Pla Estratègic Bages Sud

76
P P P l l l a a a E E E s s s t t t r r r a a at t t è è è g g g i i i c c c d d d e e e l l l B B B a a a g g g e e e s s s s s s u u u d d d 2 2 2 0 0 0 0 0 0 7 7 7 - - - 2 2 2 0 0 0 1 1 1 5 5 5 I I n n f f o o r r m m e e d d e e d d i i a a g g n n o o s s i i Assistència tècnica Actíva Prospect

description

Pla Estratègic Bages Sud

Transcript of Pla Estratègic Bages Sud

Page 1: Pla Estratègic Bages Sud

PPPPPPPPPPPPllllllllllllaaaaaaaaaaaa EEEEEEEEEEEEssssssssssssttttttttttttrrrrrrrrrrrraaaaaaaaaaaattttttttttttèèèèèèèèèèèèggggggggggggiiiiiiiiiiiicccccccccccc ddddddddddddeeeeeeeeeeeellllllllllll

BBBBBBBBBBBBaaaaaaaaaaaaggggggggggggeeeeeeeeeeeessssssssssss ssssssssssssuuuuuuuuuuuudddddddddddd 222222222222000000000000000000000000777777777777------------222222222222000000000000111111111111555555555555 IIInnnfffooorrrmmmeee dddeee dddiiiaaagggnnnooosssiii

Assistència tècnica

Actíva Prospect

Page 2: Pla Estratègic Bages Sud

Actíva Prospect

Equip de treball:

4Berta Pongiluppi Ascon. Llicenciada en Ciències econòmiques.

4David Moreno i Lobera. Enginyer en Informàtica i Diplomat en Estadística

4Maite Espinach Grau. Llicenciada en Geografia i Ciències de l’Educació

Cerdanyola del Vallès, novembre de 2007

Actíva Prospect SL (Research & Solutions).

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015

Informe de diagnosi

Page 3: Pla Estratègic Bages Sud

Actíva Prospect SL (Research & Solutions) Centre d’Empreses de Noves Tecnologies Parc Tecnològic del Vallès 08290 Cerdanyola del Vallès Barcelona Tel. +34 93 5820177 - Fax. +34 93 5912821

Actíva Prospect és una companyia de recerca i

consultoria formada per un equip multidisciplinar de

professionals que treballa en els àmbits de mercat

de treball, formació, polítiques socials i

desenvolupament territorial i gestió de projectes.

Actíva Prospect proveeix informació pràctica i

orientada a la presa de decisions, amb una base de

treball participatiu i proper al territori.

Aquest treball s’ha dut a terme per encàrrec del

Consorci de formació i iniciatives del Bages

sud.

L’enfocament, el contingut, l’anàlisi, la interpretació,

les conclusions i les orientacions d’aquest

document són responsabilitat de l’equip de recerca

d’Actíva Prospect que en té l’autoria.

La duplicació i/o publicació en qualsevol forma

d’aquest document només és permesa amb el

permís explícit del Consorci de formació i iniciatives

del Bages sud.

Page 4: Pla Estratègic Bages Sud

ÍndexÍndexÍndexÍndex

Presentació...........................................................................................................1

1 Territori i mobilitat ...........................................................................................2

1.1 SITUACIÓ GEOGRÀFICA I GEOESTRATÈGICA ......................................................................... 2

1.2 ORDENACIÓ DEL TERRITORI I POLÍTICA DE SÒL ..................................................................... 3

1.3 ELEMENTS DE L’ENTORN NATURAL I PAISATGÍSTIC ............................................................. 10

1.4 VALORS ARQUITECTÒNICS I CULTURALS ............................................................................ 12

1.5 COMUNICACIONS I MOBILITAT............................................................................................ 14

2 Població, treball i societat............................................................................. 18

2.1 PERFIL SOCIODEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ...................................................................... 18

2.2 QUALIFICACIÓ DE LA POBLACIÓ ......................................................................................... 21

2.3 TREBALL ......................................................................................................................... 22

2.4 COHESIÓ SOCIAL ............................................................................................................. 27

2.5 EQUIPAMENTS I SERVEIS .................................................................................................. 28

3 Activitat econòmica ....................................................................................... 32

3.1 CONTEXT HISTÒRIC.......................................................................................................... 32

3.2 PRODUCTE INTERIOR BRUT I NIVELLS DE RENDA................................................................. 33

3.3 SECTORS ECONÒMICS...................................................................................................... 35

3.4 TEIXIT EMPRESARIAL I ACTIVITAT EMPRENEDORA ............................................................... 45

3.5 ESPECIALITZACIÓ ECONÒMICA DELS MUNICIPIS .................................................................. 50

4 Aspectes transversals .................................................................................... 52

4.1 SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........................................................................................... 52

4.2 INFRAESTRUCTURES I SERVEIS EMPRESARIALS I PER LA INNOVACIÓ .................................... 52

4.3 IDENTITAT, GOVERN LOCAL I PROJECCIÓ DEL TERRITORI .................................................... 54

5 Conclusions. Anàlisi DAFO ............................................................................. 56

ANNEXOS............................................................................................................ 62

Annex 1. Relació de persones entrevistades..................................................... 63

Annex 2 Usos del sòl .......................................................................................... 64

Annex 3. Polígons industrials ............................................................................. 65

Annex 4. Activitats econòmiques més rellevants............................................. 68

Annex 5 Documentació consultada.................................................................... 70

ANNEX 4 .1. DOCUMENTACIÓ ESPECÍFICA DEL BAGES SUD .......................................................... 70

ANNEX 4 .2. ALTRA DOCUMENTACIÓ .......................................................................................... 71

Page 5: Pla Estratègic Bages Sud

Índex de taules

Taula 1 Superfície municipal (km2).....................................................................................................................................3 Taula 2 Oferta de sòl industrial als municipis del Bages sud. 2007 ....................................................................................5 Taula 3 Habitatges iniciats. 2002-06...................................................................................................................................8 Taula 4 Estat del planejament urbanístic general dels municipis del Bages sud, 2005 ......................................................9 Taula 5 Població segons àmbit territorial a 1 de gener. 2000 i 2006 ................................................................................18 Taula 6 Taxes d'envelliment i sobreenvelliment. 2006......................................................................................................21 Taula 7 Nivell d’instrucció de la població de 10 anys i més. 2001 ....................................................................................22 Taula 8 Localització de l'ocupació. 2001...........................................................................................................................23 Taula 9 Percentatge d'aturats per grups d’edat i sexe. 2006............................................................................................25 Taula 10 Evolució del percentatge d'aturats. 2001-06 ......................................................................................................26 Taula 11 Llocs de treball localitzats segons sector d’activitat econòmica. 2007...............................................................35 Taula 12 Evolució dels assalariats per grans sectors d’activitat econòmica. 2001-07......................................................36 Taula 11 Treballadors assalariats segons nivell tecnològic de l’activitat de l’establiment. 2001-07..................................42 Taula 14 Nombre de centres de cotització segons grandària de l'establiment. 2007 .......................................................46 Taula 15 Establiments de 20 o més treballadors. 2007 ....................................................................................................48 Taula 16 Centres de cotització per sectors. 2001-07........................................................................................................49 Taula 17 Superfície dels establiments d'empreses (m2). 2002.........................................................................................51 Taula 18 Ús i equipament de les TIC a la llar. 2006 .........................................................................................................52 Taula 12 Sectors d’activitat econòmica amb un 2% o més de població assalariada. 2007 ..............................................68 Taula 13 Evolució dels assalariats per subsectors d’activitat econòmica amb més de 50 treballadors. 2001-07.............69

Índex de gràfics

Gràfic 1 Recomptes de població del padró d’habitants. 1998-2006..................................................................................19 Gràfic 2 Piràmide d’edats al Bages sud i comarca. 2006.................................................................................................20 Gràfic 3 Piràmide d’edats al Bages sud i Catalunya. 2006 ..............................................................................................20 Gràfic 4 Proporció d’aturats segons sexe i àmbit territorial. 2006.....................................................................................24 Gràfic 5 Persones aturades registrades segons sectors. 2006.........................................................................................27 Gràfic 6 Persones aturades registrades segons ocupacions. 2006 ..................................................................................27 Gràfic 7 Evolució del creixement del PIB comarcal total, 2001-2005................................................................................33 Gràfic 8 Estructura del PIB per sectors. 2005...................................................................................................................34 Gràfic 9 Llocs de treball localitzats al Bages sud, 2001-2007...........................................................................................34 Gràfic 10 Distribució del nombre d’empreses i treballadors segons grandària de l’establiment. 2007 .............................47 Gràfic 11 Distribució del nombre de treballadors autònoms segons sector d’activitat. 2007 ............................................50 Gràfic 12 Proporció de treballadors autònoms a cada sector d’activitat. 2007 .................................................................50

Índex de mapes

Mapa 1 Usos del sòl, 1987 i 2002.....................................................................................................................................64 Mapa 2 Polígons industrials..............................................................................................................................................65

Page 6: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 1

PresentacióPresentacióPresentacióPresentació

Aquest document presenta, de forma preliminar, els resultats de la primera fase de treball del

procés d’elaboració del Pla Estratègic del Bages sud, encarregat pel Consorci de Formació i

Iniciatives del Bages sud (CFIBS) a Actíva Prospect, amb l’objectiu de definir un model territorial

centrat en aquells aspectes de creixement econòmic sostenible que han de permetre una millora

de la qualitat de vida dels seus ciutadans, i establir, des d’una visió compartida pels agents

polítics, socials i econòmics, les estratègies per assolir-lo i les actuacions necessàries per

implementar-les.

En aquesta primera fase de treball s’ha recopilat i analitzat la informació existent sobre la realitat

socioeconòmica i territorial del Bages sud i s’han dut a terme entrevistes qualitatives amb 24

informants clau del territori (veure Annex 1), amb l’objectiu d’arribar a una diagnosi dels factors

estratègics de desenvolupament a partir de l’anàlisi de les seves debilitats, amenaces, fortaleses i

oportunitats. En base a aquests factors estratègics, es plantegen unes idees força que han

d’orientar el model de desenvolupament i han de ser l’eix vertebrador de les actuacions a plantejar

de cara al futur.

En aquest informe les idees-força o estratègies de futur es plantegen a nivell de proposta per ser

debatudes, i consensuades en la mesura del possible, en el sí del Comitè Director del Pla

Estratègic i, posteriorment, a nivell d’agents i ciutadania en un taller de diagnosi i estratègia.

El treball dut a terme es presenta estructurat en els quatre grans blocs d’anàlisi en base als quals

s’ha elaborat, que configuren els quatre primers capítols i que són:

• Territori i mobilitat

• Població, treball i societat

• Activitat econòmica

• Aspectes transversals

A partir d’aquí, el cinquè capítol presenta per cadascun d’aquests àmbits, a mode de conclusió, la

identificació dels punts forts i els punts febles del territori i d’aquells elements de l’entorn que

poden suposar una amenaça o una oportunitat pel seu desenvolupament (anàlisi DAFO).

Per últim, es vol agrair molt sincerament la participació de totes les persones entrevistades,

l’aportació de les quals ha estat fonamental pel desenvolupament d’aquest treball. Igualment, el

treball no hagués estat possible sense el suport i col·laboració del personal tècnic del CFIBS, en

especial de Sílvia Crespiera.

Page 7: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 2

1111 Territori i mobilitatTerritori i mobilitatTerritori i mobilitatTerritori i mobilitat

1.11.11.11.1 Situació geogràfica i geoestratègicaSituació geogràfica i geoestratègicaSituació geogràfica i geoestratègicaSituació geogràfica i geoestratègica

El Bages

• La posició geogràfica de la comarca confereix al Bages una centralitat important dins el

context català, així com la seva proximitat a l’àrea econòmica central (l’àrea metropolitana de

Barcelona).

• No obstant això, històricament el Bages ha estat força aïllat de les comarques veïnes. En

aquest moment, tanmateix, aquest aïllament s'ha aconseguit trencar pels eixos i autopistes

que s'han construït aquests darrers anys i que el fan proper i atractiu per a les empreses que

pensen en futures implantacions, tenint en compte la situació actual de l’àrea metropolitana

(on el sòl disponible és escàs).

• El Bages en l’actualitat contribueix a

dinamitzar tota la Catalunya Central, arribant

la seva influència fins a bona part del

Berguedà i el Solsonès, i, en menor mesura,

fins a l’Anoia i Osona. La millora de les

comunicacions ha reforçat aquest paper.

• Manresa actua com a capital comercial i

prestadora de serveis a la comarca i

concentra més de la meitat de l’activitat

terciària comarcal, especialment aquella amb

un valor afegit més elevat.

El Bages sud

• El Bages sud és la porta d’entrada del Bages

a l’àmbit metropolità de Barcelona, donada la seva situació de pas obligat en relació a les

comunicacions.

• El Bages sud manté un alt nivell de relació amb l’àrea del Baix Llobregat nord, el Vallès

Occidental i l’àrea metropolitana de Barcelona.

Plànol 1 Situació del Bages sud

Page 8: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 3

• Dins del Bages sud, Sant Vicenç de Castellet exerceix certa “capitalitat de facto” quant a la

provisió de serveis; especialment els educatius, sanitaris, administratius i comercials, tot i que,

en el cas dels serveis comercials, Manresa actua com un potent pol d’atracció.

1.21.21.21.2 Ordenació del territori i política de sòlOrdenació del territori i política de sòlOrdenació del territori i política de sòlOrdenació del territori i política de sòl

• Els municipis que conformen l’entitat

territorial del Bages sud són Monistrol de

Montserrat, Castellbell i el Vilar, Marganell,

Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i el

Pont de Vilomara i Rocafort.

• En total són 115,52 km2 de superfície. Els

municipis territorialment més grans són

Castellbell i el Vilar i el Pont de Vilomara i

Rocafort. La resta de municipis tenen una

superfície similar.

1.2.1 Dinàmica de localització de les activitats productives

• El procés d’industrialització al Bages comença a finals del segle XIX amb la localització

d’indústries que aprofiten els recursos naturals i les fonts d’energia. Es tracta de les indústries

tèxtils que es varen instal·lar en els cursos dels rius Cardener i Llobregat i de l’explotació de

pedreres a Sant Vicenç de Castellet i a Castellgalí.

• Fruit d’aquest procés, l’activitat industrial és molt variada amb empreses que mantenen la

seva activitat en indrets on històricament hi havia empreses tèxtils – antigues colònies – com

en l’interior de les poblacions.

• Durant la dècada dels 70, arran de la crisi del tèxtil i de les indústries extractives, comencen a

proliferar noves àrees industrials per tal de fomentar la localització de noves activitats i atraure

inversions. En aquesta època es requalifiquen zones o terrenys per a sòl industrial. No

obstant, és en els darrers anys quan sorgeixen iniciatives de creació de polígons industrials.

Aquesta diversitat de localitzacions és un tret que caracteritza la territorialització de la indústria

al Bages actualment.

• La dinàmica resultant ha estat la tendència al trasllat d’empreses cap aquestes noves zones

industrials i la consolidació en polígons industrials de terrenys qualificats com a sòl industrial.

Taula 1 Superfície municipal (km2)

Superfície

(km2)

Percentatge (%)

Castellbell i el Vilar 28,47 24,6

Castellgalí 17,21 14,9

Marganell 13,53 11,7

Monistrol de Montserrat 11,77 10,2

Pont de Vilomara i Rocafort, el 27,41 23,7

Sant Vicenç de Castellet 17,13 14,8

Bages sud 115,52 100,0

Font: Web de l’Idescat.

Page 9: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 4

No obstant, es troben empreses en aquestes ubicacions que no disposen de serveis i que

tenen mancances importants d’infraestructures.

• Les transformacions de l’organització de les activitats productives possibiliten la

desconcentració de determinades funcions del procés productiu i en les darreres dècades s’ha

anat produint un procés de relocalització al Bages sud d’empreses industrials situades a l’àrea

metropolitana de Barcelona.

• D’altra banda, la creixent demanda de sòl per a activitats terciàries i habitatges que es

produeix a la regió metropolitana és una de les causes del procés de desconcentració de la

producció industrial (del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat) cap a d’altres

comarques. En aquest sentit, l’àrea metropolitana viu un procés de deslocalització, però en

canvi s’està produint un procés d’especialització industrial en d’altres indrets de Catalunya. Els

sectors més intensius en mà d’obra son els que es veuen més afectats per processos de

deslocalització cap a d’altres països on és més barata: el tèxtil, la confecció, moble i fusta i,

fabricació d’electrodomèstics. Ara bé, sectors com l’edició, química i cautxú, processos

metàl·lics i metal·lúrgia, paper i fabricació de maquinària, l’alimentació es relocalitzen a

Catalunya, sovint formant clústers territorials.

• Finalment, el diferencial en el preu del sòl i de l’habitatge ajuden a que algunes activitats

productives tendeixin a desplaçar-se des de la regió metropolitana cap a les comarques

interiors, entre elles i el Bages sud, on s’hi ha ubicat sobretot empreses procedents del Vallès

Occidental. Es tracta principalment d’empreses petites, que no mouen molts llocs de treball

però que requereixen bastant espai.

1.2.2 Àrees d’activitat econòmica i oferta de sòl actual

• Segons el registre d’empreses locals del Consell Comarcal, la majoria d’empreses estan

situades dins el nucli urbà (el 75,1%).

• Al Bages sud es comptabilitzen 29 polígons industrials la majoria localitzats als termes

municipals de Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí – 14 i 7 polígons respectivament - amb

una superfície total equivalent de 2.039.539 m2, el 14,0% de l’oferta de sòl industrial de la

comarca. L’oferta de sòl disponible és d’uns 171.457 m2., la qual cosa vol dir que l’ocupació

és del 91,5%.

Page 10: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 5

• Els polígons que han experimentat més

creixement de naus han estat els de Sant

Vicenç de Castellet, Castellgalí, Monistrol

de Montserrat i el Pont de Vilomara, i

encara hi ha projectes per desenvolupar

terreny en diferents municipis. En els últims

quatre anys és tota la zona de polígon de

Castellgalí la que més ha crescut, i en el

moment de redacció d’aquest document

encara s’està en procés de construcció de

naus per propera instal·lació, a l’igual que al

Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet.

• Si s’analitzen amb detall les dades relatives a l’oferta de sòl industrial s’observa, en primer

lloc, que hi ha una elevada atomització del sòl destinat a activitats industrials, comercials i

logístiques. Com s’ha apuntat amb anterioritat, en molts casos és degut a la reconversió de

fàbriques i colònies tèxtils en naus industrials, com és el cas de La Bauma, Burés I i II a

Castellbell, els Carburos, Boades i Entrevies a Castellgalí.

Taula 2 Oferta de sòl industrial als municipis del Bages sud. 2007

Municipi Superfície

(m2)

Percentatge

(%)

Núm. polígons

Sòl industrial

disponible (m2)1

Superfície / Llocs de

treball (m2/Llocs)

Castellbell i el Vilar 170.766 8,4 5 5.194 176,41

Castellgalí 456.130 22,4 7 79.040 465,91

Marganell - - - - -

Monistrol de Montserrat 195.651 9,6 2 7.461 355,73

Pont de Vilomara i Rocafort, el 227.197 11,1 1 66.217 190,60

Sant Vicenç de Castellet 989.795 48,5 14 13.545 353,62

Bages sud 2.039.539 100,0 29 171.457 309,87

Bages 14.571.804 14,0 n.d. 1.451.168 203,84

Font: Consell Comarcal del Bages. 1Aquesta xifra s’ha extret de l’anuari estadístic del Bages 2004 i està menys actualitzada.

n.d. No disponible.

• En d’altres casos, s’observa que les àrees industrials són la suma de diversos iniciatives que

han estat urbanitzades en diverses fases i que no han contemplat una parcel·lació i uns

recursos tenint en compte les necessitats de mobilitat, d’aparcament, de serveis i de

infraestructures que requeririen en el seu conjunt. És el cas, per exemple, del conglomerat

Foto 1 Polígon al Pont de Vilomara (Vilapont)

Font: CFIBS.

Page 11: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 6

industrial més important del Bages sud situat als polígons al peu de la C-55 a Sant Vicenç de

Castellet (Pla de les Vives I i II, Pla del Riu I, Casacuberta - El Castell - La Farinera - Clot del

Tufau) o d’algun dels polígons de Castellgalí (Pla del camí, La fàbrica, Cal Carner).

• Aquesta darrera situació s’ha començat a

corregir mitjançant l’actuació del PTB1 al

polígon Pla del Riu – Les Vives en base a

les deficiències estructurals que existeixen

als municipis de Sant Vicenç de Castellet i

Castellbell i el Vilar. L’objectiu d’aquesta

actuació és resoldre els dèficits existents en

aquesta zona del Bages sud, entre els quals

es poden esmentar els accessos als

polígons industrials existents i el pèssim

estat en què es troben, pels abocaments

incontrolats, alguns trams de la façana fluvial del riu Llobregat, que amb aquesta actuació es

recuperaran i regeneraran. A més, el projecte proposa la previsió d’un accés nou a Sant

Vicenç de Castellet per mitjà de la construcció del pont previst pel Pla General, en un indret

que tingui una lògica urbanística de continuïtat dins de la trama urbana del municipi.

Foto 3 Actuació Pla del Riu - Les Vives a Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar

Font. Web del PTB

1 Projectes Territorials del Bages.

Foto 2 Polígon Pla del camí a Castellgalí

Font: CFIBS.

Page 12: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 7

• Castellbell i Monistrol veuen més limitada la seva capacitat de creixement per la poca

disponibilitat de sòl. En el cas de Castellbell, el fet que no hi hagi possibilitats de

desenvolupament ha conduit a recuperar algunes de les colònies i establiments tèxtils per tal

de donar-los una nova utilització. La crisi del tèxtil, en el cas de Castellbell, està afectant de

forma important el dinamisme econòmic del municipi. D’aquí la necessitat de promoure nous

espais per l’activitat econòmica.

1.2.3 Urbanisme i zones de desenvolupament futur

• El territori del Bages sud es caracteritza per un nivell d’urbanització relativament baix: el 6,1%

de la superfície comarcal és sòl urbà o urbanitzable. En comparació al conjunt de comarques

catalanes, aquesta proporció col·loca al Bages en la posició 25.

• La comarca del Bages es caracteritza per ser una comarca poc densament poblada en

comparació a la resta província (133 habitants per Km2 de mitjana front els 687,2 h/km2 de la

mitjana provincial). La densitat de població al Bages sud és similar a la comarcal (de 165,1

hab./km2). Malgrat l’important augment de la població enregistrat els darrers anys, només dos

municipis superen la densitat mitjana comarcal: Sant Vicenç de Castellet - amb 457 habitants

per Km2 - i Monistrol de Montserrat - amb 241,3 hab./Km2.

• La distribució en el territori de la població a

la comarca ha estat bàsicament dispersa i

amb un gran consum de sòl. Aquesta

dinàmica s’observa en els mapes

d’evolució dels usos del sòl (veure Mapa 1

Usos del sòl, 1987 i 2002, pàg. 64). Aquest

és sobretot el cas de Castellgalí on el

model de desenvolupament urbanístic ha

seguit aquest patró (veure vista aèria

adjunta). També s’observa aquesta

expansió de les urbanitzacions al terme

municipal de Castellbell i el Vilar.

• Aquest augment de la població comentat

amb anterioritat ha vingut acompanyat

d’una elevada activitat constructora. A més, de les dades es desprèn que el pes de l’activitat

constructora al Bages sud en els darrers cinc anys ha estat molt superior al seu pes en

Foto 4 Vista aèria de Castellgalí

Page 13: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 8

població (veure Taula 3). És a dir, les dades d’habitatges iniciats en el període 2002-06 al

Bages sud representen el 18,5% del total de la comarca, mentre en termes de població

representa l’11,0%. En conseqüència, es preveu que en els propers anys - quan es vagin

ocupant les promocions d’habitatges - el pes poblacional del Bages sud respecte la comarca

serà superior a l’actual.

Taula 3 Habitatges iniciats. 2002-06

2002 2003 2004 2005 2006 Mitjana hab.

Iniciats 2002-06 x 1000hab

Castellbell i el Vilar 38 28 84 99 104 21,0

Castellgalí 36 34 87 150 134 61,4

Marganell 0 0 0 0 1 0,7

Monistrol de Montserrat 88 40 53 115 104 28,2

Pont de Vilomara i Rocafort, el 21 111 85 67 143 25,8

Sant Vicenç de Castellet 70 262 259 518 587 43,3

Bages sud 253 475 568 949 1073 34,8

Bages 1.789 2.987 3.018 3.697 6.370 20,6

Font: Web de l’Idescat.

• Aquesta dinàmica expansiva de la construcció es comença a notar de forma desigual entre els

municipis del Bages sud a partir dels anys 2003 i 2004. Durant el 2006 es mantenen nivells

molt elevats tot i que s’enregistra una desacceleració respecte als dos anys anteriors de

màxima expansió.

• Els municipis on l’activitat constructora ha

estat més important són Castellgalí, amb un

rati per mil habitants de 61,4 habitatges

iniciats anualment i Sant Vicenç de

Castellet, amb 43,3 habitatges nous per mil

habitants. A l’altre extrem es troba el cas del

petit municipi de Marganell, on l’activitat

constructora ha estat pràcticament

inexistent.

• L’any 2006 es va redactar el Pla Director

Urbanístic Pla del Bages (en endavant

PDU). Aquest pla, entre d’altres coses, contempla la zona de Castellgalí, El Pont de Vilomara

Foto 5 Vista aèria de Sant Vicenç de Castellet

Page 14: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 9

i Sant Vicenç de Castellet com una àrea prioritària per al creixement residencial. Pel que fa a

l’activitat econòmica, contempla la façana ponent de la C-55 entre Castellgalí i Sant Vicenç.

• Excepte els municipis del Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet que es regeixen per un

Pla general d’ordenació municipal, la resta de municipis es basen en normes urbanístiques

subsidiàries. No obstant això, a principis d’any, l’Ajuntament de Castellgalí ha licitat els serveis

de consultoria per a la redacció del Pla d'ordenació urbanística municipal de Castellgalí que

substituirà les actuals Normes Subsidiàries, aprovades el 1989 i l’Ajuntament de Marganell

també té pendent l’aprovació final del POUM.

Taula 4 Estat del planejament urbanístic general dels municipis del Bages sud, 2005

Municipi Planejament vigent Any de la publicació

de l'aprovació

definitiva

Castellbell i el Vilar Normes subsidiàries de tipus b 1985

Castellgalí Normes subsidiàries de tipus b 1981

Marganell Normes subsidiàries de tipus b 1997

Monistrol de Montserrat Normes subsidiàries de tipus b 2001

Pont de Vilomara i Rocafort, el Pla general d'ordenació municipal revisat 1998

Sant Vicenç de Castellet Pla general d'ordenació municipal revisat 1996

Font: Web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Actualitzat a desembre de 2005.

• Per acabar, cal assenyalar que les previsions del Pla territorial general de Catalunya, són que

la Catalunya Central creixi un 65% en vint anys i s’hi construeixin 116.000 habitatges. Si es

confirmen les perspectives econòmiques i socials, la Catalunya Central tindrà d’aquí a vint

anys més de 700.000 habitants, i això representa un creixement de la població d’un 65%. El

mercat laboral s’incrementarà un 80% i es construiran 116.000 habitatges nous. Aquestes són

les previsions amb què ha treballat el govern de la Generalitat a l’hora de dissenyar

l’avantprojecte del Pla territorial de la Catalunya Central, que inclou les comarques de l’Anoia,

el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès, i que ja ha estat publicat al Diari Oficial de la

Generalitat (DOGC). La Catalunya Central, si seguís l’evolució prevista en el Pla, es situaria

en el quart lloc entre les vegueries de Catalunya, per darrere de la zona de Barcelona i el seu

entorn, de la demarcació de Girona i del Camp de Tarragona.

Page 15: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 10

1.31.31.31.3 Elements de l’entorn natural i paisatgísticElements de l’entorn natural i paisatgísticElements de l’entorn natural i paisatgísticElements de l’entorn natural i paisatgístic

• El Bages sud està conformat pels relleus i contraforts accidentats del sistema prelitoral i

condicionat en les seves dinàmiques pel congost del Llobregat, on la major part dels municipis

es disposen relativament encaixats a les ribes del riu.

• Malgrat haver estat estretament lligat a l’activitat industrial, el riu Llobregat constitueix un

element de gran valor ecològic i paisatgístic pel territori del Bages Sud. D’una banda, al

municipi de Castellbell i el Vilar el riu forma un meandre que, per les seves característiques,

està considerat com a espai protegit, i que actua de corredor biològic2 entre el Parc Natural de

la Muntanya de Montserrat i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Per

altra banda, la pròpia llera del riu suposa una gran riquesa a nivell mediambiental però també

un potencial notable a nivell econòmic i social pels diferents municipi per on aquest discorre.

És per això que en l’actualitat ja s’està treballant en aquesta línia amb l’elaboració d’un pla de

revitalització de la llera del riu, promogut i gestionat pel CFIBS, que en permeti la recuperació i

millora a nivell mediambiental però també per valoritzar-lo com a nova zona de centralitat i

gaudi ciutadà a la comarca.

Foto 6 Riu Llobregat al pas pel Bages sud

2 Corredor biològic: via natural que connecta dos o més espais i que permet la lliure dispersió d’espècies.

Page 16: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 11

Font: CFIBS.

Foto 7 Bosc de ribera a Castellbell i el Vilar

• Per altra banda, el Bages Sud és dels pocs territoris d’aquestes dimensions que compta, dins

dels seus límits, amb dos parcs naturals, com són el Parc Natural de la Muntanya de

Montserrat, amb la singularitat que representa, i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la

Serra de l’Obac.

Foto 8 Muntanya de Montserrat Foto 9 La serra de l'Obac

• Un altre dels elements naturals destacables del Bages Sud és la seva cobertura boscosa,

malgrat els incendis del 1986 van suposar una davallada important de la superfície forestal de

Page 17: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 12

la zona, que no s’ha recuperat en la seva totalitat (així, segons l’Inventari Ecològic i Forestal

de Catalunya de l’any 2000, la superfície forestal del Bages Sud era del 50,5%, mentre que al

conjunt del Bages era del 71,0%). De totes maneres, l’anàlisi de l’evolució del sòl entre 1987 i

20023 mostra com el Bages sud ha recuperat bona part de la superfície cremada abans

esmentada (veure mapa 1987, zona marró). Les zones cremades han passat a ser en

l’actualitat bosquines i prats. També s’observa com hi ha un increment de la zona boscosa,

sobretot als municipis de Marganell i Castellgalí4. Finalment, s’observa l’augment important

durant aquest període de la superfície ocupada per urbanitzacions (color rosa) ja esmentat. 2.

• El Bages sud també es caracteritza per una menor presència de superfície de conreus (15,9%

front el 26,3% del Bages) i major presència de sòl improductiu artificial (8,6% front el 3,5%

comarcal).

• Finalment, un element que cal esmentar al parlar de l’entorn natural i paisatgístic del Bages

Sud és l’existència de diverses graveres i explotacions de roca calcària que, indubtablement,

tenen un impacte important en el paisatge però que caldrà gestionar de forma adequada, ja

que és clar que l’ activitat extractiva suposa una part significativa de l’activitat econòmica de la

zona.

1.41.41.41.4 Valors arquitectònics i culturalsValors arquitectònics i culturalsValors arquitectònics i culturalsValors arquitectònics i culturals

• El Bages Sud compta amb elements destacables a nivell arquitectònic, cultural i històric, que

presenten un potencial important, encara que aquest no sempre tingui una traducció clara en

termes d’impacte en l’economia i el desenvolupament del territori. Concretament, s’ha de

destacar en aquest sentit el Monestir de Montserrat, que és el segon atractiu turístic de

Catalunya després de la ciutat de Barcelona, en nombre de visitants, peregrins i turistes, però

que fins el moment ha tingut un impacte i una influència molt reduïda a nivell del Bages Sud.

• Però el Bages Sud compta amb altres elements de valor arquitectònic i cultural, amb potencial

d’atracció de turisme, com són: el nucli urbà de Monistrol (a Monistrol), l’església romànica de

Santa Cecília de Montserrat, l’ermita de St. Esteve i el monestir de St. Benet a Marganell –on

les germanes benedictines que elaboren ceràmica molt característica. També cal assenyalar

el nucli de St. Cristòfol (a Castellbell), el nucli Rocafort (al Pont Vilomara), el museu Rocafort

(al Pont Vilomara), el centre interpretació de les tines del Pont de Vilomara, el museu

3 (veure Mapa 1 Usos del sòl, 1987 i 2002, pàg. 64 a l’annex)

4 No obstant, cal afegir que l’any 2003 hi va haver un incendi forestal important al Parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de

l’Obac que no es recull en aquest mapa del 200

Page 18: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 13

etnogràfic-casa Amigant (a Castellgalí). Altre patrimoni cultural destacable el configuren, a

Castellgalí, la vil·la romana de Boades i la Torre del Breny que, encara que es situa en un

entorn poc endreçat, és d’un valor notable, i al Pont de Vilomara, Santa Maria de Matadars o

Església del Marquet (església preromànica considerat monument històric).

• Igualment, el passat industrial al voltant de l’eix del Llobregat ha deixat un llegat d’antigues

colònies industrials, algunes de les quals tenen un innegable valor arquitectònic, com per

exemple la Colònia Burés al terme de Castellbell i la Colònia Gomis (a Monistrol).

Foto 10 La fàbrica de Carburos a Castellgalí

Font: CFIBS.

• Per altra banda, també hi ha diverses rutes a peu pel Bages sud, a banda de les rutes

gestionades pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. En concret, a Monistrol s’ubiquen

dues rutes més, la PC-19 i la Ruta de les Fonts i també hi passen els GR 96 i 5. També

Marganell disposa de dos itineraris: Ruta de la riera de Marganell i Ruta de les ermites. També

són elements d’interès destacables alguns itineraris a peu com el dels “Ulls del Bages”, que

passa pels municipis de Monistrol, Castellbell i el Pont de Vilomara (el nom de l'itinerari fa

referència a les arcades dels ponts que es visiten, anomenades ulls) i continua per Manresa i

acaba a Sallent. O els del “Camí ral” i el de “les tines de Rocafort “ promoguts des del

Consorci per a la Promoció Turística de les Valls del Montcau que passen pel terme municipal

del Pont de Vilomara i Rocafort. Més recentment és de destacar la iniciativa que s’ha posat en

Page 19: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 14

marxa a nivell intercomarcal de la ruta dels ‘3 Monts’ (promogut pel CFIBS, pels consorcis de

turisme de les Valls del Montcau i del Vallès Occidental i el Vallès Oriental, i pel Patronat de la

Muntanya de Montserrat), que discorre entre el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

• Finalment, un altre element de valor cultural i patrimonial del Bages Sud el configuren alguns

dels seus productes agroalimentaris autòctons, com són: el mató de Marganell, les galetes de

"pedres" i "lloses" a Sant Vicenç de Castellet, les coques del Pont de Vilomara i Rocafort i de

Monistrol de Montserrat, els licors de Montserrat, les xocolates d’Enric Rovira a Castellbell i el

Vilar i el formatge de cabra, fresc i madurat d’Artelac (formatgeria Artesana i Ecològica) a

Castellgalí. Entre els productes hortícoles hi ha el tomàquet de Montserrat, les mongetes del

ganxet i els cigrons de Vilamarics.

1.51.51.51.5 Comunicacions i mobilitatComunicacions i mobilitatComunicacions i mobilitatComunicacions i mobilitat

1.5.1 Xarxa de carreteres

• Des del punt de vista de la mobilitat, el

Bages es troba al punt de confluència dels

eixos viaris principals de Catalunya.

Aquestos són: l’Eix transversal (Girona-

Lleida), l’Eix Llobregat (Àrea metropolitana –

comarques de muntanya i en un futur

connectarà Barcelona amb Tolosa (eix

Europeu C-9) i l’Eix Diagonal (entre Manresa

i Vilanova i la Geltrú). A curt i mig termini

està previst que augmenti significativament

l’accessibilitat a la comarca arran de

l’ampliació de l’autovia del l’Eix Transversal,

la finalització de les obres de l’Eix Llobregat i

de les obres de l’Eix Diagonal.

• Els dos eixos viaris que comuniquen el Bages sud amb la regió metropolitana de Barcelona i

Manresa són la C-55 (que comunica amb el Baix Llobregat) i és l’eix vertebrador del Bages

sud, la C-58 i l’autopista de peatge C-16 Terrassa-Manresa (que comuniquen amb el Vallès

Occidental). La C-55 i la C-58 conflueixen al terme municipal de Monistrol de Montserrat. En

general, segons s’ha corroborat a les entrevistes, la connexió amb el Baix Llobregat (i les

grans infraestructures de transport que són el port i l’aeroport) es considera que és insuficient.

Plànol 2 Xarxa viària bàsica

Font: Pla estratègic de Manresa

Page 20: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 15

La situació més negativa potser seria la comunicació amb el nus de Martorell, que actualment

obliga a recular fins a Terrassa i prendre la C-243c (Terrassa-Martorell).

• Sobretot la C-55, però també les vies

secundaries, requereixen actuacions que

millorin la seva qualitat i seguretat. En

particular, es necessita que en diferents

punts de les vies es facilitin els accessos a la

xarxa viària des del nucli urbà i des dels

diferents polígons industrials que es situen a

les vies principals. En aquest punt la situació

actual resulta bastant precària, atesa la

proliferació de polígons industrials amb el

que compta i amb la intensificació de la

circulació, en particular de vehicles pesants.

El punt més problemàtic en aquest sector és

el de Sant Vicenç de Castellet, on les

mancances al marge dret (direcció Abrera)

arriben a significar que en alguns casos ni tan sols hi ha carrils d’acceleració, amb el risc que

això comporta per a la incorporació de vehicles pesants en una via ràpida. Algunes actuacions

de millora en els accessos al nucli urbà i als sectors industrials ja s’estan portant a terme entre

Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí (veure plànol adjunt).

• Per últim, cal assenyalar la problemàtica relacionada amb l’autopista C-16, que suporta un

dels peatges més cars de l’Estat espanyol (preu/quilòmetre), el que repercuteix en un baix

nivell d’utilització i, per contra, en una circulació molt intensa a les vies alternatives.

1.5.2 Xarxa ferroviària

• Hi ha una línia ferroviària de RENFE, que connecta Barcelona amb Saragossa, passant per

Sabadell, Terrassa, Manresa, Calaf i Lleida. Les úniques estacions de la comarca són

Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Manresa. A més, hi ha una línia ferroviària dels

Ferrocarrils de la Generalitat, que uneix Barcelona i Manresa, passant per Martorell i el Baix

Llobregat. Les estacions de la comarca són Monistrol, Castellbell i Manresa.

• Les dues línies de ferrocarril (RENFE i Ferrocarrils Catalans) que comuniquen amb Barcelona

no tenen ni freqüència ni rapidesa com per representar l’alternativa de desplaçament que

molts usuaris desitjarien i que es veuen obligats a fer costosos viatges en automòbil. En el cas

de RENFE la freqüència mínima és de 30 minuts i en el cas dels FGC és d’una hora

Plànol 3 Obres de millora a la intersecció de la

C-55 i BV-1129

Font: Web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Page 21: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 16

aproximadament. En totes dues línies el trajecte Manresa-Barcelona requereix uns 60-70

minuts.

• A mig-llarg termini (15-20 anys) hi ha previstes dues noves línies mixtes per a trens de

mercaderies i viatgers: l’Eix transversal ferroviari: Lleida-Igualada-Manresa-Vic-Olot-Figueres i

l’Eix transpirinenc: Barcelona-Igualada/Manresa-Vic-Ripoll-Puigcerdà-Tolouse. Aquestes línies

milloraran la cohesió territorial del país, i especialment a la Catalunya central.

1.5.3 Xarxa d’autobusos

• Hi ha una línia principal de l’empresa Transbages que uneix tots els municipis del Bages sud

amb Manresa entre les 7 i les 20 hores. No obstant, la freqüència de pas es limita a tres

autobusos a primera hora del matí, un al migdia i un al vespre.

• La mateixa empresa té una línia que uneix el Pont de Vilomara, Sant Vicenç de Castellet i

Castellgalí. La freqüència és d’un autobús cada hora entre les 6 i 21 hores. La connexió de

Castellgalí amb Sant Vicenç de Castellet s’ha reforçat amb una altra línia entre ambdues

poblacions.

• Finalment, hi ha una línia d’Hispano Igualadina que uneix Manresa amb Tarragona i té

parades a Sant Vicenç de Castellet i Monistrol de Montserrat. Aquesta línia només té una

sortida al matí i tornada al vespre.

• Una mancança molt important a nivell d’autobusos és la comunicació amb els polígons

industrials.

1.5.4 Mobilitat i accessibilitat

• Les grans inversions en infraestructures de comunicació, i en especial en les carreteres, ha

comportat un escurçament important de les distàncies que permeten que la gent pugui viure

en llocs diferents dels que treballa. En aquest sentit, es preveu un increment en el nombre de

desplaçaments diaris per motius laborals, tant a l’interior del Bages sud com, sobretot, amb

destí a la regió metropolitana de Barcelona. Les dades de població i treball analitzades més

endavant confirmen aquestes previsions.

Page 22: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 17

Foto 11 Mobilitat al Pont de Vilomara

Font: CFIBS.

• Per altra banda, es constata que una de les problemàtiques importants del Bages sud en

l’àmbit de la mobilitat és l’accessibilitat als polígons si no es disposa de vehicle privat, ja que

no hi ha accés amb transport públic. Aquesta situació és més freqüent quan es vol contractar

a personal femení, ja que sovint no disposen ni de mitjà de transport privat ni del permís de

conduir.

Page 23: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 18

2222 Població, treball i societatPoblació, treball i societatPoblació, treball i societatPoblació, treball i societat

2.12.12.12.1 Perfil sociodemogràfic de la poblacióPerfil sociodemogràfic de la poblacióPerfil sociodemogràfic de la poblacióPerfil sociodemogràfic de la població

• A 1 de gener de 2006, la població total dels sis municipis del Bages sud és de 19.078

habitants. El pes de la població d’aquest àmbit territorial respecte la comarca del Bages és de

l’11,0%. El municipi més poblat és Sant Vicenç de Castellet, amb 7.835 habitants, i el que

menys és Marganell, amb

288 habitants.

• Sant Vicenç de Castellet

representa el 41,1% del

total d’habitants del Bages

sud. A més, es manté com

el tercer municipi de la

comarca del Bages en

termes de població després

de Manresa amb 71.772

habitants i Sant Joan de

Vilatorrada amb 10.362

habitants.

• En els darrers sis anys, la

població del Bages sud ha augmentat el 17,5%. Aquesta taxa de variació és superior a la

registrada en aquest període a la comarca i al conjunt de Catalunya. De fet, el Bages sud és la

zona de major creixement de tota la comarca. No obstant, aquesta situació pot canviar a curt

termini ja que municipis com Artés, Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Moià - de dimensions

similars - enregistren dinàmiques més expansives en població. També són més importants els

creixements de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada.

Taula 5 Població segons àmbit territorial a 1 de gener. 2000 i 2006

2000 2006 ∆ 00-06

∆ 00-06

(Pob. 15-34 anys)

Castellbell i el Vilar 2.753 3.369 22,4 22,9

Castellgalí 928 1.436 54,7 58,2

Marganell 243 288 18,5 17,9

Monistrol de Montserrat 2.490 2.840 14,1 22,0

Pont de Vilomara i Rocafort, el 2.614 3.310 26,6 22,3

Sant Vicenç de Castellet 7.212 7.835 8,6 3,0

Bages sud 16.240 19.078 17,5 15,7

Bages 153.776 173.236 12,7 8,3

Catalunya 6.261.999 7.134.697 13,9 8,5

Font: web de l’Idescat

Page 24: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 19

Gràfic 1 Recomptes de població del padró d’habitants. 1998-2006

Taxes de variació interanuals

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Bages sudBagesCatalunya

Font: Web de l’Idescat.

• L’augment de població més important al Bages sud es dóna al municipi de Castellgalí, amb

una taxa de variació de la població del 54,7% respecte l’any 2000, el segon creixement de

població més important de la comarca del Bages en el període observat. El segueix El Pont de

Vilomara i Rocafort amb un increment del 26,6% i Castellbell i el Vilar amb un 22,4%.

Monistrol de Montserrat enregistra un creixement més moderat del 14,1%. En canvi, Sant

Vicenç de Castellet és el municipi que menys ha crescut, amb una taxa de variació de la

població del 8,6%.

• Pel que fa als fluxos de població, s’observa que hi ha un saldo negatiu amb la comarca i amb

la resta d’Espanya i positius amb la província. Aquesta situació es dóna principalment a Sant

Vicenç de Castellet, Monistrol de Montserrat i Castellbell i el Vilar. És a dir, hi ha població

autòctona que marxa cap a d’altres municipis de la comarca, però alhora una arribada molt

més important de població de la regió metropolitana de Barcelona (la relació és 1 a 6). A les

entrevistes es confirma aquesta dinàmica d’arribada de nova població de la regió

metropolitana, principalment de les ciutats del Barcelonès Nord, Vallès Occidental i el Baix

Llobregat. Entre les persones entrevistades s’apunta que el diferencial de preu de l’activitat

residencial entre el Bages sud i la regió metropolitana i les bones comunicacions entre

ambdues zones ha afavorit aquesta dinàmica. Una bona part de la demanda ha estat de llars

unifamiliars.

• La proporció de població estrangera és del 7,6% al Bages sud. La majoria de municipis

registren una proporció de població estrangera per sota de la mitjana comarcal (el 9,0%) i

catalana (el 14,0%), amb l’excepció del municipi de Monistrol de Montserrat, amb un pes de

l’11,0% respecte el total de la població. No obstant això, l’evolució del pes de la població

Page 25: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 20

estrangera s’ha triplicat en els últims sis anys. Al Pont de Vilomara hi ha un grup important de

romanesos (unes 200 persones), a Monistrol un grup de marroquins (unes 175 persones) i

polonesos (uns 50).

• El contingent de població en edat de treballar al Bages sud és de 12.965 persones, el 68,0%

de la població. En termes relatius, el contingent és lleugerament superior al comarcal (el

66,9%) i inferior al català (el 69,2%).

• Pel que fa a l’evolució dels efectius de joves, en tant que són els nous efectius laborals, és

força positiva. De fet al Bages sud els increments de població han estat superiors en el cohort

de 15-34 anys que pel conjunt i són comparativament més importants que els que hi ha hagut

a la comarca i pel conjunt de Catalunya. A nivell municipal Castellgalí és la població on aquest

grup poblacional creix a ritmes superiors i, contràriament, a Sant Vicenç de Castellet

l’increment d’aquests efectius més joves ha estat poc significatiu.

• Les piràmides d’edat mostren una població lleugerament més jove que la mitjana comarcal

però lleugerament més envellida en relació a la mitjana catalana. D’altra banda, les taxes

d’envelliment i sobreenvelliment són similars a les comarcals i catalanes.

Gràfic 2 Piràmide d’edats al Bages sud i comarca. 2006

Gràfic 3 Piràmide d’edats al Bages sud i Catalunya. 2006

Percentatges de població per cada grup d’edat

5,0 4,0 3,0 2,0 1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0

0-45_9

10_1415_1920_2425_2930_3435_3940_4445_4950_5455_5960_6465_6970_7475_7980_84

85+

Homes (Bages) Dones (Bages)Homes (Bages Sud) Dones (Bages Sud)

5,0 4,0 3,0 2,0 1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0

0-45_9

10_1415_1920_2425_2930_3435_3940_4445_4950_5455_5960_6465_6970_7475_7980_84

85+

Homes (CAT) Dones (CAT)Homes (Bages Sud) Dones (Bages Sud)

Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Page 26: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 21

Taula 6 Taxes d'envelliment i sobreenvelliment. 2006

Taxa d'envelliment Taxa de sobreenvelliment

Homes Dones Total Homes Dones Total

Bages sud 14,9 21,4 18,1 44,5 54,3 50,2

Bages 15,7 22,1 18,9 47,1 54,6 51,5

Catalunya 13,9 19,0 16,5 43,6 52,6 48,9

Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

2.22.22.22.2 Qualificació de la poblacióQualificació de la poblacióQualificació de la poblacióQualificació de la població

• L’any 2001, el Bages sud es caracteritza - en comparació amb l’entorn comarcal i català - per

una menor presència de persones amb estudis superiors i de persones amb estudis orientats

a una professió (estudis de formació professional i universitaris). D’altra banda, el nombre de

persones sense estudis també és menor i els nivells d’instrucció de la població es concentren

al voltant dels estudis primaris i secundaris.

• Les diferències més importants pel que fa als nivells d’instrucció és en l’àmbit dels estudis

orientats a una professió i els estudis universitaris. Mentre al Bages sud un 13,0% de la

població té estudis professionalitzadors, aquesta proporció és del 19,9% a la comarca i del

23,5% al conjunt de Catalunya.

• Els municipis on hi ha més persones sense estudis són Monistrol de Montserrat i el Pont de

Vilomara i Rocafort, amb el 16,7% i 14,0% respectivament. Contràriament, els municipis on hi

ha més població amb estudis orientats a una professió són Castellbell i el Vilar i Castellgalí

amb el 16,2%. Marganell és una excepció a aquesta situació general i el municipi es

caracteritza per una baixa presència de persones sense estudis i elevada presència de

persones amb estudis universitaris i professionalitzadors.

• A aquesta situació de dèficit en els nivells d’instrucció professionalitzadors cal afegir una baixa

participació de la població en la formació en relació a la comarca i Catalunya. En aquest sentit,

l’any 2001 hi havia al Bages sud 7,6 estudiants per cada cent habitants de 16 o més anys.

Aquesta proporció d’estudiants era significativament superior a la comarca i a Catalunya, del

10,8% i 12,4% respectivament.

Page 27: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 22

Taula 7 Nivell d’instrucció de la població de 10 anys i més. 2001

Sense estudis

Primer grau

Segon grau

Estudis universitaris

Total Estudis orientats a

una professió

Castellbell i el Vilar 12,5 24,1 56,6 6,7 100,0 16,2

Castellgalí 7,0 39,7 44,9 8,3 100,0 16,2

Marganell 7,7 15,3 63,4 13,7 100,0 27,3

Monistrol de Montserrat 16,7 18,9 58,1 6,3 100,0 13,7

Pont de Vilomara i Rocafort, el 14,0 31,6 49,8 4,7 100,0 11,4

Sant Vicenç de Castellet 12,2 39,4 42,6 5,9 100,0 11,1

Bages sud 12,9 32,0 49,0 6,1 100,0 13,0

Bages 14,4 29,1 46,2 10,2 100,0 19,9

Catalunya 13,7 26,2 47,2 12,8 100,0 23,5

Font: Web de l’Idescat.

2.32.32.32.3 TreballTreballTreballTreball

• La comarca del Bages ocupa una posició intermèdia quant a capacitat generadora d’ocupació.

En aquest sentit, l’any 2006 el Bages ha enregistrat una proporció de 61,6 llocs de treball

localitzats per cada 100 persones residents en edat de treballar (de 16-64 anys). Aquesta xifra

és força inferior a la proporció 66,1 enregistrada pel conjunt de Catalunya i ocupa la posició

quinzena en un rànquing comarcal. La comarca que enregistra una millor situació és el

Gironès amb una proporció de 88,9. Pel Bages sud aquesta proporció és de 50,8. Malgrat les

limitacions que tenen aquests registres per mesurar els llocs de treball5, es pot apuntar que el

Bages sud ofereix poques oportunitats laborals a la seva població resident.

• En aquest mateix sentit, el Bages sud registra uns nivells d’autocontenció relativament baixos

comparats amb els comarcals i els de Catalunya. L’any 2001 més de la meitat dels residents

ocupats havien de sortir del territori per treballar, aquesta proporció és quasi de deu punts

percentuals major a la mitjana catalana. Contràriament, hi ha un nivell d’autosuficiència

lleugerament superior. És a dir, el 60,2% dels llocs de treball generats al territori eren ocupats

5 Els establiments estan obligats a declarar com a mínim un centre de cotització per província. Sovint, les empreses amb més d’un

centre de treball declaren tots els seus treballadors en l’oficina central provincial, de forma que es computen tots els treballadors/es de la província en el municipi on està localitzada la seu central. Els efectes poden ser diversos, d’una banda, si la seu central està localitzada en el territori d’anàlisi pot sobredimensionar els llocs de treball localitzats, quan passa el contrari – que és més freqüent quan és un territori que no és capital de comarca o província - es subestima el nombre de llocs de treball que hi ha al territori. No obstant això, aquests registres són molt útils alhora de caracteritzar l’ocupació de les empreses amb caràcter estrictament local i les microempreses, i menys les empreses amb representació territorial més amplia.

Page 28: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 23

per residents. Tot plegat, indica que el major desajust no està entre els llocs de treball

demandats i l’oferta de mà d’obra, sinó que hi ha un dèficit estructural important de llocs de

treball. És a dir, els que resideixen han de sortir a cercar oportunitats laborals a d’altres

territoris. Els municipis amb majors desequilibris entre l’oferta local de treball i de mà d’obra

són Castellgalí, Marganell i el Pont de Vilomara i Rocafort.

Taula 8 Localització de l'ocupació. 2001

Taxa autocontenció

(%)

Taxa autosuficiència

(%)

Castellbell i el Vilar 55,2 61,5

Castellgalí 21,2 24,6

Marganell 33,3 53,2

Monistrol de Montserrat 49,5 51,3

Pont de Vilomara i Rocafort, el 27,7 83,8

Sant Vicenç de Castellet 50,6 65,6

Bages sud 45,4 60,2

Bages 53,5 58,3

Catalunya 54,3 58,5

Font: Web de l’Idescat.

• De les entrevistes es desprèn que hi ha un gran nombre de persones que han establert la

seva residència al Bages sud fruit del diferencial de preus amb la regió metropolitana de

Barcelona, que els ha permès canviar a un habitatge millor cercant un entorn natural de més

qualitat. D’altra banda, aquest diferencial de preus també s’ha donat amb el sòl industrial i un

nombre cada cop més gran d’empreses han relocalitzat la seva activitat (sobretot industrial) al

Bages sud. Fet que ha comportat l’arribada de treballadors i treballadores de fora del territori.

Molts d’ells acaben establint la seva residència al Bages sud. Caldrà veure quina ha estat

l’evolució de l’autocontenció i l’autosuficiència en els darrers anys, atès que és quan aquestes

dinàmiques han estat més importants.

• En base als registres de la seguretat social i de treballadors autònoms del Departament de

Treball (INSS i RETA), el Bages sud enregistra una mitjana de 6.582 llocs de treball localitzats

durant l’any 2006. Del total de llocs de treball, 5.117 són per compte d’altri (assalariats) i la

resta – 1.465 treballadors/es, el 22,3% - com a treballadors autònoms.

Page 29: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 24

• Durant el 2006 les persones registrades a l’atur suposen el 7,2% de la població en edat de

treballar6. Aquesta proporció és 1,7 punts percentuals superior a la mitjana catalana i 1,2 p.p.

superior a la de la comarca. Alguns estudis de fa uns anys ja apuntaven que el Bages sud era

la zona de la comarca on la incidència de l’atur era més important. Tot sembla indicar que,

malgrat la conjuntura positiva dels darrers anys, la situació encara continua sent negativa i

que hi ha una bossa de persones que tenen dificultats per inserir-se laboralment.

Gràfic 4 Proporció d’aturats segons sexe i àmbit territorial. 2006

5,2

9,4

7,2

4,2

7,9

6,0

4,5

6,5

5,5

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Homes Dones Total

Bages sud Bages Catalunya

Font: Web de l’Idescat.

• L’atur afecta amb més intensitat a les dones, als col·lectius joves (menys en les edats

d’escolarització postobligatoria) i als de més edat (a partir dels 45 anys). Si es compara amb la

situació a Catalunya i al Bages, les dificultats més importants en la inserció laboral s’observen

sobretot en el col·lectiu de dones de més de 45 anys (en grup 55-59 anys assoleix el 20%),

però també en els homes d’aquesta mateixa franja d’edat (fet que no es dóna amb tanta

intensitat a la comarca). Des dels serveis d’ocupació es confirma la situació negativa de les

dones de 45 o més anys. Moltes d’aquestes dones finalment troben sortides a través de

l’economia submergida, com a treballadores de la llar, cuidadores o accedint a la subvenció

de la Renda Mínima d’Inserció. La manca de recursos per a l’atenció a les persones, tant a la

infància com a les persones grans dependents, apuntat en el capítol 2.5 i el desenvolupament

de la llei de la dependència pot acabar donant sortida a aquest grup de dones en un futur a

curt i mig termini. Un indicador de que aquesta pot ser una solució és el fet que s’observa que

als establiments residencials per a gent gran costa trobar personal amb la qualificació

6 Nota: aquesta xifra no es correspon amb la taxa d’atur, que és el quocient entre els nombre d’aturats i la població activa. No obstant,

permet estimar l’impacte de l’atur entre els diferents grups d’edat, atès que la població activa només es té pels anys censals.

Page 30: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 25

necessària (quan s’han de fer substitucions o noves incorporacions). A més s’apunta que les

activitats formatives organitzades pel CFIBS sempre han omplert les places, tot i que es

comenta que fa temps que no n’organitzen.

Taula 9 Percentatge d'aturats per grups d’edat i sexe. 2006

Homes Dones Total

De 16 a 19 anys 2,0 3,3 2,6

De 20 a 24 anys 5,6 6,7 6,1

De 25 a 29 anys 5,8 8,1 6,9

De 30 a 34 anys 4,9 8,9 6,8

De 35 a 39 anys 3,7 7,4 5,4

De 40 a 44 anys 3,9 7,8 5,7

De 45 a 49 anys 4,5 10,2 7,3

De 50 a 54 anys 5,7 13,3 9,3

De 55 a 59 anys 7,6 20,0 13,6

De 60 a 64 anys 9,0 8,7 8,8

Total 5,2 9,4 7,2

Font: Web de l’Idescat.

• Durant el període 2001-06 la relació entre el nombre d’aturats i la població en edat de treball,

contràriament al que es pot deduir de les dades d’ocupació, ha incrementat en lloc de reduir

(això vol dir que el nombre d’aturats ha crescut amb més intensitat que els llocs de treball

creats). En aquest sentit, el nombre d’aturats ha sofert un increment mitjà anual del 10,0%,

front l’11,8% comarcal i el 8,7% del conjunt català. Aquest mal registre pot ser per diferents

motius o la combinació de tots ells:

• que el flux de persones nouvingudes (la majoria en edat de treballar) comporti la

incorporació als registres de l’atur dels familiars que no han trobat feina. Segons els

serveis d’ocupació, aquest seria el principal motiu. No obstant, aquest grup d’aturats

(principalment dones joves) té experiència laboral prèvia i no li seria difícil la seva

incorporació al món laboral si no fos perquè prioritza l’atenció als seus fills i filles o la

maternitat. En molts casos s’apunta que l’atenció als fills és forçada atès que aquestes

famílies no disposen de xarxes de suport informals (familiars) i hi ha un dèficit important en

l’oferta d’aquests serveis. El risc d’aquest col·lectiu és que s’acabin desactualitzant i

desconnectant del mercat laboral.

• que hi hagi un desajust important entre els requeriments de l’oferta i la demanda de mà

d’obra. Aquesta és, segons alguns empresaris consultats, el principal problema en relació

Page 31: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 26

al mercat de treball del Bages sud. S’apunta que els nivell d’ocupació són molt elevats i

que les persones candidates dels processos de selecció no reuneixen els requisits. El

principal té a veure amb els nivells de qualificació. Es comenta que sovint la majoria de

persones candidates són d’origen estranger i el desconeixement de l’idioma dificulta la

seva contractació. Per part de l’oferta, un factor que influeix de forma determinant en

l’ocupabilitat de les dones nouvingudes és que els salaris que s’ofereixen són més baixos

que els del seu lloc d’origen (cosa que no s’esperaven quan van decidir venir a viure al

Bages).

• que els nous llocs de treball creats són ocupats per persones que resideixen fora de la

comarca (això s’explica perquè responen a relocalitzacions industrials i els treballadors

són en bona part els d’origen).

• Altres motius que poden incidir negativament en el nombre de persones aturades, tot i que

amb menor importància, són:

• que les bones perspectives econòmiques hagin pogut aflorar persones que estaven en

situació d’inactivitat

• que determinats sectors de l’economia estiguin reduint llocs de treball a un ritme important

(com és el cas del tèxtil)

Taula 10 Evolució del percentatge d'aturats. 2001-06

Bages sud

Bages Catalunya

2001 5,3 3,9 3,8

2002 6,1 4,6 4,2

2003 6,9 4,8 4,4

2004 5,9 4,6 4,3

2005 7,6 6,1 5,7

2006 7,2 6,0 5,5

Font: Web de l’Idescat.

• A les entrevistes també es posa de relleu que manquen treballadores que ocupin llocs de

treball tradicionalment ocupats per homes (carretillers, preparadors-picking, etc.). El problema

de moltes d’aquestes ocupacions és que requereixen de formació amb equipament i

instal·lacions que sovint no tenen els centres de formació i sovint es recorre a la formació in

situ (però és difícil de gestionar mentre s’està en producció).

Page 32: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 27

• La meitat de les persones aturades treballaven amb anterioritat en els serveis i, en menor

nombre, en la indústria. En general responen a les professions menys qualificades. És a dir,

treballadors no qualificats (peons, manipuladors, personal de neteja, etc.), operadors de

maquinària i instal·lacions i treballadors del serveis de restauració, comerç, protecció, etc.

Gràfic 5 Persones aturades registrades segons sectors. 2006

Gràfic 6 Persones aturades registrades segons ocupacions. 2006

Percentatge Percentatge

0,4

38,3

8,0

49,0

4,3

0

10

20

30

40

50

60

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupacióanterior

0,0

0,5

2,6

5,5

9,9

16,1

0,4

15,2

20,5

29,2

0 5 10 15 20 25 30 35

Forces armades

Personal directiu de les empreses i de lesadministracions públiques

Tècnics i professionals científics i intel•lectuals

Tècnics i professionals de suport

Empleats administratius

Treballadors de serveis de restauració, personals,protecció i venedors de comerços

Treballadors qualificats en activitats agràries ipesqueres

Artesans i treballadors qualificats de les indústriesmanufactureres, la construcció i la mineria, llevat

Operadors d'instal•lacions i maquinària, imuntadors

Treballadors no qualificats

Font: Web del Departament de Treball.

2.42.42.42.4 Cohesió socialCohesió socialCohesió socialCohesió social

• Des dels serveis socials s’assenyala que el Bages sud és la zona més pobre de la comarca,

degut al tancament d’empreses (sobretot tèxtils) que hi ha hagut als darrers anys. Un

indicador d’aquesta pauta és el fet que és on es donen més prestacions RMI de tot el Bages

(Renda Mínima d’Inserció). Aquesta situació té una major incidència entre les dones majors de

45 anys.

• Tot sembla indicar que la situació no millora amb la població nouvinguda, atès que el seu perfil

socioeconòmic és en general mig-baix o baix i amb el reagrupament familiar afloren moltes

dones a l’atur (tot i que el seu nivell d’ocupabilitat és força bo, ja que vénen amb una

experiència laboral prèvia). A més, es comenta que aquest grup poblacional enregistra

dificultats importants en la seva mobilitat. Sobretot les que viuen en urbanitzacions i zones

disperses.

• També s’apunta que aquest grup poblacional té pocs o cap referent familiar al territori i els fa

més dependents, sobretot dels serveis d’atenció a la infància i als joves. També hi ha una

Page 33: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 28

major incidència de famílies desestructurades i de famílies monoparentals. I un elevat nombre

de famílies on els progenitors treballen fora de la comarca. Aquesta situació s’agreuja pel fet

que el territori pateix importants mancances en la provisió d’aquests serveis.

• D’altra banda, en l’àmbit educatiu, cada cop són més importants les problemàtiques

relacionades amb els joves. S’apunta que hi ha alumnes que arriben a mig curs i això provoca

problemes d’integració escolar, alts nivells d’absentisme i problemes d’actitud (drogues,

conflictivitat, etc.). A més, els nous alumnes vénen amb expedients acadèmics força fluixos.

L’auge de la construcció – com a sortida laboral fàcil – també ha afavorit l’abandonament dels

estudis i molt dels joves no continuen l’etapa postobligatòria.

• Una altra problemàtica social que s’apunta a les entrevistes és la convivència entre la població

autòctona i l’estrangera, ja que en algun moment s’ha produït alguna situació de conflictivitat,

tot i que ha estat reconduïda després de la posada en marxa de dispositius d’acollida de la

població nouvinguda estrangera i d’una xarxa de mediadors.

• L’augment de l’esperança de vida de les persones està comportant que el col·lectiu de

persones grans augmenti de forma constant i en paral·lel la demanda de serveis per a atendre

les situacions de dependència. Els canvis sociodemogràfics com la incorporació progressiva

de la dona al treball, els canvis en la configuració de les llars i els culturals pel que fa a la

provisió de l’atenció a la dependència, està accelerant cada cop més la demanda d’aquests

serveis. El desenvolupament de la llei de la dependència previst, també comportarà un

augment de les competències de les administracions locals que hauran de resoldre les

situacions de dependència de la seva població.

• En general es percep que hi ha un nivell baix d’associacionisme i que la població nouvinguda

desconeix la realitat de les entitats del Bages sud.

2.52.52.52.5 Equipaments i serveisEquipaments i serveisEquipaments i serveisEquipaments i serveis

De les entrevistes es desprèn que la incorporació de població nouvinguda procedent de la regió

metropolitana i, sovint, de ciutats mitjanes i grans als municipis del Bages sud, comporta una

demanda més exigent pel que fa als serveis i equipaments oferts fins al moment actual, en termes

de qualitat i de nous serveis. Es destaquen els següents aspectes:

En relació als equipaments educatius:

• Al Bages sud hi ha dos centres d’educació secundària, l’IES Sant Vicenç (amb quatre línies i

110-120 alumnes per línia) i l’escola concertada Mare de Deu del Roser (amb dues línies

Page 34: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 29

d’uns 60 alumnes). Quant a l’oferta pública, s’apunta a les entrevistes que s’està a les portes

de la saturació, amb uns 80 alumnes nous a l’any. Està previst que en un parell d’anys es

construeixi un nou centre a Monistrol o Castellbell. L’oferta privada també està saturada i

l’existència d’un sol centre limita les possibilitats d’elecció. A més, s’apunta que hi ha

dificultats importants per matricular els fills a Manresa. I la situació a nivell de primària és

similar. Tanmateix, un dels àmbits on es troba a faltar oferta és en les activitats extraescolars.

S’apunta que les famílies nouvingudes són les que més ho necessiten.

• Pel que fa a l’oferta de formació professional, l’oferta al territori és escassa i inexistent en el

que fa referència als sectors industrials, malgrat la importància que tenen en el territori. Si bé a

nivell de formació inicial aquesta mancança es veu alleugerida pel fet que els joves que

encara no treballen es poden desplaçar a Manresa o Terrassa, en el cas de la població que

treballa, les dificultats per poder-se formar i reciclar són més notòries.

• La ciutat de Manresa concentra la major part de l’oferta de formació superior. Hi ha els

següents centres d’ensenyament universitari:

• La Fundació Universitària del Bages, adscrita a la UAB, i en què hi ha l’Escola

Universitària de Ciències de la Salut i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de

Manresa.

• Escola Universitària Politècnica - UPC

• Centre de suport – UOC

• Un dels elements importants a destacar en l’àmbit de la formació superior és que la Universitat

Politècnica de Catalunya a Manresa, entre d’altres matèries, és l’únic centre a Catalunya que

ofereix la titulació d’Enginyeria de Mines, la qual cosa la situa com un referent en aquest

camp, que engloba també tot el que és enginyeria geoambiental, d’importància estratègica en

el cas del Bages sud.

En relació als serveis d ‘atenció a les persones:

• L’oferta de serveis d’atenció a les persones, tant a la infància com les persones grans

dependents, és insuficient. En aquesta afirmació, coincideixen tant els serveis entrevistats

com els usuaris. També s’assenyala que caldran més efectius de l’administració per gestionar

el desenvolupament de la llei de la dependència. Actualment els Serveis socials d’atenció

primària estan situats a Sant Vicenç de Castellet i els formen una educadora social i una

assistent social que atenen a la població del Pont de Vilomara, Monistrol, Castellgalí i

Castellbell. Per la preparació de la llei s’ha incorporat una treballadora familiar.

Page 35: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 30

En relació als equipaments comercials:

• Quant als equipaments relatius al comerç, sovint s’apunta a les entrevistes que cal un mercat

municipal a Sant Vicenç. Es troba a faltar la possibilitat de combinar una passejada, fer les

compres i prendre alguna cosa de menjar o beure. S’assenyala que els dissabtes a la tarda

sovint està tot tancat. Aquesta situació la viuen amb major grau les persones nouvingudes de

la regió metropolitana i són més exigents, en general, quant a la quantitat, qualitat i diversitat

de l’oferta.

En relació als equipaments de lleure i esports:

• Quant al lleure, hi ha oferta de pistes a l’aire lliure, piscines a l’aire lliure i camps per a

practicar esports com el futbol a tots els municipis del Bages sud (excepte Marganell que no té

piscina). D’altres esports tenen més limitada la seva pràctica, és el cas del tenis amb les

pistes a Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Monistrol de Montserrat. També, els

esports que es practiquen en recintes tancats es limiten als pavellons de Monistrol, el Pont de

Vilomara i Sant Vicenç de Castellet. No obstant, es troba a faltar l’oferta d’un gimnàs-

poliesportiu. L’oferta de gimnàs municipal a Sant Vicenç es considera insuficient per la

demanda induïda de la resta de municipis del Bages sud i la població que hi treballa. També

sovint es demanda un poliesportiu amb més serveis i instal·lacions a Sant Vicenç, ja que la

resta de municipis més petits ja tenen equipaments esportius adequats a la seva població.

Altres aspectes a assenyalar quant a equipaments esportius és el fet que en tot el Bages sud

no hi ha piscina coberta (hi ha prevista la construcció d’una piscina descoberta i una altra de

coberta a Sant Vicenç) i que a Castellgalí hi ha un camp de golf.

• Encara en l’àmbit del lleure, es posa de manifest un dèficit pel que fa a l’oferta lúdica per

joves, que tendeixen a anar cap a Manresa. Cal ampliar l’oferta d’activitats pels joves, un dels

grups poblacionals que més ha crescut els darrers anys, com a element cohesionador i

d’arrelament al territori.

Page 36: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 31

Foto 12 Vista del nou camp de futbol de Castellgalí

En relació als serveis de Promoció Econòmica i Ocupació:

• El principal agent de concertació econòmica i territorial és el Consorci de Formació i Iniciatives

del Bages sud (CFIBS). Aquest és un organisme públic local de caràcter supramunicipal al

servei dels sis municipis del Bages sud: Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Marganell, Monistrol

de Montserrat, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet. L’activitat principal de

l’entitat se centra en la promoció econòmica (incloent activitats de promoció turística), les

polítiques actives d’ocupació i la formació d’adults. Per tant, els municipis que formen l’entitat

deleguen funcions i coordinen actuacions a través del CFIBS, que s’articula en base als

següents àmbits d’intervenció: Empresa, Desenvolupament local, Dinamització i promoció

turística, Dinamització de les noves tecnologies, Formació permanent d'adults, Formació

professionalitzadora i Ocupació.

Page 37: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 32

3333 Activitat econòmica Activitat econòmica Activitat econòmica Activitat econòmica

3.13.13.13.1 Context històricContext històricContext històricContext històric

• A la configuració econòmica del Bages sud destaca la primerenca importància de les activitats

industrials, que daten del segle XIX i que s’ha mantingut fins a l’actualitat donant una gran

significació al sector industrial com a eix de desenvolupament econòmic.

• L'origen del procés d’industrialització - protagonitzat per iniciatives d’empresariat autòcton - va

ser indubtablement la disponibilitat d’energia (riu), però també la posició geogràfica de la

comarca com a territori central de Catalunya relativament proper al port i a la ciutat de

Barcelona a través de les comunicacions ferroviàries.

• A finals del segle XIX, una altra activitat que es va anar desenvolupant a la comarca van ser

les indústries extractives (explotacions de pedreres).

• Posteriorment, el desenvolupament de la indústria tèxtil va donar lloc al sorgiment de la

indústria metal·lúrgica. Aquesta indústria es va dedicar inicialment a la reparació de

maquinària tèxtil, després a la fabricació de peces i components, i finalment, a la construcció

de la maquinària.

• Durant la dècada de 1960, es produeix la primera crisi recent del sector tèxtil, que comença a

perdre pes dins l’estructura industrial del Bages sud. Però aquesta crisi va tenir un altre fet

rellevant, que va consistir en la diversificació del sector metall-mecànic. Aquest sector, davant

la crisi del sector tèxtil del que depenia, es diversifica i deriva en nous subsectors. D’aquesta

manera es passa de fabricar peces i components quasi exclusivament per al tèxtil a fer-ho per

a un ampli ventall d’indústries.

Page 38: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 33

3.23.23.23.2 Producte interior brut i nivells de rendaProducte interior brut i nivells de rendaProducte interior brut i nivells de rendaProducte interior brut i nivells de renda

Bages

Malgrat les dades no permeten fer una anàlisi de la productivitat dels sectors econòmics al nivell

de desagregació territorial del Bages sud, la situació es pot contextualitzar a partir de l’anàlisi de

la situació comarcal:

• La comarca del Bages representa el 2,01% del Producte Interior Brut de Catalunya: 2.469

milions d’euros (base 2000). És la desena comarca catalana en termes de PIB, per sota del

Baix Camp (2.929M€) i per sobre de La Selva (2.402 M€).

• Durant el període 2001-05 ha crescut de mitjana a un ritme anual del 2,21% (una mica per

sobre de la mitjana catalana que ha estat del 2,19%). El comportament durant aquest període

ha estat força similar al del conjunt català, excepte durant el 2003 que el creixement va ser

més intens. El creixement acumulat durant el període s’ha situat dos punt percentuals per

sobre del de les comarques centrals. En termes de creixement ocupa una posició força

discreta, la vint-i-cinquena posició comarcal.

• El PIB/càpita del Bages l’any 2005 és de

14.599€/habitant (a preus constants del

2000). Aquesta xifra és inferior en uns tres

mil euros a la mitjana de la província i

Catalunya. En comparació a la resta de

comarques catalanes, el PIB/càpita del

Bages ocupa una posició baixa, la 30. Això

pot ser degut a una baixa productivitat

d’algunes activitats econòmiques,

l’especialització en sectors de baixa

productivitat o bé, que hi ha insuficient

activitat econòmica. O, més probablement, la

combinació dels tres factors. L’anàlisi del

PIB per ocupat és similar. No obstant això, durant el període 2001-05, l’increment del

PIB/càpita bagenc ha estat superior al de població i ha crescut per sobre de la mitjana

catalana (un 0,37% anual front el 0,12%).

Gràfic 7 Evolució del creixement del PIB comarcal total, 2001-2005

0

1

2

3

4

2001 2002 2003 2004 2005

Bages Catalunya

Font: Anuari comarcal de Caixa Catalunya.

Page 39: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 34

• Per sectors, la indústria i la construcció

tenen un pes més important en l’economia

del Bages que en el context català. Per

contra, el sector serveis té un pes inferior

(55,4% front el 63,9% a Catalunya).

• La trajectòria sectorial al Bages durant el

període 2000-05 ha estat similar al conjunt

català en els serveis, en la construcció i en

el sector primari. D’altra banda, s’observa un

avenç del sector industrial més elevat que el

del conjunt català i que contrasta amb la

davallada acumulada a un bon nombre de comarques de la província de Barcelona.

• El moderat augment de la indústria s’explica per la combinació de comportaments diferenciats

dels principals subsectors. D’una banda, les indústries del cautxú i els plàstics i la metal·lúrgia

i els productes metàl·lics han enregistrat importants avenços durant el període analitzat

(reflecteixen el bon moment exportador del sector en el conjunt de la demarcació de

Barcelona). En canvi, les indústries alimentàries i de begudes han avançat de forma modesta.

Contràriament, l’activitat de les indústries tèxtils ha caigut considerablement.

• També s’enregistra un augment de l’activitat de la construcció fruit de la intensa expansió del

subsector residencial, amb un increment molt notable dels habitatges iniciats. En

conseqüència, el nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social de la construcció ha

crescut molt per sobre de la mitjana catalana.

Bages sud

• Pel que fa al Bages sud, l’evolució dels llocs

de treball en el període 2001-07 ha estat

molt positiva i a partir del 2004 l’economia de

la zona rep un impuls important. De fet, el

creixement acumulat és del 30,1% front el

10,6% d’augment de població (pel període

2000-06). Comparativament, els llocs de

treball augmenten un 4,5% de mitjana anual

durant el període 2001-07 front el 2,9% del

Bages i el 3,0% de Catalunya.

• Pel que fa als nivells de renda, la renda

familiar disponible és inferior a la comarcal. L’any 2002 la Renda familiar disponible bruta

Gràfic 8 Estructura del PIB per sectors. 2005

2,2

30,1

12,2

55,4

1,6

26,1

8,4

63,9

0

10

20

30

40

50

60

70

Primari Indústria Construcció Serveis

BagesCatalunya

Font: Anuari comarcal de Caixa Catalunya.

Gràfic 9 Llocs de treball localitzats al Bages sud, 2001-2007

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.

Page 40: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 35

(RFDB) de Sant Vicenç de Castellet (únic municipi del que es té una estimació) era de 77.741

milers d’euros, 10,7 mil euros per habitant. Aquesta xifra representa el 85,1% de la mitjana

catalana. El Bages es situa en el 94,2%. Cal assenyalar, a més, que des del 2000 la RFDB ha

perdut 2,4 punts percentuals respecte la mitjana catalana (que era el 87,5%). De les

entrevistes es desprèn que aquest diferencial de renda existeix en l’actualitat, atès que moltes

de les persones nouvingudes al territori opten per continuar treballant als seus llocs d’origen,

on els sous són més alts.

3.33.33.33.3 Sectors econòmicsSectors econòmicsSectors econòmicsSectors econòmics

L’estructura econòmica del Bages sud en l’actualitat es caracteritza per l’elevada presència

d’activitat industrial i de la construcció i, en contraposició, un menor desenvolupament del comerç,

dels serveis empresarials i dels serveis que engloben l’administració pública, l’ensenyament, la

sanitat i els serveis socials, així com de l’hoteleria, tal com mostra la següent taula referent als

llocs de treball del Bages Sud.

Taula 11 Llocs de treball localitzats segons sector d’activitat econòmica. 2007

Bages sud Bages Catalunya

Agricultura, ramaderia 0,2 0,9 0,8

Industria 39,3 33,1 18,4

Construcció 18,4 13,3 11,8

Comerç 16,0 20,4 19,0

Hoteleria 5,8 4,3 6,3

Serveis empresarials 10,0 12,4 23,1

AAPP, ensenyament, sanitat i serveis socials 7,1 12,0 15,2

Serveis recreatius i a les persones 3,2 3,6 5,4

Total 100,0 100,0 100,0

Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.

No obstant, si s’analitza en termes d’evolució, es pot veure que, encara que l’estructura productiva

en termes generals s’ha mantingut, en els darrers anys el sector serveis ha crescut de forma

significativa, sobretot pel que fa al comerç i els serveis empresarials.

Page 41: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 36

Taula 12 Evolució dels assalariats per grans sectors d’activitat econòmica. 2001-07

2001 2007 2001 2007 2001-07

Variació (%)

Agricultura, ramaderia 2 0 0,0 0,0 -2 -0,4

Industria 2.448 2.411 53,5 47,1 -37 -6,8

Construcció 741 768 16,2 15,0 27 4,9

Comerç 531 718 11,6 14,0 187 34,2

Hoteleria 265 248 5,8 4,8 -17 -3,1

Serveis empresarials 242 450 5,3 8,8 208 38,1

AAPP, ensenyament, sanitat i serveis socials 293 428 6,4 8,4 135 24,7

Serveis recreatius i a les persones 51 96 1,1 1,9 45 8,2

Total 4.573 5.119 100,0 100,0 546 100,0

Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.

A continuació s’analitzen per separat cadascun dels tres grans sectors d’activitat del territori: la

indústria, la construcció i els serveis.

3.3.1 La indústria

• La indústria és el sector on es concentra l’ocupació, amb el 39,3% dels llocs de treball

localitzats al Bages sud. El pes de la indústria és considerablement superior al que

s’enregistra pel conjunt de la comarca (33,1%) i molt per sobre de la mitjana catalana (del

18,4%). No obstant això, l’evolució de l’ocupació dels darrers anys mostra com aquest sector

ha perdut alguns llocs de treball (el 6,8% en el període 2001-07). Des del punt de vista

estructural, la indústria ha passat de concentrar el 53,5% dels assalariats al Bages sud l’any

2001, al 47,1% l’any 2007 (6,4 p.p. menys).

• Dins la indústria l’activitat econòmica més significativa és el tèxtil (i la confecció) amb un

13,5% dels llocs de treball localitzats (uns 700 treballadors i treballadores). Aquesta activitat

continua sent amb diferència la més important en termes d’ocupació industrial. No obstant

això, el seu comportament ha estat força negatiu durant el període 2001-07 i els efectius

laborals s’han reduït a dues terceres parts (ha passat de 1.033 llocs de treball l’any 2001 a

689 l’any 2007).

• Els subsectors del tèxtil més significatius en termes d’ocupació són la “Preparació i filat de

fibres tèxtils” i l’”Acabat de tèxtils”. El primer ha enregistrat una dinàmica força negativa en els

darrers anys amb una reducció d’efectius laborals propera al 50%. Contràriament, el subsector

d’”Acabat de tèxtils” es manté i, fins i tot, enregistra un comportament positiu. En canvi, el

Page 42: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 37

subsector de “Fabricació de teixits tèxtils”, que en el passat tenia una presència important al

Bages sud, ha reduït els seus efectius laborals a una tercera part durant el període 2001-07.

• El tèxtil és un sector en recessió a tot Catalunya i la seva supervivència només és factible si

es plantegen mesures estratègiques de reubicació del sector. Només cal veure com

determinades activitats del tèxtil tenen comportaments positius.

• Castellbell i el Vilar és un dels municipis del Bages que més s’ha vist afectat per la crisi del

tèxtil. Durant el període 2001-04 va perdre població, fet singular dins el Bages.

• Actualment al Bages sud hi ha una desena d’empreses tèxtils amb un nombre important de

treballadors. De fet, és el sector que aglutina les empreses amb més treballadors de la zona.

En aquest sentit, es pot afirmar que el “clúster” del tèxtil és encara el més important del Bages

sud.

• Si la crisi continua i les empreses existents no poden adaptar-se a la nova situació (de

reconversió i modernització), es probable que en els propers anys continuïn els tancaments

d’empreses tèxtils i es generin situacions en les que calgui recol·locar a una bona part dels

seus treballadors i treballadores en d’altres sectors de l’economia local.

• En segon lloc, hi ha l’activitat econòmica de la indústria de l’alimentació que ha anat

configurant-se en els darrers anys com un sector en expansió que actualment genera el 6,8%

dels llocs de treball del Bages sud. L’activitat es centra sobretot en la fabricació de productes

de forneria de llarga durada, la fabricació de xocolata i la fabricació d’aliments precuinats.

• L’establiment amb més treballadors/es és una empresa multinacional del sector agroalimentari

(ocupa a unes 240 persones aprox. en l’activitat d’additius químics, masses congelades,

xocolata, etc) i, el segon més important, és local i ofereix serveis de restauració i hostaleria al

monestir de Montserrat (210 persones aprox.). És important assenyalar que les empreses

d’aquest sector acostumen a ser de capital nacional i algunes operen a nivell internacional.

• Les tres empreses més importants que conformen aquesta activitat estan repartides en tres

municipis diferents: a Castellgalí, a Sant Vicenç de Castellet i a Monistrol de Montserrat.

• L’ocupació creada al voltant d’aquest sector és principalment per a perfils poc qualificats i en

bona part és ocupació femenina. És, a més, un sector que ocupa a persones d’origen

estranger per aquest mateix motiu. No obstant això, el sector es caracteritza pel

desenvolupament constant de productes (canvis en els gustos i hàbits dels consumidors) i

està estretament lligat al sector químic (enzims), en conseqüència, s’han de dotar

d’estructures d’innovació i recerca.

• La indústria de l’alimentació és un sector molt important a la comarca i a la Catalunya central,

però al Bages sud és una indústria de recent implantació. Mentre a la resta de la comarca es

Page 43: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 38

concentra al voltant de les càrniques, al Bages sud s’amplia i diversifica a d’altres productes:

congelats, menjars preparats, fleca i pastisseria. Es caracteritza els darrers anys per ser un

sector en expansió i de difícil deslocalització (per la necessitat d’estar a prop dels mercats

locals i les especificitats pròpies dels mercats). No obstant això, l’elevat grau de

desenvolupament d’aquest sector a Osona es veu com un element de competència important.

Tanmateix, després d’uns anys d’implantació pot ser que apareguin de forma induïda d’altres

iniciatives empresarials fruit de spin off dels propis treballadors d’aquestes grans empreses i

que s’acabi creant una especialització.

• En tercer lloc, hi ha la metal·lúrgia amb el 5,4% dels llocs de treball. Els subsectors més

importants són la “Forja, estampació, embotició de metalls; pulverimetal·lúrgia” i el

“Tractament i revestiment de metalls; enginyeria mecànica general per compte d'altri”. També

té certa significació el subsector de la “Fabricació d'elements metàl·lics per a la construcció”.

En termes generals el sector metal·lúrgic s’ha mantingut força estable en els darrers anys.

• La metal·lúrgia es manté com un sector important, tant pel que fa a la generació de llocs de

treball, com en el terreny de la innovació o generació de valor afegit.

• La indústria química ocupa el quart lloc amb el 4,4% dels llocs de treball generats. És una de

les activitats econòmiques més dinàmiques de la indústria (en els darrers anys s’han creat 61

nous llocs de treball). És també un de les activitats econòmiques més diversificades, on els

diferents subsectors tenen una importància relativa força similar7.

• En darrer lloc dins les activitats industrials més importants en termes d’ocupació, hi ha

l’extracció de la pedra i les indústries de la pedra ornamental i per a la construcció que

generen el 4,1% dels llocs de treball del Bages sud. Aquesta activitat ha enregistrat una

dinàmica positiva en els darrers anys, tant pel que fa a l’activitat extractiva com de tractament

de la pedra.

• Neix de les explotacions de pedreres per part de l’empresariat local per obtenir materials per a

la construcció. L’activitat extractiva comença amb un caire eminentment industrial a finals del

segle XIX amb l’explotació de les pedres d’arenisca. La pedra va aportar un paper molt

important durant l’època de l’exposició de Barcelona l’any 1929, en la construcció de les fonts

de Montjuïc, carreteres, etc. A partir d’aleshores comença l’explotació de la pedra calcària

(més coneguda per “calissa”), de característiques més dures i que permet ser polida, amb un

acabat molt similar al marbre. Aquest tipus de pedra es va popularitzar molt ràpidament i va

quedar identificada com a “pedra de Sant Vicenç”, denominació amb la qual es coneix arreu i

7 Inclou: Fabricació de productes químics bàsics, Fabricació de pintures, vernissos i revestiments similars; tintes d'impremta i màstics,

Fabricació de sabons, detergents i altres articles de neteja i abrillantament; fabricació de perfums i productes de bellesa i higiene, Fabricació d'altres productes químics, Fabricació de productes de matèries plàstiques

Page 44: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 39

que s’aplica també a altres tipus de pedres encara que no siguin de la zona. Així, incrementa

l’activitat , creixen els tallers i es compra o fabrica la maquinària adequada fins a consolidar

aquest tipus d’indústria com una de les bases de l’economia local.

• El sector viu avui dia un bon moment després d’haver passat per cicles diversos però sense

haver patit una crisi tan important com va afectar al tèxtil. A la zona de Sant Vicenç de

Castellet s’extreu la pedra del país, però els seus tallers també treballen amb altres materials

com ara el marbre que importen des de Suècia, Itàlia, Albània, Brasil o Portugal, entre altres.

• El Bages sud presenta una singularitat en el context català de comptar amb empreses de

diferents fases de la cadena de valor, que seria:

• L’extracció de la pedra. Les pedreres, en què s’extreu la famosa pedra de Sant

Vicenç. N’hi ha 5, repartides entre els termes de Castellgalí, Sant Vicenç i Rocafort.

• La transformació de la pedra. Normalment cada pedrera té associada una fàbrica.

Les principals fàbriques estan a Sant Vicenç i a Castellgalí.

• Els agents distribuïdors. Localitzats a Castellgalí, a Castellbell i el Vilar i a Olesa de

Montserrat.

• Tallers d’elaboració detallista. N’hi ha 15 o 20 en tot el Bages sud.

• Per tant, es pot parlar de l’existència d’un conglomerat (o “cluster”) d’empreses de la pedra

amb una llarga tradició en el territori. A més, el subsector de les “Indústries de la pedra

ornamental i per a la construcció” corresponent al procés de transformació de la pedra, ocupa

el desè lloc en termes d’ocupació assalariada al Bages sud (amb el 3,34%). Per donar una

idea de la importància global d’aquest sector caldria afegir-hi l’ocupació de l’activitat extractiva

i la de la comercialització i distribució de la pedra. Més indirectament, caldria afegir l’activitat

constructora, per les sinèrgies que s’estableixen entre ambdues activitats.

• No obstant, es tracta d’un sector que requereix d’una ubicació i d’uns accessos que permetin

mantenir una distància suficient respecte els nuclis habitats, ja que sinó es generen molèsties

notables. Igualment, requereix d’inversions importants en sistemes i mesures de reducció de

la pols ambiental, de gestió i reciclatge de residus i de reconstrucció i reforestació de les

zones afectades.

• Altres sectors industrials amb certa importància al Bages sud pel que fa a l’ocupació que

suposen són: la Fabricació de maquinària i material elèctric, la Indústria de la

construcció de maquinària i equip mecànic, la fabricació de components, peces i

accessoris no elèctrics per a vehicles de motor i els seus motors, la Indústria de la fusta

i la Fabricació de material ferroviari. Aquest últim, si bé en termes d’ocupació en l’actualitat

és poc rellevant, és un sector força estratègic pel potencial de desenvolupament que té en el

Page 45: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 40

futur, en un moment en què les inversions ferroviàries estan a la primera pàgina de l’agenda

política a Catalunya i Espanya.

• Finalment, encara que en termes d’ocupació globals al Bages sud el seu pes és reduït, cal

assenyalar l’aposta del municipi de El Pont de Vilomara per l’activitat del Reciclatge, que ha

suposat una clara revitalització del municipi.

• Aquesta activitat neix arran de la Llei de 1993 de gestió dels residus especials (neveres, piles,

olis, etc.). Les competències per a la gestió d’aquests residus les té la Generalitat, que és qui

s’encarrega de buscar municipis candidats per a la localització d’aquestes activitats. És el

govern municipal del Pont de Vilomara qui fa l’aposta política i comunica a la Generalitat la

seva disponibilitat per a localitzar aquest tipus d’activitats al seu terme municipal. La seva

proximitat a la regió metropolitana fa que sigui una bona opció. Aquesta aposta ha servit per a

dinamitzar un municipi on l’activitat econòmica era molt escassa.

• L’impacte medi ambiental d’aquest tipus d’activitats és poc, atès que és una activitat

supervisada per l’administració pública. De fet, són empreses privades les que les exploten

però la localització i la normativa l’estableix l’administració (a excepció de l’empresa de

recuperació de cautxú que pertany a la iniciativa privada) A part del control en els processos

de gestió dels residus, l’administració local ha muntat dispositius addicionals per analitzar les

emissions i la contaminació. S’analitza l’aire i els terrenys. Fins al moment no s’ha observat

cap efecte induït per aquesta activitat. No obstant això, arran d’una fuita en una de les

empreses de reciclatge es va crear certa alarma social al municipi i una part de la població s’hi

oposa.

• L’activitat del reciclatge no es pot considerar un sector per si mateix, sinó que cada activitat té

una vinculació amb el sector que produeix el producte a recuperar. És a dir, la gestió dels

residus de les neveres es pot dir que pertany al sector del metall, la de les piles al sector

químic i la recuperació d’ordinadors, telèfons mòbils, etc. al sector de l’electrònica, la

recuperació de pneumàtics al sector de plàstics i cautxú. De fet, no s’estableixen sinèrgies

entre les diferents activitats, ni en els processos ni en la qualificació de la mà d’obra.

• L’activitat del reciclatge ocupa directament a unes cent persones. Tanmateix, s’espera que la

demanda creixi en el futur, fruit de les normatives mediambientals cada cop més exigents (que

obliguen als fabricants a fer el tractament dels residus que produeixen). En l’actualitat, les

plantes existents tenen capacitat per créixer i no s’espera una ampliació de les seves

instal·lacions a curt i mig termini. D’altra banda, el sector està sotmès a certes amenaces que

són conseqüència del fet que hi ha diferents legislacions regionals (ja que les competències

són d’aquest àmbit), unes més exigents que d’altres. En aquest sentit, Catalunya té majors

Page 46: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 41

exigències i les empreses fabricants poden acabar decidint de traslladar la gestió dels seus

residus a una altra comunitat autònoma – menys exigent – on els costos siguin menors.

• Per tant, per tal potenciar aquest tipus d’activitat es veu necessari d’afegir a la fase productiva

actual, la fase de disseny i innovació dels processos mitjançant la col·laboració amb centres

de recerca i la Universitat. A més, es veu l’opció de vincular l’activitat de reciclatge amb

d’altres activitats relacionades amb el medi ambient aprofitant l’aposta que ha fet el territori en

aquest àmbit (com per exemple la d’estalvi energètic i d’aigua, el tractament d’aigües

residuals, etc.).

• Finalment, si s’analitza l’evolució dels treballadors de les activitats industrials segons el grau

d’incorporació de tecnologia, mostra com el creixement més important ha estat el

d’empreses amb un alt component tecnològic. En canvi, la resta d’indústria de baix i mig-baix

nivell tecnològic perd ocupació. De fet, s’observa com hi ha hagut un procés de substitució del

tèxtil per l’alimentació en la indústria de baix nivell tecnològic. Hi ha una lleugera pèrdua

d’indústria de mig-baix nivell tecnològic, relacionada amb la indústria del metall. Per últim, hi

ha un increment de la indústria de mig-alt nivell tecnològic degut principalment al creixement

del sector de productes químics.

Page 47: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 42

Taula 13 Treballadors assalariats segons nivell tecnològic de l’activitat de l’establiment. 2001-07

Nivell tecnològic 2001 2007 % col. Dif.

Nivell tecnològic mig-alt 535 596 14,6 61

Maquinària i equipo mecànic 126 134 3,3 8

Equips i instruments mèdico-quirúrgics i de precisió 1 1 0,0 0

Vehicles de motor 38 35 0,9 -3

Maquinària i material elèctric 194 192 4,7 -2

Productes químics, excepte farmacèutics 118 176 4,3 58

Altre material de transport 58 58 1,4 0

Nivell tecnològic mig-baix 513 504 12,3 -9

Productes de cautxú i matèries plàstiques 47 50 1,2 3

Construcció i reparació naval 3 3 0,1 0

Manufactures diverses 6 3 0,1 -3

Metalls no ferris 31 0,0 -31

Altres productes minerals no metàl·lics 169 172 4,2 3

Productes metàl·lics, excepte maquinària i equip 257 261 6,4 4

Metalls ferris 15 0,4 15

Nivell tecnològic baix 1.318 1.241 30,4 -77

Productes de paper; productes editats o impresos 70 79 1,9 9

Productes tèxtils, de la confecció, de cuir i calçat 1.033 689 16,9 -344

Productes alimentaris, begudes i tabac 120 362 8,9 242

Fusta, suro i els seus productes; mobles 95 111 2,7 16

Total 2.366 2.341 100,0 -25

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Mercat de Treball del Bages.

3.3.2 La construcció

• La construcció és el segon sector econòmic en l’estructura productiva del Bages Sud, amb el

18,4% dels llocs de treball del territori (front el 13,3% comarcal i l’11,8% pel conjunt de

Catalunya) i el 15% de l’ocupació assalariada. Sumant l’activitat de l’extracció i tractament de

la pedra, augmenta encara més la seva importància (assoleix el 19,1%). A aquesta xifra s’ha

d’afegir també els treballadors autònoms, on la construcció representa el 30,0% del total

d’autònoms del Bages sud (uns 400 treballadors més). De fet els signes de quasi estancament

que mostra l’ocupació assalariada en els darrers anys (veure taula 12) podria explicar-se per

la conversió de molts d’aquests treballadors assalariats en treballadors per compte propi.

• En una anàlisi més detallada, augmenta l’ocupació en els subsectors de la “Preparació

d'obres” i l’”Acabament d'edificis i obres” i, contràriament, perd ocupació la “Construcció

Page 48: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 43

general d'immobles i obres d'enginyeria civil” (el més important en termes de llocs de treball).

Les “Instal·lacions d'edificis i obres” es manté força estable.

• La construcció, tot i ser molt important tant en activitat pròpiament dita com en ocupació i

generació de riquesa, no és tracta d’un sector econòmic de valor afegit estrictament basat en

processos productius. Aquest fet comporta un cert risc econòmic, de manera que territoris

amb una economia molt basada en aquest sector, més aviat volàtil, poden no tenir garantida

l’estabilitat futura, i més davant la perspectiva actual d’estancament del boom immobiliari. No

obstant, el cert és que la construcció pot contribuir a absorbir una part de la mà d’obra que

potser no té cap altra alternativa, a més de generar capitals que, en cas de reinvertir-se en

altres sectors com l’industrial o els serveis, sí que poden donar un impuls al teixit econòmic.

3.3.3 Els serveis

• El sector serveis creix a remolc de l’increment de la població i del dinamisme empresarial. En

aquest sentit, l’atracció de nova indústria està comportant l’expansió dels serveis empresarials

(serveis immobiliaris, informàtics, jurídics, tècnics, de consultoria i recerca, de neteja, etc.), el

comerç a l’engròs (sobretot de productes no agraris semielaborats, ferralla i productes de

rebuig) i el transport de mercaderies. L’increment de població està comportant el

desenvolupament (per ordre d’importància) del comerç al detall (sobretot de tèxtil, calçat,

mobles, articles per la llar, electrodomèstics, ferreteria, llibreria, etc.), l’administració pública,

l’ensenyament i, finalment, les activitats associatives i esportives. En definitiva, el sector

serveis és un dels àmbits d’expansió més importants de l’economia del Bages sud.

• Pel que fa al comerç, és el tercer sector d’activitat més important del territori amb el 16,0%

dels llocs de treball del Bages sud, tot i que aquesta proporció és inferior al 20,4% dels llocs

de treball que ocupa al conjunt de la comarca o bé el 19,0% del conjunt català. No obstant

això, la dinàmica en els darrers anys ha estat força expansiva i ha esdevingut un dels sectors

amb un creixement més important (ha passat dels 531 llocs de treball el 2001 als 718 l’any

2007, un 38,1% més). Malgrat tot, a les entrevistes s’apunta que es tracta d’un sector que

aprofita poc el potencial que podria tenir, sobretot dins d’una estratègia més àmplia de

potenciació del turisme a la zona, amb mancances de vertebració i de modernització i

adaptació a les noves demandes que planteja una població canviant.

• Els serveis empresarials són el quart sector en termes d’ocupació al Bages sud (amb el

10,0% dels llocs de treball). A Catalunya, aquest és el principal sector en termes d’ocupació

(amb el 23,1%). El diferencial enregistrat podria ser el motiu de que hagi estat el sector que ha

creat més llocs de treball durant el darrer període analitzat (208 llocs de treballs nous, un

creixement del 38,1%) atès el procés de terciarització de l’economia catalana.

Page 49: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 44

• No obstant, a les entrevistes realitzades s’evidencia que l’oferta de serveis empresarials no

s’ajusta a la demanda de les noves empreses que venen d’altres entorns territorials, sobretot

de les més grans. D’altra banda, també es comenta que no s’identifica bé l’oferta (ja que pel

fet de venir d’altres entorns es desconeix) i que caldria crear directoris empresarials. En darrer

lloc, s’apunta que hi ha un dèficit quantitatiu d’oferta i també de diversificació. No obstant, cal

assenyalar que la demanda de serveis empresarials per part de les empreses que es

relocalitzen és progressiva, atès que la majoria continuen durant un temps amb els proveïdors

dels seus llocs d’origen.

• Un altra sector que ha enregistrat un comportament força positiu ha estat el que engloba

l’administració pública, l’ensenyament, la sanitat i els serveis socials (de caràcter

eminentment públic). Aquest conjunt d’activitats es troben per sota de la mitjana d’ocupació

catalana (del 7,1% al Bages sud front el 15,2% al Principat) i han enregistrat un increment de

135 llocs de treball nets durant el període 2001-07.

• Finalment, encara que no està recollit en les dades com a tal8, s’ha de comentar la situació del

sector del turisme, pel fet que es tracta d’una activitat incipient però que, atesos els atractius

naturals, arquitectònics i culturals del territori (veure apartats 1.3 i 1.4), presenta un potencial

innegable (perquè, a més, estan a molt poca distància de Barcelona). I de fet, segons un

estudi realitzat a nivell del Bages9, el 50% de les persones que visiten la comarca esperen

trobar-hi patrimoni arquitectònic i cultural. No obstant, les úniques dades de què es disposa

quant a ocupació, relatives a l’hostaleria, mostren que el sector ha perdut ocupació durant el

període 2001-07. L’oferta d’allotjament és molt reduïda (10 establiments en total10, incloent

l’hotel i les cel·les de Montserrat) i la restauració, amb excepcions, està encara molt orientada

a les necessitats de l’activitat industrial de la comarca i molt poc orientada al turisme.

• De fet, una de les mancances principals que presenta el sector és la manca de convenciment

del propi empresariat sobre el seu potencial i, vinculat amb això, la poca implicació en el

desenvolupament d’estratègies conjuntes per promoure’l. En consonància amb això, es

constata el fet que la comarca està mancada de formació de caire global en el sector del

turisme. L’únic cicle de grau superior que hi havia, a Manresa, ja ha estat tancat, encara que

es manté el d’hostaleria.

• No obstant, des de l’administració pública, concretament des del CFIBS, ja fa uns anys que

s’està treballant en aquesta línia, a través d’un servei de dinamització i promoció turística amb

8 Perquè no es disposa de dades d’ocupació relatives al sector turístic en global en el Bages Sud.

9 Estudi citat al ‘Pla dinamització turística’, de l'àrea de turisme del CFIB, realitzat per Catpress Comunicació.

10 Segons dades extretes del ‘Pla dinamització turística’, de l'àrea de turisme del CFIBS.

Page 50: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 45

l’objectiu d’afavorir i consolidar l’activitat econòmica d’aquest sector. L’estratègia principal

d’aquest servei és el de facilitar als agents econòmics i socials un conjunt de serveis que

permetin fomentar la millora de la qualitat turística, assegurar la seva sostenibilitat i contribuir

al seu creixement. De fet, en aquests moments, des del CFIBS s’està impulsant la realització

d’un Pla Estratègic de Turisme que estableixi quines han de ser les directrius per aquest

creixement. Fins ara, els principals projectes de promoció turística impulsats pel CFIBS són:

• Itinerari turístic dels 3 monts (veure apartat 1.3).

• Agromercat, productes d’aquestes terres: Hi participa el municipi de Castellgalí. Es vol

consolidar els agromercats com un dels pilars bàsics de suport a la comercialització de

petits productors i artesans compromesos amb la qualitat alimentària.

• Pla de revitalització de les lleres del riu Llobregat en l’àmbit del Bages sud: com ja s’ha

vist en l’apartat 1.3, el pla vol garantir l’ús social i la conservació mediambiental de

forma equilibrada i sostenible a curt, mig i llarg termini. Preveu la possibilitat de generar

nous productes i serveis que permetin potenciar una nova zona de centralitat.

• La Gastronomia del Montserrat: promoció d’aquells productes agroalimentaris

autòctons o de base territorial de l’entorn montserratí, que es caracteritzen per tenir

definits uns estàndards de qualitat.

• Per altra banda, el municipi del Pont de Vilomara forma part del Consorci per a la Promoció

Turística de les Valls del Montcau, tot i que el seu impacte a nivell del Bages Sud és molt

limitat.

• Igualment, s’ha de destacar el projecte de Portals d’entrada a Montserrat, que és una iniciativa

del Patronat de la muntanya per tal de promoure activitats turístiques en els municipis de la

que en formen part. Un dels reptes més importants que ha d’afrontar la gestió del Parc és

precisament com retenir els visitants que arriben al monestir i aprofitar el potencial que

suposen per altres activitats turístiques.

3.43.43.43.4 Teixit empresarial i activitat empreTeixit empresarial i activitat empreTeixit empresarial i activitat empreTeixit empresarial i activitat emprenedoranedoranedoranedora

3.4.1 Teixit empresarial

• Al Bages sud hi ha 672 centres de cotització localitzats. Igual que la població, el 42,7% de les

empreses estan localitzades a Sant Vicenç de Castellet. No és el cas de les empreses més

grans, que es distribueixen equitativament entre els municipis de Castellbell i el Vilar,

Page 51: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 46

Castellgalí, Monistrol de Montserrat i Sant Vicenç de Castellet. És a dir, Sant Vicenç de

Castellet exerceix com a pol de concentració d’empreses molt petites i microempreses.

• Al Bages sud hi ha una dotzena d’empreses amb més de 50 treballadors. L’establiment amb

més treballadors/es és una empresa multinacional del sector agroalimentari (240 aprox. en

l’activitat d’additius químics, masses congelades, xocolata, etc) i, el segon més important, és

local i ofereix serveis de restauració i hostaleria al monestir de Montserrat (210 aprox.). Amb

més de 100 treballadors/es hi ha tres empreses més de sectors diversos: la indústria

agroalimentària (brioixeria), la fabricació de productes metàl·lics i elèctrics (fabricació de

components i materials elèctrics) i el tèxtil (acabats).

Taula 14 Nombre de centres de cotització segons grandària de l'establiment. 2007

GRUP Castellbell i el Vilar

Castellgalí Marganell Monistrol de

Montserrat

Pont de Vilomara i Rocafort,

El

Sant Vicenç de Castellet

Bages sud

d'1 a 5 85 52 9 75 55 205 481

de 6 a 10 14 8 1 10 6 37 76

d'11 a 25 13 14 1 11 4 25 68

de 26 a 30 2 3 1 1 6 13

de 31 a 50 2 6 5 2 7 22

de 51 a 100 1 1 6 8

de 101 a 250 1 2 1 4

Total 117 84 12 105 67 287 672

Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.

• La majoria d’empreses són microempreses (d’1 a 10 treballadors), el 82,9%. No obstant,

aquestes empreses representen el 30,1% dels assalariats. El gruix de treballadors – quasi la

meitat - estan ocupats en empreses petites (d’11 a 50 treballadors). La resta de treballadors,

el 24,5% són d’empreses mitjanes (de 51 o més treballadors).

Page 52: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 47

Gràfic 10 Distribució del nombre d’empreses i treballadors segons grandària de l’establiment. 2007

82,9

15,3

1,8

30,1

45,4

24,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1-10 11-50 21-250

C. de cotització Assalariats

Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.

Les dades del directori d’empreses del Consell Comarcal permeten fer una anàlisi

complementària i més detallada a les proporcionades pel Departament de Treball en relació

establiments localitzats al Bages sud11.

• Si s’analitzen les empreses més significatives quant a volum d’ocupació, la indústria tèxtil

continua ocupant la primera posició. De fet, hi ha 11 establiments amb una grandària mitjana

de 50 treballadors. No obstant, la indústria alimentària s’ha anat situant en els darrers anys al

capdavant de l’economia del Bages sud i les empreses més grans són d’aquest sector. Està

representat per tres empreses: 1) LASEM, INDUSTRIAL QUÍMICA, S.A., 2) ATRIAN

BAKERS, S.L. i 3) NOSTRUM. HOME MEAL REPLACEMENT, S.L. Les dues primeres, són

empreses multinacionals i la darrera és catalana. Altres sectors on hi ha un representació

important d’empreses de més de 20 treballadors són la indústria química i la fabricació de

productes metàl·lics, construcció de maquinaria i material elèctric.

11

Les dades del Departament de Treball inclouen els establiments classificats com a centres de cotització. Les empreses amb més d’un establiment només té l’obligació de declarar un centre de cotització per província (i per tant tots els seus treballadors es poden assignar a un sol centre de cotització). En conseqüència, l’estimació dels llocs de treball locals sovint es veu esbiaixada per aquest motiu. D’altra banda, aquest registre atès que és un registre administratiu obligatori té nivells de cobertura sovint superiors als registres empresarials privats o públics (com el del Consell Comarcal), que són voluntaris. D’altra banda, els registres voluntaris permeten identificar les empreses i no estan subjectes a secret estadístic.

Page 53: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 48

Taula 15 Establiments de 20 o més treballadors. 2007

SECTOR Treballadors/es Percentatge

(%)

Núm.

establiments

Indústria de tèxtil, cuir i confecció 552 23,5 11

Indústria alimentària 479 20,4 3

Indústria química 225 9,6 7

Fabricació de productes metàl·lics i construcció de maquinària i material elèctric

219 9,3 5

Hostaleria i restauració 211 9,0 1

Altres indústries manufactureres: fusta, paper i matèries plàstiques

183 7,8 4

Construcció de material de transport 141 6,0 3

Transports i comunicacions 130 5,5 3

Extracció i indústria de productes minerals no metàl·lics: pedra, ciments, vidre, ceràmica, marbre, sal, etc.

115 4,9 4

Construcció 34 1,4 1

Arts gràfiques 32 1,4 1

Reciclatge 26 1,1 1

Total 2.347 100,0 44

Font: Consell Comarcal del Bages

La indústria ha perdut catorze centres de cotització al Bages sud en els darrers sis anys. No

obstant, aquesta davallada de l’activitat industrial ha vingut acompanyada d’un impuls molt

important dels serveis empresarials i, en menor mesura, de l’augment dels establiments

comercials durant el període analitzat. En línia del que ha passat amb l’ocupació. L’altra sector

que ha tingut un increment important del nombre d’establiment ha estat la construcció. No

obstant, si s’analitzen conjuntament les dades d’ocupació amb la dels establiments s’observa

com aquest augment es degut sobretot a un procés d’atomització de l’activitat més que per un

augment real de l’activitat constructora (mesurada en termes d’ocupació), ja que mentre els

establiments incrementen en un 21,8% en el període analitzat, l’ocupació assalariada només

ho fa en un 4,9. Crida l’atenció la disminució del sector industrial, que tot i seguir les tendències

catalanes a la baixa, ho fa menys intensament que no pas Catalunya. Per tant, si tenim en

consideració que la pèrdua de treballadors industrials ha estat molt menor que la disminució

del nombre d’empreses, és possible que la tendència sigui a la reestructuració del teixit

industrial, que sembla afrontar el futur amb menys empreses però de major mida.

Page 54: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 49

Taula 16 Centres de cotització per sectors. 2001-07

2001 2007 2001 2007 2001-07

Agricultura, ramaderia 2 0 0,3 0,0 -2

Industria 194 180 33,3 26,7 -14

Construcció 108 147 18,6 21,8 39

Comerç 113 130 19,4 19,3 17

Hoteleria 43 51 7,4 7,6 8

Serveis empresarials 63 96 10,8 14,3 33

AAPP, ensenyament, sanitat i serveis socials 39 44 6,7 6,5 5

Serveis recreatius i a les persones 20 25 3,4 3,7 5

Total 582 673 100,0 100,0 91

Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.

3.4.2 Activitat emprenedora

• L’activitat emprenedora al Bages sud és inferior a la registrada a la comarca i pel conjunt de

Catalunya. D’una banda, el nombre relatiu de treballadors/es autònoms/es és inferior i també

el nombre d’establiments (o empreses).

• Hi ha 35,2 establiments per cada mil habitants. Aquest ràtio és inferior al registrat a la

comarca i pel conjunt de Catalunya (37,5 i 39,6 respectivament).

• La ràtio de treballadors/es autònoms/es és de 76,8 autònoms per cada mil habitants. (81,7

i 79,5 pel Bages i Catalunya)

• On hi ha més persones per compte propi és a la construcció, al comerç al detall, l’hostaleria i

el transport terrestre. Aquests sectors ocupen a dues terceres parts dels treballadors

autònoms del Bages sud. No obstant, els sectors on aquesta fórmula d’ocupació està més

estesa és en els serveis recreatius i a les persones, on el 54,5% dels ocupats són autònoms.

Contràriament, és una fórmula molt poc utilitzada en la indústria. A la resta de sectors, la

proporció d’autònoms ronda el 30% dels ocupats. (construcció, hostaleria, serveis

empresarials i comerç)

Page 55: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 50

Gràfic 11 Distribució del nombre de treballadors autònoms segons sector d’activitat. 2007

Gràfic 12 Proporció de treballadors autònoms a cada sector d’activitat. 2007

1,1

11,9

30,3

22,8

9,0

14,3

2,7

7,8

0 5 10 15 20 25 30 35

Agricultura, ramaderia

Industria

Construcció

Comerç

Hoteleria

Serveis empresarials

AAPP, ensenyament,sanitat i serveis socials

Serveis recreatius i a lespersones

6,8

8,4

31,7

31,8

34,7

36,6

54,5

0 10 20 30 40 50 60

Industria

AAPP, ensenyament,sanitat i serveis socials

Comerç

Serveis empresarials

Hoteleria

Construcció

Serveis recreatius i a lespersones

Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.

3.53.53.53.5 Especialització econòmica dels municipisEspecialització econòmica dels municipisEspecialització econòmica dels municipisEspecialització econòmica dels municipis

• Si s’analitza la superfície destinada a cada sector econòmic (veure Taula 19), Sant Vicenç de

Castellet és el municipi amb més oferta comercial: concentrava l’any 2002 la meitat de la

superfície comercial del Bages sud. També és el municipi que concentra major activitat

industrial i de serveis però amb menor pes relatiu (un terç de superfície del conjunt del Bages

sud dedicada a aquestes activitats).

• En l’àmbit de la indústria també té un pes molt significatiu en termes de superfície dedicada, el

municipi de Castellbell i el Vilar (30,8%) i amb menor grau Monistrol de Montserrat (20,6%).

En canvi, el Pont de Vilomara enregistra molt poca superfície disponible per a aquesta activitat

econòmica.

Page 56: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 51

• En l’àmbit del comerç al

detall, després de Sant

Vicenç, Monistrol i

Castellbell són els altres

dos altres municipis del

Bages sud que

enregistren una oferta

significativa (i més o

menys equivalent).

Malgrat el pes en termes

de població de Monistrol

és menor, l’activitat del comerç induïda de l’activitat turística de Montserrat augmenta la seva

oferta. Contràriament, Castellgalí enregistra molt poca oferta comercial.

• D’altra banda, els municipis de Monistrol de Montserrat i el Pont de Vilomara enregistren un

menor desenvolupament del serveis.

• Pel que fa a l’activitat hotelera, es concentra principalment a Monistrol de Montserrat. A

Castellbell i el Vilar hi ha un alberg amb 90 places, a Sant Vicenç de Castellet hi ha un hostal,

uns apartaments de turisme rural (amb 12 places) i un restaurant amb 17 places més. Al Pont

de Vilomara hi ha un allotjament rural. Castellgalí no enregistra oferta hotelera. L’any 2005 a

Monistrol hi ha 5 hotels de dues estrelles amb 124 places i un hotel de tres estrelles amb 70

places més, en total 194 places hoteleres. No hi ha cap càmping a tot el territori.

• L’oferta de restauració també es concentra a Monistrol de Montserrat. En les darreres dades

disponibles hi ha indicis d’haver perdut dinamisme (entre 1995-2000) però aquesta situació no

es pot confirmar amb dades més recents. També caldria destacar Marganell, que pel nombre

d’habitants que té disposa de quatre restaurants i un bar-casal.

• L’any 2005 es comptabilitzen 4 residències-cases de pagès amb 12 places als municipis de

Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar. És una activitat molt incipient ja que el 2000 no

hi havia oferta a tot el territori. No obstant, a Rocafort, el nucli inicial del Pont de Vilomara i

Rocafort (situat a set quilòmetres del Pont de Vilomara, dalt d'un serrat amb bones vistes)

s’estan condicionant moltes cases del poble per a estades de vacances i caps de setmana.

Taula 17 Superfície dels establiments d'empreses (m2). 2002

Indústria Comerç al detall

Serveis, llevat del comerç al

detall

Castellbell i el Vilar 30,8 21,0 26,4

Castellgalí 8,9 1,5 15,4

Marganell 0,0 0,0 0,5

Monistrol de Montserrat 20,6 19,3 10,6

Pont de Vilomara i Rocafort, el 1,5 10,1 11,0

Sant Vicenç de Castellet 38,2 48,1 36,2

Bages sud 100,0 100,0 100,0

Font: Web de l’Idescat.

Page 57: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 52

4444 Aspectes transversalsAspectes transversalsAspectes transversalsAspectes transversals

4.14.14.14.1 Societat de la informacióSocietat de la informacióSocietat de la informacióSocietat de la informació

• Els indicadors sobre l’equipament i ús de les TIC mostren que al Bages hi ha un dèficit

estructural en l’accés i ús respecte al conjunt de Catalunya. La pitjor situació es dóna quant a

la tinença d’ordinadors i la connexió a Internet, amb el 50% i 35,7% de les llars

respectivament. En termes comparatius, aquestes proporcions es troben molt per sota de la

mitjana catalana i a nivell comarcal ocupen posicions molt discretes.

Taula 18 Ús i equipament de les TIC a la llar. 2006

Bages Posició Bages

Millor situació

comarcal

Catalunya

Tinença d'ordinador 50,0 36 62,7 57,2

Connexió a Internet 35,7 32 46,3 43,1

Telèfon mòbil 84,0 15 87,8 85,2

Banda ampla 23,4 24 40,0 33,8

Ús ordinador (alguna vegada) 55,9 27 67,4 59,5

Ús ordinador (darrers 3 mesos) 52,1 26 61,1 54,7

Connexió Internet (alguna vegada) 50,5 17 62,2 52,9

Connexió Internet (darrers 3 mesos) 46,3 21 54,9 49,5

Font: Web de l’Idescat.

4.24.24.24.2 Infraestructures i serveis empresarials i per la innovacióInfraestructures i serveis empresarials i per la innovacióInfraestructures i serveis empresarials i per la innovacióInfraestructures i serveis empresarials i per la innovació

El Bages sud se situa en un entorn, l’entorn de Manresa, en què en els últims anys han anat

sorgint una sèrie d’iniciatives relacionades amb la promoció de la innovació tecnològica i la

recerca a les empreses que, per la seva proximitat, suposen una oportunitat també pel

desenvolupament econòmic del Bages sud, sempre i quan hi hagi voluntat de cooperació i

d’aprofitament de sinèrgies i oportunitats.

A part del centre i els recursos de la pròpia Universitat Politècnica de Catalunya, es destaca el

següent:

Page 58: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 53

• El Centre Tecnològic de Manresa (CTM), que forma part de la Xarxa de Centres Tecnològics

de la Generalitat de Catalunya (XCT). És una fundació privada sense finalitat de lucre que té

com a objectiu contribuir a la millora de la competitivitat i al progrés tecnològic de l’empresa

mitjançant la prestació de serveis especialitzats i l’execució de projectes d’R+D/IT. El patronat

de la Fundació està composat majoritàriament per l'Ajuntament de Manresa, la Universitat

Politècnica de Catalunya, empreses, entitats professionals i institucions públiques. Hi treballen

unes 70 persones. Els serveis que dóna són:

• Tecnologia ambiental: R+D i innovació tecnològica en activitats relacionades amb els

residus industrials, sòls contaminats, qualitat de l’aigua i la millora de processos

industrials.

• Tecnologia materials: R+D relacionada amb el desenvolupament de nous materials i

nous processos de transformació, simulació per ordinador, tecnologia de superfícies i

investigació en propietats mecàniques de materials metàl·lics.

• Suport innovació: Ajuda a la millora tecnològica de les empreses en els seus

processos, productes i creació de producte propi, guiant-les cap a activitats d’R+D+I.

• Per altra banda, la societat Projectes Territorials del Bages ha impulsat el desenvolupament

del Parc Tecnològic de la Catalunya Central – situat a Sant Fruitós de Bages -, que neix amb

l’objecte de proporcionar espais que permetin desenvolupar activitats d’alt valor afegit.

L’objecte d’aquesta iniciativa és atraure empreses tecnològicament avançades, que permetin

la creació de llocs de treball qualificats. Mitjançant el Parc es volen establir sinergies entre

empresa i universitat (la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Centre Tecnològic de

Manresa (CTM)).

• Finalment, el desembre de 2006 s’ha constituït un centre orientat fonamentalment al procés de

transferència i difusió tecnològica que pretén omplir el buit del sistema de ciència i tecnologia

local: el Centre d’Aplicacions TIC de Manresa (CATIC). El CATIC hauria de canalitzar aquesta

funció de transferència tecnològica cap a les empreses, actualment massa difuminada, de

manera que es faciliti la penetració de la innovació en el teixit productiu industrial del territori.

El CATIC neix amb la finalitat de convertir-se en un punt de referència de les Tecnologies de

la Informació i la Comunicació a la Catalunya Central, afavorint la creació d’una xarxa de

col·laboració entre els agents del sector públic i privat. Per exercir aquesta centralitat el CATIC

es basa en la col·laboració amb altres entitats com el CTM, l’administració local, el CIDEM i el

propi teixit empresarial local. Dins dels serveis que es planteja oferir a través del CATIC, el

més interessant és el desenvolupament de projectes innovadors basats en ajuts públics. El fet

que molts dels projectes possibles siguin per la implantació de solucions tecnològiques en

empreses situa al CATIC com una entitat clau per a la difusió tecnològica.

Page 59: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 54

4.34.34.34.3 Identitat, govern locIdentitat, govern locIdentitat, govern locIdentitat, govern local i projecció del territorial i projecció del territorial i projecció del territorial i projecció del territori

• Al llarg de les entrevistes realitzades es constata que no es pot parlar d’una identitat de Bages

sud com a tal, sinó que es tracta d’un conjunt de municipis que tenen l’element en comú de

situar-se al voltant de l’eix del Llobregat i el Cardener i d’estar situats entre el llindar de la

regió metropolitana de Barcelona i l’àrea d’influència de Manresa, però que tenen realitats,

dinàmiques de desenvolupament i inquietuds força diferenciades.

• És de destacar, no obstant, la creació i trajectòria del Consorci per a la Formació i Iniciatives

del Bages sud, que ha suposat no només un impuls a la dinamització socioeconòmica del

territori sinó que ha actuat també com a element de contacte i interlocució entre les realitats

dels diferents municipis.

• Malgrat tot, es detecta que poca dinàmica de coordinació i de cooperació a nivell supralocal,

fet que reverteix amb una capacitat institucional i de lideratge com a territori feble. Així mateix,

a l’igual que passa en molts d’altres territoris, es detecta que hi ha poca reflexió i planificació

territorial a nivell supralocal (i també a nivell local en alguns casos) que, donades les

tendències de creixement actuals, pot portar a problemes de dèficits de infraestructures i

serveis.

• Per altra banda, el territori no compta amb una centralitat clara i que actuï com a motor

dinamitzador, malgrat Sant Vicenç de Castellet és en l’actualitat el tercer municipi de la

comarca quant a població i, a més, compta amb bones infraestructures de comunicació

ferroviària amb l’exterior del Bages sud.

• Pel que fa als agents i ens del territori es detecta la necessitat de reforçar potenciar la

cooperació i col·laboració entre el Patronat de la Muntanya de Montserrat (creat pel Decret-

llei el 1950) i el conjunt del Bages sud. Altres agents socioeconòmics a destacar al Bages sud

per la vinculació que hi tenen alguns del seus representants són: l’associació empresarial

PIMEC, el Gremi d'hostaleria i turisme del Bages i la Federació de la pedra. Finalment,

assenyalar que la Cambra de Comerç de Manresa i la Patronal Metal·lúrgica també han tingut

tradicionalment una relació molt estreta amb la subcomarca.

• No obstant, el grau de desenvolupament de l’associacionisme empresarials al Bages sud és

baix, tant a nivell de l’activitat industrial com a nivell de l’activitat comercial.

• Un dels elements que es desprèn de les entrevistes realitzades és que es tracta d’un territori

amb una autoestima molt baixa i que la imatge de sí mateix com a territori molt industrial fa

que hi hagi poca consciència i que es valorin molt poc els potencials que té. Potser en part

com a conseqüència d’aquest fet, no s’ha posat suficient atenció en la imatge urbana del

Page 60: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 55

territori, tant a nivell d’urbanisme com a nivell de la mateixa estètica dels espais. Un exemple

clar és el de la llera del riu Llobregat o el fet que l’accés principal a Sant Vicenç de Castellet és

per una zona industrial.

• Finalment, en consonància amb aquest últim punt, es detecta una major necessitat de

projecció del territori cap a l’exterior i de donar a conèixer els seus valors.

Page 61: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 56

5555 Conclusions. Conclusions. Conclusions. Conclusions. Anàlisi DAFOAnàlisi DAFOAnàlisi DAFOAnàlisi DAFO

A continuació es presenten les principals conclusions de l’anàlisi duta a terme fins ara,

classificades en termes de punts forts i punts febles del territori del Bages Sud, com a part d’una

anàlisi DAFO que incorpora també aquells elements de l’entorn geopolític del territori que s’han

considerat clau, ja sigui per l’oportunitat que suposen pel desenvolupament d’aquest o perquè

suposen una amenaça o un risc que s’ha de tenir en compte.

Així, els quadres que es mostren a continuació es presenten estructurats en dues columnes, una

primera que identifica les debilitats del territori i les amenaces de l’entorn (en cursiva) i una altra

columna que identifica, per contra, els punts forts a potenciar al Bages Sud i aquells aspectes o

elements que cal tenir en compte com a oportunitat (també en cursiva).

Page 62: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 57

Territori i mobilitat

Debilitats i amenaces Fortaleses i oportunitats

⋅ Manca de qualitat del paisatge urbà, tant a nivell dels nuclis antics com de l’espai públic als municipis.

⋅ Imatge externa de territori industrial en reconversió i impacte negatiu de les activitats extractives.

⋅ Degradació de l’entorn del riu Llobregat.

⋅ Actualment es viu d’esquena al riu, quan històricament ha estat l’eix que ha vertebrat el Bages sud.

⋅ Reducció del sòl forestal i rústic, especialment dels actius amb major valor paisatgístic, per l’activitat residencial i el desenvolupament econòmic

⋅ Els focs i la poca gestió forestal que es fa dels boscos, amenacen la cobertura boscosa i el paisatge del Bages sud.

⋅ Manca d’integralitat en les actuacions en el medi natural i agrícola: cal potenciar la interconnexió dels espais naturals amb els fluvials i els espais d’alt valor agrícola.

⋅ Els valors naturals: llera del riu i dos parcs naturals

⋅ L’elevada cobertura boscosa

⋅ Important patrimoni cultural i arquitectònic.

⋅ Nivell d’urbanització relativament baix.

⋅ Ofereix un entorn natural notable i de qualitat, a molt poca distància de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

⋅ Disposa d’un pol d’atracció molt important com és la Muntanya de Montserrat i l’Abadia.

⋅ Existència de consorcis i organismes per a la gestió dels parcs naturals i d’un pla estratègic per la millora de la llera del riu.

⋅ Progressiva conscienciació a nivell global sobre la necessitat de preservar els valors naturals i paisatgístics.

⋅ Disponibilitat de recursos de l’administració autonòmica per la renovació urbana i la promoció social de barris desafavorits.

⋅ Escassetat global de sòl per l’activitat econòmica.

⋅ L’augment de la demanda de llars unifamiliars provoca un desenvolupament urbanístic desmesurat i dispers (municipis difusos).

⋅ En general manca de planificació i regulació en els creixements, tant a nivell residencial com de les àrees econòmiques.

⋅ Arribada d’activitats econòmiques amb un elevat consum de sòl i poc valor afegit.

⋅ Els preus del sòl són més assequibles que a l’àrea metropolitana.

⋅ Aposta de l’administració catalana pel reequilibri territorial i nova centralitat del Bages dins la Catalunya Central (Pla Territorial de les comarques centrals).

⋅ L’aposta al Pla del Bages per a indústries de valor afegit, infraestructures de suport i amb una oferta de polígons de qualitat pot comportar sinèrgies positives al Bages sud si s’aprofiten.

⋅ Elevada densitat de trànsit a la C-55 (fruit de l’augment de la mobilitat).

⋅ Mala connexió amb el Baix Llobregat (manca de desdoblament de la C-55 en la vessant sud).

⋅ Autopista amb els peatges més elevats de l’Estat Espanyol (preu/Km).

⋅ Manca de qualitat de la xarxa de carreteres intermunicipals (o secundàries).

⋅ Predomini del transport privat i actual congestió de part de la xarxa de carreteres secundàries.

⋅ Insuficient oferta de transport públic intermunicipal.

⋅ Freqüència insuficient en el transport ferroviari.

⋅ Manca d’infraestructures per l’intercanvi entre el transport ferroviari i la xarxa d’autobusos.

⋅ Mala accessibilitat i mobilitat interna als polígons i al municipi de Sant Vicenç de Castellet (on calen aparcaments).

⋅ La localització de noves empreses al Bages sud i la progressiva incorporació de nova població, comportarà augments progressius de la mobilitat.

⋅ L’accessibilitat al mercat català, pel fet que es troba en una zona nexe entre RMB i les comarques d’interior i muntanya. És la porta d’entrada al Bages des de la RMB.

⋅ Bones connexions per carretera i tren. Pel Bages sud passa l’autopista, Renfe i els Ferrocarrils.

⋅ Priorització en l’agenda política autonòmica i augment dels recursos per la millora de les infraestructures de comunicació i del transport públic.

⋅ La millora de les comunicacions prevista a l’entorn de Manresa (tren i autopistes), ofereix noves oportunitats de desenvolupament i un major atractiu del Bages sud.

Page 63: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 58

Població i societat

Debilitats i amenaces Fortaleses i oportunitats

⋅ Població autòctona envellida i creixement vegetatiu estancat.

⋅ Nivells baixos de participació ciutadana.

⋅ Xarxa associativa feble en la majoria de municipis, tant l’autòctona com la nouvinguda.

⋅ Els canvis en el perfil generacional, social i cultural de la població poden alterar la cohesió social.

⋅ També pot comportar la pèrdua dels valors identitaris i referents culturals autòctons.

⋅ Els augments de població si són massa accentuats poden comportar que es passi d’un model de municipi on tothom es coneix (“poble”) a un altre més anònim i un rebuig d’aquest model per una part de la població autòctona.

⋅ El Bages sud és una zona atractiva per les persones que viuen en zones urbanes i cerquen estils de vida més “tranquils”.

⋅ Sant Vicenç de Castellet és el tercer municipi més gran de la comarca del Bages.

⋅ Comportament positiu del moviment natural de la població. Augment del pes poblacional en relació a d’altres territoris del Bages.

⋅ Incorporació d’un nombre important d’efectius joves i de població d’altres orígens socials i culturals amb el conseqüent enriquiment del teixit social i econòmic.

⋅ L’existència de plans de recepció i acollida per la població estrangera i de plans educatius d’entorn.

⋅ Creixent disponibilitat de recursos des de l’administració autonòmica per estimular la participació ciutadana.

⋅ Els nivells de qualificació de la població són estructuralment baixos i els de la població nouvinguda també.

⋅ Elevat abandonament dels estudis (sobretot dels nouvinguts).

⋅ Saturació de l’oferta pública i privada d’educació primària i secundaria.

⋅ Manca d’oferta de formació professional en el territori vinculada als sectors industrials, especialment pel que fa a formació continuada

⋅ La demanda de mà d’obra poc qualificada desincentiva als joves a continuar els estudis postobligatoris.

⋅ És dels pocs territoris de Catalunya que té un cicle de formació professional en l’àmbit de la Construcció i poc a poc es va constituint com un referent.

⋅ Hi ha equipaments i recursos per a l’educació primària i secundària de qualitat.

⋅ L’existència d’una oferta de formació universitària en un entorn proper i ben comunicat.

⋅ Desequilibris importants entre l’oferta i la demanda de serveis degut al creixement elevat de la població.

⋅ La població nouvinguda de l’AMB exigeix una major diversitat i qualitat de serveis i canvis en la provisió (horaris, etc.).

⋅ Manca de definició d’un model comercial d’abast supramunicipal.

⋅ Desequilibri entre l’increment de les situacions de dependència, la major demanda de serveis per atendre aquestes situacions i l’oferta de serveis. Manca de suport familiar i comunitari a la població nouvinguda en l’atenció de familiars dependents.

⋅ Hi ha pocs recursos i equipaments per oci i lleure per joves.

⋅ Falta d’una capitalitat clara en la provisió de serveis d’àmbit supramunicipal.

⋅ Fuita de consumidors cap a zones adjacents per manca d’oferta competitiva i la conseqüent pèrdua de dinamisme local.

⋅ L’oferta de lleure i comercial de Manresa i Terrassa pot frenar el desenvolupament d’una oferta pròpia.

⋅ Existència de recursos per a la creació de plans de dinamització comercial.

⋅ La recent aprovació de la llei d’atenció a les persones amb dependència suposarà un impuls a les polítiques i recursos en aquest camp per les administracions locals.

Page 64: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 59

Activitat econòmica i treball

Debilitats i amenaces Fortaleses i oportunitats

⋅ Nivells comparativament baixos de renda en relació a la comarcal i el conjunt català (especialment el de les dones).

⋅ L’AMB expulsa la població amb nivells socioeconòmics més baixos, que veuen en el Bages sud una millora en la seva qualitat de vida.

⋅ Ocupació de poca qualitat degut a l’especialització productiva.

⋅ Nivells elevats d’atur amb tendència a l’increment, no només per la reconversió del tèxtil sinó també d’una part de la població nouvinguda que ha de deixar la seva ocupació d’origen en canviar de residència.

⋅ Existència de bosses de pobresa, sobretot en determinats nuclis d’habitatges que han estat abandonats per la població autòctona i d’un col·lectiu important de dones (RMI).

⋅ El procés de relocalització industrial que viu l’AMB pot comportar una millora en els nivells de renda i la promoció professional si el territori atrau a empreses de valor afegit.

⋅ La població nouvinguda enregistra una major experiència en l’àmbit laboral que facilita la seva inserció sociolaboral (sobretot les dones).

⋅ Progressiva terciarització de l’economia que pot comportar millores en l’ocupació femenina.

⋅ Pèrdua progressiva de l’activitat agrària i ramadera (i dels valors paisatgístics i socials associats a aquestes activitats).

⋅ Poc desenvolupament dels serveis i les infraestructures turístiques.

⋅ Desaprofitament dels valors naturals i també d’afluència de turistes a Montserrat.

⋅ Manca d’aposta pública i privada per la promoció turística (manca de convenciment de les oportunitats que ofereix).

⋅ Entorn natural i patrimoni cultural que pot generar activitat econòmica al voltant del turisme i les activitats afins.

⋅ Existència de l’àrea de turisme del CFIBS i d’un pla estratègic pel turisme.

⋅ Varietat de productes amb denominació d’origen - productes agroalimentaris autòctons.

⋅ Context positiu a nivell de Catalunya per l’expansió del turisme rura i el turisme vinculat al patrimoni arquitectònic i cultural

⋅ Factors de competitivitat basats principalment en el preu del sòl i la posició geoestratègica i poc en la capacitació de la mà d’obra, les infraestructures, els recursos per la innovació, etc.

⋅ Poca capacitat per atraure inversions empresarials estratègiques en la indústria i serveis d’alta tecnologia i els serveis intensius en coneixement.

⋅ Manca d’oferta de serveis empresarials, centres de serveis i serveis avançats.

⋅ Excessiva dependència del tèxtil i d’altres sectors de baix valor afegit.

⋅ Esgotament del model econòmic basat en la indústria tèxtil i el metall.

⋅ Associacionisme empresarial feble.

⋅ Manca de criteris en la promoció econòmica: oferta d’espais de qualitat, cerca proactiva d’inversions, especialització, factors de competitivitat.

⋅ Des de la regió metropolitana de Barcelona s’estan expulsant les activitats amb elevat consum de sòl i poc valor afegit cap a zones com el Bages Sud.

⋅ Deslocalització i globalització econòmica. Especialment

⋅ Hi ha una especialització territorial important en el sector de la pedra i la construcció.

⋅ Concentració i experiència territorial important en el sector del reciclatge al Pont de Vilomara.

⋅ Localització recent de grans empreses de l’alimentació al territori i existència d’un conglomerat important a la Catalunya Central.

⋅ Augment de la demanda de serveis de proximitat i públics arran del creixement poblacional.

⋅ Les possibilitats de desenvolupament en el sector de la construcció vers les energies renovables i les noves normatives d’edificació més respectuoses amb el medi ambient i la qualitat de vida.

⋅ Les bones perspectives de futur del sector alimentari, sobretot el relacionat amb aliments precuinats i els productes locals.

⋅ Les bones perspectives de futur del sector ferroviari, davant l’aposta per aquest mitjà de comunicació per part de l’administració autonòmica i l’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona.

⋅ Context favorable a nivell de fons europeus, estatals i autonòmics pel que fa a la millora en els factors de

Page 65: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 60

afecta a les empreses tèxtils, que són les més grans.

⋅ Finalització del cicle expansiu del sector de la construcció.

competitivitat de les empreses i la innovació.

⋅ El creixement econòmic que experimenta l’AMB s’expandeix cap al Bages sud.

⋅ La relocalització d’empreses de l’AMB ofereix oportunitats d’atraure sectors econòmics.

⋅ La proximitat als recursos existents a l’entorn de Manresa per a la promoció de la innovació tecnològica i la recerca a les empreses ofereix oportunitats a les empreses que es situïn al Bages sud.

Page 66: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 61

Aspectes transversals

Debilitats Fortaleses

⋅ Manca d’un model de desenvolupament econòmic i social.

⋅ Voluntat política de tirar endavant actuacions conjuntes per millorar la competitivitat del territori a través del Pla estratègic.

⋅ Capacitat tècnica dels serveis públics.

⋅ Manca d’una identitat clara com a territori.

⋅ Territori amb baixa autoestima i inexistència d’estratègies i iniciatives des de l’àmbit polític per difondre les potencialitats i valors del territori.

⋅ Poca dinàmica de coordinació i cooperació a nivell supramunicipal.

⋅ Les dificultats per arribar a acords i línies de treball comú entre el CFIBS i els ajuntaments.

⋅ Poca vinculació entre la Muntanya de Montserrat i el conjunt del Bages Sud.

⋅ El Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud ha suposat un impuls al contacte i interlocució entre les realitats dels diferents municipis.

⋅ Els actuals programes i polítiques impulsats per les administracions supralocals afavoreixen la concertació i el treball interinstitucional.

⋅ Capacitat institucional i de lideratge feble com a territori.

⋅ Manca d’una centralitat i lideratge clar.

⋅ Context de competitivitat entre territoris per “situar-se en el mapa”, la qual cosa situa als més petits en situació més feble.

⋅ Capacitat d’influència de les persones vinculades al territori que actualment ocupen llocs clau a nivell comarcal.

⋅ Manca d’orientació en les inversions empresarials i les en infraestructures estratègiques necessàries.

⋅ Poca penetració de les TIC entre la població i les empreses.

⋅ Priorització en l’agenda política autonòmica i augment dels recursos per la millora de les infraestructures de telecomunicacions i la penetració de les TIC.

⋅ Context favorable a nivell de fons europeus, estatals i autonòmics pel que fa a la millora en les infraestructures per a millorar la competitivitat de les empreses.

⋅ Existència d’organismes de suport autonòmics per a la captació d’inversions estratègiques.

Page 67: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 62

ANNEXOSANNEXOSANNEXOSANNEXOS

Page 68: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 63

Annex 1. RelacióAnnex 1. RelacióAnnex 1. RelacióAnnex 1. Relació de persones entrevistades de persones entrevistades de persones entrevistades de persones entrevistades

NOM INSTITUCIÓ, EMPRESA O ENTITAT

Sra. Mireia Tudela Ajuntament Castellbell i el Vilar

Sr. Cristòfol Gimeno Ajuntament Castellgalí

Sra. Isabel Rovira Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet

Sr. Daniel Mauriz Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet

Sr. Cecílio Rodríguez Ajuntament El Pont de Vilomara i Rocafort

Sr. Xavier Carranza Ajuntament Monistrol de Montserrat

Sr. Joan Miquel i Rodríguez Ajuntament Monistrol de Montserrat

Sr. Ramón Bisbal Ajuntament de Marganell

Sr. Josep Ribera Cambra de Comerç de Manresa

Sr. Vicenç Mauri PIMEC

Sra. Lídia López CFI Bages sud

Sra. Carme Obradors CFI Bages sud

Sr. Joan Rubiralta CFI Bages sud

Sra. Queralt Serra CFI Bages sud

Sra. Sílvia López CFI Bages sud

Sra. Anna Jaumot CFI Bages sud

Sra. Sílvia Crespiera CFI Bages sud

Sra. Cristina González CFI Bages sud - Alcaldia Manresa

Sr. Salvador Arqué Constructor i promotor immobiliari

Sra. Montse Oliach Empresa local - LASEM

Sr. Carles Moreno Federació de la pedra

Sr. Josep Ma. Camps Gremi d'hostaleria i turisme del Bages

Sr. Jordi Falgueras Pilagest

Sra. Montse Vilalta IES Castellet

Sr. Rafael Arcas Promucast (empresa municipal - urbanisme)

Sr. Joan Jorge Universitat Politècnica de Catalunya

Page 69: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 64

Annex 2 Usos del sòlAnnex 2 Usos del sòlAnnex 2 Usos del sòlAnnex 2 Usos del sòl

Mapa 1 Usos del sòl, 1987 i 2002

1987

2002

Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Page 70: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 65

Annex 3. Polígons industrialsAnnex 3. Polígons industrialsAnnex 3. Polígons industrialsAnnex 3. Polígons industrials

Mapa 2 Polígons industrials

Castellbell i el Vilar Castellgalí

Sant Vicenç de Castellet Pont de Vilomara i Rocafort, el

Monistrol de Montserrat

Font: Web de polígons del Consell Comarcal del Bages.

Page 71: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 66

Municipi Polígon Tipologia Ubicació Accessos Indústries Possibilitats de desenvolupament

Monistrol de Montserrat

El Tortugué - El Prat

Naus petites, 30-35 naus de 500m2

A 2 kms al nord del nucli urbà

A peu de carretera, accés des de la C-55 i C-58

Variada Depèn de les millores en la C-55 i C-58.

Pla del Mas Naus mitjanes-grans A 2 kms al nord del nucli urbà

A peu de carretera, accés des de la C-55 i C-58

Tèxtils i altres Depèn de les millores en la C-55 i C-58.

Castellbell i el Vilar

La Bauma Hi ha 3-4 empreses. Al sud del nucli urbà, a la llera del riu

Antiga carretera Manresa-Esparraguera, accés des de la C-58 de Terrassa a Manresa

Tèxtil i cartró Es veu limitada per l'accés des de la C-58.

El Borràs Hi ha 2 empreses tèxtils. Al centre del nucli urbà Antiga carretera Manresa-Esparraguera

Tèxtil Reconversió equipaments i zona urbana.

Burés II Hi ha 4 grans naus Al centre del nucli urbà Antiga carretera Manresa-Esparraguera

Dues tèxtils. HI 14 petites naus pendents d'aprovació pel pla parcial. No és una zona amb potencial, deguda la proximitat al nucli urbà.

Burés I Una desena de naus de superfície diversa.

Al nord del municipi Antiga carretera Manresa-Esparraguera

Variat No sembla molt adequat degut a la seva proximitat al riu i a una zona de possibles inundacions.

Les Vives Naus de diverses dimensions.

A peu de carretera de la C-55, dividida entre el terme municipal de Sant Vicenç i Castellbell.

A peu de carretera C-55, accés directe des de l'A-18.

Ocupada per l'empresa Campi y Jove, logística

És l'únic polígon del municipi, la resta de zones industrials estan en antigues fàbriques i a la llera del riu.

Sant Vicenç de Castellet

Pla de les Vives I i II

Naus de tipologia diversa. Al sud-oest del nucli urbà, dóna continuïtat al polígon de Les Vives de Castellbell.

A peu de la C-55 Hi ha empreses mitjanes de la construcció, logístiques i alimentació. Les petites son variades.

Hi ha en desenvolupament la fase II.

Pla del Riu I i II Unes 40 naus petites i mitjanes.

Al sud-oest del nucli urbà, a l'altra banda del polígon Pla de les Vives. Comparteix terme municipal amb Castellbell.

A peu de la C-55 Pendent d'aprovació del pla parcial.

Page 72: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 67

Municipi Polígon Tipologia Ubicació Accessos Indústries Possibilitats de desenvolupament

Antiga Fàbrica Balet

Divisió en diverses naus petites i mitjanes d'una fàbrica.

Al final de la zona esportiva municipal.

A través del nucli urbà, per l'accés principal a Sant Vicenç. (el pont)

Variada. Depèn de si milloren els accessos a aquesta zona i si no es vol com a zona d'equipaments de la ciutat.

Can Soler Sis naus de dimensió mitjana-gran.

A l'entrada de Sant Vicenç i a la llera del riu.

Per l'accés principal a Sant Vicenç. (el pont)

S'hauria de recuperar la façana del riu de Sant Vicenç.

Llobregat - Pla de la ceràmica, Entre vies, Nord

A través del nucli urbà, per l'accés principal a Sant Vicenç. (el pont)

Hi ha una zona d'empreses establertes i una zona pendent de desenvolupament.

Les Vives Castellet - Casacuberta - El Castell - La Farinera - Clot del Tufau

Naus de diversa superfície. A l'altra banda de l'entrada a Sant Vicenç.

A peu de la C-55 Variada. Territorialment són el mateix, però està atomitzada la seva gestió.

Castellgalí Pla del camí 10 naus de mitjana i gran dimensió.

A peu de la C-55

La fàbrica Petites naus industrials i magatzems.

A peu de la C-55

Cal Carner A peu de la C-55 Sòl industrial pendent d'aprovació definitiva.

El Torrents Una desena de naus. Al nord del nucli urbà, tocant el terme municipal de Manresa.

A peu de la C-55 No és clar el seu desenvolupament. És un polígon aïllat.

Boades - Entre vies

Els Carburos En transformació de colònia industrial a polígon.

El Pont de Vilomara

El Pont 33 naus petites i magatzems. 11 naus grans.

Al nord del nucli urbà.

Page 73: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages Sud 2007-2015. Informe de diagnosi 68

AnnexAnnexAnnexAnnex 4. 4. 4. 4. Activitats econòmiques més rellevants Activitats econòmiques més rellevants Activitats econòmiques més rellevants Activitats econòmiques més rellevants

Les següents taules resumeixen la importància i evolució recent dels principals subsectors de

l’economia del Bages sud.

Taula 19 Sectors d’activitat econòmica amb un 2% o més de població assalariada. 2007

CCAE-3 digits Assalariats Col (%)

158-Fabricación d'altres productes alimentaris 350 6,84

171-Preparació i filat de fibres tèxtils 298 5,82

452-Construcció general d'immobles i obres d'enginyeria civil 283 5,53

173-Acabat de tèxtils 247 4,83

751-Administració Pública 245 4,79

454-Acabament d'edificis i obres 214 4,18

524-Altres tipus de comerç al detall d'articles nous en establiments especialitzats

209 4,08

553-Restaurants 200 3,91

312-Fabricació d'aparells de distribució i control elèctrics 186 3,63

267-Indústries de la pedra ornamental i per a la construcció 171 3,34

453-Instal·lacions d'edificis i obres 161 3,15

515-Comerç a l'engròs de productes no agraris semielaborats, ferralla i productes de rebuig

152 2,97

602-Altres tipus de transport terrestre 144 2,81

801-Ensenyament primari 118 2,31

514-Comerç a l'engròs de productes de consum, diferents dels alimentaris

109 2,13

451-Preparació d'obres 108 2,11

285-Tractament i revestiment de metalls; enginyeria mecànica general per compte d'altri

104 2,03

Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.

Page 74: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages Sud 2007-2015. Informe de diagnosi 69

Taula 20 Evolució dels assalariats per subsectors d’activitat econòmica amb més de 50 treballadors. 2001-07

CCAE-3 digits 1r. Trim. 2001

1r. Trim. 2007

2001-07 (%)

158-Fabricación d'altres productes alimentaris 109 350 221,1

171-Preparació i filat de fibres tèxtils 492 298 -39,4

452-Construcció general d'immobles i obres d'enginyeria civil 356 283 -20,5

173-Acabat de tèxtils 228 247 8,3

751-Administració Pública 180 245 36,1

454-Acabament d'edificis i obres 172 214 24,4

524-Altres tipus de comerç al detall d'articles nous en establiments especialitzats 80 209 161,3

553-Restaurants 241 200 -17,0

312-Fabricació d'aparells de distribució i control elèctrics 186 186 0,0

267-Indústries de la pedra ornamental i per a la construcció 161 171 6,2

453-Instal·lacions d'edificis i obres 150 161 7,3

515-Comerç a l'engròs de productes no agraris semielaborats, ferralla i productes de rebuig

78 152 94,9

602-Altres tipus de transport terrestre 105 144 37,1

801-Ensenyament primari 76 118 55,3

514-Comerç a l'engròs de productes de consum, diferents dels alimentaris 84 109 29,8

451-Preparació d'obres 62 108 74,2

285-Tractament i revestiment de metalls; enginyeria mecànica general per compte d'altri 81 104 28,4

632-Altres activitats afins al transport 0 93 n.p.

212-Fabricació d'articles de paper i de cartó 57 70 22,8

203-Fabricació d'estructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a la construcció

49 69 40,8

284-Forja, estampació, embotició de metalls; pulverimetal·lúrgia 104 66 -36,5

281-Fabricació d'elements metàl·lics per a la construcció 44 66 50,0

172-Fabricació de teixits tèxtils 170 59 -65,3

701-Activitats immobiliàries per compte pròpia 49 59 20,4

352-Fabricació de material ferroviari 58 58 0,0

741-Activitats jurídiques, de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria, assessoria fiscal, estudis de mercat i enquestes d'opinió pública; consulta i assessorament sobre direcció i gestió empresarial

19 55 189,5

252-Fabricació de productes de matèries plàstiques 47 50 6,4

292-Fabricació d'altres tipus de maquinària, equips i materials mecànics d'ús general 40 50 25,0

527-Reparació d'efectes personals i efectes domèstics 25 50 100,0

516-Comerç a l'engròs de maquinària i equips 91 37 -59,3

175-Altres indústries tèxtils 81 31 -61,7

502-Manteniment i reparació de vehicles de motor 61 31 -49,2

Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.

Page 75: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages Sud 2007-2015. Informe de diagnosi 70

Annex 5 Annex 5 Annex 5 Annex 5 Documentació consultadaDocumentació consultadaDocumentació consultadaDocumentació consultada

Annex 4Annex 4Annex 4Annex 4 .1. Documentació específica de .1. Documentació específica de .1. Documentació específica de .1. Documentació específica del Bages sudl Bages sudl Bages sudl Bages sud

� Ajuntament de Manresa, 2004. Dona i empresa. Situació de la dona en els càrrecs directius de

les empreses del Bages.

� Ajuntament de Manresa, 2006. Estructura empresarial del Bages. Edició 2006.

� Ajuntament de Manresa, 2006. Pla estratègic de Manresa.

� Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, 2006. Pla de recepció i acollida de St. Vicenç de

Castellet (PRAM).

� Centre d’Estudis Demogràfics, 2006. La immigració al Bages, la població estrangera i la seva

relació amb el mercat laboral.

� CFIBS, 2004. Informe sobre l’evolució socioeconòmica del Bages del 1996 al 2004.

� CFIBS, 2004. La mobilitat per motius de feina al Bages.

� CFIBS, 2007. Pla de revitalització de les lleres del riu Llobregat en l’àmbit del Bages sud.

� CFIBS, 2007. Pla Educatiu d’Entorn.

� CFIBS, 2007. Pla estratègic de l’àrea de turisme del CFIBS

� CFIBS, publicació periòdica. Observatori del Bages.

� CIREM, 2003. Estudi de les possibilitats de desenvolupament de noves empreses i ocupació

al Bages. Consell Comarcal del Bages. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya.

� Consell Comarcal del Bages, 2005. Anuari estadístic del Bages 2004 / 2005.

� Consell Comarcal del Bages, 2005. Fòrum de participació sobre el turisme al Bages. El Bages:

de destinació potencial a destinació emergent?

� Consell Comarcal del Bages, 2006. Estudi sobre els potencials de promoció econòmica del

Bages. La sostenibilitat com a element d’identitat comarcal

� Consell Econòmic i Social del Bages, 2002. Dictamen sobre espais industrials i territori.

� Consell Econòmic i Social del Bages, 2002. Dictamen sobre ocupació i serveis per a la gent

gran a la comarca del Bages.

� Consell Econòmic i Social del Bages, 2005. Dictamen sobre el Pla de gestió turística del

Consell Comarcal del Bages.

� Consell Econòmic i Social del Bages, 2006. Dictamen sobre la situació del comerç a la

comarca del Bages.

� Diputació de Barcelona. 2006. Montserrat cap al 2020. Visions estratègiques.

Page 76: Pla Estratègic Bages Sud

Pla Estratègic del Bages Sud 2007-2015. Informe de diagnosi 71

� Estrategias de Calidad Urbana, 2005. Plan Estratégico del Sector Textil de las Comarcas del

Bages y Berguedà. El sector textil en España: La encrucijada del 2005.

� Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2006. Pla

Director Urbanístic Pla del Bages.

� Pacte Territorial del Bages, 2004. Ocupació i mobilitat al Bages. Prospecció i anàlisi de

viabilitat per crear un sistema de car-pooling (compartir trajectes en cotxes privats) a la

comarca que permeti incidir favorablement en les possibilitats d’ocupació dels col·lectius que

tenen més dificultats de mobilitat.

� Pacte Territorial del Bages, 2007. Estudi sobre el teixit empresarial i els espais industrials de

Castellgalí.

Annex 4 .2. Altra documentacióAnnex 4 .2. Altra documentacióAnnex 4 .2. Altra documentacióAnnex 4 .2. Altra documentació

� Caixa Catalunya, 2006. Anuari econòmic comarcal 2006.

� Cambra de Comerç de Barcelona, 2007. Informe territorial de la província de Barcelona 2007.

� Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2007.

Enquesta de mobilitat quotidiana de Catalunya.

� Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Industria, 2005. Papers d’economia

industrial: Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya.

� Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, 2003. Elements de debat territorial:

Bases per a una estratègia territorial de les Comarques Centrals.