Pla Especial i Catàleg de Masies i Cases Rurals de ...Pla Especial i Catàleg de Masies i Cases...

Pla Especial i Catàleg de Masies i Cases Rurals de Vilanova i la Geltrú en sòl no urbanitzable.

Text refós 2015

31 Abril 2015

FITXES DE MASIES I CASES RURALS

1 9 9071,88m2 ESC 1/5.000

X 392211 Y 4563200 Codi INE 3073 Grafisme

2

NO Altres NONO Ramadera NO

3Vol. Pral. EXT. DOLENT INT. DOLENT Altres vol.

SI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO Col·lectiu X Autònom 10

CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE

VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015)Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Inclòs (A-109)IndretNom de l'immoble

ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESIBILITAT, SERVEIS I SITU ACIÓ DE RISCEstat de conservació

Emplaçament

Ref. cadastral (pol/par) (14/9501)

Protecció patrimonialDalt d'un turó, a primera línia de la costaSituacióCoordenades UTM

1.913

DOLENT

Qualificació de sòlTuró de Sant Gervasi s/n

DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL

LOCALITZACIÓ

Edificació agrícolaÚs habitatgeAny de const. original

FOTOGRAFIES

PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ

Habitat permanentment Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Xalet del Nin Pr. territorial i paisatgístic

22

S. Parcel·la =

XALET DEL NIN N. 1 1

Sanejament

És un edifici aixecat sobre un turó i amb recinte emmurallat coronat per una balustrada. L’edifici es pot definir entremig de les tendències modernistes i noucentistes, amb una barreges d’elements. És composa de planta baixa, planta pis i sota-cobert. Destaca una torratxa amb un columbari. L’edifici està format per un cos central sobresortit, marcant la part principal d’accés, i dos cossos en planta baixa que formen un terrat superior amb una balconada de balustrada ceràmica.

AiguaElectricitat

Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i context

Titularitat Privada

BCIL / PDUSC

Ribes Roges

SI X NO Col·lectiu X Autònom 10SI X NOSI X NO

Carretera Camí púb. X Altres

NO Geològic NO Incendi SI Altres

4

5

X X X

DADES HISTÒRIQUES

Es una edificació poc característica de l’estructura rural del municipi, però amb una gran presència al territori. S’aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrico–arquitectònics. El manteniment de l’ocupació permanent facilita la preservació del medi.

X X

FOTOGRAFIESSanejament

Tipus d'accés Camí d'accés restringit

Accessibilitat i aparcamentL'accés es fa pel camí de St. Gervasi, asfaltat en bon estat i d'un sol sentit. Ja dins

la finca s'ha de creuar el pont sobre via, que no es troba en bon estat.

TelefoniaGas

JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA

Altres

Risc d'inundabilitat

Històriques Mediambiental Paisatgístiques SocialsArquitectòniques

El xalet del Nin és el nom popular del xalet de Miramar, ubicat damunt del turó d’Adarró, entre les platges dels Capellansi d'Adarró i la via del ferrocarril, a l’indret de la punta de Sant Gervasi. El xalet del Nin va ser construït sobre la que va serla quadra d’Adarró, topònim documentat l’any 1072, en el lloc on hi havia un antic fortí, que a finals del segle XVIII teniacanons per defensar la costa i que va ser enderrocar en aixecar-se el xalet, fortí el qual figura al plano de la rada deVillanueva i Geltrú de 1865.Joan Ferrer i Nin va sol·licitar permís d’obra de casa-torre en uns terrenys propietat familiar segons projecte del’arquitecte Josep Font i Gumà, l’any 1913, data inscrita a la façana. Joan Ferrer i Nin (1875-1930) va ocupar, des del’any 1904, la gerència de la Fàbrica de la Rambla, quan se’n va fer càrrec la raó social Alegre, Ferrer y Cía, que méstard va canviar el nom pel de Manufacturas el Fènix. També va ser gerent de l’empresa Acueducto del Príncipe Alfonso,una de les que abastaven aigua potable a la ciutat. Una vegada construït el xalet, va traslladar la residència familiar deBarcelona a aquest xalet, on morí el 1930.Al juliol de 1999, la família Díaz Ibáñez. L’any 2003, la propietat sol·licita construir un nou accés al xalet a través d’unaescala que la connectarà amb la pujada des de la plaça d’Adarró.

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11

Habitatge HotelerSI si *

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta1 Xalet aïllada no 2 Habitatge fusta 360 m2 pedra teula plana

7

Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions

No s'estableixen altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC

N. 1 2Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

XALET DEL NIN

CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTAVolumetria original

CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS

DETERMINACIONS NORMATIVES

Usos admesos

Usos previstos al POUMEdificació aïllada o volumetria

Nombre habitatges

Volums preexistents

SI no

Usos condicionats

Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt

CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE

VILANOVA I LA GELTRÚ (text refós 2015)

SI

1 habitatge

Restauració Turisme rural Educació en el lleure

H. Habitatge

1 principal

12

Volum Tipus d'edi. Ús Ampliació

1 Xalet H,,ELL,R,Ho PE %

8

si

Vol. no utilitzables

oficis, elements arquitectònics segons PEC 87

protecció arqueològica segons Decret 78/2002, en masia i entorn, prot. paisatgística

S'estudiarà a través d'un pla especial urbanístic PGO

Determinacions de les normatives

Vol. recuperable

ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES

IMATGE AÈRIA

Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les massesvegetals més controlades. A la carta arqueològica de Vilanova i la Geltrú hi consta un jaciment arqueològic conegut comAdarró o Punta de Sant Gervasi. Qualsevol actuació que es realitzi també en el subsòl de la masia i el seu entorn ha deser autoritzat pel departament de Cultura Generalitat. Decret 78/2002, 5 de març de protecció arqueològic ipaleontològic. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural deBarcelona, en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials.Aplicació del Pla director del sistema costaner.* Altres usos admesos, com el n. de places, com ampliacions edificis complementaris, a través de Pla especial segonsla norma de la clau 22 PGO.

Elem. espec. a preservar

Vol. recuperablesel xalet, restauració, educació en el lleure, habitatge, hoteler

Vol. no utilitzables els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanístic

Vol. a enderrocar

Volumetriaconservació de tota la volumetria original de la casa rural o xalet

Entorn

Accés i aparcament

H. HabitatgeTR . Turisme RuralR RestauracióHo. HotelerE .LL Espai Lleure

13

Biblioteca Museu Victor Balaguer Arxiu municipal de Sitges

FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES

Biblioteca Museu Victor Balaguer Arxiu municipal de Sitges

XALET DEL NIN N. 1 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I

CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015)Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

1 9 18809,54 m2 ESC 1/5.000


2

NO Altres NONO Ramadera NO

3Vol. Pral. EXT. INT. Altres vol.

SI X NO Xarxa Pròpia XSI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO Col·lectiu Autònom X 10

PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015)Ajuntament de Vilanova i la Geltrú


ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESIBILITAT, SERVEIS I SITU ACIÓ DE RISCEstat de conservació

Emplaçament


Protecció patrimonialA peu d'una carretera comarcalSituacióCoordenades UTM

1.413

Qualificació de sòlC-246a km.13


LOCALITZACIÓ


FOTOGRAFIES


2ª Residència Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Mas de l'Esquerrer Pr. territorial i paisatgístic

22

S. Parcel·la =

MAS DE L'ESQUERRER N. 2 1

Titularitat Privada familiar

BCIN/BCIL / PDUSC

El Prat de Vilanova

Sanejament

El mas es compon d'un volum principal de planta baixa més planta pis amb vàries cobertes inclinades acabades amb teula àrab. A la part davantera per sobre de les dues plantes sobresurt una sotacobert. Al centre de l'edificació, per sobre de tota la resta del volum apareix la característica torre quadrada d'aquest edifici. A la part davantera hi ha un porxo que a la vegada exerceix de terrassa de la planta primera. A la part posterior, en planta primera, hi ha una arcada. Hi ha un segon volum, més modern, emprat com a magatzem.

AiguaElectricitat


Límit d'edificació 25 m

SI X NO Col·lectiu Autònom X 10SI X NOSI NO X

Carretera X Camí púb. Altres

NO Geològic NO Incendi SI Altres NO

4

5

Altres


Històriques Mediambiental Paisatgístiques SocialsArquitectòniquesx x xx

DADES HISTÒRIQUES

Es una edificació molt característica de l’estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S’aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics– arquitectònics. El manteniment de l’ocupació permanent facilita la preservació del medi.

x


Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentL'accés es produeix per un camí de terra en bon estat, al qual accedim des de la

carretera C-246a km.13

TelefoniaGas


El mas de l’Esquerrer de Baix és una de les dues velles masies situades entre Vilanova i Cubelles, que des de l’any1860, la carretera a Cubelles la separa del mas de l’Esquerrer de Dalt. El mas de l’Esquerrer de Baix, documentat ambdata de 1413 com a mas del Viver, era el centre de la quadra del mateix nom. El mas de l'Esquerrer de Baix és unamasia fortificada amb una torre de defensa de planta quadrada, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. SimeóSquerrer del mas Viver hi vivia a l’any 1487. Bartomeu Escarrer del mas del Viver va establir un pagès en el mas de laCort l’any 1556. A l’any 1576, la família era coneguda per Escarrer o Squerrer del Prat. A l’any 1585, els BertomeuSquerrer, pare i fill, foren morts en una incursió de sarraïns que atacaren la casa de la torre del Prat. El mas ja eraconegut com mas de l’Esquerrer, a l’any 1591, hi habitava el gendre del difunt Bartomeu, Miquel Escardó del Prat. L’any1616, el mas passa a Benet Marquès, una filla del qual, Tecla, es va casar amb Pere Llanussa. La família Llanussa vaconservar el mas durant les disputes per incloure el lloc a Vilanova en detriment de Cubelles, d’on era parròquia. Finalment, l’any 1750, el mas va passar al municipi vilanoví. En un inventari del 1758, consta que la casa és derruïda,però el porxo actual porta la data de 1763, que evidencien obres. Josep Rosell i Serracan va realitzar millores en la casai terrenys immediats el 1851. Fins l’any 1999, el mas era propietat dels descendents d’Eduardo Alfonso. La propietat vapassar als propietaris del càmping Platja Vilanova que han restaurat la masia.

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

passar als propietaris del càmping Platja Vilanova que han restaurat la masia.

6 11

Habitatge Hotelersi *si

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta2 H,R,HO,EL aïllada no 2 Vivenda 740 m2 totxo -est teula àrab

7

Volums preexistents

*si no *siRestauració Turisme rural



Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt.

PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE

VILANOVA I LA GELTRÚ (Text r efós 2015) N. 2 2

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

MAS DE L'ESQUERRER

Educació en el lleure




Usos admesos


Nombre habitatges 1 habitatgeUsos condicionats

2. Principal

12

Carreteres


2 Masia H,R,Ho,Ell

8

IMATGE AÈRIA

Vol. a enderrocarVol. no utilitzables

Entorn

oficis, elements arquitectònics segons PEC 87, jardins entorn immediat

protecció de l'entorn, dels jardins, entorn immediat, arbredes.

Hauran de complir en el Decret legislatiu 2/2009 de 25 d'agost i de la Llei de Carreteres.Accés i aparcament


Vol. recuperable


Vol. recuperablesla masia, tots el usos admesos, Pla especial


si

No es permet rehabilitar l'element amb codi A com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional deconstrucció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge,ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Conegutcom Ca l'Esquerrer de Baix. Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987. amb la protecció de BCIL. Lesintervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en elcas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials.

* S'haurà que regular aparcament,estudis de accessibilitat,conservació de les masses vegetals a través d'un plaEspecial de Ordenació.


Volumetriaconservació de tota la volumetria original de la casa rural i la torre H. Habitatge

TR . Turisme RuralR RestauracióHo. Hoteler

13

Arxiu i biblioteca d’Agrupació Excursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos, Fons Arxiu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi


Dibuixos de Pau Roig Estradé Llibre de Masies del Garraf N.1,3(Ed.Cepi la Nansa) Fotos, Fons Arxiu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi

MAS DE L'ESQUERRER N. 2 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 170887,73 m2 ESC 1/5.000PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel·la =

MAS PALAU N. 3 1PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES

RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015)Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

LOCALITZACIÓ1 9 170887,73 m2 ESC 1/5.000


2

BCIL

La Collada - Sis Camins


Mas Palau Pr. territorial i paisatgístic

18b

S. Parcel·la =

Inclòs (A-133)IndretNom de l'immobleEmplaçament


Protecció patrimonialProp d'una avinguda, voltada de conreusSituacióCoordenades UTM

Qualificació de sòlCamí de Mas Palau (Av. del riu Foix)


LOCALITZACIÓ

2

NO Altres NOSI Ramadera NO


Es una tipologia de masia que correspon a les característiques de les masies de l’entorn del terme municipal. La característica principal és d'una planta rectangular o quadrada amb dues vessants a la coberta formant un carener paral·lel a les façanes principals. La masia original conserva els corrals i annexes propis de l’explotació ramadera. Els propietaris del segle XIX varen construir un segon edifici de planta baixa + 1 pis + golfes amb l’ordenació simètrica


Deshabitada Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals SI

1.534



3Vol. Pral. EXT. dolent INT. no visitat Altres vol.

SI X NO Xarxa Pròpia XSI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO Col·lectiu Autònom X 10Sanejament

varen construir un segon edifici de planta baixa + 1 pis + golfes amb l’ordenació simètrica d’obertures.

AiguaElectricitat

context

FOTOGRAFIES

ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SERVEIS I SIT UACIÓ DE RISCEstat de conservació dolent

SI X NO Col·lectiu Autònom X 10SI X NOSI NO X


NO Geològic NO Incendi NO Altres NO

4

Sanejament

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentL'accés es realitza per un camí de terra en bon estat, al qual accedim des de

l'avinguda del riu Foix.

TelefoniaGas


Altres


FOTOGRAFIES

F1 (2009) F2F2 (2009)

4

5

JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIAHistòriques Mediambiental Paisatgístiques Socials

x x xxx

DADES HISTÒRIQUES

És una edificació molt característica de l’estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori de conreus. Es considera important la rehabilitació pels seus valors històrics.

xArquitectòniques

5Aquesta vella masia ramadera és a prop de l’actual avinguda del Riu de Foix, al Sis Camins, i a prop de la carrerada delbestiar transhumant de la Talaia o del mas d’en Palau. El mas va donar nom a una extensa partida de terres de conreuque tenien diversos pagesos de Vilanova i de Cubelles. La masia pertany a la parròquia de Santa Maria de Cubelles. Lamasia al segle XIV era anomenada mas de Guillem Mas, denominació que encara apareix l’any 1534. La masia va seradquirida per Bernat Palau, ciutadà de Barcelona, a Geroni Guardiola de la Geltrú a meitat segle XVI, quan hi viviaMiquel Llampayes. A l’any 1567, el mas ja era conegut per mas d’en Palau, tot i que només va ser propietat dels Palauunes dècades. Els Urgellès, cubellencs, van ser els propietaris del mas d’en Palau fins final segle XVIII. Adossat a laconstrucció originària hi ha un nou edifici de composició senyorívola, que recorda l’evolució constructiva d’altres masies,

DADES HISTÒRIQUES

F3 F4F3 (2009) F4 (2009)

construcció originària hi ha un nou edifici de composició senyorívola, que recorda l’evolució constructiva d’altres masies,on la masia originària passa a ser l’habitatge dels masovers, i els propietaris, vinculats amb altres activitats, esconstrueixen un segon edifici, més lligat a segona residència que a l’explotació agrícola.La masia conserva algunes espitlleres per guaitar, donat que per la seva situació va patir vicissituds duran les guerrescarlines al segle XIX. A finals anys seixanta segle XX, la família Albà va adquirir el mas Palau i va mantenir el conreu desecà. A final de la dècada dels noranta segle passat, Natàlia Palau i Vidal, vídua d’Albà, va vendre el mas a JosepClavé. La masia roman tancada.

x

PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015)


MAS PALAU

6 11Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt.





3, A principalC complementari

Habitatge Hotelersi no

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta

Restauració Turisme rural Educació en el lleureUsos admesos

Nombre habitatges



Volums preexistents

*si si si

1 habitatgeUsos condicionats

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta3 Masia juxtaposada si 1 Habitatge fusta 155 m2 tàpia-pedra teula àrabA CASAS s. XIX juxtaposada si 2 Habitatge fusta 175 m2 tàpia-pedra teula àrabB Corral juxtaposada si 0 En desús fusta 230 m2 tàpia teula àrabC Edificació juxtaposada si 0 En desús fusta 265 m2 tàpia teula àrabD Magatzem aïllada si 0 En desús fusta 60 m2 tàpia teula àrab

7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS7

12 IMATGE AÈRIAElem. espec. a preservar


Vol. recuperables3, la masia, A CASA s. XIX per Turisme rural, Restauració, Habitatge Ed. Lleure


Volumetriaconservació de tota la volumetria original de la casa rural i pati amb tanca tapiada


12


IMATGE AÈRIAElem. espec. a preservar


Entorn


es protegeix, l'entorn dels jardins entorn immediat, arbreda del camí d'arribada

S'estudiarà a través de un pla especial urbanísticAccés i aparcament


Vol. recuperable Vol. a enderrocarVolum Tipus d'edi. Ús Ampliació

3 , Masia H,TR,ELL,R PE (cap)A Masia XIX H,TR,ELL,R PE (cap)

8Es permet rehabilitar els elements o volums amb codi 3, A com a habitatges, sempre que compleixin les condicions

SISI

Vol. no utilitzablesVol. recuperable


Vol. a enderrocar

Es permet rehabilitar els elements o volums amb codi 3, A com a habitatges, sempre que compleixin les condicionsmínimes d'habitabilitat. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Totes les masies i casesrurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'ExpectativaArqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, com BCIL. Decret 78/2002, 5 de marçprotecció arqueològic i paleontològic. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorialde Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació delselements substancials.

* S'haurà de regular l'aparcament, estudis de accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través d'un plaEspecial de Ordenació.

13 FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES

Dibuixos de Pau Roig Estradé Llibre de Masies del Garraf N.1,3(Ed.Cepi la Nansa) Fotos àlbum Vicenç Carbonell, Fons Arxiu Comarcal del Garraf

MAS PALAU N. 3 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


Arxiu i biblioteca d’Agrupació Excursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos àlbum Vicenç Carbonell, Fons Arxiu Comarcal del Garraf

1 9 311074,41 m2 ESC 1/5.000

X Y Codi INE 3073 Grafisme

2

NO Altres SINO Ramadera NO


SI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO C l l ti X A tò 10

Titularitat Privada

BCIL

Torrent de Sant Joan - Càmping

S j t

És de planta rectangular, composició de planta baixa i pis; tres crugies perpendicular a la façana. El sistema constructiu, parets de càrrega amb paredat de pedra comú. L'ampliació fou realitzada seguint la coberta a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal amb ràfec de teulada de totxo massís. Sistema constructiu de bigues de fusta, parets de càrrega i paredons de pedra vista amb pilastres de totxo vist massís. Cal destacar tres arcs de mig punt i petites finestres acabades amb reixa i fusteria de fusta envernissada.

AiguaElectricitat


FOTOGRAFIES


Restauració Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Mas Roquer Pr. territorial i paisatgísti

21

S. Parcel·la =

MAS ROQUER N. 4 1PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES



ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISCEstat de conservació

Emplaçament


Protecció patrimonialA l'interior d'un càmpingSituacióCoordenades UTM

Finals del s. XVIII

Qualificació de sòlCarretera de l'Arboç, Km 2,5


LOCALITZACIÓ




NO Geològic NO Incendi SI Altres NO

4

5

Sanejament

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament L'accés a la masia es produeix pels carrers interiors del càmping. A aquest s'hi accedeix des de la carretera BV-2115.

TelefoniaGas


x x

DADES HISTÒRIQUES

Es una edificació característica de l’estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S’aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors arquitectònics i socials. La restauració facilita la preservació del medi.

FOTOGRAFIESAltres



Antiga masia ubicada a la dreta de la carretera de l’Arboç. La masia formava part de la quadra del Piular i era conegudaa finals segle XVIII com el corral d’en Llorens on s’hi tancava bestiar. A finals del segle XIX era anomenada corral delDaniel i va ser adquirida per Francesc Roquer, farmacèutic de l’Arboç, soci de Sebastià Gumà de la primera fàbrica tèxtila Vilanova, Roquer, Gumà y Cia, més coneguda per la fàbrica de la Rambla. Roquer va morir l’any 1839 i la masia va seradquirida per la família Aloy, i el mas conegut per masia de l’Aloy. Plàcida Aloy la va vendre, l’any 1898, a Francesc Fonti Gumà, qui va donar el nom de Mas Roquer a la masia. Francesc Font va encarregar la reconversió de l’antiga masia enun edifici d'estil modernista amb l’addició de cossos a l’antiga masia al seu germà, l’arquitecte vilanoví Josep Font iGumà; el projecte es va acabar el 1908, any que consta a la clau de l’arc del portal d’un dels cossos. La masia va serpropietat dels Bultó Font. Els Bultó van vendre la masia i terres a Josep M. Rosell i Saurina i Josep Serra i Davant,promotors del càmping Vilanova Park. Mas Roquer va ser acondiciat com a restaurant del càmping per l’arquitecte PedroModrego Ubau, l’any 1983. Els últims masovers del mas van ser Pere Ivern i la seva esposa Enriqueta Llançà.

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11

Habitatge Hotelersi*

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta4 Masia juxtaposada si 1 Rest-oficina fusta 445 m2 pedra estuc teulaA Ampliació juxtaposada si 1 Restaurant fusta 50 m2 pedra estuc teulaB Edificació juxtaposada si 0 Restaurant fusta 1515 m2 pedra estuc teulaC Cobert aïllada no 0 Magatzem fusta 490 m2 estuc-totxo teulaD Cobert aïllada no 0 Magatzem fusta 360 m2 estuc-totxo teulaE Cobert aïllada no 0 Magatzem fusta 250 m2 estuc-totxo teula

7


CONDICIONS D'ORDENACIÓ EDIFICACIÓ SERVEIS I ACCÉS


Usos admesos

Usos previstos al POUM Edificació Pla especial en sòl no urbanitzable al sector Mas Roquer-Vilanova Park

Nombre habitatges 1 habitatge complementari al usUsos condicionats




MAS ROQUER

Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions No s'estableixen altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC

Volums preexistents

SIRestauració Turisme rural Educació en el lleure

4, A principal

7

12

Volum Tipus d'edi. Ús Ampliacions

4 MASIA H,R clau 21A EDIFICACIO R

8


CONDICIONS D ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉSVolumetria

Pla especial en sòl no urbanitzable al sector Mas Roquer-Vilanova Park i PEC 87


Vol. recuperablesla masia 4, A: els usos permesos en aquesta fitxa

Vol. no utilitzables no utilizables B,C.E.D

Entorn

La masia amb els elements arquitectònics identificadors de la mateixa

es va ordenar el territori a través, Pla especial en sòl no urbanitzable 09-des-1998

es va ordenar el territori a través Pla especial en sòl no urbanitzable 09-des-1998Accés i aparcament


Vol. recuperable

IMATGE AÈRIA

Vol. a enderrocar

SI


No es permet rehabilitar cap dels elements com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional deconstrucció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge,ni la volumetria de la masia. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m des del centre dela masia original, com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). En el 9-des-1998 es va ordenar el territori a través Plaespecial en sòl no urbanitzable al sector Mas Roquer-Vilanova Park, ciutat de vacances. Aquest element està inclòs en elPla de Catàleg de 1987,amb la protecció de BCIL. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissióTerritorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o unamodificació dels elements substancials. * L'Habitatge estarà destinat al personal del càmping.D'acord art. 25 del PEU 9/02/98g g


Arxiu i biblioteca d’Agrupació Excursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Arxiu municipal de Sitges

MAS ROQUER N. 4 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


Arxiu municipal de Sitges

1 9 15.637m2 ESC 1/5.000


2


B


SI X NO Xarxa X Pròpia XSI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO Col·lectiu X Autònom 10



ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SERVEIS I SIT UACIÓ DE RISCEstat de conservació

Emplaçament


Protecció patrimonialEnmig d'una zona urbanitzadaSituacióCoordenades UTM

Finals s. XIX

Qualificació de sòlCamí de Mas Xicarró


LOCALITZACIÓ


FOTOGRAFIES


Allotjament de luxe Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Masia Xicarró Pr. territorial i paisatgístic

16a

S. Parcel·la =

MASIA XICARRÓ N. 5 1

Sanejament

És un edifici de planta quadrada compost de planta baixa, una planta pis i sotacobert amb cos perimetral de planta baixa amb terrat superior que forma un porxo davanter. Coberta a quatre vessants de la que sobresurt el volum central i la caixa d’escala amb coberta a dues vessants i claraboia. Tres crugies perpendiculars a façana principal amb vestíbul i escala-pati central d’accés a la planta primera i escala secundària posterior d’accés a la planta primera i al sotacobert. A la part posterior hi ha un celler del mateix estil.

AiguaElectricitat


Titularitat Privada

BCIL

Plana del Xicarró - Torrent de la Pastera


Carretera X Camí púb. X Altres

Geològic Incendi Altres

4

5

ArquitectòniquesX X

DADES HISTÒRIQUES

Es una edificació poc característica de l’estructura rural del municipi, però amb una gran presència al territori. S’aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics– arquitectònics. El manteniment de l’ocupació permanent facilitar la preservació del medi.


Can Xicarró és ubicada al centre d'una urbanització a la Plana de Vilanova, a la qual dóna el nom, delimitada pel camídel mas d'en Puig i pel torrent de la Pastera. La masia és d’estil modernista, d’inspiració mudèjar. A la façana porta elnom de Villa Rosa.

El mas Xicarró va ser construït a la darreria del segle XIX o primeria del XX, per iniciativa de Manuel Olivella i Samà, derenom Xicarró, propietari de la casa Olivella de la plaça de la Vila. L’any 1914, es va construir el celler en la part posteriori l’any 1942 es va restaurar la coberta del celler. Els anys setanta del segle XX, la finca va ser parcel·lada. A inicis delsegle XXI, la masia ha estat rehabilitada i actualment és un allotjament de luxe.

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentL'accés a la finca es produeix pel camí de Mas Xicarró, que es troba asfaltat i en

bon estat. La masia es troba enmig d'una urbanització.

TelefoniaGas


Altres


Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11

Habitatge Hotelersi SI

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta5 Casa rural aïllada no 2 Hotel rural fusta 590 m2 totxo teulaA Edificació aïllada no 0 Celler fusta 430 m2 totxo teulaB Edificació aïllada magatzem varis 200m2 totxo teula

7

Volums preexistents

*si no si

1 ud habitatge Usos condicionats




MASIA XICARRÓ







Usos admesos


Nombre habitatges

N. 5 2

5 principal

B

12


5 Casa rural H,ELL,R,Ho Cap

8

Si


Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives irenovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt pertal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radide 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs enel Pla de Catàleg de 1987, amb la protecció de BCIL. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per lacomissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o

una modificació dels elements substancials

*S'haurà de regular l'aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través d'unpla Especial .

Entorn

oficis, elements arquitectònics segons PEC 87,jardins entorn immediat

es protegeix l'entorn dels jardins, entorn immediat, arbreda del camí d'arribada



Vol. recuperable


Vol. a enderrocar

Vol. recuperables5 la masia en el usos admesos


Volumetriaconservació de tota la volumetria original de la casa rural pati amb tanca tapiada




Fotos, Fons Arxiu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi

MASIA XICARRÓ N. 5 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


Arxiu i biblioteca d’Agrupació Excursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella

1 9 60.777 m2 ESC 1/5.000


2

SI Altres NOSI Ramadera NO

3Vol. Pral. EXT. bo INT. no visitat Altres vol.

SI X NO Xarxa Pròpia XSI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO C l l ti A tò X 10S j t

Edifici de planta baixa, planta pis i golfes, sotacoberta a dues vessants de carener paral·lel a la façana principal. Torratxa-mirador lateral de la planta quadrada i coberta de pavelló. Escala lateral. Edificis complementaris de menor alçada amb cobertes inclinades adossats a la masia. Aquest espai constitueix la part oriental d’un eix paisatgístic que, marcat pel Camí Ral, va de la Platja Llarga a la Torre del Veguer.

AiguaElectricitat


S. Parcel·la =

MASIA DE CARRO N. 6 1

Titularitat Privada

BCIL

La Piera


LOCALITZACIÓ




ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISCEstat de conservació

Emplaçament


Protecció patrimonial

FOTOGRAFIES


Deshabitada Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Masia de Carro Pr. territorial i paisatgísti


A peu de carreteraSituacióCoordenades UTM

Inicis s. XIII

dolent

Qualificació de sòlBV-2112 22

SI X NO Col·lectiu Autònom X 10SI X NOSI X NO


NO Geològic NO Incendi NO Altres

4

5

Sanejament

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament L'accés es produeix directament des de la carretera BV-2112, que es troba asfaltada i en bon estat, i és de dos sentits.

TelefoniaGas


x x xxxxxx

DADES HISTÒRIQUES

Es una edificació molt característica de l’estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S’aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics– arquitectònics. El manteniment de l’ocupació permanent facilitaria la preservació del medi.

x

FOTOGRAFIES

El mas de Carro és situat a la vella carretera de Ribes, l’antic camí a Carro, coincidint fins a Solers amb l'actual traçat de la carretera. El mas és d’inicis del segle XIII i a l'interior encara s'hi conserven arcades de pedra de punt rodó i ogivals, característiques d’aquesta època. A la masia hi ha un finestral de pedra del segle XV, probablement procedent d’una altra edificació. La seva característica torratxa va ser construïda el segle XIX. L’expressió d’origen gal ipso mas cherd es troba en un document de l’any 1078 que cita Maria Pardo i Sabartés en el seu estudi, Mensa episcopal de Barcelona (878-1299), per justificar l’origen a inicis del segle XIII, de Miquel i Raimon de Charre, Acharre o Rippis, seguits per Arnaldus de Carro de Rippis o simplement En Cher. El 1303 es troba la grafia de Carro de Rippis en un document del sacerdot Arnau de Carro, que fou rector de la Geltrú i morí l’any 1348. A finals del segle XV comença a documentar-se la família Vidal del mas de Carro; i a partir de l’any 1553, tant els Alegret com els Puig tenien propietat en el mas. Des de l’any 1595, els propietaris són els Alegret fins el 1725 que es va iniciar un nou llinatge quan la seva pubilla es va casar amb Francesc Ballester. Una filla de Josep Ballester es va casar, l’any 1795, amb Llorenç de Cabanyes, pare del poeta Manel de Cabanyes. L’últim Ballester fou Gervasi Ballester i Salazar que morí, solter, a finals del segle XIX. A inicis dels segle XX la masia va ser adquirida per l’indià Ramon Mestre i Mestre de can Geló de Ribes. L’actual propietari és Josep Mestre.

Altres



F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11

Habitatge Hotelersi *si

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta6 Masia juxtaposada si 2 Habitatge 1025 m2 tàpia teulaA Cobert juxtaposada si 0 Magatzem 430 m2 tàpia teulaB corral aïllada 0 corral 400 m2 tàpia mixta

7





Usos admesos

Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria



Volums preexistents


MASIA DE CARRO


*si si si


6. principalA. complementari

7

12


6 Masia H,TR,R,Ho,ELL

A Edifici R,ELL

8


CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉSVolumetria

conservació de tota la volumetria original de la masia pati amb tanca tapiada

Entorn

oficis, elements arquitectònics segons PEC 87, entorn immediat pou, el. arquitectònics

es protegeix l'entorn dels jardins, entorn immediat, arbreda, i la seva tanca

Accés i aparcament


Vol. recuperable

Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives irenovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt pertal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radide 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). A quest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, com BCIL. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorialde Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació delselements substancials *S'haurà de regular la seva funcionalitat, l'aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les massesegetals a tra és de n pla Especial


segons PE

Vol. recuperablesla masia segons usos admesos i els seus annexes


sisi

Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar

S'estudiarà a través de un pla especial urbanístic


vegetals a través de un pla Especial.

13 FOTOGRAFÍES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES

Dibuixos de Pau Roig Estradé Llibre de Masies del Garraf N.1,3(Ed.Cepi la Nansa) Arxiu històric de la Diputació de Barcelona (SPAL)

MASIA DE CARRO N. 6 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


Arxiu i biblioteca d’Agrupació Excursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Vista any 2012

1 9 19367,99 m2 ESC 1/5.000


2


3Vol. Pral. EXT. BO INT. no visitat Altres vol.



BCIL

La Piera

Sanejament

Edifici en planta en L, compost de planta baixa i planta pis amb cobertes compostes. Cos central amb torratxa - mirador de planta rectangular i coberta plana. Crugies paral·leles a la façana principal. Escales als cossos laterals d’accés a la 1ª planta . Petita ermita adossada de planta rectangular amb arc central apuntat. Coberta a dues vessants amb dos nivells de careners perpendiculars a la façana principal i campanar de cadireta d’una arcada. Parets de càrrega de paredat comú i totxo i forjats de biga de fusta.

AiguaElectricitat


FOTOGRAFIES


1ª Residència (2 vivendes) Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Masia de Santa Magdalena Pr. territorial i paisatgístic

22

S. Parcel·la =

MASIA SANTA MAGDALENA N. 7 1PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES




Emplaçament


Protecció patrimonialEnvoltada de camps de conreuSituacióCoordenades UTM

1.835

dolent

Qualificació de sòlCamí de Santa Magdalena


LOCALITZACIÓ


SI X NO Col·lectiu Autònom X 10SI X NOSI NO



4

5

Sanejament

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentL'accés es produeix per un camí de terra en bon estat, al qual accedim des del

camí Molinant, que es troba asfaltat.

TelefoniaGas


Altres


Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socialsx x

DADES HISTÒRIQUES

Es una edificació característica de l’estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S’aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics– arquitectònics. El manteniment de l’ocupació permanent facilitar la preservació del medi.

x

FOTOGRAFIES

Arquitectòniques

Situada entre la masia de la Torre de l'Onclet i la Torre del Veguer, la masia de Santa Maria Magdalena té al costat unaermita dedicada a santa Magdalena, primera edificació del conjunt, coneguda popularment per la Magdalena, ermita quepertany a la parròquia de Santa Maria de la Geltrú. Garí diu que era La más pobre y la menos frecuentada de nuestrasermitas... la construcción de la capilla denota mucha antigüedad... solamente he hallado que existia en el año 1596,pues su ermitaño en dicho año asistia á ciertas funciones de la parroquial Iglesia de San Antonio... Actualment tenim laprimera notícia de l’ermita de Santa Magdalena a l’any 1397 i una segona de l’any 1401 en una citació de terres de laveïna quadra del Cortei (del Veguer) properes a l’ermita; i dels seus ermitans a partir de l’any 1578. Segons recerquesde Vicenç Carbonell, les terres de l’ermita i de la Torre den Mestre (Onclet) formaven una única demarcació del monestirde Solsona. L’any 1835, l’ermita va ser desamortitzada i adquirida pels Ferrer que van edificar la masia del costat. L’any1936, va ser destruït el retaule de l’ermita, l’actual esgrafiat de la capella pot ser, segons Xavier Orriols, de Joaquim Mir od’Enric Cristòfol Ricart. L’aplec de l’ermita es feia al 22 de juliol i una vegada celebrat l’ofici es repartien coques i es feiaball. Amb el temps es va perdre la celebració i fa uns anys es va tornar a revifar i després de la missa, es cantaven goigsi alguna vegada es ballaven sardanes. La propietat ha estat de Joan Ferrer i Mascaró (1913-1893), i a la seva mort, hapassat a ser propietat de Carme Milà i Martínez.

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta7 Masia juxtaposada si 2 Habitatge FUSTA 170 m2 totxo teula ÀrabA Capella juxtaposada si 0 Capella FUSTA 45 m2 tapia teula ÀrabB Cobert juxtaposada si 0 Magatzem FUSTA 60 m2 totxo fibrocimentC Cobert aïllada no 0 Pallissa FUSTA 180 m2 totxo teula Àrab

7







Usos admesos


Nombre habitatges


MASIA SANTA MAGDALENA



Volums preexistents

si* si si


7, principalA CapellaB,C Complementaris

7

12


7 Masia H,TR,R,Ell

A Capella Ús capellaB Cobert compl.C Cobert compl.

8



Vol. recuperables7 la masia els usos admesos, els seus annexes, Capella, bassa, porxo sobre la bassa


Volumetriaconservació de tota la volumetria original de la masia i capella

sisisisi


oficis, elements arquitectònics segons PEC 87, entorn immediat pou, el. arquitectònics

l'entorn dels jardins entorn immediat arbreda, recuperació camí



Vol. recuperable

No es permet rehabilitar els element amb codi A, B i C com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistematradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afectini al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals méscontrolades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masiaoriginal, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987.comBCL. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural deBarcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials * S'haurà de regular la seva funcionalitat, l' aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les massesvegetals a través d'un pla Especial de Ordenació.


Segons PE

Segons PE

Entorn

Accés i aparcament

Vol. a enderrocar

vegetals a través d'un pla Especial de Ordenació.

13




MASIA SANTA MAGDALENA N. 7 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 124.000,05 m2 ESC 1/5.000


2

SI Altres NOSI Ramadera SI

3Vol. Pral. EXT. bo INT. bo Altres vol.


SituacióCoordenades UTM

1.552

dolent

Qualificació de sòl

FOTOGRAFIES



Mas Ricart


VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015))

S. Parcel·la =

MAS RICART N. 8 1


BCIL

Corral d'en Roc

Camí de Mas Ricart


LOCALITZACIÓ





Emplaçament


Sanejament

La masia original ocupa un volum rectangular de planta baixa, planta pis i sotacobert, acabat amb una coberta a dues aigües de teula àrab, amb terrassa a la part davantera. Adossat a la façana esquerra hi ha un volum de planta baixa amb coberta a una aigua de teula àrab emprat com a magatzem. A la part posterior hi ha un seguit d'edificacions de planta baixa i una de planta baixa i planta pis. Cobertes a dues aigües amb teula àrab. Aquestes edificacions es troben en més mal estat. A destacar la torratxa aïllada.

AiguaElectricitat


Pr. territorial i paisatgístic

18Protecció patrimonialA peu de camí




4

5


Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socialsx x

DADES HISTÒRIQUES

Es una edificació característica de l’estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S’aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics– arquitectònics. El manteniment de l’ocupació permanent facilita la preservació del medi.

x

FOTOGRAFIES

Joan Soler Suau, va adquirir el mas l’any 1887, qui també adquirirà Solicrup a l’any 1892. Una de les filles de Soler es vacasar amb Josep M. Ferrer Pi, família que va mantenir les propietats fins 1980. El mas ha estat reformat diversesvegades, a finals del segle XIX, va ser ampliada; les últimes importants a les façanes i a l’interior, l’any 1980. Avui ésdels germans Gargallo, que es dediquen a la ramaderia.

Arquitectòniques

AltresSanejament

Antigament, la pagesia pertanyia a la quadra de Rocacrespa i és parròquia de Cubelles. La masia, encarada a llevant,era principalment d’activitat ramadera i també vitícola, com ho demostren les pedres de premsa que es conserven. De lacasa, se’n tenen notícies des de l’any 1552 quan era habitada per Na Ricarta del mas i l’any 1553, per Joan Ricart,pagès del mas, de la parròquia de Cubelles i de la senyora de la quadra de Rocacrespa. Les activitats de la masia feiennecessari més d’una família. A més dels Ricart, hi vivien els masovers, que eren els Sunyer a l’any 1575, encaradocumentats a l’any 1664. Des de 1599 també hi eren els parcers Barba, que a l’any 1601 havien signat una treva ambels parcers Font, igualment domiciliats. A l’any 1609, la propietat era de Pau de Fluvià, i mes tard, de Jordi de Fluvià.Entre 1726 i 1733, Josep Ricart va obtenir el càrrec de regidor de les quadres de Rocacrespa i Gallifa; el seu germà,l’amo Joan, a més de posseir el mas, disposava del corral. Des de l’any 1764, els masovers són els Borrell, que a l’any1818 eren els que pagaven els tributs al senyor de la quadra.

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentL'accés es produeix pel camí de mas Ricard, en la cruïlla amb el camí de la Talaia.

El camí es troba asfaltat i en bon estat.

TelefoniaGas


F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta8 Masia juxtaposat si 2 Habitatge 650 m2 tàpia teula A Edificació juxtaposat si 0 Habitatge 100 m2 totxo teula B Torre,volum aïllada no 1 - 8 m2 totxo c. planaC Cobert aïllada no 0 Magatzem 15 m2 totxo fibrociment

D Cobert aïllada no 0 Corral 160 m2 totxo fibrociment

7

*SI



*si si



MAS RICART





Usos admesos




Volums preexistents

H. Habitatge

8, principalA edificació

12


8 Masia H,TR,R,ELL

8

Vol. recuperable

SI

Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar

. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives irenovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. Es conservaràespecialment el conjunt de palmeres. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, desdel centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla deCatàleg de 1987, com a BCIL. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial dePatrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació delselements substancials *S'haurà de regular aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través d'unpla Especial.


Vol. recuperables 8 la masia Els usos admesos.


Entorn


Es protegeix l'entorn dels jardins entorn immediat, arbreda




Volumetriaconservació de tota la volumetria original de la casa rural pati amb tanca original



Arxiu i biblioteca d’Agrupació Excursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos àlbum Vicenç Carbonell, Fons Arxiu Comarcal del Garraf

Fotos àlbum Vicenç Carbonell, Fons Arxiu Comarcal del Garraf

MAS RICART N. 8 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I



1 9 65435,67 m2 ESC 1/5.000


2



SI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO C l l ti X A tò 10




Emplaçament


Protecció patrimonialA peu de camí, tocant a un torrentSituacióCoordenades UTM

1.798

bo

Qualificació de sòlCamí Ral s/n


LOCALITZACIÓ


FOTOGRAFIES



Masia d'en Cabanyes Pr. territorial i paisatgísti

E

S. Parcel·la =

MASIA D'EN CABANYES N. 9 1

Titularitat Municipal

BCIN

Torrent de la Pastera

S j t

Edifici de planta quadrangular compost de planta baixa, principal, pis i sotacoberta central ambun cos en U a la planta baixa que forma una galeria superior d’arcades de mig punt. Plantabaixa amb voltes de 4 punts rebaixades que descansen sobre pilars i murs. A la primera planta,coberta principal, a 3 vessants i galeria a una. Murs de càrrega de paredat comú i totxo. Voltesde 4 punts de rajola. Arcs torals de totxo. Forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic. Embigatsi llates de fusta i rajola a la coberta.

AiguaElectricitat


SI X NO Col·lectiu X Autònom 10SI X NOSI NO XCarretera Camí púb. X Altres

Geològic Incendi Altres

4

5

Altres



compromís que es conservés la masia i s’adeqüés com a centre cultural. Les obres s’iniciaren l’any 1982, realitzades perla Diputació de Barcelona, dirigides pels arquitectes Moisés Gallego i Francisco Fernández, i van ser inaugurades l’any1984. El 1998, l’Ajuntament cedeix l’ús de la masia Cabanyes al Consell Comarcal del Garraf per encabir-hi el Centred’Interpretació, Informació i Acollida de l’Escenari Romàntic.

Arquitectòniquesx x x

DADES HISTÒRIQUES

Es una edificació poc característica de l’estructura rural del municipi, però amb una gran presència al territori. S’aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics– arquitectònics. L'equipament públic facilita la preservació del medi.

x x


Abans del segle XIX la masia era anomenada d'en Parellada, coneguda des del 1574. Felip Parellada declarava el 1591disposar de vint jornals de terra i una peça pròxima al Padruell. Llorenç de Cabanyes i Fuster la va adquirir a JosepLlupià, l'any 1790. La masia ja és documentada l’any 1860 amb el nom de masia d’en Cabanyes. Llorenç de Cabanyes iBoet es va casar amb Mariana Fuster i Garí, pubilla de Josep Fuster. El seu fill, Llorenç de Cabanyes i de Fuster vaviatjar arreu d’Europa i va ser un important comerciant de vins i aiguardents. L’any 1798, es va fer enderrocar l’antigamasia i es va construir l'actual d’estil neoclàssic. Josep Antoni de Cabanyes i Ballester, fill de Llorenç, va formar unaimportant biblioteca, va transformar i completar l’interior de la masia. El més il·lustre dels membres de la família va ser elseu germà, Manuel de Cabanyes i Ballester, que va morir a la masia. Es van tapiar les portes i finestres de la masia entreel 1836 i el 1841, durant la primera guerra carlista. Alexandre de Cabanyes i Marquès va tornar posteriorment a ocupar-la. El 1975, els germans de Cabanyes i Ricart cedeixen la masia d’en Cabanyes a favor de l’Ajuntament amb el

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament L'accés es pot produir tan pel camí Ral, com pel camí de la Masia d'en Cabanyes, ambdós asfaltats i en bon estat. El segon és estret i d'un sol sentit.

TelefoniaGas


F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11

Habitatge Hoteler

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta9 Masia aïllada no 4 Equipament fusta 815 m2 totxo teula àrabA Edificació aïllada no 1 Recepció fusta 90 m2 totxo teula àrabB Cobert aïllada no 0 Magatzem fusta 20 m2 totxo teula àrabC Cobert aïllada no 0 Magatzem fusta 28 m2 totxo teula àrab

7





Usos admesos

Usos previstos al POUMEdificació aïllada, equipament.

Nombre habitatges capUsos condicionats

Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord amb harmònicament amb el conjunt



MASIA D'EN CABANYES



Volums preexistents

Restauració Turisme rural

9, principal

7

12


9 Masia E cap

8



conservació de tota la volumetria original de la casa rural pati amb tanca original


Vol. recuperablesEquipament públic, 9 masia els usos admesos

Vol. no utilitzables no n'hi ha cap

Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. Es conservarà especialment el seu jardí romàntic i el bosc d’en Parellada, que estan situats en un espai que forma part de Catàleg de boscos d'Utilitat Pública (CUP). En aquest espai s’han realitzat repoblacions populars de les que han reeixit alguns peus de pins, roures o alzines. 50m, des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Jaciments arqueològics (JA) / Interès paisatgístic (IP) / Parcs i espais públics (P) Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, l'expedient incoat (BCIN) R 14-5-1980, 13-04-1983. Caldrà la autorització de la per quansevol actuació a patrimoni Cultural , Es declarat BCIN el EXP 11/03/2014 DOC 13/03/2014

si


Entorn

oficis, elements arquitectònics segons PEC 87 (BCIN), jardins entorn immediat

es protegeix l'entorn dels jardins entorn immediat, arbreda, xiprers, oliveres, tanca

S'estudiarà a través de un pla especial urbanístic en el cas de nous usosAccés i aparcament


Vol. recuperable

IMATGE AÈRIA

Vol. a enderrocar


13




MASIA D'EN CABANYES N. 9 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 93695,35 m2 ESC 1/5.000


2



SI X NO Xarxa Pròpia XSI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO C l l ti A tò X 10


BCIL

Torrent de la Pastera

S j t

Edifici de planta rectangular compost de planta baixa i planta pis amb coberta a dues vessants. Golfa a la vessant de la façana principal. Dues crugies perpendiculars a façana. Torratxa adossada a la part posterior de la masia, de planta quadrada i quatre plantes d’alçada. Cos lateral de planta baixa amb arcuació tapiada i terrat superior. Recinte conformat per la masia i tanca perimetral amb coberts i magatzem. Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Coberta de teula àrab.

AiguaElectricitat


FOTOGRAFIES



Mas Sardet Pr. territorial i paisatgísti

22

S. Parcel·la =

MAS SARDET N. 10 1PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES




Emplaçament


Protecció patrimonialA peu de camí, tocant a un torrentSituacióCoordenades UTM

s. XV

dolent

Qualificació de sòlCamí Ral s/n


LOCALITZACIÓ


SI X NO Col·lectiu Autònom X 10SI X NOSI NO XCarretera Camí púb. X Altres

NO Geològic NO Incendi NO Altres NO

4

5

Sanejament

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament L'accés es produeix pel camí Ral, que es troba asfaltat i en bon estat. Permet la circulació en ambdós sentits.

TelefoniaGas


x x xxx

DADES HISTÒRIQUES


x

FOTOGRAFIESAltres



El mas Sardet és situat al camí Ral o camí Molinant, al costat del torrent de les Oliveres que la separa de la veïna masiaCabanyes, dintre de l’antiga partida dels Masos. La torre quadrada i la garita de l’angle esquerra de la façana, ambdóselements defensius, ens indiquen un lloc molt transitat al llarg dels segles. El mas Sardet ha tingut diferents denominacions. Al segle XV era conegut com mas dels Masos, propietat de Joan Ferrerdel Masos; al primer terç del segle XVIII, com mas Safons, propietat de Francesc Çafont; posteriorment, mas d’en Perris,propietat de Manuel Pers i també mas d’en Perris de Baix i, segons Coroleu a l’any 1837 era propietat de la família Persllamada Masia Baixa. El nom actual prové de l’indià, Pau Soler i Roig, de renom Sardet, que la va adquirir a mitjans segleXIX. Pau Soler i Roig va anar a Cuba el 1805, realitzant tasques de comerç de robes. El 1840 va retornar a la ciutat, vaser accionista i hisendat. La seva casa particular era situada al carrer dels Caputxins, número 16-20. A la clau de la granportalada d’entrada pel torrent de les Oliveres hi ha inscrita la data de 1845. De l’any 1847 al 1856 era coneguda permanso Soler i també, a partir de 1860, Masia den Sardet. A les darreries del segle XIX, Joaquim Soler va cedir el mas aFrancesc X. Soler Pers; posteriorment, a l’any 1924, va ser propietat de Manuel Marquès i Isidre Marquès Soler la vavendre al 1946. Des de l’any 1986, el mas és propietat de Manuel Amat Alonso.

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta10 Masia juxtaposada si 1 Habitatge 710 m2 Tàpia teula àrabA edificació aïllada si 0 Habitatge 270 m2 totxo teulaB Cobert aïllada no 0 Magatzem 100 m2 totxo teulaC Cobert aïllada no 0 Magatzem 90 m2 totxo teula

7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ EDIFICACIÓ SERVEIS I ACCÉS


Usos admesos


Nombre habitatges 2 ud. HabitatgeUsos condicionats




MAS SARDET

CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA


Volums preexistents

*si si siRestauració Turisme rural Educació en el lleure

Volumetria original 10, principalA edificació

7

12


10 Masia H,TR,ELL,R (Cap)A edific.comp H (Cap)

8

Volumetriaconservació de tota la volumetria original de la casa rural pati amb tanca original



Vol. recuperables 10 a masia, A si usos admesos


Entorn

Accés i aparcament

sisi



l'entorn dels jardins entorn immediat, arbreda, portal



Vol. recuperable

Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives irenovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. Es conservaranespecialment les dues oliveres centenàries de Mas Sardet situades a prop del Camí de Can Parellada.Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àread'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987 com BCIL,Lesintervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en elcas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials *S'haurà de regular aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través d'unPla Especial

IMATGE AÈRIA

Vol. a enderrocar



Pla Especial.



Fotos àlbum Vicenç Carbonell, Fons Arxiu Comarcal del Garraf

MAS SARDET N. 10 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I



1 9 ESC 1/5.000


2


3Vol. Pral. EXT. BO INT. BO/ DOL Altres vol.





Emplaçament


Protecció patrimonialA peu de camí, pròxima a una zona industrialSituacióCoordenades UTM

1.910

DOLENT

Qualificació de sòlCamí Molinant


LOCALITZACIÓ


FOTOGRAFIES



Masia Samà Pr. territorial i paisatgísti

22

S. Parcel·la =

MASIA SAMÀ N. 11 1

S j t

Edifici de planta sensiblement rectangular compost de planta baixa i una planta pis sota coberta a 2 vessants de carener paral·lel a façana principal. Pati tancat per 1 baluard flanquejat per 2 porxos, un d’entrada a la masia i amb terrat superior i l’altre adossat al magatzem. Cos de magatzem de vi format per una nau de planta rectangular amb 2 nivells interiors que s’acusen en el volum exterior i amb cobertes a 2 vessants. Petit magatzem aïllat de coberta a 2 vessants. Cos aïllat destinat a porxos i galliners.

AiguaElectricitat



BCIL

La Piera



NO Geològic NO Incendi SI Altres

4

5

Arquitectòniques

Situada a prop de l'avinguda del Coll d'en Ferran, prop del camí Molinant i del camí del Corral de Carro. La masia Samàera antigament coneguda amb el nom de corral d'en Martí, família que posseïa el desaparegut mas Borràs, documentatl’any 1484, situat una mica més amunt on es va traslladar el 1976 la centenària indústria de filats i teixits de cotó de calMarquès, i avui de la Venca. Antoni Samà i Milà, mort l’any 1802, es va casar en segones noces amb Josefa Domènech, vídua de Jaume Martí delmas Borras. Al mateix dia, el fill Antoni Samà Parés es va casar amb Bonaventura Martí Domènech, filla de la madrastra.Antoni Samà Parès va morir l’any 1814 i va heretar Antoni Samà i Martí (1788-1848). A l’any 1844, la masia sel'anomena Samà. Entre el 1910 i el 1913, l’arquitecte Josep Font i Gumà va ampliar l’antiga masia i va construir un seguitde dependències complementàries dedicades a l’activitat agrícola. En la realització del conjunt, principalment en elscossos complementaris i en elements aïllats, Font i Gumà va utilitzar recursos modernistes. El conjunt de les edificacions,algunes formant un baluard al voltant de la masia i d’altres lleugerament separades, és una referència visual, en estarprivilegiadament aixecat respecte al pla de Vilanova. L’actual propietari és Pere Rossell.

x x

DADES HISTÒRIQUES

Es una edificació amb algunes característiques de l’estructura rural del municipi. S’aconsella la preservació i rehabilitació pel seu domini visual del territori. El manteniment de l’ocupació permanent facilitar la preservació del medi.

x


Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament L'accés es produeix per un camí de terra en bon estat, al qual accedim des del camí Molinant, que es troba asfaltat.

TelefoniaGas


Altres



F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta11 Masia juxtaposada si 2 Habitatge 670 m2 totxo teulaA Corral aïllada si 0 Corral 130 m2 totxo teulaB Pallissa aïllada no 0 Magatzem 65 m2 totxo teula

7

Volums preexistents

*si si si




MASIA SAMÀ







Usos admesos


Nombre habitatges

N. 11 2

11, A principal

7

12


11 Masia H,TR,Ell,R ( cap)

8Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987 (BCIL). Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials *S'haurà de regular, aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través de un Pla Especial

si


Entorn


l'entorn dels jardins entorn immediat, arbreda , bassa, plàtans



Vol. recuperable


Vol. a enderrocar

Vol. recuperablesla masia 11

Vol. no utilitzables no n'hi ha cap

Volumetriaconservació de tota la volumetria original de masial pati amb tanca original



13




MASIA SAMÀ N. 11 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 1159435.50 m2 ESC 1/5.000


2


3Vol. Pral. EXT. Dolent INT. no visitat Altres vol.





Emplaçament


Protecció patrimonialDalt d'un turó, pròxim a l'autoviaSituacióCoordenades UTM

1.348

dolent

Qualificació de sòlCamí del Padruell


LOCALITZACIÓ


FOTOGRAFIES



El Padruell Pr. territorial i paisatgísti

23

S. Parcel·la =

EL PADRUELL N. 12 1

S j t

Edifici de planta en U d’ales curtes, compost de planta baixa, planta pis i golfes a la part posterior, amb cobertes planes i a dues vessants de diferents alçades, sobresortint una torratxa de planta rectangular de dos pisos amb coberta plana i un cilindre superior amb coberta de ½ esfera. Vestíbul i escala principal centrals. Escala secundària lateral. Tanques modernes de pedra simulant recinte emmurallat, amb torres i merlets. Pròxima a dos hàbitats d'interès comunitari, les pinedes mediterrànies i els matollars termomediterranis.

AiguaElectricitat


Titularitat Privada

BCIL

Torrent de la Pastera - Fondo del Carbó

SI X NO Col·lectiu Autònom X 10SI X NOSI NO XCarretera Camí púb. X Altres

no Geològic no Incendi si Altres no

4

5

firma Aurosor de la família Rato, propietaris de la marca de vins Jaume Serra; el 1985 es va construir una nau per aceller prop de la masia. Els últims masovers del mas van ser la família Fèlix González i Amàlia Sevilla. Actualment, elscellers i la cava són de l’empresa Vinos de Família García Carrión, però la masia es copropietat de l’esmentada empresai de Jardins del Garraf. Avui, la masia no té cap ús definit.

Arquitectòniquesx x x

DADES HISTÒRIQUES


x x


La primera documentació referida al topònim és de l’any 1348, quan el forner Jaume Riba de la Geltrú tenia llogat elPadrosello i la masoveria era portada per la família Golet del Padrosello o Pedrosel. L’any 1506, els senyors del mas delPedrosell són els Bosquets. L’any 1575, la masia acollia un nou masover, Bartomeu Marcer de Ribes. L’any 1619, elsMercer venen el mas a Galceran Urgellès. Dels Urgellès del Padroell se’n tenen dates fins a l’any 1678. Suposem que elPadruel era propietat dels Sagarriga, comptes de Creixell, des de l’any 1350, quan Jaume Riba va fer de testimoni dePere de Creixell. Tot i que fins 1876 la propietat va ser dels Sagarriga, el 1725, figura el mas a nom de la baronessa deCanyelles, Magdalena Planella; posteriorment, de l’any 1739 a 1757, és esmentat Pere de Fluvià, que el va llogar aSalvador Ferrer, la família del qual encara hi vivia a l’any 1792. A l’any 1868, el Padruell va passar a la parròquia de santAntoni Abat. Marià II de Sagarriga, va vendre el Padruell a Pau Coll Puig, l’any 1876. L’any 1887 es van realitzar obres dereforma a l'interior. De l’heretat de Pau Coll Puig la van rebre els Foradada Coll, que a l’any 1959, la van vendre a la

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament Accés a través d'un camí asfaltat en bones condicions des del nus de la C-32 i la C-15, des d'una rotonda d'aquesta última.

TelefoniaGas


Altres



F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11

Habitatge Hotelersi si*

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta12 Masia aïllada si 2 Habitatge 565 m2 tàpia teula àrabA Edificació aïllada si 1 Oficines 105 m2 totxo teula àrab

7

Volums preexistents

si* si* si*

1 ud habitatgeUsos condicionats



EL PADRUELL







Usos admesos


Nombre habitatges

N. 12 2

12 ,principal

7

12


12 Masia R;H,TR,Ho;Ell

8Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, la consideració de béns culturals d'interès local (BCIL). * El Pla Especial regularà l'ús hoteler relacionat amb l'activitat vitivinícola o enológica. Establirá la seva vinculació amb la explotació vinícola de la finca originaria. S'haurà de regular aparcament, volumetria, estudis de accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través d'un Pla Especial i compliment PEC vigent.

SI


Entorn


l'entorn dels jardins entorn immediat arbreda del camí d'arribada



Vol. recuperable


Vol. a enderrocar

Vol. recuperables 12 la masia els usos admesos

Vol. no utilitzables els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanístic i PEC87

Volumetriaconservació de tota la volumetria original de la casa masia, tanca de tàpia original



13




EL PADRUELL N. 12 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 ESC 1/5.000


2


3Vol. Pral. EXT. bo INT. no visitat Altres vol.



PEIN

Mas de l'Artís

Sanejament

Masia originària de planta rectangular composta de planta baixa i planta pis amb coberta a dues vessants de carener paral·lel a la façana principal i dues crugies paral·leles a aquesta, amb l’escala central i l’accés desplaçats. Cossos de magatzems, cellers i habitatges de cobertes a dues vessants. Cos modern destinat a habitatge principal, de volumetria potent, de planta sensiblement rectangular, amb cobertes compostes de les que sobresurt una torratxa.

AiguaElectricitat


FOTOGRAFIES



Mas de l'Artís Pr. territorial i paisatgístic

22

S. Parcel·la =

MAS DE L'ARTÍS N. 13 1PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES




Emplaçament


Protecció patrimonialA peu de camí, entre dos turonsSituacióCoordenades UTM

1.257

dolent

Qualificació de sòlCamí del Mas de l'Artís


LOCALITZACIÓ




no Geològic no Incendi si Altres no

4

5

Sanejament

És una de les masies més antigues i llunyana de la ciutat, al Nord Oest del terme municipal, sota la serralada de l’Àliga ial peu de l’antic camí de Canyelles a Cubelles. El rei Jaume I va fer donació a Josep Artís dels terrenys on, una vegadafeta la rompuda, es va edificar el mas, l’any 1257, segons constava en un document desaparegut l’any 1936. Des del1585 la masia és habitada per la família Ferrer, passant als Noya a partir del segle XVIII. L’antiga heretat va anarevolucionant en un caseriu, on a més de la casa vella i la nova, existeixen altres habitatges, cellers, corrals i granges.Sebastià Puig i Noya va prendre part de l’Exposició Regional celebrada a la ciutat l’any 1882, amb coneguts vins ivinagre de la masia. A partir de la dècada dels quaranta segle XX, l’enginyer Francesc Puig i Figueres, propietari delmas, va realitzar obres de reformes i construcció de cossos annexos a l’antiga masia. L’actual propietat és de MariaFrancesca Puig.

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament Camí de Canyelles a Cubelles, camí de Mas de L'Artís

TelefoniaGas


x x x

DADES HISTÒRIQUES

És una edificació característica de l’estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S’aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics– arquitectònics. El manteniment de l’ocupació permanent facilitar la preservació del medi.

x x

FOTOGRAFIESAltres



F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta13 Masia aïllada si 2 Habitatge fusta 585 m2 tàpia-pedra teula àrab

A edificació juxtaposada si 0 Magatzem fusta 320 m2 tàpia-pedra teula àrabB edificació juxtaposada si 1 Habitatge fusta 220 m2 tàpia-pedra teula àrabC edificació juxtaposada si 0 Magatzem fusta 530 m2 pedra teula-fibroD Corral.-Casa juxtaposada si 0 ca fusta 220 m2 tàpia-pedra teulafibrocimentE Porxo juxtaposada si 0 porxo fusta 655 m2 pedra teula àrab

7





Usos admesos





VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015))N. 13 2


MAS DE L'ARTÍS



Volums preexistents

si* si siRestauració Turisme rural

13, principal

7

12


13 Masia H,TR,R,,Ell (cap) ,BEdificació H,TR,R,,Ell (cap)

8



conservació de tota la volumetria original de la casa masia i del seus annexes


Vol. recuperables13 principal i edificacions , B, per els usos admesos

Vol. no utilitzables els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanístic i PEC87

Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Es conservaran especialment els elements botànics singulars que es troben en el recinte immediat a la masia. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, com a BCIL. Supeditada a les normatives de PEIN * S'haurà de regular l'aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través de un Pla Especial.

sisi


Entorn


l'entorn dels jardins entorn immediat arbreda del camí d'arribada



Vol. recuperable

IMATGE AÈRIA

Vol. a enderrocar

13

Vista any 2012


Arxiu i biblioteca d’Agrupació Excursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Arxiu Museu -Biblioteca V.Balaguer .Dibuix cod 7896 Pau Roig Estrader 1969

MAS DE L'ARTÍS N. 13 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I



Pla Especial i Catàleg de Masies i Cases Rurals de ...Pla Especial i Catàleg de Masies i Cases...

Documents

Transcript of Pla Especial i Catàleg de Masies i Cases Rurals de ...Pla Especial i Catàleg de Masies i Cases...