Pla Estratègic en l’àmbit del desenvolupament econòmic i l ... · de DAFO, és a dir...

Ajuntament

d’Ullastret

Aquesta acció està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc dels Programes de suport al Desenvolupament Local, i està finançada amb càrrec als fons provinents del servei Públic d’Ocupació Estatal del

Ministerio de Empleo y Seguridad Social i cofinançada pel Fons Social Europeu

Pla Estratègic en l’àmbit del desenvolupament econòmic i l’ocupació de la Bisbal d’Empordà, Forallac, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Corçà i Ullastret

Diagnosi

Equip: Berta Pongiluppi Ascon David Moreno Lobera Montse Carbonell Turull Clàudia Vallvé Cid Laia Monterde Mulet Actíva Prospect SL (Research & Solutions) Centre d’Empreses de Noves Tecnologies Parc Tecnològic del Vallès 08290 Cerdanyola del Vallès Barcelona Tel. +34 93 5820177 ‐ Fax. +34 93 5801354 [email protected] http://www.activaprospect.cat

ÍNDEX Índex ....................................................................................................................... 0

Presentació ............................................................................................................ 1

Metodologia utilitzada per l’elaboració del pla ..................................................... 2

Població .................................................................................................................. 4

Mercat de Treball ................................................................................................. 10 OCUPACIÓ .................................................................................................................................................................... 10 ATUR ............................................................................................................................................................................ 12 PERFILS PROFESSIONALS MÉS DEMANDATS ............................................................................................................ 16 SÍNTESI ENTREVISTES ................................................................................................................................................ 19

Teixit Empresarial i Estructura productiva ......................................................... 20 TEIXIT EMPRESARIAL ................................................................................................................................................. 20 ESTRUCTURA PRODUCTIVA ....................................................................................................................................... 22 SÍNTESI ENTREVISTES ................................................................................................................................................ 23

Recursos amb potencialitats per a la dinamització territorial i la generació d’ocupació ........................................................................................................ 25

Governança: polítiques, agents i instruments .................................................... 29 AGENTS I INSTRUMENTS: DESCRIPCIÓ GENERAL ................................................................................................. 29 HISTÒRIC DE LES ACCIONS EXECUTADES EN EL TERRITORI EN MATÈRIA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I

OCUPACIÓ .............................................................................................................................................................. 31 CARACTERITZACIÓ DELS USUARIS DELS SERVEIS ................................................................................................ 32 SÍNTESI ENTREVISTES I ELEMENTS VALORATIUS ................................................................................................ 36

Anàlisi DAFO ........................................................................................................ 37 POBLACIÓ .................................................................................................................................................................... 37 MERCAT DE TREBALL ................................................................................................................................................ 38 ACTIVITAT ECONÒMICA ............................................................................................................................................ 39 TERRITORI ................................................................................................................................................................... 40 GOVERNANÇA: AGENTS, POLÍTIQUES I INSTRUMENTS ........................................................................................... 41

CONCLUSIONS: ELS 10 PUNTS CRÍTICS DEL TERRITORI .................................. 42

Documentació consultada ................................................................................... 43

Annex Resum d'informació clau de les empreses entrevistades ...................... 44

Índex de taules i gràfics Taula 1 Evolució de la població als municipis de l’àmbit del Pla, 2002‐2012. ...................................................................................................4 Taula 2 Evolució del parc d’habitatges a l’àmbit del Pla, 2001‐2012. ..................................................................................................................5 Taula 3 Població als municipis de 5000 o més habitants de la província de Girona, 2002 i 2012. ...........................................................6 Taula 4 Principals indicadors de mercat de treball, àmbit del Pla i La Bisbal, 2012 .................................................................................... 10 Taula 5 Mobilitat per motiu de treball i branques d'activitat, 2001 .................................................................................................................... 12 Taula 6 Taxa d’atur estimada per municipis i referents territorials, 1r. trim. de 2013 ............................................................................. 13 Taula 7 Taxa d’atur absoluta de la població estrangera 16‐64 anys a l’àmbit del Pla, 1r trim. 2013 .................................................... 14 Gràfic 1 Evolució de la població a l’àmbit del Pla, 2002‐2012. .................................................................................................................................4 Gràfic 2 Piràmide d’edats a l’àmbit del pla, 2002 ............................................................................................................................................................7 Gràfic 3 Piràmide d’edats a l’àmbit del pla, 2012 ............................................................................................................................................................7 Gràfic 4 Índex de sobreenvelliment per municipis, 2002 i 2012 ..............................................................................................................................7 Gràfic 5 Percentatge de població menor de 15 anys per municipis, 2002 i 2012 .............................................................................................8 Gràfic 6 Percentatge de població estrangera, 2003‐2012 ............................................................................................................................................8 Gràfic 7 Percentatge de població estrangera per sexe i municipis, 2012 ..............................................................................................................9 Gràfic 8 Assalariats per grans sectors econòmics, 2007 i 2013 ............................................................................................................................. 11 Gràfic 9 Taxa d’atur estimada per edats i sexe a l’àmbit del Pla, 1r trim. 2013 ............................................................................................... 13 Gràfic 10 Taxa d’atur estimada per edats i sexe a l’àmbit del Pla, mitjana 2005 ............................................................................................ 13 Gràfic 11 Atur registrat per nivell d’estudis a l’àmbit del Pla, 2013 i 2005 ....................................................................................................... 14 Gràfic 12 Atur registrat per grup professional a l’àmbit del Pla, 2013 i 2005 ................................................................................................. 15 Gràfic 13 Percentatge de persones a l’atur segons durada en l’àmbit del pla, juny 2013. ......................................................................... 15 Taula 19 Ofertes de treball per àmbit , en una àrea de 20 km per carretera respecte la Bisbal d’Empordà. Període maig‐juliol 2013 ................................................................................................................................................................................................................................................. 16 Taula 20 Ofertes de treball per perfils professionals, en una àrea de 20 km per carretera respecte la Bisbal d’Empordà. Període maig‐juliol 2013 ......................................................................................................................................................................................................... 17 Taula 20 Ofertes de treball per perfils professionals a Girona. Període maig‐juliol 2013 ........................................................................ 18 Taula 14 Distribució percentual dels Centres de Cotització de l’INSS per sectors a l’àmbit del Pla, 2n trim. 2012 ........................ 20 Taula 15 Assalariats i centres de cotització en el sector de la ceràmica: una aproximació. 2n trim. 2012 ....................................... 21 Taula 16 Distribució percentual dels assalariats per sectors a l’àmbit del Pla, 2n trim. 2012 ................................................................. 22 Taula 17 Distribució percentual dels autònoms per sectors a l’àmbit del Pla, 2n trim. 2012 .................................................................. 23 Taula 18 Indicadors d’activitat primària a l’àmbit del Pla: agricultura i ramaderia. 2009 ......................................................................... 23 Gràfic 21 Percentatge de persones inscrites al Club de la feina amb residència a l’àmbit del Pla segons municipi de residència, 2007 i 2012 ................................................................................................................................................................................................................................... 32 Gràfic 22 Percentatge de persones inscrites al Club de la feina del CCBE per sexes, 2007 ........................................................................ 33 Gràfic 23 Percentatge de persones inscrites al Club de la feina del CCBE per sexes, 2012 ........................................................................ 33 Gràfic 24 Percentatge de persones inscrites al Club de la feina del CCBE per grups d’edat a, 2007 i 2012 ....................................... 34 Gràfic 25 Percentatge de persones inscrites al Club de la feina del CCBE segons procedència, 2007 i 2012 .................................... 34 Gràfic 26 Percentatge de persones inscrites al Club de la feina del CCBE segons el nivell d’estudis, 2007 i 2012 .......................... 35

[PLA ESTRATEGIC EN L’AMBIT DEL DESENVOLUPAMENT ECONOMIC I L’OCUPACIO DE LA BISBAL D’EMPORDA, FORALLAC, CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNI DE L’HEURA, CORÇA I ULLASTRET]

[Presentació] Pàg. 1

PRESENTACIÓ El present Document de diagnosi sobre la realitat econòmica local és el primer dels productes elaborats en el marc del procés de redacció del Pla estratègic en l’àmbit del desenvolupament econòmic i l’ocupació de la Bisbal d’Empordà, Forallac, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Corçà i Ullastret, impulsat per l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà amb el suport dels altres municipis i finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya. L’elaboració tècnica del document ha estat a càrrec d’Actíva Prospect. Després de la introducció metodològica, l’informe s’estructura en dos grans blocs: En un primer bloc es presenta la informació recollida a través de dades estadístiques, fonts secundàries i el treball de camp, que s’estructura en cinc grans apartats:

Població Mercat de treball Teixit empresarial i estructura productiva Recursos del territori amb potencialitats per a la dinamització territorial i la generació d’ocupació

Governança: tot allò referent a les polítiques, els agents i els instruments per a la promoció econòmica local.

A continuació, el segon bloc presenta, a mode de conclusions, l’anàlisi de la informació en termes de DAFO, és a dir d’aquells aspectes que es poden considerar com Debilitats o Amenaces pel territori i aquells aspectes que, per contra, es consideren com Fortaleses o Oportunitats. El DAFO, al seu torn, s’ha estructurat seguint els mateixos cinc grans apartats del primer bloc.


[Metodologia utilitzada per l’elaboració del pla] Pàg. 2

METODOLOGIA UTILITZADA PER L’ELABORACIÓ DEL PLA El punt de partida dels treballs va ser la constitució del Grup Impulsor del Pla estratègic de desenvolupament econòmic i ocupació (en endavant GI), format en aquesta primera fase pels representants polítics – alcaldes i regidors en algun cas – dels cinc municipis participants. Cal tenir present que és la primera vegada que s’impulsa conjuntament una iniciativa, i per tant el primer pas és consolidar aquest primer nucli amb les autoritats locals, abans d’estendre‐ho a d’altres agents. El procés d’elaboració del Document de diagnosi es va iniciar amb la primera reunió del GI, celebrada el 12 de febrer de 2013, a partir de la qual, a part d’assentar les bases de tot el procés, es van poder identificar els informants clau a entrevistar de cada municipi i engegar el treball de camp i la recollida de dades. En síntesi, la metodologia que s’ha seguit per l’elaboració de la present diagnosi ha estat la següent:

• Recopilació, anàlisi i sistematització de la informació disponible fins el moment (d’estudis, memòries, etc.) i recopilació de dades clau de demografia, d’activitat econòmica i ocupació. Malgrat la informació disponible per municipis petits és escassa, s’han explotat les dades dels registres de l’INSS i el RETA (treball autònom) pel que fa a nombre de treballadors i nombre d’empreses, extretes principalment a partir de l’Observatori Xifra de la Diputació de Girona.

• Realització d’entrevistes semiestructurades, a una mostra de les empreses més significatives del territori, així com a associacions empresarials i agents socials, per conèixer les necessitats i mancances en relació a tot allò que té relació amb les polítiques de promoció econòmica i ocupació i recollir les seves propostes. S’ha entrevistat un total de 40 persones, algunes d’elles de forma grupal. Aquest fou el cas de la Bisbal, on es va reunir un grup de persones que formaven part del Consell d’Iniciatives Econòmiques del municipi.

• Reunions amb el Grup Impulsor del Pla estratègic. A part de la primera reunió, un cop finalitzat el treball de camp i explotats els resultats, es va convocar el GI a una segona reunió per contrastar‐ne les principals conclusions. Aquesta reunió va tenir lloc el 4 de juny de 2013.

• Treball de despatx de l’equip d’Actíva Prospect, per la preparació dels materials per les reunions, el buidat i l’anàlisi de la informació i l’elaboració de documents.

Es vol agrair molt l’interès i la col·laboració de totes aquelles persones que han participat en el treball de camp, que són les següents: Nom Cognoms Institució

Salvi Casas Alcalde de Monells, Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura

Oriol Armet Consell de les Gavarres

Joan Tibau IRTA Tecnologia dels Aliments

Teresa Colell Escola de Capacitació Agrària

Josep Serramià Hotel Els Arcs i Regidor de Promoció Econòmica de Monells, Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura

Mònica Lloveras Mas Vilà

Josep Savall Mancomunitat d’Aigües Baix Empordà

Josep Sala Alcalde de Forallac

Quim Godaiol Nexes (Viver d'Empreses)


[Metodologia utilitzada per l’elaboració del pla] Pàg. 3

Nom Cognoms Institució

Joan Fuster Casa Westfalia

Manel Puigdemont PORDAMSA

Pep Masqueros Biotactext

Enric Fanals Restaurant Bonay

Carme Güell Alcaldessa de Corçà

Jordi Forrallet Àngel Mir

David López Àngel Mir

Joan Sabrià Bugaderia L'Empordà

Neus Ferrer Ceràmica Ferrés

Esteve Llovet Antic Major

Lola Puig Món Empordà

Ingrid Mir Mas Negre CB

Carles Pongiluppi Ex‐alcalde de Corçà

Carles Pongiluppi Guia turístic

David Martínez Restaurant La Vila

Òscar Aparicio Alcalde de la Bisbal d’Empordà

Albert Pacheco Regidor de Desenvolupament Local

Jaume Rulduà Federació del comerç

Associació Artesans Ceramistes

Francesc Feliu Associació Antiquaris i Brocanters

Albert Barnés Gremi promotors i constructors

Ramon Ferrús PABSA ‐MANUSA

Joan Rius RIUS&NADAL

Margo Diks Hotel Castell d'Empordà

Albert Diks Hotel Castell d'Empordà

Albert Costa Consell Comarcal del Baix Empordà

Eugeni Becerra OTG La Bisbal d’Empordà

Sònia Blanco Ajuntament de la Bisbal

Daniel Sabater Ajuntament de la Bisbal

Yohanka Guerra Ajuntament de la Bisbal, Club de la Feina

Carola Sagasta Ajuntament de la Bisbal, Fundació Intermèdia


[Població] Pàg. 4

POBLACIÓ La població resident a l’àmbit del Pla és de 15.219 persones (11,3% comarcal), 10.679 de les quals resideixen a La Bisbal (el 70,1%). La resta de municipis estan entre 1.200 i 1.700 habitants, excepte Ullastret que té 287 hab.

Taula 1 Evolució de la població als municipis de l’àmbit del Pla, 20022012.

Municipi 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2012-2002 2012-2002 (%)

Bisbal d'Empordà, la 8.288 8.651 8.885 9.196 9.261 9.593 10.173 10.385 10.397 10.435 10.679 2.391 28,8Corçà 1.158 1.174 1.201 1.232 1.261 1.255 1.270 1.280 1.296 1.317 1.279 121 10,4Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura 1.150 1.168 1.201 1.233 1.271 1.291 1.270 1.272 1.250 1.282 1.253 103 9,0Forallac 1.683 1.684 1.746 1.745 1.746 1.736 1.740 1.737 1.749 1.785 1.721 38 2,3Ullastret 230 230 221 226 233 218 227 239 250 268 287 57 24,8Total àmbit del Pla 12.509 12.907 13.254 13.632 13.772 14.093 14.680 14.913 14.942 15.087 15.219 2.710 21,7Variació interanual (%) - 3,2 2,7 2,9 1,0 2,3 4,2 1,6 0,2 1,0 0,9 - -

Font: Xifra. Diputació de Girona. IDESCAT. Padró continu.

En termes globals, la població de tot l’àmbit ha crescut un 21,7% la última dècada. No obstant, aquesta mitjana amaga diferències molt notables entre municipi: en un extrem hi ha la Bisbal amb un creixement del 28,8% i, a l’altre, Forallac amb un creixement del 2,3%. (Cal tenir present, no obstant, que les dades poden variar també en certa manera per regularitzacions administratives).

Gràfic 1 Evolució de la població a l’àmbit del Pla, 20022012.

12.50912.907

13.25413.632 13.772

14.09314.680 14.913 14.942 15.087

15.219

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Font: Xifra. Diputació de Girona. IDESCAT. Padró continu.

El creixement de la Bisbal va lligat al creixement del parc d’habitatges seguida en aquest període i a la seva naturalesa de municipi predominantment de primera residència. No obstant, el


[Població] Pàg. 5

creixement en el nombre d’habitatges (40,6%) és molt superior al creixement de la població. En el darrer decenni s’han construït un total de 1.734 habitatges en el conjunt de l’àmbit del Pla. D’aquests, el 78,8% han estat al municipi de La Bisbal. El municipi de Forallac, amb 200 habitatges construïts és també dels que experimenta un procés urbanitzador important. No obstant, no té el mateix impacte a nivell d’increment de la població resident, perquè té un pes superior la segona residència.

Taula 2 Evolució del parc d’habitatges a l’àmbit del Pla, 20012012.

Hab. cens 2001

Hab. Construits 2002-2012

Increment (%)

Bisbal d'Empordà, la 2.880 1.368 47,5Corçà 386 73 18,9Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura 367 62 16,9Forallac 561 200 35,7Ullastret 80 31 38,8Total àmbit del Pla 4.274 1.734 40,6Font: Xifra. Diputació de Girona. Departament de Territori i Sostenibilitat

A nivell comarcal la Bisbal guanya pes poblacional respecte els municipis més grans (Palafrugell, St. Feliu de Guíxols i Palamós). Per contra, municipis que eren més petits com Calonge i Castell‐Platja d’Aro registren creixement superiors i igualen en població a La Bisbal. De totes maneres, cal tenir present que municipis com Calonge o Torroella de Montgrí inclouen nuclis costaners molt poblats, i per tant no són del tot comparables a La Bisbal. A nivell provincial, si es prenen com a referència municipis d’altres comarques més similars a la Bisbal, com Santa Coloma de Farners o Banyoles, s’observa com el creixement de la Bisbal és inferior al d’aquests municipis.


[Població] Pàg. 6

Taula 3 Població als municipis de 5000 o més habitants de la província de Girona, 2002 i 2012.

Codi INE Municipi 2002 Ranq 2012 Ranq Var. 2012-

2002 (%) Ranq

17095 Lloret de Mar 23.424 5 40.837 3 74,3 117103 Maçanet de la Selva 4.194 30 7.175 24 71,1 217193 Sils 3.365 32 5.702 30 69,5 317062 Escala, l' 6.398 21 10.508 19 64,2 417033 Caldes de Malavella 4.365 28 7.071 25 62,0 517181 Santa Cristina d'Aro 3.206 33 5.106 32 59,3 617047 Castelló d'Empúries 7.530 20 11.794 13 56,6 717213 Vidreres 5.287 24 7.732 23 46,2 817034 Calonge 7.684 19 10.851 16 41,2 917152 Roses 14.214 11 19.896 9 40,0 1017048 Castell-Platja d'Aro 7.691 18 10.527 18 36,9 1117089 Llagostera 6.072 22 8.157 22 34,3 1217180 Santa Coloma de Farners 9.396 13 12.448 12 32,5 1317155 Salt 23.214 6 30.146 6 29,9 1417202 Tossa de Mar 4.608 27 5.952 27 29,2 1517022 Bisbal d'Empordà, la 8.288 15 10.679 17 28,8 1617066 Figueres 35.174 2 45.262 2 28,7 1717199 Torroella de Montgrí 9.004 14 11.494 14 27,7 1817221 Vilafant 4.359 29 5.523 31 26,7 1917079 Girona 77.475 1 97.198 1 25,5 2017009 Arbúcies 5.416 23 6.741 26 24,5 2117044 Cassà de la Selva 8.016 16 9.925 20 23,8 2217092 Llançà 4.129 31 5.105 33 23,6 2317015 Banyoles 15.796 9 19.341 10 22,4 2417023 Blanes 32.926 3 39.785 4 20,8 2517117 Palafrugell 19.115 7 22.880 7 19,7 2617114 Olot 28.890 4 33.813 5 17,0 2717160 Sant Feliu de Guíxols 18.994 8 21.961 8 15,6 2817141 Puigcerdà 7.774 17 8.957 21 15,2 2917008 Anglès 5.020 26 5.719 29 13,9 3017118 Palamós 15.662 10 17.813 11 13,7 3117164 Sant Hilari Sacalm 5.220 25 5.753 28 10,2 3217147 Ripoll 10.842 12 10.904 15 0,6 33 Font: Xifra. Diputació de Girona.

El creixement poblacional té importants efectes en la piràmide d’edats: increment de la població en edat de treballar i de la població en edat fèrtil que alhora comporta un increment del grup d’edat més jove (fins a 10 anys). Part de l’increment de l’atur pot estar vinculat al fet que ha augmentat la població en edat de treballar.


[Població] Pàg. 7

Gràfic 2 Piràmide d’edats a l’àmbit del pla, 2002

Gràfic 3 Piràmide d’edats a l’àmbit del pla, 2012

200 150 100 50 0 50 100 150 20005

10152025303540455055606570758085

90 o més

Dones Homes

200 150 100 50 0 50 100 150 20005

10152025303540455055606570758085

90 o més

Dones Homes

Font: Xifra. Diputació de Girona. IDESCAT. Padró continu

A la inversa, disminueix el pes de la població major de 65 anys, que passa del 19,2% l’any 2002 al 16,4% el 2012. No obstant, aquest segment de més de 65 anys tendeix a envellir‐se, en el sentit que augmenta la proporció d’aquells que tenen més de 85 anys (índex de sobreenvelliment). Aquest és un aspecte important a tenir en compte de cara a la necessitat de serveis d’atenció a la dependència.

Gràfic 4 Índex de sobreenvelliment per municipis, 2002 i 2012

56,11%52,12%

56,65%

23,88%

42,27%

54,38%55,52%

48,67%

42,34%46,72%

57,92%

47,27%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

BISBAL D'EMPORDÀ, LA

CORÇÀ CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNÍ DE L'HEURA

FORALLAC ULLASTRET TOTAL

2012 2002

Font: Xifra. Diputació de Girona.

Nota. Proporció de població de 85 o més anys respecte la de 65 o més anys.

La proporció de gent molt jove (menors de 15 anys) augmenta en deu anys a tots els municipis, sobretot a Ullastret on es duplica (del 9,6% al 20,6%)


[Població] Pàg. 8

Gràfic 5 Percentatge de població menor de 15 anys per municipis, 2002 i 2012

18,74%

14,78%

20,56%

15,24% 14,82%

17,71%

15,36%

11,40%

9,57%

14,17%12,83%

14,44%

0%

5%

10%

15%

20%

25%


CORÇÀ ULLASTRET CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNÍ DE L'HEURA

FORALLAC

2012 2002


La població estrangera representa el 18,5% de la població total al conjunt de l’àmbit, un increment de més de 8 punts percentuals respecte l’any 2003, quan era del 10%. No obstant, el percentatge és menor que en el conjunt de la comarca, on el 21,7% de la població és estrangera, i que en el conjunt de la província (21,0%). No obstant, s’observa com la tendència al creixement s’ha pràcticament aturat des dels inicis de la crisi econòmica.

Gràfic 6 Percentatge de població estrangera, 20032012

10,011,3

13,2 13,3

15,1

17,818,7

18,1 18,3 18,5

13,114,3

16,8

18,419,3

21,422,3 22,1 21,6 21,7

12,4

15,1

16,9

18,3

20,421,4 21,5 21,4 21,4 21,0

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

22

24

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Municipis Pla

Baix Empordà

Prov. Girona



[Població] Pàg. 9

De nou, hi ha importants diferències entre municipis: mentre a La Bisbal la població estrangera és del 22,8%, a la resta de municipis de l’àmbit arriba màxim al 10,1%. A més, a la Bisbal la població estrangera es concentra força a determinades zones i, pel que es desprèn de les entrevistes, hi ha poca convivència amb la població autòctona.

Gràfic 7 Percentatge de població estrangera per sexe i municipis, 2012

24,5%

7,1%

10,4%

6,3%

9,8%

19,7%21,0%

9,9% 9,8% 9,4%8,2%

17,4%

22,8%

8,5%10,1%

7,8%9,0%

18,6%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%


CORÇÀ ULLASTRET CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNÍ DE L'HEURA

FORALLAC TOTAL

Homes Dones Total


El 47,0% de la població estrangera és de nacionalitat marroquina. El 14,0% de nacionalitat romanesa i el 6,7% gambiana.

Pel que fa al nivell d’estudis de la població, no es disposa de dades recents al respecte (que aportin una fotografia més ajustada que les dades del cens 2001), però a les entrevistes s’apunta que una de les problemàtiques, en un aspecte que és molt estratègic, és que la població més formada tendeix a marxar cap a d’altres llocs.

Encara a nivell poblacional, i en clau estratègica, és important tenir en compte també la població de segona residència, i en aquest territori en general és un perfil poblacional de nivell cultural i econòmic alt. No hi ha dades al respecte però es pot deduir de la tipologia d’habitatge que es tracta, i així es corrobora a les entrevistes.

Igualment, amb el treball de camp s’han pogut identificar alguns casos de persones que eren de segona residència però que s’han acabant instal·lant al territori de forma permanent per treballar‐hi, atrets per l’entorn. L’opció del teletreball en aquest sentit és un element facilitador.


[Mercat de Treball] Pàg. 10

MERCAT DE TREBALL OCUPACIÓ A l’àmbit dels cinc municipis s’hi comptabilitzen l’any 2012 un total de 4.098 llocs de treball, 2.711 dels quals són assalariats i 1.387 de treball autònom.

Pel mateix període, la població en edat de treballar és de 10.023 persones. Així, la relació entre els llocs de treball i la població en edat de treballar pel conjunt de l’àmbit se situa en el 40,9%. Aquesta relació que aproxima a la capacitat de crear ocupació d’un territori o a les oportunitats laborals que genera, és força més baixa quan es calcula pel municipi de la Bisbal, on se situa en el 35,5%. Aquest fet, indica que bona part dels llocs de treball de l’àmbit són localitzats als municipis adjacents. Tanmateix, es pot afirmar que la relació entre llocs de treball localitzats a l’àmbit i les persones en edat de treballar és considerablement baixa (la del conjunt de la província és del 73,5%).

La Bisbal representa el 70,0% de la població en edat de treballar, el 60,8% dels llocs de treball i el 84,5% de les persones desocupades de l’àmbit del Pla.

Taula 4 Principals indicadors de mercat de treball, àmbit del Pla i La Bisbal, 2012

Àmbit La BisbalPob. 16-64 anys 10.023 7.017Població activa estimada 8.040 5.661Assalariats 2.711 1.649Treb. Autònom 1.387 843Llocs de treball 4.098 2.492Atur 1.380 1.166Llocs/Pob 16-64 anys 40,9 35,5Atur/Pob 16-64 anys 14 17Taxa atur estimada 17,9 20,61 Font: Xifra. Diputació de Girona.

Nota: Dades corresponents a la mitjana de 2012.

En termes comparatius, els municipis costaners de la comarca presenten majors oportunitats laborals: Castell‐Platja d’Aro (55,4%) i Palamós (49,4%). Torroella de Montgrí també (41,6%), però cal tenir present que les dades engloben també l’Estartit, i per tant segurament hi influeix també l’especificitat de la dinàmica costanera.

Des de l’inici de la crisi el 2007 s’han perdut gairebé 1.200 llocs de treball assalariats, el 31% del que hi havia. Per grans sectors, la pèrdua més important d’ocupació és a la construcció, on és perden 538 llocs de treball assalariats i a la indústria, amb 412 llocs de treball menys. En termes relatius, és l’agricultura el sector que en perd més, passant de 58 ocupats el 2007 a només 10 a inicis de 2013.



Gràfic 8 Assalariats per grans sectors econòmics, 2007 i 2013

58

984854

1.947

3.843

10572

318

1.746

2.646

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

AGRICULTURA INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ SERVEIS TOTAL

4t trim 2007 1r trim 2013

Font: Xifra. Diputació de Girona. Observatori del Treball. Departament d'Empresa i Ocupació

Pel que fa a la previsió de jubilacions, si bé no es disposa de la dada a nivell de municipis, les dades comarcals que es disposen del 2011 a partir del Mapa de la formació professional al Baix Empordà i anàlisi de la seva adequació al mercat de treball, elaborat pel gabinet tècnic del DEMO, apuntaven que un 7,4% del total d’afiliats tenien 60 i més anys.

Es tracta d’un territori amb una important presència del treball autònom, 33,8% dels llocs de treball generats són en aquesta modalitat, en proporcions molt similars a la Bisbal que a la resta de municipis. A nivell de Catalunya el treball autònom se situa en el 18,7%

És un territori bastant autosuficient, en el sentit que bona part dels llocs de treball es cobreixen amb població resident al territori. La dades estadístiques disponibles de mobilitat per motius de treball són les del cens de 2001, però mostraven una autosuficiència del 63,5%. La situació sembla que es manté força a jutjar per la informació recollida a les entrevistes qualitatives en què, de les 11 empreses entrevistades, la majoria expressaven que al voltant del 80% de la plantilla era del territori (veure taula resum d’entrevistes a empreses a l’annex ).

Per contra, l’autocontenció (la proporció dels que resideixen i treballen en el territori sobre el total d’aquells que resideixen en el territori i treballen), l’any 2001 era força elevada, però la important pèrdua de llocs de treball dels últims anys fa pensar que segurament haurà davallat.

No obstant, ja el 2001 hi havia importants diferències entre sectors, tal com mostra la taula següent: a la construcció i comerç hi havia una elevada autocontenció i autosuficiència, mentre que a la indústria manufacturera molts residents treballaven fora. A l’Administració pública passava el contrari, que molta gent de fora venia a treballar a la zona (per l’efecte capitalitat de la Bisbal).



Taula 5 Mobilitat per motiu de treball i branques d'activitat, 2001

resi. i treba. en

el lloc

resi. en el lloc i

treb. fora

resi. fora i treb. en

el lloc

total treballant en el lloc

Autocontenció

(%)

Autosuficiència

(%)

Agricultura i ramaderia 40 49 33 73 44,9 54,8Pesca 2 0 1 3 100,0 66,7Indústries extractives 0 1 0 0 0,0Indústries manufactureres 485 387 235 720 55,6 67,4Electricitat gas i aigua 9 7 4 13 56,3 69,2Construcció 470 257 193 663 64,6 70,9Comerç i reparació 434 169 190 624 72,0 69,6Hostaleria 120 101 48 168 54,3 71,4Transport i comunicacions 45 78 34 79 36,6 57,0Mediació financera 42 33 45 87 56,0 48,3Immob,lloguers i serveis empr. 111 69 60 171 61,7 64,9Adm. pública defensa i SS 162 76 229 391 68,1 41,4Educació 83 85 105 188 49,4 44,1Sanitat i serveis socials 57 64 46 103 47,1 55,3Altres serveis 120 36 45 165 76,9 72,7Personal domèstic 35 36 6 41 49,3 85,4Organismes extraterrit. 0 0 0 0Total 2.215 1.448 1.274 3.489 60,5 63,5

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat (Cens de població i habitatges de l'INE).

ATUR La taxa d’atur estimada1 el primer trimestre de 2013 se situa al conjunt de l’àmbit del Pla en el 19,3%, mentre que al mateix trimestre de l’any 2005 era del 7,3%. L’increment registrat durant aquest període ha estat en 12 punts percentuals. Es tracta d’una taxa d’atur 2,6 punts superior a la de la comarca i de 4,3 punts superior a la provincial (les taxes són del 16,7% i 15,0% respectivament).

La incidència de l’atur és major a la Bisbal, municipi en el que el nombre de persones desocupades representen el 21,9% de la població activa. La taxa d’atur és també elevada a Corçà (14,9%) i a la resta de municipis se situa al voltant del 12%.

Dins el context provincial, la Bisbal és, dels municipis de més de 5 mil habitants, el segon amb la taxa d’atur més elevada, després de Salt (22,3%).

1 Per obtenir aquesta estimació es projecten les taxes d’activitat provincials per grups d’edat i sexe a nivell local.



Taula 6 Taxa d’atur estimada per municipis i referents territorials, 1r. trim. de 2013

MunicipiTaxa d'atur

(%)

Bisbal d'Empordà, la 21,9Corçà 14,9Ullastret 12,1Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura 12,6Forallac 12,4Total àmbit del Pla 19,3Comarca 16,7Província 15,0 Font: Xifra. Diputació de Girona.

La mitjana de persones desocupades registrades a les oficines de treball durant el primer trimestre de 2013 ha estat de 1.552. Amb 1.240 persones aturades, la Bisbal representa el 79,9% del total d’aturats/des de l’àmbit. Ullastret és el municipi que registra menys persones a l’atur (16), mentre que la resta se situen al voltant del centenar de persones.

La taxa d’atur femenina és lleugerament inferior a la masculina (18,4% i 20,1% respectivament). Aquesta és una especificitat del mercat de treball d’aquest àmbit atès que tant a nivell comarcal com provincial les diferències en les taxes d’atur per sexes són poc significatives.

En relació a la situació abans de la crisis econòmica, hi ha un canvi molt notable a la franja de més de 55 anys: mentre les dones tenien un nivell d’atur similar al d’ara, en el cas dels homes l’atur es més que triplica. Caldria poder veure, d’entre aquests, quants són els que encara els falta per la jubilació, ja que són el segment on l’impacte és més important, per la pràctica impossibilitat de recol·locació que tenen.

A part del col·lectiu de més edat, l’atur en el conjunt de l’àmbit del Pla té una especial incidència entre els joves: la franja de 25 a 34 anys presenta una taxa d’atur estimada del 20,2%, mentre que al conjunt de la província és del 13,6%.

Gràfic 9 Taxa d’atur estimada per edats i sexe a l’àmbit del Pla, 1r trim. 2013

Gràfic 10 Taxa d’atur estimada per edats i sexe a l’àmbit del Pla, mitjana 2005

15,7

19,9

18,5

19,9

27,6

20,1

13,6

20,6

18,7

16,8

20,2

18,4

14,7

20,2

18,6

18,5

24,2

19,3

0 5 10 15 20 25 30

DE 16 A 24 ANYS

DE 25 A 34 ANYS

DE 35 A 44 ANYS

DE 45 A 54 ANYS

DE 55 A 64 ANYS

TOTAL

Total Dones Homes

5,7

5,1

4

2,9

8,2

4,8

7,8

10,3

8,2

6,9

18,6

9,5

6,6

7,3

5,9

4,5

12

6,8

0 5 10 15 20

DE 16 A 24 ANYS

DE 25 A 34 ANYS

DE 35 A 44 ANYS

DE 45 A 54 ANYS

DE 55 A 64 ANYS

TOTAL

Total Dones Homes




Un dels col·lectius més afectats per l’atur ha estat també el de nacionalitat estrangera que experimenta un increment del 456% en el nombre d’aturats a tot l’àmbit del Pla. La taxa d’atur estimada no es pot calcular per aquest col·lectiu perquè no es disposa de l’estimació de la població activa. Però si es pren com a referència la taxa d’atur absoluta (aturats registrats/població 16‐64 anys), s’observa que aquesta és del 25,1%, mentre que pel conjunt de la població és del 15,5%, és a dir, 10 punts percentuals menys.

Taula 7 Taxa d’atur absoluta de la població estrangera 1664 anys a l’àmbit del Pla, 1r trim. 2013

Homes Dones TotalAturats estrangers 310 202 512Població estrangera 16-64 anys 1.110 927 2037Taxa atur absoluta (%) 28 22 25,1

Font: Elaboració pròpia

Ha canviat el perfil de qualificació dels aturats: el 2005 el 75% dels aturats eren amb ESO i ara hi ha un grup important d’aturats que té com a màxim estudis primaris.

Gràfic 11 Atur registrat per nivell d’estudis a l’àmbit del Pla, 2013 i 2005

3

42

0

18

419

24

11

14

0

78

150

263

79

830

62

34

55

1

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900

SENSE ESTUDIS

ESTUDIS PRIMARIS INCOMPLETS

ESTUDIS PRIMARIS COMPLETS

PROGRAMES DE FORMACIÓ PROFESSIONAL ‐ ESTUDIS SECUNDARIS

EDUCACIÓ GENERAL ‐ ESTUDIS SECUNDARIS

TÈCNICS‐PROFESSIONALS SUPERIORS ‐ ESTUDIS POSTSECUNDARIS

UNIVERSITARIS DE PRIMER CICLE ‐ ESTUDIS POSTSECUNDARIS

UNIVERSITARIS DE SEGON I TERCER CICLE ‐ ESTUDIS POSTSECUNDARIS

ALTRES ESTUDIS POSTSECUNDARIS

2013, mit.trim 1 2005, mit.trim 1


Per grups professionals, augmenta molt l’atur en el nivell més baix de qualificació, les ‘ocupacions elementals’, en què el nombre d’aturats el 2013 supera els 500. No obstant, la caiguda del sector de la construcció i de la ceràmica es nota en l’augment de l’atur en el grup d’artesans i treballadors qualificats de la indústria i la construcció’, que passa de 93 aturats registrats el 2005 a 338 el 2013.



Gràfic 12 Atur registrat per grup professional a l’àmbit del Pla, 2013 i 2005

1

16

21

60

134

10

92

28

170

13

60

67

122

256

43

333

89

568

0 100 200 300 400 500 600

DIRECTORS I GERENTS

PROFESSIONALS CIENTÍFICS I INTEL∙LECTUALS

TÈCNICS I PROFESSIONALS DE SUPORT

EMPLEATS D'OFICINA, COMPTABLES I ADMINISTRATIUS

TREBALLADORS DE RESTAURACIÓ, PERSONALS I VENEDORS

TREBALLADORS D'ACT. AGRÍCOLES, RAMADERES I PESQUERES

ARTESANS, TREBALLADORS D'INDÚSTRIES I CONSTRUCCIÓ

OPERADORS D'INSTAL∙LACIONS I MÀQUINES, I MUNTADORS

OCUPACIONS ELEMENTALS

2013, mit.trim 1 2005, mit.trim 1


Un altre aspecte que afegeix vulnerabilitat a la persona aturada és el temps que porta a l’atur, ja que significa que cada vegada està més allunyada del mercat de treball. En aquest sentit, gairebé el 24% dels aturats són persones que porten més de dos anys a l’atur.

Gràfic 13 Percentatge de persones a l’atur segons durada en l’àmbit del pla, juny 2013.

21,0

12,0 12,3

9,8

5,5 5,95,1 4,7

23,7

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

FINS A 3 MESOS

DE 3 A 6 MESOS

DE 6 A 9 MESOS

DE 9 A 12 MESOS

DE 12 A 15 MESOS

DE 15 A 18 MESOS

DE 18 A 21 MESOS

DE 21 A 24 MESOS

MÉS DE 24 MESOS

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball. Departament d'Empresa i Ocupació

Per altra banda, si bé no es disposa de dades a nivell de municipis, les últimes dades comarcals apunten a un elevat índex de persones que estan registrades a l’atur i que no reben cap



prestació. Concretament, l’any 2011 la proporció d’aquells aturats que ja no rebien cap tipus de prestació, era del 39%, segons dades del Mapa de la formació professional al Baix Empordà i anàlisi de la seva adequació al mercat de treball, elaborat pel gabinet tècnic del DEMO.

PERFILS PROFESSIONALS MÉS DEMANDATS En aquest apartat s’ha fet una explotació del portal Feina Activa del SOC per veure quins són els perfils professionals més demanats a l’entorn de l’àrea objecte d’aquest pla estratègic. No obstant, cal tenir present que no totes les ofertes de treball que es generen passen pel portal Feina Activa, i que com més petits són els municipis, més pes té el boca‐orella i la candidatura espontània. Però s’ha utilitzat aquesta font com una aproximació. L’àrea que s’ha considerat és de 20 km per carretera respecte la Bisbal d’Empordà, de manera que abasta nuclis com Palafrugell, Palamós, Calonge, Torroella de Montgrí, Pals o Celrà. El període que s’ha explotat és de tres mesos, de maig a juliol de 2013, per incloure ja part del període d’estiu, en què en principi hi ha més ofertes de feina per l’estacionalitat del turisme. En aquesta àrea en aquest període hi ha hagut 48 ofertes publicades al portal Feina Activa. El perfil més demanat és el de comercial, i cap de les ofertes és del sector turístic, sinó que la majoria d’empreses són del sector d’altres serveis. No obstant, la tendència en el sector hoteler i d’altres allotjaments a subcontractar molts dels serveis pot ser part de l’explicació, tot i que no es pot confirmar amb la informació disponible. Per municipis, Torroella és on hi ha més ofertes, molt probablement a l’Estartit, ja que la majoria d’ofertes són de turisme i restauració. Seguidament, Palafrugell i Calonge són els municipis que registren més ofertes.

Taula 14 Ofertes de treball per àmbit , en una àrea de 20 km per carretera respecte la Bisbal d’Empordà. Període maigjuliol 2013

ÀmbitAdministració d'empreses

Atenció a clients

Comercial i vendes

Edu. I formació

Professió, arts i oficis

SalutTurisme i restauració

Total general

(%)

BISBAL D'EMPORDÀ, LA 1 2 1 4 8,3FORALLAC 2 2 4,2PALAFRUGELL 1 1 4 3 9 18,8PALS 2 2 4,2JUIÀ 2 2 4,2TORROELLA DE MONTGRÍ 2 1 1 7 11 22,9CALONGE 5 1 2 8 16,7PALAMÓS 2 1 1 4 8,3CELRÀ 1 4 1 6 12,5

Total general 2 3 11 6 7 3 16 48 100,0%

Font: Elaboració pròpia a partir del web Feina Activa del SOC



Taula 15 Ofertes de treball per perfils professionals, en una àrea de 20 km per carretera respecte la Bisbal d’Empordà. Període maigjuliol 2013

Lloc a cobrirTotal

d'ofertesComercial 10Cambrer/a 6Operari/a 3Peó 3Cuiner/a 2Dependent/a 2Educador/a social 2Formador/a 2Netejador/a 2Socorrista 2Administratiu/va 1Assessor/a Financer 1Aux. Cuina 1Caixer/a 1Carnisser/a 1Carretoner/a 1Community manager 1Infermer/a 1Maïtre 1Maquillador/a 1Tècnic agrícola 1Tècnic/a educatiu 1Treballador/a social 1Vigilant/a 1Total general 48


S’ha volgut recollir també, per contextualitzar, el pes que té Girona en el mercat de treball: en aquest mateix període són 608 les ofertes que apareixen a la ciutat de Girona. Encara hi ha un predomini més clar de les demandes de comercials, però en canvi en segon lloc apareixen els operaris. I en tercer i quart llocs apareixen perfils d’alta qualificació que no apareixen en l’àrea de 20 km al voltant de la Bisbal d’Empordà: enginyers i llocs de direcció.



Taula 16 Ofertes de treball per perfils professionals a Girona. Període maigjuliol 2013

Perfil professionalTotal

d'ofertes(%)

Comercial 128 21,1Operari/a 72 11,8Enginyer/a 40 6,6Direcció 30 4,9Gestor/a 27 4,4Informàtic 26 4,3Administratiu/va 22 3,6Cuiner/a 21 3,5Mecànic 20 3,3Dependent/a 19 3,1Peó 14 2,3Electricista 13 2,1Admin. Exportació 12 2,0Cambrer/a 11 1,8Formador/a 11 1,8Assessor financer 10 1,6Infermer/a 10 1,6Educador/a 8 1,3Logística 8 1,3Monitor/a 8 1,3Pintor/a industrial 8 1,3Arquitecte tècnic 7 1,2Aux. cuina 7 1,2Enginyer 7 1,2Recepcionista 7 1,2Comptable 6 1,0Enginyer industrial 6 1,0Soldador/a 6 1,0Conductor/a 5 0,8Agent de seguretat 4 0,7Dissenyador gràfic 4 0,7Torner 4 0,7Netejador/a 3 0,5Químic/a 3 0,5Treballador/a social 3 0,5Advocat/da 2 0,3Aux. sanitari 2 0,3Perruquer/a 2 0,3Veterinari 2 0,3Agent de viatges 1 0,2Dietista 1 0,2Informàtic/a 1 0,2Inspector 1 0,2Masover/a 1 0,2Metge/ssa 1 0,2Muntador 1 0,2Patró d'embarcació 1 0,2Pintor/a 1 0,2Socorrista 1 0,2

Total general 608 100,0




SÍNTESI ENTREVISTES A nivell de mercat de treball, els aspectes a destacar de les entrevistes realitzades són els següents: Hi ha empreses del sector industrial i del sector serveis amb dificultats per trobar personal amb un nivell d’idiomes adequat per respondre a la seva activitat exterior o, en el cas del turisme, per atendre els clients que arriben al territori. I es tracta de dificultats amb el nivell d’anglès, sense entrar ja en altres idiomes. I manca oferta en aquest sentit, sobretot que estigui adaptada a les necessitats de l’empresa.

En relació amb això, sembla que els perfils que més es demanen són els d’administratiu amb idiomes i comercial. Seguidament, més d’una empresa comenta la dificultat en trobar bons electromecànics quan els necessiten, per bé que amb el context de crisis hi ha més oferta de persones amb qualificació adequada.

Des de les empreses es destaca, també, la necessitat de tenir una bona formació professional de base amb pràctiques dins les empreses, i recuperar la figura de l’aprenent.

En aquest sentit, algunes empreses apunten com una mancança l’absència d’oferta de formació professional en l’àmbit industrial, per bé que també es reconeix que potser no hi ha prou demanda empresarial com per configurar l’oferta.

S’apunta que hi ha manca de serveis de suport a les persones.

A la restauració, es menciona la dificultat per trobar personal de sala amb un nivell d’anglès adequat. En general, es comenta en algunes empreses del sector que falta formació de personal de sala.

A nivell qualitatiu, encara que no es pot disposar de dades estadístiques detallades per aquest sector, es destaca el fet que té poc pes el sector de serveis a les persones, atès el fort increment poblacional que hi ha hagut i atès que el sobreenvelliment tendeix a augmentar, com s’ha vist.

Des de l’òptica de les persones que busquen feina, el que es destaca és que el teixit empresarial i el mercat de treball d’aquest territori ofereix poques oportunitats per aquelles persones amb un perfil de qualificació elevat.


[Teixit Empresarial i Estructura productiva] Pàg. 20

TEIXIT EMPRESARIAL I ESTRUCTURA PRODUCTIVA TEIXIT EMPRESARIAL El conjunt dels cinc municipis compta actualment amb 550 empreses donades d’alta com a centres de cotització de l’INSS. No obstant, cal tenir present que les empreses amb més d’un establiment a la província poden figurar a d’altres municipis i a la inversa. Això és degut a que l’INSS només obliga a declarar un centre de cotització per província i sovint on hi ha localitzada la seu central és on hi figura el centre de cotització. No obstant, les empreses locals s’inclouen en aquestes 550 empreses, de les quals el 61,8% són a La Bisbal

La majoria dels establiments són del sector serveis (69,5%), mentre que la Indústria i la Construcció representen aproximadament un 14% del total cadascun.

També cal assenyalar que 10 establiments es dediquen a la producció i tractament de minerals no metàl·lics: LLENSA S.A., PORCELANAS DEL AMPURDAN S.A., DECORACION EN PIEDRA MARQUES S.A., ARIDS PUJOL CUSTEY S.L., NOVA ARTESANIA S.L., FORMIGONS VULPELLAC S.L., CERAMICA FERRES S.A., ARGILES COLADES S.A., CERAMICA PUIGDEMONT S.L., CERAMICA LA PONDEROSA S.C.

Taula 17 Distribució percentual dels Centres de Cotització de l’INSS per sectors a l’àmbit del Pla, 2n trim. 2012

Bisbal d'Empordà, la

Corçà

Cruïlles, Monells i Sant

Sadurní de l'Heura

Forallac Ullastret Total

Agricultura 0,0 0,0 13,7 1,0 0,0 1,5Indústria 10,9 15,4 15,7 26,3 25,0 14,7Construcció 15,0 23,1 15,7 13,1 0,0 15,3Comerç 31,2 26,9 7,8 23,2 12,5 26,9Hoteleria 10,6 11,5 17,6 18,2 50,0 13,3Transport i comunicacions 2,9 3,8 2,0 2,0 0,0 2,7Mediació financera 0,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0,5Immobiliàries i serveis empresarials 13,5 5,8 21,6 8,1 0,0 12,4Administració i Seguretat Social 2,6 5,8 5,9 4,0 12,5 3,6Educació 0,9 0,0 0,0 3,0 0,0 1,1Sanitat i serveis socials 2,4 0,0 0,0 0,0 0,0 1,5Altres activitats socials i altres serveis 9,1 7,7 0,0 1,0 0,0 6,5Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0Percentatge municipal (%) 61,8 9,5 9,3 18,0 1,5 100,0


Es tracta d’un teixit d’empresa predominantment petita o molt petita. Només tres establiments superen els 50 treballadors, els tres del sector industrial (BUGADERIA L’EMPORDÀ S.A. – bugaderia industrial ‐ CASA WESTFALIA S.A.‐ agroalimentari – i ANGEL MIR – Fabricació metàl·lica). Hi ha 6 establiments d’entre 26 i 50 treballadors (la majoria del sector immobiliari i vinculats a la construcció, incloent les dues ceràmiques industrials grans, més un del sector hoteler).

Per municipis, el 56,2% dels establiments de 6 o més treballadors es localitzen a La Bisbal. Ara bé, les empreses més grans del territori es situen als termes de Corçà i Forallac.

Dues de les tres empreses més grans del territori no han perdut llocs de treball en els últims anys i tendeixen a l’ampliació.(veure quadre a l’annex)



A La Bisbal la major part de l’empresariat és d’establiments del Comerç (31,2%) i de l’Hostaleria (10,6%) que sumats representen el 41,8% del total. La Construcció representa 13,1% dels establiments.

La ceràmica (sector que, a nivell de dades, es reparteix entre Construcció i Comerç), per bé que ha perdut pes, segueix sent un sector distintiu d’aquesta zona. En relació a la fabricació ceràmica, comptava el 2012 amb 166 treballadors assalariats en 20 centres de cotització, que es poden aproximar com establiments. I pel que fa al comerç, si bé les dades no permeten detallar amb exactitud el comerç ceràmic, sí que l’epígraf ‘Comerç al detall d’altres articles en establiments especialitzats’ pot aproximar força el comerç ceràmic, amb 60 assalariats i 35 establiments.

Taula 18 Assalariats i centres de cotització en el sector de la ceràmica: una aproximació. 2n trim. 2012

CCAE2009 Subsector Centres de cotització Assalariats

232 Fabricació de productes ceràmics refractaris 1 51

233 Fabricació de productes ceràmics no refractaris i productes de terra cuita per a la construcció 4 45

234 Fabricació d'altres productes ceràmics 15 70

Total 20 166

CCAE2009 Subsector CdC Assalariats

471 Comerç al detall en establiments no especialitzats 10 23

472 Comerç al detall de productes alimentaris, begudes i tabac en establiments especialitzats 30 95

473 Comerç al detall de combustibles per a l'automoció en establiments especialitzats 1 15

474 Comerç al detall d'equips per a les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en establiments especialitzats 5 28

475 Comerç al detall d'altres articles d'ús domèstic en establiments especialitzats 10 18

476 Comerç al detall d'articles culturals i recreatius en establiments especialitzats 1 3

477 Comerç al detall d'altres articles en establiments especialitzats 35 60

478 Comerç al detall en parades de venda i mercats ambulants 3 5

479 Comerç al detall fora d'establiments, excepte en parades de venda i mercats ambulants 1 1

Total 96 248


A nivell d’autònoms no es disposa del mateix nivell de desagregació sectorial, i per tant no es pot aproximar la xifra, malgrat és un sector amb una elevada presència d’autònoms.



ESTRUCTURA PRODUCTIVA El sector Serveis és el sector més rellevant en termes d’ocupació amb el 64,5% dels llocs de treball localitzats. En l’actual etapa recessiva segueix creant ocupació atès que des del 2007 hi ha 324 llocs de treball més (un 14,0% més).

El sector hoteler compta amb 276 places, concentrades principalment a La Bisbal (121 places), a Forallac (99 places) i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (56 places).

El turisme rural amb 17 establiments compta amb un total de 161 places, de les quals 98 són al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura i 43 a Forallac.

La restauració compta amb 39 establiments, 17 a La Bisbal i 12 a Forallac, principalment a Peratallada.

La Indústria, amb 795 llocs de treball, és el segon sector en importància. Representa el 18% dels llocs de treball localitzats. El sector ha perdut pes econòmic i ha estat especialment afectat per l’actual etapa recessiva. Així s’han perdut un total de 438 llocs de treball des del 2007, el 37,4% del total. En aquell moment la Indústria generava un de cada quatre llocs de treball de l’àmbit (el 24,3%).

La Construcció representa el 14,5% dels llocs de treball de l’àmbit. Tanmateix, l’any 2007 aquest sector creava al voltant del 25% dels llocs de treball de l’àmbit territorial del pla. Respecte el 2007 ha perdut 620 llocs de treball, la meitat del llocs de treball que ocupava (51,0%). Segons la informació recollida a les entrevistes, les empreses de mida mitjana del sector de la construcció han desaparegut, queden només les grans i els autònoms.

Aquesta dinàmica negativa també es reflecteix en els indicadors d’activitat del sector. Així, la xifra d’habitatges iniciats passa dels 382 al seu punt màxim l’any 2005 a 7 habitatges iniciats l’any 2011.

Taula 19 Distribució percentual dels assalariats per sectors a l’àmbit del Pla, 2n trim. 2012

La Bisbal Corçà


Sadurní de l'Heura


Agricultura 3,3 0,2 0,5Indústria 12,7 30,2 42,0 34,9 8,5 21,2Construcció 14,5 17,7 5,8 8,0 0,0 12,3Comerç 15,8 21,4 1,3 30,5 25,5 16,7Hoteleria 14,0 12,5 5,6 12,6 44,7 13,1Transport i comunicacions 2,0 5,7 0,3 0,4 0,0 1,7Mediació financera 0,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,2Immobiliàries i serveis empresarials 7,4 4,2 40,0 5,1 0,0 11,0Administració i Seguretat Social 19,0 6,3 1,8 5,7 21,3 13,8Educació 1,1 0,0 0,0 1,9 0,0 1,0Sanitat i serveis socials 2,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,2Altres activitats socials i altres serveis 11,2 2,1 0,0 0,6 0,0 7,3Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0




Taula 20 Distribució percentual dels autònoms per sectors a l’àmbit del Pla, 2n trim. 2012

La Bisbal Corçà


Sadurní de l'Heura


Agricultura 2,3 19,1 19,5 14,5 20,9 8,4Indústria 13,9 7,8 4,9 11,6 7,0 11,7Construcció 20,5 15,6 17,7 18,4 16,3 19,2Comerç 24,4 22,0 19,5 19,3 27,9 23,0Hoteleria 9,7 6,4 12,2 12,1 14,0 10,1Transport i comunicacions 3,4 5,0 1,8 1,4 2,3 3,0Mediació financera 1,3 1,4 1,2 0,5 0,0 1,1Immobiliàries i serveis empresarials 11,3 8,5 10,4 5,8 4,7 9,9Educació 1,9 0,7 0,0 4,8 0,0 1,9Sanitat i serveis socials 1,9 2,1 1,2 1,4 2,3 1,8Altres activitats socials i altres serveis 9,4 11,3 11,6 10,1 4,7 9,8Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


El sector Primari segueix tenint un pes important en l’economia, per bé que hi ha hagut un important procés de concentració en poques mans. No es pot disposar de dades d’ocupació per aquest àmbit, però les xifres d’explotacions agrícoles i ramaderes il·lustren com el pes continua sent important, sobretot en l’agricultura. Molt especialment als municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura i, en menor mesura, Forallac.

També cal tenir present un altre factor en el cas del sector primari, i és la rellevància que té en termes de configuració de paisatge i en termes de producte d’atracció turística, que és un dels grans factors d’atracció d’aquest territori pel que fa a turisme i població flotant. A l’hora de parlar del paisatge de l’Empordà (i especialment d’aquesta part) s’està parlant també de sector primari.

Taula 21 Indicadors d’activitat primària a l’àmbit del Pla: agricultura i ramaderia. 2009

Superficie agrícola

censada (ha)

Núm. explotacions

agrícoles

Núm. unitats ramaderes

Bisbal d'Empordà, la 381,0 36,0 1.156,0Corçà 927,0 48,0 2.959,0Ullastret 616,0 27,0 392,0Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura 3.176,0 57,0 5.509,0Forallac 1.526,0 73,0 7.820,0Àmbit del Pla 6.626,0 241,0 17.836,0

Font: Xifra. Diputació de Girona. Idescat. Cens agrari

SÍNTESI ENTREVISTES A nivell d’activitat econòmica, els aspectes a destacar de les entrevistes realitzades són els següents: El territori segueix disposant de productes distintiu: la ceràmica i l’alimentació de qualitat (tot i que baixa la producció i el consum local). No obstant, s’apunta que al sector de la ceràmica li falta innovació, qualitat i disseny.



Hi ha un nucli d’activitats que presenta sinèrgies i en relació al qual es podria treballar de forma integrada, i són aquelles relacionades amb la ceràmica i els antiquaris.

Encara que el treball de camp és qualitatiu, s’identifica gent coneixedora dels mercats exteriors i empreses que, malgrat les dificultats, estan sortint.

És una zona en què hi ha un sector de la restauració potent i reconegut, sobretot en alguns nuclis com Peratallada.

Encara que sigui minoritària, està creixent l’activitat vinculada al producte ecològic, ja sigui agroalimentari o fins i tot industrial, com és el cas, per exemple, de les empreses del polígon de Forallac dedicades a les bicicletes elèctriques o a la producció de teixits especials.

Això va lligat també al fet que hi ha una tipologia de turista, visitant i resident estranger sensible als aspectes de sostenibilitat ambiental.

Falta professionalització en el sector del turisme rural, per bé que ja s’han dut a terme algunes iniciatives en aquest sentit. Igualment, s’apunta que està poc aprofitat el vincle entre el sector turístic i el sector agroalimentari (amb producte que es reconeix de qualitat), i que hi ha altres zones, com la Toscana a Itàlia, on aquest vincle s’ha treballat molt millor.

Els polígons de Forallac i, sobretot, Corçà, no s’omplen. En aquest últim s’hi ha instal·lat només una sola empresa, per bé que de les més grans. I és una empresa que s’ha traslladat des de la Bisbal. Un aspecte important és que les parcel·les són bastant grans, i actualment és molt difícil pensar que una nova empresa gran s’instal·larà al territori. En aquest sentit, a La Pera es va optar per parcel·les per empreses petites i mitjanes i s’ha omplert. A Forallac queda aproximadament un 30% per omplir. No obstant, la lectura positiva és que es tracta d’una zona que encara té potencial de superfície per atreure nova activitat econòmica.

El turisme de creuer que arriba a la Costa Brava tendeix a augmentar, la qual cosa és un potencial també per la Bisbal i entorn, si s’articulen les estratègies necessàries per atreure aquest turisme. En concret, als ports de Roses i Palamós es preveu que el 2013 es batin rècords de visitants. Aquesta tendència va lligada també a l’augment del perfil de turista americà i rus.


[Recursos amb potencialitats per a la dinamització territorial i la generació d’ocupació] Pàg. 25

RECURSOS AMB POTENCIALITATS PER A LA DINAMITZACIÓ TERRITORIAL I LA GENERACIÓ D’OCUPACIÓ Els termes municipals dels 5 municipis ocupen 198,47 km2 dels quals 99,8 km2 corresponen a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (el 50%) i 50,6 km2 a Forallac (el 25%). En conjunt són el 28,2% de la superfície comarcal.

La distribució de la població es concentra sobretot al terme municipal de La Bisbal d’Empordà que registra una densitat força més elevada que la resta de municipis (506 hab./km2). El segueix Corçà amb 81hab/km2 i el municipi menys densament poblat és Forallac amb 35hab/km2. La mitjana comarcal és de 189,7 hab/km2.

En els cinc termes municipals hi ha establerts 33 nuclis de població. El municipi amb més nuclis és Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura amb 17 nuclis i el segueix Forallac amb 8 nuclis més.

Bona part dels termes municipals de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, la Bisbal d’Empordà i Forallac conformen el massís de les Gavarres, que és un espai natural protegit. No obstant, està poc aprofitat turísticament.



Mapa 1 Zones protegides.

Font: Hipermapa. Gencat. Notes: PEIN, Espais Naturals de Protecció Especial, Zones humides i Xarxa Natura 2000.

En conjunt, els termes dels cinc municipis configuren una zona amb un alt valor paisatgístic i amb un patrimoni natural important.

Compta també amb un important patrimoni històric i arquitectònic, amb diversos nuclis medievals molt reconeguts com Peratallada o Monells, amb restes arqueològiques del temps dels íbers a les Ruïnes d’Ullastret o amb un castell medieval com el de la Bisbal d’Empordà.

Un altre factor d’atracció del territori és el seu clima temperat. Pel que fa a eixos de comunicació, La Bisbal d’Empordà es troba a 23 min. del principal eix viari (AP7) i a 41 min. de la capital de província. En termes comparatius aquests valors són força discrets respecte a la majoria de capitals comarcals catalanes que resta competitivitat al territori en termes d’avantatges distributives. Segons l’Index Adeg, hi ha gairebé 30 capitals de comarca a Catalunya més ben posicionades que la Bisbal d’Empordà en termes de la distància a l’eix viari principal. En aquest sentit, el fet que la C‐66 segueixi creuant la Bisbal pel mig (perquè el projecte de la variant es troba aturat fa molts anys per discrepàncies entre els municipis d’aquest territori) contribueix a augmentar la distància respecte l’AP‐7. Encara que les empreses que s’hi ubiquen no ho destaquen com un aspecte prioritari, aquest és un factor que pot restar atractivitat de cara a la implantació de noves empreses.



Amb tot, en termes de mercat comarcal el disseny de les infraestructures viàries d’àmbit comarcal i la posició geoestratègica de La Bisbal dins la comarca li atorga centralitat. Aquest fet és rellevant atès que la comarca és un mercat important dins el context provincial (133 mil hab.), amb una població similar al Gironès (181 mil) i a l’Alt Empordà (140 mil).

La inexistència de xarxa ferroviària a nivell comarcal és un punt feble, tot i que el servei d’autobusos està força més desenvolupat al Baix Empordà que en d’altres comarques i la inversió en la xarxa viària dels darrers anys també ha estat de les més importants.

Es tracta d’un territori ben situat en relació al mercat europeu, la qual cosa suposa una avantatge competitiva quant a costos per la importació i distribució de productes provinents d’Europa.

A nivell més específic de La Bisbal, un clar actiu de què disposa és el fet de tenir un riu, com és el Daró, en trama urbana. No obstant, es constata que l’eix del passeig al llarg del riu, malgrat ha guanyat molt a nivell urbanístic, és un eix apagat, amb poca vida. Cal destacar que en aquest eix s’hi ha fet un nou equipament que ha de ser una biblioteca comarcal, i que ha suposat una inversió de més d’1 milió d’euros, però que es troba aturat i tancat per un contenciós amb el propietari de la finca.

Encara a La Bisbal, un dels principals punts febles a nivell urbanístic i que afecta de ple el seu dinamisme comercial és l’eix de l’Aigüeta, on es situa el gruix del comerç ceràmic i que presenta una estètica molt poc atractiva, tant a nivell de carrer com a nivell de façanes. El fet de ser l’eix viari principal de la Bisbal és una limitació important en aquest sentit. La ronda nord que es va voler fer partint justament de l’entrada de l’Aigüeta, no ha complert realment la funció de desviar el trànsit del mig de la ciutat perquè no acaba de ser realment una ronda, perquè el darrer tram discorre plenament en trama urbana.

A nivell d’equipaments, en el territori destaca la presència de l’IRTA (Institut de Recerca en Tecnologies Alimentàries), que porta a terme una activitat investigadora important, amb més de 90 treballadors. Està ubicat en una finca de Cruïlles‐Monells‐Sant Sadurní de l’Heura, perquè era de la Diputació de Girona i en el seu moment va convenir, però el seu vincle amb el territori és paradoxalment molt feble, treballen principalment per empreses d’altres comarques com l’Osona. Ara bé, part del seu personal investigador sí que és del territori i també s’ha identificat amb el treball de camp que hi ha empreses, si més no alguna, que han fet ús de l’IRTA pel desenvolupament dels seus productes.

Igualment, a la mateixa finca s’ubica l’Escola de Capacitació Agrària, que ofereix un dels cicles de formació professional superior en indústries alimentàries de Catalunya, i formació contínua pel sector (no formació ocupacional), i on hi estudia gent d’arreu. No obstant, també presenta un vincle feble amb el territori. S’ubica en aquest punt perquè hi ha l’IRTA, que proveeix part del professorat de l’Escola.

Per altra banda, el sector de la ceràmica compta també amb dos equipaments a destacar pel seu potencial, malgrat tenen poca incidència en el desenvolupament del territori: l’Escola de Ceràmica de la Bisbal, ubicada a Forallac i que compta amb molt alumnat estranger i poc de la zona, i el Museu de la Terracotta, que no s’ha arribat a obrir, malgrat està fins i tot senyalitzat.

A nivell d’infraestructures, hi ha una mancança important, especialment pel que fa als polígons, i és la mala connexió a internet per banda ampla. En el cas del polígon de Forallac, s’hi sumen també els problemes de cobertura de mòbil. Igualment, a les entrevistes s’apunten el problemes amb el subministrament elèctric a l’estiu, quan són freqüents els talls de llum en algunes zones.



Finalment, a nivell de recursos externs que poden suposar una amenaça pel desenvolupament econòmic de la zona, cal tenir present la davallada dels vols a l’aeroport de Girona en els últims anys, així com l’impuls que des de la Generalitat es vol donar a la zona logística del Logis Empordà, a l’entorn de Figueres, i a la zona industrial de Riudellots de la Selva, molt propera a l’AP‐7. Aquests es consideren una amenaça en el sentit que tenen molt més potencial per atreure grans empreses, fet que s’ha de tenir present a l’hora de dissenyar l’estratègia pels polígons dels municipis objecte del Pla.


[Governança: polítiques, agents i instruments] Pàg. 29

GOVERNANÇA: POLÍTIQUES, AGENTS I INSTRUMENTS AGENTS I INSTRUMENTS: DESCRIPCIÓ GENERAL En els cinc municipis que configuren l’àmbit del Pla, només La Bisbal i Forallac tenen recursos tècnics específics de promoció econòmica i ocupació.

L’Ajuntament de la Bisbal, a nivell de promoció econòmica i ocupació, compta com a estructura amb un equip de cinc persones: el responsable tècnic, un tècnic i tres persones com auxiliars administratives. A part, en funció dels programes en curs, es compta amb més o menys personal de programes. Cal destacar com a experiència exitosa de treball en xarxa, la Comissió tècnica entre agents de formació i treball que s’ha impulsat des de l’àrea, que està funcionant i que està servint realment per coordinar recursos.

A més, el territori compta amb els serveis del Consell Comarcal del Baix Empordà, ubicat a la Bisbal, que impulsa polítiques en els àmbits de l’emprenedoria, l’ocupació, la dinamització empresarial, el turisme. Compta amb dos tècnics d’ocupació a temps complet, un tècnica de formació, una d’empresa, una de projectes i una de turisme. Pel que fa als serveis d’ocupació, actualment el punt d’atenció de la Bisbal atén només persones dels cinc municipis objecte d’aquest pla estratègic, mentre que abans atenia gent de tota la comarca.

Pel que fa al servei a emprenedors, actualment, a part de la Bisbal, hi ha cinc punts d’atenció més a la comarca: Sant Feliu de Guíxols, la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, la Cambra de Comerç de Palamós, Palafrugell i Forallac. Aquest últim compta amb l’equipament Nexes, un viver d’empreses ubicat al polígon, que compta actualment amb 22 empreses. A nivell de personal compta amb un tècnic a mitja jornada i amb una persona de perfil administratiu a temps complet.

Finalment, hi ha el Consorci de les Gavarres, en què hi són tots els ajuntaments de l’àmbit del Pla i que, tot i que la seva finalitat és la gestió d’aquest espai natural, també té una incidència important en el desenvolupament local de la zona.

Pel que fa a oferta de formació professional, els recursos amb què compten els cinc municipis són:

• L’IES de la Bisbal, que ofereix dos cicles de grau mig, en Gestió Administrativa i en

Atenció a les persones en situació de dependència, i dos cicles de grau superior, en Educació infantil i en Administració i finances.

• L’Escola de Capacitació Agrària de l’Empordà, ubicada a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní

de l’Heura, que ofereix un cicle de grau superior en Processos i qualitat en la indústria alimentària.

En el conjunt de la comarca s’ofereixen un total de 23 cicles de formació professional: 15 de grau mitjà, i 8 de grau superior. A la taula següent es pot observar un quadre resum de l’oferta de cicles formatius: en els àmbits d’Administració i gestió i el de Serveis Socioculturals i a la Comunitat, són les famílies professionals on s’ofereixen més cicles, tot i que la varietat dels cursos oferts es centralitza en el mateix cicle:



Cicle Nivell Oferta total Família professional Municipi Administració i finances Superior 3

Administració La Bisbal, Palafrugell i Sant

Feliu de Guíxols Gestió administrativa Mitjà 3 Atenció a persones en situació de dependència Mitjà 2

Serveis Socioculturals i a la comunitat La Bisbal, Palamós

Educació infantil Superior 2 La Bisbal, St. Feliu de Guíxols Instal·lacions elèctriques i automàtiques Mitjà 2 Electricitat i electrònica Palafrugell, St. Feliu de Guíxols Cuina i gastronomia Mitjà 1 Restauració Palafrugell Cures auxiliars d'infermeria Mitjà 1 Sanitat Palamós Electromecànica de vehicles automòbils Mitjà 1 Transport Palafrugell Estètica personal decorativa Mitjà 1 Imatge personal Sant Feliu de Guíxols Forneria, pastisseria i confiteria Mitjà 1 Indústria alimentària Palafrugell Guia, informació i assistència turístiques Superior 1 Hoteleria i turisme Palafrugell Manteniment electromecànic Mitjà 1 Instal·lació Sant Feliu de Guíxols Perruqueria i cosmètica capil·lar Mitjà 1 Imatge personal Sant Feliu de Guíxols Processos i qualitat en la indústria alimentària Superior 1 Indústria alimentària Monells Sistemes electrotècnics i automatitzats Superior 1 Electricitat i electrònica Palafrugell Sistemes microinformàtics i xarxes Mitjà 1 Informàtica Palamós Total general 23



Pel que fa a formació ocupacional i continuada, l’oferta que hi ha en aquests cinc municipis és principalment la que ofereix el CCBE.

Les Escoles d’Adults ofereixen cursos d’idiomes o preparació per accedir a itineraris formatius ‐com la pròpia formació professional‐, i realitzen la preparació per a proves ‐com l’examen per obtenir el Graduat Escolar. La Bisbal de l’Empordà, juntament amb Calonge, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí, disposen tots d’aquest ens.

Les Cambres de Comerç de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Girona ofereixen també cursos destinats a Emprenedors i Empreses majoritàriament dins l’àmbit del comerç i el comerç internacional, el turisme i la innovació. És una formació transversal encarada al món de l’empresa.

HISTÒRIC DE LES ACCIONS EXECUTADES EN EL TERRITORI EN MATÈRIA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I OCUPACIÓ En els últims tres anys s’han desenvolupat diferents projectes en l’àmbit de l’ocupació i del desenvolupament econòmic local, impulsats per la Bisbal d’Empordà. A destacar es poden considerar els següents: CLUB DE LA FEINA

• Des de l’any 2010 l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà finança aquest servei d’orientació laboral i formació pel aturats del nucli antic de la Bisbal d’Empordà. La qualitat de la feina, l’increment de recursos materials i la facilitat d’adaptació del servei a les necessitats dels usuaris ha aconseguit convertir‐se en un referent pels habitants del barri, així com també de la resta del municipis que conformen el territori esmentat.

DESENVOLUPAMENT LOCAL

• Disseny d’un programa formatiu i organització de cursos de formació per persones aturades, treballador i empreses. L’Ajuntament de la Bisbal té signat un conveni per potenciar i desenvolupar accions de formació amb la Cambra de Comerç de Palamós.

• Creació d’una pàgina web que pretén aglutinar tota la informació sobre formació i ocupació.

• L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha signat un conveni de col·laboració amb la Diputació de Girona per implementar el programa de gestió del SOC: feina activa i galileu.

PROMOCIÓ ECONOMICA

• Campanya de foment de desenvolupament local per la creació i difusió de la marca “Ceràmica de la Bisbal”.

• Organització de fires i activitats de dinamització comercial. • Creació de l’Univers d’Empreses (2008) gràcies al suport del SOC mitjançant la línia de

foment al desenvolupament local. Aquest 2012, gràcies a Treball als Barris, s’ha pogut contractar un tècnic per fer la prospecció d’empreses respecte a la base de dades d’aquest Univers.

• Creació del Consell d’Iniciatives Econòmiques, un òrgan de participació público‐privada per impulsar l’activitat econòmica de la Bisbal d’Empordà, amb una visió territorial (local, nacional i internacional).



ÀREA DE JOVENTUT • Organització de cursos d’alfabetització digital per joves i col·lectius en risc d’exclusió social

amb la finalitat de trencar amb la fractura digital i d’apropar‐los a les noves tecnologies. • Projecte de Joves per l’ocupació. A l’estiu 2012, les àrees de Desenvolupament local i

Joventut han desenvolupat un projecte de formació per joves amb els següents objectius: o Millorar la situació ocupacional dels joves potenciant la seva motivació vers la

necessitat d’adquirir competències professionalitzadores o Combatre l’atur juvenil afavorint la promoció personal i la inserció sociolaboral

dels joves o Oferir un tastet d’oficis als joves inactius per millorar la seva motivació

CARACTERITZACIÓ DELS USUARIS DELS SERVEIS Les dades que s’han pogut recopilar procedeixen, d’una banda, del Club de la Feina de la Bisbal d’Empordà, posat en marxa pel Consell Comarcal del Baix Empordà l’any 2012 i del servei d’emprenedors del Consell Comarcal del Baix Empordà Pel que fa als usuaris atesos pel Consell Comarcal l’any 2012, les xifres no són del tot comparables amb les de cinc anys enrere, l’any 2007, perquè llavors s’atenia a la Bisbal a gent de tota la comarca, i ara només als municipis limítrofs. L’any 2007 el nombre de visites fou de 1.450, amb 402 inscrits, mentre que l’any 2012 hi hagueren 1.058 visites i 254 inscrits.

Cenyint l’anàlisi als cinc municipis de l’àmbit del Pla, la taula següent recull el percentatge d’inscrits segons municipi de residència:

Gràfic 22 Percentatge de persones inscrites al Club de la feina amb residència a l’àmbit del Pla segons municipi de residència, 2007 i 2012

88,0

2,2 5,1 4,4 0,3

82,3

6,3 5,9 5,1 0,40

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

LA BISBAL D'EMPORDÀ

CORÇÀ FORALLAC CRUÏLLES ‐MONELLS ‐ SANT

SADURNÍ

ULLASTRET

2007 2012

Font: Consell Comarcal del Baix Empordà



Encara que sigui només aproximada, la comparació entre ambdós anys aporta alguns elements que és d’interès destacar:

Ha augmentat poc el nombre d’inscrits procedents dels municipis de l’àmbit del pla. Només en el cas de Corçà l’augment ha estat més significatiu.

Sembla que hi pot haver hagut un augment en la proporció d’homes inscrits en relació a les dones. Comparar amb la distribució general de la població en edat de treballar.

Gràfic 23 Percentatge de persones inscrites al Club de la feina del CCBE per sexes, 2007

Gràfic 24 Percentatge de persones inscrites al Club de la feina del CCBE per sexes, 2012

Homes44%

Dones56%

Homes48%

Dones52%


Nota: a l’interpretar els gràfics, cal tenir present que l’any 2007 el Club de la Feina de la Bisbal incloïa tots els municipis de la comarca i el 2012, en canvi, només els del cinc municipi objecte del Pla. No obstant, els cinc municipis de l’àmbit del pla sempre han aglutinat el gran gruix dels inscrits.

Sembla que pot haver augmentat la proporció de gent de més edat en relació als joves. No obstant, el més rellevant s’obté comparant, per l’any 2012, l’estructura per edats de la població atesa als serveis d’ocupació amb l’estructura per edats de la població en edat de treballar



Gràfic 25 Percentatge de persones inscrites al Club de la feina del CCBE per grups d’edat a, 2007 i 2012

41,54% 42,54%

15,92%

32,28%

46,06%

21,65%

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

16‐29 30‐45 46‐65

2007 2012



Encara que no es pot dit amb exactitud, sembla que hi ha una tendència a l’augment de la proporció de gent autòctona en relació a l’estrangera en el conjunt dels inscrits: en el 2007 eren el 41,1%, mentre que el 2012 el percentatge per la Bisbal i els municipis limítrofs fou del 51,6%, molt per sobre.

Gràfic 26 Percentatge de persones inscrites al Club de la feina del CCBE segons procedència, 2007 i 2012

34,8%

19,2%21,4%

9,7%

6,2%8,7%

45,3%

22,0%

15,0%

7,5% 6,3%3,9%

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

CATALUNYA MARROC SUDAMÈRICA ÀFRICA SUBSAHARIANA

ESPANYA RESTA EUROPA

2007 2012





Pel que fa al nivell d’estudis, les dades indiquen l’augment en la proporció de gent que no arriba a tenir un nivell de primària: entre els que no tenen estudis i els que tenen només un certificat d’escolaritat, el 2012 són el 39,8%, mentre que l’any 2007 era un 18,7%. Encara que els percentatges no es refereixen exactament al mateix univers de població, sí que es fa palès que aquest col·lectiu de nivell de qualificació mínim o nul ha augmentat. No obstant, per altra banda es destaca que el 2012 entre els usuaris del Club de la Feina hi ha un 35,4% de persones que han cursat estudis postobligatoris.

Gràfic 27 Percentatge de persones inscrites al Club de la feina del CCBE segons el nivell d’estudis, 2007 i 2012

14,7%

4,0%

23,9%

21,4%

24,4%

11,7%13,0%

26,8%

5,9%

18,9%

23,2%

12,2%

0

5

10

15

20

25

30

SENSE ESTUDIS CERT. ESCOLARITAT

EGB SEC. OBLIGATORIS

SECUNDARIS UNIVERSITARIS

2007 2012



L’any 2007 s’atenia població que estava ocupada (el 21,6% dels inscrits), mentre que l’any 2012 tots són aturats, no s’inscriu ningú al Club que ja tingui una feina. Aquest fet és indicatiu del fet que aquells que actualment tenen una feina, ja no es plantegen una millora laboral.

La borsa de treball comarcal, gestionada per l’àrea de promoció econòmica del Consell Comarcal, va rebre durant l’any 104 ofertes. D’aquestes, 34 provenien del municipi, oferint 56 llocs de treball.

Els llocs de treball més demandats a la borsa comarcal van ser relacionats amb la cura de persones, l’ hoteleria, feines de neteja i comerç ( dependentes, comercials, atenció al client..), administració (auxiliars i recepcionistes), lleure i educació ( monitors principalment) i manteniment.

Pel que fa a emprenedors, l’any 2007 des del Consell Comarcal del Baix Empordà se’n van atendre 132 i l’any 2012 foren 187, d’entre els quals es varen crear 21 empreses, i 66 es varen



beneficiar d’assistència tècnica per la seva consolidació. A part, 180 persones van rebre formació empresarial.

SÍNTESI ENTREVISTES I ELEMENTS VALORATIUS A nivell de governança del territori, el principal element que es constata amb les entrevistes i amb les reunions dutes a terme, és que fins ara la política local ha estat molt focalitzada en cada municipi i molt fragmentada, sense coordinació i sense una visió de conjunt, la qual cosa també ha restat recursos i capacitat d’actuació. Hi ha una certa expectativa en aquest sentit amb el Pla estratègic pel que pot suposar d’avenç en aquest sentit.

A nivell de la ciutadania, un primer element que apareix de forma reiterada a les diferents entrevistes és el convenciment general de que el territori, malgrat la situació de depressió actual, té molt potencial. Es a dir, que la gent que hi viu i hi resideix, a jutjar pels entrevistats, pensa que és un territori amb riquesa suficient per tirar endavant sense problemes, però que en aquests moments es troba immers en una certa depressió.

Ara bé, si bé això és cert en referència al conjunt del territori, es detecta una baixa autoestima en relació a la Bisbal. Pràcticament tothom té una visió de la Bisbal com a municipi poc dinàmic i apagat i que no es correspon en aquest sentit al que hauria de ser una capital de comarca. En diverses ocasions es contraposa a la Bisbal a Torroella de Montgrí.

També es comenta a diverses entrevistes el fet que en general al territori hi ha un cert fre al canvi, que és fruit del fet d’haver‐se acostumat a que tot anava bé durant els anys de bonança econòmica.

Per altra banda, d’entre els entrevistats, als diferents municipis s’han identificat persones que han impulsat iniciatives interessants i que tenen capacitat d’innovació, i és important tenir present i posar en valor a aquestes experiències de cara a motivar i trencar la dinàmica pessimista imperant.

Pel que fa als serveis d’ocupació, formació i emprenedoria de què disposa el territori, els de la Bisbal i del Consell Comarcal del Baix Empordà, s’ha pogut constatar que són molt poc coneguts entre les persones que s’encarreguen d’aquests aspectes a les empreses (a jutjar per les que s’han entrevistat, entre les quals hi ha les principals) (veure taula resum a l’annex). Aquest fet denota una manca de comunicació entre els serveis corresponents i les empreses.

Per contra, Nexes és un equipament força conegut i valorat entre les empreses (veure taula resum a l’annex) per les accions de formació i d’impuls del cluster d’ecommerce que ha fet. No obstant, els recursos són limitats per poder anar més enllà a nivell de dinamització i assessorament empresarial. Cal destacar el fet que alguna de les empreses que s’ha instal·lat a Nexes provenen de l’Acceleradora d’Empreses de Girona, i per tant aquest és un dispositiu que cal tenir en compte com a oportunitat pel territori.

Finalment, es constata que el teixit empresarial està força desarticulat i poc cohesionat, en el sentit que, més enllà de les associacions de comerciants i de ceramistes de la Bisbal, no hi ha altres associacions o plataformes d’interessos comuns entre les empreses del territori.


[Anàlisi DAFO] Pàg. 37

ANÀLISI DAFO POBLACIÓ

DEBILITATS I AMENACES FORTALESES I OPORTUNITATS

Important increment de la població estrangera en menys de 10 anys: del 10% l’any 2003 al 18,5% el 2012. Tot i així, es situa per sota de la mitjana comarcal (21,7%).

Forta concentració de població estrangera a la Bisbal amb alts nivells d’atur.

Dins de la Bisbal, forta concentració de la població estrangera en determinades zones i poca convivència amb la població autòctona.

La població més formada tendeix a marxar. Altres municipis de la costa arriben al nivell poblacional de la Bisbal

Població que segueix creixent, encara que a menor ritme. Creix des de 2002 la franja en edat de treballar i la franja de població més jove, principalment a la Bisbal.

La proporció de gent gran baixa a la Bisbal (del 19% al 15% en deu anys). Es manté a la resta de municipis.

La proporció de gent jove augmenta en deu anys a tots els municipis, però a Ullastret es duplica (del 9,6% al 20,6%)

El creixement de la Bisbal entre 2002 i 2012 (28,8%) és superior al de Palafrugell (19,7%), St. Feliu de Guíxols (15,6%) i Palamós (13,7%).

Població de segona residència de nivell cultural i econòmic alt. Transformació de segona residència en primera amb teletreball.



MERCAT DE TREBALL

2 Indicador no comparable als anteriors perquè és en relació a la població en edat de treballar, no l’activa estimada. Aquesta no es disposa per la població estrangera.

DEBILITATS i AMENACES FORTALESES I OPORTUNITATS

Des de l’inici de la crisi el 2007 s’han perdut gairebé 1.200 llocs de treball assalariats, el 31% dels que hi havia.

Diferències notables en l’atur entre els municipis del Pla: a la Bisbal és tres punts percentuals per sobre la mitjana. A la resta de municipis la taxa d’atur es troba entre el 12,1% d’Ullastret i el 14,9% de Corçà.

Atur elevat entre la població estrangera: d’entre aquells que estan en edat de treballar, el 25,1% estan a l’atur2.

Augment dels aturats amb nivell molt baix d’estudis: el 2005 el 75% dels aturats eren amb ESO i ara hi ha un grup important amb estudis primaris.

Mancances en competències professionals clau: idiomes La construcció i el comerç permetien que molts residents es quedessin a treballar aquí (autocontenció 2001: 65% i 72% respectivament), però això ha canviat.

Oferta de formació professional feble: no hi ha oferta vinculada al sector comerç ni al turisme. Industrial tampoc.

Els llocs de treball del conjunt dels cinc municipis cobreixen el 40,9% de la població en edat de treballar, menys que l’any anterior (41,1%)

Altres municipis de la comarca amb més oportunitats laborals en relació a la població en edat de treballar: Castell‐Platja d’Aro (55,4%), Palamós (49,4%) i Torroella de Montgrí (41,6%).

Fort increment de l’atur: 6,8% el 2005, 19,3% el 2013 (taxa d’atur sobre la població activa estimada). Nivell d’atur superior al del conjunt de la província, que es situa al 15%.

La franja d’edat de 25 a 34 anys notablement més afectada per l’atur que a la mitjana provincial: 20,2% enfront del 13,6% provincial.

Poca oferta per perfil elevats.

Les oportunitats laborals en relació la població en edat de treballar són superiors si es prenen els cinc municipis en conjunt que individualment.

Forta tradició de treball autònom, que fa que el mercat de treball aguanti millor la sotragada. Són el 33,8% d’aquells donats d’alta a l’INSS (a Catalunya 18,7%).

No hi ha una forta dependència d’empreses grans. L’autosuficiència del territori segueix sent elevada, a jutjar pel que diuen les empreses. (cens 2001: 64%; ara no hi ha dades, però empreses apunten que el 80% de les seves plantilles són de la zona)



ACTIVITAT ECONÒMICA


Teixit d’empresa predominantment petita o molt petita. Només tres establiments superen els 50 treballadors, els tres del sector industrial.

Polígons que no s’acaben d’omplir. Alguns amb parcel·les grans molt difícils d’omplir.

Poca innovació, qualitat i disseny en el sector ceràmic. La Bisbal és comercialment feble. L’eix de l’Aigüeta no és comercialment atractiu.

Sector del turisme rural poc professionalitzat. Vincle entre turisme i agroalimentari poc aprofitat. Mirall de la Toscana.

Sector dels serveis a les persones poc desenvolupat. L’activitat de recerca i desenvolupament s’aprofita molt poc en el territori.

A 20min aproximadament de l’AP7 i a 40 min de Girona. No ben situat respecte el mercat regional i resta.

Polígon de la Pera amb parcel·les per petita i mitjana empresa.

Territori central en relació al mercat comarcal, ben comunicat per carretera El territori segueix disposant de productes distintiu: la ceràmica i l’alimentació de qualitat (tot i que baixa la producció i el consum local

Hi ha un nucli d’activitats amb sinèrgies: ceràmica, antiquaris, artistes, celleristes, producte ecològic

Gent coneixedora dels mercats exteriors i empreses que estan sortint Sector de la restauració potent i reconegut Tipologia de turista, visitant i resident estranger sensible als aspectes de sostenibilitat ambiental

Espai disponible per activitat econòmica El sector serveis segueix creant ocupació: des del 2007 hi ha 324 llocs de treball més (un 14,0% més).

Dues de les tres empreses més grans del territori no han perdut llocs de treball en els últims anys i tendeixen a l’ampliació.

Augment de les explotacions agroalimentàries ecològiques Territori ben situat en relació al mercat europeu, avantatge competitiva quant a costos per la importació i distribució de productes provinents d’Europa.

Potencial de turisme de creuer Nou turista rus i americà Biomassa com a recurs a explotar



TERRITORI


Connexió a internet precària en polígons i punts del territori Problemes amb la cobertura de telefonia mòbil Infraestructura elèctrica amb problemes de capacitat a l’estiu, molts talls de llum.

El territori aprofita molt poc l’IRTA . Distància considerable respecte l’AP‐7, que resta competitivitat respecte aquelles activitats que van més enllà de l’àmbit comarcal.

Davallada dels vols a Girona Logis Empordà i zona industrial Riudellots L’eix del passeig està apagat. Falten elements dinamitzadors. La iniciativa de la biblioteca està encallada.

La façana de l’eix Corçà ‐ La Bisbal, que entronca amb l’Aigüeta, està poc cuidada

El paisatge i el patrimoni natural. Massís de les Gavarres com a gran espai natural protegit, poc aprofitat turísticament

El patrimoni històric i arquitectònic. Municipis amb gran valor i atractiu.

El patrimoni arqueològic. Ruïnes d’Ullastret. El clima La Bisbal disposa de riu en trama urbana i un passeig al seu voltant. L’IRTA i l’Escola de Capacitació Agrària com a organitzacions importants per l’impuls de la innovació en el sector agroalimentari.

La crisi actual fa pensar que no hi haurà recursos per dur a terme el projecte de la variant de la C‐66.

Increment de l’arribada de creuers aprofitar.



GOVERNANÇA: AGENTS, POLÍTIQUES I INSTRUMENTS


Poca visió de conjunt del territori, focus de l’administració molt local. Poc treball en xarxa.

Recursos per les polítiques de promoció econòmica i ocupació escassos i que no sumen esforços. Resta capacitat.

Escassa acció de promoció dels polígons i zones industrials del territori. Falta contacte i comunicació amb les empreses. La majoria d’empreses no coneixen els serveis d’ocupació i formació de la Bisbal i del CCBE. I els serveis tenen poc coneixement del que necessiten les empreses, a l’hora de planificar.

No hi ha assessorament empresarial per l’emprenedor que va més enllà de l’autònom, és a dir, aquell amb potencial generador d’ocupació.

Hi ha poc vincle amb la població de segona residencia. Percepció de burocràcia lenta i carregosa. Teixit empresarial desarticulat, poc cohesionat. Poques associacions o plataformes d’interessos comuns, i les que hi ha són molt locals.

Falta promoció exterior conjunta en sectors reconeguts. Baixa autoestima de la Bisbal. Torroella com a mirall. Acostumats a que tot va bé, fre al canvi Retallades important en polítiques d’ocupació i promoció econòmica que porten a la necessitat d’unir esforços. Canvi de paradigma.

Possibles canvis en la llei de bases del règim local. Marca Empordà poc aprofitada.

Gent amb iniciativa i capacitat de innovació als diferents municipis Convenciment general del potencial del territori. L’equipament Nexes, com a viver i com a dinamitzador. Es conegut entre el sector empresarial.

Iniciativa ecommerce Consorci de les Gavarres i Mancomunitat d’aigües: experiències exitoses.

Iniciativa exitosa de treball en xarxa entre els agents de formació i treball de la Bisbal (comissió tècnica).

Dispositiu de l’Acceleradora d’Empreses de Girona Experiències exitoses a d’altres territoris que es podrien aprofitar.


[CONCLUSIONS: ELS 10 PUNTS CRÍTICS DEL TERRITORI] Pàg. 42

CONCLUSIONS: ELS 10 PUNTS CRÍTICS DEL TERRITORI

1. 1.200 llocs de treball assalariats perduts des de l’inici de la crisi l’any 2007, gairebé un terç dels que hi havia, sobretot lligats a la construcció. Teixit industrial feble.

2. Sector de la ceràmica que segueix sent una marca o referent del territori vers l’exterior però que s’ha vist molt afectat per la crisi

3. La Bisbal és capital però li falta vigor a nivell comercial i de serveis.

4. Fort increment de l’atur. 1.552 persones registrades a l’atur el 2013, el 80% a la Bisbal d’Empordà. Taxa d’atur estimada per sobre de la mitjana provincial i comarcal, sobretot a l Bisbal d’Empordà.

5. Creix la bossa d’aturats molt vulnerables, especialment pel que fa a la població estrangera, als majors de 55 anys i a la població amb estudis primaris o sense estudis.

6. Mancances en competències instrumentals bàsiques per un territori en què tota l’activitat lligada al turisme és rellevant: principalment els idiomas.

7. Polígons que no s’acaben d’omplir i amb mancances a nivell de telecomunicacions i d’infraestructura elèctrica (talls de llum).

8. A bastanta distància de l’eix viari principal, l’AP‐7, que s’incrementa en termes de temps pel fet que la C‐66 actualment discorre pel mig de la Bisbal i no se n’ha pogut completar el desdoblament.

9. Teixit empresarial desarticulat o poc cohesionat.

10. Focus de l’administració molt local, amb poca visió del conjunt del territori i poca dinàmica de treball en xarxa.


[Documentació consultada] Pàg. 43

DOCUMENTACIÓ CONSULTADA Documentació de la Bisbal d'Empordà:

• Pla especial per a la recuperació del nucli antic de la Bisbal d'Empordà (2009)

• Estudi sobre l'univers d’empreses de la Bisbal d'Empordà i l'activitat econòmica (2008)

• Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat de la Bisbal d'Empordà (2004)

• Pla d'acció per a l'Energia Sostenible (2014)

• Mirada turística a la Bisbal d’Empordà (2012)

• Memòria orientador laboral: Programes d’experienciació laboral 2011‐2012 (inclou segona

prospecció d’empreses)

• Pla Director de Participació Ciutadana de la Bisbal d'Empordà

• Pla de recuperació integral del riu Daró (2010)

• Memòria del Club de la Feina de la Bisbal d'Empordà (2012)

Altres:

• Consorci de les Gavarres (2012) Quantificació del potencial de producció de biomassa dels

boscos del massís de les Gavarres per al període 2011�2031

• Generalitat de Catalunya, Observatori d'Empresa i Ocupació, Indicadors bàsics de producció,

ocupació i atur del Baix Empordà

• Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. Dossier

comarcal del Baix Empordà

• Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques (2010) Pla

Territorial Parcial de les Comarques gironines


[Annex Resum d'informació clau de les empreses entrevistades] Pàg. 44

ANNEX RESUM D'INFORMACIÓ CLAU DE LES EMPRESES ENTREVISTADES


[Annex Resum d'informació clau de les empreses entrevistades] Pàg. 45

Pla Estratègic en l’àmbit del desenvolupament econòmic i l ... · de DAFO, és a dir...

Documents

Transcript of Pla Estratègic en l’àmbit del desenvolupament econòmic i l ... · de DAFO, és a dir...