gestió.


Obtenir un pla de gestió més ajustat, més legitimat i

comprès per tothom.

Aportar transparència en la presa de decisions que afecten

el territori.

Establir els fonaments per a una implicació a llarg termini

de tothom amb la gestió dels secans de la plana de Lleida.

Què significa, doncs, participar? (i II)


El procés de participació tractarà sobre tot allò que recullen els

plans de gestió i que poden ser objecte de discussió:

Anàlisi de la situació actual i diagnosi

Objectius operacionals (que depenen de l’objectiu general)

Accions de gestió i mesures a contemplar per part del pla de

gestió

Abast de la participació (I)


En canvi, el procés no intervindrà en aspectes que depassen l’abast

dels continguts dels plans de gestió, com són:

L’objectiu general dels plans de gestió

La delimitació de les ZEPA

El règim urbanístic dels espais protegits

Aspectes regulats per altres normatives

Abast de la participació (iII)


Àmbit generalCoherència del procés en cada àmbit territorial; similitud de plantejaments

Tractament d’aspectes generals, que afecten el conjunt dels plans de gestió

Participació d’entitats més generals


Àmbit localAdaptació a la particularitat de cada zona (problemàtiques, conflictes diferents); independènciadels treballs a l’escala local

Tractament d’aspectes concrets, amb incidència directa sobre elsplans de gestió

Participació d’entitats ambinteressos concrets sobre elsdiversos espais.

Metodologia

Sessions territorials de debat

Jornada informativai de debat

Jornada informativade retorn

I II R

I II R

I II R

I II R

I II R

I II R

R

(...)

(...)

(...)

(...)

(...)

(...)

Bústia de consulta i aportacions

Informació disponible al web

Servei telefònic de convocatòria i consulta

Documents divulgatius

Pla de comunicació

Anàlisi del teixit social

ÀMBIT GENERAL ÀMBIT LOCAL

I

II

R

Sessió de diagnosi i objectius

Sessió de d’objectius i mesures

Document de retorn

(...) Continuïtat del procés

LLEGENDA

ÀMBIT GENERAL


Sis grups de participació, un per a

cada àmbit de planificació

Aprofundirà en la diagnosi i proposta

de mesures per als plans de gestió de les

ZEPA de cadascun dels territoris que

contempla.

Lloc de reunió: en cadascun d’aquests

àmbits territorials.

Dues sessions per àmbit local

18 de gener -> 18 de febrer


Debat i deliberació al voltant de la

prediagnosi elaborada per l’equip redactor,

per tal que en resulti un document de

diagnosi contrastat

Elaboració conjunta d’un arbre de

problemes o una DAFO.

Proposició d’objectius.

Durada: 2 hores aproximadament.

Primera sessió

18 de gener -> 28 de gener


Contrast d’objectius amb el pla de gestió

Discussió de mesures i propostes de normativa

Durada: 2 hores aproximadament

Segona sessió

8 de febrer -> 18 de febrer

Pluja d’idees


Gener 2010

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 Reunió

Conjunta

18 19 20 21 22 23 24

Sessió I Montgai

Sessió I Pallargues Sessió I

Belianes

25 26 27 28 29 30 31

Sessió I Artesa de

Lleid a

Sessió I Balaguer Sessió I

Seròs


Febrer 2010

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

Sessió II Montgai

Sessió II Pallargues Sessió II

Belianes

15 16 17 18 19 20 21

Sessió II Artesa de

Lleid a

Sessió II Balaguer Sessió II

Seròs

22 23 24 25 26 27 28


Més informació al web del procés:

www.zepasponent.cat




Gràcies per la vostra atenció

Us esperem a les sessions territorials!

Pla de protecció i de gestio del les Zones d'Especial Protecció per les Aus. (ZEPA).

Environment

Transcript of Pla de protecció i de gestio del les Zones d'Especial Protecció per les Aus. (ZEPA).