PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN …€¦ · 2.- INTRODUCCIÓ AL CATÀLEG –...

PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL

NO URBANITZABLE D’ARNES

CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

APROVACIÓ INICIAL desembre 2011

Índex General

. MEMÒRIA. 1 . NORMATIVA. 14 . PLÀNOLS. 42 . FITXES. 64

Índex PEM Ajuntament d’Arnes (Terra Alta).

ÍNDEX

MEMÒRIA ........................................................................................................................... 1

1.- INTRODUCCIÓ AL MUNICIPI ...................................................................................... 1

1.1.- Breu història del municipi. ....................................................................................... 1

1.2.- Marc territorial. .......................................................................................................... 1

1.3.- Descripció de l’entorn socioeconòmic. .................................................................. 3

1.4.- Marc conceptual. ....................................................................................................... 4

2.- INTRODUCCIÓ AL CATÀLEG – MARC LEGISLATIU. ........................................... 7

3.- METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS D’ARNES...............................................................................................................

9 3.1.- Elaboració de les fitxes ........................................................................................... 11

3.2.- Contingut de les fitxes ............................................................................................ 11

4.- BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA ...................................................................................... 13

NORMATIVA URBANÍSTICA ……………………………………………………………….. 14

I.- DISPOSICIONS GENERALS. ........................................................................................ 15

II.- DISPOSICIONS COMUNS PER A LA RESTAURACIÓ DELS EDIFICIS CATALOGATS. .....................................................................................................................

25 SECCIÓ 1. CARÀCTER GENERAL: ........................................................................... 25

SECCIÓ 2. OBRES, DIVISIÓ HORITZONTAL i SEGREGACIONS: ...................... 29

SECCIÓ 3. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ: ................................................................. 37

III.- DISPOSICIONS COMUNS USOS DELS EDIFICIS CATALOGATS. .................... 39

SECCIO 4. USOS: ........................................................................................................... 39

PLANOLS………………………………..………………………………………………………….. 42

FITXES…………..………………………..………………………………………………………….. 64

PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO

URBANITZABLE ▪ ▪ ▪

TERME MUNICIPAL D’ARNES

MEMÒRIA

Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011

Memòria pàgina

1

MEMÒRIA: PLA ESPECIAL URBANÍSTIC CATÀLEG MASIES I CASES RURALS DEL MUNICIPI D’ARNES.

1.- INTRODUCCIÓ AL MUNICIPI

1.1.- Breu història del municipi.

Es creu que el topònim de la població pot derivar d’”arna”, i en l’escut de la vila n’hi

apareixen dues.

La Subdirecció Gral. del Patrimoni Artístic del Departament de Cultura de la

Generalitat de Catalunya va promoure un expedient de declaració del conjunt històric

d’Arnes. El dia 20 de gener de 1992 el Govern de la Generalitat declara bé d’interès

cultural, en la categoria de conjunt històric al poble d’arnes (DOGC, núm. 1552, de

7.2.1992).

1.2.- Marc territorial.

El terme municipal d’Arnes, pertany a la comarca de la Terra Alta, i es troba situat al

sud mateix d’aquesta i al sud del municipi de Gandesa. La comarca limita al nord-est

amb la Ribera d’Ebre, a l’oest amb la Comunitat Autònoma d’Aragó i al sud-est amb

el Baix Ebre. Arnes té un terme municipal amb relleu força accidentat al estar encabit

entre el massís dels Ports. A la zona més plana hi trobem els rius Algars i Estrets,

que conflueixen a l’Ullal de la Rosa.


Memòria pàgina

2

L’extensió total d’aquesta comarca és de 743,40 Km², amb un total de 12 municipis,

dels quals el terme municipal d’Arnes ocupa una superfície de 42,53 Km2. Arnes, dins

la comarca de la Terra Alta, limita amb Horta de Sant Joan (NE) i amb la Comunitat

Autònoma d’Aragó (W).

Pel que fa a la morfologia urbana d’aquesta població, el nucli urbà es troba situat en

un turó al costat del riu Algars, a una altitud de 508 m.

Com a llocs d’interès cal destacar l’Ajuntament d’Arnes; que és l’edifici més rellevant

del municipi i un dels primers d’estil renaixentista de Catalunya que data de l’any

1584 i fou construït per Joan Vilabona de Queretes. La Casa de la vila és una

magnífica construcció, amb arcades de mig punt a la planta i uns bells finestrals, amb

ornamentació clàssica al primer pis, després d’unes cornises sobre les finestres

esmentades, s’alça un darrer pis amb finestres de mig punt molt seguides. La teulada

està rematada amb una cornisa i gàrgoles. Es fet de carreu escairat i te planta

rectangular amb llotja coberta, finestres al primer pis i galeria correguda al segon.

L’església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, és d’estil barroc. Fou edificada

sobre les runes d’una església gòtica al 1693. Consta de tres naus i té capelles

laterals i un campanar de torre. L'absis de l’església anterior es poden veure al c/

Sant Antoni. Si continuem caminant pel passadís trobem els gronxadors, antic hort

de l'abadia.

També cal destacar el castell d’estil gòtic i els portals de Portal del Miquelet, del

Sastre, del Portalet i de la Sardinera.

Ja fora del nucli urbà trobem l’ermita de Santa Madrona (s. XVI-XV). Aquesta consta

d’una sola nau de planta rectangular, absis poligonal de tres costats i un cor. En un

dels costats de l’absis s’hi va construir posteriorment la sagristia. No sabem gaire

sobre la seva història pel fet que durant la guerra civil fou incendiada i no va quedar

documentació. A prop de l’ermita trobem l’àrea recreativa de la Font del Cigró.


Memòria pàgina

3

Al Povet de la Neu (s.XVII-XVIII), hi podem trobar el Centre d'Interpretació del Gel.

És d’arquitectura rural catalana, d'estructura circular aixecada en pedra on

s'emmagatzemava els mesos d’hivern neu o gel, per a usos medicinals i de

conservació dels aliments.

Són representatius del municipi l’Ermita lo Calvari del s.XIX, els antics safarejos i les

diferents fonts que es troben pel terme com: la font de dins, la font nova, la del

cigró,...

El Parc Natural dels Ports i els seus voltants representen un entorn únic per a Arnes.

Els rius Estrets i Algars, els tolls (blau, del vidre, de la presó...) camins, sendes,

muntanyes, formen un lloc ideal per a què hi visquin diferents i nombroses espècies

vegetals i animals.

Ja en ple cor dels Ports hi trobem els arbres monumentals: El Pimpoll i el Pi Ramut.

Aquests dos arbres monumentals, declarats com a arbres monumentals per la

Generalitat de Catalunya, són propietat de l'ajuntament d'Arnes. Tots dos tenen 22 i

31 metres d'alçada i estan situats enmig de la zona natural dels Ports.

1.3.- Descripció de l’entorn socioeconòmic.

Segons el Centre d’Estudis Demogràfics i l’Institut Nacional d’Estadística, la població

d’Arnes s’ha mantingut al voltant dels 511 habitants de mitjana en els darrers 20

anys, passant de 534 al 1.991 fins als 488 el 2009.

Pel que fa a les comunicacions del terme municipal, hi destaca la T-330 provinent de

Prat de Compte, que creua el terme municipal de nord-est a oest fins entrar a l’Aragó

convertint-se amb l’A231 fins arribar a Vall de Roures.


Memòria pàgina

4

A nivell agrari, Arnes és un municipi on predominen clarament els cultius llenyosos

extensius en secà. Els cultius que destaquen són l’oliverar, la fruita seca i la vinya.

1.4.- Marc conceptual.

L'estudi de la casa rural comprèn dos aspectes, un de caràcter tècnic i descriptiu

fonamentalment, que fa referència als diferents materials utilitzats i a la seva

disposició, i un altre de tipus socioeconòmic en relació amb les activitats realitzades

pels seus habitants i amb el confort ofert com a lloc d'habitació.

La casa ha estat tradicionalment producte dels elements de què es disposava en el

propi territori en relació amb tradicions i costums perpetuades pels constructors que

eren, per regla general, els futurs habitants.

En èpoques recents, les comunicacions de tot tipus han incidit de manera, que les

cases de tipus tradicional ja no es construeixen, i les ja existents tendeixen a ser

transformades o abandonades. Les cases noves o renovades perden els llaços

d'unió amb el propi territori, i només responen a factors com ara facilitat de

construcció, estalvi de mà d'obra, gustos generalitzats, etc. Aquestes cases perden

una part del seu interès geogràfic i signifiquen, en realitat, una penetració urbana al

món rural. En elles es busca abans que res el confort ciutadà, la qual cosa comporta

la total desvinculació de les funcions habitatge i explotació agrària.

Atenent al seu aspecte exterior, les cases rurals s’han classificar en diferents tipus

segons els materials emprats per construir-les. Els materials més presents en el

conjunt de cases rurals catalanes són la pedra i terra.

A l'àrea on dominen els materials paleozoics s'utilitzen per a la construcció la

pissarra, la calcària i els materials eruptius (granit i Neisen tan abundants en aquests

sectors). On predominen els materials secundaris i terciaris s'utilitzen les calcàries i

arenoses. La pedra pot disposar-se una sobre una altra, escairada (cadirat) o sense


Memòria pàgina

5

escairar, sense cap tipus de ciment que les uneixi (pedra seca o solta) o amb un

ciment (mampost) que pot ser fang, fang barrejat amb calç, calç sola o morter.

L'organització interna de la casa rural, estretament relacionada amb la manera de

vida dels seus habitants, s'expressa en el plànol. L'anàlisi del pla permet conèixer

com es distribueixen i com es relacionen entre si els espais interiors funcionalment

diferenciats, i d'aquesta forma s'han establert classificacions, gairebé sempre

deutores de la que va proposar, en els anys vint, Demangeon, que distingeix dues

grans modalitats, la casa en bloc, on tots els espais funcionals estan sota el mateix

sostre, que pot ser elemental o amb elements disposats arran de terra, longitudinal o

transversalment, o en alçada i la casa de pati, tancat o obert, on aquests espais es

troben dissociats.

En el medi rural podem trobar assentaments edificats (masies o cases rurals)

constituïts per una sola casa o bé per un conjunt d’edificacions en el qual es

distingeix una edificació principal i unes altres de caràcter secundari annexes,

auxiliars o complementàries de la principal.

S’entén per masia la construcció constituïda per un habitatge familiar i els seus

annexos, vinculada en origen a una explotació agropecuària i forestal.

S’entén per cases rurals les construccions d’habitatges com masoveries, cases de

pagès i altres construccions tradicionals, pròpies del sòl no urbanitzable, amb

habitatge familiar no vinculat a l’activitat agrícola ni a la ramadera, com són els

molins d’aigua i de secà, les estacions ferroviàries, les bòviles, les instal·lacions

preindustrials, les antigues centrals hidroelèctriques, etc.

S’entén per edificació de caràcter annex o auxiliar, les cabanyes, els masets, les

pallisses, els coberts, etc., complementàries a la principal d’habitatge.

Les edificacions aïllades com les cabanes, les bordes, els masos, fargues, balnearis,

les cabanes de carboners, pletes de bestiar, els magatzems, coberts o les altres


Memòria pàgina

6

edificacions pròpies del sòl no urbanitzable que no són o no han estat habitatge

familiar no poden incorporar-se al catàleg de masies amb aquesta finalitat. Tampoc

poden incorporar-se al PEM les altres edificacions pròpies del medi rural; si aquestes

tenen un valor o interès que requereixi la seva regulació urbanística, cal incorporar-

les al catàleg de béns del municipi, amb el corresponent grau de protecció.


Memòria pàgina

7

2.- INTRODUCCIÓ AL CATÀLEG – MARC LEGISLATIU.

Es redacta El Catàleg de Masies i Cases Rurals d’Arnes en compliment del Decret

Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme

(TRLU) i del Decret Legislatiu 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el

Reglament parcial de la Llei d’Urbanisme (TRLU).

Aquesta normativa s'ha formulat d'acord amb els criteris dels articles. 47.3, 50.1,

50.2, 58.9d, 67.4 i DT quinzena del decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost l, pel qual

s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (LUC), i d’acord amb els

articles 55, 56.1, 68,8e, 73.2.4a, 95 i DT sisena del decret 308/2005, de 18 de juliol,

pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme (RLUC).

Segons l’article 47. Règim d’ús del sòl no urbanitzable Apartat 3. És permès, en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats per aquesta

Llei, de reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar i

recuperar per raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o

socials. Les masies i les cases rurals han d'haver estat incloses pel planejament

urbanístic en el catàleg a què es refereix l'article 50.2, amb vista a destinar–les a

habitatge familiar, a un establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d'hotel

apartament, a un establiment de turisme rural o a activitats d'educació en el lleure.

Tanmateix, per a poder destinar les masies o les cases rurals a establiment hoteler

ha d'estar previst expressament en el dit catàleg, el qual pot establir un límit del

nombre de places.

Segons l’article 50. Procediment per a l’aprovació de projectes de reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable Apartat 1. Els projectes de reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals en

sòl no urbanitzable han d'ésser sotmesos a informació pública per l'ajuntament, per


Memòria pàgina

8

un termini de vint dies, i a l'informe de la comissió territorial d'urbanisme competent,

que s'ha d'emetre en el termini de dos mesos. La llicència corresponent només es

pot atorgar si el dit informe és favorable i, si escau, ha de fixar les mesures

correctores i les condicions de caràcter urbanístic a què fa referència l'article 48.2.

Els projectes que només comportin obres de conservació, d'adequació, de millora o

de manteniment d'un ús existent admès per l'ordenament urbanístic resten únicament

subjectes a llicència municipal.

Apartat 2. El planejament urbanístic general o especial ha d'identificar en un catàleg

específic les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació

i justificar les raons que en determinen la preservació i la recuperació, d'acord amb el

que estableix l'article 47.3. Els criteris paisatgístics que determinen la inclusió de les

masies i les cases rurals en el catàleg s'han d'adequar a les determinacions que, si

escau, estableix el planejament urbanístic o sectorial per a la protecció i el

millorament del paisatge.

Apartat 3. La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural han de

respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament

determinats. Si no s'alteren les característiques originals de l'edificació, se'n pot

admetre la divisió horitzontal, amb les limitacions que estableixi el planejament

urbanístic i d'acord amb la normativa reguladora de les condicions objectives

d'habitabilitat.

Atenent al Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament parcial de

la Llei d’Urbanisme.

En l’article 55 apartat 5. La reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals

requereix, a més de la inclusió en el catàleg, l’obtenció de la llicència urbanística

municipal atorgada de conformitat amb el procediment que regulen l’article 50 de la

Llei d’urbanisme i l’article 58 d’aquest Reglament.


Memòria pàgina

9

3.- METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS D’ARNES

Per a l’elaboració del catàleg de masies i cases rurals d’Arnes s’han considerat les

masies i cases rurals existents al territori, les recollides per la cartografia oficial, i les

que s’han trobat en la prospecció directa a camp.

A partir d’aquests llistats i la realitat social del territori s’ha establert la relació de 28

Masies i Cases Rurals d’Arnes susceptibles de formar part del Catàleg, i s’ha

elaborat una fitxa per a cada una.

Com a masies protegides en sòl no urbanitzable, s’han considerat els masos

existents en el sòl no urbanitzable, amb el seu entorn immediat, que pel seu valor

arquitectònic, social, cultural i paisatgístic o ambiental, o pel fet de construir elements

estructuradors del paisatge, son catalogables segons l’article 47.3 de la LUC.

Aquestes raons poden ser:

- Arquitectòniques: aquelles masies o cases rurals que totalment o parcialment

tinguin un valor arquitectònic per la seva composició o la presència d’elements

arquitectònics singulars.

- Històriques: orígens i evolució de la tipologia de la masia; rellevança de l’ús en la

història; influència en la configuració dels assentaments en el territori, etc.

- Mediambientals: quan la seva existència determina un teixit rural amb

característiques ambientals pròpies.

- Paisatgístiques: aquelles edificacions que conformen un paisatge concret

humanitzat o no, amb valor reconegut i que caracteritzen la imatge pròpia d’un

territori determinat per raons de la seva exposició i unitat amb l’entorn que pot formar

part d’un recorregut paisatgístic.

- Socials: aquelles que afavoreixen el reequilibri territorial i econòmic i permeten la

recuperació de la població ja sigui com a primera residència o com a segona.


Memòria pàgina

10

També són motiu d’inclusió en el catàleg:

a) El fet de tractar-se de masies o edificacions residencials datades amb anterioritat a

1956. En aquest cas cal que existeixin evidències físiques (restes edificades) que

permetin determinar l’emplaçament i la superfície que ocupava originàriament i es

compleixin els requisits que determina aquest document.

b) El desenvolupament de planejament de rang superior: per determinacions

contingudes en plans territorials, plans directors urbanístics, catàlegs de paisatge i

altres plans sectorials.

• PROPOSTES D’ACTUACIÓ Un dels objectius bàsics del Catàleg de Masies i Cases Rurals d’Arnes, és permetre

en sòl no urbanitzable, la reconstrucció o rehabilitació d’aquestes peces, amb vistes

a destinar-les als usos permesos, d’acord amb l’art. 47.3 del DL 1/2010, del 3

d’agost, del Text refós de la Llei d’urbanisme.

D’acord amb el que s’estipula a l’article anterior s’han detectat dos grans grups de

masies i cases rurals, de la següent forma:

I. Masos i Edificacions Rurals amb un alt interès històric, social i arquitectònic

que mereixen una especial protecció.

II. Masos i Edificacions Rurals sense característiques arquitectòniques

especials, amb interès socioeconòmic i de vertebració del territori.

III. Masos i Edificacions Rurals que tenen unes característiques socials i

arquitectòniques que cal preservar, però que han de ser objecte d’una

profunda rehabilitació.

IV. Masos i Edificacions Rurals sense característiques arquitectòniques



Memòria pàgina

11

En l’apartat de Normativa del present Catàleg es defineixen les normes urbanístiques

aplicables a cadascun dels grups. A més, a la fitxa corresponent de cada edificació

s’hi afegeixen requeriments puntuals: limitacions d’ús, d’ampliació, obligació de

conservar un element amb interès patrimonial destacat etc.

3.1.- Elaboració de les fitxes Per a l’elaboració de les fitxes de les masies i cases rurals s’ha realitzat un acurat

treball de camp, consistent en:

.- Visita a les masies i habitatges en sòl no urbanitzable.

.- Realització del reportatge fotogràfic de la masia o habitatge.

.- Amidament de l’edificació amb les millors tècniques disponibles.

Per tal de realitzar les visites a les masies i habitatges s’ha quedat amb els

propietaris de les mateixes, sempre que ha estat possible, així com s’han realitzat

entrevistes telefòniques en aquells casos on era impossible trobar-se amb el

propietari.

També s’ha comptat amb l’ajuda dels masovers que hi viuen o s’encarreguen del

manteniment d’algunes masies, veïns dels habitatges propers i amb personal de

l’Ajuntament d’Arnes per tal de localitzar alguns propietaris.

3.2.- Contingut de les fitxes

• DADES BÀSIQUES Les fitxes de cadascuna de les masies o cases rurals incloses en el catàleg, son

identificades amb el nom de la masia i numerades amb una numeració pròpia del

catàleg per a permetre la seva identificació i reconeixement.

S’hi fa constar el indret o paratge on es localitza. La seva ubicació segons dades

cadastrals, La seva ubicació en Coordenades UTM (European Datum 1950). Així

com la Clau urbanística de la finca.


Memòria pàgina

12

Es localitza cada masia o casa rural mitjançà plànol topogràfic. I s’acompanya d’un

annex fotogràfic. I croquis acotat descriptiu de les plantes del conjunt que configuren

la masia o casa rural.

• DESCRIPCIÓ DE LA MASIA

Es fa una descripció del conjunt catalogat. Superfície en planta de les edificacions

existents al nucli. Tipologia i any ó època de construcció de la Masia habitatge

principal, etc. De les masies i cases rurals s’ha posat una data exacte de construcció

si ha estat facilitada per la propietat, o bé quan consta la datació en algun arc de la

porta o finestra de la façana principal, mentre que quan els propietaris no han pogut

facilitar la data concreta, s’ha posat el segle de referència, o desconegut, quan no hi

ha cap mitjà per conèixer la data.

Es descriu la tipologia d’edificació que es correspon amb la masia o casa rural

catalogada, així com els trets principals constructius, com son el tipus de materials de

la coberta, dels murs o parets, numero de plantes, etc. tot ressenyant

característiques o elements arquitectònics d’especial interès, popis de cada conjunt.

En la fitxa també es detalla els usos actuals principals i el tipus de titularitat del

conjunt amb el criteri d’establir si es titularitat pública o privada. En quant a l’estat de

conservació s’han establert les classificacions de ruïnós, quan l’edificació és en runa,

inhabitable, i és imprescindible la seva reconstrucció per poder-lo ocupar. Regular o

millorable, quan parts de la masia estan en runes o deteriorades, i pot necessitar

obres de reconstrucció i rehabilitació. Bo, quan l’estat general de conservació de la

masia és bo, si bé pot necessitar obres de d’adequació ó manteniment. I molt bo

quan l’estat general de conservació de la masia és bo, degut a obres de manteniment

i restauració de fa pocs anys.


Memòria pàgina

13

També s’ha inclòs la descripció de la disponibilitat dels serveis bàsics (xarxa d’aigua

potable, xarxa elèctrica, sanejament, i telèfon). Així com l’accessibilitat des del camí

públic fins a la masia.

• JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MASIA

En les fitxes, i per cada un dels conjunts catalogats es fa constar la justificació de la

seva catalogació, especialment pels conjunts que disposen d’unes característiques o

raons especials.

Com a masies protegides, cal destacar les de Mas de Fortunyo, amb referència

M007 i el Mas de Santapau M023.

• DETERMINACIONS NORMATIVES. La normativa que figura en el catàleg de Masies d’Arnes estableix les Determinacions

Normatives que les regulen, especialment en el que es refereix a usos admesos,

ampliacions, divisions horitzontals, segregacions, etc. En les fitxes de cada conjunt

catalogats es fa constar les determinacions normatives que li son d’aplicació.

4.- BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA

• Bolós y Capdevila, M. de (1978): "El poblamiento rural", en M. de Terán y L.

Solé Sabarís (dirs.): Geografía General de España, Barcelona, Ariel, pp 282-

309.

• Diversos autors (2011): “Casa rural”, Enciclopèdia lliure d’internet

http://es.wikipedia.org/wiki/Casa_rural.




NORMATIVA


Normativa pàgina 15

NORMATIVA URBANÍSTICA: PLA ESPECIAL URBANÍSTIC CATÀLEG MASIES I CASES RURALS DEL MUNICIPI DE ARNES. I.- DISPOSICIONS GENERALS. Art. 01.- Objecte del catàleg de Masies i Cases Rurals de Arnes. El Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals del municipi de

Arnes és l’instrument de planejament que ha de permetre la preservació de les

edificacions existents en SNU, considerant per la importància del medi rural en la

història i configuració del municipi i dels seus valors. El Catàleg inclou les masies i

cases rurals que cal recuperar i preservar, per raons arquitectòniques, històriques,

paisatgístiques o socials, recollint les construccions, habitades o no, i que es

trobin en bon estat constructiu o presentin un estat de conservació o justificació

suficient per acreditar la possibilitat i conveniència de la seva rehabilitació i

adequació en els usos previstos per la Llei.

El principal objectiu del Pla Especial és establir un document que permeti

mantenir i recuperar les masies i les cases rurals d’acord amb el marc legal

vigent, mantenint així el teixit rural viu, vetllant per mantenir el paisatge i l’equilibri

social del territori, així com la sostenibilitat del mateix.

El Pla Especial de masies estableix els criteris que regulen els usos de les

edificacions catalogades, així com les condicions per la seva rehabilitació i

manteniment, evitant l’establiment de noves edificacions que no compleixin els

requisits establerts per la LU vigent. Determinant així els criteris i mesures

concretes i a tenir en compte a l’hora de dur a terme obres de rehabilitació, així

com actuacions d’ampliacions, divisions, etc. Mantenint del paisatge rural sense

desvirtuar-lo.



Art. 02.- Àmbit d’actuació. L’àmbit del catàleg de Masies i Cases Rurals de Arnes és tot el sòl no

urbanitzable del municipi. El municipi té una extensió total de 42,53 Km2. Que es

divideix en les següents zones segons el cadastre vigent:

Indret AGINES ASCORS BARRANCS CALSINES CLOTS COLL D'EN COVET COSTES DEL GINER DOMENCHES HORTES DEL MOLI LES VALLS MAS NOU OLSINAS ORENS COLL DE BORRASPLANES DE MAS D'ESTE PLANES DEL MOLI RACONS SALAMONA SANTA MADRONA TERRANYES VALL NEGRA TALL CREU

El catàleg inclou 28 Masies i Cases Rurals, que per la zonificació esmentada es

corresponen:



Núm Nom Indret Pol. Parcel.M001 Maset de Xertó AGINES 2 214 M002 Mas de Franquet ASCORS 11 24 M003 Mas de Canyís ASCORS 11 27 M004 Mas de Blai ASCORS 11 41 M005 Mas de Soler BARRANCS 9 133 M006 Mas del Barranc de Foz BARRANCS 9 24 M007 Mas de Fortunyo CALSINES 5 339 M008 Venta de la Serra CLOTS 5 23 M009 Mas de Colet COLL D'EN COVET 11 15 M010 Mas de la Creu COLL D'EN COVET 9 26 M011 Maset de Xereta COLL D'EN COVET 1 229 M012 Mas de Covet COLL D'EN COVET 1 202 M013 Mas de Benito COSTES DEL GINER 1 195 M014 Mas d'Aubanell DOMENCHES 7 15 M015 Molinet del Don HORTES DEL MOLI 5 243 M016 Mas de Botzut LES VALLS 11 111 M017 Mas de les Valls LES VALLS 10 4 M018 Mas Nou MAS NOU 8 115 M019 Mas de Samper Olzinars OLSINAS 6 162 M020 Mas de l'Arriero ORENS COLL DE BORRAS 11 98 M021 Mas de Navarro PLANES DE MAS D'ESTE 4 194 M022 Caseta del Santo PLANES DEL MOLI 6 15 M023 Mas de Santapau RACONS 4 243 M024 Mas de l'Horta dels Mamons RACONS 4 239 M025 La Salomona SALAMONA 4 152 M026 Santa Madrona SANTA MADRONA 5 3 M027 Refugi de Terranyes (Mas del Torrero) TERRANYES 11 96 M028 Refugi del Mas de Damià VALL NEGRA TALL CREU 11 95



Art. 03.- Marc Legal El marc legal que regula el Catàleg de Masies i Cases Rurals ve establert pels

articles 47 i 51 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text

Tefós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, i l’article 55 del Decret 305/2006 pel

qual s’aprova el Reglament d’Urbanisme, especialment s’han considerat:

LUC : art. 47.3 / 50.1 / 50.2 / 58.9d / 67.4 / DT quinzena.

RLUC : art. 55 / 56.1 / 68.8e / 73.2.4a / 95 / DT sisena 1.

La referència a la legislació urbanística vigent, feta tant en aquest article com en

els preceptes successius, s’ha d’entendre que remet a l’ordenament urbanístic

vigent a Catalunya d’acord amb les Lleis aprovades pel seu Parlament, als

reglaments i disposicions que les desenvolupen, i a la legislació urbanística de

l’Estat en allò que no sigui contradictori amb les competències en matèria

d’ordenació del territori, urbanisme, habitatge i protecció del medi ambient que té

la Comunitat Autònoma de Catalunya d’acord amb el bloc de la constitucionalitat.

Normativa urbanística de Catalunya:

- Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la

Llei d'Urbanisme (LS).

- Llei de Política Territorial (LPT): Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política

territorial.

- Reglament de mesures d’adequació (RMA): Decret 146/1984, de 10 d’abril, pel

qual s’aprova el Reglament per al desplegament i l’aplicació de la Llei 3/1984, del

9 de gener, de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya.

- Reglament de protecció de la legalitat (RPL): Decret 308/1982, del 26 d’agost,

pel qual s’aprova el Reglament per al desenvolupament i l’aplicació de la Llei

9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció de la legalitat urbanística.

- Reglament de la Llei d'Urbanisme (RLU); Decret 305/2006, de 18 de juliol.

Normativa urbanística estatal:

- Llei del sòl (LS): “Ley 6/1998, de 13 de Abril, sobre Régimen del Suelo y

Valoraciones”.



- Reglament de planejament urbanístic (RPU): “Real Decreto 2159/1978, de 23 de

Junio. Reglamento de Planeamiento para el desarrollo de la Ley sobre régimen

del suelo y ordenación urbana”.

- Reglament de gestió urbanística (RGU): “Real Decreto 3288/1978 de 25 de

Agosto. Reglamento de Gestión Urbanística”.

- Reglament de disciplina urbanística (RDU): “Real Decreto 2187/1978, de 23 de

Junio. Reglamento de Disciplina Urbanística para el desarrollo de la Ley sobre el

régimen del suelo y ordenación urbana”.

Art. 04.- Vigència i Modificació. El Catàleg de Masies i Cases Rurals entrarà en vigor el dia de la seva aprovació

definitiva i publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), tenint

una vigència indefinida.

En qualsevol moment es pot modificar el catàleg. Ara bé, tota modificació de

qualsevol document que configura el catàleg es tramitarà segons el que disposa

el Decret Legislatiu 1/2005, i el Decret 305/2006.

L’alteració del contingut del PEU s’ha de fer mitjançant la modificació d’algun dels

elements que el constitueixen, seguint el mateix procediment establert per a la

seva formació.

El projecte de modificació del PEU que es redacti ha de tenir sempre el grau de

precisió pròpia del Pla d’ordenació, i ha de comprendre un estudi urbanístic que

expliqui i justifiqui la incidència de les noves determinacions.

Les modificacions podran ser, tant per a incloure elements que compleixin la

normativa d’aplicació, com per excloure’n, si s’escau, en el cas que alguna

edificació perdi les característiques que justificaven la seva catalogació.



Art. 05.- Contingut del Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes. El catàleg, té la finalitat d’identificar i catalogar les edificacions que compleixen els

requisits establerts pel Text refòs de la Llei d’Urbanisme, i regular les actuacions

sobre les mateixes, per tant, inclou la normativa genèrica que ho regula, així com

detalladament a cada fitxa de les masies i cases rurals catalogades. També

s’adjunta la cartografia necessària per la seva identificació, situació, i localització.

Documents que integren el Pla Especial del Catàleg de Masies i cases rurals de

Arnes:

.- Memòria del criteris adoptats.

.- Normativa amb llistat annex de totes de masies i cases rurals incloses en

el Catàleg

.- Fitxes individualitzades de les Masies i Cases Rurals Catalogades.

.- Cartografia amb la ubicació de Masies i Cases Rurals catalogades

Art. 06.- Inclusió en el Catàleg: Les raons considerades per a incloure una edificació al Catàleg de Arnes, segons

estableix la normativa vigent, son:

.- Arquitectòniques: Masies o cases rurals que tenen un especial valor

arquitectònic per la seva composició o la presència d’elements singulars.

.- Històriques: Per la seva importància en la historia del municipi, la seva tradició

i/o dedicació agrícola. També s’inclouen algunes edificacions en estat de runa que

compleixen els criteris de una planta mínima identificable superior a 75 m². i que

conserven dues parets formant angle d’alçada mínima de 2 m.

.- Mediambientals o Paisatgístics: Per esser situades en paratges d’especial

interès.

.- Socials: Masies i cases rurals vinculades a explotacions agrícoles i/o habitades

com a primera residència. I les edificades amb anterioritat a 1956, en bon estat

d’ús i manteniment.



Art. 07.- Volums i elements que formen el conjunt catalogat: Es cataloguen les masies o cases rurals situades en Sol No Urbanitzable,

considerant no tant sols el volum principal o habitatge sinó també les seves

construccions i elements annexes vinculats i complementaris a la principal.

En les actuacions o usos que es vulgui dur a terme als conjunts catalogats, caldrà

considerar i preveure un tractament diferencial, segons els diferents volums o

cossos edificats que la integrin, i les possibilitats dels mateixos.

Per a qualsevol intervenció que comporti un canvi d’ús, o qualsevol actuació que

s’efectuï sobre una masia catalogada, d’acord la normativa vigent, s’haurà de tenir

en compte i considerar totes les edificacions annexes que integren el conjunt

arquitectònic de la mateixa (inclosos petits coberts o casetes que la planta general

no contempli).

A grans trets els elements que acostumen a compondre els conjunts es poden

agrupar en:

1.- Edifici Principal: Edificació amb ús originari d’habitatge familiar que dóna entitat

al bé catalogat. Aquest volum pot incorporar annexes que sense ser habitatge

formen part de l’edificació principal.

2.- Edificacions Annexes: Edificacions o elements constructius que no son, ni han

estat ús l’habitatge principal, però formen part del conjunt catalogat, essent

elements consolidats i de magnitud. Aquets elements poden estar annexats o bé

separats respecte el Edifici principal. (pallisses, els coberts, magatzems, etc.).

3.- Edificacions Complementàries: Son elements constructius que representen un

impacte visual, trencant la uniformitat, respecte el conjunt, ja sigui pels materials

emprats, els usos que se’ls atorga, o el seu emplaçament. (galliners, petits

coberts, etc.).



Art. 08.- Interpretació: Les determinacions d'aquest Catàleg i, concretament, aquesta normativa,

s'interpretaran en base als criteris establerts en el Capítol II del Títol Preliminar del

Codi Civil vigent.

En cas de dubte o contradicció entre la regulació del POUM amb els seus

diferents documents, es considerarà vàlida la determinació que suposi una major

conservació i millora del paisatge i de l’entorn natural, i alhora del patrimoni

cultural, des del punt de vista de l'interès públic.

Art. 09.- Intervenció de l’Ajuntament en les actuacions particulars: L'Ajuntament podrà ordenar l'execució d'obres de conservació i/o adaptació

d'activitat als propietaris d'elements catalogats i dels seus entorns, quan el seu

estat o ús posi en perill la permanència o integritat de l'element catalogat. En

aquest cas, les obres s'executaran a costa dels propietaris, d'acord amb l’article

197.4 de la LUC. El cost de les obres no podrà ser superior al 50% del seu valor,

fixat pel Departament de Cultura o el propi Ajuntament.

L'Ajuntament també podrà ordenar als propietaris d'elements catalogats l'execució

d'obres de restauració o realçament, d'acord amb allò establert a l'article 189.3 del

Reglament de Disciplina Urbanística. En aquest cas, els propietaris d'elements

catalogats podran recavar la cooperació tècnica i econòmica de l'Ajuntament, el

qual la donarà dins dels seus límits pressupostaris i del programa d'actuació,

sempre i quan es demostri que l'obligació imposada a la propietat supera l'àmbit

de l'obligació genèrica de la conservació, segons l'article 197 de la LUC.

Art. 10.- Expropiacions: L’Ajuntament, sense perjudici d’adoptar les mesures que siguin procedents, podrà

expropiar béns catalogats en els següents casos:



1. Quan els propietaris no realitzessin les obres preceptives requerides pel

Catàleg.

2. Quan els propietaris incomplissin greument i de forma reiterada les obligacions

derivades del deure de conservació, amb perjudici manifest del valor artístic i

cultural del bé catalogat.

Art. 11.- Tramitació de llicències urbanístiques: Per la tramitació de les llicències urbanístiques es seguirà el procediment

establert en els art. 47, 48, 49, 50 i 51 de la Llei 2/2002, de 14 de març,

d’Urbanisme modificada per la Llei 10/2004, de 24 de desembre, per al foment de

l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local.

Per l’obtenció de les llicències urbanístiques caldrà complir la normativa relativa a

la prevenció d’incendis forestals (Decret 64/1995, de 7 de març). A les

edificacions i ruïnes situades en terrenys forestals que siguin objecte de

reconstrucció o rehabilitació són d’aplicació les mesures de prevenció d’incendis

forestals contingudes a l’art.3 de la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de

prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat

immediata amb la trama urbana.

Les rehabilitacions que comportin la adequació de la casa a alguna de les

activitats turístiques reglamentades, serà necessari que abans d’atorgar-se la

corresponent llicència s’obtingui informe favorable del Departament de Comerç,

Consum i Turisme d’acord amb la normativa sectorial vigent.

La construcció d’accessos a les edificacions que no en disposen s’ha de

condicionar a l’autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d’acord

amb l’article 12 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés

motoritzat al medi natural.

L’activitat de turisme rural s’ha de tramitar d’acord amb la Llei 3/1998, de 27 de

febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental i la seva normativa

de desplegament.



Art. 12.- Sol·licitud de llicència d’obres en elements catalogats: Els projectes d’intervenció sobre tots els elements edificats que formen part del

Catàleg i que no corresponguin a actuacions menors de manteniment, aniran

acompanyats de la següent documentació, independentment del corresponent

projecte tècnic:

1. Aixecament de l’edificació en plantes, alçats i seccions, tant generals del

conjunt com de detall de les diferents parts diferenciades que els composin,

amb un nivell de precisió i unes escales gràfiques suficients per a la seva

plena comprensió fins permetre la seva possible reconstrucció total o

parcial.

2. Aixecament de l’estat actual de l’entorn immediat de l’edificació

(topografia, camins, cobertes de sòl, especies vegetals).

3. Plànol de la finca, detallant, en el cas d’edificacions vinculades a usos

agrícoles i/o ramaders, les cobertes de sòl i els cultius.

4. Reportatge fotogràfic detallat de l’edificació i del seu entorn.

5. Llistat de patologies amb documentació fotogràfica.

6. Descripció dels serveis de què disposa i dels serveis a implantar.

7. Descripció dels accessos actualment existents i dels previstos.

8. Justificació de les obres a realitzar, amb concreció de les previsions

sobre el tractament de la topografia i la vegetació, així com dels espais

exteriors (tanques, sòl,etc...).

9. Estudi d’integració paisatgística.



II.- DISPOSICIONS COMUNS PER A LA RESTAURACIÓ DELS EDIFICIS CATALOGATS.

SECCIÓ 1. CARÀCTER GENERAL: Art. 13.- Criteris d’Intervenció: Les fitxes de cada Masia o Casa Rural determinen les raons per les quals s’han

catalogat, i els criteris d’intervenció per a cada una de elles.

En les masies i cases rurals catalogades, es poden autoritzar les intervencions

destinades a la conservació ó recuperació de l’edifici existent, d’acord amb les

característiques constructives del volum originari. Es prioritzaran les intervencions

de rehabilitació, respecte les de reconstrucció i aquestes respecte les d'ampliació.

En tota actuació que s’efectuï en un dels ben catalogats, caldrà estudiar i tenir en

consideració tant l’edificació en que es centri l’actuació, com les edificacions

annexes i complementàries al mateix, efectuant, a la vegada, intervencions

globals que estudiïn i integrin els espais exteriors vinculats a l’edificació i que son

rellevants pel manteniment del bé catalogat, com ara les antigues eres, feixes,

murs de pedra seca, etc.

Les edificacions catalogades, s’han classificat en els grups de:

I.- Masos i Edificacions Rurals amb un alt interès històric, social i

arquitectònic que mereixen una especial protecció.

Núm Nom Indret Polígon Parcel·la M007 Mas de Fortunyo CALSINES 5 339 M023 Mas de Santapau RACONS 4 243



II.- Masos i Edificacions Rurals sense característiques arquitectòniques


Núm Nom Indret Pol. Parcel.M001 Maset de Xertó AGINES 2 214 M002 Mas de Franquet ASCORS 11 24 M003 Mas de Canyís ASCORS 11 27 M006 Mas del Barranc de Foz BARRANCS 9 24 M010 Mas de la Creu COLL D'EN COVET 9 26 M012 Mas de Covet COLL D'EN COVET 1 202 M013 Mas de Benito COSTES DEL GINER 1 195 M015 Molinet del Don HORTES DEL MOLI 5 243 M018 Mas Nou MAS NOU 8 115 M019 Mas de Samper Olzinars OLSINAS 6 162 M024 Mas de l'Horta dels Mamons RACONS 4 239 M026 Santa Madrona SANTA MADRONA 5 3 M027 Refugi de Terranyes (Mas del Torrero) TERRANYES 11 96 M028 Refugi del Mas de Damià VALL NEGRA TALL CREU 11 95




Núm Nom Indret Pol. Parcel. M004 Mas de Blai ASCORS 11 41 M005 Mas de Soler BARRANCS 9 133 M009 Mas de Colet COLL D'EN COVET 11 15 M014 Mas d'Aubanell DOMENCHES 7 15 M016 Mas de Botzut LES VALLS 11 111 M017 Mas de les Valls LES VALLS 10 4 M020 Mas de l'Arriero ORENS COLL DE BORRAS 11 98 M021 Mas de Navarro PLANES DE MAS D'ESTE 4 194 M025 La Salomona SALAMONA 4 152



IV.- Masos i Edificacions Rurals sense característiques arquitectòniques


Núm Nom Indret Pol. Parcel. M008 Venta de la Serra CLOTS 5 23 M011 Maset de Xereta COLL D'EN COVET 1 229 M022 Caseta del Santo PLANES DEL MOLI 6 15

Les edificacions existents en SNU que no formin part del Catàleg de Masies i

Cases Rurals, els serà d'aplicació la normativa urbanística vigent del sòl no

urbanitzable.

Art. 14.- Criteris generals d'obres de rehabilitació, reconstrucció, enderroc i d'adequació de l’espai lliure, per qualsevol conjunt catalogat: 1.- Les intervencions de rehabilitació hauran de respectar tots els elements amb

valor arquitectònic de la masia o casa rural catalogada. Utilitzant materials locals,

textures i colors coherents i amb les característiques de l’edificació tradicional del

lloc, el caràcter del conjunt i el paisatge de l’entorn.

2.- Les intervencions de reconstrucció solament es podran autoritzar per les

edificacions principals o annexes que hagin desaparegut, i justificant la seva

volumetria originària. En la reconstrucció s’han de tenir en compte els aspectes de

composició, materials i cromatisme del lloc, d’acord amb l’article 51.1 del LUC. En

qualsevol cas, s’ha d’acreditar la volumetria original i el seu ús com habitatge,

mitjançant fotografies, escriptures, registres, cadastre, etc. Aquestes

reconstruccions, no poden provocar un greuge comparatiu legal amb la sol·licitud

d’una casa nova a la qual s’exigeix vinculació a activitat agrícola i/o ramadera i

justificació de la necessitat de gestionar i controlar l’explotació familiar.

3.- L’enderroc d’edificacions complementàries no donaran dret a la seva

reconstrucció.



4.- Reconstrucció de ruïnes

A les edificacions en estat de ruïna catalogades, es podran efectuar obres de

reconstrucció segons s’estableix en la present normativa.

En general no s’han considerat recuperables les ruïnes que:

.- Es troben situades en espais d’alt valor ecològics i paisatgístics.

.- Les que es troben en un entorn o espai de risc reconegut.

.- Ni les que disposen d’una planta recognoscible menor a 75 m². I que no

conserven dues parets formant angle d’alçada mínima de 2 m, i/o indicis de la

coberta preexistent. Així com les runes sense accés adequat per al trànsit rodat.



SECCIÓ 2. OBRES, DIVISIÓ HORITZONTAL i SEGREGACIONS:

Art. 15.- Obres admeses en els volums de les masies i cases rurals catalogades

Consideracions generals:

.- Edificació principal: Es possible la seva rehabilitació, reconstrucció i ampliació,

segons la normativa del Pla Especial.

.- Edificacions annexes: Es possible la seva rehabilitació, reconstrucció i

ampliació, segons la normativa del Pla Especial.

.- Edificacions complementàries: Es possible les actuacions de manteniment

sense caviar l’ús existent. Seran sempre actuacions mínimes i amb l’únic objectiu

de garantir les condicions de solidesa i salubritat.

Consideracions específiques per les diferents categories de catalogació:

I. Masos i Edificacions Rurals amb un alt interès històric, social i

arquitectònic que mereixen una especial protecció. Qualsevol intervenció en els edificis catalogats en aquesta categoria han de

respectar els valors i elements que han motivat la seva catalogació.

No estan permesos els enderrocs dels elements arquitectònics singulars, en cas

de ser imprescindibles, es podran reconstruir repetint les seves característiques

singulars.

En qualsevol intervenció, cal conservar les característiques volumètriques i

morfològiques del conjunt de l’edificació, respectant plenament els materials i

configuració originals, tot i així, i prèvia autorització, es podran utilitzar elements,

tècniques i materials actuals.

Cal evitar qualsevol addició d’elements que malmetin l’edificació, tant

estructuralment, com visualment.



II. Masos i Edificacions Rurals que tenen unes característiques socials i

arquitectòniques que cal preservar.

Qualsevol intervenció en els edificis catalogats en aquesta categoria han de

respectar els elements i usos que han motivat la seva catalogació.

Les obres o intervencions que s’hi efectuïn s’han de limitar a obres menors, de

rehabilitació i consolidació, respectant les característiques volumètriques i

morfològiques del conjunt de l’edificació.




Qualsevol intervenció en els edificis catalogats en aquesta categoria han de tenir

la finalitat de recuperar l’edificació preexistent, respectant les característiques que

justifiquen la seva catalogació.

Es permeten les obres de rehabilitació integral i de reconstrucció, respectant les

característiques volumètriques, de façanes i alçades preexistents (si no es

possible de justificar l’alçada original, es limitarà a Pb+1).


especials, amb interès socioeconòmic i de vertebració del territori..

Qualsevol intervenció en els edificis catalogats en aquesta categoria han de

respectar els elements i usos que han motivat la seva catalogació.

Les obres o intervencions s’hi efectuïn s’han de limitar a obres menors, de

rehabilitació i consolidació, respectant les característiques volumètriques i

morfològiques del conjunt de l’edificació.



Art. 16.- Ampliacions.

Consideracions generals:

Considerant els objectius de la LU, amb la finalitat de preservar la rehabilitació i

recuperació de les volumetries preexistents de les masies i cases rurals, nomes

s’admeten ampliacions de les edificacions catalogades, en els casos següents i

quan siguin degudament justificats.

1.- Quan la masia o casa rural es destini a habitatge permanent, serà possible la

seva ampliació per obtenir les condicions mínimes d’habitabilitat.

2.- Quan l’ampliació sigui necessària per un canvi d’ús de l’edificació, destinant-la

a un ús col·lectiu que ho justifiqui i compleixi la normativa d’aplicació. Comportant

alguna ampliació localitzada i, simultàniament, l’enderroc de volums no

reutilitzables. L’ampliació serà la mínima imprescindible i directament relacionada

amb el nou ús.

3.- Per a les ampliacions que s’hagin de fer en masies o cases rurals catalogades

de superfície total superi els 500 m², caldrà tramitar un pla especial urbanístic.

4.- Les ampliacions hauran de garantir que no s’altera el caràcter general de la

masia o casa rural catalogada. Assegurant la integració en el mateix i la utilització

de materials i acabats propis de l’edificació ampliada.

5.- Solament es podran efectuar en espais que no afectin i/o privin de vista els

elements singulars del conjunt.

6.- Solament i amb caràcter excepcional es podrà augmentar l’alçada de les

edificacions existents, per motius d’habitabilitat.

Les ampliacions, en qualsevol cas, se subjectaran a les separacions

determinades a les NNUU del Planejament General vigent, o a la pròpia fitxa del

Catàleg de masies i cases rurals.



Consideracions específiques per les diferents categories de catalogació:

I. Masos i Edificacions Rurals amb un alt interès històric, social i

arquitectònic que mereixen una especial protecció.

Les ampliacions han de ser les mínimes i imprescindibles, només es permetran

les ampliacions fins un màxim del 20 % de la seva superfície, amb un màxim de

150 m² de sostre, sempre que es justifiqui de forma clara la proposta

d’intervenció. Nomes s’admeten ampliacions un sol cop. En cap cas s’admetrà un

augment de l’alçada existent, excepte per temes d’habitabilitat.

En el cas d’ampliacions superiors, per un possible canvi d’us, es tramitarà

mitjançant un pla especial.

II. Masos i Edificacions Rurals que tenen unes característiques socials i

arquitectòniques que cal preservar.

Les ampliacions han de ser les mínimes i imprescindibles, només es permetran

les ampliacions fins un màxim del 20 % de la seva superfície, amb un màxim de

150 m² de sostre, sempre que es justifiqui de forma clara la proposta

d’intervenció. Nomes s’admeten ampliacions un sol cop. En cap cas s’admetrà un

augment de l’alçada existent, excepte per temes d’habitabilitat.




No s’admeten ampliacions de la superfície original.


especials, amb interès socioeconòmic i de vertebració del territori. No s’admeten ampliacions de la superfície original.



Art. 17.- Accessos Totes les edificacions catalogades han de tenir i mantenir l’accés rodat, des de la

xarxa bàsica de camins públics. No donant dret a l’obertura de nous camins ni

accessos ni en els casos de ampliacions o divisions horitzontals que contempla la

normativa.

Així doncs, els projectes d’actuació sobre les masies o cases rurals catalogades

han de contemplar i garantir la disponibilitat de l’accés rodat a la finca.

Art. 18.- Serveis. Tota intervenció que s’efectuï sobre una masia o casa rural catalogada ha de

contemplar i incloure en el projecte les mesures i recomanacions tècniques

sectorials vigents, de cares a l’estalvi energètic i tractament de residus i

tractament d’aigües residuals.

Totes les edificacions catalogades han de tenir el màxim subministrament de

serveis bàsics, i/o autonomia energètica, amb instal·lacions d’energia solar

tèrmica, fotovoltaica o altres energies renovables. Instal·lant tots els elements

vinculats al subministrament de serveis el mes integrats possible al conjunt

catalogat, sense que representi un impacte visual sobre els elements singulars

arquitectònics característics del conjunt.

Així doncs, els projectes d’actuació sobre les masies o cases rurals catalogades

han de contemplar i garantir la dotació dels serveis de:

1.- aigua potable

2.- subministrament elèctric

3.- tractament de les aigües residuals

4.- recollida de residus



Art. 19.- Protecció del paisatge. Tot projecte de intervenció sobre un bé catalogat haurà de vetllar per la

preservació de l’entorn rural i valors paisatgístics vinculats a la masia o casa rural,

considerant:

1 .- Visibilitat:

.- Caldrà soterrar les escomeses i instal·lacions de subministrament de serveis, en

la mesura del possible.

.- En els casos que calgui retolacions o publicitat, es farà amb elements integrants

amb l’estètica del conjunt.

.- En casos d’ampliació o noves construccions (fixes o temporals), no es podran

privar les visuals sobre les façanes principals de l’edificació ni sobre els elements

singulars.

2.- Localització:

.- Cal garantir la conservació dels elements paisatgístics relacionats amb la

ubicació del lloc d’interès mediambiental.

.- Cal garantir el manteniment de l’accés rodat a la masia o casa rural.

3.- Organització i composició:

.- Les obres o intervencions que es projectin no poden modificar el caràcter unitari

propi del conjunt.

.- Les obres o intervencions que es projectin han de considerar i donar tractament

a l’espai lliure de la masia i elements d’entorn com ara les eres.

Art. 20.- Masies ubicades en zona catalogada com a hàbitats d’interès comunitari. Per a les Masies i Cases Rurals que es troben situades en hàbitats d’interès

comunitari, caldrà que en tota intervenció projectada ó a realitzar sobre les

mateixes ó el seu entorn, es minimitzi l’afecció als hàbitats catalogats, adoptant

les mesures correctores adients pe tal de protegir i conservar els esmentats

hàbitats i les especies a ells vinculades.



Art. 21.- Masies ubicades en terrenys amb topografia amb pendents superiors al 20 %. Per a les Masies i Cases Rurals situades en terrenys que presenten pendents

superiors al 20 %, caldrà per tal de no disminuir l’estabilitat del sòl, que en les

possibles ampliacions de les mateixes, es duguin a terme, en la mesura del

possible, en terrenys amb pendent inferior al esmentat 20 %. D’acord a l’establer

en la legislació urbanística vigent (directrius de preservació dels terrenys amb

pendents elevades)

Art. 22.- Densitat d'habitatges i divisió horitzontal Densitat d’habitatges:

1.- El nombre màxim d'habitatges possibles en un mateix conjunt catalogat serà

de 1. En aquests casos caldrà justificar que corresponen a unitats familiars

diferenciades.

2.- En el cas d'existir Edificacions Annexes en el conjunt catalogat, en dites

edificacions, s'hi pot admetre l’ús d’habitatge, que s’inclourà dins còmput

d’habitatges global del conjunt. S’admetrà la divisió horitzontal d’aquesta, sempre i

quan es destini a habitatge, i es compleixin els altres preceptes de la present

normativa pel que fa a intervenció del conjunt, als elements comuns i als

accessos.

Divisió horitzontal:

1.- Es pot admetre la divisió horitzontal de la propietat amb l’objectiu de fomentar

la rehabilitació de la masia o per raons econòmic-socials o temes d’herència, en

aquests casos, com a màxim s’autoritzarà la divisió horitzontal d’un habitatge, en

dos, sempre i quan es compleixin les condicions mínimes d’habitabilitat, la divisió

no representi un trencament de la morfologia del conjunt catalogat, i es compleixin

tots els altres requisits establerts en la normativa.

2.- Per a tramitar una divisió horitzontal caldrà:

a.- Justificar les raons econòmic socials, històriques, herències o preexistents

degudament documentades.

b.- Que no s'alterin les característiques originals de l’edificació.



c.- Que es respecti el volum edificat preexistent i la composició volumètrica

original.

d.- Que es compleix tots els requisit establerts en la present normativa.

3.- En cap cas aquesta divisió pot alterar els accessos o la topografia del conjunt

d'edificis existents. La divisió haurà de tenir en consideració els elements de

I'espai exterior, que en cap cas aquests podran ser malmesos, ni

compartimentats, ni perdre les seves característiques.

4.- La quantitat d’habitatges admesos serà en funció del sostre disponible, a raó

de: 350 m² per al primer habitatge (principal) i de 150 m² la mitjana dels restants

habitatges. Si hi ha més sostre i s’hi vol implantar una activitat complementària,

requerirà un Pla Especial.

Art. 23.- Parcel·lació i segregació La segregació d’una finca es podrà tramitar acomplint la legislació urbanística i

sectorial vigent. I justificada per motius d’interès econòmic social, vinculats a la

gestió d’una explotació agropecuària, o per altres casos similars plenament

justificats

Si la segregació d’una finca comporta la divisió d’edificacions catalogades com un

únic conjunt serà a condició de mantenir l’espai exterior amb aspecte unitari, no

essent possible la col·locació de tanques o elements separadors que desfigurin

l’aspecte unitari del conjunt.



SECCIÓ 3. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ: Art. 24.- Disposicions generals: Les obres de rehabilitació, reconstrucció o ampliació dels conjunts catalogats

respectaran l’estructura bàsica i funcionalitat dels mateixos, així com les tipologies

aparents pròpies, tant exterior com interior. Vetllant a la vegada per mantenir la

composició unitària dels edificis que el conformen i els espais exteriors comuns.

Els materials i cromatismes a utilitzar seran els característics de l’entorn (pedra

natural, teula àrab, arrebossats, textures i colors,....), integrant-los amb el medi

rural en que es situen, per a aconseguir la màxima integració paisatgística.

Art. 25.- Alçada màxima: Per a obres d’ampliacions o nous cossos d’edificació que s’executin sobre els

edificis que integren un conjunta catalogat, l’alçada màxima de referència serà la

del Edifici Principal.

L’alçada de l’Edifici principal solament podrà ser augmentada per temes

d’habitabilitat, en un màxim de 50 cm sobre la cota de l’edificació existent.

Art. 26.- Cobertes a.- Les cobertes no tindran una pendent superior al 32%.

b.- S’utilitzarà teula ceràmica característica de la zona.

c.- No s'admeten cobertes planes ni terrats, tret que siguin ja existents en les

edificacions catalogades.

d. – En les cobertes no es podran utilitzar plaques fibrociment, plaques sandvitx

metàl.liques, plàstics o altres materials brillants o reflectants.



Art. 27.- Paraments: Les Façanes s’executaran amb materials, acabats i colors terrosos, amb acabats

de pedra natural ó arrebossats pintats amb colors en la gamma dels terrossos.

En cas de intervencions de rehabilitació ó canvi d’ús d’una edificació, la façana

haurà de mantenir les característiques de les edificacions del conjunt.

No es permetrà I'obra vista de fabrica de materials ceràmics o de blocs de per

arrebossar ni materials brillants.

Art. 28.- Substitució de l’edificació. Com a principi general, es considera que no és admissible el trasllat d’una

edificació catalogada com a Edificació Principal o Edificació Annexa dins de la

mateixa finca.

Excepcionalment es pot admetre la substitució d’una edificació, motivada per

afectació per un sistema general, o per una obra d’interès públic o altre causa

major degudament justificada.

En els casos que sigui possible la substitució d’una edificació, la nova edificació

respectarà la volumetria de la edificació originària, i s’emplaçarà i edificarà

acomplint el regulat en la present normativa. I en el projecte s’inclourà l’estudi

d’impacte i integració paisatgística.



III.- DISPOSICIONS COMUNS USOS DELS EDIFICIS CATALOGATS. SECCIO 4. USOS: Art. 29.- Classificació dels usos: a.- Habitatge familiar:

Conjunt amb ús de primera residència o segona residència. Habitatge unifamiliar

rural.

b.- Usos artesanals:

Activitats econòmiques vinculades al medi rural, com l’elaboració i transformació

artesanal de recursos naturals i agropecuaris, inclosa la comercialització dels

mateixos.

c.- Activitats professionals:

c.1.- Tallers – Estudis:

Usos vinculats a les professions liberals, que comportin el respecte integració i

recuperació del caràcter rural de l’entorn.

c.2. - Turisme rural: Activitat complementària, que permeti el manteniment d’una

explotació agropecuària o forestal existent, o altre activitat rural, i potencií

l’equilibri de la xarxa econòmic social del medi rural. Caldrà acomplir tots els

preceptes regulats per la normativa sectorial d’aplicació. I que comporti el

respecte integració i recuperació del caràcter rural de l’entorn.

c.3.- Restauració: Instal·lacions destinades a la restauració de petites dimensions.

Com activitat complementària, que permeti el manteniment d’una explotació

agropecuària o forestal existent, o altre activitat rural, i potencií l’equilibri de la

xarxa econòmic social del medi rural. Caldrà acomplir tots els preceptes regulats

per la normativa sectorial d’aplicació. I que comporti el respecte integració i




c.4.- Educació en el lleure: Usos lúdic formatius vinculats al medi rural i agrari.

Que comporti el respecte integració i recuperació del caràcter rural de l’entorn.

c.5.- Desenvolupament rural: Activitats de formació, capacitació professional,

innovació i incorporació de noves tecnologies destinades a la millora qualitativa i a

l’ordenació de les produccions agràries. I que comporti el respecte integració i


c.6.- Hoteler: Per a masies o cases rurals en que es disposi d’un sostre aproximat

de 500 m².

c.7.- Residències de la tercera edat i centres de rehabilitació: Seran admissibles si

es disposa d’un sostre mínim de 500 m², i disposi d’un bon accés rodat. Caldrà

acomplir tots els preceptes regulats per la normativa sectorial d’aplicació.

Art. 30.- Canvis d’ús: Per a tramitar un canvi d’ús, dels usos permesos, en una de les edificacions que

formi part d’un conjunt catalogat, caldrà que el projecte inclogui l’adequació de

l’entorn, accessos i serveis, garantint la disponibilitat d’aigua potable, energia, i

tractament d’aigües residuals de residus d’acord amb el nou ús proposat.

Art. 31.- Edificis annexes que formen part de la Masia o Casa Rural catalogada. Pels edificis amb ús de granges o magatzems agrícoles que formen part de les

edificacions catalogades, aquesta catalogació no impedirà ni limitarà els usos

agraris de les esmentades edificacions, les quals es regiran d’acord les

normatives sectorials que els sigui d’aplicació.

Art. 32.- Accessos i elements especials. 1.- La sol·licitud d’obres de recuperació, rehabilitació o ampliació, la de canvi d’ús

o nou ús, o la de divisió horitzontal, haurà d’anar acompanyada de la justificació

de l’estat del camí d’accés i, si aquest presenta problemes (en general detectats a

les fitxes) per secció, pendent, conservació, etc., caldrà exposar les mesures

correctores, que hauran d’executar-se en paral·lel a les obres previstes i abans



del canvi o nou ús. Tanmateix, caldrà en aquesta circumstància resoldre, si

s’escau, els aspectes de sanejament, i es recomana la implantació d’energies

alternatives i renovables. Les actuacions de millora de l’accessibilitat que siguin

necessàries, no distorsionaran l’aparença de l’estat original del conjunt

arquitectònic.

2.- En aquests casos serà obligatori soterrar els serveis de subministrament i

enrasar a la coberta les plaques solars que pugui haver-hi, Tanmateix, caldrà

deixar els entorns com espais oberts i en el cas que calgués delimitar un espai,

fer-ho amb tanques vegetals (no amb plantes ornamentals). Finalment, l’ús de

rètols comercials a les masies es limitarà als estrictament necessaris, limitant-ne

l’ús, les mides i l’estètica a allò que pugui resultar compatible amb la valorització

de l’estètica pròpia de la masia.

3.- Cal afegir l'obligació que els projectes d'intervenció en edificis catalogats que

tinguin per finalitat la implantació d'usos públics o col·lectius, resolguin

adequadament les necessitats d'aparcament generades pel nou ús, evitant

qualsevol nou impacte paisatgístic.




PLÀNOLS




FITXES

PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN …€¦ · 2.- INTRODUCCIÓ AL CATÀLEG –...

Documents

Transcript of PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN …€¦ · 2.- INTRODUCCIÓ AL CATÀLEG –...