PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER INUNDACIONS A CATALUNYAolerdola.org/documentos/inuncat.pdf · El...

PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER INUNDACIONS A CATALUNYA

INUNCAT Març 1997

COMISSIÓ DE PROTECCIÓ CIVIL DE CATALUNYA

El Pla Especial per Inundacions a Catalunya (INUNCAT) està en procés de revisió. El grup encarregat de fer la revisió del Pla INUNCAT és pel grup de treball núm. 6 de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya. La previsió de finalització de la revisió del Pla INUNCAT está prevista per al 1r. semestre de l'any 2004. La Comissió de Protecció Civil de Catalunya en la sessió núm. 45 de 3 de novembre de 1998, informa favorablement la revisió del Pla INUNCAT pel que fa als nivells d’activació del Pla

EMJCALVO

EMJCALVO

EMJCALVO

PRESENTACIÓ

INTRODUCCIÓ

La història de Catalunya està marcada per les periòdiques inundacions aque es veu afectada.

El documents històrics demostren l'ocurrència d'inundacions de tot tipus,principalment riuades que són les que han provocat danys mésconsiderables.

Es poden esmentar com a més importants a Catalunya les dels anys 1863amb 33 morts, 1874 amb 600 morts i 700 habitatges destruïts, 1907 amb 29morts i 110 habitatges destruïts, 1940 amb 90 morts i 380 cases afectades,1962 amb 700 morts, 1971 amb 35 morts i 450 fàbriques afectades, 1982amb 6 morts i el 1994 amb 10 morts.

Segons els estudis realitzats fins la data, presenten problemàtiquesdiferents.

Els rius de grans conques presentes inundacions més lentes en el tempsperò són més destructives i de gran escala, com per exemple els riusLlobregat, Francolí, Ter, Muga, Segre, etc; en canvi els rius, rieres otorrents de les conques petites, sobretot amb grans pendents del terreny,presenten inundacions molt ràpides, que no donen temps quasi a avisardel risc, i que són igual de destructives però més localitzades, com és elcas del Maresme o del Pirineu.

També cal esmentar les inundacions que es produeixen en un espai breude temps a les zones urbanes, a causa de les pluges molt intenses,característic de la zona mediterrània.

El desenvolupament i creixement urbanístic, industrial i comercial, hanafavorit a que es produeixin assentaments a les voreres dels rius, tancanta vegades i produint un estrangulament al pas de les aigües i com aconseqüència provocant o augmentant els efectes de les inundacions.

Cal dir però també, que amb la construcció dels embassaments i lescanalitzacions de les lleres, s'ha disminuït el risc d'inundacions en molteszones del país.

El control del nivell dels embassaments juga un paper fonamental en laprevisió de les inundacions i en evitar-les en molts casos

L'anàlisis del risc d'inundacions s'ha elaborat sota la perspectiva, no solsd'inundacions que poden provocar els rius més importants del país, sinóde qualsevol riu, torrent, riera, llac, zones de vora mar o zones urbanes,on pot produir-se una inundació per diferents causes, sempre des delpunt de vista la Protecció Civil.

També es preveu la incorporació en el seu moment d'altres estudis que esvagin realitzatn pels organismes competents en relació a les zones

inundables com a conseqüència de la gestió de preses.

Per això s'ha determinat complementar el primer anàlisi, que es fa desdels estudis existents, amb una enquesta als municipis de les seves dadeshistòriques que puguin aportar informació complementària sobreinundacions a fi de complementar el mapa de risc.

Donat l'àmbit d'aquest Pla, les zones de risc que s'han determinat enl'anàlisi, no tenen uns límits precisos sinó que són zones marcadesgenèricament sobre el mapa de risc potencial d'inundacions queindiquen en quins municipis estan ubicades. Aquests municipis hand'elaborar el seu Pla d'Actuació Municipal corresponent com aconseqüència de l'estudi del risc d'inundació que es faci en el futur i espodrà ampliar aquesta llista de municipis

En les zones catalogades de risc alt o molt alt s'hauran de fernecessàriament estudis de risc d'inundacions.

1. LEGISLACIÓ, OBJECTE,ÀMBIT I FUNCIONSBÀSIQUES

Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunyamarç de 1997

1. LEGISLACIÓ, OBJECTE, ÀMBIT I FUNCIONS BÀSIQUES

Les disposicions jurídiques vigents més significatives que fan referència o afectendirectament l'elaboració del Pla són les següents:

ÀMBIT ESTATAL

Llei de Protecció Civil 2/1985, de 21 de gener, sobre Protecció Civil.

Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local.

Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües.

Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel que s'aprova el Reglament de Domini PúblicHidràulic, que desenvolupa els títols Preliminar I, IV, V, VI, i VII de la Llei 29/1985, de2 d'agost, d'Aigües.

Reial decret 927/1988, de 29 de juliol, pel que s'aprova el Reglament del'Administració Pública de l'Aigua i de la Planificació Hidrològica, en eldesenvolupament dels Títols II i III de la Llei d'Aigües.

Reial decret 407/1992, de 24 d'abril pel que s'aprova la Norma Bàsica de ProteccióCivil.

Ordre de 24 de setembre de 1992, d'aprovació de les instruccions i recomanacionstècniques complementàries per a l'elaboració dels plans hidrològics de les conquesintercomunitàries.

Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant del Risc d'Inundacions.Resolució de 31 de gener de 1995.

Ordre de 12 de març de 1996. D'aprovació del Reglament Tècnic sobre Seguretat dePreses i Embassaments.

Reial decret 2646/1985, de 27 de desembre, de traspàs de funcions i serveis del'Administració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d'obreshidràuliques.

ÀMBIT DE CATALUNYA

Decret 152/1987, de 9 d'abril, pel qual es crea la Comissió de Protecció Civil deCatalunya


Decret 143/1989, de 30 de maig, de modificació dels articles 4.3 i 5.3 del Decret152/1987, de 9 d'abril, pel qual es crea la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Decret 16/1991, de 4 de febrer, de modificació del Decret152/1987, de 9 d'abril, pelqual es crea la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya (títol IV, articles25, 26 i 27)

Ley 8/1987, de 15 d'abril municipal li de règim local de catalunya (capítol III, articles69 i 72)

Llei 17/1987, de 13 de juliol, reguladora de l'Administració hidràulica de Catalunya(refós en el decret legislatiu 1/1988).

Decret 9/1989, de 21 de gener, de creació de la Gerència en matèria de protecciócivil (...)

Decret 234/1990, de 17 de setembre, pel qual es regulen les competències de laGeneralitat en matèria de protecció civil.

Decret 246/1992, de 26 d'octubre, sobre la creació del Centre de CoordinacióOperativa de Catalunya.

Decret 161/1995, de maig pel qual s'aprova el Pla de protecció civil de Catalunya(PROCICAT)

L'objecte del Pla és establir l'organització i procediment d'actuació dels recursos iserveis de la Generalitat de Catalunya i dels assignats o que es puguin assignar almateix per altres Administracions Públiques o altres entitats públiques o privadesper fer front a les emergències produïdes pel risc d'inundacions, dins l'àmbitterritorial de Catalunya.

FUNCIONS BÀSIQUES

Són funcions bàsiques del Pla INUNCAT:

a) Preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció enemergències produïdes per inundacions a Catalunya.

b) Preveure els mecanismes i procediments de coordinació amb el Pla estatal deProtecció Civil davant el r isc d'inundacions, per garantir una integració adient.

c) Establir, en cada territori, els sistemes de coordinació amb les organitzacionsde les diferents adminsitracions locals i definir els criteris de planificació delsPlans d'Actuació Municipal.


d) Definir les zones del territori de Catalunya en funció del risc i de lesconseqüències previsibles; delimitar les àrees d'acord amb les possiblesintervencions, el desplegament de mitjans i recursos; i localitzar lainfrastructura física que caldrà utilitzar en les operacions d'emrgència.

e) Especificar els procediments d'informació a la població

f) Catalogar els mitjans i els recursos que caldrà emprar en cas d'actuació.


2.INFORMACIÓ TERRITORIAL


2. INFORMACIÓ TERRITORIAL

Per facilitar la planificació i l'adopció de mesures per fer front a l'emergència, esquantifica i localitza dins del territori de Catalunya els aspectes fonamentals per al'anàlisi del risc com són la descripció, quantificació i localització dels aspectesclimàtics, la descripció hidrològica, les conques hidrogràfiques, sistemes de mesurai control, punts de captació d'aigua més importants per a abastament, etc.

2.1. ASPECTES CLIMÀTICS

A Catalunya es presenten diversos tipus de clima. Des del punt de vista objectiupodem dividir les zones climàtiques de Catalunya en els següents tipus:

Clima oceànic, caracteritzat per una pluviometria equilibrada durant l'any.

Paràmetres característics de la zona:

PMA = 900 - 1.000 mm.RPE = EquilibratTMA = 6 - 10 ºCVTP = 13 -15 ºC

Clima pirenaic, caracteritzat per una alta pluviometria associada al pas desistemes frontals, durant la primavera, tardor i hivern, i precipitacions convectivesdurant l'estiu.


PMA = 1.000 - 1.300 mm.RPE = Màxim estiu; mínim hivernTMA = 2 - 9 ºCVTP = 13 -16 ºC

Clima prepirineu, caracteritzat per una pluviometria mitjana provocadatambé com en el punt anterior pel pas de sistemes frontals i per precipitacionsconvectives durant l'època d'estiu.


PMA = 650 - 1.100 mm.RPE = Màxim estiu i primavera; mínim hivernTMA = 9 - 12 ºCVTP = 16 -19 ºC

Clima continental, Caracteritzat per una pluviometria escassa. Els estiussolen ser secs i les pluges escasses, produïts pel pas de sistemes frontals que, molt


enfeblits, travessen Catalunya.


PMA = 350 - 850 mm.RPE = Màxim tardor i primavera; mínim estiuTMA = 12 - 14 ºCVTP = 17 - 20 ºC

Clima prelitoral, caracteritzat per pluges produïdes per masses d'aireprocedents del mediterrani. Les pluges preferentment es produeixen a la tardor.


PMA = 600 - 1.000 mm.RPE = Màxim tardor i primaveraTMA = 11 - 15 ºCVTP = 15 - 18 ºC

Clima litoral, caracteritzat per una gran influència del mediterrani. Lespluges es donen preferentment a la tardor o a finals de l'estiu en forma de fortestamborinades, com a conseqüència de la forta insolació sobre el mar.


PMA = 500 - 750 mm.RPE = Màxim tardorTMA = 14,5 - 17 ºCVTP = 14 - 15 ºC

NOTA: SIGNIFICACIÓ DE LA TERMINOLOGIA UTILITZADA

PMA = Precipitació mitjana anualRPE = Règim pluviomètric estacionalTMA = Temperatura mitjana anualVTP = Variació tèrmica anual (Diferència entre la temperatura del mes més

càlid i del mes més fred)

S'adjunta a l'annex 3, els següents mapes climàtics de Catalunya:

- Mapa núm. 1: Zones climàtiques de Catalunya- Mapa núm. 2: Temperatures mitjanes anuals- Mapa núm. 3: Precipitacions mitjanes anuals- Mapa núm. 4: Precipitacions màximes en 24 hores, període retorn 5 anys- Mapa núm. 5: Precipitacions màximes en 24 hores, període retorn 50 anys


- Mapa núm. 6: Precipitacions màximes en 24 hores, període retorn 100 anys- Mapa núm. 7: Precipitacions màximes en 24 hores, període retorn 500 anys- Mapa núm. 8: Mapa dies de nevades mitjanes anuals

2.2.2.2.2.2.2.2. DESCRIPCIÓ HIDROLÒGICA DE CATALUNYADESCRIPCIÓ HIDROLÒGICA DE CATALUNYADESCRIPCIÓ HIDROLÒGICA DE CATALUNYADESCRIPCIÓ HIDROLÒGICA DE CATALUNYA

Un dels elements importants que conformen la xarxa hidràulica a Catalunyaés el seu relleu.

Al Nord, situats transversalment, s'aixequen els Pirineus, amb alçades que allímit amb Aragó sobrepassen els 3.000 m. i que disminueixen cap a l'Est, finsarribar al mar en el massís de les Alberes. Des d'Aragó a la comarca de LaGarrotxa, el peu dels pirineus està recorregut pel prepirineu, constituït per unafranja de materials mesozòics i cenozòics plegats (Montsec, Boumort, Cadí,Puigsacalm). Entre ambdues alineacions, s'obren una sèrie de depressionslongitudinals (Cerdanya, Alt Urgell, Conca de Tremp), que, junt amb les valls mésàmplies (Vall d'Aran, Berguedà, Ripollès), constitueixen els sectors més poblatsd'aquesta regió muntanyosa.

Al Sud dels relleus pirenaics s'obre l'anomenada depressió Central,constituïda per materials terciaris més o menys erosionats: el descens general alSO fa que l'alçada descendeixi des de 750 m. al peu de la falla prepirinàica finsels 200 m. en la serralada prelitoral, i fins i tot menys a la vall de l'Ebre. Alsvoltants de Lleida, els dipòsits de peu de muntanya i els dipòsits del Segreconstitueixen la plana del Segrià.

Els sistemes mediterranis estan formats per dos alineacions muntanyosesquasi paral.leles a la costa: la serralada Litoral, constituïda per serres de pocaalçada (Montnegre, Corredor, Marina, Collserola, Garraf), i la cordillera Prelitoral,formada per serres i massissos més o menys aïllats i de gran varietat morfològica(Guilleries, Montseny, Sant Llorenç de Munt, Montserrat, Serra de Cardó).

Aquesta topografia fa que a Catalunya es distingueixin dues zones moltdiferenciades, la part més oriental, on els rius neixen dins de Catalunya i moren ala Mediterrània, i la zona de Ponent-Sud regada pel Segre i els seus afluents, quedesguassa al riu Ebre al llindar de les nostres terres amb l'Aragó i l'Ebre quesegueix fins a morir al mar en el Delta.

Aquesta disposició marcada per la topografia existent, ve així mateixformulada per la competència en la gestió dels recursos hidràulics que esclassifiquen en conques Internes i conques Intercomunitàries.

Característiques de les conques internesCaracterístiques de les conques internesCaracterístiques de les conques internesCaracterístiques de les conques internes


Es troben definides dins de les conques internes, tots aquells rius, rieres ipunt d'aigua que neixen i moren íntegrament dins l'àmbit territorial de Catalunya, ique no són frontera amb altres comunitats autònomes, sent competència exclusivala seva gestió la Generalitat de Catalunya a través de la Junta d'Aigües.

Característiques de les conques intercomunitàriesCaracterístiques de les conques intercomunitàriesCaracterístiques de les conques intercomunitàriesCaracterístiques de les conques intercomunitàries

Són aquelles que discorren parcialment per Catalunya, sent la seva gestiódepenent de l'organisme de conca corresponent que són: la ConfederaciónHidrográfica del Ebro i la Confederación Hidrográfica del Júcar.

S'adjunta a l'annex 3, el Mapa núm. 9: Gestió i dependència

2.3.2.3.2.3.2.3. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUESINFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUESINFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUESINFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES

Segons el punt anterior, la descripció d'aquestes conques vénen establertesd'acord amb la classificació esmentada.

2.3.1. Conques Internes de Catalunya2.3.1. Conques Internes de Catalunya2.3.1. Conques Internes de Catalunya2.3.1. Conques Internes de Catalunya

S'entenen com a conques internes, com s'ha dit abans, aquelles decompetència de la Generalitat, Tenen una superfície de 16.000 Km2 cobrint el 52%del territori de Catalunya i estan agrupades en les següents zones:

Conca del NordConca del NordConca del NordConca del Nord

Comprèn les conques dels rius La Muga, Fluvià, Ter, Daró i La Tordera; i lesrieres que desguassen al mar entre la frontera amb França i la riera d'Arenys,aquesta inclosa.

Conca del CentreConca del CentreConca del CentreConca del CentreComprèn les conques dels rius Besós, Llobregat i Foix; i les rieres que

desguassen al mar entre la riera d'Arenys i la Bisbal del Penedès, ambduesexcloses.

Conca del SudConca del SudConca del SudConca del Sud

Comprèn les conques dels rius Gaià, Francolí i les rieres que desguassen al


mar entre la riera de La Bisbal del Penedès i el barranc del Codolar, ambdósinclosos.

També són incloses dins l'àmbit territorial d'aquest Pla les conques de lesrieres litorals que desguassen al mar i al Delta de l'Ebre situades entre el barrancdel Codolar i el riu Sènia (Baix Ebre i Montsià).

2.3.2. Conques Intercomunitàries2.3.2. Conques Intercomunitàries2.3.2. Conques Intercomunitàries2.3.2. Conques Intercomunitàries

S'entén per conques intercomunitàries aquelles que discorren parcialmentper Catalunya, dit de competència corresponent bé a la ConfederaciónHidrográfica del Júcar: el Sènia, bé la Confederación Hidrográfica del Ebro.Tenen en total una superfície d'uns 14.000 Km2, cobrint el 48% de la superfícieterritorial de Catalunya, i són agrupades en les següents zones:

Conca del GaronaConca del GaronaConca del GaronaConca del Garona

Comprèn des del seu naixement fins a arribar a França.

Conca del Noguera PallaresaConca del Noguera PallaresaConca del Noguera PallaresaConca del Noguera Pallaresa

Comprèn les conques dels rius el Flamicell, Noguera de Cardós, Noguerade Vall Ferrera

Conques del Noguera RibagorçaConques del Noguera RibagorçaConques del Noguera RibagorçaConques del Noguera Ribagorça

Comprèn la conca del riu Noguera de Tort

Conques del SegreConques del SegreConques del SegreConques del Segre

Comprèn les conques dels rius Set, Corb, Sió, Llobregos, Boix, Farfanya.Rialb, Salada, Sellent, Lavansa, Valira.

Conques del Baix EbreConques del Baix EbreConques del Baix EbreConques del Baix Ebre

Comprèn les conques dels rius, Canaleta, Siurana, i el tram de l'Ebrecomprès des de l'embassament de Riba-Roja fins el Delta.

Conca de la SèniaConca de la SèniaConca de la SèniaConca de la Sènia


Comprèn les conques del riu Sènia, des de la població de la Sènia fins laseva desembocadura

S'adjunta a l'annex 3, el Mapa núm. 10: Conques Hidrològiques més important aCatalunya

2.3.3. Embassaments a Catalunya2.3.3. Embassaments a Catalunya2.3.3. Embassaments a Catalunya2.3.3. Embassaments a Catalunya

Com a elements estruturals i significatius per a la gestió hidràulica, s'adjuntaa l'annex 3, el Mapa núm. 11: d'ubicació d'embassament més importants, afectes aCatalunya.

2.4.2.4.2.4.2.4. SISTEMES DE MESURA I CONTROLSISTEMES DE MESURA I CONTROLSISTEMES DE MESURA I CONTROLSISTEMES DE MESURA I CONTROL

Per tal de tenir coneixement a temps real del risc existent i de poderefectuar les prediccions meteorològiques i hidrològiques es troben instal.lades aCatalunya les conques que es descriuen a continuació:

2.4.1. Xarxes meteorològiques2.4.1. Xarxes meteorològiques2.4.1. Xarxes meteorològiques2.4.1. Xarxes meteorològiques

Són aquells sistemes i xarxes existents, per obtenir aquella informaciódestinada a establir una predicció meteorològica i el seu seguiment respecte a:

- Gènesis i evolució del fenomen- Localització- Extensió- Duració- Intensitat

S'adjunta a l'annex 3, el Mapa núm. 12: de xarxes meteorològiques méssignificatives, existents a Catalunya, i dependència.


Estacions meteorològiquesEstacions meteorològiquesEstacions meteorològiquesEstacions meteorològiques

Són aquells instruments destinats bàsicament a l'obtenciód'informació sobre precipitacions, velocitat i direcció del vent, % d'humitat,radiació solar, temperatura, pressió, etc.

Estacions pluviomètriques i pluvionivomètriquesEstacions pluviomètriques i pluvionivomètriquesEstacions pluviomètriques i pluvionivomètriquesEstacions pluviomètriques i pluvionivomètriques

Son aquells instruments que mesuren la quantitat de precipitació depluja o neu en intervals de temps, constants o variables.

2.4.2. Xarxes hidrològiques2.4.2. Xarxes hidrològiques2.4.2. Xarxes hidrològiques2.4.2. Xarxes hidrològiques

Són aquells instruments ubicats a les lleres dels rius, canals o embassamentsque permeten determinar altures o cabals circulants i l'estat dels cabals circulantsmitjançant els elements mecànics de gestió hidràulica.

S'adjunta a l'annex 3, el Mapa núm. 13: Xarxes hidrològiques a Catalunya idependència

2.5. PUNTS DE CAPTACIÓ D'AIGUA MÉS IMPORTANTS PER A ABASTAMENT2.5. PUNTS DE CAPTACIÓ D'AIGUA MÉS IMPORTANTS PER A ABASTAMENT2.5. PUNTS DE CAPTACIÓ D'AIGUA MÉS IMPORTANTS PER A ABASTAMENT2.5. PUNTS DE CAPTACIÓ D'AIGUA MÉS IMPORTANTS PER A ABASTAMENT

Com a punt darrer que dóna un servei bàsic per a la població davantd'inundacions, s'adjunta a l'annex 3, el Llistat núm. 1, on es relacionen aquellspunts més significatius d'abastament a la població per a aigües fluvialssuperficials.

3. ANÀLISI DEL RISC, ZONIFICACIÓTERRITORIAL I ÈPOQUES DEPERILL. EL MAPA DE RISCPOTENCIAL D'INUNDACIONS


3.-3.-3.-3.- ANÀLISI DEL RISC, ZONIFICACIÓ DEL TERRITORI I ÈPOQUES DE PERILL.ANÀLISI DEL RISC, ZONIFICACIÓ DEL TERRITORI I ÈPOQUES DE PERILL.ANÀLISI DEL RISC, ZONIFICACIÓ DEL TERRITORI I ÈPOQUES DE PERILL.ANÀLISI DEL RISC, ZONIFICACIÓ DEL TERRITORI I ÈPOQUES DE PERILL.EL MAPA DE RISC POTENCIAL D'INUNDACIONSEL MAPA DE RISC POTENCIAL D'INUNDACIONSEL MAPA DE RISC POTENCIAL D'INUNDACIONSEL MAPA DE RISC POTENCIAL D'INUNDACIONS

3.1. EL MAPA DE RISC POTENCIAL D'INUNDACIONS3.1. EL MAPA DE RISC POTENCIAL D'INUNDACIONS3.1. EL MAPA DE RISC POTENCIAL D'INUNDACIONS3.1. EL MAPA DE RISC POTENCIAL D'INUNDACIONS

Les zones potencialment inundables estan ordenades d'acord amb la major omenor probabilitat que es produeixin inundacions i segons la seva magnitud. Totaixò es reflecteix en el mapa de risc potencial d'inundacions a Catalunya.

El mapa de risc potencial identifica i classifica les zones inundables del territori iserveix per marcar les línies d'actuació més generals. És un element essencialper a la zonificació i per a les actuacions en situacions de prevenció i vigilància iordenació del territori.

En aquest mapa resta pendent d'incloure el desenvolupament de la Directriu pelque fa referència a emergències davant el risc de trencament o avaria greud'embassaments (S'adjunta com annex 2). Degut a què les infrastructures, lesconstruccions o la pròpia dinàmica dels rius poden modificar al llarg del tempsaquestes zones, és convenient que l'actualització d'aquest mapa es faci en untermini no superior a 5 anys i les revisions successives es realitzin cada 10 anys.

3.2. ANÀLISI DEL RISC3.2. ANÀLISI DEL RISC3.2. ANÀLISI DEL RISC3.2. ANÀLISI DEL RISC

El risc per inundació és funció del nombre de possibles víctimes i/o danysmaterials que es poden produir com a conseqüència d'una inundació.

L'objectiu de l'anàlisi del risc d'inundació és classificar les zones inundables enfunció dels danys i de les afectacions que es puguin produir com a conseqüènciade les inundacions, a fi de poder preveure els diversos escenaris i les estratègiesd'intervenció en cas d'emergència.

En l'anàlisi del risc d'inundació es considera la població potencialment afectada,els elements, edificis, instal.lacions, valoració d'infrastructures i elements naturalso mediambientals situats en la zona de perill, serveis imprescindibles per a lapoblació o que dificulten greument les actuacions dels serveis d'emergència i quepoden resultar afectats per les inundacions o pels efectes de fenòmens geològicsassociats.

El risc per inundacions a Catalunya s'estableix en funció del perill d'inundacions ide la vulnerabilitat.

3.2.1. Estudi del perill d'inundacions3.2.1. Estudi del perill d'inundacions3.2.1. Estudi del perill d'inundacions3.2.1. Estudi del perill d'inundacions


El perill d'inundacions és la probabilitat que es produeixi una inundació en undeterminat territori.

L'estudi del perill d'inundació té com a finalitat la identificació i classificació en elterritori de les zones inundables, els punts conflictius per inundacions, zonesafectades per fenòmens geològics associats a les inundacions, en funció del tipus i la freqüència de les inundacions.

Zona inundable

Per a la zonificació territorial del perill d'inundació cal tenir en compte ladelimitació de zones objecte de l'aplicació de l'article 14 del RD 849/1996 delReglamento del Dominio Público Hidráulico i el que es deriva deldesenvolupament dels plans hidrològics de conca., la Llei d'Aigües 29/85 (articles4 i 6; sobre lleres, marges i riberes; i l'article 2 sobre domini públic hidràulic) i laDirectriu Bàsica.

Segons l'article 14 del RD abans esmentat es consideraran zones inundables lesdelimitades pels nivells teòrics que arribarien les aigües en les avingudes on elseu període estadístic de retorn sigui de cinc-cents anys.

Segons la Directriu Bàsica del risc d'inundacions, resolució de 31 de gener de1995, es considerarà zona inundable la part del territori normalment seca quequeda submergida temporalment, com a conseqüència de l'aportació inusual, imés o menys repentina d'una quantitat d'aigua superior a la que és habitual enuna zona determinada.

Tenint en compte aquestes definicions de zones inundables, a efectes del Pla, podem dir en un principi que són zones potencialment inundables, tots aquellsterritoris que limiten amb els llits dels rius, torrents, rieres, llacs o aigüescontinentals que poden ser afectades per avingudes fins a període de retorn fins a500 anys o que poden embassar-se per falta de drenatge, i aquelles zonesurbanes on per la insuficiència del clavegueram es pugui prodruir unaacumulació d'aigua per a pluges amb períodes de retorn inferiors a 10 anys.

Es consideren punts conflictius aquells en els que a conseqüència de lesmodificacions exercides per l'home al medi natural o degut a la pròpiageomorfologia del terreny, poden produir-se situacions que agreugin de formasubstancial els riscs o els efectes de la inundació, en elles o al seu entorn. Estindran especialment en compte els punts de les lleres pels que, en casd'avinguda, han de discórrer cabals desproporcionats a la seva capacitat en elles.

Es consideren fenòmens geològics associats, els que poden generar esllavissadeso d'acceleració dels moviments ja existents. S'identificarà aquests fenòmens en lesàrees afectades.


Els paràmetres bàsics per l'estudi del perill d'inundacions són:

- Climatologia- Topografia del terreny- Superfícies de conques- Geomorfologia del terreny- Modificacions fetes per l'home al medi natural (zones urbanes,

infrastructures, deforestació, impermeabilitzacions, etc)

Partint d'aquests paràmetres es determina la tipologia de les zones d'inundació i lafreqüència.

3.2.1.1. Tipologia d'inundacions3.2.1.1. Tipologia d'inundacions3.2.1.1. Tipologia d'inundacions3.2.1.1. Tipologia d'inundacions

A efectes d'aquest pla es consideren segons el tipus - causa d'inundació, elssegüents:

a) Inundacions per precipitacions "in situ"

b) Inundacions per avingudes o desbordament de les lleres dels rius, rieres,llacs i aiguamolls, provocades o potenciades per:

* Precipitacions* Desgel o fusió de neu* Obstrucció de lleres* Acció de marees i vents

c) Inundacions per trencament o per operació incorrecta d'obresd'infrastructura hidràulica.

3.2.1.2.3.2.1.2.3.2.1.2.3.2.1.2. Classificació de les zones de perill d'inundació en funció de laClassificació de les zones de perill d'inundació en funció de laClassificació de les zones de perill d'inundació en funció de laClassificació de les zones de perill d'inundació en funció de lafreqüènciafreqüènciafreqüènciafreqüència

A efectes del Pla, les zones inundables es classifiquen en:

a) Zones d'inundació ordinària: Zones inundables de període de retorninferior o igual a cinc anys.

b) Zones d'inundació freqüent: Zones inundables de període de retornentre els cinc i els cinquanta anys

c) Zones d'inundació ocasional: Zones inundables per període de retornentre els cinquanta i els cent anys.


d) Zones d'inundació exepcional: Zones inundables per període de retornentre cent i cinc-cents anys

e) Zones d'inundació històrica: Zones inundables per a avingudes deretorn superior a cinc-cents anys.

3.2.2. Vulnerabilitat3.2.2. Vulnerabilitat3.2.2. Vulnerabilitat3.2.2. Vulnerabilitat

La vulnerabilitat és el grau de probabilitat de pèrdua d'un element de riscdeterminat, expressat en termes de valoració de danys com a conseqüència d'unainundació.

En l'estudi de vulnerabilitat es consideren els factors següents:

- Danys a persones- Danys a nuclis de població i/o habitatges aïllats- Danys a vies de comunicació i altres infrastructures, etc.- Danys a Serveis Bàsics a la població- Danys a instal.lacions comercials, industrials o monuments artístics- Danys agrícoles i ramaders

Si és possible, en l'estimació de la vulnerabilitat també cal tenir en compte lesmagnituds hidràuliques que defineixen el comportament de les avingudes,principalment l'altura de la làmina d'aigua, velocitat, cabal sòlid associat i duracióde l'avinguda.

3.2.3. Classificació de les zones inundables en funció del risc3.2.3. Classificació de les zones inundables en funció del risc3.2.3. Classificació de les zones inundables en funció del risc3.2.3. Classificació de les zones inundables en funció del risc

Les zones afectades per qualsevol tipus d'inundació a Catalunya, esclassifiquen:

Zones A, de risc alt: Són aquelles zones en que les inundacions podenproduir danys importants a nuclis de població, a grans instal.lacionscomercials, industrials o agrícoles i/o de serveis bàsics per a la població,vies de comunicació, infrastructures, ramaderies i al medi.

Dintre d'aquestes zones, i a efectes d'emergència s'establiran les següentssubzones:

* Subzones A-1: Risc Alt Ordinari; Són aquelles zones A en què elperíode de retorn és inferior o igual a cinc anys.

* Subzones A2: Risc Alt Freqüent; Són aquelles zones A en què el


període de retorn és entre els cinc i els cincuanta anys.

* Subzones A3: Risc Alt Ocasional; Són aquelles zones A en què elperíode de retorn és entre els cinquanta i els cent anys.

* Subzones A4: Risc Alt Excepcional; Són aquelles zones A en què elperíode de retorn és superior als cent anys, dins la qual s'inclouen leszones d'inundació exepcional i d'inundació màxima.

Zones B de risc mitjà: Són aquelles zones, no coincidents amb les zones A,en les que les inundacions poden produir danys importants a habitatgesaïllats, danys significatius a instal.lacions comercials, industrials, agrícoles,ramaderies i als serveis bàsics per a la població i al medi i vies decomunicació.

Zones C de risc baix: Són aquelles, no coincidents amb les zones A ni ambles B, en les que inundacions produirien petits danys a habitatges aïllats, ainstal.lacions comercials, industrials, agrícoles i/o de serveis bàsics per a lapoblació.1

Punts negres Punts negres Punts negres Punts negres

Es consideren punts negres aquells punts situats dins o fora de les zonesinundables que, per l'acció directa de pluges o les avingudes, afectin o puguinafectar de forma sensible a persones, béns i serveis bàsics, com per exemple:guals dels rius, punts baixos de carreteres, punts baixos d'edificis, etc., iespecialment en zones urbanes (*). Es consideren especialment també com apunts negres, aquells que, en zones urbanes, tinguin pluges amb periode deretorn igual o inferior a cinc (5) anys; i també aquells on les inundacions podenafectar a elements, empreses o activitats les quals poden generar de formainduïda o per efecte dominó altres sinistres.

(*): Aquelles zones urbanes on la xarxa de clavegueram previngui poder absorbir plugesfins a períodes de retorn de 10 anys, no es consideratan zones inundables quan lainundació es produeixi exclusivament per precipitacions in situ. Serà a partir d'aquestperíode que hauran de tenir previst el concepte de punt negre, per aquesta causa.

1S'entén per nucli urbà: Al conjunt amb població de dret de més de 50 habitants o al conjunt agrupat de

més de 5 habitatges habitades.

Es considera inclòs dins del nucli urbà aquelles edificacions aïllades, distants menys de 200metres del límit exterior del conjunt.

S'entén per habitatges aïllades: al conjunt format entre 1 i 5 habitatges habitades.


3.2.4. Èpoques de perill3.2.4. Èpoques de perill3.2.4. Èpoques de perill3.2.4. Èpoques de perill

Les èpoques de perill vénen marcades per les característiquesmetereològiques. El Pla de Predicció i Vigilància de Fenòmens MeterològicsAdversos (SAFEMA) està operatiu tot l'any, però d'acord amb l'experiènciahistòrica, l'època de perill més alt per a tot Catalunya és des del 15 d'agost al 30de novembre; encara que existeixen dins d'aquest període d'alt risc, zones deCatalunya més sensibles on es poden produir situacions de perill més alt forad'aquest període a causa de les circumstàncies meteorològiques i hidrològiquesexistents.

Veure mapa núm. 16

En èpoques de perill alt i quan s'activa el SAFEMA, els organismescompetents han d'incrementar les mesures de prevenció i d'alerta adients.

3.3. METODOLOGIA PER A L'ELABORACIÓ DEL MAPA DE RISC POTENCIAL3.3. METODOLOGIA PER A L'ELABORACIÓ DEL MAPA DE RISC POTENCIAL3.3. METODOLOGIA PER A L'ELABORACIÓ DEL MAPA DE RISC POTENCIAL3.3. METODOLOGIA PER A L'ELABORACIÓ DEL MAPA DE RISC POTENCIALD'INUNDACIONSD'INUNDACIONSD'INUNDACIONSD'INUNDACIONS

El mapa de risc potencial d'inundacions, s'ha elaborat a partir dels estudis que esrelacionen i que es complementarà amb les dades a nivell local que aportil'enquesta dissenyada per a ser complimentada pels municipis afectats pel riscd'inundacions.

Aquest mapa, també s'anirà perfeccionant mitjançant la incorporació dels estudisespecífics que els organismes corresponents realitzin com a conseqüència deldesenvolupament de la legislació vigent.

A la reunió plenària de la Comissió Nacional de Protecció Civil celebrada el dia13 de febrer de 1997 es va acordar la creació d'un grup de treball per efecturarel projecte de disseny metodològic per a l'anàlisi del risc d'inundacions i la sevaaplicació a diverses àrees del territori nacional.

Relació d'estudisRelació d'estudisRelació d'estudisRelació d'estudis::::

- 1962; PROPUESTA DE ZONAS DE SERVIDUMBRE DE INUNDACIÓN. -Comisaría de aguas del Pirineo Oriental

- 1965; DATOS FÍSICOS DE LAS CORRIENTES CLASIFICADAS. - Centro deEstudios Hidrológicos. Confederación Hidrológica del Ebro

- 1965; DATOS FÍSICOS DE LAS CORRIENTES CLASIFICADAS. -Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental


- 1965; DATOS FÍSICOS DE LAS CORRIENTES CLASIFICADAS. -Confederación Hidrográfica del Júcar

- 1982; PARÀMETRES GEOLÒGICS QUE CONDICIONEN LA UTILITZACIÓDEL TERRITORI DE CATALUNYA. Departament de Política Territorial iObres Públiques

- 1982; EFECTES GEOMORFOLÒGICS DELS AIGUATS DEL NOVEMBRE DE1982. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

- 1983; PLA D'OBRES I CORRECCIONS A FER A LA XARXA HIDROLÒGICA DECATALUNYA. Departament de Política Territorial i Obres Públiques

- 1983; ESTUDIO DE LAS ACCIONES PARA PREVENIR Y REDUCIR LOSDAÑOS OCASIONADOS POR INUNDACIONES. Cuenca del PirineoOriental y cuenca hidrográfica del Ebro. Comisión Nacional deProtección Civil. Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo

- 1986; INVENTARIO DE PRESAS ESPAÑOLAS. Ministerio de Obras Públicas yUrbanismo

- 1990; ANUARI DE DADES HIDROLÒGIQUES 1987-1990. Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques

- 1994; MEMÒRIA 1994. Confederación Hidrogràfica del Ebro- 1995; Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya. Departament de

Política Territorial i Obres Públiques

Sistemàtica aplicada en el Sistemàtica aplicada en el Sistemàtica aplicada en el Sistemàtica aplicada en el Estudio de las acciones para prevenir y reducir losEstudio de las acciones para prevenir y reducir losEstudio de las acciones para prevenir y reducir losEstudio de las acciones para prevenir y reducir losdaños ocasionados por inundaciones (1983)daños ocasionados por inundaciones (1983)daños ocasionados por inundaciones (1983)daños ocasionados por inundaciones (1983)::::

La sistemàtica aplicada consisteix en establir una matriu d'impacte amb el valorponderat partint de les dades disponibles. El sistema emprat és el que figura en elEstudio de las acciones para prevenir y reducir los daños ocasionados porinundaciones (1983), on les files són les afectacions possibles (classificades en 9categories bàsiques, agrupades en 4 valors de ponderació segons tipus detipus detipus detipus dedanys)danys)danys)danys); les columnes són el grau d'ocurrrència, la categoria o pes dins de cadafila de les conseqüències de les previsibles afectacions, a fi de considerar lagravetat dels danysgravetat dels danysgravetat dels danysgravetat dels danys (classificats en 3 categories, amb diferents valors deponderació segons gravetat dels danys), i finalment ponderant el valor final de lamatriu (resultat del sumatori dels productes, on s'hagi detectat afectacions, decada una de les columnes per cada una de les files) per un coeficientpredeterminat del grau de probabilitat d'ocurrènciagrau de probabilitat d'ocurrènciagrau de probabilitat d'ocurrènciagrau de probabilitat d'ocurrència.

MATRIU D'IMPACTE = TIPUS DE DANYS X GRAVETAT DELS DANYS

VALOR D'IMPACTE = MATRIU D'IMPACTE X COEFIENTS SEGONS EL GRAU DEPROBABILITAT D'OCURRÈNCIA

- TIPUS DE DANYS: CLASSIFICACIÓ

1111: * Pèrdues vides humanes ................................ Valor de ponderació = 8


2222: * Afectació vies de comunicació,* Infrastructures urbanes i habitatges .................Valor de ponderació = 4

3333: * Infrastructures energètiques,* Infrastructura agrícola,* Infrastructura de telecomunicacions,* Altres canalitzacions i defenses, preses, etc........Valor de ponderació = 2

4444: * Indústria,* Agricultura i ramaderia .................................. Valor de ponderació = 1

- GRAVETAT DE DANYS: CLASSIFICACIÓ

* I ......................................................................................Valor de ponderació = 4* II .....................................................................................Valor de ponderació = 2* III ...................................................................................Valor de ponderació = 1

- PROBABILITAT D'OCURRÈNCIA

FREQÜENT.................................................. (Període de retorn < 50 anys) = 1,5NORMAL .................................................. (Període de retorn >50 i < 100) = 1,0EXTRAORDINÀRIA............................................ (Període de retorn > 100) = 0,5ACCIDENT D'EMBASSAMENT.......................................................................= 0,2

A partir del valor final calculat - Valor d'impacte- de cada una de les zones, espoden classificar en funció del major o menor risc potencial. La classificació finaladoptada té tres nivell segons:

RISC POTENCIAL: ALT: - Per valors d'impacte > 80MIG: - Per valors d'impacte 80 - 40BAIX: - Per valors d'impacte < 40

Contingut del mapaContingut del mapaContingut del mapaContingut del mapa::::

En el mapa de risc per inundacions s'ha representat les zones més afectades perinundacions, classificades en funció de la seva gravetat potencial dels rius mésimportants de Catalunya. En l'annex 1, s'ha elaborarat una relació de municipisinclosos en aquestes zones del mapa.

Veure mapa núm. 14 de zones més afectades del mapade risc potencial d'inundacions a Catalunya

Per revisar i completar la informació el mapa de risc potencial d'inundacions s'haprevist, en una segona fase incorporar l'enquesta a tots els municipis deCatalunya. Aquesta permetrà determinar el risc d'inundacions i classificar-lo enfunció de la seva gravetat potencial. En el model, s'han d'indicar: els danys causats


per les inundacions, la seva freqüència, tipus (causa), i s'ha d'indicar també en unmapa les zones inundables, punts conflictius i el nivell màxim en què s'ha arribaten inundacions.

Caldrà incorporar també, els estudis que es vagin generant sobre zonesinundables per avingudes per part dels organismes corresponents així com elsels estudis que es facin de les zones potencialment inundables, que s'estableixincom a conseqüència dels estudis de risc inclosos en els plans d'emergènciad'embassaments segons terminis i continguts establerts en l'Ordre de 12 de marçde 1996 d'aprovació del Reglamento Tècnico sobre Seguridad de Presas yEmbalses, i el punt 3.5. de la Directriu de Risc d'Inundacions, sobre la planificaciód'emergències davant el risc de trencament o avaria greu d'embassament.

El model d'enquesta municipal sobre inundacions, s'adjunta en l'Annex 5

3.4. PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPAL3.4. PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPAL3.4. PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPAL3.4. PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPAL

Els municipis inclosos dins de les zones de risc potencial d'inundació amb risc alto mig d'acord amb la relació de l'Annex 1, hauran d'elaborar el corresponent Plad'actuació; els que resultin amb risc baix, és recomanable la seva elaboració.

No es considerant exclosos de risc d'inundació els municipis no contemplats enaquesta relació.

Els municipis que en l'enquesta municipal d'inundacions, resultin amb risc alt omig hauran de fer el Pla d'Actuació corresponent, els que surtin amb risc baix ésrecomanable que facin el Pla

4. CLASSIFICACIÓ DE LES FASES ISITUACIONS DE LESEMERGÈNCIES PER INUNDACIÓ.


4.4.4.4. CLASSIFICACIÓ DE LES FASES I SITUACIONS DE LES EMERGÈNCIESCLASSIFICACIÓ DE LES FASES I SITUACIONS DE LES EMERGÈNCIESCLASSIFICACIÓ DE LES FASES I SITUACIONS DE LES EMERGÈNCIESCLASSIFICACIÓ DE LES FASES I SITUACIONS DE LES EMERGÈNCIESPER INUNDACIÓPER INUNDACIÓPER INUNDACIÓPER INUNDACIÓ

A efectes de l'activació del Pla i per tal de poder gestionar les diferentssituacions emergencials es distigeixen les fases següents:

* Fase d'alerta* Fase d'emergència

- Una vegada desactivat el Pla s'inicia la fase de rehabilitació inormalització, que no es desactiva fins que no estiguin restituïts elsserveis mínims.

- El Pla s'activa en fase d'alerta i/o emergència. (En el Pla denormalització no està el pla activat)

- Cal dir, però, que existeix una altra circunstància fora d'aquestes tresfases, quan es produeix de forma controlada de l'augment del nivelldes rius i/o que no poden causar danys a la població ni als béns, esconsideraran incidents. Aquests incidents caldrà també notificar-los alsorganismes i població per treure expectatives d'alerta o emergència.

4.1.4.1.4.1.4.1. FASE D'ALERTAFASE D'ALERTAFASE D'ALERTAFASE D'ALERTA

Fase caracteritzada per l'existència d'informació que fa preveure lapossibilitat d'ocurrència de successos i/o d'aumentar el nivell d'aigua dels rius,llacs, ect. de forma controlada o descontrolada per una de les causes abansesmentades en el punt 3.2.1.1. i que poden provocar inundacions o accidents.

L'objectiu general és posar en alerta a les autoritats i als serveis implicatsen el pla corresponent, així com la de donar informació a la poblaciópotencialment afectada.

Aquesta fase generalment s'iniciarà a partir de notificacions o avisos deprediccions de fenòmens meteorològics adversos, de previsió i informacióhidrològica o altres informacions procedents en especial dels centres definits enel punt 5.4 del Pla, la qual es perllongarà d'acord amb la seva evolució a la fase denormalitat o es passi a la fase d'emergència.

4.2.4.2.4.2.4.2. FASE D'EMERGÈNCIAFASE D'EMERGÈNCIAFASE D'EMERGÈNCIAFASE D'EMERGÈNCIA

Aquesta fase que s'inicia quan per l'anàlisi dels paràmetres meteorològics ihidrològics es determina que la inundació és imminent o es disposad'informacions relatives a que aquesta ja ha començat. Es mantindrà durant tot eldesenvolupament de la inundació, fins que s'hagin pres totes les mesuresnecessàries de protecció de persones i béns i s'hagin restablert els serveis bàsicsen la zona afectada.


En aquesta fase es diferenciaran les següents situacions:

Situació 0: Les dades meteorològiques i hidrològics permeten preveure laimminència d'inundacions, amb perill per a les persones i béns.

Situació 1: Inundacions en zones localitzades amb la possibilitat de danysimportants a nuclis de població, a monuments artísitcs, a instal.lacionscomercials, industrials, agrícoles, ramaderes, a infrastructures, al medi i/ol'afectació de serveis bàsics per a la població, i que la situació pot quedarassegurada mitjançant la utilització dels mitjans i recursos disponibles a leszones afectades.

La simultaneïtat de diverses situacions 1 pot comportar l'establiment de lasituació 2. També es pot passar a situació 2, quan les dadespluviomètriques i hidrològiques permetin preveure un agreujament de lasituació 1.

Situació 2: Inundacions generalitzades amb danys importants a nuclis depoblació, grans instal.lacions comercials, industrials, agrícoles, ramaderes,a infrastructures i/o els serveis bàsics per la població i que superen lacapacitat d'atenció dels mitjans i recursos disponibles a les zones afectadeso que sense produir-se aquesta última circumstància, les dadespluviomètriques i hidrològiques i les prediccions meteorològiques,permetin preveure una extensió o agravament significatiu d'aquella

Situació 3: Inundacions que, havent-se considerat que està en joc l'interèsnacional, o siguin expressament declarades pel Ministeri d'Interior.

4.3.4.3.4.3.4.3. PLA DE REHABILITACIÓ O NORMALITZACIÓPLA DE REHABILITACIÓ O NORMALITZACIÓPLA DE REHABILITACIÓ O NORMALITZACIÓPLA DE REHABILITACIÓ O NORMALITZACIÓ

Fase posterior a la d'emergència que comença una vegada desactivat elPla i que es perllonga fins que queden restablerts els serveis mínims a la poblacióen les zones afectades per la inundació.

En aquesta fase cal fer entre altres, les actuacions següents:

- Reparació definitiva dels serveis bàsics per a la població- Control sanitari d'aliments i aigua- Control i enterrament d'animals morts i recollida de brossa- Neteja d'interior d'habitatges, vies urbanes, clavegueram, etc.- Donar consells a la població per després de la inundació- Controlar, tramitar i gestionar la documentació sobre danys a efectes

d'indemnitzacions.- Identificar, inspeccionar i valorar els danys i les despeses del

desenvolupament operatiu realitzat durant l'emergència.

5. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓDEL PLA INUNCAT


5. ESTRUCTURA, ORGANITZACIÓ I FUNCIONS DEL PLA INUNCAT5. ESTRUCTURA, ORGANITZACIÓ I FUNCIONS DEL PLA INUNCAT5. ESTRUCTURA, ORGANITZACIÓ I FUNCIONS DEL PLA INUNCAT5. ESTRUCTURA, ORGANITZACIÓ I FUNCIONS DEL PLA INUNCAT

L'estructura i organització per a la direcció i coordinació general de lesemergències es composa de:

Director del PlaConsell AssessorGabinet d'InformacióGrup d'actuació

El director del Pla, el Consell Assessor i el Gabinet d'informació formen l'equip dedirecció i coordinació general de l'emergència des del CECAT.

Els grups d'actuació realitzen les missions previstes en el Pla seguint les ordresemanades pel seu Director, sent coordinats "in situ" pel coordinador tècnic.

Aquests grups d'actuació són:

Grup d'Intervenció.Grup d'OrdreGrup SanitariGrup LogísticGrup de Seguretat hidràulica

L'adscripció de mitjans i recursos al Pla INUNCAT s'entén d'acord amb l'establerten l'Article 19 de la Llei de Protecció Civil i d'acord amb la Resolució de 4 de juliolde 1994 del Ministerio de Interior, els grups previstos i la seva funcionalitat pot sermodificada, en qualsevol moment, pel Director del Pla segons les circumstànciesde l'emergència.

Els recursos i serveis dels plans d'autoprotecció que s'esmenten en el punt 5.3.3.poden ser assignats, segons necessitats, directament a un pla municipal o al'INUNCAT, sense comprometre la seva seguretat.

Els recursos i serveis incorporats als plans d'actuació municipal davantinundacions queden assignats directament a l'INUNCAT, sense comprometre allòpel què estan creats, sempre i quan estiguin ambdós plans activats.

En els supòsits en què sigui necessari atendrà requeriments de suport logístic, lesdespeses que es puguin produir seran responsabilitat de l'organisme sol.licitant.

L'activació del Pla INUNCAT es durà a terme d'acord amb els procedimentsindicats al punt 6.

Si el director del Pla ho decideix, o l'emergència es declara d'interès nacional, es


formarà un comitè de Direcció que quedarà constituït com a Centre deCoordinació Operativa Integrat (CECOPI).

S'integraran en el Pla INUNCAT, els PAM's dels municipis afectats perl'emergència a través dels respectius Centres de Coordinació Municipal(CECOPAL) així com el centres de coordinació respectius entre els serveis oentitats que participen en l'emergència.

L'esquema global de l'estructura i organització del Pla es mostra a l'esquema quesegueix.

* Estructura dels grups d'actuació: Veure punt 5.2


5.1. DIRECCIÓ, COORDINACIÓ I INFORMACIÓ5.1. DIRECCIÓ, COORDINACIÓ I INFORMACIÓ5.1. DIRECCIÓ, COORDINACIÓ I INFORMACIÓ5.1. DIRECCIÓ, COORDINACIÓ I INFORMACIÓ

5.1.1. Director del Pla5.1.1. Director del Pla5.1.1. Director del Pla5.1.1. Director del Pla

Correspon al Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, o personaen qui delegui, dirigir i coordinar el Pla INUNCAT, sempre que esigui activat imentre no sigui declarat d'interès nacional.

Les funcions del director del Pla són les següents:

- Declarar l'activació i desactivació del Pla INUNCAT

- Convocar el Consell Assessor, total o parcialment

- Analitzar i valorar les situacions amb tota la informació disponible, quantificantla gravetat.

- Decidir en tot moment i amb el Consell Assessor, les actuacions més adientsper fer front a l'emergència i aplicació de les mesures de protecció a lapoblació, als béns, als serveis bàsics per a la població i al medi ambient.

- Designar, quan s'escaigui, el/s Coordinador/s del CCA de l'emergència mésadients en funció de la situació de l'emergència i modificar, segons lescircumstàncies, la composició dels grups i la seva funcionalitat.

- Determinar i coordinar la informació a la població afectada, a través delsmitjans més adients i la informació general sobre el succés a través delsmitjans de comunicació social.

- Informar de l'emergència a l'Administració general de l'Estat

- Informar de l'emergència a aquelles Autoritats i Entitats afectades perl'emergència.

- Garantitzar la integració operativa dels PAM's activats en la organització delPla INUNCAT.

Les funcions del director del Pla i la determinació de la informació que s'ha dedifondre a la població, seran exercides ordinàriament, per delegació i en elrespectiu territori pel Delegat del Govern de la Generalitat.

El director del Pla podrà decidir en cada emergència la ubicació del seu centrede coordinació.


5.1.2. Comitè de direcció5.1.2. Comitè de direcció5.1.2. Comitè de direcció5.1.2. Comitè de direcció

Quan l'emergència es declari d'interès estatal (situació 3), i en les que el directordel Pla ho sol.liciti, es constituirà el Comitè de direcció, integrat pel Conseller deGovernació i el representant del Ministerio de Interior.

El representant del Ministerio del Interior serà el director del Pla i coordinarà lesactuacions del conjunt de les administracions públiques implicades, actuant encoordinació amb el Conseller de Governació.

Aquesta situació 3 finalitza en el moment en què el ministre de l'Interior declari elfinal de la situació d'emergència o el seu pas a situació 2.

En les situacions 2, si s'ha constituït el Comitè de direcció, correspondrà alConseller de Governació la direcció i la coordinació del Pla.

5.1.3. Consell assessor5.1.3. Consell assessor5.1.3. Consell assessor5.1.3. Consell assessor

Té com a missions:

- Assessorar el director del Pla- Analitzar i valorar la situació incidental

Està constituït per:

- Representats dels organismes de conca afectats per l'emergència- Un representant del Grup d'Ordre- Un representant del Grup Sanitari- Un representant del Grup Logístic- Un representant de l'Institut Nacional de Meteorologia- Un representant de la Direcció General de Carreteres- Un representant del Departament de Consum, Indústria i Energia- Representants dels grups d'intervenció de la Direcció General de prevenció i

Extinció d'Incendis i Salvaments de Catalunya (DGPEISC) i els Serveisd'Extinció d'Incendis de Barcelona (SEIS)

- Representants dels ajuntaments afectats, a voluntat dels mateixos- Un representant de la Gerència de protecció Civil- Dos representants de protecció civil de l'Administració general de l'Estat- Altres, a judici del director del Pla.


5.1.4. Gabinet d'informació5.1.4. Gabinet d'informació5.1.4. Gabinet d'informació5.1.4. Gabinet d'informació

El gabinet d'informació és l'estructura responsable de recollir, elaborar, canalitzari distribuir la informació oficial que el director del Pla consideri oportuna a lapoblació, als mitjans de comunicació, autoritats i organismes oficials.

Depèn directament del director del Pla.

Té com a missions:

- Obtenir, centralitzar, facilitar i difondre tota la informació relativa als possiblesafectats i altres, a l'entorn de l'avinguda.

- Coordinar la informació amb els diferents gabinets de premsa del'Administració General de l'Estat i de les administracions locals.

El cap del gabinet d'Informació serà el cap del Gabinet de Premsa delDepartament de Governació, el qual actuarà en coordinació amb elsresponsables de les Delegacions Territorials, els ajuntaments i altres responsablesafectats.

5.2.5.2.5.2.5.2.GRUPS D'ACTUACIÓGRUPS D'ACTUACIÓGRUPS D'ACTUACIÓGRUPS D'ACTUACIÓ

Els Grups d'Actuació són grups operatius organitzats especialitzats, amb elsmitjans pertinents i que actuen coordinadament davant l'emergència, seguint lesdirectrius del coordinador del CCA.

Cada membre dels grups actuarà sempre sota la direcció dels seuscomandaments naturals.

Tenen com a funció les actuacions necessàries per tal d'evitar o minimitzar elsdanys a persones, béns i medi, així com el restabliment de la normalitat un copfinalitzada l'emergència.

La composició i funcions dels grups podrà ser modificada en les revisions del Plao per decisió del director del Pla.

5.2.1. Coordinador del CCA5.2.1. Coordinador del CCA5.2.1. Coordinador del CCA5.2.1. Coordinador del CCA

Els grups d'actuació seran coordinats "in situ" pel coordinador del CCA del'emergència.


FuncionsFuncionsFuncionsFuncions

Correspon al coordinador del CCA l'establir, prop del lloc de l'emergència, elCentre de Comandament Avançat (CCA) des del que efectuarà la coordinacióoperativa dels grups d'actuació.

Quan l'abast territorial de l'emergència així ho aconselli, podrà constituir-se mésd'un CCA, cada un amb un Coordinador del CCA.

El Coordinador del CCA informarà regularment al Director del Pla de l'evolucióde l'emergència, l'assessorarà tècnicament i farà propostes per a la qualificacióde la situació d'acord amb la seva evolució.

DesignacióDesignacióDesignacióDesignació

El Director del Pla, en el seu defecte, podrà designar al Coordinador del CCA queen cada cas consideri més adient, en el seu defecte, exercirà de Coordinador delCCA el màxim comandament dels serveis de bombers actuants.

5.2.2. Grup d'Intervenció5.2.2. Grup d'Intervenció5.2.2. Grup d'Intervenció5.2.2. Grup d'Intervenció

EstructuraEstructuraEstructuraEstructura

CapCapCapCap: Màxim responsable de bombers de Generalitat o bombers de l'Ajuntamentde Barcelona o en qui designi el director del Pla.

Està format per:

- Serveis de Bombers de la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendisi Salvaments de Catalunya o Serveis d'Extinció d'Incendis i Salvaments del'Ajuntament de Barcelona o ambdós col.lectius conjuntament.

- Bombers d'empresa inclosos en els Plans d'actuació municipal.

- Altres organismes o entitat públiques o privades



Dels serveis de Bombers:

- Prevenir i reduir els efectes de la inundació i, quan sigui possible, les sevescauses.

- Auxiliar a les víctimes i aplicar les mesures de prevenció i protecció adients.

- Desenvolupar les funcions de Coordinador Tècnic si és el cas o bé assessoraral Coordinador Tècnic de l'emergència nomenat pel Director del Pla eldesenvolupament de les serves funcions.

- Informar el coordinador tècnic i coordinar-se amb les actuacions.

5.2.3. Grup d'Ordre5.2.3. Grup d'Ordre5.2.3. Grup d'Ordre5.2.3. Grup d'Ordre


CapCapCapCap: Màxim responsable de guàrdia civil, mossos d'esquadra, d'acord amb el seudesplegament territorial.

El grup d'Ordre està format per:

- Guàrdia Civil- Mossos d'Esquadra- Policia Nacional- Policies Locals- Agents rurals- Etc.


Són genèriques per a tots els integrants del grup d'ordre les següents funcions:

- La seguretat ciutadana en les zones afectades per l'emergència, així comd'altres tot el referent a informació, confinament i evacuació.

- Garantir el control d'accessos, vies alternatives, la vigilància, la senyalització,l'ordenació del trànsit i la circulació en les zones afectades vies alternatives,així com l'orientació i guia de tots els grups d'actuació en aquestes zones,facilitant l'accés a la zona d'intervenció dels grups d'actuació.

- Executar, quan s'escaigui, l'evacuació, el confinament.


- Efectuar el control dels afectats confeccionant els llistats oportuns.

- Permetre que altres grups d'actuació puguin arribar a actuar a la zonad'intervenció.

- Garantir que tots els grups puguin fer la seva funció sense cap impediment.

- Informar el coordinador del CCA i coordinar-se amb les seves actuacions.

5.2.4. Grup Sanitari5.2.4. Grup Sanitari5.2.4. Grup Sanitari5.2.4. Grup Sanitari


Cap:Cap:Cap:Cap: El màxim responsable de l'Institut Català de la Salut

Està format per:

- Creu Roja

- Sistema d'Emergències Mèdiques, S.A., (SEM SA)

- Serveis sanitaris dels municipis afectats

- Metges i veterinaris

- Altres centres assistencials i serveis d'urgència públics i privats.


Són genèriques per a tots els integrants d'aquest grup:

- Prestar assistència sanitària d'urgència als ferits.

- Classificar, estabilitzar i evacuar els ferits coordinant el seu trasllat als centresreceptors.

- Organitzar la infrastructura de recepció hospitalària

- Tots els aspectes relacionats amb l'actuació sanitària i la salut pública


- Efectuar el cens i control de les víctimes confeccionant els llistats oportuns

- Informar el coordinador tècnic i coordinar-se amb les actuacions.

5.2.5. Grup de Suport Logístic5.2.5. Grup de Suport Logístic5.2.5. Grup de Suport Logístic5.2.5. Grup de Suport Logístic


Cap:Cap:Cap:Cap: Persona qui designi el director del Pla.

S'integren dins aquest grup d'actuació:

- Serveis logístics, formats per un responsable del CECAT, un de la DelegacióTerritorial afectada i un dels serveis municipals corresponents.

- Serveis dels municipis afectats (brigades d'obres, serveis socials, voluntarismunicipals, etc.)

- Creu Roja (serveis d'abastament).

- Brigades de manteniment i obres de les vies de transport i serveis bàsics


Són genèriques per a tots els integrants d'aquest grup les següents funcions:

- Assegurar la provisió de tots els mitjans que la Direcció del Pla i dels grupsd'actuació necessitin per a complir les seves respectives missions i lamobilització d'aquests mitjans.

- Donar suport a la constitució del CCA

- Donar suport a les comunicacions

- Donar suport per a l'abastament de queviures pel personal dels grupsd'actuació.

- Donar suport per a l'abastament de combustible per a vehicles i maquinària.

- Donar suport a l'allotjament i les atencions als afectats.

- Informar el coordinador del CCA i coordinar-se amb les actuacions.


- Prevenir i reduir els efectes de la inundació i, quan sigui possible, les sevescauses.

- Informar el Coordinador del CCA de l'emergència per al desenvolupament deles seves funcions.

5.2.6. Grup de Seguretat Hidràulica5.2.6. Grup de Seguretat Hidràulica5.2.6. Grup de Seguretat Hidràulica5.2.6. Grup de Seguretat Hidràulica

Cap:Cap:Cap:Cap: Màxim responsable de l'organisme de conca corresponent


Per l'especificitat d'aquest Pla, s'integren dins s'aquest grup d'actuació:

- Els organismes de Conca i en especial els Serveis de Guarderia Fluvial


La principal funció d'aquest grup és prevenir, evaluar i fer el seguiment dels riusen les zones on es declara l'alerta o l'emergència, avaluar la situació real iprevisible dels nivells dels rius i recomanar les normes de protecció i actuació,també té com a funcions notificar director del Pla i donar assessorament tècnic engeneral a través del seu representant corresponent.

5.3. PLANS D'ACTUACIÓ5.3. PLANS D'ACTUACIÓ5.3. PLANS D'ACTUACIÓ5.3. PLANS D'ACTUACIÓ

Els plans d'actuació d'emergències produïdes per inundacions, establiranl'organització i els procediments d'actuació dels municipis i altres entitats oserveis que estan dins del Pla INUNCATi els que li puguin ser assignats dins delseu àmbit.

5.3.1.5.3.1.5.3.1.5.3.1. Pla d'actuació municipal (PAM)Pla d'actuació municipal (PAM)Pla d'actuació municipal (PAM)Pla d'actuació municipal (PAM)

Bàsicament recull les accions que ha de dur a terme cada Ajuntament. El PAM esbasa en les directrius del Pla INUNCAT en el qual s'integra.

Serà elaborat per aquells municipis que tinguin risc d'inundacions inclosos a larelació de municipis que figura en l'annex 1, segons els criteris definits en el punt


3.4 i establerts amb concordància amb el mapa de risc potencial d'inundacions.

El PAM que forma part de l'INUNCAT, segueix les seves directrius i ha derespondre a una organització municipal que ha d'exercir les reponsabilitatssegüents:

- Recolzar, a nivell municipal, les accions determinades per la direcció del PlaINUNCAT

- Dirigir i executar a nivell municipal les accions adreçades a protegir lapoblació, especialment, avisar a la població, informar localment i garantirl'evacuació i l'acollida

- Recolzar amb els mitjans municipals disponibles, les accions dels Grupsd'Actuació de l'INUNCAT

- Col.laborar en la implantació de l'INUNCAT.

Aquells municipis que quedin inclosos dins de les zones potencialment inundables(prèvia notificació o publicació oficial), d'acord amb els anàlisis de seguretat depreses, que es vagin realitzant, hauran d'incorporar en el Pla d'inundacions elssegüents punts:

- Delimitació de les zones d'inundació, d'acord amb el que estableixi enl'anàlisis de seguretat de preses abans esmentat

- Previsió dels mitjans i procediments d'alerta i alarma a la població i decomunicació amb el Director de l'INUNCAT

- Previsió de les vies i mitjans a utilitzar per la població per al seu allunyamentimmediat de les àrees de perill

5.3.1.1. Funcions bàsiques5.3.1.1. Funcions bàsiques5.3.1.1. Funcions bàsiques5.3.1.1. Funcions bàsiques

- Preveure l'estructura organitzativa i els procediments d'actuació en lesdiferents fases i/o situacions, dins del territori del municipi o entitat local quecorrespongui

- Catalogar elements vulnerables i zonificar el territori en funció del risc,d'acord amb els criteris de l'INUNCAT, així com delimitar les àrees segonspossibles requeriments d'intervenció o actuacions per a la protecció depersones i béns


- Especificar procediments d'informació i alerta a la població

- Catalogar els mitjans i recursos específics per a la posada en pràctica de lesactuacions previstes, definint en el seu cas el paper dels voluntaris municipalsque formen part dels plans d'actució corresponents.

- Establir, si es considera convenient, els mecanismes de comunicació i suportdels municipis veïns.

- Enquadrar els voluntaris municipals que formen part dels plans d'actuaciócorresponents.

Dels voluntaris del municipi

Els voluntaris del municipi exerciran les seves funcions sota el comandament del'Alcalde o persona en la qual delegui i d'acord amb el que fixi el PAMcorresponent.

Són funcions dels voluntaris del municipi les següents:

- Col·laborar amb els grups operatius als que siguin assignats

- Col.laborar amb l'establiment dels equips de reserva.

- Informar al coordinador del CCA, sol.licitar i executar les seves instruccions.

5.3.1.2. Direcció i Coordinació:5.3.1.2. Direcció i Coordinació:5.3.1.2. Direcció i Coordinació:5.3.1.2. Direcció i Coordinació:

El director del PAM és l'Alcalde, o el tinent d'alcalde o regidor en qui delegui.

5.3.1.3. Funcions del Director del PAM5.3.1.3. Funcions del Director del PAM5.3.1.3. Funcions del Director del PAM5.3.1.3. Funcions del Director del PAM::::

- L'activació i desactivació del Pla d'actuació municipal i convocar el ConsellAssessor (Comitè d'emergència total o parcial).

- L'activació i desactivació, de forma subsidiària, dels plans d'autoprotecció- Notificar l'activació i desactivació al Director del Pla INUNCAT- Exercir la direcció tots els serveis i recursos efectes al pla d'actuació activat

d'acord amb el director del Pla INUNCAT.- Exercir la direcció del CECOPAL


- Mantenir el contacte amb el CCA i designar un representant de l'Ajuntament enel CCA si es considera oportú.

- Requerir de les entitats privades i particulars la col.laboració necessària- Ordenar l'execució de les evacuacions o el confinament segons les

circumstàncies, d'acord amb el director del Pla INUNCAT.

5.3.2. Plans d'assistència i suport (PAS)5.3.2. Plans d'assistència i suport (PAS)5.3.2. Plans d'assistència i suport (PAS)5.3.2. Plans d'assistència i suport (PAS)

Els Consells Comarcals són entitats que participen en funcions de protecció civil aCatalunya, mitjançant l'elaboració i aprovació dels plans d'assistència i suport alsmunicipis dels seu àmbit.

Els plans d'assistència i suport s'integran automàticament al Pla INUNCAT i alsPAM's activats ubicats en el seu territori.

5.3.3. Plans d'autoprotecció (PAU)5.3.3. Plans d'autoprotecció (PAU)5.3.3. Plans d'autoprotecció (PAU)5.3.3. Plans d'autoprotecció (PAU)

Són aquells plans realitzats per empreses, centres i instal.lacions tant públiquescom privades, ubicades en zones inundables per tal de preveure les mesures deresposta interna front a la situació de risc d'inundacions que els pugui afectar.

Correspon la redacció i manteniment del PAU a la persona titular o representantdel bé a protegir i la seva aprovació a l'Ajuntament mentre que l'homologació,previ informe de l'Ajuntament, correspon a la Comissió de Protecció Civil deCatalunya Per aquells casos en què l'explotació estigui cedida o arrendada a unaaltra entitat o persona física o jurídica el concessionari o arrendatari assumiràl'obligació del titular, si bé aquest resta responsable subsidiari, en cas d'ésser unacomunitat de veïns, en serà el president de la mateixa.

Són zones afectes a la redacció de PAU's, les següents:

- Zones d'inundacions de risc alt o mig i, recomanables baix- Zones delimitades, com a lleres, marges i riberes (art. 4 i 6 Llei

d'aigues) o molt properes a elles i que requereixin una autoritzacióadministrativa de l'organisme de conca per realitzar obres, treballso activitats.

- Zones o àrees delimitades com a zones inundables per l'autoritatmunicipal

- Zones o àrees delimitades en estudis de seguretat de preses com azones potencialment inundables.

El Govern de la Generalitat té l'obligació d'autoprotecció de les persones,empreses i, en general, entitats i organismes que realitzin activitats que puguin


generar situacions de greu risc col.lectiu, de catàstrofe o calamitat pública, aixícom aquells centres i instal.lacions, públics i privats, que puguin resultar afectatsde manera especialment greu per situacions d'aquest caràcter, estan obligats aadoptar mesures d'autoprotecció i a mantenir els mitjans personals i materialsnecessaris per a fer front a situacions de risc i d'emergència.

El Govern determinarà reglamentàriament el catàleg d'activitats i els tipus decentres a que es refereix l'apartat anterior, així como les mesures mínimes aadoptar en cada cas, d'acord amb les directrius bàsiques d'autoproteccióprevistes en la legislació vigent. En el procediment d'elaboració d'aquest catàlegseran escoltades les persones, centres o entitats afectades, directament o a travésde les seves organitzacions associatives.

5.3.4. Plans d'actuació dels grups5.3.4. Plans d'actuació dels grups5.3.4. Plans d'actuació dels grups5.3.4. Plans d'actuació dels grups

Els serveis o entitats constituents dels grups d'actuació d'aquest pla redactaran elsseus respectius plans d'actuació.

Aquest pla contindrà almenty informació i previsions sobre:

• Els mitjans i recursos disponibles per a fer front a les emergències• Les infraestructures operatives

! Sistemes d'intercomunicació! sistemes de coordinació

• Els nivells d'aplicació del Pla! Actuació en fase d'alerta! Actuació en fase d'emergència

• Programa anual de manteniment, actualització i revisió del Pla.• Programa de necessitats i sol.licitud d'assignació de mitjans i recursos

5.4. CENTRES DEFINITS EN EL PLA INUNCAT5.4. CENTRES DEFINITS EN EL PLA INUNCAT5.4. CENTRES DEFINITS EN EL PLA INUNCAT5.4. CENTRES DEFINITS EN EL PLA INUNCAT

5.4.1.5.4.1.5.4.1.5.4.1. El Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya CECATEl Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya CECATEl Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya CECATEl Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya CECAT

Segons el Decret 246/1992, de 26 d'octubre, sobre la seva creació, el CECAT ésel nucli de comunicacions que té per missió fonamental la informació, lacomunicació, la coordinació, el suport i l'optimització de les actuacions de lesadministracions i organismes implicats en les situacions de greu risc, calamitatpública o catàstrofe. El CECAT és doncs, el Centre de Coordinació Operativa delPla INUNCAT.


Els diferents centres operatius dels organismes que formen els grups d'actuació,CECOPAL's i CCA's, s'enllacen i es consideren integrats al CECAT durantl'activació del Pla.

En el CECAT estaran situats ordinàriament el director del Pla, junt amb el ConsellAssessor i el Gabinet d'informació.

El CECAT funcionarà com a Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI)en el moment en que sigui així sol.licitat pel director del Pla o en qualsevol cas, lasituació sigui declarada d'interès estatal.

D'acord amb les seves funcions, el CECAT serà:

a) Centre de recepció d'alarmes ja avaluades prèviament per entitats delscentres de Control dels Serveis d'emergència, de serveis bàsics, meteorològics o d'organismes de conca o del propi CECAT.

b) Centre de comunicacions amb tots els organismes següents:

Depenents de la Generalitat:

- Centres dels organismes de conca (Junta d'Aigües)- Centre de Coordinació (CICOC) de Bombers- Centre Operatiu (COSAR) d'Agents rurals- Sala de Comandament de Mossos d'Esquada- Centre de Coordinació del SEM, S.A.- Carreteres de Generalitat- Altres.

Depenents de l'Administració General de l'Estat:

- Organismes de conca (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i ConfederacióHidrogràfica del Júcar)

- CECOP's dels Governs Civils i de la Delegació del Govern a Catalunya- Centres de Control de trànsit- Centre Meteorològic Terrirorial de Catalunya (INM)

Depenents de l'Administració Local:

- Els CECOPAL's

D'atres entitats:

- Creu Roja- Autopistes


- Centres dels organismes de serveis bàsics per la població, electricitat,aigua, gas, etc.

- Altres

Centres mòbils:

- Unitats mòbils de comunicació (UMC)

c) Centre de coordinació de l'emergència, en els moments de presència deldirector del Pla.

d) Centre de suport tècnic, en tot moment,al director del Pla, duent a terme:

Informació:

- Bases de dades- Cartografia- Mitjans i recursos- Informació pròpia del Pla INUNCAT

5.4.2. 5.4.2. 5.4.2. 5.4.2. CenCenCenCentre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI)tre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI)tre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI)tre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI)

En els supòsits de declaració d'interès estatal, o per petició del director del Pla, elCECAT quedarà constituït en CECOPI, que és el centre en el qual s'integraran elscomandaments de les diferents Administracions, per la direcció i coordinació del'emergència i per la transferència de responsabilitats. En el CECOPI es situa elComitè de Direcció, junt amb el Consell Assessor i el Gabinet d'Informació.

5.4.3.5.4.3.5.4.3.5.4.3. Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL)Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL)Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL)Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL)

És el centre des d'on es recolzen a nivell municipal les accions determinades peldirector del pla, vetllant per la bona coordinació dels mitjans i recursos municipalsintegrats en aquest Pla, i la col.laboració a la difusió de les mesuresd'autoportecció recomanades a la població, així com la de qualsevol altrarecomanada pel director del Pla.

L'alcalde o la persona en qui ell delegui, és el màxim responsable del CECOPAL.

Cada municipi potencialment afectat disposarà d'un CECOPAL. El CCA podranestar junts amb el CECOPAL. En els plans d'assitència i suport es podrà constituirun Centre Comarcal i en el cas de l'Ajuntament de Barcelona aquesta funció esportada a tema pel CECO-6.


5.4.4.5.4.4.5.4.4.5.4.4. Centre de Coordinació Operativa dels govern civils (CECOP)Centre de Coordinació Operativa dels govern civils (CECOP)Centre de Coordinació Operativa dels govern civils (CECOP)Centre de Coordinació Operativa dels govern civils (CECOP)

És el Centre de Coordinació Operativa ubicat als governs civils i a la Delegaciódel Govern a Catalunya

5.4.5.5.4.5.5.4.5.5.4.5. Centre d'Informació i Coordinació Operativa de Catalunya (CICOC)Centre d'Informació i Coordinació Operativa de Catalunya (CICOC)Centre d'Informació i Coordinació Operativa de Catalunya (CICOC)Centre d'Informació i Coordinació Operativa de Catalunya (CICOC)

És el Centre d'Informació i Coordinació Operativa de la Direcció General dePrevenció i Extinció d'Incendis i de Salvaments de Catalunya.

5.4.6. Centres de predicció i vigilància meteorològica5.4.6. Centres de predicció i vigilància meteorològica5.4.6. Centres de predicció i vigilància meteorològica5.4.6. Centres de predicció i vigilància meteorològica

Formen part dels sistemes d'informació i predicció meteorològica, ambconcordància amb els procediments que el Pla estatal de Protecció Civildetermini, els següents organismes.

- Institut Nacional de Meteorologia. Centre Meteorològic Territorial deCatalunya de l'INM

- Altres xarxes o sistemes de control meteorològic dependents d'institucionsi organismes amb cobertura a Catalunya.

El sistema té com a finalitat obtenir, dades sobre precipitacions, nevades, desgel ialtres dades climàtiques, per a l'estimació de perill i la predicció i alerta d'àreespotencialment afectables.

Són funcions previstes en el Pla, respecte a la transmissió d'avisos i d'informació aportar a terme els següents:

* Previsió meteorològica a curt i mitjà termini* Estimació de quantitats i zones respecte a pluges, neu i desgel, i la seva

evolució* Recolzament i suport tècnic a la direcció del Pla quan així es sol.liciti o

automàticament d'acord amb el previst en el Pla

5.4.7.5.4.7.5.4.7.5.4.7. Centres de previsiCentres de previsiCentres de previsiCentres de previsió i informació hidrològicaó i informació hidrològicaó i informació hidrològicaó i informació hidrològica

Formen part dels sistemes de previsió i informació hidrològica, amb concordànciaamb els procediments que el Pla Estatal de Protecció Civil determini, els següentsOrganismes de Conca:


* Confederació hidrogràfica de l'Ebre.* Junta d'aigües de Catalunya.* Confederació hidrogràfica del Júcar.

El sistema té com a finalitat obtenir, trametre i valorar dades sobre precipitacions,cabals, circulants, nivells, gestió de preses i altres significatius que permetinl'estimació del perill de riuades i la previsió i alerta d'àrees potencialmentafectables.

Són funcions previstes en el Pla, respecte a la transmissió d'avisos i d'informació aportar a terme pels organismes de la conca els següents:

* Estat i situació d'embassaments* Avingudes i riuades en lleres, riberes i marges (de les definides en els

punts 3.2 i 3.3), i en general de les zones inundables - (Art. 14 punt 3 delRD 849/86)

* Canals* Estat hidràulic de les conque hidrogràfiques* Recolzament i suport tècnic a la CCAA quan així es sol.liciti o

automàticament d'acord amb el previst en el Pla

5.4.8. Centres de control i de gestió d'embassaments5.4.8. Centres de control i de gestió d'embassaments5.4.8. Centres de control i de gestió d'embassaments5.4.8. Centres de control i de gestió d'embassaments

Per tal de garantir totalment la informació sobre l'estat i situació delsembassaments i en especial del seu desguàs, tots els embassaments ubicats a oque puguin afectar a Catalunya, resten obligats a informar a l'Organisme deConca depenent i al CECAT d'acord i amb concordància amb els procedimentsestablerts al punt 3.5 de la Directriu de Riscs d'Inundacions, pel que fa alsprocediments, a la gestió i a la seguretat dels embassaments, apartat 3.5.d'aquesta.

En aquells casos de preses gestionades per Centres globals, la transmissiód'informació, a part dels propis Organismes de Conca, poden ser realitzades desd'aquests centres, sempre i quan es garanteixi aquesta comunicació. Als efectesd'aquest pla són centres previstos d'informació els corresponents a les següentsempreses:

- FECSA- ENHER /HIDROELÈCTRICA DE CATALUNYA

Són funcions previstes en el Pla respecte a la transmissió d'avisos i d'informació aportar a terme, els següents:


- Informació en situació del pla activat en els casos que es superi el 80% decapacitat màxima de l'embassament respecte, de cabals entrants i sortintsdels embassaments, nivells i la seva previsible evolució.

- Comunicació immediata d'incidents al CECAT pel mal funcionament, avariao perill de trencament d'acord amb els requeriments de la Directriu sobreRisc d'Inundacions, apartats 3.5.2.1. sobre escenaris i 3.5.2.2. sobrecomunicació d'accidents.

- Comunicació sobre desguassos no habituals que poden afectar a població,nuclis habitats o altres zones significatives tals com punts negres, puntsconflictius, etc. així com, a efectes d'avís a empreses que realitzin treballsen les lleres i marges dels rius.

5.4.9. Centre Operatiu del Servei d'Agents Rurals del DARP (COSAR)5.4.9. Centre Operatiu del Servei d'Agents Rurals del DARP (COSAR)5.4.9. Centre Operatiu del Servei d'Agents Rurals del DARP (COSAR)5.4.9. Centre Operatiu del Servei d'Agents Rurals del DARP (COSAR)

Són funcions del COSAR, entre d'altres:

a) Vigilar a tot el territori de Catalunya, els béns considerats coma rurals

b) Realitzar les activitats necessàries per a la prevenció de qualsevol risc quepugui afectar directament l'espai rural

c) Informar sobre les conseqüències, i danys produïts.

d) Vigilar els espais naturals protegits

5.4.10. Centre de Comandament Avançat (CCA)5.4.10. Centre de Comandament Avançat (CCA)5.4.10. Centre de Comandament Avançat (CCA)5.4.10. Centre de Comandament Avançat (CCA)

És el lloc des d'on es coordinen "in situ" els treballs dels diferents grups d'actuacióper fer front a l'emergència, el comandament del CCA correspon al coordinadordel CCA. L'Ajuntament de la zona podrà enviar un responsable al CCA a fi decoordinar-se amb el CECOPAL. Quan es cregui convenient, el CCA podràconstituir-se tant en fase d'alerta com en fase d'emergència. La seva ubicaciódepèn de les característiques de la inundació. Ha d'estar en coordinació i contactepermanent amb els CECOPAL's, i amb el director del Pla a través del CECAT.

La ubicació del CCA la determina el coordinador del CCA el qual ha decomunicar la seva posició al CECAT. D'acord amb les característiques de lainundació, podrà constituir-se més d'un CCA.

5.4.11. Centres de gestió de serveis bàsics per a la població5.4.11. Centres de gestió de serveis bàsics per a la població5.4.11. Centres de gestió de serveis bàsics per a la població5.4.11. Centres de gestió de serveis bàsics per a la població


Les entitats o empreses responsables dels serveis bàsics per a la població han demantenir contacte permanent amb el CECAT en el cas d'alerta o emergència.

6. OPERATIVITAT

Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunyagener de 1997

6. OPERATIVITAT6. OPERATIVITAT6. OPERATIVITAT6. OPERATIVITAT

Es defineix com operativitat del Pla INUNCAT els procediments i mecanismes quehan de seguir-se, des de l'activació fins la desactivació del Pla, per tal quel'organització del Pla desenvolupi les seves funcions amb la màxima eficàciapossible.

Aquests procediments s'establiran en funció de les diferents fases i situacions delPla.

6.1. CRITERIS D'ACTIVACIÓ DEL PLA6.1. CRITERIS D'ACTIVACIÓ DEL PLA6.1. CRITERIS D'ACTIVACIÓ DEL PLA6.1. CRITERIS D'ACTIVACIÓ DEL PLA

L'activació del Pla és la seva posada en funcionament davant qualsevol fase osituació de les establertes en el punt 4. El pla s'activarà seguint el procedimentestablert en el punt 6.2.

Correspon al Director del Pla l'activació i la desactivació del Pla.

El Pla INUNCAT es pot activar en fase d'alerta o d'emergència.

Tant en fase d'alerta com en les diferents situacions de la fase d'emergència 0, 1,2, 3, seran de notificació obligatòria i immediata al Director del Pla a través delCECAT.

En l'activació del pla en les situacions 1 o 2 es donarà avís a la Delegació delGovern a Catalunya. En la situació 3 es seguirà l'activació del Pla estatal. Elrepresentant del Ministerio de Interior actuarà en coordinació amb el Consellerde Governació i constituiran el Comitè de Direcció segons el punt 5.1.2. i esconstituirà el CECOPI.

El CECAT realitzarà les actuacions següents, d'acord amb les indicacions deldirector del Pla.

- Farà un seguiment de les inundacions de situació 1- En el cas d'inundacions de situació 2 i 3 donarà avís immediatament al director

del Pla, el qual activarà el Pla. En aquests casos el CECAT també procedirà adonar avís als representats de l'Administració de l'Estat.

- Avisos als ajuntaments potencialment afectats- Obtenció d'informació meteorològica- Avisos per a la constitució, si escau, del Comitè de Direcció i del Gabinet

d'informació.- Avisos a les altres entitats integrades a l'estructura del Pla- Avís i recomanacions als serveis bàsics essencials, com les xarxes elèctriques,

de transports, de vies de comunicació, de captacions d'aigües, etc.


- Donar suport a la coordinació de les actuacions fins que el director del Pladeclari la fi de l'emergència.

6.2. PROCEDIMENTS D'ACTIVACIÓ DEL PLA6.2. PROCEDIMENTS D'ACTIVACIÓ DEL PLA6.2. PROCEDIMENTS D'ACTIVACIÓ DEL PLA6.2. PROCEDIMENTS D'ACTIVACIÓ DEL PLA

Els procediments d'activació del Pla són els criteris sistematitzats de resposta pera cada fase o situació.

Els avisos de risc d'inundació seran comunicats immediatament als centresreceptors d'alarmes dels organismes de conca corresponents, als bombers i alCECAT, els quals en faran una primera avaluació.

En tots els nivells de gravetat el CECAT informarà al Director del Pla per a ladeclaració formal de la situació.

Els bombers, organismes de conca,junt amb els altres serveis que formen partdels grups d'actuació mobilitzaran els recursos propis que creguin necessaris enfunció de l'emergència d'acord amb el Director del Pla.


6.2.1. Fase de d'alerta6.2.1. Fase de d'alerta6.2.1. Fase de d'alerta6.2.1. Fase de d'alerta

Els òrgans d'informació afectes al Pla són: L'INM, els organismes de Conca i elscentres de control de preses faran les següents actuacions:

A) Per predicció meteorològica de fenòmens meteorològics adversos

• Per part de l'INM, el seguiment especial i control pluviomètric

• Per part dels organismes de conca, el seguiment i control dels rius i delsembassaments i els centres de gestió d'embassaments d'informació de laseva situació.

- Durant aquesta fase l'INM farà notificacions diàries sobre predicció i notificaràde forma immediata qualsevol variació significativa o actualització.

- El CECAT avisarà als ajuntaments que puguin ser afectats, als organismespropis i als serveis bàsics ubicats a Catalunya.

- Durant aquesta fase els ajuntaments informaran quan sigui necessari a lapoblació i emetran informació de retorn al CECAT sobre incidènciessignificatives.

- Els centres depenents de la Generalitat i els definits en el Pla informaran alCECAT sobre les incidències significatives.

B) Per aument del nivell dels rius, embassaments, llacs i rieres, etc.

- Els organismes de conca: avís de situació d'alerta i seguiment especial

- Per als centres de control i gestió d'embassaments informació sobre la gestió isituació de les preses d'acord amb el punt 5.4.8. d'aquest Pla.

- L'INM: Trametrà notificacions diàries al CECAT sobre predicció en les zonesd'ocurrència així com, i de forma immediata, qualsevol variació o modificacióde les previsions i actualitzacions

- Durant la situació de previsió de rius i embassaments el CECAT avisarà alsajuntaments que pugin ser afectats, als organismes afectats als serveis bàsicsubicats a Catalunya.

- Durant la situació de previsió de rius i embassaments, els ajuntamentsinformaran a la població, als serveis municipals i trametran informació deretorn al CECAT sobre incidències significatives i establir un control de nivells


en punts concrets a petició d'ell.

- Durant la situació de previsió de rius i embassaments els centres depenentsde la Generalitat, informaran al CECAT sobre les incidències significatives

6.2.2. Fase d'emergència6.2.2. Fase d'emergència6.2.2. Fase d'emergència6.2.2. Fase d'emergència

En aquesta fase es poden donar les situacions 0, 1, 2 o 3.

En situació 0, els organismes meteorològics, de conca i els serveis d'emergènciaactuaran per mantenir la informació de la situació i prevenir possiblesconseqüències l'emergència i el CECAT farà la notificació de les actuacions alDirector del Pla i als ajuntaments corresponents.

En situació 1, el Director del Pla, podrà delegar en el/s delegat/s territorial/scorresponents, la direcció de les operacions amb el suport dels representatsterritorials del Consell Assessor si cal.

El lloc de reunió serà decidit en cada cas pel Delegat Territorial.

En situació 2, la direcció de l'emergència l'exercirà el Conseller de Governacióamb el suport del Consell Assessor si cal.

El lloc de reunió serà el CECAT, o bé on decideixi el director del pla, que podràfuncionar com a CECOPI en el seu cas.

En situació 3, es constituirà el Comitè de Direcció en el CECOPI, integrat pelconseller de Governació i el representant del Ministre de l'Interior, aquestexercirà les funcions de director del Pla, actuant de forma coordinada amb elconseller de Governació.

6.3. PROCEDIMENT D'ACTUACIÓ6.3. PROCEDIMENT D'ACTUACIÓ6.3. PROCEDIMENT D'ACTUACIÓ6.3. PROCEDIMENT D'ACTUACIÓ

Els components dels Grups d'intervenció, d'Ordre, sanitari i Logístic, actuencoordinadament, i tindran com a missió la de contenir, controlar i reduirl'emergència a efecte d'evitar o minimitzar els danys a la població, béns o medi,així com el restabliment de la normalitat un cop finalitzada l'emergència.

6.4. COORDINACIÓ DELS GRUPS D'ACTUACIÓ6.4. COORDINACIÓ DELS GRUPS D'ACTUACIÓ6.4. COORDINACIÓ DELS GRUPS D'ACTUACIÓ6.4. COORDINACIÓ DELS GRUPS D'ACTUACIÓ

El CCA és el lloc avançat i proper als fets on se situarà el coordinador del CCA i


els diferents grups d'actuació.

El CECAT coordinarà les actuacions "in situ" dels diferents grups d'actuaciómitjançant el CCA.

L'alcalde, com a director del PAM, es coordinarà amb el CCA.

6.5. AVALUACIÓ DE L'EMERGÈNCIA6.5. AVALUACIÓ DE L'EMERGÈNCIA6.5. AVALUACIÓ DE L'EMERGÈNCIA6.5. AVALUACIÓ DE L'EMERGÈNCIA

Per a la determinació de l'evaluació de l'emergència, el director del Pla disposaràde tres fons d'informació:

- la procedent del responsable del CCA

- la facilitada pel Consell Assessor

- la procedent dels diferents centres operatius a través del CECAT.

- la procedent de les pròpies eines del CECAT.

6.6. EVACUACIÓ I ALLOTJAMENT6.6. EVACUACIÓ I ALLOTJAMENT6.6. EVACUACIÓ I ALLOTJAMENT6.6. EVACUACIÓ I ALLOTJAMENT

Aquesta mesura consisteix en les accions encaminades a traslladar la població deles zones de risc i el seu allotjament adient en llocs segurs.

Els diversos plans d'actuació han de preveure la determinació de les zonespoblades amb risc potencial d'inundacions, els seus mecanismes d'avís i alerta, iinformació, les seves vies d'evacuació i els llocs adients d'allotjament en casd'evacuació.

La decisió d'evacuar i allotjar la població la prendrà el director del Pla d'acordamb l'alcalde o alcaldes dels municipis corresponents; en cas d'urgència, ladecisió podrà ser presa pel coordinador del CCA o el director del Pla d'actuaciómuncipal. L'execució de l'evacuació i l'allotjament serà feta pel Grup d'Ordre.

6.7. CONFINAMENT6.7. CONFINAMENT6.7. CONFINAMENT6.7. CONFINAMENT

Aquesta mesura consisteix en el refugi de la població en els seus propis domiciliso en altres edificis, de tal forma que quedi protegida dels efectes de la inundació.

La decisió de confinar la població la prendrà, el director del Pla, qui haurà


d'analitzar acuradament les diverses possibilitats existents (entre altres, la deprocedir a l'evacuació). En cas d'urgència la decisió podrà ser presa pelcoordinador del CCA o el director del Pla d'actuació Municipal.

Amb aquestes dades el director del Pla determinarà la zona d'emergència. Elsdirectors dels PAM's corresponents identificaran els elements inundablescadascun dins d'aquesta zona.

L'ordre de confinament, donada pel director del Pla, l'executarà el Grup d'Ordre ila coordinarà el cap del CCA.

6.8. CONTROL D'ACCESSOS6.8. CONTROL D'ACCESSOS6.8. CONTROL D'ACCESSOS6.8. CONTROL D'ACCESSOS

El control d'accessos té com a objectiu controlar les entrades i les sortides depersones i vehicles de la zona d'emergència.

Amb aquest control es pretén:

- Facilitar l'entrada i la sortida dels efectius dels grups d'actuació a la zona.

- Evitar danys a les persones i els vehicles

L'aplicació d'aquesta mesura implica els desviaments i el control del trànsit en lazona afectada, i és portat a terme pels integrants del Grup d'Ordre.

6.9. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ6.9. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ6.9. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ6.9. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ

La informació procedent del director del Pla haurà d'ajustar-se a cada situacióincidental segons el tipus de notificació que s'emeti (consell, ordre, etc...). El Gabinet d'Informació difondrà als mitjans de comunicació social, ràdio, TV, etc.,les notícies que el director del Pla considerei oportunes.

Els diferents plans d'actuació determinaran els mecanismes adients per a l'avís ala població, amb la finalitat d'alertar-la en cas d'inundació, perill, alerta, etc. iinformar-la sobre les actuacions més convenients en cada cas per a l'aplicaciód'altres mesures de protecció.

Una informació correcta en la forma i en el temps és de capital importància per aldesenvolupament del Pla i ha de ser aprovada pel director del Pla.

El nivell d'informació per a la població dependrà de la gravetat de l'emergència o


de l'incident i de la seva finalitat concreta. La transmissió podrà fer-se per algundels mitjans següents:

- Catalunya Ràdio, Ràdio Nacional i emissores locals

- Policia Local, megafonia mòbil

6.10. SUPORT LOGÍSTIC6.10. SUPORT LOGÍSTIC6.10. SUPORT LOGÍSTIC6.10. SUPORT LOGÍSTIC

Es farà la previsió de tots els equipaments i subministraments auxiliars necessarisper dur a terme les accions abans esmentades, i per a la resta de les activitats quehagin de posar-se en pràctica durant l'emergència.

Aquest suport logístic serà coordinat pel responsable del corresponent grupd'actuació.

6.11. SEGUIMENT I FI DE L'EMERGÈNCIA6.11. SEGUIMENT I FI DE L'EMERGÈNCIA6.11. SEGUIMENT I FI DE L'EMERGÈNCIA6.11. SEGUIMENT I FI DE L'EMERGÈNCIA

El Consell Assessor és especialment responsable d'assessorar, juntament amb elcoordinador del CCA, el director del Pla sobre les mesures necessàries enqualsevol moment per mitigar els efectes de la inundació. Assessorarà també, eldirector del Pla sobre la conveniència de decretar la fi de l'emergència i ladesactivació del Pla.

El director del Pla al desactivar-lo, passarà a la fase de rehabilitació, en casnecessari.

6.12. INTEGRACIÓ DELS PLANS D'ACTUACIÓ I AUTOPROTECCIÓ EN6.12. INTEGRACIÓ DELS PLANS D'ACTUACIÓ I AUTOPROTECCIÓ EN6.12. INTEGRACIÓ DELS PLANS D'ACTUACIÓ I AUTOPROTECCIÓ EN6.12. INTEGRACIÓ DELS PLANS D'ACTUACIÓ I AUTOPROTECCIÓ ENL'INUNCATL'INUNCATL'INUNCATL'INUNCAT

S'entén per integració dels plans d'actuació en el INUNCAT, al conjunt deprocediments comuns entre ells, així com els criteris i canals de notificació entreels responsables dels plans esmentats i el director del Pla INUNCAT a partir delmoment en que està activat el Pla.

Des de l'inici de l'activació del Pla INUNCAT, qualsevol Pla d'àmbit local iautoprotecció quedarà integrat en l'INUNCAT.

Aquesta integració comportarà:

- La coordinació i contactes permanents entre els responsables dels plans i eldirector del Pla INUNCAT


- L'assignació dels diferents mitjans humans i materials dels plans en elsdiferents grups d'actuació, sota la coordinació del coordinador tècnic.

- La tramesa de la informació adient a la població, segons les indicacions delGabinet d'Informació del director del Pla INUNCAT

Serà funció del responsable del Pla d'àmbit local assegurar el correctefuncionament del dispositiu estructurat pel pla esmentat, sempre atenent lesdirectrius marcades en tot moment pel director del Pla INUNCAT.

6.13. LA COORDINACIÓ ENTRE L'INUNCAT I EL PLA ESTATAL6.13. LA COORDINACIÓ ENTRE L'INUNCAT I EL PLA ESTATAL6.13. LA COORDINACIÓ ENTRE L'INUNCAT I EL PLA ESTATAL6.13. LA COORDINACIÓ ENTRE L'INUNCAT I EL PLA ESTATAL

La coordinació entre el Pla INUNCAT i el Pla estatal, requerirà una informació atemps real que contindrà:

a) L'activació del Pla

b) Classificació de la situació de la inundació i la seva evolució

c) La desactivació del Pla

6.13.1. SISTEMA D'INFORMACIÓ6.13.1. SISTEMA D'INFORMACIÓ6.13.1. SISTEMA D'INFORMACIÓ6.13.1. SISTEMA D'INFORMACIÓ

D'acord amb l'establert, el director del Pla informarà, a través del CECAT, a laDelegació el Govern a Catalunya, sobre totes les dades significatives de lainundació, la qualificació de la situació de gravetat (1 i 2) i les decisions ques'hagin pres (constitució del Consell Assessor; constitució del Gabinetd'informació). S'ha de tenir en compte que la qualificació de la situació 3 degravetat pel director del Pla serà automàtica després de la declaració de l'interèsestatal.

El Govern Civil corresponent remetrà a la Direcció General de Protecció Civil els"comunicats de retorn" sobre les inundacions que assoleixin la situació de gravetatpotencial 2 o que reuneixin les característiques pròpies d'aquest nivell, i segonsles dades facilitades pel CECAT.

6.13.2. ÒRGANS DE DIRECCIÓ6.13.2. ÒRGANS DE DIRECCIÓ6.13.2. ÒRGANS DE DIRECCIÓ6.13.2. ÒRGANS DE DIRECCIÓ


Quan en situacions d'emergència amb nivell de gravetat potencial 2 el directordel Pla ho decideixi, les funcions de direcció i coordinació de l'emergència seranexercides dins d'un Comitè de Direcció, format per un representant del Ministeride l'Interior i el Conseller de Governació o persona delegada a través del Centrede Coordinació que correspongui, que quedarà a aquests efectes constituït com aCentre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI). El Director del pla és elConseller de Governació; el representant del Ministeri de l'Interior al Comitè deDirecció serà el Governador Civil de la província, o persona que designi.

Sempre que la situació sigui declarada d'interès nacional les funcions de direcció icoordinació de l'emergència seran exercides pel Comitè de Direcció, si bé elDirector del Pla serà el representant del Ministeri de l'Interior.

El Comitè de Direcció, independentment del seu àmbit d'actuació, disposarà coma òrgans de suport el Comitè Assessor i el Gabinet d'informació, la sevacomposició es revisarà d'acord amb les necessitats que expressin els membresdel Comitè de Direcció.

En la composició dels grups d'Actuació s'introduiran els canvis imprescindiblesper a una millor integració i cooperació de les possibles unitats que intervinguin.

Si l'emergència afecta també al territori d'altra Comunitat Autònoma es podràdesignar un Centre de Comandament Únic Integrat que serà l'òrgan director del'emergència.

Aquest Centre de Comandament Únic Integrat estarà format per les persones quedesigni cada Comunitat Autònoma i tindrà com a missió principal la decisió del'estratègia operativa que hauran de seguir els grups d'actuació que hagind'intervenir en aquest territori.

Els mitjans de titularitat estatal no assignats que intervinguin en l'emergènciarebran les instruccions d'actuació exclusivament a través d'aquest Centre deComandament.

6.13.3. ASSIGNACIÓ DE MITJANS I RECURSOS DE TITULARITAT ESTATAL A6.13.3. ASSIGNACIÓ DE MITJANS I RECURSOS DE TITULARITAT ESTATAL A6.13.3. ASSIGNACIÓ DE MITJANS I RECURSOS DE TITULARITAT ESTATAL A6.13.3. ASSIGNACIÓ DE MITJANS I RECURSOS DE TITULARITAT ESTATAL AL'INUNCATL'INUNCATL'INUNCATL'INUNCAT

La seva finalitat és complementar la capacitat operativa del Pla INUNCAT per almillor acompliment de les activitats previstes.

Queden excloses de l'assignació les unitats militars i els mitjans i recursos de lesForces Armades.

Les previsions sobre Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat tindran caràcter


exclusivament funcional, sense adscripció de recursos materials o humansespecíficament determinats.

L'assignació de mitjans i recursos de titularitat estatal al Pla INUNCAT es faràsense perjudici de la facultat de disposició dels mateixos per les autoritats estatals,per fer front a les situacions d'emergència que es necessitin en altres àmbitsterritorials, prèvia comunicació al director del Pla a través del CECAT.

Aquesta assignació s'efectuarà pel Delegat del Govern a Catalunya a sol.liticuddel director del Pla INUNCAT, amb les valoracions de les necessitats funcionals iprevi informe de cadascun dels òrgans o organismes dels que depenguin elsmitjans i recursos objecte d'assignació.

L'assignació s'efectuarà anualment, especificant per a cadascun dels serveis:

• Funcions a acomplir, dintre de les previstes en el Pla• Procediments d'actuació dels mitjans i recursos assignats.• Enquadrament en l'organització del Pla• Període de vigència de l'assignació

6.13.4. COOPERACIÓ DE LES FORCES ARMADES6.13.4. COOPERACIÓ DE LES FORCES ARMADES6.13.4. COOPERACIÓ DE LES FORCES ARMADES6.13.4. COOPERACIÓ DE LES FORCES ARMADES

Quan les característiques de l'emergència ho aconsellin, i amb sol.licitud prèviaper part del director del Pla, el governador civil de la província valorarà lanecessitat d'intervenció de les unitats militars en les tasques que se li assignin.

Serà competència del Governador Civil de la província o de la persona que elsubstitueixi la sol.licitud a l'autoritat militar corresponent, de la intervenció de lesunitats militars.

Si els mitjans requerits es troben en altra Regió Militar, la sol.licitud es cursarà através de la Direcció General de Protecció Civil.

Per tal de facilitar la coordinació, un representant de l'autoritat militar s'integraràen el Comitè Assessor del CECOPI. Aquest representant actuarà com a enllaçamb els comandaments de les unitats participants als que transmetrà les missionsgenerals a complir.

La participació d'unitats militars es farà sempre per unitats completes, sota elcomandament dels seus caps naturals.

En les accions d'intervenció de mitjans de les FAS, el detall de les missions sobreel terreny les facilitarà el cap del grup corresponent, prèvia consulta amb el cap


de la unitat participant.

Les tasques auxiliars i de suport logístic de normalment es poden encomanar són:

• Evacuació de la població• Suport i evacuació sanitària• Abastament d'aliments• Instal.lació de campaments com a allotjaments provisionals• Suport amb maquinària especial d'enginyer.• Establiment de xarxes de transmissions

6.13.5. SOL.LICITUD I PRESTACIÓ D'AJUDA INTERNACIONAL6.13.5. SOL.LICITUD I PRESTACIÓ D'AJUDA INTERNACIONAL6.13.5. SOL.LICITUD I PRESTACIÓ D'AJUDA INTERNACIONAL6.13.5. SOL.LICITUD I PRESTACIÓ D'AJUDA INTERNACIONAL

La sol.licitud d'ajuda internacionl l'efectuarà la Direcció General de Protecció Cviila requeriment del Governador Civil de la província prèvia sol.licitud del directordel Pla INUNCAT.

Aquesta sol.licitud s'efectuarà un cop exhaurides les possibilitas d'incorporació demitjans estatals, d'acord amb els procediments establerts per a l'aplicació de laResolució del Consell de les Comunitats Europees de 8 de juliol de 1991 sobre lamillora d'assistència recíproca entre Estats membres, en cas de catàstrofesnaturals o tecnològiques.

7. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENTDEL

PLA INUNCAT


7. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA7. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA7. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA7. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA

El Pla estableix les actuacions a dur a terme per al seu coneixement, per part deles persones intervinents, perfeccionar els procediments operatius i garantir unaorganització adient, actualitzant totes les estructures de mitjans humans i materials,així com l'anàlisi dels riscs, la vulnerabilitat, la zonificació, i si escau, les fases i lessituacions d'emergència.

7.1. IMPLANTACIÓ DEL PLA7.1. IMPLANTACIÓ DEL PLA7.1. IMPLANTACIÓ DEL PLA7.1. IMPLANTACIÓ DEL PLA

Per tal que el Pla INUNCAT sigui realment operatiu, és necessari que els grupsd'actuació previstos tinguin un ple coneixement dels mecanismes i les actuacionsplanificades i assignades.

Aquesta fase d'assumpció d'actuacions i informació es denomina implantació. Laimplantació és, per tant, una actuació profunda destinada a aconseguirl'operativitat real del Pla. Aquest treball serà impulsat i coordinat per la Gerènciade Protecció Civil.

Per tant durant la implantació es defineix:

- Les persones que seran responsables.- Els procediments que hauran d'utilitzar.- Els exercicis que cal realitzar.- La documentació i cartografia a utilitzar.- Els mitjans considerats imprescindibles.

La implantació comporta campanyes de formació i d'informació i de divulgació,dirigides als grups operatius i als ciutadans, per aconseguir d'aquests unaresposta adequada a les diferents situacions. Es dóna atenció especial a ladefinició de les campanyes dirigides al coneixement per a tothom i de com i a quis'han de comunicar les alarmes.

També es prevenen les actuacions que s'han dur a terme com a conseqüènciadels canvis en el sí del Comitè de direcció, el Consell Assessor, el Gabinetd'Informació i els grups operatius.

La implantació comporta també garantir la integració operativa dels plans d'àmbitlocal i especials amb el Pla INUNCAT

7.2. MANTENIMENT DEL PLA7.2. MANTENIMENT DEL PLA7.2. MANTENIMENT DEL PLA7.2. MANTENIMENT DEL PLA

L'operativitat real del Pla queda garantida per al seu correcte manteniment, i per


les seves revisions periòdiques.

S'entenen per revisions la posada al dia i la millora derivada de l'experiència enl'aplicació del Pla simulacres, etc). Aquesta actuació comporta, entre altres, elsaspectes següents:

- Mantenir al dia l'inventari de mitjans i recursos.- Mantenir al dia la valoració del risc i les seves conseqüències.- Desenvolupar i seguir, com a conseqüència del manteniment, els programes

de formació destinats tant als òrgans i serveis actuants, com a la població civil.- Comprovar periòdicament el Pla, per tal que els recursos es trobin en el

mateix grau d'operativitat que el Pla els assigni. I en general, fer totes aquellesmodificacions que puguin afectar el Pla i que no comportin la serva revisió.

- Dur a terme les propostes econòmiques adients perquè siguin viables tots elsaspectes del Pla.

Pel fet que les circumstàncies són variables en el temps, el Pla tindrà unesrevisions, independents de les actuacions, que vindran determinades per:

- Modificacions importants en els riscs.- Pel termini de vigència previst. El concepte de vigència no comporta una

modificació obligatòria del Pla, sinó només la seva revisió i possiblesadequacions o canvis que fossin necessaris per tal que s'ajusti a la realitatestructural i sinistral prevista en el Pla.

7.3. PROGRAMA D'EXERCICIS D'ENSINISTRAMENT7.3. PROGRAMA D'EXERCICIS D'ENSINISTRAMENT7.3. PROGRAMA D'EXERCICIS D'ENSINISTRAMENT7.3. PROGRAMA D'EXERCICIS D'ENSINISTRAMENT

Un exercici d'ensinistrament consisteix en l'alerta d'unicament una part delpersonal i mitjans adscrits al Pla INUNCAT (per exemple un grup d'actuació, unservei...).

Així com el simulacre es planteja com una comprovació de l'operatitvitat del Plaen conjunt, l'exercici s'enten més com una activitat que tendeix a familiaritzar elsdiferents grups i serveis amb els equips i tècniques que haurien d'utilitzar en casd'inundació. D'altra banda, en realitzar-se en grups més reduïts, esdevé unelement més àgil que el simulacre per a la verificació parcial del funcionament delPla.

L'exercici es realitzarà en data i hora especificades, procedint a continuació al'avaluació de l'eficàcia de les actuacions. Després de l'exercici, els membre decada grup intercanviaran impressions i suggeriments per tal de millorarl'operativitat del Pla. Aquelles que segons el cap de Grup puguin constituir unamillora substancial, seran incorporades tan aviat com sigui possible.


7.3.1. Definició i normalització de simulacres7.3.1. Definició i normalització de simulacres7.3.1. Definició i normalització de simulacres7.3.1. Definició i normalització de simulacres

a) Generalitatsa) Generalitatsa) Generalitatsa) Generalitats

Un simulacre consisteix en l'activació simulada del Pla en la seva totalitat per tal decomprovar, tant pel que fa al material com al personal:

- El funcionament i efectivitat dels sistemes d'avisos a la població itransmissions.

- La rapidesa en la resposta dels grups d'actuació i de l'aplicació de mesuresde protecció.

- El funcionament (en condicions fictícies) de les mesures de protecció i unaprimera avaluació de la seva eficàcia.

Els simulacres previstos han de considerar com a mínim els aspectes següents:

- Establiment d'un escenari incidental.- Nivells d'activació de simulacres (nivell de progressió).- Activació segons l'emrgència prevista i correlació de mitjans a desplegar.- Coordinació dels comandaments.- Anàlisi posterior del grau d'eficàcia amb valoració de possibles correccions i

millores.

b) Periodicitatb) Periodicitatb) Periodicitatb) Periodicitat

S'hauran de realitzar simulacres com a mínim a l'any. S'aconsella a més, que esrealitzin en les estacions climàtiques adients.

c) Preparació i desenvolupamentc) Preparació i desenvolupamentc) Preparació i desenvolupamentc) Preparació i desenvolupament

Prèviament a la realització del simulacre, el Consell Assessor proposarà aldirector del Pla el model de situació d'emergència.

El director del Pla establirà una llista de comprovacions per a l'avaluació del'eficàcia del simulacre. En la llista de comprovacions, es fixaran els llocs, l'instant,les persones i els mitjans amb els quals cada grup s'haurà de presentar.

La llista de comprovacions haurà de contenir la informació mínima per poderavaluar els extrems següents:

- Persones que han estat alertades.- Temps necessari per a la constitució dels grups d'actuació, del Consell

Assessor i del CCAA.- Temps requerit per a l'operativitat dels sistemes de transmissions i informàtic

de recolzament, de determinació de zones afectades i dels mitjans necessaris.


- Personal i mitjans que es presenten en l'escenari.- Temps d'arribada a l'escenari dels suposat a l'escenari dels suposat incendi

de cada una de les unitats mobilitzades.

En la determinació dels temps d'arribada i mitjans mínims necessaris es tindranen compte, en cada cas, els factors següents:

- La naturalesa i característiques de l'emergència.- Les distàncies entre l'escenari de la simulada inundació i els centres de

comandament de les unitats mobilitzades.- Condicions metereològiques.- Estat de les vies públiques.- Dia i hora en què es produeixi el simulacre.

Els temps s'entendran comptabilitzats des del moment en què el grup d'actuació oservei hagi estat alertat.

En el dia i hora assenyalats, es procedirà a la notificació de l'incident i lescaracterístiques de la inundació. En aquestes notificacions s'utilitzaran elsprocediments adients, però aclarint que es tracta d'un simulacre. A partir d'aquestmoment el Pla es considerarà activat a efectes del simulacre.

Cada grup s'incorporarà als llocs d'actuació, simulant en cada moment l'actuacióprevista per l'incident assenyalat. Alhora, elaborarà en temps real un informe ones registraran els temps d'inici i acabament del simulacre.

En cada punt on hagi de tenir lloc una actuació relacionada amb el simulacre hihaurà un observador designat pel Consell Assessor. Aquest serà responsable decontrolar els temps d'arribada de les unitats designades, així com dels mitjansnecessaris. L'observador realitzarà un informe en el qual consignarà els tempsd'arribada de cada una de les unitats, així com dels mitjans de què disposen.

Un cop acabat el simulacre, el Consell Assessor compararà la informació rebudadels diferents grups d'actuació i dels observadors destacats en els diferents punts.

d) Avaluació.d) Avaluació.d) Avaluació.d) Avaluació.

L'avaluació de l'eficàcia dels grups d'actuació del conjunt del Pla INUNCAT,s'efectuarà d'acord amb les prestacions mínimes requerides en el guió delsimulacre.

Un cop avaluat el simulacre, aquest pot donar lloc a introduir canvis, tant de tipusorganitzatiu, com d'operativitat i equipament.


7.4. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ7.4. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ7.4. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ7.4. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ

Aquestes campanyes s'hauran de fonamentar en fulletons descriptius tècnics deles mesures de protecció personal que s'han d'adoptar, redactats en els termesque es descriuen en l'apartat següent, i si cal amb material àudio-visual. Com arecolzament a aquesta informació escrita o filmada, s'han d'organitzar entre altresels actes següents:

- Xerrades i conferència sobre els objectius i mitjans del Pla.- Informació cada cop que es produeixi una activació del Pla, sigui real o

simulada.- Informació general relativa als diferents nivells de gravetat, inclosos els

efectes potencials d'aquests sobre la població i l'entorn.- Informació referen a com s'avisarà i informarà la població en cas d'inundació.- Informació adequada referent a què haurà de fer i com haurà de comportar-

se la població afectada en cas d'inundació.

7.5. MESURES D'AUTOPROTECCIÓ PERSONAL7.5. MESURES D'AUTOPROTECCIÓ PERSONAL7.5. MESURES D'AUTOPROTECCIÓ PERSONAL7.5. MESURES D'AUTOPROTECCIÓ PERSONAL

La forma concreta d'aquesta informació pot dependre tant de la idiosincràsia localcom de l'estat de l'opinió pública. En conseqüència es redactaran aquestescomunicacions per a cada cas concret, sota la supervisió del director del Pla.

El fulletó informatiu haurà d'estar constituït per un material i tenir un format tal quepugui ser fàcilment conservable per la població i contindrà indicacions explícitessobre les mesures a prendre en cas d'inundació. És recomanable que aquestfulletó informatiu s'acompanyi d'una carta en la qual s'expliquin els propòsits delPla i se sol.liciti la col.laboració del destinatari.

8. APROVACIÓ I HOMOLOGACIÓDEL PLA INUNCAT


8. APROVACIÓ I HOMOLOGACIÓ DEL PLA INUNCAT 8. APROVACIÓ I HOMOLOGACIÓ DEL PLA INUNCAT 8. APROVACIÓ I HOMOLOGACIÓ DEL PLA INUNCAT 8. APROVACIÓ I HOMOLOGACIÓ DEL PLA INUNCAT

D'acord amb el Decret 234/1990, de 17 de setembre, pel qual es regulen lescompetències de la Generalitat en matèria de protecció civil, correspon al Governde la Generalitat de Catalunya aprovar els plans especials que s'estableixin en lamatèria.

La Comissió de Protecció Civil de Catalunya, d'acord amb el Decret 152/1987, de9 d'abril de la seva creació, té com una de les seves funcions, homologar iinformar els plans de protecció civil de la seva competència.

El Conseller de Governació elevarà al Consell Executiu, amb informe previfavorable de la Comissió de Protecció Civil, per a la seva aprovació, el Pla deProtecció civil d'emergència per a inundacions de Catalunya (INUNCAT) queserà, homologat per la "Comisión Nacional de Protección Civil".

Els diferents plans integrats en el Pla INUNCAT , com són els plans d'actuaciómunicipal (PAM), plans d'assistència i suport (PAS) i plans d'autoprotecció (PAU),seran també homologats per al Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Immediatament després de l'aprovació del Pla INUNCAT, es duran a terme lesaccions següents, les quals seran degudament informades per la Comissió deProtecció Civil.

a) Per part de la Gerència de Protecció Civil.

- Redacció de les guies per a l'elaboració dels plans d'actuació municipals(PAM) i d'autoprotecció (PAU).

b) Per part dels organismes de conca i dels corresponents grups operatius delPla.

- L'elaboració i aprovació dels seus corresponents plans d'actuació i lacol.laboració en l'elaboració dels diferents plans d'actuació id'autoprotecció que siguin elaborats pels ens locals.

c) Per part dels ens locals.

- L'elaboració dels seus corresponents plans d'actuació i la col.laboracióamb l'elaboració dels plans d'autoprotecció que afectin entitats ubicadesdins del territori del seu àmbit local

9. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS D'ACTUACIÓ

Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunyamarç 1997

9. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS D'ACTUACIÓ D'AMBIT LOCAL9. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS D'ACTUACIÓ D'AMBIT LOCAL9. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS D'ACTUACIÓ D'AMBIT LOCAL9. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS D'ACTUACIÓ D'AMBIT LOCAL

El Pla INUNCAT preveu la redacció de plans d'actuació d'àmbit local i de zonesde risc específiques, per a actuació en cas d'inundació.

9.1. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS D'ACTUACIÓ D'ÀMBIT LOCAL9.1. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS D'ACTUACIÓ D'ÀMBIT LOCAL9.1. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS D'ACTUACIÓ D'ÀMBIT LOCAL9.1. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS D'ACTUACIÓ D'ÀMBIT LOCAL

Els plans d'actuació d'àmbit local contindran el major nombre de dades possiblesper tal de poder organitzar l'actuació dels mitjans i també els simulacres.

Un pla d'actuació d'àmbit local contindrà una part general i una part específicasegons l'índex següent:

PART GENERALPART GENERALPART GENERALPART GENERAL

1. INTRODUCCIÓ

2. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL TERRITORI 2.1. Descripció física

2.1.1. Situació geogràfica2.1.2. Climatologia2.1.3. Orografia2.1.4. Hidrologia

2.2. Descripció humana2.2.1. Població2.2.2. Activitats econòmiques2.2.3. Infraestructures i serveis bàsics2.2.4. Relació d'espais previstos per concentració de població

2.3. Riscos especials existents en el municipi

3. ORGANITZACIÓ3.1. El Pla INUNCAT

3.1.1. Organigrama del Pla INUNCATl3.1.2. Composició i funcions del Pla INUNCAT

3.2. PAM3.2.1. Organigrama del PAM3.2.2. Responsabilitats, funcions i composició del PAM3.2.3. Organització municipal

3.2.3.1.Organització per dur a terme les funcions pròpiesmunicipals3.2.3.2.Integració de recursos i mitjans municipals en els grupsactuants del Pla INUNCAT

3.3. Plans d'autoprotecció (PAU)

4. OPERATIVITAT DEL PAM


5. MITJANS I RECURSOS5.1. Centres de coordinació dels plans

5.1.1. Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT)5.1.2. Centre de Comanadament avançat, CCA5.1.3 Centre Receptor d'Alarmes, CRA5.1.4. Centre de Coordinació Operativa Municipal, CECOPAL5.1.5. Localització dels diferents centres

5.2. Altres mitjans i recursos

6. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT6.1. Manteniment i l'actualització del PAM6.2 Formació dels actuants i responsables municipals6.3. Simulacres6.4. Campanyes informatives a la població

PART ESPECÍFICAPART ESPECÍFICAPART ESPECÍFICAPART ESPECÍFICA

Aquesta part estarà formada per varis apartats en funció dels riscos especialsexistents al municipi:

1. INTRODUCCIÓ

2. CONEIXEMENT DEL RISC2.1. Descripció de les zones de risc2.2. Vulnerabilitat. Elements vulnerables2.3. Èpoques de perill

3. ORGANITZACIÓ ESPECÍFICA3.1. El Pla INUNCAT. Organització i funcions3.2. PAM. Organització i funcions

3.2.1. Director del PAM3.2.2. Coordinador municipal, Consell Assessor i Gabinet d'Informació3.2.3. Organització per dur a terme les funcions pròpies municipals3.2.4. Integració de recursos i mitjans municipals en els grups actuants enel Pla INUNCAT

4. OPERATIVITAT ESPECÍFICA4.1. Procediments d'activació del PAM en alerta i en emergència4.2. Interfase entre el Pla INUNCAT-PAM i entre el PAM-PAU4.3. Procediments d'avís i d'informació4.4. Mesures de protecció


5. MITJANS I RECURSOS

6. ASPECTES ESPECÍFICS DE LA IMPLANTACIÓ

7. FITXES D'ACTUACIÓ7.1. Fitxes imprescindibles

9.2. CONTINGUT MÍNIM DELS PAU9.2. CONTINGUT MÍNIM DELS PAU9.2. CONTINGUT MÍNIM DELS PAU9.2. CONTINGUT MÍNIM DELS PAU

El contingut mínim dels PAU, contindrà com a mínim els següents punts:

0. INTRODUCCIÓ1. CONEIXEMENT DEL RISC:

1.1. Descripció de les zones de risc1.2. Elements vulnerables

2. ORGANITZACIÓ2.1. Responsable del Pla d'Autoprotecció2.2. Grups de suport a l'actuació

2.2.1. Treballs del Grup de Suport a la Vigilància2.2.2. Treballs del Grup de Suport Sanitari2.2.3. Treballs del Grup de Suport d'Ordre2.2.4. Treballs del Grup de Suport Logístic i de Comunicacions

2.3. Punts de concentració i coordinació3. FUNCIONAMENT

3.1. Operativitat del Pla3.2. Criteris d'activació del Pla3.3. Avís, evacuació i informació3.4. Coordinació dels grups de suport del PAU

4. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT5. CARTOGRAFIA6. MITJANS I RECURSOS7. FITXES D'ACTUACIÓ

9.3. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS D'ACTUACIÓ9.3. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS D'ACTUACIÓ9.3. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS D'ACTUACIÓ9.3. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS D'ACTUACIÓ


10. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS DE PRESES


10. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS DE PRESES10. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS DE PRESES10. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS DE PRESES10. CONTINGUT MÍNIM DELS PLANS DE PRESES

Els plans d'emergència de preses establiran l'organització dels recursos humans imaterials necessaris per al control dels factors de risc que puguin comprometre laseguritat de la presa que es tracti, així com mitjançant els sistemes d'informació,alerta i alarma que s'estableixin, facilitar la posada en disposició preventiva delsserveis i recursos que hagin d'intervenir per a la protecció de la població en casde trencament o avaria greu d'aquella i possibilitar el que la poblaciópotencialment afectada adopti les oportunes mesures d'autoprotecció.

Els plans d'emergència de preses tindran com a mínim el següent contingut:

• Anàlisi de seguretat de la presa• Zonificació territorial i anàlisi dels riscos generats pel trencament de la presa• Normes d'actuació• Organització• Mitjans i recursos

Informat favorablement en sessió 45 de la reunió Permanent de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya de data 3 de novembre de 1998

REVISIÓ DEL PLA INUNCAT 1. DEFINICIÓ DE LES FASES D’EMERGÈNCIA. Fase d’alerta Es procedirà a l’activació en alerta de l’Inuncat davant d’aquelles situacions que facin necessari l’establiment d’àmplies mesures preventives i de control. Això es donarà en els supòsits:

- Existeixen indicis objectius de que és molt probable es puguin produir inundacions importants a curt termini. Això es valorarà d’una banda a través d’informació provinent dels diferents centres meteorològics, organismes experts en temes hidrològics, etc., i d’una altra de dades reals sobre el territori tals com l’evolució de les actuacions dels diferents cossos operatius. - Al final d’un episodi d’inundacions importants, en el retorn gradual cap a la normalitat. - Altres supòsits, a criteri del director del pla, que justifiquin l’activació d’un dispositiu preventiu especial.

Fase d’emergència. El pla es podrà activar, en funció a la gravetat creixent de la situació, en les fases següents:

Fase d’emergència -1. El pla Inuncat s’activarà en emergència -1 quan es produeixin inundacions que tinguin efectes importants però limitats i/o localitzats sobre el territori. Aquesta circumstància s’avaluarà a partir de la informació de que es disposi en el moment de l’emergència en base a criteris de:

• grau d’afectació a la població i actuacions sobre la mateixa (informació, evacuació, etc.)

• magnitud • extensió • duració • mitjans necessaris

Fase d’emergència -2. El pla Inuncat s’activarà en emergència -2 quan es produeixin inundacions els efectes de les quals afectin una extensió important del territori també en base als criteris anteriorment esmentats.


2. DEFINICIÓ DE LES ACTUACIONS EN CAS D’ACTIVACIÓ DEL PLA INUNCAT Activació en ALERTA. L’activació en fase d’alerta implicarà, a més de l’avís als grups actuants, actuacions preventives i sistematitzades en els diferents cossos que els integren tals com mobilitzacions orientades a la vigilància de les lleres dels rius o la reorganització del personal als efectes d’incrementar la disponibilitat d’efectius. D’altra banda, també implicarà la informació als organismes i serveis involucrats, a fi i efecte d’activar els seus dispositius preventius enfront el risc d’inundacions, la informació a la població i el seguiment de les tasques a realitzar. Activació en EMERGÈNCIA L’activació fase d’emergència, dins dels seus dos estadis de gravetat, suposarà a més la posada en funcionament de l’estructura organitzativa de gestió de l’emergència definida per l’Inuncat.


3. EQUIVALÈNCIA AMB ELS NIVELLS ACTUALS

FASE ACTUAL PROPOSTA

ALERTA ALERTA

EMERGÈNCIA SITUACIÓ 0 EMERGÈNCIA 1

SITUACIÓ 1

SITUACIÓ 2 EMERGÈNCIA 2

SITUACIÓ 3

PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER INUNDACIONS A CATALUNYAolerdola.org/documentos/inuncat.pdf · El...

Documents

Transcript of PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER INUNDACIONS A CATALUNYAolerdola.org/documentos/inuncat.pdf · El...