pla general anual de centre 2012-13 - BELLPUIGlopla/Documents varis/201213... · pla general anual...

www.institutlopladurgell-bellpuig.cat pla general anual de centre 2012-13

2

º

PPAATT -- PPLLAA

AACCCCIIÓÓ TTUUTTOORRIIAALL

El tutor, juntament amb l’Equip Tutorial

del seu curs i cicle, proposarà al llarg

del curs tota una sèrie d’activitats de

debat i formació. L’alumnat pot

aportar idees sobre quins temes els

interessen més per tal de desenvolupar-

los. La programació de tots els crèdits

de tutoria és efectuada per les

Coordinadores de Cicle i la

Coordinació Pedagògica del Centre. El

Pla d’Acció Tutorial, a través de la

programació dels crèdits de tutoria,

estableix un Calendari previst de

formació transversal, amb xarrades i

tallers de professionals. El tutor-a

s’erigeix en el camí més directe i

efectiu per informar i tractar de resoldre qualsevol

problemàtica sorgida. El tutor-a és l’encarregat de fer el seguiment

acadèmic de l’alumnat i d’informar-ne convenientment la família, a

més de fer d’enllaç amb l’equip psicopedagògic del centre.

SEGUIMENT TUTORIAL

Seguiment per part dels tutors, la psicopedagoga del centre

i la coordinadora pedagògica de l’adaptació i el

rendiment acadèmic de l’alumnat per a la detecció de

disfuncions i problemàtiques d’aprenentatge, que són

compartides amb els pares/mares.

http://www.institutlopladurgell-bellpuig.cat/


3

º

Comissió d'absentisme i de seguiment social. Contacte

continuat amb l’educador de carrer del consell comarcal de

l’Urgell per al seguiment dels casos d’absentisme, d’ajuts de

menjador municipals i/o comarcals, i altres necessitats de

caire socials.

Seguiment del Cap d’Estudis de l’absentisme i les

problemàtiques conductuals.

Assistent social de l’EAP per al treball d’ajuda a la inserció

social en relació amb el centre i les necessitats

d’escolarització.



4

º

RREEAAGGRRUUPPAAMMEENNTT

DD’’AALLUUMMNNAATT PPEERR AA

LL’’AATTEENNCCIIÓÓ AA LLAA

DDIIVVEERRSSIITTAATT

Per a l’atenció deguda a cada alumne segons les pròpies

necessitats i per a l’atenció a la diversitat de ritmes i rendiments

acadèmics.

Grups reduïts B oberts. Després de cada avaluació es considera

la possibilitat del canvi de grup, en ambdues direccions.

4ESO: itinerari professional (CF).

Els criteris d’assignació de grup proposats són:

1. Ritme de treball.

2. Capacitat de raonament.

3. Actitud a classe.

4. Dinàmica de grup.

Els reagrupaments es derivaran de l’informe/consulta de

-Equip Docent/Junta d’Avaluació

-Psicopedagogia/EAP

-Mares/pares i alumne/a

-Equip Coordinació Tutorial



5

º

Quan tres d’aquests informes siguin positius, es procedirà al

reagrupament de l’alumne/a. En últim terme la decisió correspondrà

a la Coordinació Pedagògica i a l’Equip Directiu del Centre.

En cas que els horaris dels grups A (Aula Oberta) i B (grups de

reforç) ho permetin, es podran efectuar canvis parcials/temporals de

grup sobre la base de 2 grups d’assignatures:

a. lletres (català, castellà, socials)

b. ciències (mates, tecno, ccnn)

per tal de possibilitar l’adaptació curricular quan només calgui en

alguna d’aquests grans blocs d’àrees.

Identificació i seguiment de l’alumnat susceptible d’atenció específica

dins de l’Aula Oberta.

Segons la tipologia d’alumnes, són susceptibles d’integrar-se a l’aula

oberta aquells alumnes amb problemàtica conductual greu, rebuig

escolar i retards d’aprenentatge que presentin dificultats per seguir el

ritme normal de classe.

La incorporació de l’alumne a l’aula oberta, es farà les hores que sigui

possible prioritzant aquelles àrees que no treballin en grups flexibles o

reduïts; en funció de la disponibilitat horària, la tipologia de l’alumnat i la

dinàmica de grup.

El procediment que estableix el nostre centre per identificar l’alumnat a

que s’adreça a l’aula oberta, segons la normativa vigent, consta dels

següents passos:

Presa de decisió de la Junta d’Avaluació.

Informe de tutor a la Coordinació Pedagògica.

Valoració psicopedagògica.

Audiència a la família



6

º

Debat a la CAD

El departament d’orientació i atenció a la diversitat redactarà el

dictamen de la comissió i, si aquest ha estat favorable al recurs de

l’aula oberta , elaborarà un pla personalitzat d’atenció educativa,

amb el corresponent horari de l’alumne.

Sempre que es consideri necessari, però preceptivament cada final de

trimestre, la comissió revisarà els acords presos en el pla personalitzat de

l’alumne.

Unitat d’escolarització compartida (UEC).

Tot i les estratègies d’adaptació curricular, hi ha alumnes que, a més

d’un retard d’aprenentatges, presenten de forma reiterada i

contínua desajustaments conductuals greus, conductes predelictives,

absentisme injustificat o un fort rebuig escolar, de manera que

impossibiliten la convivència en el centre. Aquests alumnes poden

seguir una part dels seus ensenyaments en la UEC, on se li oferiran

activitats específiques adaptades a les seves necessitats.

L’alumne depèn de l’institut a efectes acadèmics i administratius.

Aquesta escolarització té caràcter temporal i es revisable al llarg del

curs acadèmic. Els ensenyaments específics tenen, preferentment, un

caràcter globalitzador i d’aplicació pràctica, considerant la

promoció i la concreció de les competències bàsiques que facilitin la

inserció social i laboral.

Normes per derivar un alumne a la unitat educativa externa:

Tenir cursat, preferentment, el 1r curs d’ESO, o bé tenir com a

mínim 14 anys i, en cap cas, més de 16 anys.

Tenir l’autorització dels pares o tutors legals un informe exhaustiu

de l’EAP.

Informe del director i del tutor/a de l’alumne.

Els alumnes tenen dret a la utilització dels serveis de menjador i

de transport.

Es constituirà una comissió que concretarà un pla d’actuacions i



7

º

s’encarregarà de fer el seguiment educatiu i psicopedagògic

en el moment de la seva derivació i amb una valoració

trimestral, segons el procediment establert a les Instruccions de

la Direcció General de 30 de juny de 1999. Aquesta comissió de

treball estarà integrada per: la inspectora de l’INS, pel tutor-a

de l’alumne-a, pel professional de l’EAP i el professional

responsable de l’alumne-a a la UEC.

Estratègies per a la reducció del fracàs escolar

Per reduir el fracàs s’ha de fer un bon tractament de la diversitat

d’interessos de l’alumnat, per recuperar la motivació en l’evolució d’uns

aprenentatges significatius i l’alliberament de les dimensions més

teòriques dels continguts d’aprenentatge o l’agrupació d’aquests

alumnes en classes amb unes exigències acadèmiques de mínims.

Estratègies

possibles

Activitats Òrgan

1.

Revisió del PCC

Tractament transversal del

currículum d’ESO i batxillerat.

Departaments

Estratègies per millorar les Cb.

Departaments

2.

Revisió del PLC

PLC actualització. Comissió LIC

3.

Atenció a la

diversitat.

Agrupaments d’alumnes de

diversitat en: AO, AA, UEC,

grups tancats d’alumnes amb

NEE.

CAD

Activitats d’estudi assistit.

AMPA

Adaptacions curriculars.

Departaments

4.

Coordinació

Primària-

Secundària

Reunió informativa i jornada

de portes obertes als pares.

Coordinació

Pedagògica

Preacollida dels nous alumnes Equip Directiu



8

º

Estratègies

possibles

Activitats Òrgan

provinents dels CEIPs

Traspàs d’informació del

professorat de Primària-

Secundària.

Coordinació i EAP



9

º

CCOOMMIISSSSIIÓÓ

AATTEENNCCIIÓÓ AA LLAA

DDIIVVEERRSSIITTAATT II

SSOOCCIIAALL-- CCAADDSS

La Comissió d’Atenció a la Diversitat o Pedagògica estarà integrada per:

Inspector-a del centre

Cap d’Estudis o Coordinador/a Pedagògic/a (o membre de la

Direcció)

Professor/a de psicologia i pedagogia

(en el seu cas el Mestre/a de pedagogia terapèutica)

els Coordinadors de cicle d’ESO

Coordinador LIC

Assistent Social

Infermera CAP Bellpuig

el/la professional de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP)

Altres professionals quan es consideri oportú (UEC)

OBJECTIUS:

Realitzar la ubicació, segons criteris pedagògics i recursos del

propi centre, de l’alumnat de nova incorporació al centre, ja

sigui alumnat procedent d’un altre centre de Catalunya o

alumnat considerat d’incorporació tardana de nacionalitat

espanyola o estrangera.

Revisar el pla d’acollida de l’alumnat de nova incorporació al

centre.



10

º

Revisar les proves d’avaluació inicial relatives a les àrees

instrumentals per la ubicació als agrupaments flexibles (pla

d’acollida).

Realitzar el seguiment de l’alumnat de nova incorporació al

centre i del grup d’adaptació del centre, així com de la resta

quan sigui sol·licitat.

Desenvolupar paral·lelament les actuacions previstes en el pla

estratègic del centre referides als plans d’acollida de l’alumnat

nou i del professorat nou.

Realitzar el seguiment i revisió del grups dels diferents nivells.

Realitzar el seguiment i revisió de les adaptacions curriculars de

l’alumnat dels agrupaments flexibles, així com de l’alumnat

d’incorporació tardana.

La Comissió d’Atenció a la Diversitat haurà de determinar:

les actuacions que es duran a terme per a atendre necessitats

educatives específiques.

els procediments que s’empraran per a la determinar aquestes

necessitats educatives i per formular les adaptacions curriculars

quan correspongui.

els trets bàsics de les formes organitzatives i dels criteris

metodològics que es considerin més apropiats.

valoració alumnes de dictamen/ informe psicopedagògic/ informe

social, etc.

pla de treball i seguiment de l’alumnat que segueix adaptació

curricular.

valoració i seguiment de casos generals que requereixen atenció

psicopedagògica.

coordinació amb l’EAP i assistent social.

proposta i seguiment dels alumnes que assisteixen a les UECs.

pla d’atenció alumnes inscrits d’incorporació tardana i facilitació de

la seva aplicació.

elaboració de propostes relacionades amb l’atenció a la diversitat

al centre (acollida alumnat nou, incorporació tardana, avaluacions

inicials, promoció i acreditacions final d’etapa, models

d’informes...).



11

º

valoració de les reunions de treball de curs en temes d’atenció a la

diversitat, resolució de conflictes, hàbits socials...

recollida d’informació sobre diversitat i escolarització compartida

(actes, experiències...).

treball curricular de seguiment de la diversitat.

relació amb el programa de suport dels Serveis Educatius.

relació amb altres serveis externs i recursos a l’abast (programes de

garantia social...).

Qualsevol forma d’organització per a atendre la diversitat de necessitats

dels alumnes ha de fonamentar-se en criteris com els que es formulen a

continuació:

o prioritzar l’atenció a l’assoliment de les CB:

o comprensió i l’expressió oral i escrita,

o recerca i reelaboració d’informació,

o utilització fluïda de tècniques d’estudi,

o estratègies i instruments de càlcul,

o aplicació d’estratègies per a la comprensió i la resolució de

situacions de la vida quotidiana,

o compromís amb l’àmbit escolar i amb la millora dels propis

aprenentatges,

o establiment de vincles positius i d’interdependència amb els

companys i el professorat,

o i construcció d’expectatives positives i ajustades a les

possibilitats de l’alumnat.

compaginar la programació d’actuacions de caràcter singular per

a un alumne o alumna o grup d’alumnes amb les necessitats

d’integració d’aquests alumnes en les activitats ordinàries amb

altres companys, procurant, sempre que sigui possible i adequat, la

participació de tot l’alumnat en les activitats

d’ensenyament/aprenentatge de l’aula ordinària, si cal amb el

suport d’altre professorat.

prendre com a referència en l’adaptació d’activitats, de continguts

i, si cal d’algunes àrees, els objectius terminals que tinguin una

relació més directa amb els objectius generals de l’àrea, els



12

º

objectius generals d’etapa i les competències bàsiques. Aquest

plantejament exclou la possibilitat que les activitats diferenciades

puguin derivar cap a la formulació d’un currículum i una

organització paral·lela, amb finalitat impròpia de l’edat

(d’escolarització obligatòria), o cap a la realització d’activitats

únicament lúdiques sense funcionalitat ni consideració social.

Periodicitat de reunions:

Setmanal.

Funcionament:

En l’ordre del dia s’indicarà:

Temes a tractar amb informació prèvia.

Informacions dels diferents nivells.

Acta.

A l’inici de cada curs acadèmic s’abordaran uns temes fixos i

posteriorment es prioritzaran en funció de les necessitats.

Revisió de grups.

Revisió dictàmens / informes.

Avaluació inicial alumnes de nova incorporació.

Adaptacions curriculars.

Incorporació tardana.

Pla de treball amb l’EAP.

Pla estratègic.



13

º

AAUULLAA AACCOOLLLLIIDDAA

Per a l’atenció deguda als alumnes nouvinguts d’altres països i

cultures durant els primers 24 mesos d’arribada, per mitjà d’un

currículum propi destinat a l’aprenentatge de la llengua

catalana per tal de permetre la seva inclusió als grups classe

com més aviat millor.

El centre estableix les seves actuacions en aquest àmbit per mitjà

del Pla d’Acollida a l’alumnat nouvingut, que és un dels

documents que conformen el nostre PEC –Projecte Educatiu de

Centre. Aquest document es pot consultar al nostre web.

El tutor de l’aula d’acollida ha de dur a terme les funcions següents:

Coordinar l’avaluació inicial i col·laborar en l’elaboració del plans

individualitzats i, si escau, de les adaptacions curriculars, d’acord

amb les necessitats educatives de cada un dels alumnes respecte

al seu procés d’ensenyament i aprenentatge.



14

º

Gestionar l’aula d’acollida: planificar recursos i actuacions,

programar les seqüències d’aprenentatge, aplicar les metodologies

més adequades i avaluar processos i resultats.

Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística per a

l’adquisició de la llengua.

Facilitar, en la mesura que sigui possible, l’accés de l’alumnat

nouvingut al currículum ordinari.

Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules de

referència.

Col·laborar en la sensibilització i introducció de l’educació

intercultural en el procés educatiu de l’alumnat nouvingut.

Coordinar-se amb el coordinador-a de llengua, interculturalitat i

cohesió social del centre i amb els professionals especialistes (LIC,

EAP…).

Participar en les reunions dels equips docents, comissions

d’avaluació…, per coordinar actuacions i fer el seguiment dels

alumnes a fi d’assegurar la coherència educativa.

Com la resta d’alumnat del centre, l’alumnat nouvingut que cursi ESO

haurà de ser avaluat, almenys, trimestralment de les matèries curriculars

cursades durant el trimestre. L’avaluació dels processos d’aprenentatge

de cada alumne o alumna i la decisió sobre el pas de curs es durà a

terme en relació amb els objectius del seu pla individualitzat. L’avaluació

ha de ser contínua, amb observació sistemàtica i visió global del seu

progrés d’aprenentatge, integrant les aportacions i les observacions

efectuades en cada una de les matèries. En cap cas l’avaluació no ha

de ser la suma o combinació numèrica de resultats obtinguts en les

diverses matèries.



15

º

AASSSSEESSSSOORRAAMMEENNTT

PPSSIICCOOPPEEDDAAGGÒÒGGIICC II

SSEERRVVEEIISS

EEDDUUCCAATTIIUUSS

ORIENTACIÓ TUTORIAL I PSICOPEDAGÒGICA

Hores d’atenció dels tutors a les famílies doblades.

Xarrades i tallers sobre formació humana: alimentació,

drogodependències, educació viària, educació sexual, sida,

etc.

Tallers de sensibilització sobre el racisme, xenofòbia i

tolerància.

Intervenció individualitzada amb l’alumne i amb la família de

l’equip psicopedagògic en pic es detecta qualsevol tipus de

disfunció.

Jornada de Portes Obertes a l’Institut, amb la col·laboració dels

centres de primària i de l’AMPA.

Reunió amb famílies de 1ESO a l’inici del curs escolar

(setembre).

Reunió general de tutors i pares i mares després de la

preavaluació (final octubre- començament de novembre).

Contracte Pedagògic per al compromís de l’alumnat en vies

de sanció.

PLANS DE TREBALL SERVEIS EDUCATIUS

El Pla d'Actuació dels Serveis Educatius: EAP, ELIC, CRP s'ha de

presentar a començament de curs i resta a la memòria anual

de centre. Col·laboració amb el Departament de Sanitat de

l'Ajuntament.



16

º

OORRIIEENNTTAACCIIÓÓ

AACCAADDÈÈMMIICCAA II

PPRROOFFEESSSSIIOONNAALL

L’orientació es defineix com el procés sistemàtic d’ajuda a una persona

per potenciar el seu desenvolupament mitjançant l’autoconeixement i el

coneixement de tot allò que li envolta. Es caracteritza per atendre el

caràcter personalitzador de l’educació, basada en elements

d’individualització e integració.

Els elements fonamentals de l’orientació són quatre:

1. Orientar per a la vida: preparar per a la vida aconseguint la

maduresa personal desenvolupant els aspectes individuals i socials

de l’educació.

2. Assessorament sobre camins diferents: donar informació sobre

totes les opcions que pot emprendre en la vida, les seves variables,

causes i conseqüències.

3. Educar la capacitat de prendre decisions: és un procés complex

que deu ser dissenyat, més a l’adolescència on les decisions són

d’enorme importància.

4. Educar sobre el propi procés educatiu: per aconseguir alumnes

autònoms capaços d’ aprendre a aprendre, que coneguin

estratègies per permetre’ls superar-se i dominar les dificultats.

L’objectiu general es ajudar de manera sistemàtica al procés de la

presa de decisions sobre els itineraris acadèmics i professionals.



17

º

El procés d’orientació professional es treballa a 3r d’ESO per guiar

l’alumnat en la tria de les franges optatives del curs següent, i més en

profunditat a 4rt d’ESO. És al final d’aquesta etapa on els alumnes hauran

de triar el seu itinerari formatiu definitiu o iniciar-se al món laboral.

Els objectius concrets serien els següents:

1. Informar dels possibles itineraris formatius.

2. Informar de les sortides professionals.

3. Informar dels recursos de recerca de feina.

4. Orientar sobre els processos reflexius per a la tria vocacional.

5. Conscienciar sobre la importància d’aquesta elecció.

6. Dissenyar un pla d’actuació per a l’alumnat.

ORIENTACIÓ ACADÈMICA I

PROFESSIONAL

Orientació a 3-4ESO per

part de la

psicopedagoga del

centre i dels tutors, i de

companys de cursos

superiors.

Reunió de pares de

4ESO per a l’orientació

d’estudis postobligatoris.

Jornada d’Orientació Universitària a Tàrrega (2Btx).

Saló de l’Ensenyament de Barcelona, si s’escau.

Bus de les professions, si s’escau.

Informació del Cap d’Estudis, de la psicopedagoga i del dept.

CF als alumnes de 4ESO.

Informació del Cap d’Estudis als alumnes de batxillerat sobre les

PAU i l’orientació universitària.

Elaboració d’un power-point informatiu per a pares i alumnes, i

recull d’adreces web per a informació.



18

º

Taula rodona amb alumnes de batxillerat i CF, juntament amb el

Cap d’Estudis i psicopedagoga del centre per a alumnes de

4ESO.

Full del Consell Orientador a 4ESO per a les famílies amb les

notes finals.



19

º



20

º

FFOORRMMAACCIIÓÓ

PPEERRMMAANNEENNTT DDEELL

PPRROOFFEESSSSOORRAATT

La formació permanent del professorat tendeix a disminuir el seu

component de formació d’iniciativa individual per passar a ser,

progressivament, un element del projecte de tot el centre. La

finalitat de l’oferta formativa és donar resposta a necessitats i prioritats

de formació, tant des del vessant de l’actualització i millora individual

com col·lectiva. Es prioritzaran els assessoraments i seminaris en el marc

dels plans de formació de zona segons les necessitats detectades per

cada centre en el seu pla de formació interna, i la formació

d’actualització científica i didàctica en els continguts bàsics de

l’educació secundària.

El director del centre, o la coordinadora pedagògica per delegació

seva, es responsabilitzarà de rebre i canalitzar en el centre la

informació sobre les activitats de formació permanent que puguin

interessar o afectar el professorat. Així mateix, farà arribar als

responsables del centre de recursos pedagògics les necessitats de

formació del seu centre. Per a aquesta comesa, s’iniciaran en diverses

zones de Catalunya activitats de formació per als responsables de la

formació en els centres, que els ajudaran a detectar necessitats,

gestionar activitats de formació i avaluar-ne la incidència. Les activitats

de formació permanent del professorat que afectin el claustre en

conjunt, o que afectin el professorat d’una etapa, d’un cicle, d’un

nivell, d’una àrea determinats, s’inclouran en la programació general

del centre, de la qual formaran part, i es duran a terme en horari no

lectiu; només excepcionalment es faran en franges horàries que

incloguin parcialment temps lectiu.



21

º

Objectius generals: les actuacions dels plans de formació tindran

com a objectius generals i prioritaris:

Avançar cap una escola més inclusiva donant resposta adequada i

de qualitat a l’alumnat nouvingut, al que es troba en risc de

marginació social i al que presenta necessitats educatives

especials.

Facilitar la innovació preferentment en les àrees de llengua,

matemàtiques, ciències i llengües estrangeres.

Impulsar l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació

a l’aula.

Contribuir a la millora personal del professorat en general.

Formar els caps d’estudis i coordinadors pedagògics dels centres

com a gestors de plans de formació en centres.

Considerant que la formació permanent és una eina bàsica en el

desenvolupament actiu del nostre professorat, L’INS Lo Pla d’Urgell

confecciona el Pla de Formació de Centre (2008-09) per reflectir

l’actuació del professorat que, per una part, continua inscrivint-se a

cursos d’especialitats en les matèries que imparteix o altres i, per altra

part ,participa en cursos que el propi centre ha impartit en el mateix

institut a càrrec de professorat propi o de fora des de ja fa uns quants

cursos. Si entenem que la formació incideix personalment per a donar

estratègies al docent , no podem obviar que dita formació s’adapta

als objectius del centre per assolir l’objectiu terminal com és la millora

educativa i acadèmica dels nostres alumnes.



22

º

CCOOOORRDDNNAACCIIÓÓ

PPRRIIMMÀÀRRIIAA--

SSEECCUUNNDDÀÀRRIIAA

jornada de portes obertes als alumnes de sisè

febrer

Visita dels alumnes de sisè de les escoles a

l’institut. Jornada de convivència amb els

alumnes de 1ESO, coneixement de les

instal·lacions i jocs esportius.

Tutors de 6è

Tutors de 1ESO

ED.

Reunió informativa als pares i mares dels

alumnes de 6è. Visita de les instal·lacions.

Dossier de benvinguda.

ED.

AMPA

traspàs d’informació

maig

Llistat d’alumnat, caracterització (necessitats

educatives, informes, nouvinguts, etc).

Primera distribució de grups.

Consell Escolar Municipal. Reunió anual.

Coordinadora

Pedagògica

Psicopedagoga Centre i

EAP

Mestres Educació Especial

Tots els centres de la

localitat

juny

Reunió amb Tutors de 6è de Primària. Amb

tutors de 1ESO, Dept. Psicopedagogia i

Tutors 1ESO

Coordinació Pedagògica



23

º

Coord.Pedagògica. Cada centre per

separat.

Coordinadores d’ESO


EAP

Tutors de 6è

juliol

Atenció a cada família que ho demani (amb

l’alumne, si es vol) per a una primera

entrevista informativa.

ED., Tutors i

Psicopedagogia

setembre

Reunió Informativa de Pares i Mares just al

començament del curs escolar centrada en

aspectes més concrets del funcionament del

curs i del centre.

ED.

retorn d’informació

desembre

Reunió amb tutors dels col·legis i retorn

d’informació (notes) de la primera avaluació

als Centres de Primària.

Coordinació Pedagògica


EAP

Tutors de 6è



24

º



25

º

TTRREEBBAALLLL DDEE

RREECCEERRCCAA ((11--22 BBTTXX))

1-2 BTX Treball de Recerca.

Últim trimestre de 1Btx: tria del tema i del

tutor-a.

Estiu i primer trimestre de 2 Btx: realització

del treball.

Gener (inici segon trimestre de 2 Btx):

exposició oral. Els Treballs de Recerca s’adaptaran als

nous criteris d’organització adoptats els

curs 2005-2006, en el sentit de reforçar

els criteris d’elaboració, avaluació i

control de calendari. El Coordinador de

Btx. serà el responsable de coordinar el desenvolupament del procés.

L’alumnat podrà presentar la seua pròpia proposta de treball de recerca,

la qual haurà de debatre, en primer lloc, amb el tutor del seu grup classe,

i, en segon lloc, amb el professor-a que prevegi com a tutor del treball. Els

Departaments didàctics del centre també faran la seua pròpia definició

d’oferta de treballs possibles, ajustats a la temàtica de les seues diverses

disciplines i de caràcter metodològic molt concret, que també seran

tinguts en compte a l’hora de la tria. Quan es detectin treball repetitius

entre ells, amb altres d’anteriors o poc clars, s’aconsellarà a l’alumnat o

bé que aclareixi el sentit de la seua oferta, o bé que se centri en els

treballs oferts pels Departaments.

El treball de recerca té caràcter individual. En els casos en què el treball

que s’ha de fer prevegi alguna part de tipus experimental (treball de

camp, laboratori o taller), aquesta investigació podrà fer-se en grups

reduïts (entre dos i quatre alumnes). En aquests casos caldrà que el tutor

asseguri, en fer el seguiment del treball, que cadascun dels membres del



26

º

grup assoleix els diversos objectius plantejats, i farà una avaluació

individual de cada alumne o alumna. En particular, el dossier del treball i

la presentació que se’n faci han de ser individuals.

És convenient considerar en el treball de recerca les etapes o fases

següents:

elecció del tema i de la qüestió que es vol investigar,

plantejament de qüestions relacionades,

planificació de la recerca,

cerca d’informació,

processament de la informació,

síntesi de la investigació i explicació dels resultats,

revisió de la feina feta,

presentació de l’informe: redacció del treball i exposició oral.

Durant les diverses fases de realització del treball de recerca els alumnes

han de ser assessorats i supervisats per un professor o professora: el tutor-a

del treball de recerca. A més de l’orientació sobre les tècniques habituals

emprades en qualsevol recerca, els tutors del treball han de vetllar

perquè l’alumne-a faci les tasques amb regularitat, usi adequadament

les fonts d’informació, faci una correcta selecció de la informació i

estructuri adequadament la presentació final. A tal fi es realitzaran

entrevistes periòdiques per fer el seguiment del treball i establir fites per a

les pròximes trobades. El tutor-a del treball de recerca ha de ser present

en totes les fases abans esmentades.



27

º

TTRREEBBAALLLLSS DDEE

SSÍÍNNTTEESSII ((EESSOO))

El treball de síntesi és format per un conjunt d’activitats d’ensenyament i

aprenentatge que impliquen una feina interdisciplinària afavoridora de la

integració de coneixements i del treball en equip, tant per part de

l’alumnat com del professorat. Aquestes activitats estan concebudes per

avaluar si s’han assolit, i fins a quin punt, els objectius establerts pel centre

en la seva programació i, en particular, els objectius establerts en les

diverses matèries curriculars. Durant el treball de síntesi l’alumnat haurà

de demostrar prou capacitat d’autonomia en l’organització del seu

treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en

equip.

No és necessari que en cada treball de síntesi hi hagi activitats

associades a cadascuna de les matèries. En canvi, és essencial que les

diferents activitats siguin significatives per al tema que es treballa i que no

constitueixin un seguit de propostes deslligades, sinó un tot coherent.

Amb aquestes activitats es pretén ordenar un seguit de situacions en què

l’alumnat aplicarà, de manera pràctica, coneixements i habilitats

adquirits durant un llarg període d’aprenentatge, a fi de trobar solucions

als problemes plantejats. El tutor o tutora del treball de síntesi

s’encarregarà de fer-ne el seguiment i l’orientació. L’alumne-a ha de fer

un treball de síntesi en cadascun dels tres primers cursos de l’etapa.

Es farà una avaluació integrada de l’assoliment dels objectius de les

diferents activitats desenvolupades en el treball de síntesi, tant les de

treball individual com les de treball en equip. La qualificació del treball

de síntesi es computa dins de la qualificació del bloc de matèries

optatives en els termes que s’indiquen a l’apartat “12.6.1. Currículum

optatiu (1r, 2n i 3r d’ESO)” de les instruccions d’organització de centres

educatius públics d’educació secundària o bé a l’apartat “10.6.1.



28

º

Currículum optatiu (1r, 2n i 3r d’ESO)” de les instruccions d’organització de

centres educatius privats d’educació secundària.

El treball de síntesi admet diverses formes organitzatives: de forma

intensiva, concentrant totes les activitats en un període que pot oscil·lar

entre els tres i els cinc dies, o bé de forma extensiva. En aquest segon cas,

es podrà dur a terme al llarg d’una part del curs o de tot el curs dins

l’horari de les matèries. En el nostre centre, els Crèdits de Síntesi d’ESO

seguiran la reordenació d’estructura organitzativa, efectuada durant el

curs 2009-10 amb l’objectiu de simplificar-ne l’organització, l’execució i

l’avaluació, en la direcció d’adequar-los més ajustadament al seu pes

curricular real i per tal d’afavorir el treball de les competències

relacionades amb la comprensió lectora, l’expressió escrita, la

comprensió oral, i l’expressió oral, com un dels eixos fonamentals del pla

d’impuls a la lectura.

1 ESO- llegim en veu alta

Crèdit destinat a la potenciació la lectura. CL

2 ESO- fem revista

Crèdit destinat a la redacció i expressió

escrita, també en anglès. EE

3 ESO- fem ciutadans

Crèdit destinat a la preparació d’ un projecte per a la

ciutadania. CO



29

º

Projecte de recerca 4ESO

En el quart curs tot l’alumnat ha de realitzar un projecte de recerca en

equip. Aquest projecte està constituït per un conjunt d’activitats de

descoberta i recerca realitzades per l’alumnat entorn d’un tema escollit i

acotat, en part, per l’alumnat mateix i sota el guiatge del professorat. Al

llarg del projecte, l’alumne o alumna ha de demostrar capacitat

d’autonomia i iniciativa en l’organització del seu treball individual, i

també de responsabilitat, cooperació i col·laboració en el

desenvolupament de projectes en comú.

L’objectiu del projecte de recerca és contribuir al desenvolupament de

les competències bàsiques de l’ESO i, especialment, de la competència

d’aprendre a aprendre i de la competència d’autonomia i iniciativa

personal. Pel que fa a la primera competència esmentada, el projecte

de recerca suposa la posada en acció de les pròpies capacitats i

potencialitats orientades a satisfer uns objectius, tot manejant de manera

eficient recursos i tècniques del treball intel·lectual i demostrant

capacitat per cooperar. Pel que fa a la segona competència, implica

diverses actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la

perseverança, la creativitat, la capacitat de prendre decisions i de

transformar les idees en accions per tal de tirar endavant projectes

individuals i col·lectius.

També es posen en acció les competències comunicativa lingüística i

audiovisual (amb la presentació escrita del treball i l’exposició oral), la

competència en el tractament de la informació i la competència digital

(amb la cerca i gestió d’informacions en diversos formats), i la

competència social i ciutadana (participació, responsabilitat, presa de

decisions i capacitat dialògica en el treball en equip).

4 ESO- presentem un

projecte

Crèdit que treballa la creació i presentació

de presentacions digitals, basats en temes

de religió i historia de la religió.

EO



30

º



31

º

PPRROOJJEECCTTEE

MMOONNTTPPEERRLLEERR

DD’’EESSCCOOLLAARRIITTZZAACCIIÓÓ

EEXXTTEERRNNAA

El PROJECTE MONTPERLER s’insereix en el Pla d’Atenció a la Diversitat del

nostre centre i concretament dins l’àmbit pràctic del programa de

diversificació curricular d’aquest, i pretén oferir un currículum adaptat als

alumnes de l’Aula Oberta donant-los l’oportunitat de fer una sèrie

d’activitats extraescolars que els permetran adquirir algunes de les

competències bàsiques i necessàries per entendre i començar a

endinsar-se en el món laboral.

D’acord amb la línia educativa del nostre centre es prioritzarà l’atenció a

les següents dimensions de tots els alumnes participants en aquest

projecte:

o UNA DIMENSIÓ PERSONAL, conèixer-nos i comprendre’ns a nosaltres

mateixos, comprendre els altres i el món, estar capacitat per exercir

responsablement i críticament l’autonomia, la cooperació, la

creativitat i la llibertat, necessàries per fer front a la complexitat

creixent dels fenòmens mundials.

o UNA DIMENSIÓ INTERPERSONAL, per saber relacionar-se i viure

positivament amb altres persones, cooperar i participar des de la

comprensió, l’empatia i la solidaritat.

o UNA DIMENSIÓ PROFESSIONAL, per tenir els coneixements i habilitats

per exercir una tasca professionals adequada a les necessitats i

capacitats de la persona en un món en què funciona la lògica



32

º

econòmica per sobre de la humana, i en el qual no solament s’ha de

saber fer, sinó sobretot saber pensar, saber ser i saber estar.

o UNA DIMENSIÓ SOCIAL, per poder participar activament en la

transformació de la societat, comprendre-la, valorar-la i intervenir-hi de

manera crítica i responsable, perquè cada vegada sigui més justa,

solidària i democràtica.

El PROJECTE MONTPERLER naix de la intenció clara i necessària de

millorar la nostra qualitat d’ensenyament. Ens serveix, doncs, per avançar

i singularitzar els nostres recursos per atendre la diversitat, així com la

identitat del nostre Institut en la direcció de respondre a les necessitats

educatives reals del nostre propi entorn social.

L’objectiu fonamental és donar resposta educativa a un tipus

d’alumnat més gran de 15 anys, bàsicament de tercer i quart d’ESO

que a través de la via ordinària no assoliria el conjunt de competències

bàsiques que els permetria progressar de manera autònoma i integrar-se

socialment i laboralment. Es tracta, doncs, d’un projecte innovador des

del punt de vista curricular, metodològic i d’organització del centre, que

pretén que alumnes amb Necessitats Educatives puguin assolir els

objectius generals d’etapa i acreditar l’Educació Secundària Obligatòria.



33

º

PPRROOGGRRAAMMAA

MMEEDDIIAACCIIÓÓ EESSCCOOLLAARR

JUSTIFICACIÓ

projecte de convivència i mediació escolar

Creiem en la necessitat de formar els alumnes en estratègies i eines que

puguin anar aplicant en la seva convivència quotidiana amb les

persones del seu entorn en general i en concret amb els seus iguals, i

amb els professors i personal del nostre institut.

Estem convençuts que treballar conceptes com la comunicació, les

emocions, les relacions interpersonals, la resolució dialogada dels

conflictes, les habilitats socials, etc, dóna als joves un bagatge per a la

socialització i una bona base per al seu propi autoconeixement i per al

coneixement dels altres.

Els adolescents viuen en un moment de canvi, de qüestionament, de

contradiccions i rebel·lia. Els intercanvis i les relacions amb els seus iguals

es veuen afectades per aquesta situació de fragilitat personal i sovint

s’exterioritza amb respostes agressives o si més no inadequades. Els hem

d’ajudar a trobar bons camins per respondre a les situacions de conflicte

i per gestionar de manera positiva els problemes que sorgeixin de

la convivència entre companys.

El nostre centre acull generalment 12-13 grups d’ESO, 2-3 grups de

Batxillerat, 1 grup de Cicle Formatiu. La convivència entre l’alumnat no

presenta una especial conflictivitat i, en general, estem satisfets de les

relacions que s’estableixen entre alumnes, i entre alumnes i professors. La

nostra impressió és que com a col·lectiu, vivim en bona harmonia, si

més no, s’accepten les normes de forma natural i no tenim generalment

problemes de disciplina especials.



34

º

La societat, el món i el

moment social en el que

vivim traspuen agressivitat i

violència i com a bon reflex

de l’entorn en què vivim, els

centres educatius

s’encomanen de totes

aquestes influències. Per

això es fa tan necessari

educar en valors diferents

dels que majoritàriament

perceben els nostres joves. Ens agradi o no és un dels nous reptes que

tenim com a educadors i un bon motiu i una bona “excusa” per tirar

endavant programes com aquest.

Marc conceptual

mètode de resolució de conflictes mitjançant la intervenció d’una

tercera persona, amb formació específica i imparcial, amb

l’objecte d’ajudar les parts a obtenir per elles mateixes un acord

satisfactori.

Principis

voluntarietat

imparcialitat

confidencialitat

caràcter personalíssim

Àmbit d’aplicació

1. com a estratègia preventiva en la gestió de conflictes entre

membres de la comunitat educativa.

2. en la resolució de conflictes generals per conductes de l’alumnat

contràries a les normes de convivència o greument perjudicials.



35

º

3. com a estratègia de reparació o de reconciliació, un cop aplicada

una mesura correctora o una sanció, per tal de restablir la

confiança.

4. no es podrà aplicar quan es doni alguna de les circumstàncies

següents:

-agressió física o amenaces a membres de la comunitat educativa.

-vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat

escolar, particularment aquelles que tinguin implicació de gènere,

sexual, racial o xenòfoba o es realitzin contra l’alumnat més

vulnerable.

-reiterada i sistemàtica comissió de conductes contràries a les

normes de convivència.

-haver emprat greu violència o intimidació.



36

º

EENNTTOORRNN

VVIIRRTTUUAALL

DD’’AAPPRREENNEENNTTAATTGGEE::

MMOOOODDLLEE -- AAUULLAA

VVIIRRTTUUAALL Espai de connexió i emmagatzematge de dades en servidor propi per a

ús de professorat i alumnat.

Un entorn virtual d'aprenentatge (EVA), virtual learning environment (VLE)

en anglès, és un programari específicament dissenyat per facilitar

l'ensenyament-aprenentatge utilitzant sistemes informàtics.

En general es tracta de sistemes que treballen en un entorn web i que

possibiliten la comunicació entre els diferents subjectes del fet educatiu

(entre el professorat, entre l'alumnat i entre el professorat i l'alumnat).

Els EVA permeten al professorat presentar tota mena de materials

educatius en format digital (interactius o no), fer el seguiment de les

activitats realitzades pel seu alumnat, intercanviar amb el mateix

informacions, consells, etc. i, finalment, portar un registre de les seves

activitats i gestió de les qualificacions.



37

º

L'alumnat, per la seva banda, pot consultar en tot moment els materials

dels cursos, comunicar-se amb el professorat i amb la resta de l'alumnat.



38

º

PPRROOGGRRAAMMAA

EEDDUUCCAATT 22..00

El Programa eduCAT 2.0 respon a la voluntat de generalitzar l'ús de les

tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) a la totalitat dels

centres del Servei d'Educació de Catalunya. Així, doncs, eduCAT 2.0

agrupa totes les actuacions del Departament d'Ensenyament per

promoure l'ús dels instruments digitals en els processos d'ensenyament i

aprenentatge.

L'eix vertebrador del Programa eduCAT 2.0 és de caire pedagògic i té

com a focus principal que els alumnes adquireixin la competència digital

i contribuir al desenvolupament de competències de caire transversal,

com és ara la competència d'aprendre a aprendre, per facilitar-los un

aprenentatge més autònom i personalitzat. Aquest plantejament

requereix també uns rols diferents del professorat. Això comporta, en

molts casos, canvis significatius en l'organització i la metodologia

docents. Aquest procés d'extensió dels usos de les tecnologies digitals ha

de propiciar la reflexió col·lectiva sobre les estratègies que cal adoptar

per millorar l'aprenentatge dels alumnes.

El nostre centre inicia aquest programa durant el curs 2010-11, amb els

següents àmbits d’actuació:

1. PDI- Pissarres Digitals a totes les aules d’ESO (15 aules durant el

curs 2010-11).

2. Introducció dels Netbooks o miniordinadors per a l’alumnat,

segons previsions del Departament. Durant el curs 2010-11, s’han

introduït a 1-2-3ESO.

Elaboració del Decàleg d’ús dels netbooks per a un bon ús dels

miniordinadors a les aules (cuirs 2010-11).



39

º

Contracte de compra ajornada de miniordinador, elaborat

juntament amb l’assistent social per atendre les famílies amb

dificultats econòmiques (curs 2010-11).

Contracte de préstec de miniordinador a tot el professorat del

centre que ho desitgi (curs 2010-11).

3. Llibres Digitals: ús parcial i combinat amb el llibre de text en

paper (durant el curs 2010-11).

Curs 2011-12 i següents. Pròrroga del calendari d’implantació del llibre

digital. Continuïtat del programa del Dept. Ensenyament, ara anomenat

eduCAT 20.

Curs 2012-13: Gairebé totes les matèries disposen de llibre digital en el

pack (35 €) que compraran les famílies, a l’espera de la subvenció del

Departament.

El

cen

tre organitza l’atenció a aquests recursos per mitjà de:

Coordinació i Sotscoordinació TIC

Comissió TAC

Un cop modernitzades i preparades totes les instal·lacions per a un bon

treball de les competències digitals, el centre començarà a definir un Pla

de Competències TAC per tal d’assegurar una bona formació i treball

d’aquestes competències al llarg de tots els cursos de les etapes

educatives.

MATÈRIES AMB

LLIBRE DIGITAL CCSS IDIO CAST CAT MAT CCNN EF MÚS EVP TEC REL/AL OPT CIUT

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO



40

º

PPLLAA DDEE SSAALLUUTT AA

LL’’EESSCCOOLLAA

El nostre centre participa des del curs

escolar 2006-07 en el Programa de Salut

a l’Escola impulsat pels Departaments

d’Educació i de Sanitat.

L’objectiu principal és ajudar en la prevenció i detecció de disfuncions

relacionades amb la salut i, per tal motiu, disposarem al centre de la

presència d’una professional sanitària del Centre d’Atenció Primària de

Bellpuig, la qual atendrà de manera individual totes les consultes,

preguntes, dubtes i necessitats que els i les alumnes tingueu i li vulgueu

fer. Especialment, volem fer una atenció primordial a:

la nutrició,

les drogodependències,

la sexualitat,

les dependències socials i

el risc d’exclusió.

No cal dir que aquest servei

resta a disposició de tots els

alumnes, per tal que també

en feu ús lliurement, quan en

tingueu necessitat i vulgueu

la intervenció d’aquesta

professional sanitària sobre

qüestions relacionades amb

la vostra salut, i sense que

calgui demanar cap mena

de permís.



41

º

PPRROOGGRRAAMMAA

CCLLIILL

Objectiu

L’objectiu de la implementació d’aquest pla experimental és afermar i

donar continuïtat en l’ús de la metodologia AICLE en el nostre institut,

de manera que a cadascun dels cursos d’ESO com a mínim hi pogués

haver una assignatura o part d’una assignatura que s’imparteixi en

anglès. La predisposició i disponibilitat de professorat apte per a

l’impartiment de matèries amb la metodologia AICLE serà

determinant en la consecució d’aquest objectiu.

Des de l’inici del programa (curs 2008-09), el centre ha disposat

d’assistents de conversa en anglès. La voluntat del centre és continuar

disposant d’aquest recurs d’acord amb les nostres possibilitats,

comptant sempre amb el suport de l’AMPA.



42

º

PPLLAA

BBIIBBLLIIOOTTEECCAA

A partir del curs 2012-13 el centre posa en marxa un pla de

dinamització i foment de l’ús escolar de la biblioteca del centre, com

un espai cabdal de l’impuls a l’hàbit lector i per trobar informació en

diferents suports a l’abast de l’alumnat i del professorat, i prioritzar el

seu ús com a espai d’aprenentatge en el desenvolupament de les

diferents àrees curriculars.

A l’espera de l’aprovació del pla per part del Departament

d’Ensenyament, el centre començarà a endegar el pla en la mesura

de les seues possibilitats personals i horàries.



43

º

PPLLAA IIMMPPUULLSS AA

LLAA LLEECCTTUURRAA

Atenent a les línies de treball del Departament d’Ensenyament, el

nostre centre es proposa definir un Pla de Millora de la Comprensió

Lectora i, més en general, dels diferents àmbits de la competència

comunicativa. Aquest pla es vol definir en un procés al llarg de

diferents cursos i que ha d’abastar tots els departaments didàctics.

Durant el curs 2010-11, s’inicia el treball de definició d’aquest pla.

D’entrada, es pretén treballar en aquestes tres direccions:

1. Crèdits de Síntesi.

Coordinació d’aquests crèdits per al treball de cadascuna de

les habilitats lingüístiques:

1ESO Comprensió Lectora

2ESO Expressió Escrita

3ESO Comprensió Oral

4ESO Expressió Oral

2. Pla Biblioteca.

Per a la dinamització d’aquest espai cabdal per a la

potenciació de la lectura en el centre escolar.

3. Coordinació de Criteris entre els Departaments de Llengua

Catalana i Llengua Castellana.

Potenciar el text (escrit o oral) com a element central del

treball en aquestes matèries. Augment de les hores lectives

dedicades.

4. Activitats d’impuls lector als Departaments didàctics:

Localitzar aquestes activitats, potenciar-les i donar-los un espai

en l’avaluació de la matèria.



44

º

PPRROOGGRRAAMMAA

EESSCCOOLLAA VVEERRDDAA

Desenvolupament del

programa Escoles Verdes (inici

2010-11).

Organització de la Comissió

de Medi Ambient, per a la

planificació i gestió de les

activitats. Amb la dinamització

d’un Coordinador i el suport de

la comunitat educativa, per

treballar per un centre

ecològic i sostenible en tots els

àmbits.

Activitats recollides en el Pla d’Actuació que cada curs estableix el

Comitè ambiental.

Projecte Rius dins Programa Hàbitat.

Conscienciació de la comunitat educativa: EcoCalendari.



45

º

PPLLAA DD’’EESSPPOORRTT

AA LL’’EESSCCOOLLAA

VOLS FER ESPORT? APUNTA’T A L’ONADA TARONJA

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA

ESCOLAR DE L’INSTITUT

Els Departaments d'Ensenyament i de la Presidència de la Generalitat de

Catalunya, aquest últim mitjançant la Secretaria General de l'Esport, han

acordat d'impulsar el Pla Català d'Esport a l'Escola, adreçat

principalment a incrementar la participació dels infants i joves en

activitats físiques i esportives en horari no lectiu en el propi centre

educatiu i, alhora, emprar aquestes pràctiques per a la difusió i educació

en valors i per a l'adquisició d'hàbits saludables. El nostre institut hi és

inscrit des del curs 2005-06.



46

º

El Pla pretén posar a l'abast de tots els alumnes la pràctica d'activitats

físiques i esportives, i aprofitar el gran potencial d'aquestes activitats per

contribuir a la formació personal i cívica dels nostres infants i joves.

El Pla es basa en una sèrie d'actuacions entre les quals podem destacar

les següents:

Creació de les Associacions Esportives Escolars als centres educatius,

amb la participació activa dels alumnes de secundària i de la resta de la

comunitat educativa (equip directiu i AMPA), així com d'exalumnes o

d'altres persones o entitats de la localitat. Professionalització de la

coordinació de les activitats, per mitjà d'un professor del centre educatiu,

principalment d'Educació Física, Col·laboració entre el centre educatiu,

l'ajuntament i el consell esportiu corresponent. Oferta d'activitats físiques i

esportives que responguin als interessos i demandes canviants dels nois i

de les noies.

PARTICIPACIÓ A LES LLIGUES INTERNES DEL CENTRE

ENTRENAMENTS DEL TEU ESPORT PREFERIT

COMPETICIONS AMB ALTRES CENTRES

TROBADES ESPORTIVES

ATLETISME, BÀSQUET, FUTBOL SALA I ALTRES ESPORTS

Durant el curs 2011-12 s’aprova el Projecte Esportiu de Centre, un dels

documents que conforma el nostre PEC- Projecte Educatiu de Centre, i

que recull i descriu tota l’organització i activitats esportives del nostre

institut.



47

º

LLOO GGAALLLLIINNEERR--

EESSCCOOLLAA DDEE

TTEEAATTRREE

Col·laboració teatral a les

festes de cloenda de

trimestre i final de curs: 4t

d’ESO.

Participació a la Mostra de

Teatre Escolar de l’Urgell i a

la sortida de tres dies a la

Trobada Teatral de de

Secundària (maig).

Participació als premis de

teatre juvenil de Catalunya

(maig-juny).

Intercanvi de tres dies amb

el Liceu de Ceret per a la trobada de teatre de la Catalunya nord.

Adhesió al programa d’educació en valors de Pallassos sense

fronteres.



48

º

PPRROOGGRRAAMMAA

DD’’EESSTTUUDDII AASSSSIISSIITT

Des del curs 2011-12, l’institut programa conjuntament amb

l’associació CARITAS una sèries de repassos escolars fora de

l’horari lectiu per tal d’atendre els alumnes en situació de

desatenció social i evitar que aquest factor agreugi el fracàs

escolar.



49

º



50

º

EESSTTAADDEESS II

IINNTTEERRCCAANNVVIISS

Petició al Departament d’un programa d’intercanvi multilateral (amb

diferents instituts de diversos països europeus), basat en la combinació

de proves matemàtiques i proves esportives, amb equips formats per

alumnes de totes les nacionalitats implicades en el projecte.

Objectius:

Enfortir la consciència de ciutadania europea del nostre alumnat.

Autonomia personal i

capacitat de relacionar-se

amb altres joves europeus de

la mateixa edat.

Potenciar l’interès per

l’aprenentatge de l’anglès

com a primera llengua

estrangera, i afavorir el

multilingüisme en general,

amb el coneixement directe

de les llengües dels alumnes

dels països participants.



51

º

CCAALLEENNDDAARRII

CCUULLTTUURRAALL II

DD’’AACCTTIIVVIITTAATTSS

PPRREEVVIISSIIÓÓ DDEE SSOORRTTIIDDEESS

Funcionament General.

Les sortides es pagaran a través

d’entitat bancària, i el resguard

d’ingrés caldrà tornar-lo als tutors,

professors organitzadors o

Coordinador de Cicle, el qual en

farà recompte i contractarà el

transport. Aquells qui no presentin el

corresponent justificant d’ingrés

bancari en quedaran exclosos. Si la

sortida no presenta uns mínims

d’assistència que en garanteixin el

finançament previst, la seua

viabilitat serà revisada.

El Calendari Cultural de cada curs escolar es pot consultar al nostre

web escolar:

www.institutlopladurgell-bellpuig.cat




52

º



53

º

PPRROOGGRRAAMMAA DDEE

CCOOMMUUNNIICCAACCIIÓÓ AAMMBB

LLAA CCOOMMUUNNIITTAATT

EEDDUUCCAATTIIVVAA PPààggiinnaa WWeebb RReevviissttaa LLoo GGrriippaauu BBlloocc LLoo GGrriippaauueett BBlloocc LLoo GGrriippaauueett VVeerrdd GGaalleerriieess

FFoottooggrrààffiiqquueess FFaacceebbooookk



54

º



55

º

PPRREEMMII VVAALLEERRII

SSEERRRRAA,, IINNFFAANNTTIILL II

JJUUVVEENNIILL DDEE

CCUULLTTUURRAA PPOOPPUULLAARR

Organització i participació al Premi de Cultura

Popular Valeri Serra i Boldú, infantil i juvenil.



56

º

PPRROOJJEECCTTEE

SSOOLLIIDDAARRII

Organització d’una xarxa d’escoles rurals a la conca

Catamayo-Chira (Zona fronterera entre Perú i l’Equador).

Aportació del 0’7 % del pressupost de l’Institut al projecte.

Campanya de recollida de material escolar.

Participació a les sessions teatrals organitzades per

Transeduca.

Creació d’espais de col·laboració entre educadors de

Catalunya i del Perú-Equador

(www.educacionsinfronteras.org)

SOS ÀFRICA. Col·laborem, any rere any, amb la recollida de

roba usada per motivar als alumnes a col·laborar amb una

organització amb causa i que realitza l'arreplegada de roba

moguda per la solidaritat que porta el desenvolupament al

continent africà.


http://www.educacionsinfronteras.org/


57

º



58

º

PPRROOGGRRAAMMAA DDEE

PPRREEVVEENNCCIIÓÓ DDEE

RRIISSCCOOSS LLAABBOORRAALLSS

II PPLLAA EEMMEERRGGÈÈNNCCIIAA

Bus de la prevenció

Pla i simulacre

d’emergència

Seguretat en els

laboratoris

Activitats de tutoria

A cada aula es trobarà el

panell informatiu de la

ruta i accions del

professorat en cas

d’emergència.

Es treballa i s’informa a

les tutories dels detalls del

pla d’emergència, de les

rutes d’evacuació, del lloc de trobada, etc. i se’n fa un simulacre

d’evacuació durant el primer trimestre del curs.

SIMULACRE D'EMERGÈNCIA

La Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya (DOGC

núm. 2401, de 29.5.1997), la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de

prevenció de riscos laborals (BOE núm. 269, de 10.11.1995) i el Reial

decret 486/1997, de 14 d’abril (BOE núm. 97, de 23.4.1997), determinen



59

º

la necessitat de tenir fet i actualitzat el pla d’emergència del centre i

la realització d’un simulacre a l’any com a mínim.

MMAANNTTEENNIIMMEENNTT II

PPRREEVVIISSIIÓÓ DD’’OOBBRREESS

Durant els curs i especialment durant els períodes de vacances, cal

vetllar per:

Manteniment i renovació de l’edifici i dels serveis complementaris a

la tasca educativa (maquinari, instal·lacions, etc.)

Efectuar reparacions de manteniment i de conservació pertanyents

als rams de l’electricitat, calefacció, lampisteria, fusteria i

construcció.

Inspeccionar i mantenir netes les boques dels col·lectors, embornals,

canals de la pluja a les terrasses, patis amb revisions periòdiques i

molt especialment les èpoques de pluja.

Encarregar-se de la neteja dels patis, zones d’esbarjo i altres espais

oberts del recinte.

Conservació de les

instal·lacions esportives,

dels arbres i espais

enjardinats, d’acord amb

les instruccions i assistència

rebudes pels serveis

tècnics municipals.

Renovació del mobiliari,

sia per via de petició de

dotació al Departament

d’Ensenyament, sia per via

de compra pròpia o amb

l’ajut de l’AMPA.



60

º



61

º

PPLLAA DD’’EESSTTAALLVVII

Pretén conscienciar alumnat i professorat de la necessitat de no

malbaratar els recursos de què el centre disposa, d’acord amb

els objectius del Programa d’Escola Verda.

Els àmbits principals d’actuació són:

Energia elèctrica

Gas-Calefacció

Fotocòpies

Paper

Aigua

Telèfon

Correus



62

º

CCOOOORRDDIINNAACCIIÓÓ

DDEE GGEESSTTIIÓÓ AAMMBB

AAMMPPAA

Coordinació venda de llibres i samarretes EF.

Extraescolars: organització del taller teatral de 2-3ESO, en

coordinació amb Lo Galliner, Escola de Teatre.

Gestió de les activitats esportives i de la sala de biblioteca durant

el menjador escolar.

Col·laboració en el programa d’intercanvis del centre, per mitjà

de l’ajut econòmic a l’alumnat, i encara més important del suport

logístic i personal en la preparació d’actes de rebuda, dinars per a

l’alumnat o professorat convidat, assistència a les activitats, etc.

Festa de Lliurament d’Orles.

La festa més bonica de l’any. Acte acadèmic de la

promoció de batxillerat i

cicle formatiu (maig-juny).

Proposta d’ESCOLA DE PARES

I MARES intermunicipal, compartida amb els centres de primària de



63

º

la localitat. Es tractaria de recuperar l’antiga escola de pares de

l’AMPA, molt ben atesa i de gran qualitat en el seu moment,

desapareguda per la poca assistència als actes i xarrades.

Proposta de REVISIÓ DELS HORARIS DE TRANSPORT, especialment

de les rutes del matí, per tal de procedir a la seva racionalització.

També es pretén comparar el transport dels alumnes de batxillerat

de l’una comarca amb els de l’altra. Es procedeix a efectuar els

corresponents contactes amb els Consells Comarcals.

Coordinació de les NECESSITATS D’INVERSIÓ DEL PRESSUPOST de

l’AMPA, per tal d’atendre realment les necessitats immediates del

centre i l’alumnat.



64

º

SSEERRVVEEII DDEE

MMEENNJJAADDOORR

EESSCCOOLLAARR

Es requereix que cada curs es

compleixin determinats requisits:

Servei escolar de menjador a càrrec de l’AMPA.

Espais i instal·lacions del Centre necessaris per al servei:

Menjador, cuina, lavabos, pista poliesportiva, vestíbul inferior,

sala biblioteca.

Capacitat màxima de les instal·lacions. Nombre màxim de

comensal: 150

o Previsió d'usuaris:

Personal docent que vulguin quedar-se.

Alumnat: 180 alumnes aproximadament.

o Previsió de torns de menjador: 2

Primer torn: ESO

Segon torn: BTX-CF

o Previsió de personal d'atenció a l'alumnat:

Equip de Monitores: 4 monitors

Equip de cuina: 3 cuineres



65

º

Aspectes educatius i criteris alimentaris que han de guiar el

desenvolupament del servei.

El preu del servei escolar per a l’alumnat que no és de transport

i en desitja fer ús: segons determina el Consell Comarcal .

Programació d'activitats de lleure i previsió d'espais adequats.

de 14,30 a 15,15h: Jocs esportius.

Normes de comportament. En general, s’aplicaran les mateixes

que són definides durant l’horari lectiu de l’alumnat.

EQUIP DE MONITORS.



66

º

LLLLIIBBRREESS DDEE

TTEEXXTT

Coordinació de la tria dels llibres de text per part de l’Equip Directiu, els

Departaments i l’AMPA, per a la seua venda als socis.

Temporització:

Abril L’ Equip Directiu fa la proposta de revisió als Departaments

dels llibres de text i digitals de cara al proper curs.

Maig Els Departaments comuniquen la seua tria de llibres de text.

Juny Els Departaments comuniquen les seua tria de llibres de

lectura.

Setembre L’ AMPA procedeix a la venda de llibres als seus associats.



67

º

AALLTTRREESS

DDOOCCUUMMEENNTTSS II

SSEERRVVEEIISS

Es revisen anualment els serveis i documents necessaris per a la gestió

quotidiana del centre. Sempre es poden trobar fulls de justificants a

consergeria o bé es poden descarregar des de la pàgina web del centre

www.institutlopladurgell-bellpuig.cat i és convenient tindre’n algun de

sobrer a casa.

FALTES D’ASSISTÈNCIA.

GESTIÓ DE BEQUES.

PERMÍS DE SORTIDA DEL CENTRE EN HORES LECTIVES.

SERVEI DE TAQUILLES.

PAGAMENT DE LES

SORTIDES A TRAVÉS DE

LES CAIXES D’ESTALVIS.

AUTORITZACIÓ

D’IMATGES I DE

MISSATGES SMS




68

º



69

º

CCOOOORRDDIINNAACCIIÓÓ

AAMMBB LLEESS

IINNSSTTIITTUUCCIIOONNSS

MMuunniicciippii ddee BBeellllppuuiigg Coorganització del Premi Valeri Serra de Cultura Popular,

infantil i juvenil.

Col·laboració en la festivitat de Sant Jordi i en el concurs de

narrativa.

Actuacions conjuntes amb l’escola de música municipal Mn.

Jesús Capdevila.

Intercanvi Bòrmio, si s’escau.

Cessió dels teatres municipals.

Subvenció aigua del centre.

Intervenció fumigació i desratització.

Agençament d’exteriors i esporga d’arbres.

Beques de menjador d’ajut social.



70

º

CCoonnsseellll CCoommaarrccaall ddee ll’’UUrrggeellll Coordinació del menjador escolar.

Beques de menjador d’ajut social.

Vetlla del transport escolar.

Participació en el Programa Comarcal de Suport a l’Educació.

Coordinació amb l’educador de carrer.

CCoonnsseellll CCoommaarrccaall ddeell PPllaa dd’’UUrrggeellll Participació com a entitat adherida en el IECPU –Institut

d’Estudis Comarcals del Pla d’Urgell.


pla general anual de centre 2012-13 - BELLPUIGlopla/Documents varis/201213... · pla general anual...

Documents

Transcript of pla general anual de centre 2012-13 - BELLPUIGlopla/Documents varis/201213... · pla general anual...