Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

256

Transcript of Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Page 1: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet
Page 2: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................ 3

2. SANTA COLOMA DE GRAMENET ........................................................ 6

2.1. L’accessibilitat i la mobilitat ............................................................... 6

2.2. La població ........................................................................................ 9

2.3. L’ocupació.......................................................................................... 9

2.4. L’oferta comercial .............................................................................. 10

2.5. L’oferta d’allotjament turístic .............................................................. 12

2.6. La gastronomia i l’oferta de restauració ............................................ 12

2.7. Oferta educativa ................................................................................ 20

2.8. Recursos i productes ......................................................................... 22

3. LA DEMANDA TURÍSTICA ..................................................................... 44

3.1. La demanda a Santa Coloma de Gramenet ...................................... 45

3.2. La demanda a la ciutat de Barcelona ................................................ 46

3.3. La demanda a l’Àrea metropolitana de Barcelona ............................ 52

3.4. La demanda a la província de Barcelona .......................................... 55

3.5. La demanda turística a Catalunya ..................................................... 59

4. LA COMPETÈNCIA ................................................................................. 64

5. ENTREVISTES ALS AGENTS PÚBLICS I PRIVATS DE

SANTA COLOMA DE GRAMENET ........................................................ 69

6. LES CONDICIONS DE L’ENTORN TURÍSTIC ....................................... 80

7. LA DIAGNOSI .......................................................................................... 97

7.1. DAFO ................................................................................................. 97

7.2. Síntesi de la Diagnosi ..................................................................... 105

ANNEXES

ANNEX 1 ............................................................................................................... 2

ANNEX 2 ............................................................................................................... 5

ANNEX 3 ............................................................................................................... 7

ANNEX 4 ............................................................................................................... 9

ANNEX 5 ............................................................................................................... 11

Page 3: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 3

1. INTRODUCCIÓ

El plantejament del futur desenvolupament turístic de la ciutat ha d'estructurar-se a partir de

la comprensió de la situació actual i dels elements que més influeixen en l'activitat turística. En

aquest sentit, a fi de comptar amb un marc de coneixement integral actualitzat, resultava

necessari realitzar una anàlisi i diagnòstic de la situació de la ciutat en relació al turisme.

L’anàlisi de la situació turística de la ciutat s’ha concretat en un diagnòstic i per això, s’ha

utilitzat l'instrument metodològic DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats). La

metodologia seguida per a l'elaboració d'aquest diagnòstic és l'habitual en aquest tipus de

treball.

Per a la realització de l’anàlisi, les fonts d’informació han estat de dos tipus: primàries i

secundàries.

Pel que fa a les fonts secundàries, s’han identificat les fonts més significatives que ofereixen

dades objectives sobre la dinàmica del turisme a Santa Coloma de Gramenet, de la ciutat de

Barcelona i Catalunya, Espanya i Internacional.

Page 4: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 4

Així mateix, s’ha analitzat la documentació en suport paper aportada, tant pel propi Ajuntament de Santa Coloma com per la Diputació de Barcelona, de la que destaca:

Estadístiques Bar/Restaurants 2008-2012 (no desagregades dades establiments) (Format Excell);

Fitxes Restaurants (41 fitxes fonamentalment amb: nom; adreça; telèfon; horari). Llistat Fonts alternatives restauració (101 referències en totes: nom; adreça. En

algunes telèfon; codi postal; estil). Informe de la Campanya de sensibilització i millora de la qualitat en el sector de la

restauració (2007). Llistat de candidats a la Mostra Gastronòmica. Informació escola de restauració. Estudi d’identificació de recursos i potencialitats gastronòmiques, oferta professional i

identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la consolidació d’una marca i creació de llocs de treball.

Estudi per l’elaboració de la Guia Gastronòmica de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.

Estudi de definició de campanya de promoció gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.

Estudi de viabilitat per l’organització d’una 1ª Fira gastronòmica sobre la base de les identitats culturals del municipi i la conseqüent creació de llocs de treball.

Estudi per a la recuperació del patrimoni vitivinícola i enològic de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.

Estudi per l’elaboració de la Guia Gastronòmica de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.

Guia gastronòmica: Recull els plats estrella dels restaurants emblemàtics de Santa Coloma (Ca n’Armengol; La Bodega; El Cantó; Casa Pepe; El Cinc; Euro-Park; Isalba; Lluerna; Milano; Movie Blues Catering; La Tarantella; Toribio Gran).

Campanya per la millora professional dels negocis de restauració. Campanya d’assessorament als restauradors.

Inventari del Barcelonès Definitiu (298 productes catalogats de A a D). Inventari de productes turístics de Santa Coloma de Gramenet (56 productes, 23

restaurants, alguns productes valorats). Memòria del procés de participació per a l’elaboració del PAM (2001-15). Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet. Estudi per al desenvolupament del Pla de Viabilitat de la Vinya de Santa Coloma. Informe 1er Pla de Viabilitat de la Vinya.

Pel que fa a les fonts primàries, es va establir un operatiu dirigit a complementar la informació

en diversos àmbits. La investigació primària ha estat desenvolupada mitjançant entrevistes en

profunditat a agents de l’hostaleria, associacions, comerç, entitats (associacions), Ajuntament,

etc., fins a completar de 14 entrevistes els dies 29 i 30 de novembre i dies 12, 13 i 19. de

desembre, i 6 de febrer a un total de 29 agents. El llistat d’entrevistes i la convocatòria de les

mateixes ha estat realitzat per GRAMEIMPULS i l’Ajuntament de Santa Coloma.

El propòsit de les entrevistes en profunditat era obtenir informació i contrastar opinions, idees

i dades, amb els agents. Es tractava de generar nous inputs que ajudessin a tancar els gaps de

coneixements que poguessin aparèixer un cop contrastada la informació proporcionada per les

fonts secundàries relacionades amb el projecte.

Page 5: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 5

Així mateix, s’han fet diverses visites dels consultors de l’equip de Cegos Consultur a Santa

Coloma de Gramenet, per tal de conèixer de primera mà la situació dels recursos i l’oferta

turística de la ciutat.

Finalment es presenta el DAFO de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. A continuació es

destaquen els aspectes més rellevants del diagnòstic en relació als diversos apartats analitzats:

la ciutat globalment; l’oferta turística; la demanda turística; la competència; i els condicionants

d’entorn.

Page 6: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 6

2. SANTA COLOMA DE GRAMENET

Santa Coloma de Gramenet està situada entre Badalona a l’est, Sant Adrià de Besòs, Montcada

i Reixach i Barcelona (de la que està separada pel riu Besòs) al sud-oest,. Des de la plaça de la

vila de Santa Coloma fins a la Plaça de Catalunya de Barcelona només hi ha 8 quilòmetres.

Santa Coloma s’estructura en 6 Districtes i 15 Barris, concentrats en un territori molt compacte

densament poblat (7,06 km2):

Font: Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet

La topografia és accidentada degut a la presència de tres serralades que la creuen de nord a

sud: Serralada de Sant Mateu (que forma part de la Serralada de Marina), la Serralada de les

Mosques d’Ase i la Serralada d’en Mena.

2.1. L’ACCESSIBILITAT I LA MOBILITAT

Santa Coloma té accessos directes a les autopistes A7/C33, C58, B20, a la ronda de Dalt, al

cinturó del Litoral i a la BV5001 (Carretera de La Roca).

Page 7: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 7

Font: Google Maps.

Segons el Pla de Mobilitat1, els habitants de Santa Coloma realitzen diàriament quasi mig milió

de desplaçaments (421.900):

Nombre i tipologia de desplaçaments dels habitants

Tipologies % Total

Motius professionals 36 151.560

Motius personals 64 269.440

Interns (en el propi municipi) 65 273.650

Externs (fora del municipi) 35 147.350

Desplaçaments externs a Barcelona 42 61.887

Desplaçaments externs a Barcelona 32 47.152

Altres desplaçaments externs 26 38.311

Font: PMU Santa Coloma de Gramenet

Els seus barris estan interconnectats amb la Línia 9 de metro, des de desembre de 2010 ha

passat de tenir les dues parades de la línia vermella (L1. Santa Coloma i Fondo), a comptar amb

sis estacions en sis districtes diferents: Can Peixauet, Santa Rosa, Fondo, Singuerlín, Església

Major i Can Zam. Tanmateix la L1 te final de trajecte a l’estació de Fondo. Aquest nou circuit

intern uneix a Santa Coloma, d'una banda directament amb la Sagrera (futura connexió amb el

TAV) i amb la ciutat comtal i, d'altra banda, amb la veïna Badalona, a través de la connexió

amb la L10 amb les parades de Llefià, La Salut i Gorg. Les sis parades de metro són 100%

accessibles.

1 Des de principis de l’any 2012, Santa Coloma de Gramenet disposa d’un Pla de Mobilitat Urbana,

aquest Pla s’emmarca amb l’objectiu que tots els municipis de la primera corona metropolitana disposin

d’aquest instrument que permeti estudiar i millorar la mobilitat local i global, de forma coordinada.

Page 8: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 8

Quan finalitzi, la L9 tindrà gairebé 50 quilòmetres i serà el subterrani més llarg d'Europa i

connectarà a Santa Coloma de Gramenet amb les ciutats metropolitanes d'Hospitalet i el Prat

de Llobregat amb parada final en el mateix aeroport, passant per diferents espais i complexos

com la Zona Franca, la Fira, el port, la Ciutat de la Justícia, el Campus Universitari de la

Diagonal i fins i tot amb el Camp Nou.

El servei d’autobusos el realitzen dues empreses: TMB i TUSGSAL, amb un total de 202 parades

al municipi. Disposa de 20 línies d’autobusos diürns (amb freqüències de pas d’entre 10 i 50

minuts), 4 línies d’autobusos nocturns (amb una freqüència de pas de 20 minuts) i 3 línies

d’autobús interurbà. Els autobusos són 100% accessibles i el 46% de les parades també.

Santa Coloma disposa actualment de dos carrils Bici ubicats a la Ronda Verda (riu Besòs i

Avinguda Pallaresos). Aquesta Ronda, ha dinamitzat l’ús de la bicicleta en el temps d’oci (lleure

i esport), tot i que com a element de mobilitat regular és molt restringit (el 0,2% dels

desplaçaments diaris es realitza amb bicicleta) degut a les forts pendents i el poc espai viari.

Existeix una oferta de 39.200 places d’aparcament amb una ocupació diürna mitjana del 90% i

nocturna del 95%. Només 14.896 són de caràcter públic. Es troben distribuïdes de la següent

manera:

Distribució de las places d’aparcament

TIPOLOGIA NOMBRE %

Lliure en superfície 7.840 20

Solars o similars 1.176 3

Aparcaments privats de comunitats 7.448 19

Aparcaments privats nominals 16.856 43

Aparcaments soterrats públics 5.488 14

Zona Blava 392 1

Font: Elaboració pròpia. Pla de Mobilitat

Page 9: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 9

2.2. LA POBLACIÓ

Al gener de 20122, Santa Coloma de Gramenet disposava d’una població de 122.952 habitants.

Els efectes de la immigració són molt visible en l’anàlisi poblacional a la ciutat, on més del 52%

dels habitants són nascuts fora de Catalunya:

Catalunya Resta d'Espanya Altres països

Lloc de Naixement 58.186 34.888 28.878

Percentatge 47,71 28,61 23,68

Font: Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet

El 84% de la població es concentra al sud del Parc Europa, quatre barris (Fondo; El centre;

Santa Rosa; El Riu Sud) acullen a quasi el 62% de la població en questa zona (52% en el total de

la ciutat):

Distribució de la població per Barris

Percentatges Absoluts

Font: Elaboració pròpia en base a l’Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet

2.3. L’OCUPACIÓ

Santa Coloma de Gramenet disposava al quart trimestre del 2011 d’un total de 10.213

persones afiliades al règim general de la Seguretat Social i 5.899 al règim d’autònoms. El

nombre de persones aturades el mes de desembre de 2011, era de 12.914 persones. El 80,89%

dels afiliats a la S.S. i el 54,64% de l’atur registrat, correspon a treballadors dels serveis.

Tenint en compte els trams d’edat que utilitza l’Observatori de Treball del Departament

d’Empresa i Ocupació per elaborar les estadístiques provincials de població activa (entre 16 i

24 / entre 16 i 64 anys), Santa Coloma de Gramenet presentaria la següent distribució per

edats:

2 Font: Anuari estadístic 2011. Padró Municipal d’Habitants

Page 10: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 10

Menors de 15 anys i majors de 65 (*)

Persones afiliades a la SS.

Persones aturades

Altres entre 16 i 64 anys

TOTAL

Absoluts 41.163 16.112 12.914 52.763 122.952

Percentatges 33,5 13,1 10,5 42,9 100 (*) S’han incorporat totes les persones amb més de 65 anys que figuren al Padró, sense tenir en comte per falta de dades, les possibles persones amb més de 65 anys que poden estar ocupades.

Font: Elaboració pròpia en base a l’Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet

2.4. L’OFERTA COMERCIAL

En un escenari de desenvolupament turístic notori, els efectes econòmics a Santa Coloma

podrien tenir una repercussió obvia al sector de la hostaleria, però també al del comerç3.

Aquest fet, només faria que es reforcés el pes d’aquests sectors en l’estructura econòmica de

Santa Coloma de Gramenet. Actualment, les activitats desenvolupades al municipi estan

incloses majoritàriament dins el sector del comerç, la restauració/hospedatge i reparacions,

que aglutina el 58,1 % del total d’activitat econòmica segons es recull de la TRE (el 57,3 %

segons l’IAE).

Font: Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet

3 Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), l’any 2009 el 77,4% de l’efecte total de la despesa turística sobre la producció (16.196,1 milions d’euros), estava distribuït en 12 sectors econòmics. Un nombre important de branques d’activitat que no proveeixen directament els bens i serveis que demanen els turistes, rebien un efecte induït prou rellevant. Segons l’estudi “Estimació de l’impacte total de la despesa turística corrent a Catalunya en el conjunt de l’economia i en els seus principals sectors d’activitat. Aplicació d’una metodologia input-output” (Ezequiel Baro.2010. Universitat de Barcelona), quatre branques d’activitat (de les 41 considerades) aplegaven conjuntament, el 71,0% de la despesa turística corrent3 (11.007,7 milions d’euros. La despesa corrent que van fer el global dels turistes, tant estrangers com de la resta d’Espanya, no inclou la despesa del turisme de proximitat - despesa dels residents a Catalunya dins del propi territori -. Es tractava dels sectors: de la restauració i establiments de begudes (el 37,5% del total); el transport aeri (el 12,0%); el hoteler, càmpings i altres tipus d’allotjament (el 11,3%); i el del comerç i reparacions (el 10,2%).

Page 11: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 11

Destaca una notable concentració de l’activitat al centre de la

ciutat. Segons les dades de la TRE, els districtes I i IV concentren

quasi el 50% (49,4%) de l’activitat. La concentració per barris

també és molt notòria, el 53,3% de les activitats es localitzen a

tres barris: Centre, Fondo i Riu Sud.

Aquesta concentració territorial és deguda sobretot a l’activitat

comercial, que com ja hem comentat és la dominant al municipi.

L’anuari d’estadístiques identifiquen un total 264 contribuents (IAE) a l’epígraf Comerç,

restauració i hospedatge. Reparacions:

Font: Elaboració pròpia en base a l’Anuari Estadístic 2011. Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) /

L’Àrea de Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament, conjuntament amb Grameimpuls i

l’associació de comerciants més representativa de Santa Coloma, l’Agrupació del Comerç i la

Indústria (ACI), està impulsant i prestant suport tècnic, al desenvolupament dels plans de

dinamització comercial4 del Singuerlín, del Fondo i del Centre, en tant que es tracten dels tres

eixos comercials històrics del municipi.

Pel que fa al comerç artesà, el cens proporcionat per l’Ajuntament de Santa Coloma de

Gramenet presenta un total 9 especialitats. Cal assenyalar que només 5 estan en actiu i

d’aquests, només 1 té la modalitat de carnet de “Mestre Artesà”:

Ofici Modalitat carnet Estat

Tapisser, mobles Professional Actiu

Rellotger Professional Actiu

Cosidor Cultural Actiu

Gravador, joieria Mestre Artesà Actiu

Perruquer, homes Professional Actiu

Modista Cultural Jubilada

Constructor, instruments de vent Mestre Artesà Jubilat

Cisteller Cultural Jubilat

Picapedrer Mestre Artesà Jubilat

Font: Ajuntament de Santa Coloma

4 Es tracta d’un pla d’accions, per un període de quatre anys, dirigides a fomentar la modernització integral del sector comercial amb l’objectiu d’adaptar els seus establiments, i l’entorn en que es desenvolupa la seva activitat, a les noves realitats i necessitats de la demanda.

Page 12: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 12

2.5. L’OFERTA D’ALLOTJAMENT TURÍSTIC

L’allotjament turístic a Santa Coloma de Gramenet és molt escàs. Només s’identifiquen dos

establiments: Hotel Ibis Barcelona Santa Coloma i la Pensió Accitana.

La pensió Accitana, disposa de 22 places en 16 habitacions.

Està ubicada en un edifici de 2 plantes construït al 1980 i renovat al 1993, al carrer del Bruc, a

prop de l’estació de metro de Fondo.

L’Hotel Ibis Barcelona Santa Coloma està ubicat a l’Avinguda Pallaresa 73-79, al peu de la B-20.

Disposa de 146 habitacions, de les quals 4 estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda i

6 són habitacions comunicades.

Disposa de pàrquing exterior amb 60

places.

Ofereix un esmorzar en base a un

Bufet lliure entre les 6:30 i les 10:00

del matí. No disposa de serveis de

restaurant al migdia ni al sopar. Disposa d’un bar (Rendez-

Vous) que obre tardes i nits de tots els dies de la setmana.

Tanmateix, disposa d’una sala de reunions:

Nom de la sala Capacitat en places

Superfície Teatre Distribució en U Taules rodones Escola

Parc d'Europa 40 24 35 28 50 m2 Font: www.ibis.com

2.6. LA GASTRONOMIA I L’OFERTA DE RESTAURACIÓ

D’acord amb les dades recollides al estudi “Identificació de recursos i potencialitats

gastronòmiques, oferta professional i identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de

Gramenet per a la consolidació d’una marca i creació de llocs de treball” i de “Definició de

campanya de promoció gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la

creació de llocs de treball”, l’any 2005 el sector de la restauració de Santa Coloma estava

format per:

85 establiments tradicionals:

56 bars-granges-cafeteries

21 restaurants

8 altres negocis (càterings, etc.)

6 cases regionals amb tradicions i

cultura gastronòmica pròpies:

Casa de Aragón

C.C Raíces del Sur

Ariños de nosa Galicia

Peña cultural andalusa Gente del Pueblo

56,66%

21,25%

8,9%

BAR-GRANJA-CAFETERIA RESTAURANT ALTRES

Page 13: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 13

Casa regional extremeña, c.s.c.a

Casa de Huelma

5 col·lectius de nouvinguts identificats amb tradicions i cultura gastronòmica pròpies:

Indian cultures welfare society of Spain

Comunidad marroquí

Asociación de chinos

Asociación cultural de Bangla Desh

Representants de la comunitat argentina

La revisió de les fonts secundàries i la documentació proporcionada per l’Ajuntament de Santa

Coloma de Gramenet analitzada durant el mes de novembre de 2012, el global d’establiments

de restauració identificats que tenen entre els seus serveis el de menjars o sopars en el propi

establiment, (restaurants a la carta, menú, menjar ràpid, bufet, etc.), ascendeix a 1075. És a dir,

que s’hauria produït un augment del 25%, en relació al 2005, en el nombre d’establiments. La

identificació dels restaurants s’ha fet a partir de:

LaGuiaPlus que és el portal d'empreses i activitats d'interès per al ciutadà de Santa

Coloma de Gramenet.

El llistat de Fonts Alternatives, proporcionat per l’Ajuntament de Santa Coloma de

Gramenet.

El llistat de candidats a la Mostra Gastronòmica, també proporcionat per l’Ajuntament

de Santa Coloma de Gramenet.

La restauració a Santa Coloma apareix dominada per la cuina internacional, que representa el

31,5% del total d’establiments, seguida pel grup dels Bars/Restaurants/Cafeteries (16,7%)

(s’han comptabilitzats els que a la informació es verificava que donaven serveis de menjars i/o

sopars):

Distribució per grans grups (%)

Font: elaboració pròpia en base a LaGuiaPlus, el llistat de Fonts Alternatives i el llistat de candidats a la Mostra

Gastronòmica.

5 El llistat dels establiments identificat es troba recollit a l’Annex 1 (Llistat de restaurants Identificats)

Page 14: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 14

Si desagreguem els grans grups (per exemple el grup de cuina internacional agrupa als

restaurants xinesos, argentins, italians, etc.), el domini correspon als

Bars/Restaurants/Cafeteries (16,7%) que com ja hem comentat són aquells dels que només

hem esbrinat que donen menjars però no la tipologia de cuina. Fora d’aquest grup, el

panorama de la restauració apareix dominat pels restaurants xinesos (14,8%), seguits dels que

fan cuina casolana (11,1%) i els de menjar ràpid (10,2%).

Distribució per tipus de cuina (%)

Font: elaboració pròpia en base a LaGuiaPlus, el llistat de Fonts Alternatives i el llistat de candidats a la Mostra

Gastronòmica.

Com a referents de qualitat es troben els restaurants La Lluerna i Can Armengol. Can Armengol

apareix recomanat a la guia Michelin, en tant que el Lluerna acaba de ser guardonat amb una

estrella Michelin (2012).

L’oferta de restaurants amb alguna estrella Michelin a Catalunya era al 2011, de 37

establiments i es localitzaven a tres províncies (Barcelona, Girona i Tarragona). La província de

Barcelona era la que tenia més establiments guardonats amb el 64,9% del total, seguida per

Girona amb el 29,7%:

Nombre de Restaurants guardonats per Michelin. 2011

Font: Elaboració pròpia. Guia Michelin 2011

Page 15: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 15

La gastronomia, com a recurs genèric, es troba a Catalunya dispers per tot el territori, tot i que

en diferents intensitats de concentració territorial i nivells d'estructuració com a producte

turístic. Tot i aquesta ampla distribució, són algunes comarques lligades a determinades

produccions (vins particularment, olis i altres productes singulars o plats característics) les que

han aconseguit situar-se fins a cert grau en el mercat. Aquest pot ser el cas del Penedès o del

Priorat. Per altra banda, altres productes significatius estan lligats a territoris específics, com

poden ser els casos de la mongeta del ganxet del Vallès-Maresme, dels fesols de Santa Pau

(Garrotxa), les patates de Prades, etc.

Santa Coloma de Gramenet, ja fa uns anys que realitza un intens esforç per dotar al municipi

d’un producte turístic basat en la gastronomia que pugui dinamitzar l’economia. Santa Coloma

té un recurs territorial6 gastronòmic molt restringit (bàsicament de memòria històrica) i/o de

matèria primera autòctona, per tant calia com a primera mesura determinar el potencial i

establir les mesures necessàries per iniciar un procés planificat de desenvolupament de

producte. La intensa feina feta en aquest sentit es recull en el quadre següent:

6 Tot i tenir un passat molt lligat a la vinya.

Page 16: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 16

El resum de les feines realitzades es recull a continuació:

2005: Estudi d’identificació de recursos i potencialitats gastronòmiques, oferta professional i identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la consolidació d’una marca i creació de llocs de treball:

De les conclusions a les que arribava l’estudi, extraiem les més rellevants:

L’oferta gastronòmica de Santa Coloma de Gramenet es distingeix pel caràcter familiar i tradicional del seu teixit empresarial, exceptuant alguns casos com pot ser la Panificadora Sant Carles amb més de cent cinquanta treballadors (2ª empresa de la ciutat per darrera de l’Ajuntament en nombre de treballadors).

Santa Coloma de Gramenet es caracteritza per la gran quantitat de botigues especialitzades en fruites. Una de les hipòtesi que trobem per entendre aquest fet és la gran quantitat de nouvinguts procedents de països càlids, on la fruita esdevé un aliment principal.

Gran popularitat de les xarcuteries, per la qualitat i originalitat dels seus productes. Per citar alguns exemples destaquen: Cal Nen pel caràcter artesà dels seus productes, o xarcuteria Sant Ramon per l’àmplia selecció d’articles, tant catalans com espanyols de la seva oferta.

Fort posicionament del sector flequers envers la població i els seus hàbits de consum. També resulta remarcable l’alt grau d’associacionisme del segment, així com les accions de promoció i creació de productes posades en marxa, tant des del Gremi de Flequers, com de les individualitats d’alguns flequers com, per exemple, Manolo Castellón (flequer i periodista de La Vanguardia a qui se li atribueix la creació de “les colometes”), o el pa de pagès quadrat del Forn Padró, etc.

El sector de les Pastisseries és un dels més consolidats a la població, a causa, entre d’altres motius, de la forta associació dels seus productes amb les dates festives més assenyalades del nostre calendari.

La manca d’especialització en l’oferta de botigues d’alimentació i begudes, se supleix amb el caràcter regional dels seus productes, és a dir, que la seva oferta està basada en la procedència dels seus clients.

Santa Coloma de Gramenet té una oferta de restauració que es caracteritza, reflex de la seva societat, per una gran diversitat gastronòmica, adaptada a tot tipus de gustos i butxaques.

Santa Coloma de Gramenet té tres mercats (Singuerlin, Sagarra i Fondo) i una sèrie de mercats setmanals que s’organitzen al seu voltant amb un alt poder de presència i participació ciutadana.

La riquesa associativa i cultural de Santa Coloma de Gramenet, així com algunes iniciatives privades que ja s’han mostrat eficaces creen un marc d’indubtable valor i interès gastronòmic. És per això que Santa Coloma de Gramenet té un gran potencial promocional en les seves cases regionals sempre i quan presentin la seva oferta gastronòmica de forma conjunta sota una marca única.

Santa Coloma de Gramenet és molt rica en col·lectius de nouvinguts engrescats en la participació conjunta d’actes gastronòmics. Aquest fet pot generar una imatge d’integritat gastronòmica molt atractiva i la possibilitat d’utilitzar les seves festes com a argument gastronòmic al llarg del calendari.

Santa Coloma disposa d’una cultura “de la tapa i el vermouth” que permet integrar a tots els bars i cafeteries en possibles jornades temàtiques que es desenvolupin.

La potencialitat del CESNID (Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica) de Santa Coloma de Gramenet és fonamental per desenvolupar actes tècnics i formatius enfocats a professionals del sector.

Page 17: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 17

Santa Coloma de Gramenet disposa d’un elevat conjunt de proveïdors de productes regionals amb empenta per participar (aportació de productes regionals) i implicar-se (esponsorització de guies, etc.) en esdeveniments de promoció gastronòmica.

Santa Coloma de Gramenet té l’únic pagès de tota Barcelona que exposa els seus productes a la parada del mercat de Segarra.

Santa Coloma de Gramenet ofereix “el tall de pernil” dins del marc d’EXPOCOLOMA.

Les conclusions resumides són:

La ciutat compta amb els recursos necessaris perquè, una vegada treballats i valorats tant comercial com turísticament es consolidi com una destinació d’alta competitivitat gastronòmica.

Cal fer un esforç per aconseguir un major reconeixement oficial de les diverses referències o recursos7 gastronòmics de la ciutat.

Es necessari establir un major vincle entre els professionals de la gastronomia i les referències i recursos de la ciutat en la seva oferta.

Existeixen moltes iniciatives gastronòmiques poc conegudes tant pels propis residents com pels visitants.

Finalment l’estudi establia una priorització que identificava un total de 5 recursos i referències gastronòmiques altament competitives8 (Altament competitiu resultats entre 2,26 i 3):

ANÀLISI SOBRE EL RECURS GASTRONÒMIC O REFERÈNCIA GASTRONÒMICA

FAMÍLIES9 RESULTATS10

Cases Regionals 2,54

Casa de Aragón 2,63

C.C Raíces del Sur 2,75

Ariños de nosa Galícia 2,88

Penya Cultural Andalusa Gent del Puebla 2,75

Diversitat Gastrocultural 2,75

Tradició "de la tapa i el vermut" (bars i cafeteries) 3,00

Elevat consum d'embotits 2,38

Mostra "El tall de pernil" 2,75

Font: Estudi d’identificació de recursos i potencialitats gastronòmiques, oferta professional i identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la consolidació d’una marca i creació de llocs de treball.

2005: Estudi de definició de campanya de promoció gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball:

L’estudi començava analitzant les iniciatives desenvolupades en matèria de promoció fins a aquell moment: Les Colemetes de Santa Coloma; Les Jornades del bacallà Colomenc de Ca N’Armengol; el Concurs de Tall de Pernil; Setmana dels Ibers; Altres (Catifes de Sant Geroni,

7 A l’estudi, també en els inventaris, es parla de recursos per referir-se tant als recursos en la seva accepció tradicional (territori,

patrimoni, memòria històrica, etc.) com als productes estructurats, per exemple els restaurants. Inclouen també els Centres d’estudis, escoles d’Hostaleria, col·lectius de nou vinguts, jornades, etc. 8 La priorització complerta es troba a l’Annex 2. Estudi d’identificació de recursos i potencialitats gastronòmiques, oferta professional i identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet 9 Variables referència gastronòmica 10 Mitjana per recurs o referència gastronòmica

Page 18: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 18

Concurs de poemes i receptes eròtiques, Paellada La sirena; escudella popular, Campanya de la Dieta Mediterrània). D’aquestes, només es mantenia el Concurs de Tall de Pernil en el marc d’EXPOCOLOMA.

Una conclusió rellevant de l’estudi va ser que: “el sector de la restauració de la ciutat té, en alguns casos, una assignatura pendent amb la qualitat del servei que, si bé no presenta excessives mancances, si està lluny de l’excel·lència. Creiem que en menys d’un any aquesta mancança pot millorar-se, just abans de la possible celebració de la fira, moment en què tothom ha de poder lluir la seva millor oferta”.

L’estudi, determinava que per la promoció gastronòmica calien tres actuacions que posteriorment desenvolupaven:

Definició de continguts mínims de la Campanya; Creació de la marca; Desenvolupament de la Campanya; Objectius d’assistència; eines per l’organització dels actes a l’Anuari gastronòmic.

Pla de Comunicació: Campanya de Publicitat; Campanya de Comunicació.

Definició de la Imatge Corporativa de la campanya.

Determinació d’entitats participants.

Un altre resultat concret va ser la creació i aprovació de la marca: Santa Coloma + bo que Mai. Més endavant, es desenvoluparien diverses feines i estudis que ampliaven i concretaven les esmentades actuacions.

2006: Campanya per a la millora professional dels negocis de restauració. Campanya d’assessorament als restauradors:

L’estudi començava analitzant les conclusions dels estudis anteriors, que establia la base de partida del projecte que es desenvolupava. L’objectiu del projecte era executar un Pla d’Assessorament Tècnic per als establiments de restauració. Aquest Pla s’executava a través de l’aplicació del sistema MQSR (Millora Qualitativa del Sector de la restauració).

Els outputs principals van ésser:

Disseny del Sistema MSQR, que es dissenyà amb l’objectiu de distingir i premiar el producte de qualitat.

Campanya de promoció de cara a la captació de participants.

Visites d’assessorament per l’aplicació del MSQR i planificació i seguiment de la millora als establiments participants (es va comptar amb la col·laboració del CESNID).

Només es van adherir a la iniciativa el 15,6% dels agents gastronòmics, però estaven inclosos el 62% dels restauradors de prestigi.

Page 19: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 19

AGENTS A LA CIUTAT PARTICIPANTS AL PROJECTE %

56 Bars-granges-cafeteries 0 0%

21 Restaurants 13 61,9%

8 Altres negocis 1 12,5%

6 Cases regionals 1 16,6%

5 Associacions de nou-vinguts 0 0%

96 agents 15 participants 15,6%

Font: Estudi de definició de campanya de promoció gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.

Al finalitzar el projecte el 39% dels restauradors estaven en fase de millores i la resta necessitava més temps. El retard amb aquesta part del projecte no va permetre completar-lo i, per tant, no es van entregar els distintius.

2007: Estudi de viabilitat per l’organització d’una 1ª Fira gastronòmica sobre la base de les identitats culturals del municipi i la conseqüent creació de llocs de treball:

De les conclusions dels estudis anteriors, destacaven que Santa Coloma té un conglomerat original i divers de cultures gastronòmiques que fins i tot, en alguns casos, havia derivat un mestissatge molt interesant. Per aquest motiu, establien que una de les millors fórmules perquè la ciutat enfortís els seu teixit econòmic i social, i generar nous llocs de treball, era mitjançant la celebració d’una Mostra Gastronòmica basada en el concepte de la diversitat i organitzada sobre el paràmetre bàsic de la qualitat. Els outputs principals van ésser:

Disseny de la 1ª Mostra Gastronòmica (tipus, continguts, organització, cost, promoció).

A l’abril-maig del 2011 es va celebrar la 5ª Edició. L’organitza ACOR i l’Agrupació de Comerç (ACI) col·labora activament, amb el Suport de l’Ajuntament de Santa Coloma.

2007-2008: Estudi per l’elaboració de la Guia Gastronòmica de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball:

L’objectiu d’aquest estudi era el d’obtenir, organitzar i redactar els continguts de la Guia Gastronòmica de la ciutat. Tanmateix es va donar suport al disseny del suport. L’output va ser:

La Guia Gastronòmica

Al finalitzar el projecte es va fer una distribució de 15.000 exemplars de la Guia.

2008: Estudi per a la recuperació del patrimoni vitivinícola i enològic de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball:

L’objectiu de l’estudi era el de conèixer si era viable recuperar part de l’entorn natural de Santa Coloma de Gramenet a través de la replantació de vinyes autòctones. Les conclusions principals de l’estudi assenyalaven que:

Santa Coloma de Gramenet ha tingut vinyes des del segle III a.c. fins passada la segona

meitat del segle XX. En conseqüència, es pot afirmar que la vinya és un patrimoni

inherent a la ciutat.

Page 20: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 20

Si no hagués estat pel “boom immobiliari”, avui Santa Coloma possiblement seria una

zona de producció vitivinícola tan fèrtil com Alella o altres indrets del voltant.

Santa Coloma ha estat un indret de vins principalment blancs.

Actualment, Santa Coloma encara conserva terrenys (dins del Parc de la Serralada de

Marina) amb unes condicions òptimes per al correu de la vinya.

Si es demostra que a Can Butinyà hi ha vinya recuperable i s’obtenen els Drets de

Plantació, la replantació es podria fer a qualsevol punt del terme municipal, sempre i

quan no estès afectat pel Pla de Protecció d’Espais Naturals de la Serralada de Marina.

No cal menysprear la possibilitat que, en cas que es replanti vinya, també se’n faci

l’elaboració i la producció del vi a la ciutat, sempre i quan es tracti de quantitats

relativament petites.

Plantar i fer el vi a Santa Coloma donaria un gir a la imatge de la ciutat, convertint-la en

un pol d’atracció no només pel món vitivinícola, sinó pel turisme en general.

Can Butinyà i Can Zam encara avui conservem en bon estat els seus antics cellers, així com les eines destinades al conreu de la vinya i els espais dedicats a la producció de vi. En conseqüència, recomanem considerar la possibilitat de recuperar aquests espais

com a museus.

2009: Estudi per la recuperació del patrimoni vitivinícola i enològic de Santa Coloma de Gramenet per la creació de llocs de treball:

L’objectiu de l’estudi era el d’elaborar una proposta que permetés a Santa Coloma recuperar els terrenys de la vinya posant en valor el treball de recuperació com a base de la rehabilitació cultural i turística del municipi. Les conclusions de les comptes d’explotació assenyalaven que:

A partir de l’any 5, la recuperació de les despeses totals serien en període no superior a 3 anys i es començaria a rendibilitzar el projecte.

El 30 de Juny de 2011 es comunica, des de les instàncies responsables de l’Ajuntament que per diverses circumstàncies del context polític i econòmic no es va poder tirar endavant el projecte.

2.7. OFERTA EDUCATIVA

2.7.1. Oferta especialitzada en hostaleria i alimentació

Aquesta oferta es pot considerar com l’últim punt de l’apartat anterior (oferta de restauració),

donat que a nivell de desenvolupament de producte l’oferta de formació proporciona tres

aportacions importants: l’aportació de persones formades com a possible font d’alimentació

del mercat laboral d’hostaleria de la ciutat; les escoles amb el seu poder de captació (alumnes,

professors, assistents a jornades, assistents a seminaris, etc.), generen per si mateixes un cert

flux turístic; Les escoles, sobre tot en funció del prestigi, proporcionen notorietat. En el cas de

Santa Coloma, aquesta oferta es concreta en:

Page 21: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 21

Campus de l'Alimentació de Torribera

Promogut per la Universitat de Barcelona és el resultat de l'acord entre la Diputació de

Barcelona, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la pròpia Universitat per situar en el

recinte de Torribera dins d'un terreny amb una superfície total de 34 hectàrees al costat del

parc de la Serralada de la Marina, un entorn universitari dedicat a les ciències relacionades

amb l'alimentació amb la vesant docent (amb ensenyaments de grau i màster) i amb la vesant

d'investigació, coordinada per l'Institut d'Investigació en Nutrició i Seguretat Alimentosa (INSA-

UB) i amb activitats de transferència i difusió al sector productiu i a la societat en general.

En el curs 2012-2013, el campus acull 600 alumnes, professors i investigadors situats en més

de 12.000 m2 de serveis, espais i laboratoris docents, despatxos de professors i laboratoris

d'I+D.

La Universitat de Barcelona configura aquest campus com un entorn de coordinació amb altres

actors propis dedicats al sector de l'alimentació, en sentit ampli, entre els quals cal destacar el

CETT (Escola Universitària d'Hostaleria i Turisme), i s'obre a l'exterior a través de les

necessàries aliances estratègiques encaminades a recolzar les potencialitats catalanes en

aquest camp. El Campus de l'Alimentació de Torribera en el seu vessant d'alimentació i salut

està incorporat al projecte de Campus d'Excel·lència Internacional HUBc com també, per la

vinculació docent amb la Facultat de Farmàcia, amb el Campus d'Excel·lència Internacional

BKC.

El campus d’Alimentació centralitzarà el projecte documental d'ElBulli Foundation. El rector

de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, i el xef Ferran Adrià, promotor del Bulli

Foundation i doctor honoris causa per l’UB, han signat un conveni de col·laboració en el marc

del projecte Bullipedia, una iniciativa pionera al món que vol ser un referent en la informació i

documentació relacionada amb l'alimentació i la gastronomia.

L'acord inclou el compromís de l’UB de fer el seguiment acadèmic i científic d'aquesta iniciativa

(assessorament i participació) a través de la creació de la unitat UB-Bullipedia, formada pel

personal de l’UB i representants del Bulli Foundation. Aquesta unitat es situarà a l'edifici de la

Masia del campus de l'Alimentació de Torribera.

L’UB aportarà el coordinador de l'Equip Responsable de Continguts i Gestió, així com l'espai

per situar l’UB-Bullipedia i el suport necessari de l'administració del campus per desenvolupar

el projecte. L'equip acadèmic comptarà amb experts externs a l’UB que col·laboraran en el

projecte. La Bullipedia consisteix a crear un fons documental digital en el qual s'inclourà tot el

coneixement culinari generat en El Bulli i els resultats de la incorporació de nous productes

creatius procedents de la cuina internacional. Igualment, la Bullipedia és també una

plataforma de debat per compartir idees sobre la funció creativa en gastronomia sense oblidar

aspectes de nutrició humana, dietètica i seguretat alimentària.

El conveni se signa amb una durada inicial de tres anys amb la voluntat de convertir-se en un

referent mundial de l'actual ciència gastronòmica catalana i internacional.

Page 22: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 22

2.7.2. Altra oferta educativa sinèrgica amb el turisme.

Escola Oficial d’Idiomes

L'Escola Oficial d'Idiomes de Santa Coloma va iniciar les seves activitats l’any 1999. Depèn del

Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i és part de la xarxa de les EOI de tot

l’Estat espanyol. S’hi cursen ensenyaments reglats de règim especial d’alemany, anglès,

francès i català.

2.8. RECURSOS I PRODUCTES

Tota activitat turística es sosté sobre un o diversos recursos i els productes. S'entén per recurs

turístic tot element natural, tota activitat humana o qualsevol producte de l'activitat humana

que, pel seu potencial d'atracció pot motivar un desplaçament.

Existeixen diverses definicions de producte turístic:

Conjunt d'atractius, equipaments, serveis, infraestructures i organitzacions que satisfan una necessitat o desig dels consumidors turístics” (Middleton: 1988:59).

Miguel Angel Acerenza, ho defineix de la següent manera: “Des del punt de vista conceptual, el producte turístic no és més que un conjunt de prestacions, materials i immaterials, que s'ofereixen amb el propòsit de satisfer els desitjos o les expectatives del turista.

És en realitat, un producte compost que pot ser analitzat en funció dels components bàsics que ho integren: atractius, facilitats i accés.” (Acerenza M, 1993:23).

Per Roberto Boullon, el producte turístic es distingeix de la resta pel fet que la producció i el consum es donen en simultani en temps i espai (procés de servucció) [4]. (Boullon, 2004:14). D'aquesta manera, per Boullon, el producte turístic és un bé tangible encara que no és plausible d'emmagatzemar.

I finalment, "Els individus satisfan les seves necessitats i desitjos amb productes. Un producte és qualsevol cosa que es pot oferir per satisfer una necessitat o un desig ... el concepte de producte no es limita a objectes físics ... en sentit més ampli, els productes inclouen també les experiències, persones, llocs, organització, informació i idees " (Kotler P, 2004:7).

A l’hora de plantejar estratègies turístiques, els recursos no s'han de valorar per si mateixos,

sinó per la idoneïtat del procés de consum del mateix per part d’una determinada demanda.

Un recurs valuós en si mateix, pot tenir un difícil ús turístic si per al seu consum es requereixen

altres elements que no existeixen o són deficitaris.

Així, s’acostuma a treballar amb el concepte de “valor de consum”, i que no és més que la

determinació de la capacitat que té el recurs de comptar amb una demanda de manera més o

menys continuada. Com més gran sigui la capacitat o potencialitat de generar consum que té

un recurs (és a dir, quanta major demanda atreu, o major potencial té), més alt és el “valor de

consum”.

Els recursos del municipi tenen certa capacitat per estructurar producte turístic, però podria

ser fàcilment potenciat si a més a més dels recursos propis, es consideren els que es troben en

els municipis propers.

Page 23: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 23

En relació als productes a Santa Coloma cal destacar que gairebé no s'han trobat

estructuracions fora del gastronòmic que ja fa uns anys que es realitza un intens esforç per

dotar al municipi d’un producte turístic basat en la gastronomia, i l’estructuració de rutes

culturals autoguiades i de medi natural11 i cap oferta altre de producte fora dels que realitza

l’Hotel Ibis en els principals canals de comercialització via Internet.

2.8.1. Els recursos naturals

Els espais naturals de Santa Coloma de Gramenet estan conformats per dos grans recursos: La

Serralada de Marina i el Riu Besòs

Aquests espais naturals, juntament amb els espais periurbans o zones de contacte entre la

muntanya i la ciutat, avui representen un 28.5% de la superfície total del terme municipal.

Pel que fa a la Serralada de Marina, en el seu conjunt, representa una mostra dels espais

naturals propis de les serres litorals mediterrànies amb domini de l’alzinar litoral i la sureda.

Actualment conserva punts de notable interès, com la zona boscosa propera al torrent de

l’alzina. A l’any 1996 es va crear el Consorci de la Serralada de Marina amb l’objectiu de

protegir l’espai. La proximitat a un nucli urbà altament densificat, fa que aquest ecosistema

pateixi la pressió humana en forma d’usos incontrolats del territori, generació d’incendis i

pèrdua de diversitat.

L’any 1999 s’elabora l’Auditoria Ambiental Municipal de Santa Coloma de Gramenet i s’inicia el

procés de desenvolupament de l’Agenda Local 21. El Pla d'Acció s'estructura al voltant de 10

Línies Estratègiques d'actuació o objectius de sostenibilitat. Per aconseguir els objectius de

cada línia estratègica es defineixen les accions i actuacions concretes necessàries definint per a

cada acció el grau de prioritat, els responsables per dur a terme, la programació en el temps,

els pressupostos necessaris, les fonts de finançament, i els indicadors que permetin avaluar

l'assoliment dels objectius. En el context d’aquesta agenda es troba l’estratègia 5 (Preservar i

potenciar els espais Naturals del Municipi).

Fruit d’aquesta sensibilitat i planificació, en els últims anys, a Santa Coloma de Gramenet,

s'està portant a terme una actuació important de regeneració del tram urbà i natural de la

ciutat. La construcció del parc de Can Zam i la recuperació dels marges del riu Besòs per a usos

ciutadans configuren una de les majors extensions de zona verda de l'Àrea Metropolitana. En

aquest sentit, destaca el nou parc forestal periurbà de La Bastida que, amb 85.460 metres

quadrats d’espai natural consolidat, connecta aquesta part de la ciutat amb Torribera i amb el

parc de la Serralada de Marina.

A l’edició de l’any 2006 del Concurs de Bones Pràctiques per una ciutat sostenible liderat per

Nacions Unides dins el programa Hàbitat, Santa Coloma de Gramenet va rebre la menció

GOOD en 1998 i la menció BEST els anys 2002 i 2006 pel Programa de Restauració d’Àrees

Periurbanes. També va rebre la menció GOOD pel Parc Fluvial del Besòs els anys 2000 i 2006

per les actuacions sostenibles desenvolupades.

11

Fonamentalment la xarxa de camins i senders de la Serralada de Marina

Page 24: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 24

A l’any 2001 es va aprovar el Pla Especial de Protecció de la Serralada de Marina. El Pla

estableix l’àmbit de protecció del Parc Serralada de Marina, la seva zonificació i la definició

d’usos. Aquest Pla està gestionat pel Consorci de la Serralada de Marina i Santa Coloma com a

membre té una participació activa en les preses de decisions.

Des de la ciutat es duen a terme activitats pel foment d’un ús sostenible del parc, entre les que

destaquen:

Campanyes d’educació i sensibilització ambiental

Treballs de manteniment del parc

Treballs de reforestació

Campanyes de prevenció i control d’incendis

També es va definir, d’acord amb les entitats ciutadanes, una zona més àmplia de protecció

que inclou espais com el torrent de can Calvet, els terrenys de la Bastida i de Torribera.

Aquests espais de transició entre la muntanya i la ciutat es gestionen sota paràmetres i criteris

especificats en el Programa de Restauració d’àrees Periurbanes del municipi.

La pròpia evolució del programa i la creació del Parc de la Serralada de Marina l’any 2002 va

obrir la porta a un nou marc d’actuació en el que es van incorporar nous objectius al Programa:

la consolidació de les infraestructures del parc: miradors, berenadors i fonts, la senyalització

de camins, la creació de recorreguts i itineraris pedagògics i la creació de nous equipaments

propis.

Des d’aquest programa s’ha aconseguit millorar la transició entre la muntanya i la ciutat, s’han

reforestat terrenys degradats propers a la ciutat i preservat i millorat els habitats, s’ha avançat

en la prevenció d’incendis forestals i fomentat l’ús de la muntanya, s’han format laboralment

joves del municipi i fet actuacions d’educació ambiental i s’han creat plataformes de

participació del teixit associatiu de la ciutat i dels veïns per a la pressa de decisions en matèria

ambiental.

El Parc Fluvial del Besòs és un espai públic ubicat al llarg dels darrers 9 quilòmetres de llera del

riu Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll fins la desembocadura al mar Mediterrani.

Amb una superfície total de 115 hectàrees és un dels espais verds més importants de la regió

metropolitana de Barcelona, sobretot si es té present la seva ubicació formant part del continu

urbà de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i

Reixac.

Aquesta millora de la conca del riu Besòs era un requisit imprescindible a partir del qual l'any

1995 els ajuntaments de Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de

Gramenet van signar un conveni de col·laboració per tal d'actuar d'una forma conjunta en la

zona final del riu, amb l'objectiu de la seva recuperació mediambiental. Al conveni de

cooperació intermunicipal, s'hi va afegir l'any següent el Consorci per a la Defensa de la Conca

del riu Besòs.

Amb l'impuls dels ajuntaments i el consorci, i la subvenció d'un 80% del cost del projecte

mitjançant fons de cohesió de la Unió Europea, va executar-se el projecte de "Recuperació

mediambiental del tram final del riu Besòs".

Page 25: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 25

Els seus objectius bàsics eren:

Millora de la qualitat ambiental i paisatgística.

Millora de l'efluent de l'estació depuradora de Montcada i Reixac, mitjançant la

implantació a la llera d'un tractament terciari basat en la generació de zones humides.

Millora de la capacitat hidràulica del riu.

Aprofitament controlat de determinades zones de la llera del riu per al lleure de la

ciutadania.

Fruit dels treballs, actualment es detecten tres zones diferenciades:

Zones humides. Al llarg dels primers 3 quilòmetres i escaig del Parc, des del Pont de

Montcada al municipi de Montcada i Reixac, fins al Pont de la Pota Nord del municipi

de Santa Coloma de Gramenet, es troba envoltat de zones de prat fluvial, platges, illes,

meandres i de 60 parcel·les de zones humides.

Zona d'ús públic. A la següent zona del Parc Fluvial del Besòs, des del Pont de la Pota

Nord de Santa Coloma de Gramenet fins al Pont del Ferrocarril a Sant Adrià de Besòs,

uns 5 quilòmetres de llera, la vegetació a ambdós marges està formada

majoritàriament per gespa, unes 22 hectàrees, i és accessible pels usuaris mitjançant

rampes i escales d'accés. Des d'aquests accessos primer s'arriba a una franja asfaltada

per permetre el pas de bicicletes i persones, així com vehicles de serveis, i abans

d'arribar al curs hídric hi ha una àmplia franja de gespa trepitjable.

La desembocadura. La darrera zona del Parc és la desembocadura, un espai estratègic

pel seu interès ecològic i paisatgístic que abasta els darrers centenars de metres del

riu.

La Diputació de Barcelona té encomanada la gestió12 d'aquest Parc Fluvial del Besòs, que duu a

terme mitjançant l'equip de l'Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea d'Espais Naturals.

Aquesta gestió inclou vetllar pel compliment de les normes d'ús amb el suport del servei de

control de l'ús públic i el manteniment integral de l'espai i de les seves instal·lacions en tot el

seu àmbit.

Santa Coloma disposa d’un centre d'educació ambiental, Ecometropoli. Es tracta d’un espai

dedicat a compartir coneixements i a fomentar els valors de cura de la natura i de la

sostenibilitat urbana. Es troba ubicat al Pavelló Montserrat del Recinte Torribera, amb un espai

cobert de més de 1000 m2. Té com a objectius la protecció de la biodiversitat de la serralada

de Marina i el foment del coneixement del desenvolupament sostenible. El centre ofereix

tallers adreçats als centres escolars, activitats de cap de setmana per a les famílies i és la seu

de l’Espai de Recerca Joan Vicente, un fons de materials paleontològics i bibliogràfics. A més,

acull una exposició permanent —“Bosc”—, que explica els ecosistemes del parc de la serralada

de Marina, del parc fluvial del Besòs i de la ciutat.

12 La Diputació de Barcelona gestiona diversos espais PEIN que disposen d’un pla especial de protecció: Parc del Castell de

Montesquiu, Parc del Montnegre i el Corredor i Parc del Garraf de forma directa, i Parc de Collserola, Espai Natural de les

Guilleries-Savassona, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc de la Serralada Litoral, Parc d'Olèrdola, Parc del Foix i el propi Parc de la

Serralada de Marina, a través de forma consorciada amb els ajuntaments.

Page 26: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 26

Vinculat al centre, el recinte també incorpora un parc mobilitat sostenible i educació viària

amb activitats i tallers per tots els nens i nenes de la ciutat.

2.8.2. Els Recursos Culturals

El municipi disposa d’un Pla Especial de Protecció del Patrimoni (PE-158), aprovat per la

Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 18 de Juny de 2009, que recull un total 99

elements amb alguna forma de protecció. Inclou totes les edificacions, elements naturals o

construïts i ambients urbans considerats d’interès cultural, històric o artístic, tant en sòl urbà

com no urbà.

Els elements protegits s’han classificat en:

Edificis i/o elements del Catàleg (EC): són elements, edificis o agrupacions d'edificis

d'interès històric, arquitectònic o tradicional. A Santa Coloma hi ha catalogats 57 béns.

Ambients urbans (A): són elements d'interès històric-urbanístic i/o ambiental que per

la seva tipologia, homogeneïtat en la formalització de les façanes i coherència amb el

context, es volen preservar per a la permanència de la imatge de la ciutat tradicional. A

Santa Coloma hi ha catalogats 3 ambients.

Zones arqueològiques (ZA): són zones d'interès arqueològic, paleontològic o geològic

detectades al terme municipal. A Santa Coloma hi ha catalogades 13 zones (2

sistemàtiques i 11 preventives).

Edificis oi/o elements de l’Inventari (EI): són elements, edificis o agrupacions d'edificis

d'interès històric o arquitectònic secundari que convé preservar, en certa mesura, pel

seu valor testimonial. A Santa Coloma hi ha catalogats 26 béns.

Pràcticament el 56% dels elements inventariats són Edificis Catalogats (EC).

Elements Inventariats per tipologies (%) Elements Inventariats per tipologies (absoluts)

Font: PE-158-Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

L’inventari sencer es recull a l’Annex 3 - Relació d’edificis i elements catalogats pel pla especial

de protecció del patrimoni (PE-158)

Page 27: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 27

De la informació facilitada pels interlocutors, les entrevistes als agents i la identificació secundària i primària realitzada, destaquen alguns elements del patrimoni com a més rellevants:

El Museu de la Torre Balldovina

Disposa de diverses col·leccions que formen el seu fons. Hi destaca una col·lecció considerable

sobre el món iber lligada al poblat del Puig Castellar. Una part important de la seva activitat

està dedicada al món educatiu, amb la finalitat d’acostar el patrimoni als escolars. El Museu

organitza actes i activitats de formació i de divulgació del propi Museu i sobre Santa Coloma.

Programa durant l’any exposicions, presentacions, visites, cursos, conferències, etc. adreçades

a diferents públics, per arribar a un ventall més ampli de la població.

Entre les activitats es troben:

Exposicions. El Museu ofereix durant tot l’any exposicions lligades als continguts del

Museu (història, arqueologia, natura, arts plàstiques, etc.) i sobre Santa Coloma. En

aquest sentit té permanentment l’exposició de referència. Paral·lelament organitza

exposicions temporals amb la finalitat de completar l'exposició de referència, ampliant

i aprofundint temes que allà es tracten, i també acull exposicions que són de

temàtiques lligades als continguts del Museu o aquelles que segueixen la política de

difusió de les arts plàstiques a nivell local.

Visites Guiades: El Museu té un servei de visites guiades durant tot l’any per donar a

conèixer el patrimoni de Santa Coloma de Gramenet i aprendre a través del contacte

directe amb els testimonis que s’han conservat del seu passat. En algunes ocasions

aquestes visites guiades són gratuïtes i obertes a tothom. És el cas de les

inauguracions, exposicions de gran interès, activitats que organitza únicament el

Museu o juntament amb altres institucions, com la Festa Ibera, el Dia Internacional

dels Museus, el Cap de Setmana Ibèric, les Jornades Europees del Patrimoni de

Catalunya, la Setmana de la Ciència, etc. El Museu també ofereix de manera

permanent visites guiades i itineraris guiats per la ciutat adreçats a grups organitzats

(mínim 20 persones) al llarg de tot l’any excepte a l’agost. En aquest cas cal fer-ne

reserva prèvia i es poden combinar dues o més activitats alhora.

Sortides culturals: Aquestes sortides estan programades per al 2012 fora del municipi

(Barcelona, Cardona i Sant Cugat).

Itineraris per la ciutat amb audioguia: Els 3 itineraris es proposa fer-los amb una

audioguia que ofereix tota la informació àudio i visual necessària per conèixer amb

detall els diferents elements del patrimoni de Santa Coloma de Gramenet que es

visiten, i estan adreçats a la població local i als visitants i turistes. Aquest servei és

gratuït i els dispositius s’han de recollir i retornar al Museu Torre Balldovina (cal deixar

en dipòsit un document que acrediti la identitat). Les audioguies estan disponibles en

català i en castellà. De cara a facilitar-ne l’ús, juntament amb el dispositiu es donen

unes petites instruccions pel seu funcionament.

- SANTA COLOMA CENTRE: Antic Safareig - Mas Fonollar - Can Selva - Can Sisteré -

Ajuntament - Can Roig i Torres i cases annexes - Església Major i Casa Rectoral -

Ambient i cases del passeig de Mossèn Jaume Gordi.

Page 28: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 28

- SANTA COLOMA SUD: Mercat de Sagarra - Casa del Nins - Can Mariner - Torre

Balldovina i Molí d'en Ribé - Can Peixauet - Antic Hospital de l'Esperit Sant .

- SANTA COLOMA NORD: Masia de Can Zam - Can Sucre (Can Franquesa) - Cementiri

Nou - Poblat ibèric Puig Castellar - Cova d'en Genís - Recinte Torribera - Torre

Pallaresa.

Jornades Europees del Patrimoni: Durant 3 dies (28, 29 i 30 de setembre de 2012), 200

municipis de tot Catalunya ofereixen més de 360 activitats de tot tipus. Diferents

formes d’apropar-se a la riquesa patrimonial de Catalunya i descobrir llocs històrics,

arquitectura monumental, jardins, arqueologia, patrimoni industrial o museus, entre

moltes altres possibilitats. El museu participa en aquestes Jornades.

Cap de Setmana Ibèric. Enguany el museu participa en el 12è Cap de Setmana Ibèric a

Santa Coloma de Gramenet. Aquest cap de setmana és una Jornada de portes obertes

als jaciments que formen part de la Ruta dels Ibers, amb activitats gratuïtes per a totes

les edats, enguany sota el lema "Rituals de vida, rituals de mort".

El passatge insòlit, és un festival dedicat a LES ARTS DEL FIRAIRE que se celebra un cap

de setmana (27 i 28 d'octubre de 2012) als jardins de la Torre Balldovina.

El Teatre Josep Maria de Sagarra

El Teatre és el centre dinamitzador de les arts escèniques a Santa Coloma. A part de la

programació professional (teatre, musica i dansa), també es el punt de trobada de les entitats,

centres educatius i col·lectius de la ciutat que presenten les seves creacions. Ofereix una

programació estable de qualitat i diversos cicles sectorials com l’infantil o Escena Santa

Coloma.

Disposa de la targeta Sagarra Club, que ha permès fidelitzar espectadors i espectadores

durant tota la temporada i que continuarà vigent en la nova programació (2013).

Església Major

Es va construir entre els anys 1912 i 1915, a l'eixample de Santa Coloma, que va substituir com

a parroquial l'antic temple barroc situat a l'actual emplaçament de l'església de Sant Josep

Oriol i que va ser destruït el 1936. És un edifici neogòtic d'una sola nau, amb absis poligonal i

capelles laterals.

La Rectoria.

Al mateix temps que l'església (1912-15) va ser construït al seu costat l'edifici de la rectoria,

una de les mostres més interessants de l'arquitectura modernista de Santa Coloma. En aquesta

obra, d'arrel historicista, es detecta la intervenció de Francesc Berenguer Mestres, deixeble i

col·laborador de Gaudí.

L’església de Sant Josep Oriol

Ocupa el mateix emplaçament de la primitiva esglesiola romànica del segle XI, substituïda el

1761 per un nou temple barroc, que va ser destruït el 1936. De l'edifici actual, l'element més

remarcable és el presbiteri, decorat per l'artista Grau Garriga, i que està presidit per un tapís

de cotó en forma d'anyell esquixat, que simbolitza Jesucrist.

Page 29: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 29

Molí d'en Ribé.

La plaça de Pau Casals comprèn un ampli conjunt històric arquitectònic en el qual hi ha la Torre

Balldovina i les restes arqueològiques del Molí d’en Ribé, d’època medieval i moderna.

El jaciment del Puig Castellar

Es troba al cim d’un turó del parc de la serralada de Marina. El poblat és un assentament d’uns

5.000 m2 situat en un punt geogràficament estratègic. Data dels segles V-IV aC a l’inici del segle

II aC, moment en què és abandonat a causa de la Segona Guerra Púnica. S’hi distingeixen dos

tipus d’espais: habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat. Al voltant del

Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a

l’agricultura i que depenien del poblat.

La Torre Pallaresa,

Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) té uns orígens que es remunten a l'Edat Mitjana

o, segons alguns autors, a l'època romana. A les darreries del segle XIV va passar dels

Carcereny als Pallarès, fet pel qual li prové el nom, fins que el 1520, Elisenda, vídua de Jaume

Pallarès, la va vendre al llinatge dels Cardona. Durant el tercer decenni d'aquell segle, Joan de

Cardona va emprendre la transformació del vell casal, en el qual va morir l'any 1546, poc

després d'haver estat nomenat bisbe de Barcelona. La reforma de l'edifici va mantenir la

planta gòtica, hi va afegir dues torres laterals d'alçada desigual, i una galeria de solana amb

arcs rebaixats al cos central. A la planta de la torre més baixa hi ha la capella.

Masia Torribera

Prop de la Torre Pallaresa, hi ha l'antiga masia de Torribera, documentada des del segle XV,

coneguda també amb el nom de Can Setantí. Els terrenys van ser adquirits el 1916 per la

Diputació de Barcelona per ubicar-hi un conjunt d'edificis destinats a sanatori mental. El

projecte, inscrit dins els valors conceptuals i estètics del noucentisme, data de 1917. El conjunt

està format per cinc pavellons aïllats que, juntament amb la porteria, i la casa del director,

formen un espai urbanístic de ciutat-jardí. L'antiga masia està situada en un dels extrems del

recinte. Hi ha també una capella neoromànica, amb un campanar poligonal.

Can Roig i Torres

Rafael Roig i Torres fou un dels integrants importants de la colònia estiuenca a Santa Coloma

de Gramenet, des dels primers anys de 1900 a 1915. L’any 1906 inicià la construcció d’una

torre d’estil anglès. Els arquitectes es van inspirar en les torres noucentistes de més enllà dels

Pirineus. És per això, que el seu estil de construcció és força desconegut.

Actualment és la seu de l’Auditori de Santa Coloma i de l’Escola de Música.

Mas Fonollar

Construït amb anterioritat a l'any 1386, va ser el centre d'una gran heretat agrícola. L'edifici

actual és fruit d'una reforma dels segles XVII o XVIII i de la seva rehabilitació, el 1982.

Actualment és propietat municipal.

Page 30: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 30

La Torre de les Àligues (Vil·la Esperança)

Va ser construïda cap als anys vint al sector d'eixample urbà articulat a l'entorn de l'església

Major. Es tracta d'un sumptuós edifici residencial aïllat, amb jardí, format per diversos cossos

de diferent alçària dins un estil que barreja elements d'arrel noucentista amb detalls

d'inspiració neomedieval.

La Ruta dels Ibers

És un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya que té

per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics de Catalunya, així com els pobles

que els habitaven. La Ruta dels Ibers està formada per 17 jaciments ibèrics musealitzats,

estructurats en 7 itineraris que mostren els escenaris propis de cadascuna d'aquests pobles.

Un d’aquests itineraris (Laietans) és el que creua la serralada de Marina fins a arribar al

jaciment del Puig de Castellar.

Catalunya, compta amb el reconeixement del Consell d’Europa pels itineraris culturals dels

Camins de Sant Jaume, les Rutes Europees de la Seda i el Tèxtil, la Ruta de l’Hàbitat Rural als

Pirineus, la Ruta del Ferro als Pirineus, les Rutes de l’Olivera i la Ruta dels Fenicis. Pel que fa al

reconeixement de la UNESCO per les rutes del diàleg intercultural, cal esmentar les Rutes de la

Seda, les Rutes de l’Olivera i la Ruta de l’Esclau.

Entre les Rutes Històriques lineals es troben el Sender de la Via Augusta, el Camí dels Monjos,

la Ruta del Romànic de la Vall de Boí, la Ruta dels Castells, el Camí dels Bons Homes o Ruta dels

Càtars, La Ruta del Cister, La Ruta Remença, la Ruta de la Pau - Ruta pels espais de la batalla de

l'Ebre i les Rutes de Salamina.

En el grup de les Xarxes Temàtiques es troben la Ruta de l’Art Rupestre, la Ruta dels Ibers, la

Ruta del Temple, Temps de Monestirs, la Ruta 1714, la Xarxa de Municipis Indians, la Ruta

Europea del Modernisme: Ruta del Modernisme de Barcelona i Rutes Modernistes prop de

Barcelona, la Ruta del Paper, la Ruta de la Mineria, la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya

(XATIC).

Centres Culturals

Les activitats culturals es mouen principalment al voltant del propi Museu Balldovina i els

centres culturals: El Centre de Tradicions Popular Joan Pairó; El teatre Municipal i l’Auditori;

Centre Cultural Can Sisteré; i les biblioteques.

Entre les biblioteques destaca la biblioteca Singuerlin. Aquest centre posseeix un fons de

32.000 documents, dels quals 9.000 són audiovisuals, 150 títols de revistes, 9 diaris, un espai

destinat a la informació local. Una de les seves particularitats és el fons especial de cinema

d'autor i cinema documental. Compta amb una sala de cinema amb capacitat per 250 persones

per realitzar cinefòrums i diferents actes dirigits a la ciutadania. Disposa d'una zona wi-fi per

connectar-se a les xarxes informàtiques sense cables mitjançant ordinadors portàtils. També

disposa d'una sala multimèdia per a la realització de tallers d'iniciació a les noves tecnologies i

suport actiu a la formació i a l'autoformació en llengües estrangeres.

Page 31: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 31

Altres recursos culturals

Complex de Cinema City, situat a l'Edifici La Pallaresa. El Centre de cultura i oci Cinema City, es

contemplava inicialment com un espai d’entreteniment sociocultural, animació, festes

d’aniversaris, convencions, congressos, conferències, workshops, accions de formació i

divulgació, reunions professionals, llançaments de productes, cicles i cinema en general.

Cinema City Santa Coloma ofereix 14 sales de cinema dotades amb la més avançada tecnologia

en projecció, so digital i 3D.

EXPOCOLOMA. Aquesta fira multisectorial que arribava aquest 2012 a la seva 24a. edició i que

no s’ha celebrat per manca de finançament. L’Ajuntament va aportar l’any passat entre

l’Expocoloma i la Mostra Gastronòmica –que també es deixarà de celebrar aquest any- un total

de 65.000 euros.

Tot i això, sembla que la voluntat de l’Ajuntament i dels comerciants és que tant l’Expocoloma

i la Mostra tinguin continuïtat i es puguin celebrar l’any vinent. L’Expocoloma del futur podria

ser de dimensions més petites i més sectorial. No es descarta que a partir d’ara les dues fires

puguin unir-se en una. Amb una xifra de visitants del voltant de 250.000 era una de les fires

més importants d’arreu de Catalunya de les seves característiques. És destacable la

combinació de les activitats d’oci i esbarjo amb les comercials, i alhora les col·laboracions dels

mitjans de comunicació, ràdio, Tv’s (el Periódico de Catalunya, RTT, Onda rambla....). Hi

participaven, com a expositors agrupats per sectors, totes les activitats econòmiques locals i

comarcals.

La Fira de Sant Ponç és un certament monogràfic, gestionat per l’empresa municipal

Grameimpuls que té un caràcter anual. La fira integra l’oferta més tradicional amb les

aportacions dels nouvinguts, essent recolzat aquest aparador per la participació de llibreries

que han preparat catàlegs apropiats per l’ocasió. En aquest esdeveniment tenen cabuda tots

aquells comerços dedicats a la venda i fabricació de productes naturals i d’elaboració

artesanal, ja siguin alimentaris o de jardineria.

El Festival Internacional de Cinema de Drets Humans de Santa Coloma es celebra a la Biblioteca

Singuerlin: La finalitat del Festival és la de promoure un fòrum de reflexió i debat que porti a

primer pla la qüestió dels drets humans al món, a través de la representació artística

continguda en la realització de films i vídeos de producció independent. En aquest sentit, es

concedeix ampli espai al cinema polític, la promoció dels drets individuals i les llibertats

democràtiques, així com a la tolerància i al respecte dels drets de les minories. Així mateix, es

presta molta atenció als drets socials al treball, a condicions de vida digna i a tots els esforços

adreçats a la recomposició de la solidaritat. En el marc de l'esdeveniment es realitzen debats,

taules rodones, projeccions especials i trobades entre el públic i els autors amb la participació

d'especialistes, personalitats i organitzacions populars.

Nombre d’espectadors, visitants i usuaris de les activitats culturals

Excloent els usuaris de les biblioteques, el nombre d’espectadors, visitants i usuaris de les

activitats (incloent la festa major d’estiu) en el museu Balldovina i els Centre Culturals de la

ciutat va superar, l’any 2011, els 570.000 participants:

Page 32: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 32

Nombre d’espectadors, visitants i usuaris de les activitats en el museu Balldovina i els

centres culturals

Font: Elaboració pròpia en base a la informació de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Les principals dades d’aquests centres en els quatre ultimes anys, es recullen a continuació:

Activitats i usos del Museu i Arxiu Històric Torre Balldovina, 2008-2011

Concepte 2008 2009 2010 2011

Nombre total d'usos Torre Balldovina i Patrimoni

32.802 29.885 29.115 29.262

Nombre de visites d'exposicions 5.713 5.838 7.934 8.746

Nombre d'usos de tallers 10.616 8.672 7.414 7.217

Nombre d'usos visites guiades al patrimoni

6.298 4.369 2.693 2.542

Nombre d'assistents als actes 10.358 11.393 11.046 10.715

Nombre de consultes al Fons 24 38 28 42

Nombre d'actes 130 157 313 120

Nombre d'usos d'escolars (inclosos en apartats anteriors)

16.930 13.605 12.786 12.576

Activitats i usos del centre de Tradicions Popular Joan Pairó, 2008-2011

Concepte 2008 2009 2010 2011

Nombre d'activitats realitzades cicle festiu

150 142 147 140

Nombre d'activitats relacionades amb les tradicions populars

58 62 61 60

Nombre d'entitats usuàries del CTPC 10 10 10 10

Nombre d'activitats en col·laboració amb entitats

87 84 86 83

Nombre d'assistents activitats cicle festiu (inclou festa major d'estiu)

387.000 390.000 388.000 382.000

Nombre d'assistents a la Festa Major d'Estiu

110.500 180.000 185.000 179.000

Activitats i usos del Teatre municipal i de l'Auditori, 2008-2011

Concepte 2008 2009 2010 2011

Nombre d’utilització (actes) del Teatre Tancat Tancat 87 110

Nombre d'utilitzacions (actes) de l'Auditori

225 220 22 35

Page 33: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 33

Activitats i usos del Teatre municipal i de l'Auditori, 2008-2011

Nombre d'espectacles teatre, música, dansa i cine

150 155 55 116

Nombre d'estrenes produccions locals 5 5 3 21

Nombre de produccions professionals 2 3 20 38

Nombre total d'assistents al Teatre municipal

Tancat Tancat 23.570 24.750

Nombre total d’assistents a l'Auditori 30.250 31.000 6.500 3.482

Nombre d'espectadors (teatre, teatre inf., teatre escolar, música, cinema, dansa)

22.150 22.000 5.500 16.382

Nombre d'espectadors, cessió a entitats

14.300 15.000 1.000 11.850

Activitats i usos de les biblioteques, 2008-2011

Concepte 2008 2009 2010 2011

Nombre de visites de la Biblioteca Central

203.417 226.697 257.669 194.215

Nombre de visites de la Biblioteca Singuerlín

3.129 Tancada 65.784 99.984

Nombre de visites de la Biblioteca Can Peixauet

121.713 136.043 125.466 128.086

Nombre total d'usos de préstec 72.314 71.606 no es recull

no es recull

Nombre total de documents prestats 228.910 224.714 220.765 211.286

Nombre total d'usos d'Internet 34.131 36.714 28.295 47.455

Nombre d'usuaris amb Carnet de biblioteca

45.111 44.358 49.223 49.733

Font: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

2.8.3. L’esport a Santa Coloma de Gramenet

A Santa Coloma s’han identificat 43 entitats esportives:

ENTITATS ESPORTIVES Associació Esporiva Escolar Fuster

Club de Baile Deportivo San-Ba Club Petanca Can Calvet Club Ornitològic Santa Coloma

Catalunya Sevens Rugby Associació

Club de Voleibol Santa Coloma Gimnàstica Artística Santa Coloma

Sociedad Pajaril La Remesa

Centre Excursionista Puig Castellar

Fútbol Sala Ràpid Santa Coloma Grup de Velers RC Ikarus Club Fútbol Sala La Unión Las Palmas P.Ortega

Club d'Atletisme Iniciatives Esportives de Santa Coloma

Peña Bética Peña Centenario Atletico Club de Bilbao

Club Fútbol Sala Sagarra

Club de Fútbol Imperio Associació Esportiva Escolar IES Puig Castellar

Prodivers Ocean Club Esportiu

Club Patí Gramenet

Fútbol Sala Colomense Associació Esportiva Serra de Marina

Societat Ocellaire Singuerlín FutbolNet Santa Coloma (Fundació Futbol Club Barcelona)

Penya Barcelonista Gol 3000 Associació Natació Gramenet Unió Colomenca d' atletisme

Gramenet bàsquet Club

Page 34: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 34

ENTITATS ESPORTIVES

Penya Barcelonista Johan CD Arrabal - Calaf de Gramenet Associació d' Història del Basquet Colomenc

Pelotari Club Santa Coloma

Amics del Ball Club Petanca Santa Coloma Bàsquet Draft Gramenet UDA Gramenet

Asociación Deportiva Marín Club de Fútbol Singuerlín Club Ciclista Colomenc Sociedad Pajaril La Colomense de Santa Coloma de Gramenet

Associació Esportiva Escolar IES La Bastida

Club de Petanca Guinardera Club de Bàsquet Santa Coloma

Font: Elaboració pròpia en base a la pàgina web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Tanmateix s’ha identificat a L’Associació Esport i Salut Santa Coloma. Entitat sense ànim de

lucre que té per objectiu el desenvolupament, la promoció i la pràctica continuada de

l’activitat física i esportiva. “L’Esport per a Tothom”, es com encapçalen la filosofia esportiva

amb la finalitat de crear uns hàbits de salut, sense mirar els resultats competitius.

Actualment, Esport i Salut mou un col·lectiu aproximat de 2.000 persones, en diferent àrees

d’actuació: activitats per a la gent gran; activitats de gimnàstica i ioga; activitats d’educació

física de base i iniciació esportiva en centres d’ensenyament infantil i primària (CEIP) i col·legis

privats, activitats esportives en centres d´ensenyament secundari obligatori (ESO); programa

de gimnàstica de manteniment, aeròbic, ioga i tai-txí per a adults a partir dels 16 anys;

programació d’esdeveniments puntuals i festivals esportius; i gestió i serveis d’ instal·lacions

esportives.

Així mateix, s’han identificat 9 instal·lacions esportives: Centre esportiu del Raval; Complex

esportiu de Can Zam; Centre esportiu municipal Rambla del Fondo; Complex esportiu

Torribera; Nou Camp Municipal de Futbol; Pavelló poliesportiu del Raval; Pavelló poliesportiu

Joan del Moral; Pavelló poliesportiu La Bastida; Pavelló poliesportiu Nou.

En relació als esports, Santa Coloma disposa d’un recurs notable (catalogat com a classe A pel

Pla de Màrqueting de la província de Barcelona), que és la Competició Regular de Futbol Sala

Divisió d’Honor. Per altra banda, en menor mesura però també rellevant, es troba la

Competició Regular de Futbol 2ª Divisió B.

A Santa Coloma de Gramenet, s’organitza el Cros Antoni Amorós. El club Unió Colomenca

d’Atletisme amb l’autorització de la Federació Catalana d’Atletisme, el patrocini de

l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la col·laboració de l’Institut Municipal d’Esports

(IME), va organitzar el 2011 el XL Cros Antoni Amorós (Gran Premi La Caixa. XXIX Gran Premi

Internacional Cerveses Damm) que es celebra al circuit del parc de Can Zam. Aquesta cursa es

celebra anualment.

Tanmateix, es celebra la Pujada a les Dues Pedres (el 2012 es celebra la XXI edició), "Memorial

Josep Llorca", una cursa de muntanya no competitiva que es desenvolupa en dos circuits: un

de 5 quilòmetres per a gent no iniciada, i un altre, de 10,5 quilòmetres per a practicants

habituals. L’entitat organitzadora és la Unió Colomenca d'Atletisme (UCA) amb el suport de

l'Ajuntament. La sortida i l’arribada estaran al parc forestal de la Bastida.

Page 35: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 35

Santa Coloma de Gramenet, celebra una intensa jornada solidària i esportiva, la “Cursa per la

vida”. La novena Cursa Popular “Córrer per una causa justa”, va conformar aquest 2012 l’acte

central de la Jornada de Sensibilització Social contra el Càncer. Aquesta cursa popular amb

1980 inscripcions va significar, independentment de la seva vessant esportiva, un reclam per

donar a conèixer a la societat la naturalesa i la problemàtica d’aquesta malaltia.

Totes les donacions econòmiques es destinen, per mitjà de l’Associació Espanyola Contra el

Càncer, al treball per aconseguir millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen

aquesta malaltia i potenciar la seva investigació.

Per altra banda, la Diputació de Barcelona organitza anualment mitjançant el treball coordinat

de les àrees d'Esports i d'Espais Naturals dels Ajuntaments participants, entre ells el de Santa

Coloma, la col·laboració del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs i la direcció tècnica

de la Federació Catalana de Ciclisme, la Bicicletada popular per la llera del riu Besòs. El seu

objectiu és fomentar la pràctica de l'esport en un espai natural atractiu i de qualitat i amb

l'aigua com a protagonista.

2.8.4. L’inventari de productes turístics de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

L’Ajuntament ha proporcionat un Inventari de Productes Turístics que registre un total de 55

productes (recursos i productes), on els de Gastronomia i Vins dominen l’escenari amb el 43%

dels productes (cal assenyalar que el 95,5% d’aquests productes són restaurants), seguits de

lluny pels de Cultura i Arquitectura i Patrimoni (amb un 14,5% i un 12,7% del total

respectivament):

Productes per famílies (%)

Font: Elaboració pròpia en base a la documentació proporcionada per Grameimpuls, S.A. i l’Ajuntament de Santa

Coloma de Gramenet.

L’anàlisi del detall dels productes inclosos a l’inventari que no estan prioritzats, destaca la

preeminència dels restaurants (23), als que segueixen molt lluny els productes civils

arquitectònics (5):

Page 36: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 36

Productes per tipologies (absoluts)

Font: Elaboració pròpia en base a la documentació proporcionada per Grameimpuls, S.A. i l’Ajuntament de Santa

Coloma de Gramenet.

Els productes inclosos a l’inventari es troben recollits a l’Annex 4 - Inventari de productes

turístics de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

2.8.5. L’inventari de productes turístics de de Santa Coloma de Gramenet en el context del

Pla de Màrqueting de la província de Barcelona

Altre font d’informació sobre els recursos i productes de Santa Coloma de Gramenet és la

proporcionada pel Pla de Màrqueting, desenvolupat al llarg de l’any 2011 per la Diputació de

Barcelona.

En el context d’aquest Pla, es va realitzar l’Inventari i valoració dels productes turístics de la

província de Barcelona que no tenia en compte a la pròpia ciutat de Barcelona. La metodologia

tècnica utilitzada per a la realització de la valoració dels productes turístics és una de les més

esteses en aquest tipus de treballs:

Font: Diputació de Barcelona. Presentació del Pla de Màrqueting.

Page 37: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 37

El rànquing dels productes estava ordenat segons el seu valor potencial:

Font: Diputació de Barcelona. Presentació del Pla de Màrqueting.

Els resums dels resultats generals de la valoració més rellevants, són els següents:

La província de Barcelona té 22 productes estrella d’alt valor potencial i d’atractiu

internacional i cap està al Barcelonès (comarca que integra a Santa Coloma).

La província de Barcelona també té, segons aquest rànquing, 190 productes “A” , la

combinació dels quals configura una potent oferta turística. 17 d’aquests estan al

Barcelonès i només 1 està a Santa Coloma (La Competició Regular de Futbol Sala). Val

la pena assenyalar la concentració de potencial “A” a Badalona (competidor directe),

que afegint els dos de Sant Adrià (també competidor directe), resulta una concentració

del 95% dels recursos d’aquest nivell en la competència directa:

Font: Diputació de Barcelona. Informe Executiu del Pla de Màrqueting.

La província compta amb 476 productes “B” que complementen aquests primers

(Estrelles i A) i que actuen com a oferta complementària en el cas d’estades més

llargues i de repetició de la visita a la destinació. Per la seva diversitat, i per la

possibilitat de donar resposta a molts interessos específics, resulten també

imprescindibles a l’hora de configurar les diferents ofertes.

Una mica més del 8% d’aquests, es concentren als municipis del Barcelonès de Santa

Coloma, Badalona, l’Hospitalet i Sant Adrià. Novament Badalona, concentra la majoria

dels productes del Barcelonès (54%):

Page 38: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 38

Font: Elaboració pròpia en Base a l’Inventari del Barcelonès

Finalment, el Pla valorava 753 productes C i 2.388 productes D, més especialitzats i, en

el cas concret dels productes D, clarament necessitats d’un treball important de

millora en no tenir els seus nivells de qualitat dels estàndards d’exigència del turisme

internacional.

En relació als productes C, només el 6,3% d’aquests, es concentren als municipis del

Barcelonès de Santa Coloma, Badalona i l’Hospitalet (Sant Adrià no té productes en

aquesta categoria). El domini és novament i de manera clara per Badalona, tot i que

Santa Coloma concentra pràcticament el 30%.

Font: Elaboració pròpia en Base a l’Inventari del Barcelonès

Pel que fa als productes D, encara baixa més el percentatge de concentració als

municipis de Santa Coloma, Badalona i l’Hospitalet (Sant Adrià tampoc té productes

en aquesta categoria) i es situa al 4,3%. Tot i que el domini és novament de Badalona i

que Santa Coloma és la que té menys (Sant Adrià tampoc té producte a la categoria),

la situació està bastant més compensada:

Page 39: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 39

Font: Elaboració pròpia en Base a l’Inventari del Barcelonès

Aquesta exposició determina, entre altres coses, que el “competidor principal” de Santa

Coloma de Gramenet, des del punt de vista del valor del producte, és clarament Badalona.

El llistat de productes de Santa Coloma inclosos a l’inventari del Pla de Màrqueting, es

presenta a l’Annex 5 - Inventari de productes turístics del Barcelonès

2.8.6. Inventari final de productes turístics (fusió de l’inventari del Pla de Màrqueting,

buidat de fonts secundàries i de la investigació primària – entrevistes i treball de

camp -)

L’inventari que proposem es resultat de la fusió dels dos inventaris complementats amb els

productes i recursos identificats en les feines de buidat de les fonts secundàries a més de la

investigació primària (entrevistes i treball de camp), prioritzats tenint en compte els valors

atorgats pel inventari del Pla de Màrqueting i les feines de camp dels consultors (afegint les

valoracions fetes a les entrevistes).

La priorització es fa seguint un criteri restringit a la ciutat de Santa Coloma. És a dir, un

hipotètic valor 5 (el mes alt) de Santa Coloma no es correspondria amb un valor 5 (per

exemple la Sagrada Família) de la ciutat de Barcelona. L’escala de valoració és de 1 (poc o

gens) a 5 (alt molt alt). Per traduir els valors del Pla de Màrqueting de la Diputació s’utilitza el

següent criteri:

- Productes estrella: 5 (la ciutat no té cap producte d’aquesta tipologia)

- Productes A: valor 4

- Productes B: valor 3

- Productes C: valor 2

- Productes D: valor 1

Per concretar la priorització es tenen en compte els següents aspectes:

VALOR DE CONSUM (VC): determinació de la capacitat que té el recurs de comptar amb una

demanda de manera més o menys continuada. Com més gran sigui la capacitat o potencialitat

Page 40: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 40

de generar consum que té un recurs (és a dir, quanta major demanda atreu, o major potencial

té), més alt és el “valor de consum”. Aquest valor de consum pot veure’s afectat negativament

quan el recurs té restriccions d’accés.

VALOR D’INTEGRACIÓ (VI): determina el valor en el context del desenvolupament de producte

i es prioritza tenint en compte el valor de consum amb tres aspectes:

- Valor com a “emissor” de clients cap a altres recursos. Per exemple, un recurs com ara

la gastronomia té una alta capacitat emissora. És a dir, el client que es desplaça a una

destinació amb un objectiu gastronòmic molt sovint consumeix altres productes o

serveis de la destinació.

- Valor com a “receptor” de clients de altres recursos. Per exemple, el Campus

d’Alimentació té capacitat emissora, però molt escassa com a receptora. És a dir, una

persona que assisteixi al Campus per un esdeveniment, un curs o altres motius, és

probable que consumeixi de manera casual altres productes o serveis, com ara la

restauració o l’hotel. Es difícil que passi el contrari.

- Temporalitat. El valor d’integració es pot veure afectat negativament per

l’estacionalitat i/o les restriccions al consum (com ara els horaris). Per exemple, una

festa major té una capacitat transversal molt alta (els assistents solen consumir altres

productes i serveis de la vila com poden ser restaurants, comerços, etc.) però en un

moment temporal molt restringit (dies, una setmana,...). Per tant, la seva capacitat de

generar beneficis transversals es limita per l’escassa presència temporal.

En definitiva, determina el seu possible valor com a complement a altres recursos. Per

altra banda, un recurs o producte pot tenir un escàs valor de consum (valor propi) però

tenir un elevat valor d’integració.

VPM : és la valoració del Pla de Màrqueting.

VIP: és la valoració dels consultors combinada amb les percepcions i opinions dels agents de

Santa Coloma amb els que s’ha interactuat.

L’inventari resultant es presenta a continuació:

RECURSOS VC VI VPM VIP TOTAL RESTRICCIONS

Restaurants Lluerna i Can Armengol 4 4,3 3 4 15,3

Resta oferta de restaurants recollits a l'inventari de la Diputació

3 4,3 2 3 12,3

Museu Torre Balldovina/Moli d'en Ribe 3 4,0 2 3 12,0

Parc Fluvial del Besòs 3 3,3 3 3 12,3

Competició Regular de Futbol Sala Categoria Divisió Honor

3 2,3 4 2 11,3

Campus de l'Alimentació de Torribera 4 3,3 0 4 11,3

Poblat Ibèric Puig Castellar 3 3,3 3 2 11,3

Parc de la Serralada de Marina i periurbans/Ecometropoli 3 3,3 2 2 10,3

Page 41: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 41

RECURSOS VC VI VPM VIP TOTAL RESTRICCIONS

Can Roig i Torres/Auditori de Can Roig i Torres

3 3,0 2 2 10,0

Competició regular de Futbol 2ª Divisió B 3 2,0 3 2 10,0

Teatre Sagarra 3 3,7 0 3 9,7

Festa Major d'estiu 4 2,7 0 3 9,7

Visites guiades del museu de la Torre Balldovina

2 3,7 1 2 8,7

El passatge insòlit 2 3,7 0 3 8,7

Mostra Gastronòmica/Dijous temàtic 3 2,3 1 2 8,3 Stand By

Fira de Sant Ponç 2 2,3 2 2 8,3

Festival Internacional de Cinema de Drets Humans

2 2,3 2 2 8,3

Torre Pallaresa 2 3,3 1 2 8,3

Masia Torribera-Can Setantí 2 3,3 1 2 8,3 És un

equipament

Itineraris amb audioguia per la ciutat 2 3,7 1 1 7,7

La Ruta dels Ibers 2 3,3 0 2 7,3

Jornades Europees del Patrimoni (3 dies) 3 2,3 0 2 7,3

Mercat de Sagarra 2 3,3 0 2 7,3

Mercat Municipal del Fondo 2 3,3 0 2 7,3

Mercat Municipal de Singuerlín 2 3,3 0 2 7,3

Altres esdeveniments de caràcter esportiu (Cross Internacional Antonio Amorós; Pujada a les dues pedres; Cursa per la vida; Bicicletada Popular; etc.)

3 2,3 0 2 7,3

Cap de Setmana Ibèric 2 2,0 0 2 6,0

Mas Fonollar 2 3,0 0 1 6,0 És un

equipament

La Torre de les Àligues 2 3,0 0 1 6,0 Té un ús

residencial

L'Església Major 1 2,7 1 1 5,7

La Rectoria 1 3,3 0 1 5,3

Biblioteca Singuerlín 2 2,3 0 1 5,3

Can Sisteré. Centre d'Art Contemporani 2 2,3 0 1 5,3

Església de Sant Josep Oriol 1 2,7 0 1 4,7

Biblioteca Central 1 2,3 0 1 4,3

Biblioteca Can Peixauet 1 2,3 0 1 4,3

Com és obvi i tot i que els resultats de la priorització són fins a cert punt lògics, es donen certes

circumstàncies com el fet de que la casella ocupada pel recurs Can Roig i Torres i el producte

Auditori (amb una puntuació final de 10) estigui pel davant del Teatre Sagarra (amb 9,7). Això

passa pel fet que el teatre Sagarra no té valoració del Pla de Màrqueting, en tant que Can Roig

i Torres sí. Aquesta circumstància es dóna també en altres valoracions.

Page 42: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 42

Si s’elimina la valoració del Pla de Màrqueting (columna VPM), donat que no va valorar tots els

recursos que figuren al llistat actual, s’obté un resultat diferent, més raonable:

RECURSOS VC VI VIP TOTAL Posició actual

Posició anterior

Restaurants Lluerna i Can Armengol 4 4,3 4 12,3 1 1

Campus de l'Alimentació de Torribera 4 3,3 4 11,3 2 6

Resta oferta de restaurants recollits a l'inventari de la Diputació

3 4,3 3 10,3 3 2

Museu Torre Balldovina/Moli d'en Ribe

3 4,0 3 10,0 4 3

Teatre Sagarra 3 3,7 3 9,7 5 12

Festa Major d'estiu 4 2,7 3 9,7 6 13

Parc Fluvial del Besòs 3 3,3 3 9,3 7 4

El passatge insòlit 2 3,7 3 8,7 9 15

Poblat Ibèric Puig Castellar 3 3,3 2 8,3 10 7

Parc de la Serralada de Marina i periurbans/Ecometropoli

3 3,3 2 8,3 11 10

Can Roig i Torres/Auditori de Can Roig i Torres

3 3,0 2 8,0 12 9

Visites guiades del museu de la Torre Balldovina

2 3,7 2 7,7 13 14

Competició Regular de Futbol Sala Categoria Divisió Honor

3 2,3 2 7,3 14 5

Mostra Gastronòmica/Dijous Temàtic 3 2,3 2 7,3 15 16

Torre Pallaresa 2 3,3 2 7,3 16 19

Masia Torribera-Can Setantí 2 3,3 2 7,3 17 20

La Ruta dels Ibers 2 3,3 2 7,3 18 22

Jornades Europees del Patrimoni (3 dies)

3 2,3 2 7,3 19 23

Mercat de Sagarra 2 3,3 2 7,3 20 24

Mercat Municipal del Fondo 2 3,3 2 7,3 21 25

Mercat Municipal de Singuerlín 2 3,3 2 7,3 22 26

Altres esdeveniments de caràcter esportiu

3 2,3 2 7,3 23 27

Competició regular de Futbol 2ª Divisió B

3 2,0 2 7,0 24 11

Itineraris amb audioguia per la ciutat 2 3,7 1 6,7 25 21

Fira de Sant Ponç 2 2,3 2 6,3 26 17

Festival Internacional de Cinema de Drets Humans

2 2,3 2 6,3 27 18

Cap de Setmana Ibèric 2 2,0 2 6,0 28 28

Mas Fonollar 2 3,0 1 6,0 29 29

La Torre de les Àligues 2 3,0 1 6,0 30 30

Page 43: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 43

RECURSOS VC VI VIP TOTAL Posició actual

Posició anterior

La Rectoria 1 3,3 1 5,3 31 32

Biblioteca Singuerlín 2 2,3 1 5,3 32 33

Can Sisteré. Centre d'Art Contemporani

2 2,3 1 5,3 33 34

L'Església Major 1 2,7 1 4,7 34 31

Església de Sant Josep Oriol 1 2,7 1 4,7 35 35

Biblioteca Central 1 2,3 1 4,3 36 36

Biblioteca Can Peixauet 1 2,3 1 4,3 37 37

En aquest tipus de valoració els resultats s’han de relativitzar. Els valors atorgats en alguns

casos són fruit de percepcions (opinions) personals i per tant, la tipologia de persones que són

consultades i/o intervenen en la pròpia fixació del valor influeix més o menys positiva o

negativament. Tot i això, sí que els resultats identifiquen clarament i encertadament quins són

els que tenen més potencial d’atracció i capacitat de generar producte dels que en tenen poc o

gens.

S’assumeix una anàlisi recurs a recurs que, en el cas de fer valoracions agrupant recursos,

conjuntament podrien incrementar de manera substancial el seu valor. Si agafem els

esdeveniments i configurem un sol grup, la valoració del conjunt seria molt més potent ja que,

per exemple, l’estacionalitat afectaria molt menys al grup (estan repartits durant tot l’any) que

individualment (és un moment temporal concret). De fet, aquest exercici ja l’hem fet amb els

esdeveniments esportius en general (sense integrar el futbol sala).

Santa Coloma disposa també d’un notable fons de memòria històrica que la vincula a un passat

agrícola molt vinculat al món del vi, a una relació amb l'activitat vacacional quan a principis del

segle passat va esdevenir una de les localitats d'estiueig per a les famílies de la burgesia

catalana i més recentment al moviment associacionista i a la interculturalitat. Aquest fons és

susceptible d’esser utilitzat a l’estructuració futura de productes.

Santa Coloma té pocs recursos propis amb potencial suficient per desenvolupar un important

mercat turístic, aspecte que s’agreuja per la falta d’allotjament turístic , sent els seus recursos

més potents els vinculats a la cultura en el sentit més ampli del concepte (patrimoni, educació,

arts escèniques i gastronomia).

D'altra banda la seva situació en el nus de comunicacions, i especialment la proximitat a la

futura estació de l’AVE, permeten augurar que es mantindrà l'ús turístic que ja realitza una

part de la demanda (hotel IBIS), com etapa d'allotjament previ a un desplaçament a la ciutat

de Barcelona, que en el futur es podria incrementar amb l’estació de l'AVE de la Sagrera.

Page 44: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 44

3. LA DEMANDA TURÍSTICA

El turisme és una activitat transversal capaç de generar, pel seu efecte multiplicador, notables

beneficis a les economies de les destinacions, tant en subsectors directament turístics (hotels,

restaurants,...) com en sectors que, malgrat que no es puguin considerar estrictament

turístics ofereixen serveis als visitants (comerços, empreses d’oci i esportives, transport,

museus,...).

Aquest factor ha contribuït, de manera decisiva a incrementar el nombre de destinacions que

s’incorporen al mercat, un mercat que en els darrers anys ha destacat pel seu dinamisme i

competitivitat, especialment a Catalunya. Quasi un de cada quatre visitants no residents que

han arribat a Espanya durant el 2011, van passar per casa nostra. Els creixements que s’estan

tenint i la recuperació en els mercats ens confirma que el sector turístic català està suportant

dignament l’actual situació econòmica i té un bon punt de partida per adequar-se a un nou i

incert entorn. En el que es portava d’any al mes de Juliol, les dades de Catalunya eren prou

favorables presentant un increment d’un 2,7% pel que fa als visitants estrangers i d’un 1,3%

pel que fa als espanyols.

Dels 48,4 milions de visitants que van rebre les destinacions catalanes, el 36,5% va ser turisme

resident (Catalans) i aproximadament el 28,2% francesos (7,8% de turistes + 20,4%

excursionistes), és a dir van ésser els propis catalans els que es van constituir com principal

mercat de Catalunya.

Si es té en compte que l'entorn metropolità aglutina a més de la meitat de la població catalana

i que dintre d'aquest territori la majoria de la població es situa a “la gran Barcelona” (la que

denominem àrea metropolitana), i mitjançant una equació molt simple, els resultats

assignaran l'origen de la major part d'aquest mercat a l’àrea metropolitana. D'aquests, la

majoria són residents a la Barcelona administrativa (municipi).

Per tant, el turisme de proximitat (catalans) ha estat un motor determinant del

desenvolupament turístic de Catalunya, on la ciutat de Barcelona ha jugat un paper

fonamental. Per altra banda, és fàcil preveure que el futur del turisme a l'entorn metropolità

vingui també determinat per la ciutat de Barcelona, pel fet que és i serà el principal mercat

turístic no només com emissor de demanda turística i d'oci, sinó que el propi

desenvolupament turístic de Barcelona desbordarà amb més evidència que ara els límits del

municipi afectant als municipis limítrofs. Així, el mercat emissor de la gran Barcelona (àrea

metropolitana) serà també el primer mercat emissor potencial de turisme a Santa Coloma de

Gramenet.

El que resulta evident, és que per els plantejaments estratègics de desenvolupament turístic a

la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, s'han de tenir en compte certs condicionaments des

del punt de vista territorial i turístic que estan influïts de manera determinant per la ciutat de

Barcelona, i pels hàbits i processos de consum de la demanda turística del territori metropolità

(fluxos interns al propi entorn metropolità) dels que existeix un importantíssim

desconeixement.

Page 45: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 45

La mobilitat turística metropolitana, és una de les facetes menys coneguda del sistema turístic.

Els estudis que s'han fet indiquen la importància de l'organització de la mobilitat i la informació

sobre els itineraris, amb una clara identificació dels nodes i de les malles de comunicació però

no estableixen dades concretes sobre els processos de mobilitat dels turistes, visitants i

residents en els seus consums turístics a l’entorn metropolità.

És per a això, que a continuació analitzem amb més detall les dades de Santa Coloma (molt

escasses), de la ciutat de Barcelona, de l’entorn metropolità (molt escasses), la província de

Barcelona sense incloure a BCN i la demanda de Catalunya (amb l’accent posat principalment a

l’evolució de la demanda) de manera més específica.

3.1. LA DEMANDA A SANTA COLOMA DE GRAMENET

No es disposen de dades sobre la demanda turística de Santa Coloma de Gramenet. Les fonts

principals d’informació en la majoria de les destinacions, són els allotjaments i els punts

d’informació turística que en el cas de la ciutat de Santa Coloma es restringeix a un

establiment (amb només 5 mesos de funcionament) i cap punt d’informació.

Pel que fa a la demanda que s’allotja a l’hotel (no s’han aconseguit les dades concretes), es

tracta de clients que són majoritàriament francesos. La motivació principal és la ciutat de

Barcelona. I la diferència de preu respecte als altres establiments més propers al centre de

Barcelona el motiu pel qual escullen l’hotel, també pel coneixement de la cadena ACORD per

part d’aquest mercat. A l’estiu es va allotjar gent de pas que un cop allí es quedaven més dies

(1 nit). l’estada mitja que ve a visitar Barcelona és de 2-4 nits.

Per altra banda els agents del sector de la restauració durant les entrevistes va estimar que en

certs establiments la demanda entre setmana seria de un 50% de clients de fora de la ciutat i

50% i de dins. En cap de setmana puja una mica la clientela de fora 60%-40% . Tampoc es

disposa de cap aproximació ni al nombre concret d’establiments que tenen aquesta

distribució1 ni de dades específiques de cap d’ells.

Pel que fa a la cultura, no existeixen quantificacions de demanda externa a Santa Coloma de

Gramenet.

Els agents han assenyalat que la demanda externa que arriba a Santa Coloma és

fonamentalment conseqüència dels grans esdeveniments de teatre. La demanda principal de

teatre a Santa Coloma acostuma a ser gent de San Adrià, Nou Barris i Badalona.

El Museu atrau a molta gent i té desenvolupat un volum d’activitats força interessant. La

demanda principal del Museu són les escoles que hi ha fora de la ciutat interessats per

conèixer la història.

1 En el context de l’entrevista xifraven en 6-7 restaurants que intenten cuidar el producte i l’atenció al

client i que es coordinen entre ells. És probable que aquests siguin els que en principi tinguin un poder de captació exterior més fort.

Page 46: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 46

La Festa Major té una forta acceptació externa principalment, una vegada més, gent de San

Adrià, Nou Barris i Badalona. Tot i que aquesta no està quantificada, representa un punt

d’atracció molt potent a la zona.

El Poblat ibèric també és força demandat. Existeixen visites guiades tant per el Museu com pel

poblat. També es compta amb indicadors i algunes dades.

La demanda externa del tipus cultural no ha canviat gaire en els darrers anys, i no hi ha un

creixement significatiu en termes de visitants de fora.

Tot i això i segons els agents, el percentatge de gent de fora de al ciutat podria situar-se entre

el 10% i el 20% del total de visitants culturals. Això, establiria que si com s’ha comentat el

nombre d’espectadors, visitants i usuaris de les activitats (sense incloure les biblioteques i la

festa major d’estiu) en el museu Balldovina i els Centre Culturals de la ciutat va superar l’any

2011 els 392.379 participants, entre 40.000 i 80.000 són de fora de la ciutat i principalment de

San Adrià, Nou Barris i Badalona.

3.2. LA DEMANDA A LA CIUTAT DE BARCELONA

En la bona marxa que té el turisme a Catalunya, Barcelona ciutat té un paper determinant. La

ciutat de Barcelona segueix reforçant el seu posicionament com a gran destinació turística a

nivell mundial i segueix aportant pes a aquest sector.

Barcelona va rebre el 2011, al voltant de 7,4 milions de turistes que van allotjar-se en

establiments hotelers i que van realitzar més de 15,5 milions de pernoctacions:

Turistes i Pernoctacions en els hotels de la ciutat de Barcelona (absoluts. 1990-2011)

1990 1995 2000 2005 2010 2011 %Var.11/10

Turistes 1.732.902 3.089.974 3.141.162 5.656.848 7.133.524 7.390.777 3,60

Pernoctacions 3.795.522 5.674.580 7.777.580 10.931.639 14.047.396 15.529.218 10,50

Font: "Enquesta al sector hoteler". Gremi d'Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona. Tea Cegos Consultur tractament de

les dades.

Barcelona, va rebre al voltant de 387 mil turistes que van allotjar-se a pensions i van realitzar

més de 970 mil pernoctacions:

Turistes i Pernoctacions en les pensions de la ciutat de Barcelona (absoluts. 2007-2011)

2007 2008 2009 2010 2011 %Var.11/10

Turistes 501.800 513.500 431.300 392.600 386.367 -1,60

Pernoctacions 1.339.000 1.200.600 1.010.500 962.800 970.150 0,80

Font: Turisme de Barcelona.

Tanmateix, al voltant de 117 mil van allotjar-se a apartaments i van realitzar més de 411 mil

pernoctacions:

Page 47: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 47

Turistes i Pernoctacions en els apartaments de la ciutat de Barcelona (absoluts. 2007-2011)

2007 2008 2009 2010 2011 %Var.11/10

Turistes 79.201 80.513 90.385 91.531 117.508 28,40

Pernoctacions 307.053 317.064 325.280 332.280 411.576 23,90

Font: Turisme de Barcelona.

El 43,5% són repetidors i un 28% han fet 3 o més visites ("Enquesta a turistes". Institut DYM

per a Turisme de Barcelona). Quasi el 50% dels visitants de la ciutat de Barcelona, són parelles:

Font: "Enquesta a turistes". Instituto DYM per a Turisme de Barcelona

Més del 75% dels turistes de la ciutat utilitzen l’avió per al seu desplaçament, sent el ferrocarril

(12%) el segon mitjà utilitzat:

Mitjà de transport utilitzat (ciutat de Barcelona.%. 2000-2011)

2000 2005 2009 2010 2011

Avió 68,4 79,1 74,5 75,8 75,7

Ferrocarril 10,5 5,6 12,3 11,2 12,5

Cotxe 15,0 12,9 9,2 8,4 7,3

Autocar 3,8 1,3 3,1 3,8 4,3

Altres 2,3 1,1 0,9 0,8 0,2

100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: "Enquesta a turistes". Instituto DYM per a Turisme de Barcelona

Durant el 2011 els ciutadans espanyols, van ésser la nacionalitat dominant en el total de

visitants allotjats en establiments hotelers, representant més del 23,6% dels allotjats en

aquesta tipologia. Seguien, tot i que de lluny, els ciutadans dels EEUU amb el 8,2%:

46,1%

20,2%

19,9%

10,9%

7,3%

0,5%

Parella

Companys de feina

Sol

Familia i/o fills

Amics

Altres

Acompanyants 2011

Page 48: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 48

Visitants allotjats en hotels per nacionalitats (ciutat de Barcelona.Absoluts.2011)

2008 2009 2010 2011 2011% % Var.11/10

Estat espanyol 1.943.175 2.011.350 1.973.487 1.740.780 23,6 -11,8

Estats Units 468.395 478.775 549.137 606.781 8,2 10,5

França 454.381 501.284 567.287 593.842 8,0 4,7

Itàlia 547.609 541.521 563.666 559.621 7,6 -0,7

Regne Unit 675.040 523.281 531.952 529.356 7,2 -0,5

Alemanya 345.596 334.335 361.358 397.285 5,4 9,9

Font: Turisme de Barcelona

Pel que fa a les pernoctacions, els ciutadans espanyols van ésser la nacionalitat dominant,

representant més del 18,6% de les pernoctacions, seguit per les pernoctacions dels Italians

(8,4%) molt a prop de les fetes pels ciutadans dels EEUU (8,1%):

Pernoctacions en hotels per nacionalitats (ciutat de Barcelona.Absoluts.2011)

2008 2009 2010 2011 2011% % Var.11/10

Estat espanyol 2.941.895 3.193.144 3.055.727 2.885.029 18,6 -5,6

Itàlia 1.184.899 1.229.310 1.254.556 1.297.893 8,4 3,5

Estats Units 862.711 976.869 1.099.667 1.261.606 8,1 14,7

França 848.320 976.737 1.087.677 1.184.136 7,6 8,9

Regne Unit 1.374.774 1.085.852 1.085.637 1.130.281 7,3 4,1

Alemanya 761.544 745.887 792.612 956.524 6,2 20,7

Països nòrdics* 657.800 633.810 838.094 915.629 5,9 9,3

* Suècia, Noruega, Dinamarca, Finlàndia. Font: Turisme de Barcelona

L’estada mitjana als hotels de la ciutat va situar-se, el 2011, en les 2,1 nits:

Font: Turisme de Barcelona.

2,19 1,84

2,48

1,93 1,97

2,10

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

1990 1995 2000 2005 2010 2011

Nombre de nits (mitja. 1990 - 2011)

Page 49: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 49

Per categories l’estada mitjana més gran es donava als establiments de 4 estrelles:

Nombre de nits per categoria hotelera (mitja. 2011)

Font: Turisme de Barcelona.

Barcelona és la marca turística més reconeguda a Catalunya. Destaca a nivell europeu per ser

una de les destinacions preferides pel turista urbà, per al qual els aspectes culturals tenen un

paper rellevant.

El 2009 estava posicionada com la sisena ciutat turística Europea. Tanmateix era la quarta en

turistes estrangers.

1,91

2,17

2,15

1,83

2,00

1,60

1,70

1,80

1,90

2,00

2,10

2,20

5* 4* 3* 2* 1*

Page 50: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 50

El mateix any 2009, es posicionava com la cinquena ciutat del món per menjar bé i l’any 2010

com la cinquena per fer negocis en Europa:

L’any 2011, segons: "l’Enquesta a turistes" feta per l’Institut DYM per a Turisme de Barcelona,

determinava que en matèria de gastronomia els visitants de Barcelona es decantaven

clarament pels restaurants tradicionals (71,5% de les preferències en gastronomia):

Preferències en gastronomia (2011)

Font: "Enquesta a turistes". Institut DYM per a Turisme de Barcelona

71,5

13,5

5,9 9,1

Restaurants tradicionals

Bars o cafès

Cuina internacional

Altres

Page 51: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 51

L'última edició dels premis Travellers Choice Destinacions de TripAdvisor® (2012), han premiat

a Barcelona amb la 8ª posició del Top 25 Mundial, la 5ª posició del Top 25 Europeu, sent també

la 1ª d'Espanya. Aquest rànquing, que compleix aquest any la seva 4ª edició, està basat en les

recomanacions i comentaris dels propis usuaris de TripAdvisor:

Barcelona té una posició de lideratge a nivell nacional i un excel·lent posicionament a nivell

internacional en el mercat MICE. L’any 2010 es van celebrar un total de 2.138 congressos i

convencions amb un total de 616.833 delegats. Segons les dades del ICCA, l’any 2011

Barcelona va ser la 3ª ciutat del món en nombre de reunions (ranking basat en les reunions

organitzades per associacions internacionals organitzades de forma regular i rotativa en un

mínim de tres països) i Espanya la 3ª destinació pel mateix concepte. Tot i això, Barcelona

perdia un lloc en relació el 2010 (2ª)

Font: Ranking de països i ciutats del ICCA mesurat pel nombre de reunions organitzades l’any 2011.

Segons la pàgina web del Port de Barcelona (www.portdebarcelona.es), amb més de 2.500.000

creueristes i 900 escales l'any 2011, el Port de Barcelona consolida la seva posició de líder a

Europa i se situa en 4 ª posició a nivell mundial.

L’any 2009 els ports americans i els del Carib copsaven les primeres posicions del ranking

mundial, Barcelona ocupava la 5ª posició i ja era el primer port europeu en passatgers de

creuers.

Page 52: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 52

Pel que fa al transit dels passatgers a l’aeroport de Barcelona, l’any 2011. Es van enregistrar un

total de 34.398.226 passatgers on dominaven els internacionals (63,1%):

Passatgers del Aeroport de Barcelona (1990-2011)

1990 1995 2000 2005 2010 2011 %Var.11/10 %

Total passatgers 9.050.380 11.726.992 19.809.540 27.152.745 29.209.536 34.398.226 17,8 100

Estat espanyol* 5.506.309 5.833.865 6.281.897 8.872.967 8.571.783 9.565.936 11,6 27,8

Internacional 3.544.071 4.701.639 9.524.425 13.690.034 17.574.674 21.714.703 23,6 63,1

Regular BCN-MAD n.d. 1.191.488 4.003.128 4.589.744 3.063.079 3.117.587 1,8 9,1

Font: Turisme de Barcelona. AENA. (* Resta d'Estat espanyol sense sumar els Regulars BCN-MAD)

Ara bé, aquest important panorama turístic té, no obstant, una repercussió desigual tant a les

pròpies divisions administratives (Districtes) de la pròpia ciutat, com a les poblacions que

conformen l’entorn metropolità.

La vitalitat turística de la ciutat de Barcelona és determinant en el plantejament del futur

turístic de Santa Coloma de Gramenet, tant des del punt de vista de l’aprofitament del reclam

que suposa la marca Barcelona en el mercat espanyol i internacional, com des del punt de vista

de Barcelona com a mercat turístic emissor, i tant pel que fa als propis turistes de la ciutat amb

consums supramunicipals, com els residents de la ciutat de Barcelona i per extensió de tota

l’àrea metropolitana.

3.3. LA DEMANDA A L’ÀREA METROPILITANA DE BARCELONA

L’anàlisi de les condicions de l’entorn metropolità, des del punt de vista del comportament del

mercat turístic resulta molt costosa d’elaborar per diversos motius, entre els que destaca la

falta d’informació tractada a les fonts secundàries des d’aquesta perspectiva territorial.

Les dades estadístiques existents sobre la demanda turística de l'entorn metropolità exigeixen

un tractament específic donat que els diversos observatoris no ho plantegen com una unitat.

Les dades apareixen desagregades per autonomies, províncies, poblacions2, marques

turístiques o comarques administratives però no com a entitat metropolitana. D’altra banda

algunes de les dades localitzades que podrien ésser indicatives no estan actualitzades i/o són

molt genèriques. Per exemple, les últimes dades per comarques relatives als viatges dels

2 A nivell de poblacions no totes són analitzades..

Page 53: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 53

catalans a l’IDESCAT, són les relatives a l’any 2009, reflecteixen que Barcelona ciutat va emetre

més de 4,5 milions de viatges i la resta de l‘àrea metropolitana pràcticament 7 milions:

Viatges dels catalans. Turistes, per destinació de procedència

Arribada de turistes (no a segona residència)

2007 2008 2009

Barcelona ciutat 3.743,3 4.129,9 4.471,1 Resta àmbit Metropolità (sense comptar Barcelona ciutat) 6.088,0 6.537,7 6.873,6

Total 9.831,3 10.667,6 11.344,7 Font: Idescat. Milers

Tot i l’antiguitat, les dades tenen interès donat que serveixen per obtenir una certa referència

del pes dels fluxos migratoris turístics del principal mercat per Santa Coloma de Gramenet. Tot

i això, no s’han trobat dades a nivell comarcal que relacioní aquesta dada de sortides amb una

homònima de “on van” i/o “que fan”.

Altre de l’escassa informació tractada rellevant és la que es deriva de l’enquesta de perfil i

mobilitat turística dels mercats de proximitat durant els caps de setmana, 2011, de l’Oficina

Técnica de Turisme de la Diputació de Barcelona, que fa referència al nivell de coneixement

dels atractius turístics i que demostren que entre els 20 primers atractius turístics segons el

nivell de coneixement dels habitants de la província de Barcelona, no es troba cap del

Barcelonès (sense tenir en compte la ciutat de Barcelona):

Atractiu Coneix Hi ha anat Hi anirà **

Sitges 99,0% 93,6% 54,2%

Montserrat 99,0% 97,0% 49,8%

Vic 98,5% 80,0% 35,0%

Platges de Castelldefels 97,5% 89,2% 47,3%

Calella 93,5% 80,0% 35,0%

El Parc Natural del Montseny 89,5% 70,5% 34,5%

Circuit de Catalunya 89,0% 52,5% 18,5%

Delta de Llobregat 85,7% 56,2% 20,2%

Vila Termal Caldes de Montbui 84,0% 37,0% 9,5%

El Pedraforca 81,5% 43,5% 13,0%

Cardona i Muntanya de la Sal 80,5% 47,0% 8,5%

Embassament de Sau 79,0% 59,5% 16,5%

Mercat de Vic 77,5% 56,0% 26,5%

La Patum de Berga 77,0% 21,5% 10,5%

El Parc Natural del Garraf 77,0% 49,0% 26,5%

Les Fonts del Llobregat 76,0% 52,0% 14,0%

Coneix Rupit 72,0% 54,0% 19,0%

Canal Olímpic de Castelldefels 71,0% 44,0% 13,0%

Museu del Vi de Vilafranca del Penedès 62,5% 28,5% 4,0%

Cripta Güell 62,0% 49,0% 12,5%

Font: Turisme de Barcelona

Page 54: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 54

També és pràcticament inexistent, la informació sobre l’oci dels “excursionistes” de l’entorn

metropolità de Barcelona, i que són els consums d’un atractiu o activitat pròpiament turística

fora del municipi de residencia, però dins l’àrea metropolitana.

S'ha de tenir en compte, per tant, la manca de dades secundàries elaborades fiables sobre la

realitat del mercat turístic de l'entorn metropolità enfocat com a unitat.

Atès que el que interessa és la incidència futura de l'espai metropolità al desenvolupament

turístic de Santa Coloma de Gramenet i no tant el coneixement de la realitat quantitativa del

turisme metropolità, ens centrarem en el plantejament de “producte” i intentarem realitzar

una aproximació al futur del mateix a l'entorn metropolità.

La ciutat de Barcelona ofereix molts productes supramunicipals que integren excursions,

visites a espais patrimonials i d'oci, etc., que es troben fora del seu territori i que s'inclouen en

paquets i rutes amb origen i destinació en la pròpia ciutat. De la mateixa manera s’estructura

producte en el sentit invers i no són pocs els productes que tenen origen i final a altres

poblacions catalanes i que tenen com a destinació, o etapa, la ciutat de Barcelona.

El “producte” més notori d'integració de recursos de diferents municipis és el que ven a

Barcelona com ciutat d'esdeveniments. És, en aquest cas, quan la integració de recursos

supramunicipals és més intensa. Barcelona compta per als seus més importants

esdeveniments congressuals i ferials, amb la infraestructura turística, especialment la de

l'allotjament, d'uns altres territoris.

Qualsevol estructuració de producte que es vulgui realitzar, haurà de comptar amb la

percepció que té el ciutadà sobre l'abast del turisme. La importància de la conscienciació i

complicitat dels ciutadans en els processos de desplegament del turisme urbà és decisiva. La

falta de consciència ha estat sempre un problema en el moment d'implantar productes i

desenvolupar espais. En el futur s’haurà de lluitar contra la indiferència a partir del

coneixement de les possibilitats i límits del turisme.

Tenint en compte la situació, els plantejaments de desenvolupament turístic per a Santa

Coloma haurien de tenir en compte diverses problemàtiques i avantatges associades a la

integració (es vulgui o no) en un entorn metropolità. Com a exemples, les associacions

(positives o negatives) a “l'ús” del territori i a les decisions (positives o negatives) presents i

futures sobre la gestió turística metropolitana.

El que sí resulta evident és que per als plantejaments estratègics de desenvolupament de

producte a la ciutat s'ha de tenir en compte la influència determinant de la marca Barcelona,

que cada vegada més s’expandeix” i que podria estar molt a prop de superar els límits

provincials com a paraigües de productes turístics.

Una de les claus per una gestió eficaç de producte turístic a l’entorn metropolità serà entendre

que haurà d’ésser un producte que integra o s’aprofita, dels recursos i els serveis turístics de

diferents zones de l’àrea metropolitana.

Page 55: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 55

Per altra banda, els productes hauran d’estar plantejats des de l'òptica de l'experiència

vivencial turística, que tanmateix és una tendència generalitzada, amb la finalitat de construir

un producte amb identitat pròpia i prou diferenciada.

Per últim, caldrà facilitar la comercialització mitjançant una promoció i utilització de canals que

aprofiti sinergies tant dels operadors comercials (agents del sector) com de les institucions

locals.

Integrar serveis i activitats turístiques i promoció conjunta, es tradueix en crear xarxes de

cooperació empresarial i de cooperació pública - privada en les quals participen, restaurants,

hotels, agències de viatges, i les administracions locals dels diferents territoris.

3.4. LA DEMANDA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

L’aclaparador domini de l’avió com a mitjà de transport en el cas dels visitants de la ciutat de

Barcelona, és en el cas de la província per el cotxe, que és utilitzat per més del 75% dels

visitants:

Font: Turisme de Barcelona. Enquesta Demanda en Destinació-Monitur 2011". Laboratori de Turisme de la

Diputació de Barcelona. Resposta Múltiple

Durant el 2011 els ciutadans de Catalunya, van ésser els dominants entre els visitants de la

província (59,9%):

73,6%

8,9%

7%

6,6%

4,9%

3,3%

0,6%

Cotxe / moto

Avió

Autobús

Tren

Cotxe lloguer

Altres

NS/NC

Mitjà de transport Perfil del visitant a la província de Barcelona

Page 56: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 56

Font: Turisme de Barcelona. Enquesta Demanda en Destinació-Monitur 2011". Laboratori de Turisme de la

Diputació de Barcelona.

El detall de la procedència que es recull en el quadre següent, comença a constatar-se

l’afirmació feta abans en el sentit que el mercat metropolità és el més important per Santa

Coloma. Segons reflecteix el quadre, el 51,4% dels visitants de la província de Barcelona són de

la pròpia província de Barcelona l’afirmació feta resulta cada vegada més evident:

2011

Catalunya 59,9

Barcelona 51,4

Girona 3,8

Tarragona 3,1

Lleida 1,6

Resta Estat Espanyol 12,0

Madrid 3,1

Altres 8,9

Europa (sense Estat espanyol) 22,7

França 8,9

Gran Bretanya 3,0

Països Baixos 2,7

Alemanya 2,3

Altres 5,5

Altres països 3,8

Llatinoamèrica 1,3

EUA 1,0

Canadà 0,6

Altres 0,9

NS/NC 1,6

Font: Turisme de Barcelona. Enquesta Demanda en Destinació-Monitur 2011". Laboratori de Turisme de la

Diputació de Barcelona.

59,9%

12%

22,7%

3,8%

1,6%

Catalunya

Resta Estat espanyol

Europa (sense estat espanyol)

Altres països

NS/NC

Procedència Perfil del visitant a la província de Barcelona

Page 57: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 57

Pel que fa al motiu de viatge, el principal són les vacances i/o oci amb un percentatge del

72,1% sobre el total de motius expressats3

Font: Turisme de Barcelona. Enquesta Demanda en Destinació-Monitur 2011". Laboratori de Turisme de la

Diputació de Barcelona. Resposta Múltiple

Quasi quatre milions de visitants es van enregistrar en els allotjaments de la província

(3.817.644 allotjats en establiments hotelers, càmpings i turisme rural) representant el 82%

dels allotjats als establiments Hotelers. Seguien, tot i que de lluny, els allotjats en càmpings,

amb el 15,5%:

Visitants allotjats per tipologies (província de Barcelona.%.2011)

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de Turisme de Barcelona

3 Percentatge molt semblant al dels visitants de la ciutat de Barcelona (80%)

72,1%

11,6%

6,6%

2,8%

8,8%

Vacances i/o oci

Visita amics i/o familiars

Professional

Compres

Altres motius

Motiu del viatge Perfil del visitant a la província de Barcelona

82,0

15,5 2,5

Hotels

Càmpings

Turisme Rural

Page 58: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 58

Les dades del 2011, el nombre de visitants allotjats a la província des de el 2007, tot i la crisi,

no ha parat de créixer:

Visitants allotjats per tipologies (província de Barcelona.Absoluts.2007-2011)

2007 2008 2009 2010 2011

Establiments hotelers 2.600.434 2.742.973 2.781.027 3.050.875 3.130.686

Càmpings 762.699 760.113 709.954 642.452 590.257

Turisme rural 75.356 86.775 82.040 85.248 96.701

TOTAL 3.438.489 3.589.861 3.573.021 3.778.575 3.817.644

Font: Turisme de Barcelona

Pel que fa a les pernoctacions dominen les hotelers amb més del 78% de les pernoctacions,

seguit per les realitzades a càmpings (18,9%):

Pernoctacions per tipologies (província de Barcelona.%.2011)

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de Turisme de Barcelona

En el 2011, s’aconsegueix la millor xifra de pernoctacions des de que va començar la crisi

(2007):

Pernoctacions per tipologies (província de Barcelona.Absoluts.2007-2011)

2007 2008 2009 2010 2011

Establiments hotelers 8.625.483 8.500.220 8.084.025 8.921.077 9.683.859

Càmpings 2.734.188 2.570.314 2.489.582 2.533.683 2.319.744

Turisme rural 229.400 253.011 252.659 243.478 285.714

TOTAL 11.589.071 11.323.545 10.826.266 11.698.238 12.289.317 Font: Turisme de Barcelona

78,8

18,9 2,3

Hotels

Càmpings

Turisme Rural

Page 59: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 59

L’estada mitjana als allotjaments va situar-se, l’any 2011, en les 2,57 nits als Hotelers, en 3,93

nits als càmpings i en 2,95 nits el turisme rural:

Font: Turisme de Barcelona

3.5. LA DEMANDA TURISTICA A CATALUNYA

Catalunya va rebre el 2011 un total de 13.767.648 de turistes estrangers, el que representa

gairebé el 25% del total de turistes estrangers que van viatjar a Espanya el 2011; observant un

creixement del 4,7% respecte a l'any anterior. El 80% dels turistes estrangers que visiten

Catalunya ho fan per Oci i Vacances.

Catalunya, l’any 2011, va ser la destinació principal de 22.251.838 de viatges turístics realitzats

pels espanyols, representant el 15% del total de viatges a nivell nacional; observant un

creixement del 8% respecte l'any anterior.

Els mercats estrangers que dominen a Catalunya l’any 2011 continuen sent els mercats

europeus. França és el principal mercat europeu de Catalunya amb diferència, amb un total de

3.613,80 viatgers l’any 2011 seguit, tot i que de lluny, pel Regne Unit, Bèlgica i els Països

Baixos:

2,49 2,40 2,46 2,54

2,57

3,58 3,38

3,51 3,94

3,93

3,04 2,91 3,08 2,85 2,95

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

4,50

2007 2008 2009 2010 2011

Establiments hotelers

Càmpings

Turisme rural

Page 60: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 60

Principals mercats europeus a Catalunya ( 2010-2011)

Font: Idescat (milers)

L’arribada de turistes estrangers a Catalunya ha anat variant al llarg dels darrers anys, on s’han

produït oscil·lacions significatives i una baixada destacada l’any 2009 (degut a l’inici de la crisi

econòmica mundial). La recuperació progressiva dels principals mercats ha suposat l’increment

de visitants estrangers a Catalunya de l’any 2010 al 2011 en 591.056 viatgers. Pel que fa a les

pernoctacions, s’observa també una baixada considerable a l’any 2009, però l’increment de

pernoctacions del 2010 al 2011 és molt més destacada, el que ens indica que la recuperació

dels viatgers estrangers està sent en termes econòmics positiva ja que utilitzen l’establiment

hoteler per allotjar-se:

Arribada de viatgers estrangers a Catalunya (absoluts. 2006-2011)

Font: INE

349,5

576,2

1.050,20

1.256,70

1.342,90

1.383,30

3.613,80

303,6

603,4

1.034,00

1.151,60

1.464,30

1.325,40

3.526,00

0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000

Suïssa

Països Nòrdics

Itàlia

Alemanya

Regne Unit

Bèlgica i Països Baixos

França

2010

2011

15.117.086 15.233.723

14.344.333

12.704.584

13.176.628

13.767.684

11.000.000

11.500.000

12.000.000

12.500.000

13.000.000

13.500.000

14.000.000

14.500.000

15.000.000

15.500.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Page 61: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 61

S’observa un augment progressiu basat en un augment dels mercats emissors (EEUU, Rússia,

Japó, Suïssa i Països Baixos) petits on destaca l’augment considerable durant l’últim any del

mercat de Rússia. Per contra, la resta d’alguns dels grans mercats emissors (Itàlia, Regne Unit,

Bèlgica i Països Baixos) han caigut en el nombre de les pernoctacions,

Pernoctacions de viatgers estrangers a Catalunya (absoluts. 2010-2011)

Font: INE.

Tot i que l’arribada de turistes estrangers a Catalunya va començar la seva recuperació l’any

2009 i que el 2012, es preveu arribar a xifres semblants en les arribades a les del 2006 i 2007,

la demanda estrangera a Catalunya creix per sota del creixement de la demanda turística

Internacional.

Font: Tourism Economics i IET.

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

Alemanya FrançaItàlia

RegneUnit

RussiaEstatsUnits

3.353.781

4.799.835

2.148.707

4.184.703 3.579.233

1.574.294

2.712.623

4.784.286

2.121.830

4.369.350

2.331.971

1.409.979

2011

2010

Page 62: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 62

Les previsions fetes per l’UAB (Índex UAB de l’Activitat turística 2012), auguren un creixement

del component estranger de la demanda del 3,2% pel 2012, tot i que és inferior al del 2011 que

va ser del 5,4%.

Font: Índex UAB a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).

La previsió es justifica pel comportament dels mercats emergents. En particular, s’espera un

augment del volum de turistes provinents d’aquests mercats del 10,1% en línia amb

l’increment que ja van experimentar l’any 2011 (12,5%). Tot i que l’UAB no ofereix xifres

concretes, afirmen que el mercat Rus té una remarcable incidència en aquest creixement. Al

contrari s’esperava un declivi del mercat britànic (a causa d’incerteses i esdeveniments

esportius - JJOO) i del belga-holandès (fonamentalment per l’empitjorament de la conjuntura a

Bèlgica).

A continuació es presenten un resum dels aspectes de major rellevància que defineixen el

perfil dels turistes espanyols que viatgen a Catalunya com a destinació principal. Les dades han

estat obtingudes de les enquestes realitzades per l'Institut de Turisme d'Espanya, Moviments

Turístics en Fronteres (FRONTUR) i Moviments Turístics dels Espanyols (FAMILITUR):

Els residents a Espanya van realitzar el 2011 un total de 22.251.838 viatges per

Catalunya, el que va representar el 15% del total de viatges realitzats pel turisme

nacional.

El 65,2% dels viatges que els residents a Espanya van realitzar per Catalunya van

tenir com a principal motiu l'Oci i les Vacances, un 11% més que el percentatge

registrat per al conjunt d'Espanya.

Més del 60% dels turistes que viatgen per Catalunya, com a destinació principal,

ho fan en els caps de setmana, i el 27% ho fan en altres períodes de l'any; el 12%

viatja per Catalunya en l'època estival.

El 18,21% dels turistes residents a Espanya utilitzen els establiments hotelers com

a allotjament del viatge cap a Catalunya. El 35,3% compta amb un habitatge propi/

multipropietat, i gairebé el 30% utilitza la residència de familiars / amics durant la

seva estada a Catalunya.

7,8%

0,5%

-5,4%

-9,5%

4,5% 5,4% 3,2%

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Creixement Anual del nombre de turistes estrangers a Catalunya en el període 2006-2012

Page 63: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 63

La major part, el 78%, dels turistes espanyols que trien Catalunya com a destinació

principal són catalans. Així mateix, els principals mercats emissors nacionals a

Catalunya són Madrid (4%), la Comunitat Valenciana ( 3,6%), Aragó, (3,5%) i

Andalusia (2%).

Les dades localitzades a les fonts secundàries, que dimensionen els principals fluxos turístics

de Catalunya, demostren que el principal mercat emissor a Catalunya, és el propi mercat català

i específicament el que es genera a l’entorn metropolità.

Segons les dades de Frontur (Moviments Turístics en Fronteres), durant l'any 2011 Catalunya

va rebre un total de 13,8 milions de turistes internacionals i 12,4 milions d’excursionistes

(visitants que no pernocten). El mercat francès va ser el principal mercat turístic de Catalunya

amb 3,8 milions de turistes internacionals, seguit per Regne Unit i Itàlia amb xifres de turistes

al voltant de 1,2 milions cadascun. Tot i que no s’han trobat dades desagregades de la

nacionalitat dels excursionistes, però tenint en comte que el mercat francès és amb diferencia

el mercat excursionista més gran a Espanya (al voltant del 56% dels excursionistes4 ) i que

pràcticament el 93% dels excursionistes de Catalunya van entrar per carretera, cal suposar que

el volum més gran correspondria al mercat Francès.

Segons les dades de Familitur (Moviments Turístics dels Espanyols, i Moviments Turístics en

Fronteres), durant l'any 2011 els residents a espanya van realitzar 147,4 milions de viatges

interns, i que Catalunya va ser la destinació d’un total de 22,2 milions (15,1%) d’aquets viatges.

Per altra banda, les dades de Familitur també assenyalen que 16,2% dels viatges interns del

espanyols van originar-se a Catalunya, el qual representaria un total de 23,8 milions de

desplaçaments dels catalans. Tanmateix, aquesta mateixa font determina que el 74,7% van

ser viatges a la pròpia comunitat lo que representaria uns 17,7 milions de viatges de catalans a

Catalunya.

Aquestes dades plantegen el següent panorama, en relació als principals fluxos turístics de

Catalunya l’any 2011:

TOTAL (milions) % TURISTES INTERNACIONALS 13,8 28,5 França 3,8 7,8 Regne Unit 1,2 2,4 Itàlia 1,2 2,4 Altres nacionalitats 7,6 15,7 TURISTES ESPANYOLS 22,2 45,8 Catalans 17,7 36,5 Resta Estat Espanyol 4,5 9,2 EXCURSIONISTES 12,4 25,6 França

5 9,9 20,4

Altres nacionalitats 2,4 4,9 TOTAL VIATGERS 48,4 100 Font: elaboració pròpia en base a les dades de Frontur i Familitur

4 S’ha de tenir en compte que la segona nacionalitat dels excursionistes a Espanya és Portugal (27,7%).

Donada la més que probable escassa incidència de l’excursionisme portuguès a Catalunya, cal suposar que el percentatge del 56,6% (del mercat francès en el global d’Espanya) és a Catalunya bastant superior. 5 Hem aplicat un percentatge del 80%, ateses les consideracions fetes anteriorment.

Page 64: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 64

4. LA COMPETÈNCIA

Quan es vol definir la competència d’una destinació cal tenir en compte en quins mercats i en

quins productes es competirà. La concreció dels mercats i productes on es vol competir ens

ajudarà a determinar on, geogràficament, es localitza la nostra competència.

En el cas de Santa Coloma de Gramenet entenem que disposa de tres productes bàsics amb els

quals desenvolupar l’activitat turística del municipi.

El primer és producte d’allotjament a les vies d’accés a Barcelona orientat a captar gent que

procedeix del nord de la capital, que es desplaça en vehicle propi i que prefereix estar fora de

Barcelona en un allotjament amb un preu més assequible i amb un fàcil accés en vehicle.

El segon dels productes és el que s’orienta al públic de proximitat per que gaudeixi dels

recursos patrimonials dels que disposa Santa Coloma, ja es tracti de recursos naturals o de

recursos culturals. De fet no es tracta d’un sol producte sino més aviat d’un conjunt de

productes que es poden definir per l’aprofitament dels recursos existents.

El tercer grup de productes a desenvolupar és el relacionat amb la gastronomia. Aquests

productes es dirigeixen fonamentalment a visitants de proximitat i a consumidors de

restaurants significats en guies de referència.

Respecte al primer dels productes hem de tenir en compte que Santa Coloma de Gramenet

està situada al cinturó de municipis que estan al voltant Barcelona. Al sud de la capital tenim

municipis com L’Hospitalet, Cornellà, Sant Boi, Sant Just Desvern o Sant Joan Despí. Al Nord

s’hi troben Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs, Badalona, i també els municipis

propers que es troben a la zona del Vallès.

La competència pròpia de Santa Coloma és la que es localitza a la part nord de Barcelona, per

tant no considerarem que són competència els municipis del sud de la Capital, ja que la seva

pròpia localització geogràfica, la proximitat a l’aeroport i la procedència dels viatgers, fruit de

les característiques de la xarxa viària que els dóna servei, fan que tinguin unes característiques

prou diferents als municipis situats a la part nord de la Ciutat.

Tampoc considerem que siguin competència els municipis que es situen al Vallès,

fonamentalment perquè una de les principals característiques que tenen la resta de municipis

esmentats és que formen part d’un continu urbà, cosa que en el cas del Vallès no es dóna ja

que la serralada litoral “allunya” el Vallès de Barcelona.

Els municipis de la part nord de Barcelona tenen en comú que formen un continu urbà tant

entre ells com amb Barcelona. Disposen d’una xarxa de transports compartida que els fa molt

propers a la ciutat de Barcelona, especialment la xarxa de metro. Així mateix, tenen en comú

que aquests municipis són punt d’entrada dels vehicles que procedeixen del nord i que entren

a la ciutat per les rutes viàries que venen del Maresme.

Per tot el que s’ha dit, considerem que la competència de Santa Coloma de Gramenet està

integrada per Badalona i Sant Adrià de Besòs.

Page 65: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 65

Sant Adrià del Besòs és un municipi que ocupa una superfície de 3,978 Km2 amb una població

de 35.151 habitants.

El municipi està molt ben connectat amb la xarxa viària del nord de Barcelona, amb accessos a

l’autopista del Maresme i a la Ronda Litoral a través de la qual es connecta amb els principals

eixos viaris del nord de Catalunya.

Sant Adrià compta amb una extensa xarxa de transport integrada per Rodalies Renfe, per les

línies 4, 5, i 6 del TramBesos, per la línia 2 del metro i nombroses línies d’autobusos, tant de

TMB, de Tusgsal i línies nocturnes que la comuniquen amb els municipis veïns, inclòs

Barcelona.

Pel que fa als atractius turístics de la ciutat aquesta compta amb una platja ben conservada

que dóna servei, a més dels habitants de la pròpia ciutat, als residents dels municipis de la

zona.

Gaudeix la població del Delta del Besòs i forma part el municipi del Parc Fluvial del litoral,

juntament amb els municipis de Montcada i Reixac, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet.

També disposen de les Coves de la Presa, l’espai Fecsa-Endesa de la Central tèrmica i el museu

de l’immigrant.

Pel que fa a l’oferta d’allotjament Sant Adrià disposa de dos establiments l’hotel Ciutat de Sant

Adrià, de dues estrelles i amb 24 habitacions, i l’hostal Athenas d’una estrella plata i 32

habitacions.

Respecte a l’oferta gastronòmica s’han localitzat els següents establiments de restauració:

Restaurant los tres olmos

Boca bocata

Avenida

Restaurant port nàutic

Zhang, xiaorui

La taberna de la vila

Juan Carlos Morata Duran

Braseria Martínez

Alternativa

Casa Carlos

La deliciosa

Arirang

Cielito lindo

El boix petit de Sant Adrià

Miranapoli

Il viale della latalogle

Gravina-1

Lifen ye

Granja muñoz

Sintetitzant Sant Adrià és un municipi amb el principal atractiu turístic de la platja i el parc

fluvial, amb escassa oferta d’allotjament, i la que té és de baixa categoria, amb una molt bona

ubicació en l’eix d’infraestructures viaries del nord de Barcelona i una bona comunicació amb

transports públics amb la Ciutat Comtal. Disposa d’una oferta gastronòmica que no forma part

de les guies de referència; tampoc tenim constància d’establiments singulars. Per tot això

Page 66: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 66

entenem que Sant Adrià no representa un competidor per a Santa Coloma en cap dels tres

productes esmentats anteriorment.

Badalona és la tercera ciutat de Catalunya amb volum de població de 222.074 habitants i una

superfície de 20,95 Km2.

El municipi està molt ben connectat amb la xarxa viària del nord de Barcelona. Pel municipi

transcorren l’autopista del Maresme i la B-20 que li donen diferents accessos a les Rondes de

Barcelona, a través de les que es connecta amb els principals eixos viaris de Catalunya.

Badalona compta amb una extensa xarxa de transport integrada per Rodalies Renfe, per les

línies 2 i 10 del metro i nombroses línies d’autobusos, tant de TMB, de Tusgsal i línies

nocturnes que la comuniquen amb els municipis veïns, inclòs Barcelona.

Pel que fa als atractius turístics de la ciutat aquesta compta amb un conjunt de platges ben

conservades, un port esportiu, equipaments culturals i esportius amb programes i

esdeveniments de primer nivell, zones comercials organitzades, un museu amb un llegat romà

molt important, una riquesa històrica i monumental molt significativa i l’espai natural de la

Serralada de Marina. El conjunt de recursos i atractius turístics és, per tant, molt important.

L’oferta d’allotjament de Badalona està integrada per deu establiments: dos hotels, sis

pensions, un aparthotel i un hostel (algerg) amb les següents característiques:

HOTELS Habitacions Places

Hotel Miramar *** 48 84

Rafael Hoteles**** 142 273

PENSIONS HOSTALS Habitacions Places

P**Hostal Badalona 10 14

P**Hostal Badaloni 11 22

P**Hostal Solimar 39 58

P**Pensió La Costa 17 34

P* El Mesón 15 24

P*Hostal El Pescador 14 22

APARTAMENTS Habitacions Places

Apart Hotel Miramar *** 48 84

ALBERGS Habitacions Places

Badalona Dream Hostel

L’oferta de restaurants de Badalona és força àmplia. S’han localitzat un total de 84 restaurants.

Si bé solament un d’aquests restaurants està recomanat per la Guia Michelin cal dir que són

més els restaurants que compten amb renom.

Page 67: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 67

Els establiment identificats són:

1. AromaKaori 2. Avenida 3. BadaPasta 4. Bayó 5. Blue Moon 6. Buenos Aires 7. Ca l’Arqué 8. Can Miquel 9. Cafè dels Arbres 10. Cafeteria Miramar 11. Cal Padrí 12. Cambalache 13. Campo de Tiro 14. Can Frai 15. Can Joan 16. Can Pelat 17. Can Viñas 18. Caño 14 19. Casa Marquina 20. Casaseba 21. Cuinoteca 22. Dalt la Vila 23. Devesa 24. Doncella de la Costa 25. El Badiu 26. El Badiu de la

Figuera 27. El Bon Gust 28. El Cafè de les

Antípodes 29. El Castell 30. El Celler de

Badalona

31. El Jardí 32. El Pescador 33. El Rebost de

Montigalà 34. El Rebost d’en

Manel 35. Els Fogons 36. Forn Bertran Mar 37. L’Antillana 38. La Bella Venecia 39. La Bota d’Aragó 40. La Cuina d’en Persi 41. La Factoria del

Pollastre 42. La Galera Mar 43. La Góndola 44. La Leonetta 45. La Llàntia 46. La Llar d’All i Oli 47. La Lleskeria 48. La Masia de la

Xesca 49. La Nau 50. La Plana d’en

Tápies 51. Lar o Marulo 52. La Rotonda 53. La Sargantana 54. La Sita 55. La Tagliatella 56. La Taula de

Badalona 57. Las Cañas

58. Les Banderes 59. Mas Ram (Club de

Tennis) 60. Masia El Molí de Cal

Dimoni 61. Mexicali 62. Mexclat 63. Micaco’s 64. Miranapoli 65. Moll Vell 66. Napoli 67. Neró 68. Olmosgourmet 69. Palmira 70. Pasa-t 71. Qui Paga Mana 72. Rio Andarax 73. Sant Anastasi 74. Sisal 75. Sotavent 76. Talos Bar 77. Tapia Cafè Bar 78. Tariq Cuina Indo-

Pakistanesa 79. Tres mil 9 80. Triana 81. Txistu 82. Vizio 83. Volcànic 84. Wok Dinasty

En síntesi, Badalona és una localitat que disposa d’un ampli ventall d’atractius turístics alguns

d’ells molt singulars, molt ben comunicada i amb una àmplia oferta de restauració, i amb

establiments que tenen notorietat, i amb una oferta d’allotjament àmplia i diversa que va dels

hotels de 4* fins als hostals passant per les pensions. Badalona és, per tant, un clar competidor

de Santa Coloma en els tres productes que s’han esmentat anteriorment. Cal recordar també,

que a l’apartat de recursos, analitzant l’inventari de recursos del Pla de Màrqueting de la

província de Barcelona, dèiem que el “competidor principal” de Santa Coloma de Gramenet,

des del punt de vista del valor del producte era clarament Badalona.

Per últim, també volem recuperar en aquest punt un comentari anterior en el sentit que una

de les claus per una gestió eficaç de producte turístic a l’entorn metropolità serà entendre que

haurà de ser un producte que integra o s’aprofita, dels recursos i els serveis turístics de

diferents zones de l’àrea metropolitana. En el cas de Santa Coloma, l’aprofitament de sinèrgies

en aquest sentit, sobre tot amb Badalona i Sant Adrià seria un plantejament prioritari.

Page 68: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 68

Així, i com es pot veure al quadre següent, el potencial competitiu individual de les tres

destinacions (Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona) és inferior al que s’obtindria en el cas de

crear sinèrgies mitjançant una estratègia comuna de desenvolupament.

Font: elaboració pròpia

Page 69: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 69

5. ENTREVISTES ALS AGENTS PÚBLICS I PRIVATS DE SANTA COLOMA DE GRAMENET

Durant el mes de novembre i desembre de 2012, s’han celebrat reunions amb agents de

diversos sectors (turístic, comercial, econòmic, esportiu,...) tant del sector privat com el públic,

amb l'objectiu de copsar les percepcions existents sobre la situació actual i el futur

desenvolupament turístic de Santa Coloma de Gramenet.

Les entrevistes en profunditat han tingut una durada aproximada de 1,5 hores, i per al seu

desenvolupament s’ha utilitzat un qüestionari-guió específic, amb l'objectiu d'optimitzar la

recollida de la informació significativa per al present projecte.

S’han fet un total de 13 entrevistes els dies 29 i 30 de novembre i dies 12, 13 i 19. de

desembre, i 6 de febrer a un total de 29 agents, tant del sector públic com privat:

NOVEMBRE SECTOR PERSONES

DIJOUS 29 Allotjament Neus Arrèbola – Directora Hotel Ibis Santa Coloma

DIJOUS 29 Comerç / Associacions

Toni Estadella – Fondo Comerç Pepi Mateu – Fondo Comerç Laia Muñoz Aldana – ACI

DIJOUS 29 Premsa Local Chema Carvajal- TOT GRAMENET.CAT Francisco Verdejo- GUIA PLUS Jordi Corachan-GRAMENET 2.0 Josep Mª Roca – ALMIRALL.NET

DIVENDRES 30 Esport Javier Hurtado- Cap de Serveis d’esport Diego Arroyo – Regidor Esports (President IME. Institut Municipal D’Esports)

DIVENDRES 30 Cultura Petra Jiménez - Regidora de Cultura José Velasco - Cap de Cultura Rodolfo del Hoyo - Tècnic de cultura i poeta. (Associació Acolite)

DIVENDRES 30 Comunicació Carlos Rodríguez i Pérez Coordinador web i xarxes socials (Servei de Comunicació) Dori

DIVENDRES 30 Promoció econòmica

Carles Combarros - Tinent Alcalde d'ocupació i President de Grameimpuls Ignasi Rovira - Gerent de Grameimpuls

DIVENDRES 30 Urbanisme Jordi Mas – Regidor urbanisme Miquel Roig – Cap de servei del Gabinet d’acció territorial Francesc Barnet – Cap de Servei de medi ambient

DESEMBRE SECTOR PERSONES

DIMECRES12 Participació Siscu Sánchez – Regidor de Participació, Qualitat Democràtica, Drets Civils i Ciutadania

DIJOUS 13 Cooperació Josep Lluís Sánchez Palacios - Cap del departament de Cooperació i Solidaritat. David Marin - Teatre Sagarra Petra Jiménez - Regidora

DIJOUS 13 Innovació i Universitats

Lidia Guinart Moreno – 2ª tinenta d’alcalde delegada d’economia ¡, hisenda, planificació i serveis interns. Regidora delegada de Polítiques d’igualtat de Gènere, Innovació i Universitats

DIJOUS 13 Restauració Francesc Armengol – Restaurant Armengol Paco Cordero – Bodega/ Restaurant Canto del vi

FEBRER (2013) SECTOR PERSONES

DIMECRES 6 Alcaldia Nuria Parlon – Alcaldessa de Santa Coloma

Page 70: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 70

S’han realitzat un total de 173 observacions específiques en relació a la situació actual i futura

del turisme i de Santa Coloma en general. Les observacions s’han agrupat en aspectes positius

(elements o visions que poden recolzar el desenvolupament del turisme), negatius (poden

suposar límits o frens al desenvolupament) i propostes o suggeriments.

Aspectes positius i negatius identificats i propostes realitzades en les entrevistes

Les observacions s’han agrupat en 8 grups: Turisme (Gestió Turística; Promoció i

Comercialització; Demanda, RR.HH.); Infraestructures i serveis; Comerç; Cultura; Allotjament;

Gastronomia; Recursos; Desenvolupament de producte).

Els aspectes genèrics inclosos en l’apartat turisme, el comerç i les infraestructures i serveis són

els que han rebut un major nombre d’aspectes negatius. Pel que fa als positius, la gastronomia

i els recursos són els que han rebut més observacions. El major nombre de propostes han estat

referides a la Gastronomia.

Observacions totals per grups

81

65 60

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Aspectes positius

Aspectes Negatius

Propostes realitzades

Page 71: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 71

Observacions del grup turisme (desglossat per subconceptes)

A continuació es presenta la síntesi dels aspectes més importants esmentats pels entrevistats a

les diverses entrevistes realitzades.

TURISME

Gestió del turisme:

S’hauria de crear un taula intersectorial per poder coordinar els diferents sectors i

actuacions de la ciutat, anar tots a una, que permetés prendre decisions on s’opinés

des de diferents visions de la ciutat i es prenguessin decisions en prioritzar activitats.

Promoció i comercialització:

Aspectes positius identificats:

El futbol sala fa que SCG es conegui per un motiu positiu.

S’ha gravat una pel·lícula a SCG (La Estrella) que encara no s’ha estrenat.

Mai s’ha fet cap estratègia de turisme per comercialitzar ni promocionar SCG, està tot

per fer.

El dinamitzar el turisme a SCG és important i necessari. El fet que la gent de fora vingui

ens farà millors, les visions objectives de gent que no són de la ciutat fa veure d’una

forma més objectiva tant les coses bones com les no tan bones, de la ciutat.

Aspectes negatius identificats:

Falta ideal comú.

La marca Santaco no va bé. S’ha de treballar en la creació de marca i d’imatge de la

ciutat.

No fan servir les xarxes socials per comunicar les activitats esportives.

Page 72: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 72

Ciutat estigmatitzada per la crònica negre.

No es disposa de marca ni imatge atractiva.

Es va fer una maqueta de SCG que es va portar a Tokio com a exemple del que no

s’havia de fer en urbanisme.

El nivell de recursos patrimonials és de similar atractiu als de la resta de poblacions del

voltant.

L’agenda de activitats de la ciutat la població local no la coneix. Hi ha web, newsletter

però no un calendari actualitzat amb temps (es comenta que és difícil mantenir

actualitzat el calendari i difondre’l amb temps.

Propostes realitzades:

Quan es promocionin determinats productes és important que s’indiqui com arribar-hi

de forma detallada perquè pot ser un problema. Arribar a SCH és fàcil però moure’s

per dins no.

Es podria crear alguna oficina d’informació però amb un plantejament que servís

també per sensibilitzar a la població sobre els atractius i agenda cultural de la ciutat.

Coordinar-se amb les oficines d’informació de Barcelona perquè informin sobre els

recursos disponibles a SCG.

Fomentar el sentiment d’orgull de ser de Santa Coloma.

Fomentar el turisme de gent de la població i de gent de poblacions a prop.

S’hauria de promocionar seguint el model de NY. Off broadway on es publiciten teatres

fora de la pròpia zona de teatres de la ciutat de Nova York. Es podria fer alguna cosa

amb Barcelona que fos off paral·lel (o off Barcelona).

Organitzar alguna activitat esportiva periòdica que tingués fama (tipus com la cursa de

cross que s’organitza).

Demanda turística:

Aspectes positius identificats:

La quantitat de gent de fora que vindrà a menjar a la Lluerna.

El 90% del clientes dels restaurants més coneguts com Lluerna o Armengol són de

fora de SCG.

Potencialitat de la universitat. 1.400 estudiants, 90% estrangers (oportunitat perquè

coneguin i col·laborin en el posicionament de Santa Coloma).

La demanda de teatre a SCG és gent que ve de Sant Adrià, Badalona i Nou Barris.

Propostes realitzades:

Fomentar que els recursos turístics siguin consumits per gent de SCG.

Aprofitar els visitants escolars d’altres poblacions per ensenyar més recursos.

Els clients estrangers que puguin estar a SCG perquè venen a visitar BCN es difícil que

visitin atractius culturals perquè no s’acaben els recursos que els ofereix Barcelona.

Però en canvi els visitant de poblacions o comarques properes si els podria interessar

recursos culturals sempre que es venguin conjuntament amb altres més potents com

la gastronomia.

Page 73: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 73

En cultura un 90% local i un 10% de Barcelona, Sant Adrià i Badalona.

La cultural, és una demanda amb curiositat per descobrir i aprendre. Els motiva també

disposar d’oferta complementària que els convidi a quedar-se una estona més per la

zona.

Recursos humans:

Aspectes positius identificats:

Municipi caracteritzat per la manca de recursos on sempre s’ha hagut de treballar des

de la imaginació. Es procura i es té sempre molt en compte el tema social. Es valora i es

treballa l’esforç de les persones.

Aspectes negatius identificats:

Les persones no estan acostumades a tractar a la gent de fora.

L’oferta d’hostaleria no es troba ben preparada.

Propostes realitzades:

S’hauria de formar a les persones per assentar les bases pels futurs negocis que es

vulguin.

INFRAESTRUCTURES I SERVEIS

Aspectes positius identificats:

Comunicacions excel·lents. Parades de metro (molt ben comunicada amb Barcelona).

Xarxa sanitària exemplar.

Les instal·lacions culturals estan ben conservades i són força potents: auditori, teatre,

museu, Can Cistere,...

Bona xarxa d’equipaments esportius. Ben conservats.

Torribera té unes bones instal·lacions.

Es disposaran de les úniques pistes d’atletisme homologades al Barcelonès, molt ben

ubicades, a prop de l’hotel i de les rondes.

Les pistes d’atletisme han de ser una oportunitat. S’ha d’explotar: per una part des

d’un enfocament educatiu (pels centres escolars) i també veureu com una vocació

metropolitana. L’entorn és més amable a les pistes que és faran que no a les de Can

Dragó. Els atletes sempre fan activitats pels voltants d’on estan ubicades les pistes i en

el cas de les de SCG ho tenen millor que les de Can Dragó.

Aspectes negatius identificats:

Urbanisme: problemes de trànsit i aparcaments. Mala estructura del carrers.

Manca d’espais i recorreguts que facilitin el trànsit (existència de projectes futurs).

Hi ha dificultats per fer actes de molta gent.

No existeix un recinte firal.

No hi ha obertura de mòbil a la L9.

No hi ha punts d’informació.

Page 74: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 74

Mala senyalització.

S’està ben comunicat però en el fons aïllat.

Propostes realitzades:

Els aparcaments que estan buits es podrien fer servir arribant amb acords amb els

recursos turístics per poder ser aprofitats per les persones que arriben a SCG. Els

ciutadans no els fan servir.

Faltarien més aparcaments de rotació.

La parada de metro de Can Peixauet s’hauria de dir Parc Fluvial i haver-hi un punt

d’informació a l’estació.

El futbol porta gent els caps de setmana, potser si els centres disposessin d’una petita

guia de serveis els utilitzarien quan hi son encara que sigui poc temps.

COMERÇ

Aspectes positius identificats:

El comerç és un dels principals eixos de la ciutat.

La qualitat preu de productes exòtics és molt bona en comparació amb Barcelona.

Molt bon preu dels productes.

Els comerços autèntics de tota la vida reben clients d’altres poblacions de Barcelona

que coneixen l’establiment perquè han viscut a la ciutat o han conegut el producte.

Fondo té marca i és conegut, també és singular, es diferencia de la resta de barris i

poblacions. Al mercat de dia (mercat setmanal) del fondo venen persones d’altres

municipis.

Aspectes negatius identificats:

La crisi ha fet transformar els comerços de tota la vida en comerços sense personalitat

en mans de nouvinguts. S’ha perdut autenticitat i qualitat. S’està homogeneïtzant el

tipus de comerç.

Falten comerços amb grans marques.

El comerç és el sector que més està patint la crisi.

No es disposen d’eines per fomentar la competitivitat i la millora dels comerços.

Només un 2% de les empreses treballen amb internet o xarxes socials.

Dues associacions de comerços que doblen esforços.

Falta oci que complementi el comerç.

El sector comerç li costa entendre la competència ben entesa i els hi costa coordinar-

se.

Els mercats no són gaire atractius.

Grans centres comercials amb moltes marques reconegudes als voltants de SCG

(Maquinista, Badalona i Sant Adrià).

Els grans centres comercials han fet que la gent de SCG comprin més fora de la ciutat,

si no hi fossin no vindrien més gent de altres poblacions a comprar a SCG.

Page 75: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 75

Propostes realitzades:

Atraure outlets.

Aprofitar la moda del comerç de proximitat per fomentar-lo a SCG.

Hi has zona interesants de productes asiàtics, però s’hauria de treballar l’autenticitat i

el tipus d’establiments, així com els productes utilitzats.

El Fondo és l’eix comercial que hauria de aprofitar la singularitat dels comerços

propietat dels xinesos, on es poden trobar productes curiosos i exòtics que no es

poden trobar a d’altres poblacions.

S’ha perdut el tracte de botiga de tota la vida. S’hauria de donar suport per fomentar i

mantenir el comerç tradicional.

S’hauria de tenir una visió estratègica de la ciutat que tingués en compte la

peatonalització d’alguns carrers per facilitar la compra i el passeig.

CULTURA

Aspectes positius identificats:

Oferta de qualitat a preus assequibles.

Carro de Baco: ha obert una sala que serà molt potent en activitats culturals.

Hi ha molta creativitat i talent a SCG (teatre, música, literatura,...).

Existeixen bons escriptors, hi ha una ruta literària Mario Sempere, està pendent de fer

la de Sagarra i Josep Sol.

El fet que la Bullipedia es faci a SCG és un bon referent.

La festa major té molt bona acollida.

Festival sabors del món va tenir molt d’èxit.

S’ha fet una tarja de fidelització amb descomptes que ha estat tot un èxit.

Actualment hi ha una exposició de Samuel Aranda molt potent, ell està molt vinculat

amb SCG i va estar personalment fent la inauguració.

S’ofereixen espectacles més innovadors que ha poblacions del voltant.

SCG té 3 biblioteques molt ben considerades: tenen programes d’activitats, una d’elles

la de Singuerlin té cinema.

Aspectes negatius identificats:

Les persones no venen a SCG si estan allotjades aquí, perquè van a Barcelona i volen

un allotjament barat. L’oferta cultural de Barcelona no se l’acaben, no pot ser un

atractiu cultural rellevant, però si un complement a productes més potents com la

gastronomia.

Les persones responsables de la cultura o dels recursos culturals tenen poca

sensibilització turística.

Retallades als pressupostos municipals i a les iniciatives privades.

Pujada de l’IVA.

La publicitat com a zona d’extraradi no beneficia a la gent que vingui de Barcelona al

teatre.

Page 76: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 76

Propostes realitzades:

S’hauria de crear alguna xarxa o coordinació entre les diferents poblacions del

voltant.

Es veu amb bons ulls el formar part de paisatges de Barcelona.

Es podria fomentar la cultura per les fundacions privades, per tal l’obtenir més

recursos.

INFRAESTRUCTURA D’ALLOTJAMENT

Aspectes positius identificats:

Han obert fa 5 mesos un hotel (s’hauria d’aprofitar per fer paquets).

Hi haurà visitants estrangers que venen a veure Barcelona però que quan van a

l’hotel poden anar a comprar o menjar a SCG.

Fan preu especial als esportistes federats.

Aspectes negatius identificats:

Les pensions no tenen nivell suficient.

L’hotel no té restaurant.

No es disposa de material promocional de serveis de la ciutat per poder informar als

clients.

L’hotel no està ben comunicat ni amb l’aeroport ni amb la zona FÒRUM.

Propostes realitzades:

Als Hotels, en general i al de Santa Coloma en particular, arriben molts clients per

internet, s’hauria de tenir una bona informació turística digital.

GASTRONOMIA

Aspectes positius identificats:

Restaurants reconeguts i molt variats (des d’ 1 estrella Michelin, xinesos bons, tapes).

L’oferta en restauració cada cop és més diferent i amb una millor qualitat. Els que ja

estaven han millorat i els nous cada cop tenen més qualitat.

Hi ha dos restaurants molts coneguts fora de la ciutat : Lluerna i Armengol.

La riquesa de la gastronomia no està només en el fet que hi hagin bons restaurants

(com en el cas de l’estrella Michelin), sinó que també hi ha bons llocs més senzills.

El tracte està molt basat en la gestió familiar. El propietari és l’“almamater” del negoci i

el que inverteix més hores donant-li el segell personal a l’establiment.

Al Mercat del Fondo ve molta gent de Barcelona, hi ha productes molt autèntics com

en el cas dels xinesos.

El Mercat de Sagarra és un bon complement a la restauració, en aquella zona s’estan

ubicant botigues relacionades amb la gastronomia.

La nova Biblioteca estarà especialitzada en cuines del món.

El fet que la Bullipedia es faci a la Universitat de SCG.

Page 77: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 77

S’han obert dues bodegues que fomenten el tast de vins (uns catalans i una altra

internacionals).

Molta tradició de tapes.

Bona qualitat preu de productes.

Dijous temàtics funcionant bé, es creen sinergies amb el sector cultura perquè cada

restaurant després del sopar ofereix un espectacle (musical, literari, dansa,...) de

persones, entitats o escoles de SCG.

La gent de fora de SCG ve a menjar.

S’està intentant dinamitzar el tema del maduixots en alguna empresa que fa

melmelades.

Paco Cordero és un referent en temes de vins.

Disposar d’una escola d’hostaleria.

L’atenció als restaurants és molt bona degut a que els propietaris consideren

important el participar de l’atenció al client com a valor del local.

Aspectes negatius identificats:

La no continuïtat de la fira gastronòmica (entenen que són temes que s’han de

mantenir perquè arrelin).

No hi ha senyalització dels establiments. Ara hi ha una nova però només està l’hotel i

els cinemes.

Propostes realitzades:

Productes de la zona: Aprofitar com a recurs la Botifarra de brisa (típica) i les maduixes.

La Font de l’Alzina (restaurant) es podria posar en valor per atraure turisme familiar.

Habilitar alguna hectàrea de terreny on plantar-hi vinyes (com han fer en projectes de

vinyes urbanes a Sabadell, Badalona ...), també donar-li un ús més turístic a la

Serralada de Marina.

La complementació d’aquesta oferta de restauració junt amb botigues que venen

productes gastronòmics s’hauria de vendre de forma conjunta.

Mercat de la Segarra: s’hauria de tenir com exemple el mercat de san Miguel de

Madrid. www.mercadodesanmiguel.es. Hauria de ser un gran reclam.

Propostes conjuntes amb el teatre i auditori: coordinar-se amb els horaris per tal de

oferir serveis abans o desprès de les actuacions o fins i tot fer algun menú especial.

Museus: S’està començant a treballar conjuntament per fer presentacions de vins i al

mateix temps fer presentacions fent referència a la tradició històrica de vinyes a la

zona.

Escriptors i poetes: hi ha un caldo de cultura d’escriptors i poetes molt interessant que

a més són consumidors de la bona gastronomia de la ciutat. Es fan lectures,

presentacions i temes interessants que tenen poca repercussió. Es podrien fer

iniciatives per connectar aquest recurs amb la gastronomia.

S’hauria de crear un consell Assessor per anar tot a una.

Page 78: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 78

RECURSOS

Aspectes positius identificats:

Vistes diferents i espectaculars de Barcelona.

Molts escriptors coneguts són de SCG.

Aules de teatre: en música i teatre hi ha un gran potencial.

Patrimoni: torres i masies.

El futbol sala és conegut perquè tenen un equip a primera.

La ciutat és molt viva, amb molta dinàmica social.

SCG té una gran tradició solidaria, de la necessitat s’ha fet virtut.

El Puig Castellar és un recurs important per la ciutat.

Zona del Parc Fluvial és un bon recurs turístic que la gent utilitza per anar amb bicicleta

i la població local com a zona d’esbarjo.

Bosc del parc de la Serralada de Marina. Es fan activitats, es pot arribar en bus, hi passa

un GR.

Torribera: Instal·lacions culturals i esportives al mig del bosc.

Bona acceptació de la festa major.

SCG disposa de 3 Biblioteques notables que sorprenen als visitants.

Els meetingspoint (llocs de reunió) de la ciutat. Es pot considerar un eix conformat per

la Pza. Europa-Pza del Rellotge-Llera del riu-Parc Europa.

SCG ha desenvolupat algunes iniciatives de Turisme Social(amb el Centre Excursionista;

Ateneu;...). existeix alguna ruta com ara la que ha fet l’Heure (Consorci de

Normalització Lingüística) sobre l’experiència lingüística.

La serra de la marina amb el puig Castellà es fan visites i és un fort atractiu. Persones

d’altres poblacions hi van. S’hi practica el GEOCACHING: si han trobat objectes de

altres nacionalitat.

ECOMETROPOLI: és un projecte molt interessant que fa feina educacional, fan tant

activitats per escolars com per adults.

Aspectes negatius identificats:

Parc Fluvial: La façana fluvial s’ha d’arreglar.

La llera del riu li falta il·luminació i vigilància, la població salta la valla fora de l’horari

permès.

No existeixen serveis complementaris al Parc fluvial.

El poblat ibèric no es pot promocionar si no s’arregla. La cabana s’hauria de

remodelar.

La Torre Pallaresa està amagada.

Existeixen elements del patrimoni, com ara alguns monuments mal conservats, mal

ubicats i senyalitzats, que s’haurien de posar en valor.

Propostes realitzades:

La gent de SCG s’estima la seva ciutat i la defensa allà on va. Haurien de ser els

ambaixadors de SCG.

Torre Pallaresa és privada i un BIC s’hauria de poder visitar més.

Page 79: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 79

SCG és coneguda com una localitat on es juga molt al Futbol sala, no atrau gent però

ajuda a posicionar-la amb temes positius i saludables.

El Parc de la Serralada de Marina hi viuen a prop unes 60.000 persones que per elles és

el seu jardí. Qualsevol intervenció per aportar gent de fora hauria de ser coherent amb

la realitat de la població local. El PSM competeix amb tots els parcs de la xarxa de la

Diputació de Barcelona.

Les lleres del riu: des de St. Adrià, Barcelona i Montcada venen a peu, bici i patinant.

No es paren a SCG perquè no se’ls hi ofereix res. Es demanen lavabos, i es podrien

posar serveis de lloguer de bicis i tallers a la part de dalt entre el pont vell i Can

Peixauet (pont de Potosí).

La zona de CAN ZAM: Podria donar un altre tipus de servei més aviat familiar per fer

pícnic. Encara falta per acabar una fase per condicionar-ho.

S’haurien d’organitzar activitats diferents de les que fan a altres poblacions, es fa el

mateix que altres poblacions però amb menys pressupost i per tant tenen menys èxit.

DESENVOLUPAMENT DE PRODUCTES TURÍSTICS

Aspectes positius identificats:

La gastronomia podria ser el principal reclam.

No es coneix SCG com a lloc per visitar turísticament, pot ser una oportunitat el fet de

partir de zero.

S’està treballant amb la universitat per tal de obrir un pas que permeti connectar les

masies i els parcs i poder fer un recorregut.

La cultura és més barata a SCG que a poblacions del voltant i sobretot que a

Barcelona. Es fan a més a més grans promocions de 25% i 50% de descompte.

Propostes realitzades:

La multiculturalitat (interculturalitat) podria ser una oportunitat per poder fer un

producte turístic que per una part fos un atractiu, però per una altre tingues un

benefici social (integració de nouvinguts, compliment de la legislació, normalització

lingüística de noms de alguns productes). Una bona web I una bona guia. Com centre

d’acollida, es podria proposar la nova biblioteca mercat de Fondo. S’hauria de

treballar l’autenticitat dels comerços i restaurants.

Tenir en compte la universitat i l’hotel per la dinamització de productes turístics.

S’hauria de fer una ruta amb totes les masies i edificis interessants de SCG.

Tindre en compte la universitat i l’hotel per la dinamització de productes turístics.

S’hauria de fer una ruta amb totes les masies i edificis interessants de SCG.

S’hauria d’aprofitar el cicloturisme familiar per intentar que es quedessin a dinar.

Potenciar esdeveniments esportius.

Crear algun esdeveniment esportiu que agafi renom.

Patinadors: hi ha demanda i gent que vindria de Barcelona. Les infraestructures ja

estan.

Page 80: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 80

6. LES CONDICIONS DE L’ENTORN TURÍSTIC

El turisme a l'actualitat, es configura com el primer sector d'activitat a nivell mundial; de forma

que mai fins ara s'han donat de manera tan evident les condicions que permeten a aquesta

“indústria” desenvolupar-se fins a límits que van més enllà de l'imaginable. En aquest sentit, el

turisme experimenta un creixement espectacular, havent arribat a moure més de 1.000

milions de persones en aquesta dècada.

Evolució dels moviments de turistes a nivell mundial (milers.1950-2010)

Font: OMT.

Tanmateix, el turisme posseeix a més un factor intern que incrementa el seu valor social i que

és degut a l'elevada intensitat dels recursos humans que necessita. Aquesta intensitat explica

que en aquests moments una de cada nou ocupacions (directa o indirectament) sigui generada

pel turisme.

El Consell Mundial de viatges i turisme calcula que les ocupacions generades pel sector a la fi

del passat segle sumaven 260 milions de persones però, a més, la previsió era que aquesta

ocupació augmentes en 100 milions de persones en l'any 2010.

En l'evolució que ha seguit el mercat turístic, els canvis quantitatius i qualitatius experimentats

per la demanda, la capacitat d'utilitzar noves tecnologies i les exigències de competitivitat en

les empreses i destinacions, han afavorit la irrupció d'importants canvis en la concepció i el

desenvolupament actual de la indústria turística.

En aquest sentit, l'actual gran protagonista de l'activitat turística és la destinació en si, és a dir,

tots els elements tangibles i intangibles que ho componen. I això és així perquè difícilment una

unitat de producció (empresa o institució privada o pública) pot oferir al consumidor turístic

tots els beneficis que aquest desitja per a la satisfacció de la seva experiència turística.

0

200

400

600

800

1000

1200

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010

25 70

166

286

459

702

1018

Page 81: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 81

Són àmpliament coneguts els reptes específics que està generant la crisi en el turisme, el

sector és molt vulnerable als canvis en la renda per càpita i normalment és un dels primers

afectats per tot tipus de crisis.

En una crisi amb la intensitat de l'actual, és normal que el sector turístic mundial hagi sofert

especialment. No obstant això, el sector ha demostrat ser més resistent de l'esperat,

concentrat en una millora de la gestió i en la reducció de costos operatius que li ha dut a

reaccionar adequadament davant els reptes. Encara que queda llarg camí per recórrer, les

últimes dades indiquen que el declivi en el turisme internacional pot haver arribat a la seva fi.

No obstant això, es preveu que la recuperació sigui lenta. La intensitat i els ritmes de sortida de

la crisi seran molt diferents per destinacions. S'espera una dura competència per captar fluxos

turístics, atès que la demanda encara serà feble i que s'ha produït un important creixement de

l'oferta d’allotjament mundial.

En 2011 el turisme mundial va seguir en el camí de la recuperació, ja iniciada en 2010, dels

contratemps de 2008-2009, encara que l'any va estar marcat per les persistents turbulències

econòmiques, com els grans canvis polítics a Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica i el desastre natural

de Japó.

A tot el món, les arribades de turistes internacionals (és a dir, els visitants que pernocten) van

augmentar en un 4,6% en 2011 fins als 983 milions, partint dels 940 milions registrats en 2010,

quan les arribades es van incrementar en un 6,4%.

En 2011, els ingressos per turisme internacional van assolir la xifra d'1,03 bilions de USD

(740.000 milions d'euros), enfront dels 927.000 milions de dolars (699.000 milions d'euros) de

2010. Aquestes xifres representen un creixement del 3,9% en termes reals (ajustant les xifres a

les fluctuacions del tipus de canvi i la inflació).

Evolució històrica d’arribades i ingressos – Turisme Mundial

Font: OMT

Arribades de turistes internacionals (milions)

Ingressos per turisme internacional (milers de milions $ EEUU)

Page 82: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 82

Aquests increments compensaven sobradament el declivi de 2009, un dels anys més

preocupants per al sector, amb una contracció del mercat del 5,7% en ingressos i del 4,2% en

arribades. L'any 2010 es recupera una taxa del 56%, una dada en el camí de la normalitat.

Aquesta recuperació es va veure reflectida també, en les dades elaborades per OACI

(Organització Aeronàutica Civil Internacional) amb un increment del trànsit aeri (8%), en

particular internacional (9%) en 2010 respecte a l'any precedent i els de Smith Travel Research,

que apunten un creixement del RevPAR hoteler superior al 10%.

En 2011 els viatges d'oci i esbarjo van suposar més de la meitat de totes les arribades de

turistes internacionals (51% o 505 milions d'arribades). Prop del 15% dels turistes

internacionals, van indicar que viatjaven per negocis o motius professionals i el 27% ho van fer

per altres motius.

Turisme receptor per motiu de visita

Font: OMT

VPA, salut, religió, altres

27%

Negocis i motius

professionals 15%

No especificats 7%

Oci, esbarjo i vacances

51%

Sèries¹ 2010 2011* 10-9 11*-10 2010 2011* 10-9 11*-10 10-9 11*-10

1 França TF 77,1 79,5 0,5 3,0 1 Estats Units 103,5 116,3 9,9 12,3 9,9 12,3

2 Estats Units TF 59,8 62,3 8,8 4,2 2 Espanya 52,5 59,9 -1,2 14,0 3,9 8,6

3 Xina TF 55,7 57,6 9,4 3,4 3 França 46,6 53,8 -6,0 15,6 -1,1 10,1

4 Espanya TF 52,7 56,7 1,0 7,6 4 Xina 45,8 48,5 15,5 5,8 15,5 5,8 ($)

5 Itàlia TF 43,6 46,1 0,9 5,7 5 Itàlia 38,8 43,0 -3,6 10,9 1,4 5,6

6 Turquia TF 27,0 29,3 5,9 8,7 6 Alemanya 34,7 38,8 0,1 12,0 5,3 6,7

7 Regne Unit TF 28,3 29,2 0,4 3,2 7 Regne Unit 32,4 35,9 7,5 10,9 8,4 6,9

8 Alemanya TCE 26,9 28,4 10,9 5,5 8 Austràlia 29,8 31,4 17,4 5,5 -0,2 -6,2

9 Malàsia TF 24,6 24,7 3,9 0,6 9 Macao (Xina) 27,8 .. 53,2 .. 53,5 ..

10 Mèxic TF 23,3 23,4 4,2 0,5 10 Hong Kong (Xina) 22,2 27,7 35,3 24,7 35,6 25,0

Milions Variació (%)

Rang

Arribades des turistes internacionals

Milers de milions Variació (%)

Monedes locals

Ingressos per turisme internacional

Variació (%)

Rang

Page 83: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 83

En l'anàlisi per regions, Europa seguia sent el primer emissor i receptor, concentrant el 51,2%

de les arribades (504 milions) i el 45% dels ingressos de l'activitat (463 milions USD). França

lidera del Rànquing d'arribades del turisme internacional i EUA el d'ingressos).

Segons “El turisme cap a 2030” 1 , es calcula que el nombre d'arribades de turistes

internacionals al món creixerà una mitjana de 3,3% anual durant el període comprès entre

2010 i 2030. Amb el temps, el ritme de creixement anirà disminuint gradualment, passant

d'una previsió d’un creixement del 3,8% en 2011 (que realment s’ha situat en un 4,6%) a un

2,5% en 2030, partint de la base d'unes xifres cada vegada majors.

En termes absoluts, les arribades de turistes internacionals s'incrementeran al voltant de 43

milions a l'any, enfront de l'increment mitjà de 28 milions a l'any registrat en el període

comprès entre 1995 i 2010.

Segons el creixement previst, les arribades de turistes internacionals al món superaven els mil

milions en 2010 i arribarien als 1.800 milions en 2030.

A les principals institucions econòmiques internacionals -Fons Monetari Internacional,

WorldEconomicCouncil, OCDE, Banc Central Europeu- preocupen les turbulències financeres

que afecten al deute sobirà, la pèrdua de competitivitat, la volatilitat dels mercats, la

desocupació i la credibilitat d'algunes economies europees, entre les que es troba Espanya.

1OMT -. TourismTowards 2030 (El turisme cap el 2030)

Font: OMT

Page 84: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 84

En el present entorn i amb les dades de l'evolució dels mercats turístics que utilitza l'OMT,

aquesta es reafirma en les seves previsions de llarg termini d'1,6 bilions d'arribades per 2020; i

pel World Travel &TourismCouncil (WTTC, lobby que integra a cent de les principals

companyies turístiques líders del món), la crisi turística a escala mundial ha tocat fons, encara

que la recuperació pot ser un tortuosa per a nombroses destinacions.

Pel que fa a Espanya, i segons Exceltur2, el 2011 habia tancat amb un notable increment de

l'activitat turística (PIB Turístic) a Espanya del 2,6%. És a dir un creixement en 2011 gairebé

quatre vegades més que el conjunt de l'economia espanyola (estimat en un 0,7%). La demanda

estrangera ha explicat en exclusiva el creixement del PIB turístic durant2011, mentre s'aprecia

una contracció de la demanda espanyola, que s'ha anat accelerant a mesura que ha avançat

l'any.

L'any 2011 s'ha caracteritzat per la recuperació en el panorama turístic internacional, tant en

nombre de turistes rebuts com de despesa turística. Aquests creixements es sustenten tant en

factors estructurals com a conjunturals, entre aquests últims estaria l'efecte de la primavera

àrab i el conseqüent transvasament de turistes a Espanya, i el de la repercussió de la Jornada

Mundial de la Joventut.També respon a factors de caràcter més estructural derivats dels bons

resultats de l'aposta de la política turística en la promoció i la diversificació dels mercats

d'origen.

Segons l’IET3, en el 2011, Espanya ha estat la destinació de 56,7 milions de turistes

internacionals, la qual cosa ha suposat un creixement del 7,6% respecte a l'anyanterior (4

milions de turistes més). Per altra banda, la despesaturística es va establir en 52.795,7 milions

d'euros, mostrant un augment interanual del 7,9%.

El creixement de la despesa ha estat superior a l'esdevingut en el nombre de turistes, la qual

cosa ha provocat un lleu increment en la despesa turística per persona (+0,2%). Per altre

banda, la despesa mitjana diari realitzada va suposar un creixement interanual del 4,6%,

afavorit pel descens de l'estada mitjana. En resum es pot concloure que Espanya va tenir al

2011 més turistes, que han realitzat una major despesa turística, tot i que amb una estada més

curta.

Els diversos indicadors, que recullen les tendències de viatges dels estrangers a Espanya, se

situen en l'acumulat de l'any fins a novembre de 2011, en creixements propers al 10% (7,7%

els turistes, 9,2% els ingressos i 11,2% les pernoctaciones en allotjaments reglats.

2 Perspectivas Turísticas. Gener de 2012

3 Balance del Turismo. 2011

Page 85: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 85

La gran majoria d'indicadors que recullen les tendències de la demanda turística dels

espanyols, que suposen un 50% del consum turístic realitzat a Espanya, se situen en caigudes

properes al 2,0%.

(*) Dades d'ingressos d'estrangers i pagaments exteriors d'espanyols fins a novembre, excepte ingressos i pagaments de balança de pagaments fins a l'octubre. Font: elaborat per Exceltur a partir INE, Banco d'Espanya, IET

Segons Exceltur, la demanda estrangera a Espanya s'ha afavorit d'un escenari macroeconòmic

més propici fins després de l'estiu, però, sobretot, pels turistes que van optar per Espanya

davant la inestabilitat d’Egipte i Tunísia (que en 2010 haurien rebut 14,7 i 6,9 milions de

turistes estrangers, respectivament).

Van millorar els ingressos en divises per turisme estranger pe l’increment dels fluxos de

demanda i no tant per un reposicionament en mercats i/o en turistes de major despesa

mitjana en destinació, excepte al mercat rus i nòrdic.

La disminució de la renda disponible, l'increment de la desocupació a Espanya i els baixos

nivells de confiança de les famílies han afeblit la demanda de productes i serveis turístics dels

espanyols, que en 2011 han tendit a concentrar els seus viatges en els períodes vacacionals

tradicionals (estiu, Setmana Santa, especialment) optant per desplaçaments a destinacions de

proximitat, en tipologies d'allotjament amb menor despesa associada (van pujar les

pernoctaciones en apartaments i càmpings).

L'increment de l'activitat turística al 2011, ha permès que el 64,1% de les empreses turístiques

espanyoles hagin incrementat les seves vendes. Un 35,9% de les empreses turístiques

espanyoles, les més associades a la demanda interna, van tornar a reduir les seves vendes,

respecte als registres de2010.

Page 86: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 86

L'increment en vendes no es va traslladar en la mateixa intensitat sobre els resultats de les

empreses turístiques espanyoles. La pressió i contenció dels preus i el fort augment dels costos

(un 55,2% reflecteix noves caigudes en 2011) han impedit una recuperació més intensa en

resultats.

Balears, Canàries i, en menor mesura, les destinacions del litoral de Catalunya (arrosegats per

l’efecta dinamitzador de la ciutat de Barcelona), la Costa del Sol i principals ciutats d'Andalusia,

Madrid i València concentren els majors augments en facturació i beneficis empresarials. Les

Destinacions d'interior i de l'Espanya Verda (especialment Galícia i Cantàbria), són les que més

cauen en 2011.

Les Destinacions que han millorat, ho han fet quasi bé de manera exclusiva pel conjuntural

repunt de turistes estrangers prestats per la inestabilitat geopolítica en el Nord d'Àfrica.

RevPAR destinacions dependents majoritàriament de la demanda estrangera

Var % Gen-Nov 2011/2010

Destinacions del litoral Mediterrani i les Illes

Destinacionsurbanes

Font: Elaborat per Exceltur a partir EOH, INE (Taxa de variació en %)

Page 87: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 87

Les Destinacions que més sofreixen els negatius efectes derivats de la contracció del consum

turístic de les famílies espanyoles, són les d’interior i l’Espanya Verda i algunes destinacions

vacacionals com Cartagena, Roquetas de Mar o el Port de Santa María, on la demanda nacional

suposa més del 50% de les seves pernoctaciones hoteleres.

Tal i com assenyala l’IET, els bons resultats del 2011 i els primers resultats, podrien estar

indicant el començament d’un canvi de cicle en el sentit de la recuperació del sector. En tot

cas, serà necessari conèixer els resultats dels propers anys, però la majoria dels indicadors

positius no semblen derivar solament de factors conjunturals, com la desviació de turistes de

països del nord d'Àfrica, o de fets puntuals com la Jornada Mundial de la Joventut, sinó d'una

reiterada millora de l'oferta i de la diversificació de mercats i productes que està

experimentant el turisme espanyol, els fruits del qual marquen l'inici d'una nova etapa, en la

qual el creixement de la despesa s'equipara o supera al creixement del nombre de turistes i

enllaçaria amb els enfocaments cap a un turisme sostenible que persegueixen els objectius de

la política turística espanyola.

Com ja s’ha comentat al capítol dedicat a la demanda, Catalunya creix en volum de visitants tot

i que per sota de la demanda internacional:

Destinacions urbanes

RevPAR destinacions dependents majoritàriament de la demanda NACIONAL

Var % Gen-Nov 2011/2010

Destinacions del litoral Mediterrani i les Illes

Font: Elaborat per Exceltur a partir EOH, INE (Taxa de variació en %)

Page 88: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 88

Variació dels viatges emesos a nivell mundial i europeuvs variació d’arribades a Espanya i

Catalunya

Font: Tourism Economics i IET

Per l’any 2012, es preveu una ralentització en el creixement del turisme estranger:

Creixement Anual del nombre de turistes estrangers a Catalunya en el període 2006-2012

Nota: * Previsió Índex UAB

Font: UAB a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)

Page 89: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 89

Tot i això estava previst que en el 2012, en general, els mercats es comportaran millor a

Catalunya que a Espanya i Europa.

Font: Elaboració pròpia a partir de la Previsió Índex UAB i Tourism Economics.

Per altra banda, Catalunya té molt potencial de creixement en els seus mercats emissors:

Pernoctacions a Europa dels principals mercats emissors i quota de mercat de Catalunya (milers. %).

Font: elaboració pròpia a partir de dades de Tourism Economics, IET i Familitur

Page 90: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 90

Tot i que ja s’ha analitzat en el capítol de la demanda, presentem un resum de les principals

característiques de la Demanda turística de Catalunya (dades extretes de Familitur i Frontur,

l’INE i l’IDESCAT):

El 80% dels turistes estrangers que visiten Catalunya ho fan per Oci i Vacances.

Més del 80% dels turistes estrangers que visiten Catalunya com a destinació

principal organitzen el seu viatge directament.

L'avió és el principal mitjà de transport utilitzat pels turistes estrangers que van

viatjar a Catalunya (62,32%), seguit del cotxe propi (30%).

Els allotjaments hotelers són la tipologia més utilitzada pels turistes estrangers que

visiten Catalunya per passar unes vacances (66,60%).

El 65,2% dels viatges que els residents a Espanya van realitzar per Catalunya van

tenir com a principal motiu l'Oci i les Vacances, un 11% més que el percentatge

registrat per al conjunt d'Espanya.

Més del 60% dels turistes que viatgen per Catalunya, com a destinació principal,

ho fan en els caps de setmana, i el 27% ho fan en altres períodes de l'any; el 12%

viatja per Catalunya en l'època estival.

El 18,21% dels turistes residents a Espanya utilitzen els establiments hotelers com

a allotjament del viatge cap a Catalunya. El 35,3% compta amb un habitatge propi/

multipropietat, i gairebé el 30% utilitza la residència de familiars / amics durant la

seva estada a Catalunya.

La majoria (77%) dels turistes residents a Espanya que viatgen a Catalunya com a

destinació principal ho van fer sense cap tipus de reserva; el 22% van viatjar amb

reserva, i només el 1,5% van adquirir un paquet turístic.

El 78%, dels turistes de l’estat espanyol que trien Catalunya com a destinació

principal són Catalans. Els principals mercats emissors nacionals a Catalunya són

Madrid, 4%, la Comunitat Valenciana, 3,6%; Aragó, 3,5%, i Andalusia, 2%.

L’ús d’internet a l’organització del viatge és majoritari entre els turistes estrangers.

La maquinària turística catalana funciona sobre un conjunt d'infraestructures

generals que, generalment, es poden catalogar de bones.

Les infraestructures que tenen més influència a l’activitat turística són les

relacionades amb el transport i l'accessibilitat. En aquest sentit cal destacar que

existeixen certes amenaces i punts febles: Les connexions aèries regulars amb

destinacions rellevants; la progressiva concentració del Low Cost a l’aeroport de

Barcelona, absorbint les freqüències i destinacions dels altres aeroports i posant

Page 91: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 91

en perill la viabilitat i la continuïtat de la resta de la resta; La connexió amb Europa

per Alta Velocitat; i la senyalització turística a la xarxa viaria.

Catalunya. disposa d’una àmplia i variada oferta turística on destaquen per la seva

notorietat les platges els recursos culturals amb 10 bens patrimoni de la humanitat

i més de 1.800 bens declarats d‘interès cultural, les cales i platges (més de 300

amb 87 banderes blaves) i per la seva extensa presencia al territori i rellevància

qualitativa també són punts forts els recursos enogastronòmics.

L’oferta eno-gastronòmica, suposa un important producte a desenvolupar a

Catalunya ja que compta amb més de 21 DO,s. I un volum elevat de cellers,

escoles de cuines, productors, artesans,..., i personatges (Ferran Adrià, Carme

Ruscalleda, ...) que fan que Catalunya ja sigui un referent a nivell nacional i

internacional.

El port de Barcelona és líder en creuers, la ciutat de Barcelona lidera a nivell de

l’estat espanyol i ocupa la 3º posició del món en el ranking ICCA (grans congressos)

en el mercat MICE.

Catalunya disposava l’any 2011 de més de 5.310 establiments d'allotjament, 38

cadenes hoteleres i més de 2.800 establiments hotelers, operen a Catalunya.

Incloent a Barcelona pràcticament el 45% dels establiments d'allotjament i el 77%

de les places es troben a les comarques amb façana marítima.

Tanmateix, operen 10 grans grups de restauració (entre 39 i 147 establiments) i

més de 3.400 restaurants.

13.000 bars i cafeteries, 11 parcs temàtics, 47 infraestructures nàutiques, 11 parcs

temàtics un extensa i variada oferta comercial, etc., són altres dades de l’extensa

oferta complementària i d’oci a Catalunya. El litoral i Barcelona són les zones on es

troba la major concentració de bars i restaurants. També resulten ser les zones

que més quantitat de turisme reben a Catalunya i per tant on es concentra la

major activitat d’oci.

Tot i que la oferta nàutica es troba bastant repartida entre les 3 províncies

costaneres de Catalunya, Girona és la província que concentra un major volum

d’aquest tipus d’oferta. La província que compte amb més platges amb bandera

blava és Tarragona, amb un total de 37.

L’Oferta de Wellnes de Catalunya es concentra principalment a les províncies de

Girona (vinculació amb el producte Golf i Natura on destacaria més el concepte

Balneari) i a la de Barcelona (vinculació amb el producte «urbà» , més orientat als

Spas Urbans).

L’oferta de golf la trobem a les zones de la Costa Brava i Catalunya Central.

Destacant la Costa Brava per tenir el major número de camps de golf de Catalunya

(12) i de ressorts de golf (17).

La zona de Pirineus i en concret a les províncies de Girona i de Lleida és on

Catalunya concentra la major part de la seva oferta relativa al turisme actiu i de

natura, amb un total de 168 empreses.

Pel que fa a la intermediació cal assenyalar que existeix un nombre molt elevat

d'agències, pers sobre de les 2.500 oficines, però amb una escassa presència de

receptiu (estimat al voltant dels 40).

Page 92: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 92

Pel que fa als organismes oficials existeix una atomització molt elevada d’entitats,

la qual cosa igual que en el cas de les marques, atomitza les decisions, dispersa els

esforços en desenvolupament i promoció i per tant disminueix la capacitat

d'obtenció de resultats.

A Catalunya s’han identificat un total de 1.459 certificacions en matèria de qualitat

de la gestió i mediambiental al sector turístic.

L’activitat turística a Catalunya, ha generat unes dinàmiques de desenvolupament de l’oferta

estructurades en torn als recursos existent. L’any 20064 es van identificar 18 clústers turístics,

és a dir, agrupacions territorials de municipis que s’especialitzen en l’oferta d’almenys una

categoria de producte turístic en el territori català.

Catalunya gaudeix d’una dinàmica turística homogènia. Allà on el turisme s’ha desenvolupat

ho ha fet de manera important, seguint la visió de diversificació que ja van iniciar anys abans

els grans pols turístics catalans.

Tenint en compte les mitjanes de l’indicador de varietat de categories de producte existents en

cadascun dels 18 clústers, els clústers amb una varietat més elevada eren el Baix Empordà, el

Maresme-Selva-Montseny, i Barcelona Nord (que inclou la ciutat de Barcelona). En tots

aquests casos, els valors dels índex d’especialització i de concentració dels clústers també eren

elevats, amb l’excepció del clúster de Barcelona Nord on l’especialització era mitjana. Els

clústers que gaudien d’una mitjana de varietat més baixa, coincidien amb aquells clústers que

havien iniciat més tard la carrera turística.

ClústersTurístics a Catalunya (2006)

Font: Elaboració pròpia en base a l’Estudi compartit Universitat Rovira Virgili – Universitat de Girona

(2006).

4Estudi compartit Universitat Rovira Virgili – Universitat de Girona (2006)

Page 93: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 93

La localització geogràfica de Catalunya és estratègica en relació amb el mercat espanyol i

europeu. A més, Catalunya disposa d'importants infraestructures de transport i

comunicacions, a les quals s'afegeix la futura connexió ferroviària amb Europa d'Alta Velocitat.

Cal destacar, tanmateix, l'existència d'una infraestructura portuària líder a Europa en turisme

de creuers, al que es sumen dos ports amb cada vegada més activitat (Roses i Palamós).

Barcelona, en un futur més o menys immediat, esdevindrà en un node de comunicacions de

turisme de primer nivell difícil de trobar i/o replicar a Europa : Aeroport Internacional –

Connexió amb l’Alta Velocitat Europea – Port Líder del Turisme de Creuers, en un concentrat

espai territorial.

Les bones comunicacions per carretera, la varietat de recursos d’alt valor i al seva dispersió

territorial i l'existència d’un entramat potent i experimentat de transport turístic són una

plataforma immillorable per a desenvolupar producte turístic itinerant (touring, excursions,...).

A Catalunya és poden destacar sis punts forts innegables i que es situen directament sobre el

potencial de desenvolupament turístic de Santa Coloma de Gramenet:

Experiència en organització d’esdeveniments de gran format de nivell internacional i

importants infraestructures firals, congressuals i culturals. Capacitat demostrada per

albergar grans congressos, manifestacions culturals i altres esdeveniments i gestionar-

los adequadament.

Catalunya és un referent en el món de l’esport. Algunes destinacions s’estan

especialitzant en turisme esportiu, recolzant-se en les bones condicions climàtiques,

en bones instal·lacions esportives i en una oferta turística cada vegada més adaptada.

Catalunya té una llarga tradició en la gestió de la demanda familiar. 14 destinacions

estan especialitzades i amb una oferta adaptada a les exigències específiques

d’aquesta demanda. És recolzen en una marca amb prestigi entre la turoperació

europea especialitzada. La gestió del màrqueting de la marca segueix criteris de

col·laboració pública privada amb la coparticipació en les decisions operatives

(determinació dels plans operatius anuals de promoció i el finançament).

Catalunya disposa d’un volum important de recurs gastronòmic i enològic de gran

qualitat, un important nombre de prestigiosos personatges associats a la gastronomia

(Ferran Adrià, Carme Ruscalleda...), centres d’investigació i innovació tecnològica

específica (Fundació Alicia) i és la CC.AA. amb més restaurants amb estrelles Michelin.

Catalunya, disposa de paisatges gastronòmics que poden ser aprofitats com a recurs

turístic: itineraris amb vinyes al costat, plantacions,...., que fa augmentar la interacció

del visitant amb la gastronomia i el territori.

Existeix una oferta d'allotjament important i una progressiva evolució cap a polítiques

de diferenciació i especialització en torn al servei i els seus atributs (imatge,

prestacions complementàries...), enfront d'una competència basada exclusivament en

el preu.

Page 94: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 94

Conclusions: Cautela i canvis de tendència

Encara que és un efecte col·lateral dels períodes de crisis, les diferències que mostren el

descompensat creixement de turistes i ingressos a nivell internacional apunta canvis en les

conductes dels consumidors que, de consolidar-se, podrien edificar-se com a noves

tendències. Diferents estudis com el “ForresterTechnographics” o ”Eurobarómetro, actituds

dels europeus enfront del turisme” detecten major fragmentació de les vacances i coincideixen

a assenyalar un canvi en el comportament de la despesa: malgrat el creixement dels

desplaçaments, els ingressos no creixen en igual mesura, sens dubte conseqüència d'un

comportament més restrictiu, propi de temps de crisi que afecta als processos de compra tant

com als patrons de despesa en destinació.

De fet, a Alemanya, el mercat turístic del qual s'ha demostrat relativament estable en plena

crisi, touroperadores i agències de viatge van facturar l’any 2010 un 5% més, en captar als

turistes que van buscar ofertes competitives de preus per a les seves vacances, però van reduir

els seus beneficis un 7%.

Una enquesta elaborada per TNS Emnid en col·laboració amb TUI Alemanya l’any 2011,

assegura que el fet de contractar un paquet s'ha tornat ara més atractiu. Actualment, afegeix,

estan orientats a cobrir les demandes particulars i han anat perdent la imatge de producte

massiu. En moments d'inestabilitat compleixen perfectament amb les necessitats -amb una

organització de confiança, preus estables, contactes personals fixos o atenció personalitzada-,

els paquets turístics gens tenen a veure amb els del passat, els turoperadors han sabut

adaptar-se i les vacances organitzades mantenen un alt potencial.

En conseqüència, disminueix la disponibilitat de dies; creixent els desplaçaments amb cotxe en

detriment de l'avió (el trànsit aeri intraeuropeu només va créixer un 1,3%, l'internacional amb

origen Europa 1,4% i el domèstic europeu va decréixer 0,1% en el 2011), així com l'interès per

destinacions més properes, de distància mitjana, regionals intraeuropeus i fins i tot, nacionals;

i es redueix la despesa en l'oferta complementària. A més, quatre de cada cinc viatges es

realitzen a la mateixa regió.

Forrester explica aquests “nous” patrons que regulen la relació econòmica entre consumidor i

destinació, com a part del procés comercial: és més important cenyir-se a un pressupost

establert que viatjar a la destinació predilecta (43%), no és tan important el proveïdor com

aconseguir el preu més ajustat (32%) i s'escullen les opcions econòmiques de viatge més

barates (35%).

Es suggereix doncs contemplar amb cautela la recuperació. Independentment de les

valoracions polítiques, el món -particularment l'occidental i desenvolupat, al seu torn el

principal contribuent a la despesa turística- afronta el major repte històric al seu model

econòmic: una emissió de deute públic sense precedents, inclosa la que té prevista el Banc

Central Europeu per finançar els rescats; pujades generalitzades d'impostos que minven la

Page 95: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 95

capacitat de les classes mitjana, falta de liquiditat al mercat; elevades taxes de desocupació,

entre d'altres elements destacables i, la qual cosa és pitjor, incertesa i desconfiança per part

dels agents econòmics i els mercats.

Tanmateix planegen sobre el mercat turístic, noves amenaces com una major pressió fiscal

sobre els contribuents i la introducció o augment de taxes turístiques, per compensar la

caiguda dels ingressos per impostos.

Encara que no tots els mercats se senten igualment afectats ni estan disposats a reduir els seus

pressupostos i pretensions de viatge, de cara a l'estructuració del producte turístic és

interessant saber que la reducció pressupostària de la despesa turística en destinació va

afectar – en els pitjors anys de la crisi- a l'oferta complementària, la qual cosa marca una

tendència:

Reducció de la despesa per activitat

Font: UE. Elaboració pròpia

Entre altres resultats, un informe de la Comissió Europea del 2010 revela aspectes

d'importància a l'hora de projectar el turisme de Catalunya com que les principals motivacions

serien la cerca de "descans i esplai" (36%), "sol i platja" (18%) i "visitar a parents i amics"

(17%), la qual cosa pràcticament no suposa variació respecte a anys anteriors; que “l’atractiu

local" constitueix el principal factor (32%) a l'hora de triar destinació, seguit del "patrimoni

cultural" (25%) i “l’oferta d'activitats d'oci" (16%).

Respecte dels diferents atractius de la destinació, no tenen la mateixa importància com a

generadors de demanda cap a una destinació, com pot observar-se en el següent quadre. Els

pesos no han sofert oscil·lacions rellevants en relació a anys anteriors i ofereix grans

avantatges competitius a destinacions com Catalunya.

Page 96: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 96

Fuente UE. Elaboració pròpia

Els principals reptes que encaren les destinacions davant el nou escenari turístic que s'aveïna, i

que han de tenir-se en consideració per afrontar el futur amb garanties d'èxit són:

El turisme es mostra com una activitat que contínua manifestant les seves tendències

expansives en termes quantitatius i econòmics (turistes, pernoctacions, ingressos,

inversions, etc.). Aquesta situació serà favorable sempre que la planificació de les

actuacions respongui a les noves exigències de la demanda i a la necessitat d'una

gestió racional i operativa, tant de les destinacions com de les empreses turístiques.

Les noves motivacions de la demanda configuren un turista que no es satisfà

simplement amb la contemplació passiva dels atractius turístics. Els segments de la

demanda, més qualificats, millor formats, i sovint, amb majors nivells de despesa

turística, es caracteritzen per un nou estil de fer turisme i emprar el seu temps d'oci.

En aquest sentit, el gran protagonista actual de l'activitat turística és la destinació en

si, és a dir, tots els elements tangibles i intangibles que ho componen, els veritables

artífexs i productors de l'activitat i per tant, els responsables de la satisfacció dels seus

visitants pel que fa a la seva experiència turística en la destinació. Per això,

l'experiència turística satisfactòria és el resultat d'una bona arquitectura de gestió

integral del producte, la destinació, i el teixit empresarial que els conforma, des del

seu disseny i planificació fins al procés de comercialització i el final de consum, ja que

la satisfacció del consumidor es troba en relació directa amb les seves expectatives i

aquestes amb la imatge que del producte o de la destinació se li ha venut.

El desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) en relació

amb la promoció i la comercialització, la modernització gerencial i dels processos de

prestació dels serveis, el disseny de productes turístics cada vegada més personalitzats

i modulables, i la consideració de les variables territorials, culturals, i naturals són

requisits ineludibles per afrontar les noves possibilitats que ofereix el sector.

El marc institucional ha de contemplar la consideració del turisme com una política

prioritària per a la consecució de majors cotes del desenvolupament econòmic i social.

31%

27%

14%

7%

6%

5% 7% 3%

Pes atractius (%)

Entorn

Herència cultural

Entreteniment

Page 97: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 97

7. LA DIAGNOSI

7.1. DAFO

Fruit del procés de captació i anàlisi de la informació s’obté la diagnosi de Santa Coloma de

Gramenet des d’una perspectiva turística:

PUNTS FORTS:

Gestió Turística i societat:

Existeix una aposta ferma i decidida de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

per dinamitzar el sector turístic de la ciutat.

Així mateix, es detecta una clara voluntat per part dels agents de diferents sectors de

l’hostaleria, la cultura i el comerç d'intervenir i participar en la coordinació i gestió del

desenvolupament turístic.

Es tracta d’una ciutat molt viva, amb molta dinàmica social. Existeix un nucli

d'associacions veïnals que manté una col·laboració regular amb l’Ajuntament en

diferents actuacions i projectes socials i culturals a la ciutat.

La diversitat cultural té potencial per esdevenir en un element clau del posicionament

dels productes turístic en un futur. Tot i això cal continuar la feina feta des de

l’Ajuntament de foment del civisme i la convivència.

Ubicació i Infraestructures:

Des del punt de vista de les infraestructures de comunicacions, Santa Coloma té una

excel·lent connectivitat per la xarxa viària i el transport públic (metro/bus) amb els

municipis limítrofes.

La proximitat geogràfica a la ciutat de Barcelona, permet platejar un escenari

d’aprofitament de las dinàmiques turístiques que es generen i que identifiquen un

progressiu aprofitament de recursos i productes ubicats en altres nuclis de població.

La conjunció de sinèrgies entre Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona poden suposar

beneficis per a les tres poblacions. La clau estarà en identificar els elements que

reforcen a nivell col·lectiu el posicionament individual i estructurar estratègies de

producte, promocionals i comercials conjuntes.

Existeix una bona xarxa d’equipaments esportius, amb un important volum d’entitats

esportives i esdeveniments.

L’únic hotel de la ciutat està ben ubicat i ofereix una bona relació qualitat/preu. Per

altra banda s’integra a una marca amb posicionament important al mercat francès

(segon mercat de Catalunya, després dels propis catalans).

Page 98: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 98

Comerç:

La diversitat i la relació qualitat preu dels productes ètnics (exòtics) és molt bona en

comparació amb Barcelona. El Barri del Fondo atreu a molta gent de Barcelona, per la

qualitat i l’autenticitat dels productes ètnics (com en el cas dels productes xinesos).

L’existència d’entitats associatives sectorials participatives (como ara l’associació de

comerç, ACI i el Fons de Comerç), permet disposar d’un canal d’interlocució molt

important en el procés de desenvolupament de producte turístic.

Gastronomia i Oferta de restauració:

Disponibilitat d’un nucli d’oferta de restauració amb un bon nivell de qualitat, liderada

per un restaurant amb una estrella Michelin i un altre de recomanat (restaurant

Lluerna i Ca n’Armengol).

Diversitat cultural de l’oferta de restauració, amb alguns restaurants ètnics de qualitat.

Els productes autòctons (botifarra de Brisa i els maduixots) són una base per crear un

producte gastronòmic basat (o inclús integrat en alguna marca) en els conceptes de

Km.0 i/o Slow Food .

La tradició de les “Tapes”, l’oferta d’enoteques i de degustació de vins que

desenvolupen una bona oferta de servei, permeten orientar producte en diverses

direccions: producte específic (en forma de rutes –tapes + degustació -); productes

relacionats amb l’aprenentatge (tallers); i producte complementari a l’oferta més

notable de Santa Coloma (restaurants).

El producte “Dijous Temàtics” (producte que crea sinèrgies amb el sector cultural,

perquè cada restaurant després del sopar ofereixi un espectacle -musical, literari,

dansa,...-) ha tingut, segons els propis restauradors, una notable acceptació i

assenyala possibles línies de desenvolupament d’oferta gastronòmica.

La fira Sabors del Món i la mostra gastronòmica (si té continuïtat i millorant el format).

Recursos i productes:

La llera del riu (el Parc Fluvial) esdevé un important element de captació de demanda

sobre tot de les poblacions limítrofes.

La Serralada de Marina (passa el GR-92, Etapa 17 : Coll de la Font de Cera – Montcada)i

els Parcs Periurbans.

Ecometropoli (centre d'educació ambiental), permet incorporar elements

complementaris a la disponibilitat de recurs naturals per generar productes mixtes

(natura + aprenentatge).

El Jaciment del Puig de Castellar i la Ruta dels Ibers (Xarxa Temàtica, itinerari Laietans)

és un cas com l’anterior (productes mixtes natura + aprenentatge), tot i que també

encaixa en productes estrictament culturals (ruta cultural per exemple).

Les torres i les masies del municipi si bé tenen un interès bàsicament pel públic local,

es podria confeccionar un producte combinat amb Badalona per oferir un producte

cultural a una segment de mercat més ampli.

El museu de la Torre Balldovina i les rutes i activitats culturals que desenvolupa poden,

com en el cas anterior, integrar-se en els productes transversal que es poguessin crear

Page 99: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 99

conjuntament amb Badalona i/o formar part d’alguna oferta combinada amb altres

productes o recursos propis (per exemple els gastronòmics).

Cultura:

El campus de l'Alimentació de Torribera (promogut per la Universitat de Barcelona), La

Bullipedia (Bulli Foundation), l’escola de restauració i el projecte de biblioteca

especialitzada en cuines del món esdevenen elements per a potenciar el

posicionament de Santa Coloma com a centre gastronòmic, si finalment es determina

com opció.

Aquests recursos permeten un plantejament basat en la creació de productes

conjuntament amb els restauradors (esdeveniments; tallers; cicles temàtics d’oferta

gastronòmica vinculats amb la dietètica i la nutrició; etc.).

En aquest plantejament s’ha de tenir en compte el projecte del municipi de

l’Hospitalet (en fase d’elaboració de projecte) de creació d’un centre gastronòmic a

l’antiga fàbrica de Godó i Trias (impulsat per Ferran Adrià) que té la pretensió de

captar turisme i innovar a l’àmbit de la gastronomia. Entenem que es pot establir una

línia de col·laboració entre els dos projectes (Hospitalet, dieta mediterrània/innovació

+ Santa Coloma de Gramenet, Cuines del món/Dietètica i Nutrició) depenent, és clar,

de possibles acords institucionals.

Les instal·lacions culturals estan ben conservades i algunes són força importants en el

context de les poblacions (sense incloure la ciutat Barcelona) de la primera corona

metropolitana: auditori, teatre, museu, Can Cistere, etc., aules de teatre (en música i

teatre hi ha un gran potencial). Pel que fa a la programació d’activitats, cada cop hi ha

més i més diverses i existeix una gran creativitat a l’hora de programar. La relació

qualitat preu en el producte cultural és bona.

Un altre aspecte a valorar per determinar el potencial de la cultura en la creació de

producte, és el fet que molts escriptors contemporanis coneguts són de Santa Coloma

de Gramenet. Per altra banda, l’existència d’una associació molt dinàmica (ACOLITE)

on una part molt important dels escriptors estan associats (Rodolfo del Hoyo; Manel

Zabala; Jordi Valls; Pedro Luis Cano; Joan de la Vega; Mateo Rello; Salva Redón; ...)

proporciona interlocutor de gran valor en el procés de disseny de productes.

Els Festivals (Festivals de la Fity, únic. Teatre realitzat per discapacitats cada dos anys;

Festival passatge insòlit. Festival de cine de Drets Humans; Festival Spoken Word,

anual i internacional; Festival Circe. Realitzat pel Grup Alquimistes; Festival Sabors del

Món. Mostra de talents amb diversitat cultura; etc.).

Es disposa d’una escola oficial d’idiomes que permet enfocar un complement a l’oferta

turística fomentant el desenvolupament de productes de turisme idiomàtic. S’ha de

valorar el fet que molts dels estudiants de la UB (Campus d’Alimentació) són

estrangers pel que podem utilitzar aquest com a corretja de transmissió promocional

mitjançant la creació d’algun paquet de turisme idiomàtic com ara programes

intensius d’espanyol/català a preus interessants per familiars, amics, etc., dels

estudiants.

Page 100: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 100

PUNTS FEBLES: Gestió Turística:

La diversitat cultural està associada a problemes i conflictivitat, això és una limitació

per l’assumpció per part de la ciutadania d’una proposta de posicionament dels

productes basats en la diversitat. Si es vol aquest posicionament és necessari la

“complicitat” ciutadana, caldrà doncs plantejar mesures a nivell de ciutat en el sentit

de possibilitar l’assumpció de la diversitat com un diferenciador positiu (programa de

defensa de la diversitat).

No es disposa d’una estructura específica de gestió turística. És una opinió estesa entre

els agents entrevistats, que falta determinar un projecte comú, definir estratègies de

producte, comunicació i promoció de manera consensuades i que s’han de buscar

mecanismes que permetin sumar esforços.

Durant les entrevistes i la reunió sectorial, s’ha detectat una percepció negativa envers

la capacitat política per afrontar un procés de desenvolupament del turisme, sobre tot

tenint en compte que es percep com un procés dotat d’una gran dificultat (es parteix

pràcticament de zero i la valoració que fan de les potencialitats dels recursos és a la

baixa).

Altre tema negatiu que assenyalen, és la percepció d’una manca de coordinació entre

les diferents àrees municipals.

Tanmateix s’assenyala que a nivell municipal no es prenen de decisions encaminades a

“facilitar que es facin coses”. S’ha incidit molt en el fet que hi ha força dificultats i

obstacles burocràtics per posar en marxa negocis a la ciutat.

Per últim, no existeix una coordinació entre els diferents sectors que incideixen al

turisme i entre aquests i els responsables institucionals.

No s’ha treballat per situar a la ciutat en el mapa turístic i com a conseqüència Santa

Coloma no té posicionament turístic. A nivell de ciutat no s’ha desenvolupat cap

estratègia de promoció i comunicació específica dels atractius i productes turístics

(fora de la informació existent a la web de la ciutat), ni s’han desenvolupat

equipaments d’informació turística (oficines d’informació, senyalització, etc.).

Així mateix, fins el final del 2012 existia un absoluta carència de materials i eines

informatives i promocionals editats (plànols; guies; etc.) i en suports tecnològics (en

aquest moment es treballa en una nova web).

La realitat de la Santa Coloma actual és, per tant, completament desconeguda pel

mercat turístic potencial (mercat conformat fonamentalment pels residents a la ciutat

i l’àrea metropolitana de Barcelona). El coneixement del mercat metropolità i català en

general, sobre Santa Coloma està en molts casos associada encara als aspectes més

negatius (massificació, inseguretat,...) i en alguns casos, no gaire precisos sobre la

realitat actual.

Falta un sistema d’informació de dades del turisme i de sector vinculats, aspecte que

dificulta la presa de decisions d’una manera objectiva.

Page 101: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 101

Infraestructures:

Problemes de trànsit i aparcaments. Complicada i poc clara estructura viària. Manquen

espais i recorreguts que facilitin el trànsit (existeixen projectes de millora).

Deficient senyalització.

Oferta d’allotjament:

Molt escassa oferta d’allotjament.

L’únic hotel de la ciutat no està ben comunicat ni amb l’aeroport ni amb la zona

FORUM.

Ubicació, comunicacions i xarxa viària:

L’accés a l’aeroport de Catalunya, en transport públic.

Els col·lapses viaris per accedir o sortir de Santa Coloma a certes hores.

Senyalització deficient.

L’entorn urbanístic en general, influït per la topografia no convida, a passejar i

comprar, els carrers són molt estrets. S’hauria de fomentar que les zones que es fan

noves siguin boniques que faci millorar la qualitat.

Escassetat de zones restringides a vianants.

Comerç:

El comerç és el sector que més està patint la crisi. S’està homogeneïtzant el tipus de

comerç i es produeix un retrocés important en la qualitat.

Segons diferents entrevistats, el fet que el comerç estigui cada vegada més en mans de

col·lectius de nouvinguts, que desenvolupen un model de comerç molt homogeni, fa

que s’estigui perdent el comerç tradicional (pèrdua d’autenticitat). S’hauria de donar

suport al foment i manteniment del comerç tradicional i determinar la potencialitat pel

seu aprofitament en la creació de producte.

Per altra banda, no es disposen d’eines per fomentar la competitivitat i la millora dels

comerços.

El comerç fa un ús molt restringit de les tecnologies en els processos de gestió

operativa. Només un 2% de les empreses treballen amb internet o xarxes socials.

L’existència de dues associacions de comerços no coordinades, que dóna com a

resultat la dispersió dels esforços.

Falten comerços de grans marques el que fa que el comerç de la ciutat no pugui ser

contemplat com atractiu potencial (com a producte d’oci complementari).

Falta oci que complementi el comerç.

Page 102: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 102

El sector comerç li costa entendre que la competència ben entesa és un avantatge i

com a conseqüència els hi costa coordinar-se per a desenvolupar actuacions conjuntes.

El petit comerç és en gran mesura resultat d’un procés d’autoocupació. No hi ha

reciclatge suficient. Manca de competitivitat. Es necessita posar eines per tal d’afavorir

la competitivitat del sector comerç.

Gastronomia i Oferta de restauració:

Els restauradors i agents que ho han comentat, estimen que la mostra gastronòmica es

un bon producte, al que s’ha de donar continuïtat. No obstant , creuen que el format

d’organització s’hauria de modificar (el format anterior no els hi agradava, tot i que ho

valoren molt positivament).

Actualment no es fa un aprofitament turístic dels mercats estables i els mercats de dia

(«mercadillos») i els agents suggereixen estudiar el seu possible aprofitament com a

producte complementari.

Recursos i productes:

Santa Coloma disposa de pocs recursos turístics. Majoritàriament són de caire cultural i

naturals i no es disposa de recursos emblemàtics que comptin amb una important

notorietat.

Manca d'aprofitament dels recursos naturals.

El jaciment del Puig de Castellar necessitaria una intervenció decidida de manteniment

(sobre tot pel que fa a la recreació de la cabana ibera).

Escassetat de “productes turístics” i poca “visibilitat” dels existents als canals de

promoció i comercialització on line.

La major part dels serveis turístics i complementaris que ofereix la ciutat, es presten

per petites i mitjanes empreses que aprofiten poc les sinèrgies productives i de

promoció/comercialització.

No existeixen serveis complementaris al Parc fluvial.

A la llera del riu li falta il·luminació i vigilància.

Cultura:

Les retallades de pressupostos i la pujada de l’IVA.

La inversió privada, en l’actualitat és escassa. La inversió pública és insuficient.

Page 103: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 103

OPORTUNITATS

Gestió Turística:

Barcelona posseeix un posicionament consolidat i de primera magnitud a nivell

internacional. Aprofitar l’associació amb la marca Barcelona, sense deixar-se absorbir

per aquesta.

La diversitat de ciutats pot ser una fortalesa que permeti a visitants repetidors veure

altres ciutats properes a Barcelona.

La diversitat d’oferta que es pot concentrar al Barcelonès Nord pot ser una fortalesa

que permeti a visitants repetidors o que s’allotgen fora de la ciutat de Barcelona

gaudir d’una altra oferta complementària

El continu urbà entre Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma de Gramenet permet

dibuixar una oferta turística i comercial ampliada dins del marc de la ciutat de

Barcelona aprofitant el seu posicionament.

La innovació tecnològica vinculada amb la promoció i contractació de serveis turístics

permet arribar als consumidors finals directament per oferir-los informació de l’oferta

que hi ha a Santa Coloma quan facin una recerca de la ciutat de Barcelona.

La tecnologia facilita el consum de les ciutats i la comunicació dels seus atractius i

disposen d’una possibilitat d’actualització immediata i a cost reduït.

L’existència del programa d’implantació del model de qualitat turística per part de la

Diputació de Barcelona.

Desenvolupament de producte:

Els residents de Barcelona tenen una clara tendència a gaudir de la natura i a

desenvolupar-hi activitats. Cada vegada seran més importants els parcs metropolitans

on poder desenvolupar activitats de lleure.

L’alt índex de turistes repetitius de la ciutat de Barcelona, que cada cop més tindran

interès en conèixer recursos culturals fora dels circuits turístics tradicionals.

Les referències Michelin són un “atractor” molt notable (mercats de “seguidors

incondicionals” + aficionats genèrics a la gastronomia). Catalunya és un referent

mundial en alta gastronomia (gràcies als cuiners i als restaurants): l’alta gastronomia

atrau visitants amb alt poder adquisitiu.

Catalunya lidera el ranking a Espanya en nombre d’estrelles Michelin i la converteix en

destinació important dels segment esmentats abans (“seguidors incondicionals” +

aficionats genèrics).

La gastronomia és un aspecte que afegeix valor a altres productes turístics des del

punt de vista de diferents mercats i segments. Té una alta transversalitat.

Page 104: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 104

En cas de desenvolupar productes gastronòmics es poden aprofitar les marques i

productes paraigües (com ara els Clubs de Producte) d’altres institucions (Diputació,

Generalitat, TURESPAÑA,...) com a via de promoció.

Demanda:

Hi ha una gran bossa de demanda de proximitat: la part nord de la ciutat de Barcelona

(hi ha una tendència a desplaçar-se als municipis propers en funció de la localització a

la ciutat) i a Badalona i altres municipis de la zona.

L’actual situació econòmica pot fer reduir els viatges de cap de setmana i els

barcelonins poden estar disposats a trobar alternatives de proximitat que els estalviïn

desplaçaments, ja que sembla difícil, de moment, que la gent es plantegi eliminar les

activitats d’esbarjo.

La pertinença de l’hotel de Santa Coloma a la cadena internacional Ibis permet que la

ciutat rebi turistes procedents de diferents destinacions interiors i exteriors.

L’increment de places hoteleres als municipis del barcelonès nord fa que aquesta zona

agafi relleu i entitat pròpia quan els turistes busquin allotjament fora del nucli central

de Barcelona.

A Barcelona s’està observant des de ja fa un temps que l’estada mitjana incrementa i

l’increment és superior entre els establiments de menys categoria.

Hi ha una manca de coneixement dels elements culturals i naturals existents a l’àrea

metropolitana de Barcelona.

La inauguració de l’estació de l’AVE a la Sagrera aportarà un gran volum de visitants

alguns dels quals poden ser captats per les ofertes d’allotjament del barcelonès nord si

la comunicació dels hotels amb l’estació és fluida.

AMENACES

Gestió Turística:

La crisi econòmica, especialment a Catalunya i Espanya pot comportar una manca de

recursos que no permeti posar en marxa els projectes previstos.

Les retallades en els pressupostos públics dificulten el suport institucional al turisme.

La potència de Barcelona fa que sigui difícil posicionar les altres ciutats de l’entorn

metropolità.

Poca formació en atenció al client i idiomes en les destinacions metropolitanes,

d’aquelles persones que entren en contacte amb els visitants en els diferents serveis

que consumeixen (restaurants, hotels, taxis, patrimoni, ...).

El potencial turístic de Badalona està per sobre del de Santa Coloma.

Page 105: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 105

Manca d’acord amb Badalona per crear producte.

Increment dels costos dels negocis turístics, dificultant la inversió tant en la millora i

adequació d’infraestructures i serveis, com en innovació.

Desenvolupament de producte:

La pujada de l’IVA i la taxa turística incrementen els preus dels productes i serveis.

L’estructuració de producte a les ciutats mitjanes i petites és deficitària, falten

agregadors i comercialitzadors de productes especialitzats especialment a la zona del

Barcelonès nord.

Forta competència a l’entorn geogràfic on s’ubica Santa Coloma, pel que fa a l’oferta

de producte on la ciutat es pot posicionar millor (gastronomia i cultura).

La falta de creació d’un producte conjunt amb Badalona.

Demanda:

Saturació comunicativa de la demanda, atesa la diversitat d’activitat promocional

rebuda per diversos mitjans de comunicació. La quantitat d’imatges de productes i

marques provinents del mercat nacional, però específicament del mercat català,

provoquen una situació de saturació comunicativa.

L’interès del visitant que s’allotja a l’hotel està més a Barcelona que a Santa Coloma.

El posicionament de Santa Coloma com a ciutat dormitori i ciutat d’immigrants de nou

format , que no s’integren a la ciutat ni a la cultura autòctona.

7.2. Síntesi de la diagnosi

Santa Coloma de Gramenet està ubicada en un dels nusos de comunicacions més importants

de la província de Barcelona. Es tracta d’una localitat ben comunicada per transport públic, la

connexió amb l’estació del TGV de la Sagrera serà molt fàcil i en contraposició existeix una

important dificultat per accedir a l’aeroport (fins que no es completin les obres de la L9).

Malgrat aquesta bona situació general, els accessos a la ciutat són complicats amb una

senyalització que arriba a confondre degut als nombrosos elements existents, punts amb una

forta concentració d’accessos diferents, incorporacions de les diferents vies, etc., als que cal

afegir importants retencions en determinades franges horàries.

La topografia de la ciutat és accidentada, degut a la presència de tres serralades que la creuen

de nord a sud. Dins la ciutat no hi ha senyalització turística orientativa per al visitant i hi ha una

forta saturació de les zones d’aparcament exterior. Existeixen 2 o 3 pàrquings de pagament

que no se solen omplir. La ubicació dels pàrquings és bona per a la gent que bé de fora.

Page 106: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 106

El sòl metropolità es troba en un nivell molt alt de saturació. El paisatge urbà de la llera del riu

està molt carregat des del punt de vista infraestructural.

D’altra banda, el fet que s’hagi posat en marxa el projecte de recuperació del riu és un element

molt positiu que pot convertir-se amb un referent per poder passejar en bicicleta i de convertir

el parc amb un element turístic notable, juntament amb els espais naturals de la Serralada de

Marina.

Santa Coloma no disposa de recursos turístics amb singularitat destacable, és a dir amb un

poder d’atracció important, que per si mateixos provoquin un gran nombre de desplaçaments

de visitants.

L’accés als recursos existents no està senyalitzat i no es disposa de ni de punts d’informació

turística ni de material informatiu/promocional turístic de suport.

Té una escassíssima oferta hotelera, si bé la que hi ha és moderna i amb una orientació

comercial a mercats específics. Els clients són majoritàriament francesos.

A la restauració i a l’alimentació cal donar-los molta importància, la qualitat d’una part dels

establiment de restauració, el fet de disposar d’una estrella Michelin (més un recomanat), la

diversitat de cultura gastronòmica, juntament amb l’oferta educativa, i els esdeveniments

relacionats amb la cuina (mostra), la nutrició i l’alimentació (esdeveniments de l’UB) són els

puntals més notoris per desenvolupar producte.

Si es vol crear un producte realment competitiu, s’ha d’incrementar la tendència cap a la

transversalitat municipal en les estratègies turístiques, mitjançant consensos institucionals

sobretot amb Badalona .

Així mateix, el producte estrictament municipal ha de tendir a la transversalitat sectorial en el

seu desenvolupament i fomentar i estructurar la presència de les empreses en tot el procés de

gestió, des de la definició estratègica, en el disseny i en el manteniment dels productes.

Santa Coloma de Gramenet no disposa de grans atractius i fruit dels hàbits de consums

turístics actuals està fora de les destinacions comunes. A més, forma part del cinturó de

Barcelona amb les conseqüències que això té en el sentit que aquests municipis han hagut de

prioritzar la millora dels serveis als ciutadans, molt depauperats durant anys, enfront a la

creació d’espais d’atracció de turisme urbà.

Santa Coloma és una ciutat on dominen les activitats comercials (conjuntament amb

l’Hostaleria fonamentalment oferta de restauració). El comerç, és un dels motors econòmics

de la ciutat. Una de les tendències dels darrers anys ha generat que el comerç hagi anant

passant a mans de nouvinguts, fet que ha generat una pèrdua d’autenticitat en aquest sector.

Per altra banda, aquesta tendència ha generat també un efecte pèndul molt interesant ja que

ha desenvolupat una “especialització” comercial que té com a base els productes ètnics

Page 107: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 107

(exòtics), amb una important representativitat internacional (multiculturalitat). Aquest

fenomen també es dóna a la restauració.

Tot i això, també es detecta una altra tendència, poc positiva, en el sentit que s’està

homogeneïtzant el tipus de comerç. Així mateix, es constata segons els experts de la ciutat un

cert retrocés en la qualitat tant en instal·lacions, com en la diversitat, exposició i qualitat del

producte.

Les grans marques comercials no tenen presència a la ciutat. Els grans centres comercials,

entre els que es troben els ubicats als municipis propers, són una amenaça per al comerç.

A causa dels diferents períodes d’immigració, la gent que ha anat arribant s’ha establert en

barris en funció del creixement de la ciutat de manera que cada barri ha agafat la seva pròpia

personalitat. Això ha provocat que els ciutadans de Santa Coloma tinguin un fort sentit de

pertinença al barri, tot i que també es detecta un fort orgull pel fet de ser de Santa Coloma de

Gramenet. La gent de Santa Coloma s’estima la seva ciutat i la defensa allà on va. Es tracta

d’una ciutat viva amb una forta dinàmica social.

El fenomen de barri on trobar comerç, restaurant, i botigues amb el comú denominador de

disposar de productes exòtics és molt interesant.

S’ha detectat una certa incredulitat entre alguns dels agents amb els que s’ha interactuat, pel

que fa al fet de que Santa Coloma pugui esdevenir en una autèntica destinació turística.

No hi ha estudis de demanda a Santa Coloma de Gramenet. Segons les escasses dades

disponibles i les entrevistes realitzades fins al moment, Santa Coloma gaudeix d’una demanda

fonamentalment de proximitat. La gent dels municipis propers i els propis residents, són els

“turistes” principals de la localitat.

S’intueix un cert volum de persones, que no podem dimensionar, que es desplacen a la vila des

d’altres municipis per motius gastronòmics (que en alguns restaurants arriben a copsar el 90%

de la seva demanda) i també hi ha un cert volum de turisme de caire més ampli provocat per

l’oferta cultural i pels esdeveniments. Segons les percepcions dels agents entrevistats, es

situaria , entre un 10% i un 20% dels consums de cultura. Aquests visitants són

fonamentalment de Badalona, Sant Adrià i Barcelona, tot i que aquest percentatge és variable

segons els tipus d’activitat cultural. Una part de la demanda cultural són els escolars al museu.

Pel que fa a la demanda que s’allotja a l’hotel, es tracta de clients que són majoritàriament

francesos pels que la motivació principal és la ciutat de Barcelona.

La repercussió del mercat d’escolars i del turisme de pas al negoci de Santa Coloma és més

aviat poca, tot i que del turisme de pas se’n podria treure un cert rendiment fruit de la seva

estada a l’únic hotel de la ciutat aprofitant sinèrgies i creant paquets d’oferta atractius.

Page 108: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 108

Pel que fa als processos de consum d’oci i turisme dels residents de l’àrea metropolitana i de la

província de Barcelona, el desconeixement és quasi absolut. És evident que es produeixen

moviments entre municipis tant pel que fa al comerç com a l’oci i el turisme, però no estan en

absolut dimensionats, ni definits els perfils, preferències o els processos de consum dels

diferents segments. Aquesta mancança és molt rellevant donat que el mercat de proximitat

(Àrea Metropolitana específicament) esdevé el principal mercat de Santa Coloma de

Gramenet.

Page 109: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 1

ANNEXES

Page 110: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 2

ANNEX 1

LLISTAT D’ESTABLIMENTS DE RESTAURACIÓ IDENTIFICATS A FONTS PRIMÀRIES

A continuació es presenten els establiments en taules (per tipologia de cuina) on sota el

logotip de Laguiaplus es troben els establiments que surten a la pròpia guia (entre els quals es

troben la majoria dels procedents de les fonts de l’Ajuntament) i sota el logotip de

l’Ajuntament de Santa Coloma es troben aquells que sortien a les fonts proporcionades per

aquesta institució però no sortien a Laguiaplus:

CUINA REGIONAL

Cuina Gallega

A MURALLA DE LUGO

CASA PEPE

Cuina Castella i Lleó

ARRIBES DEL DUERO

LA BODEGA

Cuina Catalana

CAL FRED

CAN ARMENGOL

EL CELLER DE LES BRASES

CUINA RAPIDA

ALBERT RESTAURANTE

BURGER KING

EL PECO

FRANKFURT VILA

JUDITH BAR RESTAURANTE

PIZZA MOVIL (s'han trobat dos)

ZONA 28

BOCATTA

PIZZA HUT

TELEPIZZA (identifiquen dos)

CUINA MARINERA

AZAHARA

PACO PACO

Especialitzats en Marisc

EL BON MENJADOR DE HIEM

EL BOQUERON DE PLATA

MARISQUERIA LOLY Y VALENTIN

CUINA DE TAPES - MENÚ

BAR EL DESCANSO DE LA CUESTA

EL 9 CARRER

LA FUSTA

LA KOLOKETA

LES TANNINES COMPANYIA

CATALANA DE VINS

LE ROUTIER

Page 111: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 3

Cuina Xinesa Cuina Italiana Cuina Argentina

CANAAN TAGLIATELLA LA VACA

CHEN JIANZHONG LA TARANTELLA EL RACO DE TOTS

EL SOL PIZZICATO Cuina Àrab i Turca

DA HAI CHAO PULCINELLA KING´S DONER KEBAB

FULINRESTAURACION Y SERVICIOS

DARLING, S.L.LAL DONER KEBAB

GRAN MURALLA WANDA PIZZA KEBAB TURCA

GRAN CHINA Cuina Japonesa

GUOJING YE NARA

JARDIN PEQUIN Cuina Equatoriana

LA GRAN MURALLAPUNTO DE ENCUENTRO DOS

HERMANOS

MENG EN

RESTAURANTE MUSICAL BLANQUITA

II

PALACIO CHINO Cuina Índia

TA HAI CHAO KOH-I-NOOR 3

WUN ZHU Cuina Paquistanesa

XIUHA QUI REHMAN

ZENAN ZHANG

RESTAURANTE PIZZERIA SCOTTISH Cuina Llatinoamericana

FELIPE

CUINA ÈTNICA

CUINA CASOLANA

A TOXA

AVENIDA

BAR HERMANOS ROMERO

BAR RINCON GALLEGO

CA LA LOLA

CASA VICTORIA II

COLOMETA BAR RESTAURANTE

EUROPARK

JAIRO

LA TAULA VELLA

PECHE RESTAURANTE

RESTAURANTE FUENTE DE LA

ENCINA III

CUINA MEDITERRÀNIA CUINA A LA BRASA - BRASERIES

LA RAMBLETA EL CANTO

MILANO ISALBA

QEENS L'OBRA

LOS ARCOS

FONT DE L'ALZINA

FONT DE L'ALZINA III

Page 112: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 4

VARIS

Cuina de mercat

CINC

Cuina creativa i d'autor

LLUERNA

Buffet

EL MOLINET

Events

MARI BLAU

Cuina de mercat

CARTUJA

Bars/Restaurants/Cafeteríes

CHURRASCO RAHMAN

EL CHAPARRAL

EL QUIJOTE

FERREL DE GUTIERREZ G.M.

GRAMABAN

KARIN MDSHAFAHAN

LA CANTONADA BAR RESTAURANT

PUJADAS CASA DE MENJARS

PUNT I COMA

RINCON CALEÑO BAR

RESTAURANTE

SAN CARLOS PARK

TORIBIO GRAN

TORRIBERA (complex esportiu)

Bars/Restaurants/Discoteca

BAR KOSS

XOCALA

RACO DEL FRAI

MMJ

MEDITERRANEO

CENTRE ESPORTIU RAVAL

Page 113: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 5

ANNEX 2

ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS I POTENCIALITATS GASTRONÒMIQUES, OFERTA

PROFESSIONAL I IDENTITAT GASTRONÒMICA DEL MUNICIPI DE SANTA COLOMA DE

GRAMENET: PRIORITZACIÓ DE RECURSOS I REFERÈNCIES GASTRONÒMIQUES

ANÀLISI SOBRE EL RECURS GASTRONÒMIC O REFERÈNCIA GASTRONÒMICA

FAMÍLIES5 RESULTATS6

Cases Regionals 2,54

Casa de Aragón 2,63

C.C Raíces del Sur 2,75

Ariños de nosa Galícia 2,88

Penya Cultural Andalusa Gent del Puebla 2,75

Casa Regional Extremenya 2,25

C.S.C.A. Casa de Huelma 2,00

Tres mercats (Segarra, Singerlin i Fondo) 2,38

Proveïdors de productes regionals 2,38

Diversitat Gastrocultural 2,75

Universitat Dietètica de Santa Coloma 2,13

Escola de Formació Professional 1,75

Col·lectius de Nou-vinguts 1,65

Indian Culture and Welfare Society of Spain 1,50

Comunitat Marroquí 1,25

Associació de Xinos 2,13

Associació Cultural de Bangladesh 1,63

Argentina 1,75

Tradició "de la tapa i el vermut" (bars i cafeteries) 3,00

Professional de la pagesia al mercat municipal de Segarra 1,63

"Les Colometes" 1,88

"El Bacallà Colomenc de Ca'n Armengol" 2,00

Pa de pagès quadrat del forn Padró 1,75

Elevat consum d'embotits 2,38

Mostra "El tall de pernil" 2,75

Oferta professional de restauració amb caràcter tradicional i familiar

1,88

Ofertes de botigues d'Alimentació especialitzades en gastronomia

2,13

Oferta de Flequers especialitzats en producció artesanal 2,13

Oferta professional de fruiteries 2,13

Oferta de pastisseria local 2,13

Jornades professionals realitzades pels gremis 2,13

Coneixement local envers als maduixots de Santa Coloma 2,25

5 Variables referència gastronòmica

6 Mitjana per recurs o referència gastronòmica

Page 114: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 6

ANÀLISI SOBRE EL RECURS GASTRONÒMIC O REFERÈNCIA GASTRONÒMICA

FAMÍLIES7 RESULTATS8

Coneixement local envers al consum de mongetes del Ganxet

2,25

Oferta gastroturística envers als Ibers 2,25

Jornades professionals de caràcter individual 2,25

MITJANA DE PUNTUACIÓ 2,19

INTERPRETACIÓ

Poc competitiva 0,00 - 0,75

Competitivitat mitjana 0,76 - 1,50

Alta potencialitat competitiva 1,51 - 2,25

Altament competitiu 2,26 - 3,00

7 Variables referència gastronòmica

8 Mitjana per recurs o referència gastronòmica

Page 115: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 7

ANNEX 3

RELACIÓ D’EDIFICIS I ELEMENTS CATALOGATS PEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL

PATRIMONI (PE-158)

El primer epígraf Edificis i Elements Catalogats (EC) en el document original té una retolació

diferent ja que inclou la tipologia “Entorns” (EN) en el que no s’inclou cap al municipi:

Edificis i Elements Catalogats (EC)

EC-01-Mas Fonollar EC-20-Can Altés EC-39-Ajuntament

EC-02-Masia Torribera EC-21-Botiga i Cases cr. Santa Coloma, 16-18

EC-40-Antic Ball-Teatre Xaconet

EC-03-Can Zam EC-22-Casa cr. Santa Eulália, 5-7 EC-41-Església major

EC-04-Can Peixauet EC-23-Can Valls EC-42-Casa rectoral

EC-05-Can Mariner EC-24-Cases Mn. J. Gordi, 29-31 EC-43-Hospital de l'Esperit Sant

EC-06-Can Selva EC-25-Cases cr.Sant Antoni 2-12 EC-44-Cooperativa la Colmena

EC-07-Masia cr.Nou EC-26-Casa cr. Bonavista, 1-5 EC-45-Recinte Torribera

EC-08 Can Banús EC-27-Cases annexes Can Roig i Torres

EC-46-Mercat Sagarra

EC-09-Torre Balldovina

EC-28-Casa cr. Sant Joan,29 EC-47-Academia Fuster

EC-10-Torre Pallaresa EC-29-Casa Mn. J.Gordi, 29 EC-48-Academia Manent

EC-11-Can Sisteré EC-30-Cases i Pati cr.R. Casanova, 45-49

EC-49-Centre educ. especial Josep Sol

EC-12-Can Sucre EC-31-Cases Mn. J.Gordi, 24-26 EC-50-Centre FP La Bastida

EC-13-Can Roig i Torres

EC-32-Cases J. Gordi, 12-16 EC-51-Auditori Can Roig i Torres

EC-14-Farmácia Altes EC-33-Casa Mn.Gordi, 28 EC-52-Safareig Pl.Montserrat Roig

EC-15-Can Muntlló EC-34-Can Met EC-53-Portal del Cementiri Vell

EC-16-Can Saladrigas EC-35-Casa cr.Sant Isidre,4 EC-54-Façana de Can Pedragosa

EC-17-Vil.la Esperança EC-36-Casa dels Nins EC-55-Panteó Família Sagarra

EC-18-Casa Mn j.Gordi,27

EC-37- Molí d'en Ribé EC-56-Panteó Família Sagarra de Canyet

EC-19-Can Collblanch EC-38-Can Xiquet EC-57-Panteó Família Gordi

Page 116: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 8

Edificis i Elements Inventariats (EI)

EI-01-Can Badia EI-14-Casa cr.Pere Benet 25

EI-02-Casa cr. Bonavista 4-6 EI-15-Casa cr. Sant Joan 2

EI-03-Casa cr.Pedró,34 EI-16-Casa cr. Sant Joan 1-3

EI-04-Casa cr. Vistalegre,6 EI-17-Cases pl.Saragossa 14-15

EI-05-Casa av.F.Macià 162-164 EI-18-Cases av.Generalitat 40-42

EI-06-Casa cr.Francesc Mpragas, 62 EI-19-Cases cr.Rafael Casanova 53-57

EI-07-Casa cr.Garcilaso de la Vega 25 EI-20-Cases cr.La Plata 38-44

EI-08-Casa cr. Santa Eulália 13 EI-21-Casa cr. Sant Isidre 2

EI-09-Casa av.Anselm de Riu 105-107 EI-22-Molí d'en Gunart

EI-10-Casa cr. Rafael Casanova 73 EI-23-Antic Café Xaconet

EI-10-Casa cr. Rafael Casanova 26 EI-24-Cinema Capitol

EI-12-Casa cr. Balldovina 12 EI-25-Portal del Mas de Can Franquesa

EI-13-Casa ptge. Saragossa 2-4 EI-26-Portal cr.Ciutadella7

Zones Arqueològiques (ZA)

ZA-01-Cova d'en Genís ZA-08-Entorn Torrent d'en Brotau

ZA-02-Poblat Ibéric Puig Castellar ZA-09-Entorn Parc dels Pins

ZA-03-Vinyes de Can Butinyà ZA-10-Entorn Can Mariner

ZA-04-Entorn Torre Pallaresa ZA-11-Santa Coloma Vella

ZA-05-Entorn Torribera ZA-12-Entorn Can Peixauet

ZA-06-Entorn Torrente de les Bruixes ZA-13-Entorn Can Franquesa

ZA-07-Entorn Can Zam

Ambients Urbans Protegits (AU)

AU-01-Ambient nucli històric

AU-02-Ambient carrer Major

AU-03-Ambient pg Mn.Jaume Gordi

Font: PE-158-Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Page 117: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 9

ANNEX 4

INVENTARI DE PRODUCTES TURÍSTICS DE L’AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET

Els productes inclosos a l’inventari són:

TIPUS NOM

ARQUITECTURA I PATRIMONI

Religiós

L'Església Major

Església de Sant Josep Oriol

Industrial (no recull cap)

Nucli històric (no recull cap)

Civil

Torre Pallaresa

Can Roig i Torres

La Rectoria

Mas Fonollar

La Torre de les Àligues

CULTURA

Museus Museu Torre Balldovina

Teatres i Auditoris

Teatre Sagarra

Auditori de Can Roig i Torres

Arxius Municipals/Biblioteques

Arxiu Històric de la Ciutat- Museu Torre Balldovina

Biblioteca Central

Biblioteca Can Peixauet

Biblioteca Singuerlín

Sales d’exposicions/ Centres culturals Can Sisteré. Centre d'Art Contemporani

Masia de Torribera

ARQUEOLOGIA

Jaciments Poblat Ibèric

GASTRONOMIA I VINS

Activitats gastronòmiques Mostra Gastronòmica

Restaurants recomanats

Can Armengol

La Lluerna

El Cantó

La Bodega

La Obra

El Cinc

Ca la Lola

Escola de Restauració

Isalba

Milano

Casa Pepe

La Tarantella

El 9 carrer

Toribio Gran

La Tagliatela

Rehman

Pizzicato

La Rambleta

El Racó de Tots

Page 118: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 10

TIPUS NOM

Parc & Grill

Movie Blues Catering

Bodega Termes

Nara

Productes gastronòmics (no recull cap)

NATURA

Parc Natural Parc de la Serralada de Marina

Altres

Parcs de Can Zam

Parc Fluvial del Besòs

RUTES I VISITES GUIADES

Visites guiades (no recull cap)

Ruta natural (no recull cap)

Altres rutes (no recull cap)

OCI

Espais d’oci (no recull cap)

ESDEVENIMENTS

Culturals i Tradicionals Festa Major d'estiu

Festa Major d'hivern

Comercials i fires

Mostra Gastronòmica

Fira de Sant Ponç

Fira multisectorial EXPOCOLOMA

Gastronòmics Mostra Gastronòmica (també està al aparat precedent)

Música i Dansa (no recull cap)

Esportius (no recull cap)

COMPRES

Mercats

Mercat de Sagarra

Mercat del Fondo

Mercat de Singuerlín

ESPORTS I SALUT

Esports aventura (no recull cap)

Golf (no recull cap)

BTT/Senderisme (no recull cap)

Eqüestre (no recull cap)

Altres

Pujada a les dues pedres

Cursa per la vida

Bicicletada Popular

MEETINGS/REUNIONS

Espais singulars (no recull cap)

Font: Documentació proporcionada per Grameimpuls, S.A. i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Page 119: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 11

ANNEX 5

INVENTARI DE PRODUCTES TURÍSTICS DE DE SANTA COLOMA DE GRAMENET EN EL CONTEXT

DEL PLA DE MÀRQUETING DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

CATEGORIA NOM

ESD-ESPORT Competició Regular de Futbol Sala Categoria Divisió Honor

GASTR-REST.RECOM Rest. La Lluerna (recomanat Via Michelin)

GASTR-REST.RECOM Rest. Can Armengol (recomanat Via Michelin)

ESD-ESPORT Competició regular de Futbol 2ª Div B

ARQ Poblat Ibèric Puig Castellar

NAT-ALTRES Parc Fluvial del Besòs

ESPORTS-ALTRES Cross Internacional Antonio Amorós

GASTR-REST.RECOM Rest. Ca la Lola

GASTR-REST.RECOM Escola de Restauració

GASTR-REST.RECOM Rest. Toribio Gran

GASTR-REST.RECOM Rest. La Tagliatela

ESPORTS-ALTRES Pujada a les dues pedres

PC Can Roig i Torres

NAT-PN Parc de la Serralada de Marina

ESD-FIRES Fira multisectorial EXPOCOLOMA

CULT-MUS Museu Torre Balldovina

ESD-FIRES Fira de Sant Ponç

COMPRES-MM Mercat de Sagarra

GASTR-REST.RECOM Rest. El Cantó

GASTR-REST.RECOM Rest. La Obra

GASTR-REST.RECOM Rest. El Cinc

GASTR-REST.RECOM Rest. Isalba

NAT-ALTRES Parcs de Can Zam

ESD-GASTR Mostra Gastronòmica

PR L'Església Major

PC Torre Pallaresa

PC Masia Torribera-Can Setantí

GASTR-REST.RECOM Rest. Milano

GASTR-REST.RECOM Rest. Rehman

GASTR-REST.RECOM Rest. Nara

VGUI Itineraris amb autoguia per la ciutat

VGUI Visita Guiada a la Torribera (un cop l'any)

VGUI Visita Guiada a la Torre Pallaresa (un cop l'any)

ESPORTS-ALTRES Cursa per la vida

ESPORTS-ALTRES Bicicletada Popular

CULT-CCULT Masia de Torribera

GASTR-REST.RECOM Rest. La Bodega

GASTR-REST.RECOM Rest. Casa Pepe

GASTR-REST.RECOM Rest. El 9 carrer

GASTR-REST.RECOM Rest. La Rambleta

COMPRES-MM Mercat Municipal del Fondo

COMPRES-MM Mercat Municipal de Singuerlín

GASTR-REST.RECOM Rest. La Tarantella

GASTR-REST.RECOM Rest. Pizzicato

GASTR-REST.RECOM Rest. El Racó de Tots

GASTR-REST.RECOM Rest. Parc & Grill

GASTR-REST.RECOM Rest. Movie Blues Catering

GASTR-REST.RECOM Rest. Bodega Termes

"A

""B

" "

C"

"D"

Page 120: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 12

2013

Page 121: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet
Page 122: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................. 3

2. VISIÓ CONCERTADA DEL TURISME ............................................................. 4

2.1. Resultats de la TGN (Tècnica de Grup Nominal) ........................................ 4

2.2. Visió concertada del posicionament turístic futur de Santa Coloma

de Gramenet .............................................................................................. 9

3. DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS I ESTRATÈGIES DE TURISME ........... 11

3.1. Introducció ................................................................................................... 11

3.2. Objectiu i estratègies de gestió turística ...................................................... 15

3.3. Concreció de l’estratègia turística ............................................................... 17

Page 123: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 3

1. INTRODUCCIÓ

L’anàlisi de la situació turística de la ciutat reflectida al diagnòstic, presenta una realitat on el

consum turístic realitzat per visitants no residents no tindria gaire repercussió si bé, malgrat

tot, Santa Coloma de Gramenet rep un reduït nombre de visitants amb diferents motivacions

preferentment per temes gastronòmics i culturals. Malauradament, el seu volum no està

quantificat ni tenim cap altre dada que permeti fer una aproximació més o menys exacta.

Santa Coloma actualment no té posicionament turístic i no disposa de les infraestructures

mínimes necessàries, ni d’un potencial de producte suficient, per plantejar un

desenvolupament turístic destacable a curt o mig termini.

Es disposa d’alguns recursos de caire gastronòmic, de naturalesa i culturals que són els que

han de permetre el desenvolupament turístic de la destinació, si bé els productes que es

puguin crear a curt termini amb aquests recursos seran similars als dels nostres competidors

més immediats.

No es disposa de recursos únics per crear productes singulars. Per tant, si es vol que la

destinació tingui producte atractiu caldrà crear valor.

En el present document es desenvolupa la part corresponent a la fase 2 del projecte del Pla

Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet. Segons l'esquema metodològic, després

de l'elaboració i validació del diagnòstic turístic, que ens va donar una visió actualitzada del

sector turístic a la ciutat, es va definir de manera consensuada la visió del posicionament que

es pretén per al futur, i que és la base per determinar objectius i estratègies.

Perquè aquesta visió sigui possible es proposa una sèrie d'objectius específics que podran ser

aconseguits a través de l'execució de les estratègies de desenvolupament turístic que es

desenvolupen a continuació.

Page 124: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 4

2. VISIÓ CONCERTADA DEL TURISME

2.1. RESULTATS DE LA TGN (TÈCNICA DE GRUP NOMINAL)

A la definició de la Visió s’ha arribat mitjançant la realització d’un taller de treball amb

diferents agents de Santa Coloma de Gramenet. La tècnica utilitzada per al desenvolupament

del taller ha estat la TGN (Tècnica de Grup Nominal). Aquesta tècnica permet que, en un breu

interval de temps, en aquest cas 2,30 hores, s’arribés a consensuar i prioritzar dos aspectes

clau:

Visió del desenvolupament turístic de Santa Coloma de Gramenet (com es vol que es

vegi la ciutat en un futur immediat – 5 anys).

Obstacles principals per a la concreció de la visió.

La sessió es va celebrar entre les 18:20 hores i les 20:45 hores del dia 14 de gener de 2013 a les

instal·lacions del centre cívic Riu (Lluis Companys, 9). Els assistents a la reunió van ser els

següents:

NOM I COGNOMS TEL. CONTACTE E-MAIL

2. María Font Tarrasón 697 46 67 84 [email protected]

3. Encarna Díaz Herrera 630 06 48 68 [email protected]

4. Rodolfo del Hoyo Alfaro 636 90 68 17 [email protected]

5. Andreu Banús Santana 652 86 88 62 [email protected]

6. Mª Teresa Folqué Lizandra 618 14 11 01 [email protected]

7. Guida Martín Tordera 618 14 11 01 [email protected]

8. José Antonio Heredia 696 07 14 10 [email protected]

9. Sergi Ortiz 687 71 88 30 [email protected]

10. Rosa Marco 629 78 42 10 [email protected]

11. Xavier Altozano 649 94 81 41 [email protected]

12. Roque Pascual 625 36 67 00 [email protected]

13. Raquel Caballero 619 49 35 25 [email protected]

14. Víctor Quintilla 637 95 87 18 [email protected]

La TGN (Tècnica de Grup Nominal) consisteix en llançar una pregunta o reflexió. Cada

participant fa les seves aportacions mitjançant unes targetes que passen a formar part d’un

panell a la vista de tothom. Les aportacions dels participants s’estructuren en famílies d’idees i

es procedeix a consensuar-ne l’estructura.

El següent pas consisteix en que els participants puguin demanar més informació d’algunes de

les idees incorporades al panell o mostrar el seu desacord amb alguna de les idees. Qualsevol

persona del grup pot donar la seva visió per millorar la informació que s’ha demandat i/o

defensar o rebatre alguna idea. El temps d’intervenció de cada persona està limitat a dos

Page 125: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 5

minuts. Si s’arribés a un consens de retirar una idea es retiraria, sinó aquesta perdurarà en el

panell, amb el corresponent símbol que no hi ha consens.

Quan s’han resolt tots els dubtes els participants voten aquelles idees que els semblen

prioritàries o essencials per al tema que es tracta (visió, objectius de desenvolupament,

objectius, línies d’actuació). Cada tema plantejat requereix d’uns 40 minuts fins arribar a la

priorització de solucions.

A l’inici de la reunió la Regidora de Promoció de la ciutat, Susana Abelló, ha fet una petita

introducció sobre els objectius que es busquen amb la participació ciutadana en l’elaboració

del pla estratègic de turisme de la ciutat.

Tot seguit ha pres la paraula Josep Andreu Casanovas que ha centrat els conceptes de turista,

excursionista i visitant respecte la realitat que s’està analitzant i ha explicat als assistents com

es desenvolupa aquesta tècnica. Ha clos aquesta intervenció llançant la primera pregunta que

ha estat ...

... com voleu que els visitants identifiquin, posicionin, Santa Coloma d’aquí a cinc anys?

Desprès de la dinàmica pròpia de la sessió, s’han demanat aclariments a les aportacions fetes,

s’han reorganitzat les respostes segons el criteri conjunt del grup i s’ha procedit a votar els

aspectes proposats amb el següent resultat:

Classificació per nombre de vots Vots Nombre de persones que han votat

aquesta opció

Multi-ètnica i intercultural 15 6

Cultural 14 6

Dinamitzador econòmic 10 4

Gastronomia 7 5

Comerç 7 3

Page 126: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 6

Page 127: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 7

Les dues característiques que han de definir la imatge que es voldria que els forans tinguessin

de Santa Coloma de Gramenet d’aquí a cinc anys, segons la visió que tenen els assistents a la

dinàmica, són la interculturalitat, entenent que es tracta d’un pas més que la multiculturalitat,

i el desenvolupament cultural de la ciutat. És a dir, voldria donar una imatge de ciutat

clarament identificada amb una oferta cultural àmplia, representativa de diferents expressions

artístiques, i del conjunt de tradicions i ètnies que conviuen a la ciutat. Per tant, una ciutat

activa culturalment i on es pugui trobar cultura autòctona i “adoptada”.

El següent dels factors esmentat és “generador econòmic”. És difícil entendre que “generador

econòmic” formi part dels atributs del mapa mental de la gent quan pensi en Santa Coloma de

Gramenet. Cal fer un esforç, doncs, per interpretar què és vol dir amb aquest component.

En el debat que ha suscitat entre el grup, la important valoració que ha obtingut aquest factor

s’ha posat de manifest en que, més que una visió que pugui tenir el visitant es tracta d’una

demanda dels agents representats a la dinàmica. Per tant, el que es vol és que l’activitat

turística que es pugui desenvolupar a la ciutat sigui un estímul econòmic per a la vila.

S’han posat de manifest dues característiques més que sí són definitòries de la imatge que es

vol donar de Santa Coloma: la gastronomia i el comerç. Entenem que aquest és l’ordre

adequat ja que, si bé totes dues propostes han tingut la mateixa suma de vots, el primer dels

suggeriments ha obtingut un major nombre de persones que l’han triat. Per tant, segons els

assistents a la dinàmica, l’oferta gastronòmica i la proposta comercial formen part de la

imatge fonamental que s’ha de donar de Santa Coloma de Gramenet. Entenem que aquestes

dues característiques cal relacionar-les amb les esmentades anteriorment amb la qual cosa

tenim quatre eixos bàsics per establir la imatge desitjada. Aquests són: interculturalitat (multi-

ètnic), dinamització cultural, gastronomia i comerç.

La síntesi és que d’aquí a cinc anys Santa Coloma de Gramenet ha de ser vista com una

destinació turística que es caracteritzi per una gran activitat cultural, identificada per oferir un

ampli ventall de productes culturals i multi-ètnics que també es manifestin en una àmplia

proposta gastronòmica i comercial.

Una vegada tancada la primera pregunta s’ha procedit a la formulació de la segona qüestió

plantejada...

... quins són els principals problemes que ens trobarem per assolir aquests objectius?

S’han demanat aclariments a les aportacions fetes, s’han reorganitzat les respostes segons el

criteri conjunt del grup i s’ha procedit a votar els aspectes proposats amb el següent resultat:

Classificació per nombre de vots Vots Nombre de persones que han

votat aquesta opció

Voluntat política 19 8

Pocs recursos econòmics 15 7

Formació i educació de la població 9 7

Autoestima 8 4

Burocràcia 8 3

Page 128: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 8

Page 129: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 9

Es poden establir tres grups de problemes clarament diferenciats. Un que fa referència a la

responsabilitat pública i que es concreta en el primer i cinquè dels aspectes esmentats. Un

segon que posa de relleu els actuals problemes de finançament i el tercer que posa de

manifest un problema de capacitat social per afrontar els objectius proposats; formació i

educació de la població i manca d’autoestima.

Al llarg de la discussió amb el grup s’ha fet molt d’èmfasi en la manca de voluntat política i s’ha

especificat que dins d’aquest concepte hi ha temes punyents com la coordinació entre

diferents responsabilitats municipals. S’ha incidit molt en el fet que hi ha molt entrebancs per

posar en marxa un negoci a la ciutat. La manca de voluntat política no s’ha d’entendre tant

com poques ganes de fer coses sinó més com poques decisions encaminades a facilitar que es

facin coses.

L’altre punt punyent que s’ha tocat és la poca confiança que els assistents a la dinàmica han

manifestat sobre la capacitació dels residents per intervenir en les actuacions que calgui

endegar per assolir els objectius desitjats.

La síntesi és que per assolir els objectius hi ha tres grans problemes: la manca de mesures

polítiques per facilitar l’activitat emprenedora, l’actual situació d’escassetat de recursos

econòmics i la poca confiança en els propis recursos humans.

Per tant, d’aquí a cinc anys es voldria que Santa Coloma de Gramenet es veiés com una

destinació que es caracteritza per una gran activitat cultural, identificada per oferir un ampli

ventall de productes culturals i multi-ètnics que també es manifesten en una àmplia proposta

gastronòmica i comercial, però per assolir això ens enfrontem a una manca de mesures

polítiques que facilitin l’activitat emprenedora, a una situació d’escassetat de recursos

econòmics i a la poca confiança en els propis recursos humans.

2.2. VISIÓ CONCERTADA DEL POSICIONAMENT TURÍSTIC FUTUR DE SANTA COLOMA DE

GRAMENET

La visió de ciutat que presentem, reuneix els principals aspectes que defineixen a la Santa

Coloma turística en el futur. És a dir, el tipus de destinació al que s’aspira en base a la realitat

existent.

La visió que es planteja, integra els principals aspectes assenyalats per un conjunt d’actors de

la ciutat entre els que s’hi troben regidors i tècnics l’Ajuntament, associacions, i dels sectors

turístic, comercial i cultural.

La ciutat de Santa Coloma de Gramenet vol ser:

Heterogènia i diversa , que posa l’accent en la defensa de la diversitat cultural.

Tolerant i cívica, amb una ferma aposta per la cohesió social i amb una actitud oberta

als visitants.

“Metropolitana”, sense perdre la seva pròpia identitat.

Una ciutat que aposta per la cultura, la natura, el comerç, l’educació i l’esport com a

motors del desenvolupament turístic.

Page 130: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 10

Impulsada des de dins, amb un teixit associatiu ampli i divers que col·labora

freqüentment amb la ciutat.

Diversa per als seus visitants, ja que disposa d’una diversitat de sectors no

específicament turístics (comerç, cultural , educatiu) que interactuen amb l’activitat

turística.

Co-dirigida, amb un lideratge compartit entre el sector públic i el privat en el procés de

desenvolupament turístic.

Conforme als factors exposats anteriorment, s'estableix la Visió 2018. La Visió que es proposa

intenta visualitzar com voldríem que es veiés la Santa Coloma turística en un futur. Per tant és

la situació desitjada, que es voldria que es tingués de Santa Coloma en el futur:

“Santa Coloma de Gramenet és un municipi caracteritzat per un gran dinamisme social, per

l'atractiu de la diversitat de cultures i les seves gents, que es posiciona com una destinació

turística amb una gran activitat cultural, identificada per oferir un ampli ventall de productes

culturals i multi-ètnics que també es manifesten en una àmplia proposta gastronòmica i

comercial”

Page 131: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 11

3. DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS I ESTRATÈGIES DE TURISME

3.1. INTRODUCCIÓ:

Per a la determinació dels objectius de desenvolupament i de les línies estratègiques a seguir,

cal tenir en compte el caràcter incipient com a destinació turística de Santa Coloma de

Gramenet, que es manifesta a través de l'escassa estructuració del sector turístic, la

disponibilitat de pocs productes turístics que, a més, tenen poca singularitat i una oferta

turística escassa i poc integrada.

Per tant, es consideren essencials diversos factors derivats del diagnòstic:

La manca d'una estructura específica que organitzi i planifiqui el desenvolupament del

turisme, fa que per a l'any 2018 un dels objectius específics principals és haver creat i

posat en marxa l’estructura de gestió necessària perquè les accions proposades en

aquest Pla i en els que es puguin derivar, tinguin la possibilitat real d'implementar-se

amb èxit.

La diversitat cultural pot convertir-se en un element important del posicionament,

però caldrà continuar el treball que des de l’Ajuntament ja s’està realitzant de foment

del civisme i la convivència.

L'activitat de Restauració té un pes molt significatiu en l'oferta turística local i la pròpia

destinació té la voluntat d’associar la seva imatge turística a la mateixa. Tot i això

caldrà treballar amb força en les propostes de valor a realitzar i l’aprofitament de

sinèrgies amb altres sectors (com per exemple l’educatiu UB/escola d’Hostaleria).

Santa Coloma és actualment una destinació per als mercats de major proximitat

geogràfica, motivats fonamentalment per la gastronomia, la cultura i els

esdeveniments.

La promoció turística pròpia de la destinació ha estat pràcticament nul·la. En relació a

la comercialització, la destinació no disposa d'intermediació turística local.

La veïna ciutat de Badalona amb una disponibilitat important de recursos i una bona

planta d’allotjament, és una notable competidora. Tot i això, Badalona en el context

turístic s’enfronta a problemes similars als que té Santa Coloma, fruit de la

“canibalització” de la ciutat de Barcelona. Es tractaria d’arribar a consensuar una

aliança estratègica, a nivell de desenvolupament de producte turístic i la seva

promoció i comercialització.

La futura aplicació operativa del pla estratègic que es pugui concretar fruit d’aquest estudi,

exigirà de Santa Coloma quatre decisions ineludibles en relació a 4 àmbits de la gestió turística:

Page 132: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 12

a) Santa Coloma, en base a les recomanacions de l’estudi, haurà de determinar (de manera

global i integradora), com es gestionarà en el temps (amb una horitzó a 5 anys) tant el propi

pla estratègic, com les dinàmiques actives de creació de producte que es vagin concretant:

b) Si vol competir amb productes amb possibilitats reals, serà necessari que com a mínim

compti amb una cartera de producte propi amb una proposta de valor molt interessant, la

qual cosa, en la situació actual, vol dir que gran part de les possibles propostes de valor

s’han de generar fruit d’un procés creatiu (creació artificial) i no es podrà basar en la

singularitat dels recursos. Per altra banda, s’han de fer esforços per concretar una proposta

d’oferta intermunicipal amb Badalona i Sant Adrià per reforçar la cartera:

C. Gestió del màrquetingDiseny i implementació d’una planificació de marketing, i control de l’estratègia online de comunicació i comerciaització

C. Gestió de la cartera de producte

Selecció i desenvolupament de nous productes, seguiment de

l’èxit, manteniment i actualització d’oferta, etc.

A. Model de gestióDefinir com es gestionaran les directrius del pla estratègic

B. Desenvolupament competitiu de

producteAplicació d’una visió que

prioritza un context operatiu específic per

concretar la cartera de producte

Page 133: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 13

c) Santa Coloma, també haurà de determinar, a partir de les propostes que es realitzarà en el

context de l’estudi, quin model vol seguir en el foment i estructuració de productes:

d) Santa Coloma, haurà de fer una gestió molt activa del procés de promoció i comercialització

que permeti a més controlar directament una part del procés:

Cegos for AECID-SICA

La qualitat i l'autenticitat

de l'experiència

són clau

Incorporar propostes

personalitzades que siguin difícils

de reproduir

El major impacte

s'aconsegueix a través dels

sentits

Productes basats en la

disponibilitat

Hauria d’acollir una organització del producte amb una visió de fons experiencial i buscar la transversalitat intermunicipal…

PRODUCTES TRANSVERSALS

Page 134: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 14

Per fer una gestió proactiva del màrqueting s’haurà de recolzar en eines tecnològiques.

Aquestes permeten un alt nivell de proactivitat a l’activitat promocional i comercial, i

també obtenir resultats si es gestiona bé (pàgina web potent, gestió de xarxes socials, etc.).

Això no obstant, es desenvoluparà en un entorn altament competitiu:

Posar-se en contacte i reservar els serveis i activitats

Buscar, generar i consolidar informació

Consolidar reserves (hotel, restauració, teatre,..)

Fer-se un itinerari o pla de visita

Disposar d’aplicacions mòbils d’ús turístic

Coordinar i compartir la informació amb amics i família

...

Activitats a facilitar

Eines de planificació, reserva i consolidació per a les visites i els

viatges organitzats per compte propi

Oportunitats

Serveis d'assessorament i

organització de la visita

QUANT MÉS "CONTROLAT" TINGUEM EL “PROCÉS DE COMPRA”, MÉS GRANS SERAN LES OPORTUNITATS

Atreure Informar Reservar Comprar Opinar i compartir

"Espai web Santa Coloma "

Page 135: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 15

3.2. DETERMINACIÓ D’OBJECTIUS I ESTRATÈGIES

3.2.1. Objectiu i estratègies de gestió turística: L’objectiu principal és generar una estructura de gestió del turisme des de la perspectiva de la concertació. És a dir, que inclogui en els seus processos de planificació i de presa de decisions als diferents sectors econòmics amb incidència directa o indirecta amb el sector turístic (hostaleria, comerç, cultura), que permeti la participació ciutadana i que consideri l'opinió dels visitants i turistes de la ciutat. Així mateix, caldria impulsar un procés d’aliança estratègica en matèria de turisme amb les ciutats de Badalona i Sant Adrià, que tindria com a objectiu principal el desenvolupament i promoció d’una cartera de producte transversal.

Aconseguir que el sector turístic s’impulsi mitjançant els instruments adequats d'organització, suport, coordinació i

participació per a la gestió competitiva i sostenible del turisme, propiciant la

sincronia amb tots els actors implicats i sectors vinculats al turisme

OBJECTIU

• Desenvolupament d’un model de gestió participatiu públic-privat

• Facilitació institucional de la sincronia amb tots els actors implicats en el turisme i en els sectors relacionats amb el mateix.

• Impulsar la competitivitat de l'oferta turística procurant actuar sobre tots els factors que la conformen i determinen, amb la finalitat de facilitar el desenvolupament de productes turístics des d'una perspectiva a mig-llarg termini.

• Consolidació de les polítiques de sostenibilitat ambiental, cultural, social i econòmica. Foment del valor turístic de la diversitat.

• Foment de la generació preferent d'ocupació sectorial entre la població local.

• Foment de la participació dels residents en la gestió turística de la destinació.

• Foment de la col·laboració intermunicipal en matèria turística.

ESTRATÈGIES

Page 136: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 16

3.2.2. Objectiu i estratègies de producte: La clau d'una estructuració eficaç de producte, estarà en identificar tots aquells serveis i

prestacions que afectin al procés de consum, en segments específics, enfocant actuacions

conjuntes. L'objectiu és aconseguir una completa gestió de les expectatives del visitant

mitjançant el control dels elements que generen percepcions. Per tant, tots els elements

constitutius de l'espai turístic que intervenen han d'estructurar-se per aconseguir l'objectiu.

Tècnicament es tracta d'integrar sota conceptes específics a recursos i serveis que són

estructurats des de l'òptica de l'experiència vivencial turística, amb la finalitat de construir un

producte amb identitat pròpia que faciliti tant la promoció com la comercialització.

Des del punt de vista del desenvolupament del producte, es determinen com a eixos

vertebradors els següents objectius:

3.2.3. Objectiu i estratègia de posicionament:

La ciutat no compta amb un posicionament al mercat turístic. El posicionament és la presa

d'una posició concreta en la ment dels consumidors als quals es dirigeix la destinació i això

obliga a decidir, de forma molt rigorosa, quins seran els eixos d'aquest posicionament, així com

els canals de comunicació a utilitzar per transmetre'ls.

Amb la finalitat de distribuir adequadament els esforços promocionals, s’han d'identificar

aquells mercats i segments que actualment o potencialment són d'importància per a Santa

Coloma de Gramenet.

Competir al mercat turístic amb una oferta diferenciada, recolzant-se en la

transversalitat sectorial, a partir de l'aprofitament dels recursos i atractius turístics i aquells elements que no són

pròpiament turístics però permeten una integració que genera una nova categoria

de productes més diferenciats

OBJECTIU

• Potenciar el producte gastronòmic que presenta un major potencial.

• Vincular producte gastronòmic amb la dietètica i la nutrició i l’alimentació (comerç) per a la creació de productes combinats.

• Foment de la innovació i estructuració competitiva dels productes turístics, en coherència amb els requeriments de la demanda. Crear productes amb un enfocament “experiencial”.

• El desenvolupament de productes innovadors i transversals en relació al patrimoni natural, esportiu i cultural mitjançant la integració d'elements de l'oferta existent i aprofitant els esdeveniments.

• Potenciar la qualitat de l'oferta de productes i serveis turístics. Foment de l'adopció i implementació de sistemes de qualitat en les empreses, serveis turístics i el comerç establint els indicadors apropiats pel seguiment.

• Auditoria sistemàtica de la qualitat integral de l’oferta turística i els productes.

• Foment de l'adopció i implementació de les modernes tècniques de gestió comercial en les empreses vinculades directament amb el turisme i el comerç.

• Impuls a la capacitació professional dels recursos humans necessaris en tots els nivells de la gestió de les empreses i serveis vinculats directa o indirectament amb el turisme.

ESTRATÈGIES

Page 137: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 17

En relació als mercats emissors, la situació és molt simple, tal i com es dedueix de la

investigació realitzada. Actualment existeix un únic mercat important a Santa Coloma, que és

el mercat metropolità (de proximitat). D'altra banda, en funció de la concreció dels productes

que s’acabi fent (d’acord a criteris de competitivitat), es podrien obrir les portes a considerar la

captació d’altres mercats emissors de demanda de mitjana distància sobretot en el cas

d’aconseguir disposar dels productes intermunicipals.

3.3. CONCRECIÓ DE L’ESTRATÈGIA TURÍSTICA

Seguidament es planteja un desenvolupament més específic de les estratègies en relació a la

gestió, les estratègies de competitivitat i de posicionament a implementar, com a base per

determinar el programa d'actuació per a l'enfortiment de Santa Coloma de Gramenet com a

destinació turística.

3.3.1. Plantejament de la gestió turística:

Qualsevol desenvolupament turístic per convertir-se en una experiència exitosa ha de ser

gestionat amb eficàcia. La premissa és que es tracti d'una gestió consensuada (esforç públic +

esforç/implicació privada) i integradora (sector pròpiament turístic + sector no turístic i

complementaris) realitzada a través d'algun mecanisme de gestió específic, no “invasiu” en

matèria competencial amb els existents actualment.

No existeix actualment una organització especifica de gestió turística a nivell de ciutat en un

sentit estricte. La situació a Santa Coloma, s'engloba en el que podríem anomenar una “gestió

ocasional” on les diferents entitats institucionals, les associatives i les empreses, realitzen

actuacions conjuntes només en moments i aspectes concrets.

S'han de donar els primer passos en la direcció de la unificació d'esforços a nivell intern, encara

que s'hauria d'arribar més lluny de manera que s'aprofitessin esforços i sinèrgies a partir de la

definició de polítiques i estratègies transversals amb altres municipis.

Aconseguir un posicionament turístic al mercat de referència mitjançant la

utilització dels canals de comunicació que haurà d’aconseguir projectar una imatge

turística consistent amb la situació i l’oferta real de producte

OBJECTIU • Incrementar la notorietat de Santa Coloma de Gramenet com a destinació turística mitjançant una adequada promoció.

• El posicionament com a destinació identificada pel seu producte gastronòmic i comercial, que ofereix un ampli ventall de possibilitats d’activitats i productes culturals i relacionats amb la natura.

• Enfortiment de la modernització tecnològica en la promoció i comercialització turística, amb especial èmfasi als canals telemàtics.

• Foment de la integració comunicacional pública-privada, concertada amb ampla participació del sector privat.

• Foment d’una Aliança estratègica intermunicipal a nivell de promoció del producte turístic.

ESTRATÈGIES

Page 138: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 18

La proposta estratègica en aquest sentit contempla posar en marxa o impulsar dos

mecanismes: un primer mecanisme “intern”, destinat a recolzar a l’àrea de Promoció

Econòmica en l’àmbit del seguiment i manteniment del pla estratègic així com en la

dinamització i impuls a la creació i gestió d’un portafoli de productes; i un mecanisme “extern”

que impulsi la concreció d’una xarxa de col·laboració amb altres municipis:

El mecanisme intern que es proposa és la creació d’una Taula de Turisme, que s’entén com un

òrgan de recolzament a la gestió del Pla Estratègic que es realitzarà des de l’Ajuntament però,

sobretot, de coordinació amb l’esforç global en la dinamització de projectes, creació de

productes i promoció turística de la ciutat entre altres activitats.

Ajuntament de Santa Coloma

Promoció econòmica… Badalona

Santa Adrià

...

Aliances i Convenis

Taula de Turisme

Seguiment,manteniment i modificació del Pla d’actuacions

Pla estratègic

Xarxa de col·laboració i innovació

“Barcelona Nord”

Mantenir i dinamitzar el portafolide producte propi

Gestió de producte propi

Gestió de producte transversal

Plataforma d’innovació

Page 139: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 19

Resulta obvi que aquesta condició associativa ha de respectar els actuals sostres

competencials de les entitats i institucions. La seva missió principal és col·laborar amb les

institucions municipals en desenvolupar i elaborar productes turístics, plantejar estratègies

promocionals i comercials sobre la base del producte existent, impulsar i recolzar projectes de

desenvolupament de nous productes transversals (intermunicipals), etc.

Per altra banda, un altre objectiu prioritari és que contribueixi a incrementar la competitivitat

de les empreses. En aquest sentit és essencial actuar sobre els aspectes que contribueixen a

incrementar el valor afegit de les empreses, com són l'assegurament de la qualitat dels serveis

que es presten, la innovació en els serveis i la qualificació del personal.

L’àmbit de treball prioritari comprèn, entre d’altres, les següents actuacions:

Col·laborar amb l’àrea de Promoció Econòmica en el seguiment i impuls del Pla

Estratègic de Turisme: les principals actuacions serien la de cooperar i facilitar la

posada en marxa de les diverses actuacions que es proposin.

Impulsar el desenvolupament i millora del producte turístic i col·laborar en la

promoció i comercialització turística de la ciutat.

La gestió del turisme hauria de ser pública-privada:

Ajuntament de Santa Coloma.

Promoció Econòmica

Gestió del màrqueting

Creació de valor pel mercat

Òrgans de govern

• El principal rector del turisme serà l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenetmitjançant l'àrea de Promoció Econòmica. En matèria de turisme les seves funcionssón les relatives a la presa de les decisions finals en matèria d’estratègia turística de

la destinació, de planificació i inversions, pressupostària, legal, etc.

• La Promoció econòmica comptaria amb un òrgan operatiu de consens i col·laboració,la Taula de Turisme integrat, a més del propi Ajuntament i Grameimpuls, com amínim per representants del sector turístic, cultural, comercial i de les entitatsveïnals. La seva principal funció és col·laborar en implementar i seguir les directrius iplanificació del Pla Estratègic.

Funcions específiques de la Taula de Turisme

Taula de Turisme

Seguiment de la qualitat del producte

Dinamització d’oferta

Seguiment i implementació del Pla

Estratègic

Funcions de recolzament en el seguiment i implementació del Pla Estratègic

• Proposar i/o col·laborar en la redefinició de les directrius estratègiques i els objectius de producte imàrqueting.

• Col·laborar activament en l’execució dels plans i projectes de millora de la ciutat d'interès pel turisme.

• Fer el seguiment dels indicadors del Pla i avaluar el compliment, posposant i consensuant mesurescorrectores de les desviacions.

Page 140: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 20

Per altra banda, en relació al camp d’actuació de la Taula de Turisme, s’ha de determinar el

marc de col·laboració amb la institució municipal en altres dos aspectes fonamentals:

Gestió de Serveis al sector: en aquells serveis complementaris que es considerin

importants per millorar la satisfacció sectorial i oferir un servei que aporti valor. Entre

d’altres hauria de gestionar i participar en: - La localització de fonts de finançament.

- Serveis de Borsa de Treball.

- Etc.

Formació de personal: la formació dels professionals de les empreses es considera

essencial. Hauria de proposar i coordinar aquells cursos que es demanin o necessitin

les empreses per millorar la gestió i el servei o l’adequació de les empreses per al

desenvolupament, promoció i comercialització de productes. Aquesta exigència es

considera clau per a la introducció del concepte de millora continua en el sector

turístic de la ciutat.

El segon mecanisme és impulsar la concreció d’una xarxa de col·laboració amb els municipis

del nord de la Comarca, Badalona i Santa Adrià, si bé no s’hauria de descartar la possible

col·laboració amb l’Hospitalet com s’esmenta més endavant.

Les necessitats operatives de les destinacions turístiques fan que esdevinguin un “clúster”

natural, on cap empresa o recurs per si mateix determina la competitivitat de la destinació,

sinó que ho fa el conjunt de l’oferta.

Funcions específiques de la Taula de Turisme

• Dissenyar estratègies i accions de creació de valor pels productes turístics existents i potencials.

• Monitoritzar el mercat: motivacions, necessitats i preferències del consumidor amb l'objectiu de millorarconstantment la proposta de valor i conèixer cada vegada més als target s de la ciutat.

• Identificar nous serveis i productes que puguin aportar valor i convertir-se en fonts addicionals d'ingressos.

Gestió del màrqueting

Creació de valor pel mercat

• Col·laborar en el disseny de les estratègies i accions de màrqueting (pla de màrqueting anual)

• Col·laborar en el seguiment de la correcta implementació de les accions de màrqueting i dels seusresultats.

• Proposar i gestionar programes de fidelització.

• Establir acords i relacions amb la intermediació especialitzada en els productes actuals i que es puguindesenvolupar.

• Identificar i gestionar la relació amb col·laboradors i sponsors que aportin producte, capital i/o co-màrqueting.

• Organitzar i participar en accions de promoció turística directa de la ciutat (Fires; workshops; Fam Trips;etc.)

• Col·laborar en estudis de posicionament de la ciutat.

Seguiment de la qualitat del producte

Dinamització d’oferta

Funciones específiques de la Taula de Turisme

• Fomentar la dinamització del desenvolupament de producte, recolzant als proveïdors locals i participanten jornades i workshops de producte amb els proveïdors locals i la intermediació.

• Identificar nous serveis que aportin valor a la proposta de producte.

• Identificar oportunitats per al desenvolupament de nous productes.

• Assessorament als proveïdors d’oferta i serveis per la millora i assegurament de la qualitat.

• Seguiment de les opinions i recomanacions dels clients en relació a l’oferta de productes i serveisturístics.

• Suggerir noves accions i procediments per millorar la qualitat de l'oferta de producte.

Page 141: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 21

Entenem els clústers segons la definició de Porter (1998), que els defineix com una

concentració geogràfica d'empreses interconnectades que alhora que competeixen mantenen

una relació de cooperació entre si. Com a resultat, les empreses pertanyents a un clúster

realitzen operacions independents però vinculades formalment o informalment a la resta

d'agents.

VISIÓ CLUSTER DE TURISME

La qüestió pren rellevància quan es tracta determinar l’abast territorial que ha d’assolir una

“destinació” per obtenir un nivell de competitivitat prou rellevant. En el cas que ens ocupa

entenem que el territori objectiu ha d’estar conformat per Santa Coloma, Badalona i Sant

Adrià.

Badalona és el “soci” més interesant, ja que reforça una de les mancances més importants de

Santa Coloma de Gramenet que és l’oferta d’allotjament turístic, a part de reforçar de manera

notable la potencialitat del producte cultural i gastronòmic.

La realitat metropolitana configura una sèrie de necessitats i problemàtiques turístiques

comunes als tres municipis del Barcelonès Nord, que estan rebent un tractament individual per

part dels diferents ajuntaments. Es restringeixen a les possibilitats pròpies, el que comporta

que no s'aprofitin les sinèrgies i les possibilitats de potenciar la repercussió i els beneficis dels

diferents projectes a través de la cooperació intermunicipal.

L'estructura tradicional on administració i empreses turístiques de la destinació treballaven per

confeccionar una oferta competitiva respecte a les destinacions més properes, integrant al

mateix temps aquesta destinació en una marca que la posicionés al mercat, ha evolucionat.

Ara es requereixen estructures més flexibles i amb major participació del propi sector, d’altres

sectors i altres municipis mitjançant relacions puntuals en funció de les estratègies de

màrqueting per a diferents segments, de manera que les aliances han anat canviant de local a

global, en funció de l'oferta disponible1.

1 Per exemple el Pla Estratègic de Barcelona (Turisme de Barcelona) estableix a l’eix 1 (De Barcelona a la destinació

Barcelona) tres objectius en aquesta línia: 1.1 Eixamplar les dimensions geogràfiques i simbòliques de la destinació Barcelona; 1.2 Formalitzar (estructurar, articular i vertebrar) una nova realitat turística més enllà de la ciutat de Barcelona; 1.3 Contribuir a la posada en valor de nous atractius, serveis i equipaments fora de la ciutat de Barcelona.

Page 142: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 22

La perspectiva “cluster” del turisme implica que l'activitat turística no pot ser concebuda

aïlladament del context socioeconòmic circumdant com si d'una economia d'enclavament es

tractés, sinó que ha d'estar profundament imbricada en aquest entorn vital si es pretén que el

turisme pugui actuar com a instrument de desenvolupament de la zona en qüestió. La reflexió

anterior permet considerar:

El rol central de la “Xarxa de col·laboració”, entès des d'una perspectiva instrumental,

com a eina per a la millora sostinguda dels nivells de competitivitat del sistema turístic

del Barcelonès Nord.

La competitivitat turística del Barcelonès Nord pot disposar d'una eina de valor considerable en la “Xarxa de Col·laboració” que pot ajudar a construir de forma sistèmica el nivell de competitivitat desitjat a partir de la planificació de l'espai territorial i de la seva ocupació funcional per a finalitats turístiques, intervenint on la cadena productiva turística presenta majors debilitats o disfuncions a nivell competitiu i construint elements de major valor afegit a través de la suma de les fortaleses i avantatges competitius de cada municipi.

Aquesta xarxa de col·laboració no és una qüestió menor. En una zona com el Barcelonès Nord,

amb elevats nivells d'atomització, afectada per greus problemes d’“invisibilitat” de l'activitat

(provocada per l'efecte mediàtic de la ciutat de Barcelona) , serà imprescindible la generació

de dinàmiques de consens entre els diferents municipis de cara a la coordinació de les seves

activitats, la cooperació i el màrqueting que són fonamentals si es pretén completar el procés

productiu2 del turisme en veritables condicions de competitivitat.

Aquesta proposta té per objectiu impulsar un procés per incorporar a la Barcelona Nord, un

mecanisme operatiu comú entre els agents del territori per elaborar i executar (promocionar i

comercialitzar) propostes de productes o serveis de major potencialitat i/o innovadors a partir

d’una visió de transversalitat municipal.

2 Creació del producte; la comercialització efectiva del mateix i l'adquisició pels potencials consumidors;

i el consum del producte.

..

INFRAESTRUCTURES D'ACCÉS I COMUNICACIONS

. .

EQUIPAMENTS I ALTRES SERVEIS

Restauració, allotjament, intermediació, transport turístic,...

Educació, Comerç, ...

Indústria de begudes i alimentació, ...

EMPRESES

Cultura, oci, ...

.

Restauració, allotjament, intermediació, transport turístic,...

Educació, Comerç, ...

Indústria de begudes i alimentació, ...

EMPRESES

Cultura, oci, ... MOTIVACIONS

Territori, atraccions,

recursos, etc.

MOTIVACIONS

Territori, atraccions,

recursos, etc.

INFRAESTRUCTURES D'ACCÉS I COMUNICACIONS

EQUIPAMENTS I ALTRES SERVEIS

SANTA COLOMA DE GRAMENET

BADALONA, …

Institucions, organismes,

associacions, ...

Institucions, organismes,

associacions, ...

Page 143: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 23

3.3.2. Estratègies de competitivitat turística. A continuació es desenvolupen amb mes detall els aspectes relatius a les estratègies de competitivitat turística en tres subapartats:

Desplegament de l’estratègia competitiva a adoptar per la ciutat de Santa Coloma de

Gramenet.

Determinació de mercats-productes.

Model de gestió per la identificació, desenvolupament, promoció i comercialització de

productes

3.3.2.1. Desplegament de l’estratègia competitiva a adoptar per la ciutat de Santa Coloma

de Gramenet

Donades les possibilitats de Santa Coloma i els objectius de desenvolupament turístic,

orientats als productes actuals i potencials, a l’estratègia més convenient és:

“La diferenciació, en un àmbit competitiu diversificat de productes-mercats, amb una oferta

adequada a les característiques específiques dels recursos de Santa Coloma i als

requeriments de la demanda corresponent”

Aquesta estratègia té com a propòsit essencial potenciar les qualitats distintives de l'oferta

turística de la ciutat, per a tots els productes-mercats als quals es dirigeix, de manera que la

diferenciïn de les ofertes de les destinacions competidores, i que a més justifiquin el seu cost

en funció del valor de la diferenciació percebuda pels turistes.

Per tenir èxit, aquesta estratègia basada en la diferenciació ha de tenir present que:

- La diferenciació percebuda com a destinació turística, ha de representar un valor real per als visitants.

- Els elements de diferenciació han de ser defensables per la destinació i difícilment imitables pels seus competidors.

- Si els elements de diferenciació són poc coneguts pel mercat, la destinació ha de desenvolupar accions per donar-los a conèixer.

Tenint en compte que Santa Coloma competeix amb destinacions molt propers que s'orienten

a la mateixa tipologia de productes-mercats turístics, és necessari identificar i potenciar

elements de diferenciació competitiva.

La diferenciació, en termes d'estratègia, s'aconsegueix, essencialment, a través de dues vies, o

bé desenvolupant accions o productes diferents a la resta dels competidors que aporten un

valor únic a la demanda, o, desenvolupant les mateixes accions o productes que la resta dels

competidors però duent-lo a terme de manera diferent, perquè així es generi un valor superior

per a la demanda. En aquest sentit, donada l'escassetat de singularitat en els recursos cal optar

per la combinació d'ambdues vies.

En primer lloc, desenvolupant productes en relació amb aquells recursos que el diferencien de

la resta de destinacions competidores de l'entorn, i que en aquest cas es circumscriuen gairebé

exclusivament al fet de disposar de la infraestructura educativa en relació a la Dietètica i la

Page 144: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 24

Nutrició i en segon lloc, innovant en el desenvolupament de productes turístics associats a

mercats en què es disposa de recurs indiferenciat dels de la competència (Gastronòmic,

Cultural, Naturalesa, etc.), introduint elements diferencials que els distingeixin amb claredat de

la resta d'ofertes dels competidors i que permetin a la demanda percebre el valor extra que

aporten.

Són, o poden ser, elements de diferenciació competitiva a potenciar els següents:

- La ubicació i la facilitat d’accés en transport públic. - L’existència d’un nucli de producte gastronòmic de qualitat. Un restaurant d’1 estrella

Michelin i un recomanat. - Una oferta multiètnica de restaurants, associada a un comerç de producte exòtic de

bona qualitat a bon preu. - El desenvolupament del turisme especialitzat en dietètica i nutrició, amb les

infraestructures i equipaments necessaris. - Les característiques associades a: la tolerància (una ciutat per a tothom); la

convivència cultural (ciutat de múltiples cultures); l’accessibilitat; l’espai urbà com entorn generats de relacions personals (la vida al carrer), etc.

- La tradició cultural, a través de la posada en valor dels recursos culturals relacionats amb, la història, les arts escèniques, el museu, la literatura, i els personatges il·lustres relacionats amb aquestes temàtiques. El desenvolupament d'esdeveniments culturals programats diversos i de qualitat.

- El desenvolupament de productes innovadors en relació al patrimoni cultural, natural i gastronòmic, mitjançant la integració d'elements de l'oferta turística existent.

El concepte de productes a desenvolupar pot prendre com a referència la matriu experiencial

de Pine i Gilmore que estableixen dos eixos per reflectir la participació del client en el procés

de consum turístic. L'eix horitzontal representa la participació dels clients en l'experiència. En

un extrem es posiciona la participació passiva, on l'espectador o client no té influència alguna

sobre el producte consumit, per exemple, l'espectador d'una simfonia. En l'altre extrem de

l'eix horitzontal, es troba la participació activa, on els clients juguen un paper fonamental en el

desenvolupament de l'esdeveniment. Un exemple serien els esquiadors, que generen la seva

pròpia experiència mentre consumeixen el producte turístic.

L'eix vertical representa la connexió que hi ha

entre el client i l'esdeveniment. En un costat,

està l'absorció, on el producte ocupa l'atenció

del consumidor arribant a aconseguir la seva

ment. L'experiència arriba dins del consumidor

però no li involucra. Per exemple, quan veiem

televisió. En l'altre extrem, es troba la

immersió, on el client passa a formar part física

o virtual del producte. El client va cap a

l'experiència, com en el cas del turisme actiu o

d'aventura o els jocs d'ordinador interactius.

L'encreuament d'aquests dos eixos resulta en quatre quadrants que representen els 4 nivells

experiencials:

Inmersió

AbsorciónAbsorció

Participació

Passiva

Participació

Activa

EducacionalEntreteniment

Estètic Escapismo

Page 145: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 25

Entreteniment: es tracta d'activitats passives en les quals hi ha més una absorció, que

una immersió i la nostra participació normalment no influeix en l'esdeveniment en el

qual participem. Exemples d'entreteniment són escoltar un concert, veure un

espectacle esportiu o una funció teatral.

Educació: Es tracta d'esdeveniments que exigeixen una participació activa i constant

reflexió, com la participació en un taller o un curs. Malgrat ser més actives que les

activitats d'entreteniment, en els esdeveniments educatius l'activitat segueix sent més

d'absorció que d'immersió.

Escapisme: Els esdeveniments caracteritzats per l'escapisme, poden entretenir i

incorporar elements d'aprenentatge, però al contrari que els anteriors, exigeixen una

participació activa i d'immersió física o virtual en el mitjà on es realitza l'activitat.

Exemples d'escapisme són els parcs d'atraccions, les activitats de muntanya, les rutes,

etc.

Estètica: Les experiències estètiques són immersions passives. El consumidor està

totalment immers en l'experiència, però té poca capacitat d'actuació sobre ella.

Esdeveniments passius i reflexius són, per exemple, el gaudir d'un paisatge natural o

veure una exposició en una galeria d'art.

Alguns dels productes consolidats que ja exerceixen de motor turístic a Santa Coloma, presenten singularitat en la proposta que realitzen (per exemple el gastronòmic i els Dijous Temàtics) encara que són escassos, però que no obstant això marquen la línia en el concepte a desenvolupar. La cartera de producte hauria d’acollir uns productes diferenciats, tenint en compte com a mínim:

L’aprofitament dels recursos que sense ser pròpiament turístics tenen un potencial d’atracció important o diferenciat (són els casos del campus d’Alimentació i el comerç de producte exòtic).

Posar l'accent de la diferenciació en la manera d'estructuració de la prestació, donat l'escassa singularitat dels recursos.

Aprofitar els recursos intangibles (aspectes com la història, la tolerància, la convivència, les llegendes,...).

Concretar propostes singulars específiques basades en l'oportunitat de gaudir d'un entorn físic i humà participant activament en activitats o esdeveniments i de l'estil de vida de Santa Coloma de Gramenet.

Si tenim en compte que en el cas del turisme poques vegades un individu busca una sola de les experiències, i que la majoria dels visitants busquen una combinació o paquet d'experiències (per exemple cultura + gastronomia), podem concloure que queda un ampli camí per recórrer en l'estructuració d'activitats amb aportacions experiencials diverses (“paquets experiencials” el més complets possible). Es tracta d'aprofitar les quatre tipologies d’experiències i les seves combinacions.

El desplegament de l’estratègia determinen tres orientacions en relació als mercats-productes:

a) Penetració als mercats-producte actuals

b) Desenvolupament de nous productes pels mercats-productes actuals

c) Desenvolupament de nous productes per nous mercats-productes

Page 146: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 26

a) Penetració als mercats-productes actuals

Aquesta opció consisteix en el creixement a través dels productes turístics dirigits als mercats-

productes més rellevants que Santa Coloma ja capta, amb l'objectiu d'incrementar la quota de

mercat i incrementar el consum mitjà dels segments atrets per la cultura i la gastronomia.

És el camp de desenvolupament de producte que es planteja pel curt termini. La

implementació d'aquesta estratègia s'ha de basar en el desenvolupament de les següents

línies d'actuació:

Millorar els productes existents, mitjançant l'òptima utilització dels recursos

disponibles i posant en valor la fàcil accessibilitat a la ciutat, aprofundint en

l'estructuració modular de les ofertes de productes per facilitar l'adaptació i

"combinabilitat" dels mateixos en funció dels requeriments de la demanda en els

diferents mercats i segments objectius, potenciant alhora una promoció més a mida

dels visitants.

Millorar el posicionament de la ciutat a l’àrea metropolitana i la ciutat de Barcelona

mitjançant accions directes i inverses de comunicació i promoció, que destaquin els

avantatges competitius dels seus productes. En gran mesura, i com a resultat de

l'anàlisi de la demanda, es posa de manifest la necessitat de desenvolupar accions de

comunicació amb missatges senzills i clars a través dels principals eixos de

posicionament de la ciutat: gastronomia, cultura, naturalesa, ubicació i facilitat

d’accés.

b) Desenvolupament de nous productes pels mercats-productes actuals

Aquesta opció consisteix en el creixement a través de nous productes turístics en els mercats-

productes amb el què ja s’opera. En aquest cas el propòsit principal és potenciar el

posicionament i captar nous segments de mercat amb major capacitat de consum turístic (com

és el cas de la gastronomia), tant en despesa com en viatge (aquesta última limitada per

l'escassa oferta hotelera).

Les línies d’actuació que emmarquen aquest plantejament estratègic són:

Incorporar atributs de diferenciació als productes ja existents, en especial en relació

amb valors de diversitat, qualitat gastronòmica, potencial divulgatiu i educatiu en

relació a la dietètica i la nutrició, patrimoni cultural, destinació dinàmica i viva,

localització estratègica-entrada a Barcelona-Mirador de Barcelona, etc.

Desenvolupament de nous productes orientats a segments de Mercat objectiu, bé

mitjançant el disseny o a través de la combinació de productes ja existents que

permeten configurar ofertes noves en relació a les motivacions dels segments objectiu

i els nous segments. Estructuració de producte en base a nous esdeveniments dirigits a

segments específics, com ara el turisme familiar.

Page 147: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 27

c) Desenvolupament de nous productes per nous mercats-productes,

Són productes per als quals la ciutat compta amb recursos escassos o amb un

desenvolupament pràcticament nul. L'objectiu principal d'aquesta estratègia de creixement és

posicionar-se en mercats que poden ser aprofitats per ampliar al camp de captació de

visitants: Circuits, Idiomàtic; Esportiu.

En tots aquests casos, les línies d'actuació s'han de centrar en el desenvolupament de

productes molt específics que aprofitin les sinergies amb altres productes que els són

complementaris i la implementació d'accions de comunicació i promoció tant en els mercats

emissors com entre la intermediació especialitzada.

3.3.2.2. Determinació de mercats-productes

Des del punt de vista del segments de demanda, excepte un nombre reduït de grans

destinacions turístiques (grans volums d’oferta turística i producte, amb un nombre elevat de

turistes) que poden tenir una visió molt generalista, la resta han de buscar nínxols cada vegada

més singulars. Òbviament, no es tracta d'una operació comercial, ha de ser sobretot una

orientació específica en el producte.

Segmentar no vol dir oferir productes generalistes a clients singulars, sinó oferir productes

singulars a clients singulars. La segmentació del mercat és potser la decisió més difícil i

complexa que ha de prendre una destinació en decidir la seva estratègia de mercat.

Aquesta decisió en el cas de Santa Coloma, no pot basar-se en dades objectives per la falta de

dades suficients en matèria turística i sobretot les relatives als diferents mercats amb

presència real a la ciutat. A nivell de mercats emissors, el principal mercat de Santa Coloma és

específicament el mercat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i que podem contemplar

com un mercat objectiu la resta de Catalunya i amb més cauteles el francès, en tot cas molt

limitat en el seu potencial ja que la capacitat d’assolir volums importants en mercats de

mitjana i llarga distància és directament proporcional a la diversitat i capacitat d’allotjament

i/o a l’atractiu turístic de la ciutat.

Habitualment la decisió de prioritzar els mercats-productes es pren sobre la base d’una matriu

“atractiu del mercat vs posició competitiva” que té en compte la situació actual de la

destinació i la potencial. Es fan servir quatre variables, de les que en dos no es disposa de cap

dada i en una tercera el desenvolupament és incipient, el que impedeix l’elaboració d’una

matriu objectiva.

Les dades que s’utilitzen en l’elaboració d’aquestes matrius són:

Quota de mercat: indica el percentatge del mercat que Santa Coloma capta en relació

al mercat potencial objectiu. En el cas de Santa Coloma no tenim dades quantitatives

sobre els diferents mercats que rep i tampoc existeix la dada inversa, la quantificació

de la dimensió de cada segment de demanda en el mercat objectiu de l’Àrea

Metropolitana de Barcelona (és a dir, no tenim dades que dimensionin el mercat

Page 148: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 28

potencial de l’AMB en matèria de gastronomia, de natura, etc.). En qualsevol cas es

pot afirmar que fins a dia d’avui Santa Coloma no té una imatge gaire destacable entre

els residents de Barcelona com a destinació gastronòmica.

Qualitat del producte: adequació del producte actual als estàndards de qualitat

demandats pel mercat en qüestió. En el cas de Santa Coloma, com s’ha comentat a la

fase del diagnòstic, els escassíssims productes identificats són estructuracions

generalistes (com ara les rutes culturals) i poc diferenciats. Alguns tenen un grau alt de

qualitat com ara els dijous temàtics, però són excessivament escassos per un

posicionament clau a nivell d’anàlisi global.

Qualitat dels recursos: es refereix a la potencialitat dels recursos per millorar els

productes turístics actuals. Tot i que alguns dels recursos de Santa Coloma tenen un

cert potencial, és difícil establir com poden ajudar a millorar els productes actuals.

Seguint les conclusions de la fase del diagnòstic, els productes actuals més estructurats

(sobretot les rutes i els gastronòmics) han de servir fonamentalment per crear nous

productes. És a dir, els ja existents s’han de mantenir o inclús millorar, però el seu rol

principal serà intervenir en la confecció de nous productes més competitius.

Imatge de la destinació: indicador de la percepció que tenen els consumidors de cada

mercat sobre la destinació de Santa Coloma pel que fa als seus competidors. Per a

aquesta variable, atès que no disposem d'informació sobre la percepció dels visitants,

l'indicador que es podria aportar seria purament qualitatiu i de tota manera, ja que

Santa Coloma no està realment competint en la majoria dels mercats, aquest indicador

seria sempre molt baix.

Per tant, la priorització s’ha fet de manera qualitativa sobre la base dels segments amb

presència a la ciutat (identificats en els treballs de la fase del diagnòstic) i el potencial dels

recursos. Fruit d’aquest encreuament, els mercats-productes es prioritzen de la següent

manera:

MERCATS A PRIORITZAR: Es tracta de mercats en els quals la destinació té un cert

posicionament i potencial.

TURISME GASTRÒNOMIC

TURISME CULTURAL

MERCATS A POTENCIAR: Són aquells mercats d’atractiu alt o mig amb potencial de recurs però

que actualment no es detecta cap posicionament. És necessari potenciar el seu

desenvolupament perquè passin a ser prioritaris

TURISME DE NATURALESA/ACTIU

TURISME FAMILIAR

MERCATS A APROFITAR: es tracta de mercats amb una escassa incidència actualment i que

difícilment passaran a ser prioritaris, però que poden complementar els productes anteriors

per augmentar el nombre de visitants a la ciutat.

TURISME DE CIRCUIT

Page 149: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 29

TURISME IDIOMÀTIC

TURISME ESPORTIU

A continuació es descriuen amb mes detall cadascun dels mercats productes:

MERCATS-PRODUCTE A PRIORITZAR: Es tracta de mercats en els quals la destinació té

actualment una certa quota de mercat, existeix producte i tenen els recursos amb major

potencial per desenvolupar producte.

Mercat 1: TURISME GASTRONÒMIC: Turisme on la principal motivació de visita és la

degustació i compra de productes gastronòmics, conèixer tradicions i cultures culinàries, visita a restaurants famosos, aprendre, etc.

Oferta de productes

Cal diferenciar entre els turistes als quals els agrada "menjar bé" i l'incorporen com una activitat més en els seus desplaçaments per altres motius, d'aquells que es desplacen "específicament per menjar" en un restaurant, conèixer les característiques gastronòmiques d'una zona, etc. El recurs gastronòmic és el més potent a Santa Coloma que compta amb oferta específica de qualitat, producte autòcton, diversitat ètnica, al que cal sumar el potencial en desenvolupament de nous productes relacionats amb l'alimentació, l'aprenentatge en matèria gastronòmica i amb l'aprofitament dels mercats i el comerç de productes ètnics. Les referències Michelin són un "atractor" molt notable pels mercats de "seguidors incondicionals" i els aficionats experts a la gastronomia. La gastronomia pot jugar un paper molt rellevant en el posicionament de Santa Coloma, i col·laborar de manera decisiva en la valoració de l'experiència turística dels visitants. Es tracta, per tant, de consolidar aquesta oferta dotant-la d'un marc promocional potent incorporar els esdeveniments locals, encara que en formats millorats, que ja giren entorn del tema gastronòmic, generant de forma regular jornades tècniques, tallers, concursos i simposis gastronòmics i de la dietètica i la nutrició, a fi de complementar l'oferta existent.

Mercats / Segments

Mercats emissors de referència:

El mercat de referència per aquests productes serà l'assenyalat per a la destinació

en general (residents a l'àrea metropolitana).

Per a alguns productes d'interès específic podrien agregar-se altres mercats emissors fonamentalment d’altres territoris de Catalunya, als quals es podrien afegir turistes d'altres mercats emissors més allunyats.

Principals segments:

Excursionistes i Turistes experts i aficionats.

Estudiants i Professionals de la Gastronomia.

Excursionistes i Turistes gastronòmics orientats a esdeveniments de caràcter específic.

Excursionistes i turistes casuals, amb altres motivacions principals.

Potencial Mercats/ segments en Xarxa de Col·laboració

Els productes gastronòmics en un context de col·laboració intermunicipal al Barcelonès Nord, ampliaria de manera important el potencial de l'oferta present al mercat, tant en quantitat com en qualitat, al sumar l'oferta de restauració amb major interès i atractiu dels diferents municipis. Ara bé, cal recordar que al diagnòstic es recomanava tenir en compte el projecte del Municipi de l'Hospitalet de la creació d'un centre gastronòmic que té la pretensió de captar turisme i innovar en l'Àmbit de la gastronomia. Entenem, que seria molt interesant, tant des del punt de vista de producte ampliat com de promoció, establir una línia de col·laboració entre el projecte de l'Hospitalet i els productes que es poden desenvolupar a Santa Coloma (Hospitalet, dieta mediterrània / innovació + Santa Coloma de Gramenet, Cuines del món / Dietètica i Nutrició), depenent de possibles acords institucionals.

Page 150: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 30

Mercat: 2 TURISME CULTURAL: Turisme orientat al coneixement de manifestacions culturals i

creatives a les destinacions, les activitats a realitzar poden ser molt diverses.

Oferta de productes

Consolidar els productes culturals actuals amb potencialitat, introduint millores competitives en l‘estructuració i aprofitant òptimament el patrimoni. Desenvolupar nous productes culturals, aprofitant els diferents atractius i activitats culturals disponibles i establint elements transversals aprofitant les activitats connexes com la gastronomia, el paisatge natural i el context urbà. Els productes culturals han de ser flexibles, permetent la combinació amb altres productes, especialment els esdeveniments, la gastronomia i la natura. Els productes han d'incloure no només el patrimoni físic, sinó també el patrimoni intangible i la creativitat contemporània. Productes innovadors i competitius. Crear productes coincidint amb els esdeveniments amb més potencialitat, desenvolupant la seva qualitat i introduint millores competitives en la seva estructuració aprofitant òptimament la transversalitat (per exemple Festival de Drets Humans + Gastronomia del món). Desenvolupar nous productes d'esdeveniments culturals relacionats amb l'alimentació i la diversitat cultural, aprofitant l'interès existent actualment per l'alimentació sana (dietètica i nutrició) i per les diferents cultures gastronòmiques, altres formes d'expressió cultural, etc.

Mercats / Segments

Mercats emissors de referència:

El Mercat de referència per a aquests productes serà l'assenyalat per a la destinació en general.

Principals segments:

Excursionistes amb interès específic en la història, la cultura i les arts escèniques.

Excursionistes culturals casuals, amb altres motivacions principals.

Potencial Mercats/ Segments en Xarxa de Col·laboració

Els productes culturals serien dels més potenciats en un context de col·laboració intermunicipal. S'ampliaria de manera notable el potencial de mercats (tant a nivell de volum, com de mercat emissor i de tipologia del visitant).

Els productes transversals basats en els esdeveniments, s'ampliaria en sumar els esdeveniments amb més interès i atractiu de diversos municipis. Mercats emissors de referència:

El Mercat de referència per a aquests productes serà igualment l’Àrea Metropolitana.

Per a alguns productes d’interès específic, podrien agregar-se altres mercats emissors principalment de la resta de Catalunya.

Principals segments:

Excursionistes i Turistes experts en la història i cultura, especialment pel que fa a l’arqueologia i la història (amb productes molt treballats i contextualitzats en èpoques, estils, etc.).

Excursionistes i Turistes amb interès específic en la cultura.

Excursionistes culturals casuals, amb altres motivacions principals.

Page 151: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 31

MERCATS-PRODUCTES A POTENCIAR: es tracta de mercats que han estat identificats però

amb una incidència escassa pel que fa al consum pròpiament turístic a la ciutat, i que tenen un

cert potencial de recurs:

Mercat: 3

TURISME DE NATURALESA/ACTIU: és aquell que té com a principals motivacions

la realització d'activitats recreatives i d'esplai, la interpretació i / o coneixement de la natura. El turisme actiu, amb diferent grau de profunditat, busca la pràctica d'activitats

esportives de diferent intensitat física i de risc. Oferta de productes

Potenciar el desenvolupament d'oferta turística relacionada amb la pràctica d'activitats a la natura, relacionades amb les activitats associades a aquest mercat: senderisme, BTT, rutes eqüestres, rutes d'interpretació del medi i d'educació mediambiental, etc. Els productes de naturalesa / actius, com els culturals, han de ser flexibles, permetent la seva combinació amb altres productes i especialment amb els esdeveniments esportius relacionats amb el medi natural (algun dels quals que es celebren estan categoritzats com internacionals), la gastronomia i la cultura.

Mercats / Segments

Com s’assenyalava al diagnòstic, els residents de Barcelona tenen una clara tendència a gaudir de la natura i a desenvolupar-hi activitats. Cada vegada seran més importants els parcs metropolitans on poder desenvolupar activitats de lleure. Mercats emissors de referència:

El mercat de referència per a aquests productes serà l'assenyalat per a la destinació en general.

Principals segments:

Excursionistes amb especial interès en la naturalesa.

Excursionistes que els agrada la pràctica d’activitats esportives en contacte amb la natura: senderisme, BTT, cicloturisme, etc.

Excursionistes casuals que poden combinar la realització de diverses tipologies d’activitats.

Potencial Mercats/ Segments en Xarxa de Col·laboració

Els productes de naturalesa es veurien potenciats en un context de col·laboració intermunicipal. El producte resultant cobriria una oferta que permet oferir un territori que cobreix gran part de la Serralada de Marina i que a més ofereix un lineal entre la serra i el mar. Es poden aprofitar sinergies amb el producte cultural en aquest context transversal, ja que en ambdues conceptualitzacions es pot aprofitar com a recurs, entre altres la Ruta dels Ibers. Mercats emissors de referència:

El Mercat de referència per a aquests productes serà igualment l’Àrea Metropolitana.

Principals segments:

Excursionistes amb especial interès en la naturalesa.

Excursionistes que els agrada la pràctica d’activitats esportives en contacte amb la natura: senderisme, BTT, cicloturisme, etc.

Excursionistes casuals que poden combinar la realització de diverses tipologies d’activitats.

Page 152: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 32

Mercat: 4 TURISME FAMILIAR: Turisme Familiar és aquell que té com a principals motivacions la

realització d’activitats recreatives i d’esplai en família.

Oferta de productes

Aquest concepte de producte es concep per a les famílies amb nens i / o adolescents menors de 18 anys, i es basa en els recursos específics que són d'interès per a aquests, com són els recorreguts pel medi natural i les activitats de senderisme, cicloturisme, etc., així com les vistes a centres i espais d'interpretació. La ciutat de Santa Coloma compta amb un recurs com és el Parc Fluvial que ja actualment atrau un nombre important de famílies de la pròpia ciutat i de l'entorn proper d'altres municipis, a més dels que fan referència al medi natural com són els parcs periurbans , la ruta dels ibers o Ecometropoli. Per aquests productes, la qüestió no és tant la de definir nous conceptes, com són necessàries adaptacions específiques d'algunes de les conceptualitzacions que es realitzin per altres conceptes de producte. En aquest mercat és determinant l'adaptació d’infraestructures i serveis (en matèria de mobiliari o equips, oferta gastronòmica específica, etc.), i sobretot en la manera de realitzar la prestació que ha de tenir en compte que s'adreça a un públic infantil i juvenil. Desenvolupar productes en base a esdeveniments específics per a nens i joves de format lúdic-competitiu com és la Trekorientació o el Geocahing, festivals o esdeveniments culturals específics, etc.

Mercats / Segments

Igual que en el cas anterior els residents de Barcelona que també inclou a les famílies, tenen una clara tendència a gaudir de la natura i a desenvolupar-hi activitats per la qual cosa cada vegada seran més importants els parcs metropolitans on poder desenvolupar activitats de lleure. Aquesta realitat fa que els recursos disponibles abans esmentats siguin el pilar del foment d’aquest mercat. Mercats emissors de referència:

El Mercat de referència per a aquests productes serà l’assenyalat per la destinació en general.

Principals segments:

Excursionistes amb especial interès en la naturalesa.

Excursionistes que els agrada la pràctica d’activitats esportives en contacte amb la natura: senderisme, BTT, cicloturisme, etc.

Excursionistes casuals que poden combinar la realització de diverses tipologies d’activitats.

Potencial Mercats/ Segments en Xarxa de Col·laboració

Els productes familiars en el cas de Mercats de proximitat que en general no realitzaran pernoctacions, tenen poc camp per millorar la seva competitivitat en un marc transversal, atès que el procés de consum d'aquesta tipologia prima la concentració d'activitats en un espai el més restringit possible, donada les dificultats "logístiques" per desplaçar el grup, tenint en compte a més que una part important accediria a la zona a través del transport públic. No obstant això, si es concreten productes transversals com per exemple una ruta que enllacés l'etapa dels Ibers-Romans (que ja es proposava anteriorment en el marc del producte cultural), es poden contemplar també com productes susceptibles de ser adaptats per al seu consum per part d'aquest Mercat.

Page 153: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 33

MERCATS-PRODUCTES A APROFITAR: es tracta de mercats en els que s’ha detectat molt poca

incidència i el potencial de recurs és baix o inexistent. Ara bé, en funció dels

desenvolupaments que es concretin en altres productes i les millores que es duguin a terme en

l’oferta de serveis en els propers anys, podrien passar a ser segments que disposessin d’una

oferta prou atractiva a la ciutat de Santa Coloma.

Mercat: 5

TURISME DE CIRCUIT: Turistes la motivació principal de viatge dels quals

és conèixer ciutats, zones, atractius turístics, en un període de temps limitat. Es tracta de visitar els principals atractius turístics de diverses destinacions, ja sigui per compte propi o en un viatge guiat.

Oferta de productes

Es concep com el tipus de turisme de tour o circuits que comprèn la visita a nombroses destinacions i recursos turístics en poc temps. Són grups organitzats a través d'una agència de viatges i acostumen a incloure l'allotjament, mitja pensió o pensió completa així com la visita a alguns recursos turístics. Es podria considerar també una versió "Light" del turisme cultural, ja que es realitzen aproximacions molt superficials a molts recursos turístics en poc temps. En el cas de Santa Coloma el desenvolupament d'aquest tipus de turisme passa per "enganxar-se" a circuits ja establerts mitjançant una oferta molt atractiva de preu en allotjament o captar grups específics mitjançant una activa col·laboració amb receptius especialitzats. El punt feble en aquest Mercat és l'escassa oferta d'allotjament. En ambdós casos, si es concreta caldria estudiar la millora de l'oferta residencial mitjançant la inclusió d'algun atractiu complementari (el paquet d'allotjament pot incorporar alguns àpats a preus interessants en restaurants de prestigi, per exemple) La localització de la ciutat de Santa Coloma aporta un avantatge competitiu d'importància en relació amb els turistes que tenen interès a conèixer recursos i atractius de les principals ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona i la pròpia ciutat de Barcelona. Donada la seva posició pot afavorir l'ús de la ciutat com a centre i base operativa de les excursions de touring.

Mercats / Segments

Per aquest producte és indiferent assenyalar mercats concrets a què dirigir, ja que en principi la gestió per a la comercialització es realitza fonamentalment amb la intermediació especialitzada.

Potencial Mercats/ Segments en Xarxa de Col·laboració

Aquests productes ja són transversals en la seva pròpia concepció. La transversalitat en el Barcelonès Nord, proporcionaria una major possibilitat de retenir-los a l'àrea per l'increment dels atractius potencials a visitar. No obstant això, una actuació conjunta pot esdevenir un desavantatge per a Santa Coloma, ja que el major potencial d'ingressos es troba en l'allotjament i Badalona disposa d'una major i diversa oferta. El risc és que l'esforç promocional acabi esdevenint per Santa Coloma en un Mercat que aporta uns ingressos residuals.

Page 154: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 34

Mercat: 6

TURISME IDIOMÀTIC: S’orienta al coneixement o aprenentatge d’un idioma, en

aquest cas el castellà o el català, mitjançant classes a diversos nivells acadèmics per a estrangers.

Oferta de productes

Potenciar el desenvolupament d'oferta relacionada amb l'ensenyament de les dues llengües aprofitant la disponibilitat d'una Escola Oficial d'Idiomes. Desenvolupar productes idiomàtics per respondre a diversos requeriments del Mercat, tant per al mercat majoritari d'estudiants, com per nous mercats, com ara els adreçats a professionals de la restauració i l'alimentació, estrangers o de parla castellana, etc. Es podrien establir contactes amb el Campus de l'Alimentació d'acord amb l'Escola Oficial d'Idiomes, per desenvolupar programes d'aprenentatge que incorpori un plantejament professional dirigit al sector de la restauració i l'alimentació. S'ha de valorar el fet que molts dels estudiants de la UB (Campus d'Alimentació) són estrangers per la qual cosa, podem utilitzar aquest fet com a corretja de transmissió promocional mitjançant la creació d'algun paquet de turisme idiomàtic, com ara programes intensius d'espanyol / català a preus interessants per familiars, amics, etc., dels estudiants. Aquestes propostes poden ser també interessants per als nous residents de països estrangers o de parla exclusivament castellana que resideixen a Santa Coloma. D'altra banda també es recomana analitzar la proposta inversa, és a dir, desenvolupar cursos de llengües minoritàries comptant amb persones capacitades per a l'ensenyament de la llengua de les nacionalitats amb presència a Santa Coloma, dirigits a residents a l'àrea metropolitana.

Mercats / Segments

Mercats emissors de referència:

Els Mercats de referència per aquests productes seran els residents estrangers de l’àrea metropolitana (professionals i estudiants internacionals), el mercat espanyol de parla castellana i els principals mercats europeus.

Principals segments:

Estudiants de dietètica i nutrició amb l’interès en aprendre/millorar el castellà i/o el català.

Grups de professionals i docents no residents, dels camps de la restauració i l’alimentació que tenen necessitats de coneixement específic i pràctica del castellà/català, o bé necessiten aprenentatge especialitzat (llenguatge tècnic).

Potencial Mercats/ Segments en Xarxa de Col·laboració

La transversalitat en el Barcelonès Nord, en aquest producte no milloraria substancialment la proposta objectiva. En el caso del turisme idiomàtic, la col·laboració transversal més factible serà la de complementar l’oferta de serveis i activitats complementàries que es realitzen als diferents segments.

Page 155: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 35

Mercat: 7 TURISME ESPORTIU: S’orienta a l’aprofitament dels fluxos generats pels

esdeveniments i competicions esportives.

Oferta de productes

Es tracta d'aprofitar fluxos turístics generats a partir de la celebració d'esdeveniments i competicions esportives tant pel que fa als propis equips com mitjançant l'elaboració de programes per a acompanyants. D'altra banda es pot potenciar amb l'organització d’stages d'entrenament, organització de campus d'aprenentatge i perfeccionament específic relacionats amb els esports en què Santa Coloma té un bon posicionament i desenvolupament de nous esdeveniments esportius. Igualment cal una transversalitat important amb el Campus de l'Alimentació per a l'organització de cursos o jornades relacionades amb l'alimentació esportiva.

Mercats / Segments

Mercats emissors de referència:

Els Mercats de referència difereixen en funció de l’esport i de l’esdeveniment en concret (per exemple el futbol sala, té un potencial de mercat nacional i internacional, aquest últim en funció de la presència a les competicions europees).

Principals segments:

Equips i entitats esportives.

Grups d’estudiants, professionals i docents del món de l’esport, que necessiten aprenentatge especialitzat (llenguatge tècnic).

Amateurs i aficionats experts.

Potencial Mercats/ Segments en Xarxa de Col·laboració

La transversalitat al Barcelonès Nord, en aquest producte sobretot a nivell promocional milloraria substancialment el posicionament esportiu de la zona. Cal considerar a més que el posicionament esportiu de Santa Coloma (fonamentalment el futbol sala), no interfereix amb el de Badalona (fonamentalment el Basket), però no cal oblidar un cop més, que Badalona disposa d'un millor posicionament esportiu i una millor i més diversa oferta d'allotjament. La col·laboració transversal serà interessant plantejar-la des de la perspectiva (ja proposta per als esdeveniments culturals) de desenvolupament sobre el concepte de "diferents seus per a un mateix esdeveniment" i aquests a priori són productes que tenen factibilitat només en certs casos i sobretot quan l'organització dels mateixos "desborda" la capacitat en infraestructures o d’oferta turística d'un municipi en concret. En el cas dels esports la captació d'aquest tipus d'esdeveniments és complicada, ja que s'ha de de competir contra candidatures de destinacions molt potents des del punt de vista d'infraestructura específica i oferta turística (és molt similar al que succeeix amb els grans congressos).

CONCEPTE ALTRES MERCATS:

Oferta de productes

En relació a altres mercats-producte, qualsevol proposta que es pugui realitzar de manera específica a curt termini no té massa sentit, ja que no s'identifiquen altres recursos amb la mínima força que els donin suport. És el cas específic dels productes relacionats amb el denominat Turisme de Compres, o Shopping, o la utilització d'aquest recurs com a complement important a altres productes. En aquest sentit, la visió estratègica no contempla el desenvolupament d'un producte específic de compres ni el seu ús com a complement a altres productes, ja que en aquest moment (sense incloure el comerç de l'alimentació) per aquest mercat no existeix recurs suficient. Amb tot, des de la institució municipal i donada la importància del comerç per a la ciutat, ja estudia diverses possibilitats per al rellançament del sector comercial, mitjançant l'atracció de comerç de marca sota el concepte d'outlet, la preservació del comerç tradicional i artesanal i la millora de la qualitat sectorial entre altres aspectes.

Page 156: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 36

3.3.2.3. Model de gestió per la identificació, desenvolupament, promoció i comercialització

de productes

Cal recordar que la funció principal d’un Pla Estratègic de Turisme es aconseguir generar una

dinàmica que acabi proporcionant ingressos econòmics a la destinació. Els ingressos en

turisme es generen a través de la venda de la cartera de productes.

Ara bé, qualsevol esforç en matèria de desenvolupament de cartera de producte si no arriba al

mercat i no es renova regularment, serà un esforç inútil o com a mínim poc profitós.

Per tant, una primera exigència és que els processos de creació de producte es determinar el

mecanisme de producció, actualització i renovació de la cartera per tal de generar una oferta

de producte atractiva, diversa i actualitzada aprofitant tant les noves oportunitats que genera

la pròpia industria turística o altres sector complementaris, com ara els canvis en les

motivacions, necessitats i exigències de la demanda.

Santa Coloma en el futur pot disposar de 2 tipologies de producte comercialitzat: d'una banda

els productes que podem denominar “de generació espontània” i que resulten de la iniciativa

de les empreses i entitats que actuen de manera individual o interactuen per oferir un

producte combinat (un exemple de producte combinat, és el producte que ja estan

estructurant l'Hotel Ibis i el restaurant Lluerna per oferir un producte combinat, o el dijous

temàtic) i d'altra banda, els productes induïts, que són els que es concreten a partir de la

dinamització específica que realitza alguna entitat o associació (com ara els Clubs de

Producte), destinats prioritàriament a desenvolupar productes amb un grau més alt de

complexitat com són els productes basat en el concepte d’experiència, el desenvolupament de

productes innovadors en base a l’aprofitament de transversalitats (producte de col·laboració

intersectorial i intermunicipal).

El desenvolupament de producte, com ja hem dit, ha de ser una activitat regular i permanent

que obligarà a Santa Coloma a un treball de disseny i estructuració permanent d'una oferta de

producte propi. Aquesta dinamització del producte propi ha de ser organitzada, impulsada i

dinamitzada des de la Taula de Turisme.

Ara bé, si Santa Coloma vol tenir un producte turístic potent haurà d’incloure el seu potencial

turístic actual i futur en la creació de productes transversals de caràcter intermunicipal en el

context d’una aliança estratègica que té com a últim objectiu la comercialització.

Per altra banda, el procés de creació de productes amb alt valor afegit de caràcter transversal

(recursos diversos amb orientacions a segments específics; empreses de diferents sectors;

municipis diferents) té una important complexitat i fa que sigui imprescindible generar un

entorn de treball adequat amb una visió en base a resultats:

objectiu final = venda de la cartera de producte

En aquest punt proposem el desenvolupament d'un “Fòrum d'innovació i desenvolupament de

producte”. Aquest Fòrum es proposa com un apèndix operatiu de la “Xarxa de Col·laboració”

intermuncipal.

Page 157: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 37

Els productes que es treballarien resultarien de les funcions d'identificació de les oportunitats

de negoci de les entitats turístiques (incloent a la Taula de Turisme de Santa Coloma) i les

empreses i proveïdors, dels municipis.

El Fòrum haurà de localitzar recursos (que poden ser en forma d’aportació econòmica,

recolzament tècnic, etc.) per aconseguir posar producte en el mercat. Aquests recursos poden

ser subvencions i aportacions dels col·laboradors i partners estratègics que es poguessin

incorporar i dels acords de col·laboració als quals es puguin arribar amb altres sectors per al

desenvolupament de productes de transversalitat sectorial3 (com per exemple els que es

puguin derivar d'una col·laboració entre la Universitat de Barcelona -Campus de l'Alimentació-

i el sector de la restauració i el comerç de l’alimentació).

Aquest òrgan hauria de disposar d'una essencial visió de “negoci”. És a dir, es tractaria d'una

organització que funciona amb l’objectiu de disposar d'una cartera d'experiències i producte

atractius, amb valor afegit, diferents i coherents amb els objectius comercials desitjats per a

cadascuna d'ells. Aquesta estructura ha de ser sostenible en el temps.

Tant si es vol com si no, competir en el mercat turístic genera uns costos, pel què aconsellem

contemplar no només una estructura per al disseny de producte, sinó quelcom més treballat

de manera que es generi un flux d’ingressos per tal de garantir la sostenibilitat en el temps

d’aquesta estructura de treball.

Aquest model hauria de permetre un nivell alt d’autofinanciació dels costos derivats de produir

i mantenir una cartera de producte en el mercat, costos que són sobretot derivats del propi

procés d’estructuració de producte, de la promoció i comercialització:

3 També integraria en el cas de concretar la Xarxa de Cooperació el desenvolupament dels productes

transversals intermunicipals

Aliancesestratègiquess

Activitatsclau

Recursosclau

Proposta de valor

Relació clients

Sistemes de venda

Segments de mercat

Estructura de costos Fluxes d’ingressos

ROI

Descriu el conjunt de productes i serveis que generen valor per un segment de consumidors específic.

Propostes de valor

Estructura de costosResumeix tots els costos generats pel model de negoci

Socis clauIdentifica la xarxa de proveïdors i socis necessaris per fer que el model de negoci funcioni

Són les coses més importants que s’han de fer per produir la proposta de valor i que el model de negocio funcioni

Activitats clau

Identifica els tipus de relacions s’estableixen amb un segment específic de clients

Relació amb els clients

Recursos clauSón els actius i capacitats més importants que es requereixen perquè el model de negoci funcioni

Segments de consumidor

Defineix els segments de públic objectiu als que es desitja oferir

valor

Sistemes de venda

Descriu els canals que s’utilitzaran per comunicar-se

i arribar a cada segment per entregar la proposta de valor

Flux d'ingressosEnumera les fonts d'ingressos que es generaran de

cada segment de clients

Page 158: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 38

Les necessitats econòmiques s’hauran de reduir al mínim mitjançant l’aprofitament dels

recursos disponibles.

En matèria de finançament públic, a mig termini, la disponibilitat serà baixa o molt baixa (tot i

que alguna de les necessitats podrien ser objecte de finançament internacional sobretot del

Fons Social Europeu si no canvien gaire les polítiques).

Les aportacions públiques, sense tenir en compte hipotètiques subvencions, hauran de venir

de la mà dels operatius dels que es disposi. Per posar un exemple, alguns dels costos

necessaris per a la promoció ja són suportats per les institucions municipals, com el cas del

disseny i manteniment de les pàgines web de promoció que es podrien utilitzar en el context

d’una estratègia de promoció de producte comuna.

Altres necessitats poden ser cobertes per sponsors o col·laboradors puntuals o permanents

que es captarien, i alguns es poden reduir a mínims imprescindibles4, però els costos existir

existiran.

Òbviament, el model de negoci ha de determinar una manera d’obtenir també uns ingressos

directes pel Fòrum procedents de la comercialització, en la seva condició de peça clau del

producte resultant.

Per últim, cal incidir en la importància del canal de comercialització. Fins ara les destinacions

en general, han menyspreat les necessitats de disposar d’“ensambladors” de productes i en el

nou escenari competitiu, on es competeix amb productes experiencials i/o d’alt valor afegit i

de caràcter transversal (amb moltes peces que gestionar), estan descobrint que no tenen la

capacitat ni els mecanismes per generar-los.

Per altra banda, al receptiu que acostuma a treballar fora de les grans destinacions turístiques,

que és per definició l’ensamblador de producte adient, li passa una cosa semblant tot i que en

direcció contrària. Té la capacitat i “l’expertís”, però, probablement, no té el potencial

necessari que requereix identificar les oportunitats (nous productes generats a la destinació) i

“ensamblar-los” en un temps raonablement curt i a amb una rendibilitat interessant per a ells.

4 Per exemple, la comercialització pot representar un cost molt baix si s’arriben a acords amb la

intermediació, fonamentalment dels receptius que operin al Barcelonès (Nord) i les agències On Line.

Page 159: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 39

Així, doncs cal tenir present que una xarxa destinada a produir un producte potent resulta molt

interesant per a qualsevol receptiu i altres comercialitzadors especialitzats en els productes

que es poden crear. En aquest cas, les “necessitats” individuals generen una

complementarietat molt interessant per a les dues parts (és un win-win clar).

Per altra banda, a més del propi model de negoci, s’haurà de definir d'un model de treball per

coordinar els diferents prestataris i proveïdors que participin de la materialització d'aquests

productes i les pautes per posar-les al mercat.

3.3.3. Estratègia de posicionament

Santa Coloma de Gramenet no compta amb un posicionament al mercat, no disposa d'un

concepte propi que assenta les seves bases en els avantatges competitius i elements

diferencials. Sense aquesta imatge mental, prèviament definida i dissenyada segons els

segments, la competència, etc., els objectius a aconseguir seran més dificultosos.

El posicionament és la presa d'una posició concreta en la ment dels consumidors als quals es

dirigeix la nostre destinació, el que ens obliga a decidir, de forma molt rigorosa, quins seran els

eixos d'aquest posicionament, així com els canals de comunicació a utilitzar per transmetre'ls.

Els elements que ens permetran aconseguir la imatge de la destinació "Santa Coloma de

Gramenet" poden ser múltiples, des dels suports de comunicació promocional, la senyalística,

etc., fins la marca i el logotip d'aquest. Tots ells han de respondre a les pautes de

posicionament que s'han de definir i de transmetre als mercats i tots els seus components.

Santa Coloma de Gramenet té l'obligació de generar el seu propi posicionament. Aquest

posicionament pot anar fins i tot més enllà de la mera imatge com a destinació turística, i ha

de tractar de motivar la recuperació de l'orgull de pertinença per als residents a la ciutat. El

4 CANALS COMERCIALS INTERESSANTS PELS PRODUCTES

SITP’sAlguna tipologia de producte podria ser comercialitzada mitjançant els SpecialInterest Tour Packagers(SITP’s)

Portal “FORUM”

Canals de venda

Una plataforma online amb central de reserves gestionada de manera directa.

Agencies on line

Les agències de viatge on line són un canalde venda en creixement

Receptius del territori

Les agències de viatge receptives

Page 160: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 40

posicionament-destinació de la ciutat haurà de tractar de respondre a les quatre qüestions

indicades tot seguit:

QÜESTIÓ EIX

PER BENEFICI PRINCIPAL

Quin és el benefici principal que el client obtindrà per la compra de la nostre destinació?

- Santa Coloma de Gramenet és interculturalitat,

gastronomia, cultura, amabilitat, familiar, festa i esdeveniments…

PER DIFERENCIACIÓ

Quins avantatges diferenciadors oferim enfront a la competència?

- És l’entrada a la gran Barcelona pel nus de la Trinitat,

que dóna accés ràpid a tots els punts de BCN. - Una ciutat integradora que combina gastronomia,

cultura, naturalesa i els serveis d’una gran ciutat...

PER IMATGE

Quina imatge volem oferir als mercats?

- Referent en interculturalitat - Dinamisme social i comercial - Centre de formació i capacitació especialitzat en

alimentació (dietètica i nutrició) - Bons restaurants - La millor “plaça” per a la compra de producte exòtic. - Excel·lents festes populars i esdeveniments culturals...

EXPERIÈNCIES

Quines emocions i experiències volem transmetre?

- He descobert que Santa Coloma és autèntica i diversa, val la pena visitar-la.

- Visitar Santa Coloma t’aporta coneixement. - A Santa Coloma és on realment he gaudit de la

gastronomia. - Entorn natural molt accessible amb les comoditats de la

ciutat.

Fruit del procés de reflexió previ, l'anàlisi dels recursos turístics i la valoració dels actors locals,

s'estima que ha de lligar-se el nom de Santa Coloma de Gramenet a valors positius però reals.

No es pot caure en l'error de generar falses expectatives en la demanda, però sí hem de ser

capaços de generar una curiositat i interès per conèixer una destinació, fins ara, no vinculada

especialment al turisme.

Treballar en el posicionament és clau per al desenvolupament turístic, en tot cas Santa Coloma de Gramenet haurà de contemplar plans de comunicació que es desenvoluparien a 2 nivells, establint objectius clars en cadascun d’ells:

Page 161: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 41

En síntesi, i a partir de l’anàlisi dels aspectes considerats, el posicionament ha de basar-se en:

Ciutat que combina tradicions culturals i modernitat.

Un territori dinàmic, viu i hospitalari.

Òptim per visitar-lo en família.

Ciutat on conviuen urbanisme i naturalesa.

Ciutat amb una oferta de restaurants d'alt nivell.

Amb una oferta gastronòmica internacional i moderna, basada en la tradició cultural de

diferents països.

Combinació de cultura, patrimoni, natura i oferta comercial.

Centre d’estudi i investigació gastronòmica. Seu del Centre de Dietètica i Nutrició i de la

millor Biblioteca de Cuines del Món de Catalunya.

Amb una cultura viva tot l'any: cinema i teatre, trobades esportives, festes tradicionals,

esdeveniments culturals, exposicions, fires, etc.

A les portes de l’Àrea Metropolitana.

La promoció turística pot i ha d'exercir un paper fonamental en la creació i manteniment d'un

avantatge competitiu sostenible sobre la resta de destinacions, però ha d’estar basada en la

construcció d'una imatge efectiva que permeti desenvolupar expectatives positives i possibles

de cobrir.

Les estratègies genèriques que es proposen per al desenvolupament del posicionament són:

• Potenciar el sentiment de pertinença i el respecte envers les diferents sensibilitats culturals de la ciutat

• La generació d’opinió favorable sobre la destinació i dels seus productes turístics

• L'incentiu del consum de la destinació i de la seva oferta

• La fidelització de la demanda actual i la generació de nous públics a través de noves possibilitats d'usos

1. COMUNICACIÓINTERNA

Reconeixement del Turisme com una opció més del desenvolupament econòmic de la ciutat Generan interès en

segments objectius

Posicionament de la destinació

2. COMUNICACIÓEXTERNA

RESTAURANTS

ESPORT

BULLIPEDIA

Page 162: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 2. Objectius i Estratègies de Desenvolupament Turístic de Santa Coloma de Gramenet 42

És el resultat dels esforços deliberats de comunicació de les entitats turístiques,

tant públiques com privades amb l'objecte de promocionar la destinació i

induir al turista potencial a visitar la destinació.

LA IMATGE INDUÏDA

En aquesta línia de treball s'escometran també diverses accions:

• La publicitat com a mitjà que permet arribar directament al públic objectiu.

• La promoció en fires turístiques i accions similars.

ESTRATÈGIES

Aquesta és la que es produeix com a resultat de la visita real a la destinació. A causa de l'experiència turística, l'individu adquirirà informació més detallada sobre la destinació, permetent-li formular una

imatge més completa.

LA IMATGE COMPLEXA

Per potenciar la millora d'aquesta imatge es poden escometre accions de diferents tipologies: • Facilitant l’accessibilitat a la informació sobre

l'oferta de la destinació (Smart Destination).

• Tangibilizant l'experiència turística.

• Responent a les expectatives.

ESTRATÈGIES

Page 163: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions 1

Page 164: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................... 3

2. PROGRAMA 1: ESPAI URBÀ I TURISME ............................................. 8

3. PROGRAMA 2: GESTIÓ TURÍSTICA ...................................................... 20

4. PROGRAMA 3: PRODUCTE TURÍSTIC .................................................. 35

5. PROGRAMA 4: PROMOCIÓ I COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA ........ 59

6. CRONOGRAMA........................................................................................ 94

Page 165: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 3

1. INTRODUCCIÓ

En el present document es desenvolupa la part corresponent a la fase 3 del projecte del Pla

Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet. Segons l'esquema metodològic, després

de l'elaboració i validació dels objectius i estratègies, on es defineix la visió del posicionament

que es pretén per al futur i que és la base dels objectius, es desenvolupen les actuacions

necessàries per assolir-los en base a les estratègies definides.

Les actuacions que es proposen al Pla són fruit del procés de treball iniciat a principis del mes

de desembre del 2012.

Les actuacions es fonamenten en les conclusions del diagnòstic i en el conjunt d’aportacions

fetes pels actors, públics i privats, implicats en la fase de Diagnòstic, que ha comptat amb la

participació directa de més de 40 persones.

Les accions que es proposen es basen en els següents aspectes:

La importància del mercat metropolità com a focus emissor de turistes a Santa

Coloma, conformat bàsicament pel procedent dels municipis limítrofs i de la ciutat de

Barcelona.

El desenvolupament d’una estructura interna de recolzament a la institució municipal

per a la gestió del turisme.

La creació d’un pol d’atracció turística “del nord de la comarca” mitjançant el

desenvolupament d’una aliança estratègica amb els municipis de Badalona i Sant

Adrià.

El desenvolupament d'un projecte rellevant que permeti a Santa Coloma obtenir un

posicionament individual important a nivell turístic, per la qual cosa caldrà recolzar-se

Page 166: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 4

en els elements que ho possibilitin (Restauració, Bullipedia, Projecte de Biblioteca

Cuines del món, Escola d’hostaleria i Campus d’Alimentació).

Desenvolupament d’ofertes turístiques, aprofitant els atractius del municipi i la

col·laboració transversalitat sectorial.

El respecte absolut a l'entorn cultural i natural, utilitzant-los com un element més de

venda i diferenciació.

Els objectius i estratègies fixades per al desenvolupament del turisme, de manera resumida

són:

Establir les bases de gestió i cooperació que afavoreixin el desenvolupament futur del

turisme a Santa Coloma:

a. Generar una dinàmica de col·laboració de caràcter públic-privada, transversal

institucional i sectorialment, que contribueixi al desenvolupament de productes

d'alta qualitat i concordes amb les tendències del mercat i que gestioni la promoció

i comercialització amb criteris d'eficàcia i rendibilitat.

Potenciar la creació diversificada i especialitzada de productes turístics basats en un

aprofitament de tots els recursos existents (atractius i productes):

a. Desenvolupar ofertes especialitzades sobre la base de la segmentació en

mercats/producte, i mercats emissors.

b. Promoure el disseny de productes de caràcter experiencial, que desenvolupin

emocions positives i memorables.

c. Fomentar la cooperació empresarial per al desenvolupament de productes a partir

de la combinació/integració dels diferents elements de la cadena de valor del

turisme.

Generar un posicionament de Santa Coloma com una destinació de turisme gastronòmic

amb una oferta cultural i de natura interessant:

a. Aconseguir un posicionament com a destinació de turisme de gastronomia, cultura i

natura, basat en valors realment diferenciadors.

b. Consolidar i incrementar el coneixement de Santa Coloma als actuals mercats de

referència (fonamentalment l’àrea metropolitana de BCN).

c. Augmentar el coneixement de Santa Coloma en la resta de Catalunya i determinats

mercats nacionals i internacionals.

Conèixer la demanda i facilitar la comercialització dels productes turístics:

a. Investigar de manera sistemàtica les motivacions i comportaments de consum de la

demanda turística actual i potencial del turisme.

b. Desenvolupar i implantar un pla de promoció i comercialització per a la promoció i

comercialització tradicional.

c. Treballar en la presència online.

Page 167: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 5

En els quadres següents s'estableixen les diferents accions que es contemplen. S'inclouen tant

les accions en curs o les previstes (aquelles que ja estan sent desenvolupades en el Municipi, o

que estan en fase de projecte), com les accions específiques derivades del diagnòstic i el

plantejament estratègic.

Les accions prioritzades es presenten agrupades en programes:

PROGRAMA 1: ESPAI URBÀ I TURISME

ÀREES PRIORITÀRIES LÍNIES D'ACTUACIÓ

MOBILITAT 1.1. Millora de la mobilitat. 1.2. Millora de la senyalització turística.

ACONDICIONAMENT URBÀ 1.3. Pla d’embelliment del casc urbà.

SERVEIS I INFRAESTRUCTURA PÚBLICA DE RECOLZAMENT AL TURISME

1.4. Informació Turística. 1.5. Ciutat de la Bici.

COMERÇ 1.6. Pla de millora de la qualitat del comerç de l’alimentació.

PROGRAMA 2: GESTIÓ TURÍSTICA

ÀREES PRIORITÀRIES LÍNIES D'ACTUACIÓ

GESTIÓ DEL TURISME

2.7. Creació d'un grup de coordinació municipal per al desenvolupament del turisme.

2.8. Desenvolupament i implementació d’una Taula de Turisme.

INTEL·LIGÈNCIA DE MERCATS 2.9. Disseny i posada en marxa d’un observatori del turisme i el comerç.

IMPLICACIÓ CIUTADANA I TURISME 2.10. Campanya de sensibilització turística per als

residents. 2.11. Concurs de fotografia turística per als residents.

FORMACIÓ DELS RECURSOS HUMANS

2.12. Anàlisi de les necessitats formatives del sector turístic i comercial.

2.13. Pacte per a la formació amb institucions i entitats per la localització de subvencions i implementació del Pla de Formació.

FOMENT DE LA QUALITAT TURÍSTICA 2.14. Implantació del SICTED.

GESTIÓ DE LA DIMENSIÓ TURÍSTICA “BARCELONÈS NORD”

2.15. Impulsar la concreció d’una aliança estratègica per a la creació de la destinació turística Barcelonès Nord

Page 168: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 6

PROGRAMA 3: PRODUCTE TURÍSTIC.

ÀREES PRIORITÀRIES LÍNIES D'ACTUACIÓ

FOMENT DEL DESENVOLUPAMENT DE

PRODUCTE TURÍSTIC TRANSVERSALS AL

BARCELONÈS NORD

3.16. Impulsar la concreció del Fòrum d’innovació i desenvolupament de producte turístic. Desenvolupament d’un model de negoci pel Fòrum d’innovació i desenvolupament de producte turístic.

FOMENT DEL DESENVOLUPAMENT DE

PRODUCTE TURÍSTIC PROPI

3.17. Elaboració i gestió de Bases de dades de proveïdors de productes i serveis turístics a Santa Coloma.

3.18. Suport i assessorament per potenciar esdeveniments actuals i desenvolupar nous amb capacitat d’atracció de visitants.

3.19. Realització de tallers formatius per a la transmissió de l'estratègia de desenvolupament de producte a les entitats i empreses

3.20. Disseny del producte Turisme Gastronòmic de Santa Coloma.

3.21. Disseny del producte Turisme Cultural de Santa Coloma.

3.22. Integració del turisme en línies institucionals de convivència i defensa de la diversitat cultural.

3.23. Disseny del producte Turisme de Natura de Santa Coloma.

PROGRAMA 4: PROMOCIÓ I COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA.

ÀREES PRIORITÀRIES LÍNIES D'ACTUACIÓ

CREACIÓ I GESTIÓ DE BASES DE DADES

4.24. Potenciar la relació amb operadors i prescriptors (elaboració i gestió de bases de dades).

INVESTIGACIÓ DE LA DEMANDA.

DESENVOLUPAMENT DE PLANS DE

PROMOCIÓ

4.25. Estudi per a la investigació de la demanda actual i potencial de Santa Coloma.

4.26. Elaboració del Pla de Promoció anual.

FORMACIÓ PER LA PROMOCIÓ I

COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA

4.27. Formació en SEO i SEM per a institucions i empreses relacionades amb el turisme

Page 169: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 7

ÀREES PRIORITÀRIES LÍNIES D'ACTUACIÓ

FOMENT DE LA COMERCIALITZACIÓ DE

PRODUCTES PROPIS

4.28. Impuls als acords per al posicionament d'ofertes turístiques de Santa Coloma en el sistema de Caixes Regal.

4.29. Taller d’assemblatge per a la concreció d’ofertes i paquets experiencials per a la comercialització.

4.30. Organització del 1er. workshop específic per a proveïdors de caixes-regal.

4.31. Formalització d'acords amb intermediació especialitzada per llançar les línies específiques d'experiències de turisme gastronòmic, cultural i natural a Santa Coloma.

4.32. Integració d’una plataforma de reserves a la pàgina Web turística (2.0).

PRODUCTES PER LA PROMOCIÓ

TURÍSTICA

4.33. Concurs de fotografia amb mòbil. 4.34. Concurs de relats curts de Santa Coloma. 4.35. Geocaching a Santa Coloma. 4.36. Treko/Bike orientació a Santa Coloma de

Gramenet.

PROMOCIÓ TURÍSTICA 4.37. Control de la reputació de Santa Coloma. 4.38. Publicity i notes de premsa. 4.39. Creació i gestió d'un blog de Santa Coloma 4.40. Santa Coloma. Portal 2.0. 4.41. Geo-referenciació de recursos i oferta turística

de Santa Coloma en Google Maps i integració al portal de turisme (Web 2.0).

4.42. Desenvolupament d’un GEOPORTAL de Turisme.

4.43. Accions de màrqueting directe a grups, clubs i associacions cultures, excursionistes i esportives.

ACTUACIONS DE SUPORT A LA

PROMOCIÓ

4.44. Desenvolupament de la col·lecció de publicacions turístiques.

4.45. Agenda semestral d’esdeveniments. 4.46. Elaboració d'un kit de premsa. 4.47. Creació d'un banc d'imatges per producte.

Page 170: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 8

2. PROGRAMA 1: ESPAI URBÀ I TURISME

MILLORA DE LA MOBILITAT

Es tracta de recolzar i impulsar les mesures de millora de la mobilitat de la ciutat on ja s’està

treballant, donat que resulta vital per a l’activitat turística.

La mobilitat dels visitants és un dels elements més importants de l’activitat turística en el si de

la ciutat. En relació als models de transport que utilitzen els visitants, s’han de diferenciar dues

tipologies: l’oferta de connexió amb la ciutat o als seus accessos i l’oferta interior de la ciutat.

Pel que fa a l’oferta de connexió a la ciutat, els problemes principals detectats, connexió amb

l’aeroport en transport públic i els col·lapses viaris, no estan contemplats com a actuació

específica per les següents raons:

Les obres del metro a la L9 es van reprendre el mes de novembre passat i sembla que

està previst que aquesta línia arribi a l’aeroport del Prat al 2014. Tot i que és una bona

infraestructura de cara als residents, la llargària de la Línia però sobretot el nombre

d’estacions previstes, fan que tot i la seva presència, la connexió sigui bastant feixuga

la qual cosa dificulta generar fluxos importants de visitants que tenen moltes ofertes

més fàcilment accessibles des del punt de vista de connexió. Aquesta situació no

canviarà a llarg termini.

En relació a les possibles solucions als col·lapses viaris a certes hores val a dir que

l’actuació de Santa Coloma està limitada a donar la màxima col·laboració a les

institucions responsables. Des del Govern de la Generalitat ja s’estan duen a terme

alguna actuació destinada a la reducció dels col·lapses, afavorint la minimització del

nombre de vehicles a la primera corona mitjançant els carrils VAO i el foment de l’ús

del transport públic. Tot i això, no sembla que aquesta situació canviï gaire a curt i mig

termini.

Per altra banda, la senyalització juga un paper fonamental en el procés de consum turístic. És

evident, que la senyalització no és l'exclusiva encarregada d'aconseguir que la ciutat i els seus

recursos siguin accessibles per a tots els visitants. Ha d'anar acompanyada d'altres millores

complementàries com són el subministrament d'una completa informació a punts

d’informació turística o altres com els recursos tecnològics. La manca d’aquesta senyalització

específica no és en l’actualitat un gran factor limitador donada l’escassa incidència del turisme

a Santa Coloma, però donat que es pretén incrementar el consum turístic és necessari fer un

plantejament d’actuació a mig termini.

Page 171: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 9

Les actuacions prioritzades en aquest apartat són:

1.1.Recolzament en la implementació del Pla de Mobilitat Urbana (PMU)

Millora de la Mobilitat

DESCRIPCIÓ:

Es tracta que tant la pròpia àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, com les futures

estructures de gestió turística que es desenvolupin donin el màxim suport als responsables de

mobilitat, tant pel que fa a la determinació com en l’execució de les actuacions que es derivin

del Pla de Mobilitat Urbana.

Aquest Pla és el document bàsic per a la planificació de les estratègies de mobilitat sostenible

del municipi durant els propers anys. La redacció del Pla de Mobilitat Urbana (PMU),

s’emmarca dins de les directrius i continguts definits per la “Llei 9/2003, de 13 de juny, de

Mobilitat” de la Generalitat de Catalunya que fixa la seva elaboració per als principals

municipis de Catalunya. El Pla, tracta tots els aspectes de la mobilitat: Vianants; Bicicletes;

Transport públic; Vehicle privat; Aparcament; Accidentalitat; Impacte ambiental, social i

econòmic de la mobilitat.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Específicament es consideren fonamentals per a la seva

repercussió al desenvolupament turístic: la millora en la

disponibilitat d'aparcament urbà gratuït o acost molt

reduït (una possibilitat es desenvolupar un pla

d’aparcaments perimetrals, altre incentivar l’ús dels

pàrquings de pagament ara infrautilitzats),

l’estacionament del transport col·lectiu– autocars – (es

pot incloure en el pla d’aparcaments perimetrals) i les

actuacions pel foment de l’ús de la bicicleta.

RESPONSABLES:

Promoció econòmica

Taula de Turisme (en el moment en què es concreti)

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

No s’estableix un termini específic. Es tracta d’un recolzament durant tota l’execució de les

actuacions de millora, tot i que amb una focalització en els punts de més impacte en el

turisme: Aparcament privat i col·lectiu; senyalització; condicionament de la ciutat per l’ús de

la bicicleta.

Page 172: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 10

1.1.Recolzament en la implementació del Pla de Mobilitat Urbana (PMU)

Millora de la Mobilitat

PRESSUPOST:

Sense cost

A priori no es preveu que aquesta actuació hagi de repercutir a nivell de cost en el Pla

Estratègic. En principi les actuacions més plausibles en aquesta actuació serien les relatives a

la participació dels responsables en sessions de treball per avaluar i millorar propostes, per

l’aportació d’idees i solucionar problemàtiques, per a la coordinació d’activitats, etc. Es tracta

més d’una “dedicació” temporal que no es pot preveure amb antelació.

1.2. Desenvolupament d’un pla de senyalització turística Millora de la Mobilitat

DESCRIPCIÓ:

En un context de desenvolupament del turisme és necessari disposar de senyalització

específica, amb l'objectiu que aporti la informació necessària i suficient per orientar i informar

al visitant. Des de la perspectiva de la senyalització turística, és necessari determinar les

ubicacions (vials, estacions, rutes, recursos,...) i les tipologies específiques :

Senyalització direccional, complementada amb imatges per a la seva ràpida identificació.

Senyals interpretatius: que permeten explicar de manera resumida els principals trets distintius dels diferents recursos, serveis i equipaments, amb l'objectiu de millorar la informació als visitants.

Senyals informatius: Informen sobre ubicació i característiques de l'oferta turística (mapes de situació, itineraris, horaris, etc.)

Per tant, es proposa el desenvolupament d’un Pla que determini les necessitats específiques

en aquesta matèria. Aquest Pla ha de ser desenvolupat pels tècnics de l’Ajuntament amb la

col·laboració d’especialistes en senyalització turística.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Aquesta actuació s’hauria d’incardinar amb les propostes

que es realitzin en aquest sentit a les actuacions del Pla de

Mobilitat.

Així mateix, ha de contemplar-se com una branca mes de les

actuacions relatives a la prestació d’informació turística

descrites en posteriors actuacions, i les possibles aplicacions

que es poguessin desenvolupar en relació a la utilització de

tecnologia com a element de prestació de serveis

d’informació.

Page 173: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 11

1.2. Desenvolupament d’un pla de senyalització turística Millora de la Mobilitat

RESPONSABLES:

Promoció econòmica.

Tècnics de Mobilitat.

Taula de Turisme (en el moment en què es concreti)

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

L’estudi per determinar les necessitats en matèria de senyalització turística hauria

d’estar desenvolupat a finals del 2014.

PRESSUPOST:

15.000 euros per l’estudi de necessitats (tipologia i ubicació), desenvolupament de

grafisme i pressupost d’actuacions per a la implementació.

El cost de la implementació dependrà del nombre i tipologia d’actuacions.

ACONDICIONAMENT URBÀ

Com ja va quedar reflectit en el diagnòstic, els agents estimen necessari desenvolupar

actuacions que contemplin l’embelliment de la ciutat tant pel que fa a les zones noves com a

les ja consolidades. Els visitants que arriben sofreixen nombrosos impactes visuals negatius

(elements patrimonials bruts, mobiliari i elements urbans en mal estat, grafittis, etc.). Aquests

tipus d'elements generen un impacte negatiu en els visitants i disminueixen la valoració d'una

destinació turística.

Es proposa impulsar el desenvolupament d’un pla de embelliment de la ciutat de Santa

Coloma a llarg termini.

1.3.Desenvolupament d’un pla d’embelliment de la ciutat

Condicionament urbà

DESCRIPCIÓ:

Es tracta de disposar d’una eina que prioritzi i organitzi les diferents actuacions necessàries

perquè Santa Coloma esdevingui una ciutat amb una bona imatge, tant pels residents com pels

visitants. Aquesta millora incrementaria l’orgull de pertinença dels residents i impactaria

positivament als visitants.

A partir de les anàlisis de la qualitat actual de l'espai urbà es podran detectar les debilitats, per

posteriorment dissenyar una estratègia d'acció correctora integral en funció de les necessitats

observades.

Page 174: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 12

1.3.Desenvolupament d’un pla d’embelliment de la ciutat

Condicionament urbà

Aquesta proposta requereix del diagnòstic d’experts treballant conjuntament amb els tècnics de

diferents àrees de l’Ajuntament. Aquesta manera de procedir permet un transvasament de

percepcions entre els diversos estaments de l'administració local conjugant totes les

perspectives des de les diferents àrees tècniques (urbanisme, obres i serveis, promoció

econòmica, cultura,...) juntament amb els diferents nivells polítics.

Finalment, en base al diagnòstic, s’ha de elaborar un pla d’actuacions que plantegi objectius a

curt, mig i llarg termini, amb un enfocament de les accions en funció dels diferents recursos que

hi hagi disponibles.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS: Aquesta actuació ha de contemplar com

a necessària la participació de les empreses i la ciutadania

tant a la fase de diagnòstic, com de proposta d’actuacions

i implementació d’aquestes. Així mateix, la posada en

marxa d’un pla d’aquestes característiques ha de

preveure una tasca de sensibilització ciutadana.

Una referència en el desenvolupament de plans

d’aquesta tipologia són els que ha dinamitzat Basquetour

(País Basc),durant el 2012 (Plans d'Embelliment Urbà de

les destinacions: Orduña, Elciego, Plentzia, Bermeo,

Balmaseda, Lekeitio, Mutriku, Idiazabal i Irun)

RESPONSABLES:

Promoció econòmica i Participació Ciutadana.

Altres Regidories i Àrees tècniques (urbanisme, obres i serveis, promoció econòmica,

cultura, premsa...).

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

L’estudi tècnic per determinar el pla d’actuacions es desenvoluparia durant el 2015.

El Pla de sensibilització i presentació es realitzaria durant el 2016.

Altres actuacions es desenvoluparien temporalment en funció dels recursos

disponibles.

PRESSUPOST:

12.000 euros per l’estudi de necessitats.

El cost de la implementació dependrà del nombre i tipologia d’actuacions i estarà en

funció dels recursos disponibles.

El Pla de sensibilització i presentació a la ciutadania es situaria al voltant dels 10.000

euros (comptant que alguns dels costos inherents, com ara la comunicació en premsa i

online, no té cost directe al desenvolupar-se des del propi Ajuntament).

Page 175: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 13

SERVEIS I INFRAESTRUCTURA PÚBLICA DE RECOLZAMENT AL TURISME

La informació turística és un dels aspectes que més es valoren entre els turistes, constituint a

més un servei essencial per promoure el consum turístic en la destinació, i la satisfacció dels

visitants per a un millor aprofitament de la seva experiència turística.

Així mateix, en relació amb la justificació d'aquesta actuació cal tenir en consideració dos

factors importants. En primer lloc, el relacionat amb l'evolució dels serveis de recepció i

informació turística, que en coherència amb els canvis produïts en el turisme, han anat

modificant el seu concepte, i fins i tot els seus processos, amb una major orientació cap als

turistes, la qual cosa comporta l'adaptar la informació turística a les necessitats de la demanda.

En segon lloc, les dimensions de les ciutats, i també en la celebració d'esdeveniments de gran

format, dificulten als turistes l'accés a informació útil per a un millor aprofitament del seu

viatge.

Per afrontar aquests dos factors, s'han desenvolupat ja, des de fa temps, diverses solucions

entre les quals destaquen la disposició d'informadors turístics mòbils situats en punts turístics

estratègics, l'ús de sistemes telemàtics, l'ús de suports informatius estàtics (plànols, mapes,

etc.) i altres elements.

Tot i que de moment no es tracta d’una actuació de màxima prioritat, si que ho serà a mesura

que Santa Coloma desenvolupi producte i es vagi posicionant al mercat turístic.

Des d'aquesta actuacions es pretén desenvolupar un projecte que permeti disposar a mig/llarg

termini d’un servei d'informació per a visitants amb la finalitat de potenciar les prestacions de

la informació realitzada a través dels canals telemàtics. La proposta es fonamenta en la

necessitat de dotar a la ciutat d'un element clau en la promoció i comercialització turística. El

desenvolupament d'un punt d'informació turística permet recolzar les activitats de promoció

turística difonent els atractius i recursos turístics del municipi alhora que pot esser utilitzat

com a punt de venda d’alguns dels productes existents o que es vagin creant. L’objectiu és

facilitar la informació necessària per al consum turístic dels visitants de Santa Coloma.

A curt termini es pot estudiar la possibilitat d’establir punts d’informació autònoms, com són

els tòtems d’informació turística.

Per altra banda, el municipi de Santa Coloma aglutina en el seu territori una sèrie de

característiques que el permeten generar un flux turístic fonamentat en el concepte de

“bicicleta per a tothom”.

Aquesta proposta es basa en l'aprofitament i potenciació de les condicions del territori

municipal. Destaca especialment tot el condicionament realitzat a la llera del riu, que ja

incorpora a la seva conceptualització aquests usos i també la xarxa de camins que es troben a

la Serralada de Marina.

Page 176: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 14

Aquestes rutes del riu i naturalesa es podrien complementar amb una xarxa de carrils bici en el

nucli urbà que enllaçarien els principals punts d'interès turístic, especialment de les zones

verdes (Serralada, Parcs Periurbans i llera del riu) i el patrimoni cultural.

1.4.Desenvolupament d’un estudi per implantar un sistema d’informació turística a la ciutat

Serveis i Infraestructura

Pública de recolzament al

turisme

DESCRIPCIÓ:

Es tracta de realitzar una anàlisi dels serveis que es prestarien, com i quan, de manera que

siguin eficients i eficaços. Tenint en compte la missió assignada, s’han de definir les activitats a

realitzar, la seva organització interna i dependència funcional.

Entre les funcions que es podrien assignar a aquest punt, es troben:

Informació turística

Atenció turística personalitzada.

Atenció telefònica, per correu electrònic i per fax

Descarrega d'informació turística a terminals mòbils (telèfons, portàtils, PDA’s)

Venda de marxandatge

Reserves en establiments i empreses de la destinació

Venda de visites guiades

Realització d'enquestes

Etc.

També ha d'avaluar-se i concretar-se el nivell de coordinació amb els organismes encarregats

de la promoció turística en els àmbits municipal, comarcal, provincial i autonòmic.

Per a la seva operativitat serà necessari fomentar acords amb els diferents organismes i entitats

i les empreses que tenen productes, activitats o presten serveis, amb l'objectiu de col·laborar i

obtenir rendibilitats d'aquestes col·laboracions.

La qüestió més punyent fa referència als aspectes de concreció operativa (entre altres

qüestions a plantejar estan les relatives a la ubicació i apertura: s’ha de tractar d’un punt fix? i si

es així, on cal ubicar-lo?; ha de tenir una operativa diària, o només en festius i caps de

setmana?; etc.).

Tenint en compte l’actual desenvolupament del turisme a la ciutat i les previsions més realistes,

no sembla adient a mig termini plantejar un punt d’informació amb una estructura estable

específica (Oficina de Turisme), donat que ni el volum de turistes ho justifica i no estan

identificats els fluxos de circulació actuals més rellevants dels visitants (normalment els punts

estables d'oficines o punts d’informació s’ubiquen en llocs de gran afluència de visitants).

Per tant, el més òptim a mig termini seria aprofitar un element que ja hagués tingut aquesta

finalitat, com és el cas del punt d’informació de la “Font de l’Alzina”, que ja està habilitat, tot i

que tancat, o altre que tingués rellevància turística a la ciutat, com ara el museu de la Torre

Balldovina, per establir un punt d’informació estable utilitzant la mínima despesa per a la seva

implementació.

Page 177: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 15

1.4.Desenvolupament d’un estudi per implantar un sistema d’informació turística a la ciutat

Serveis i Infraestructura

Pública de recolzament al

turisme

Per altra banda, a Santa Coloma es produeix trànsit de visitants que no necessàriament circulen

per la zona on s’ubica el punt d’informació de Torribera o el Museu. Proposem estudiar la

viabilitat (l’interès de la proposta és notori) de complementar el punt estable amb un sistema

mòbil que apropi la informació turística, com una acció de promoció activa, als llocs on en

moments específics es poden produir concentracions importants de visitants (mercat setmanal

del Fondo, festius i caps de setmana a la llera del riu, esdeveniments esportius,...).Es tractaria,

per tant, de realitzar l'adquisició i desenvolupament d'un servei d'informació mòbil (tipus food

truck).

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Aquesta actuació s’hauria d’incardinar amb les propostes

que es realitzin en aquest sentit en relació a la utilització

de tecnologia com element de prestació de serveis

d’informació per al consum turístic.

A curt termini, es pot estudiar la possibilitat d’establir

punts d’informació autònoms, com ara els tòtems

d’informació turística.

RESPONSABLES:

Promoció Econòmica.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

L’estudi tècnic per determinar el pla d’actuacions es desenvoluparia durant el 2015.

El punt d’informació estable o mòbil (segons conclusions de l’estudi) es plantejaria pel

2016.

PRESSUPOST:

15.000 euros per l’estudi d’organització i necessitats.

Page 178: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 16

1.4.Desenvolupament d’un estudi per implantar un sistema d’informació turística a la ciutat

Serveis i Infraestructura

Pública de recolzament al

turisme

El cost de la implementació del punt estable en un lloc no condicionat dependrà de

les obres necessàries a realitzar, a les quals s’han d’afegir les necessitats en matèria

d’equipaments (ordinador, expositors, etc.), el cost dels quals s’estimen en uns

10.000 euros.

Cal afegir el cost de personal del servei, que depenen dels dies i horaris d’apertura,

estaria entre els 20.000 i 40.000 euros anuals.

L’adquisició i adaptació del vehicle mòbil se situaria en torn als 40.000 euros. Caldria

estudiar com es minimitzaria l’impacte d’aquest cost (renting o altres fórmules),

estudiar una via d’obtenció d’ingressos per finançar-lo mitjançant el lloguer del

vehicle a altres poblacions per donar-li una utilitat similar o bé l'acció es podria

desenvolupar en col·laboració amb els Ajuntaments del Barcelonès Nord (o fins i tot

de tota la província) i la Diputació de Barcelona.

1.5.Desenvolupamentdel projecte “Santa Coloma

Ciutat de la Bicicleta”

Serveis i Infraestructura

Pública de recolzament al

turisme

DESCRIPCIÓ:

La realització completa d'aquest projecte requereix un desenvolupament progressiu. La

institució municipal ha d'elaborar un pla, en el qual participin totes les organitzacions

(municipals i socials) interessades en la seva realització. Aquest pla tindria com a objectiu

definir les directrius d'implantació de la Xarxa Ciclista de Santa Coloma i el seu encaix en la

trama viària actual i futura (Pla de Mobilitat Urbana. PMU), així com el disseny i

desenvolupament de traçats i infraestructures annexes.

El model de Xarxa que es dissenyi ha de ser elaborat sobre una doble perspectiva: la

implantació d'una xarxa contínua, coherent, còmoda i eficaç; i la introducció de mecanismes

d'intercanvi entre itineraris que multipliquin les possibilitats de les llargues, mitges i curtes

distàncies amb un nombre reduït d'itineraris. Aquesta pràctica rebaixa els costos de

manteniment de la Xarxa.

Aquesta xarxa haurà d'estar formada per itineraris que comuniquin el major nombre possible

de recursos turístics, a través de la combinació coherent de solucions diverses: camins

senyalitzats, carrils-bici, carrers de coexistència de vianants i ciclista, carrers de velocitat

reduïda, carrils bus-bici senyalitzats, etc.

En resum, la concreció d'aquesta xarxa es basa en crear una oferta de rutes basada en les vies

verdes (territori no urbanitzat) i itineraris urbans basats en els carrils bici que permeti a cada

usuari recrear la ruta que millor sintonitzi amb les seves expectatives i possibilitats.

Page 179: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 17

1.5.Desenvolupamentdel projecte “Santa Coloma

Ciutat de la Bicicleta”

Serveis i Infraestructura

Pública de recolzament al

turisme

Aquesta oferta s'hauria de complementar amb uns equipaments i una infraestructura de

suport. Com a mínim, la xarxa hauria d’estar dotada dels següents equipaments:

Aparcaments per a bicicletes en punts estratègics (amb possibilitat de tancament

mitjançant dipòsit monetari, per exemple): aquests suports han de situar-se en els

principals punts d'interès turístic, nuclis esportius, zones d'oci, zones de serveis, estació

de metro, etc.

Hidrants Points a intervals regulars, sobretot a les rutes verdes que no disposin

d’infraestructures de serveis de restauració a prop.

Zones habilitades per al descans, proveïda d'àrees d'ombra.

Telèfons d’emergència (o número d’emergència)

La infraestructura de suport estaria encapçalada per un Bici Center. El Bici Center es concep

com un centre que proporciona serveis als usuaris de la xarxa. Entenem que la millor ubicació

seria prop de la llera del riu, ja que és on es concentra un volum més alt de practicants. Aquest

Bici Center proporcionaria els serveis de lloguer i reparació de bicicletes, lloguer de material,

venda de complements, etc. També proporcionaria la informació més rellevant sobre les

diferents rutes i itineraris, lloguer d'audioguies, guies especialitzats, etc.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

El desenvolupament d'aquesta actuació, es pot

complementar afavorint la implantació en condicions de

concessió d’alguna empresa especialitzada, que

proporcionés recolzament en el disseny de les rutes i la

promoció, que disposés de bicicletes per a llogar, que

donés serveis de taller d’autoreparació i/o reparació,

guarda i custodia de material, etc.

RESPONSABLES:

Promoció econòmica

Regidories i Àrees tècniques (urbanisme, obres i serveis, esports,..).

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

L’estudi tècnic per determinar el pla d’actuacions es desenvoluparia durant el 2014.

PRESSUPOST:

12.000 euros per l’estudi de necessitats.

El cost de la implementació del projecte dependrà del nombre i tipologia d’actuacions

i estarà en funció dels recursos disponibles.

El cost d’adequació d’un local per la creació d’un Bici Centre i l’equipament es situa en

torn als 45.000 euros (sense tenir en compte l'adquisició ni lloguer). El centre es

gestionaria a traves d’una concessió (per tant, a priori no tindria costos operatius).

Page 180: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 18

ACTUACIONS PER MILLORAR EL COMERÇ DE L’ALIMENTACIÓ

Santa Coloma fonamenta la seva economia interna en dos grans sectors, tal i com indicava el

diagnòstic, el comercial i l’hostaleria. Disposa d'una important oferta comercial que destaca

per la gran quantitat de negocis, tot i que amb una important manca de diferenciació i

especialització.

La ciutat no té imatge comercial que ajudi a l’atracció de consumidors i, fins i tot, a la retenció

dels propis residents que mostren una tendència molt acusada a utilitzar els grans centres

comercials existents als municipis situats als voltants de la ciutat (Maquinista –BCN-, Badalona

i Sant Adrià). Igualment, la millora de l’accessibilitat a la ciutat mitjançant el transport públic

(L-9) augmenta el risc de pèrdua del comprador intern en benefici de les altres poblacions.

Es detecta una tendència, en el sentit que s’està homogeneïtzant el tipus de comerç. Així

mateix, es constata segons els experts de la ciutat, un cert retrocés en la qualitat tant en

instal·lacions, com en la diversitat, exposició i qualitat del producte ofert.

Per altra banda, les polítiques a mig i llarg termini de l'actual consistori, ja contemplen generar

dinàmiques de potenciació de l’economia local, específicament del sector comerç, mitjançant

la consolidació de les artèries comercials que permetin la reactivació de l’economia local i

completin les urbanitzacions projectades per a la creació d’un centre comercial potent.

Santa Coloma pot, per altra banda, incrementar el potencial comercial de la ciutat

desenvolupant alguna de les estratègies que proposen els propis agents de la ciutat, o bé amb

la captació de marques reconegudes que s’implantessin a la ciutat en el nou context

urbanístic/comercial que es preveu desenvolupar, i/o buscant una especialització en torn al

mercat de l'Outlet.

Des de la perspectiva de l'actual Pla Estratègic de Turisme, una de les tendències dels darrers

anys a Santa Coloma ha generat un efecte molt interessant, ja que ha produït una

“especialització” comercial que té com a base els productes ètnics (exòtics) amb una important

representativitat internacional (multiculturalitat en el comerç).

Aquest fenomen que també es dóna a la restauració, permet enfocar i proposar una estratègia

per oferir un producte combinat compra-degustació en relació als productes i la cuina ètnica.

En aquest punt, des del punt de vista turístic, convé estudiar la possibilitat de crear una marca

pròpia, no només comercial sinó vinculada ala gastronomia i lligada a valors multiculturals.

L'actuació que es recull a continuació contempla una orientació específica al comerç de

l’alimentació que és el que actualment té un major potencial per a l'aprofitament turístic, i que

s’orienta a la millora de la qualitat específicament. Aquesta millora es considera indispensable

per al desenvolupament d’un producte mixt amb la restauració (compra + degustació).

Page 181: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 19

1.6.Actuacions per a la sol·licitud d’un pla de millora de la qualitat en el comerç de l’alimentació.

Actuacions per millorar el

comerç de l’alimentació

DESCRIPCIÓ:

Amb aquesta actuació es pretenen aconseguir els mitjans necessaris per desenvolupar un

projecte per millorar la qualitat del comerç de l’alimentació, amb la finalitat de fomentar i

consolidar un producte propi i, posteriorment, desenvolupar un producte combinat amb la

restauració.

Reconèixer el comerç alimentari de qualitat, identificar-lo i posar-lo en valor com a referent

són les premisses d'aquesta iniciativa a la qual podran adherir-se aquells establiments que

compleixin amb les exigències que es determinin.

Promoció Econòmica i Comerç, amb les associacions de comerç i els empresaris del comerç de

l’alimentació, han de treballar en la localització de suports tècnics i financers per al

desenvolupament d'un Pla d'excel·lència del comerç de l’alimentació.

El pla hauria de determinar les actuacions necessàries per a millorar la qualitat així com

facilitar el suport tècnic i formatiu necessari a les empreses per a la implementació.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Aquesta actuació es pot generalitzar i plantejar-la per a

la totalitat del comerç de Santa Coloma.

El fet d’incidir en el comerç de l’alimentació és perquè

la disponibilitat d’un comerç alimentari de qualitat es

considera clau en el context de desenvolupament d’un

producte mixt amb el sector de la restauració.

RESPONSABLES:

Promoció econòmica i Comerç

Associacions de Comerç

Taula de Turisme (en el moment en què es concreti)

Comerços

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

Durant el 2014 s’ha de executar l’actuació proposada (localització de la subvencions i

recolzament tècnic).

2015 s’elaboraria el Pla d’actuacions.

PRESSUPOST:

Sense cost.

Un pla d’aquestes característiques i la seva implementació estaria al voltant d’uns 60.000

euros.

Page 182: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 20

3. PROGRAMA 2: GESTIÓ TURÍSTICA

CREACIÓ D'UN GRUP DE COORDINACIÓ MUNICIPAL PER AL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME

Durant les reunions mantingudes a la Fase de diagnòstic, els propis agents públics participants

van reconèixer una certa falta d'eficàcia en la comunicació i coordinació interna municipal.

La gestió del turisme des de la perspectiva municipal requereix d'una unificació de criteris i

d'una gestió consensuada, que es responsabilitzi de coordinar totes aquelles actuacions a

escometre que tinguin una influència directa o indirecta en el bon desenvolupament de

l'activitat turística.

Es difícil determinar quines actuacions tenen aquest impacte ja que el turisme és una activitat

econòmica transversal i que depèn de molts altres sectors econòmics. És per això, que es

recomana el foment d'una dinàmica cooperadora entre els diferents departaments, àrees i

regidories de l'Ajuntament, a través d'una Comissió ad-hoc o bé a través de reunions

periòdiques convocades des de l'Àrea de Promoció Econòmica.

En aquesta comissió haurien de participar, necessàriament, les àrees de Turisme, Esport, Medi

Ambient, Educació i Cultura, ja que són les que tenen una vinculació més directa sobre el

desenvolupament turístic que es proposa, sense que això signifiqui que no puguin participar

representants d'altres àrees amb projectes o activitats que afectin directament o

indirectament al turisme.

2.7.Creació d'un grup de coordinació municipal per al desenvolupament del turisme

Creació d’un grup de

coordinació municipal per

al desenvolupament del

turisme

DESCRIPCIÓ:

S'ha de crear una dinàmica per fomentar un major nivell d'interlocució entre les diferents

àrees de l'Ajuntament.

Una eina útil podria ser la creació d'un grup de coordinació turística formada per les àrees

més rellevants per al turisme de l'Ajuntament i amb responsabilitat en Promoció Econòmica

i turisme, Promoció de la ciutat, Mobilitat, Comerç; Cultura i Esports, entre d’altres.

Aquest grup de coordinació, a través de trobades regulars, realitzaria un seguiment dels

projectes i problemàtiques més rellevants per al turisme a Santa Coloma, que estan sent

gestionats per aquestes àrees municipals, amb l’objectiu d’aprofitar al màxim sinèrgies i no

duplicar els esforços.

Page 183: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 21

2.7.Creació d'un grup de coordinació municipal per al desenvolupament del turisme

Creació d’un grup de

coordinació municipal per

al desenvolupament del

turisme

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Àrees i regidories de l’Ajuntament amb incidència en el desenvolupament turístic i/o

que disposin de projectes d’interès per al sector turístic.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

La comissió hauria d'estar operativa a partir del mes de setembre de 2013

PRESSUPOST:

Sense cost

DESENVOLUPAMENT I IMPLEMENTACIÓ D’UNA TAULA DE TURISME

La concertació públic-privada és un dels pilars per a la construcció de destinacions turístiques

adequades. És per això que es recomana el foment d'una dinàmica cooperadora entre les

diferents àrees de l’Ajuntament, altres institucions del municipi i empreses, a través de la

creació una plataforma amb la missió principal de gestionar de manera coordinada i

consensuada els aspectes relatius a la planificació, desenvolupament, promoció i control del

producte turístic de Santa Coloma.

La gestió del turisme, i específicament d'uns productes com els que es proposen implantar i

desenvolupar, requereix d'una unificació de criteris i d'una gestió participada amb els diversos

agents implicats, que es responsabilitzin de coordinar totes aquelles actuacions a escometre

que tinguin una influència directa o indirecta en el bon desenvolupament de l'activitat

turística.

Algunes de les propostes realitzades en el pla que es desenvolupa són inaccessibles de manera

unilateral, i per a les quals serà necessari buscar la col·laboració i cooperació entre aquests

organismes, entitats i empreses.

Page 184: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 22

2.8.Desenvolupament i implementació d’un model de gestió concertada del turisme a Santa Coloma de Gramenet (Taula de Turisme).

Desenvolupament i

Implementació d’una

taula de turisme

DESCRIPCIÓ:

S'ha de crear una dinàmica per fomentar un major nivell d'interlocució i participació entre les

diferents àrees de la institució municipal i d'aquestes amb les empreses i entitats de l'àmbit

privat.

Es tracta d’estructurar un espai de relació que permeti establir acords i convenis de

col·laboració per tal de coordinar esforços de planificació, desenvolupament i dinamització i

promoció de projectes, i que inclogui a la totalitat dels nivells institucionals, socials i

empresarials amb incidència en el turisme.

Tindria com a principal objectiu l'establir una línia de diàleg i seguiment permanent de les

actuacions en matèria de turisme, així com la resta d'iniciatives que a nivell de ciutat es puguin

proposar en relació al desenvolupament turístic.

L’àmbit de treball prioritari comprèn les següents actuacions:

Col·laborar amb l’àrea de Promoció Econòmica en el seguiment, perfeccionament i

impuls del Pla Estratègic de Turisme.

Coordinar el desenvolupament d’actuacions.

Cooperar i facilitar la posada en marxa de les diverses actuacions que es proposin.

Fomentar el desenvolupament de producte i col·laborar en la promoció i

comercialització conjunta de la ciutat.

Altres àmbits d’aquest òrgan serien:

Localització i sol·licitud de subvencions i finançament de manera conjunta.

Fomentar sinèrgies per l’estalvi de costos en edició de materials, insercions en

premsa, accions promocionals, organització de borses de contractació, viatges de

premsa, etc.

Lobby per al desenvolupament d'accions d'interès per a la ciutat.

Etc.

D'altra banda, aquest òrgan podria impulsar la celebració d'esdeveniments, proposar

activitats, coordinar promocions turístiques i, en general, tot el que comporti la millora de les

condicions de desenvolupament de les activitats turístiques a la ciutat.

La primera de les tasques a realitzar és identificar els prescriptors i agents clau i establir

contacte de cara a aconseguir la seva incorporació a la Taula. Desprès s'haurà de definir el

model organitzatiu per al funcionament.

Estructura organitzativa recomanada.

Sistema de coordinació i comunicació.

Determinació dels processos clau en relació al funcionament de l'estructura.

Page 185: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 23

2.8.Desenvolupament i implementació d’un model de gestió concertada del turisme a Santa Coloma de Gramenet (Taula de Turisme).

Desenvolupament i

Implementació d’una

taula de turisme

Desenvolupament d’estatuts, protocols i reglament de funcionament.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Promoció econòmica i altres àrees i regidories de l’Ajuntament amb incidència en el

desenvolupament turístic i/o que disposin de projectes d’interès pel sector turístic

Grameimpuls

Associacions Sectorials

Empreses i entitats

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

La taula de Turisme hauria d'estar operativa a finals del 2013

PRESSUPOST:

Sense cost, sempre i quan el mateix Ajuntament amb la col·laboració de

Grameimpuls i de manera consensuada amb els agents de la ciutat desenvolupin la

proposta d’organització de la taula.

Nota: les tasques per a la realització per part d’una empresa externa d’un estudi de definició

de la taula i recolzament a l’Ajuntament en la posada en marxa s'ha d'estimar en uns 12.000

euros.

INTEL·LIGÈNCIA DE MERCATS

Un sistema d’ informació turística és una eina que integra la informació estadística d’interès

per al turisme d’una destinació de manera continuada en el temps. Ofereix la possibilitat de

conèixer la situació turística real dels diversos sectors implicats en el desenvolupament turístic

del territori, en els diferents moments en què s’han de prendre decisions.

Aquest coneixement és la base necessària per a la presa de decisions que afecten al

desenvolupament del sector i que, en el context d’aquest projecte, ha estat una mancança

fonamental per a la concreció estratègica.

Page 186: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 24

2.9.Disseny i posada en marxa d’un observatori del turisme i el comerç.

Intel·ligència de mercats

DESCRIPCIÓ:

L’observatori del turisme i el comerç hauria de permetre visualitzar la situació del turisme i el

comerç, i així poder:

Disposar d’informació de caràcter macroeconòmic, d’oferta i demanda sobre el

sector turístic i comercial de manera permanent i actualitzada regularment.

Determinar la situació actual dels mercats emissors de visitants

Identificar punts d’actuació i coordinació que adeqüen l’oferta a les exigències dels

visitants actuals.

Comptar amb la informació actualitzada sobre les principals variables de l’oferta

turística i comercial

Analitzar el perfil dels visitants: edat, sexe, professió, motivacions de visita, durada

mitjana, despesa mitjana, etc.

Avaluar la qualitat turística i comercial a partir de la determinació dels nivells de

satisfacció dels visitants en l’àmbit dels serveis turístics, comercials i municipals en

general.

Establir comparatives amb les altres destinacions competidores i destinacions de

característiques similars.

La creació i posada en marxa de l’observatori persegueix aportar informació real i

continuada desenvolupant diverses actuacions:

Haurà d’incorporar tècniques quantitatives d’investigació i metodologies d’obtenció

de dades de diferents fonts d’informació, facilitant la formulació d’estratègies

turístiques i comercials, tant de manera individual com combinada.

Establirà i posarà en marxa un sistema d’indicadors turístics i comercials de caràcter

comparatiu amb altres destinacions i que afavoreixin la determinació d’estàndards

de qualitat i eficiència.

Inclourà la preparació de taules informatives que mostrin l’evolució dels paràmetres

i variables del turisme i el comerç.

Aprofitarà els sistemes estadístics d’entitats públiques, universitàries i empresarials i

els complementarà tècnicament de forma que puguin servir com a paràmetres del

desenvolupament turístic i comercial.

Crearà, recollirà, processarà i arxivarà en temps real i condicions adequades les

bases de dades amb la informació obtinguda i elaborada, disposant per això, de la

corresponent eina informàtica.

Requereix de la realització i processament d’enquestes pròpies a turistes i visitants

així com als diferents actors del sector turístic: establiments d’hostaleria, serveis

turístics, comerços, etc.

Page 187: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 25

2.9.Disseny i posada en marxa d’un observatori del turisme i el comerç.

Intel·ligència de mercats

Edició, publicació i difusió dels informes sobre la situació del Turisme i la seva

evolució i perspectives.

Les eines més habituals que han de nodrir l’Observatori per a l’elaboració posterior

d’informes són, entre altres, les següents:

Enquestes a visitants a la destinació i, eventualment, a l’origen (BCN, Sant Adrià i

Badalona, fonamentalment)

Entrevistes personals i dinàmiques de grup amb visitants potencials

Entrevistes personals amb agents d’intermediació turística

Altres fonts estadístiques pròpies o d’altres organitzacions.

Sistemes d’enquestació a clients de les empreses turístiques i el comerç

Estadístiques d’accés al portal de turisme

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Promoció econòmica i Comerç

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014-2015

PRESSUPOST:

25.000 euros.

IMPLICACIÓ CIUTADANA I TURISME

En la major part de les destinacions, la falta de conscienciació per part de la població sobre la

importància que té l'activitat turística a nivell econòmic acostuma a ser una barrera, per a què

la seva evolució sigui com desitgen els seus impulsors. Se solen desconèixer els elements que

componen el sector turístic, com funcionen i les oportunitats laborals que ofereix el sector.

Per altra banda, és freqüent que la pròpia població ignori els recursos existents amb els què

s’explica la seva història i el valor dels mateixos i la mesura en la qual el turisme contribueix a la

seva revaloració i conservació.

Page 188: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 26

El programa de sensibilització turística per a la població contempla la realització de diferents

accions encaminades al mateix objectiu de sensibilitzar positivament a l'opinió pública respecte

de l'activitat turística, i sobre la seva necessària col·laboració i participació.

2.10. 1ª Campanya de sensibilització turística per a la població

Implicació ciutadana i

turisme

DESCRIPCIÓ:

Es proposa la realització de diferents accions que permetin apropar a diversos col·lectius de la

ciutat cap al sector turístic:

Presentació del Projecte de Desenvolupament Turístic: En aquesta presentació es donaran a

conèixer les línies de desenvolupament futur, així com els productes / mercat de major

interès.

Edició de publicacions per fomentar el coneixement del projecte: Edició d'un tríptic on

s'expliquin els objectius i resultats del pla, així com informació general sobre la importància del

turisme.

Cursos de cultura i recursos turístics per a residents: S'organitzarien cursos de formació que

inclourien visites als principals recursos. Així s'aconsegueix que els residents coneguin millor

l'oferta turística de la localitat, sentint-se més orgullosos dels seus atractius i estant millor

preparats per respondre a les possibles preguntes dels visitants.

Redacció d'articles en mitjans de comunicació locals: Generació de notícies positives sobre el

sector turístic, que motivin i elevin la valoració dels residents respecte del turisme en la seva

localitat.

Aprofitament dels canals de comunicació habituals: Inserció de notícies sobre turisme en la

web i altres canals municipals.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Promoció econòmica, Participació Ciutadana i Educació

Associacions i entitats veïnals

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

La campanya s’iniciaria durant el 2014 i continuaria durant el 2015

Al finalitzar aquesta campanya s’estudiaria la necessitat d’engegar una nova campanya i, si

s‘escau, definir les actuacions.

Page 189: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 27

2.10. 1ª Campanya de sensibilització turística per a la població

Implicació ciutadana i

turisme

PRESSUPOST:

12.000 euros, per a la 1ª Campanya.

2.11. 1er Concurs de fotografia turística per a residents.

Implicació ciutadana i

turisme

DESCRIPCIÓ:

En aquesta actuació es proposa l’organització d’un concurs de fotografia turística on podrà

participar tot el que ho desitgi excepte fotògrafs professionals i tècnics i personal de

l’Ajuntament. Tot el procés es gestionaria a través d’un lloc específic dins del portal turístic

que s’està desenvolupant.

S’haurà de definir un període pera la “pujada” de fotografies a la web

Cada participant no podrà pujar més de tres fotografies

Haurà de definir-se el format de fotografia permesa, però es suggereix que no pesin

més d’un Mega, en format JPG, color i B/N, no s’acceptaran fotografies retocades, i

els participants hauran de cedir l’ús de les fotografies al Club de Producte i les

institucions públiques implicades en el projecte.

Les categories poden ser “Cultura i Patrimoni” / “Esdeveniments” / “Gastronomia” /

“Naturalesa” / “Costums i Tradicions”/Esport/ etc.

Les fotografies aniran acompanyades d’una breu descripció del que representen.

El jurat podrà estar format per professionals de la fotografia, de la cultura, de l’esport i tècnics

institucionals de turisme. Una altra opció (o complement de l’anterior) és permetre un sistema

de vots a través d’Internet, amb la qual cosa es fomenta la participació dels veïns i potencials

visitants. Aquesta opció genera un major impacte mediàtic a la vegada que es fomenta

l’entrada al web turístic.

La convocatòria d'un concurs de fotografies turístiques pot tenir diversos beneficis:

Generació de contingut multimèdia per al nou portal turístic

Impacte mediàtic a la ciutat

Sensibilització dels residents respecte dels valors turístics dels seu municipi

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

En funció de l’èxit es podria contemplar una reedició

amb caràcter regular (anual o bianual) i ampliar-lo al

format vídeo.

Page 190: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 28

2.11. 1er Concurs de fotografia turística per a residents.

Implicació ciutadana i

turisme

RESPONSABLES:

Promoció econòmica, Participació Ciutadana, Promoció de la Ciutat i Cultura.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

El concurs es podria convocar durant el quart semestre del 2014 (novembre) i

continuaria vigent fins l'octubre del 2015.

PRESSUPOST:

El cost d’aquesta actuació vindrà determinat pel nombre de categories que es

determinessin i el valor o import dels premis a entregar. El pressupost mínim per

premis i l’organització de l'esdeveniment d’entrega de premis és de 6.000 €. La

proposta complementària és buscar patrocinadors locals i institucionals per a la

celebració del concurs (Diputació, Generalitat, comerciants, empreses, clubs

esportius, etc.) de manera que es pogués potenciar o l’abast en el nombre de

premis, o el volum dels mateixos de cara a incrementar el seu atractiu.

FORMACIÓ DELS RECURSOS HUMANS

La formació dels RR.HH. és un dels pilars bàsics i el principal actiu per a un desenvolupament

turístic de qualitat en una destinació. El Pla de formació requerirà d’un procés de detecció de

necessitats formatives del sector turístic i comercial.

Posteriorment s’iniciarà una campanya de sensibilització consistent en informar al conjunt

d’agents del sector respecte de l’oferta formativa. Els objectius generals que han d’orientar el

pla de formació són:

Millorar els resultats quantitatius i qualitatius de les empreses turístiques i comercials,

promovent l’optimització dels RR.HH.

Elevar la qualificació professional dels RR.HH. del sector turístic i comercial.

Afavorir l’aprenentatge de les noves tecnologies aplicades a l’àmbit turístic.

Promoure a les empreses i als serveis l’adopció de la cultura de la qualitat del servei.

Page 191: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 29

2.12. Anàlisi de les necessitats formatives del sector turístic i comercial i elaboració d’un Pla de Formació.

Formació dels Recursos

Humans

DESCRIPCIÓ:

El projecte d’anàlisi de les necessitats formatives del sector turístic i comercial pretén

conèixer les necessitats de professionals dels sectors per a dissenyar el seu marc formatiu.

En primer lloc, s’han de definir les competències requerides per perfils professionals en els

dos sectors per determinar la formació necessària en funció de les competències i dissenyar

activitats formatives que cobreixin de forma total o parcial les competències determinades.

Es tracta de garantir una oferta formativa específica segons perfils que permeti dissenyar un

pla de formació adient pels perfils professionals requerits, a partir de la identificació de les

mancances de formació.

En segon lloc, a partir d’aquest diagnòstic s’establiran unes propostes d’accions formatives

(Pla de Formació).

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Promoció econòmica, Educació, Innovació.

Grameimpuls.

Associacions de Comerç.

Associació d’Hostaleria.

Campus de l’Alimentació (Universitat)

Escola de Restauració.

Escola d’idiomes.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014.

PRESSUPOST:

20.000 €. Per a l’elaboració del diagnòstic i el pla es podria buscar el recolzament

econòmic i/o tècnic de les institucions i entitats amb incidència al sector turístic i

comercial (Generalitat, Diputació, Cambra de Comerç, PIMEC, Sindicats,...)

Page 192: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 30

2.13. Pacte per a la formació entre institucions, empreses i entitats per a la localització de subvencions per implementar el Pla de Formació.

Formació dels Recursos

Humans

DESCRIPCIÓ:

Es tracta d'establir un pacte formal amb institucions i entitats de la província de Barcelona,

per aconseguir la posada en marxa del Pla de Formació (resultant de l’activitat anterior).

L’objectiu del pacte és obtenir un recolzament en les actuacions necessàries a realitzar per

localitzar fons de finançament, tant per via directa com mitjançant presentacions a les

convocatòries de projectes.

El projecte de diagnosi i el pla de formació resultant de l’activitat anterior, ha d’estar

presentat per l’Ajuntament i les institucions que finalment s’integressin en el pacte, com a

mínim a la Generalitat de Catalunya, El Govern d’Espanya i el Fons Social Europeu per obtenir

fons que possibilitin la implementació del Pla de Formació (mitjançant les vies identificades

que ho permetin). Altres vies de fiançament possible són els fons de la Fundació Tripartita,

que podrien finançar una part de les actuacions.

En el pacte podrien integrar-se, a més de les entitats i institucions de Santa Coloma, la

Delegació de Turisme de la Diputació, el Consell Comarcal del Barcelonès, la Cambra de

Comerç, PIMEC, UGT de Catalunya, Comissions Obreres, entre d’altres.

Una vegada aconseguit el finançament necessari es desenvoluparia el Pla de Formació.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Promoció econòmica, Educació, Innovació.

Altres integrants del Pacte per a la Formació

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014

PRESSUPOST:

Resulta difícil establir en aquest moment el cost que representaria per a Santa Coloma la implementació del Pla de Formació donat que depèn de dues variables que en aquest moment no es poden preveure com són el cost total del Pla i el fons externs (subvencions) que s’obtindrien.

Page 193: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 31

IMPLANTACIÓ DEL SICTED

Els canvis constants en la demanda turística, l'evolució en els gustos i les exigències en relació

a la qualitat, així com la dificultat per competir van obligar al sector turístic nacional a mitjans

de la dècada dels 90 a dur a terme un canvi estratègic. L'Administració General de l'Estat va

decidir apostar pel concepte de Qualitat Turística incorporant aquest concepte als diferents

programes estratègics.

La província de Barcelona ja disposa d’un SICTED que està gestionat per la Cambra de Comerç,

mitjançant el recolzament econòmic de la Diputació

Per tant, una de les línies que s'estableixen en la determinació de les accions necessàries per

concretar un producte turístic de qualitat, és la de potenciar la implantació de sistemes de

gestió de la qualitat no solament a l'oferta turística sinó també a l’oferta complementària de la

ciutat.

En aquest punt, cal referir-se a la proposta d’actuació realitzada sobre la Taula de Turisme, que

es concep com un òrgan de coordinació, consens i impuls al desenvolupament turístic i

comercial i, que en la seva concepció, és molt similar a la que s'exigeix en el context del SICTED

per a la Taula de Qualitat. La taula de Qualitat, funciona com a òrgan consultiu i estratègic i

d'impuls de la Qualitat Turística de la Destinació (gestió integral i millora continua de la

destinació) i té, en essència, una important coincidència conceptual amb el que s'establia per a

la Taula de Turisme.

És, per tant, un mecanisme sinèrgic i que es pot aprofitar per a donar els primers passos en la

concreció de la Taula de Turisme.

2.14. Implantació del SICTED Implantació del SICTED

DESCRIPCIÓ:

Es proposa potenciar la implantació del SICTED a la ciutat, sol·licitant la incorporació al SICTED,

de la província de Barcelona . El procés de seguir és el següent:

Sol·licitud d’implantació del SICTED a la diputació de Barcelona

Capacitació del gerent SICTED

Sensibilització de les empreses i entitats

Adhesió de les empreses i entitats.

Desenvolupament de la Taula de Qualitat.

Formació de les empreses

Autoavaluació de les empreses (confrontant la realitat d'aquestes en relació a les

exigències de les bones pràctiques).

Adaptació de les empreses i entitats als requeriments del sistema.

Obtenció de la certificació SICTED.

Page 194: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 32

2.14. Implantació del SICTED Implantació del SICTED

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Diputació de Barcelona

Promoció econòmica i Comerç.

Associacions del comerç i l’hostaleria

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014-2015

PRESSUPOST:

Sense cost la implantació (no es contempla el cost del Gerent, figura clau per a la

implantació. Aquest cost pot esser molt baix si aquesta responsabilitat es assumida

per un tècnic de l’Ajuntament o alguna altra entitat o empresa col·laboradora, com

ara Grameimpuls, que s'hauria de formar ad-hoc i desenvolupar les tasques que el

model assigna a aquesta figura).

GESTIÓ DE LA DIMENSIÓ TURÍSTICA “BARCELONÈS NORD”

Com s’afirmava a la definició d’objectius i estratègia, la competitivitat turística del Barcelonès

Nord pot disposar d'una eina de valor considerable en la creació d’una “Xarxa de Col·laboració”,

que pot ajudar a construir de forma sistèmica el nivell de competitivitat desitjat, a partir de la

planificació de l'espai territorial i de la seva ocupació funcional per a finalitats turístiques,

intervenint on la cadena productiva turística presenta majors debilitats o disfuncions a nivell

competitiu i construint elements de major valor afegit a través de la suma de les fortaleses i

avantatges competitius de cadascun dels tres municipis.

La proposta té l'objectiu d'impulsar un procés per obtenir un mecanisme operatiu comú entre

els agents del territori per elaborar i executar propostes de productes o serveis innovadors i

promocionar-los, afavorint la seva comercialització a partir d’una visió de transversalitat

municipal.

D’acord a l’adaptació de la innovació com a estratègia de futur (desenvolupar i proporcionar

productes i serveis innovadors), seria fonamental el fet de fomentar i facilitar serveis tecnològics

(tecnologia, gestió, comercialització i màrqueting, etc.) i serveis d’innovació (nous productes,

processos, materials, etc.) als agents turístics i comercials de la destinació “Barcelonès Nord”.

Page 195: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 33

2.15.Desenvolupament i implementació d’una xarxa de col·laboració turística al Barcelonès Nord.

Gestió de la Dimensió

Turística “Barcelonès

Nord”

DESCRIPCIÓ:

És una actuació encaminada a concretar una plataforma de relacions institucionals i

empresarials entre municipis amb la finalitat de consolidar un marc de treball continuat i

cooperatiu. En aquest sentit, cal partir de la premissa de col·laboració mútua entre Santa

Coloma, Sant Adrià i Badalona basat en una estratègia “win-win” , afavorint que cada municipi

es beneficiï dels atributs dels altres.

Es tracta d’estructurar un espai estable de relació que permeti establir acords i convenis de

col·laboració per tal de coordinar esforços de planificació, desenvolupament de producte i

dinamització i promoció de projectes i productes, i que inclogui a la totalitat dels nivells

institucionals, socials i empresarials amb incidència en el turisme dels tres municipis

aprofitant millor les sinèrgies.

Per altre banda aquesta xarxa tindria que incidir de manera important en els objectius

vinculats amb la posada en marxa projectes de R+D+i en l’àmbit del sector turístic.

L’actuació s’inicia mitjançant la formalització d’un acord de col·laboració Intermunicipal els

camps d’actuació conjunta i els mecanismes operatius necessaris. A partir de la signatura

d’aquest acord, les feines principals a concretar són les pròpies del desenvolupament d’un

model organitzatiu, entre altres:

Identificar els prescriptors i operadors clau i establir contacte de cara a aconseguir la

seva incorporació a la Xarxa.

Definir el sistema d’organització.

Definir el sistema de coordinació i comunicació.

Determinació dels processos en relació al funcionament operatiu.

Establir un calendari de treball

Desenvolupament d’estatuts, protocols i reglament de funcionament.

Etc.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Aquesta actuació només es posaria en marxa en cas de

detectar interès per part dels municipis de Badalona i

Sant Adrià, és a dir, que es signi l’acord de

col·laboració.

RESPONSABLES:

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Santa Coloma.

Page 196: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 34

2.15.Desenvolupament i implementació d’una xarxa de col·laboració turística al Barcelonès Nord.

Gestió de la Dimensió

Turística “Barcelonès

Nord”

Ajuntament de Sant Adrià.

Ajuntament de Badalona

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2013 (contactes per determinar l’interès)

2014 (desenvolupament de l’organització de la Xarxa)

PRESSUPOST:

Sense cost la definició del model d’organització, si és assumida pels respectius

Ajuntaments o les entitats col·laboradores d’aquest.

Nota: les tasques per a la realització per part d’una empresa externa d’un estudi de definició

de l’organització i recolzament en la posada en marxa s’ha d’estimar en uns 12.000 euros.

Page 197: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 35

4. PROGRAMA 3: PRODUCTE TURÍSTIC

IMPULSAR LA CONCRECIÓ DEL FÒRUM D’INNOVACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE PRODUCTE

TURÍSTIC INTERMUNICIPAL

El desenvolupament de producte és una activitat regular i permanent que obligaria à la “Xarxa

de col·laboració intermunicipal” a un treball de disseny i estructuració d'una oferta de

producte per a la comercialització i això, unit al fet de que el procés de creació de productes

amb alt valor afegit de caràcter transversal (son productes amb orientacions a segments

específics i els que combinen empreses i entitats de diferents sectors en diferents municipis) te

una important complexitat fa que sigui imprescindible generar un entorn de treball adequat i

un enfoc en base a resultats (venda de la cartera de producte).

En aquest punt proposem el desenvolupament d'un “Fòrum d'innovació i desenvolupament de

producte” que seria l’encarregat de dinamitzar i desenvolupar producte en les línies que es

proposessin. Aquest Fòrum es proposa com l’apèndix operatiu de la “Xarxa de Col·laboració

intermunicipal”, amb un model operatiu propi.

Es tracta per tant, de desenvolupar un model de negoci per al producte del Barcelonès Nord.

La formulació del model de negoci comporta la realització de les següents activitats:

a) Especificació del públic-objectiu

Es definirà quin són els clients que es desitja captar i el valor que aquests busquen. Aquesta

tasca tindrà un doble component:

Segmentació del mercat: Identificació de segments de mercat, especificant:

El seu perfil soci demogràfic

Les seves motivacions

Els seus hàbits d'informació, compra i ús

Especificació del valor buscat i els principals components del mateix

Descripció dels productes que busquen

Serveis que necessiten (bàsics, perifèrics i complementaris)

Esforços que rebutgen

Preu que estan disposats a pagar

b) Especificació del sistema de valor / esforç a oferir al mercat

Valor és el que oferim al client; esforç és el que li “demanem” al client. El valor està compost

per beneficis tangibles i intangibles i s'expressa en la quantitat i qualitat dels serveis oferts, en

la simbologia, l'atmosfera, la singularitat, l'autenticitat i altres elements intangibles de la

destinació

L'esforç està representat per les incomoditats i inseguretats de tot tipus, que el client (turista o

visitant) es veu obligat a sofrir per poder gaudir del que ofereix la destinació o el producte. Les

Page 198: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 36

destinacions i productes realment competitius són aquells que ofereixen un alt valor per pocs

esforços. En conseqüència, les especificacions han d’estar orientades a l'optimització del valor i

a la reducció o neutralització dels esforços.

c) Especificacions per al sistema de producció de valor

Per oferir el promès (alt valor per pocs esforços) cal combinar recursos i atractius turístics amb

recursos humans, financers i tecnològics, en una mesura determinada. Per això, l’estudi ha de

determinar per a cada producte que es defineixi:

Recursos necessaris (naturals, culturals, etc.)

Capital necessari

Tecnologies imprescindibles

Tipologia de recursos humans necessaris i les seves competències professionals

Estàndards mínims de qualitat

Etc.

d) Màrqueting

L'objectiu del màrqueting no és només captar clients sinó “retenir-los” i aconseguir que tornin

i recomanin la destinació i el producte. El resultat de l’estudi ha de subministrar les línies

bàsiques per al desenvolupament del màrqueting de cada línia de producte, a nivell estratègic i

a nivell operacional.

Màrqueting estratègic

- Prioritat entre segments objectius

- Mercats geogràfics

- Estratègia de venda, comunicació i retenció

Màrqueting operacional

- Tàctiques de producte

- Tàctiques de venda i distribució

- Tàctiques de comunicació

- Tàctiques de retenció

- Base de dades dels intermediaris més adequats

- Especificacions de la infraestructura de màrqueting necessària

- Pressupostos

Finalment i amb l'objecte de facilitar la selecció del canal, s’ha de definir un sistema d'anàlisi

d'intermediaris i assembladors, que operin els segments de mercats seleccionats.

Formulació de l'estratègia de desenvolupament de cada producte

Definir un Model de Negoci (exemple dels diferents aspectes a concretar)

Page 199: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 37

3.16. Desenvolupament del model de negoci del Fòrum d’innovació i desenvolupament de producte turístic del Barcelonès Nord.

Impulsar la concreció del

Fòrum d’innovació i

desenvolupament del

producte turístic

intermunicipal

DESCRIPCIÓ:

Aquesta actuació consisteix en el disseny i llançament d'un model per a la creació, promoció i

comercialització de productes turístics del Barcelonès Nord especialitzats i d'alt valor afegit.

Aquest model hauria de permetre un nivell suficient d’autofinançament dels costos derivats de

produir i mantenir una cartera de producte en el mercat, costos que són sobretot derivats del

propi procés d’estructuració de producte, de la promoció i comercialització.

S’han de realitzar les següents tasques i activitats per a concretar aquesta actuació:

a) Definició del model de negoci:

El model operatiu ha d’especificar els clients objectiu dels productes, el valor que se'ls oferirà, la

forma de produir aquest valor i la forma d'atreure i retenir clients. La competitivitat i l'èxit de

qualsevol producte turístic depenen de la coherència entre els quatre components del model. La

formulació del model comporta la realització de les activitats esmentades a la introducció de

l'apartat.

b) Elaborar el pla d'implementació del model:

Model de participació. S’establirà el model de participació i col·laboració entre agents del

sector públic i privat, amb rols i responsabilitats clares en la gestió i desenvolupament del

model.

Socis clau Activitats clau Relació amb els clients

Flux d’ingressosEstructura de costs

Recursos clau

SegmentsProposta de valor

Sistemes de venda

Discerning Traveler

Turistes Culturals

Turisme Gastronòmic

….

Accés convenient a productes d’alt valor

afegit al Barcelonès

Nord

Serveis de qualitat per a gaudir-la

Xarxes socialsClub Barcelonès Nord.

Gestió del producte

Gestió de la marca

Socis de màrqueting

Proveïdors de producte

Fons de màrqueting

Gestió del producte

Gestió dels sistemes

tecnològics

Gestió integral de la

marca

Diputació de Barcelona

Gestió del màrqueting

Gestió dels sistemes

Portal turístic Barcelones Nord

Quota d’entrada

SITP’s

Quota anualComissió sobre

vendes

Agències on line

Producte

Equip de Gestió

Sistemes tecnològics

Marca de qualitat avalada per

l’Administració

Territorial

Agències receptives

Page 200: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 38

3.16. Desenvolupament del model de negoci del Fòrum d’innovació i desenvolupament de producte turístic del Barcelonès Nord.

Impulsar la concreció del

Fòrum d’innovació i

desenvolupament del

producte turístic

intermunicipal

Model de control i seguiment. Elaborar els procediments per assegurar un control periòdic

sobre el pla, per tant, assegurant la seva correcta implementació.

Calendari previst per a la posada en marxa.

c) Preparar tallers de treball amb el sector turístic i comercial.

Preparar la presentació amb la proposta de valor i el model de gestió i control proposat.

d) Dur a terme els tallers de treball amb el sector i consensuar la iniciativa.

Aconseguir acord sobre el programa, la implicació i col·laboració entre agents en el model de

gestió, obtenint i incorporant les seves propostes. Consensuar el procediment d'avaluació i

control de la implementació

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Aquesta actuació està directament relacionada amb

l’actuació de “Desenvolupament i implementació d’una

xarxa de col·laboració turística al Barcelonès Nord”

RESPONSABLES:

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Santa Coloma.

Ajuntament de Sant Adrià.

Ajuntament de Badalona

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014-2015

PRESSUPOST:

60.000 euros

No estan incloses les possibles despeses de posar en marxa l’estructura, desenvolupar suports

tecnològics i els costos de funcionament o altres despeses pròpies de l’operativa.

Page 201: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 39

DESENVOLUPAMENT DE PRODUCTE TURÍSTIC PROPI

Les propostes de producte que es realitzaran en el futur s’han de fonamentar en l'existència

d'una oferta específica dirigida als segments proposats a les estratègies, una part dels qual ja

existirà en l'actualitat i una altra s'haurà de desenvolupar.

La primera de les tasques serà identificar amb precisió els productes i serveis destinats al

consum turístic existent actualment, generant una base de dades. Aquests productes són la

base inicial pel que fa a la promoció turística, però també són els elements en què es pot

suportar el desenvolupament de nous productes. Aquesta base de dades s'ha de mantenir

actualitzada en funció dels productes que els prestadors dels serveis i productes van

desenvolupant.

D’acord amb l’estratègia que es proposava, Santa Coloma, per competir amb possibilitats de

generar una demanda regular i important, ha de disposar d’una oferta de productes ampla, en

què s’inclogui una oferta desenvolupada segons criteris experiencials. És a dir, amb oferta d’alt

valor afegit.

Per assolir l’objectiu de desenvolupar els productes experiencials es proposa la creació de tres

grups de treball específics per al disseny de producte (turisme gastronòmic, cultural i natural).

A diferència del cas del producte intermunicipal, les possibilitats de Santa Coloma en la

generació de producte turístic no justificarien en cap cas el desenvolupament d’una estructura

tan sofisticada i complexa de gestionar com la proposada pel producte Intermunicipal, per la

qual cosa es proposa treballar sobre un sistema més simple basat en trobades regulars (tallers

de desenvolupament de producte i tallers d’assemblatge de producte).

L’Ajuntament i la taula de Turisme han de prioritzar en el curt i mig termini el

desenvolupament del producte gastronòmic, tot i que això suposi dedicar menys esforç i

recursos als altres dos mercats-productes. La gastronomia que es troba actualment en estadis

molt inicials d'estructuració com a producte turístic, és el producte que té un major potencial

de desenvolupament.

Santa Coloma de Gramenet ja fa uns anys va realitzar un intens esforç per a dotar al municipi

d’un producte turístic basat en la gastronomia, que pogués dinamitzar l’economia, que per

diverses raons no van tenir continuïtat, per tant cal, com a primera mesura, determinar el

potencial real i establir les mesures necessàries per iniciar un procés de desenvolupament de

producte basat en una planificació estratègica específica.

D’acord amb les tasques realitzades pel propi Ajuntament de Santa Coloma i en el context del

Pla Estratègic, els aspectes que permeten un plantejament ambiciós en aquest sentit són:

Disponibilitat d’un nucli d’oferta amb un bon nivell de qualitat, liderada per un

restaurant amb una estrella Michelin i un altre de recomanat (restaurant Lluerna i Ca

n’Armengol).

La potencialitat turística dels 3 mercats estables i els mercats setmanals que

s’organitzen al seu voltant. Per exemple, el mercat del Fondo que aglutina oferta

ètnica diversa i de qualitat pot tenir un plantejament de l’ús turístic, basat en el model

Page 202: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 40

del mercat de “San Miguel” (Madrid) per a generar un producte turístic que vinculi

compra i degustació.

Els productes autòctons (botifarra de Brisa i els maduixots) són una base per crear un

producte gastronòmic basat (o fins i tot integrat en alguna marca) en els conceptes de

Km.0 i/o Slow Food que s’estan implantant amb èxit en altres destinacions.

La tradició de les “Tapes”, l’oferta d’enoteques i degustació de vins que desenvolupen

una bona oferta de servei, permeten orientar el producte en diverses direccions:

producte específic (en forma de rutes –tapes + degustació -); productes relacionats

amb l’aprenentatge (tallers); i producte complementari a l’oferta més notable de Santa

Coloma (restaurants).

El producte “Dijous Temàtics” (producte que crea sinèrgies amb el sector cultural,

perquè cada restaurant després del sopar ofereix un espectacle -musical, literari,

dansa,...-) ha tingut, segons els propis restauradors, una notable acceptació i

assenyala possibles línies de desenvolupament d’oferta gastronòmica.

La fira Sabors del Món i la mostra gastronòmica (si té continuïtat i segueix reinventant

el format).

La gran quantitat de botigues especialitzades en fruites. Una de les hipòtesi que

trobem per entendre aquest fet és la gran quantitat de nouvinguts procedents de

països càlids, on la fruita esdevé un aliment principal.

Gran popularitat de les xarcuteries, per la qualitat i originalitat dels seus productes.

La qualitat de les pastisseries.

Can Butinyà i Can Zam encara avui conserven en bon estat els seus antics cellers, així

com les eines destinades al conreu de la vinya i els espais dedicats a la producció de vi.

En conseqüència, es pot considerar la possibilitat de recuperar aquests espais com a

museus i/o espais per l’organització d’esdeveniments (degustacions; jornades

tècniques; ...).

El campus de l'Alimentació de Torribera (promogut per la Universitat de Barcelona), La

Bullipedia (Bulli Foundation), l’escola de restauració i el projecte de biblioteca

especialitzada en cuines del món esdevenen elements per a potenciar el

posicionament de Santa Coloma com a centre gastronòmic, si finalment es determina

com a opció.

Etc.

En aquest plantejament s’ha de tenir en compte el projecte del municipi de l’Hospitalet (en

fase d’elaboració de projecte) de creació d’un centre gastronòmic a l’antiga fàbrica de Godó i

Trias (impulsat per Ferran Adrià), que té la pretensió de captar turisme i innovar en l’àmbit de

la gastronomia. Entenem, que es pot intentar establir una línia de col·laboració entre els dos

projectes (Hospitalet, dieta mediterrània/innovació + Santa Coloma de Gramenet, Cuines del

mon/Dietètica i Nutrició) depenent, és clar, de possibles acords institucionals.

Aquests fonaments assenyalen un potencial de desenvolupament important per al producte

gastronòmic, però que cal ordenar i clarificar amb cura i precisió.

Page 203: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 41

De manera genèrica les estratègies de desenvolupament dels productes són:

En aquest context es proposa desenvolupar un procés metodològic que permeti el

desenvolupament de producte experiencial, mitjançant:

L’organització i gestió de “Grups de treball per al disseny de producte”, que concretin:

el concepte de producte que s'ha de dur a terme en cada cas; identificar necessitats de

producte i auditar les condicions de la destinació, per determinar les necessitats no

cobertes i millores necessàries a realitzar en l’oferta turística actual, establint un pla

d’accions per a la seva concreció i proposant alternatives de substitució quan el

desenvolupament no sigui possible; seguir i recolzar l'aplicació de les millores o nous

desenvolupaments de producte que realitzin les empreses i entitats.

Aquestes feines són les que permeten, posteriorment, no només fer una promoció individual

de cadascun dels productes que es desenvolupin, sinó la creació d’ofertes i paquets combinats

d'experiencial.

D'altra banda, una part molt important de l'èxit del plantejament del desenvolupament

turístic, es basa en l'existència d'ofertes i paquets turístics que siguin interessants per a la

demanda i que tinguin presència als canals de comercialització utilitzats pels diferents

segments.

El desenvolupament de producte és una activitat regular i permanent que comporta un treball

de disseny i estructuració d'una oferta per a la comercialització. Això, té una important

dificultat donat que Santa Coloma no compta amb un Receptiu propi que pogués desenvolupar

TIPOLOGIA DE PRODUCTE ESTRATÈGIA DE PRODUCTE

PATRIMONI (CULTURAL) • Innovar en el desenvolupament de noves línies de productes i serveis.

CIRCUIT• Desenvolupar ofertes comercials en base a preu i ofertes combinades

(allotjament * restauració per exemple)

COMPRES• Buscar l’aprofitament del comerç en productes creuats.

APRENENTATGE

• Enfocar-se en el valor diferencial de la destinació respecte a la presència del Campus de l’Alimentació amb la finalitat d’enriquir el posicionament del producte gastronòmic i augmentar el volum de mercat i la despesa turística dels segments de demanda.

ESDEVENIMENTS• Productes estratègics per col·laborar a posicionar Santa Coloma en els tres

Mercats-producte.

ESPORT• Enfocar-se en l’augment del volum del mercat, desenvolupar productes

combinats.

GASTRONOMIA• Innovar en el desenvolupament de noves línies de productes i serveis• Enfocar-se en l’augment del volum del mercat .

PROGRAMACIÓ CULTURAL• Atraure programació cultural de reconeixement d’alta qualitat.• Millorar la comunicació i promoció per augmentar el volum de la demanda.

NATURA/ACTIU• Estructurar i promocionar el producte per enriquir la marca Santa Coloma

com a una destinació de natura/actiu i atraure aquest públic.

FAMILIAR• Realitzar adaptacions específiques en els productes per atraure aquest públic

a la destinació.

Page 204: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 42

aquesta tasca, per la qual cosa fa que sigui imprescindible generar unes condicions per al

desenvolupament d'ofertes i paquets per a la comercialització.

Ara bé, com ja s’ha comentat a l'estudi, la intermediació desenvolupa de manera directa

aquests productes quan l'equació esforç/rendibilitat així ho justifica. Per tant, serà necessari

establir mecanismes diversos per garantir que, independentment de l’esforç dels

intermediaris, es disposarà d’oferta als canals de compra propis del mercat turístic. En aquest

context es proposen dos mecanismes, les actuacions dels quals es recullen a l’apartat de

Promoció i Comercialització del Turisme:

La creació de “Tallers d’assemblatge” (grups de treball) d’estructuració de producte,

que concretin ofertes turístiques paquetitzades pels propis agents de Santa Coloma,

que puguin ser integrades als diferents canals comercials (independentment de la seva

tipologia). Caldrà establir contacte amb els possibles agents comercialitzadors

especialitzats, que tinguin una presència destacada als mercats emissors de Santa

Coloma, de cara a establir les condicions i característiques que han de tenir les ofertes

i productes per integrar-se a la cartera que presenten.

Desenvolupar workshops específics amb els proveïdors de caixes regal. És un

mecanisme molt més simple i immediat que l’anterior i abasta tota mena d’ofertes

sempre que compleixin els requeriments d’aquests proveïdors. En aquesta línia es

parteix de l’oferta de productes i serveis existents en el moment de convocar-los. Per

tant, a mesura que es concretin nous productes procedents dels grups de disseny i es

concretin ofertes i paquets en els tallers d’assemblatge creixerà el nombre de

propostes a oferir a aquesta tipologia de proveïdor i la necessitat de desenvolupar

regularment workshops d’aquest estil.

Negociar amb la intermediació per a la incorporació de les ofertes i paquets proposats

als tallers d’assemblatge.

Per últim, assenyalar que no tindria cap sentit realitzar aquest desenvolupament sense establir

un mínim d’organització que orienti les tasques a realitzar. Així mateix, caldrà transmetre

l'orientació determinada pels productes (productes d’alt valor afegit), als agents encarregats

del desenvolupament dels mateixos.

En essència, el procés metodològic que s’ha de dur a terme en el desenvolupament i

comercialització de producte de tipus experiencial, el conforma una seqüència integrada en 3

passos:

Conceptualització

Què volem oferir i a qui?

Estructuració

Qui presta el servei? Localització, estil

Comercialització

Canals Política de preu

Estratègies de comunicació

3

2

1

Page 205: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 43

S’ha de concretar un Pla d'Acció per a cadascun dels àmbits per als quals es pretengui la

confecció dels productes turístics d’alt valor afegit (experiencials). Aquest pla d'acció és el que

s'aplicaria en cadascun dels tres processos principals d'estructuració de producte

(Gastronòmic, Cultural i Natural).

En essència, el procés metodològic de desenvolupament de producte comença a partir de les

decisions de segmentació que han de prendre els Grups de treball, sobre: els mercats-

productes que es treballaran; a quins segments específics de demanda d’aquests mercats-

producte els hem de dirigir; i en quins mercats geogràfics.

Las característiques dels segments són les que determinen les necessitats essencials en

matèria de producte (quines activats i serveis compren i com els agrada rebre’ls). Aquest

coneixement resulta essencial per identificar les mancances i/o les necessitats de millora en les

activitats i serveis actuals.

Es recomana seguir el següent plantejament per a la segmentació1:

1 S’utilitza com a criteri de segmentació les etapes de vida.

Decisió mercats-productes i segments (prioritzats)

TURISME GASTRONÒMIC

Joves

(25-34 anys)

Mitjana edat

sense fills

(Parelles /

solters)

Sèniors

(50-64 anys)Famílies amb fills

TURISME CULTURAL

Joves

(25-34 anys)

Mitjana edat

sense fills

(Parelles /

solters)

Sèniors

(50-64 anys)Famílies amb fills

TURISME NATURA

Joves

(25-34 anys)

Mitjana edat

sense fills

(Parelles /

solters)

Sèniors

(50-64 anys)Famílies amb fills

TURISME NATURA/ACTIU

Mitjana edat

sense fills

(Parelles /

solters)

Famílies amb fills Sèniors

(50-64 anys)

Joves

(25-34 anys)

TURISME GASTRONÒMIC

Famílies amb fills

Page 206: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 44

Els criteris de priorització s’estableixen en funció de la relació cost-esforç que requerirà

desenvolupar les accions de desenvolupament de producte, i que són:

Un vegada aquestes decisions estiguin preses s’ha d’abordar un procés per determinar les

caracteristiques epecífiques de cada segment en cada mercat-producte2. Aquesta tasca es

realitza mitjançant les dades aportades a les fonts secundàries sobre la demanda objectiva

(estudis de motivacions, sociotipus turístics,…) i investigacions primàries mitjançant enquestes

i entrevistes a la demanda actual i potencial dels mercats-productes (a les actuacions de

promoció turística es proposa una investigació en aquest sentit). Aquesta informació ha

d’aportar una caracterització dels segments en base a la seva personalitat (com són?), què

busquen (Llocs i activitats), quines motivacions tenen (valors de consum turístic) i quina

despesa mitjana diària tenen.

L’objectiu és obtenir un perfil semblant al següent:

Font: Estudi privilegespain de THR/CEGOS per TURESPAÑA (2011) (perfil de l’ocitipus “Experiencer”

utilitzats al pla de Marqueting d’Espanya)

2 També es poden establir unes característiques comunes als segments per a tots els mercats-productes.

Es tracta dels segments principals, per tant caldrà que les necessitats d’adaptació i/o desenvolupament d’activitats oserveis siguin desenvolupades.

Criteris de priorització

Es tracta dels segments complementaris, per la qual cosa caldrà que les necessitats de millora i/o desenvolupamentd’activitats o serveis es duguin a terme sempre que comportin una relació cost/esforç raonable, sinó caldran proposaralternatives de substitució.

Es tracta dels segments amb nula o escasa incidència. Per tant, les necessitats de millora i desenvolupamentd’activitats o serveis, sempre que existeixi un cost econòmic, es substituirien per altres o no s‘inclourien.

Caracterització Qualitativa (Exemple)

Tenen un esperit jove, obert i entusiasta

Atrets per allò que és nou i diferent – Trend setters

Són impulsius i experimentals

Alta propensió a la despesa

Busquen l’entreteniment i la diversió única i original

Personalitat

Exercici i esport

Recreació a l’aire lliure

Activitats per socialitzar

Atraccions originals,

autèntiques

Gastronomia.

Llocs desconeguts

Llocs per gaudir

Viatger constant.

Viatja per escapar-se de la quotidianitat

Viatger desestructurat: organitza només els aspectes més crítics

Gaudeix socialitzant-se i mantenint-se actiu: fer esport, activitats a

l’aire lliure originals i divertides

És innovador: li agrada veure i viure experiències úniques i

inesperades

Valors de viatge

Page 207: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 45

El procés metodològic complert és una activitat composta per 12 passos:

a) Tram de la planificació a desenvolupar pels responsables de la dinamització3 i els Grups de

Treball:

1. Preparar la presentació pels Grups de Treball de Disseny: Preparar la presentació del

programa de productes a desenvolupar, els seus objectius, la participació requerida, el

procés a seguir, els criteris a valorar, el calendari de treball, etc. Aquesta tasca la

realitzen els dinamitzadors dels grups de Disseny.

2. Convocar i dinamitzar els Grups de Disseny: En la primera reunió, el procés i el

calendari de treball. Els participants en el procés accediran a la documentació

necessària preparada pel dinamitzador, així com a assistència, en cas de dubtes, sobre

el procés. L'objectiu és obtenir una diversitat de propostes d'estructuració de producte

des de la perspectiva dels diferents agents de Santa Coloma i en base a una proposta

genèrica que ells mateixos determinen. Les propostes a realitzar no apareixen

limitades per cap criteri. Així, es poden realitzar en una forquilla molt ampla:

Propostes limitades a la concreció d'una activitat o un servei (Per exemple: proposta

d'organització, d’una ruta o d'un programa anual de tallers d’aplicació de criteris

nutricionals a la cuina mediterrània); propostes combinades (Per exemple: proposta

d'una ruta de degustació, combinada amb tallers i allotjament a la Destinació). En

qualsevol cas, les propostes determinar de manera específica: quins elements

(senyalització; guies; etc.) són necessaris; quins recursos i serveis públics s'integrarien;

quines necessitats i obstacles es detecten a priori; i quina tipologia d'empreses i

entitats s'han d'integrar.

3. Determinació i priorització de segments.

4. Desenvolupament de la proposta base dels productes. Es tracta de definir quina

tipologia de producte es pretén desenvolupar mitjançant un plantejament similar al

que es presenta a continuació:

3 A priori es contempla que el dinamitzador sigui el propi Ajuntament, mitjançant els tècnics municipals

o recolzant-se en entitats de Santa Coloma (com ara Grameimpuls), però en els estadis inicials pot ser interessant comptar amb col·laboradors/assessors externs especialitzats en desenvolupament de producte turístic.

De cara a establir l’oferta comercial és interesant determinar la despesa mitjana diària

del segment

Page 208: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 46

Proposta base de producte gastronòmic: SANTA COLOMA GASTRONÒMICA (exemple de

proposta de base)

Concepte: Recórrer Santa Coloma a través de la seva oferta de productes i

establiments amb qualitat i tradició reconeguda.

Objectiu:

Descobrir sabors i el “savoir faire” de Santa Coloma per l'elaborar

productes gastronòmics d'excel·lent qualitat.

A qui es dirigeix:

A Gastrònoms.

A persones que busquen autenticitat a través de la degustació.

Als convençuts que la gastronomia forma part de la identitat

d'un territori.

Interessats en la producció gastronòmica (aficionats a la cuina).

Factors Clau d'èxit:

Matèries primeres de qualitat.

Restaurants de bon nivell amb un servei acurat i detallista.

Rutes gastronòmiques i enològiques.

Existència d'atractius complementaris vinculats a la gastronomia

(esdeveniments, tallers, etc.).

Recursos Humans formats suficientment en relació amb els

productes gastronòmics i en els aspectes del servei.

Informació turística, sobre els atractius gastronòmics existents,

així com també de les possibles activitats complementàries a

realitzar en la destinació.

Senyalització turística suficient i facilitat d’aparcament.

Oferta d'allotjament de nivell alt i mitjà (5, 4 i 3 estels).

Oferta comercial de productes de gastronomia autòctona.

Comerç de qualitat especialitzat en alimentació.

5. Identificar els recursos, atractius, infraestructures i serveis de la destinació que

poden integrar-se al producte: El tercer pas consisteix en realitzar una primera

selecció dels recursos, atractius, infraestructures i serveis que poden ser susceptibles

de ser inclosos al programa de producte que es proposa, amb l’objectiu d’identificar

els agents (responsables dels productes i serveis necessaris per a la seva integració en

productes) per convocar-los als tallers d’assemblatge.

6. Preparar la documentació necessària per a la proposta d'elements a incloure al

programa: Elaborar les fitxes d'estructuració (Guies):

Page 209: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 47

FITXA D’ESTRUCTURACIÓ (exemple de fitxa d’estructuració)

ACTIVITAT DE BASE DE PRODUCTE:

TIPUS D’ACTIVITAT: experiències gastronòmiques

ORGANITZACIÓ: entorn als productes agroalimentaris, les cuines del món, l’aprenentatge i

els esdeveniments gastronòmics.

ARTICULACIÓ: restaurants, hotel, Empreses i Explotacions Agroalimentàries, Centres

Docents i Associacions d’Hosteleria, Entitats que gestionin rutes, Comerç d’alimentació,...

MERCAT OBJECTIU: Gastrònoms i aficionats a la gastronomia

PROCÉS DE COMPRA: estructurat per intermediació especialitzada de manera individual, a

través d’associacions i clubs de gastronomia.

MOTIVACIONS: Recerca del que és genuí a través de la degustació. Descobrir la identitat

de diferents cultures a través de la gastronomia. Interès per la producció alimentària, que

volen saber més de la seva vinculació amb el territori d’origen,...

RENDIBILITAT: Elevada a mig termini.

ESFORÇ DE DESENVOLUPAMENT NECESSARI:

Guia per entendre i viure la gastronomia: es tractaria d’una guia editada on s’explicarien

els diversos aspectes d’interès per al visitant gastronòmic: significació gastronòmica de la

ciutat, característiques generals i específiques, recorreguts, esdeveniments, consells,

establiments i altres dades d’interès per al turista gastronòmic.

Disseny i organització d’Esdeveniments Gastronòmics: en col·laboració amb els centres

docents i les Associacions d’Hostaleria, pastisseria, etc., sobre temàtiques gastronòmiques.

En primer lloc s’identificaran aquells establiments interessats per, posteriorment, dissenyar

menús, establir preus i promocionar els esdeveniments. Les jornades poden comprendre

diversos esdeveniments :

Menús temàtics

Xerrades i conferències monogràfiques.

Tallers, destinats a introduir als participants en el coneixement de la gastronomia.

Concursos gastronòmics.

Degustacions Gastronòmiques.

...

Vetllades gastronòmiques: Aquest concepte gira al voltant de l’existència d’una proposta

gastronòmica específica a un preu determinat i en dies prefixats vinculades a l'allotjament.

Ruta de degustació “Cuines del Món”: proposta de recorregut de degustació per diferents

establiments ubicats a la ciutat amb productes específics, mentre se'n va el territori

Etc.

COMERCIALITZACIÓ:

CANALS: intermediació especialitzada, directament al consumidor/usuari i associacions.

COSTS: edició de la guia, creació d’un Web Site amb capacitat de fer reserves, ....

Page 210: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 48

7. Aportació de propostes (productes a desenvolupar): S'estableix un període de reflexió

i presentació de propostes dels diferents agents participants en el grup de disseny (que

es remeten als dinamitzadors per a l'ordenació i catalogació inicial).

8. Valorar les propostes realitzades i avaluar la seva coherència: Els Grups analitzen la

coherència de les propostes amb l'estratègia de producte i segment i valoren la

conveniència de desenvolupar-la seguint els criteris de priorització, identificant les

necessitats no cobertes i que requeriran d’actuacions específiques per a aconseguir-

les, en raó de la seva viabilitat.

Atès que no totes les activitats i serveis que es puguin proposar per integrar-se estaran

desenvolupades i que algunes que ja estan sent-ho no s’ajustaran perfectament a les

necessitats, s'ha de realitzar una tasca de verificació del seu grau d'operativitat, i

proposar els ajustos necessaris i les possibles millores a realitzar (per exemple: si

existeix una entitat que realitzi rutes però que no disposen d’un mecanisme estable de

reserva, caldrà determinar de quina manera, en el context de producte que s’està

desenvolupant, es podran fer les reserves d’aquesta ruta). Aquesta revisió es plasma

en un informe que identifica i classifica els Gaps detectats.

9. Seleccionar i validar les propostes seleccionades i elaborar el pla d'acció de

cadascuna amb els Grups de Disseny (2º Convocatòria): Després d'aquesta

identificació, una vegada establerta la viabilitat, s'haurà d'establir un Pla de

perfeccionament de la proposta que determini les empreses i serveis sobre els quals

s'hauria d'actuar, la tipologia de les accions, el cronograma adient per a la seva

execució i els responsables directes de cadascun d'ells.

b) Tram de la planificació a desenvolupar pels dinamitzadors i els agents identificats als

tallers de disseny per a la concreció d'ofertes i paquets experiencials d’alt valor afegit.

Tallers d’assemblatge (Aquestes actuacions es recullen a l’apartat de Promoció i

Comercialització del Turisme):

10. Preparar els tallers d’assemblatge (tallers de treball per a la concreció de paquets i

oferta comercial) amb els agents implicats. Preparar la presentació amb la proposta

de producte, el perfeccionament previst i el cronograma proposat. Identificar als

agents que són necessaris per a la seva concreció i convocar-los al tallers

d’assemblatge.

11. Dur a terme els Tallers d’assemblatge i consensuar les iniciatives: Aconseguir acord

sobre el programa, la implicació i col·laboració entre agents. Consensuar el pla de

perfeccionament, el cronograma i el procediment de verificació de la implementació

amb aquells agents en els quals s’han identificat propostes de millora.

Page 211: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 49

c) Tram de la planificació a desenvolupar pels dinamitzadors per a la posada en el mercat del

producte turístic de Santa Coloma (Aquestes actuacions es recullen a l’apartat de

Promoció i Comercialització del Turisme):

12. Celebració de workshops de caixes regal.

13. Presentació i negociació amb intermediació comercial especialitzat: Una vegada es

disposa d’ofertes i paquets assemblats en el context dels tallers d’assemblatge es

tracta de negociar la seva incorporació als canals comercials especialitzats i

generalistes.

En resum les actuacions per al desenvolupament i comercialització de producte són:

Desenvolupar una base de dades exhaustiva dels productes i serveis turístics existents

a l’actualitat.

Formar a les empreses i prestadors de serveis turístics en el desenvolupament de

producte.

Crear i gestionar grups de disseny de producte.

Desenvolupar tallers d’assemblatge per l’estructuració d’ofertes i paquets

experiencials per a la comercialització (per a les accions: veure apartat de Promoció i

comercialització del turisme)

Desenvolupar workshops de caixes regal (per a les accions: veure apartat de Promoció

i comercialització del turisme)

Negociar amb la intermediació per a la incorporació de les ofertes i paquets proposats

als tallers d’assemblatge. (per a les accions: veure apartat de Promoció i

comercialització del turisme)

3.17. Elaboració i gestió de bases de dades de proveïdors de productes i serveis turístics a Santa Coloma

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

DESCRIPCIÓ:

Les empreses i entitats amb producte turístic desenvolupat i els prestadors de serveis

turístics en general constitueixen una baula fonamental, donat que ja operen en el mercat i

disposen de propostes estructurades. Són, per tant, la base sobre la qual es plantejarà la

potenciació de la cadena de valor que s’oferirà als diferents segments de demanda i, per

tant, essencials per a una adequada elaboració de nou producte turístic ja que permet tenir

una base ja en operació.

L'objectiu d'aquesta actuació és dissenyar i gestionar una Base de dades que contingui les

dades principals dels productes existents i els prestadors de serveis turístics de Santa

Coloma.

Page 212: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 50

3.17. Elaboració i gestió de bases de dades de proveïdors de productes i serveis turístics a Santa Coloma

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

Les accions a realitzar per al desenvolupament de la present actuació són:

Disseny de la Base de dades i determinació del suport informàtic en el qual

desenvolupar-la.

Obtenció d'informació i integració de dades en la Base de dades.

Validació i Depuració de les dades. Consistent en la verificació de la informació

obtinguda (existència de l'entitat i fiabilitat de la informació).

Gestió de la Base de dades mitjançant la seva actualització a través de la modificació

de dades, baixes, i/o altes.

Utilització de la Base de dades per a l'organització i desenvolupament de campanyes

i accions de desenvolupament de nous productes i ofertes turístiques, negociacions

amb la intermediació especialitzada i workshops de caixa regal.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014 i actualitzacions anuals

PRESSUPOST: Sense cost.

Page 213: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 51

3.18. Suport i assessorament per potenciar esdeveniments actuals i desenvolupar nous amb capacitat d’atracció de visitants.

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

DESCRIPCIÓ:

Els esdeveniments gastronòmics, culturals, esportius, artístics, etc., a més de constituir per si

mateixos productes de caràcter turístic, posseeixen una extraordinària capacitat per generar

notorietat pel que fa a la destinació; i també contribueixen a aportar valor a la resta de

productes turístics, i a reduir l’estacionalitat. És, doncs, fonamental comptar amb una

agenda d'esdeveniments d'interès i amb capacitat d'atracció de visitants.

Santa Coloma ja compta amb alguns esdeveniments que tenen actualment una certa

projecció fonamentalment al mercat metropolità i, com és el cas del futbol sala, al mercat

català i espanyol. En aquest sentit, cal determinar les actuacions necessàries per obtenir una

major ressonància i, per tant, el nombre de visitants en aquests esdeveniments, alhora que

es creen de nous per recolzar els productes que es desenvoluparan en el futur.

L'objectiu de la present actuació és recolzar i assessorar els promotors i organitzadors

d'esdeveniments a Catalunya en la identificació de temes que tinguin el suficient potencial

com per protagonitzar un esdeveniment.

Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:

Realització d'una comissió de treball, en el marc de la Taula de Turisme, que identifiqui

les temàtiques amb capacitat de convertir-se en el motiu de celebració d'esdeveniments

y les necessitats per millorar als esdeveniments actuals amb major projecció.

Realització de Tallers de treball amb promotors i organitzadors d'esdeveniments sobre

les temàtiques identificades en el punt anterior.

Desenvolupar un protocol d'actuació per facilitar l'organització dels esdeveniments

determinats.

Identificar sponsors i fonts de finançament.

Arribar a acords amb promotors i organitzadors per a concretar nous esdeveniments.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament de Santa Coloma.

Taula de Turisme

Associacions sectorials

Page 214: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 52

3.18. Suport i assessorament per potenciar esdeveniments actuals i desenvolupar nous amb capacitat d’atracció de visitants.

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2015-2018

PRESSUPOST:

Sense cost.

3.19. Realització de tallers formatius per a la transmissió de l'estratègia de desenvolupament de producte a les entitats i empreses.

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

DESCRIPCIÓ:

A les estratègies de producte es proposa competir amb productes experiencials i/o d’alt

valor afegit i de caràcter transversal (amb moltes peces que gestionar) dirigits a segments

específics. Com també s’assenyalava tenen una gran complexitat en la seva estructuració i

per tant, és necessari capacitar a les entitats i empreses en les metodologies i els

mecanismes necessaris per generar-los.

L'objectiu d'aquesta actuació és formar als tècnics públics que coordinin els Grups de

desenvolupament de producte i als empresaris en relació amb l'estratègia proposada,

perquè puguin desenvolupar producte adequadament i amb garanties d'èxit.

L'acció consisteix en la realització de 2-3 tallers de treball (per permetre la màxima

assistència) en els quals es transmetrà les bases conceptuals i exemples pràctics per a una

completa comprensió sobre l'estratègia de producte, amb l'objectiu que els assistents siguin

capaços d'implementar-la adequadament als productes propis i als que es puguin

desenvolupar en els Tallers específics que es proposen a l’actuació següent.

El públic objectiu dels presents tallers són:

Tècnics municipals i de les entitats associatives amb responsabilitat en la gestió del

desenvolupament turístic.

Empresaris que vulguin desenvolupar propostes de producte turístic.

La durada dels tallers seria de 6 hores màxim, incloent el desenvolupament d'un treball

pràctic. Les activitats a desenvolupar per a la implementació de l'acció són:

1º. Disseny dels tallers:

Elaboració de la fitxa pedagògica.

Elaboració dels materials per als assistents.

Elaboració dels materials de presentació i activitats a realitzar.

Page 215: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 53

3.19. Realització de tallers formatius per a la transmissió de l'estratègia de desenvolupament de producte a les entitats i empreses.

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

Disseny i elaboració dels Certificats / Diplomes d'assistència.

Definició del calendari dels tallers.

2º. Notificació de convocatòria a potencials interessats i gestió de les inscripcions.

3º. Desenvolupament dels tallers de treball.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

Associacions sectorials

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014

PRESSUPOST: Entre 6.000 i 9.000 euros en funció del nombre de tallers formatius (2 ò 3).

3.20. Disseny del producte Turisme Gastronòmic experiencial de Santa Coloma.

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

DESCRIPCIÓ:

Com es posa de manifest en el context del Pla Estratègic de Turisme, el turisme gastronòmic

constitueix el segment que té major potencial; i d'altra banda, com també s'evidencia en

l'inventari de recursos turístics elaborat en el marc del present estudi, Santa Coloma compta

amb uns recursos de qualitat i amb especificitats, a més de disposar d’una estructura

educativa i de tecnologia alimentària molt rellevant.

L'objectiu de l'actuació és emprendre el disseny del producte de Turisme Gastronòmic que

serveixi de referència per al posterior desenvolupament d'una oferta turística adequada i en

línia amb les característiques del segment en qüestió, a partir de l’estudi.

La present acció consisteix en la creació d'un grup de treball, amb el suport de Promoció de

ciutat i turisme, encarregat d'escometre el desenvolupament del producte de Turisme

Gastronòmic de Santa Coloma.

Page 216: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 54

3.20. Disseny del producte Turisme Gastronòmic experiencial de Santa Coloma.

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:

Determinació de responsables de les entitats impulsores (Promoció de ciutat i

turisme) dels tècnics responsables de la coordinació i seguiment del Grup de Treball

Turisme Gastronòmic.

Identificació d’altres àrees de l’Ajuntament, entitats (Grameimpuls, associacions,

etc.) i d’altres agents públics i privats que han de participar en el Grup de Treball

(Restauradors; Campus de l'Alimentació de Torribera; Escola d’Hostaleria;...); i

definició de la sistemàtica a seguir (organització, logística, funcions, etc.)

Preparació de la documentació de suport per part dels responsables de la

dinamització.

Convocatòria del Grup de Treball Turisme Gastronòmic.

Desenvolupament de sessions de treball.

Coordinació i presentació de resultats.

Els resultats dels treballs a desenvolupar pel Grup s'agruparan en els següents punts:

a. Revisió i classificació del Patrimoni Gastronòmic.

b. Concepte de Producte Turisme Gastronòmic.

c. Determinació de productes a desenvolupar.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Seria recomanable comptar per a la dinamització, amb

la col·laboració d’un agent turístic especialitzat en

comercialització de producte turístic (preferentment

en comercialització Online)

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

Entitats i empreses relacionades amb la gastronomia i l’alimentació de Santa Coloma

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014-2015

PRESSUPOST: Sense cost (no es contemplen els possibles honoraris d’un col·laborador

extern)

Page 217: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 55

3.21. Disseny del producte Turisme Cultural experiencial de Santa Coloma.

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

DESCRIPCIÓ:

Santa Coloma compta amb uns recursos, productes, esdeveniments i programació cultural

que pot esser aprofitada per atraure a visitants. La incorporació d'aquest patrimoni al

desenvolupament del turisme presenta unes certes possibilitats, per la qual cosa es

recomana abordar activitats per a la seva estructuració com a producte turístic.

L'objectiu de l'actuació és emprendre el disseny del producte Turisme Cultural que serveixi

de referència per al posterior desenvolupament d'una oferta turística adequada i en línia

amb les característiques del segment en qüestió.

La present acció consisteix en la creació d'un grup de treball, amb el suport de Promoció de

ciutat i turisme, encarregat d'escometre el desenvolupament conceptual del producte

Turisme Gastronòmic de Santa Coloma.

Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:

Determinació de tècnics responsables de la coordinació i seguiment del Grup de

Treball Turisme Cultural.

Identificació d’altres àrees de l’Ajuntament, entitats i dels agents privats que han de

participar en el Grup de Treball; i definició de la sistemàtica a seguir (organització,

logística, funcions, etc.).

Preparació de la documentació de suport per part dels responsables de la

dinamització.

Convocatòria del Grup de Treball Turisme Cultural.

Desenvolupament de sessions de treball

Coordinació i presentació de resultats.

Els resultats dels treballs a desenvolupar pel Grup s'agruparan en els següents punts:

a. Concepte de Producte Turisme cultural a Santa Coloma.

b. Productes a desenvolupar.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Seria recomanable comptar per la dinamització, amb la

col·laboració d’un agent turístic especialitzat en

comercialització de producte turístic (preferentment

en comercialització Online)

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

Entitats i empreses relacionades amb la cultura de Santa Coloma

Page 218: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 56

3.21. Disseny del producte Turisme Cultural experiencial de Santa Coloma.

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2015-2017

PRESSUPOST:

Sense cost (no es contemplen els possibles honoraris d’un col·laborador extern).

3.22. Integració del turisme en línies institucionals de convivència i defensa de la diversitat cultural.

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

DESCRIPCIÓ:

Un dels elements que han constituït el fonament del turisme des dels seus orígens és el desig

de conèixer altres costums, altres formes de vida, altres tradicions; sense que, fins fa

relativament poc temps, se li tragués un profit comercial a aquest aspecte i menys quan es

tracta de cultures foranies.

En l'actualitat el denominat turisme etnogràfic constitueix un segment en auge, i

essencialment es configura com una proposta de valor del posicionament turístic de qualsevol

destinació. En aquest sentit, Santa Coloma tal com s'ha posat de manifest a l’estudi, posseeix

un nodrit i singular conjunt de cultures, que, a més, compten amb institucions representatives

que poden vehicular les actuacions que es decideixin, que poden convertir-se en una proposta

turística diferent (Santa Coloma, Cultures del Món)

L'objectiu principal de la present actuació és la potenciació de la diversitat cultural com a

productes turístics, per la qual cosa es proposa integrar el turisme en les línies de treball de

les diferents entitats públiques que treballen en aquestes matèries per a la posada en valor i

la preservació de l'univers cultural de Santa Coloma.

Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:

Determinar les línies de producte a desenvolupar en relació amb els recursos de

diversitat cultural existents en els camps de la cultura i la gastronomia.

Desenvolupar presentacions de les línies de productes definides a les entitats

associatives i empreses involucrades amb l'objectiu de recollir les seves propostes

sobre aquest tema i d'involucrar-los en el seu desenvolupament.

Incorporar la proposta i els col·lectius involucrats en els Tallers de desenvolupament

de producte (que es proposen més endavant).

Page 219: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 57

3.22. Integració del turisme en línies institucionals de convivència i defensa de la diversitat cultural.

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Àrees de l’Ajuntament de Santa Coloma (Participació, Cultura, Convivència, etc.)

Entitats i empreses relacionades amb les diferents cultures presents a Santa Coloma

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014-2015

PRESSUPOST:

Sense cost.

3.23. Disseny del producte Turisme de Natura de Santa Coloma.

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

DESCRIPCIÓ:

Els espais naturals de Santa Coloma de Gramenet estan conformats per dos grans recursos: La

Serralada de Marina i el Riu Besòs que juntament amb els espais periurbans i certs serveis i

infraestructures educatives, com ara Ecometropoli, aconsellen abordar un procés de proposta

de desenvolupament de producte.

L'objectiu de l'actuació és emprendre el disseny del producte Turisme de Natura que

serveixi de referència per al posterior desenvolupament d'una oferta turística adequada i en

línia amb les característiques del segment en qüestió.

La present acció consisteix en la creació d'un grup de treball, amb el suport de Promoció de

ciutat i turisme i Medi ambient, encarregat d'escometre el desenvolupament conceptual del

producte Turisme de Natura de Santa Coloma.

Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:

Determinació dels tècnics responsables de la coordinació i seguiment del Grup de

Treball Turisme de Natura.

Identificació d’altres àrees de l’Ajuntament, entitats i dels agents privats que han de

participar en el Grup de Treball; i definició de la sistemàtica a seguir (organització,

logística, funcions, etc.)

Page 220: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 58

3.23. Disseny del producte Turisme de Natura de Santa Coloma.

Desenvolupament de

Producte Turístic Propi

Convocatòria del Grup de Treball Turisme de Natura.

Preparació de la documentació de suport per part dels de la dinamització.

Desenvolupament de sessions de treball.

Coordinació i presentació de resultats.

Els resultats dels treballs a desenvolupar pel Grup s'agruparan en els següents punts:

c. Concepte de Producte Turisme de Natura a Santa Coloma.

d. Productes a desenvolupar.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Seria recomanable comptar per a la dinamització, amb

la col·laboració d’un agent turístic especialitzat en

comercialització de producte turístic (preferentment

en comercialització Online).

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

Entitats i empreses relacionades amb el medi natural de Santa Coloma.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2015-2018

PRESSUPOST:

Sense cost (no es contemplen els possibles honoraris d’un col·laborador extern)

Page 221: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 59

5. PROGRAMA 4: PROMOCIÓ I COMERCIALITZACIÓTURÍSTICA

La construcció d'una imatge adequada per a una destinació determina la seva capacitat per

atreure visitants. La promoció turística pot i ha d'exercir, un paper fonamental en la creació i

manteniment de la presència de la destinació en els mercats, basada en la construcció d'una

imatge efectiva.

Per altra banda, és necessari establir mecanismes que permetin que l’oferta de producte arribi

als segments de demanda objectiu i puguin ser adquirits per al seu consum. Serà, per tant,

imprescindible determinar actuacions amb l’objectiu de facilitar i impulsar la presència del

producte turístic propi en els canals comercials.

En aquest sentit, es proposen dues àrees de treball. La primera conformada per les accions de

màrqueting convencional, offline, de contacte directe amb els operadors i amb la demanda

turística; la segona integra les accions de màrqueting on-line, centrades en la presència de la

destinació en internet, i en la seva gestió i comunicació.

Tot i això, caldrà que les actuacions destinades a la promoció i comercialització estiguin

planificades. Aquesta planificació s’ha de realitzar sobre dades objectives sobre la demanda,

les quals no existeixen a l’actualitat. Així, la proposta de realitzar Plans Comercials amb una

periodicitat anual ve precedida d’una sèrie d’actuacions necessàries per generar aquestes

dades.

CREACIÓ I GESTIÓ DE BASES DE DADES

Les actuacions tenen com a objectiu disposar d'una base de dades actualitzada que contingui

les dades principals dels operadors d'interès per a la comercialització dels productes de Santa

Coloma; així mateix, hauria d’incloure prescriptores importants (periodistes del sector, etc.).

4.24. Potenciar la relació amb operadors i prescriptors (elaboració i gestió de Bases de dades).

Creació i Gestió de Bases

de Dades

DESCRIPCIÓ:

La promoció i comercialització del producte constitueix una de les principals etapes en el

desenvolupament del posicionament de l'oferta de turisme als mercats objectiu. En aquest

sentit, i entre les qüestions que contribueixen a optimitzar i rendibilitzar la promoció i

comercialització turística, es troba el desenvolupar i gestionar eines que facilitin i orientin

les accions a realitzar en aquests àmbits. I, entre aquestes eines és imprescindible comptar

amb informació precisa, completa i actual sobre els agents que operen (promocionen i

comercialitzen) en el segment de turisme gastronòmic, cultural i natural, fonamentalment a

l’àrea metropolitana, a la resta de Catalunya i en menor mesura a l'estat Español i, en el cas

del producte gastronòmic, a nivell internacional.

Page 222: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 60

4.24. Potenciar la relació amb operadors i prescriptors (elaboració i gestió de Bases de dades).

Creació i Gestió de Bases

de Dades

L'objectiu, per tant, d'aquesta actuació és el dissenyar i gestionar una Base de dades que

contingui les dades principals de les DMC´s, o Agències Receptives que comercialitzin

productes relacionats amb el turisme gastronòmic, cultural i de natura.

Així mateix inclourà prescriptores importants de mitjans generalistes i especialitzats

(periodistes del sector, etc.) i altres prescriptors influents en els mercats-productes definits,

com són les associacions culturals i esportives, centres excursionistes, etc. (fonamentalment

de l’àrea metropolitana de Barcelona, província i en menor mesura la resta de Catalunya).

Les accions a realitzar per al desenvolupament de la present actuació són:

Disseny de la Base de dades i determinació del suport informàtic en el qual

desenvolupar-la.

Obtenció d'informació i integració de dades en la Base de dades.

Validació i Depuració de les dades. Consistent en la verificació de la informació

obtinguda (existència de l'entitat i fiabilitat de la informació).

Gestió de la Base de dades mitjançant la seva actualització a través de la modificació

de dades, baixes, i/o altes.

Utilització de la Base de dades per a l'organització i desenvolupament de campanyes

i accions de promoció i comercialització.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014 (actualitzacions durant els següents anys)

PRESSUPOST:

Sense cost.

Page 223: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 61

INVESTIGACIÓ DE LA DEMANDA. DESENVOLUPAMENT DE PLANS COMERCIALS

L’elaboració d’un pla comercial es sustenta en una informació bàsica i necessària que dóna

resposta a 4 qüestions prèvies:

Una part de la informació requerida ja està orientada en el context d’aquest Pla Estratègic

(mercats-productes?; amb què?; i on?), altra part de la informació s’haurà de consensuar

conjuntament amb els integrants dels Grups de desenvolupament de turisme (segments?) i

una altra, s’haurà de generar ad-hoc prèviament a la concrecció del Pla Comercial (com?):

La clau d’un pla comercial eficaç enfocat fonamentalment a la demanda metropolitana

consistirà en identificar els mecanismes d’informació i compra que afecten al procés de

consum específic d’aquest entorn, enfocant actuacions específiques dirigides segment a

segment. Ara bé, no existeix una informació elaborada sobre el consum turístic intern a l’area

metropolitana de Barcelona, per la qual cosa caldrà establir una investigació específica

destinada a conèixer el procés de consum del client actual (visitants que ja consumeixen

producte turístic a Santa Coloma) i potencial (residents a l’àrea de Barcelona que fan consum

turístic de proximitat), és a dir, a la mateixa àrea metropolitana i la província de Barcelona).

A quins mercats – productes? A quins segments? Amb què? On?Com?

qüestions prèvies

Els productes actuals i futurs de les empreses i entitats (producte propi).

Productes experiencialsdesenvolupats en el context dels grups de treball

Turisme Gastronòmic

Turisme Cultural

Turisme Natural

A quins mercats – productes? A quins segments? Amb què? On? Com?

Criteri de

segmentació

(Exemple): Etapes

de vida

Joves

(25-34 anys)Famílies amb fills

Mitjana edat

sense fills

(Parelles /

solters)

Sèniors

“empty nesters”

(50-64 anys)

Determinació que es realitza en el context dels grups de

desenvolupament de producte

Fonamentalment a l'àrea metropolitana de BCN.

Pel producte gastronòmic, també Catalunya i en menor mesura Espanya i mercats internacionals

La determinació de la promoció es fa anualment:

• El grup de coordinació municipal determina les actuacions de promoció de ciutat.

• En el context de la Taula de Turisme es determina la promoció turística específica.

Page 224: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 62

Les actuacions en aquest apartat són:

4.25. Estudi per a la investigació de la demanda actual i potencial de Santa Coloma.

Investigació de la Demanda.

Desenvolupament de plans

comercials

DESCRIPCIÓ:

Es tracta de disposar d’informació fidel sobre les motivacions i comportaments de consum

de la demanda turística actual i potencial del turisme a Santa Coloma. L’estudi hauria de

permetre visualitzar de manera immediata els aspectes fonamentals dels mercats/productes

prioritaris o a prioritzar: per una banda, els relatius al consum turístic realitzats a Santa

Coloma per la demanda actual (que consumeixen i com s’han informat i comparat); i de les

preferències de producte, procés d’informació i compra de la demanda potencial.

Aquesta informació, que s’hauria de mantenir actualitzada en el context de l’Observatori

Turístic, ha de servir per orientar els treballs dels Tallers de Desenvolupament de Producte i

fixar el Pla de Promoció i Comercialització de l’any en curs.

Les eines més habituals que han de nodrir l’estudi, entre altres, són les següents:

Enquestes a visitants a la destinació i a l’origen (BCN, Sant Adrià i Badalona,

fonamentalment).

Entrevistes personals i dinàmiques de grup amb visitants actuals i potencials.

Entrevistes personals amb agents d’intermediació turística.

Altres fonts estadístiques pròpies o d’altres organitzacions.

Resultats d’enquestació a clients de les empreses turístiques i el comerç de Santa

Coloma (si es disposen).

Les actuacions són:

Contractació d’una empresa d’investigació de mercats.

Determinar les mostres, els punts i períodes d’investigació.

Determinar els qüestionaris.

Realitzar les enquestes, entrevistes i dinàmiques de grup.

Elaborar les conclusions i recomanacions sobre productes, promoció i

comercialització.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS: Aquesta primera enquestació és per

suplir la manca d’informació necessària per al

desenvolupament de productes i serveis que es

proposin. Posteriorment el seguiment de la demanda

es faria en el context de l’Observatori.

RESPONSABLES:

Promoció econòmica i Comerç

Taula de Turisme

Empreses del sector

Page 225: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 63

4.25. Estudi per a la investigació de la demanda actual i potencial de Santa Coloma.

Investigació de la Demanda.

Desenvolupament de plans

comercials

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014 (primera enquesta)

PRESSUPOST:

25.000 euros. (primera estudi any 2014)

4.26. Elaboració d’un pla de promoció anual. Investigació de la Demanda.

Desenvolupament de plans

comercials

DESCRIPCIÓ:

La determinació del Pla de promoció es fa anualment. La responsabilitat del mateix recau en

la taula de Turisme (òrgan que es proposa constituir en aquest pla d’actuacions). La

implicació del Grup de Coordinació de l’Ajuntament (mecanisme que es proposa constituir

en aquest pla d’actuacions) és també d’importància cabdal, donada l’estreta relació entre

promoció turística i promoció de ciutat:

El grup de coordinació municipal proposa actuacions de promoció de ciutat en

funció dels objectius i les estratègies predeterminades.

En el context de la Taula de Turisme es proposen les actuacions de promoció

turística específica en funció dels segments, mercats i estratègia de producte

predeterminats.

Les actuacions a desenvolupar, en col·laboració amb una empresa externa especialitzada en

promoció, són:

Selecció i contractació de l’empresa externa especialitzada.

Desenvolupament del Pla Comercial a partir de les propostes del Grup de

Coordinació i la Taula de Turisme: Establir objectius específics; Determinar les

estratègies i accions a seguir per complir els objectius; Elaborar el Pla de Treball

que determini què es farà, qui ho farà, com ho farà i quan ho farà.

Es desenvoluparan sessions de treball amb el Grup de Coordinació i la Taula de

Turisme, en les quals es consensuarà i validarà el Pla de Promoció anual.

Determinar i implementar mesuradors que permetin controlar els avanços.

Page 226: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 64

4.26. Elaboració d’un pla de promoció anual. Investigació de la Demanda.

Desenvolupament de plans

comercials

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Es podria plantejar no contractar a una empresa

especialitzada i assignar el desenvolupament a tècnics

especialistes de l’Ajuntament i/o a membres de la

Taula de Turisme amb coneixement específic d’aquesta

disciplina. Tot i això, l’especificitat de la promoció

turística i l’expertesa de les empreses especialitzades

aconsellen aquesta col·laboració.

RESPONSABLES:

Grup de Coordinació Municipal

Taula de Turisme

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

Últim trimestre del 2013 (Planificació 2014) i següents

PRESSUPOST:

15.000 euros anuals per a l’empresa externa especialitzada.

No estan inclosos els costos del desenvolupament de les accions que es produiran

com a conseqüència del pla.

FORMACIÓ PER LA PROMOCIÓ I COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA

L’acrònim SEO (SEARCH ENGINE OPTIMIZATION) es refereix a les actuacions que tenen com a

objectiu optimitzar la pàgina web perquè aparegui en els primers resultats de les cerques

realitzades a través dels cercadors en funció dels termes associats als productes turístics. Per

altra banda SEM (SEARCH ENGINE MÀRQUETING), es refereix a les estratègies que pretenen la

realització de campanyes de pagament en els cercadors (campanyes de search en Google

Adwords) i promoció de la marca-destinació i els seus atributs als mercats prioritaris.

Segons Amadeus, l’any 2010 el 50% de les reserves d'empreses es van realitzar per Internet.

Les dades actuals i les previsions de futur obliguen per tant als responsables institucionals del

turisme, i empreses amb presència en Internet, a mantenir la màxima tensió pel que fa

referència amb la seva presència a la xarxa. Resulta ja obvi, que és bàsic disposar d'un lloc

web. Les institucions i empreses han de treballar en la millora del posicionament orgànic dels

seus webs a través d'estratègies de SEOU i SEM.

Page 227: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 65

4.27. Formació en SEO i SEM per institucions i empreses relacionades amb el turisme

Formació per a la Promoció i

Comercialització Turística

DESCRIPCIÓ:

L'aplicació de tècniques SEU és especialment intensa en llocs Web que ofereixen productes

o serveis amb molta competència, buscant el posicionar determinat lloc sobre el de la seva

competència en la llista de resultats. Per la seva banda, el SEM és el terme utilitzat per

descriure aquelles accions associades a la investigació i posicionament d'un lloc Web dins

d'un cercador. L'objectiu és arribar el més alt possible en els resultats que mostren els

cercadors en determinades paraules o frases, la qual cosa permet augmentar el trànsit Web

enormement. A aquestes dues disciplines se'ls podrien afegir unes altres més relacionades,

com són les següents:

Anàlisi de Trànsit Web

Sistemes de Mesurament i Control

Criteris d'Usabilitat i Conversió

Email Màrqueting

SMM (Social Media Màrqueting)

Màrqueting per RSS, Podcasting

Gestió de Conflictes Màrqueting - Fidelització de Clients

Es proposa la realització de, com a mínim, un curs l’any 2013 (que podria tenir una

continuïtat anual) per a tots els empresaris i les institucions vinculades amb el turisme i

altres tasques de promoció de ciutat, impartits per especialistes en aquesta material.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

Taula de Turisme.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014

PRESSUPOST: 12.000 euros. (un curs)

Page 228: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 66

COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTES PROPIS

Si bé l'Ajuntament no pot comercialitzar directament, ha de recolzar i reforçar als empresaris i

les entitats en la difícil tasca de posar al mercat els productes de la destinació.

En aquest sentit, s'ha d'apostar per les denominades accions push, dirigides a presentar i

convèncer als intermediaris del sector turístic, perquè incorporin els productes a la seva

cartera, alhora que es recolza i facilita una dinàmica interna per generar ofertes per a la

comercialització en el context de la taula de Turisme.

Les accions que es proposen són:

4.28. Impuls als acords pel posicionament d'ofertes turístiques de Santa Coloma en el sistema de Caixes Regal

Comercialització de

Productes Propis

DESCRIPCIÓ:

Les caixes regal s'han desenvolupat amb gran èxit en els últims anys com un nou format de

comercialització d'experiències turístiques. Així, són ja més de deu les empreses que

ofereixen aquest format relativament innovador però de gran versatilitat. PlanB, Smartbox o

La Vida és bella està gaudint de creixements interanuals de més del 100%; el que posa

clarament de manifest el creixent interès que genera entre la demanda. En un estudi recent

realitzat sobre la demanda turística, el 36,2% dels turistes enquestats consideren molt

atractiva l'oferta de les “caixes regal” i el 43,1% pensen que el seu ús s'incrementarà

progressivament.

Per un altre costat, des del punt de vista de la destinació, i/o de l'oferta turística, l'avantatge

de les “Caixes Regal”, a més de la paquetizació i de l'excel·lent relació qualitat-preu, es troba

en el fet que es poden incloure tot tipus de propostes (incloses les activitats individuals de

cadascuna de les empreses) i una interessant distribució, per trobar-se en les grans cadenes

de distribució, la qual cosa l'apropa al gran consum.

En aquesta actuació es proposa establir converses amb les empreses gestores d'aquests

productes per conèixer les fórmules de col·laboració amb els establiments i donar-ho

posteriorment a conèixer als agents de Santa Coloma (en el context, entre d’altres, de la

formació per al desenvolupament de producte). També es pretén establir algun vincle

permanent entre la Taula de Turisme i aquestes entitats amb la finalitat que la destinació

tingui una presència continuada en aquest canal.

Page 229: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 67

4.28. Impuls als acords pel posicionament d'ofertes turístiques de Santa Coloma en el sistema de Caixes Regal

Comercialització de

Productes Propis

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

Taula de Turisme.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2013-2014

PRESSUPOST:

Sense cost.

4.29. Tallers d’assemblatge per la concreció d’ ofertes i paquets per la comercialització

Comercialització de

Productes Propis

DESCRIPCIÓ:

Donada la carència a Santa Coloma d’un receptiu que es pogués encarregar de concretar les

ofertes i paquets comercials de caràcter experiencial que es proposaran als grups de

disseny, i tot i que la millor alternativa seria la de comptar amb acords amb la intermediació

especialitzada, proposem establir un mecanisme específic donat que és previsible que no es

compti amb aquesta possibilitat com a mínim durant els primers estadis del

desenvolupament.

A partir de línies de desenvolupament de producte experiencial gastronòmic, cultural i

natural proposades a les actuacions dels grups de disseny, mitjançant grups de treball es

concretarien ofertes i paquets perquè siguin comercialitzades a través dels canals de

comercialització (portal de turisme de Santa Coloma, receptius de la comarca, intermediació

on line,...) amb els quals es podria arribar a acords per a la seva integració.

Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:

Selecció de data.

Preparació de la documentació elaborada en els grups de disseny per part dels

responsables institucionals.

Page 230: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 68

4.29. Tallers d’assemblatge per la concreció d’ ofertes i paquets per la comercialització

Comercialització de

Productes Propis

Enviament d'informació a les empreses i entitats de Santa Coloma per a la seva

inscripció en els Tallers d’assemblatge.

Desenvolupament dels Tallers d’assemblatge.

Negociació i incorporació de les ofertes i paquets establerts als canals de

comercialització determinats.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Seria recomanable comptar per a la dinamització, amb

la col·laboració d’un agent turístic especialitzat en

comercialització de producte turístic (preferentment

en comercialització Online).

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

Empreses i serveis identificats en els Grups de Disseny.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2016-2018

PRESSUPOST:

Sense cost (no es contemplen els honoraris del col·laborador especialitzat).

4.30. Organització del 1er workshop per a proveïdors de caixes-regal

Comercialització de

Productes Propis

DESCRIPCIÓ:

Es proposa l'organització d'un workshop on participin únicament aquest tipus d'empreses.

Les activitats a realitzar per a la implementació de l'acció són:

Selecció d'una data.

Preparació d'un pre-programa.

Enviament i captació de potencials assistents: Pla B, Smartbox, La Vida és Bella,

Dakotabox, Wonderbox, Cofre VIP.

Tancament de programa.

Enviament d'informació a les empreses de la destinació per a la seva inscripció en el

workshop.

Desenvolupament workshop.

Elaboració d'informe final i seguiment d'acords amb les empreses de caixes-regalo

Page 231: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 69

4.30. Organització del 1er workshop per a proveïdors de caixes-regal

Comercialització de

Productes Propis

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Aquests workshops s’organitzen com a mínim

anualment

RESPONSABLES:

Promoció econòmica de l’Ajuntament de Santa Coloma.

Empreses i serveis turístics de Santa Coloma.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014-2018

PRESSUPOST:

5.000 € (Desplaçament i manutenció dels representants de les caixes regal).

4.31. Establiment d'acords amb intermediació especialitzada per llançar les línies específiques d'experiències de turisme gastronòmic, cultural i natural de Santa Coloma

Comercialització de

Productes Propis

DESCRIPCIÓ:

Una vegada es disposi d’oferta d’alt valor afegit derivada dels grups de disseny i concretada

en els tallers d’assemblatge, l'objectiu de la present actuació és arribar a acords comercials

amb proveïdors especialitzats (intermediació especialitzada) en els tres segments que es

treballaran, per llançar (integrar a la seva cartera) l’oferta d’experiències turístiques

relacionades amb l'oferta de turisme gastronòmic, cultural i natural de Santa Coloma,

desenvolupada pels propis agents de la ciutat. Les activitats a realitzar per a la

implementació de l'acció són:

Elaboració del Briefing amb les bases de l'acord.

Selecció de proveïdors amb qui negociar l'acord.

Desenvolupament del procés de negociació amb els proveïdors seleccionats.

Selecció dels proveïdors, elaboració i signatura de l'acord.

Page 232: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 70

4.31. Establiment d'acords amb intermediació especialitzada per llançar les línies específiques d'experiències de turisme gastronòmic, cultural i natural de Santa Coloma

Comercialització de

Productes Propis

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Promoció econòmica de l’Ajuntament de Santa Coloma.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2016

PRESSUPOST:

Sense cost.

4.32. Integració d’una plataforma de reserves a la Web turística (2.0)

Comercialització de

Productes Propis

DESCRIPCIÓ:

Aquesta actuació recomana la creació d'una plataforma comuna en la qual estiguin presents

l'Ajuntament, hotelers, restauradors i agents, amb la finalitat d'estructurar i comercialitzar

paquets combinats cap a Santa Coloma i, a més, desenvolupar i integrar un CRS al futur

portal turístic.

Si, finalment, els grups de desenvolupament de producte i els tallers regulars d’assemblatge

generen una oferta constant i regular que proporcioni una quantitat important de

propostes per a diferents segments i èpoques de l'any es pot plantejar integrar una

plataforma de reserves. La millor opció perquè aquesta plataforma tingui un sentit és la

incorporació d'una central de reserves al portal turístic de Santa Coloma.

En cas que finalment s'opti per aquesta idea, es recomana aprofitar plataformes

desenvolupades en llenguatge de programació lliure, amb la finalitat de reduir el cost de

l'acció i poder adaptar l'aplicació existent a les necessitats pràctiques i tecnològiques de

Santa Coloma. Segons l'expert en comercialització online Tirso Maldonado, actualment

existeixen les següents opcions:

Page 233: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 71

4.32. Integració d’una plataforma de reserves a la Web turística (2.0)

Comercialització de

Productes Propis

Intermediaris consolidats. En aquest cas, empreses com Travelocity ofereixen el seu

motor de reserves a canvi d'una comissió per reserva realitzada. Webs turístiques

com Bahamas.com utilitzen aquest model. Operant d'aquesta forma la destinació es

limita a generar contingut d'interès i posicionar-la en Internet. Pràcticament tots els

IDS (Internet Distribution System) i OTAs (Online Travel Agent) estan en disposició

d'oferir solucions d'aquest tipus.

Metabuscadores. Una altra opció que té la destinació és integrar un metabuscador a

la Web turística de la destinació. En aquest cas les empreses locals no es beneficien

de la reducció de les comissions d'intermediació però faciliten al turista la

informació dels millors preus en vols, cotxes de lloguer i allotjament.

Motor de reserves (programari privatiu). Aquest grup és el més consolidat a les

webs turístiques i associacions hoteleres a nivell nacional. El model es basa en el

desenvolupament d'una eina transaccional que permeti a les empreses turístiques

oferir els seus productes directament, eliminant les comissions d'intermediació.

Habitualment aquestes centrals de reserva estan desenvolupades en tecnologies

que no defensen el programari lliure, en la seva gran majoria en tecnologia

Microsoft.

Motor de reserves (programari lliure). Ja existeixen motors de reserves basats en

programari lliure, per la qual cosa no hauríem d'invertir en desenvolupar un

programari que ja està a la nostra disposició gratuïtament. No obstant això, si

creiem que no s'adapta a les nostres necessitats, es pot invertir en la seva evolució.

Orquestrador. Aquesta és una de les solucions més completes per a una destinació

turística, ja que et permet “orquestrar” diferents solucions tecnològiques i aprofitar

els avantatges i beneficis de cadascuna d'elles. D'aquesta forma es poden enllaçar

motors que ja estiguin en funcionament, integrar un metabuscador i implementar

noves funcionalitats a mesura que es van necessitant.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

A priori, només tindria sentit si les accions amb la

intermediació que ja es proposen no prosperen o els

resultats obtinguts són dolents. Igualment, el nombre

de propostes hauria de ser significatiu.

RESPONSABLES:

Promoció econòmica de l’Ajuntament de Santa Coloma.

Taula de Turisme

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2018

Page 234: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 72

4.32. Integració d’una plataforma de reserves a la Web turística (2.0)

Comercialització de

Productes Propis

PRESSUPOST:

15.000 euros per a les tasques d’integració (no contempla els costos de

manteniment).

PRODUCTES PER A LA PROMOCIÓ TURÍSTICA

Cada vegada són més les destinacions que desenvolupen accions dirigides a promoure el

coneixement de la destinació a través de “jocs” i/o activitats. Aquestes activitats es

fonamenten en diverses tipologies d’activitats entre les quals destaquen les basades en

localitzar determinats punts (on s'amaguen “tresors” com en el cas del geocaching, o bé

marcant una determinada balisa en el cas de les Trekoaventures), que situen en els focus

turístics més estratègics o que es pretenen promocionar, mentre es recorre la destinació.

Es proposa que Santa Coloma desenvolupi una línia de productes, que sense comportar una

despesa d’adquisició o que aquesta fos molt baixa, s’aconsegueixi atreure visitants a la ciutat

per desenvolupar una activitat interessant amb la motivació de premis potencials.

4.33. 1er Concurs de fotografia amb mòbil. Productes per a la promoció

turística

DESCRIPCIÓ:

En aquesta actuació es proposa l’organització d’un concurs de fotografia turística on podrà

participar tot el que ho desitgi excepte fotògrafs professionals i tècnics i personal de

l’Ajuntament de Santa Coloma. Tot el procés es gestionaria a través d’un lloc específic dins

del portal turístic que s’està desenvolupant.

Es promocionaria, a través de la pàgina web, notes de premsa, els establiments d'allotjament,

comerços, restaurants i altres serveis turístics, la celebració d'un concurs de fotografies de

Santa Coloma realitzades amb el mòbil. Els interessats haurien de, després de registrar-se,

pujar les seves fotografies al portal turístic. En finalitzar el període de pujada de fotografies,

un jurat popular seleccionarà les millors fotografies en tres categories:

Millor fotografia

Fotografia més creativa

Fotografia més original

Els premis seran aportats pel Municipi i les empreses turístiques o comerços de Santa Coloma

(estades, equips de fotografia, sopars, premis en metàl·lic, etc.)

Page 235: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 73

4.33. 1er Concurs de fotografia amb mòbil. Productes per a la promoció

turística

Aquesta acció genera, amb poc cost i amb una bona difusió mediàtica i a través de xarxes

socials, blogs i portals de fotografia un impacte positiu per a Santa Coloma.

El jurat podrà estar format per professionals de la fotografia, de la cultura, de l’esport i tècnics

institucionals de turisme. Una altra opció (o complement de l’anterior) és permetre un

sistema de vots a través d’Internet, amb la qual cosa es fomenta la participació dels veïns i

potencials visitants. Aquesta opció genera un major impacte mediàtic a la vegada que es

fomenta l’entrada a la web turística.

La convocatòria d'un concurs de fotografies amb mòbil pot tenir dos beneficis notoris:

Generació de contingut multimèdia per al nou portal turístic.

Impacte mediàtic a la ciutat i a l’àrea metropolitana.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Promoció econòmica, Promoció de la Ciutat.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

El concurs es podria convocar i continuaria vigent durant el 2014.

En funció de l’èxit es podria contemplar una reedició amb caràcter regular (anual o bianual) i

ampliar-ho al format vídeo (format spot i/o documental).

PRESSUPOST:

El cost d’aquesta actuació vindrà determinat pel nombre de categories que es

determinin i el valor o import dels premis a entregar. El pressupost mínim per

premis i l’organització de l’esdeveniment d’entrega de premis és de 6.000 €. La

proposta complementària és buscar patrocinadors locals i institucionals per a la

celebració del concurs (Diputació, Generalitat, comerciants, empreses, clubs

esportius, etc.) de manera que es pugui potenciar o, l’abast en el nombre de premis,

o, el volum dels mateixos de cara a incrementar el seu atractiu.

Page 236: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 74

4.34. 1er Concurs obert de relats curts de Santa Coloma de Gramenet.

Productes per a la promoció

turística

DESCRIPCIÓ:

En aquesta actuació es proposa l’organització d’un concurs de relats curts, la temàtica dels

qual ha d’ubicar-se a la ciutat o girar en torn a la seva història i/o atractius. El premi pot

portar el nom d'algun escriptor colomenc famós, sempre que el propi escriptor o els hereus

o els gestors del seu llegat donin el seu beneplàcit, o bé portar el nom de l’associació

d’escriptors de Santa Coloma (ACOLITE).

Podrà participar tot el que ho desitgi, excepte escriptors consagrats (amb llibres publicats) i

tècnics i personal de l’Ajuntament o d’ACOLITE. Tot el procés es gestionaria a través d’un

lloc específic dins del portal turístic que s’està desenvolupant.

S’haurà de definir el nombre màxim de pàgines i/o caràcters del relat, establir un període

per a la “pujada” dels relats a la web, cada participant podrà pujar el nombre de relats que

estimi convenient i el jurat podria estar format per escriptors colomencs.

L'organització es reservaria el dret de publicar, directament o a través d'una empresa

editorial, un llibre amb una selecció dels millors relats presentats al concurs en una primera

edició. Les successives edicions, si escau, seran objecte d'oportú contracte d'edició amb

cadascun dels autors.

La presentació al concurs suposarà l'acceptació de les bases.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Aquesta actuació busca aprofitar la residència a Santa

Coloma d’un important nombre d’escriptors

reconeguts i d’una associació que els agrupa

(ACOLITE), per ajudar a la promoció de la ciutat.

RESPONSABLES:

Promoció econòmica, Participació Ciutadana, Promoció de la Ciutat i Cultura.

ACOLITE

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

El concurs es podria convocar i continuaria vigent durant el 2015.

PRESSUPOST:

El cost d’aquesta actuació vindrà determinat pel valor o import dels premis a

entregar. El pressupost mínim per premis i l’organització de l’esdeveniment

d’entrega de premis és de 6.000 €.

Page 237: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 75

4.34. 1er Concurs obert de relats curts de Santa Coloma de Gramenet.

Productes per a la promoció

turística

La proposta complementària es buscar patrocinadors locals i institucionals per a la

celebració del concurs (Diputació, Generalitat, comerciants, empreses, clubs

esportius, etc.) o bé la pròpia associació d’escriptors (ACOLITE) de manera que es

pogués potenciar, o l’abast en el nombre de premis (establint diferents categories),

o el volum dels mateixos de cara a incrementar el seu atractiu.

4.35. Geocaching a Santa Coloma de Gramenet. Productes per a la promoció

turística

DESCRIPCIÓ:

El que va començar com un entreteniment s'ha transformat en una pràctica que ja engloba a

més de quaranta països, i els "cachés" -el terme informàtic amb el qual s'han batejat els

tresors amagats- s'expliquen ja per centenars. El primer que es necessita per començar a

perseguir tresors és, evidentment, un receptor de GPS. Una vegada equipats, el següent pas

és descobrir les coordenades d'algun “caché” proper, per a això, s’entra en Geocaching.com,

on mantenen una llista de tots els cachés ocults al món.

Un cop superades totes les dificultats, classificades per grau de complexitat, i localitzat

l’objectiu, només queda descobrir la recompensa i seguir un ritual determinat. Un cop

obtingut el regal cal reemplaçar-lo per al següent aventurer, omplir el full de registres que

conté la caixa amb les nostres impressions i tornar-lo a deixar al mateix lloc.

El que es proposa és el desenvolupament i adaptació d’aquesta idea per a desenvolupar un

sistema basat en la introducció de la proposta del joc en el Web que es desenvolupi (a més

del propi del Geocaching). Al web es disposarà d’un argumentari que contextualitzi

literàriament la història dels “tresors”, incorporant les coordenades dels mateixos.

S’establiria un sistema de verificació i premis entre les persones que localitzessin els

diversos tresors.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Les tasques d’organització i de manteniment podrien

anar a càrrec d’alguna de les entitats culturals de la

ciutat.

RESPONSABLES:

Promoció econòmica, Participació Ciutadana, Promoció de la Ciutat i Cultura.

Entitats Culturals

Page 238: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 76

4.35. Geocaching a Santa Coloma de Gramenet. Productes per a la promoció

turística

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

El geocaching estaria operatiu per al segon trimestre del 2014.

PRESSUPOST:

2.000 euros anuals pel manteniment i renovació de tresors.

4.36. Treko/Bike orientació a Santa Coloma de Gramenet.

Productes per a la promoció

turística

DESCRIPCIÓ:

Amb aquesta actuació es pretén concretar un esdeveniment que atregui a públics diversos

(amateurs, aficionats, famílies, etc.) i que tingui un component lúdic-esportiu que inclogui

alguna activitat de turisme actiu. La Treko o les Bikeorientació és una activitat lligada al fet

de recórrer una ruta (senderisme en el medi natural i/o urbana) amb un format de

competició que es realitza individualment o per equips (s'organitzen amb una categoria

específica de Grups Familiars) i de manera individual, amb diversos nivells de dificultat. Les

Treko/Bikeorientació són proves d'orientació que combinen un itinerari cronometrat pel

territori, on s'han de localitzar balises situades en punts estratègics (en aquest cas d’especial

interès turístic).

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Les tasques de recolzament a l’organització podrien

anar a càrrec d’alguna de les entitats esportives de la

ciutat.

RESPONSABLES:

Promoció econòmica, Participació Ciutadana, Promoció de la Ciutat i esports.

Entitats esportives

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

La primera edició es podria celebrar al 2015.

PRESSUPOST:

El pressupost de 15.000 euros inclou l’organització complerta mitjançant una

empresa especialitzada, per a una estimació de 800 participants, a partir d’aquest

nombre les necessitats en personal s’incrementen i s’hauran de determinar en cas

Page 239: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 77

4.36. Treko/Bike orientació a Santa Coloma de Gramenet.

Productes per a la promoció

turística

que existeixi una previsió major (una manera de recuperar part dels costos és

mitjançant el pagament d’una inscripció reduïda. Una altra manera de reduir els

costos seria realitzant una part de les tasques d’organització de manera interna, a

càrrec de les entitats esportives de la ciutat que vulguin col·laborar de manera

desinteressada, recolzada per proveïdors externs específics per a les qüestions més

especialitzades, com per exemple, el sistema de cronometratge).

PROMOCIÓ TURÍSTICA

Per desenvolupar la imatge orgànica, que és la que es forma a partir de fonts d'informació que

no persegueixen4 intencionadament la promoció de la destinació, Santa Coloma pot escometre

accions de dos tipus:

Generació de continguts positius sobre la destinació, preferentment a través de xarxes

socials, pel seu baix cost i facilitat de mesura.

Publicity, com a forma indirecta d'arribar al públic objectiu a través de programes,

articles, notícies, opinions, etc. És una comunicació menys controlable en el seu

contingut però de més credibilitat per al públic que la publicitat. La política és

fomentar-la mitjançant invitacions seleccionades a periodistes (press trips) i el

manteniment permanent de relacions amb la premsa.

L'aplicació d'accions de Social Mitja Màrqueting està permetent a les destinacions arribar a

cadascun dels seus clients per convertir-los en prescriptores gratuïts de la seva marca/oferta

turística. Però, per arribar a això és necessari realitzar un treball de “presència permanent” en

aquells punts de trobada d'interacció social de la seva demanda potencial i real. Espais en els

quals es produeix un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions en un sistema

obert i en construcció permanent, que involucra a conjunts que s'identifiquen en les mateixes

necessitats, expectatives i problemàtiques.

És, en aquests espais, on Santa Coloma té la possibilitat d'interactuar directament amb la

demanda mitjançant la participació en fòrums, en els blogs, desenvolupant astroturfing (fer-se

passar per un consumidor final en els xats, etc. en els quals hi hagi referències a la destinació

Santa Coloma), participant a les diferents xarxes socials (Facebook és la xarxa social més

utilitzada a Estats Units i la que té major creixement al món, Twitter és el servei gratuït de

microblogging que fa les vegades de xarxa social i es caracteritza per rebre i enviar entrades

d'altres usuaris, Flickr és un lloc per compartir fotografies associat amb Yahoo i el tercer

cercador més usat del món,...), penjant vídeos i imatges en YouTube, etc.

4 Inclou tant els consells d'amics, familiars o coneguts (comunicació boca.-orella) com la informació

apareguda en els mitjans de comunicació o la influència del sistema educatiu.

Page 240: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 78

Per a la imatge induïda, resultat dels esforços deliberats de comunicació de les entitats

turístiques, tant públiques com a privades, amb l'objecte de promocionar la destinació i induir

al turista potencial al fet que ho visiti, també es disposen de diverses accions:

La promoció mitjançant una Web turística específica.

La publicitat com a mitjà que, amb un contingut definit pel municipi, permet arribar

directament al públic objectiu. En aquest punt, la política haurà de ser la de concentrar

els recursos en el mitjà online, pel seu menor preu i la seva major facilitat per mesurar.

La promoció en fires turístiques i esdeveniments similars que s’organitzin

fonamentalment a la província, per mitjà de les quals es pretén arribar encara més

directament al visitant potencial, oferint-li una informació útil per a la seva visita.

Aquestes accions es poden escometre a través de la Diputació de Barcelona i la

Generalitat.

L’Ajuntament es troba en un procés de desenvolupament de la pàgina web, tot i que en el

moment de redactar aquesta actuació no es troba encara operativa i, per tant, no s’han

contrastat les necessitats específiques d’actuació (si s’escauen).

En tot cas, i arribat el moment en què es concreti una oferta de producte àmplia i

diversificada, orientada a segments específics de la demanda, Santa Coloma es veurà obligada

a plantejar l'adequació de la pàgina Web, per poder promocionar-se de manera efectiva.

Els llocs web participatius són l'evolució natural de les webs tradicionals. Un concepte d'espai

virtual basat en la interacció entre els usuaris o xarxa social que actua sobre ella modificant-la,

fent-la créixer i sent part activa en la generació d'informació. Per tant, s'entén com a web 2.0

aquella que compta amb utilitats i serveis d'Internet que se sustenten en una base de dades,

la qual pot ser modificada pels usuaris ja sigui en el seu contingut (afegint, canviant o

esborrant informació o associant dades: vídeos, textos, etc.), bé en la forma de presentar-la, o

en tots dos simultàniament.

S'ha de tenir en compte que no només es planteja la promoció de productes propis, sinó que

també és possible plantejar la integració d'un camp de comercialització establint la possibilitat

de realitzar reserves específiques (allotjaments, esdeveniments, etc.), o de contractar a través

d'algun/s intermediari/s autoritzat/s linkat/s a la pàgina Web. Això comporta la necessitat de

plantejar un Web on tots i cadascun dels implicats es responsabilitzi, fonamentalment, de la

informació pròpia inclosa en cadascun dels camps així com dels requeriments legals

obligatoris. Qualsevol altre plantejament en aquest sentit resultaria inviable per als recursos i

capacitats legals de l’Ajuntament de Santa Coloma i la Taula de Turisme.

El projecte d'adaptació comportaria plantejar l'estudi de dues àrees diferents atenent als

públics objectius als quals es dirigeixen els continguts, i a les funcionalitats de cada àrea. És a

dir, per als consumidors (els visitants), i per als col·laboradors (Intranet).Des del punt de vista

del mercat, la proposta d'estructuració ha de ser determinada, atenent als múltiples i diferents

processos de cerca d'informació i de decisió de compra que duu a terme el públic objectiu.

Page 241: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 79

Pel que fa a la imatge complexa (que es produeix com a resultat de la visita real a la

destinació), es poden escometre accions de diferent índole:

Accessibilitat a la informació sobre l'oferta de la destinació

Fent tangible l'experiència turística

Responent a les expectatives

4.37. Control de la reputació de Santa Coloma. Promoció turística

DESCRIPCIÓ:

S’ha de comptar amb la millor presència possible a la xarxa. Per a això, s'han d'implementar

senzilles eines i mètodes per conèixer i gestionar la reputació en internet.

L’activitat s'estructura en dues fases:

Fase Proactiva o de Monitoratge: Conèixer mitjançant eines específiques la

reputació online de la destinació.

Fase Reactiva o de Respostes: Gestió dels resultats de la fase prèvia.

Aquesta opció és molt vàlida per promocionar i difondre l’oferta a un baix cost i obtenir

informació directa dels consumidors (preferències, punts febles a millorar, etc.). Els espais

seleccionats per al seguiment serien aquells on es trobin els públics objectius identificats

dins de l'estratègia de l'actual Pla, és a dir, que no es planteja la presència en tots sinó en els

de major poder de captació. Cal tenir en compte que aquesta acció és fonamental per

realitzar el control i la correcció, en la mesura del possible, de la reputació online i web de la

destinació.

Les eines de més fàcil configuració que es proposen són les següents:

Google Alerts: www.google.com/alerts. Amb aquesta eina es poden crear alertes

personalitzades perquè se'ns enviïn notícies publicades en relació a Santa Coloma.

Blog search de Google: http://blogsearch.google.es. Cercador de Google per a

cerques específiques en blogs. Aquí es podrà comprovar si algú està parlant de

Santa Coloma en algun blog.

Technorati: www.technorati.com. Es tracta d'un directori de blogs que permet

realitzar cerques per temàtica, paraula clau, i segmentar per idioma. Ofereix una

classificació de cada blog en funció de la seva importància relativa.

Bitacoras: http://bitacoras.com. Model molt similar al de Technorati, però en

castellà i desenvolupat a Espanya.

BlogPulse: www.blogpulse.com. Eina que permet veure gràficament el volum

d'esments dels termes de cerca seleccionats i realitzar una comparativa per a un

període de fins a 6 mesos.

Wikio: www.wikio.es. Directori, tant de blogs com de mitjans de comunicació que

permet realitzar cerques i trobar comentaris i articles sobre el Municipi.

Page 242: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 80

4.37. Control de la reputació de Santa Coloma. Promoció turística

Twitter Search: http://search.twitter.com. Cercador del que es comenta en temps

real a través de Twitter.

Swotti (Relevantie): http://swotti.com. Es tracta d'un cercador on inserint el nom de

la nostra destinació es podran veure les opinions i comentaris que hi hagi a la xarxa

sobre nosaltres (dividint-los en els més rellevants, els millors, els pitjors, o els més

recents), també mostra les fotos i vídeos que troba sobre Santa Coloma entre altres

dades.

Social Mention: http://socialmention.com. Amb aquesta eina també es poden

investigar sobre els comentaris, opinions i articles sobre Santa Coloma. Es poden

veure els comentaris segons provinguin de blogs, microblogs, bookmarks, etc.

Altres actuacions possibles són:

Sindicar continguts de blogs de sobre turisme, Catalunya, Barcelona, etc.

Revisar periòdics regionals per localitzar notícies negatives o positives.

Revisar fotografies de Santa Coloma en Flickr i Panoramio.

Sensibilitzar les empreses turístiques perquè controlin les opinions aparegudes en

portals com TripAdvisor, Trivago, etc.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

A pesar que la inversió monetària és pràcticament

nul·la, hem de tenir en compte que és una activitat

intensiva en temps i requereix de constància i

continuïtat. Per aquesta raó sol ser útil incorporar a la

rutina diària una espècie de llista de tasques

relacionades amb aquestes comunitats virtuals que

s'adapti a les prioritats i necessitats de Santa Coloma,

tot i que seria recomanable comptar amb un

responsable tècnic específic (Community Manager)

amb experiència que s’encarregués de gestionar les

relacions amb xarxes socials.

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

Taula de Turisme.

Community Manager (si es decideix contractar-ho)

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014 (Inici de l’actuació)

PRESSUPOST:

Sense cost, si es responsabilitza a algun tècnic de l’Ajuntament o de les empreses

vinculades (25.000 euros anuals, pels honoraris d’un Community Manager).

Page 243: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 81

4.38. Publicity i notes de premsa. Promoció turística

DESCRIPCIÓ:

Donats els elevats costos de les insercions publicitàries en els mitjans de comunicació, així

com per la tendència actual de major rellevància del contingut actual, real i experiencial, se

suggereix la conveniència de generar el major impacte en premsa i plataformes similars.

D'aquesta forma, es pretén aconseguir tenir una presència més o menys constant al menor

preu.

El principal avantatge per a Santa Coloma és la gratuïtat d'aquesta pràctica, ja que els

mitjans ho inclouen al seu espai o programació per considerar que és interessant per als

seus lectors, oients o espectadors, i l'alta credibilitat, ja que la informació apareix com una

altra notícia, entre la resta de la informació. L'inconvenient és que el control sobre el

missatge és relatiu, només apareixerà si el mitjà considera que és noticiable, encaixa amb la

seva línia informativa i les expectatives dels seus lectors o la seva audiència, i sempre que no

s'interpreti que és alguna cosa que només afavoreix als interessos de l'organització de la

qual procedeix. A més, hem de tenir en compte el cost intensiu en temps que requereix

generar notícies i contingut.

L'acció es pot desenvolupar des de la pròpia àrea de premsa de l’Ajuntament, o en el cas

que es decidís comptar amb un Community Manager se li podria afegir aquesta activitat.

Aquesta és una acció de caràcter permanent i per la qual es requereix de la generació i

transmissió de contingut (propi o extern). Algunes vies per a la generació de publicity:

Enviament de notes de premsa.

Agregació de notes de premsa en portals com Meneame.

Activació de prescriptores i influenciadors a través de xarxes socials.

Organització d'esdeveniments específics per a premsa i afins (festes, trobades,

blogtrips, etc.).

Invitació al fet que personatges amb certa posició mediàtica parlin sobre Santa

Coloma, o fins i tot que ho visitin.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

Taula de Turisme

Community Manager (si es decideix contractar-ho)

Page 244: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 82

4.38. Publicity i notes de premsa. Promoció turística

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014 (Inici de l’actuació)

PRESSUPOST:

Sense cost, si es responsabilitza a algun tècnic de l’Ajuntament, de les empreses

vinculades o si s’encarrega a algun membre de la Taula de Turisme (en el cas de

contractar un Community Manager al que se li afegeix aquesta actuació, el cost ja

està previst a l’actuació anterior).

4.39. Creació i gestió d'un blog de Santa Coloma Promoció turística

DESCRIPCIÓ:

Un blog és un lloc web de caràcter dinàmic, amb actualització regular (mínim setmanal) i

que és un complement perfecte per a un lloc web corporatiu i més estàtic. En el blog es pot

donar veu als empresaris i residents en la destinació, informar sobre esdeveniments, festes,

tradicions, així com comunicar informacions tècniques sobre Santa Coloma. A més, els

cercadors, i especialment Google posiciona molt bé els blogs, precisament per aquest

caràcter dinàmic i la gran quantitat de contingut de text i multimèdia que solen incorporar.

Els passos a seguir són els següents:

Crear un blog en la plataforma Wordpress (es recomana sobre altres plataformes

per la seva major versatilitat).

Personalitzar el seu aspecte, amb fotografies de la destinació, logotip, colors, etc.

Crear una entrada en el blog seguint les indicacions, categoritzar-la i afegir-li

etiquetes.

Compartir l'entrada a les principals xarxes socials.

Moderar i donar respostes a comentaris d'altres usuaris.

Crear entrades periòdicament.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Wordpress compta amb un sistema propi

d'estadístiques on es podran veure el nombre de

visites i de comentaris dels usuaris.

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma

Taula de Turisme.

Community Manager (si es decideix contractar-ho)

Page 245: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 83

4.39. Creació i gestió d'un blog de Santa Coloma Promoció turística

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014 (Blog operatiu)

PRESSUPOST:

Sense cost , si es responsabilitza a algun tècnic de l’Ajuntament o si s’encarrega a

algun membre de la Taula de Turisme (en el cas de contractar un Community

Manager al que se li afegeix aquesta actuació, el cost ja està previst a una actuació

anterior).

4.40. Santa Coloma. Portal 2.0 Promoció turística

DESCRIPCIÓ:

La tendència actual de la demanda consisteix a buscar la informació abans, durant i després

del viatge als canals alternatius entre els quals destaca Internet, a participar en el consum de

la informació que està penjada (descàrrega de vídeos, fotos, etc.) i en la seva generació

(després de visitar la destinació). En aquesta acció es planteja potenciar i millorar el web

turístic del municipi, perquè incorpori aquest nou concepte (blog, fòrum, zona de

descàrrega, vídeos/imatges, etc.), com a espai permanent de “diàleg” amb la demanda.

Els objectius principals són:

Respondre a les actuals necessitats del mercat, quant a la cerca d'informació i

generació de continguts.

Comptar amb una eina de promoció i comunicació permanentment actualitzada,

aplicant la nova imatge de la destinació i recollint tota l'oferta.

Comptar amb una eina d'informació real i directa sobre les necessitats i expectatives

dels turistes i viatgers de la destinació.

El desenvolupament de la web de promoció turística, ha de contemplar com a mínim:

Zona pública

- Presentació de la destinació. Localització

- Agenda

- Buscador d’establiments d’allotjament i restauració

- Recursos i productes turístics per tipologia (cultura, gastronomia, oci actiu, naturalesa). Es recomana una segmentació de la informació sobre la base dels productes-mercats definits en el present pla, utilitzant alguna organització per motius de viatge i/o (conèixer, ....) facilitant així l'accés a la informació als principals segments de client potencial.

- Continguts audiovisuals (vídeos, fotografies, audioguies)

- Geoposicionament de recursos turístics a través de Google Maps.

- Xarxa de Webcams

- Descàrrega de publicacions promocionals

Page 246: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 84

4.40. Santa Coloma. Portal 2.0 Promoció turística

- Informació meteorològica

- Consultes i contacte

- Informació legal

- Enllaços a llocs d’Interès

- Sindicació de continguts

- Connexió amb Facebook, Flickr, Twitter, Youtube

- Altres. Pel que fa a les especificacions tècniques, el lloc web haurà de ser accessible i escalable, preferentment desenvolupat amb tecnologia de llicència gratuïta, evitant llenguatges com .php i .flash que dificultin la indexació en cercadors. Zona privada (accés amb contrasenya)

Espai per a l'alimentació d'informació, l'intercanvi d'arxius, fòrum, etc. per al sector professional.

El procés d'execució de l'acció es composa de les següents activitats:

Estudi dels objectius i estratègies del web. El lloc web ha de respondre als segments

considerats com a prioritaris, de manera que resulti senzill arribar a la informació

per a aquests segments, amb el menor nombre de clics possibles, amb més imatges

que text a les primeres pàgines.

Definició del nivell d'interactivitat què es vol assumir.

Definició de les eines interactives que s'han d'integrar al web. Atès que és el primer

web turístic de Santa Coloma no es recomana un elevat nombre però sí almenys

connexió amb Facebook, Twitter i una aplicació de pujada i descàrrega de

fotografies (Flickr o Panoramio). A més se suggereix la possibilitat d'elaborar un blog

paral·lel on s'aniran incloent notícies i informacions des d'un enfocament 2.0 i de

major proximitat als turistes.

Seguiment i avaluació de resultats (mètrica d'entrades al web. Per a això, se

suggereix l'ús de l'aplicació Google Analytics per ser gratuïta i més senzilla que altres

eines de pagament.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Santa Coloma ja es troba treballant en aquest

desenvolupament.

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

Taula de Turisme.

Page 247: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 85

4.40. Santa Coloma. Portal 2.0 Promoció turística

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2013-2014

PRESSUPOST:

En procés, (entre 30.000 i 60.000 euros, sense contemplar els costos de

manteniment, si s’encarrega a una empresa externa).

4.41. Geo-referenciació de recursos i oferta turística de Santa Coloma en Google Maps i integració al portal de turisme (Santa Coloma. Portal web 2.0).

Promoció turística

DESCRIPCIÓ:

La gent que visita un lloc que no coneix, necessita referències cartogràfiques. Necessita

veure gràficament on estan els recursos que van a visitar, quins restaurants té a prop, quins

llocs pot veure, on pot quedar amb els seus amics, etc. És per això, que es proposa una acció

integral de geo-referencia dels recursos turístics, tant patrimonials com naturals per a la

seva posterior difusió turística, utilització en mapes i suports promocionals, elaboració de

rutes i itineraris turístics, etc. També s'inclourien els establiments turístics i complementaris

(hotels, comerços i restaurants), així com altres empreses i centres d'interès (Centre

Torribera, escola d’Hostaleria,...). El futur portal turístic podria oferir la localització de tots

els seus recursos turístics sobre plànol utilitzant els APIs que ofereix GoogleMaps.

Les etapes a seguir per a la realització d'aquesta actuació són:

Cerca de fonts de dades de recursos, oferta turística i complementària i actualització

d'aquestes bases de dades.

Georeferenciació dels elements d'interès: La Georeferenciació consisteix a atorgar

coordenades X i I a diferents elements físics, perquè d'aquesta manera siguin

perfectament assimilables i analitzables des d'un sistema d'informació geogràfica.

Aquest procés es realitza tant a través de treball de camp amb la utilització de GPS

com des de gabinet. El treball de camp en aquest tipus d'elements cobra molta

importància ja que no és fàcil referenciar des de gabinet només amb l'ajuda de

l'ortofoto.

Integració al portal del web 2.0

Desenvolupament del GEOPORTAL de turisme (veure següent actuació)

Page 248: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 86

4.41. Geo-referenciació de recursos i oferta turística de Santa Coloma en Google Maps i integració al portal de turisme (Santa Coloma. Portal web 2.0).

Promoció turística

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2013-2014 (primer procés de georeferenciació)

PRESSUPOST:

Sense cost, si es realitza per part de tècnics municipals de l'àrea de promoció

econòmica i de ciutat i serveis informàtics.

4.42. Desenvolupament d’un GEOPORTAL de Turisme.

Promoció turística

DESCRIPCIÓ:

El concepte de Geoportal de Turisme és el d’un sistema d'informació geogràfica que facilita

l'accés a tots els serveis turístics i la cerca amb criteris geogràfics i espacials de tot recurs

susceptible de localitzar-se en un mapa: des de rutes, als esdeveniments, passant per tota

l'oferta i serveis turístics, els comerços o les festes. El geoportal posiciona els recursos i

l’oferta turística del portal turístic (Web 2.0) organitzats en capes temàtiques i amb

actualització regular (pot arribar a ser diària).

El sistema permet una navegació accessible a través de cartografia i tecnologia de Google

Maps, integrant aplicacions, serveis i contingut intern i extern. El mapa es configura com el

centre de la visita, sobre el qual s'integren capes amb imatges aèries, fotografia, contingut

turístic oficial i contingut extern provinent del web 2.0. generat pels usuaris (UGC) i amb

format de sortida d'informació adaptat a dispositius mòbils.

El Geoportal pot oferir, a més, una multiplicitat d'aplicacions tals com:

Capa (layar) per a aplicacions de realitat augmentada per a mòbils amb capacitats

gps (iPhone i Android) amb tots els recursos turístics de la ciutat.

Page 249: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 87

4.42. Desenvolupament d’un GEOPORTAL de Turisme.

Promoció turística

Aplicacions per iPhone i Android que integra la informació turística en les aplicacions

de Google maps en aquests terminals.

Ús de les capes format Klm en Google Earth i altres serveis geogràfics que suporten

aquest estàndard.

Capes de tots els recursos per a GPS en format TomTom.

Etc.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2017-2018

PRESSUPOST:

Per determinar.

4.43. Accions de màrqueting directe a grups, clubs i associacions cultures, excursionistes i esportives

Promoció turística

DESCRIPCIÓ:

Es tractaria d'una acció de màrqueting directe segmentada a col·lectius interessats pel

turisme cultural, esportiu i l’ actiu. És habitual que aquests grups organitzin de manera

independent les seves sortides o desplaçaments. En moltes ocasions es tracta de sortides de

dia, però depenent de la distància al seu punt d'origen, els resulta més convenient pernoctar

en la destinació.

Les etapes a seguir per a la realització d'aquesta actuació són:

Realització d'una base de dades de clubs, associacions, grups, escoles i tot tipus de

col·lectiu més o menys organitzat i que realitzi de manera regular o habitual sortides

(Aquesta tasca ja està recollida en una altra actuació).

Page 250: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 88

4.43. Accions de màrqueting directe a grups, clubs i associacions cultures, excursionistes i esportives

Promoció turística

Preparació d'un material específic amb ofertes dissenyades ad-hoc que contemplin

necessitats específiques d'aquesta tipologia de turistes (pícnic per portar,

informació meteorològica fiable, lloguer de material, guies i monitors habilitats,

etc.). Aquestes ofertes es desenvolupen en el marc dels Grups de Disseny i els

Tallers d’assemblatge.

Enviament de mailings i seguiment de l'acció.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

Taula de Turisme

Community Manager (si es decideix contractar-ho)

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2015-2018

PRESSUPOST:

Sense cost, si es fa via online i si es realitza per part de tècnics municipals o

membres de la taula de Turisme (en el cas de contractar un Community Manager al

que se li afegeix aquesta actuació, el cost ja està previst en una actuació anterior).

Page 251: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 89

ACTUACIONS DE SUPORT A LA PROMOCIÓ

Per últim, es determinen les actuacions que s'han de desenvolupar en relació amb els suports i

materials de promoció, així com el conjunt d'activitats que són precises per a la implementació

de les mateixes.

4.44. Desenvolupament de la col·lecció de publicacions turístiques.

Actuacions de Suport a la

Promoció

DESCRIPCIÓ:

En el marc de l’estratègia de comunicació basada en la segmentació, s'editarà una col·lecció

de publicacions amb un marc creatiu comú per donar cobertura a l'oferta turística de la

ciutat de Santa Coloma. Les publicacions han de tenir la possibilitat de ser editades i

descarregades des de la pàgina web turística.

Aquesta col·lecció de publicacions tindrà una orientació al client final, amb una imatge

homogènia de tots els suports. La col·lecció estarà basada en l'especialització dels

continguts i la segmentació de l'oferta, prevalent conceptes com el missatge experiencial, la

sostenibilitat, l'accessibilitat, etc. En aquest moment ja s’estan realitzant algunes actuacions

en aquest sentit com una guia de recursos i serveis genèrics i s’està treballant en l’edició

d’una guia gastronòmica. Inicialment es proposa l'edició de les següents guies /

publicacions:

Guia Turística genèrica de Santa Coloma que reculli la totalitat dels recursos i

productes turístics de la ciutat, així com referència de l'oferta turística (allotjament,

restaurants, serveis turístics, etc.).

Guia de Santa Coloma cultural.

Guia de Gastronomia de Santa Coloma.

Guia de compres i oci (espais d'oci i compres).

Guia de Santa Coloma Verda.

Guia per al turisme familiar.

Guia per entendre i participar en els principals esdeveniments i festes de Santa

Coloma.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Page 252: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 90

4.44. Desenvolupament de la col·lecció de publicacions turístiques.

Actuacions de Suport a la

Promoció

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

Taula de Turisme

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014-2018

PRESSUPOST:

Entre 30.000 i 50.000 euros en els propers 5 anys.

4.45. Agenda semestral d’esdeveniments. Actuacions de Suport a la

Promoció

DESCRIPCIÓ:

Una part important dels desplaçaments turístics de curt recorregut, es realitzen motivats

per l'incentiu de l'assistència a esdeveniments culturals, musicals, festius, esportius, etc.

Però a més, és necessari que la demanda potencial compti amb aquesta informació amb

suficient antelació a través de canals de comunicació variats. És per això, que se suggereix la

necessitat de comptar amb una agenda semestral d'esdeveniments i donar-la a conèixer.

Les activitats pel desenvolupament de l'actuació són:

Recopilació d'esdeveniments, fires, festivals, exposicions, competicions esportives,

etc. en l'àmbit territorial de Santa Coloma.

Organització dels esdeveniments per categories per al seu posterior tractament.

Pujada de la informació al portal, que permeti realitzar una cerca per data i

categoria.

Enviament de notes de premsa per donar a conèixer els principals esdeveniments.

Comunicació a través de xarxes socials i blog sobre la celebració dels

esdeveniments, tractant de vitalitzar al màxim la seva difusió.

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Page 253: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 91

4.45. Agenda semestral d’esdeveniments. Actuacions de Suport a la

Promoció

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014-2018

PRESSUPOST:

Sense cost.

4.46. Elaboració d'un kit de premsa. Actuacions de Suport a la

Promoció

DESCRIPCIÓ:

Amb la finalitat d'afavorir i facilitar que els mitjans de comunicació transmetin el nostre

missatge, s'ha de posar a la seva disposició una sèrie de materials. Així, hauríem de comptar

amb dues vies de transmissió:

Un apartat al web de la destinació especialment a Premsa. Des d'aquí, els

professionals es podran descarregar notes de premsa, imatges de qualitat, així com

qualsevol un altre material orientat específicament a l'ús dels mitjans de

comunicació.

Kit físic, en el qual se'ls adjunti un pen drive amb fotografies en alta definició, així

com una breu informació sobre Santa Coloma.

Les activitats pel desenvolupament de l'actuació són:

Disseny i Integració del lloc a la pàgina web.

Disseny de la carpeta (física) i dels seus continguts.

Contractació d'una empresa de reprografia o arts gràfiques que prepari les

carpetes físiques, seguint la imatge corporativa.

Enregistrament en llapis de memòria d'un màxim de 10 fotografies de qualitat

per al seu ús posterior per part dels periodistes.

El material físic es lliurarà als periodistes tant en fires com en viatges o fam trips de premsa,

esdeveniments, etc.

Page 254: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 92

4.46. Elaboració d'un kit de premsa. Actuacions de Suport a la

Promoció

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

Taula de Turisme

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014i següents

PRESSUPOST:

2.000 € per al disseny i la compra de carpetes serigrafiades amb la marca, pen drives

de memòria, etc. (per a la primera compra de material). 1.500 € per anualitat per a la

reposició.

4.47. Creació d'un banc d'imatges per producte. Actuacions de Suport a la

Promoció

DESCRIPCIÓ:

Amb aquesta actuació es pretén que Santa Coloma disposi d'un banc d'imatges de qualitat,

segmentades per tipus d'activitat, recurs, època de l'any, etc. Algunes d'aquestes imatges

podrien estar disponibles des del portal, servir per al disseny de fulletons, microsites, kits i

notes de premsa. En tot cas, se suggereix la necessitat de comptar amb fotografies de

qualitat.

A partir de l'anàlisi de les fotografies disponibles d'altres fonts (fons documental de

l'Ajuntament, Diputació, etc.) es desenvoluparà una base de dades organitzada per activitat,

època de l'any i tantes etiquetes com es considerin d'interès per facilitar la cerca posterior.

Des d'una perspectiva de destinació oberta, aquest banc d'imatges o almenys una part

hauria d'estar disponible a les empreses i associacions turístiques de la ciutat, amb la

finalitat que la presència mediàtica de Santa Coloma estigui vinculada a imatges de qualitat.

En el moment de fer lliurament a terceres institucions o empreses del material fotogràfic

s'haurà d'obligar a signar un acord d'ús adequat del mateix (citar font, no modificar paleta

cromàtica, definició, etc.) El banc d'imatges s'anirà renovant amb la inclusió de noves

imatges que es vagin generant.

Page 255: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions del Pla Estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet 93

4.47. Creació d'un banc d'imatges per producte. Actuacions de Suport a la

Promoció

TERMINIS:

Curt

Mig

Llarg

PRIORITZACIÓ:

Baixa

Mitjana

Alta

OBSERVACIONS:

Una de les fonts d’alimentació d’aquest banc d’imatges

són els concursos de fotografia que es proposen a

altres actuacions. Altres, són les cessions voluntàries i

gratuïtes de professionals i aficionats a la fotografia

(tant residents com foranis). Els materials provinents

d’aquestes fonts s’han de filtrar abans de la seva

incorporació al banc d’imatges.

RESPONSABLES:

Ajuntament de Santa Coloma.

TERMINIS D’EXECUCIÓ:

2014-2018

PRESSUPOST:

8.000 euros per a la realització i tractament de material de qualitat inicial.

Entre 3 i 5 anys després de la primera alimentació s’ha de produir una renovació de

material (cost previst, entre 3.000 i 5.000 euros)

Page 256: Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 3. Pla d’Actuacions 94

6. CRONOGRAMA