Pla de vigilància de la qualitat de les platges i aigües litorals a...
40
Pla de vigilància de la qualitat de les platges i aigües litorals a Catalunya Resultats de la temporada de bany del 2009 Període: 1 de juny - 25 de setembre Abril de 2010
Transcript of Pla de vigilància de la qualitat de les platges i aigües litorals a...
Pla de vigilància de la qualitat de les platges i aigües litorals a Catalunya Resultats de la temporada de bany del 2009 Període: 1 de juny - 25 de setembre
Abril de 2010
2
En aquest document es presenta un resum de les actuacions i resultats més destacats del PLA DE VIGILÀNCIA DE LES AIGÜES LITORALS I LES PLATGES realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua durant l’estiu del 2009. El Pla de vigilància s’ha realitzat durant un període de disset setmanes consecutives, des de l’1 de juny fins als 26 de setembre del 2009 i, com cada any, s’ha executat i coordinat des de la Unitat de Caracterització i Control d’Aigües Costaneres, inscrita dins del Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics, de l’Àrea de Gestió del Medi de l’Agència. Les embarcacions han treballat dintre del període del 21 de juny a l’11 de setembre del 2009. En aquest document es presenten, primerament, els principals continguts del Pla de vigilància, la meteorologia i l’estat de la mar de l’estiu del 2009 i els resultats de les tasques diàries de vigilància i seguiment de les platges i aigües litorals. Seguidament, es presenten els resultats de la qualitat de les aigües litorals obtinguts a través de les inspeccions aèries, els resultats de la qualitat de les platges obtinguts a través de les visites d’inspecció a les platges, els resultats de les actuacions de les embarcacions de prevenció i neteja i els resultats del Projecte medusa 2009. Finalment, es presenta un resum dels resultats de la temporada de bany del 2009 i s’annexen les qualificacions atorgades a cadascuna de les platges incloses dintre de la xarxa de vigilància i les quantitats de sòlids flotants recollits a cadascun dels municipis litorals.
3
Índex
1. INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 2. PRESENTACIÓ DE LES ACTIVITATS DUTES A TERME . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
3. METEOROLOGIA, ESTIU 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
3.1. Precipitacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 3.2. Estat de la mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 3.3. Temperatura de l’aigua de bany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
4. CLASSIFICACIÓ DE LA QUALITAT DE LES PLATGES . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
4.1 Qualitat sanitària de l’aigua de bany, Directiva 2006/7/CE . . . . . . . . . . . . . 10 4.2 Qualitat de l’aspecte visual de l’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 4.3 Qualitat de l’aspecte visual de la sorra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
5. CLASSIFICACIÓ DE LA QUALITAT DE LES ZONES DE BANY INTERIOR . . . 17
6. PRESÈNCIA DE MEDUSES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
7. RESULTATS DE LA VIGILÀNCIA AÈRIA DE LES AIGÜES LITORALS . . . . . . 18
8. ACTUACIONS DELS MITJANS TÈCNICS PER A LA MILLORA DE LA
QUALITAT DE LES AIGÜES LITORALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 8.1. Balanç i tipus d’actuacions realitzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 8.2. Resultats de les tasques de recollida de sòlids flotants . . . . . . . . . . . . . . . 23
9. FETS DESTACATS DE LA TEMPORADA DE BANY . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
9.1. Fenòmens naturals més remarcables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 9.2. Episodis de sanejament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 9.3. Arribada d’hidrocarburs a les platges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 9.4. Actuacions de regeneració de platges i obres al litoral . . . . . . . . . . . . . . . . 30 9.5. Rescats a mar de persones i embarcacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
10. RESUM I CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 ANNEX I: Resultats de les qualificacions de les platges, estiu 2009
1 INTRODUCCIÓ L’Agència Catalana de l’Aigua realitza, durant la temporada de bany, el Pla de vigilància de les aigües litorals i les platges, que té per objecte: el seguiment, el control i la informació de la qualitat de les aigües de bany, així com la vigilància de l’estat de les aigües costaneres, i la detecció i actuació en casos de possibles episodis d’afecció al medi marí. El present document conté els resultats obtinguts en la temporada de bany del 2009 i es pot consultar al web de l’ACA i també es lliurarà a tots els ajuntaments dels municipis costaners. PRESENTACIÓ DE LES ACTIVITATS DUTES A TERME En el Pla de vigilància de les aigües litorals i les platges s’integren diferents programes de control a través dels quals s’executen principalment i de forma coordinada les següents activitats: control de la qualitat de les aigües de bany, vigilància i neteja de les aigües litorals, control i seguiment de les proliferacions de fitoplàncton i seguiment de la presència de meduses a les platges. Els programes involucrats dintre del Pla de vigilància són els següents: Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges
Període d’execució 2009: 1 de juny a 25 de setembre. Activitat principal: control de la qualitat de les aigües de bany. Mitjans humans: 17 inspectors de platges. Xarxa de control: 245 punts de control a 215 platges al llarg de tota la costa. I 12 punts de control de zones de bany continentals. Centre analític i assessor científic: Laboratori de la Unitat de Microbiologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, per al control analític de les aigües de bany.
Setmanalment, s'han analitzat els indicadors microbiològics de la Directiva 2006/7/CE, que corresponen a Escherichia coli i Enterococs intestinals, i, en cas d’afeccions o d’episodis de curta durada, s’han fet controls analítics de caràcter complementari. L’estiu de 2009 s’han analitzat un total de 4.901 mostres d’aigua de mar de les quals 216 s’han analitzat en concepte de controls analítics complementaris. S’han realitzat també visites d'inspecció a totes les platges, amb una freqüència mitjana d’inspecció de 4 visites a la setmana a tots els punts de control. En aquestes inspeccions s'avalua l'estat de l'aigua i l'aspecte la sorra, i es controlen les sortides d'aigua dolça a mar com a potencials fonts de contaminació de les platges. L’estiu de 2009 s’ha fet una mitjana de 65 inspeccions per punt de control, quantitat que suposa un total de 15.809 inspeccions per temporada.
4
Inspeccions visuals Control analític setmanal Laboratori únic
2
Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals
Període d’execució 2009: 83 dies consecutius sense interrupcions, des del 22 de juny fins al 12 de setembre.
Activitat principal: vigilància i neteja, de les aigües litorals. Mitjans tècnics: 1 avioneta (3 pilots i 4 observadors) i 44 embarcacions de prevenció i
neteja (63 tripulants). Àmbit d’actuació: tota la costa catalana. Empreses de serveis: Infinit Air, S.L. (avioneta), Fomento de Construcciones y
Contratas, S.A. (33 embarcacions de platges) i Ecolmare Ibérica, S.A. (11 embarcacions de litoral).
L’estiu de 2009, s’ha inspeccionat diàriament, des de l'aire, l'estat de les aigües costaneres i un dispositiu d'embarcacions de neteja ha efectuat tasques de recollida de residus flotants i altres actuacions de prevenció i millora. El treball coordinat de la vigilància aèria i de les embarcacions té com a objectiu principal detectar possibles afeccions de la qualitat de les aigües, tant d'origen humà com natural, i fer les actuacions adequades en cada cas per prevenir danys a les persones i a l'ecosistema marí litoral.
Inspecció aèria Prevenció i millora Coordinació de les actuacions
Pla de vigilància de fitoplàncton nociu i tòxic Període d’execució 2009: tot l’any. Activitat principal: control i seguiment de les proliferacions de fitoplàncton. Àmbit d’actuació: tota la costa catalana. Centre analític i assessor científic: Grup de Processos Litorals i Fitoplàncton tòxic del
Departament de Biologia Marina i Oceanografia (Institut de Ciències del Mar-CSIC). Durant la temporada de bany es fa un seguiment continuat a tota la costa catalana per detectar la possible aparició de proliferacions d’algunes espècies de fitoplàncton (microalgues que viuen a les aigües marines i continentals) que poden posar en perill la salut i benestar de les persones i afectar els ecosistemes marins. Les proliferacions de fitoplàncton són un fenomen natural i poden ser freqüents en algunes platges a l'estiu. En la majoria dels casos, només formen taques acolorides a l'aigua i no suposen cap risc per als banyistes. En cas de detecció d’alguna espècie tòxica, es disposa d'un protocol d'actuació per advertir i informar la població.
Detecció de proliferacions de
fitoplàncton a les zones de bany Microalgues planctòniques Control preventiu de proliferacions
en aigües portuàries
5
Programa de vigilància i estudi de la presència de meduses al litoral Període d’execució 2009: tot l’any. Activitat principal: seguiment de la presència de meduses a les platges. Àmbit d’actuació: tota la costa catalana. Centre analític i assessor científic: Grup de Plàncton Gelatinós del Departament de
Biologia Marina i Oceanografia (Institut de Ciències del Mar -CSIC). Durant la temporada de bany, els inspectors de platges, les embarcacions de prevenció i neteja i l'avió registren diàriament totes les observacions de meduses, a les platges i aigües litorals. Les dades d’observació es publiquen diàriament al web de l’ACA per donar informació continuada sobre aquest fenomen tant imprevisible i que pot afectar als usuaris de les platges. Simultàniament al registre d’observacions durant els mesos d’estiu, es realitzen també durant tot l’any, tasques de vigilància en alguns sectors de la costa i treballs de recerca científica per conèixer millor l’estat de les poblacions de meduses a la costa catalana i els cicles biològics de les espècies més freqüents.
Observació de meduses a les zones de bany Estudi dels cicles biològics
Informació pública Els resultats de les actuacions del Pla de vigilància es publiquen setmanalment (tots els divendres), durant els mesos d’estiu, al web de l’ACA, on es presenten: 1) els resultats dels controls microbiològics de les aigües de bany; 2) la classificació de la qualitat de les platges (Directiva 2006/7/CE); 3) els resultats de la neteja i recollida de sòlids flotants a les aigües litorals; i 4) el Butlletí informatiu setmanal que conté una àmplia i completa informació sobre l’estat de les aigües litorals i les platges. Per altra banda, es publiquen diàriament, també al web de l’ACA, els resultats de l’observació de meduses a les platges i a les aigües litorals. Setmanalment, es fa una tramesa específica per a cadascun dels ajuntaments litorals sobre els resultats de la qualitat de les aigües de bany de cadascuna de les seves platges. El nombre de trameses efectuades al 2009, als ajuntaments, ha estat de 6.075 trameses.
6
METEOROLOGIA, ESTIU 2009
3.1. Precipitacions
L’estiu del 2009 s’ha caracteritzat per ser càlid i sec, amb poques precipitacions i altes temperatures. Les pluges registrades han estat globalment de poca intensitat, a excepció d’algun xàfec local d’intensitat moderada que ha afectat sobretot el litoral nord i central. Les pluges més intenses i generalitzades de l’estiu han tingut lloc a les acaballes de la temporada de bany, entre el 13 i el 20 de setembre, a diferència de l’estiu de 2008, en què va ploure sobretot al juny. A banda dels episodis de precipitació més generalitzats del mes de setembre, hi han hagut altres episodis de pluges el dia 5-6 de juny, el 19-20 de juny, el 8-9 de juliol, el 9 d’agost i el 25 d’agost. Figura 1 Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu de 2009 i de percentatge d’aquesta precipitació respecte la mitjana climàtica
Precipitació acumulada Estiu 2009
% precipitació acumulada respecte a la mitjana climàtica
3.2. Estat de la mar
3
L’estat de la mar ha estat majoritàriament arrissada. Els mesos de juliol i setembre han estat els que han tingut l’aigua més remoguda i els mesos de juny i agost han estat els més calmats.
7
L’estat de la mar més calmada s’ha donat durant l’agost, amb un 85% de les inspeccions en les que es registra mar plana o arrissada, i un 15%, la mar remoguda (mar de fons, marejol o maror). Els temporals de mar més intensos han tingut lloc el dia 6 de juny, el 15-16 de juny, el 14-15 de juliol i, finalment, el 5 i el 15 de setembre. Figura 2 Estat de la mar per mes
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
juny juliol agost setembre
Maror
Marejol
Mar de Fons
Arrissada
Plana
Pel que fa al vent, l’estiu del 2009 ha estat poc ventós. A excepció d’alguns episodis de tramuntana al nord del cap de Creus, de mestral a les terres de l’Ebre i de llevant a la resta de litoral, els vents han estat en general fluixos i majoritàriament de component sud. Els mesos de juliol i setembre han estat més ventosos que els de juny i agost, en concordança amb l’estat de la mar. Figura 3 Intensitat del vent per mes
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
100%
juny juliol agost setembre
FortModeratFebleInapreciable
8
3.3. Temperatura de l’aigua de bany Les temperatures de l’aigua de bany (obtingudes a la zona de màxima afluència de banyistes) s’han pres diàriament en el transcurs del programa de platges a cadascun dels punts de mostreig localitzats a les platges de Catalunya (245 punts), entre les 10 i les 17 hores. Les temperatures mitjanes s’han calculat en base als 15.765 registres obtinguts al llarg de l’estiu. Figura 4 Temperatures mínimes, mitjanes i màximes per comarca i temporada de bany
Comarca T mínima (ºC) T mitjana (ºC) T màxima (ºC) Alt Empordà 17,5 22,3 26,5 Baix Empordà 16,0 22,8 28,0 Selva 18,0 22,7 26,5 Maresme 18,0 23,7 27,5 Barcelonès 19,0 24,1 27,5 Baix Llobregat 18,0 24,1 29,5 Garraf 18,0 24,6 30,5 Baix Penedès 19,0 24,7 29,0 Tarragonès 19,0 24,7 30,0 Baix Camp 17,0 25,4 30,0 Baix Ebre 18,0 25,6 31,0 Montsià 19,0 26,2 31,0
En el gràfic de la figura 5 es pot observar que la temperatura augmenta progressivament en direcció nord-sud i que les temperatures mitjanes han oscil·lat entre els 22ºC a l’Empordà i els 26 ºC al Montsià. Figura 5 Representació de les temperatures mínimes, mitjanes i màximes per comarca (Període: 27 de maig – 22 de setembre de 2009)
Temperatura de l'aigua de bany
0
5
10
15
20
25
30
35
Alt E
mpo
rdà
Baix
Em
pord
à
Selv
a
Mar
esm
e
Barc
elon
ès
Baix
Llo
breg
at
Gar
raf
Baix
Pen
edès
Tarr
agon
ès
Baix
Cam
p
Baix
Ebr
e
Mon
tsià
ºC
T mínima (ºC)
T mitjana (ºC)
T màxima (ºC)
9
Al juliol i a l’agost la temperatura de l’aigua de bany ha estat més elevada que al juny, i a l’agost s’han registrat les temperatures més elevades de tot l’estiu. Figura 6 Representació de la temperatura mitjana mensual per comarca (Període: 27 de maig – 22 de setembre de 2009)
Temperatura mitjana mensual
15,017,019,021,023,025,027,029,0
Selva
Maresm
e
Baix Llobreg
at
Garraf
Baix Cam
p
Baix Ebre
Comarques
Tem
pera
ture
s (ºC
)
JunyJuliolAgost
10
CLASSIFICACIÓ DE LA QUALITAT DE LES PLATGES
4
4.1 Qualitat sanitària de l’aigua de bany; Directiva 2006/7/CE Durant l’estiu de 2009, s’ha observat una millora de la qualitat microbiològica de les aigües de bany respecte a l’estiu del 2008, propiciada pels fets que les pluges i les avaries de sanejament han estat poc freqüents l’estiu del 2009. Els resultats obtinguts indiquen que el 95,3% de les platges (205) han obtingut una qualificació d’Excel·lent (199 platges al 2008) i al 2009 cap platja ha obtingut la qualitat sanitària Suficient (4 platges al 2008). Les platges que han obtingut la qualificació de Bona, i per tant no s’han qualificat com a Excel·lents, han estat les següents:
- Platja de Sant Pere Pescador: l’extrem més sud rep la influència del Riuet de Sant Pere Pescador.
- Platja del Rec (l’Escala): l’extrem sud rep la influència del Rec del Molí de l’Escala.
- Platja del Parc del Nord-est (Sant Adrià de Besòs): l’extrem nord rep la influència del riu Besòs, principalment en episodis de fortes pluges.
- Platja de l’Arenal (l’Ampolla): l’extrem sud rep la influència de la Bassa de les Olles.
- Platja de la Marquesa (Deltebre), l’extrem sud rep la influència de l’Estany de l’Estela.
- Platja de la Bassa de l’Arena (Deltebre), l’extrem nord rep la influència de l’Estany de l’Estela.
- Platja de Riumar (Deltebre): les aigües de bany d’aquesta platja i també la de la Bassa de l’Arena reben la influència del riu Ebre.
En totes aquestes platges, els cursos d’aigua dolça han incidit en menor o major grau, sobre la qualitat de les aigües de bany.
- Cala Salionç (Tossa de Mar): alteracions puntuals de la qualitat. - Platja dels Pins (Pineda de Mar): alteracions puntuals de la qualitat.
En aquestes dues platges s’han detectat alteracions puntuals de la qualitat sanitària durant l’estiu de 2009, sense poder atribuir aquesta alteració a cap factor o situació ambiental determinada (les alteracions no han estat relacionades ni amb pluges ni amb avaries de sanejament). Cal també destacar que en episodis de fortes pluges, la qualitat sanitària d’algunes platges s’ha vist afectada temporalment per episodis de curta durada (48-72 hores). La platja de l’Escala i la platja del Parc del Nord-est de Sant Adrià de Besòs, han estat, com en anys anteriors, les més afectades com a conseqüència d’episodis de fortes pluges registrats durant l’estiu. Al grau de compliment de la Directiva relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany (Directiva 2006/7/CE) ha estat, com en anys anteriors, del 100%.
Resultats globals de les platges a Catalunya, estiu 2009. Totes les platges són conformes amb la Directiva d’aigües de bany i el percentatge de platges qualificades amb la categoria Excel·lent ha estat superior al 95%. Figura 7 Distribució global de les categories de qualitat sanitària
Any 2009 Qualitat sanitària de l’aigua Platges Proporció
EXCEL·LENT 205 95.3%
BONA 10 4.7%
SUFICIENT - -
INSUFICIENT - -
CONFORMITAT 215 100%
95,3%
4,7%
Excel·lent Bona
11
12
Resultats globals de les platges per demarcacions litorals, estiu 2009. Els resultats de les platges han estat similars a les tres demarcacions litorals de Girona, Barcelona i Tarragona. A totes elles, la proporció entre platges Excel·lents i Bones ha estat molt similar.
Figura 8 Distribució per demarcacions litorals de les diferents categories de qualitat
95%5%
5,6%94,4%
3,8%96,2%Girona
Barcelona
Tarragona
Molt Bona Bona
4.2 Qualitat de l’aspecte visual de l’aigua
La majoria de les platges catalanes ha obtingut una qualificació de l’aspecte visual de l’aigua de Molt Bona o Bona amb un 94% de les platges (201) qualificades amb una d’aquestes dues categories (53% Excel·lents i 41% Bones). Han predominat les aigües netes i transparents al llarg de l’estiu i respecte al 2008, s’ha observat una lleugera millora que podria atribuir-se, principalment, a la bonança meteorològica de l’estiu del 2009, sobretot durant els mesos de juliol i agost. El factor que durant l’estiu del 2009 ha alterat de manera més significativa la qualitat de l’aspecte visual d’algunes platges de les comarques de la Selva i del Maresme, ha estat la regeneració de les platges i més endavant, en aquest informe, es fa una descripció detallada de les problemàtiques detectades al respecte i les platges més afectades. Durant l’estiu del 2009, també s’han detectat canvis de coloració de l’aigua, principalment en algunes platges del litoral gironí, com a conseqüència de les proliferacions de fitoplàncton que de forma habitual i recurrent s’observen durant els mesos de juliol i agost, quan la temperatura de l'aigua és més elevada. Els municipis on s’han observat les proliferacions més extenses i remarcables a línia de costa han estat: Castelló d’Empúries, Torroella de Montgrí, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Pals i Begur, afectats pel mateix fenomen, també en estius anteriors, Alexandrium taylori, dinoflagelada que no suposa cap risc per als banyistes i no és tòxica.
Pel que fa a la terbolesa, algunes platges del delta de l’Ebre han presentat habitualment aigües més tèrboles com a conseqüència de la influència dels diferents canals i del propi riu Ebre. Durant la temporada d’aigües de bany del 2009, la presència de sòlids flotants a l’aigua no ha estat un fenomen generalitzat ni habitual en la majoria de les platges. Principalment s’han observat plàstics, amb una major incidència els dies de mar agitada o després de fortes pluges com és habitual. Per altra banda, tan sols en algunes platges concretes del litoral, la incidència de sòlids ha estat més elevada, com és el cas de cala Tamariua, al Port de la Selva, la platja del Parc del Nord-est, a Sant Adrià a Besòs i les platges de Nova Icària, Barceloneta i Sant Sebastià, a Barcelona. En aquestes platges la qualificació de l’aspecte de l’aigua s’ha valorat de categoria MODERADA. L’arribada d’hidrocarburs (fuel, quitrà, etc.) a les platges, com a conseqüència de diferents vessaments produïts al mar, molt probablement des de vaixells, ha afectat amb caràcter puntual l’aspecte i qualitat de les aigües litorals d’algunes platges i aquesta informació s’amplia en un altre apartat del document.
Resultats globals de les platges a Catalunya, estiu 2009 Figura 9 Distribució global de les categories de qualitat de l’aspecte visual de l’aigua
Any 2009 Qualitat de l’aspecte de
l’aigua Platges Proporció
MOLT BONA 113 52.6%
BONA 88 40.9%
MODERADA 14 6.5%
DEFICIENT - -
DOLENTA - -
TOTAL PLATGES 215 100%
40,9%
6,5%
52,6%
Molt Bona Bona Moderada
Resultats de les platges per demarcacions litorals, estiu 2009. La demarcació amb una major proporció de platges Molt Bones ha estat Girona, seguit de Tarragona. A la demarcació de Barcelona, la proporció majoritària de platges ha obtingut platges de categoria Bona i és la demarcació on s’ha registrat un nombre més elevat de categoria Moderada.
13
14
Figura 10 Distribució per demarcacions litorals de les diferents categories de qualitat
Molt Bona Bona Moderada
Girona 75,9% 22,8% 1,3%Barcelona
12,5% 12,5%
75,0%
Tarragona 62,5%
6,9%
30,6%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Alt Empordà
Baix Empordà
La Selva
Maresme
Barcelonès
Baix Llobregat
Garraf
Baix Penedès
Tarragonès
Baix Camp
Baix Ebre
Montsià
Com
arqu
es li
tora
ls
Percentatge
Molt BoBoModerat
Resultats de platges per comarques litorals, estiu 2009. A la figura 11 es mostra l’aspecte visual de les aigües de bany per comarques. Com es pot observar, les comarques amb proporcions més elevades de platges Molt Bones i Bones han estat les del Tarragonès, el Baix Penedès i el Baix Empordà. La comarca que ha obtingut pitjors qualificacions de l’aspecte visual de l’aigua ha estat el Barcelonès. Figura 11 Distribució per comarques litorals de les diferents categories de qualitat
4.3. Qualitat de l’aspecte visual de la sorra
Les qualificacions globals de la qualitat de l’aspecte de la sorra indiquen que la proporció majoritària de platges ha obtingut la categoria Bona, amb xifres que superen el 77% (166 platges) i, per tant, la sorra de les platges s’ha observat força neta. Aquests resultats són molt similars als de l’estiu del 2008. Com s’observa a la taula de la figura 12, únicament tres platges han obtingut la qualificació Deficient i són: la platja del Sr. Ramon (Santa Cristina d’Aro), la del Serrallo (Sant Jaume d’Enveja) i la del Trabucador (Sant Carles de la Ràpita). La raó ha estat la manca de neteja i l’acumulació de residus. Pel que fa a l’arribada d’hidrocarburs a la sorra de les platges (fuel, quitrà, etc.), s’han detectat alguns episodis que s’expliquen més endavant en un altre apartat d’aquest informe. Resultats globals de les platges a Catalunya, estiu 2009 Figura 12 Distribució global de les categories de qualitat de l’aspecte visual de la sorra
Any 2009 Qualitat de l’aspecte de
la sorra Platges Proporció
MOLT BONA 24 11.2% BONA 166 77.2% MODERADA 22 10.2% DEFICIENT 3 1.4% DOLENTA - - TOTAL PLATGES 215 100%
77,2%
11,2% 1,4% 10,2%
Molt Bona Bona Moderada Deficient
Resultats de les platges per demarcacions litorals, estiu 2009. A les tres demarcacions la proporció majoritària de platges ha estat qualificada de Bones pel que fa a l’aspecte de la sorra, amb una proporció del 77% de mitjana. Gairebé totes les platges qualificades amb la categoria Deficient es troben ubicades al delta de l’Ebre, on alguns ajuntaments no efectuen tasques de neteja amb regularitat.
15
Figura 13 Distribució per demarcacions litorals de les diferents categories de qualitat de l’aspecte visual de la sorra
Tarragona
Girona
Barcelona 1,3%
77,2%
13,9% 7,6%
4,7% 14,1%
81,3%
73,6%
9,7%2,8%13,9% Molt Bona Bona Moderada Deficient
Resultats de les platges per comarques litorals, estiu 2009. Les comarques amb major proporció de platges qualificades amb sorra Molt Bona són les del Baix Camp i Baix Ebre. A les comarques del Garraf i Baix Penedès cap platja ha estat qualificada de Moderada ni Deficient pel que fa a l’aspecte visual de la sorra. Figura 14 Distribució per comarques litorals de les diferents categories de qualitat de l’aspecte visual de la sorra Aspecte visual de la sorra
0% 50% 100%
Alt Empordà
Baix Empordà
La Selva
Maresme
Barcelonès
Baix Llobregat
Garraf
Baix Penedès
Tarragonès
Baix Camp
Baix Ebre
Montsià
Com
arqu
es li
tora
ls
Percentatge
Molt Bo
Bo
Moderat
Deficient
16
17
CLASSIFICACIÓ DE LA QUALITAT DE LES ZONES DE BANY INTERIOR De les 12 zones de bany interior que es controlen a Catalunya (que corresponen a 8 masses d'aigua diferents), el 66,5% (8 zones) han obtingut una classificació de la qualitat sanitària Excel·lent i el 33,5% (les 4 restants) una classificació Bona. Si es comparen aquests resultats amb els obtinguts durant l’estiu del 2008 s’observa que la proporció de zones de bany de qualitat Excel·lent ha augmentat (5 zones al 2008 i 8 al 2009) i cap zona de bany s’ha qualificat de Suficient (l’any 2008 4 zones van ser Suficient). Figura 15 Distribució global de les categories de qualitat sanitària de les zones de bany interior
Figura 16 Distribució de les zones de bany interior amb la categoria de qualitat obtinguda
Any 2009 Qualitat sanitària de l’aigua Zones Proporció
EXCEL·LENT 8 66.5%
BONA 4 33.5%
SUFICIENT - -
INSUFICIENT - -
CONFORMITAT 12 100%
5
67%
33%
Excel·lent Bona
Emb. de Boadella
Emb. de Siurana
Riu Segre Emb. de St. Ponç
Estany de Banyoles 1
Estany de Banyoles 2
Emb. de Sau 1
Emb. de Sau 2
Emb. de la Baells
Emb. St Antoni 1
Emb. St Antoni 3
Emb. St Antoni 2
18
PRESÈNCIA DE MEDUSES
6
Durant l’estiu del 2009, la freqüència d’observació de meduses a les platges i a les aigües litorals ha estat baixa i similar a la de l’estiu anterior. La freqüència d’observació de meduses a les platges ha estat al voltant del 5% - nombre total d’observacions de meduses en relació al nombre total d’inspeccions efectuades a les platges (15.809) -. Per altra banda, i com és habitual durant l’estiu, les meduses s’han pogut observar a qualsevol indret de la costa i les observacions s’han realitzat de manera similar a les tres demarcacions litorals: Girona, Barcelona i Tarragona. Si es comparen els resultats amb els dos anys anteriors s’observa que al 2009 no hi ha una demarcació més afectada que les altres, si bé a Barcelona ha augmentat la presència de meduses en relació als darrers estius. El fet més singular de l’estiu del 2009 ha estat que el 80% de les observacions de meduses a les platges s’han registrat a l’inici de la temporada de bany (de mitjans de maig a finals de juny); a partir del mes de juliol, i fins a final de la temporada, pràcticament no se n’han observat (veure figura 17). Un altre fet destacat ha estat l’important increment de la freqüència d’observació de dues espècies en concret: Aequorea forskalea i Velella velella (ambdues poc urticants). Aquestes dues espècies també s’havien observat altres estius, tot i que habitualment l’espècie majoritària era Pelagia noctiluca (molt urticant). Aquestes tres espècies, Aequorea forskalea, Velella velella i Pelagia noctiluca han estat les més observades a les platges durant la temporada de bany del 2009. Figura 17 Evolució diària del nombre d’observacions de meduses a les platges de Catalunya, l’estiu del 2009
0
10
20
30
40
50
19-0
5-09
25-0
5-09
31-0
5-09
06-0
6-09
12-0
6-09
18-0
6-09
24-0
6-09
30-0
6-09
06-0
7-09
12-0
7-09
18-0
7-09
24-0
7-09
30-0
7-09
05-0
8-09
11-0
8-09
17-0
8-09
23-0
8-09
29-0
8-09
04-0
9-09
10-0
9-09
16-0
9-09
Nom
bre
d'ob
serv
acio
ns
maig juny juliol agost setembre RESULTATS DE LA VIGILÀNCIA AÈRIA DE LES AIGÜES LITORALS 7
La inspecció aèria diària de les aigües litorals durant l’estiu del 2009 ha posat de manifest que, en general, la freqüència d’observació d’afeccions al llarg del litoral ha estat baixa, amb l’excepció d’alguns trams concrets, molt localitzats. En el còmput global, doncs, en la majoria dels dies d’inspecció (el 98%), l’aspecte visual de les aigües costaneres de Catalunya s’ha valorat com a Molt Bo o Bo, i no s’han observat grans diferències entre les demarcacions litorals de Girona, Barcelona i Tarragona (figura 18).
Figura 18 Valoració global de la qualitat visual de les aigües litorals durant l’estiu del 2009 Els gràfics mostren la proporció de dies en què s’ha observat cadascuna de les tres valoracions visuals (Molt bo, Bo i Moderat)
38% 60%
2%
MOLT BO BO MODERAT
17%
4%
79%
7%
50%43%
58%
1%
41%
Global Catalunya 82 dies inspecció
Girona 78 dies inspecció
Barcelona 82 dies inspecció
Tarragona 79 dies inspecció
El total d’afeccions detectades al llarg de tot el litoral durant la temporada de bany del 2009 ha estat al voltant de 1.230. Aquesta xifra suposa que, de mitjana i en el conjunt de tota la costa, s’han observat diàriament unes 15 afeccions de diversa naturalesa i gravetat. S’han detectat, majoritàriament, afeccions causades per factors o processos naturals, com per exemple la presència d’aigües tèrboles com a conseqüència de les pluges, la presència d’escumes i l’observació de taques a l’aigua atribuïbles a proliferacions de fitoplàncton. Les afeccions atribuïbles a l’acció de l’home, però observades amb una freqüència menor, han estat les taques d’hidrocarburs (principalment de gas-oil), la presència de sòlids antròpics i els abocaments d’aigües residuals com a conseqüència d’avaries puntuals en alguns sistemes de sanejament. Els tipus d’afeccions que més han incidit per la seva freqüència i magnitud en la qualitat de l’aspecte general de les aigües litorals han estat els canvis de color i la pèrdua de transparència provocats per factors naturals (estat del mar, pluges i proliferacions de fitoplàncton). Pel que fa a les afeccions antròpiques, la causa més freqüent ha estat la realimentació de les platges. A la figura 19 s’indiquen els municipis litorals on s’ha observat amb més freqüència les afeccions d’origen humà i d’origen natural.
19
Figura 19 Representació dels trams litorals en els què s’han produït afeccions d’origen humà i natural a les aigües litorals durant l’estiu del 2009
Alt Empordà
Baix Empordà
La Selva
Maresme
Barcelonès
Baix Llobregat
GarrafBaix Penedès
Tarragonès
Baix Camp
Montsià
Baix Ebre
Alt Empordà
Baix Empordà
La Selva
Maresme
Barcelonès
Baix Llobregat
GarrafBaix Penedès
Tarragonès
Baix Camp
Montsià
Baix Ebre
Alt Empordà
Baix Empordà
La Selva
Maresme
Barcelonès
Baix LlobregatGarraf
Baix Penedès
Tarragonès
Baix Camp
Montsià
Baix Ebre Proliferacions de fitoplànctonAigües tèrboles per onatge i/o pluges
Afeccions d’origen humà Decoloracions obresHidrocarburs i olis
Afeccions d’origen natural
El nombre d’afeccions antròpiques ha estat considerablement inferior al d’afeccions naturals (24% i 76%, respectivament) i s’han concentrat majoritàriament al litoral de la demarcació de Barcelona, com a conseqüència de les activitats de realimentació de platges comentades anteriorment. També s’han registrat alguns episodis d’hidrocarburs, sobretot al Maresme i al tram més meridional del litoral de la demarcació de Girona. En relació a les afeccions d’origen natural, al litoral de Girona s’ha observat amb una freqüència més elevada les proliferacions de fitoplàncton, fenomen recurrent durant els mesos d’estiu. Per altra banda, les afeccions per causes meteorològiques s’han concentrat sobretot al tram central i meridional de la costa. La freqüència i tipologia d’afeccions a les tres demarcacions es pot sintetitzar en els punts següents: o Les aigües litorals de Girona s’han caracteritzat per una qualitat MOLT BONA que
s’ha avaluat en gairebé el 80% dels dies d’inspecció aèria. A les aigües costaneres del litoral de Girona, en comparació amb les de la resta del litoral, ha estat molt poc freqüent l’observació d’aigües marronoses o tèrboles com a conseqüència d’obres o de pluges. En canvi, destaca una major freqüència d’observació de proliferacions de fitoplàncton i de taques de gas-oil, afeccions que són molt freqüents a les aigües litorals de Girona.
o A les aigües litorals de Barcelona, s’ha registrat el major nombre d’afeccions al litoral, especialment d’afeccions antròpiques, i al voltant del 50% dels dies d’inspecció la qualitat visual de les aigües s’ha valorat com a MOLT BONA. En comparació amb els litorals de Girona i Tarragona la qualitat ha estat inferior i això ha estat conseqüència sobretot de les obres de regeneració de platges abans esmentades, que han afectat les aigües durant molts dies en aquesta demarcació.
o Les aigües litorals de Tarragona han presentat un perfil similar al de Barcelona pel que fa a qualitat general del seu aspecte des de l’aire. El 58% dels dies inspeccionats, la qualitat ha estat MOLT BONA i la disminució de la qualitat s’ha atribuït a l’observació de sòlids antròpics i sobretot a l’observació de taques d’aigües marronoses en els trams sorrencs com a conseqüència de les onades i la resuspensió dels sediments.
20
A la figura 20 es presenta una visió general de les afeccions observades durant l’estiu que s’han explicat anteriorment. Figura 20 Naturalesa i tipologia de les afeccions observades amb les inspeccions aèries a les aigües litorals
Origen natural
76%
Origen humà24%
0
100
200
300
400
500
600
Girona Barcelona TarragonaN
º d'o
bser
vaci
ons
Origen humà Origen natural
0
200
400
600
800
1000
Giro
na
Bar
celo
na
Tarr
agon
a
TOTA
L
Nº d
'obs
erva
cion
s
SanejamentSòlidsHidrocarbursDecoloracions obres
0
200
400
600
800
1000
Giro
na
Bar
celo
na
Tarr
agon
a
TOTA
L
Nº d
'obs
erva
cion
s
Restes vegetals terra i marFitoplànctonEscumesDecoloracions
AFECCIONS D’ORIGEN HUMÀ AFECCIONS D’ORIGEN NATURAL
ACTUACIONS DELS MITJANS TÈCNICS PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES LITORALS
8
El treball coordinat de l’avioneta i les 44 embarcacions de l’ACA permet efectuar la vigilància de l’estat de la qualitat de les aigües litorals i també, quan es detecten afeccions, realitzar actuacions per a la prevenció d’episodis de contaminació i per a la millora de la qualitat de les aigües mijançant la recollida de sòlids flotants, la neteja d’hidrocarburs, la dispersió de taques, etc.
21
8.1. Balanç i tipus d’actuacions realitzades L’estiu del 2009, els mitjans tècnics de l’ACA han efectuat un total de 268 actuacions per donar resposta a afeccions detectades a les aigües litorals. La major part de les afeccions (91%) s’ha pogut localitzar gràcies a les tasques de vigilància que efectuen diàriament l’avioneta i les embarcacions. Figura 21 Origen de la informació de les afeccions detectades a les aigües litorals
30%
1%3%
61%
1%4%
Embarcacions de l'ACAMitjà aeri de l'ACA Inspectors de platges de l'ACATècnics dels ajuntamentsServeis de salvament i socorrismeAltres
La majoria de les actuacions dels mitjans tècnics (67%) han estat dirigides a controlar i/o reduir les afeccions de la qualitat de les aigües originades per l’activitat humana: principalment s’han retirat de l’aigua acumulacions de sòlids antròpics i s’han dispersat taques de combustible d’embarcacions (figura 22). El 33% restant de les actuacions s’han dirigit a la millora de les aigües afectades per fenòmens naturals: principalment s’han netejat taques d’escumes i mucílags i s’han recollit acumulacions de restes vegetals procedents de terra. El nombre d’actuacions efectuades al litoral de Barcelona (101) i Tarragona (95) ha estat molt similar i al de Girona ha estat inferior (75). A les tres demarcacions litorals, la proporció majoritària de les actuacions s’ha fet per resoldre afeccions originades per l’activitat humana (figura 22). Figura 22 Nombre i tipus d’actuacions en les que han intervingut l’avioneta i les embarcacions, l’estiu de 2009
22
8%21%
10%
35%
3%
2% 6%
12%
3%
3%
3%4%
1%1%
14%
18%
17%
39% 3%4%
2% 1%
4%59%1%
1%5%
11%
9%
Girona (72 actuac )
Barcelona(101 actuac.)
Tarragona (95 actuac )
18%3%
8%
12%
4%6%
0,4%
39%
5%
3%2%Sòlids antròpicsTaques de gasoil i d'olis de motorsTaques de petroli i quitràAvaries sistemes de sanejamentPeixos mortsDecoloracions i escumesTroncs Restes de vegetals terrestresRestes de vegetals marinsProliferacions de fitoplànctonAltres
Global Catalunya(268 actuacions)
Control i/o neteja - retirada de:
8.2. Resultats de les tasques de recollida de sòlids flotants Quantitat global de sòlids recollits. L’estiu del 2009, del 22 de juny al 12 de setembre, les 44 embarcacions (11 de litoral i 33 de platges) han recollit un total de 472,2 m3 de sòlids flotants a les aigües litorals de Catalunya, quantitat que correspon, en pes, a unes 43 tones. De mitjana, el conjunt de les embarcacions ha recollit diàriament 5,7 m3 (uns 500 kg) de sòlids flotants en el conjunt del litoral català (figura 23). Figura 23 Evolució setmanal de les quantitats de sòlids recollits l’estiu de 2009
Global Catalunya (472,2 m3) Sòlids Antròpics Sòlids Naturals
010203040506070
Set. 1:
22 a
28 de j
uny
Set. 2:
29 ju
ny a 5 j
uliol
Set. 3:
6 a 1
2 julio
l
Set. 4:
13 a
19 ju
liol
Set. 5:
20 a
26 ju
liol
Set. 6:
27 ju
liol a
2 ag
ost
Set. 7:
3 a 9
agost
Set. 8:
10 a
16 ag
ost
Set. 9:
17 a
23 ag
ost
Set. 10
: 24 a
30 ag
ost
Set.11
: 31 a
gost a 6
setem.
Set.12
: 12:
7 a 12
setem.
Volu
m (m
3 )
3Mitjana per setmana: 39 m Tipus de sòlids recollits. El 2009, un 71% del volum total de sòlids recollits correspon a residus originats per l’activitat humana (sòlids antròpics): principalment residus de plàstics i, amb menys quantitat, fustes i altres materials com alumini, vidre, etc. El 29% del total recollit correspon a restes d’origen natural, principalment restes de vegetals terrestres i marins (figura 29). Aquest repartiment de tipus de residus recollits és molt similar al de la temporada de bany del 2008 i únicament destaca la major de plàstics recollits (33% al 2008 i 41% al 2009). Sòlids flotants - Estiu 2009 Quantitat recollida
Tipologies
m3 % Plàstics
194,1 41,1
Fustes antròpiques
72,0 15,3 Altres sòlids antròpics
70,0 14,8
Olis i greixos 0,4 0,1 Restes de vegetals terrestres 62,4 13,2 Matèria orgànica (escumes i animals) 17,0 3,6 Restes de vegetals marins 56,2 11,9 Total sòlids antròpics
336,6 71,3
Total sòlids naturals 135,6 28,7
Quantitat total (m3)
23
472,2
Figura 24 Composició tipològica dels sòlids flotants recollits a les aigües litorals, l’estiu del 2009
Naturals29%
Antròpics71%
41%
15%
15%
13%
4%
12%
0,1%
PlàsticsFustes antròpiquesAltres antròpicsOlis i greixosRestes de vegetals terraMatèria orgànicaRestes de vegetals marins
Global Catalunya (472,2 m3) Distribució dels sòlids al llarg de la costa. Aproximadament el 50% (246m3) dels sòlids s’han recollit a la demarcació litoral de Tarragona, on també s’han recollit les majors quantitats de sòlids antròpics i naturals (45% i 69% del total d’antròpics i naturals respectivament, recollits a Catalunya). Per a la correcta interpretació d’aquests resultats, s’ha de tenir en compte que a la demarcació de Tarragona es concentra més del 40% de la longitud total de la costa catalana i, per això, el nombre d’embarcacions destinades a aquesta demarcació és superior (15 a Girona, 13 a Barcelona i 16 a Tarragona). Si es ponderen les quantitats de sòlids recollits a cada demarcació, en funció de la longitud de costa, resulta que al litoral de Barcelona s’ha recollit una quantitat superior que al de Tarragona. Per altra banda, el patró de distribució de sòlids al llarg de la costa ha estat similar al registrat els darrers estius i, per tant, no s’han observat diferències significatives. Com en altres estius, a les tres demarcacions litorals s’ha recollit una major proporció de sòlids antròpics que naturals, i són els plàstics el material predominant a totes elles. La proporció d’antròpics ha estat de fins a un 84% a Girona, un 80% a Barcelona i un 62% a Tarragona (figures 25 i 26). A Tarragona, la proporció d’antròpics és menor ja que la recollida de restes de vegetals marins és molt elevada a les comarques del Baix Camp, del Baix Ebre i, especialment, del Montsià. Només en aquestes tres comarques tarragonines i en el Barcelonès (on les restes de vegetals terrestres suposen més del 30% del volum) la recollida de restes naturals ha estat relativament elevada. A la resta de comarques litorals, el volum de sòlids antròpics ha superat el 80% de la quantitat total recollida, com es pot veure a la figura 27. Figura 25 Quantitats de sòlids flotants recollits per demarcació litoral, l’estiu de 2009 Sòlids antròpics Restes naturals
Quantitat recollida en relació a la longitud de costa
0
50
100
150
200
250
300
GIRONA BARCELONA TARRAGONA
Qua
ntita
t rec
ollid
a (m
)
3
Sòlids antròpics Restes naturals
0,00,20,40,60,81,01,2
GIRONA BARCELONA TARRAGONA
Qua
ntita
t rec
ollid
a (m
3 /km
de
cost
a)
24
Figura 26 Tipus de sòlids flotants recollits per demarcació litoral, l’estiu del 2009
0
20
40
60
80
100
Sòlids antròpics Restes naturals
Qua
ntita
t rec
ollid
a (m
3 )
0
20
40
60
80
100
Sòlids antròpics Restes naturals
Qua
ntita
t rec
ollid
a (m
3 ) Total Girona: 94 m3
Total Barcelona: 132 m3
Total Tarragona: 246 m30
20
40
60
80
100
Sòlids antròpics Restes naturals
Qua
ntita
t rec
ollid
a (m
3 )
PlàsticsFustes antrop.Altres antròpics
Restes vegetals terraMatèria orgànicaRestes vegetals marins
Girona
Barcelona
Tarragona
Quantitats i tipus de sòlids flotants recollits a les tres demarcacions litorals l’estiu del 2009. S’indica també el nombre d’embarcacions i la proporció de longitud de costa GIRONA BARCELONA TARRAGONA TOTAL Nombre embarcacions 15 13 16 44 Proporció longitud litoral (%) 38 20 42 100
Tipologia i volum dels sòlids recollits GIRONA BARCELONA TARRAGONA TOTAL
Plàstics (m3) 39,2 60,9 94,1 194,1 Fustes antròpiques (m3) 20,1 23,3 28,6 72,0 Altres sòlids antròpics (m3) 19,8 20,0 30,2 70,0 Olis i greixos (m3) 0,1 0,3 0,1 0,4 Restes de vegetals terra (m3) 10,5 25,0 26,8 62,4 Matèria orgànica (m3) 2,7 1,9 12,4 17,0 Restes de vegetals marins (m3) 1,8 0,7 53,7 56,2
Total sòlids antròpics (m3) 79,1 104,5 153,0 336,6 Total restes naturals (m3) 15,0 27,6 93,0 135,6 Quantitat total (m3) 94,1 132,1 245,9 472,2
25
Figura 27 Quantitat i composició tipològica dels sòlids flotants recollits per comarca litoral, l’estiu del 2009
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Alt Empordà
Baix Empordà
Selva
Maresme
Barcelonès
Baix Llobregat
Garraf
Baix Penedès
Tarragonès
Baix Camp
Baix Ebre
Montsià
Repartiment percentual (%)
PlàsticsFustes antròp.Altres antròpicsRestes vegetals terraRestes vegetals marinsMatèria orgànica
Comparació dels resultats del 2009 amb els del 2008 i temporades de bany anteriors. La comparació de les quantitats de sòlids flotants recollits entre els diferents anys es fa sempre en relació a les hores treballades per les embarcacions, atès que d’un estiu a l’altre hi poden haver variacions en els calendaris i nombre de jornades laborals. La comparació dels resultats del 2009 segons aquest criteri posa de manifest que la quantitat total de sòlids recollits (en relació a les hores treballades) ha estat un 26% inferior a la quantitat recollida l’estiu del 2008 i un 47% inferior a la mitjana del període 2002-2008 (figura 28). Respecte al 2008, la reducció de sòlids flotants recollits ha estat d’un 25% a la demarcació de Girona, d’un 13% a la de Barcelona i d’un 46% a la de Tarragona. I en relació a la mitjana del període 2002-2008, el volum recollit l’estiu del 2009 s’ha reduït un 44%, un 54% i un 47%, a Girona, Barcelona i Tarragona, respectivament. En comparació amb l’estiu del 2008, s’han recollit quantitats inferiors de tots el tipus de sòlids però, especialment, dels que tenen un origen natural (restes de vegetals, escumes i restes orgàniques), dels quals, en conjunt, s’ha recollit un 36% menys de volum. En canvi, només s’ha reduït en un 11% el volum de sòlids d’origen humà i d’aquests, el volum de plàstics només en un 1%. Aquests resultats indiquen que probablement els factors meteorològics poden explicar en gran part el menor volum de sòlids recollits. L’estiu del 2009, hi ha hagut una baixa incidència d’episodis de pluges fortes, que és el principal factor d’introducció de sòlids a mar.
SÒLIDS FLOTANTS RECOLLITS Estiu 2009
Estiu 2008
Mitjana 2002-2008
Quantitat total (m3) 472,2
622,4 906,1
Sòlids antròpics (m3) 336,6 379,5 529,6
Sòlids naturals (m3) 135,6
242,9 376,5
26
Figura 28 Evolució de la quantitat total de sòlids flotants recollits al litoral de Catalunya
0
200
400
600
800
1000
1200
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Qua
ntita
t rec
ollid
a (m
3 )
Antròpics Naturals
Mitjana 2002-2008: 906,2 m3
27
FETS DESTACATS DE LA TEMPORADA DE BANY
9
9.1 Fenòmens naturals més remarcables Durant l’estiu del 2009 s’han observat en algunes platges catalanes acumulacions poc habituals d’uns organismes que són urticants, anomenats hidrozous. També s’han vist ctenòfors (organismes no urticants) en densitats més elevades del que ha estat habitual en altres estius. Hidrozous Alguns dies dels mesos de juliol, agost i setembre s’han observat hidrozous en algunes platges dels municipis de Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Badalona, Cunit i El Vendrell. Els hidrozous són animals amb aparença d’algues que pertanyen al mateix grup que les meduses (cnidaris) i, per tant, disposen també de cèl·lules urticants, que en contacte amb la pell poden produir pruïja i reaccions en forma d’erupcions. Aquests organismes viuen fixos sobre els fons rocallosos, però es poden desprendre a causa de l’onatge i ser arrossegats pels corrents fins a la costa, on es poden acumular a primera línia de mar, tant a la sorra com a l’aigua. També poden trobar-se agregacions flotant a l’aigua.
Platja del Farell (Sant Pol de Mar), 21/09/2009
Ctenòfors Els ctenòfors són animals semblants a les meduses, d’aspecte gelatinós, però que a diferència d’aquestes, no tenen cèl·lules urticants i, per tant, no piquen. Al litoral de Tarragona, concretament a l’Ametlla de Mar, es va observar un gran nombre de ctenòfors a les platges, concretament de l’espècie Mnemiopsis leidyi, durant la segona quinzena d’agost. Aquesta és una espècie invasora procedent de les costes atlàntiques d’Amèrica i que aquest estiu s’ha observat a la costa catalana per primer cop. Com s’ha dit anteriorment, la presència de ctènofors a les platges catalanes no és un fet inusual però sí que ho és l’aparició d’aquesta espècie concreta, que té una gran capacitat reproductora, i que podria tenir importants conseqüències ambientals en competir per l’aliment amb altres organismes, especialment amb les meduses.
Platja Xelin (l’Ametlla de Mar), 23-08-09 9.2 Episodis de sanejament Durant l’estiu del 2009 s’han produït molt poques avaries en els sistemes de sanejament litorals. Només en alguns casos aquests vessaments d’aigües residuals han comportat l’alteració de la qualitat sanitària de l’aigua de bany. Quan això ha passat s’ha restringit el bany i s’han fet controls analítics extraordinaris fins a la restitució de la qualitat de l’aigua. La majoria d’avaries detectades s’han resolt en poc temps (d’unes hores a pocs dies), i a continuació destaquem les més significatives: Fuites en el col·lector transversal del sistema de sanejament de Sant Pol de Mar Durant l’estiu del 2009 (concretament entre el 22 de maig i l’1 de juny i, posteriorment, el 10 d’agost), es va detectar un abocament a mar produït per unes fuites d’aigües residuals des del col·lector transversal del sistema de sanejament en baixa a la platja de les Escaletes, a Sant Pol de Mar. Aquestes fuites s’observaren també durant la segona quinzena de setembre de l’estiu del 2008 i durant la primera quinzena de març del 2009. La reparació definitiva del col·lector transversal, prevista de fer abans de l’inici de la temporada de bany del 2009 no va poder iniciar-se fins al 24 d’agost del 2009. Durant l’abocament (de molt poc cabal) es van practicar mesures pal·liatives (recobrint l’abocament d’aigües residuals amb sorres) per evitar que s’afectessin les aigües de bany. Les obres de remodelació es van allargar fins a la fi de la temporada de bany. Mentre van durar les obres, el tram de platja afectat es va acordonar i es va instal·lar un rètol informatiu de platja tancada.
28
Abocament d’aigües residuals al municipi de Sitges A la platja de les Anquines de Sitges, es va detectar un abocament d’aigües residuals a mar entre el 18 i el 27 d’agost del 2009, que segons l’Ajuntament era provocat per unes connexions il·legals a la sortida d’aigües pluvials. Es van realitzar les actuacions oportunes de prevenció, control i informació fins que es va resoldre l’abocament. Abocament d’aigües residuals al municipi del Perelló Entre el 31 de juliol i el 2 d’agost es van abocar aigües residuals a mar a cala Buena, des d’una canonada procedent de l’estació de bombament de la urbanització adjacent a la platja. No es van acabar de conèixer les causes però tot apunta a que aquest tram del sistema de sanejament no està gestionat per l’Ajuntament, sinó per una promotora urbanística. Altres abocaments També s’han produït altres abocaments de curta durada (poques hores) per fallides del sanejament a la platja del Golfet, a Palafrugell (el 7 de setembre), a la platja d’Arenys de Mar (el 30 de juny), a Mataró (el 3 de juliol) i a Vilassar de Mar (el 12 de juny), com a conseqüència d’embussos i fallides elèctriques dels sistemes de sanejament. En tots els casos les avaries es van solucionar el mateix dia. Emissaris Es van produir fuites a l’emissari de Teià, al Masnou (a uns 450 metres de la costa) al llarg de tot l’estiu. Els resultats dels controls analítics realitzats als punts de mostreig més propers a la línia de costa van indicar que la qualitat sanitària de les aigües de bany no es va veure alterada. La reparació de l’emissari va finalitzar el 2 d’octubre. 9.3 Arribada d’hidrocarburs a les platges Durant l’estiu del 2009 s’han produït alguns episodis d’arribada d’hidrocarburs (fuel, quitrà, etc.) a les platges i zones de bany que han afectat tant la qualitat de les aigües litorals com la de la sorra. En cap cas s’ha pogut determinar l’origen dels vessaments, i depenent del grau d’afectació provocat en cada episodi, els serveis de salvament i socorrisme han hissat les banderes grogues o vermelles a les platges més afectades. Durant aquests episodis, els mitjans de l’ACA (embarcacions, avioneta i inspectors) han efectuat actuacions de vigilància, neteja i informació. L’episodi més important, pel que fa al nombre de platges afectades, va tenir lloc a principis de setembre i les platges on la presència d’hidrocarburs va ser més abundant van ser les de Mataró i Palafrugell. Respecte a l’estiu del 2008, en que hi hagueren 3 incidents d’aquesta naturalesa, ha augmentat el nombre d’episodis i l’abast territorial de la seva afecció a línia de costa. Els incidents més destacats es descriuen a continuació: Tarragonès - Baix Penedès, 27- 29 de juny El dissabte 27 de juny va aparèixer una taca d’hidrocarbur d’uns 800 m2 a 9 km de distància de la costa, a l’alçada del port de Tarragona. Les embarcacions de neteja de l’ACA i de Salvament Marítim es van desplaçar a la zona afectada per retirar el màxim possible de combustible de l’aigua. No obstant això, dos dies després, les restes d’hidrocarburs que no es va poder recollir van acabar arribant a les platges del Baix Penedès i del Tarragonès. Els municipis més afectats van ser els de Calafell i el Vendrell. Es va activar el Pla especial d’emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT).
29
Tram litoral Torroella de Montgrí – Palafrugell, 1-2 de setembre El dia 1 de setembre va arribar quitrà a les platges de Palafrugell. El dia 2 es va estendre l’arribada de quitrà cap al nord, fins a les platges de l’Estartit. La platja de Llafranc de Palafrugell, va ser la més afectada amb franges de fins a mig metre d’amplada, i taques que feien 2 cm. de diàmetre. Tram litoral Caldes d’Estrac- Badalona, 2 i 3 de setembre Arribada de quitrà a la sorra a diverses platges del Maresme sud, entre Caldes d'Estrac i Badalona, els dies 2 i 3 de setembre. Les platges més afectades van ser les de Mataró, amb franges que ocupaven fins a mig metre d’amplada. Es va activar el CAMCAT. Altres episodis Altres episodis d’arribada de quitrà a les platges, de menys durada i extensió, van tenir lloc a les platges de Salou i Cambrils, el 13 de juny, i a les platges de Vila-seca, el 25 de juny. 9.4 Actuacions de regeneració de platges i obres al litoral Al llarg de tot l’estiu s’han dut a terme treballs de realimentació o regeneració de sorres a força platges, per pal·liar les conseqüències dels greus temporals que tingueren lloc a finals de desembre del 2008 i que deixaren un gran nombre de platges en molt males condicions. A diferència d’anys anteriors, aquests treballs han estat en alguns casos de gran envergadura i durada en el temps, i han afectat molt significativament la qualitat visual de les platges, tant pel que fa a l’aspecte de l’aigua com a l’aspecte de la sorra. A més a més, s’ha vist afectat l’accés a algunes platges i alguns trams s’han hagut de tancar al públic. La majoria del les actuacions de realimentació de platges s’han realitzat mitjançant el dragatge dels fons sorrencs marins i això ha determinat l’alteració de la qualitat de les aigües litorals que s’ha manifestat visualment per una marcada terbolesa i coloracions marronoses. Els municipis més afectats per aquestes actuacions han estat Blanes, Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, el Masnou i Barcelona ciutat. En el cas de Blanes, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i el Masnou, les obres s’han allargat fins al final de la campanya. S’han pres mesures de cara a l’estiu del 2010 per a què aquestes actuacions no es realitzin durant la temporada de bany i així evitar l’afecció de les platges.
30
Figura 29 Distribució dels municipis on s’han efectuat obres de regeneració
Alt Empordà
Baix Empordà
La Selva
Maresme
Barcelonès
Baix LlobregatGarraf
Baix Penedès
Tarragonès
Baix Camp
Montsià
Afecció local però reiterada
Afecció extensa i reiterada
Afecció local
Baix Ebre
Tossa de MarBlanes
Arenys de MarCabrera de Mar
Vilassar de MarPremià de Mar
El MasnouBarcelona
Alt Empordà
Baix Empordà
La Selva
Maresme
Barcelonès
Baix LlobregatGarraf
Baix Penedès
Tarragonès
Baix Camp
Montsià
Afecció local però reiterada
Afecció extensa i reiterada
Afecció local
Afecció local però reiterada
Afecció extensa i reiterada
Afecció local
Baix Ebre
Tossa de MarBlanes
Arenys de MarCabrera de Mar
Vilassar de MarPremià de Mar
El MasnouBarcelona
9.5 Rescats a mar de persones i embarcacions
Tot i que aquesta no és una de les tasques encomanades a l'Agència Catalana de l'Aigua, si és cert que en compliment a la normativa d'assistència i auxili marítim, en el decurs de les funcions pròpies de control i vigilància que ha efectuat l'Agència, s'han dut a terme accions de rescat de banyistes i embarcacions que en determinats moments han requerit ajuda a les embarcacions i mitjans usats per l'Agència. En total s'han efectuat 21 actuacions de rescat a mar, en les que s’hi ha vist afectades un total de 63 persones. Figura 30 Distribució dels rescats a mar efectuats per les embarcacions de prevenció i neteja
Alt Empordà
Baix Empordà
La Selva
Maresme
Barcelonès
Baix LlobregatGarraf
Baix Penedès
Tarragonès
Baix Camp
Cambrils (2 rescats)
Sant Carles de la Ràpita
Calella (2 rescats)Arenys de Mar (3 rescats)
BadalonaBarcelona
El MasnouSant Vicenç de Montalt
Sitges
Blanes
L’Ametlla de Mar
Alt Empordà
Baix Empordà
La Selva
Maresme
Barcelonès
Baix LlobregatGarraf
Baix Penedès
Tarragonès
Baix Camp
Cambrils (2 rescats)
Sant Carles de la Ràpita
Calella (2 rescats)Arenys de Mar (3 rescats)
BadalonaBarcelona
El MasnouSant Vicenç de Montalt
Sitges
Blanes
L’Ametlla de MarEmbarcacions a motor: 16 rescats Embarcacions sense motor: 3 rescats Submarinistes: 2 rescats
31
32
10 RESUM I CONCLUSSIONS
L’estiu del 2009 s’ha caracteritzat per ser càlid i sec, amb poques precipitacions i altes temperatures. La bonança climatològica i la baixa incidència d’avaries de sanejament han afavorit la qualitat sanitària i visual de les aigües de bany, amb una millor qualificació respecte a l’estiu de 2008. Així, el 95,3% de les platges (205) han obtingut la qualitat sanitària Excel·lent i el 4,7% qualitat sanitària Bona (10). I pel que fa a la qualitat de l’aspecte visual de l’aigua, la majoria de les platges catalanes han obtingut una qualificació de Molt Bona o Bona (el 93,5%, 201 platges) i, per tant, han predominat les aigües netes i transparents al llarg de l’estiu. En canvi, no s’ha observat millora en relació a la qualitat de l’aspecte de la sorra que ha estat similar a la de l’estiu del 2008, la proporció majoritària de platges ha obtingut la categoria Bona, el 77,2% (166 platges). La inspecció aèria ha corroborat que la qualitat de l’aspecte visual de les aigües litorals de Catalunya ha estat MOLT BONA o BONA la gran majoria de dies inspeccionats (el 98% dels dies). A les platges i aigües litorals s’han observat majoritàriament afeccions causades per factors o processos naturals com són la presència d’aigües tèrboles a causa de les pluges o de l’agitació de les onades, la presència d’escumes i les proliferacions de fitoplàncton. Pel que fa a les afeccions determinades per factors humans, el 2009 ha destacat per l‘observació d’extenses i persistents taques d’aigües marronoses generades per diverses obres de realimentació de platges que s’han dut a terme, majoritàriament, a les aigües de la demarcació de Barcelona. Les poques avaries de sanejament que hi han hagut s’han resolt amb rapidesa i amb una gestió correcta per part de les administracions actuants i dels municipis afectats, que sempre han informat i protegit la ciutadania. També s’han gestionat correctament les incidències provocades per vessaments d’hidrocarburs, que han estat més nombroses que a l’estiu del 2008. La freqüència d’observació de meduses a les platges ha estat molt baixa, sobretot durant els mesos de juliol i agost. Les actuacions de les embarcacions per millorar la qualitat de les aigües litorals de Catalunya han estat dirigides principalment a la recollida de sòlids flotants i a la neteja d’hidrocarburs. Tant el nombre de les actuacions (268) com la seva tipologia (majoritàriament recollida de sòlids antròpics i neteja d’hidrocarburs) han estat semblants a altres estius. La recollida de sòlids flotants ha tingut les mateixes característiques que els estius anteriors pel que fa a la tipologia dels sòlids i a la distribució en el territori. S’ha retirat de l’aigua un volum total de 472,2 m3 de sòlids flotants, majoritàriament residus antròpics, 335 m3 (plàstics 41%, fustes manufacturades 15% i altres residus antròpics 15%) i en menor quantitat restes d’origen natural, 137 m3 (13% vegetals terrestres 12% vegetals marins i 4% matèria orgànica).
33
Aproximadament, el 50% dels sòlids flotants s’han recollit a la demarcació de Tarragona, el 28% a la de Barcelona i el 20% a la de Girona. Però si es ponderen les quantitats de sòlids recollits en funció de les respectives longituds de costa (38% a Girona, 20% a Barcelona i 42% a Tarragona), resulta que ha estat al litoral de Barcelona on s’ha recollit proporcionalment més quantitat de sòlids flotants d’origen humà. En comparació a estius anteriors, cal destacar la reducció en les quantitats globals recollides, sobretot pel que fa a la quantitat de restes naturals que s’han retirat. Com a conclusió final, podem dir que la temporada de bany de l’estiu del 2009 ha estat tranquil·la, amb poques incidències i les que hi ha hagut han estat poc importants i de curta durada. Això s’ha traduït en una millora, respecte a l’estiu anterior, de la qualitat sanitària i visual de les zones de bany i de la qualitat de les aigües costaneres en general.
Annex
RESULTATS DE LES QUALIFICACIONS DE LES PLATGES
ESTIU 2009
Temporada de bany 2009 Període: de l’1 de juny al 25 de setembre
Unitat d’Aigües Marines Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics Àrea de Gestió del Medi
34
35
ANNEX. Qualificacions globals de la qualitat de les platges a Catalunya l’estiu de 2009
CATEGORIA DE QUALITAT MUNICIPI PLATJA
SANITÀRIA ASPECTE AIGUA
ASPECTE SORRA
PORTBOU de Portbou Excel·lent Molt Bona Bona
d'en Goixa Excel·lent Molt Bona Bona COLERA
de Garbet Excel·lent Molt Bona Bona
de Grifeu Excel·lent Molt Bona Bona
del Port Excel·lent Bona Bona
de la Farella Excel·lent Molt Bona Bona LLANÇÀ
del Cau del Llop Excel·lent Molt Bona Bona
del Port de la Vall Excel·lent Molt Bona Bona
del Port de la Selva Excel·lent Molt Bona Bona
del Pas Excel·lent Molt Bona Molt Bona EL PORT DE LA SELVA
de Tamariua Excel·lent Moderada Moderada
d'en Ros Excel·lent Molt Bona Bona
Gran de Cadaqués Excel·lent Molt Bona Bona CADAQUÉS
es Llané Gran Excel·lent Molt Bona Bona
Cala Montjoi Excel·lent Molt Bona Bona
de l'Almadrava Excel·lent Molt Bona Bona
Canyelles Petites Excel·lent Molt Bona Bona
dels Palangrers Excel·lent Molt Bona Bona
de la Punta Excel·lent Bona Bona
de Roses Excel·lent Bona Bona
ROSES
de Santa Margarida Excel·lent Molt Bona Molt Bona
de la Rubina Excel·lent Molt Bona Bona
d'Empuriabrava Excel·lent Bona Bona
de la Muga Excel·lent Bona Moderada CASTELLÓ D'EMPÚRIES
de Can Comes Excel·lent Bona Bona
de la Gola Excel·lent Molt Bona Bona SANT PERE PESCADOR
de St. Pere Pescador Bona Molt Bona Bona
del Moll Grec Excel·lent Molt Bona Bona
de les Muscleres Excel·lent Molt Bona Molt Bona
del Rec Bona Bona Bona
la Platja Excel·lent Bona Molt Bona
L'ESCALA
de Riells Excel·lent Bona Bona
cala Montgó Excel·lent Bona Bona TORROELLA DE MONTGRÍ de l'Estartit Excel·lent Molt Bona Bona
36
CATEGORIA DE QUALITAT
MUNICIPI PLATJA SANITÀRIA ASPECTE
AIGUA ASPECTE
SORRA TORROELLA DE MONTGRÍ de la Gola Excel·lent Molt Bona Bona
del Grau Excel·lent Molt Bona Bona PALS
Gran de Pals Excel·lent Molt Bona Bona
del Racó Excel·lent Molt Bona Bona
d'Illa Roja Excel·lent Molt Bona Bona
de sa Riera Excel·lent Bona Bona
de sa Tuna Excel·lent Molt Bona Bona
Fonda Excel·lent Molt Bona Bona
BEGUR
d'Aiguablava Excel·lent Molt Bona Bona
de Tamariu Excel·lent Molt Bona Bona
de Llafranc Excel·lent Molt Bona Bona
del Canadell Excel·lent Molt Bona Bona
de Port Bona Excel·lent Molt Bona Bona
PALAFRUGELL
del Golfet Excel·lent Molt Bona Bona
MONT-RAS del Crit Excel·lent Molt Bona Bona
cala Estreta Excel·lent Molt Bona Bona
de Castell Excel·lent Molt Bona Molt Bona
de la Fosca Excel·lent Molt Bona Bona
cala Margarida Excel·lent Molt Bona Bona
PALAMÓS
Gran de Palamós Excel·lent Molt Bona Molt Bona
d'es Monestrí Excel·lent Molt Bona Molt Bona
de Sant Antoni Excel·lent Molt Bona Molt Bona
de Torre Valentina Excel·lent Molt Bona Molt Bona CALONGE
Cala Cristus-Ses Torretes Excel·lent Molt Bona Bona
cala Rovira Excel·lent Molt Bona Bona
de Platja d'Aro Excel·lent Molt Bona Bona CASTELL-PLATJA D'ARO
de sa Conca Excel·lent Molt Bona Bona
de Sant Pol Excel·lent Bona Bona
de Sant Feliu Excel·lent Bona Bona SANT FELIU DE GUÍXOLS
dels Canyerets Excel·lent Molt Bona Moderada
STA CRISTINA D'ARO del Senyor Ramon Excel·lent Molt Bona Deficient
Cala Salionç Bona Bona Bona
cala Giverola Excel·lent Molt Bona Moderada
de la Mar Menuda Excel·lent Molt Bona Molt Bona
de Tossa Excel·lent Molt Bona Molt Bona
TOSSA DE MAR
d'es Codolar Excel·lent Bona Bona
37
CATEGORIA DE QUALITAT
MUNICIPI PLATJA SANITÀRIA ASPECTE
AIGUA ASPECTE
SORRA TOSSA DE MAR de Llorell Excel·lent Molt Bona Moderada
cala Canyelles Excel·lent Molt Bona Bona
de Lloret Excel·lent Molt Bona Bona
de Fenals Excel·lent Molt Bona Bona
de sa Boadella Excel·lent Molt Bona Bona
LLORET DE MAR
de Santa Cristina Excel·lent Molt Bona Moderada
de Sant Francesc Excel·lent Bona Bona
de Blanes Excel·lent Bona Bona BLANES
de Sabanell Excel·lent Bona Bona
Punta de la Tordera Excel·lent Bona Bona MALGRAT DE MAR
de Malgrat Excel·lent Bona Bona
STA SUSANNA de Santa Susanna Excel·lent Bona Bona
dels Pins Bona Bona Bona
dels Pescadors Excel·lent Bona Bona PINEDA DE MAR
de Poblenou-la Riera Excel·lent Bona Bona
de Gran de Calella Excel·lent Molt Bona Bona
de Garbí Excel·lent Molt Bona Bona CALELLA
de les Roques Excel·lent Bona Bona
de la Platjola i el Morer Excel·lent Molt Bona Bona
de Sant Pol Excel·lent Bona Bona
del Grau Excel·lent Molt Bona Bona
del Farell Excel·lent Bona Bona
ST POL DE MAR
del Molí Excel·lent Bona Bona
de Canet Excel·lent Bona Bona CANET DE MAR de Cavaió Excel·lent Bona Bona
de Cavaió Excel·lent Bona Bona ARENYS DE MAR
d'Arenys Excel·lent Moderada Bona
de la Riera Excel·lent Bona Bona CALDES D'ESTRAC
dels Tres Micos Excel·lent Bona Bona ST VICENÇ DE MONTALT de St. Vicenç de Montalt Excel·lent Bona Moderada
ST ANDREU DE LLAVANERES de S.A. de Llavaneres Excel·lent Bona Bona
de Sant Simó Excel·lent Bona Bona
del Callao Excel·lent Bona Molt Bona
del Varador Excel·lent Bona Bona MATARO
de Ponent Excel·lent Bona Bona
38
CATEGORIA DE QUALITAT
MUNICIPI PLATJA SANITÀRIA ASPECTE
AIGUA ASPECTE SORRA
CABRERA DE MAR de Cabrera Excel·lent Moderada Bona
VILASSAR DE MAR de Vilassar Excel·lent Moderada Moderada
de Llevant Excel·lent Bona Bona PREMIA DE MAR
del Pla de l'Ós Excel·lent Bona Bona
d'Ocata Excel·lent Bona Bona EL MASNOU
del Masnou Excel·lent Moderada Moderada
MONTGAT de Montgat Excel·lent Bona Bona
BADALONA de Badalona Excel·lent Bona Moderada
del Parc del Litoral Excel·lent Bona Bona ST ADRIA DE BESOS
del parc del Nord-est Bona Moderada Moderada
Zona de Banys Forum Excel·lent Bona Bona
de Llevant Excel·lent Bona Bona
de la Nova Mar Bella Excel·lent Bona Bona
de la Mar Bella Excel·lent Bona Bona
del Bogatell Excel·lent Bona Bona
de la Nova Icària Excel·lent Moderada Moderada
de la Barceloneta Excel·lent Moderada Moderada
BARCELONA
de Sant Sebastià Excel·lent Moderada Moderada EL PRAT DE LLOBREGAT del Prat Excel·lent Bona Bona
VILADECANS de Viladecans Excel·lent Bona Moderada
GAVA de Gavà Excel·lent Bona Bona
CASTELLDEFELS de Castelldefels Excel·lent Bona Bona
de les Botigues Excel·lent Bona Bona
del Garraf Bona Bona Bona
d'Aiguadolç Excel·lent Bona Bona
dels Balmins Excel·lent Bona Bona
de Sant Sebastià Excel·lent Bona Bona
de la Ribera Excel·lent Molt Bona Bona
de l'Estanyol Excel·lent Molt Bona Bona
de la Barra Excel·lent Bona Molt Bona
SITGES
de Terramar Excel·lent Bona Bona
del Far de St. Cristòfol Excel·lent Bona Bona
de Ribes-roges Excel·lent Bona Bona
d'Adarró Excel·lent Bona Bona
de Sant Gervasi Excel·lent Molt Bona Molt Bona
VILANOVA I LA GELTRÚ
d'Ibersol Excel·lent Bona Bona
39
CATEGORIA DE QUALITAT MUNICIPI PLATJA
SANITÀRIA ASPECTE AIGUA
ASPECTE SORRA
Llarga Excel·lent Bona Bona CUBELLES
de la Mota de Sant Pere Excel·lent Molt Bona Bona
CUNIT de Cunit Excel·lent Bona Bona
de Segur de Calafell Excel·lent Molt Bona Bona
de l'Estany-Mas Mel Excel·lent Molt Bona Bona CALAFELL
de Calafell Excel·lent Molt Bona Bona
de Sant Salvador Excel·lent Molt Bona Bona
de Coma-ruga Excel·lent Molt Bona Bona EL VENDRELL
del Francàs Excel·lent Molt Bona Bona
de la Costa Daurada Excel·lent Molt Bona Bona
de la Punta del Guineu Excel·lent Molt Bona Bona RODA DE BARA
de Roda de Barà Excel·lent Molt Bona Bona
CREIXELL de Creixell Excel·lent Molt Bona Bona
dels Muntanyans Excel·lent Molt Bona Bona
del Barri Marítim Excel·lent Molt Bona Bona TORREDEMBARRA
de la Paella Excel·lent Molt Bona Bona
ALTAFULLA d'Altafulla Excel·lent Molt Bona Bona
de Tamarit Excel·lent Molt Bona Bona
de la Móra Excel·lent Molt Bona Bona
Llarga Excel·lent Molt Bona Bona
de la Savinosa Excel·lent Molt Bona Bona
de l'Arrabassada Excel·lent Molt Bona Bona
TARRAGONA
del Miracle Excel·lent Molt Bona Bona
de la Pineda Excel·lent Molt Bona Bona VILA-SECA
del Racó Excel·lent Molt Bona Bona
cala Crancs Excel·lent Molt Bona Bona
cala Font Excel·lent Molt Bona Moderada
Llarga Excel·lent Molt Bona Bona
Capellans Excel·lent Molt Bona Bona
de Llevant Excel·lent Molt Bona Bona
SALOU
de Ponent Excel·lent Molt Bona Bona
de Cap de Sant Pere Excel·lent Bona Bona
de Vilafortuny Excel·lent Bona Bona
de l'Esquirol Excel·lent Bona Bona
de Cavet Excel·lent Molt Bona Bona
del Prat d'en Forés Excel·lent Molt Bona Bona
CAMBRILS
Horta de Santa Maria Excel·lent Bona Bona
MUNICIPI PLATJA CATEGORIA DE QUALITAT
40
SANITÀRIA ASPECTE
AIGUA ASPECTE SORRA
de la Llosa Excel·lent Moderada Bona
de l'Ardiaca Excel·lent Bona Bona CAMBRILS
de la Dorada Excel·lent Bona Bona
de la Pixerota Excel·lent Bona Bona
de la Porquerola Excel·lent Bona Molt Bona
de l'Estany Gelat Excel·lent Molt Bona Bona cala Vienesos - Platja dels Espenyals Excel·lent Molt Bona Molt Bona
MONT-ROIG DEL CAMP
Cristall Excel·lent Molt Bona Molt Bona
de la Punta del riu Excel·lent Molt Bona Bona
de l'Arenal Excel·lent Molt Bona Molt Bona
del Torn Excel·lent Molt Bona Molt Bona VANDELLÒS I L'HOSP. DE L'INFANT
de l'Almadrava Excel·lent Molt Bona Bona
de Calafató Excel·lent Bona Bona
de St Jordi d'Alfama Excel·lent Molt Bona Molt Bona
cala Forn Excel·lent Bona Molt Bona
de Pixavaques Excel·lent Moderada Bona
L'AMETLLA DE MAR
de l'Alguer Excel·lent Molt Bona Molt Bona
de l'Àliga Excel·lent Bona Bona
de Santa Llúcia Excel·lent Molt Bona Moderada EL PERELLÓ
cala de la Buena Excel·lent Molt Bona Moderada
del Cap Roig Excel·lent Molt Bona Bona
d'Avellaners Excel·lent Molt Bona Molt Bona L'AMPOLLA
de l'Arenal Bona Moderada Bona
de la Marquesa Bona Moderada Moderada
de la Bassa d'Arena Bona Bona Moderada DELTEBRE
de Riumar Bona Moderada Bona
del Migjorn Excel·lent Bona Moderada SANT JAUME D'ENVEJA
del Serrallo Excel·lent Bona Deficient
AMPOSTA de l'Eucaliptus Excel·lent Bona Bona
del Trabucador Excel·lent Bona Deficient
de l'Aluet Excel·lent Bona Moderada
del Parc de Garbí Excel·lent Bona Bona SANT CARLES DE LA RÀPITA
de les Delícies Excel·lent Bona Molt Bona
de la Fàbrica de ciment Excel·lent Molt Bona Bona
del Maricel Excel·lent Molt Bona Bona
de les Cases d'Alcanar Excel·lent Bona Bona ALCANAR
del Marjal Excel·lent Bona Bona
