P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 1

PLA d'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

aprovació inicial JULIOL 2oo8

juliol de 2oo8

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 2

equip redactor

carles crosas armegol arqte. joan solà font arqte.

marc verdés oliva arqte. TT3 / vibracional d'arquitectura

col·laboradors álvaro pérez otín arq. tècnic

anna altemir montaner est. arq.

amb

informe ambiental la llena scp

ajuntament de vilagrassa

serveis jurídics jordi martí gasull

serveis tècnics joan gangolells feixas arqte.

juliol de 2oo8

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 3

CONTINGUT DEL PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILAGRASSA

Aprovació Inicial. Juliol de 2oo8

MEMÒRIA MEMÒRIA SOCIAL AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA FINANCERA PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA NORMES URBANÍSTIQUES DOCUMENTACIÓ GRÀFICA NNUU

PLANEJAMENT DERIVAT. Fitxes PMU, SUD i SUND

PLÀNOLS D'ORDENACIÓ

ESTUDI DE SERVEIS URBANS BÀSICS MEMÒRIA AMBIENTAL ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS INVENTARI D'EDIFICACIONS FORA DEL SU

juliol de 2oo8

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 4

MEMÒRIA

juliol de 2oo8

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 5

introducció

llistat de plànols

1. JUSTIFICACIONS 1.1 Justificació de la conveniència i oportunitat del POUM 1.2 Justificació del desenvolupament urbanístic sostenible 1.3 Justificació de l'assoliment d'una mobilitat sostenible

2. LES DIRECTRIUS DEL PLA. MODEL DE CREIXEMENT

3. L'ESTRUCTURA GENERAL DE L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI 3.1 Infrastructures i escenari territorial

3.1.1 L’oportunitat infraestructural. De nucli rural tradicional a cruïlla territorial 3.1.2 De carretera nacional a nou espai cívic qualificat 3.1.3 Camins rurals: el sistema articulador del territori 3.1.4 Carrers i vies urbanes: tres eixos longitudinals i una avinguda transversal 3.1.5 Previsions d’espais d’aparcament

3.2 Definició de la xarxa d’espais lliures territorials i urbans 3.2.1 La xarxa d’espais oberts del sòl no urbanitzat 3.2.2 Permeabilitat i continuïtat dels espais lliures. El nou parc lineal de l'Ondara 3.2.3 La trama menuda d'espais lliures

3.4 Equipaments. Distribució i programes 3.5 Nous estàndards dels Sistemes Generals

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 6

4. CLASSIFICACIÓ I QUALIFICACIÓ DEL SÒL 4.0 Marc general de planejament territorial 4.1 Dades generals de la classificació del sòl 4.2 Sòl urbà

4.2.1. Sòl Urbà Consolidat 4.2.2 Sòl Urbà No Consolidat

4.3 Sòl Urbanitzable 4.4 Sòl No Urbanitzable

5. EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC CONSTRUÏT

MEMÒRIA SOCIAL DE L'HABITATGE I. Introducció i antecedents II. Habitatges previstos en el POUM de Vilagrassa III. Necessitat de la política d’habitatge social a VILAGRASSA IV. Conclusions

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA I Objectius II Informe de sostenibilitat econòmica i ambiental III Relació de les actuacions del POUM IV Agenda i calendari d'execució V Avaluació Econòmica i Financera de les actuacions VI Taules de càlcul

PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA (DOCUMENT ANNEX) Programa d’Informació i participació ciutadana_ Primer _ juliol 2007 Relació de Suggeriments presentats al document de COS _ juliol 2008

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 7

llistat de plànols

1a/1b Estructura general del territori 1/1o.ooo

2a/2b Classificació del sòl 1/1o.ooo

3a/3b Qualificació del Sòl No Urbanitzable 1/1o.ooo

4 Qualificació del Sòl Urbà 1/5.ooo

4.1a/b Qualificació del Sòl Urbà 1/1.ooo

5 Sectors de planejament derivat 1/5.ooo

5.1 Sect. Plan. derivat. Ordenació. Vinculant 1/5.ooo

5.2 Sect. Plan. derivat. Ordenació Imatge 1/5.ooo

5.3 Sect. Plan. derivat. Rasants 1/5.ooo

6a/b Catàleg de patrimoni i inventari d’edificacions fora del SU 1/1o.ooo

6.1 Catàleg de patrimoni. Casc antic 1/2.ooo

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 8

Introducció L’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal parteix dels estudis iniciats per l'equip

redactor dirigit per l'Arquitecte Antoni Martí, així com de les disposicions del programa de

participació ciutadana aprovat l'octubre de 2006. La diagnosi que es presenta en aquest document

amplia, sintetitza i complementa part de la informació elaborada prèviament, just en el moment que

noves expectatives territorials han fet replantejar algunes de les directrius del POUM.

El POUM vol plantejar el model de desenvolupament urbà de Vilagrassa dins del nou context

territorial, en que la població pren una posició estratègica dins de la comarca de l'Urgell i, a una

escala més àmplia, dins del context de les Terres de Ponent. L'encaix específic de la nova estació

intermodal dins del terme municipal, i l'atenció a la seva interrelació amb la resta de grans

infrastructures (A2 i C14) són objectius fonamentals per les noves perspectives que s'obren en

aquest territori i que han de ser avaluades des del model general de la població. Les noves

expectatives generades per la millora de l’accessibilitat auguren una demanda de sòl important,

que cal que sigui mesurada des de la seva incidència positiva sobre l’estructura general de la

població

En aquest marc resulta imprescindible fer una avaluació acurada de l’estoc residencial que té

avui el nucli dins del sòl urbà, sigui pendent de desenvolupament o de forma atomitzada en solars

desocupats o en edificacions de poc valor. Tota previsió del consum de sòl de futur ha de

comptabilitzar en primer terme quina és la precisa mesura d’aquest potencial existent.

El potencial urbanístic de la població no hauria d'entendre's només en termes quantitatius (número

d’habitatges i hectàrees de sòl industrial pendents de construir), sinó proposant mesures

urbanístiques concretes per desenvolupar els potencials interns del nucli urbà en termes

qualitatius, per tal d’incidir sobre els mateixos. La qualitat ambiental de la població no depèn

només de la conservació del seu entorn agrícola, sinó també d'articular i millorar la seva estructura

general, en termes d'espai viari (carrers i places), d'espai lliure (parcs i zones verdes) i

d'equipaments.

Finalment adequar el planejament de Vilagrassa a la nova LLei d'Urbanisme DL 1/2005, de 26 de

juliol i el Decret 305/2006 que la desplega, tant en l’exigència de les seves determinacions

concretes, com en la incidència de les seves directrius generals:

a. D’acord amb l’èmfasi que fa sobre alguns nous valors com la sostenibilitat, la preservació del

medi ambient o la conservació dels valors patrimonials del territori. Aquests paradigmes

esdevenen noves directrius pel Pla i són principis substancials en les propostes del nou

planejament.

b. Respecte al tema de l’habitatge social, com un tema fonamental de discussió contemporània

i sobre el qual s’intenta incidir també des del planejament. Malgrat que aquesta no sigui avui

una qüestió problemàtica a Vilagrassa, l’escenari futur ha de ser contemplat també des

d’aquestes coordenades.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 9

1. JUSTIFICACIONS 1.1 Justificació de la conveniència i oportunitat del POUM

Revisió del planejament vigent obsolet i exhaurit

El planejament general urbanístic vigent de Vilagrassa, ha esdevingut quinze anys més tard, un

planejament que ja no pot regular convenientment les exigències actuals. La necessitat de poder

donar resposta a les noves expectatives de creixement per als propers 12 anys, la capacitat de

compatibilitzar els diferents usos i activitats del territori en totes les classificacions de sòl respecte al

paisatge, el medi natural i el patrimoni construït, i la pròpia dinàmica interna de transformació del teixit

urbà existent ens situen en la necessitat de revisar el conjunt del planejament des de l’òptica actual.

Previsió d'una dinàmica de creixement

Les Normes Subsidiàries de Planejament de Vilagrassa es van aprovar el juliol de 1993, sense més

previsió de sòl urbanitzable que la d'un sector industrial, que posteriorment es va traslladar i que tot

just s'està desenvolupant actualment. Tot i que no es va preveure creixement residencial fora del sòl

urbà, sí que es van tenir en compte diverses unitats d'actuació, moltes d'elles amb usos no

residencials i amb un caràcter de sòl urbà gens consolidat. Aquestes figures de planejament derivat

encara no s'han desenvolupat, i demanen esser revisades tenint en compte nous criteris d'ordenació

globals que motivin un canvi en els usos previstos actualment. La normativa que regula aquestes

figures és insuficient i ha quedat obsoleta, i per tant, reclama una nova formulació que pugui atendre

als nous desenvolupaments.

Cal tenir en compte la important progressió en el nombre de llicències per nous habitatges així com

l'increment d'empadronaments en els darrers tres o quatre anys.

Possibilitat de planificar nous sistemes d'equipaments i espais lliures

Per tant, actualment Vilagrassa no té més sòl programable que les operacions de transformació

interna del sòl urbà, i per tant, no pot desenvolupar una planificació de nous sistemes d'equipaments i

espais lliures provinents de nous sectors. Aquests nous sectors, situats en continuïtat amb el teixit

existent han de poder resoldre el contacte amb el territori natural com és l'àmbit paisatgístic entorn de

la riera de l'Ondara, com permetre la transformació de la carretera nacional en una via cívica de

qualitat urbana.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 1 0

La conjuntura territorial prevista. La dinàmica de creixement exògena

Si bé la previsió de la dinàmica de creixement endogen és necessària, la conjuntura territorial de

Vilagrassa la situa en unes perspectives de creixement de naturalesa exògena lligades per una

banda, a la proximitat amb Tàrrega i Anglesola, consolidant a mig termini una conurbació amb notable

potencial de desenvolupament. Per altra banda, la presència d'infraestructures de connectivitat

territorial com és l'autovia A2 en la direcció est-oest, o les previstes en la direcció nord-sud com serà

la C14 entre Tàrrega i Vilagrassa, o encara més estratègica, la previsió d'una estació intermodal en el

terme de Vilagrassa, que servirà a la línia ferroviària transversal, que esdevindrà un node de

comunicacions territorial d'aquesta conurbació, fa que el POUM hagi de considerar la previsió de

reserves atenent a justificacions de diferent escala i abast territorial. Aquestes previsions ja vénen

contemplades pel Pla Territorial de Ponent que preveu per Vilagrassa un creixement potenciat.

El planejament de rang territorial on s'acull del POUM, justifica en sí mateix la previsió de l'ordenació

que pugui atendre a les necessitats futures, respectant els espais de valor paisatgístics preexistents,

la compatibilitat entre els usos preexistents i els nous, les mesures de control de la mobilitat interna

perquè la transformació de Vilagrassa es produeixi en la direcció de la qualitat urbana i social,

sobretot pel que fa a la transformació de la carretera nacional.

L'adaptació a la legislació autonòmica

En l'actualitat es compte amb una legislació d'aprovació recent, corresponent a la Llei d'Urbanisme -

decret 1/2005-, el Reglament de la llei -decret 305/206-, i el recent decret 1/2007 de mesures urgents

en matèria urbanística, a la que és oportú adaptar les antigues normes. La seva correspondència

respecte les Normes Urbanístiques vigents dóna lloc a nombroses contradiccions i redundàncies que

justifiquen una vegada més la necessitat de la revisió del planejament.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 1 1

1.2 Justificació del desenvolupament urbanístic sostenible (desenvolupada i ampliada en la documentació ambiental del POUM)

La llei d'Urbanisme 1/2oo5 defineix el desenvolupament urbanístic sostenible com "la utilització

racional del territori i del medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la

preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de

garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures". La proposta del Pla respon a

aquesta idea plantejant un creixement que essent equilibrat, sigui alhora capaç de respondre a les

noves dinàmiques de creixement. En els diferents apartats d’aquesta memòria es fa referència a les

mesures i plantejaments que s’ha formulat per configurar un model de creixement de certa

compacitat.

El POUM reforça la protecció dels sistemes naturals i dels elements protegits, i es vitalitzen els espais

més en desús dins del nucli urbà, tot cercant un model urbà d’una certa compacitat que tingui en

compte els potencials de la seva estructura urbana. Per això es prioritza el desenvolupament dels

àmbits de sòl urbà que no estan encara consolidats dins del nucli urbà actual, definint si s'escau els

mecanismes per a la transformació de preexistències industrials, que són avui obsolets en la seva

major part.

Es proposa una millora de l’eficiència i la sostenibilitat de la mobilitat interna urbana, amb el reforç

d’uns itineraris principals diferenciats, de naturalesa radial, que siguin de referència pels recorreguts

peatonals i pels vehicles lleugers. Alhora se cerca una major connectivitat entre aquests espais cívics

i la mateixa xarxa de camins, que permeten una bona relació amb l’entorn rural a través de

recorreguts que mostren els valors identitaris del paisatge i que tenen també un interès ecològic.

En tot allò que fa referència a l'edificació, als elements d’urbanització, als sistemes de sostenibilitat

energètica, etc, la normativa del Pla intenta, d'acord amb la Legislació vigent, el compliment de les

prescripcions que contribueixin a construir un entorn més sostenible. En aquest mateix sentit algunes

determinacions i recomanacions concretes han d’incidir en la millora de les condicions d’accessibilitat

de les persones i de la mobilitat dels vilatans.

Finalment quant als nous àmbits de creixement, el Pla n’acota els seus límits, els quals han de fer

compatibles les necessitats de creixement amb la permanència dels valors del sòl no urbanitzat. Se’n

determinen els límits en funció dels sistemes naturals i antropitzats del territori, i es defineix una

ordenació, en què l’alternança entre els espais oberts i els urbanitzats assegurin una millor qualitat

ambiental de l’entorn.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 1 2

1.3 Justificació de l'assoliment d'una mobilitat sostenible (desenvolupada en el document annex "estudi d'avaluació de la mobilitat generada")

L’anàlisi dels nous usos del sòl previstos en el nou POUM de Vilagrassa, així com la xarxa viària

projectada en el planejament i les mesures correctores proposades, ens indica que el nombre de

vehicles que generarà la nova demanda de mobilitat podrà absorbir-se sense problemes de capacitat.

Cal fixar especial atenció per assolir una estructura de les noves àrees de creixement per canalitzar el

trànsit, intern i extern, a través de diferents punts de connexió amb les vies de ronda que estableix el

pla, és a dir, el carrer Sebastià Sala-carrer de Nord al nord i est i l’antiga N-II al sud i oest. La

connexió assegurarà una menor pressió de trànsit al centre del nucli.

La transformació de la N-II en via urbana ha de ser motiu suficient per reduir-ne el trànsit, utilitzant la

autovia A-2 com a variant del conjunt Anglesola-Vilagrassa-Tàrrega.

Serà també convenient preveure un nombre de places d’aparcament als voltants del casc antic per

permetre que els vehicles es puguin estacionar fora de la zona de prioritat de vianants. L’antiga N-II

pot ser una bona opció per a incorporar un gran número de places d’aparcament.

Per tant, malgrat que el creixement del nou POUM no presentarà problemes de capacitat en la nova

xarxa viària, es recomana encaridament el foment d’una política de promoció decidida del transport

públic intern i intermunicipal, la qual, junt amb un esforç per impulsar i estimular els modes de

mobilitat més sostenibles per als desplaçaments laborals i lúdics, caminant i en bicicleta, contribuiria a

l’optimització del trànsit rodat en vehicle privat, augmentaria la capacitat d’absorció del mateix per

l’estructura viària i afavoriria la qualitat ambiental i social del municipi.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 1 3

2. LES DIRECTRIUS DEL PLA. MODEL DE CREIXEMENT

Un Creixement moderat-potenciat, marc territorial i Pla Territorial de Ponent

El Pla Territorial de Ponent fixa per Vilagrassa un creixement denominat “potenciat”, entenent que es

tracta d'una àrea que ha d'augmentar de manera equilibrada la seva capacitat de creixement de

població i activitat en relació a unes circumstàncies especials. En aquest cas es tracta clarament de la

proximitat amb la polaritat territorial significativa entorn a la ciutat de Tàrrega, i s’entén amb això que

es pot arribar a constituir una realitat urbana supramunicipal amb un elevat grau d'integració.

El POUM ha establert com a llindar orientatiu de partida el que es fixa el Pla Territorial fixa com a

creixement mitjà, immediatament per sota del que correspon a Vilagrassa, establert en un 60% de la

superfície de l'àrea urbana existent.

Tot i les dades de referència pel creixement que estableix d’una forma genèrica el Pla Territorial de

Ponent, diverses raons del context territorial justifiquen que s’estigui programant una superfície de sòl

i d’habitatges superior: concretament un total d’unes 40 hectàrees de sòl urbanitzable delimitat (de les

quals 18 ha són industrials i formen part d'una previsió de sòl industrial coordinada amb Anglesola, i

22 ha corresponen a creixement residencial) i una àrea d’unes 22 hectàrees de sòl urbanitzable no

programat com a reserva del desenvolupament de l'estació intermodal.

Context supramunicipal del POUM de Vilagrassa

La manca de Pla Director motiva que el POUM hagi pres en consideració diversos aspectes d'escala

territorial supramunicipal, entenent la coherència urbana de Vilagrassa amb el municipi d'Anglesola i

el de Tàrrega, ambdós amb previsió de creixement potenciat. En aquest sentit, les previsions de sòl

han tingut en compte els següents aspectes:

a. La previsió del sòl urbanitzable delimitat industrial en continuïtat amb el que s'està

desenvolupant actualment, no només respon a les necessitats de Vilagrassa sinó que s'explica

en continuïtat també amb el creixement industrial del municipi d'Anglesola. En aquest sentit, el

POUM ha localitzat el creixement en el límit llevant del nucli urbà, coordinadament amb el que

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 1 4

preveu Anglesola, conformant una àrea homogènia per al desenvolupament industrial de tota

l'àrea conurbada.

b. En l'extrem oposat de Vilagrassa que llinda amb el terme de Tàrrega, es produeix una

trobada entre els usos de carretera que es situen al voltant de la nacional dintre del terme de

Tàrrega. La continuïtat de la nacional motiva la consideració d'una franja lliure d'edificació en el

terme de Vilagrassa, que propiciï una transició apropiada entre els usos industrials amb els

usos residencials/mixtes que proposa el POUM.

c. La conformació del límit nord del sòl urbà existent de la vila ha tingut en compte preservar

una distància suficient entre el nou límit urbà proposat i el connector paisatgístic que va

associat a l'Ondara. En aquest sentit, Vilagrassa és capaç de resoldre la trobada entre el

territori i el nucli urbà atenent per una banda, als camins com a connectors transversals entre el

poble i els camps, alhora que té en compte la longitudinalitat del curs hidrogràfic com a

connector paisatgístic d'escala territorial supramunicipal que enllaça Tàrrega, Vilagrassa i

Anglesola. Garantir la ordenació conjunta d'aquesta nova façana urbana, amb una tipologia

convenient, és una de les directrius principals del Pla.

La ubicació de l'estació intermodal

El Pla Territorial fixa la ubicació d'una estació ferroviària intermodal sobre la línia de ferrocarril

preexistent, en un àmbit perfectament delimitat per infraestructures viàries com l'antiga nacional II, la

carretera d'Anglesola i la variant A2. Aquest territori entre el límit urbà actual de Vilagrassa i el sector

industrial homogeni de Vilagrassa i Anglesola, representa un sector d'oportunitat lligat a l'arribada

d'aquesta estació i la naturalesa d'usos que comporti. Des del POUM es preveu classificar-lo com a

una reserva de sòl que prendrà sentit des de la lectura territorial de pròpia conurbació Tàrrega-

Vilagrassa-Anglesola, i encara més si es té en compte en el moment en que entri en funcionament, ja

que només existiran tres estacions més com aquesta entre Lleida i Igualada. El desenvolupament

d'aquest àmbit territorial va lligat completament amb la instal·lació d'aquesta estació ja prevista en el

Pla d'Infraestructures, tal i com s'ha exposat als estudis previs.

Capacitat de creixement vigent

Actualment Vilagrassa no té sòl urbanitzable de cap tipus, i compta únicament amb operacions de

transformació urbana dins del sòl urbà. El darrer sector de sòl urbanitzable correspon al sector

industrial que llinda amb el terme d'Anglesola, d'11,6 hectàrees de superfície, que compta amb

planejament aprovat definitivament, projecte d'urbanització aprovat definitivament i està a punt de

començar les obres. Per tant, des d'aquesta premissa es justifica la delimitació de nous sòls tan

residencials com industrials per al creixement endogen de la vila.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 1 5

Per tant, quant al càlcul de l'àmbit urbà de l'estat present, i tenint en compte que el sector del polígon

industrial compta ja amb un projecte d'urbanització aprovat definitivament i les obres es començaran

de forma imminent, podem estimar en 36,5 hectàrees el total de l’àmbit urbà del municipi (veure

taules capítol 4).

Tot i les dades de referència pel creixement que estableix d’una forma genèrica el Pla Territorial de

Ponent, diverses raons del context territorial justifiquen que s’estigui programant una superfície de sòl

i d’habitatges superior: concretament un total d’unes 40 hectàrees de sòl urbanitzable delimitat (de les

quals 18 ha són industrials i formen part d'una previsió de sòl industrial coordinada amb Anglesola, i

22 ha corresponen a creixement residencial) i una àrea d’unes 22 hectàrees de sòl urbanitzable no

programat com a reserva del desenvolupament de l'estació intermodal.

Les qüestions que justifiquen aquesta decisió són:

1. La idoneïtat de colmatar l’actual teixit urbà, amb àmbits interns pendents de transformació,

que han de contribuir a la seva consolidació i millorar-ne les condicions de vialitat i de dotació.

2. L’interès de dotar d’una resposta adequada a diferents àmbits de la vila, principalment en el

seu contacte amb les vores, entorn a l’antiga nacional i en l’àmbit fluvial de l’Ondara. De

l’atenta resposta a aquests àmbits concrets, en resulta de fet una ocupació de sòl que és

necessària per programar el futur més immediat. De fet, es pot entendre que els sectors de la

carretera i del front fluvial, ja donarien conjuntament una resposta suficient a un creixement

de tipus convencional-moderat per Vilagrassa.

3. Finalment, a aquestes previsions de creixement s’afegeix encara la nova conjuntura territorial,

determinada per la proximitat a la ciutat de Tàrrega, però sobretot per la previsió de l’estació intermodal de Vilagrassa al nord de l’actual nucli urbà, i que exigeix igualment una

previsió important de sòl al seu entorn (Sòl urbanitzable no delimitat), que fixi les condicions

pel desenvolupament d’un sector estratègic per la seva excel·lent accessibilitat territorial.

Prenent el model territorial i urbà establert en el planejament anterior, les Normes Subsidiàries de

1993, i la seva realitat, s’han revisat algunes qüestions que són ara matisades i reformulades des de

la perspectiva actual. S'estableixen els principis que guiaran les determinacions del POUM:

1. Protegir i qualificar el territori no urbanitzat 2. Reforçar caràcter urbà i cohesionador de la vila 3. Consolidar el sòl residencial existent dins de la trama urbana actual 4. Transformar la carretera: de límit a espai cívic central de qualitat urbana 5. Especialitzar i articular el sistema viari, esquelet de la mobilitat local 6. Redefinir el límit de Vilagrassa amb el seu entorn natural

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 1 6

1. Protegir i qualificar el territori no urbanitzat

El POUM estableix els criteris de conservació i preservació del territori agrícola, com a àmbit productiu

i com a paisatge característic, on es desenvolupen tant activitats ramaderes com agrícoles. El conjunt

del sòl rural, amb la seva particular estructura de camins i la seva dispersió de petites construccions

té un elevat valor paisatgístic i d’interès natural, que justifica el seu reconeixement com a àmbit de

protecció territorial.

El POUM reconeix amb diferents proteccions la globalitat del conjunt del territori, i a les proteccions de

tipus territorial o preventiu se sumen en aquest cas la protecció especial dels àmbits inclosos en

l’espai PEIN al nord del terme municipal. La construcció del nou canal de reg Segarra-Garrigues

condicionarà la pràctica totalitat del sòl agrari de la meitat sud del terme de Vilagrassa, on està previst

que es practiqui una concentració parcel·lària que contribuirà a mantenir aquesta vasta extensió de

sòl no urbanitzable com a un sòl de gran valor agrícola, afegint-se a una franja de ponent que ja està

servida actualment pel canal de reg de l'Urgell.

2. Reforçar caràcter urbà i cohesionador de la vila

Malgrat el nou ordre territorial que s’estableix per la conjuntura territorial, la creixent mobilitat i la

interdependència amb Anglesola i Tàrrega, el Pla vol mantenir el caràcter urbà de Vilagrassa, en el

sentit de conservar i incrementar el grau de cohesió i complexitat de la població actual. Una estructura

urbana on d’una forma cohesionada, s'estableixen i conviuen les activitats amb els establiments

residencials, així com les activitats complementàries de cultura, d'equipament i lleure. El Pla reforça

doncs, l’estructura compacta del nucli urbà, definint les estratègies per mantenir i millorar la seva

actual fesomia. El creixement que es proposa atendrà a diferents graus d'edificabilitat i diferents

densitats de població segons el contacte que es produeixi amb el límit urbà existent, garantint una

correcta transició entre teixit urbà existent i el de nova creació.

3. Consolidar el sòl residencial existent dins de la trama urbana actual

El POUM prioritza el desenvolupament del potencial d’habitatges intern del nucli, abans que el

desenvolupament dels nous sectors d’extensió del seu perímetre. D’acord amb els objectius generals

de la nova Llei d’urbanisme es remarca l’oportunitat de transformació o reordenació d’alguns sectors

interns, que generin una major densitat i cohesió, sense que això suposi un increment de consum de

sòl. És aquesta una qüestió que es concreta en la revisió de les condicions per al desenvolupament

de les figures de planejament previstes, que es tradueixen a Plans de Millora Urbana ja que es tracta

de sòls no consolidats, on s'hi preveu admetre l'ús residencial, com també es preveu la transformació

d'àmbits industrials per qüestions de localització òbvies. Així com també perquè la seva reordenació

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 1 7

ve motivada per l'eix cívic que ha de substituir la carretera, o perquè es fa necessària la revisió dels

paràmetres de densitat i d’edificabilitat d'alguns que encara no s'han desenvolupat.

4. Transformar la carretera: de límit a espai cívic central de qualitat urbana

Si sovint s'ha llegit l'estructura general de les poblacions des de la jerarquia de les vies de trànsit, la

nova qualitat dels centres urbans passa sobretot per potenciar-ne una xarxa més complexa, que

busca i defineix les relacions òptimes entre algunes vies i la localització respecte les mateixes dels

espais lliures i els equipaments. Amb aquesta voluntat, es defineix una artèria principal de la xarxa

cívica amb la previsió de transformar el caràcter actual de la carretera nacional, en una via cívica de

qualitat urbana, complementària a la dels canals de trànsit pel funcionament urbà. La determinació

d'aquest nou eix cívic, neix amb els següents objectius:

5. Especialitzar i articular el sistema viari, esquelet de la mobilitat local

La rambla, el carrer antic i la nova via de circumval·lació al nord, conformen una tríada de vies amb

suficient capacitat d’articulació i amb cert potencial d’especialització: la rambla, l’eix central identitari,

la nova cia residencial.

La diferent directriu entre aquests carrers i les seves trobades (complexes perquè conflueixen

diferents directrius, amplades i jerarquia de vies) comporta una atenció especial a les interseccions

principals, en ocasions resoltes a través d'un giratori, a vegades a través d'una ordenació de

l'edificació més contundent que acompanyi les directius principals. En aquesta línia s'ha previst la

millora del sistema viari per tal que la mobilitat interior tingui una correcta definició i que respongui a

les necessitats, optimitzant el seu caràcter urbà més que no el seu caràcter infraestructural.

El cas de Vilagrassa representa una bona oportunitat perquè els teixit urbans que es desenvolupin a

la banda sud de la carretera no neixin, com en tants poblacions, amb una morfologia viària autònoma

deslligada de l'estructura viària del teixit urbà consolidat.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 1 8

6. Redefinir el límit de Vilagrassa amb el seu entorn natural

La resposta concreta del Pla a les necessitats de nous habitatges i de sòl productiu es relaciona d’una

forma intrínseca amb la pregunta de quines haurien de ser les solucions de límit entre el territori

urbanitzat i el no urbanitzat. En aquest sentit es planteja una solució diferenciada en cada cas, en

funció d’allò que pot ser més adient per la fesomia natural de cada àrea.

Al nord, aquest límit ha de garantir el contacte apropiat amb el sòl de protecció natural de gran

fragilitat, corresponent al curs fluvial, respectant la seva funció de connector ambiental i paisatgístic.

En aquest sentit, l’ordenació del POUM incentiva la relació transversal entre el teixit urbà i el territori,

concentrant equipaments que ho potenciïn. En segon lloc, la posició enlairada de la Vilagrassa

existent respecte al nou creixement, possibilita una major concentració de l'edificabilitat i densitat que

permeti alliberar el màxim de sòl possible per afavorir el contacte entre els espais lliures dels sectors

amb l'espai lliure natural de protecció. Finalment, el fet d'emplaçar-se esbiaixadament respecte a les

infraestructures representa un "aparador" principal des del territori, motivant una ordenació que

persegueixi una "façana urbana" que tingui l'escala del territori i alhora resolgui els darreres del teixit

consolidat existent.

Al sud de la carretera, es pretén que l’ordenació del sistema de carrers, espais lliures i equipaments

recullin la transversalitat preexistent del territori, alhora que enllacin amb els camins rurals històrics.

Amb això, i atenent que es tracta d'uns àmbits que dominen topogràficament sobre el teixit urbà

consolidat i que les preexistències actuals tenen una naturalesa molt heterogènia, la seva edificabilitat

i densitat són menors, amb algun contrapunt que pugui dotar de ritme i referència puntual,

reconeixent la continuïtat tipològica entre una banda i l'altra de la carretera.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 1 9

3. L'ESTRUCTURA GENERAL DE L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI 3.1 Infrastructures i escenari territorial 3.1.1 L’oportunitat infraestructural. De nucli rural tradicional a cruïlla territorial

El terme de Vilagrassa gaudeix en l’actualitat d’una bona condició de connectivitat territorial pel pas

de l’autovia A-II. Aquesta condició, que és compartida amb bona part de les poblacions veïnes,

s’incrementa i es diferencia en un primer nivell pel pas previst de la variant de la carretera C-14 que

uneix el Tarragonès amb el Pirineu. Aquesta cruïlla entre ambdues vies té un marcat caràcter general

i se situa a llevant de la població, dins del terme municipal de Tàrrega.

Les noves expectatives generades per la mobilitat rodada, prenen però un caràcter subordinat a la

important previsió d’una nova estació ferroviària intermodal emplaçada dins del mateix terme

municipal. En l’àmbit de ponent del nucli, sobre l'actual traça del ferrocarril, s’ha previst la confluència,

i parada, de dues línies ferroviàries. Per una banda el trànsit d’un nou tramvia de caràcter

supramunicipal, que ha de relacionar les poblacions de les terres de ponent reutilitzant les traces,

quasi obsoletes, del ferrocarril tradicional. Per l’altra s’ha previst precisament en aquest mateix punt

una de les poques estacions del traçat del nou Eix Transversal Ferroviari, que pretén unir les

poblacions de la Catalunya interior entre Lleida i Girona, creant una xarxa transversal mixta de

passatgers i mercaderies. Vilagrassa doncs, es comparteix, juntament amb Mollerussa, Cervera,

Igualada, Manresa i Vic, el privilegi de ser punt d’accés a una infraestructura d’aquesta magnitud.

Si bé en el moment de redacció del POUM s'està just iniciant el Pla Director d’aquesta infraestructura,

el POUM contempla aquesta previsió, preveient un sector de Sòl urbanitzable no delimitat "Sector

estació" que ajustarà els seus paràmetres i caràcter en funció del moment i forma en què es

desenvolupi aquesta infraestructura.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 2 0

3.1.2 De carretera nacional a nou espai cívic qualificat

El Pla redefineix el paper que han de desenvolupar la traça de l'antiga carretera Nacional, per la seva

ocasió de passar de ser una artèria secant de trànsit a eix principal de la xarxa d'espais col·lectius

que ha de teixir a la vila.

Amb el traçat de l'autovia i l'alliberament del trànsit de pas a través de la població, l'àmbit de l'antiga

carretera passa a ser un espai de transformació de primer ordre, raó per la qual no es planteja només

la idoneïtat de la seva reurbanització, sinó que es considera també un sector prioritari de reordenació

dins del nucli urbà. La determinació d'aquest nou eix cívic, neix amb els següents objectius:

- es garanteixi la construcció d'un límit urbà entre la Vilagrassa existent i els nous

desenvolupaments urbans, que tingui unes bones condicions com a eix amb atribut urbans i

eviti ser la barrera que és actualment.

- que aquesta artèria cívica tingui suficient entitat pròpia i suficient dimensió per tal de poder

admetre una ordenació d'espais lliures al seu voltant, així com també la concentració dels

sistemes d'espais lliures i equipaments que generin els sectors que entren en contacte.

- que la transformació de la carretera en un espai cívic de major gruix urbà, també serà capaç

d’introduir els requeriments que garanteixen una mobilitat sostenible.

Dins del terme municipal de Vilagrassa, el nivell d'enllaços entre vies locals i vies ràpides, es produeix

a través de la cruïlla de l'A2 amb la carretera d'Anglesola. És aquest un enllaç suficient, malgrat que el

POUM en preveu redefinir la geometria concreta dels seus enllaços, amb la localització d'una nova

rotonda als accessos sud.

El Pla estableix les distàncies adequades de protecció del sistema viari segons es tracti de carreteres

convencionals o de vies segregades, determinant en cada cas les zones de domini públic i unes

zones d’afectació, regulades en la Normes Urbanístiques del Pla i en els plànols d'ordenació. No

obstant, pel cas de la nova carretera convertida en Rambla, però també pel de la carretera

d'Anglesola, es pretén que amb el seu futur traspàs municipal les distàncies de separació

convingudes es redueixin per tal de poder conformar les condicions d'un entorn amb un caràcter més

urbà.

3.1.3 Camins rurals: el sistema articulador del territori

El Pla reconeix la importància dels camins en la definició de l'estructura general del territori, i en la

seva normativa en defineix quines en són les condicions. La jerarquia actual dels camins proposa un

sistema radial que relaciona el nucli urbà amb el territori rural i que engloba cinc vies pecuàries de

caràcter local.

La Carrerada de Vilagrassa a Verdú, amb una orientació de NO a SE i una longitud aproximada de

0,7km es dirigeix des de Vilagrassa a Verdú pel camí de Secà i té una amplada d’uns 6 metres.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 2 1

La Carrerada de lo Baixant , amb una orientació NE-SO i una longitud aproximada de 5,6 km, surt

del poble de Vilagrassa pel camí de Montperler i continua pel camí de Sant Martí de Maldà fins a sortir

pel límit del terme municipal entre Preixana i Verdú. Té una amplada d’uns 6 metres.

La Carrerada de Vilagrassa Anglesola, amb una orientació S-N i una longitud aproximada de 4km,

transcorre pel camí de Vilagrassa a Preixana i pel camí del Mas i té una amplada d’uns 6 metres.

La Carrerada de Vilagrassa a Altet, amb una orientació S-NE i una longitud aproximada de 3,4 km,

surt del poble de Vilagrassa i transcorre pel camí de Vilagrassa a Altet. En part coincideix amb el límit

de terme entre els municipis de Vilagrassa i Tàrrega i té una amplada d’uns 6 metres.

La Carrerada d’Altet a Tornabous, amb una orientació NO-NE i una longitud aproximada de 0,4km,

entra i surt del terme municipal de Vilagrassa per la partida de les Codines i té una amplada d’uns 6

metres.

Alhora existeixen uns camins transversals que vertebren el territori de ponent a llevant, i que

engloben dues vies pecuàries de caràcter general:

La Carrerada del camí històric de Balaguer, amb una orientació NO SE i una longitud aproximada

de 2,1km, travessa les partides de la Quadra, lo Diumenge i Pedrafita amb una amplada d’uns 4

metres.

La Carrerada de Bellpuig a Verdú, amb una orientació SO-SE i una longitud aproximada de 6,2km,

entra al municipi per la Carrerada de Bellpuig en la partida de Montperler, continua per la carretera de

Tàrrega i pel Mas de l’Estadella,després transcorre pel camí de Tàrrega a Preixana i pel camí de

Bellpuig a Verdú fins a sortir pel terme municipal de Tàrrega per la partida dels Molars i té una

amplada d’uns 8 metres.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 2 2

3.1.4 Carrers i vies urbanes: tres eixos longitudinals i una avinguda transversal

La condició rural del nucli de Vilagrassa s’evidencia en l’anàlisi del seu sistema de carrers. El plànol

actual dels carrers mostra el caràcter de les vies, de traces i seccions irregulars, disposades sobre

dues directrius principals, paral·leles al carrer principal (Carrer de Tàrrega i d’Anglesola), totalment

alienes a les infrastructures de caràcter general (actual A2 o antiga N-II) i integrades al territori. El seu

paral·lelisme amb el curs de l’ondarà evidencia aquesta circumstància.

Pel seu procés de creixement, els carrers s’han disposat de forma paral·lela i perpendicular a l’espina

dorsal d’aquest carrer principal. D’entre els paral·lels destaca per la seva continuïtat l’eix situat més al

nord (carrer Sebastià Sala i carrer del Nord), el carrer del Mor-Rusiñol i el carrer de les Eres més al

sud. Aquesta estructura d’eixos longitudinals és relativament irregular en el traçat, però sobretot en

les seves seccions. Però el més destacable és sens dubte la manca de relació transversal entre sí,

que es produeix d’una forma bastant precària a través de petites traces discontínues.

Aquesta és una qüestió determinant a l’hora de plantejar el futur desenvolupament de la població, ja

que la xarxa de carrers és manifestament insuficient per recolzar els nous creixement: per la manca

de continuïtat entre punts i per la seva deficient secció

El POUM proposa reforçar les principals traces existents, com a esquelet vertebrador dels nous

creixements. Per una banda es tracta de tres línies disposades en sentit longitudinal Est-Oest i per

l'altra una perpendicular - la carretera d'Anglesola- com un eix fonamental pel futur desenvolupament.

a. al sud, la traça de l'antiga N-II, és reconvertida en rambla, i estructura el trànsits i l'accessibilitat en

aquest sector. El seu caràcter és d'eix cívic-zona verda

b. al centre, el carrer antic de la vila, carrer d'Anglesola-de Tàrrega, té un caràcter de lloc tradicional,

que relaciona els principals llocs de la vila (església, ajuntament, etc.). Té unes clares limitacions com

a via de trànsit i el seu caràcter seria cívic-comercial.

c. al nord, la urbanització i prolongació de l'eix Sebastià Sala-carrer del nord, esdevé una certa

circumval·lació al carrer antic, tot i que no té pretensió ni necessitat d'una important secció on

s'acumuli un pas de trànsit important. Representa un eix nou, articulador dels nous llocs residencials

del nord i possible referència per algunes activitats no residencials.

d. Finalment, a ponent, la traça perpendicular de la carretera d'Anglesola ha de convertir-se en una

mena de prolongació de la nova rambla (antiga N-II). Sense mantenir la mateixa secció, connectarà la

cruïlla d’intersecció d’ambdues antigues carreteres, amb la nova estació. El seu caràcter i especificitat

urbana vindrà determinada en el moment de passar a ser una via de límit, al nou eix central entre el

nucli tradicional i el nou creixement entorn a la nova estació.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 2 3

3.1.5 Previsions d’espais d’aparcament

Malgrat que el tema de l’aparcament no pugui considerar-se com una problemàtica important ni

generalitzada a la vila, sí que el Pla incideix en propostes concretes per resoldre el dèficit existent en

alguns punts.

Tan per la densitat residencial moderada d'alguns dels nous sectors de desenvolupament, com per

l'interès de progressiva recuperació de l’espai com a lloc pels vianants, cal replantejar la necessitat

d’una localització específica de l’aparcament en àmbits determinats. Amb això cal destacar

l’obligatorietat que tindran totes les noves actuacions de creixement, tant les del Sòl Urbà no

consolidat, com les dels Sòl Urbanitzable Delimitat, de preveure el mínim nombre de places

d’aparcament que estableix la Llei i que s'especifica a les Normes Urbanístiques.

Igualment, els nous sectors de SUD preveuen en diversos àmbits, llocs d’aparcament públic, en

relació a espais lliures i dotacions, especialment, en els punts de relació amb el territori a través dels

camins.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 2 4

3.2 Definició de la xarxa d’espais lliures territorials i urbans El Pla potencia, des de diferents estratègies, la creació d’una xarxa integrada d’espais lliures, com un

dels principals ingredients per garantir un futur qualificat per aquest territori i els seus ciutadans. Les

propostes i el seu àmbit d'aplicació responen en aquest cas, a escales molt diferenciades, sobretot si

tenim en compte que, dins del concepte d’espais lliures es poden incloure tant les petites places o els

jardins del nucli urbà, com el conjunt dels espais no urbanitzats. que són encara amb molta diferència,

els elements fonamentals del paisatge de Vilagrassa.

És precisament la creació d’aquesta xarxa general d’espais lliures la que ha de permetre aproximar-

se a un model integrat dels paisatges urbans i rurals, que permeti una millor transició entre espais

urbanitzats i territori obert, així com una millor continuïtat entre els processos, naturals i humans, que

integren el conjunt del paisatge.

3.2.1 La xarxa d’espais oberts del sòl no urbanitzat

La xarxa menuda d’espais lliures i zones verdes que han d'estructurar el nucli urbà s’insereix en un

àmbit d’escala superior en el que s’inclou la totalitat del sòl no urbanitzable. Malgrat que aquests

espais s’hagi inclòs en les Normes Urbanístiques del Pla com a sòls no urbanitzables, en la seva

pràctica totalitat podria ser també considerada com a Sistemes Generals.

D'acord amb la nomenclàtor del Pla Territorial, i en funció de les característiques específiques de

l'espai no urbanitzat, s'han definit tres tipus de Zones que vénen definides específicament en les

NNUU: de Protecció Preventiva, de Protecció Territorial i de Protecció especial.

3.2.2 Permeabilitat i continuïtat dels espais lliures. El nou parc lineal de l'Ondara

El nous creixements que proposa el Pla, sigui consolidant el sòl urbà o estenent-se sobre la plana

agrícola, volen contribuir a construir un sistema complex on la força de les traces del sòl no urbanitzat

i dels espais oberts dialogui amb la continuïtat i les inèrcies dels àmbits urbanitzats.

D'entre tots els espais lliures que preveu el Pla (entre els que cal destacar novament la nova Rambla)

la nova franja lineal entorn al curs de l'Ondara i la seva llera és referència ineludible. El nou parc, que

mantindrà el seu caràcter agrícola (sobretot tenint en compte la seva innudabilitat), és referència per

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 2 5

estructurar l’extensió residencial del nucli sobre la façana meridional, i amb això busca permeabilitats

transversals (espais lliures de contacte) que relacionin el nucli més compacte amb aquesta àrea

oberta.

Al nord, el Pla planteja una línia de límit no secant amb el territori agrícola, sinó que busca l'adaptació

de les zones urbanitzades als espais agrícoles actuals, buscant en la topografia, en l'aigua o en eles

camins, les raons de la seva extensió.

3.2.3 La trama menuda d'espais lliures

Els espais lliures públics tenen una distribució molt dispersa dins del nucli, i la seva mida és sempre

bastant reduïda, amb la zona entorn al cementiri com a única zona verda que supera els 2.000m2.

Entorn a la meitat d’aquests espais estan urbanitzats, mentre que de la resta alguns estan en terrenys

pendents de ser urbanitzats (alguns amb projectes pendents d’executar) o bé en àmbits que s’estan

reparcel·lant o de reparcel·lació recent.

El POUM proposa dotar l'àrea del nucli urbà d'alguns nous espais lliures, col·locats principalment en

àmbits perimetrals, on sí és possible determinar la previsió i urbanització d’aquests espais. En bona

part de les actuacions sobre els nous sòls de desenvolupament s'ha determinat la reserva d’aquests

sistemes obeint al criteri de relació i continuïtat que aquests poden establir-se entre sí.

A destacar al nord, la xarxa estructurada entorn a l'eix Sebastià Sala-carrer del Nord, mentre que al

sud la majoria integren el gruix variable que adopta la nova rambla.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 2 6

3.4 Equipaments. Distribució i programes

Amb certa complementarietat amb els espais lliures, nous i importants equipaments podran situar-se

en els àmbits d’extensió urbana, essencialment sobre els sectors de Sòl urbanitzable. En aquest cas,

el pla no pot acabar determinant els usos concrets per a cadascun d'aquests espais, sinó just les

superfícies d'obligada cessió. No obstant, i d'acord amb les demandes municipals, es fa una relació

d'alguns dels espais que sí tenen una ubicació i ús predeterminat. Dels equipaments que ja figuren

actualment dins del programa municipal, actualment es troba en construcció l'ampliació de la llar

d'infants municipal, que no tindrà en compte la previsió del POUM.

De tots els equipaments del programa municipal es consideren tres d'ells com a prioritaris:

- Escoles de dues línies (infantil+primària) - Piscines municipals

- Pista poliesportiva amb vestidors

L'emplaçament dels dos primers es localitza en uns sòls de titularitat municipal que tenen accés des

del carrer Sebastià Sala. Aquesta gran peça d'equipament ha de potenciar el caràcter públic del

corredor natural que suposa l'Ondara, de la mateixa manera que permet una disposició concentrada

d'una demanda dotacional molt necessària. Les escoles compten amb una subvenció per part del

Departament d'Ensenyament, per poder portar-la a terme.

Les següents dotacions del programa municipal són

- Casal-residència per a la gent gran (pendent de localització)

- Ampliació Casa de la Vila (en continuïtat amb l'existent)

- Centre cultural (es localitza a l'edifici parroquial)

- Arxiu municipal (pendent de localització)

- Local social (es localitza a la plaça Urgell)

- Serveis de la brigada municipal

- Nou cementiri en sòl municipal (es localitza en una finca de titularitat municipal en el SNU)

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 2 7

NNSS 1993

equipaments espais lliures equipaments espais lliures

m2 % m2 % ha ha m2 % m2 %

14.773 5,81% 13.721 5,40% 25,41 SU SÒL URBÀ 36,49 22.878 6,27% 42.508 11,65%

SÒL URBÀ CONSOLIDAT 28,50 13.788 3,78% 30.697 8,41%

SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT 7,99 9.090 2,49% 11.811 3,24%

5.740 5,18% 14.628 13,21% 11,08 SUD SÒL URBANITZABLE DELIMITAT 37,43 37.430 10,00% 63.316 16,91%

SUND SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT 22,78 22.780 10,00% 42.764 18,78%

20.513 5,62% 28.349 7,77% 36,49 TOTALS 96,70 83.088 8,59% 148.588 15,37%

1.954 SNU SÒL NO URBANITZABLE 1.932 22.190 6,08%

POUM 2008SISTEMES

3.5 Nous estàndards dels Sistemes Generals

La següent taula resum permet avaluar els estàndards actuals dins del Sòl Urbà i determinar la

previsió que en fa el POUM, tant dins del mateix Sòl urbà com en el Sòl urbanitzable.

Dins dels Sòl Urbà es produeix un important increment d’equipaments, però sobretot d’espais lliures,

que passen de suposar el 5.40% del SU (a les NNSS) a un 11,65% al nou POUM. Aquest increment

es produeix amb el desenvolupament del sector industrial Lo Pla, però també es produirà en el

successiu desenvolupament dels PMU contemplats en el Sòl Urbanitzable No Consolidat.

Les importants superfícies destinades al sòl urbanitzable delimitat contribuiran amb unes superfícies

de dotacions molt destacables: més de 37.000 m2 de sòl destinat a equipaments, i fins a 6,3 ha de sòl

destinat a espais lliures: en total sumen més de la superfície d’11 camps de futbol. Aquesta

importants quantitats es veurien incrementades amb el desenvolupament del Sector Estació, on uns

65.000 m2 es destinarien a dotacions.

Finalment destacar la nova previsió d’àmbits de dotació en el sòl no urbanitzable: la franja entorn a

l’Ondara sumada al sector on s’ha de desplaçar el cementiri, sumen un total de 22.190 m2.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 2 8

4. CLASSIFICACIÓ I QUALIFICACIÓ DEL SÒL

4.0 Marc general de planejament territorial

Prèviament a definir el planejament dins del terme municipal de Vilagrassa, cal posar un especial

èmfasi al planejament territorial que l'afecta, ja que de les seves disposicions se'n deriven algunes de

les directrius fonamentals que justifiquen la present revisió del planejament vigent. En aquest sentit,

cal tenir molt present el paper estratègic que determinen per Vilagrassa el Pla Territorial Parcial de Ponent i el Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026.

Pla Territorial Parcial de Ponent

El Pla Territorial de l'any 1995 va establir primer sis i després set àrees funcionals on desenvolupar un

Pla Territorial Parcial, entre els quals figura el de les terres de Ponent, que comprèn les comarques de

Les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell.

El marc d'aquest Pla Territorial Parcial de Ponent (terres de Lleida) aprovat definitivament el juliol de

2007, preveu garantir el desenvolupament econòmic amb una reserva suficient per tal de mantenir

l'activitat agrícola i de la indústria i per la previsible expansió del sector dels serveis.

El Pla destaca "a l’Urgell, tres municipis que són els que s’encarreguen de dinamitzar el creixement

comarcal: Tàrrega, Verdú i Bellpuig. A Tàrrega s’hi concentra el 43% de la població comarcal i com a

altres territoris de l’àmbit, dos municipis –Agramunt i Bellpuig– eleven, juntament amb la capital

comarcal, la concentració de població al 70%".

El model territorial d'aquest PT defineix el nucli de Vilagrassa com a "nucli connurbat amb polaritat

comarcal"

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 2 9

El Pla Territorial inclou Vilagrassa dins del que denomina Sistema Tàrrega integrat per la part oriental

de la comarca de l’Urgell i la que forma el corredor de la carretera C-53 més el municipi segarrenc de

Montornés de Segarra, que hi té una comunicació més fàcil i una relació preferent. Engloba 19 nuclis

repartits entre 10 municipis, amb una població el 2006 de 21.807 habitants, i amb tendència de

creixement positiva i superior a la mitjana de les Terres de Lleida.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 3 0

La descripció detallada dels moviments de població de cadascun dels municipis figuren al Pla

Territorial i es resumeixen a la següent taula

El Pla categoritza els nuclis amb el reconeixement del paper territorial i l’assignació de l’estratègia de

desenvolupament per a cadascun, establint per Vilagrassa l'Estratègia de creixement potenciat per a la polaritat comarcal que representa el nucli de Tàrrega, que compta amb una accessibilitat

privilegiada en una cruïlla estratègica, disponibilitat de sòl molt elevada i gran dinamisme, com també

per als nuclis connurbats d’Anglesola i Vilagrassa.

El Pla Territorial assigna aquesta estratègia, en primera instància, a aquells nuclis que conformen les polaritats

regional, i comarcals i subcomarcals, tots ells nodes principals o secundaris on hi ha una voluntat decidida del

Pla perquè es produeixi un creixement important per extensió. Les polaritats regional i comarcals són centres que

exerceixen capitalitats clares, que han assolit una significació urbana remarcable, que tenen un pes demogràfic

rellevant dins l’àmbit, que gaudeixen d’unes condicions excel·lents d’accessibilitat i connectivitat en el territori i

que disposen de prou sòl amb aptitud per a absorbir aquest creixement d’una manera sostenible i que, per tant,

poden adoptar un paper important en el reequilibri poblacional del conjunt de Catalunya. Per la seva part, les

polaritats subcomarcals, bé estructuren sengles entorns diferenciats dels de les capitals respectives, bé articulen

una part del seu sistema o subsistema corresponent. La seva dimensió urbana és de mitjana a mitjana alta (de

2.000 a més de 6.000 habitants) i disposen d’accessibilitat i connectivitat de notables a excel·lents i de sòl amb

aptitud per a ésser urbanitzat en quantitat molt elevada.

En segona instància, el Pla aposta pel canvi d’escala de quatre nuclis emergents, l’Albi, la Granadella, i Maials i

Vinaixa, d’escassa dimensió a hores d’ara –menys de 1.000 habitants–, però amb accessibilitat notable i

disponibilitat de sòl d’elevada a molt elevada, que els han de permetre créixer i, així, vertebrar i servir

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 3 1

subsistemes poc poblats, poc estructurats i poc dotats en la actualitat bé perquè, com en els subsistemes

Garrigues altes (la Granadella) i Segrià garriguenc (Maials), no compten amb un centre de grandària suficient en

proximitat, ja que la polaritat central del seu sistema, es troba ja a certa distància, bé perquè, com en el

subsistema Garrigues baixes (l’Albi-Vinaixa), la influència de les Borges Blanques, la polaritat central del seu

sistema, es troba afeblida per la competència creixent de l’Espluga de Francolí i Montblanc, a la Conca de

Barberà, ja a fora de l’àmbit de les Terres de Lleida.

Per a tots aquests nuclis, els plans d’ordenació urbanística municipal corresponents hauran de fer majors

previsions de sòl de desenvolupament urbanístic que les que resulten de considerar estrictament la seva

demanda endògena. L’ordre de magnitud d’uns certs límits aproximats d’aquest creixement potenciat en l’horitzó

temporal del Pla és, en general, arribar a doblar la seva dimensió actual i per als nuclis emergents com a

polaritats complementàries, assolir els 3.000 habitants.

El Pla Territorial considera un aspecte fonamental respecte a la posició Vilagrassa: la oportunitat

infraestructural tant ferroviària com viària, que li confereixen un valor estratègic respecte a la resta de

nuclis. El Pla diu que l’accessibilitat a la xarxa ferroviària en l’horitzó del Pla, tot i que el sistema el

travessen la línia de ferrocarril Lleida-Manresa-Barcelona i el futur eix transversal ferroviari, no és

homogènia. Així, dos assentaments –Anglesola i Tàrrega– tenen estació en el propi nucli o les seves

immediacions i dotze més es troben a una distància en temps de menys de 10 minuts de la més

propera. Set assentaments se situen dins la franja entre 10 i 20 minuts; i només un, dins la franja

entre 20 i 30 minuts.

L’accessibilitat a la xarxa viària estructurant primària en l’horitzó del Pla, atès que l’autovia A-2 i la

carretera C-14 travessen el sistema i que les carreteres C-53 i L-310 hi conflueixen, és molt alta. Així,

onze assentaments es troben a sobre algun eix o hi tenen accés directe; nou més s’hi situen a menys

de 10 minuts; i només dos dels seus vint-i-un assentaments es troben situats a més de 10 minuts de

l’enllaç més proper, dins la franja entre 10 i 20 minuts.

Dins de les infraestructures que preveu el Pla Territorial, destaca la presència d'una proposta

ferroviària dins del terme de Vilagrassa, que actualment s'està desenvolupant dins del Pla Director

d'Infraestructures de Catalunya que s'explica a continuació.

El Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026

El Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya té caràcter de pla territorial sectorial i inclou tant

les infraestructures viàries com les ferroviàries. Dins de les ferroviàries, el PITC té previst l'Eix

Transversal ferroviari com a una línia destinada a trànsit mixt de passatgers i mercaderies, que ha

d'unir les principals capitals de la Catalunya central, des de Lleida fins a Girona. Tot i que comprengui

una distància tan important, el tram entre Lleida i Manresa és, de tota la seva longitud, el tram de

major viabilitat des del punt de vista de la orografia i la complexitat del traçat.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 3 2

Si tenim en compte la connexió prevista entre l'eix Transversal i el port de Barcelona -pressupost

inclòs dins del cost de l'eix-, l'accessibilitat des de les terres de Lleida, i en concret Vilagrassa es veu

reforçada considerablement. Amb la construcció del ramal Manresa-Castellbisbal, que ha de permetre

el pas de les mercaderies amb origen/destinació al port des de l'eix Transversal, apareix una nou

fluxe ferroviari de primer ordre, tan pel que fa al servei de les mercaderies com al servei de

passatgers cap a Barcelona. En aquest sentit, el traçat alternatiu que pot fluctuar des de l'eix

transversal cap a Barcelona, converteix en molt estratègica, en termes de mobilitat i accessibilitat

territorial, la futura estació ferroviària intermodal situada dins del terme de Vilagrassa.

Afegint també que el PITC contempla actuacions de renovació i arranjament de la línies existents

destinades a serveis regionals convencionals sobre la línia Manresa-Lleida, alhora que també preveu

una adaptació a un servei de tren tramvia sobre la mateixa línia, aprofitant el corredor existent,

l'estació de naturalesa intermodal prevista a Vilagrassa ha de concentrar una alta accessibilitat

regional. La coincidència d'aquest fet amb la redacció del POUM, suposa una ocasió òptima i

excepcional de pensar les característiques del futur creixement al voltant de l'estació, i de com aquest

creixement s'ha de relacionar amb el teixit urbà existent de Vilagrassa. No hi ha dubte que aquesta

condició és un dels arguments fonamentals que justifiquen la revisió del planejament vigent.

L'altra oportunitat fa referència al sistema viari previst. En aquest sentit, la construcció de la variant de

Tàrrega situarà un punt d'accés viari a llevant, que contribueix a desplaçar el trànsit rodat -tant

industrial com residencial- del seu pas per Vilagrassa, a través de la N-II. De la mateixa manera que

la millora de l'accés nord existent entre l'autovia A-2 i la carretera d'Anglesola, contribueix també en

aquest canvi important de la naturalesa d’ambdues carreteres, permetent la seva transformació cap a

una via urbana.

Aquest trànsit interior al voltant de la N-II i la carretera d'Anglesola ha conferit fins ara, el caràcter de

carretera actual, tant pel que fa al tipus d'urbanització i de mobiliari com en el model de façana

urbana. La previsió de nous creixements i de reordenació urbana al voltant d'elles pren més força,

amb la futura construcció d'aquests dos encreuaments viaris perimetrals a la vila: el que genera la

trobada de la N-II amb la variant de Tàrrega, i el que genera la millora de l'accés viari des de la variant

A-2.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 3 3

DADES GENERALSha % ha % hab

SU SÒL URBÀ 25,41 1,28% 36,49 1,83%

SÒL URBÀ CONSOLIDAT residencial 19,07 75,02% 17,42 47,75%

industrial 11,08 30,35%

SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT 6,35 24,98% 7,99 21,89% 404

SUD SÒL URBANITZABLE DELIMITAT residencial 21,93 1,10% 710

industrial 11,08 0,56% 15,51 0,78% 0

SUND SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT 22,78 1,14% 456-820

SNU SÒL NO URBANITZABLE 1.954 98,17% 1.932 97,06%

TM TERME MUNICIPAL 1.990,00 100,00% 1.990,00 100,00% 1.114 +456/820

NNSS 1993 POUM 2008

4.1 Dades generals de la classificació del sòl

Els successius plànols del POUM concreten la nova ordenació urbana i territorial en termes de

Classificació i de Qualificació del sòl

(2a/2b) per la classificació del Sòl

(3a/3b/4) per la qualificació del Sòl

(5/5.1/5.2) pel planejament derivat

En els plànols de Classificació es diferencia entre les tres categories del règim del sòl: urbà,

urbanitzable i no urbanitzable i es delimiten també els Sistemes Generals, estiguin aquests inclosos

en un o altre tipus de sòl. Dins del Sòl urbà es diferencia entre el Sòl Urbà Consolidat i el No

Consolidat (on s’especifiquen la nomenclatura dels diferents Sectors de Plans de Millora Urbana

(PMU). També dins del Sòl urbanitzable cal diferenciar entre la suma d’àmbits que corresponen als

Sectors de Sòl Urbanitzable Delimitat (SUD), i una àrea delimitada com a Sector de Sòl Urbanitzable

No Delimitat (SUND).

Establim en primer lloc una taula comparativa que posa en relació les dades determinades en

l’aprovació definitiva de les Normes Subsidiàries de 1989 i les que defineix el nou Pla.

Les dades evidencien el clar manteniment de la condició rural del Terme Municipal de Vilagrassa, que

per la seva notable extensió (20 ha) veu reduïa només en 1% la superfície de Sòl No Urbanitzable .

L’execució del nou polígon industrial al nord de l’autovia (desenvolupat a través d’una modificació

puntual posterior) suposa un increment molt important sobre la superfície total del Sòl Urbà. El sòl

urbà no consolidat, en canvi, incrementa poc la seva superfície, i se situa al voltant de les 8 ha.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 3 4

L’àrea de sòl urbanitzable sí que representa un canvi substancial respecte les NNSS de 1993. Aquest

canvi no es produeix per l’increment de sòl industrial (que es manté en una proporció semblant), sinó

que ho és per la previsió d’àrees residencials i mixtes destinades a absorbir les noves demandes

d’habitatge. Si les NNSS no havien previst ni un sector residencial de sòl urbanitzable, el POUM

preveu unes 22 ha i uns 700 habitatges, seguint el model de creixement que s’ha justificat.

Mancaria destacar encara, la reserva que es fa, com a Sòl Urbanitzable No Delimitat, en el sector de

l’estació, amb un caràcter marcadament mixte i amb una superfície anàloga a la suma de tots els

sectors de SUD.

4.2 Sòl urbà

S’ha inclòs com a sòl urbà l’àmbit classificat com a tal en l'anterior planejament, afegint-hi a més tots

aquells sectors de Sòl urbanitzable que han estat tramitats (sector industrial amb aprovació definitiva).

El POUM ha tingut especialment en compte el mosaic de petites peces dins del sòl urbà considerades

per les NNSS com a Unitats d’Actuació.

Les unitats d'actuació previstes dins del sòl urbà per les NNSS de 1993 representaven gairebé el 38%

del total del SU. D'aquestes, 13 de 16 s’han desenvolupat o s'estan desenvolupant actualment i per

tant, el Pla en recull i adapta els seus àmbits i determinacions.

El POUM fa una delimitació minuciosa dels límits d'aquest tipus de sòl, d'acord amb una casuística

molt diversa de situacions que han estat estudiades amb detall (interpretacions ambigües del

planejament anterior, grau de consolidació important d’algunes construccions, etc.)

Tal i com estableix la LLei d'Urbanisme, es distingeix aquí entre el sòl urbà consolidat i el no

consolidat, per tal d'establir sectors de millora urbana en el cas de que es requereixi un determinat

grau d’intervenció per la consolidació de l’àmbit. Es defineixen així, els nous Plans de Millora Urbana

(PMU) en substitució de les antigues Unitat d'Actuació i dels Plans Especials de Reforma Interior.

4.2.1 Sòl Urbà Consolidat

El sòl Urbà Consolidat engloba l’àmbit del nucli urbà, i també alguns sectors segregats: l’àmbit del

polígon industrial, i alguns petits nuclis a la banda sud de l’antiga carretera nacional.

Dins d'aquesta categoria de sòl es mantenen en general les determinacions normatives anteriors,

malgrat que s’ha canviat la nomenclatura d'algunes de les claus normatives existents, se n'han afegit

de noves, alhora que s’han revisat els paràmetres urbanístics de cada zona i se n’han simplificat i

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 3 5

eliminat algunes respecte el planejament anterior. Les Normes Urbanístiques del Pla classifiquen les

diferents àrees dins de tres grans grups, dins de les quals es desenvolupen els subgrups respectius:

Zones d'Ordenació unitària i de conservació Clau urbanística

Tradicional suburbana (antiga 10)

A

Zones d'Alineació contínua a vial

Illes amb pati (antiga 11)

B

Agrupacions residencials en filera C Agrupacions industrials entre mitgeres D

Zones d'Edificació aïllada

Residencial unifamiliar aïllada (antiga 13)

E

Residencial plurifamiliar en bloc aïllat F Industrial aïllada G Usos Específics H

Modificacions en la qualificació dels sistemes

Es canvia la nomenclatura de tots els sistemes, d'acord amb el nou ordre establert, completant i

actualitzant la seva regulació.

S'anul·la la clau 4 corresponent als "serveis auxiliars de carretera" per considerar-la una qualificació

pròpia de les zones. Per tant, passa a ser una zona, denominada com a "usos específics", amb la

clau H1, mantenint els paràmetres. Igualment el sistema d'equipament privat, tampoc és propi de ser

un sistema i es passa a la zona d"usos específics", amb la subclau H2, mantenint paràmetres

urbanístics.

S'anul·la la determinació de l'estat d'execució dels sistemes, entenent que no té fonament normatiu.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 3 6

Modificacions en la qualificació de les zones

S'anul·la la zona corresponent a verd privat protegit (9) i s'incorpora a la zona contigua.

Es refonen les claus 10, 11 i 12 a les noves claus A, B i E respectivament, mantenint la major part

dels paràmetres i revisant i ampliant la seva regulació.

S'anul·la la clau 13 que fa referència a la regulació en àmbits de planejament derivat, perquè es

considera que l'ampliació del ventall de claus de la normativa del nou POUM ja comprèn la diversitat

tipològica.

S’anul·len les claus 14 i 15 refonent-les a les claus industrials de nova creació D i G, segons la seva

dimensió.

S’afegeixen les claus corresponents a edificació residencial unifamiliar entre mitgeres (C) i l'edificació

plurifamiliar aïllada (F), que possibiliten la diversitat tipològica en els nous sectors.

La resta de modificacions fan referència a qüestions d’un caràcter més concret, i majoritàriament

estan explicades des dels criteris generals que han guiat les noves determinacions i que es presenten

a continuació.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 3 7

SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT

àmbit usos sostre total edificabilitat habitatges densitat

PMU o1 Sebastià Sala 1,64 residencial 14.718 0,90 98 60 PMU o2 Accés Tàrrega 0,52 residencial 3.648 0,70 31 60 PMU o3 Camí de Verdú 2,24 residencial 15.701 0,70 112 50 PMU o4 Av.Catalunya 0,63 residencial 4.375 0,70 38 60 PMU o5 Ctra. Anglesola 0,24 residencial 2.121 0,90 14 60 PMU o6 Camí dels Pelegrins 1,82 residencial 4.549 0,25 36 20 PMU o7 Plaça Concòrdia 0,19 residencial 2.130 1,10 17 90 PMU o8 Plaça del Nord 0,72 residencial 10.023 1,40 57 80 TOTAL 7,99 ha 404 habitatges

4.2.2 Sòl Urbà No Consolidat

El sòl Urbà No Consolidat engloba àmbits puntuals del nucli urbà que responen al concepte expressat

per la Llei d’urbanisme 1/2oo5 en el seu article 31. És així com el Pla els sotmet a actuacions de

transformació urbanística, incorporant-lo als diferents Sectors de Plans de Millora Urbana.

El POUM defineix fins un total de 8 sectors de Plans de Millora Urbana, que en corresponen en bona

part a àmbits de delimitació prèvia i es localitzen principalment en una franja perimetral del nucli urbà.

Són nombroses les àrees de PMU ocupades de fora parcial per edificacions industrials o agrícoles. La

totalitat dels Plans de Millora es destinaran a l’ús residencial i els seus paràmetres urbanístics

responen al seu estat actual, però també a les determinacions prèvies que en feia les NNSS. Tenen

una superfície mitjana d’1 ha, amb un mínim de només 0,2 i un màxim de 2,24 ha.

Els PMU 08 Plaça del Nord i PMU 07 Plaça de la concòrdia tenen una major edificabilitat, pel fet de

reconèixer la seva condició residencial en el planejament vigent. La seva densitat és també més

elevada i se situa entre els 80 i 90 hab/ha

En l’altre extrem, el PMU o6 Camí dels Pelegrins té una baixa edificabilitat, conseqüència de la cessió

de la meitat del sòl que es destinarà a equipament docent. Aquesta operació es realitza com a trasllat

d’un equipament municipal, el camp de futbol, que passa de la situació actual a situar-se entorn a

l’Ondara. És per aquesta especial condició que l’edificabilitat i la densitat totals són excepcionalment

reduïdes, malgrat que mantinguin la proporcionalitat si es pren la meitat del sector.

La resta de sectors, que passen de ser àmbits on es preveia un ús d'indústria auxiliar a l'activitat

agrícola, per admetre usos residencials, tenen una edificabilitat entorn a 0,70, que s’eleva fins a 0,90

en funció dels costos addicionals que ha de suportar cadascun. Les densitats se situen entre els 50 i

60 habitatges/ha.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 3 8

4.3 Sòl Urbanitzable

S’ha determinat com a Sòl Urbanitzable Delimitat el conjunt de sectors considerats necessaris pel

futur desenvolupament de la vila, tant per fer front a les necessitats de sòl residencial i productiu, com

per aportar un conjunt de sistemes generals de primer ordre. Es defineixen aquí les noves àrees que,

complementant els propis àmbits dins del sòl urbà, permetran l’establiment de les diferents activitats

en el futur. Unes activitats que seran de caire públic o privat, i que el sòl urbanitzable vol contemplar

d’una forma diversa i flexible per tal de fer front, tant a aquelles que han estat previstes, com d’altres

que es puguin generar en un futur.

Necessitats de Sòl Urbanitzable Delimitat. Les Previsions de creixement demogràfic i necessitats d’habitatge i de sòl productiu Tal i com s'ha exposat en els estudis previs, i al mateix document de Criteris, Objectius i Solucions

Generals de Planejament, es delimiten diferents escenaris en funció de les dinàmiques

demogràfiques i econòmiques generals, però sobretot, en funció del nou marc infrastructural.

Es delimiten així les hipòtesis de creixement a dos sexennis vista, amb una demanda d’habitatge

diferent. Per la seva estimació s’ha tingut en compte la dinàmica dels últims anys (255 habitatges amb

llicència vigent en el moment de la redacció), així com les determinacions del Pla Territorial de les

terres de Ponent, que proposa un creixement potenciat per aquest municipi.

PREVISIÓ CREIXEMENT RESIDENCIAL 2008-2020 HIPÒTESIS habitatges/any habitatges habitatges

2.014 2.020 creixement mitjà 60 360 720 creixement mitjà-alt 90 540 1.080 creixement alt (estació intermodal) 160 960 1.920

Localització i classificació del Sòl Urbantizable

Seguint els criteris generals del Pla, els nous sectors de Sòl Urbanitzable Delimitat se situen en

continuïtat amb els teixits existents o amb les àrees de planejament pendents d’execució, ponderant-

ne la seva justa dimensió. La categoria de Sòl Urbanitzable incorpora dos grups diferenciats: sectors

de SUD i de SUND.

1. El primer grup engloba els Sectors de Sòl Urbanitzable Delimitat, que engloben unes 37,43 ha.

distribuïdes en 7 sectors diferents.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 3 9

SÒL URBANITZABLE

àmbit usos sostre total edificabilitat habitatges densitatSUD 1 Ondara Ponent 2,45 residencial 13.500 0,55 110 45SUD 2 Ondara Central 1,86 residencial 10.216 0,55 84 45SUD 3 Ondara Llevant 1,91 residencial 10.513 0,55 86 45SUD 4 Les Guixones 3,42 residencial 13.680 0,40 86 25SUD 5 Camí de Preixana 4,89 residencial 19.562 0,40 122 25SUD 6 Les Eres Sud 7,39 mixte 36.972 0,50 222 30

subtotal 21,93 ha 710 habitatges

SUD 7 Industrial Les Comes 15,51 industrial 77.528 0,50

subtotal 15,51 ha

TOTAL 37,43 ha 710 habitatges

a. Un primer grup se situa al nord del nucli urbà, entorn del parc lineal de l’Ondara. Defineixen

un àmbit residencial qualificat, per la proximitat amb el parc fluvial de l’Ondara i la gran reserva

d’equipaments en aquest punt. De fet, principal objectiu per aquests sectors és el dotar d’un

important sòl de cessió per tal de qualificar aquesta franja dotacional. Els SUD 1, 2 i 3, Ondara

Ponent, Central i Llevant respectivament tenen una àrea semblant, a voltant de les 2 ha, i

mantenen uns paràmetres urbanístics anàlegs, amb una edificabilat de 0,55 i una densitat de 45

habitatges/ha, que ha de permetre alliberar sòl suficient per a les cessions.

b. Un segon grup el constitueixen els SUD 4.Les Guixones i el SUD 5. Camí de Preixana. Aquests

dos sectors se situen al sud de la carretera, dels límits amb l’hostal i fins al terme municipal de

Tàrrega. El seu objectiu és dotar d’un cert creixement residencial aquest sector per reordenar els usos

existents i millorar la relació de límit amb el sòl no urbanitzable. Tenen una superfície més gran,

entorn a les 4 ha, una densitat mitja-baixa (25 hab/ha), com ho és en conseqüència l’edificabilitat

(0,40).

c. El sector SUD 6. Les Eres Sud, se situa també en relació amb la traça de l’antiga nacional, però en

un punt molt singular: la cruïlla amb la carretera d’Anglesola. Aquest sector, de bona centralitat, té

una superfície que iguala tota l’extensió dels sectors SUD al nord. Té caràcter mixte, i per la seva

localització específica ha d’agrupar usos residencials amb d’altres de comercials.

d. Un últim sector programat, el SUD 7 Industrial Les Comes, se situa entre els límits de l’actual

polígon industrial i els límits del ferrocarril i el terme municipal de Vilagrassa. Tot i que la ordenació

d'aquest sector s'està redactant actualment per part de la iniciativa privada, té en compte un àmbit

que comprèn sòl del terme de Vilagrassa i sòl del municipi veí d'Anglesola. Els consistoris

corresponents han consensuat positivament aquesta iniciativa pel fet de concentrar tot el sòl

industrial, en continuïtat amb l'existent. Aquesta actuació recolzada pels dos municipis situa en

aquest punt noves activitats associades a la seva excel·lent comunicació a través de l’autovia, però

sobretot a la oportunitat que suposa la línia ferroviària i l’estació de mercaderies que es pretén situar

en aquest punt.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 4 0

2. El segon grup engloba el Sector de Sòl Urbanitzable No Delimitat, i engloba una superfície total

d’unes

SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT

SUND Sector Estació 22,78 mixte 136.650 0,60 456-820 20-36

TOTAL 22,78 ha 456-820 habitatges

4.4 Sòl No Urbanitzable

La importància de l’espai no urbanitzat del municipi de Vilagrassa porta a considerar més del 95% del

sòl com a àmbit protegit i sotmès per tant, a la categoria de Sòl No Urbantizable. Els valors de l’entorn

natural de Vilagrassa han estat posats de relleu anteriorment en diferents apartats d’aquesta mateixa

memòria. Ens remetem novament aquí, a les consideracions que s’han fet.

Precisament per la rellevància del conjunt d'aquest espai no urbanitzat en l'apartat dels Sistemes

Generals de l’Ordenació del Territori, ens hem referit a les estratègies i a les determinacions del

POUM quant a aquest règim de sòl, entenent que de fet, en la seva totalitat es pot entendre com a

Sistemes Generals del Municipi. S’ha considerat que el sòl no urbanitzable de Vilagrassa reuneix

suficients valors naturals, paisatgístics o agrícoles perquè hagi de ser considerat, en la seva totalitat,

com un sòl de protecció, amb una categorització específica d’acord amb els objectius que es

defineixen per a cada zona.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 4 1

Respecte al sistema viari, en el plànol de l’Estructura General de l’Ordenació del Territori (1) s’han

determinat fins a 3 categories pels camins i traçats que doten d’una estructura orgànica a l’espai no

urbanitzat de Vilagrassa. És aquesta una jerarquització dels actuals camins, en funció de la seva

capacitat de desenvolupar un paper estructural, definint la categoria de "via pecuària" pel seu sentit

històric, la categoria de camins de primer ordre per qüestions de continuïtat terrritorial, i la categoria

de camins de segon ordre lligats a les qüestions d'accessibilitat puntual.

La protecció de les diferents àrees que s’han considerat anteriorment com a “espais lliures” dins de la

categoria de sistemes generals, ha de contribuir d’una manera fonamental a la conservació del

paisatge i de la seva identitat. La identitat d’un marc paisatgístic on no es pot obviar la presència

d’espècies de flora peculiars, de prats de dall i de rouredes, d'alguns exemplars arboris de gran valor,

d’algunes fonts, del patrimoni construït que conformen algunes masies, així com de restes diverses

que són excel·lents mostres de patrimoni arqueològic i arquitectònic.

Tenint en compte que en les Normes Subsidiàries anteriors, no es definia una protecció i qualificació

concreta per als sòls no urbanitzables, a més de venir regulats per una normativa molt genèrica i poc

compatible amb la legislació sectorial vigent, el POUM parteix de zero pel que fa al capítol de sòl no

urbanitzable. Aquesta situació fa que sigui perfectament adaptable a les categories que estableix el

Pla Territorial Parcial de Ponent aprovat de forma definitiva. Aquesta revisió és fonamental ja que

respecte al conjunt del territori municipal, el sòl no urbanitzable representa més del 95% del municipi,

evidenciant la necessitat i interès d’una protecció eficient del conjunt.

El POUM reconeix una primera qualificació de sòl que denomina com a sòl preventiu, establint una

regulació general coincident amb la prevista genèricament per la Llei d'Urbanisme 1/2005, en el sòl no

urbanitzable.

El POUM reconeix també, una segona categoria de qualificacions que denomina de protecció

territorial, i que té unes condicions de regulació molt més exigents, amb la intenció de reconèixer els

sòls que acompanyen els cursos hidrogràfics, els accents topogràfics en forma de tossals o marges

tan característics en un territori planer, i alguna altra zona que presenta valors paisatgístics identitaris

que calgui preservar.

Així mateix, el Pla atén als espais situats al nord del terme municipal de Vilagrassa designats com a

espais que requereixen una protecció especial sobreposada que condiciona les activitats que s'hi

poden desenvolupar. Aquesta protecció especial com a sòls inclosos en l'espai PEIN n.6 (codi ANV) i

en la Xarxa Natura 2000 com a Zona Especial de Protecció de les Aus, són convenientment

incorporats a la normativa qualificant convenientment aquests sòls.

La construcció del nou canal de reg Segarra-Garrigues condicionarà la pràctica totalitat del sòl agrari

de la meitat sud del terme de Vilagrassa, on està previst que es practiqui una concentració parcel·lària

que contribuirà a mantenir aquesta vasta extensió de sòl no urbanitzable com a un sòl de gran valor

agrícola, afegint-se a una franja de ponent que ja està servida actualment pel canal de reg de l'Urgell.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 4 2

Dins del Sòl No Urbanitzable s’hi defineixen quatre zones normatives que responen a la singularitat

del seu paisatge. Aquestes zones prenen la nomenclatura de les tres zones troncals que estableix la

normativa del Pla Territorial de Ponent:

SÒL NO URBANITZABLE DE PROTECCIÓ PREVENTIVA

De valor agrícola

NU-PP1

Entre infraestructures NU-PP2

SÒL NO URBANITZABLE DE PROTECCIÓ TERRITORIAL

Protecció natural

NU-PT1

Protecció hidrogràfica NU-PT2 Protecció dels accents topogràfics NU-PT3

SÒL NO URBANITZABLE DE PROTECCIÓ ESPECIAL

Protecció Especial Xarxa Natura 2000

NU-PE

Sòl no urbanitzable de protecció especial (clau NU-PE) S’inclouen en aquesta classe aquells espais en què concorren valors que justifiquen un grau de

protecció altament restrictiu. Comprèn aquells sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts

en la normativa sectorial –com el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000– i

aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès

natural i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental, com és el cas de les àrees

de recàrrega dels aqüífers.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 4 3

Concretament identifica els sòls inclosos en el PEIN núm.6 "Anglesola-Vilagrassa", que figura amb el

codi ANV al mapa d'espais inclosos pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. Inclou també,

pràcticament coincidents amb el PEIN, els sòls inclosos en la Xarxa Natura 2000 com a zona

d'especial protecció per a les aus (ZEPA), en la categoria d'espais de plana agrícola,

Sòl no urbanitzable de protecció territorial (clau NU-PT) Comprèn els sectors de sòl no urbanitzable que pels seus valors ecològics, paisatgístics i ambientals

de caràcter destacat son objecte d’una major preservació. Correspon a aquells terrenys que sense

assolir el grau de valors naturals i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial convé

diferenciar i sotmetre a una regulació més restrictiva que el sòl de protecció preventiva pels motius

que s’assenyalen en aquest article.

En funció dels motius pels quals el sòl ha d’ésser preservat o se n’ha de condicionar la transformació

a un suficient interès territorial, es distingeixen diferents tipus de sòl de protecció territorial:

a) De risc. Àrees de sòl d’extensió o significació apreciable en els plànols, on l’existència de riscos

naturals o tecnològics o d’altres afectacions fan inadequat el seu aprofitament urbanístic, en tant

aquests romanguin.

b) De vulnerabilitat. Àrees de sòl en què les actuacions d’urbanització, si s’escauen, haurien d’estar

subjectes a determinades condicions per tal d’evitar efectes de contaminació de les aigües, l’aire o el

sol.

c) D’interès paisatgístic. Àrees de sòl que sense assolir els valors naturals o agraris que tenen els

sòls de protecció especial cal que quedin excloses dels processos d’urbanització, pel seu interès

paisatgístic, identitari o com espais no urbanitzats d’estructuració territorial.

d) De potencial interès estratègic. Àrees de sòl que per raons de localització, connectivitat, topografia

o altres condicions poden tenir en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels

assentaments, les activitats i les infraestructures i, en conseqüència, cal condicionar la seva possible

transformació a un reconeixement de l’interès territorial d’aquesta.

Sòl no urbanitzable de protecció preventiva (clau NU-PP) S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic

que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal

protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant modificacions del planejament

general urbanístic es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades

El sòl de protecció preventiva està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per

al règim de sòl no urbanitzable.

Aquest tipus de sòl inclou la gran part del terme municipal, destinant-se a les activitats agrícoles i

ramaderes. Comprèn terrenys o camps destinats als conreus agrícoles, prats i pastures, així com les

instal·lacions i edificacions necessàries per al desenvolupament de les activitats agrícoles i ramaderes

i, en general, de les altres activitats o usos admesos com a compatibles.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 4 4

5. EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC CONSTRUÏT

D'acord amb la Llei d'Urbanisme de Catalunya i el Reglament que la desplega, és documentació

imperativa del POUM redactar el Catàleg de Béns Protegits, amb l’objectiu d'identificar i protegir

aquells béns que presenten interès des del punt de vista artístic, històric, arquitectònic, arqueològic o

natural.

En aquest sentit, el POUM annexa aquest document que consta de la memòria, la normativa, les

fitxes i els plànols. Tan el catàleg com la seva normativa afecten al conjunt de monuments, edificis,

paisatges i béns culturals dins del municipi de Vilagrassa per tal d'establir les proteccions concretes

convenients.

El Catàleg de béns protegits de Vilagrassa inclou les Peces del catàleg i els Conjunts Arquitectònics.

Les Peces del Catàleg es classifiquen en edificis protegits, masies i cases rurals, i els elements

singulars i són tots aquells edificis situats tant dins com fora del nucli urbà que independentment de la

seva escala, tenen un cert grau d’interès històric, arqueològic, científic, cultural, social o paisatgístic,

ja sigui globalment o en alguna de les seves parts. Es consideren els següents elements:

Edificis Protegits

U01 Conjunt de l'església parroquial Sta. Maria U01a Torre del campanar de l'església de Sta. Maria U01b Portalada de l'església de Sta. Maria U02 Ermita de Nostra Senyora del Roser U03 Cal Botes U04 Cal Giró U05 Seu de la Cambra Agrària U06 Casa entre mitgeres al c\ Tàrrega 3 i 5 U07 Botiga de Cal Roca U08 Casa amb carreró cobert U09 Casa entre mitgeres al c\Anglesola 7 U10 Casa entre mitgeres al c\Anglesola 18 U11 Casa amb portal i balcó U12 Casa amb portal al c\Font 4 U13 Casa entre mitgeres a la Plaça Major 5 U14 Casa entre mitgeres al c\Tàrrega 1 U15 Casa entre mitgeres a la Pça Sitjar 6

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 4 5

U16 Casalot U17 Casa amb carreró cobert U18 Casa amb portal dovellat i balcó U19 Casa entre mitgeres al c\Tàrrega 2 U20 Casa amb portal de grans dovelles U21 Casa amb gravats al portal

Masies i Cases Rurals

R01 Conjunt del Mas l'Estadella R01a Casa principal R01b Capella R01c Cal Llop R02 Torre del Fuster Lagol R03 Torre del Pagès o del Governador R04 Torre del Niu

Elements Singulars

E01 Creu de Terme E02 El Portalet E03 Conjunt de Búnkers E04 Torre del Tossal de Montalbà

Els Conjunts Urbanístics estan formats per les estructures de ciutat amb imatge de conjunt

urbanístic, que formen part d’espais o sectors més amplis i complexes, identificables en el continu

urbà.

Tenen interès tant per raons del seu valor natural, social, històric, arqueològic, urbanístic,

arquitectònic, científic i artístic o pel seu caràcter típic o representatiu de l’arquitectura tradicional

local, alhora que constitueixen una unitat coherent o són remarcables per la manera com s’integren

en la ciutat o territori. Són àrees suficientment delimitades i emplaçades en trames urbanes, o

representatives d’una etapa d’importància en la formació i evolució de Vilagrassa.

Es consideren els següents elements:

C01 Carrer de Tàrrega C02 Carrer d'Anglesola C03 Carrer Rusiñol C04 Plaça del Sitjar C05 Arcs del carrer Anglesola

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 4 6

MEMÒRIA SOCIAL

juliol de 2oo8

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 4 7

1. INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS 2. HABITATGES PREVISTOS EN EL POUM DE VILAGRASSA 3. NECESSITAT DE LA POLÍTICA D’HABITATGE SOCIAL A VILAGRASSA INDICADORS SOCIALS DE LA POBLACIÓ

1. Generals

2. Estructura de la població

3. Immigració

DADES DE L’HABITATGE · Habitatges per tipus d’ús · Habitatges per tipus d’edifici · Antiguitat dels edificis · Regim de tinença · Llicències d’obres

4. CONCLUSIONS

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 4 8

1. Introducció: marc legal i social.

La Llei d'Urbanisme vigent 10/2004, de 24 de desembre, que modifica la Llei d’urbanisme 2/2002, de

14 de març, per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local (i

refoses ambdues al Text refós de la llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de

juliol, amb una clara voluntat d’impulsar les polítiques d’habitatge social), estableix en el seu article

59.1.h. la necessitat d’incorporar als Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) una memòria

social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit i, si s’escau,

dels altres tipus d’habitatge assequible que determina la llei, així com la justificació de la inclusió del

sistema d’habitatges dotacionals públics.

D’aquesta manera, la present memòria social es refereix a les previsions d’habitatge protegit que inclou el POUM de Vilagrassa, i ha de permetre’n de valorar les necessitats, així com

determinar i quantificar els ciutadans que en poden ser usuaris, justificant-ne i quantificant-ne, així, la

seva necessitat.

La necessitat d’aquesta normativa ve donada perquè la situació actual del sector de l’habitatge i del

mercat immobiliari no solucionen les necessitats d’habitatge de les capes de població amb rendes

mitjanes o baixes, o amb problemàtiques específiques, i aquest problema ha esdevingut, doncs, una

de les preocupacions més importants de la ciutadania de Catalunya. Els preus de l’habitatge

augmenten a un ritme molt més elevat que els salaris, i el mercat de lloguer és insuficient o poc

competitiu, ja que els preus es veuen afectats pel procés inflacionari del mercat, el que fa que les

famílies s’hagin d’endeutar cada cop més i durant més anys, i que molts sectors de la societat no

puguin ni accedir a un habitatge.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 4 9

2. Habitatges protegits previstos al POUM de Vilagrassa

El POUM de Vilagrassa preveu en els àmbits de planejament derivat, i segons es detalla als

documents d’aquest text refós, un 30% del sostre residencial de nova implantació destinat a

l’habitatge de protecció pública (tal i com estableix l’art. 9 DL1/2007, de 16 d'octubre, de mesures

urgents en matèria urbanística). En total s'estimen 308 unitats destinades a Habitatges amb protecció

oficial de règim general i de règim especial i 154 a habitatges amb protecció oficial de preu concertat (

per estimar el nombre d'habitatges s'ha establert un promig de 90 m2 de sostre per habitatge

protegit). El 70% restant es destina a l’habitatge de renda lliure, establint una densitat màxima per

cada cas.

Dels Plans de Millora Urbana, dins del Sòl Urbà no Consolidat s'han d'obtenir més de 15.000 m2 de

sostre destinats a aquest ús. D'aquesta quantitat, i segons proporció indicada, en poden resultar de

l'ordre de 113 habitatges protegits de regim especial i general i uns 57 habitatges de protecció amb

preu concertat.

En els 6 sectors de Sòl Urbanitzable Delimitat on s'admet l'ús residencial es destinaran fins a 26.230

m2 a l’habitatge protegit. D'aquesta quantitat, en resultaran de l'ordre de 194 habitatges protegits de

regim especial i general i uns 97 habitatges de protecció amb preu concertat.

Finalment en relació al Sector Estació, classificat com a Sòl Urbanitzable No Delimitat no s'assigna

una superfície determinada destinada a habitatge protegit, ja que aquesta depèn de la proporció

d’usos que el Pla Parcial de Delimitació Urbanística haurà de concretar. En qualsevol cas, haurà de

tenir un mínim de 16.398 m2. Amb aquesta superfície les unitats resultants podrien sumar uns 121

habitatges protegits de regim especial i general i uns 61 habitatges de protecció amb preu concertat.

A continuació es mostra el detall dels quadres, amb estimació dels habitatges de protecció. Tal i com

indica la Legislació vigent, les dades vinculants són relatives al percentatge de sostre, mentre que el

nombre d'habitatges és únicament orientatiu.

D'acord amb l'article 57.4, les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública s'han

d'emplaçar evitant la concentració excessiva d'habitatges d’aquest tipus, d'acord amb el que estableix

l'article 3.2, per tal d'afavorir la cohesió social i evitar la segregació territorial dels ciutadans per raó de

llur nivell de renda.

D'acord amb el mateix article 57.5 i amb el criteri de definició dels àmbits de planejament derivat del

POUM (on s'estableixen només alguns sistemes urbanístics com a vinculants, però l'ordenació com a

orientativa), es considera que la determinació concreta de les reserves de sòl per a la construcció d'habitatges de protecció pública correspondrà als sectors o polígons de planejament derivat.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 5 0

També d'acord amb l'article 34.3 de la LLU, el Pla preveu, en les normes urbanístiques, el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics que comprendrà les actuacions públiques d'habitatge

destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats

d'assistència o d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. D'aquesta

manera, en els nous àmbits de planejament derivat destinats a sistemes d'equipament, es podrà

preveure aquest tipus de dotació d'acord amb les necessitats municipals específiques.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 5 1

MEM

ÒR

IA S

OC

IAL

DE

L'H

AB

ITA

TGE

sec

tors

so

stre

re

side

ncia

l

m2

unita

tsde

nsita

tm

2%

m2

unit.

estim

dens

itat

m2

unit.

estim

m2

unit.

estim

PMU

o1

Seba

stià

Sal

a14

.718

9860

13.2

4690

%9.

272

5433

2.64

929

1.32

515

PMU

o2

Acc

és T

àrre

ga3.

648

3160

3.10

185

%2.

170

2140

620

731

03

PMU

o3

Cam

í de

Ver

dú15

.701

112

5014

.131

90%

9.89

265

292.

826

311.

413

16PM

U o

4Av

.Cat

alun

ya4.

375

3860

3.71

985

%2.

603

2540

744

837

24

PMU

o5

Ctra

. Ang

leso

la2.

121

1460

1.80

385

%1.

262

835

361

418

02

PMU

o6

Cam

í del

s Pe

legr

ins

4.54

936

204.

549

100%

3.18

421

1291

010

455

5PM

U o

7Pl

aça

Con

còrd

ia2.

130

1790

1.91

790

%1.

342

1157

383

419

22

PMU

o8

Plaç

a de

l Nor

d10

.023

5780

8.51

985

%5.

963

2940

1.70

419

852

9

38.8

9840

4ha

bita

tges

50.9

8435

.689

234

10.1

9711

35.

098

57

SUD

1O

ndar

a Po

nent

13.5

0011

045

12.8

2595

%8.

977

6828

2.56

528

1.28

214

SUD

2O

ndar

a C

entra

l10

.216

8445

9.19

590

%6.

436

5329

1.83

920

919

10SU

D 3

Ond

ara

Llev

ant

10.5

1386

459.

987

95%

6.99

153

281.

997

2299

911

SUD

4Le

s G

uixo

nes

13.6

8086

2513

.680

100%

9.57

640

122.

736

301.

368

15SU

D 5

Cam

í de

Pre

ixan

a19

.562

122

2519

.562

100%

13.6

9457

123.

912

431.

956

22SU

D 6

Les

Ere

s Su

d36

.972

222

3022

.183

60%

15.5

2814

820

4.43

749

2.21

825

104.

443

710

habi

tatg

es87

.432

61.2

0241

817

.486

194

8.74

397

TOTA

L1.

114

habi

tatg

es27

.683

308

13.8

4215

446

1

SUN

DSe

ctor

Est

ació

136.

650

456-

820

20-3

6mí

nims

456

2054

.660

40%

38.2

6227

412

10.9

3212

15.

466

61mà

xims

820

3681

.990

60%

57.3

9354

724

16.3

9818

28.

199

91

Hab

itatg

e R

enda

Lliu

re (7

0%)

Hab

itatg

e Pr

otec

ció

Ofic

ial

règi

m

gene

ral i

esp

ecia

l (20

%)

Hab

itatg

e P

rote

cció

Ofic

ial p

reu

conc

erta

t (10

%)

H

abita

tges

tota

ls

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 5 2

3. Necessitat de la política d’habitatge social a VILAGRASSA

Als últims anys, la dificultat per a l’accés a l’habitatge és un fet que s’ha fet evident en els municipis de

Catalunya. Un dels trets distintius de la conjuntura econòmica dels darrers anys ha estat el fort pes

del sector constructiu. L’augment sobtat i sostingut de la demanda d’habitatge (ja sigui pel gir del

mercat inversor cap al mercat immobiliari com per l’increment de població demandant d’un habitatge,

entre d’altres) han conduït a un increment poc menys que exponencial dels preus de l’habitatge

durant els últims anys: mentre que el 1998 el metre quadrat costava a Catalunya 881,25 €; el 2002 en

costava gairebé el doble, 1.553,951 €; i el 2006 (juny), el preu ascendeix fins els 3.698 €2. Per tant,

l’increment interanual des dels darrers vuit anys ha estat del 52,45 %.

Aquesta situació, juntament amb la davallada de construcció d’habitatges de protecció oficial i uns

increments salarials segons l’IPC anual al voltant del 3%, han fet que l’accés a l’habitatge esdevingui

una problemàtica estesa entre la població.

Segons un estudi del 2005, elaborat per DEP Consultoria Estratègica per encàrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, es constata un augment progressiu de l’esforç econòmic de les llars catalanes per pagar l’habitatge3. Mentre que el 2000 la mitjana d’esforç se situava en el 23,5% dels ingressos totals per llar i el 2002, en el 30,6%, el 2005 la despesa per habitatge va representar el 33,5% dels ingressos, per sobre del límit d’endeutament recomanat pel Banc d'Espanya. Aquest percentatge és encara més elevat en el cas dels joves, com explica un estudi del “Consejo de la Juventud de España” (CJE), que diu que els joves catalans, d’entre 18 i 34 anys, haurien de destinar una mitjana de 68,6% del seu sou anual a pagar la hipoteca4.

L’anàlisi d’algunes variables concretes expliquen més concretament aquest fet en el context local de

Vilagrassa, per intentar quantificar la possible necessitat d’habitatge protegit i concertat.

Aquest capítol de la memòria es correspon substancialment al redactat per Antoni Martí Falip en l’avantprojecte del POUM.

1. 1 Font: Síntesis del estudio de mercado de vivienda 2004. Ministerio de Fomento. 2. 2 Font: Síntesis del estudio de vivienda nueva (julio 2006). Sociedad de Tasación, S.A. 3. 3 Estudi titulat “L’habitatge a Catalunya 2005”, elaborat per DEP consultoria per encàrrec del Departament de

Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 4. 4 Estudi dut a terme per “L’Observatori Jove de l’habitatge a Espanya”, i fet públic pel “Consejo de la Juventud en

España” el passat 2 de març de 2004.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 5 3

INDICADORS DE SOCIALS DE LA POBLACIÓ

1. General

La dinàmica recent dels municipis, tant de ciutats mitjanes i grans, com de pobles petits, es deu a algunes

causes conegudes com:

- l’increment migratori des de l’exterior, que a més a més a contribuït a fer minvar la tendència a

l’envelliment de la població de les poblacions catalanes, mitjançant l’augment de la tassa de fertilitat de la

dona.

- D’altra banda, l’alt cost del preu del sol, de l’habitatge i el cost de vida a les grans ciutats.

- I finalment la millora de les condicions de la xarxa viària, sobretot, quant al sistema de transport privat.

En el cas de la comarca de l’Urgell, l’increment més notable s’ha donat a Tàrrega, que concentra un 50,3

% de la població total. La capital i dos nuclis més –Agramunt, amb 5.459 habitants i Bellpuig, amb 4.454–

agrupen el 83,05% de la població de la comarca.

En els darrers anys es constata, en línies generals, una tendència al manteniment del nombre d'habitants,

amb un considerable increment en les poblacions més grans, sobretot Tàrrega. De fet, es podria parlar de

dos blocs, el dels nuclis de més de 2.000 habitants, al que pertanyen Agramunt, Bellpuig i Tàrrega i la dels

de menys, amb les disset poblacions restants.

Pel que fa aquest darrer grup, on es troba Vilagrassa, hi predomina un creixement pràcticament nul. En

canvi dins d’aquesta tendència i del grup uns municipis destaquen, els de més de mil habitants i els més

propers a la principal via de comunicació –principalment al llarg de la l’autovia A-2.

La proximitat de Vilagrassa a aquesta via no només es percep en l’increment de la població sinó també en

el de l’activitat econòmica i la generació de nous llocs de treballs, a partir, sobretot de la propera habilitació

del Polígon Xm, que variarà els sectors d’ocupació, amb un clar creixement de l’industrial. Que també

propiciarà un increment de la població que treballa i viu en el mateix nucli.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 5 4

Taula 1,1: nombre d’habitants de les localitats de l’Urgell municipis 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Agramunt 4.933 4.902 4.960 5.071 5.071 5.212 5.355 5.459 Anglesola 1.283 1.277 1.272 1.284 1.273 1.293 1.290 1.303 Belianes 556 550 576 590 611 608 615 592 Bellpuig 3.980 4.041 4.110 4.200 4.224 4.243 4.376 4.454 Castellserà 1.119 1.107 1.113 1.110 1.123 1.117 1.128 1.128 Ciutadilla 217 213 215 202 233 245 235 223 Els Omellons de na Gaia 160 152 148 151 153 156 161 159 Guimerà 386 399 391 383 346 361 360 344 La Fuliola 1.247 1.251 1.251 1.253 1.227 1.234 1.204 1.225 Maldà 286 292 276 273 266 283 295 285 Nalec 106 105 102 100 92 92 90 102 Ossó de Sió 214 233 229 239 244 230 225 236 Preixana 430 440 434 437 427 413 427 422 Puigverd d’Agramunt 253 243 245 253 265 244 260 268 Sant Martí de Maldà 718 696 686 698 690 697 704 709 Tàrrega 12.259 12.548 12.735 13.210 13.616 13.999 14.810 15.155 Tornabous 829 820 813 825 833 824 793 823 Vallbona de les Monges 265 266 257 272 268 264 256 247 Verdú 1.015 1.041 1.067 1.062 1.112 1.074 1.074 1.027 Vilagrassa 434 453 436 424 424 449 463 467 Urgell 30.110 30.172 29.789 29.749 29.974 30.113 30.214 30.181 Gràfica 1.1.1: comparativa de població i tendència a l’Urgell, Tàrrega i Vilagrassa

434 453 436 424 424 449 463 467

12259 12548 12735 13210 13616 13999 14810 15155

30110 30172 29789 29749 29974 30113 30214 30181

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Vilagrassa T àrrega Urgell

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 5 5

Gràfica 1.1.2: comparativa i tendència a les poblacions de menys de 4.000 habitants de la comarca

434 453 436 424 424 449 463 467

1283 1277 1272 1284 1273 1293 1290 1303

556 550 576 590 611 608 615 592

1119 1107 1113 1110 1123 1117 1128 1128

217 213 215 202 233 245 235 223160 152 148 151 153 156 161 159

386 399 391 383 346 361 360 344

1247 1251 1251 1253 1227 1234 1204 1225

286 292 276 273 266 283 295 285

106 105 102 100 92 92 90 102

214 233 229 239 244 230 225 236

430 440 434 437 427 413

127

422

253 243 245 253 265 244 260 268

718 696 686 698 690 697 704 709

829 820 813 825 833 824 793 823

265 266 257 272 268 264 256 247

1015 1041 1067 10621112 1074 1074

1027

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Vilagrassa Anglesola BelianesCastellserà Ciutadilla Els Omellons de na GaiaGuimerà La Fuliola MaldàNalec Ossó de Sió PreixanaPuigverd d'Agramunt Sant Martí de Maldà TornabousVallbona de les Monges Verdú

Gràfica 1.1.3: Padró municipal d'habitants (fins 2007) IDESCAT

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 5 6

2. Estructura de la població

Ja hem parlat abans de les variacions en les tendències tant assentades a Catalunya d’envelliment de la població que

en els darrers anys sembla ser que han anat variant. Vilagrassa també patia la mateixa situació, malgrat el creixement

vegetatiu segueix sent negatiu, darrerament aquesta s’ha suavitzat, i de nou es troba un increment en la població de 0

a 14 anys i la de 15 a 64, pel que la població activa i la futura població activa augmenta, mentre que la de més de 65

anys s’ha assentat i s’estabilitza en la mateixa tendència i el mateix percentatge.

Gràfica 2.1: nombre d’habitants i sexes de Vilagrassa

0

50

100

150

200

250

300

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006400410420430440450460470480

Homes Dones Total

Gràfica 2.2: creixement vegetatiu de la població de Vilagrassa

4 4 25 7

3

4 34

8 4 10

02468

101214

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Naixements Defuncions

Taula 2.3: relació de percentatges de grups d’edat De 0 a 14 anys De 15 a 64

anys De 65 a i més Total

Vilagrassa 2005 12,5 62,4 25,1 463 Urgell 2005 13,7 65,9 20,4 34.117 Catalunya 2005 14,1 64,4 16,5 6.995.206 Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya Anys disponibles: 2005

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 5 7

Gràfica 2.4: relació entre els grups d’edats de Vilagrassa

58 8047 42 58

210271 267 242

288

77 96 111 120 116

050

100150200250300350

1986 1991 1996 2001 2005

0-14 15-64 65 o més

Gràfica 2.5: Població segons sexe i edat. Quinquenal (2007) IDESCAT

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 5 8

3. Immigració Malgrat el que ha succeït a la resta de la comarca i de la comunitat autònoma, Vilagrassa no ha viscut fins aquest

moment una arribada massiva de població immigrant. És sabut que aquesta arriba en funció de la necessitat de

mà d’obra dels nuclis d’acollida i Vilagrassa, com a població rural i residencial que és, en genera molt poca.

Donat el baix nombre de població immigrant, la resta de la població és nascuda principalment en la mateixa

comarca, pels volts del 60%; sobre un 30% procedeix d’altres comarques de Catalunya; mentre que pels volts del

10% és nascuda a la resta de l’Estat.

Taula 3.1.1: Nacionalitat de la població de Vilagrassa

Any Espanyola Resta UE

Resta Europa

Àfrica Amèrica del Nord

Amèrica del Sud i Central

Àsia i Oceania

Total

2001 398 0 2 2 0 0 0 402 1996 408 0 0 19 0 0 0 425 1991 428 0 1 0 0 0 0 429 Taula 3.1.2: Nacionalitat de la població de l’Urgell Any Espanyola Resta

UE Resta Europa

Àfrica Amèrica del Nord

Amèrica del Sud i Central

Àsia i Oceania

Total

2001 29.369 50 215 1.026 95 246 25 31.206 1996 29.762 46 15 283 48 22 5 80.181 1991 29.679 23 6 69 2 10 0 29.789 Taula3.2: Lloc de naixement de la població de Vilagrassa Catalunya Comarca Altra

comarca resta de l’estat

Estranger Total

2001 350 235 115 48 4 402 1996 355 250 105 51 19 425 1991 382 272 110 47 0 429

235 250 272

115 105 11048 51 474 9 0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001 1996 1991

comarca altra comarca estat estranger

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 5 9

DADES SOBRE L’HABITATGE Habitatges per tipus d’ús

En la seva majoria l’habitatge de Vilagrassa és de primera residència, un 70,24%; mentre que només un 11,21 %

estan dedicades a segones residències. En un percentatge encara superior se situen les vivendes vacants, un

18,53%. Pel que fa a aquest darrer percentatges s’ha de dir que sol obeir a un percentatge lògic que no cal

intentar pal·liar, en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Taula 1: habitatge per tipus d’ús (2001) principals convencionals

allotjaments secundaris vacants altres total

144 0 23 38 0 205 Habitatge per tipus d’edifici En el municipi predominen clarament els habitatges unifamiliars, en un percentatge superior a qualsevol altra

varietat, tal i com és normal que succeeixi en localitats tant reduïdes, a més a més la tendència sol a ser de

manteniment d’aquest procés, ja que un dels principals atractius d’aquests municipis a l’hora d’atreure població

des d’altres de més grans és la preferència per la vivenda unifamiliar.

Taula 2: habitatge per tipus d’edifici Habitatges per edifici Any 0 habitatges d’1 habitatge de 2 habitatges 3 o més hab. total 2001 9 166 12 2 189 Antiguitat dels edificis Predomini clar d’edificis anteriors al 1900, gairebé la meitat d’ells (44,36%), la resta de construccions dutes a

terme durant el segle XX han estat paulatines, a excepció dels anys quaranta, sense que cap dècada predomini

sobre les altres.

Taula 6.3: antiguitat dels edificis Abans del 1900

1900 – 1930

1931 – 1940

1941 – 1950

1951 – 1960

1961 – 1970

1971 – 1980

1981 – 1991

Total

59 29 12 2 6 12 7 6 133

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 6 0

Gràfica 3: antiguitat dels edificis

59

29

12

26

127 6

0

10

20

30

40

50

60

abans del1900

1900 -1930

1931 -1941

1941 -1950

1951 -1960

1961 -1070

1971 -1980

1981 -1991

nombre d'edificis construïts

Règim de tinença

Es dóna un clar predomini dels habitatges de propietat per sobre de qualsevol altre tipus de tinença. Dins

d’aquesta, són majoria les que han estat adquirides per herència o donació, de manera que predominen per

sobre de les de compra. Malgrat això també s’ha de tenir en comte la nova i molt creixent tendència de propietats

amb pagaments pendents, el que demostra un creixement de la població.

Taula 4: relació de tinença De propietat:

per compra pagada

De propietat: per compra amb pagaments pendents

De propietat: per herència o donació

De lloguer Cedida gratis o a baix preu

Altra forma Total

2001 56 20 53 5 3 7 144 1991 44 1 64 12 12 0 133 Gràfica 4: relació de tinença

44

1

64

12 120

56

20

53

5 3 7

010203040506070

de propietat:compra pagada

de propietat:compra,

pagamentspendents

de propietat perherència o

donació

de lloguer cedida o baix preu altra forma

1991 2001

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 6 1

Llicències d’obres Després d’un llarg període més aviat minso de construcció de nous habitatges, en els darrers anys està sofrint un

gran creixement. En canvi les llicències d’obres majors i menors segueixen una tendència estable.

gràfica 5: llicències d’obres

PROGRESIÓ LLICENCIES D'OBRES

0102030405060708090

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

NÚ

M. H

AB

ITA

TGES

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 6 2

4. Conclusions

El preu mitjà de l’habitatge a Catalunya ha pujat, entre el 1998 i el 2006 en un 419% (passant de 881

a 3698 €/m2) mentre que els salaris han pujat només a l’entorn d’un 3% anual (segons l’IPC), o fins a

un 18,35% en tot el període segons el Salari Mínim Interprofessional. El lloguer tampoc és una opció

fàcil, ja que l’oferta és a Vilagrassa pràcticament inexistent, com ho són els habitatges de Protecció

Oficial.

A diferència d'altres municipis amb creixement important, l'absolut estancament del creixement de la

població (en nombre d'habitants, que no d'habitatges) fa que fins el moment no s'hagi constatat un

increment important en la demanda d'habitatge. El grup social que engloba els denominats "fills del

baby-boom” (població de 25 a 39 anys) no és significatiu al municipi, i aglutina només 78 persones, un

nombre inferior encara al del grup social que representa la gent gran. Actualment (2007) les persones

de més de 70 anys sumen 94 persones (el 20% de la població).

No pot restar exempt de previsió el context d’àmbit urbà on es situa Vilagrassa i, en aquest sentit, la

possibilitat d’accés a l’habitatge en termes comparatius respecte a un centre atractor com és la ciutat

de Tàrrega situa al municipi de Vilagrassa en una elevada capacitat de creixement per entrada de

nova població que, per la localització dels sòls productius i pels preus més elevats de les ciutats més

madures, troben en els pobles petits una millor opció d’accés a l’habitatge

Malgrat les dades de població i dinàmiques actuals, la projecció de la població a la perspectiva dels

12 anys que preveu el pla, i d'acord amb una estratègia territorial d’àmbit superior (establerta en el Pla

Territorial Parcial de Ponent) projecta un escenari d’increment important de la població, i per tant,

d'aquests dos grups d’edat més susceptibles d’accés a aquest tipus d'habitatge. El contingent de

població en edat d’emancipar-se (de 25 a 39 anys) podria estimar-se 391 persones, i el de gent gran,

en 460.

Igualment, la situació singular de la població, en termes de percentatge de població estrangera,

sembla evident que haurà de canviar amb la posada en marxa de les considerables superfícies

industrials que es preveuen al sector nord del nucli urbà.

Aquest nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, estima doncs la construcció d'uns 308 habitatges

de Protecció Oficial de règim general i règim especial (27.683 m2 sostre), i unes 154 unitats (13.842

m2 sostre) d'habitatge de Protecció Oficial de preu concertat, el que sumarien un total de 461

habitatges protegits, que asseguren les necessitats bàsiques de la població sensible, en una hipòtesi

de creixement moderat en la que entorn a unes 800 persones es trobarien en la franja sensible

d’accés a l’habitatge.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 6 3

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA

juliol de 2oo8

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 6 4

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA

1. Objectius 2. Informe de sostenibilitat econòmica i ambiental 3. Relació de les actuacions del POUM 4. Agenda i calendari d'execució 5. Avaluació Econòmica i Financera de les actuacions 6. Taules de càlcul

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 6 5

1. Objectius

1. L'agenda i la programació de les actuacions previstes pel POUM tenen en compte les necessitats

immediates de creixement, majorades d'acord amb el Pla Territorial de Ponent, alhora que també té

en compte la necessitat que puguin generar la pròpia inèrcia de la conurbació de Tàrrega-Vilagrassa-

Anglesola en relació a les seves noves infraestructures territorials, així com també la previsió de la

futura estació intermodal situada a Vilagrassa.

2. La demostració de la viabilitat i sostenibilitat econòmica de la programació del POUM d'acord amb

el Decret 1/2007 de mesures urgents en matèria urbanística.

2. Informe de sostenibilitat econòmica i ambiental

La programació valorada que es fa en aquest capítol, així com la justificació de cadascuna de les

actuacions generals i estratègiques, s'ha d'entendre per sí mateixa com la justificació de l'informe que

demana l'article 12 del Decret 1/2007, de mesures urgents en matèria urbanística.

La ponderació de l'impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les

administracions responsables es justifica en els següents punts:

Per la transformació de la carretera N-II i la C-148, en un eix cívic de qualitat urbana

PRIMER. La delimitació de les figures de planejament derivat inclouen la major part en les càrregues

urbanístiques corresponents als sistemes de carrers, espais lliures i equipaments, cessions d'aquest

eix cívic, de manera que l'administració només haurà de coordinar el projecte global d'urbanització

amb la urbanització parcial de la figura concreta, quan es desenvolupi. El finançament privat per tant,

destinarà oportunament la cessió obligatòria gratuïta, en pro d'una transformació integral de les dues

carreteres.

SEGON. L'administració ja ha acordat amb les dues administracions competents, el recepcionament

dels dos trams urbans de carretera, destinant la inversió de les obres previstes corresponents amb el

seu lliurament, d'acord amb un projecte d'urbanització d'interès municipal. Aquesta transformació, és

justificada, oportuna i fonamental pel creixement de Vilagrassa, i resulta un dels objectius troncals del

POUM. Aquestes obres corresponents al recepcionament compten amb l'acord de les administracions

actuants.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 6 6

Per la previsió de l'estació intermodal ferroviària

La delimitació de les figures de planejament derivat que inclouen aquesta intervenció, formen part

d'una programació més retardada i menys definida, perquè l'equip redactor ha estimat que ha de

respondre a una reserva més que no pas a una previsió real. Aquesta previsió concreta ha de venir

determinada en primer lloc per l'arribada de l'estació i l'eix transversal ferroviari, i amb aquests, la

demanda d'usos que s'escaiguin i de la naturalesa que siguin. Aquesta previsió no serveix únicament

a les necessitats de Vilagrassa sinó que atén a necessitats territorials de la conurbació amb Tàrrega i

Anglesola, i que ha de preveure el Pla Director previst, o en el seu defecte, la Comissió Territorial

competent.

En aquest sentit, la previsió de finançament és totalment orientativa, i subjecta a les modificacions

oportunes.

Per l'adequació de la xarxa hidrogràfica i dels camins rurals

La previsió de l'endegament i restauració del curs de l'Ondara en el pas per Vilagrassa, té en compte

una partida econòmica que satisfaran els sectors de creixement propers (un tram de 360 metres),

mentre que la resta és una quantitat perfectament assumible per l'administració local amb les

subvencions que puguin rebre per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

De la mateixa manera, l'endegament i senyalització dels camins rurals, és assumible des de la

mateixa via financera.

Per la millora i ampliació dels serveis bàsics

Tenint redactat recentment el Pla Director d'Abastament d'aigua potable, la inversió a realitzar és

important, i es recala ajut financer a l'administració territorial competent.

Quant al sistema de sanejament, es requereix urgentment la redacció d'un Pla director per tal

d'avaluar la urgència de les actuacions. La inversió resultant a realitzar caldrà sufragar-la amb l'ajut

financer a l'administració territorial competent.

Algunes d'aquestes actuacions repercutiran proporcionalment, en el moment de desenvolupar el

planejament derivat, finançant les obres des de la promoció privada.

La construcció de l'EDAR ja està programada per l'Agència Catalana de l'Aigua dins de l'horitzó del

2014.

Pel manteniment de les xarxes de distribució, es compta amb la repercussió econòmica especial

sobre la ciutadania, pautada i proporcionada d'acord amb la inversió que es programi.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 6 7

Per la distribució d'equipaments i dotacions previstes

La previsió programada per primer sexenni compta amb sòl de titularitat pública, i amb la subvenció

per a la construcció del centre docent, finançat pel Departament d'Ensenyament.

El finançament dels equipaments previstos està subjecte a les subvencions que es puguin rebre en

endavant, des dels diferents departaments de l'adminitració autonòmica, comptant amb la previsió de

l'administració local pel que fa a les dotacions que consisteixen en l'adequació d'edificis existents.

3. Relació de les actuacions del POUM

Dins de les actuacions previstes pel Pla es destrien les operacions que tenen un caràcter general dins

del municipi de Vilagrassa ja sigui per actuar en infraestructures com per actuar en cursos hidrològics

i camins rurals, com per comptabilitzar la dotació per a nous equipaments. Interessa veure

primerament la relació d’aquestes operacions per posar de relleu com moltes d'elles van associades

al desenvolupament d'operacions sectorials més concretes i alhora al desenvolupament del

planejament derivat previst. Amb això es justifica la priorització d'unes operacions per sobre d'altres.

RELACIÓ DE LES ACTUACIONS DE CARÀCTER GENERAL:

1. Actuacions sobre les infraestructures

2. Restauració de cursos hidrològics

3. Actuació sobre els camins rurals

4. Dotació de nous equipaments

5. Serveis urbans i instal·lacions públiques

RELACIÓ DE LES OPERACIONS ESTRATÈGIQUES

1. Límit urbà amb el parc de l'Ondara

2. Transformació de l'antiga carretera N-II en un eix cívic de qualitat urbana

3. Transformació de l'antiga ctra. d'Anglesola C-148 en un eix cívic de qualitat urbana

4. Ampliació del polígon industrial "Lo Pla" (coordinadament amb el municipi d'Anglesola)

5. Reserva de sòl estratègica per al desenvolupament al voltant de l'estació intermodal

ferroviària

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 6 8

ACTUACIONS DE CARÀCTER GENERAL

1. Actuacions sobre les infraestructures

Objectiu En aquest capítol es relacionen les actuacions que es realitzaran en les infraestructures generals.

Aquesta transformació, que té a veure amb la transformació de l'antiga carretera N-II i la C-148 en un

eix cívic de qualitat urbana per la seva proximitat al nucli urbà existent, perquè deixarà de representar

un límit en els propers anys amb la ordenació de la seva façana urbana, i perquè han aparegut i estan

prevista l'alternativa de trànsit rodat per aquesta carretera i per tant, anticipadament és el motor de la

transformació d'una carretera, aprofitant la oportunitat que representa un POUM.

Aquestes actuacions estan incloses totes en les diverses actuacions estratègiques, detallades a

continuació:

Transformació de la carretera N-II en una via cívica de qualitat urbana Tram de la carretera exclòs dels sectors de planejament derivat (inclòs a l'operació estratègica 2) Giratori de Tàrrega (inclòs a l'operació estratègica 2) Giratori de l'hostal del Carme (inclòs a l'operació estratègica 2) Tram de carretera d'incorporació a l'autovia A2 (inclòs a l'operació estratègica 3 i 5) Transformació de la C-148 en una via cívica de qualitat urbana Tram de l'antiga carretera (inclòs a l'operació estratègica 3)

Giratori del nord (inclòs a l'operació estratègica 5)

Transformació de la línia ferroviària Aquesta proposta aniria coordinada amb el desenvolupament de l'operació estratègica 5 que preveu

el desenvolupament del SUND. En qualsevol cas, la seva previsió i les seves mesures

d'acondicionament d'acord amb l'entorn urbà on es localitza es tindran en compte en el moment

oportú.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 6 9

2. Restauració dels cursos hidrològics

Objectiu Aquesta actuació de caràcter general fa referència bàsicament a l'actuació que s'ha de produir al

voltant del riu Ondara, perquè es garanteixi el seu valor natural com a connector paisatgístic que

passant per Vilagrassa, enllaça amb els municipis veïns d'Anglesola i Tàrrega. Aquest curs

hidrogràfic està cridat a ser, com a mínim en el tram de 360 metres del teixit urbà de Vilagrassa, un

espai lliure col·lectiu a preservar, potenciat amb equipaments que poden ser perfectament

compatibles amb els nous creixements previstos en aquest indret.

La seva restauració es troba inclosa en aquest tram, en els sectors que es desenvoluparan, ja que

aquests hauran d'assumir els costos que garanteixin la seguretat hidràulica de tot aquests àmbit. La

resta del curs es preveu dins de les actuacions generals, i ha de garantir la continuïtat i els valors

ambientals òptims.

Una segona actuació es preveu en el Reguer d'Altet, de caràcter secundari.

Per tant, es preveuen

Restauració del curs hidrològic de l'Ondara tram des del terme municipal amb Tàrrega fins al pont de ffcc (inclosa en l'operació estratègica 1) tram des del pont de ffcc a l'autovia A2 tram des de l'autovia A2 fins al límit de terme amb Anglesola Restauració del Reguer d'Altet tram que recorre el límit del terme municipal del nord

3. Actuació sobre els camins rurals

Objectiu L'actuació sobre els camins rurals no es preveu que sigui integral programant tan sols aquella

intervenció de manteniment i senyalització sobre els camins principals. A continuació es relacionen

els trams i la seva longitud aproximada:

Al sud del nucli urbà

Camí de Bellpuig (via pecuària) (6.213 m.)

Carretera de Tàrrega (4.180 m.)

Camí del Mas / camí de Preixana (1.825 m.)

Camí de Preixana (4.290 m.)

Camí de Sant Martí de Maldà (2.140 m.)

Camí del Baixant (1.325 m.)

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 7 0

Al nord del nucli urbà

Camí de l'Altet (3.233 m.)

Camí del mas d'en Colom (2.491 m.)

Camí del Mor (1.810 m.)

Camí de la Quadra (1.175 m.)

4. Dotació de nous equipaments Objectiu En aquest apartat es concreta una relació de dotacions necessàries per poder servir adequadament a

la població, que hauran de respondre a les demandes actuals com també a les que es derivin de

l'increment d'habitatges previst en els nous sectors de creixement. Així mateix, i estant prevista la

seva localització concreta en els sectors que es programen, a continuació es llisten els equipaments

que ja figuren actualment dins del programa municipal. D'aquests, actualment es troba en construcció

l'ampliació de la llar d'infants municipal, que no comptabilitzarà el POUM.

De tots ells, els prioritaris i que per tant, es programen per al primer sexenni trobem

- Escoles de dues línies (infantil+primària) - Piscines municipals

- Pista poliesportiva amb vestidors

Les dues primeres ja compten amb la previsió d'una subvenció. La titularitat d'aquests sòls és

municipal. La segona no té una localització concreta.

Les dotacions programades pel segon sexenni serien

- Casal-residència per a la gent gran

- Ampliació Casa de la Vila (en continuïtat amb l'existent)

- Centre cultural (es localitza a l'edifici parroquial)

- Arxiu municipal

- Local social (es localitza a la plaça Urgell)

- Serveis de la brigada municipal

- Nou cementiri en sòl municipal (es compta amb una finca de titularitat municipal en el SNU)

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 7 1

5. Serveis urbans i instal·lacions públiques Objectiu A partir de l'estudi de les xarxes de serveis urbans públics, es consideren aquelles que són bàsiques

com el subministrament d'aigua potable i el sistema de sanejament. La primera compta amb un Pla

Director complet i valorat, i el segon està pendent de realitzar aquest estudi. Aquest apartat

correspon al document específic que acompanya el POUM.

Abastament d'aigua potable Les actuacions previstes es descriuen àmpliament al Pla Director d'Abastament d'aigua potable

recentment aprovat, i que es refon al document específic d'aquest POUM. Allí es detalla i es concreta,

a través d'una diagnosi tècnica de l'estat actual, i d'una previsió d'acord amb els creixements previstos

pel POUM, una sèrie d'actuacions urgents, incloses íntegrament al primer sexenni; una sèrie

d'actuacions a mig termini que es programen a meitats en el primer sexenni i el segon sexenni; i

finalment una sèrie d'actuacions a llarg termini, incloses íntegrament al segon sexenni.

Sanejament Des del POUM es reclama amb urgència un Pla Director del sistema de sanejament municipal que

avaluï tècnicament el sistema existent, proposi actuacions de millora i prevegi la capacitat d'acord

amb la previsió del POUM. En aquest sentit, s'ha tingut en compte exclusivament el sistema que fa

referència a la previsió nous creixements, la previsió orientativa que desplegarà el

desenvolupament de la reserva del sector estació (classificat com a SUND), i finalment la previsió

dins de l'horitzó del 2014, de la construcció de l'EDAR, inclosa i pressupostada en el programa de

l'Agència Catalana de l'Aigua.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 7 2

ACTUACIONS ESTRATÈGIQUES

1. Límit urbà amb el parc de l'Ondara Objectiu Definició de figures de planejament que donin resposta a la façana urbana de l'Ondara. Concentració de cessions de sòl per a la construcció d'equipaments municipals.

Restauració i endegament del futur parc natural fluvial al voltant de l'Ondara.

Planejament derivat implicat PMU o1 Sebastià Sala / PMU o6 Camí dels Pelegrins SUD o1 Ondara Ponent / SUD o2 Ondara Central / SUD o3 Ondara Llevant Restauració del curs hidrològic de la riera Ondara tram des del pont de ffcc fins al límit de terme (360 metres)

2. Transformació de l'antiga carretera N-II en un eix cívic de qualitat urbana Objectiu Construcció de l'eix rambla/boulevard entre el límit de terme fins a l'Hostal del Carme. Ordenació de la façana urbana de l'antiga carretera nacional convertida en eix cívic.

Planejament derivat implicat PMU 2 Accés Tàrrega / PMU 3 Camí de Verdú / PMU 4 Av.Catalunya / PMU 7 Plaça Concòrdia SUD 4 Les Guixones / SUD 5 Camí de Preixana Actuacions a les carreteres comarcals Tram de carretera N-II. Urbanització de la Rambla (no inclosa en el planejament derivat) Giratori de Tàrrega

Giratori de l'Hostal del Carme

3. Transformació de l'antiga ctra. d'Anglesola C-148 en un eix cívic de qualitat urbana Objectiu Construcció de l'eix rambla/boulevard entre el giratori de l'hostal del Carme i l'emplaçament de la

futura estació ferroviària. Ordenació de la façana urbana de l'antiga carretera C-148 convertida en eix cívic fins a l'estació de

ferrocarril.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 7 3

Planejament derivat implicat PMU 5 Ctra Anglesola / PMU 8 Plaça del Nord / SUD 6 Les Eres Sud

Actuacions a les carreteres comarcals

Urbanització de la carretera (no inclosa en el planejament derivat)

4. Ampliació del polígon industrial "Lo Pla" (coordinadament amb el municipi d'Anglesola)

Objectiu Ordenar un nou sector industrial en continuïtat amb el terme d'Anglesola, que enllaci amb el polígon

industrial de "Lo Pla" actualment en execució. Ampliació de l'EDAR (inclòs en les càrregues del sector "lo pla") Planejament derivat implicat SUD o7 Industrial Les Comes

Previsió de sòl per l'ampliació de l'EDAR

costos assumits pel sector "lo pla"

5. Reserva de sòl estratègica per al desenvolupament al voltant de l'estació intermodal ferroviària Objectiu

Ordenació orientativa del sector associat a l'arribada de l'estació intermodal ferroviària

Construcció del giratori de davant de la futura estació

Previsió d'usos i de serveis concentrats al voltant de la futura estació

Continuïtat dels sistemes d'espais lliures entre la plaça de l'estació i el parc de l'Ondara

Planejament derivat implicat SUND Sector Estació Actuacions a les carreteres comarcals Giratori del nord. Trobada amb el nou eix cívic que ha de substituir la C-148

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 7 4

4. Agenda i calendari d'execució

L’Agenda del POUM de Vilagrassa es desenvolupa a través de 8 Plans de Millora Urbana, 6 Sectors

de Sòl Urbanitzable Delimitat i 1 Sector de Sòl urbanitzable no delimitat. Alhora es preveuen diversos

grups d'obres d'urbanització, construcció i serveis que inclouen actuacions sobre l'infraestructura, els

cursos hidrogràfics i els camins. Tota la programació es preveu per a dos sexennis, tot i que a la

finalització del primer, el segon sexenni serà objecte de revisió i d'actualització. PRIMER SEXENNI (2008-2014) Planejament derivat implicat

Plans de Millora Urbana

PMU o1 Sebastià Sala

PMU o2 Accés Tàrrega

PMU o3 Camí de Verdú

PMU o4 Av. Catalunya

PMU o5 Ctra Anglesola PMU o6 Camí dels Pelegrins PMU o7 Pl. de la Concòrdia

PMU o8 Plaça del Nord

Sectors de Sòl Urbanitzable Delimitat

SUD o1 Ondara Ponent

SUD o2 Ondara Central

SUD o3 Ondara Llevant

SUD o4 Les Guixones

SUD o5 Camí de Preixana

SUD o7 Industrial les Comes

Actuacions sobre les infraestructures Transformació de la carretera N-II en una via cívica de qualitat urbana

Tram de la carretera inclòs a l'operació estratègica 1

Giratori de Tàrrega inclòs a l'operació estratègica 1

Giratori de l'hostal del Carme inclòs a l'operació estratègica 1

Actuació sobre els camins rurals Es desenvoluparan a parts iguals per cada sexenni, l'amidament total de 28.682 metres, actuant

aproximadament per tant, sobre 14,5 km. de camins per aquest sexenni.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 7 5

Restauració de cursos hidrològics Restauració del curs hidrològic de l'Ondara

tram des del terme municipal amb Tàrrega fins al pont de ffcc inclòs a l'operació estratègica 1

tram des del pont de ffcc a l'autovia A2

tram des de l'autovia A2 fins al límit de terme amb Anglesola

Dotació de nous equipaments

Institut d'Ensenyament Secundari operació estratègica 1

Piscines municipals operació estratègica 1

Pista poliesportiva amb vestidors Accions prioritàries a desenvolupar

1. Redacció del projecte d'endegament global del Parc de l'Ondara (com a mínim del tram

superior entre el límit amb Tàrrega fins a l'autovia A2). Aquest projecte estarà consensuat

amb Tàrrega i Anglesola.

2. Redacció del Pla Director del sistema de sanejament municipal.

3. Redacció del projecte d’urbanització per l’adequació de la carretera N-II en el tram urbà, com a

mínim entre el giratori previst amb el límit de terme amb Tàrrega fins al giratori previst davant

de l'Hostal del Carme. Aquest projecte contemplarà el traspàs administratiu de la via, així com

també disposarà noves afectacions coherents amb el nou traçat de via cívica urbana.

4. Redacció del projecte de l'equipament docent previst en relació amb el parc de l'Ondara.

5. Redacció del projecte de l'equipament esportiu previst en relació amb el parc de l'Ondara.

6. Gestió urbanística relacionada amb els Plans de Millora Urbana, i amb altres actuacions en el

sòl urbà.

7. Coordinació intermunicipal per garantir el bon desenvolupament dels sectors industrials

previstos en continuïtat amb Anglesola, determinant les connexions entre les àrees industrials

Potencials d’habitatge (orientatiu)

Nombre màxim d’habitatges inclosos dins d’aquesta operació 892 habitatges

20% d’habitatges de Protecció Pública de règim general i règim especial 258 habitatges

10% d'habitatges de Protecció Pública de preu concertat (estimat) 129 habitatges

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 7 6

SEGON SEXENNI (2014-2020) Planejament derivat implicat

Sectors de Sòl Urbanitzable Delimitat

SUD o6 Les Eres Sud

Sectors de Sòl Urbanitzable No Delimitat

SUND Sector l'Estació

Actuacions sobre les infraestructures

Transformació de la carretera N-II en una via cívica de qualitat urbana

Tram de carretera d'incorporació a l'autovia A2 inclòs a les operacions estratègiques 3 i 5

Transformació de la C-148 en una via cívica de qualitat urbana

Tram de l'antiga carretera inclòs a l'operació estratègica 3

Giratori del nord inclòs a l'operació estratègica 5

Actuació sobre els camins rurals

Es desenvoluparan a parts iguals per cada sexenni, l'amidament total de 28.682 metres, actuant

aproximadament per tant, sobre 14,5 km. de camins per aquest sexenni.

Restauració de cursos hidrològics

Restauració del Reguer d'Altet

tram que recorre el límit del terme municipal al nord

Dotació de nous equipaments

Casal-residència per a la gent gran

Ampliació Casa de la Vila

Centre cultural a l'edifici parroquial

Arxiu municipal

Local social plaça Urgell

Serveis de la brigada municipal

Nou cementiri en sòl municipal

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 7 7

Accions prioritàries a desenvolupar 1. Redacció del projecte d’urbanització per l’adequació de la carretera d'Anglesola C-148 en el

tram urbà de Vilagrassa, comprenent el giratori del nord en coherència amb la futura estació

ferroviària.

2. Redacció de l’avanç de planejament general per el Sector Estació previst com a SUND, que

determini directrius pel desenvolupament del planejament derivat.

3. Redacció del projecte global de la restauració de la llera del Reguer de l'Altet.

4. Redacció dels projectes previstos corresponents a l'adequació d'edificis destinats a

equipament o a la construcció dels nous.

Potencials d’habitatge (orientatiu)

Nombre màxim d’habitatges inclosos dins d’aquesta operació 860 habitatges

20% d’habitatges de Protecció Pública de règim general i règim especial (estimat) 201 habitatges

10% d'habitatges de Protecció Pública de preu concertat (estimat) 101 habitatges

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 7 8

5. Avaluació Econòmica i Financera de les actuacions

El total de les actuacions de caràcter general i de caràcter estratègic contemplades en el Programa

comporten un volum d'inversió total de 44.059.595 €. D'aquest total d'inversions màximes, la previsió

de 23.503.690 € correspon a les actuacions a iniciar i desenvolupar dins el període del programa

corresponent al primer sexenni, mentre que la previsió de 20.555.905 € correspon a les actuacions

a desenvolupar durant el segon sexenni. El finançament del conjunt de les actuacions es reparteix

de la següent manera:

FINANÇAMENT

(€) % (€) % (€) %

Privat 15.654.430 66,6% 14.573.485 70,9% 30.227.915 68,6%

Ajuntament 1.328.366 5,7% 1.275.346 6,2% 2.603.712 5,9%

Altres administracions 6.520.894 27,7% 4.707.074 22,9% 11.227.968 25,5%

23.503.690 100,0% 20.555.905 100,0% 44.059.595 100,0%

TOTALSEGON SEXENNIPRIMER SEXENNI

Actuacions Prioritàries Actuacions Secundàries

Finançament per part dels particulars El finançament del conjunt de les actuacions estratègiques associades als processos de

transformació urbanística a càrrec dels particulars, propietaris i promotors, ve establert en funció dels

valors de repercussió dels costos d'urbanització.

La viabilitat econòmica de les promocions urbanístiques garanteix l'obtenció de recursos que s'han de

destinar al finançament i costejament de les noves actuacions vinculades a figures de planejament, ja

siguin plans de millora urbana o plans parcials.

Finançament per part d'altres administracions públiques Correspon fonamentalment a la Generalitat de Catalunya i fa referència bàsicament, a les actuacions

de caràcter general corresponents a la infraestructura, la xarxa hidrogràfica, els camins rural i les

noves dotacions per la vila.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 7 9

Finançament per part de l'Ajuntament de Vilagrassa

El volum total de les actuacions de caràcter general i de caràcter estratègic a finançar per part de

l'Ajuntament de Vilagrassa al llarg dels sis anys de vigència del Programa representa un promig anual

d'inversió de 221.394 €, que es correspon a la capacitat d'inversió anual municipal.

FINANÇAMENT

(€) % (€) %

Privat 2.609.072 66,6% 2.428.914 70,9%

Ajuntament 221.394 5,7% 212.558 6,2%

Altres administracions 1.086.816 27,7% 784.512 22,9%

3.917.282 100,0% 3.425.984 100,0%

Promig anual Promig anual

PRIMER SEXENNI SEGON SEXENNI

Aquest valor correspon a la hipòtesi de màxima inversió realitzable per part de l'Ajuntament durant els

propers anys, descomptant les inversions destinades a actuacions complementàries no previstes pel

present Programa, així com a les altres programacions i compromisos sectorials no adscribibles

directament al Programa d'Actuació Urbanística.

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 8 0

AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE LES ACTUACIONSRELACIÓ DEL FINANÇAMENT SEGONS LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES D'ACTUACIÓ.

PRIMER SEXENNI

COSTOS (€)Privat Ajuntament de Vilagrassa Altres Administracions TOTAL

GENERALS 12 501.000 250.500 250.500 501.0003 286.820 86.046 200.774 286.8204 2.950.000 225.000 2.725.000 2.950.0005 2.848.240 270.440 2.577.800 2.848.240

subtotal 6.586.060 270.440 561.546 5.754.074 6.586.060

ESTRATÈGIQUES 1 4.002.940 4.002.940 4.002.9402 6.137.493 4.603.853 766.820 766.820 6.137.4933 264.845 264.845 264.8454 6.512.352 6.512.352 6.512.352

subtotal 16.917.630 15.383.990 766.820 766.820 16.917.630

TOTAL 23.503.690 15.654.430 1.328.366 6.520.894 23.503.69066,6% 5,7% 27,7%

SEGON SEXENNICOSTOS

Privat Ajuntament de Vilagrassa Altres Administracions TOTAL

GENERALS 12 669.000 334.500 334.500 669.0003 286.820 86.046 200.774 286.8204 2.680.000 680.000 2.000.000 2.680.0005 2.653.040 656.040 1.997.000 2.653.040

subtotal 6.288.860 656.040 1.100.546 4.532.274 6.288.860

ESTRATÈGIQUES 3 3.643.170 3.293.570 174.800 174.800 3.643.1705 10.623.875 10.623.875 10.623.875

subtotal 14.267.045 13.917.445 174.800 174.800 14.267.045

TOTAL 20.555.905 14.573.485 1.275.346 4.707.074 20.555.90570,9% 6,2% 22,9%

TOTAL44.059.595 30.227.915 2.603.712 11.227.968 44.059.595

68,6% 5,9% 25,5%

FINANÇAMENT (€)

FINANÇAMENT

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 8 1

PROGRAMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA ACTUACIONS ESTRATÈGIQUES. RELACIÓ D'HABITATGES I APROFITAMENT

PRIMER SEXENNI

Residencial Industrial Altres TOTALHabitatges de Renda Lliure

HPP de règims general i especial

HPP de preu concertat TOTAL

1 49.801 3.694 53.495 249 111 55 4152 56.109 2.986 59.096 219 125 62 4063 10.322 1.822 12.144 37 23 11 71

116.232 8.502 124.735 505 258 129 892

SEGON SEXENNI

Residencial Industrial Mixte TOTALHabitatges de Renda Lliure

HPP de règims general i especial

HPP de preu concertat TOTAL

3 22.183 14.789 36.972 148 49 25 2225 68.325 68.325 136.650 410 152 76 638

90.508 83.114 173.622 558 201 101 860

TOTAL206.740 91.616 298.356 1.063 459 230 1.752

SOSTRE (m²) HABITATGES

SOSTRE (m²) HABITATGES

P O U M v i l a g r a s s a M E M ò R I A a p r o v a c i ó i n i c i a l - j u l i o l 2 o o 8 8 2

6. Taules de càlcul