PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE...

PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ Informe de la participació institucional i pública en l’elaboració del Pla setembre 2006

Informe de participació institucional i pública 1

Part 1a Informació pública i institucional de l’Avantprojecte de Pla Part 2a Informació pública i institucional del Projecte de Pla aprovat inicialment


PART 1a. INFORMACIÓ PÚBLICA I INSTITUCIONAL DE L’AVANTPROJECTE DEL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ INFORME El període de consulta institucional i informació pública a què s’ha sotmès l’Avantprojecte del Pla director territorial de l’Empordà, d’acord amb el que especifica el Decret 142/2005, d’aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d’elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials, ha estat comprès oficialment entre les dates de 14 de maig i 14 de setembre de 2005, per bé que no s’han exclòs els escrits que han arribat amb posterioritat a aquesta data. S’han presentat, per diferents procediments, escrits d’un total de 99 interessats segons el següent detall: Grup A Departaments de la Generalitat i Diputació de Girona:

1. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Escrit de 19/09/2005. Registre d’entrada de 21/10/2005

2. Departament de Treball i Indústria. Escrit de 21/09/2005. Registre d’entrada 3/10/2005 3. Departament de d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, secretaria general. Escrit

de 07/06/2005. Registre d’entrada de 13/06/2005 4. Diputació de Girona. 2 escrits de 09/09/2005 i de 20/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 i

21/09/2005 Grup B Consell Comarcal i ajuntaments de l’Alt Empordà:

1. Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 2. Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005 3. Ajuntament de Bàscara (Bàscara-Calabuig-Orriols). Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada

14/09/2005 4. Ajuntament de Boadella i les Escaules. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada16/09/2005 5. Ajuntament de Borrassà. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005 6. Ajuntament de Cadaqués. Escrit de 08/09/2005. Registre d’entrada 13/09/2005 7. Ajuntament de Capmany. 3 escrits (13/07/2005, 05/09/2005 i 12/09/2005). Registres

d’entrada 16/09/2005, 05/09/2005 i 15/09/2005 8. Ajuntament de Castelló d’Empúries. Escrit de 13/09/2005 9. Ajuntament de Colera. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada16/09/2005 10. Ajuntament d’Espolla. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005 11. Ajuntament del Far d’Empordà. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 12. Ajuntament de Figueres. 3 escrits de 17/08/2005, de 05/09/2005 i de 14/09/2005. Registres

d’entrada de 31/08/2005, de 14/09/2005 i de 16/09/2005 13. Ajuntament de Fortià. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005. 14. Ajuntament de Mollet de Peralada. Escrit de 09/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 15. Ajuntament de Navata. 2 escrits de 13/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005 16. Ajuntament d’Ordis. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 17. Ajuntament de Pau. 2 escrits de 13/09/2005. Registres d’entrada 15/09/2005 i 16/09/2005 18. Ajuntament de Palau Saverdera. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005


19. Ajuntament de Pedret i Marzà. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 16/09/2005 20. Ajuntament de Pontós. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 21. Ajuntament de Rabós. Escrit de 07/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 22. Ajuntament de Roses. Escrit de 30/09/2005. Registre d’entrada 30/08/2005. Registre

d’entrada 12/09/2005. 23. Ajuntament de Sant Climent Sescebes. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005 24. Ajuntament de Sant Miquel de Fluvià. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 19/09/2005 25. Ajuntament de Saus – Camallera – Llampaies. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada

20/09/2005 26. Ajuntament de Siurana d’Empordà. Escrit de 13/09/2005. Fax de 14/09/2005 i registre

d’entrada 16/09/2005 27. Ajuntament de Terrades. Escrit de 09/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 28. Ajuntament de Torroella de Fluvià. Escrit de 19/08/2005. Registre d’entrada 25/08/2005 29. Ajuntament de Ventalló. Escrit de 29/08/2005. Registre d’entrada 05/09/2005 30. Ajuntament de Vilabertran. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005 31. Ajuntament de Viladamat. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 16/09/2005 32. Ajuntament de Vilafant. Escrit de 15/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005 33. Ajuntament de Vilajuïga. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005 34. Ajuntament de Vilanant. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 35. Ajuntament de Vila-Sacra. Escrit de 08/09/2005. Registre d’entrada 13/09/2005 36. Ajuntament de Vilaür. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 26/09/2005 37. Ajuntament de Llançà. Escrit de 20/10/2005. Registre d’entrada 25/10/2005

Grup C Consell Comarcal i ajuntaments del Baix Empordà:

1. Consell Comarcal del Baix Empordà. 2 escrits de 28/07/2005 i 06/09/2005. Registres d’entrada 02/08/2005 i 16/09/2005

2. Ajuntament de Begur. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 16/09/2005 3. Ajuntament de Bellcaire d’Empordà. Escrit de 13/09/2005. Registre d‘entrada 15/09/2005 4. Ajuntament de la Comtal Vila de la Bisbal d’Empordà. Escrit de 09/09/2005. Registre

d’entrada 15/09/2005 5. Ajuntament de Calonge. 2 escrits de 09/09/2005 i 15/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 i

20/09/2005 6. Ajuntament de Cruïlles–Monells–Sant Sadurní de l’Heura. Escrit de 12/09/2005. Registre

d’entrada 13/09/2005 7. Ajuntament de Forallac. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 16/09/2005 8. Ajuntament de Garrigoles. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada14/09/2005 9. Ajuntament de Gualta. 2 escrits de 29/08/2005 i de 13/09/2005. Registres d’entrada

14/09/2005 10. Ajuntament de Jafre. 2 escrits de 19/07/2005 i 13/09/2005. Registres d’entrada el 08/08/2005 i

el 16/09/2005 11. Ajuntament de Mont-ras. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005 12. Ajuntament de Parlavà. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005 13. Ajuntament de Rupià. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 27/09/2005 14. Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 15. Ajuntament de la Tallada d’Empordà (La Tallada, Tor, Marenyà i Canet). Escrit de 21/07/2005.

Registre d’entrada 27/07/2005 16. Ajuntament de Torrent. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 16/09/2005 17. Ajuntament de Torroella de Montgrí. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada de 20/09/2005 18. Ajuntament d’Ullà. Escrit de 09/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 19. Ajuntament d’Ullastret. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 19/09/2005 20. Ajuntament d’Ultramort. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 03/10/2005 21. Ajuntament de Verges. 2 escrits de 12/05/2005 i de 12/09/2005. Registre d’entrada

23/05/2005 i 29/09/2005. 22. Ajuntament de Serra de Daró. Escrit de 25/10/2005. Registre d’entrada 31/10/005


Grup D Altres:

1. Ajuntament de Crespià (Pla de l’Estany). Escrit de 30/08/2005. Registre d’entrada 01/09/2005

2. Joan Espígol Bussalleu, en nom i representació de l’entitat mercantil Interdiesel SA. Escrit de 22/08/2005. Registre d’entrada al Servei d’Urbanisme de Girona 31/08/2005

3. Alfredo Fernández de la Reguera, en nom i representació d’Empordà Golf Club Holding, SA, i Cristina Blay, gerent. 2 Escrits 14/09/2004 i 18/10/2005. Registres d’entrada 14/09/2005 i 19/10/2005

4. Carlos de Albert. Escrit de 09/09/2005. Registre d’entrada 12/09/2005 5. Antoni Cuello i Carbonell, administrador d’Importaciones Nauticas SA. Escrit de

09/09/2005. registre d’entrada 14/09/2005 6. Javier Cantarell Fontcuberta, en nom i representació de Manso Ampurdan SL. Escrit de

07/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 7. Carles Sardà Borroy, en nom de la Plataforma Salvem la Garriga i el Pla Vinyers. Escrit

de 07/09/2005. Registre d’entrada 08/09/2005 8. Maria Sibecas Pagès, Dolors Tubert Sala i Climent Riera Aradas, en nom de la

plataforma antiautovia A-26. Escrit de 16/08/2005. Registre d’entrada 02/09/2005 9. Maria Sibecas Pagès, en nom de l’Associació Veïns de Vilademuls. 2 escrits de

25/08/2005 i 05/09/2005. Registres d’entrada 07/09/2005 i el 02/09/2005 10. Montserrat de Anzizu Furest. Escrit de 02/09/2005. Registre d’entrada 12/09/005 11. Agustín Atance Contreras, en representació de PC Techo Industrial, SL. Escrit de

12/09/2005. Registre d’entrada 12/09/005 12. Joan Geli Martin, en representació de Cortalnou SA, i Promocions turístiques La

Casanova, SA. Escrit de 08/09/2005. Registre d’entrada 16/09/2005 13. Antoni Martí i Gich, com a president de l’Associació d’Amics del Baix Empordà. Escrit de

13/09/2005. Registre d’entrada 13/09/2005 14. L’Entesa de Palamós- Sant Joan EPM/ICV/CUP. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada

14/09/2005 15. Unió de Pagesos. Escrit de 03/08/2005. Registre d’entrada 16/09/2005 16. Josep Pagès Posas, en nom i representació de l’Associació de propietaris de la zona de

Lluena de Camallera. Escrit de 05/09/2005. Registre d’entrada 13/09/2005 17. Miquel Pros Casas i Helena Bou i Jové en representació de la Plataforma Ciutadana

SALVEM SOLIUS. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 19/09/2005 18. Conxa Simón Oliver. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005 19. Eduard Garcia Fons, representant d’Immobiliària Camo, SL. Escrit de 13/09/2005. registre

d’entrada 15/09/2005 20. Pere Padrosa Pierre, conseller delegat d’Immobiliària Catalana, SAU. Escrit de

12/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005 21. Martí Pagès Ferrer. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 13/09/2005 22. Josep Esteba Caireta. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005. 23. Jose Maria Sau. Escrit tramès per correu electrònic el 17/09/2005 i obert el 19/09/2005 24. Màrius Viella i Sabater. Bústia suggeriments de DPTOP. Escrit de 12/08/2005. Tramès a

Juli Esteban el 24/08/2005. 25. Joan Serra i Gironella, representant de l’Associació de Masos de Torroella de Montgrí i

l’Estartit (AMTE). Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 13/09/2005 26. Joan Bataller Danes. 2 escrits de 13/09/2005. Registres d’entrada del 15/09/2005 27. Ateneu Popular de Calonge. Escrit de14/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 28. Gent del Ter. Plataforma d’Oposició als Transvasaments (P.O.T.). Escrit de 14/09/2005.

Registre d’entrada 15/09/2005 29. Lluís Benejam i Vidal, representant de la entitat IAEDEN i de la Plataforma Cívica

SALVEM L’EMPORDÀ. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entreda 14/09/2005 30. Salvador Jover i Gutiérrez, representant de l’associació Grup de Defensa del Montgrí i del

Baix Ter i Raimon Costa Ciscar, representant de l’associació Aritjol i de la Plataforma Cívica SALVEM L’EMPORDÀ. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005

31. Rafael Santos Rebanal, representant de la societat L’ALZEDA,S.L. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 13/09/2005


32. Ricard Aiguabella i Bosch, i altres, representant “d’Unitat per Palau”. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005

33. Ester Baulida i Estabella, en representació de l’agrupació independent VEÏNS DE SANT MORI. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005.

34. Elda Mata Miró-Sans, en representació de “Arenales del Mar, SA”. Escrit de 04/11/2005. Registre d’entrada 08/11/2005.

35. Luis Sanchiz i Medina, en nom i representació de Realia Business, SA. Escrit 12/12/2005. Registre d’entrada 12/12/2005..

36. Cambra de Comerç i Indústria de Girona. Escrit de 26/01/2006. Registre d’entrada 09/02/2006.

Aquest informe, que s’integra a la documenta tècnica del Projecte de pla, expressa una avaluació del conjunt dels suggeriments, observacions i alternatives presentades, fa una explicació dels motius pels quals determinats tipus de propostes no han pogut ésser ateses i aporta explicacions complementàries per aclarir aquells aspectes en què les observacions resulten d’una interpretació no pretesa d’algunes propostes o aspectes del Pla, segurament motivada per una presentació no prou clara d’aquests en els documents de l’Avantprojecte. Cal entendre, doncs, que el contingut d’aquest informe es completa amb les nombroses esmenes introduïdes a les propostes de planejament, en especial els plànols d’ordenació i les normes, que en bona part han estat motivades pels suggeriments i observacions rebuts o, en tot cas, per les reflexions que ha suscitat el procés de participació. El contingut de l’informe s’estructura segons el següent guió que agrupa temàticament els suggeriments, observacions i alternatives rebuts.

1. De caràcter general 2. Assentaments 3. Infraestructures de mobilitat 4. Espais oberts 5. Matèries específiques

1. Observacions de caràcter general Aquestes observacions es refereixen principalment a les insuficiències que s’han trobat en l’avantprojecte i en el seu procés d’elaboració. En concret s’assenyalen insuficiències pel que fa a:

- Participació del ajuntaments en l’elaboració del Pla. - Assenyalament d’equipaments. - Consideració de les infraestructures hidràuliques, energètiques i de residus. - Intervenció en el planejament urbanístic vigent. - Propostes de transport públic. - Compromisos d’inversió pública. - Previsió de compensacions als ajuntaments. - Indefinició del tipus de Pla. - Base cartogràfica i de planejament.

Malgrat el seu ressò mediàtic en alguns moments, la insuficiència de participació en l’elaboració del Pla només ha estat esmentada per quatre ajuntaments. La presentació d’un avantprojecte a consulta pública durant tres mesos hàbils, la presentació d’escrits de 99 interessats, l’estudi del seu contingut per l’equip redactor i la introducció, com a resultat d’aquest participació de nombroses esmenes a les propostes del Pla és una prova que el procés participatiu ha funcionat bé fins aquest moment, i de manera molt més rica i oberta que un procediment més clàssic mitjançant comissions de seguiment que en plans d’aquest abast tenen els perills d’una insuficient representativitat o d’una impossible operativitat per excés de membres. És prou clar que la disponibilitat de l’avantprojecte, document provisional però intencionat, més les explicacions complementàries que s’han donat, ha permès a cada ajuntament o interessat fer arribar les opinions que els ha semblat oportunes. Les


esmenes introduïdes són prova de l’eficàcia del mètode emprat, el qual cal recordar que no exhaureix aquí les possibilitats de participació, ja que l’aprovació inicial del Pla obra un nou període d’informació pública i audiència del document que cal considerar ja com un projecte de pla. Pel que fa a la majoria d’insuficiències propositives assenyalades cal recordar l’abast limitat i el caràcter evolutiu del pla territorial, pels motius que s’expliciten en el capítol 1.3 de la memòria, que en síntesi es basen en la dificultat de quadrar espacialment en un primer document totes les polítiques sectorials que s’han de donar en el territori. En els escrits han estat assenyalades amb certa freqüència insuficiències pel que fa a les infraestructures no de mobilitat en especial les relatives a l’aigua, però també les de residus, energia i telecomunicacions, i als equipaments supramunicipals (sanitaris, docents,...). Sens dubte, l’absència de determinacions específiques en aquestes matèries es pot considerar una insuficiència, temporal, del Pla. Per a superar-la caldrà, però, que els departaments competents en aquestes matèries assoleixin una concreció espacial de les polítiques corresponents que permeti deduir-ne propostes localitzades en el territori de l’Empordà. Cal destacar que en temàtiques sectorials com l’aigua o els equipaments hospitalaris l’àmbit on plantejar les decisions de rellevància territorial ha d’abastar tota Catalunya i que els plans sectorials on s’han de concretar requereixen un cert temps. En tot cas, no es pot prendre seriosament el suggeriment d’alguns escrits en el sentit que el pla director faci les propostes que cregui oportunes des de la seva òptica limitada, aprofitant l’absència de directrius d’àmbit general sobre aquestes matèries. S’assenyala també en diversos escrits que el Pla no intervé de manera suficient en la correcció de les dinàmiques urbanístiques del territori, que en determinats municipis podrien considerar-se clarament contràries als criteris que el Pla explícitament assumeix. Cal reconèixer que en part aquesta insuficiència és certa i que deriva de les limitacions dels instruments de planejament territorial que no tenen la capacitat de suspendre tràmits urbanístics i llicències d’edificació. Per tant, qualsevol acció en el sentit d’esmenar el planejament urbanístic vigent s’ha de fer amb instruments urbanístics, ja es tracti de revisions del POUM, en aquest cas és clau la iniciativa municipal a la qual el pla territorial proporciona arguments, o mitjançant plans directors urbanístics, com ha estat el cas del Pla director urbanístic del sistema costaner 2, o el Pla director urbanístic de protecció del sòl no urbanitzat a la Serra de Rodes. En tot cas, cal destacar que no es creuria procedent, encara que fos possible, una esmena generalitzada de les previsions de desenvolupament urbanístic dels municipis de l’Empordà. En molts casos perquè aquestes no estan massa allunyades del que el pla territorial proposa i en general perquè cal no oblidar que majoritàriament es tracta de propostes promogudes per ajuntaments democràtics i aprovades per la Generalitat de Catalunya. Això no obsta, tanmateix, que l’objectiu que té el pla director de preservar, i recuperar si s’escau, l’odre i els valors del territori des d’un enfoc espacial ampli, justifiqui en alguns casos extrems si no hi hagués actuació municipal, la utilització per la Generalitat dels instruments adequats per a esmenar el planejament urbanístic vigent. La falta de propostes de transport públic s’assenyala en alguns escrits com una insuficiència més del Pla. A aquest respecte, cal distingir pel que fa a la transcendència de les determinacions, entre les propostes d’infraestructures ferroviàries, que són sempre per a transport públic de viatgers o de mercaderies, i els serveis de transport públic per carretera. Pel que fa a les primeres, el Pla no ha trobat arguments de prou pes quantitatiu per a proposar nous traçats ferroviàries per a transport públic i únicament assenyala els trajectes Figueres-Roses i Sant Feliu-Girona com a corredors mereixedors d’especial atenció per al possible establiment d’algun futur sistema de transport públic d’alta eficiència que pugui respondre a uns fluxos elevats, però encara allunyats dels que requereix una explotació ferroviària racional. Pel que fa al transport públic per carretera és evident que aquest té molt diverses possibilitats de recorregut i de nivells de servei a partir de la xarxa de carreteres prevista i que la definició dels serveis a crear haurà d’ésser la més adequada en funció dels recursos i les necessitats de cada moment, i es tracta de decisions que no perden cap grau de funcionalitat si es prenen pels organismes competents


des de fora del pla director, per bé que tenint-lo en compte per a disposar d’una perspectiva d’evolució de les necessitats del territori. En el terreny de les previsions d’índole economicofinancera alguns escrits reclamen que el Pla prengui compromisos d’inversió i que el Pla aporti mecanismes de compensació per als municipis que poden veure excessivament limitades les seves possibilitats de desenvolupament. Respecte els compromisos d’inversió, cal tenir present que només el planejament de caràcter executiu comporta l’establiment d’uns compromisos detallats, i pel que fa als compromisos d’inversió del sector públic, aquests no prenen força fins el moment que s’aproven en els pressupostos les partides corresponents. Els plans de caràcter regulador i en especial els plans territorials no tenen, per la seva naturalesa, una exigència de comprometre inversions, cosa que per altra banda difícilment podrien fer. Les exigències en matèria economicofinancera que la Llei 23/1983 de Política Territorial estableix per als plans territorials parcials (article 13) és que aquests han d’incloure previsions de desenvolupament socioeconòmic i han de tenir un estudi econòmic i financer de valoració de les accions territorials prioritàries. L’avantprojecte incloïa consideracions sobre les previsions de desenvolupament socioeconòmic, però no tenia informe econòmic. El projecte que és objecte d’aprovació inicial inclou ja un informe que completa les consideracions sobre el desenvolupament econòmic del territori, destacant el fet que el Pla no l’ha d’afectar negativament, si no al contrari, en especial a llarg termini. L’informe inclou també una valoració econòmica de les actuacions prioritàries que es preveuen que cal entendre com una referència per a la previsió, o en el seu cas per a la reclamació, d’inversions, però no com un compromís concretat en el temps. Pel que fa a la petició de fórmules de compensació per als municipis que poden sentir-se limitats en les seves expectatives per causa del Pla, convé fer una sèrie de consideracions. Els municipis són molt diferents entre si –extensió del terme, topografia, qualitat del sòl, connectivitat, població,...-cosa que, al marge de qualsevol pla, dóna lloc a clares diferències en les seves expectatives de desenvolupament raonable tant pel que fa al seu caràcter com a la seva intensitat. Per tant, qualsevol idea de compensació no pot pretendre superar les diferents condicions pel que fa a les opcions de desenvolupament raonable, sense perjudici, en tot cas, que les administracions supramunicipals atenguin preferentment, mitjançant els seus programes de cooperació amb els municipis, aquells que per les seves circumstàncies intrínseques tinguin majors o més perentòries necessitats i menys recursos per atendre-les. Es poden entendre, doncs, aquests programes de cooperació com una fórmula de redistribució dels recursos territorials, a la que el Pla territorial pot aportar indirectament criteris de repartiment atès que proposa diferents objectius de desenvolupament i de protecció en funció de les característiques i circumstàncies dels municipis. En tot cas, cal assenyalar, pel que fa a les diferents estratègies assignades als nuclis del territori, que el Projecte de pla ha esmenat la proposta de l’Avantprojecte i preveu que en la majoria de municipis hi hagi algun nucli on s’admet un cert creixement per extensió mitjançant la determinació en el POUM de sectors de sòl urbanitzable. També s’ha flexibilitzat la possibilitat de compleció perifèrica en els nuclis amb estratègies de canvis d’ús /reforma interior i de consolidació i millora. És a dir, en el Projecte de pla tots els municipis tenen possibilitats de creixement per extensió –de nous habitatges i activitats econòmiques- si bé modulades en funció de les característiques dels nuclis i dels seus entorns territorials. Amb relació als espais oberts composats pels sòls no urbanitzables actuals, cal destacar en primer lloc, que, com assenyala la normativa del Projecte de pla en el seu article 2.4, no condicionen les delimitacions de sòl urbanitzable que, d’acord amb les estratègies assenyalades facin els Plans d’Ordenació Urbanístics Municipals. D’altra banda, d’acord amb les seves característiques tots els espais oberts admeten els usos agraris i en general els que la Llei d’urbanisme permet en sòl no urbanitzable, si bé condicionats a no malmetre els valors d’aquests sòls. És a dir, la majoria de les coses es poden seguir fent i el pla només exigeix que es facin acuradament. Els possibles costos addicionals que per als empresaris agraris i altres operadors en l’espai rústic pot tenir fer-ho així en comparació a fer-ho descuidant els valors naturals o paisatgístics del territori, segurament no tenen la


importància que alguns suposen i cal pensar que les polítiques actives de millora del paisatge que el Govern de la Generalitat està emprenent poden aportar fórmules d’ajuda quan sigui necessari. Cal afegir que el Pla proposa una via de distribució de beneficis i càrregues en el cas d’actuacions de creació de noves àrees d’activitat econòmica que per la seva dimensió o localització es poden considerar d’interès plurimunicipal. A més d’evitar la multiplicació de petits polígons en el territori, la fórmula proposada pel Pla vol propiciar un repartiment equitatiu de les avantatges i inconvenients d’una àrea d’activitat industrial o terciària entre els municipis del seu entorn. S’és conscient que la fórmula operativa que es proposa introdueix dificultats a la definició i gestió d’aquestes àrees i que segurament tot podria ser més fluid en un marc legislatiu que primés amb més decisió els esforços de cooperació intermunicipal. La proposta d’actuacions mancomunades que fa el Pla té l’objectiu explícit de proporcionar un mecanisme de compensació intermunicipal, però té també com objectiu implícit el d’ésser un motiu per a reclamar un suport legal que faciliti la concreció d’àmbits de cooperació entre els municipis; es considera que aquesta és una de les claus de la viabilitat pràctica del planejament territorial. Alguns escrits han plantejat dubtes sobre la naturalesa del pla –un pla director territorial que té el contingut d’un pla territorial parcial- i qüestionen la procedència d’haver procedit a l’elaboració d’aquest pla abans d’haver elaborat el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines. A aquest respecte cal aportar els següents aclariments. Els plans territorials parcial van ser creats per la llei 8/1983 de política territorial que estableix en l’article 13 el seu contingut. La Llei 1/1995 d’aprovació del Pla Territorial General de Catalunya va dividir Catalunya en els set àmbits en què el Pla Territorial General havia d’ésser desenvolupat mitjançant plans territorials parcials. Un d’aquests àmbits és el de les Comarques Gironines. En aquest moment els plans territorials parcials tenen doncs l’àmbit prefixat i quan s’elaborin tots no hi haurà possibilitat de més plans d’aquest nivell que no siguin de modificació dels existents. Els plans directors territorials varen ser creats per la Llei 31/2002, que va modificar la 8/1983. Els plans directors territorials només tenen com a exigència que el seu àmbit sigui plurimunicipal i que el seu contingut abasti com a mínim un dels aspectes establerts per al Llei 8/1983 per als plans territorials parcials. No és, per tant, el pla director territorial un instrument per a desenvolupar els plans territorials parcials si no un instrument substitutiu en absència d’aquests que es pot limitar a àmbits molt petits i a un únic aspecte del contingut establert per a aquests. Cal notar, doncs, que quan s’hagin aprovat tots els plans territorials parcials els plans directors territorials no tindran raó de ser. La decisió de formular el Pla director territorial e l’Empordà va ser presa mitjançant resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques en data 22 d’abril de 2003, en resposta a demandes d’administracions locals i d’entitats del territori. Atès que la motivació del pla director territorial era la necessitat de procedir a un planejament territorial el més comprensiu possible de l’Empordà, el Programa de planejament territorial proposà assolir en aquest pla el mateix contingut que han de tenir els plans territorials parcials. S’entén que aquest és el màxim assolible per un pla director territorial, atès que la llei que els va crear només defineix el contingut mínim i ho fa per referència al dels plans territorials parcials. Per aquest motiu, el Pla director territorial de l’Empordà es pot considerar una part avançada del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, del qual acabarà finalment formant part. Atesa la similitud de contingut propositiu d’aquests plans directors territorials amb la dels plans territorials parcials i la significació que té el seu àmbit pel que fa als seu origen legal, es podrien ometre els qualificatius “director” i “parcial”, que, més que aclarir, conceptualment confonen, i parlar simplement de Pla territorial de l’Empordà i Pla territorial de les Comarques Gironines. Un és part avançada de l’altre.


S’han rebut finalment algunes observacions relatives a la base cartogràfica i a les delimitacions de règims de sòl en el sentit que no es corresponen amb la realitat observada. Amb relació a això, cal aclarir:

- La base cartogràfica mai pot estar absolutament actualitzada i pot haver-hi fulls que tinguin alguns anys d’antiguitat. En tot cas, que alguna edificació o instal.lació aparegui o no en la base cartogràfica no té cap rellevància respecte la seva existència i la seva situació jurídica.

- El pla recull el planejament que hi havia en una data determinada i pot no tenir incorporats tots els canvis haguts des de llavors malgrat que s’ha procurat anar-lo actualitzant. Cal destacar que el fet que un planejament urbanístic aprovat no estigués correctament delimitat en el pla territorial no afecta en cap mesura a la seva vigència.

En tot cas, cal remarcar que s’han esmenat aquelles errades gràfiques que han estat advertides per l’equip redactor o que han estat assenyalades en els escrits presentats.

2. Observacions relatives al sistema d’assentaments Amb diversos plantejaments alguns ajuntaments i els consells comarcals proposen suavitzar les limitacions al creixement urbà que es desprenen de la proposta del pla, tanmateix només nou ajuntaments han proposat canvis concrets en les estratègies proposades pel pla. També dins del sistema d’assentaments cal situar les propostes que els petits nuclis puguin creixa fins a 1000 habitants i que el pla faciliti els habitatges per als fills del poble. El Projecte vol donar una resposta satisfactòria a una bona part de les preocupacions motivades per la percepció que el pla proposa un constrenyiment excessiu a alguns nuclis o municipis: En aquest sentit, el projecte de pla presenta una nova formulació a les estratègies de desenvolupament dels nuclis en què cal destacar les següents millores, que en alguns casos representen un cert canvi en la direcció proposada i en altres és només una explicació més clara de possibilitats que estaven implícites en l’avantprojecte:

- S’amplien les opcions d’extensió urbana en els nuclis on s’assignava creixement segons necessitats internes amb la nova estratègia de creixement de reequilibri.

- En tots els municipis es preveu al menys un nucli amb l’estratègia de reequilibri o de creixement moderat que permeten la previsió de sòl urbanitzable en el pla urbanístic municipal.

- En els nuclis que tenien l’estratègia de consolidació, i que no han posat a una de reequilibri, se’ls proposa la nova estratègia de compleció i millora, on s’admet sempre una certa extensió del nucli amb la condició que morfològicament quedi ben integrada amb la configuració existent i que es resolgui l’ordenació de l’extensió en el POUM dins de l’àmbit de sòl urbà que aquest delimiti.

- Els límits d’extensió –sòl urbanitzable- resultant de les condicions de reequilibri o dels percentatges establerts per al creixement moderat o mitjà tenen possibilitats d’ésser superats en funció del destí del sòl a determinats usos que el pla vol fomentar: habitatge de protecció pública, usos hotelers, o en cas de desqualificació d’àrees especialitzades aïllades.

- L’estratègia de reforma interior i canvis d’ús que es proposa en aquelles àrees on s’ha exhaurit, o s’està a prop d’exhaurir, el sòl apte per a la urbanització s’admet en tots els casos que el planejament municipal pugui preveure alguns sectors de sòl urbanitzables de compleció de l’àrea, els quals estan lògicament condicionats a l’existència en el seu entorn immediat de peces de sòl amb idoneïtat urbanística.

El projecte no considera adequat utilitzar una xifra d’habitants, com l’apuntada de 1000, com una referència normativa. Els teixits urbans passen per diferents situacions al llarg del temps i en una determinada àrea urbana es poden donar processos successius de creixement o de disminució de la població que no tenen valoracions necessàriament positives o negatives, però que fan inadequada l’adopció de referències demogràfiques per a la regulació normativa de l’extensió urbana. Amb les estratègies proposades tots els nuclis poden tenir desenvolupaments raonables, però queden limitades les expectatives que no respectin un sentit de la proporció.


Pel que fa a la preocupació per les possibilitats de disposar sòl per a habitatge de protecció pública, el projecte facilita aquesta previsió amb la possibilitat de delimitar més sòl urbanitzable, i en el cas de nuclis molt petits sense sòl urbanitzable preveu que es puguin posar en comú les cessions del sòl urbà no consolidat per aconseguir una suficient dimensió que faci tècnicament viables operacions d’habitatge de protecció oficial. S’assenyala també en diversos escrits de l’Alt Empordà una disconformitat respecte a un reforçament nodal de l’aglomeració central Figueres-Vilafant i es contrapesa a aquest objectiu la idea d’un Empordà policèntric. Cal dir que el reforçament de les ciutats mitjanes d’una certa entitat és un criteri d’ampli consens que el Programa de Planejament Territorial ha adoptat per a tot el territori de Catalunya. En el cas de l’Alt Empordà, l’evolució històrica del territori ens ha portat a una situació on hi ha una ciutat –ja plurimunicipal- amb una dimensió força per damunt de les altres, amb una base urbana estimable i complexa, amb una connectivitat alta i creixent i amb sòl que té bones condicions per al creixement. És, per tant, una decisió que no admet gaire discussió dins del model territorial que es propugna: que Figueres-Vilafant ha d’ésser una nodalitat a potenciar econòmica i demogràficament. Tanmateix, això no exclou que altres ciutats del territori, principalment Roses, però també Castelló d’Empúries i l’Escala, tinguin desenvolupaments d’acord amb les seves disponibilitats de sòl i en especial els que puguin resultar de reformes i canvis d’ús a les seves extenses àrees urbanitzades. Amb relació a les centralitats del territori, el Projecte incorpora un nou plànol, Model territorial, en el qual s’expressa una estructura nodal del conjunt de nuclis i àrees urbanes que formen part d’aquest espai territorial. L’objecte d’aquest plànol és reconèixer el paper dels nuclis que juguen com a nodes o centres de diferent àmbit, ja que això no es correspon amb les estratègies proposades pel fet que aquestes depenen també de les disponibilitats de sòl per a l’extensió, que poden estar quasi exhaurides en ciutats de reconeguda importància en el territori, en especial en el front costaner. Cal afegir que, atenent a un suggeriment de la Cambra de Comerç de Girona, en el plànol de Model territorial s’expressa, a més de la importància dels nuclis que deriva principalment del seu pes demogràfic de residents permanents, la que representa la residència temporal mitjana dels mesos d’estiu, fent palesa la mesura del component turístic o estacional que dóna dimensió i caracteritza els pobles i ciutats costaners. L’escrit de la Cambra de Comerç de Girona assenyala, així mateix, una suposada incongruència entre les xifres d’increment d’habitatges principals i d’habitants que l’Avantprojecte presenta com a escenari de referència per al 2026. A aquest respecte cal dir que el model dinàmic utilitzat en el pla és més precís que els càlculs a partir d’ocupacions mitjanes que s’apunten en l’escrit; en tot cas el que podria discutir-se són els supòsits de creixement econòmic de la simulació feta, però, d’acord amb aquests, les xifres presentades són correctes. Tanmateix, cal no donar a aquestes xifres el valor de referència precisa, ja que expressen només un ordre de magnitud. Cal recordar que l’Avantprojecte ja apuntava una forquilla que inclouria les estimacions de l’escrit de la Cambra. Pel que fa a previsions d’habitatge de segona residència i places hoteleres a les quals també es fa referència en l’escrit de la Cambra, cal dir que ni l’Avantprojecte ni el Projecte estableixen previsions en aquesta matèria amb relació als objectius territorials del sistema d’assentaments, on es considera aquest fenomen com potencialment distorsionador d’un procés sostenible de desenvolupament del territori. Tanmateix, una hipòtesi de construcció de segona residència si que es considera en l’estudi econòmic que acompanya el Projecte. En aquest estudi es comprova que, malgrat l’objectiu de disminució del sector de la construcció en favor d’un increment dels altres sectors, en especial el terciari i el turisme, cal comptar amb una proporció de construcció de segona residència dins l’horitzó del Pla si es volen mantenir unes taxes positives de creixement econòmic en aquestes comarques. Cal recordar, així mateix, que el sòl ja qualificat d’urbanitzable, malgrat que en alguns casos el Projecte expressi l’objectiu de la seva reducció, cobreix amb escreix les necessitats raonables de segona residència des del punt de vista del creixement econòmic.


El Projecte no introdueix variacions en els àmbits que indicativament s’assenyalaven a l’Avantprojecte per a la implantació d’àrees d’activitat econòmica d’interès supramunicipal, malgrat que hi ha hagut suggeriments relatius a aquest assumpte. Tanmateix, atès que ja estava prevista la possibilitat d’autoexclusió dels municipis que així ho volguessin, s’ha precisat el redactat de l’article 5.4 en el sentit de preveure també la possibilitat d’incorporació de municipis col.lindants en els àmbits de cooperació. Respecte a la petició d’explicitació dels mecanismes de gestió d’aquestes actuacions, cal assenyalar que reglamentacions detallades de bon principi sobre una proposta no experimentada no són una pràctica recomanable ja que podrien comportar dificultats afegides. Les experiències que l’Institut Català del Sòl està assajant en altres territoris aportaran sense dubte criteris per a orientar correctament els processos d’aquest tipus d’operacions. Cal afegir que hi ha marges de seguretat per a l’experiència que es proposa, els quals són, d’una banda, la possibilitat d’àrees d’activitat municipals proporcionades a la dimensió de l’àrea urbana desenvolupades d’acord amb el planejament municipal i, de l’altra, la possibilitat de declaració d’interès territorial d’una actuació d’activitat econòmica per tal de possibilitar el seu desenvolupament amb independència de les condicions de plurimunicipalitat establertes, si no fos objectivament possible desenvolupar l’actuació d’acord amb aquestes. Respecte a altres propostes i suggeriments espacialment més concrets, el Projecte dóna les següents respostes:

- S’assenyalen d’acord amb els suggeriments de diversos ajuntaments alguns nuclis i agrupacions rurals com Sobrestany i Torrentí. Així mateix s’ha generalitzat aquest reconeixement de nuclis en tot el territori i s’han assenyalat, com agrupacions rurals, totes aquelles unitats no delimitades com sòl urbà en el planejament urbanístic però que son entitats estadístiques de població que tenen una suficient presència física que les fa identificables en el territori.

- Es manté la consideració d’Empuriabrava com una àrea especialitzada pel fet que la seva

naturalesa d’origen no es pot considerar encara canviada pels processos d’implantació de primera residència que s’hi donen. Tanmateix, el Projecte assenyala estratègies específiques per aquesta àrea que permeten fomentar el procés de canvi i una millor articulació amb el nucli històric de Castelló d’Empúries.

- S’esmenen diverses determinacions de l’Avantprojecte, en alguns casos perquè contenen

errors, en altres per a fer més perceptible la coherència amb el planejament urbanístic vigent. Aquestes esmenes fan referència a les següents àrees:

Roses: Parcel.les Santa Margarida, la Caseta de l’Estany, UA 26 i UP 9. Ventalló: Sector el Gorg. Gualta: Sector del Golf. Jafre: Sector del Balneari. Begur: Sa Fontansa.

En altres casos en què es donin errors no advertits o no hi hagi una correspondència precisa entre les determinacions del projecte de pla territorial i el planejament urbanístic vigent -el que succeirà quasi sempre quan aquest sigui d’aprovació recent- cal reiterar que les delimitacions de sòl urbà i urbanitzable dels plans urbanístics aprovats no resulten afectades en cas de no correspondència amb els àmbits grafiats en el pla territorial.

- S’esmenen determinacions del pla d’acord amb iniciatives de reconsideració d’alguns sòls

urbanitzables que es contenen en el Pla director urbanístic dels Sistema costaner II, el Pla director urbanístic de protecció del sòl no urbanitzat de la Serra de Rodes i en alguns plans d’ordenació urbanística municipal en tràmit, o es tracta d’una voluntat expressada per l’ajuntament. El Projecte de pla assenyala la proposta de reconsideració d’aquestes àrees, les quals pertanyen als següents municipis:


- Garriguella - Sant Mori - Pedret i Marzà - Mont-ras - Pau - Santa Cristina d’Aro - Palau Saverdera - Gualta - Roses

- No s’introdueixen canvis amb relació a altres propostes relatives als assentaments, en els següents casos i pels motius que s’esmenten:

- Bóvila de Balitra. La revisió del POUM en tràmit manté una part d’aquesta

qualificació industrial. En el projecte es reajusten aquesta zona i el seu entorn en coherència amb la revisió.

- Propostes de particulars per a facilitar la creació de noves àrees especialitzades: no es recullen pel fet que serien contradictòries amb el criteri de concentració del creixement en els nuclis i àrees urbanes que el Pla ha adoptat.

- Amb relació a alguns planejaments municipals en curs de revisió als que es fa referència

en l’escrit d’alguns ajuntaments amb el suggeriment que el Pla territorial reculli els nous àmbits de l’ordenació, cal dir que el Pla recull els perímetres de sòls urbans i urbanitzables dels planejaments vigents a una data determinada, però que totes les delimitacions que resultin de revisions o modificacions de planejament municipal que s’aprovin seran legalment vigents, encara que no estiguin gràficament reflexades en aquest moment. En tot cas, cal assenyalar que el Pla territorial, d’acord amb el seu caràcter, no preveu en la seva sistemàtica la delimitació de propostes de nous sòls urbanitzables encara no aprovades.

3. Observacions relatives al sistema d’espais oberts El Pla, d’acord amb els estudis realitzats sobre valor natural i valor agrícola dels terrenys de l’Empordà, va fer a l’Avantprojecte una proposta de tipificació segons valor del sistema d’espais oberts que expressava l’elevat interès que en conjunt té el territori no urbanitzat d’aquestes comarques. Sobre aquesta proposta, que comportava una proporció de sòl de protecció especial de més del 70% del territori , hi ha hagut suggeriments d’increments de notable entitat i també de disminucions del seu àmbit; les propostes de disminució han estat en general de menys quantia, però més nombroses. Les propostes d’increment han estat formulades principalment per plataformes i entitats –també algun ajuntament i la Diputació-, mentre que les de disminució les han fet particulars i diversos ajuntaments. Tot i que totes tenen certa base argumental, no s’han aportat, però, motivacions determinants per a concloure que les delimitacions resultants dels estudis realitzats siguin errònies, per bé que inevitablement són sempre discutibles. Tanmateix en el Projecte s’introdueixen canvis respecte la versió de l’Avantprojecte, els quals tenen les següents motivacions: 1. En la tipificació de les proteccions del sòl del sistema d’espais oberts: especial, territorial i

preventiu, s’han introduït, amb caràcter general, canvis que afecten especialment al concepte de sòl de protecció territorial.

Aquests canvis es justifiquen per l’objectiu d’establir un esquema operatiu més clar que pel que fa a les actuacions d’interès territorial (vegis article 1.14 de la Normativa del Projecte) i evitar la interpretació del sòl de protecció preventiva com un sòl potencialment urbanitzable en tota la seva extensió.

La tipificació que fa el Projecte es basa en dues categories principals: “especial” i “preventiva”. El primer amb valors rellevants que aconsellen la seva permanència indefinida i íntegra com no urbanitzable (sense perjudici del que assenyala l’article...), i el preventiu, també no urbanitzable, però on es preveu que una proporció, relativament petita d’acord amb les estratègies de


desenvolupament urbà, pugui convertir-se en sectors urbanitzables d’extensió urbana o en sectors on es produeixin actuacions d’interès territorial. L’Avantprojecte estén a aquest sòl, en tot allò que no quedi comprès en el marc de les estratègies de desenvolupament dels nuclis urbans, el règim que l’Avantprojecte establia per a determinades actuacions en sòl de protecció territorial.

En aquest esquema, el sòl de protecció territorial té una presència quantitativa molt inferior i s’utilitza només per a assenyalar, en àrees que no han estat mereixedores de la protecció especial, on es donen circumstàncies a tenir presents especialment en el cas que es considerés algun tipus d’actuació en aquest tipus de sòl. Aquestes circumstàncies són principalment de tres tipus: existència de riscos (inundabilitat o d’altres), valor paisatgístic o un potencial valor estratègic, per la seva localització o topografia, que recomanaria considerar amb molta cura qualsevol possibilitat de transformació que es plantegés.

La disminució de la superfície de sòl de protecció territorial, que es preveia a l’Avantprojecte, introdueix canvis a la proposta del sistema d’espais oberts. Part del sòl que es suprimeix d’aquesta categoria es tipifica com de protecció especial i la resta com de protecció preventiva.

2. S’han assenyalat noves àrees de sòl d’alt valor agrícola en part procedents de sòl de protecció

territorial i en part procedents de sòl de protecció preventiva. El criteri determinant han estat les indicacions del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca al respecte, basades principalment en el fet de tractar-se d’àrees de regadiu. En alguns casos, aquestes indicacions han estat coincidents amb suggeriments d’entitats proteccionistes i sindicats agraris que han estat tinguts en compte. Cal afegir al respecte que en la normativa del Projecte s’ha introduït una especial referència a la conveniència d’un pla sectorial de sòls d’interès agrícola que hauria d’establir unes delimitacions basades en criteris edafològics, al qual el pla territorial hauria d’adaptar-se necessàriament.

3. L’aprovació del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) que estableix la protecció per motius paisatgístics de determinades àrees de sòl ha comportat la classificació de totes les peces que no estaven incloses al sòl de protecció especial, com sòl de protecció territorial.

4. També s’han tingut en compte suggeriments sobre millora de les delimitacions del sòl de

protecció especial que ha aportat alguns ajuntaments com és el cas de Siurana.

Les modificacions en la delimitació dels diferents tipus de sòl que comporten noves àrees de sòl de protecció especial, majoritàriament d’alt valor agrícola, es localitzen a les àrees següents: - Roses (àrees de vinya i olivera) - Palau-Saverdera (franja nord) - Hortes de Cabanes i Vilabertran - Vilanova de la Muga - El Far d’Empordà (part nord) - Sant Pere Pescador - Ventalló-Viladamat-Albons - Verges-La Tallada - Ultramort-Parlavà-Corsà - Torroella de Montgrí - Vall Llòbrega - Santa Cristina d’Aro (Solius) Amb relació a altres suggeriments concrets relatius al sistema d’espais oberts, el Projecte de pla dóna les següents respostes:

- Es reajusta la delimitació de l’àrea de sòl de protecció especial dels estanys de Siurana. - Es delimita com a sòl de protecció preventiva l’àrea de Lluena al municipi de Saus-

Camallera, considerant el seu règim de sòl actual no urbanitzable i atenent a la circumstància


d’ésser una àrea amb nombroses edificacions autoritzades d’acord amb el planejament anterior i amb la transitòria onzena del text refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2005), les quals són incompatibles amb els valors que motiven la protecció especial.

- L’Ajuntament de Boadella i les Escaules suggereix que es classifiqui com a sòl de protecció especial l’àrea de les Serres d’Arques i de Tramont per tal d’incloure dins d’aquesta categoria tot el terraprim de l’Empordà. Atès que aquest sòl pertany també a altres dos termes municipals i considerat el criteri de no augmentar els sòls de protecció especial d’interès natural, per la seva proporció ja elevada, el Projecte manté en aquesta àrea la protecció territorial. Aquesta tipificació, que es fa expressament per motius paisatgístics, d’acord amb el requeriment de justificació específica de cada peça de sòl de protecció territorial, comporta indirectament la protecció dels valors naturals que s’esmenten en l’escrit.

- No s’han introduït modificacions relatives als suggeriments de protecció de l’àrees de la Garriga d’Empordà, en els municipis d’Avinyonet, Llers i Vilanant, atès que l’àmbit d’aquesta ja es situa dins el sòl de protecció especial delimitat a l’Avantprojecte, el qual facilita qualsevol actuació de protecció dels components naturalístics i paisatgístics d’aquesta àrea.

- La proposta de desclassificació del sector Molí d’en Reixac i d’una part del sòl de la urbanització del Golf permet atendre els suggeriments relatius a la conservació de l’entorn rural de Solius i al paper connector d’aquest espai entre les Gavarres i l’Ardenya.

4. Observacions relatives al sistema d’infraestructures de mobilitat Cal recordar que en matèria d’infraestructures de mobilitat, l’abast del Pla és més limitat que en les altres matèries tractades, en alguns casos perquè es tracta de competències de l’Estat i en altres perquè la lògica de la infraestructura excedeix de l’àmbit del pla o perquè hi ha condicionants d’ordre sectorial determinants. En tot cas, en aquest apartat de l’informe es fa esment de les principals observacions rebudes i se’ls dóna una resposta de diferent grau i caràcter en funció de la capacitat del Pla respecte la matèria plantejada. Traçat del ferrocarril d’alta velocitat Diversos ajuntaments afectats pel traçat de l’AVE proposen que es considerin les propostes presentades pel Centre d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA) i la Diputació de Girona. El Projecte de pla recull el traçat de l’estudi informatiu aprovat pel Ministerio de Fomento l’any 2001, sense perjudici que durant la redacció dels projectes constructius que han de concretar les característiques d’aquesta infraestructura s’hi puguin incorporar millores proposades per CILMA, les quals es consideren globalment coherents amb els criteris que orienten el Pla territorial. Desdoblament N-260 i variant de Navata Els ajuntaments afectats pel seu recorregut manifesten majoritàriament el seu rebuig al projecte de nou traçat del Ministerio de Fomento, l’estudi informatiu del qual es va sotmetre a informació pública l’any 2004. L’Avantprojecte no recollia expressament aquesta proposta i suggeria la possibilitat d’una distribució dels fluxos en dos vies: una, la pròpia N-260 i l’altra, la via existent entre Navata i la N-II a Borrassà completada amb una variant pel sud del nucli de Navata. Aquest nou tram ha estat també rebutjat per alguns ajuntaments i entitats del territori o s’ha assenyalat que només es consideraria acceptable en cas que no es desdoblés la N-260. Com a resposta de síntesi a les diverses opinions i circumstàncies concurrents, i tenint present la competència de l’Estat en la carretera N-260, el Projecte de Pla adopta les següents determinacions:

- La previsió que la via N-260 arribi a tenir, en algun moment i en funció de les necessitats, una secció 2+2 situada sobre l’actual traça, minimitzant el possible sòl a ocupar i resolent satisfactòriament la seva relació –contigüitat i accessos- amb les àrees urbanes pròximes. En favor d’aquesta previsió, es pot assenyalar, a més dels antecedents de l’estudi informatiu del Ministerio de Foment i dels suggeriments exposats pel Departament de Política Territorial i


Obres Públiques, el criteri de la molt superior seguretat d’aquest tipus de carreteres, que justifica plenament aquesta opció a partir de certes intensitats de trànsit. Aquestes intensitats no es donen ara, però cal no oblidar que aquesta carretera és un tram d’un recorregut d’un abast territorial molt ampli i que connecta amb el gran eix transeuropeu que constitueixen la N-II i l’AP-2.

- La supressió de la “variant” de Navata proposada a l’Avantprojecte. Amb l’expressió de la previsió de la N-260 esmentada, que l’avantprojecte no negava, però tampoc proposava, el brancal sud no es considera necessari com un itinerari associat a la N-260 que hagués pogut permetre una disminució de la secció prevista. Per tant, l’actual carretera pot limitar el seu abast al traçat existent, sense perjudici de les millores convenients a mesura que les intensitats de trànsit ho requereixin.

Accés a Figueres des de la C-260 per El Far d’Empordà. L’ajuntament afectat ha manifestat la seva disconformitat amb aquesta proposta pel fet d’afectar terrenys d’especial valor agrícola. Els estudis de major detall que ha comportat del Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres han mostrat la possibilitat de traçar aquest nou accés pel marge esquerra del riu Manol, on hi ha espai suficient atesa l’ordenació adoptada per les àrees industrials d’aquest entorn dins del municipi de Figueres. El Projecte proposa aquest traçat. Aquesta alternativa té possibilitats d’enllaçar amb la ronda Est, i en tot cas caldrà estudiar tècnicament amb el detall necessari la solució més adequada que combini les opcions del nou enllaç amb les possibilitats de millora de l’actual semitrèbol en el creuament de la Ronda Est i la C-260. Nova carretera entre la C-31 i la N-260 per Riumors, Fortià i Vilanova de la Muga L’Avantprojecte proposava aquesta carretera com un nou itinerari, amb certa qualitat funcional de traçat, que podria canalitzar trànsit entre la C-31 i la N-260 sense necessitat d’utilitzar la ronda Est de Figueres –molt afectada per altres transits- ni tampoc l’itinerari que formen les carreters Giv-6301, 6303, 6216, que no haurien de perdre el seu caràcter plenament integrat atesos els valors naturals del territori que creuen. Dos ajuntaments i entitats conservacionistes han expressat la seva disconformitat amb la proposta de nova carretera per l’afectació que comporta en terrenys de valor agrícola i connector, que el propi pla proposa protegir, i per considerar-la innecessària. És cert que el traçat proposat es troba en bona part en terrenys de protecció especial i que, amb la perspectiva actual, es pot considerar poc necessari atesa la xarxa de camins existents; tanmateix en el Projecte de Pla es manté la previsió d’aquesta carretera, amb els següents aclariments.

- L’execució de la carretera només s’haurà d’abordar si els fluxos de trànsit entre la C-31 i la N-260 ho justifiquen i pot representar, per tant, una millora substancial pel que fa a la circulació de pas per dins dels nuclis urbans, pels sòls d’interès natural o per la ronda Est de Figures, que pot tenir episodis de congestió.

- El projecte de la carretera haurà de tenir en compte el caràcter protegit dels terrenys per on s’ha de traçar. En aquest sentit el Projecte no dóna un caràcter determinant a la traça que es dibuixa, la qual té en aquest cas un valor explícitament indicatiu per a facilitar la solució menys agressiva.

Traçat de la N-II al nord de Figures A l’Avantprojecte es dibuixava una nova traça de la N-II a l’oest de l’AP-7 que afectava una àrea industrial consolidada del terme municipal de Llers. D’acord amb les observacions rebudes i després d’un nou estudi de les alternatives possibles, el Projecte proposa la nova traça a l’est de l’autopista, la qualcosa dóna a més una millor perspectiva d’ordenació de l’àrea dels Hostalets de Llers pel fet que es poden suprimir alguns enllaços i trams viaris existents.


Variants de carreteres Hi ha hagut observacions de diferent signe pel que fa a la variant de la Bisbal. El Pla manté obertes les dues opcions atès que les avantatges i inconvenients de cadascuna convindrà analitzar-les i discutir-les a escales de major detall, i en tot cas en el Pla director del sistema urbà de la Bisbal. Es manté també la proposta de variants amb traçat no concretat pel Pla a Torroella de Fluvià, Viladamat, La Tallada d’Empordà, Verges i Parlavà, per entendre també que els seus traçats, rasants i solucions de convivència amb els entorns urbans han d’ésser estudiats a l’escala de l’ordenació urbanística municipal. En resposta a observacions i suggeriments sobre la variant de Torroella de Montgrí-Ulla, però també com a resultat d’una reflexió sobre la solució proposada a l’Avantprojecte, en el Projecte s’introdueixen variacions substancials. El Projecte proposa un nou tram viari a continuació de la Giv-632 que requereix un nou pont important sobre el riu Ter, però que estructuralment s’integra molt bé en el sistema territorial de carreteres del Baix Empordà, i evita el pas per l’interior de Torroella i Ullà dels trànsits entre l’entorn Palafrugell-Pals-Begur i l’Escala o Figueres. El projecte assenyala també indicativament una alternativa provisional, pròxima a les àrees urbanes de Torroella i Ullà, que comportaria el pas pel pont existent, el qual podria requerir un eixamplament en cas que es retardés l’execució de la solució definitiva proposada amb el nou pont sobre el riu Ter. Millores de camins i noves vies integrades Es recullen diverses propostes fetes per ajuntaments i pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà i s’incorporen al Pla, com a noves vies integrades a millorar, les següents traces de pistes o camins que en alguns casos comporten algun tram de nou traçat. Massanet de Cabrenys-La Vajol Boadella-Darnius Cistella-Lladó Navata-Pontos Mollet de Perelada-Masarac Jafre-Les Olives La Tallada-Bellcaire D’acord també amb els suggeriments rebuts, s’han assenyalat com a vies integrades a millorar –en especial a l’Albera i les Gavarres- diversos trams que a l’Avantprojecte s’assenyalaven únicament com a vies existents a mantenir. No s’han recollit algunes propostes en què la dificultat topogràfica s’ha considerat dissuasòria de l’execució, i fins i tot de l’ús, del nou tram viari proposat, si bé podria replantejar-se aquesta apreciació a partir d’un estudi detallat que mostrés la seva viabilitat en termes raonables. Vies verdes S’han formulat propostes en el sentit que el Pla estableixi “vies verdes” pel front marítim entre el Cap de Creus i el Montgrí i entre el Montgrí i Begur. El concepte de via verda s’ha introduït com una nova referència tipològica a la normativa del Projecte, amb el significat de vies per a vianants, bicicletes, cavalls i en algun cas per a alguna fórmula de transport públic compatible amb el medi. Tanmateix el Projecte no inclou traçats de vies verdes com les proposades. Cal assenyalar que els terrenys del front marítim d’aquests trams, a més d’ésser en una alta proporció sòls protegits pel seu interès natural, presenten nombrosos talls en un hipotètic itinerari seguint la costa –canals pel pas d’embarcacions, aiguamolls i rius- que fan pràcticament impossible un


recorregut continu per a qualsevol vehicle rodat i també per als vianants. El traçat del GR costaner, força més a l’interior, n’és una prova prou clara. Possiblement podrien haver-hi trams de via verda accessibles des de la xarxa de camins i vies integrades del territori que s’haurien de definir en un projecte específic. El Pla no comporta cap impediment per a iniciatives d’aquest tipus que es podrien portar a terme en el marc de les actuacions de valoració del paisatge del litoral promogudes pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 5. Altres observacions Per l’Ajuntament de Garrigoles i per un promotor privat s’expressa en sengles escrits la proposta que el Pla reculli la possibilitat de creació d’un camp de golf en aquest municipi, la viabilitat del qual va associada a la proposta de construcció de 43.700 m2 de sostre d’habitatges i d’un hotel. Ni a l’Avantprojecte ni al Projecte es determina quants camps de golf ha d’haver en aquest territori, per la mateixa raó que no es regula a quins conreus s’ha de dedicar els terrenys agrícoles de regadiu i amb el benentès que les edificacions associades a la pràctica de golf estan dins les que es poden autoritzar en el marc de les regulacions del sòl no urbanitzable que configura l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2005) i que precisen el Pla territorial i el planejament urbanístic dels municipis. En tot cas, cal recordar també que quan el camp de golf proposat hagués d’ocupar sòls de protecció especial caldria garantir que no afectarà els valors que es tracta de protegir. Cal afegir, en resposta a una altra observació relativa als camps de golf, que la compatibilitat dels camps de golf -sense habitatges- amb l’ús agrari, no comporta la seva consideració com “àrees de regadiu especial” com s’assenyala en un escrit. En tot cas, l’esmentada compatibilitat i les seves continuïtat espacial i ambiental amb el sòl agrari, fan innecessari el seu assenyalament com àrees diferenciades. Pel que fa a l’edificació d’habitatges i hotels que es proposa com associada al golf –en el municipi de Garrigoles o d’altres en el seu cas-, cal recordar els criteris que enmarquen l’enfoc dels plans territorials i la formulació normativa que es proposa en consonància amb aquests. El Projecte de pla manté el criteri de no admetre la creació de noves àrees residencials aïllades i que les extensions residencials dels nuclis existents, d’acord amb les estratègies proposades, mantinguin una proporció amb aquests. En tot cas, aquesta segona condició, però no la primera, admetria excepcions si es considerés l’actuació d’interès territorial, d’acord amb el que estableix l’article 1.14 de la normativa del Projecte. Si l’edificació associada al golf és únicament hotelera i es proposa en una continuïtat suficient amb el nucli existent podria tenir cabuda dins de les extensions que admet l’estratègia de reequilibri proposada en el Projecte per al nucli de les Olives. Atès el criteri del Pla d’afavorir un procés de transició d’una economia basada en la construcció de segona residència, en especial al Baix Empordà, cap a una base econòmica pròpiament turística, el Projecte considera coherent amb els seus objectius la construcció d’un establiment hoteler en l’àmbit del Golf Empordà, en el terme municipal de Gualta. Es pot assenyalar, així mateix, el caràcter general d’aquest criteri, en el sentit de considerar en principi com d’interès territorial aquelles iniciatives que tinguin per objecte millorar l’oferta hotelera de qualitat en l’àmbit del Pla, sense perjudici dels requisits urbanístics, ambientals i paisatgístics pertinents en cada cas. L’escrit presentat per la Cambra de Comerç de Girona assenyala que el pla no conté previsions específiques relatives a pedreres, graveres, abocadors i altres serveis tècnics i infraestructures. Ja s’ha fet esment en aquest informe de la necessitat de tractament i previsió sectorial de les infraestructures ambientals i d’energia per a la seva incorporació al pla territorial. Amb relació a les activitats extractives, el Projecte incorpora –mitjançant una referència en la normativa territorial- el reconeixement de la seva necessitat i la possibilitat que es desenvolupin en l’àmbit del pla sempre que es satisfacin les condicions que la legislació estableix per a la seva autorització. En tot cas, cal remarcar que l’escala i l’abast del pla i la peculiar naturalesa d’aquestes activitats no permeten la determinació dels espais on el seu desenvolupament hagi de ser prioritari o prevalent.


PART 2a. INFORMACIÓ PÚBLICA I INSTITUCIONAL DEL PROJECTE DEL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ APROVAT INICIALMENT. ÍNDEX

1. Escrits presentats 2. Consideració de les observacions presentades per l’Administració de l’Estat. 3. Consideració de les observacions presentades pels departaments de la Generalitat. 4. Consideració de les al·legacions presentades per les administracions locals, entitats i

particulars. Annex: La delimitació del sòl de protecció especial d’interès natural en el PDT Empordà.


1. Escrits presentats L’acord d’aprovació inicial del Projecte de Pla, pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, va ser publicat al DOGC el 16 de juny de 2006 i es va obrir un termini d’un mes d’informació pública i institucional d’acord amb el que especifica el Decret 142/2005, d’aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d’elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials i d’aquells plans directors territorials que pel seu contingut en siguin assimilables. S’han presentat els escrits que es relacionen a continuació. S’inclouen tots els escrits que s’han rebut amb temps suficient per a ésser considerats en els treballs de preparació del document per a l’aprovació provisional, encara que hagin arribat fora del termini establert. Grup A Administració de l’Estat:

1. Ministerio de Medio Ambiente. Dirección General de Costas. Escrit de 18.9.2006. Registre d’entrada de 19.9.2006

Grup B Departaments de la Generalitat:

1. Departament d‘Educació i Universitats. Secretaria General. Escrit d’11.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006

2. Departament d‘Agricultura, Ramaderia i Pesca. Secretaria General. Escrit de 14.7.2006. Registre d’entrada de 25.7.2006

3. Departament de Treball i Indústria. Escrit de 22.09.2006, presentat a la Comissió de Coordinació de la Política Territorial de 26.09.2006.

Grup C Consell Comarcal i ajuntaments de l’Alt Empordà: 1. Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Escrit de 11.7.2006. Registre d’entrada de 13.7.2006 2. Ajuntament d’ Albanyà. Escrit de 10.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 3. Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 4. Ajuntament de Cadaqués. Escrit de 13.7.2006. Registre d’entrada de 18.7.2006 5. Ajuntament de la Comtal Vila de Castelló d’Empúries. Escrit de 14.7.2006 (adjunta còpia d’un

informe de 7.7.2006 d’[email protected], SL). Registre d’entrada de 17.7.2006 6. Ajuntament de Cistella. Escrit de 14.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 7. Ajuntament del Far d’Empordà. Escrit de 12.7.2006. Registre d’entrada de 14.7.2006 8. Ajuntament de Fortià. Escrit de 13.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 9. Ajuntament de Palau Saverdera. 2 escrits de 17.7.2006. Registres d’entrada de 25.7.2006 (un

d’ells tramet al·legacions de particulars) 10. Ajuntament de Peralada. Escrit de 14.7.2006. Registre d’entrada de 18.7.2006 11. Ajuntament de Navata. Escrit de 11.7.2006. Registre d’entrada de 14.7.2006 12. Ajuntament de Roses. Escrit de 10.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 13. Ajuntament de Sant Llorenç de la Muga. Escrit de 3.7.2006. Registre d’entrada de 11.7.2006 14. Ajuntament de Sant Miquel de Fluvià. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 20.7.2006 15. Ajuntament de Saus-Camallera-Llampaies. Escrit de 12.7.2006. Registre d’entrada de 18.7.2006 16. Ajuntament de Terrades. Escrit de 14.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 17. Ajuntament de Ventalló. Escrit de 10.7.2006. Registre d’entrada de 15.7.2006 18. Ajuntament de Vila-Sacra. Escrit de 14.7.2006. Registre d’entrada de 20.7.2006 19. Ajuntament de Vilafant. Escrit de 19.7.2006. Registre d’entrada de 21.7.2006 20. Ajuntament de Vilamacolum. Escrit de 10.7.2006. Registre d’entrada de 13.7.2006 21. Ajuntament de Vilaür. Escrit de 31.7.2006. Registre d’entrada de 14.8.2006


Grup D Consell Comarcal i ajuntaments del Baix Empordà:

1. Ajuntament de Bellcaire d’Empordà. Escrit de 10.7.2006. Registre d’entrada de 25.7.2006 2. Ajuntament de Corçà. Escrit de 27.7.2006. Registre d’entrada de 1.8.2006 3. Ajuntament de Cruïlles – Monells - Sant Sadurní de l’Heura. Escrit de 13.7.2006. Registre

d’entrada de 19.7.2006 4. Ajuntament de Forallac. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 5. Ajuntament de Jafre. Escrit (presentat dues vegades) de 3.8.2006. Registre d’entrada de

18.8.2006 6. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 20.7.2006 7. Ajuntament de la Tallada d’Empordà. Escrit de 12.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006

Grup E Altres: 1. Cambra de Comerç de Girona, representada per Domènec Espadalé (president) i Santiago

Coquard (secretari). Escrit de 14.7.2006. Registre d’entrada de 18.7.2006 2. Unió de Pagesos, representada per Joan Caball i Subirana. Escrit de 17.7.2006. Registre

d’entrada de 20.7.2006 3. Ateneu Popular de Calonge, representada per Esther Loaisa Dalmau. Escrit de 17.7.2006.

Registre d’entrada de 17.7.2006 4. Gremi d’Àrids de Catalunya, representada per Jaume Puig i Canal. Escrit de 14.7.2006. Registre

d’entrada de 17.7.2006 5. Associació de Càmpings de Sant Pere Pescador, representada per Anna Saballs i Nadal. Escrit

de 12.7.2006. Registre d’entrada de 14.7.2006 6. Associació de Masos de Torroella de Montgrí i de l’Estartit, representada per Joan Serra i

Gironella. 2 escrits de 12.7.2006 i 16.7.2006 (tramet l’al·legació d’un soci –Sobrestany SA i Pegasus Blau SA, representades per Alfons de Robert Ferrer -Cajigal-). Registres d’entrada de 14.7.2006 i 17.7.2006

7. Sobrestany SA i Pegasus Blau SA. Escrit de 12. 7. 2006. Registre d’entrada de 17.7.2006 8. Plataforma ciutadana Salvem Solius, representada per Miquel Pros Casas. Escrit de 18.7.2006.

Registre d’entrada de 18.7.2006 9. SOS Empordanet!, representada per Lola Arpa. Escrit de 14.07.2006. Registre d’entrada de

19.7.2006 i 1 particular més. Mirar annex. 10. Plataforma Salvem Pedrinya, representada per Natàlia Bonany. Escrit de 13.7.2006. Registre

d’entrada de 17.7.2006 11. Associació dels Naturalistes de Girona, representada per Daniel Boix Masafret. Escrit de

14.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 12. Associació de Veïns i Propietaris de la zona “El Temple” de Castelló d’Empúries, representada

per Pere Iglesias Martí. Escrit de 14.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006 13. Associació de Veïns i Propietaris el Botxí de Castelló d’Empúries, representada per Carme

Salleras i Sala. Escrit de 14.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006 14. Associació de veïns de Rupià, representada per Jordi Dalmases i 1 particular més. Mateix escrit.

Mirar annex 15. Consorci per a la protecció i la gestió de l’espai d’Interès Natural de les Gavarres, representat per

Joaquim Cufí i Solé. Escrit de 12.7.2006. Registre d’entrada de 13.7.2006 16. IAEDEN. Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura i Plataforma Cívica

Salvem l’Empordà, representades per Lluís Benejam i Vidal. Escrit de 14.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006

17. Nelly Neuman, SL (Urbanització “Mas Pere”, Calonge) representat per Santiago Vilà Marques. Escrit de 14.7.2006. Registre d’entrada de 18.7.2006

18. Urbanització Bellavista, SL Calonge, representada per Stefan Reiner i Spengler. 2 escrits de 16.7.2006 i 17.7.2006. Registres d’entrada de 17.7.2006 i 19.7.2006

19. Áridos Uniland, SA i Prebesec, SA, representat per Jesús Serra i Motas. escrit de 11.7.2006. registre d’entrada de 19.7.2006


20. Importacions Nàuticas SA, representat per Antoni Cuello i Carbonell. Escrit de 9.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006

21. Vall de Santa Magdalena, SA, representat per Joaquim Llorens Clos. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006

22. Realia Business, SA, representat per Lluís Sanchís Medina. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006

23. Germans Ferrer, SA, representat per Francesc Ferrer Roura. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006

24. Port Mart, SA, representat per Francisco Martínez Díaz. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006

25. Gent del Ter, entitat ecologista (no està representada per ningú en concret). Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006

26. SANFEBO, SL, representat per Alejandro Figueras Garriga. Escrit sense data. Registre d’entrada de 21.7.2006

27. SANKRE, SL, representat per Rafael Santos Rebanal. Escrit de 15.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006

28. Grup de Defensa del Ter, representada per Montserrat Pagès i Massaguer, 4 entitats més, 5 particulars i 3 al·legacions de grups de particulars. Mateix escrit. Mirar annex

29. Rosdar 8, SL, representat per Jaume Quintanilla Vila. Escrit de 12.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006

30. Tractaments i restauracions geològiques SL, representat per Joaquim Roca Pagès. Escrit de 12.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006

31. Áridos Hnos. Curanta, representat per Joaquim Roca Pagès. 2 escrits de 12.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006

32. Arenales de Mar, SA, representada per Baltasar Parera i Coll. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 20.7.2006

33. Curtal Nou SA i Promocions turístiques la Casanova, SA, representat per Joan Geli Martin. Escrit de 13.7.2006. Registre d’entrada de 14.7.2006

34. Pietat Agustí Calvet. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006 35. Joan Molla Callís. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006 36. Família Albert, representada per Alejandro Soler. Escrit de 14.7.2006. Registres d’entrada de

19.7.2006 i 20.7.2006 (presentat dues vegades) 37. Comunitat d’Hereus de Josep Ma Cama Codina, representada per Ramon Cama Tarrús. Escrit de

17.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 38. Eduard Torrent i Puig, en representació de Jaume Torrent Genís. Escrit de 18.7.2006. Registre

d’entrada de 19.7.2006 39. Joan Astor Arbat. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 40. Martí Pagès Ferrer. Escrit de 13.7.2006. Registre d’entrada de 14.7.2006 41. Joan Bataller Danes. Escrit de 10.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006 42. Santiago Coll Vila. Escrit de 13.7.2006. Registre d’entrada de 14.7.2006 43. Joaquim Almeda Ferrer. 2 escrits de 11.7.2006. Registres d’entrada de 13.7.2006 44. Grup municipal d’ERC de Vilanant, representat per Miquel Àngel Sibecas Pou, 3 entitats entre les

quals una d’elles representa també el grup municipal d’ERC d’un altre municipi i 3 particulars. Mateix escrit. Mirar annex

45. Miquel Iglesias Lloret. Escrit d’11.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006 46. Sebastià Fusté i Escudé. Escrit de 14.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006 47. Rinaldo Muscolino Marchese. Escrit de 14.7.2006. Registre d’entrada de 21.7.2006 48. Josep Geli Vilallonga. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 24.7.2006 49. Josep Guday i Font. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006 50. Construccions Navals Gaspar Zaragoza SL, representat per Gaspar Zaragoza i Buforn, i altres

societats. Escrit de 13.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006 51. Anna Albó Riera i 244 particulars més. Mateix escrit. Mirar annex. ANNEX a les al·legacions al Pla Director Territorial de l’Empordà. Setembre de 2006


Cadascun dels grups d’al·legacions presenten el mateix escrit: I- Anna Albó Riera i 244 particulars més. Escrit de 17.7.2006 i registres d’entrada d’entre el 17 i

20 de juliol de 2006 aprox. Molts d’ells s’han tramès a través de correu electrònic: 1. Anna Albó Riera 2. Rosa Albó Riera 3. Alba Solés Pagès 4. Joan Martí Colomer 5. Montserrat Pagès Massaguer 6. Erika Serna Coba 7. Helena Jové Girona 8. Tomàs Albó 9. Cèlia Vidal González 10. Jordi Sangrà Bellot 11. Mireia Ullés Cortés 12. David Poca Bonal 13. Ivan Munoz Munoz 14. Antoni Garcia Acero 15. Marta Ball-Llosera Font 16. Gillian Gregory Young 17. Quim Roca Ferrer 18. Guerau Domènech Lafuente 19. Manel Carrera 20. Francesc Masó Boj 21. Carme Bosch Arauz 22. Juli Llueca Fernández 23. Elisabet Brunsó Casellas 24. David Lloret Vilallonga 25. Oriol Pañella Ferreres 26. Isidre Llorente 27. Gemma Salvador Obiols 28. Montserrat Aulinas Masó 29. Antoni Bardera Reig 30. Miquel Sanchez Duran 31. Núria Fernández Manzanera 32. Eloi Maduell Garcia 33. Pere Horts Font 34. Cecilia Corachan Perez-Bufill 35. Josep Garcia Ferrer 36. Josep Ginjaume Font 37. Mª Pilar Sabà Giralt 38. Pau Currius Gimenez 39. Humbert Vila Pedrosa 40. Maria Dolores Untoria 41. Manel Rodríguez Valls 42. Anna Portabales Marcos 43. David Prats Vidal 44. Loreto Noguer Batllori 45. Patricia Aller Hernández 46. Borja Vilallonga 47. Bàrbara Schmitt Solà 48. Jordi Lon Quintana 49. Josep Ayats Dabau 50. Carme Delclós Ayats 51. Josep Catellà Sala


52. Ivan Joanals Ametller 53. Josep Rost i Bagudanch 54. Mª Teresa Sabà Giralt 55. Maria Espelt Delclós 56. Ares Fàbrega Pérez 57. Jordi Cruz Plaja 58. Coordinadora Salvem el Crit 59. Francesc Canet Coma 60. Amadeu Clarà Roqueta 61. Claudia Fantl Freund 62. Cristina Martinez Panizo 63. Carles Serra Coll 64. Albert Planas Bardia 65. Tobias Willett 66. Jaume Lara Suriol 67. Esteve Robleda Sastre 68. Joan Cusí Salvat 69. Santi Llagostera Güell 70. Enric Herrera 71. Jordi Remolins Soldevila 72. David Fernàndez Aguirre 73. Mª Teresa Bosch Vilardell 74. Xavier Cullell Soler 75. Miquel Àngel Sibecas Pou 76. Maria Carme Pagès Jordà 77. Pere Llimargas Casas 78. Xavier Juanola Cortada 79. Jaume Figa Sastregener 80. Maite Bravo Rodriguez 81. Jordi Castellà Forcat 82. Jordi Coll Costa 83. Cecília Caralt Badia 84. Angel Salvador Costa 85. Antoni Orellana Serra 86. Alguer Vila Bosch 87. Bosco Anton Garcia 88. Eliane Cantero Arvidson 89. Manuel del Rio Fuentetaja 90. Mariona Moya Monsuñer 91. Salvador Jover Gutiérrez 92. Roser Bullich Catà de la Torra 93. Mario Dominguez Lopez 94. Marta Giol Llobet 95. Montserrat Soler Roca 96. Nuria Almiron Roig 97. Eva Panigua Iglesia 98. Luis Edo Martin 99. Ramon Caralt Elias 100. Lupe Martinez Esteve 101. Joaquim Saurina Clavaguera 102. Enrique A. Carpintero Escalada 103. Zeta Figa Sastregener 104. Cristina Garcia López 105. Alba Gómara Castaño 106. Bernat Carbó Castells 107. Albert Cuesta Zaragosí 108. Pau Prat Busquets 109. Gemma de Luna Riera


110. Xavier Capalleras Fàbrega 111. Drac Garcia Palacios 112. Emili Almirón Giménez 113. Ester Serradell Berenguer 114. Lluís Benejam Vidal 115. Esther Palomeras Rovira 116. Helena Casas Sal 117. Miquel Peiris Linares 118. Núria Bassagañas 119. Oriol Guinart Berrueco 120. Jutta Krieg 121. Joan Alsina Tarres 122. Santi Navarrete Ferrer 123. Jofre Carnicer Cols 124. Jaime Gonzalez Arias 125. Núria Borràs Montserrat 126. Joaquim Puell Marcó 127. Eugeni Prieto Llop 128. Xavier Baixeras Reina 129. Rosa Maria Chia Ballester 130. Isabel Comadira Costa 131. Maria del Mar Griera Llonch 132. Oriol Serch Muni 133. Jordi Puig Castellano 134. Xavier Valentí Cruset 135. Montse Pascual Manich 136. Gemma Pascual Manich 137. Manel Martínez Pascual 138. Sergi Palomeras Ferran 139. M.Jose Palacios Sanchez 140. Xavier Llorente Cabratosa 141. Josep Mª Batlle Alabau 142. Marta Jacomet 143. Cristina Valles Orianne 144. Esteve Blanch Sanmartí 145. Maria Sibecas Pagès 146. Joan Ventura Linares 147. Alex Ferran Estrada 148. Francesc Pujol Ibarz 149. Carmina Vilaseca Anglada 150. Daniel Ramirez Rofastes 151. Mercè Ibarz Casadevall 152. Josep Ciurana Dorca 153. Carmina Escardó Carulla 154. Jordi Ballesta Castro 155. Josep Ma Perez Rodriguez 156. Rafel Jaume Clavell 157. Silvia Ametller Pujol 158. Laia Capdevila Solà 159. Josep Ribas Pallisera 160. Jordi Rubau Solà 161. Marta Romo Casasola 162. josep Bullich Catà de la Torra 163. Nuria Rovira Costas 164. Ramon Piris Llorens 165. Sandra Miquel Traveria 166. Manel Grávalos Olivella 167. Xenia Matas Castany


168. Adriana Fernández Caño 169. Carlos Bas Short 170. Natalia Núñez Gimeno 171. Angel Sanchez Martinez 172. Roger Taberner Muñoz 173. Jordi Cebrian Puyuelo 174. Carme Riu Canal 175. Xavier Sampo Granes 176. Gregorio Moya Romera 177. Núria Cuadrat Pèlach 178. Jaume Hidalgo Colomer 179. Remei Tàboas Albiol 180. Josefa Sala Pericot 181. Federic Fortunet Lorca 182. Carme Riera Casadesus 183. Pere Palleja Garcia 184. Arseni Llopart Sanchis 185. Anna Dalmases Serras 186. Eduard Marques Mora 187. Manel Ortega Martin 188. Laura Pagés Caritg 189. Laura Macia Ripoll 190. Antonio Vigo Sanchez 191. Lourdes Duran Carrera 192. Pilar Dominguez Mora 193. Nadia Bayes Follmi 194. Robert Bayes Llovet 195. Anna Bayes Follmi 196. Lidia Quera Cabrafiga 197. Benito Gallardo 198. Leonel Manso Vieira 199. Helena Carreras Font 200. Cristina Díaz Blanco 201. Dolors Terradas Ginesta 202. Gemma Romañach Oliver 203. Carles Feo Quer 204. Pau Zavala Padro 205. Marta Zavala Padró 206. Lluís Serrano Jiménez 207. Maria Àngels Pascual Ramió 208. Miquel Jover Benjumea 209. Maite Domenech Llansola 210. David Gifreu Ferrer 211. Ester Baulida Estadella 212. Rosa Andreu Chavarria 213. Ernest Pous Ripoll 214. Alvar Llaurado Olivella 215. Georgina Gratacos Teixidor 216. Maria J. Escatllar Soler 217. Jordi Asensi Gabriel 218. Alejandro Yofre Newton 219. Jesús Ruiz García 220. Jordi Rodríguez Basart 221. Cesc Múrria Farnós 222. Xavier Escatllar Soler 223. Joan Manel Baqués Ibars 224. Mercè Queralt de Quadras 225. Roger López Guirao


226. Gloria Cazallas Serrano 227. Albert Teba Caballero 228. Silvia Ruiz Navarro 229. Daniel Burgas Riera 230. Sergi Garcia Capel 231. Eva Gayolà Viñas 232. Victor Garcia Becher 233. Eduard Cebrià Riu 234. Roser Salip Vilanova 235. Sergi Gubert Macias 236. Carme Sanglas Gispert 237. Alicia Llosas Colongo 238. Silvia Cotta Pau 239. Georgina Vidal Gavilan 240. Joan Salabert Loscos 241. Carlos Carbonell Mas 242. Mª del Carme Riudoms Perramon 243. Xavier Torrent Gañil 244. Eduard Martí Roca 245. Marc Vironche Coll

II- Grup municipal d’ERC de Vilanant, representat per Miquel Àngel Sibecas Pou, 3 entitats entre

les quals una d’elles representa també el grup municipal d’ERC d’un altre municipi i 3 particulars. Escrits de 13 i 14.7.2006. Registres d’entrada de 14.7.2006:

1. Grup municipal d’ERC de Vilanant , representat per Miquel Àngel Sibecas Pou 2. Grup municipal d’ERC de Vilafant i l’Associació dels Amics de Manol i Palol Sabaldòria,

dos escrits representats per Marcel Darnés i Terrades 3. Plataforma Defensem el territori, representada per Maria Sibecas Pagès.També presenta

un altre escrit en nom propi. 4. Plataforma Salvem la Garriga i el Pla Vinyers, representada per Carles Sardà Borroy 5. Maria Carme Pagès Jordà 6. Magdalena Andreu López 7. Fina Papès Guillamat

III- Grup de Defensa del Ter, representada per Montserrat Pagès i Massaguer, 3 entitats més, 5 particulars i 2 al·legacions de grups de particulars:

1. Grup de Defensa del Ter, representada per Montserrat Pagès i Massaguer. Escrit de

17.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 2. ARITJOL, Associació Palafrugenca per a la Defensa del Medi Ambient, representada per

Raimon Costa Ciscar. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 18.7.2006. 3. Associació Ardenya Patrimoni i Natura, representada per Jaume Bosch i Cañet. Escrit de

17.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 4. Associació de veïns de Rupià, representada per Jordi Dalmases. Escrit de 16.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 5. Joan Martí i Colomer. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 6. Salvador Jover Gutiérrez. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 19.7.2006 7. Marc Marí i Romeo. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006 8. Raquel Heras Colàs. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 17.7.2006 9. Roser Bullich Catà de la Torra. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 18.7.2006 10. A.M. Macià Creus i 12 persones més. Escrit de 16.7.2006. Registre d’entrada de

18.7.2006 11. Catherine Perelló Scherdel i 171 particulars més. Escrit de 16.7.2006. Registre d’entrada

de 18.7.2006


12. SOS Empordanet! i Associació Defensa del Montgrí, representada per Dolors Arpa i Associació Defensa del Montgrí, representada per Vicenç Fiol. Escrit de 16.07.2006. Registre d’entrada de 18.07.2006.

13. Núria Tura i Cadanet i 32 persones més. Escrit de 16.07.2006. Registre d’entrada de 18.07.2006.

IV- SOS Empordanet!, representada per Lola Arpa. Escrit de 14.07.2006. Registre d’entrada

19.7.2006 i 1 particular més:

1. SOS Empordanet!, representada per Lola Arpa. Escrit de 14.07.2006. Registre d’entrada de 19.07.2006.

2. Maria Valls i Biosca. Escrit de 16.7.2006. Registre d’entrada de 18.7.2006. V- Associació de veïns de Rupià, representada per Jordi Dalmases. Escrit de 16.7.2006.

Registre d’entrada de 18.7.2006 i 1 particular més:

1. Associació de veïns de Rupià, representada per Jordi Dalmases. Escrit de 16.7.2006. Registre d’entrada de 18.7.2006

2. Núria Tura Cadanet i 33 persones més. Escrit de 17.7.2006. Registre d’entrada de 18.7.2006


2. Consideració de les observacions presentades per l’Administració de l’Estat. Demarcación de Costas en Catalunya (Servicio Provincial de Costas de Girona). L’escrit tramès assenyala que el Pla no fa referència a les determinacions de la Ley de Costas y el seu reglament que han d’ésser tinguts en consideració en el sistema d’espais oberts, i incloure el territori corresponent al domini públic marítimo-terrestre i les seves servituds indiquen per a aquests terrenys. El mateix escrit reconeix tanmateix que les escales utilitzades en la documentació gràfica del Pla no permeten assenyalar de forma precisa la línia que delimita els bens de domini públic marítimo-terrestre. Recorda en tot cas que el Pla director ha d’assenyalar, tal com estableix la legislació de Costes, que la delimitació de la línia marítimo-terrestre i les determinacions que l’afecten han de figurar en els planejaments parcials que afecten l’àmbit costaner. El Pla director territorial de l’Empordà s’elabora i tramita en el marc de tota la legislació que és d’aplicació a l’ordenació i l’ús del territori com es recorda en l’article 3 de les normes. Als efectes de donar compliment a l’observació assenyalada, en aquest informe que té també una funció aclaridora del sentit i abast de la normativa del Pla, es recorda i es remarca que la interpretació de les disposicions reguladores dels espais oberts en el Pla director territorial en cap cas podrà ser argument per obviar els preceptes de la legislació estatal sobre la costa. En especial, cal subratllar la concordança d’objectius del Pla amb les regulacions que la Llei de Costes i el seu reglament fan amb relació al règim d’usos i edificacions admesos i prohibits en el domini públic marítimo-terrestre, la ribera del mar, amb les seves franges de servitud, i la zona d’influència.


3. Consideració de les observacions presentades pels departaments de la Generalitat. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (Direcció General de Desenvolupament Rural) L’escrit, titulat Nota sobre el Pla director territorial de l’Empordà, va tenir entrada al registre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 25 de Juliol de 2006. En aquest escrit es fa referència a un d’anterior presentat per la mateixa Direcció General del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) el mes de novembre de l’any 2005, en relació, en aquell moment, a l’avantprojecte del Pla director territorial de l’Empordà. En l’escrit objecte d’aquest d’informe es fa constar la incorporació al projecte de Pla director territorial de diverses aportacions efectuades pel DARP en el seu escrit del novembre de l’any passat, així com la de quatre altres propostes de delimitacions en el sistema d’espais oberts incorporades en el Projecte de Pla, sobre les quals no es pronuncia. També es comprova a l’escrit que s’han acollit, encara que parcialment, les fonts de certes dades estadístiques aportades en l’informe de l’any 2005. En l’apartat referent als Objectius específics del Pla director territorial de l’Empordà, es posa de manifest que les observacions contingudes en l’escrit de novembre del 2005, no s’han tingut en compte, o ho han estat d’una forma que es considera insuficient. Les observacions feien referència als objectius: b) Protecció del paisatge en tant que factor identitari de l’Empordà i actiu econòmic, c) Limitació de la segona residència de nova planta, d) Foment de les activitats econòmiques al turisme, o de les activitats econòmiques relacionades amb el turisme que no es centrin en la producció immobiliària, e) La racionalització de la xarxa viària respectuosa amb el medi, i a la necessitat d’introduir algun nou objectiu específic. L’escrit en cap cas posava en dubte la validesa dels objectius del Pla, però si demanava que es fessin explícites referències - al paisatge agrari, - al pes econòmic del sector agroalimentari, - a l’establiment de criteris que flexibilitzin el tractament de les edificacions en sòl no urbanitzable

destinades a esdevenir l’habitatge principal del titular d’una explotació agrària - al reconeixement dels camins ramaders i dels camis rurals, - a que s’estableixin objectius específics sobre el manteniment de la base territorial de les

explotacions agràries per tal que la planificació urbana no utilitzi el sòl dedicat a l’activitat agrícola i ramadera com a reserva per a l’expansió

- a l’establiment de mesures tendents a contribuir a la consolidació de la viabilitat de les explotacions, mitjançant instruments d’ordenació que facin possible incrementar les seves dimensions físiques i econòmiques.

En relació a aquest conjunt d’observacions cal posar de manifest: a) que en el desplegament justificatiu dels objectius específics del pla s’hi exposen unes

consideracions que, en l’àmbit de competència d’un pla director territorial, integren i tenen en compte suficientment els components agraris en la formació i manteniment dels paisatges de l’Empordà o la importància i l’interès de la industria agroalimentària. En conseqüència, a criteri del Programa de Planejament Territorial, les determinacions i directrius gràfiques d’ordenació del sistema dels espais oberts, les normes, directrius i recomanacions de la normativa del pla i algunes propostes pels àmbits exposades en el Capítol 7 de la Memòria, estableixen un marc que és plena i suficientment coherent amb els objectius que, des de les seves competències, es demana en l’escrit del DARP.


b) que la Normativa del Pla s’ha d’ajustar a la legislació vigent i, per tant, el règim d’usos en el sòl no urbanitzable és el que s’estableix a l’article 47 de la llei d’urbanisme. El Pla es limita a modular les condicions d’ubicació de determinats usos segons les diferents categories del sòls que integren el sistema d’espais oberts i a plantejar determinades mesures que afavoreixin la correcta implantació de les construccions en el medi.

c) que, “reconèixer i emparar de manera efectiva la xarxa de camins ramaders”, és una tasca

administrativa realment pendent de realitzar a Catalunya sobre la qual, però, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques no té competència. Tanmateix, a l’article 2.12 de les Normes del Pla: L’ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic s’estableix, entre d’altres determinacions, que el planejament urbanístic ha de facilitar “la gestió orientada a la preservació de (...) terrenys de domini públic: (...) camins ramaders”. D’altra banda, s’ha incorporat a les Normes del Pla l’article 4.7: Xarxa capil·lar, el qual, en relació a l’article 4.4: Tipologia de les xarxes viària i ferroviària estableix que determinats tipus de vies, entre les quals els camins ramaders “seran objecte de programes específics d’inventariat, manteniment i millora”.

d) que el Pla director territorial de l’Empordà garanteix, dins la seva competència, la continuïtat de la

base territorial de les explotacions agràries, posant les bases, mitjançant, l’ordenació del sòl i les normes, directrius i recomanacions, que el sòl dedicat a l’activitat agrària no pugui ser considerat pels plans d’ordenació municipals (POUM) com una reserva per a l’expansió urbanística. El sòl que, segons la terminologia legal quan fa referència al seu règim, és sòl no urbanitzable, no té, ni per a la Llei de política territorial, ni pel Pla territorial general de Catalunya, ni per la Llei d’urbanisme ni, evidentment, per cap Pla territorial elaborat pel Programa de Planejament territorial, la consideració de reserva per a l’expansió dels processos urbanístics.

e) que el Pla director territorial de l’Empordà planteja la voluntat de “preservar i recrear quan sigui

possible el paisatge (rural), davant els riscos de la progressiva banalització de l’espai” (article 6.2 de les Normes). Tanmateix, si bé es formulen mesures tendents al manteniment d’escales de compartimentació i d’unes dimensions, proporcions, ritmes i seqüències que defineixen els diversos paisatges, al mateix article es reconeix, com no pot ser d’altra manera, el fet de la inevitable evolució del paisatge. El Pla, però, a manca de propostes tipificables que permetin com a mínim considerar les diverses variables que integren el paisatge de l’Empordà, no pot introduir indiscriminadament instruments que facilitin l’aparició d’escales de parcel·lació diferents de les que han creat aquest paisatge.

Pel que fa a la observació que els redactors de Pla no han utilitzat la informació del SIGPAC, cal indicar que les delimitacions dels polígons de conreu d’olivera i vinya i dels sòls de regadiu, aportats pel DARP, han estat a la base de moltes de les delimitacions més acurades del sòls amb valor agrari que conformen la proposta d’espais oberts del projecte de Pla director en relació a les l’avantprojecte. En relació a la demanda de corregir les deficiències que s’han advertit al voltant de les denominacions d’origen “Empordà” i “Catalunya”, no es considera necessari la incorporació dels llistats de municipis que respectivament en formen part, tota vegada que es tracta d’una informació que no té cap rellevància en la regulació dels usos del sòl. En la Normativa del projecte de Pla director territorial de l’Empordà que va es va sotmetre als tràmits d’informació al públic i audiència s’hi havien introduït, total o parcialment, de vegades mitjançant un nou redactat que les integra, la majoria de les observacions presentades pel DARP en el seu escrit de novembre de l’any 2005. Això afecta en concret, les referents als articles 1,4, 1.5, 1.12, 2.2, 2.6, 2.8 i 4.4. Pel que fa a l’article 2.12 no s’ha introduït cap precisió ja que es va considerar que el supòsit ja estava previst en els articles de regulació dels usos en les diferents categories de sòl dins el sistema d’espais oberts. Per a l’article 4.6, no es va considera que el Pla sigui competent en regular supòsits que segurament han de tenir la seva resolució en procediments d’expropiació adequats. Pel que fa a l’article 6.3 – el 6.2 en el text que es proposa per a l’aprovació provisional – no s’ha incorporat cap nova regulació, responent als criteris que s’ha exposat més amunt en l’apartat e).


S’incorporarà com a plànol informatiu a escala 1/100 000 la delimitació dels polígons de sòls de regadiu i de conreu de la vinya i l’olivera a l’Empordà, aportats pel DARP, que han estat a la base del perfeccionament de les delimitacions dels sòls de valor agrícola en el Pla director territorial. Departament d’Educació i Universitats Ha expressat que en el projecte de Pla no hi ha cap qüestió respecte de la qual hagin d’emetre consideracions de caràcter essencial. Departament de Medi Ambient i Habitatge Hi ha hagut nombrosos contactes amb els tècnics del Departament que han aportat diverses propostes que s’han procurat incorporar al Pla amb el benentès que el projecte de pla té menys marge per a esmenar els documents que l’avantprojecte. Les esmenes introduïdes i les seves diverses motivacions es relacionen a la Memòria ambiental que incorpora el Pla d’acord amb la legislació ambiental. En tot cas, en aquest informe es pot fer esment de les següents: - Millora de les proteccions d’algunes lleres fluvials. - Ajustament de la delimitació d’àrees inundables. - Incorporació al s’ol de protecció especial d’un espai de sureda d’interès a Agullana-La Vajol. - Especificació en diversos articles de les normes de l’obligació de protecció dels espais d’interès

geològic i les àrees humides. Departament de Treball i Indústria A la Comissió de Coordinació de la Política Territorial de 26 de setembre de 2006, el director general d’Energia i Mines ha aportat un escrit de la Subdirecció General de la Energia, que reitera un escrit presentat amb motiu de la consulta de l’Avantprojecte i que fa referència a: - La incorporació al Pla de la relació d’infraestructures energètiques previstes en el Pla de l’Energia

de Catalunya 2006-2015. - Que el Pla territorial expliciti la no admissió d’usos permesos en els espais i corredors reservats a

les zones d’influència de les línies existents actualment en el territori que ordena el Pla director. - Explicitar que a l’àmbit territorial del Pla director el planejament urbanístic hauria d’incloure el

soterrament de les línies elèctriques de distribució i el desplaçament de les línies elèctriques de transport, que hi hagués en el territori objecte d’urbanització.

- Que el Pla exigeixi que per a la implantació de noves àrees d’activitat econòmica es prevegi des del principi la dotació d’infraestructures de subministrament energètic, i en el planejament es reservin els espais per a les subestacions de transformació elèctrica que siguin necessàries.

La Comissió ha acordat que es tingui en consideració aquest escrit en tot allò que correspongui al contingut del Pla director. Atenent a aquest acord, i en tot cas perquè és pertinent i coherent amb la metodologia gradual, adoptada per als plans territorials, d’anar-hi incorporant les propostes dels plans sectorials aprovats que tinguin transcendència territorial, s’incorpora al Pla la relació d’infraestructures previstes pel Pla de l’Energia de Catalunya en aquest territori. Els altres tres aspectes a què es refereix l’escrit tenen un abast general i ja estan en certa mesura regulats per les disposicions sectorials i urbanístiques. El Pla territorial si bé té algunes disposicions que tenen un abast generalitzable, ha adoptat el criteri de no reproduir, en principi, regulacions que ja estiguin formulades en textos legislatius o reglamentaris. Tanmateix, i atès que l’article 5.3 ha hagut d’ésser objecte en tot cas de variacions com a resultat de la Comissió, i que té un contingut de norma d’abast general, es recull el suggeriment de incloure-hi el recordatori per a les noves àrees d’activitat


econòmica de l’exigència de comptar des de l’inici amb la dotació d’infraestructures de subministre energètic i de reservar espai per a les subestacions elèctriques que siguin necessàries.


4. Consideració de les al·legacions presentades per les administracions locals, entitats i particulars. Agrupació d’al·legacions segons contingut 1. Aspectes generals

1.1 Contingut del PDT i relació amb el PTP Comarques Gironines. 1.2 Participació/Ampliació del termini d’informació pública. 1.3 Gestió del Pla.

2. Omissions o errades en base cartogràfica o plànols informació. 3. Planejament municipal

3.1 Relació entre PDT i el planejament municipal. 3.2 Errades/omissions de zones classificades o àrees d’activitat. 3.3 Propostes de desclassificació urbanística.

4. Desenvolupament urbanístic

4.1 Estratègies de desenvolupament. 4.2 Altres condicions dels desenvolupaments urbanístics. 4.3 Propostes de classificació urbanística. 4.4 Propostes relatives a equipaments. 4.5 Propostes relatives a sòl d’activitat econòmica.

5. Infraestructures

5.1 Infraestructura ferroviària. 5.2 Vies estructurants: nous traçats, desdoblaments, variants. 5.3 Vies integrades i camins. 5.4 Mobilitat i transport públic. 5.5 Altres infraestructures (aigua, energia,...).

6. Espais oberts

6.1 Tipificació i delimitació dels espais oberts. 6.2 Activitats agràries. 6.3 Xarxa hídrica i elements estructuradors. 6.4 Activitats extractives. 6.5 Regulació dels espais oberts

7. Paisatge 8. Varis


1. Aspectes generals

1.1 Contingut del PDT i relació amb el PTP Comarques Gironines Al·legació: El Pla director territorial de l’Empordà no té naturalesa de Pla territorial parcial (Ajuntament de Forallac, Ajuntament de Cadaquès, Josep Guday) El Pla director territorial de l’Empordà té naturalesa de “Pla director territorial” definit per l’article 86 de la Llei 31/2002, pel qual es modifica la Llei 23/1983 creant un nou capítol IV bis. Els plans directors territorials. El contingut del PDT compleix l’establert a l’article 19 ter.1 de la Llei 23/1983 modificada que exigeix que els plans directors han de tenir caràcter supramunicipal i han de desenvolupar com a mínim una de les determinacions contingudes a l’article 13.1 de la Llei, que són les que corresponen als plans territorials parcials. Atès que, complint el mínim assenyalat per la llei, les determinacions del Pla director territorial de l’Empordà són d’un abast similar a les d’alguns plans territorials parcials d’altres àmbits aprovats o en tràmit, es suprimeixen de la memòria i de la normativa els paràgrafs que poguessin crear confusió sobre el caràcter de pla director territorial que té aquest document. Al·legació: el Pla està en contradicció amb els objectius de protecció mediambiental que expressa l’Informe ambiental. (Gent del Ter) De les determinacions del Pla, es deriva sens dubte una situació clarament més favorable que la d’absència de pla territorial per a la consecució dels objectius mediambientals, els quals requereixen també d’altres actuacions i polítiques no determinables en aquest document. Per tant, no hi ha contradicció alguna entre les propostes del pla i els objectius que assenyala l’informe ambiental, per bé que sempre és possible portar les determinacions de protecció ambiental més enllà en detriment d’altres objectius i interessos respectables del territori. El Pla fa unes propostes que tracten de donar una resposta equilibrada i possible a la concurrència d’interessos en la perspectiva de facilitar un desenvolupament sostenible per correcció progressiva d’unes dinàmiques que segurament no ho són. Al·legació: l’AAE hauria de contemplar els principals vectors ecològics per tal d’obtenir una visió més holística i sostenible del territori. El pla hauria de contemplar la disponibilitat de recursos naturals i incorporar aspectes com són la protecció i regulació de la xarxa hídrica i dels suggeriments, les reserves d'aigua i la seva gestió, l'estalvi energètic, la regulació de les zones industrials, la gestió dels residus i la mobilitat sostenible, sense relegar aquestes competències al planejament sectorial futur. (A. Naturalistes de Girona) La memòria del Pla (capítol 1) explica els motius del contingut del PDT, i en general dels plans territorials que està elaborant el Programa de Planejament Territorial, amb el convenciment que un planejament comprensiu d’absolutament tots els components de la realitat territorial no és possible per diverses raons. Aquest planejament caldrà assolir-lo d’una manera gradual, per addició de plans sectorials coherents entre si, al pla territorial que estableix la matriu física bàsica d’aquest espai i aporta, per tant, una referència inexcusable per als enfocs sectorials. 1.2 Participació /Ampliació del termini d’informació pública Al·legació: Ampliació del termini d'exposició pública. (Salvem Solius)


No s’ha considerat convenient allargar la informació pública, tenint en compte que l’avantprojecte es va sotmetre a consulta pública al llarg de quatre mesos, amb la voluntat de no endarrerir l’aprovació definitiva del Pla. Tanmateix, s’han considerat tots els escrits d’al·legació que malgrat haver estat presentats fora de termini han arribat abans de tancar el document per a l’aprovació definitiva. Al·legació: en l’elaboració del Pla s’ha prescindit totalment de la participació ciutadana i institucional, contradient els criteris establerts per la pròpia legislació vigent i pel propi Govern. (Ajuntament de Palau-saverdera, Stefan Reiner) El document sobre la participació pública i institucional que forma part del Pla expressa amb claredat la intensitat i la qualitat d’aquesta participació en la seva elaboració. Són prova concreta de la participació haguda els nombrosos escrits de suggeriments, observacions i al·legacions rebuts, els informes de consideració d’aquests escrits i les nombroses esmenes introduïdes a les propostes i normes del Pla. 1.3 Gestió del Pla Al·legació: Normativa. Art. 1.12. Participació en el dispositiu de seguiment. Hauria d’incorporar també funcions de disciplina urbanística. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Al·legació: Participació ciutadana en la gestió del PDTE. (Salvem Solius) En el funcionament del dispositiu de seguiment es proveiran els mecanismes que permetin conèixer els punts de vista de les entitats i plataformes preocupades pel futur del territori i així s’ha assenyalat a l’article 1.12, apartat 3. Les actuacions de disciplina urbanística estan regulades per la Llei i el Reglament d’urbanisme i no corresponen al Programa de Planejament Territorial. En tot cas, el Programa, com s’assenyala en l’article 1.12, apartat 2, haurà d’emetre informe preceptiu per a l’aprovació de diversos tipus de plans, entre ells els directors urbanístics i els POUM. Al·legació: Normativa. Article 1.14. Actuacions d’interès territorial. Proposta de supressió. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) La consideració de la possibilitat d’actuacions d’interès territorial no previstes pel Pla, per bé que no contradictòries amb els seus objectius, les quals puguin desenvolupar-se amb l’informe favorable de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, és un marge del tot necessari per a evitar que el Pla es pogués convertir en un limitador de desenvolupaments desitjables els quals no podien haver estat previstos en el moment de la seva elaboració. L’atribució de la valoració de les actuacions a un òrgan com la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, amb una representativitat alta, tant de les administracions com del conjunt dels interessos socials, és una garantia que aquesta valoració, que es farà prèviament a l’inici de cap tràmit urbanístic, assumirà plenament la perspectiva de conjunt pròpia del Pla.


2. Omissions o errades base cartogràfica o plànols informació Al·legació: Incloure el Monestir de Santa Maria de Solius com a patrimoni arquitectònic. (Salvem Solius) El PDT no fa una catalogació d’elements del patrimoni arquitectònic perquè es remet als elements arquitectònics declarats Be d’interès cultural nacional (BCN), els quals s’assenyalen en el plànol 1.4 a partir de la informació subministrada pel Departament de Cultura. Entre aquests elements es troba el Castell de Solius (núm. 170 en el plànol). Al·legació: No es mencionen tots els assentaments urbans existents (Santiago Vilà) La toponímia assenyalada en els plànols no és exhaustiva, però es donen prous referències per a localitzar els diversos indrets. Pel que fa als assentaments, el criteri ha estat assenyalar la denominació de les àrees urbanes històriques i dels assentaments rurals que el Pla ha identificat, però no la de les urbanitzacions, llevat algun cas en què la urbanització pren el nom del paratge. Al·legació: Manca el reconeixement de la zona de Romanyà de la Selva com assentament d’ús residencial (Ramon Cama) S’ha assenyalat en el plànol l’assentament de Romanyà amb l’estratègia de “manteniment del caràcter rural dispers”, ja que no ha estat fins ara objecte de delimitació com àrea urbana o urbanitzable. Les normes urbanístiques per a aquesta àrea seran les que estableixi el planejament urbanístic, d’acord amb la legislació vigent, en el marc de l’estratègia establerta pel Pla i amb les limitacions que es derivin de la seva ubicació dins del PEIN de les Gavarres. Al·legació: S’assenyalen errors en el plànol d’informació I-2: zona de les Basses d’en Coll assenyalat com a urbanitzable i és no urbanitzable; àmbit del Pla especial Serres de Pals assenyalat com a sector terciari. (Arenales de Mar, SA) S’esmenen els errors i s’ajusta l’àmbit del Pla especial al perímetre aprovat. En tot cas, es tracta d’un plànol d’informació que recull de manera no detallada, ni perfectament actualitzada, el planejament urbanístic del territori. Les determinacions d’aquest plànol no afecten el contingut ni l’abast de les figures de planejament urbanístic vigents.


3 Planejament municipal 3.1 Relació entre PDT i el planejament municipal Al·legació: Cal establir terminis per a les revisions dels POUM. (IAEDEN, Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Al·legació: Revisió urgent dels POUMS dels següents municipis: Albons, Colomers, Corçà, Cruïlles, Foixà, Rupià, Regencós i Santa Cristina d’Aro. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Al·legació: Cal establir terminis per a les revisions de planejament i limitar el percentatge de creixement anual per municipi, per tal de regular aquells sòls urbanitzables no desenvolupats que comporten creixements urbanístics desmesurats i contradictoris amb el propi pla. (A. Naturalistes de Girona) S’incorpora un nou article, 1.16, a la normativa relatiu a l’adequació del planejament urbanístic al PDT. Al·legació: Posposar l'aprovació del POUM de Santa Cristina d' Aro fins a l’aprovació del PDTE. (Salvem Solius) Al·legació: Que s’aturi el POUM de Rupià mentre no s’aprovi el PDT (Associació de Veïns de Rupià i 1 escrit més) El PDT s’ha elaborat i sotmès a consulta pública sense suspensió de tràmits urbanístics ja que la Llei de Política Territorial no preveu que aquestes suspensions es puguin argumentar per l’elaboració d’un pla territorial. El Pla no pot proposar l’aplaçament de l’aprovació de la revisió d’un POUM. Al·legació: Les delimitacions de les àrees urbanes o especialitzades s’assenyalen en els plànols del Pla no coincideixen amb les del planejament vigent d’alguns municipis ja sigui perquè hi ha errors o perquè no incorporen variacions derivades de modificacions o revisions aprovades (Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Ajuntament de Roses, Ajuntament de Castelló d’Empúries, Sanfebo, SL). El Pla territorial recull i, per definició, no afecta en cap cas directament les classificacions i zonificacions de sòl del planejament vigent. Quan el PDT vol assenyalar l’objectiu de modificar alguna delimitació de zona de sòl urbà o urbanitzable ho fa amb el signe d’”àmbit a extingir o reduir”. Tanmateix aquest objectiu només tindrà efectivitat mitjançant l’instrument urbanístic adequat: pla director urbanístic i/o modificació o revisió del planejament municipal. En els altres casos el Pla respecta el planejament urbanístic vigent tant si està gràficament reflexat en els plànols com si no ho està per causa d’algun error, omissió o es tracta de determinacions de modificacions o revisions recentment aprovades que no han pogut ésser incorporades a les bases gràfiques del PDT. En tot cas, s’han procurat esmenar els errors advertits, en especial aquells que s’han assenyalat a les al·legacions. També s’ha procurat incorporar els nous àmbits que corresponen a revisions o modificacions recentment aprovades, si bé cal tenir present que la màxima actualització possible dels gràfics tindrà inevitablement poca durada atès que les modificacions i revisions del planejament municipal continuaran produint-se, i que encara que aquestes es facin en el marc de les estratègies definides per a cada nucli, com serà preceptiu, modificaran sovint, en més o en menys, els àmbits de sòl urbà i urbanitzable grafiats.


Al·legació: Grafiar el sector dels Gorgs com a sistema d'assentaments urbans aptes per l' ús residencial de tipus col·lectiu i d'equipament, d'acord amb el Pla Especial que l’ordena, i que permet els usos següents: canal d’esquí navegable, equipaments públics, zona hotelera i zona de càmping. (Ajuntament de Ventalló) L’assentament del sector dels Gorgs, com a àrea especialitzada d’equipaments, no qüestiona els usos previstos en el planejament aprovat que inclouen zona hotelera i zona de càmping. La denominació d’equipament donada a diverses àrees especialitzades té un sentit descriptiu ampli i no té valor normatiu. La denominació d’àrea especialitzada d’ús residencial s’utilitza en aquelles àrees on és dominant l’ús d’habitatge i no seria adequat fer-ho en el sector dels Gorgs. Al·legació: Que el Pla territorial contempli els mecanismes per tal que la seva concreció en POUMs no sigui feta de manera unilateral per equips de govern elegits democràticament, però sense definició de programa sobre els plans urbanístics (Associació de Veïns de Rupià i 1 escrit més) La competència per a elaborar i revisar el planejament urbanístic municipal és dels ajuntaments. El compliment de les determinacions del pla territorial i la participació dels agents socials en la formulació del pla d’ordenació urbanística ve garantida per la tramitació d’aquest i per la participació de la Comissió d’Urbanisme en l’aprovació definitiva. Per a garantir de manera precisa el compliment del Pla territorial, s’estableix a l’article 1.12 de la normativa l’exigència d’un informe del Programa de Planejament Territorial previ a l’aprovació definitiva dels plans directors urbanístics i dels POUM. Al·legació: Indicar la zona de serveis dels bombers i la zona que ocupa l’Estació de vigilància aèria del Puig Pení. Incloure un equipament municipal previst pel planejament urbanístic municipal a la platja de Montjoi (Ajuntament de Roses). Dins dels àmbits dels PEIN el Pla ha adoptat el criteri d’assenyalar únicament les àrees urbanes i urbanitzables del planejament vigent i els nuclis rurals d’una certa importància. El no assenyalament d’altres implantacions existents com els equipaments o instal·lacions que es mencionen a l’al·legació no qüestionen en absolut la seva existència. La regulació del desenvolupament o reforma d’aquests implantacions la farà el planejament urbanístic mitjançant els plans especials que ordenen les àrees PEIN i el planejament urbanístic municipal. Al·legació: La part superior de la Ciutadella és grafia com a ús residencial. El planejament municipal hi té previst un parc urbà de sistema general; es tracta d’uns sectors discontinus de sòl urbanitzable que hi concentren les zones verdes. Demanen que el Pla reculli d’alguna manera més clara que es tracta d’un espai lliure i que només s’hi pot edificar serveis i equipaments. (Ajuntament de Roses) La representació gràfica de els propostes del Pla no preveu l’assenyalament de qualificacions zonals derivades de l’ordenació interna de les àrees urbanes ni de les àrees especialitzades perquè hagués estat molt difícil fer-ho de manera homogènia i rigorosa. D’altra banda, no hagués estat cap aportació substancial, ja que en qualsevol cas es tracta de determinacions del planejament urbanístic vigent que el PDT no afecta. Al·legació: Que l’estudi econòmic i financer prevegi una línia de subvencions pels municipis que es trobin amb l’obligació d’adaptar els seus POUM a les determinacions del Pla. (Ajuntament de Roses) El contingut del nou article 1.16 “Adequació del planejament urbanístic” preveu que s’estableixin línies d’ajuda per a adequar el planejament urbanístic a les determinacions del PDT.


Al·legació: Que es tingui en compte la interposició d’un recurs de reposició contra l’aprovació definitiva del PDUSC-II sol·licitant un increment de l’edificabilitat i la densitat de la “Coma Morisca”, sector en la regulació del qual el PDTE realitza una remissió al PDUSC-II (Francisco Martínez / Port Mart, SA) El PDT recull el planejament urbanístic que estigui vigent en el moment de la seva aprovació, la qual cosa compren també les resolucions dels recursos interposats que es produeixin. Al·legació: Que es mantinguin els sectors PP.2, PP12 i PP17 previstos a les normes subsidiàries de Palau-saverdera i no es classifiquin com de protecció preventiva part dels seus àmbits. (Stefan Reiner / Urbanización Bella vista, Rinaldo Muscolino) El PDT delimita, llevat error, els àmbits dels sectors tal com han estat aprovats a les Normes Subsidiàries de Palau-saverdera i no els classifica de sòl de protecció preventiva com assenyalen les al·legacions referides. Els objectius del Pla director de la Serra de Rodes, en tràmit, en tant que pretén preservar la continuïtat ambiental entre la Serra de Rodes i la Plana de l’Empordà, i millorar la inserció paisatgística dels nous desenvolupaments, són plenament coherents amb els del Pla director territorial de l’Empordà. El Pla territorial assenyala, com una determinació pròpia, l’objectiu de reducció o extinció d’alguns àmbits previstos en el planejament municipal –que malgrat haver-se publicat el 2006 és de l’any 1999-, amb el benentès que serà en el pla director urbanístic de la Serra de Rodes, o en un altre instrument urbanístic si aquest no arribés a aprovar-se, on s’hauran de concretar els termes de les reduccions amb una consideració acurada de les seves possibilitats en funció de les compensacions o indemnitzacions, en el seu cas, que fossin legalment exigibles. Al·legació: Eliminar la proposta d’extinció o reducció del sector industrial PP10 de Palau-saverdera donat que ja hi ha indústries implantades des dels anys 70 que dinamitzem l’economia del municipi i donen treball a un centenar de persones. (Ajuntament de Palau-saverdera) Al·legació: Mantenir el sector de sòl industrial previst per les Normes subsidiàries de Palau Saverdera, per haver-hi diverses activitats ubicades i atès que es manté el que a poca distància d’aquest està en el terme municipal de Roses (Construccions Navals Gaspar Zaragoza, SL i vuit persones més). El Pla assenyala l’objectiu de reduir les expectatives d’extensió de la zona industrial existent. Cal recordar que l’àmbit del sector de Roses ha estat objecte també de reconsideració en la seva extensió. El Pla no estableix els termes concrets d’aquesta reducció que haurà d’ésser definida per un instrument urbanístic a partir d’un estudi detallat en el qual caldrà tenir especialment en compte les activitats actualment existents en el sector. Al·legació: El Pla afecta sis sectors de sòl urbanitzable delimitat indicant que són àmbits a extingir o reduir, sense justificació. Es sol·licita que es mantinguin les classificacions i qualificacions de les actuals i vigents NNSS. (Ajuntament de Palau-saverdera) El PDT assenyala únicament l’objectiu desitjable de reconsideració de l’àmbit d’aquests sectors per tal que el seu desenvolupament no afecti les continuïtats de l’espai rural i natural entre la Serra de Rodes i la plana de l’Empordà, i no es produeixi tampoc en cotes altes afectant greument al paisatge com ha succeït amb d’altres actuacions en els municipis de la Serra. Tanmateix el PDT no defineix els


termes formals i quantitatius de la desclassificació que hauran d’ésser determinants per un instrument urbanístic. Al·legació: Que s’incorpori l’àmbit de sòl urbanitzable recorregut pel Pla director territorial el sector PPI previst a les Normes Subsidiàries de Palau-saverdera (Rafael Santos/SANKRE, SL) El PDT manté aquest sector dins l’àmbit de l’àrea urbana de Palau-saverdera (color gris en els plànols 1/50.000) i no ha proposat cap reconsideració dels límits, sense perjudici que això es pogués fer en un instrument urbanístic si es cregués necessari. Al·legació: Suprimir la consideració del sector Santa Magdalena com àrea especialitzada a extinguir o reduir (Ajuntament de Terrades, Joaquim Llorens/Vall de Santa Magdalena, SA) o en cas contrari es faci una previsió de sòl urbanitzable en una altra zona del terme municipal de Terrades per tal de garantir el creixement de la població (Ajuntament de Terrades). Amb l’assenyalament d’àrea a extingir o reduir, el PDT expressa un objectiu que es fonamenta en els criteris de planejament territorial adoptats i en l’aïllament d’aquest sector dins d’un ampli àmbit territorial mereixedor de protecció especial. En tot cas, els termes de la reducció o extinció s’hauran de concretar en un instrument urbanístic i en el context de la legalitat que finalment es reconegui a les iniciatives hagudes al respecte d’aquesta actuació. Tanmateix, cal assenyalar que a les normes del PDT es preveu ,en l’article 3.15, la possibilitat de, mitjançant la revisió del planejament urbanístic municipal, acumular com creixements del nucli els aprofitaments urbanístics d’una àrea especialitzada que es proposa extingir o reduir i que aquesta acumulació pot ésser justificació per a superar els límits de l’extensió urbana que estrictament estableix l’estratègia proposada. 3.2 Errades/omissions de zona classificades o àrees d’activitat Al·legació: Eliminar la part est del polígon industrial de la carretera que va de Roses a Palau i redibuixar-lo com a sòl no urbanitzable. Al·leguen que des de l’aprovació definitiva de la Revisió Parcial del sòl urbanitzable, acordat per la CTU de Girona el 9 de març de 2005, el polígon 2 del sector industrial va passar a ser no urbanitzable. (Ajuntament de Roses) Al·legació: Delimitació del nucli urbà de Sant Feliu de Boada incorrecta amb relació a la modificació de les Normes Subsidiàries de Palau-sator aprovada per la Comissió d’urbanisme el passat febrer. (Sanfebo, SL) Al·legació: Hi ha dos àmbits grafiats com a espais a extingir o reduir que ja han passat a ser sòl no urbanitzable: 1) Antiga UA-26 (modificació puntual 54 del PGOU aprovada definitivament per la CTU el 27/07/05); 2) Antic UP9 desclassificat en la revisió parcial de sòl urbanitzable aprovada definitivament el 9/03/05. Ambdues desclassificacions queden recollides al Text Refòs de 3/11/05. (Ajuntament de Roses) Al·legació: Es proposa la correcció d’unes errades en els plànols d’ordenació que corresponen a àmbits actualment situats en el règim de sòl urbà i no haurien de figurar com a sòls de protecció preventiva: En la zona verda de El Trabuc a Empuriabrava, la zona industrial de la fàbrica Danone a Castelló Nou, i la zona verda a llevant de l’Hort d’en Negre al Sud del nucli de Castelló d’Empúries. (Ajuntament de Castelló d’Empúries). Al·legació: S’hauria de tenir en compte l’existència de la zona d’equipaments –partida de Tià de l’Estanyol- en continuïtat amb l’Institut de Castelló d’Empúries. Es tracta d’una àrea de dotacions estratègica per la ubicació de dotacions a nivell municipal i supramunicipal, amb nous equipaments que actualment es troben ja en construcció. (Ajuntament de Castelló d’Empúries).


S’han esmenat els plànols d’acord amb les al·legacions. Al·legació: Que es marqui el càmping Bassegoda Park i la seva ampliació. (Ajuntament d’Albanyà) El Pla no assenyala tots els usos existents en sòl no urbanitzable, tanmateix no qüestiona ni afecta aquells que hagin estat correctament autoritzats. Les ampliacions en el seu cas són possibles sempre que es tracti d’usos admissibles en sòl no urbanitzable per la legislació urbanística i amb les condicions que en funció al tipus de sòl del sistema d’espais oberts on es situïn estableix el PDT. Al·legació: El plànol d’ordenació del Baix Empordà no recullen els àmbits correctes de la zona Serres de Pals ni els vials previstos i executats (Arenales de Mar, SA) Atès que l’àmbit de Serres de Pals va ser definit i regulat mitjançant un Pla especial en sòl no urbanitzable per a la construcció d’un camp de golf ja existent, s’assenyala en els plànols d’ordenació com a sòl de protecció preventiva i en part com a sòl de protecció territorial atesa la circumstància de la seva inundabilitat, amb el benentès que les actuacions dins d’aquest sòl hauran de realitzar-se d’acord amb el que assenyala l’article 2.11 de les normes. Algunes vies executades les recull el plànol d’ordenació com a vies locals; en tot cas, com assenyala l’article 4.4 de les normes del Pla, en els plànols no es grafien totes les vies existents en el territori sense que això comporti qüestionar l’existència i la utilitat de les vies locals i dels camins rurals. Al·legació: Una finca de 4000 m² propietat de l’al·legant que ha quedat fora de l’àmbit de l’assentament urbà ha estat classificada com a sòl urbà per l’estimació d’un recurs relatiu al planejament urbanístic de Foixà (Jaume Torrent). S’han esmenat els plànols corresponents d’acord amb l’al·legació, per bé que si és sòl urbà el PDT no podia variar aquesta classificació encara que l’hagués ignorat. 3.3 Propostes de desclassificació urbanística Al·legació: Desclassificar: zona industrial, Bàscara; urbanització Empordà parc, Pau; zona industrial entre C-260 i la Muga, Castelló d’Empúries; urbanitzacions El Padró i les Oliveres, Ventalló. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà) Al·legació: Desclassificació de totes les àrees d’ús residencial aïllades que no estiguin consolidades i congelar les que estiguin parcialment urbanitzades (relaciona 18 àrees pertanyents a 13 municipis). (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Al·legació: Desclassificar àrees industrials o d’activitat econòmica pertanyents als municipis de Jafre, Palamós, La Bisbal, Vullpellac, Colomers, Gualta, Santa Cristina d’Aro. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Al·legació: Els sòls urbanitzables encara no desenvolupats que comporten en total creixements urbanístics superiors als que estableix el Pla per a tot l’escenari previst per al 2026, s’haurien de revisar i, si cal, desclassificar. (A. Naturalistes de Girona) Al·legació: Desclassificar l’àrea residencial de Pedrinya al municipi de La Pera (Plataforma Salvem Pedrinya)


Al·legació: Que el Pla s'impliqui en la franja litoral i desclassifiqui tots els sòls urbanitzables que es troben en indrets claus pel manteniment de la biodiversitat i la funcionalitat ecològica d’aquesta zona. (A. Naturalistes de Girona) Al·legació: Es consoliden nuclis de població dispersos (els Griells, la Pletera, urbanització Club Golf Empordà, Mas Pinell) que s’haurien de poder desurbanitzar i zones urbanitzables de risc ecològic (Camp de la Barra, les Maures, Torre Moratxa) que s’haurien de desclassificar (Gent del Ter) El PDT no té per si mateix capacitat de desclassificar àrees o sectors classificats en el planejament urbanístic municipal. Les àrees que el PDT assenyala com àrees especialitzades classificades a extingir o reduir són aquelles en què existeix iniciativa municipal o de la Generalitat per a desclassificar-les total o parcialment a través dels instruments urbanístics pertinents. En general, no és prudent assenyalar propostes de desclassificació que no vinguin garantides per un procés de planejament urbanístic amb les suspensions de llicències i tràmits corresponents. En tot cas, el PDT assenyala reiteradament en els seus criteris, memòria i normativa l’objectiu desitjable de minimitzar les àrees especialitzades disperses en el territori i de disminuir les possibilitats d’extensió urbana que, en alguns casos, el planejament urbanístic vigent permet més enllà dels marges que estableixen les estratègies de desenvolupament. Per aquest motiu, el PDT pot ésser argument per abordar a través dels instruments urbanístics adequats les desclassificacions que els ajuntaments i la Generalitat vagin considerant oportunes i viables. Pel que fa a la franja litoral a què fa referència l’escrit de l’Associació de Naturalistes de Girona, cal assenyalar que el PDUSC 2 ha desclassificat o reordenat diversos sectors de sòl urbanitzable en els quals concorrien circumstàncies com les que assenyala l’al·legant. Al·legació: Que el pla estableixi una política pública d'ajuts a les desclassificacions i comenci a aplicar-les de forma decidida. (Salvem Solius) Dels criteris i propòsits del Pla se’n desprèn certament la conveniència d’algunes desclassificacions de sòl urbanitzable. Les estratègies de desenvolupament establertes per a cada àrea o nucli urbà poden ser argument per a desclassificacions en el marc de revisions del planejament municipal. També l’article 3.5 facilita el trasllat d’aprofitaments d’àrees aïllades que convé desclassificar a localitzacions en continuïtat com l’àrea urbana. En aquest sentit, el PDT per si mateix constitueix un instrument que ajuda a portar a terme certes desclassificacions. Més directament els plans directors urbanístics com el de la Serra de Rodes o el del Sistema costaner II proposen desclassificacions concretes. Es pot dir, per tant, que aquesta política pública de desclassificar aquells sòls de desenvolupament no desitjable ja s’està portant a terme. Al·legació: El creixement de l’Escala encorseta el Montgrí pel nord i n’incrementa el risc d’incendis. (Gent del Ter) Com a resultat del Pla director urbanístic del Sistema Costaner i del Pla director territorial de l’Empordà, el municipi de l’Escala no té possibilitat de crear nou sòl urbanitzable. Cal aclarir que les peces de sòl assenyalades com a sòl de protecció territorial s’han classificat així pels valors paisatgístics que els reconeix el PDUSC i d’acord amb la normativa d’aquest Pla no poden ser objecte d’actuacions d’urbanització que podrien ser possibles en altres casos d’acord amb el procediment que estableix l’article 1.14. 4. Desenvolupament urbanístic 4.1 Estratègies de desenvolupament


Al·legació: Article 3.15. Estratègies per a les àrees especialitzades. L’estratègia de consolidació de les àrees especialitzades ha de referir-se a la situació real i no ha de possibilitar el desenvolupament de la resta d’acord amb el planejament vigent. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més, Anna Albó i 244 escrits més) Encara que s’hagi canviat l’expressió “acceptació de la implantació amb les característiques previstes pel planejament” (article 3.16 avantprojecte) per “es reconeix la realitat de la implantació i la possibilitat de desenvolupament d’acord amb el planejament vigent” (article 3.15 projecte), no hi ha cap canvi respecte la intenció del Pla. Malgrat que un objectiu explícit és la minimització d’aquestes àrees, el PDT no pot desclassificar sòl i el fet de proposar-ho sense tenir en marxa els instruments per fer-ho no seria una bona decisió. En tot cas, cal remarcar que l’actual article 3.15 aporta, amb relació a l’anterior 3.16, línies d’actuació per a que els POUM facin propostes concretes de concentració dels aprofitaments d’aquestes àrees en continuïtat amb l’àrea urbana principal del municipi. Al·legació: Article 3.7. Creixement moderat. Precisió d’algunes determinacions i supressió de les possibilitats d’excedir el percentatge de creixement establert per a facilitar la implantació d’alguns usos desitjables. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més, Anna Albó i 244 escrits més) Es recull la necessitat de justificar el supòsit de no desenvolupament de sòl urbà no consolidat que es considera a l’apartat 5 de l’article 3.7. Pel que fa a la resta del contingut de l’article, si bé serien possibles paràmetres més restrictius, es considera que l’actual formulació respon de manera adequada als objectius de moderació de les extensions urbanes dels nuclis, deixant un marge per a que, prèvia justificació, es puguin acollir possibilitats d’implantació d’interès per al municipi. En aquest sentit, cal entendre que el Pla persegueix uns objectius d’ordenació territorial, però que ha de donar cabuda a les iniciatives i propostes dels municipis en tant que no siguin contradictòries amb el model territorial que es pretén. Cal considerar també que l’estratègia defineix un marc d’actuació que no ha d’ésser exhaurit en tots els casos pel planejament municipal; es podria afegir que tampoc les previsions d’aquest s’executen totalment en tots els casos. Al·legació: Article 3.8. Creixement de reequilibri. Paràmetres més restrictius. Establir addicionalment un percentatge màxim d’extensió admissible. Suprimir les possibilitats d’excedir l’extensió per a facilitar la implantació d’alguns usos desitjables. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més, Anna Albó i 244 escrits més) Pel que fa a la proposta de paràmetres més restrictius i a la supressió de marges per a determinats usos, la resposta és en els mateixos termes que a l’al·legació relativa a l’article 3.7. Amb relació a que l’estratègia de reequilibri no ha de portar mai a previsions d’extensió superiors a les que admet l’estratègia de creixement moderat, s’introdueix una esmena en l’apartat 9 de l’article 3.8 de les Normes en aquest sentit. Al·legació: Article 3.9. Canvis d’us i reforma. Establir un màxim d’extensió: 10% àrea urbana consolidada. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter, i 12 escrits més) A les àrees on s’ha assenyalat l’estratègia de canvis d’us i reforma, els sectors de compleció possibles seran normalment inferiors al 10% de la superfície de sòl urbà consolidat. Fixar aquest límit és innecessari i en alguns casos podria tenir efectes contraris en el sentit d’entendres com una assignació d’extensió a aprofitar en qualsevol cas.


Al·legació: Article 3.10. Millora urbana i compleció. Tornar a incloure la referència sobre la necessitat de xarxa de telecomunicacions. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Al·legació: Article 3.10. Millora urbana i compleció. Establir un màxim del 10% d’extensió. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Per tractar-se de nuclis molt petits, no es pot establir una limitació en percentatge que no seria sovint significativa. Tot i que no té els avantatges de l’exactitud, el criteri de limitació ha de ser, en aquests casos, de caràcter morfològic, amb una exclusió clara en tot cas de classificació de sòl urbanitzable. Al·legació: Article 3.11. Manteniment del caràcter rural. Supressió de la possibilitat de classificar com a sòl urbà algunes agrupacions de caràcter rural. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) La previsió d’un establiment hoteler o un equipament en algun dels nuclis on es proposa mantenir el caràcter rural cal considerar-ho com una possibilitat a valorar positivament en alguns casos, sempre que, com diu la norma, l’ordenació del sòl urbà que es classifiqui mantingui el caràcter rural de l’assentament. Al·legació: Article 3.12. En el càlcul de les necessitats de creixement de reequilibri tenir en compte els habitatges desocupats i els destinats a segona residència. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) S’esmena l’apartat a) assenyalant que es tindran en compte també els habitatges no utilitzats. Tanmateix es manté la no comptabilitat dels habitatges utilitzats com a segona residència ja que no es pot fer la previsió que aquests siguin utilitzats com a habitatge principal com a resultat immediat del pla d’ordenació urbanística. Al·legació: Article 3.16. Suprimir les possibilitats d’extensió d’Empuriabrava. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més, Carme Salleras) No es suprimeix. La dimensió i importància de l’àrea especialitzada d’Empuriabrava fa que no s’hagi de descartar la possibilitat d’alguna extensió justificada per a millorar la seva inserció en el territori, en especial en les proximitats de la carretera Figueres-Roses. Al·legació: La major part de les estratègies de desenvolupament proposades en els municipis del Baix Empordà permeten creixements excessius, l’aparició en alguns casos d’àrees metropolitanes i la formació de continuïtats urbanes no desitjables. (Grup de Defensa del Ter) Les estratègies de desenvolupament dels nuclis proposades es consideren adequades amb el benentès que el Pla ha de donar un marc en què els objectius urbanístics municipals puguin concretar-se espacialment sense més limitacions que les que es deriven dels criteris i objectius d’ordenació territorial. D’altra banda, el Pla és especialment curós pel que fa al manteniment de la individualitat física de la majoria dels nuclis, en tant que es considera un factor de qualitat amb relació al patrimoni urbanístic i el paisatge. Al·legació: Que el PDT sigui més curós quan parla de nous assentaments i d’augment de població, mentre no estiguin resoltes mancances tan òbvies com la sanitat, l’ensenyament, la seguretat ciutadana, el transport públic, l’abastament d’aigua i qualsevol altre servei que es derivi d’un


creixement racional dins d’una societat moderna i civilitzada. (Grup municipal ERC de Vilanant i 6 escrits més) El PDT no proposa nous assentaments si no que preveu que es desenvolupin, en diferent mesura, els nuclis existents, d’acord amb el model polaritzat que es pretén. Tampoc el Pla fa una proposta d’augment de població si no que presenta uns escenaris possibles si es donen determinades taxes de creixement econòmic. Les mancances en serveis i equipaments no estan mai del tot resoltes ja que els ciutadans sempre aspiren, lògicament, a millorar les dotacions de què gaudeixen. En tot cas, les dotacions dels diversos equipaments, transport públic i els altres serveis, s’ubicaran en funció dels recursos i les necessitats, i cal no oblidar que la creació de determinats equipaments ve condicionada per l’existència d’una certa quantitat de població. Al·legació: Rectificar la proposta de creixement moderat referent a alguns nuclis urbans situats en la primera o segona línia del litoral, ja que dóna cabuda a una proporció d’habitatges de segona residència. Caldria limitar el seu creixement a les necessitats internes. (A. Naturalistes de Girona) Ateses les proporcions actuals del procés de construcció de segona residència amb relació a la d’habitatges principals, la disminució radical i de cop d’aquesta dinàmica no es considera possible, ni probablement és desitjable. El Pla proposa una reconducció gradual d’aquest procés. La proporció d’un a un entre segona residència i principal, que s’esmenta com hipòtesi al capítol sobre les necessitats d’aigua, cal considerar-la, vista la dinàmica actual, com un objectiu a assolir. D’altra banda, atesa l’estructura productiva d’aquestes comarques, una certa proporció de construcció dirigida a la segona residència serà necessària si es volen mantenir taxes de creixement positives, com s’expressa a l’estudi econòmic del Pla. Al·legació: El Pla hauria d’especificar la desregulació del sòl de protecció especial a l’entorn dels nuclis per a permetre el creixement d’acord amb l’estratègia assignada. (Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós) Al·legació: No contemplar el sòl al voltant del nucli de Tor com a sòl de connectivitat (Ajuntament de la Tallada d’Empordà) El Pla, a l’apartat 2 de l’article 2.4, assenyala que serà el planejament urbanístic, quan determini l’abast de l’extensió del nucli d’acord amb l’estratègia assignada, el que establirà la delimitació precisa del sòl de protecció especial, o territorial en el seu cas, confrontant. Aquesta fórmula s’ha considerat preferible a la de preveure sistemàticament una franja de sòl de protecció preventiva envoltant dels nuclis, la qual seria sovint interpretada com un àmbit de sòl urbanitzable proposat pel PDT. Al·legació: Critica el model centralista de creixement proposat, que el concentra a Figueres, en contraposició amb el model tradicional conformat per un gran nombre de petits nuclis sense jerarquitzar disseminats per tot el territori (Ajuntament de Cadaqués) El reforçament de les ciutats mitjanes de certa entitat és un criteri d’ampli consens que el Programa de Planejament Territorial ha adoptat per a tot el territori de Catalunya. En el cas de l’Alt Empordà, l’evolució històrica del territori ens ha portat a una situació on hi ha una ciutat –ja plurimunicipal- amb una dimensió força per damunt de les altres, amb una base urbana estimable i complexa, amb una connectivitat alta i creixent i amb sòl que té bones condicions per a l’extensió urbana. És, per tant, una decisió que no admet gaire discussió dins del model territorial que es propugna, que Figueres-Vilafant ha d’ésser una nodalitat a potenciar econòmica i demogràficament. Tanmateix, això no exclou que altres ciutats del territori, principalment Roses, però també Castelló d’Empúries i l’Escala, tinguin desenvolupaments proporcionats si ho faciliten les seves disponibilitats de sòl i en especial els que


puguin resultar de reformes i canvies d’ús a les seves extenses àrees urbanitzades. En aquesta línia, els plànols 0.1 i 0.2 Model Territorial expressen, a més, clarament el reconeixement que el PDT fa a la realitat policèntrica de l’Empordà, on es dóna sens dubte una certa jerarquització que abasta tots els rangs dels nuclis del territori. Al·legació: Proposta de canvis en les estratègies de desenvolupament proposades.

- Assentament de Vilafant conurbat amb Figueres: de creixement potenciat a creixement moderat ( Ajuntament de Vilafant)

- Nucli de Camallera: de creixement de reequilibri a creixement moderat (Ajuntament de Saus-Camallera-Llampaies)

- Monells i Sant Sadurní de l’Heura: de millora i compleció a creixement de reequilibri o flexibilitzar condicions millora i compleció (Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura)

- La Bisbal: de potenciat a moderat (Associació de Veïns de Rupià i 1 escrit més) - Corçà: de moderat a reequililbri (Associació de Veïns de Rupià i 1 escrit més) - Nucli històric de Castelló d’Empúries: de creixement moderat a creixement de reequilibri (Pere

Iglésies, Carme Salleras) Es manté l’estratègia de creixement potenciat de la part de l’àrea urbana de Vilafant connurbada amb l’àrea de Figueres, per raó que una àrea urbana físicament unitària requereix un plantejament estratègic únic. En tot cas cal aclarir que l’estratègia de creixement potenciat es refereix a l’extensió urbana i no a la tipologia edificatòria que sembla ser la preocupació que motiva l’al·legació. Es manté l’estratègia de creixement de reequilibri al nucli de Camallera, en coherència al tractament donat als nuclis principals dels municipis de l’entorn que es troben en situació similar. En tot cas, cal assenyalar que si les necessitats de reequilibri ho justifiquen, l’extensió d’aquests nuclis pot ser similar als de creixement moderat. L’estratègia de millora i compleció permet la definició dels creixements necessaris en els nuclis de petita extensió amb les úniques condicions que aquests creixements s’integrin morfològicament amb el nucli existent i que per assegurar-ho es defineixi l’ordenació d’aquests creixements com a peces de sòl urbà en la revisió del planejament urbanístic municipal, sense preveure, per tant, sectors de sòl urbanitzable. Aquesta estratègia es considera adequada per als nuclis de Monells i Sant Sadurní de l’Heura. L’assenyalament de l’estratègia de creixement de reequilibri per al nucli de Cruïlles no ha de representar necessàriament una major extensió d’aquest, si bé se li assigna aquesta estratègia, amb possibilitat d’una certa proporció de sòl urbanitzable, per la seva major integració amb l’àrea de la Bisbal i el menor valor del seu entorn immediat i atès el criteri del Pla que en cada municipi al menys en un nucli es pugui preveure sòl urbanitzable si fos necessari. Es mantenen les estratègies de creixement potenciat i creixement moderat assignades respectivament als nuclis de La Bisbal i de Corçà per considerar-les adequades a les seves realitats urbanes i condicions de l’entorn i atès també que els respectius ajuntaments no han manifestat res en sentit contrari. Es manté l’estratègia de creixement moderat al nucli històric de Castelló d’Empúries, en tant que permet una extensió de proporció adequada a la seva importància com àrea urbana i que es considera que aquesta no tindrà ni la dimensió ni la intensitat que puguin produir efectes negatius sobre el parc dels Aiguamolls de l’Empordà. Al·legació: Que se li assigni l’estratègia de creixement potenciat o moderat en lloc de la de reequilibri, pel fet que el complex hoteler i termal previst crearà en voltant de 200 llocs de treball directes (Ajuntament de Jafre) L’augment de l’al·legació reforça l’opció adoptada pel Pla, ja que el creixement de reequilibri preveu que el planejament urbanístic pugui fer les propostes necessàries per a preveure habitatge en la proporció adequada que permeti un equilibri quantitatiu amb els llocs de treball del municipi.


Al·legació: Preservar el nucli de Puigventós de qualsevol desenvolupament i que es consideri el seu valor patrimonial (El PDTE li atribueix l’estratègia de millora urbana i compleció). (Ateneu Popular de Calonge, Joan Molla). El nucli de Puigventós forma part d’un àmbit de sòl urbà en el planejament vigent. L’estratègia de millora i compleció assignada a aquest àmbit se centra en la millora del nucli existent i només admet creixements integrats morfològicament al caràcter del nucli. Proteccions més específiques no corresponen al contingut d’aquest Pla, però poden ésser definides, si s’escau, en instruments urbanístics i en les directrius de paisatge a incorporar al Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, al qual s’integraran les propostes d’aquest Pla director. Al·legació: Assignar a les àrees actualment destinades a càmping del municipi de Sant Pere Pescador l’estratègia de consolidació prevista a l’article 3.15.3.a) de les Normes, tot reconeixent la realitat de la implantació o la possibilitat de desenvolupament d’acord amb el planejament vigent. Actualment, el Pla determina que s’han d’extingir o reduir i no quedar justificat, perquè consideren que els càmpings no afecten de manera especialment greu els valors o la potencialitat del territori i d’altra banda acompleixen l’objectiu marcat. (Associació de Càmpings de Sant Pere Pescador) El Pla recull la determinació del Pla director urbanístic del Sistema Costaner II que proposa la desclassificació dels sectors del sòl urbanitzable de primera línia de mar de Sant Pere Pescador, els quals no han estat desenvolupats com a tals. Aquesta desclassificació no hauria d’afectar, d’altra banda, la continuïtat dels càmpings, que són una activitat admissible, amb determinades condicions, en sòl no urbanitzable. Al·legació: Modificar l’estratègia de creixement per reequilibri per tal de permetre la possibilitat de creixement derivat del projecte de camp de golf i de les dinàmiques demogràfiques i econòmiques. (Luís Sanchís/Realia Business) L’estratègia de reequilibri permet la previsió a l’ordenació urbanística municipal de creixements derivats de la creació de llocs de treball que pogués motivar en el seu cas un camp de golf. 4.2 Altres condicions dels desenvolupaments urbanístics Al·legació: Article 3.13. Establir limitacions als creixements anuals dels municipis. Criteris de proporcionalitat i autocontenció. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) El PDT estableix el criteri de gradualitat del creixement, però aquest ha d’ésser desenvolupat en termes físics i quantitatius pels POUM, ja que seria una comesa inabastable per a un pla territorial pretendre establir-ho amb rigor suficient per a cada un dels nuclis. Els criteris de proporcionalitat física i els de proporcionalitat habitatge/llocs de treball i autocontenció a què es feia referència en l’article 3.14 de les Normes de l’Avantprojecte queden recollits, respectivament, a l’article 3.13 i en el punt 2 de l’actual 3.14. Al·legació: No a la desaparició de referències a l’autocontenció i a la proporcionalitat física que hi havia a l’article 3.14 de l’Avantprojecte. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) La referència a la “proporcionalitat” es fa a l’article 3.13. Gradualitat i continuïtat física a les actuacions d’extensió, mentre que a l’actual 3.14 s’insisteix, molt més que a la normativa de l’Avantprojecte, en la coherència morfològica que els creixements han de tenir amb el nucli existent i amb la topografia del seu entorn.


Al·legació: Article 3.19. Restringir la possibilitat de crear àrees d’activitat econòmica només a municipis de més de 5000 habitants. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Es manté la possibilitat de crear àrees d’activitat econòmica en qualsevol nucli ja que són factors per al seu manteniment com espais vius. Tanmateix, les àrees d’activitat hauran de ser, com es desprèn de l’article 3.19, de dimensió proporcionada a la grandària del nucli i per tant seran, en alguns casos, molt petites. El mateix article estableix les condicions per a la integració tipològica i paisatgística d’aquestes àrees. Al·legació: Article 3.21. ...àmbits provinents de processos de parcel·lació rústica en sòl no urbanitzable. Aclarir que no és un model vàlid d’ocupació territorial. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) L’article es refereix exclusivament als àmbits en què es aplicable la Disposició transitòria onzena del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i en cap cas es pot entendre com un model d’ocupació susceptible d’ésser aplicat a altres àrees. Al·legació: Comprovar ambientalment si el territori de l' Aubi pot albergar l' estratègia de creixement potenciat. (A. Naturalistes de Girona) L’assignació de l’estratègia de creixement potenciat als nuclis conurbats de Palafrugell i Mont-ras no exclou que els instruments urbanístics que concretin les característiques i l’abast de l’ordenació hagin d’elaborar el corresponent estudi ambiental. Al·legació: Que es concreti i limiti l’anomenat creixement de “reequilibiri” de l’assentament de Rupià atenent a les característiques físiques del territori, els valors de la plana agrícola, els corredors biològics, el paisatge i la preservació de la identitat municipal (Associació de Veïns de Rupià i 1 escrit més) La concreció física del creixement és pròpia del planejament urbanístic municipal. En tot cas aquesta s’haurà de fer complint les condicions que estableixen els articles 2.12, 3.2, 3.13 i 3.14 de la normativa, el contingut dels quals és plenament coherent amb el sentit de l’al·legació. Al·legació: El PDT hauria de proposar l’ordenació dels nuclis rurals en sòl no urbanitzable que d’acord amb la legislació vigent s’haurien de classificar com a sòl urbà o no urbanitzable (Ajuntament de Corçà). El Pla distingeix entre els nuclis rurals que han estat delimitats com a sòl urbà en el planejament urbanístic municipal, d’aquells altres que romanen en sòl no urbanitzable als quals s’assigna l’estratègia de “manteniment del caràcter rural”. Aquests nuclis poden continuar en sòl no urbanitzable subjecte a les limitacions que es deriven de l’article 47 de la Llei d’urbanisme i del catàleg d’edificacions a elaborar en cada municipi. El Pla també admet la classificació del seu àmbit com a sòl urbà en els plans d’ordenació urbanística municipals amb la condició que l’ordenació asseguri el manteniment del seu caràcter. En un pla territorial no sembla prudent portar l’ordenació del conjunt dels nuclis rurals gaire més enllà.


4.3 Propostes de classificació urbanística Al·legació: Proposen que el Pla classifiqui determinades peces de sòl que es preveu o que es vol que el planejament urbanístic incorpori al sòl urbà o urbanitzable (Germans Ferrer, SA, Ajuntament del Far d’Empordà, Antonio Cuello) El PDT recull, i no afecta mai directament, les classificacions de sòl urbà i urbanitzable aprovades en el planejament vigent, però tampoc, d’acord amb l’abast propositiu que correspon a un pla territorial, el PDT determina tampoc noves àrees a classificar com a urbanes o urbanitzables amb la finalitat de desenvolupar-hi noves trames urbanes, activitats econòmiques o equipaments. Han de ser els instruments de planejament urbanístic –en especial els POUM- els que d’acord amb les estratègies establertes pel Pla determinin, dins l’àmbit del sòl de protecció preventiva, les noves àrees de sòl urbà o urbanitzable. Aquestes àrees podran estar situades també en certs casos en sòl de protecció territorial si es tracta d’actuacions d’interès territorial (article 1.14) compatibles amb la naturalesa específica d’aquest sòl. Al·legació: Previsió d’ampliació de zona industrial a la carretera G-23, en el terme municipal de Vilaür, i confrontant amb l’àrea urbana de Camallera (Ajuntament de Vilaür) El Pla director no fa propostes de classificació de sòl. En el marc que determina l’estratègia de creixement de reequilibri que el Pla assigna al nucli Camallera-Vilaür, i tenint en compte els habitatges i llocs de treball del nucli de Vilaür, el planejament urbanístic podrà determinar en el moment oportú extensions per a activitats econòmiques d’acord amb el que assenyalen els articles 2.4.2, relatiu a les extensions urbanes en sòl de protecció especial i 3.19 relatiu a l’activitat econòmica en nuclis i àrees urbanes. Al·legació: Assenyalar els terrenys on es vol ubicar el camp de golf a l’àrea de les Olives i crear una àrea especialitzada d’activitat econòmica en què es permetés la implantació de sostre residencial (Luis Sanchís/ Realia Businnes) El Pla té el criteri de no assenyalar els àmbits d’iniciatives d’implantació d’activitats o d’urbanització no recollides pel planejament vigent. Tanmateix, el Pla no prohibeix els camps de golf que poden situar-se en principi en qualsevol localització dels espais oberts sempre que es respectin els valors que motiven la seva tipificació com a sòls de protecció. Pel que fa a les àrees d’activitat econòmica i residencial aquestes s’hauran de delimitar en el planejament urbanístic d’acord amb les estratègies de desenvolupament assenyalades per a cada nucli o àrea urbana. En sòl de protecció especial no poden desenvolupar-se actuacions d’activitat econòmica a l’empara del que preveu l’article 1.14. 4.4 Propostes relatives a equipaments Al·legació: Malgrat que sigui competència del planejament sectorial, caldrà estudiar i ubicar certs equipaments supramunicipals que són determinants per als assentaments humans (Ajuntament de Cadaqués) Al·legació: El fet que els planejaments sectorials no estiguin redactats no ha d’ésser obstacle perquè el Pla estudiï i proposi com s’han d’ubicar equipaments. (Ajuntament de Roses) En els plans territorials, atesa la seva escala de determinacions, no té sentit la reserva de sòl genèrica per a equipaments que cal fer en el planejament municipal urbanístic.


D’altra banda, l’assenyalament específic d’ubicacions indicatives dels diversos tipus d’equipaments supramunicipals, sense que això respongui a polítiques específiques definides pels departaments competents en cada matèria, pot contribuir a crear expectatives insuficientment fundades. En conseqüència, el Pla ha pres l’opció de no incloure en les seves determinacions l’assenyalament d’equipaments supramunicipals, els quals en el moment que es concretin podran fàcilment sumar-se, com una capa més, a les determinacions del Pla. En tot cas, cal no perdre de vista que les determinacions del Pla constitueixen un marc de referència al que, en tot cas, hauran de referir-se les decisions corresponents a cada tipus d’equipament: els escenaris demogràfics, el model territorial, la disponibilitat de sòl i les estratègies de desenvolupament urbanístic han d’orientar sens dubte la distribució dels equipaments supramunicipals, d’altra banda condicionats especialment per la política del Govern en les diverses matèries pròpies dels equipaments: salut, educació, esports, assistència social, etc. Al·legació: Demanen que l’àrea reconegui la situació actual de l’IRTA amb la superfície que actualment afecta a l’ús referit, tot preveient la possibilitat de la seva ampliació a través de la tramitació de la corresponent figura de planejament urbanístic pel municipi. (Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heure) El PDT recull l’àmbit del Pla especial aprovat que comprèn una gran proporció de terrenys agrícoles no edificables. Les noves edificacions s’hauran de limitar a les que el Pla especial preveu. 4.5 Propostes relatives a sòl d’activitat econòmica Al·legació: Moratòria sobre nous sòls industrials fins que no s’hagin omplert els que hi ha o desclassificat si no eren apropiats. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) El Pla fa una previsió de desenvolupament de sòl d’activitats econòmiques d’interès supramunicipal en què s’han d’entendre inclosos els sòls qualificats com industrials i no desenvolupats, que per la seva importància o localització s’han assenyalat com àrees especialitzades. D’altra banda, el Pla assenyala reiteradament que serà prioritari el desenvolupament de les àrees urbanes abans d’urbanitzar nou sòl. L’establiment d’una moratòria com la que es demana a escala territorial no es considera oportuna pel fet que els seus efectes negatius podrien ser més importants que els objectius, correctes, que pretén l’al·legació. Al·legació: Prioritzar petits tallers i no macroàrees industrials. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) El territori té necessitat de petits tallers, als quals fa especial referència l’article 3.19, però necessita també àrees d’implantació d’activitat econòmica de certa escala. Es considera que no hi ha criteris, ni tampoc instruments de planejament, per a prioritzar de manera efectiva una o altra d’aquestes modalitats. Cal entendre que, en funció del procés d’evolució del territori, l’actuació pública es produirà, d’acord amb els objectius del Pla, en un o altre sentit. Al·legació: Fer un pas més en la concreció del sòl industrial. Que el Pla acoti i localitzi aquests sòls (Cambra de Comerç de Girona, A. Naturalistes de Girona) El PDT fa una previsió quantitativa del sòl d’activitats econòmica en polígons d’interès supramunicipal, amb el benentès que bona part del nou sòl destinat a activitats estarà integrat en les trames urbanes de creixement de les ciutats i pobles. El Pla no fa una concreció espacial, ni de les direccions de creixement de les àrees urbanes, ni de la localització dels nous polígons especialitzats d’activitat econòmica per evitar, en el possible, moviments especulatius.


Al·legació: Analitzar el sòl industrial que està encara lliure per evitar classificar-ne de nou. (A. Naturalistes de Girona) Al·legació: Moratòria per a l'aprovació i implantació de noves zones industrials i comercials (Salvem Solius) El Pla fa una previsió de desenvolupament de sòl d’activitats econòmiques d’interès supramunicipal en què s’han d’entendre inclosos els sòls qualificats com industrials i no desenvolupats, que per la seva importància o localització s’han assenyalat com àrees especialitzades. D’altra banda, el Pla assenyala reiteradament que serà prioritari el desenvolupament de les àrees urbanes abans d’urbanitzar nou sòl. L’establiment d’un moratòria com la que es demana a escala territorial no es considera oportuna pel fet que els seus efectes negatius podrien ser més importants que els objectius, correctes, que pretén la petició. Al·legació: Que el Pla fixi en les seves normes les limitacions per a la construcció de noves zones industrials o logístiques i noves àrees especialitzades (Associació de Veïns de Rupià i 1 escrit més) Les úniques noves àrees especialitzades que es podran desenvolupar d’acord amb el Pla són les que constitueixin noves àrees d’activitat econòmica dins les previsions quantitatives establertes i les que poguessin tenir el reconeixement d’actuació d’interès territorial mitjançant el procediment que assenyala l’article 1.14 de la normativa. En cap cas aquestes possibles noves àrees especialitzades podran ser destinades a habitatge. Al·legació: El Pla ha de respectar els sòls industrials previstos pel planejament vigent i en tot cas fer recomanacions sobre el tema (Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura) El Pla respecta els sòls industrials així qualificats pel planejament vigent, per bé que en el dimensionat de les previsions de les actuacions d’interès plurimunicipal –que podrien desenvolupar-se per extensió de les ja qualificades si convé- es comptabilitzen les zones qualificades i no desenvolupades. Al·legació: Es refereix a la part del terme municipal de Peralada que toca la C-260 (carretera de Figueres a Roses) i que el PTE ordena com a sòl de protecció especial d’alt valor agrícola. Aquests terrenys, tant pel costat de Vila-sacra com de Castelló d’Empúries, estan qualificats d’industrials i/o logístics. Ajustar la protecció d’aquests sòls per si en un futur es pot plantejar l’ampliació del sòl industrial per articular les àrees industrials de Vila-sacra i Castelló d’Empúries. (Ajuntament de Peralada) Les àrees zonificades com de sòl industrial de Vila-sacra i de Castelló d’Empúries estan prou separades per a que pugui mantenir-se el criteri del PDT d’evitar la creació de continuïtats urbanes al llarg de les carreteres. La tipificació com sòl de protecció especial d’alt valor agrícola contribuirà a mantenir una discontinuïtat desitjable en la ja massa edificada carretera de Figures a Roses.


5. Infraestructures 5.1 Infraestructura ferroviària Al·legació: Estudiar la viabilitat d’implantar una via fèrria o de tramvia al voltant de les Gavarres. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Al·legació: Per cada 1€ invertit en xarxa viària se’n destinen 2€ per la planificació i execució d’una xarxa ferroviària de carrilets o tramvies (Flaçà-la Bisbal-Palafrugell-Palamós-Sant Feliu de Guixols-anell Gavarres i Flaçà-Parlavà-Verges-Torroella de Montgrí-anell Montgrí) (Associació de veïns de Rupià i 1 escrit més) En coherència amb el Pla d’Infraestructures del Transport a Catalunya (PITC), aprovat pel Govern de la Generalitat el 25/7/2006, el PDTE incorpora les propostes d’estudi d’un tren tramvia Aeroport-Girona-Flaçà-Costa Brava i Girona-Sant Feliu de Guíxols que poden tenir traçats pròxims a diversos trams de les carreteres previstes als costats nord i sud de les Gavarres. Amb relació a aquestes carreteres, que el PDT assenyala com estructurants primàries, cal assenyalar que l’esmentat PITC els atribueix les característiques de vies preferents de doble calçada i les inclou a la primera etapa del Pla (2006-2016). Al·legació: Que se substitueixi en el PDT el projecte del TGV del Ministerio de Fomento pel projecte presentat pel CILMA, d’aquesta manera hi hauria un sol corredor d’infraestructures pel TGV, la carretera N-II i l’autopista AP-7 en el tram Vilademuls-Borrassà. (Grup municipal ERC a Vilanant i 6 escrits més) El Projecte de Pla recull el traçat de l’estudi informatiu aprovat pel Ministerio de Fomento l’any 2001, sense perjudici que durant la redacció dels projectes constructius que han de concretar les característiques d’aquesta infraestructura s’hi puguin incorporar, com s’ha fet recentment, millores proposades per CILMA, les quals es consideren globalment coherents amb els criteris que orienten el Pla territorial. Al·legació: Que la variant oest del ferrocarril convencional no s’executi i que es soterri el tram urbà del traçat actual que no malmet tant de territori i té el traçat més curt i rectilini. (Grup municipal ERC a Vilanant i 6 escrits més) El Projecte de Pla recull el traçat de l’estudi informatiu aprovat pel Ministerio de Fomento l’any 2001, sense perjudici que durant la redacció dels projectes constructius que han de concretar les característiques d’aquesta infraestructura s’hi puguin incorporar, com s’ha fet recentment, millores proposades per CILMA, les quals es consideren globalment coherents amb els criteris que orienten el Pla territorial. Pel que fa al traçat actual del ferrocarril, el PDT el manté i no exclou un possible soterrament d’un tram, a plantejar en funció dels projectes de remodelació del seu entorn urbà. Al·legació: El traçat de la línia ferroviària entre Figueres, Vilamalla, Santa Llogaia i Vilafant està prevista en una zona de màxima inundabilitat. Per això es demana el seu soterrament o el trasllat a un altre punt del territori on les circumstàncies siguin més favorables. (Ajuntament del Far d’Empordà) Pel que fa a les traces que tenen relació amb el Tren d’Alta Velocitat, i malgrat que les observacions de l’al·legació semblen correctes, el PDT ha adoptat els projectes de traçat aprovats i en el seu defecte les propostes contingudes en els estudis del Ministeri de Foment, en tot cas amb el benentès que els projectes constructius poden motivar variacions.


Al·legació: Proposa una variació del traçat del tren d’alta velocitat al terme municipal de Sant Llogaia d’Alguema perquè afecta un molí de gran interès i una casa recentment restaurada. (Joan Astor) El PDT recull els traçats del tren d’alta velocitat proposats ens estudis i projectes del Ministeri de Foment que cal entendre sempre com traçats aproximats en tant no s’hagi elaborat i aprovat el projecte constructiu corresponent. Cal comptar que en l’estudi d’aquests projectes es procura sempre que és possible evitar les afectacions a particulars per tal de minimitzar les indemnitzacions. Atès aquest criteri, el Pla no modifica el traçat dibuixat per la impossibilitat de valorar si una variació del mateix disminueix realment el nivell d’afectacions. En tot cas, cal reiterar el valor simplement aproximatiu de la traça. Al·legació: La via de tren al seu pas pel futur centre logístic caldria ubicar-la al costat de la variant de la N-II i evitar així trinxar més el territori. (Ajuntament del Far d’Empordà) Al·legació: Alterar el projecte amb una modificació que desplaci la via ferroviària més cap a l’oest, més a prop de la N-II fet que faria viable la continuació del mas i l’explotació ramadera. Seguirà afectant a finques dels declarants, però no de forma cabdal ni totalment ruïnós com en l’actualitat. La finca és el Mas Coll. (Santiago Coll) D’acord amb les al·legacions, i atès que es tracta d’un tram pendent d’estudi per l’organisme competent, s’ajusta la planta del traçat ferroviari dibuixat a la N-II. En tot cas, cal tenir present que els traçats ferroviaris grafiats en el Pla, que responen a un projecte constructiu existent, són inevitablement aproximats. 5.2 Vies estructurants: nous traçats, desdoblaments, variants Al·legació: No condicionar/desdoblar l’A-26 en el tram Besalú-Figueres. (Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós, IAEDEN/Salvem l’Empordà, Grup municipal ERC a Vilanant i 6 escrits més) El PDT assenyala aquesta via com una “estructurant primària” que pel seu caràcter intercomarcal és una categoria que en tot cas li correspon. Les vies estructurants primàries poden tenir, d’acord amb l’article 4.4 de les Normes, secció d’autovia si es justifica en plans sectorials o projectes de traçat, però el PDT no determina que hagi d’ésser necessàriament així. En tot cas, cal recordar que el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC), aprovat pel Govern de la Generalitat el 15/07/2006, dóna a aquesta via el caràcter de “via preferent de doble calçada” i que la preveu per a la segona fase del Pla, a partir del 2016. Cal remarcar que el PITC assenyala així mateix que “el conjunt de propostes a fer en la segona fase s’haurà de sotmetre a un procés d’avaluació ambiental que determinarà la seva necessitat de programació, avançant-ne o excloent-ne l’execució”. Al·legació: No condicionar/desdoblar l’A-2 per l’est de Figueres. (IAEDEN/Salvem l’Empordà,Anna Albó i 244 escrits més) El condicionament que el PDT assenyala per a la ronda Est de Figueres es refereix principalment a la millora de la seva integració territorial i dels seus enllaços. El desdoblament està previst pel Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) només en el tram nord, entre Pont de Molins i la carretera de Roses, en la segona fase d’aquell pla, i per tant subjecte a consideracions prèvies respecte la seva necessitat.


Al·legació: No condicionar/desdoblar la C-31 i la N-260 entre Figueres i Vilajuïga. (IAEDEN/Salvem l’Empordà, Anna Albó i 244 escrits més) La C-31 i la N-260 entre Figueres i Llançà són clarament dues vies estructurants primàries que el PDT assenyala com a tals. El Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) proposa per a la C-31 una carretera convencional de calçada única i per a la N-260 una carretera de doble calçada amb limitació d’accessos. El condicionament de la C-31, el PITC el divideix en les dues etapes, mentre que el desdoblament de la N-260 entre Figueres i Llançà està previst per a la segona etapa i per tant subjecte a consideracions prèvies respecte la seva necessitat. Al·legació: No preveure el nou vial Vilacolum-Riumors-Fortià-Peralada pels impactes negatius que pot produir en els espais oberts. (Ajuntament de Vila-sacra, Ajuntament de Fortià, A. Naturalistes de Girona, IAEDEN/Salvem l’Empordà, Anna Albó i 244 escrits més) Es considera que és important que el Pla mantingui la possibilitat d’un itinerari alternatiu a les carreteres GiV-6301, 6302 i 6216 per evitar la necessitat d’augmentar la capacitat d’aquestes que recorren l’espai del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà. Tanmateix s’ha procurat minimitzar el seu possible impacte mitjançant canvis substancials en el seu recorregut, aprofitant en el possible trams viaris existents malgrat que sigui més llarg i amb un traçat molt condicionat. El Pla no defineix el tram de nova execució entre Riumors i Fortià, les característiques del qual hauran d’ésser decidides en l’estudi del projecte a l’escala adequada per aconseguir una integració paisatgística i ambiental suficient en l’entorn. Caldrà també una variant del nucli de Vilanova de la Muga que haurà d’ésser definida així mateix en el projecte específic. En tot cas cal assenyalar que l’execució dels trams de nou traçat d’aquest itinerari només s’ha de produir si la demanda dels fluxos de trànsits la fan objectivament necessària. Al·legació: No incloure en el PDT la ronda nord de Castelló d’Empúries. (IAEDEN/ Salvem l’Empordà, Pere Iglesias, Carme Salleras, Anna Albó i 244 escrits més) Es manté i s’assenyala com a via estructurant secundària el tram de nou traçat entre la carretera C-260 i el camí de Castelló d’Empúries a Marza perquè té un sentit territorial al marge de la seva incorporació a l’ordenació del POUM. Cal afegir que aquesta via pren més importància que en el Projecte de pla pel replanteig del nou itinerari que es proposa entre Riumors i la N-260. Al·legació: Reconsiderar el desdoblament de l’anella de les Gavarres. (52 particulars) Crear un sistema de transport públic abans de desdoblar l’anella de les Gavarres. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) En coherència amb el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC), aprovat pel Govern de la Generalitat el 25/7/2006, el Pla incorpora les propostes d’estudi d’un tren tramvia Aeroport-Girona-Flaçà-Costa Brava i Girona-Sant Feliu de Guíxols que poden tenir traçats pròxims a diversos trams de les carreteres previstes als costats nord i sud de les Gavarres. Amb relació a aquestes carreteres, que el PDT assenyala com estructurants primàries, cal assenyalar que l’esmentat PITC els atribueix les característiques de vies preferents de doble calçada i les inclou a la primera etapa del Pla (2006-2016). Al·legació: Diverses consideracions a la carretera C-66 en el municipi de Corçà:


- Oposició al desdoblament de la carretera. - Inclusió del tram de Corçà en el projecte de les obres “Variant de la Bisbal d’Empordà” i

exclusió del projecte “Desdoblament de la carretera C-66 entre Corçà i Flaçà”. - Proposta d’un nou traçat de la C-66 que a partir del creixement amb la Gi-642 segueixi

aproximadament el límit amb el terme de Rupià. - Defensar la solució nord de la Variant de la Bisbal.

(Ajuntament de Corçà) El Pla assenyala la C-66 com a carretera estructurant primària a condicionar i recull les altres alternatives bàsiques estudiades fins ara per a la variant de la Bisbal. Les consideracions que es contenen a l’al·legació van més enllà de l’abast del PDT i serà oportú plantejar-les en els estudis informatius i projectes constructius per als nous traçats i millores de la carretera, que d’altra banda s’hauran de concretar en el marc de l’establert en el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya pel que fa a les característiques de la via. Al·legació: No construir les variants de Torroella-Ullà i de la Bisbal, on la variant Oest és especialment poc adequada. No es consideren necessàries les de la C-31 entre Verges i Torroella de Fluvià. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més, Anna Albó i 244 escrits més) El PDT no qüestiona les variants que han estat plantejades en tant que responen a problemes reals del pas de fluxos de trànsit per l’interior de les àrees urbanes, tanmateix, com es desprèn del contingut del Pla i en concret dels articles 2.6, 4.6, 6.4 i 6.2 entre d’altres, és exigible a totes aquestes variants un grau elevat d’integració en el territori, en especial pel que fa a parcel·lació, topografia, manteniment de camins i paisatge. Aquests requeriments són aplicables lògicament a qualsevol nou traçat viari i, atenent als seus diferents requeriments de traçat, també als ferroviaris. Al·legació: S’hauria de prioritzar, sempre que sigui possible, l’ús en comú d’infraestructures. Seria un absurd tenir una autovia al costat d’una autopista. (Grup Municipal ERC a Vilanant i 6 escrits més) El PDT manté el criteri que l’execució de les infraestructures ha d’anar certament condicionada a la seva necessitat existent o previsible. Al·legació: El Pla ha de tenir en compte l'impacte sobre el territori de la presencia de grans infraestructures com la línia del TGV, la línia d'alta tensió i la permeabilitat de les infraestructures que circulen parcel·les a l’hora de proposar per a les vies estructurants primàries les possibilitats de desdoblaments i de segregació. (A. Naturalistes de Girona) El PDT manté el criteri que l’execució de les infraestructures ha d’anar certament condicionada a la seva necessitat existent o previsible, en funció de l’aprofitament racional de les existents. En tot cas, com s’estableix a l’article 4.6 de les Normes, els projectes per a l’execució de les noves infraestructures de mobilitat hauran de minimitzar el seu impacte en els diferents aspectes del territori. Es pot afegir que per aquelles actuacions que estan incloses, el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya s’haurà de sotmetre a un procés d’avaluació ambiental que determinarà la seva necessitat de programació avançant-ne o excloent-ne l’execució. Al·legació: Que l'enllaç de l'autovia A-26 a l'AP-7 i A-2 es faci seguint el traçat de la carretera actual, per tal de minimitzar el dany ambiental i el possible sòl a ocupar.(Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós)


Amb qualsevol secció millorada que pugui arribar a tenir la via A-26 és del tot improbable que l’enllaç amb les noves AP-7 i l’A-2 es pugui fer seguint la traça actual. El Pla assenyala un traçat més probable que vol minimitzar també el dany ambiental i el sòl a ocupar. Tanmateix, en vies d’una certa importància, el Pla no pot assegurar quina serà la traça definitiva. Al·legació: Dotar d'alguna solució, un giratori o rotonda, la cruïlla formada per la N-II i la C-31. ( Ajuntament del Far d’Empordà) Queda fora de l’abast del Pla la definició del tipus d’enllaç entre la N-II i la C-31. Al·legació: Que el Pla reculli la variant de Vilamacolum contemplada al POUM (Ajuntament de Vilamacolum) El PDT incorpora als plànols de proposta aquesta variant en tant que té un sentit territorial equiparable al d’altres variants proposades o previstes. Al·legació: Incloure com a via estructurant suburbana. El vial del Pla General de circumval·lació pel costat oest que connecta la carretera C-614 de Roses a Cadaqués amb el camí del Mas d’en Baltre. (Ajuntament de Cadaqués) No s’inclou en el PDT per tractar-se d’una proposta viària estrictament referida a l’àrea urbana de Cadaqués. Al·legació: El traçat que passa per Fortià, Vilanova de la Muga fins a la N-260, té una forta oposició al seu pas per Vilanova, passa per terrenys inundables i genera molt trànsit degut a l’abocador de Marzà. Es proposa substituir-la per una que connecti directament el nucli de Castelló d’Empúries amb l’abocador de Marzà i la N-260 pel pont existent actualment. (Ajuntament de Peralada) El Pla preveu, mitjançant diversos trams de vies integrades –existents, de nou traçat i de millora- l’itinerari Fortià, Castelló d’Empúries, Marzà. Al·legació: Incloure com a via estructurant suburbana dos vials previstos en el planejament municipal, un que connecta la riera de la Cuana amb el vial principal previst al nord del nucli urbà i l’altre que connecta el centre urbà amb la carretera de Cadaqués. (Ajuntament de Roses) El Pla ha adoptat el criteri de no dibuixar les vies que són pròpies de l’estructuració i ordenació urbana municipal. 5.3 Vies integrades i camins Al·legació: Preocupació pel condicionament de les carreteres integrades que podria desvirtuar el paisatge. (IAEDEN/Salvem l’Empordà) A més del que ja s’estableix amb caràcter general a l’article 4.6 de la normativa del Pla, s’afegeix un apartat remarcant l’objectiu de mantenir, en tot cas, el caràcter de les vies integrades i les vies rurals en les obres de condicionament que s’hi realitzin.


Al·legació: Proposa que les millores de les carreteres siguin moderades i es portin a terme només quan es facin necessàries després d’haver utilitzat les possibilitats de transport públic. Evitar rotondes i variants innecessàries. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Aquesta recomanació, que difícilment es pot convertir en determinacions precises del PDT, és plenament coherent amb la línia propositiva d’aquest i es reflexa en diversos apartats dels capítols de la normativa dedicats a espais oberts, infraestructures de mobilitat i paisatge. Al·legació: Reforçar el condicionament, la connexió i l'ús de les carreteres existents, especialment la via ràpida de la Bisbal d' Empordà i la carretera que connecta La Bisbal amb Cassà de la Selva, per Santa Pellaia així com la carretera que connecta la Bisbal i Calonge per la Ganga; per tal d’afavorir la dispersió del transit i evitar la construcció de grans infraestructures noves que trinxen i divideixen el territori. (Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura) D’acord amb el que expressa l’al·legació, el Pla proposa el condicionament de les carreteres de la Bisbal a Cassà de la Selva per Santa Pellaia i a Calonge, per la Ganga. Al·legació: Que es recullin tots els camins i pistes grafiats en el plànol que adjunten, amb la finalitat que el dia de demà es puguin arranjar i condicionar. Es tracta de camins agrícoles que al trobar-se en mal estat obliguen que els vehicles pesats agrícoles passin per la carretera comarcal C-252, dificultant greument el trànsit diari. (Ajuntament de Vilamacolum) El Pla ha de donar un tractament homogeni al grafiat dels camins agrícoles existents i es considera que fer-ho de forma exhaustiva en tot l’àmbit del Pla requereix un grau d’informació i una escala de treball que no són possibles en aquest moments del procés d’elaboració. En tot cas el Pla assenyala en l’article 4.4.7 que es preveu el manteniment de tots els camins agrícoles, pistes forestals i vies pecuàries encara que no hagin estat grafiades en els plànols, i també a l’article 2.19 es proposa, entre d’altres coses, l’elaboració d’una normativa específica i un pla de camins que clarifiqui la titularitat i la gestió dels diferents tipus de camins. Al·legació: Via integrada que comunica Navata amb Pontós i la N-II a través de Canelles: reduir la secció (ampliada sense autorització de la propietat) i dotar-la d’un ferm que no produís la greu polseguera que generen els vehicles de tot ordre. Si això depassa l’abast del Pla donar lloc si més no a un control d’aquesta classe de vies, més semblants a pistes forestals que a vies de connexió entre nuclis (Josep Geli). Aquesta via integrada que el Pla proposa d’acord amb un suggeriment del Consell Comarcal de l’Alt Empordà s’assenyala com a via a condicionar, el que vol dir que es proposa que sigui dotada d’un ferm adequat a les seves característiques i traçat d’acord amb el que expressa l’article 4.6. Al·legació: Creació d’una via integrada verda per la franja litoral des de la Cala Jòncols fins el Port de la Selva. (Ajuntament de Cadaqués) Al·legació: Incloure la creació d’una via integrada verda que discorri per la franja litoral del golf de Roses i que, paral·lela a la línia de la costa, connecti el camí de ronda del Cap de Creus amb el del Massís del Montgrí. (Ajuntament de Roses)


El PDT no grafia en els seus plànols les vies verdes proposades pel litoral, ja que no es tracta d’elements que hagin de formar part de la xarxa viària de mobilitat territorial i que, pel seu objectiu paisatgístic i per situar-se en espais protegits, el seu traçat i caràcter haurien, en el seu cas, d’ésser definits i valorats ambientalment en un projecte específic a una escala de suficient detall. En tot cas, els articles 4.4.7 i 4.7 de les normes territorials expressen amb claredat la possibilitat de construir aquests tipus de vies encara que no hagin estat grafiades en el Pla. Al·legació: Demanen la inclusió en l’apartat de millora de camins i noves vies integrades que s’inclogui: 1) la pista de Sant Llorenç de la Muga a Maçanet de Cabrenys, eix vertebrador de la comarca ja que és tres vegades més curt que la interconnexió per carretera. 2) La pista d’Albanyà a Cabanelles, per motius anàlegs. (Ajuntament de Sant Llorenç de la Muga) Al·legació: Classificar com a vies integrades les següents, previstes en el planejament municipal: vial d’accés a Montjoi, vials de connexió entre les zones urbanes de Canyelles i l’Almadrava amb la carretera de Montjoi. (Ajuntament de Roses) No es dibuixen com a vies integrades perquè es tracta de vies d’àmbit intern municipal que ja queden definides en el planejament urbanístic. Al·legació: Que es reculli la pista entre Albanyà i Cabanelles que passa per Lliurona com a via integrada i que es millori; que es reculli igualment el camí de Sant Llorenç de la Muga a Maçanet de Cabrenys; i que es condicionin totes les pistes i camins en general. (Ajuntament d’Albanyà) No s’incorporen dins de les vies integrades grafiades en els plànols del Pla els itineraris que es proposen, ja que la topografia del territori fa impossible un traçat mínimament acceptable amb un cost i un impacte raonables. En el seu cas, aquests itineraris entrarien dins del grup de vies pròpies del medi rural a què fa referència l’article 4.4.7 de els normes territorials, però que no s’assenyalen gràficament en els plànols del Pla. Al·legació: Que el Pla reculli l’existència del camí vell de Calonge a la Bisbal d’Empordà (Santiago Vilà) Al·legació: El Pla no contempla la xarxa de camins rurals transversal a la xarxa viària principal que originàriament unia els nuclis de població, en concret el camí de Matajudaica, Casavells, Anyells, Planils,..., les quals poden arribar a descongestionar la xarxa principal (Ajuntament de Corçà). El Pla defineix, mitjançant les vies integrades, una xarxa viària secundària, especialment important per a l’Empordà, que interconnecta els nuclis amb significació en el conjunt del territori, entre ells Matajudaica i Casavells. L’assenyalament en els plànols d’algunes d’aquestes vies no nega l’existència i l’interès de mantenir totes les altres vies locals menors i vies rurals, com assenyala en els articles 4.4.7 i 4.7 de les Normes. Al·legació: Que l’accés al controlador aeri EVA, situat al Puig del Pení, passi de via integrada a via no catalogada. (Ajuntament de Roses) Es manté com a via integrada la Gi-620, tanmateix no es classifica el tram d’accés al Puig Pení.


Al·legació: Les vies que van de Peralada a Vilarnadal i de Vilanova a Vilatenim de la xarxa local proposada s’haurien de qualificar com a vies a millorar el seu condicionament, igual com s’ha fet amb les de Vilanova a Vila-sacra, Peralada a Cabanes i Castelló d’Empúries a Pedret, perquè formen part de la xarxa supramunicipal de vies locals. (Ajuntament de Peralada) Sense perjudici del seu paper com a vies rurals complementàries, el Pla no les assenyala dins la categoria superior de vies integrades, perquè les connexions de Peralada amb Cabanes i Masarac ja compten amb vies d’aquest nivell. Així mateix, la connexió amb Vilatenim amb una via integrada es produeix també a través de Vila-sacra. Al·legació: Que no es condicioni el camí de terra que va de la carretera d’Avinyonet a Llers (GIV-5101) a les Tres cases. Si es fes, podria augmentar el trànsit pesat degut a la proximitat de les pedreres, afectant un espai de la Xarxa Natura 2000 molt pròxim. (Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós) Atès que es tracta d’una via d’interès especialment per al municipi d’Avinyonet de Puigventós i que aquest demana que no s’assenyali com a via a condicionar, s’esmena el plànol corresponent d’acord amb l’al·legació. Al·legació: Incloure com a via integrada la carretera de Sant Miquel de Fluvià a Vilamalla per Tonyà, per constituir un eix de caràcter local amb paràmetres viaris subjectes a criteris paisatgístics i ambientals (Ajuntament de Sant Miquel de Fluvià) S’accepta la proposta. Al·legació: Incloure a la xarxa viària les connexions entre municipis veïns i en concret la connexió entre Navata i Cistella i entre Navata i Ordis (Ajuntament de Navata, Ajuntament de Cistella) El Pla incorpora a la seva xarxa de vies integrades aquelles connexions entre municipis veïns que per les característiques del territori i per les preexistències de camins o pistes poden ésser executades amb uns costos ambientals i econòmics raonables. Les propostes de l’al·legació s’estima que compleixen aquests requisits i s’incorporen al Pla. Cal assenyalar, però, que el traçat que es proposa entre Navata i Cistella pot servir també per a la connexió Lladó-Cistella i es suprimeix la consideració com a via integrada del camí directe entre aquests dos nuclis que es feia en el projecte de Pla i que passa per terrenys topogràfica i ambientalment més complexos. Al·legació: Es creu convenient la incorporació d’un accés directe a Vilanant i Cistella des de l’A-26. (Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós) S’ha incorporat una nova via integrada de Navata a Cistella, tanmateix un accés directe a Vilanant des de l’A-26 no es considera prou justificat atesa la dimensió d’aquest nucli urbà. Al·legació: Que es prevegi un pas inferior sota l’A-26 aprofitant un camí rural existent per a fer viable un itinerari per a vianants i bicicletes entre la urbanització Mas Pau i el nucli històric (Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós) No s’inclou perquè es considera que aquesta proposta ha d’ésser estudiada a les escales pròpies del planejament urbanístic.


5.4 Mobilitat, transport públic i diversos Al·legació: Potenciació del transport públic de carretera i millor coordinació d’aquest amb els serveis ferroviaris (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més, IAEDEN/Salvem l’Empordà, Ajuntament de Corçà) Al·legació: Planificar les estructures de mobilitat segons un model de mobilitat sostenible basat en la reducció d'emissions i la reconducció de trajectes de viatgers i mercaderies del transport privat al transport públic, i no en el desenvolupament infinit de la xarxa viària i la relegació dels transport públic a la marginalitat. Així mateix Incorporar una proposta de desenvolupament del transport col·lectiu entre la Costa Centre i Figueres i Roses i no veureu com una possibilitat futura. (A. Naturalistes de Girona) L’optimització de l’ús de les infraestructures de mobilitat mitjançant la potenciació del transport públic –ferroviari i de carretera- i millorant la coordinació entre ambdós és un objectiu plenament coherent amb les propostes del PDT. Tanmateix no és aquest l’instrument específic i determinant per avançar decididament en aquesta línia. Les actuacions necessàries s’hauran de definir en funció de les circumstàncies canviants del territori pel que fa a necessitats de la població i disponibilitat d’infraestructures, en el marc de les polítiques de transport que desenvolupin les administracions implicades i molt especialment la Generalitat. Al·legació: No es parla de mobilitat sostenible i per tant no es busquen eines de potenciació del transport públic. (Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós) Al·legació: No s’estudien de forma adequada i completa les xarxes de transport públic. (Ajuntament de Corçà) El planejament territorial en els termes que el defineix la Llei de Política Territorial vigent, i d’acord amb els criteris adoptats pel Programa de Planejament Territorial i que s’expressen al capítol 2 de la Memòria, té l’objectiu essencial d’orientar el desenvolupament sostenible del territori. Pel que fa a la mobilitat, cal assenyalar que pel seu caràcter físic el Pla intervé en la definició de les infraestructures de mobilitat, però no estan al seu abast les eines de potenciació del transport públic, la qual requereix de programes i instruments específics que no han de tenir el grau d’estabilitat i permanència d’un pla territorial i poden adaptar-se millor a les circumstàncies canviants del territori. Al·legació: Preveure les connexions de la resta de la comarca amb l’estació del TGV (Ajuntament de Roses, Ajuntament de Cadaqués) Les connexions del territori amb l’estació del TGV es faran a través de les infraestructures que el Pla preveu o recull, i que cal considerar en principi suficients. La provisió de serveis de transport públic que millorin l’accessibilitat a l’estació des de les diverses àrees i nuclis urbans del territori no és una determinació que estigui a l’abast d’aquest Pla, ja que s’haurà de crear o fomentar mitjançant els instruments propis de la política de transport (concessions , subvencions, consorcis,...) en funció de les necessitats del territori i dels objectius de foment de la mobilitat sostenible. Al·legació: Cal potenciar la xarxa ciclista bàsica de Catalunya (Gent del Ter) Al·legació: No es preveu l’obligatorietat de construir carrils per a bicicletes al llarg de la xarxa viària principal. (Ajuntament de Corçà).


La xarxa ciclista bàsica de Catalunya, i en general el foment d’aquest mitjà de transport, s’està desenvolupant en el Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya que està promovent el Programa de Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Pel que fa a aquest territori, s’inclou un apartat al nou article 4.7 en el sentit de recomanar la provisió de carrils bici en totes les obres viàries que corresponguin a itineraris idonis per a l’ús funcional o recreatiu de la bicicleta. Al·legació: Evitar que les noves infraestructures viàries i ferroviàries fragmentin el territori i dificultin la connectivitat ecològica. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Com es desprèn del contingut del Pla i en concret dels articles 2.6, 4.6, 6.4 i 6.2 entre d’altres, és exigible a totes les infraestructures un grau elevat d’integració en el territori, en especial pel que fa a parcel·lació, topografia, manteniment de camins i paisatge. Aquests requeriments són aplicables lògicament a qualsevol nou traçat viari i, atenent als seus diferents requeriments de traçat, també als ferroviaris. 5.5 Altres infraestructures (aigua, energia, residus,...) Al·legació: Falta de referència a recursos hídrics, grans infraestructures no viàries i d’ordenació i previsió dels residus. (IAEDEN/Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més, A. Naturalistes de Girona) Al·legació: Que el Pla territorial ampliï el seu projecte amb la planificació de tots els serveis bàsics ambientals: aigua, energia i residus, i socials: serveis sanitaris, ensenyament, transport públic, etc (Associació de Veïns de Rupià i 1 escrit més) Com s’explica a la memòria del Pla, el contingut d’aquest se centra en els components bàsics de la matriu orogràfica i urbanística del territori, si bé pot incorporar aquells components sectorials sobre els que existeix una concreció espacial suficient de les propostes promogudes pels departaments competents i aquestes són rellevants per als objectius del planejament territorial. En tot cas, el propi Pla preveu a la Normativa (art.1.12) que, a través d’un seguiment acurat de la seva aplicació, es mantingui la coherència de les seves propostes amb els plans sectorials sobre infraestructures o equipaments que es vagin elaborant i tramitant. Al·legació: Assenyalar els serveis tècnics de suport de l’activitat econòmica del territori (abocadors de runes de la construcció, estacions transformadores d’electricitat, et) (Cambra de Comerç de Girona) Per les raons que s’expliquen a la memòria del Pla, s’ha optat per no incorporar determinacions relatives a aquests tipus d’infraestructures o serveis, que si són d’un cert abast s’han d’inscriure en un plantejament sectorial d’àmbit Catalunya i si són elements molt associats a àrees o sectors locals d’activitat econòmica seria equivocat preveure’ls a priori en un pla territorial. Al·legació: Port de Roses com a port d’escala turística de creuers, per tal de complementar l’oferta turística municipal (Ajuntament de Roses) Al·legació: Construcció d’un heliport per trasllat i evacuació en cas d’emergència, donada la precarietat d’accessos a Cadaquès (Ajuntament de Cadaqués) Al·legació: Creació d’un centre d’emergències degut a la situació d’aïllament geogràfica i a la seva capitalitat del Parc Natural de Cap de Creus (Ajuntament de Cadaqués)


No s’inclouen en el Pla per tractar-se de propostes molt específiques i pròpies de plans i programes sectorials sobre les matèries apuntades. Al·legació: Aquest pla hauria de servir per aturar les amenaces imminents sobre l’aqüífer que representen els projectes següents: Canalització dels recs del Baix Ter i ampliació de la concessió d’aigua des del Pasteral a Girona i Costa Brava Centre (Gent del Ter) No estan a l’abast del Pla les decisions sobre política hidràulica ni la definició del caràcter de les infraestructures hidràuliques. En tot cas, cal dir que del Pla no se’n desprèn un augment de les necessitats d’aigua amb relació a les previsions que resulten de les dinàmiques actuals de consum i de els previsions d’ocupació de sòl per la urbanització, que el Pla tracta clarament de limitar i orientar. Al·legació: Demanen la protecció marítima de tota la badia de Pals. S’hauria de racionalitzar el transport de mercaderies i de residus. S’han de diversificar les fons energètiques per a disminuir les línies de transport elèctric (Gent del Ter) Es tracta d’objectius desitjables que queden fora de l’abast del Pla. Al·legació: L’abocador de Vaca Morta es grafia com a “infraestructura sectorial”. L’àmbit grafiat és més gran que l’existent actualment. Demanen que es grafiï la superfície efectivament dedicada actualment (Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura). Al·legació: L’espai d’abocador de Vaca Morta ha de tenir la categoria de sòl de protecció especial. (Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura). Es grafia l’àmbit del Pla especial de l’abocador d’acord amb l’al·legació. No es classifica el sòl com de protecció especial. Només després de clausurat l’abocador i restaurat el paisatge i construïda, en el seu cas, la variant, serà possible preveure si aquesta àrea pot tenir valors que justifiquin la tipificació com a sòl de protecció especial.


6. Espais oberts 6.1 Tipificació i delimitació dels espais oberts Al·legació: Passar diverses peces de sòl de protecció preventiva a protecció especial en els municipis de Lladó, Cistella, Siurana, Garrigàs, Sant Miquel de Fluvià, Ventalló, Viladamat, Peralada, Bascarà, La Vajol, Darnius, Agullana, entre d’altres. (IAEDEN/Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Al·legació: Classificar o tornar a classificar com a sòl de protecció especial diverses àrees en els municipis de: Verges, Jafre, Rupià, Parlavà, Ultramort, Corçà, Torroella de Montgrí, Pals, La Bisbal, Palafrugell, Regencós, Llofriu, Montràs, Vall-llòbrega, Palamós, Sant Antoni, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro, Sant Cristina. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Al·legació: Incloure en el sòl de protecció especial pel seu alt valor agrícola la resta des termes municipals de Vilafant, Borrassà, Cardós, Navata i Cabanelles. Tenen el mateix valor que els ja classificats. (Unió de Pagesos) Al·legació: Falta justificació en la delimitació de sòls de protecció especial, excepte en els PEIN i les àrees de regadiu. Es proposa qualificar el sòl d’alt valor agrícola del terme com a sòl de protecció territorial (Ajuntament de Palau-saverdera) Al·legació: Incloure en el sòl de protecció especial pel seu alt valor agrícola Peralada al nord de la carretera de Llançà ja que està dins la zona regable del marge esquerra de la Muga. (Unió de Pagesos) Al·legació: Incloure en el sòl de protecció especial pel seu alt valor agrícola sòls de protecció preventiva de Fortià, Vilamalla, Siurana, Garrigàs, Sant Miquel de Fluvià i Palau de Santa Eulàlia. (Unió de Pagesos) Al·legació: Incloure en el sòl de protecció especial pel seu alt valor agrícola el sòl de protecció preventiva al sud-est del nucli de Torroella de Montgrí. (Unió de Pagesos) Al·legació: Manca de justificació en la classificació de sòls de preventiva i d’especial protecció. (Stefan Reiner). Al·legació: Incloure també en el sòl de protecció especial pel seu alt valor agrícola la peça de sòl de protecció especial de valor natural prevista en el triangle Bellcaire, Albons, La Tallada. (Unió de Pagesos) Al·legació: El sòl de protecció preventiva entre Ultramort i Corçà hauria de ser de protecció territorial. (Unió de Pagesos) Al·legació: Que es preservin com a zones de protecció especial les planes agrícoles de Rupià, Corçà, Parlavà, Foixà-La Sala i Ultramort (Associació de Veïns de Rupià) Al·legació: Incongruència entre el mapa de sòls de valor agrícola (1.6) i el plànol d’espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures (0.4) en els sistemes de Peralada i de Castelló d’Empúries (Consell Comarcal de l’Alt Empordà) Al·legació: Segons el POUM els terrenys a ambdues bandes de la N-260 tenen la mateixa estructura morfològica i qualitat ambiental. Es recomana protegir les dues bandes amb criteris iguals. (Ajuntament de Peralada) Al·legació: Qualificar de protecció especial les planes agrícoles de Rupià (Associació de veïns de Rupià i 1 escrit més)


Al·legació: L’extensió de les dues àrees qualificades com a sòl de protecció preventiva al municipi de Castelló d’Empúries és excessiva (Carme Salleras, Pere Iglesias) Al·legació: Considerar el sòl que uneix els nuclis de Garrigoles i les Olives com a sòl de protecció preventiva. (Germans Ferrer) Al·legació: No es contemplen de forma adequada els espais d’interès natural no inclosos en el PEIN com per exemple la zona humida de Vacamorta, la zona volcànica de Terra Negra i el paratge del Puig Rodó. (Ajuntament de Corçà) Al·legació: Modificar la tipificació dels sòls propietat de la família Albert (Mas Gener, Mas Romagosa, Can Vajol), en els municipis de Masarac, Viure i Campmany, de la zona d’alt valor agrícola a sòl de protecció preventiva. (Alejandro Soler-Cabot) Al·legació: Els sòls no urbanitzables del municipi no tenen valor agrícola important, ni formen part del PEIN, ni la Xarxa Natura 2000, ni tot té valor de connector i per tant els correspondria la qualificació de sòl no urbanitzable de protecció preventiva. (Ajuntament de Saus-Camallera-Llampaies) La tipificació en sòls de protecció especial (d’interès natural o agrícola), de protecció territorial o de protecció preventiva del sistema d’espais oberts és una qüestió que serà sempre motiu de controvèrsia, com mostren les al·legacions aquí relacionades i, en general, el conjunt de les que s’agrupen en aquest capítol 6.1. Pel que fa a la delimitació dels sòls de protecció especial, pel seu alt valor natural, el Pla s’ha basat en els criteris i estudis que es presenten a la Memòria i que de manera sintètica s’expliquen a l’annex d’aquest informe. Pel que fa a la delimitació dels sòls de protecció especial d’interès agrícola, cal assenyalar el valor determinant que la fertilitat ha de tenir en aquesta decisió, però que el seu coneixement rigorós requereix un estudi científic de la composició i de la qualitat del sòl mitjançant un nombre suficient de mostres. Aquest estudi que és llarg i costos d’elaboració l’està realitzant el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) per a tot Catalunya, però en aquest moment no es disposa per a tot el territori de l’Empordà. Atenent a aquestes circumstàncies, l’article 2.6.10 de les normes del Pla estableix la necessària adaptació del sòl de protecció especial d’alt valor agrícola al plànol de sòls que elabori el DARP; en aquest línia el Pla Territorial General de Catalunya preveu l’elaboració d’un Pla especial sectorial de sòls d’especial interès agrícola que cal entendre com a determinatiu en aquesta matèria. El PDT fa, doncs, una proposta transitòria de la delimitació dels sòls d’interès agrícola que s’ha basat en les següents referències: l’estudi realitzat per encàrrec de la Secretaria de Planificació Territorial, del qual s’inclouen en la documentació del Pla, els plànols de valoració sintètica; les indicacions específiques aportades pel DARP i, en general, la consideració, com a factor de valor, de l’existència d’infraestructures de regadiu. En tot cas, i com a contrapunt d’aquests factors, hi ha hagut el criteri del Pla de mantenir una certa proporció de sòl de protecció preventiva pels motius que s’expliquen més endavant. En el pas d’Avantprojecte de Pla han entrat a ser considerats en conjunt tots els factors apuntats i això ha modificat significativament una proposta que inicialment es basava principalment en l’estudi referit. També ha contribuït a augmentar el grau de les variacions introduïdes el canvi en l’abast del concepte de protecció territorial que es produí en el pas de l’Avantprojecte al Projecte. Algunes de les al·legacions relacionades (Ajuntament de Peralada, Associació de veïns de Rupià...) fan referència a terrenys que havien estat tipificats com de protecció territorial a l’Avantprojecte de Pla, per tractar-se de terrenys agrícoles de segon valor segons l’estudi esmentat. En la nova sistemàtica del Pla, adoptada en el projecte que es va aprovar inicialment, la categoria de protecció territorial va quedar al marge de les qüestions de valor natural o agrícola i s’ha utilitzat només per assenyalar cauteles específiques amb relació a la utilització dels terrenys degudes a algun dels següents tres tipus de consideracions: existència de riscos, valor paisatgístic singular a confirmar i regular per les directrius del paisatge o possible espai d’oportunitat per actuacions o infraestructures d’interès estratègic. La resta de sòl de protecció territorial de l’Avantprojecte en què no concorrien els objectius assenyalats s’ha tipificat com sòl de protecció preventiva o com sòl de protecció especial d’interès agrícola. El reconeixement de l’interès agrícola s’ha fet a partir de l’estudi realitzat atenent que


tinguessin almenys segon valor, però també s’han considerat les aportacions del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i les que han fet entitats interessades en la matèria en el marc de la consulta pública de l’Avantprojecte. Certament, alguns dels terrenys que s’han tipificat com de protecció preventiva tenen característiques similars als immediats que s’han classificat de protecció especial d’interès agrícola. Tanmateix s’ha cregut convenient que el Pla determini una proporció suficient de sòl de protecció preventiva, no perquè es prevegi la seva urbanització, però sí perquè hi hagi suficients opcions de localització d’activitats necessàries que poden o han d’estar en sòl no urbanitzable d’acord amb la legislació urbanística, i que podrien tenir dificultats, pel seu caràcter, d’ubicar-se en sòl de protecció especial. També el Pla ha d’oferir opcions de desenvolupament d’actuacions d’interès territorial no previstes específicament o d’àrees d’activitat econòmica d’interès supramunicipal, previstes però no localitzades. Els criteris per assenyalar àrees com sòl de protecció preventiva amb l’objectiu assenyalat han estat les seves millors condicions de connectivitat amb la xarxa de carreteres i la major proximitat amb nuclis urbans. Pels motius expressats, no s’han atès les propostes de variació significativa de les delimitacions proposades pel Pla llevat casos d’errors advertits o de petits ajustaments per motius objectius. Al·legació: Protegir el paratge el Pla i tota la Conca del Tinar com a zona d’alt valor agrícola. (Ateneu Popular de Calonge) En el paratge del Pla, el Projecte va ajustar l’àrea de protecció especial pel seu alt valor agrícola d’acord amb les indicacions del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb el criteri complementari, expressat a la resposta al primer grup d’al·legacions d’aquest capítol, que cal que el Pla prevegi una certa proporció de sòl no urbanitzable de protecció preventiva. Es manté la tipificació proposada. El mateix raonament es pot estendre a la Conca del Tinar, remarcant, però, que el Pla en protegeix una proporció molt majoritària corresponent a la part més valuosa i paisatgísticament més conservada. Al·legació: Rectificació de la qualificació del Belitrà-Est com a zona no urbanitzable amb la categoria de sòl de protecció territorial. (Pietat Agustí) La tipificació d’aquesta peça com a sòl de protecció preventiva no comporta la seva necessària classificació com a sòl urbanitzable en el planejament urbanístic, però sí que confia a aquest la definició del futur de l’àrea mitjançant una ordenació més detallada feta des de la proximitat del planejament municipal. Aquesta opció sembla convenient atès la situació, la dimensió i la implicació espacial amb el sòl urbà de l’àrea de referència, amb el benentès que el manteniment dels buits existents seria una opció plenament coherent amb els objectius d’aquest Pla territorial. Al·legació: Pel que fa al nou ús del sector S17 (Molí d'en Reixac de Solius), demanen que el sector recuperi la seva primera condició de zona agrícola, es tracta d'un camp d'unes 14 ha. paral·lel al Riudaura, què té a més un gran interès com a connector biològic. (Salvem Solius) El sòl que ocupa el sector Molí d’en Reixac hauria de passar a tenir, quan sigui efectiva la seva desclassificació, les característiques del seu entorn immediat. S’afegeix a la normativa un nou article 2.20 relatiu a la tipificació del sòl dins del sistema d’espais oberts com a resultat de desclassificacions de sòl urbanitzable que es portin a terme en revisions o modificacions de planejament muncipal. Al·legació: Ampliació del connector biològic proposat entre l' EIN Gavarres i l' EIN Ardenya. (Salvem Solius)


El Pla proposa la reconsideració d’una part de la Urbanització Golf Costa Brava i del sector Molí d’en Reixac i s’introdueix una ampliació del sòl de protecció especial que assegura l’amplitud del connector Ardenya-Gavarres a través de Solius, amb el benentès que aquest connector s’haurà de completar amb sòl del terme municipal de Llagostera, que no forma part d’aquest Pla. Al·legació: El sòl agrícola de Solius és una relíquia històrica. Consideren que seria bo requalificar aquest sòl com a sòl agrícola de primer valor o sòl de protecció especial ja que té l'atractiu afegit de formar part de les Gavarres - Ardenya. (Salvem Solius) El Pla promou, en la mesura de les seves possibilitats, el manteniment de l’activitat agrícola del territori. A l’àrea de Solius es classifiquen algunes àrees com a sòl de protecció especial d’interès natural i d’altres com a sòl de protecció preventiva perquè no hi concorren els factors que s’han utilitzat per a l’assenyalament de sòl de protecció especial d’interès agrícola. Tanmateix, tots els espais oberts destinats efectivament a l’agricultura estan sotmesos a un règim similar pel que fa al manteniment i millora d’aquestes activitats. Proteccions més específiques per a la part tipificada com a sòl de protecció preventiva podran derivar-se, si s’escau, de les directrius de paisatge que s’hauran d’incorporar al Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, en compliment de la Llei de protecció, gestió i ordenació del Paisatge. Al·legació: Els criteris de classificació del sòl agrícola són insuficients i tècnicament discutibles. (Consell Comarcal de l’Alt Empordà) Tal com s’assenyala a l’apartat 10 de l’article 2.6 de la Normativa del Pla, aquesta delimitació té un valor transitori en tant que pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca no s’aprovi un pla sectorial de sòls de valor agrícola o un plànol de sòls segons valor edafològic. Al·legació: Connexions biològiques dubtoses. (Consell Comarcal de l’Alt Empordà) Les connexions biològiques es concreten mitjançant la delimitació de sòl de protecció especial que s’ha fet d’acord amb els criteris i mètode que s’expliquen a l’annex d’aquest informe. Al·legació: No es tipifiquen els sòls forestals. (Consell Comarcal de l’Alt Empordà) El Pla ha inclòs els sòls forestals amb algun interès ambiental dins del sòl de protecció especial. No s’ha considerat convenient, a efectes normatius, un major detall en la delimitació d’aquests sòls, que cal recordar, d’altra banda, que estan subjectes a la Llei 6/1988, forestal de Catalunya i que es troba en elaboració el Pla sectorial de política forestal. Al·legació: No es delimiten de forma concreta àrees forestals, agrícoles, ramaderes i extractives especialment aptes per desenvolupament d’aquestes activitats (Ajuntament de Corçà) El Pla assenyala el sòl de protecció especial pel motiu del seu interès per a l’agricultura, que va sovint associada a la ramaderia. Les àrees forestals estan contingudes en el sòl de protecció especial pel seu interès natural i cal no oblidar al respecte l’existència d’instruments sectorials específics per a aquesta matèria com el Pla de política forestal, en tràmit. La zonificació d’àrees extractives no sembla oportuna sense un estudi a escala de Catalunya sobre les necessitats i els jaciments al que es fa referència en altres punts d’aquest informe.


Al·legació: El Golf de la Platja de Pals hauria d’entrar dins la reserva de l’antiga Radio Liberty i recuperar-se naturalment. No ampliar la zona residencial. (Gent del Ter) El Pla manté el Camp de Golf de Pals dintre de l’àrea especialitzada de la qual forma part. El Pla no preveu cap ampliació de la zona residencial d’aquesta àrea. Al·legació: Que les franges de protecció a recs i a carreteres siguin les establertes en la legislació sectorial vigent. (Ajuntament de Palau-saverdera) El Pla assenyala gràficament franges o altres espais específics de protecció de recs i carreteres, en alguns casos en què la morfologia de l’entorn i les característiques del lloc ho aconsellen. En els altres casos seran d’aplicació les que estiguin establertes per la normativa sectorial. Al·legació: Al paratge dels Estanys caldria posar-li protecció especial de connecitivitat ecològica i paisatgística. (Ajuntament del Far d’Empordà). S’accepta la proposta. Al·legació: Que la zona compresa entre la riera de la Trancada i el Rec Fondo es qualifiqui com a sòl de protecció preventiva. Actualment està considerada com d’alt valor agrícola i no entenen perquè, ja que és un sector on des de fa anys hi ha instal·lacions d’interès públic com la depuradora i la deixalleria municipal, que el fan incompatible amb aquest nivell de protecció. (Ajuntament de Roses) Es reajusta la delimitació dels diversos tipus d’espais oberts al terme municipal de Roses, tenint en compte les desqualificacions de sòl urbanitzable feta pel planejament urbanístic, que permeten incrementar en altres llocs el sòl de protecció especial. Al·legació: Substituir la qualificació de sòl no urbanitzable de valor natural i de connexió per la qualificació de sòl no urbanitzable de protecció preventiva de les parcel·les 98, 99 i 100 del polígon 10 del cadastre de rústica de Roses. I subsidiàriament, en el cas de no qualificar aquest terrenys com a preventiu, establir que aquest terreny, degut a la seva situació i proximitat a la carretera, és compatible amb l’ús de càmping. (Joan Bataller) Per recomposicions en els límits dels tipus de sòl dels espais oberts motivades per desclassificacions urbanístiques del municipi de Roses i un objectiu de millora de la coherència de les propostes amb la situació real, es classifica com a sòl preventiu la franja de sòl de protecció especial al NE de la carretera que queda interrompuda pel l’assentament industrial. Aquesta tipificació com a sòl preventiu no implica el reconeixement pel PDT de la iniciativa de crear un càmping a què fa referència l’al·legació. Aquesta iniciativa queda, en tot cas, subjecte a les condicions i procediments que la legislació urbanística estableix per a les actuacions en sòl no urbanitzable i al compliment de les normes del PDT que li siguin d’aplicació. Al·legació: El sector nord-oest de “Riu d’Or” i la urbanització “Mas Pere” no han de ser PEIN (Santiago Vilà)


El Pla, llevat error, reprodueix les delimitacions de les àrees PEIN definides i aprovades en el Pla d’Espais d’Interès Natural i en els plans especials que van precisant la delimitació dels espais; així mateix grafia els àmbits de les urbanitzacions d’acord amb els del corresponent planejament aprovat. Quan s’han donat casos de superposició, el Pla ha adoptat el criteri, en els plànols, de fer prevaldre gràficament la delimitació de l’àrea protegida, sense perjudici de la pertinència d’un ajust de delimitació a l’escala adequada, quan la superposició no hagi estat motivada per la inclusió de zones verdes de la urbanització en la xarxa d’espais PEIN o xarxa natura 2000. Al·legació: Relacionen íntegrament i reiteren les al·legacions presentades a la proposta de xarxa Natura 2000, referent a l’àmbit de la Garriga d’Empordà dins dels termes d’Avinyonet, Llers i Vilanant, perquè sigui considerat i protegit en el seu conjunt. (Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós) L’àmbit de la Garriga d’Empordà que assenyala l’al·legació està inclòs íntegrament dins el sòl de protecció especial que determina el Pla. Al·legació: Sol·liciten catalogar el sòl de la finca 64 del polígon 5 de l’Escala de la mateixa forma i amb idèntica qualitat i categoria que ho estan les finques 24 i 25 del mateix polígon 5. És a dir, sense alt valor agrícola i connector. (Martí Pagès) La diferència de tractament del Pla a parcel·les aparentment iguals està motivada pel fet que algunes d’elles formen part de l’àmbit del Pla director urbanístic del Sistema Costaner i subjecte a les seves regulacions; aquestes s’han tipificat com de sòl de protecció territorial pels objectius de preservació del paisatge que té, primordialment, el PDUSC. Es pot dir, tanmateix, que en la pràctica no s’apreciaran diferències significatives en les regulacions relatives a les activitats agràries a desenvolupar en unes o altres parcel·les. Al·legació: La finca cadastral 17038A001000430000ZK era abocador durant 30 anys, doncs no ha de ser inclosa al PEIN. (Santiago Vilà) El PDT recull els àmbits delimitats i en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i no està al seu abast introduir-hi modificacions. Al·legació: Consideren que el connector ecològic definit entre les dues parts del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà entre Castelló d’Empúries i Empuriabrava és insuficient i que s’hauria d’ampliar i completar, donant-li la categoria de sòl no urbanitzable d’especial protecció. (Carme Salleras) L’espai connector entre les dues parts del parc dels Aiguamolls de l’Empordà ha estat tractat com sòl de protecció especial i la seva amplada es considera suficient si es resolen adequadament les connexions a través de les infraestructures que el creuen. Al·legació: Que el PDTE expliciti clarament que l’espai a protegir de la pedrera de Vilacolum és aquell que defineix en la documentació del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya per tal de no condicionar les opcions de traçat de la variant de Torroella de Fluvià. (Sebastià Fusté) Al·legació: Es modifiqui el perímetre de l’àrea de sòl de protecció especial de l’entorn de la pedrera de Vilacolum i s’exclogui una parcel·la d’alt valor agrícola per tal de permetre continuar amb la professió agrícola i ramadera del seu propietari. (Miquel Iglesias) L’àmbit del sòl de protecció especial de l’entorn de la Pedrera de Vilacolum és el que s’assenyala en els plànols i procedeix de l’estudi a què es fa referència en la resposta al primer grup d’al·legacions


d’aquest apartat temàtic i en l’annex a aquest informe, i que està motivat per l’interès geològic dels terrenys compresos. Aquest àmbit és clarament més gran que el del PEIN de la Pedrera, per bé que això no vol dir que s’estengui l’àmbit del PEIN, si no que aquests sòls estaran subjectes a les limitacions que estableix el Pla per al sòl de protecció especial. A la vista del plànol de Torroella de Fluvià i entorn, sembla molt improbable que una variant tingui el seu millor traçat per l’oest de l’àrea urbana del municipi. En tot cas, l’opció es plantejaria entre dos sòls de protecció especial –natural i agrícola-; en cap dels dos el Pla prohibeix que es pugui construir un tram de carretera si és necessari, sempre que el projecte sigui respectuós amb els valors a protegir. Pel que fa a la continuïtat de les activitats agrícoles i ramaderes, cal assenyalar que, com clarament s’expressa en l’article 2.6 de les normes, en especial a l’apartat 4, les activitats agrícoles i ramaderes existents són plenament compatibles amb qualsevol classe de sòl de protecció especial. Quan es tracti de noves instal.lacions de modalitats intensives d’agricultura o ramaderia amb edificacions, tenen en tots els sòls de protecció especial algunes condicions que s’especifiquen en l’apartat 5, que no sembla que hagin de ser crítiques per a la continuïtat de les activitats actuals. Al·legació: Que es modifiqui el PDT de l’Empordà adaptant la delimitació de l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres a la delimitació establerta pel Pla Especial aprovat el 6 de juny de 2006 (Joaquim Cufí / Consorci de les Gavarres) S’adapta la delimitació a la del Pla Especial aprovat. Al·legació: Una finca a Viladamat no hauria de ser sòl de protecció especial pel seu valor agrícola i una altra a Siurana no hauria de ser sòl de protecció especial de valor agrícola i connector per no haver-hi raons per a aquestes tipificacions. (Joaquim Almeda) L’àrea del municipi de Viladamat on s’ubica la finca a què es refereix l’al·legació, que va ser tipificada a l’Avantprojecte com a sòl de protecció territorial, ha estat modificat a sòl de protecció especial d’alt valor agrícola per indicació del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per tractar-se d’un àrea de regadiu. Es manté la tipificació. L’àrea del municipi de Siurana, on s’ubica la finca a què es refereix l’al·legació, va ser tipificada a l’Avantprojecte com a sòl de protecció preventiva, tanmateix, atenent suggeriments de l’Ajuntament de Siurana relatius a la protecció de l’àrea dels Estanys, el Serrat i les Costes i al segon valor agrícola de la Brava, es va elaborar la proposta que figura en el projecte. D’acord amb els arguments de l’al·legació, es delimita estrictament l’àrea que comprèn el Serrat i les Costes com a sòl de protecció especial pel seu valor natural. 6.2 Activitats agràries Al·legació: Que s’elimini l’obligació de fer l’estudi d’impacte i integració paisatgística o que s’inclogui en el projecte constructiu. (Unió de Pagesos) L’estudi d’impacte i integració paisatgística, amb el contingut que defineix l’article 6.5 per a les edificacions agràries, no va més enllà del que hauria de ser documentació normal d’un projecte d’edificació amb sensibilitat per la implantació paisatgística de l’edifici. L’estudi pot ésser objecte d’un document específic o formar part de la documentació tècnica del projecte que es presenti per a obtenir la llicència d’edificació, sempre que compleixi el contingut establert a l’article 6.5, apartat 3. Al·legació: Article 2.6, apartat 7. Suprimir la referència a edificacions a l’apartat 7 de l’article 2.6, ja que el 6 es refereix únicament a les infraestructures. (Unió de Pagesos)


L’apartat 6 es refereix a infraestructures, però el 5 a edificacions. L’apartat 7 fa referència als dos apartats anteriors i per tant es refereix també a edificacions. Al·legació: Article 2.6, apartat 9. Suprimir aquest apartat relatiu al manteniment de la vegetació espontània dels marges dels conreus. (Unió de Pagesos) Al·legació: Article 6.2, apartats b),c) i e), relatius al manteniment de separacions entre peces de conreu, manteniment de peces relictes de bosc i manteniment de camins. Es demana suprimir aquests apartats perquè poden representar limitacions o despeses a l’activitat agrària. (Unió de Pagesos) Es mantenen els apartats 9 de l’article 2.6 i els b), c) i e) de l’article 6.2., tots relatius a la preservació d’elements que configurin el paisatge rural. L’expressió d’aquestes propostes de conservació no es pot condicionar a que estigui aprovat i amb pressupost un programa d’ajuts per a minimitzar les càrregues que es poguessin derivar per a l’activitat agrària. Cal afegir que l’aplicació d’aquests tipus de disposicions normatives caldrà fer-la amb sentit de la proporció pel que fa al cost, els objectius de la transformació i la importància que puguin tenir els elements (marges, bardisses, bosquets, camins...) a conservar. En tot cas, en coherència amb l’apartat 9 de l’article 2.6, s’incorpora a l’article 6.2 una referència als ajuts públics per a facilitar la conservació d’aquests elements quan aquesta hagués de resultar especialment gravosa. Al·legació: Article 6.3, apartat 6. Es demana que la sol·licitud de llicència per a edificacions de més de 300 m2 no hagi d’anar a la Comissió d’Urbanisme. (Unió de Pagesos) Per a una major concordança amb el Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, se substitueix el llindar de 300 m2 pels que s’assenyalen en els articles 68.8.d, i 93.2.e i la disposició transitòria vuitena de l’esmentat reglament. Al·legació: Possibilitat de desenvolupar activitats artesanals complementàries de la renda agrària en edificis associats a les explotacions. (Unió de Pagesos) Les possibilitats d’utilització de les edificacions construïdes en el sòl no urbanitzable són les que es deriven del que assenyala l’article 47 i concordants de la Llei d’urbanisme, i que desenvolupa l’article 50 i següents del seu Reglament. Els objectius de manteniment de l’activitat agrícola clarament expressat pel Pla han de ser argument per a fonamentar les propostes complementàries en termes de funcionalitat. Qualsevol determinació més concreta del PDT sobre aquesta matèria només podria ser en sentit restrictiu. Al·legació: Edificacions de nova planta en sòl de protecció especial estan limitades. Això fa de fre als cada vegada menys que estan disposats a continuar amb les labors agrícoles. Es demana que es redueixin aquestes limitacions. (Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura) El Pla tracta de fer possible el manteniment de les activitats agràries evitant però perjudicis innecessaris als valors naturals i al paisatge. Tots els espais d’activitat agrícola a cel obert admeten les edificacions necessàries en qualsevol tipus de sòl dels espais oberts. Les edificacions d’agricultura i ramaderia intensiva s’admeten també quan no siguin factors de degradació significativa del medi natural o el paisatge. 6.3 Xarxa hídrica i elements estructuradors


Al·legació: S’hauria d’omplir i completar el connector entre les dues parts del Parc dels Aiguamolls, donant-li la categoria de sòl no urbanitzable d’especial protecció. (Carme Salleras) Al·legació: El Pla hauria d'establir com a criteri bàsic d'actuació el separador urbà entre Castelló d' Empuries i Empuriabrava. (A. Naturalistes de Girona) El PDT estableix, mitjançant la seva classificació com a sòl de protecció especial, un separador clar entre el nucli històric de Castelló d’Empúries i Empuriabrava. Al·legació: Demanen expressament que s'atorgui una protecció especial per a determinades zones pels seus valors ambientals i de connexió, seria bo un Pla Especial pel riu Riudaura. (Salvem Solius) El Pla assenyala com a sòl de protecció especial tot l’àmbit dels marges del riu Ridaura en els trams que no és sòl urbà. Al·legació: Incloure informació de les zones inundables segons període de retorn. (A. Naturalistes de Girona) S’adjunta un plànol d’informació de les zones inundables segons període de retorn. El sòl no urbanitzable no inclòs en l’àmbit del sòl de protecció especial s’ha assenyalat en el Pla com de protecció territorial. 6.4 Activitats extractives Al·legació: Cal una regulació específica de les activitats extractives i de les extraccions d'àrids en els cursos fluvials a partir d'una planificació sectorial especifica. (Naturalistes de Girona, Gremi d’Àrids, Cambra de Comerç, Joaquim Roca, Jaume Quintana /Rosdor 8, SL) El tractament de les activitats extractives mereix, certament, un enfoc territorial com es reclama a l’al·legació. Tanmateix, no és tan clar que això hagi de derivar en una reserva de sòls per a aquestes activitats. D’altra banda, un plantejament seriós de la problemàtica requereix un estudi suficient de localització dels recursos i de les necessitats previsibles en un àmbit força més gran que el comprès en el PDT de l’Empordà. S’han introduït a la memòria i a l’article 2.19 de la normativa esmenes assenyalant la conveniència de portar a terme aquest estudi per a tenir clares les dimensions quantitatives i espacials de les necessitats extractives. L’elaboració del Pla Territorial General de Catalunya pot ésser una oportunitat per a portar a terme aquest estudi. Al·legació: Precisar la definició d’”activitats extractives autoritzades” de l’article 2.17.1 de les normes, ampliant el seu abast. Proposen una definició (Gremi d’Àrids, Jaume Quintana/Rosdar 8, SL) Del contingut de l’article es desprèn clarament que les activitats autoritzades són les (i) i les (II), si bé en les segones el projecte de restauració i la constitució de la fiança hauran de tenir en compte les determinacions del PDT, d’acord amb el que assenyalen els apartats 2 i 3 de l’article 2.17. Les (III) i les (IV) no són activitats autoritzades com es desprèn del mateix redactat de l’al·legació, si bé podran ésser autoritzades, si s’escau, en les condicions que s’estableixen a l’article 2.17.


Al·legació: Completar la regulació de les “activitats extractives autoritzades” (article 2.17.1 de les normes), matisant que la irretroactivitat del PDTE sobre les activitats autoritzades inclou també la seva natural ampliació, ja sigui de la seva superfície d’explotació en el territori, com de la seva capacitat o de les instal·lacions vinculades. (Gremi d’Àrids) Les ampliacions “naturals” que vagin més enllà dels àmbits autoritzats, el PDT no les pot considerar autoritzades ja que s’hauran de sotmetre als tràmits d’autorització i a les condicions establertes per la legislació sectorial. Al·legació: Assenyalament en els plànols de les pedreres i activitats extractives existents (Santiago Vila, Uniland SA, Prebesec SA, Salvem Solius) Al·legació: Declaració expressa de compatibilitat d’activitats extractives existents amb les determinacions del Pla (Uniland SA, Prebesec SA, Jaume Quintana/Rosdar 8, SL) Com s’assenyala a l’article 2.17, amb caràcter general “el Pla no afecta les activitats extractives autoritzades d’acord amb els procediments i condicions establertes per la legislació vigent”, i per tant, és innecessari l’assenyalament en els plànols de cada una de les activitats extractives autoritzades, als efectes de reconeixement de la compatibilitat. La compatibilitat de les noves autoritzacions resta condicionada al compliment del que assenyala l’esmentat article 2.17. 6.5 Regulació dels espais oberts Al·legació: Normativa. Article 2.6.3 Restricció d’ampliació d’edificacions existents en sòl de protecció especial. (IAEDEN/Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més, Unió de Pagesos) S’introdueix una variació a l’article 2.6, apartat 3, en el sentit que totes les ampliacions hauran de complir, en principi, les condicions assenyalades per a les construccions de nova planta en sòl de protecció especial, llevat que fos impossible i que la no ampliació posés en qüestió la continuïtat de l’activitat, i aquesta fos d’interès per al municipi. En aquest cas, l’autorització d’una ampliació del 20% del sostre i volum podrà estar exempta del compliment de les condicions establertes en els apartats 5 i 7 de l’article referit. També s’esmena la imprecisió sobre l’abast de l’apartat: comprèn les edificacions de nova planta i les ampliacions. Al·legació: Normativa. Article 2.6.1 Inclusió de peces de sòl de protecció especial en sectors o polígons. (IAEDEN/Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) S’inclou en el redactat de l’article “de manera excepcional i justificadament” per tal d’aclarir que no s’ha d’entendre aquesta possibilitat com una tècnica habitual per a compensar amb aprofitaments urbanístics terrenys amb vocació de romandre com a no urbanitzables. Al·legació: Normativa 2.14.2. No admetre l’ampliació de fins el 50% de les edificacions existents no conformes en sòl de protecció preventiva (IAEDEN/Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més, Unió de Pagesos) Es modifica el redactat de l’apartat per tal que quedi clar que les ampliacions es refereixen a edificacions “degudament autoritzades” i que l’ampliació només és possible si ho preveu el planejament urbanístic vigent aprovat definitivament abans de l’entrada en vigor de la Llei 2/2002. El 50% és un màxim que estableix amb caràcter general el PDT a aquestes ampliacions que només operaria en cas que el planejament urbanístic no n’establís un de més restrictiu. Aquestes ampliacions només s’admeten en sòl de protecció preventiva i de protecció territorial.


Al·legació: Contemplar la possibilitat de que sòls preventius passin a ser territorials i especials quan estigui prou justificat. Cal que el Pla fixi també les condicions per les quals es podrà permetre el pas d'un sòl preventiu a sòl urbanitzable, entre les quals caldrà justificar la disponibilitat de recursos bàsics i altres aspectes com és la presència de riscos, inundabilitat, hàbitats d’interès comunitari,... (A. Naturalistes de Girona) El Pla no preveu que el sòl de protecció preventiva pugui passar a sòl de protecció especial, tanmateix no exclou que a través del planejament urbanístic o del planejament territorial sectorial algunes peces d’aquest sòl puguin assolir nivells de protecció similars o fins i tot superiors als de sòl de protecció especial. El sòl de protecció preventiva només podrà passar a ser sòl urbanitzable quan es classifiqui així en les revisions del planejament general municipal dintre dels límits i condicions que estableixen les estratègies de desenvolupament assignades a cada nucli o àrea urbana. També en les actuacions d’interès territorial que es tramitin d’acord amb l’article 1.14 algunes peces de sòl de protecció preventiva podrien passar a sòl urbanitzable. En tots els casos, i tal com estableix la legislació urbanística, la classificació com a sòl urbanitzable en els instruments urbanístics requereix la justificació de la idoneïtat de l’opció considerant els diversos aspectes que assenyala l’al·legació. Al·legació: La classificació dels espais oberts no és suficient per a garantir la protecció dels valors. (Consell Comarcal de l’Alt Empordà) La classificació és un pas necessari en el qual poden trobar suport actuacions i polítiques de protecció a desenvolupar per les administracions amb competències sobre el sòl no urbanitzable. En aquest sentit, a l’estudi econòmic del Pla s’inclou una estimació d’inversions per al manteniment i millora d’aquests sòls, en especial aquells amb menys capacitat productiva. Al·legació: Incompatibilitat entre la regulació dels espais oberts que fa el PDT i les que fa el POUM en el sòl no urbanitzable (Ajuntament de Bellcaire d’Empordà, Joan Geli, Alfons de Robert, Masos de Torroella de Montgrí i l’Estartit) Al·legació: El PDTE afecta i altera substancialment instruments de planejament aprovats per l’Ajuntament de Palau-saverdera –NNSS, Agenda 21, Pla Especial dels usos del sòl no urbanitzable- en els quals hi ha intervingut el propi Departament de PTOP. (Ajuntament de Palau-saverdera) Les regulacions dels espais oberts que fa el PDT són sempre compatibles amb les de sòl no urbanitzable dels POUM, però poden afegir-hi algunes restriccions. La principal no afecta el sòl en si sinó a les seves possibilitats de canvi i és que els sòls de protecció especial no podran ser classificats com urbanitzables en modificacions o revisions del POUM. Pel que fa als usos i edificacions admesos, en principi no està prohibida cap de les possibilitats que admet l’article 47 de la Llei d’urbanisme. Tanmateix, sí que el PDT condiciona la implantació d’aquests usos o edificacions a que no es malmetin els valors de caràcter agrari o l’interès natural que motiven la tipificació dels espais oberts com de protecció especial. Aquesta exigència pot ser en alguns casos una limitació de les possibilitats de l’article 47 i potser d’alguna de les assenyalades en el POUM, però no comporta cap incompatibilitat ni invalidació del POUM. Es tracta simplement de la definició d’unes regulacions de rang superior que han d’ésser també complides. En concret, i pel que fa a les al·legacions de particulars sobre aquest assumpte, es pot assenyalar que no s’aprecia que la regulació dels sòls de protecció especial que fa al PDT hagi d’afectar de manera greu els usos previstos en el POUM de Bellcaire i en concret les possibilitats de reutilització de les edificacions existents incloses en el catàleg. Tampoc el PDT afecta directament les edificacions i activitats existents en el terme de Torroella de Montgrí. Tanmateix, en tots els casos les ampliacions


de les edificacions, si s’escau, hauran de sotmetre’s a les limitacions establertes per la legislació urbanística i a les condicions que estableixen als articles 2.6 i 2.14 de les Normes territorials del PDT. Al·legació: Es troba a faltar una regulació d’usos permesos en els espais oberts protegits per tal de garantir que no es puguin fer grans pedreres o estacions d’àrids, obertura de noves pistes, etc (Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós) L’alta proporció de sòl de protecció especial que, pels seus valors, es preveu a les comarques de l’Empordà desaconsella una prohibició en tot l’àmbit delimitat de totes les activitats que podrien ser conflictives. El Pla adopta una tècnica semblant a la utilitzada en el cas del PEIN; sense negar a priori la possibilitat d’implantació d’usos i edificacions que en general s’admeten en el sòl no urbanitzable, però condicionant la seva acceptació a que es demostri que no afecten de manera significativa els valors (naturals o agraris) que motiven la protecció especial del sòl que es tracti. Al·legació: Que s’admeti la construcció en sòl no urbanitzable d’un cos de servei a l’activitat agrícola o magatzem d’estris de treball que no pressuposi edificació definitiva. Es proposen els paràmetres reguladors i les condicions de la llicència (Ajuntament de Cadaqués) Les edificacions agrícoles que proposa l’al·legació estan en principi admeses pel PDT; vegis article 2.6.4 de les Normes). Tanmateix, una regulació concreta i detallada com la que es proposa hauria de formalitzar-se, si s’escau, en el planejament municipal o mitjançant plans especials que comprenguessin àrees agrícoles homogènies. Al·legació: Donar la possibilitat en aquells municipis on la major part del territori es troba classificat de sòl especial i territorial, de poder-hi ubicar els usos permesos en la Llei d’urbanisme sense necessitat de justificar el no situar-los en sòl de protecció preventiva. (Ajuntament de Palau-saverdera) El caràcter del sòl de protecció especial i de protecció territorial s’ha de mantenir qualsevol que sigui la seva proporció en el municipi. D’altra banda, l’article 2.4 de les Normes garanteix en aquells casos d’inexistència de sòl preventiu que aquestes proteccions no seran impediment per a les extensions de l’àrea urbana del municipi que es proposin dins del marc de l’estratègia definida en cada cas. Al·legació: En les normes urbanístiques del pla territorial, establir les eines per tendir cap a una llei de compensació a la terra amb l’objectiu d’aconseguir recuperar l’equilibri vegetal del territori. (SOS Empordanet i 1 escrit més) Les determinacions gràfiques i normatives del sistema d’espais oberts són una part substancial de les propostes del PDT i van encaminades en bona part al manteniment dels components vegetals –naturals i agraris- del territori. Els suggeriments complementaris per al foment i la preservació de l’arbrat són, sens dubte, interessants, però queden fora de l’abast d’un pla territorial.


7. Paisatge Al·legació: Obligació de plantar arbres en cas d’edificacions aïllades i com pantalles vegetals a l’entorn de les infraestructures. (IAEDEN/Salvem l’Empordà) L’exigència i condicions de plantació d’arbrat amb objectius d’integració paisatgística és una determinació que correspon a les directrius de paisatge que caldrà incorporar al Pla una vegada s’hagi elaborat el catàleg. Tanmateix, el PDT afegeix un apartat a la disposició transitòria primera per a facilitar l’exigència d’arbrat en els projectes d’edificacions aïllades i infraestructures. Al·legació: Limitar l’ús, llargada i materials de les tanques. (IAEDEN/Salvem l’Empordà) La regulació concreta a escala territorial de les dimensions i materials admissibles en les tanques correspon, en el seu cas, a les directrius de paisatge. En el Pla no es considera oportú adoptar mesures transitòries sobre aquestes matèries ja que sense un estudi profund de la seva casuística, es podria interferir injustificadament la seva funcionalitat. Al·legació: Límit de 3,5 fins al carrer a les edificacions aïllades. (IAEDEN/Salvem l’Empordà) Al·legació: Incorporar criteris paisatgístics (alçades, cobertes, arbrat, tanques, espai lliure privat,...) exigibles a les noves instal·lacions industrials i a la localització de l’àrea respecte el nucli. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) La regulació concreta a escala territorial de les dimensions i materials admissibles en edificacions aïllades correspon, en el seu cas, a les directrius de paisatge. En el Pla no es considera oportú adoptar mesures transitòries sobre aquestes matèries ja que sense un estudi profund de la seva casuística es podria interferir injustificadament la funcionalitat d’edificis i instal·lacions. Al·legació: Inclusió com a zona d’interès paisatgístic dels Carcaixells d'en Dalmau un dels paisatges més emblemàtics del Massís de l' Ardenya. (Salvem Solius) Les consideracions sobre paisatge que expressa el Pla tenen només valor d’informació aproximada sobre aquesta matèria amb el benentès que està prevista l’elaboració d’un Catàleg del Paisatge, d’acord amb el qual s’elaboraran unes directrius de paisatge que s’hauran d’incorporar al Pla territorial parcial de les Comarques Gironines. Al·legació: Respectar el conveni europeu del paisatge (SOS Empordanet i 1 escrit més) El PDT presta especial atenció al paisatge de l’Empordà i en concret el títol V de la Normativa està centrat en aquesta temàtica. En tot cas, cal no oblidar que el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, en el qual s’integrarà l’àmbit de l’Empordà, tindrà, d’acord amb la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, unes directrius de paisatge. Així mateix, per a cobrir el període en què aquestes directrius no estiguin aprovades, el PDT conté unes disposicions transitòries per a propiciar una actitud respectuosa de les noves construccions amb el paisatge.


Al·legació: Que el Pla assenyali elements normatius concrets per a la conservació dels elements naturals, vegetació, forest, arbredes i espècies centenaris d’arbres i camins rurals (Associació de Veïns de Rupià i 1 escrit més, SOS Empordanet i 1 escrit més) La tipificació dels espais oberts i la seva regulació en el títol II de la normativa, com també el títol VI i les disposicions transitòries dedicades a la preservació del paisatge contenen determinacions normatives concretes en la línia que reclama l’al·legació. Tanmateix aquestes mesures de conservació hauran d’ésser complementades per altres instruments com les directrius també de paisatge que formaran part del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines i catàlegs o plans especials de les àrees on pel seu interès o complexitat es requereixi. Al·legació: Referent a l’àmbit que apareix grafiat com unitat de paisatge en el mapa Anàlisi de les condicions paisatgístiques amb la denominació de “Llers”, demanen que passi a denominar-se “Garriga d’Empordà”. Al·leguen que han signat un conveni conjunt Avinyonet; Llers i Vilanant per tal de gestionar aquest territori mitjançant el Pla de Gestió de la Garriga d’Empordà. (Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós) S’accepta l’al·legació. S’esmenen el plànol 1.5, els textos de la Memòria i l’article 6.6 de les Normes.


8. Varis Al·legació: Sobredimensionat de les dades sobre expectatives de segona residència. (IAEDEN/Salvem l’Empordà, Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més, Anna Albó i 244 escrits més) Al·legació: Creuen que hi ha un excés de segones residències. Demanen la desclassificació del sector 'S12 a i b' 'Urbanització Golf Costa Brava II' de Santa Cristina d' Aro. (Salvem Solius) Ateses les proporcions actuals de procés de construcció de segona residència amb relació a la d’habitatges principals, la disminució radical i de cop d’aquesta dinàmica de les pautes actuals no es considera possible, ni probablement és desitjable. El Pla proposa una reconducció gradual d’aquest procés. La proporció d’un a un entre segona residència i principal, que s’esmenta com hipòtesi al capítol sobre les necessitats d’aigua, cal considerar-la, vista la dinàmica actual, com un objectiu a assolir. D’altra banda, atesa l’estructura productiva d’aquestes comarques, una certa proporció de construcció dirigida a la segona residència serà necessària si es volen mantenir taxes de creixement positives, com s’expressa a l’estudi econòmic del Pla. Cal afegir que el PDT, d’acord amb les previsions del POUM de Santa Cristina, proposa la desclassificació de la part oest del sector de la urbanització Golf Costa Brava. Al·legació: Que el Pla defineixi actuacions concretes, fiscals administratives per frenar totalment la proliferació de segones residències. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) Frenar totalment la proliferació de segones residències no està a l’abast del Pla ni seria positiu per al territori. Les determinacions del Pla han d’amortiguar progressivament els seus ritmes de producció de segona residència de nova planta amb l’objectiu d’estabilitzar, com a mínim, la seva proporció. Al·legació: Les cobertes dels nous edificis industrials es realitzaran amb mòduls fotovoltaics i la recollida d’aigües s’emmagatzemaran en cisternes. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) El Pla no incorpora determinacions en aquestes matèries ja que es tracta de mesures que cal valorar en el marc de les polítiques sectorials d’àmbit general sobre energia i aigua. Al·legació: Que el Pla adopti mesures clares de coordinació i cooperació supramunicipal. (Grup de Defensa del Ter i 12 escrits més) El títol V de la Normativa té la finalitat d’orientar la cooperació supramunicipal i el conjunt de determinacions del Pla tenen com a una de les finalitats més importants la coordinació espacial en un àmbit supramunicipal. Al·legació: Establir criteris orientatius per a les inversions econòmiques dirigides a la necessària reconversió i millora del sector turístic. (Cambra de Comerç de Girona) De la proposta espacial del PDT se’n desprenen sens dubte criteris per orientar les inversions turístiques. Criteris més específics sobre les activitats econòmiques queden fora de l’abast d’aquest Pla de caràcter principalment físic, i serien més propis d’instruments que tenen per objecte orientar el desenvolupament socioeconòmic com són els plans estratègics. Pel que fa al turisme, cal assenyalar el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya. 2005-2010, document pendent d’aprovació elaborat per la Direcció General de Turisme.


Al·legació: Prohibir la implantació de més golfs a Santa Cristina d' Aro. (Salvem Solius) El Pla considera els Golf o Pich and Putt –sense urbanitzacions annexes- com a usos admissibles en els espais oberts, sense perjudici de les condicions ambientals que hagin de complir, en especial pel que fa al consum d’aigua, i de les limitacions que poguessin derivar-se de les regulacions sobre el paisatge. El Pla no prohibeix aquests usos per motius similars a la no prohibició de determinats conreus o determinades pràctiques agrícoles. Al·legació: Creació d'una xarxa de corredors per a l’extinció dels incendis forestals. (Ajuntament de Roses) No s’inclou en el Pla la creació d’una xarxa de corredors per a l’extinció dels incendis forestals que és un assumpte molt especialitzat que pot tenir un tractament més adequat mitjançant un instrument específic. Cal afegir que no es considera que el PDT proposi determinacions que poguessin dificultar la creació d’aquesta xarxa. Al·legació: Falta incorporar en l’estudi econòmic financer les indemnitzacions per reducció o extinció dels diferents polígons afectats del municipi de Palau-saverdera. (Ajuntament de Palau-saverdera) Serà l’instrument urbanístic que determini el grau de reducció o els termes de l’extinció del sector el que estableixi les fórmules de compensació o d’indemnització adients en cada cas. Al·legació: Que s’inclogui la punta Garbí dins de les proteccions proposades pel Pla, ja que s’ha sol.licitat la seva inclusió a la Xarxa Natura 2000. (Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols) La punta Garbí per la banda de terra està tota en sòl urbà. Per l’altra banda de mar el PDT no fa determinacions. Tanmateix s’ha incorporat a la Xarxa Natura 2000 grafiada l’àmbit marítim de Punta Garbí que forma part de la proposta finalment aprovada. Al·legació: Que es modifiqui la delimitació gràfica de la polaritat comarcal. Encara que el límit sigui indicatiu, es creu millor ajustar-lo al límit de sòl urbà i urbanitzable. (Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols) Es tracta d’un símbol sense cap valor determinatiu pel que fa a delimitacions. Tanmateix s’ajusta el plànol Model territorial en el sentit que proposa l’al·legació. Al·legació: Protegir el Castell de Calonge i el Collet (Ateneu Popular de Calonge). La protecció d’aquests elements importants del patrimoni cultural queda fora de l’abast del Pla en tot allò que vagi més enllà del seu reconeixement en la documentació. Aquesta és la finalitat del plànol I4 que inclou només els edificis d’interès arquitectònic, d’acord amb les dades proporcionades pel Departament de Cultura. D’altra banda, cal assenyalar que sovint és preferible no difondre de manera generalitzada les ubicacions de les àrees d’interès arqueològic si no estan sent objecte d’una protecció efectiva.

PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE...

Documents

Transcript of PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE...