Pla Integral per abordar la prevenció i - Barcelona · 2020. 12. 10. · Línia 2. Abordatge de...

Mesura de Govern

Pla Integral per abordar la prevenció i

l’atenció a les drogodependències al

barri del Raval

10 de desembre de 2020

Mesura de Govern

www.ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella 2

ÍNDEX

Introducció

1. Antecedents

2. Justificació

3. Objectius

4. Pla d’acció

5. Governança i seguiment

6. Pressupost

Mesura de Govern


Consell Plenari [email protected]

Mesura de Govern Pla Integral per abordar la prevenció i l’atenció a les drogodependències al barri del Raval 10 de desembre de 2020

Introducció

El tràfic i el consum de drogues són unes de les realitats que més condicionen una part de la

vida dels veïns i veïnes del Raval, i provoquen uns efectes que històricament han estat

abordats des de l’Ajuntament de Barcelona i la resta d’administracions des de diversos

vessants.

En aquesta Mesura de Govern hi trobareu un repàs de les polítiques de salut que s’han

desplegat durant dècades i aquelles que es continuen desplegant sobre els barris més

afectats i les persones consumidores, per acabar proposant un abordatge integral en el barri

del Raval atenent a les necessitats actuals.

La primavera de 2017 es va posar en marxa el Pla de Xoc de Drogues a Ciutat Vella per

resposta a una situació nova en el model del tràfic de drogues que tenia com a novetat i

element central els punts de venda i consum a l’interior de pisos, convivint en les escales de

veïns. Aquest model era nou i desconegut i calien models d’intervenció pública també

novedosos que anessin més enllà de la intervenció policial. Més de tres anys després de

l’aparició d’aquest fenomen, el tràfic de drogues segueix actiu en el Raval, però amb unes

característiques i amb una intensitat diferents de les que es van començar a desenvolupar

entre el 2015 i el 2016. Els impactes que ha deixat a l’espai públic aquell model i les

conseqüències del model actual fan necessari un canvi en l’enfocament de la intervenció

pública per fer front al tràfic de drogues.

L'ús de pisos buits en escales de veïns per traficar i consumir va impactar de forma

contundent i sobtada en la vida comunitària, que es va articular en moviments de reacció

per denunciar públicament aquestes situacions. La queixa i la crítica legítima cap a les

mailto:[email protected]

Mesura de Govern


administracions responsables i la denúncia dirigida a la xarxa de traficants de drogues va ser

entesa des del Districte de Ciutat Vella com una forma d'autoorganització popular amb què

calia col·laborar i buscar les fórmules de treball per tal d'aprofitar els sabers veïnals sobre un

fenomen inèdit i de difícil abordatge. En aquest sentit, la col·laboració amb els col·lectius

veïnals, més formals o informals, nous i ja coneguts, va ser clau per poder desenvolupar el

Pla de Xoc de 2017. El nou enfocament que presentem en aquesta Mesura de Govern manté

aquesta estratègia de col·laboració públic-comunitària incorporant-hi també el vessant de

dinamització de l'espai públic.

Ja han passat tres anys del trasllat del CAS Baluard a la plaça de Dolors Aleu. Aquest canvi

d'ubicació va permetre que l'equipament passés a disposar d'unes instal·lacions més

àmplies, millors condicions laborals per als treballadors i treballadores i major capacitat

d'atenció de persones usuàries. També va permetre ampliar la cartera de serveis fins a oferir

una atenció integral que també va anar acompanyada d'una ampliació de recursos humans

de l'equipament, d'una ampliació de l'horari i l'impuls de la reurbanització dels Jardins de les

Voltes d'en Cirés. Tanmateix, tot i la millora del mateix servei, el fet que el CAS s’hagi

traslladat a una zona més endinsada en la trama urbana veïnal, i a prop d'altres

equipaments concorreguts per ciutadans i ciutadanes, ha provocat tensions que s'han

agreujat quan s'han hagut d'aplicar les mesures sanitàries de distància física i modificació

dels aforaments màxims en els equipaments públics.

Els veïns i les veïnes dels voltants ens han fet arribar les seves preocupacions i queixes de

manera reiterada i per diversos canals, posant en evidència la complexitat en la gestió

d'aquesta ubicació. Tal com s'explica més endavant, durant el segon semestre del 2020

s'han dut a terme accions (ubicades en la Fase 0) coordinades entre els diversos serveis

municipals per oferir una resposta immediata a aquestes demandes. Aquestes accions s'han

explicat en reunions amb veïns i veïnes i col·lectius, així com les diverses Comissions de

Drogues que s'han desenvolupat en els darrers mesos. Més enllà de les accions de la Fase 0,

en aquesta Mesura de Govern presentem un calendari d'accions, dividides en els àmbits de

Mesura de Govern


la Promoció de la salut, Prevenció i Inclusió social, Medi urbà i Acció Comunitària, Prevenció

i Seguretat i Habitatge, destinades a:

● Prevenir el consum d’alcohol i altres drogues en infants i joves i disminuir la

prevalença de consum de drogues i els problemes associats en la població.

● Millorar la qualitat dels serveis sociosanitaris per a persones amb problemes

de consum i els seus entorns que tinguin un impacte positiu en la salut de les

persones usuàries i treballadores dels serveis.

● Incorporar la mirada interseccional als programes de prevenció, atenció i

tractament, amb especial èmfasi en perspectiva de gènere intercultural,

intergeneracional i del col·lectiu LGTBIQ.

● Impulsar polítiques i programes específics que facilitin la rehabilitació i

inclusió social de les persones amb problemes d’alcoholisme i altres

drogodependències.

● Afavorir els entorns saludables i impulsar accions comunitàries per generar

cohesió social i evitar nuclis de marginació que facilitin el consum problemàtic de

drogues i l’exclusió social.

● Potenciar el paper de la comunitat, les entitats veïnals, els i les agents de

salut i la població afectada com a corresponsables en les estratègies implementades

per la reordenació d’equipaments i l’espai públic amb consum problemàtic.

● Revitalitzar la trama urbana del Raval Sud a través intervencions

urbanístiques de petita i gran escala que equilibrin els usos de l’espai per part del

veïnat i serveis del territori.

● Reduir l’estigma associat a les persones amb consum de drogues dins l’entorn

social i normalitzar els serveis i les intervencions dirigides a les persones amb TUS.

● Prevenir, investigar i perseguir el tràfic de drogues al Raval amb la

col·laboració comunitària.

● Intervenir entre situacions que poden generar conflictes de convivència i que

es poden derivar aquestes.

● Treballar per a la mobilització del parc d’habitatge buit del Districte.

Mesura de Govern


● Lluitar contra la proliferació dels habitatges amb usos delinqüencials.

● Promoure abordar aspectes relacionats amb la prevenció i atenció al consum

de drogues a diversos espais tècnics i de participació del districte de Ciutat Vella per

tal d’enriquir l’abordatge integral d’aquest pla.

Si el Pla de Xoc de 2017 eren un seguit de mesures per fer front urgentment a una situació

inèdita i desconeguda, aquesta Mesura de Govern és un programa d’intervenció pública

transversal i sostinguda en el temps sobre un fenomen complex, però ja diagnosticat i sobre

el que ja s’està intervenint des de diversos àmbits. En aquest sentit, la Mesura de Govern

incorpora la revitalització urbana i econòmica de la zona per tal d’afavorir els usos veïnals i

inclusius front d’aquells que són excloents i promou un comerç que atengui a les necessitats

de proximitat mitjançant la mobilització de les plantes baixes a través de la figura dels

Baixos de Protecció Oficial.

En conclusió, tal com hem comentat anteriorment, el tràfic de drogues és un fenomen

complex, que respon a dinàmiques que superen la ciutat i se situen en l'òrbita

supranacional, però que impacta en la quotidianitat dels barris i en les vides dels veïns i

veïnes. Per això, aquesta Mesura de Govern impulsa un seguit d'accions diverses i

transversals per pal·liar els efectes negatius que provoca mitjançant la intervenció en salut,

prevenció i seguretat i la revitalització social del barri a través de l'economia i l'urbanisme.

1. Antecedents

El Districte de Ciutat Vella ha pres el compromís de revisar l’impacte i l’abordatge de les

drogodependències al barri del Raval, fortament afectat en els darrers anys per un

empitjorament de situacions de risc alt de tràfic de drogues, així com ...

Aquesta mesura de govern s’engloba dins el marc dels plans clau de la ciutat. Pel que fa a

l’àmbit de salut, els dos plans que defineixen les prioritats de les drogodependències de la

ciutat, i que amb aquesta mesura es volen desenvolupar amb major adaptació a la realitat

del barri del Raval, són el Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona (PADB, en endavant) i el

Pla de Salut Mental de Barcelona 2016-2022 (PSMB, en endavant).

https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/padb_pla_de_drogues2017.pdf

https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2016/07/Pla-Salut-Mental-1.pdf

https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2016/07/Pla-Salut-Mental-1.pdf

Mesura de Govern


El PADB 2017-2020 té les línies estratègiques següents:

● Línia 1: Trencant l’estigma

● Línia 2. Abordatge de ciutat

● Línia 3: Perspectiva de salut pública i els seus determinants. Promoció de la

salut i prevenció

● Línia 4. Millorar accessibilitat, major inclusió social expertesa i qualitat dels

serveis d’atenció a les persones que presenten problemes relacionats amb el consum

de drogues.

● Línia 5. Teixint aliances. Referida tant a coordinacions, intersectorialitat i

governances necessàries per desenvolupar-ho.

El PSMB 2016-2022, en les seves tres primeres línies estratègiques, emmarca també

prioritats confluents amb el PADB:

● Línia estratègia 1: enfocada a la prevenció

● Línia estratègica 2: per la garantia de serveis accessibles

● Línia estratègica 3: drets de les persones amb problemes de salut mental i

addiccions

L’abordatge de les drogodependències

El Pla d’acció de drogues de Barcelona: estratègia d’intervenció de ciutat des del

1987

L’any 1987 es va publicar el primer PADB, un pla quadriennal que marca els objectius de la

ciutat respecte la prevenció i tractament del consum de drogues i les drogodependències. El

PADB i la incorporació dels centres de tractament a les drogodependències a la cartera de

serveis de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB, en endavant) van permetre fer un

canvi d’orientació dels tractaments que s’oferien als Centres d’Atenció Sociosanitària (CAS,

Mesura de Govern


en endavant) de la ciutat, passant d’una visió moralista orientada a l’abstinència a una visió

basada en una perspectiva de salut pública.

El PADB engloba les línies d’intervenció preventiva per diferents col·lectius, des

d’estratègies poblacionals a altres més selectives, i també incorpora les línies d’intervenció

terapèutiques.

Gràcies a la guia del PADB, entre els anys 1980 i 2000 es van obrir a la ciutat de Barcelona 10

CAS i es va incorporar la perspectiva de reducció de danys a alguns d’aquests centres.

Durant aquest temps, la ciutat ha anat incorporant intervencions de reducció de danys com

són l’intercanvi de xeringues, les sales de consum i els programes de naloxona per la

prevenció de les morts per sobredosis.

Pel que fa a les sales de consum, a finals de l’any 2003 es va obrir la primera sala de consum

a Barcelona, el SAPS, gestionada per Creu Roja i ubicada als Jardins de Dolors Aleu. Pocs

mesos després, l’any 2004, es va obrir la Sala Baluard, que va ser la primera sala de consum

municipal ubicada en el baluard de la muralla de la plaça Blanquerna.

A la ciutat de Barcelona, les sales de consum es van implementar com a resposta al retorn

del consum injectat al centre de la ciutat com a mesura de contenció del consum en la via

pública. Durant els primers anys 1990, el consum injectat de drogues de la ciutat s’havia

desplaçat a la perifèria, molt especialment al barri de Can Tunis, on es va concentrar durant

més d’una dècada. L’any 2004 Can Tunis va ser demolit per tal que el Port de Barcelona

pogués guanyar espai, i el tràfic i el consum de drogues es va desplaçar, de nou, al centre de

Barcelona. És en aquest context, que van néixer les sales de consum de Barcelona amb

l’objectiu de disminuir el consum el carrer i oferir serveis socials i de salut a les persones

consumidores.

A partir de l’any 2004, en el marc del PADB, es va planificar l’obertura progressiva de serveis

de reducció de danys (incloent sales de consum) als diferents centres de tractament (CAS), i

a tots els districtes de la ciutat. Aquesta estratègia es va iniciar l’any 2005 obrint una sala de

Mesura de Govern


consum al CAS Vall d’Hebron. Actualment, 8 dels 10 districtes de la ciutat compten amb sala

de consum. Tot i que les sales de consum s’han distribuït per tota la ciutat, el seu ús depèn

en gran part de la presència de tràfic a prop de les sales. Tant és així que la distribució de

persones usuàries a les sales de consum és molt desigual, de manera que els CAS ubicats a

Ciutat Vella (CAS Baluard i CAS Lluis Companys) i a Sant Martí (el CAS Fòrum, proper a La

Mina) supervisen la majoria de consums.

En el marc de l’estratègia d’oferir els serveis de reducció de danys conjuntament amb

serveis de tractament (el que es coneix com a Model Barcelona d’atenció a les

drogodependències), l’any 2017 es van reconfigurar els serveis de Ciutat Vella. La Sala

Baluard es va traslladar de la plaça Blanquerna als Jardins de Dolors Aleu i va incorporar

nous programes de tractament, passant-se a anomenar CAS Baluard. La sala de consum

SAPS es va tancar, però, al seu torn, el CAS Lluis Companys ubicat al carrer Rec Comtal va

obrir una nova sala de consum per tal de completar la seva cartera de serveis. Aquests

canvis en els equipaments van permetre oferir el servei de sala de consum en dos zones

diferents de Ciutat Vella i millorar l’espai i l’atenció al CAS Baluard.

El centre de reducció de danys Robador, que no disposa de sala de consum, ha continuat la

seva activitat durant tot aquest temps, oferint el servei d’equip comunitari per Ciutat Vella.

Entre els equips comunitaris de Robador i Baluard la ciutat compta amb 23 educadores en

els equips comunitaris. Es va reforçar, a més a més, el lligam entre els serveis de reducció de

danys i tractament, per tal d’eliminar barreres a l’accés als programes de tractament. Més

recentment, l’any 2018, la Fundació Salut i Comunitat amb el suport de l’Ajuntament de

Barcelona va posar en marxa l’espai Metzineres, el primer programa integral de reducció de

danys exclusiu per dones.

Es disposen de diferents indicadors que permeten avaluar l’impacte dels CAS integrals.

Primerament, les enquestes internes de satisfacció a les persones que acudeixen als CAS

mostren que un 90% de les persones estan satisfetes o molt satisfetes amb l’atenció.

Anualment, al voltant d’un 10% de les persones que utilitzen els serveis de reducció de

Mesura de Govern


danys inicien un tractament, un percentatge que és superior al d’altres programes de

reducció de danys en altres països. Pel que fa al programa d’intercanvi de xeringues, al llarg

dels anys la incidència de VIH i Hepatitis C en persones que consumeixen drogues per via

injectada ha disminuït de forma significativa. Els últims anys, fins un 80% de les xeringues

distribuïdes pel programa d’intercanvi de xeringues són retornades per les persones que les

utilitzen. Tot i això, ens els últims anys a causa de l’aparició dels pisos de venda i consum de

drogues al barri del Raval el nombre de xeringues recuperades al carrer ha augmentat.

Finalment, el nombre de sobredosis a la ciutat ha disminuït de 120 sobredosis mortals

anuals a principis dels 90 fins a al voltant de 40 morts per sobredosi anuals els últims 4 anys.

Tot i que els últims anys el consum de drogues s’ha fet més visible al barri del Raval, per la

presència de consum a l’espai públic i pisos de tràfic i consum, no hi ha cap indicador que

faci pensar que el nombre de persones que consumeixen per via injectada hagi augmentat.

La prevenció de les drogodependències

Pel que fa a la promoció de la salut i la prevenció, el Raval és un dels barris prioritzats per

l’estratègia de salut comunitària Barcelona Salut als Barris (BSaB) de l’ASPB. Aquesta

estratègia es va iniciar l’any 2007 en els barris més desfavorits econòmicament de la ciutat i

pretén millorar la salut i la qualitat de vida i reduir les desigualtats entre els barris prioritzats

i la resta de la ciutat. BSaB es va posar en marxa al Raval el setembre de 2011, en què es van

prioritzar, entre altres temes, la salut mental i el consum i abús de substàncies. Les

intervencions de BSaB que s’han dut a terme durant aquests anys relacionades amb la

prevenció del consum de drogues i les addiccions inclouen intervencions que es

desenvolupen en els centres educatius, amb la participació del professorat, i altre que es

desenvolupen en espais comunitaris, amb la participació de serveis i entitats de l’entorn.

Mesura de Govern


L’atenció a les drogodependències

A Ciutat Vella hi ha 4 CAS que ofereixen tractament a les addiccions: el CAS Baluard, el CAS

Barceloneta, CECAS i el CAS Lluis Companys. L’any 2019 aquests CAS van tenir 280, 187, 59 i

241 inicis de tractament respectivament. Dels inicis de tractament al CAS Baluard 49 (18%)

van ser en dones i 231 (83%) en homes. Les substàncies que més inicis de tractament van

provocar al CAS Baluard són els opiacis (48%), l’alcohol (22%) i la cocaïna (14%). Els inicis de

tractament al CAS Baluard, que és el CAS de referència pel barri del Raval, suposen un 38%

dels inicis a Ciutat Vella i un 7% dels inicis a tota la ciutat.

En els programes de Reducció de Danys (REDAN), aquest any 2020 (amb dades fins a

l’octubre) un total de 3.010 persones diferents han accedit a algun programa de REDAN als

serveis ubicats al districte de Ciutat Vella, el 13% de les quals han sigut dones. El CAS

Baluard ha estat el centre on més persones han accedit als serveis (un total del 80% de totes

les persones usuàries).

La mitjana d’edat de les persones usuàries del CAS Baluard i Local Robador és de 41 i 42

anys respectivament, lleugerament més baixa en les dones (40 anys als dos centres). Un

54% de les persones van referir no tenir sostre o viure en habitatges inestables (sense

diferències entre sexes) i un 44% i un 32% referien tenir estudis primaris o secundaris

respectivament. El 60% de les persones han estat en algun moment en tractament (el 64%

de les dones vers un 54% dels homes) i el 70% de les persones usuàries dels recursos de

REDAN de Ciutat Vella han consumit drogues per via injectada alguna vegada (66% de les

dones i el 71% dels homes).

Pel que fa al servei dels espais de consum supervisat els homes representen al voltant del

90% de tots els consums a les sales essent l’espai de consum inhalat on menys consums per

part de dones s’observen (només el 8% del total). La majoria dels consums realitzats als

espais per tipus de droga han estat els següents: heroïna en un 41%, seguit de la cocaïna en

un 36% i la barreja entre cocaïna i heroïna en un 17% dels consums. Gairebé en tots els

Mesura de Govern


casos, el patró de consum és de policonsum, tant pel que fa al consum de múltiples

substàncies (alcohol, cànnabis, benzodiazepines, metamfetamina, etc.) com pel que fa a la

utilització de vies de consum diferents. Entre les persones que consumeixen per via

injectada, el 50% ho fa diàriament. Tot i que l’ús de les sales de consum supervisat és elevat,

algunes persones segueixen fent consums fora de les sales, tant en espais privats com

públics.

De la Sala Baluard al CAS Baluard

El CAS Baluard és la primera sala de tractament i consum assistit a la ciutat de Barcelona.

S’obre l’any 2004 en la muralla medieval de les Drassanes en el marc d’una estratègia

municipal de reducció de riscos en les persones consumidores i la contenció del consum en

la via pública.

A l’octubre de 2017 es trasllada de la muralla medieval de les Drassanes a l’Av. Drassanes,

13 (espai que ocupava l’anterior CUAP Peracamps).

Durant el període previ al trasllat es fan estudis de l’impacte que aquest centre pot tenir en

el barri i s’encarrega en aquest sentit, de l’octubre 2016 al maig de 2017, una intervenció al

Servei de Gestió de Conflictes (SGC). S’elabora un mapatge dels fluxos de població vinculats

a l’activitat dels Serveis, Recursos i Entitats. Es descriu, segons franges horàries i dies de la

setmana, la confluència de població a l’espai públic i les possibles problemàtiques que es

poden originar per tal d’aplicar mesures preventives i correctives.

Durant l’estiu de 2018 es posa en marxa el Pla de Xoc de Drogues al Raval:

● S’incorpora un equip de treball per fer detecció i seguiment dels pisos buits,

de les ocupacions de caire delinqüencial.

● Es fan auditories d’espai públic per millorar les condicions de l’entorn en tots

els àmbits (paviment, enllumenat, mobiliari urbà....).

Mesura de Govern


● Es crea una Taula Tècnica Interdepartamental amb participació de diferents

serveis de la Unitat de Prevenció i Atenció a les Drogodependències de l’ASPB (CAS

Baluard, CRD Robadors, CAS Lluis Companys) i SIS MO i, en la seva posada en marxa,

del SGC. Actualment, es manté l’espai de treball conjunt.

● Es crea una Comissió de seguiment que es reuneix semestralment, amb

participació veïnal, tècnica i política, on es fa seguiment de la situació i s’informa dels

dispositius en marxa i dels resultats de la feina feta.

● S’incrementen els serveis de neteja.

● S’ubica una patrulla de GUB en l’entorn més pròxim al CAS.

La irrupció de la pandèmia de la covid-19

Durant l’any 2020 la pandèmia de la covid-19 ha tingut un gran impacte en les persones que

consumeixen drogues i els serveis de salut. Malgrat que la informació de la que disposem a

hores d’ara és parcial, l’epidèmia sembla que ha tingut un impacte en el consum de drogues

i ha fet disminuir el consum de drogues en contextos recreatius (sobretot la cocaïna i les

amfetamines), però podria haver incrementat el consum d’alcohol, cànnabis i

benzodiazepines a la llar. En el cas del consum d’heroïna i cocaïna en contextos més

vulnerables, tot i que en un primer moment l’epidèmia podria haver tingut un impacte en

els mercats il·legals, aquest impacte va durar poc i actualment la disponibilitat de drogues

ha tornat als nivells anteriors a la pandèmia. La crisi de la covid-19 ha afectat els serveis de

reducció de danys i de tractament, sobretot aquells que es donaven de forma grupal o

comunitària, tot i que s’ha fet un esforç per no disminuir l’accessibilitat i l’horari d’atenció

als serveis. Tot i l’impacte negatiu, la crisi ha obligat a generar noves estratègies que poden

ser útils en el futur, com són la telemedicina, la flexibilització dels tractaments directament

observats o el nou Centre d’Acolliment per a persones que consumeixen.

El 14 de març de 2020, el decret de l’estat d’alarma va limitar la lliure circulació de les

persones a l’espai públic i va declarar la obligatorietat del confinament de la població.

Davant d’aquesta situació excepcional, l’Ajuntament de Barcelona va obrir diferents

recursos que permetien el confinament de les persones sense llar de la ciutat. El dia 3 d’abril

Mesura de Govern


de 2020 es va obrir el primer recurs residencial adaptat per a les persones que consumeixen

drogues de Barcelona amb 70 places, 25 per dones i 40 per homes.

Més enllà de l’impacte actual de la pandèmia per la covid-19, els efectes a llarg termini són

preocupants per vàries raons. D’una banda, sembla que l’epidèmia no ha afectat els mercats

de les drogues, tant les legals com les il·legals, i que en el període posterior a la pandèmia la

disponibilitat serà elevada. D’altra banda, una possible crisi econòmica provocada per la

pandèmia podria tenir un impacte molt important en les poblacions més

vulnerabilitzades. Així doncs, és necessari vetllar perquè una crisi econòmica no provoqui

una reducció dels recursos d’atenció, en aquest cas en els serveis d’atenció a les

drogodependències, fet que podria agreujar les conseqüències negatives en les persones

que consumeixen drogues o estan rebent tractament.

2. Justificació

Conflictes i problemàtiques entorn del tràfic i el consum al barri del Raval

La conjuntura actual, amb les seqüeles de la crisi econòmica de 2008 , on una gran quantitat

de l’habitatge ha deixat d’estar ocupat pels anteriors residents, i han quedat buits, perdent

l’us social d’aquests i fomentat l’us delinquencial, i la baixada dels preus de la droga han

generat una situació en la que noves formes de distribució i consum, ha provocat gran

alarma i conflictes de convivència en Ciutat Vella i en el barri del Raval, principalment.

Aquest fenomen de venda i consum i, a vegades pernocta en locals o pisos ocupats, ha

generat problemes greus de violència i convivència a l’espai públic i dins de les comunitats

de veïns i veïnes del Raval. Alhora, també ha suposat l’increment de violències i l’abús

sexual de persones amb problemes de consum que utilitzaven aquests espais, la pèrdua de

seguiment, acompanyament i supervisió del consum per part dels professionals dels serveis

d’atenció a persones usuàries REDAN, així com un increment dels riscos associats als

consums d’estupefaents.

Mesura de Govern


Al mateix temps, aquesta situació ha generat un moviment veïnal de protesta i demanda de

noves formes d’intervenció que, per una banda impedeixin el tràfic i el consum i per una

altra protegeixin el dret a l’habitatge i la convivència dins de les comunitats de veïns i

veïnes. Alhora, aquest moviment veïnal també ha creat noves formes de col·laboració

público-comunitària que han esdevingut cabdals per la detecció de les problemàtiques

relacionades amb el tràfic i el consum de drogues.

Des de la primavera de 2017 aquest fenomen ha estat investigat i perseguit de manera

intensiva i coordinada pels cossos de seguretat (GUB i MMEE), amb operacions importants

en el període comprès entre l’any 2017 i l’any 2020. Alhora, durant l’any 2018 des del

Districte de Ciutat Vella es va posar en marxa un Pla de xoc per donar resposta a aquestes

problemàtiques urgents.

Un cop superada la situació d’alarma, gràcies al tancament de 301 espais de venda i consum

en el període comprès entre 2017 i 2020, la situació actual presenta un increment

exponencial del consum en la via pública, principalment en els entorns més pròxims al CAS

Baluard.

A tot aquest conflicte s’afegeixen altres problemàtiques de consum que afecten de forma

particular i/o específica al barri del Raval: problemes com el consum de Shabú en persones

en situació de vulnerabilitat dins la comunitat filipina, el consum i venda d’estupefaents per

joves migrats sols en situació de carrer i amb altres problemes de salut mental o d’alta

vulnerabilitat associats, necessitats específiques d’atenció als problemes de consum amb

perspectiva de gènere o el consum d’estupefaents en espais d’oci nocturn per joves de la

ciutat o turistes. Aquests són alguns dels problemes de consum que es manifesten de forma

específica al Raval i que també abordarem amb més profunditat en aquesta mesura de

govern.

Per tot això, ens plantegem analitzar i abordar en profunditat i amb una mirada integral les

necessitats emergents en relació al consum i la venda de drogues al Raval per donar

Mesura de Govern


resposta a la nova situació de les formes de tràfic, millorar l’atenció i la inclusió social a les

persones amb problemes de consum, aprofundir en la prevenció i promoció de la salut,

transformar el medi urbà i social per millorar la convivència, la cohesió social i minimitzar

l’impacte dels consums en via pública. Per aquest motiu es revisaran els protocols, els

dispositius i es valoraran les necessitats d’optimització i/o d’increment de serveis i

programes.

Cal afegir que, aquesta mesura de govern parteix del Pla d’Acció sobre Drogues de

Barcelona per aprofundir en algunes de les estratègies i objectius per donar resposta a les

problemàtiques específiques de consum que són presents al Raval, alhora que aborda

problemàtiques de seguretat relacionades amb el tràfic i el consum, tot incloent una

proposta de transformació urbana en zones específiques del Raval per equilibrar els usos a

l’espai públic i millorar les dinàmiques socials que s’hi produeixen, i finalment abordant la

necessitat de que l’habitatge buit recuperi l'ús social . Sempre procurant que els canvis que

es proposin a la via pública no generin un ús de l’espai públic que pugui acabar desmillorant

l’entorn pels veïns i veïnes.

Aquesta mesura de govern es desenvolupa en cinc àmbits clau d’intervenció que són els

següents:

1. Promoció de la Salut, Prevenció i Inclusió Social

2. Prevenció i Seguretat

3. Medi Urbà i Acció Comunitària

4. Habitatge

5. Coordinació i transversalitat

Mesura de Govern


El tràfic de drogues al Raval

Noves modalitats de venda i consum

Al Raval, el tràfic de drogues ha anat mutant. Si bé la presència de tràfic i consum de

drogues ha estat una constant històrica en aquesta part de la ciutat, no és menys cert que

determinades substàncies i formes de consum pateixen canvis i això s’ha produït a Ciutat

Vella en els darrers anys. Històricament, al districte de Ciutat Vella la droga se subministrava

per part dels traficants al carrer i des de ja fa uns anys aquesta modalitat ha mutat a la

venda i el consum dins de pisos o locals normalment ocupats de forma il·legal per tràfic.

En el barri del Raval, en concret, la forta especulació, la presència de molts pisos buits i la

històrica manca de conservació dels habitatges ha fet que hi hagi pisos en què els

propietaris, especialment aquells que contemplen l’habitatge com una inversió i no com un

bé fonamental, no se’n fan càrrec, el que facilita que siguin ocupats amb finalitats

delinqüencials.

Després de diverses investigacions, es coneix que la venda de droga es realitza a l’interior

dels immobles i resulta imprescindible aconseguir una autorització judicial que permeti les

accions policials que lluiten contra aquest fenomen. L’especial caràcter de protecció del

domicili a la legislació vigent fa que les gestions practicades per part dels investigadors i amb

la finalitat d'aconseguir aquesta ordre judicial siguin llargues i requereixin d’una sòlida

fonamentació.

Així, es requereix d’un període intens d’acumulació de càrrega de prova per aconseguir

aquesta autorització, amb manifestacions dels compradors, identificació dels autors del fets,

vigilàncies i seguiments efectuats pels investigadors i en tots els casos l’ocupació de

substàncies. Aquesta tasca, per la seva naturalesa, és complicada per les limitacions pròpies

de l’espai que s’investiga, pels mitjans emprats i pel fet que s’ha de treballar combinant les

investigacions d’organitzacions criminals que es lucren amb la venda de substàncies

estupefaents, les investigacions dels punts de venda que requereixen una immediatesa i que

Mesura de Govern


prèviament han estat valorades per les diferents prefectures dels dos cossos policials i

mitjançant la pressió en aquests punts de venda per a que desisteixin de la seva finalitat

delictiva.

Finalment, i un cop realitzada la intervenció més idònia, cal tenir en compte que en moltes

ocasions, l’immoble justificat com a domicili on es fa l’activitat il·legal, ja sigui ocupat o no,

fa que no sigui inhabitual que un cop posats en llibertat els autors dels fets aquests tornin al

mateix lloc, o l’immoble sigui ocupat de nou per altres persones,provocant la sensació

entre els veïns i veïnes que l’acció de la policia no ha estat efectiva.

Operatius contra el narcotràfic

Tal com s’ha comentat anteriorment, els cossos de seguretat (GUB i MMEE) de forma

conjunta han realitzat, aproximadament, 301 entrades i registres per delictes contra la salut

pública a Ciutat Vella des del 2017 fins a l’actualitat.

Cal destacar, també, els diferents operatius realitzats per detenir els captadors de turistes,

principalment, que facilitaven el tràfic de drogues d'algunes associacions cannàbiques, així

com la inspecció de 74 associacions que va donar com a resultat el tancament de 59

d'aquestes entitats per part de la Policia de Barri.

Tràfic als entorns del CAS Baluard.

Tal com s’ha comentat amb anterioritat, des de ja fa uns anys, la modalitat de venda de

substàncies estupefaents ha mutat cap a una de venda i consum dins de pisos o locals

normalment ocupats de forma il·legal per tràfic, i també cap a una segona forma que és la

venda en pisos i locals pel seu posterior consum fora d’aquests (punts de venda). La forta

pressió d’investigació i intervenció policial dels últims anys a aquesta nova modalitat de

venda i consum dins de pisos ocupats ha anat desplaçant la venda al carrer provocant el

consum als entorns de la sala Baluard i el seu entorn. D'altra banda, i així va començar el Cas

Coliseo, es va detectar la presència d'un grup organitzat que es dedicava a la venda

Mesura de Govern


d'aquestes substàncies estupefaents als voltants de la sala Baluard aprofitant la constant

afluència al lloc de persones toxicòmanes.

El Grup de Delinqüència Urbana de Ciutat Vella (GDU) de la GUB ha realitzat un total de 63

detencions per delictes contra la salut pública en els entorns del Cas Baluard des del 14 de

març de 2020.

Per altra banda, als voltants del CAS també podem trobar el venedor ocasional, és a dir, un

consumidor habitual que aprofita per comprar més substància de la que necessita per

després revendre-la i pagar-se d'aquesta manera el seu consum.

Al llarg dels anys ha quedat comprovat que existeix una delinqüència funcional, ja que

s’executen delictes per tal d'obtenir diners per a comprar substàncies estupefaents, delictes

relacionats amb les conductes encaminades a perpetuar el consum, a fi de minimitzar les

conseqüències indesitjables de l'abstinència.

Accions de prevenció de la venda de drogues al Raval.

Mitjançant el GDU, els agents de la Policia de Barri i la Brigada dels diferents torns realitzen

diferents accions de prevenció de la venda de substàncies estupefaents prestant servei

d'uniforme i de paisà. Com per exemple als entorns de la sala Baluard, Riera Baixa/Hospital i

els diferents punts que canvien constantment segons la mutabilitat dels pisos de venda.

Totes aquestes accions són vehiculades mitjançant la Policia de Barri.

A nivell de l’acció dels cossos policials, en el marc d’aquesta Mesura de Govern volem

promoure polítiques actives de prevenció i els usos convivencials de l’espai públic així com

l’impuls de l’autoritat democràtica i el control dels delictes. Combatent alhora els usos

excloents i monopolitzadors de l’espai públic que posin en risc la convivència i la seguretat

dels veïnes i veïnes de Ciutat Vella.

Mesura de Govern


Situació actual de consum problemàtic a l’espai públic i als serveis d’atenció

de REDAN al Raval.

L’últim temps s’ha produït un augment de situacions de violència greu, un increment de

consums a la via pública i una major presència de persones que es dediquen el tràfic de

substàncies, provocant que CAS Baluard augmenti l’afluència i l’activitat intra-servei.

Des de l'1 de Juliol, que es van implementar les mesures de Pla de Xoc, es mantenen nou

espais de consum injectat a dins del CAS Baluard, a més dels cinc espais per a consum

inhalat. A més, tres professionals de l'equip d'intervenció comunitària (EIC) del CAS Baluard

romanen de manera continuada a la plaça i/o a l'entorn més pròxim del centre (Arc del

Teatre). Això permet fer una major quantitat d'intervencions i derivacions dels consums al

centre així com millorar el treball educatiu amb les persones que consumeixen en la via

pública.

Des de l'operació policial del 7 d'octubre han disminuït a més de la meitat la quantitat de

consums al carrer. També s'ha detectat una disminució de persones fent tràfic i gairebé han

desaparegut les aglomeracions de persones usuàries als voltants del centre. No obstant

això, hi segueix havent consum en via pública principalment de persones sancionades pel

centre i se segueixen donant situació de baralles i violència entre les persones usuàries que

requereixen freqüentment d'intervenció de cossos de seguretat.

Pel que fa a l'afluència i activitat intraservei es diferencien dos períodes. D'una banda el

comprès entre l'inici de l'estat d'alarma (al març) quan el nombre d'accessos tant als espais

d'inhalat com als d'injectat van anar incrementant progressivament (amb lleugera davallada

de les xifres d'accessos a l'estiu) fins i tot augmentant en un terç l'activitat i d’altra banda el

període que s'inicia després de l'operació policial del 7 d'octubre. En aquest segon període

s'observa una disminució important de l'afluència tant als espais de consum supervisat a

CAS Baluard com a la resta dels serveis de reducció de danys.

● Manteniment de la patrulla de GUB en l’entorn més pròxim al CAS

Mesura de Govern


● Prospeccions regulars dels equips del Pla de Veïnatge a la zona per poder

tenir una informació al més actualitzada. Espai d’atenció prioritària.

● Reunions tècniques per analitzar la situació i fer propostes de millora.

● Recull actualitzada d’intervenció dels serveis: neteja (annex recull dispositius)

● Prospeccions periòdiques per part del SISMO amb els educadors/es de salut.

Les últimes prospeccions dels equips educatius de salut (tant els educadors de Robador com

l'Equip d'Intervenció Comunitària de CAS Baluard) s'han dut a terme després de l'operació

policial del 7 d'octubre pel qual tots dos equips coincideixen en el fet que tant el consum de

via injectada i inhalada de drogues a la via pública com la presència de restes de consum

abandonat al carrer han disminuït de manera notable al Raval i a la resta de Ciutat Vella. No

obstant això, els equips segueixen fent intervencions de reducció de danys sobre els

consums en via pública i recollint restes. Al barri del Raval els espais on més consums i

restes de material abandonats es detecten són a la plaça de Dolors Aleu, Arc del Teatre (en

especial l'entorn de CAP Drassanes), Plaça Jean Genet, Av. Drassanes, Voltes d'en Cirés,

Plaça Blanquerna i carrers Perecamps, Mina i Ramon Berenguer el Vell. A més d'aquest

perímetre més pròxim al CAS Baluard a la resta del Raval també es detecten dinàmiques de

consum a altres espais com ara Horts de Sant Pau, plaça Folch i Torres, carrer Robador i

places Salvador Seguí i Vázquez Montalbán.

Cal destacar que al voltant del CAS Baluard els equips refereixen que en l'actualitat els

consums en via pública es realitzen per part d'unes 10-15 persones usuàries en moltes

ocasions sancionades pel CAS i amb les que la intervenció educativa és especialment

complexa. En l'última prospecció de l'Equip Comunitari de Baluard es va detectar un patró

de consum en via pública majoritàriament injectat i amb la cocaïna com substància

principal, tot i que l'heroïna tant injectada com inhalada segueix essent freqüent.

Finalment, destacar que al treball educatiu i de reducció de danys habitual realitzat per part

dels educadors de carrer s'afegeix els últims mesos la difusió de missatge sanitaris i

preventius relacionats amb la covid-19 amb l'objectiu de minimitzar el risc de contagi entre

Mesura de Govern


les persones vinculades a serveis de REDAN en tractar-se d'un col·lectiu de risc. Darrerament

es va fer difusió de missatges i recomanacions relacionats amb el confinament nocturn

decretat entre les persones vinculades als serveis i que en la seva gran majoria són persones

sense sostre.

Promoció de la salut, d’entorns veïnals saludables i segurs, i de la inclusió

social.

El Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2017-2020 planteja que:

“En l’àmbit local i urbà hi ha factors específics que determinen la salut. Aquests

determinants inclouen el context físic (disseny urbà, transport, habitatge, etc.), el context

socioeconòmic (factors econòmics, d’ocupació i les condicions de treball, l’entorn domèstic i

familiar, etc.), els entorns (són els espais on les persones interactuen i on es creen o resolen

problemes relacionats amb la salut: barri, escola i lloc de treball), les circumstàncies

personals (edat, sexe, migració, etc.) i els aspectes biològics. Les accions han d’anar

encaminades a la prevenció universal del consum de l’alcohol i altres drogues, alhora que

s’han de dirigir esforços a poblacions específiques i grups d’alt risc mitjançant intervencions

de prevenció selectiva i/o indicada.“ (Brugal MT, 2017)

És per això, que aquesta mesura proposa una mirada integral per abordar les diferents

problemàtiques pel que fa al consum i venda de drogues al Raval, tot tenint en compte la

promoció de la salut i la prevenció universal de la seva població; la transformació d’alguns

entorns urbans del Raval, on actualment hi ha usos problemàtics i conflictius, per tal que

esdevinguin espais saludables i segurs pel veïnat, promovent accions comunitàries que

millorin les dinàmiques socials; i promovent l’atenció i inclusió efectiva de les persones amb

problemes de consum. Considerem que l’objectiu com a ciutat ha de ser la cura i la reducció

de danys als pacients i alhora la cura i la reducció de danys a l’entorn. Evitar la desmillora

de l’entorn no només va en contra la convivència sinó també en contra la necessitat de les

pacients de poder comptar amb un entorn que reforci la seva cura i tractament.

Mesura de Govern


En aquest sentit proposem accions de promoció de la Salut i de prevenció universals, tot i

que posant el focus en els/les infants, adolescents i joves del Raval. I al mateix temps

plantegem accions per perfils específics tant per la promoció de la salut, la prevenció i la

inclusió social. A continuació expliquem quins son aquest perfils als que donarem especial

atenció.

Perfils de prevenció i atenció selectiva i/o indicada al Raval

REDAN i sensellarisme

Les persones usuàries dels programes de reducció de danys són majoritàriament homes

(85%), d’origen espanyol (60%) i amb nivell d’estudis primaris o secundaris (44% i 32%,

respectivament). La mitjana d’edat està al voltant dels 45 anys, oscil.lant el rang entre els 20

i els 70 anys. Entre les persones d’origen estranger (40%), la proporció d’homes i de menors

de 30 anys són més elevades. Un 50% de les persones ateses no disposen de domicili i viuen

al carrer o en cases ocupades. Al voltant d’un 80% de les persones usuàries han estat en

tractament alguna vegada.

Les drogues que utilitzen amb més freqüència les persones usuàries són l’heroïna (45%), la

cocaïna (25%) i l’speedball o combinació de les dues (25%). Gairebé en tots els casos, el

patró de consum és de policonsum, tant pel que fa al consum de múltiples substàncies

(alcohol, cànnabis, benzodiazepines, metamfetamina, etc) com pel que fa a la utilització de

vies de consum diferents. Entre les persones que consumeixen per via injectada, el 50% ho

fan diàriament. Tot i que l’ús de les sales de consum supervisat és elevat, moltes persones

segueixen fent consums fora de les sales, tant en espais privats com públics.

Per altra banda, els programes de reducció de danys de Barcelona van atendre 4.216

persones l’any 2019, de les quals, al voltant del 50% eren persones sense llar o amb

habitatge inestable, sense diferències entre sexes. Segons la diagnosi de l’Ajuntament, el

mateix any 2019, prop de 3.700 persones es van trobar en situació de sensellarisme a

Barcelona. En el cens organitzat per la Fundació Arrels l’any 2018, el 16% de les persones

Mesura de Govern


sense llar entrevistades van dir que el consum d’alcohol o altres drogues havia dificultat la

seva permanència en un allotjament o havia estat el motiu pel qual havien hagut de deixar

l’allotjament.

Les necessitats específiques de les persones en situació de sensellar i amb consum actiu de

drogues requereixen de modalitats i solucions habitacionals específiques. És per això que es

va crear un nou Centre d’Acollida per a persones sense llar que consumeixen drogues,

promogut per l’Ajuntament de Barcelona, que ha acollit entre l’abril i l’octubre de 2020 a

120 persones, entre les quals 74 són homes, 42 dones i 4 persones no binàries. És per això

que aquesta mesura vol co-impulsar noves modalitats habitacionals que donin resposta a

aquestes necessitats juntament amb altres àrees de l’Ajuntament de Barcelona.

Perspectiva de gènere i LGTBIQ

Les dones usuàries de REDAN pateixen major estigma, menor suport social i presenten

necessitats diferents de les dels homes que consumeixen drogues. Els recursos d'atenció a

drogues estan altament masculinitzats i centrats en la necessitat dels homes, la qual cosa

suposa una barrera per a elles a l'hora d'accedir i romandre als serveis, contribuint a la

invisibilització i agreujament de la seva problemàtica. Hi ha estudis que estimen en l'àmbit

global, que de totes les persones que s'injecten drogues fins a un 20% són dones. L'any 2020

les dones han representat un 13% de les persones usuàries dels serveis de REDAN

disponibles a Ciutat Vella i al voltant d'un 10% dels accessos a les sales de consum.

Pel que fa a l'atenció al carrer, els educadors refereixen un augment de presència de dones

fent consum al carrer des del passat març 2020 quan es va decretar l'estat d'alarma per la

crisi de la covid-19. Aquestes dones usuàries són més joves que els homes en la mateixa

situació i el seu patró de consum és divers, essent molt freqüent el consum inhalat de

cocaïna (crack) i altres estimulants com ara metamfetamina. No obstant això el consum

injectat d'estimulants i/o opiacis també és freqüent. Els educadors refereixen molta

Mesura de Govern


diversitat pel que fa al país d'origen d'aquestes dones, detectant-se també un nombre

important de dones de nacionalitat espanyola.

Des dels equips de carrer es detecta que aquestes dones es troben en una situació

d'especial vulnerabilització: en la majoria de casos són dones sense sostre o habitatge

inestable i pateixen molt sovint violències masclistes de tota mena. Malgrat la dificultat per

a la vinculació de les dones als serveis de REDAN des de l'equip de Robador aquests mesos

s'ha fet un esforç important i s'ha aconseguit contactar i fer una primera entrevista almenys

6 dones usuàries noves amb les quals es continua fent seguiment i treballant el vincle amb

el servei tant en l'àmbit de carrer com amb els serveis de reducció de danys que s'ofereixen

al Local Robador ("calor i cafè", atenció bàsica sanitària i social, etc.).

Amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de les dones usuàries de drogues i

millorar el seu accés als serveis de REDAN de Ciutat Vella s’han implementat diferents

accions com ara horaris per a ús no mixta als serveis de calor i cafè tant a CAS Creu Roja com

al centre de reducció de danys Robador. A més, els equips de professionals realitzen

formació tant en consum de drogues amb perspectiva de gènere com en altres temes

específics com la violència masclista i la seva relació amb el consum de drogues. Als serveis

de REDAN existeixen professionals de referència per a tractar els aspectes relacionats amb

la perspectiva de gènere i del col·lectiu LGTBIQ relacionades amb el consum.

Aquesta mesura vol treballar per assegurar serveis i programes tant d’atenció al consum,

com d’inclusió social dirigits amb perspectiva de gènere o exclusivament per a dones per tal

d’assegurar espais lliure de violència masclista a dones que ja pateixen múltiples

vulnerabilitats.

Adolescents i joves migrats sols

En els últims anys hi ha hagut un augment de joves migrats sols que es troben en situació de

carrer al Raval. Aquests joves pateixen múltiples factors de vulnerabilitat, que molts cops els

aboquen al consum d’estupefaents. En l’últim temps ha hagut un apropament dels infants i

Mesura de Govern


joves que han migrat sols i es troben en situació de carrer tant als equipaments de drogues

com als seus usuaris i a les substàncies que aquests consumeixen. I es que, la majoria dels

infants i joves que han migrat sols i que es troben en situació de carrer presenten patrons de

consum de risc. Molts d’aquest joves presenten també problemes de Salut Mental associats.

En ser tan joves es troben molts cops amb dificultats per compartir espais amb altres usuaris

REDAN amb trajectòries de consum més llargues. És per aquests motius que aquesta

població es de especial interès per aquesta mesura, i requereixen d’accions i serveis

especialitzats.

Perspectiva intercultural

Pel que fa a l'atenció a persones immigrants als serveis de REDAN el 62% són d'origen

estranger essent el percentatge més alt en homes (66% dels homes vers el 42% de les

dones). Al local Robador es duu a terme un programa d'atenció a les persones immigrants

que dóna atenció social i sanitària bàsiques així com assessorament legal a persones

nouvingudes que inclou la formació amb tallers, acompanyament i atenció individualitzada.

A CAS Baluard es disposa de professionals que formen part de l'equip que treballen com

mediadors interculturals que faciliten el contacte amb els col·lectius d'immigrants usuaris

del servei. A més, existeix un itinerari assistencial a CAS Baluard per fomentar la detecció i

derivació de casos de consum de Shabú (metanfetamina per via inhalada) i afavorir la

coordinació entre el CAS, l'Atenció Primària, l'Hospital del Mar, serveis social i les entitats de

la comunitat filipina.

La necessitat de transformar el medi urbà i les dinàmiques comunitàries al

Raval Sud.

L'evolució urbanística del Raval sud que va tenir lloc al segle passat ha anat buidant el barri

de vitalitat i d’identitat urbana. L'avinguda Drassanes i l’edificació que l’envolta, aliena al

teixit històric, resultant dels bombardejos de la Guerra Civil, interrompen el continu urbà

necessari per a la cohesió del veïnat. També la desaparició d'equipaments estructuradors de

Mesura de Govern


la vida veïnal com eren el mercat del Carme o l'escola Drassanes van suposar una reducció

de l'activitat veïnal en el barri que, a poc a poc, ha anat veient com els comerços tancaven i

els carrers es buidaven dels seus veïns i veïnes. Així doncs, en aquest entorn buidat

d'activitat ciutadana, el consum i tràfic de drogues es produeix amb més facilitat.

Aquesta mesura de govern ha de servir per impulsar una revitalització urbana del Raval.

Tota l'experiència acumulada d'intervenció a l'espai públic indica que la intensitat i la

diversitat d'usos en un entorn urbà redueix els impactes negatius i excloents. Per tant, la

recuperació de la vida veïnal i sobretot de la identitat d’un barri com el Raval sud ajudarà a

l'equilibri i a la normalització dels usos.

Naturalment un repte com aquest no es resol només en una mesura de govern. Per això, es

plantegen dues línies d'acció que es desenvolupen en paral·lel al llarg de les fases de la

mesura. D’una banda, es defineixen intervencions concretes, tant per la millora de l'espai

públic com per la recuperació del comerç, i de l'altra, es programa un Pla Director del Medi

Urbà del Raval sud que serveix com a full de ruta per a una intervenció més profunda en el

barri que permeti revitalitzar-lo.

Al mateix temps, amb la finalitat de promoure la vida veïnal en zones del Raval sud, que

actualment es perceben com espais buits o talls inconexos de la trama social, i que

afavoreixen usos problemàtics i no conviden a l'ús dels veïns, es desenvoluparà un Pla de

dinamització comunitària a tres eixos del Raval Sud aprofitant la presència d’agents socials a

la zona, com equipaments i entitats, per desenvolupar activitats conjuntament amb el

veïnat.

La necessitat de recuperar l’ús social de l’habitatge buit al Raval

La doble crisi económica i inmobiliaria del 2008 va tenir un gran impacte al veïnat de barri

del Raval, el que va generar que propietaris i llogaters perdessin l’habitatge on vivien, i

aquests quedessin buits. Alhora que la presència d’edificis de propietat vertical i pisos en

mal estat amb propietaris que o bé no podien fer-se càrrec del manteniment, o bé d’altres

Mesura de Govern


que no es responsabilitzaven del mateix, ha fomentat la degradació i l’abandonament

d’edificis i pisos que han quedat també buits.

Tota aquesta conjuntura ha afavorit la proliferació d’usos delinqüencials dels habitatges on

es traficava i consumien substàncies estupefaents. Si bé la forta investigació i intervenció

policial, i la posada en marxa de polítiques per fer seguiment, impulsar la rehabilitació i

mobilització d’aquests habitatges buits mitjançant diverses estratègies, ha generat un

impacte important en reduir aquesta tipologia d’habitatges amb us delinqüencial. També és

cert que no ha acabat amb aquesta i tampoc no ha sigut suficient per mobilitzar una

quantitat significativa de pisos buits per l'ús social pel que es van concebir. Per aquest motiu

és cabdal continuar treballant en diverses estratègies per mobilitzar el parc d’habitatge buit

del Districte dins del marc d’aquesta mesura.

3. Objectius

L’objectiu principal d’aquesta Mesura de Govern és abordar d’una manera integral tant la

prevenció i l’atenció a les drogodependències, com la venda de drogues al Raval, els seus

impactes a l’espai públic i entorns veïnals.

Per tal d’aconseguir-ho hem estructurat 5 àmbits d’actuació que inclouen objectius

específics:

1. Promoció de la Salut, Prevenció i Inclusió Social

2. Prevenció i Seguretat

3. Medi Urbà i Acció Comunitària

4. Habitatge

5. Coordinació i transversalitat

1. Àmbit 1: Promoció de la salut, Prevenció i Inclusió social

1.1. Prevenir el consum d’alcohol i altres drogues en infants i joves i disminuir la

prevalença de consum de drogues i els problemes associats en la població.

Mesura de Govern


1.2. Millorar la qualitat dels serveis sociosanitaris per a persones amb problemes de

consum i els seus entorns que tinguin un impacte positiu en la salut de les

persones usuàries i treballadores dels serveis.

1.3. Incorporar la mirada interseccional als programes de prevenció, atenció i

tractament, amb especial èmfasi en perspectiva de gènere intercultural,

intergeneracional i del col·lectiu LGTBIQ.

1.4. Impulsar polítiques i programes específics que facilitin la rehabilitació i inclusió

social de les persones amb problemes d’alcoholisme i altres drogodependències.

2. Àmbit 2: Medi Urbà i Acció Comunitària

2.1. Afavorir els entorns saludables i impulsar accions comunitàries per generar

cohesió social i evitar nuclis de marginació que facilitin el consum problemàtic

de drogues i l’exclusió social.

2.2. Revitalitzar la trama urbana del Raval Sud a través intervencions urbanístiques

de petita i gran escala que equilibrin els usos de l’espai per part del veïnat i

serveis del territori.

2.3. Potenciar el paper de la comunitat, les entitats veïnals, els agents de salut, les

famílies i la població afectada com a mediadors socials per sensibilitzar i afavorir

l’ús racional de l’espai públic.

2.4. Reduir l’estigma associat a les persones amb consum de drogues dins l’entorn

social i normalitzar els serveis i les intervencions dirigides a les persones a que

presenten Trastorns per l’Ús de Substàncies (TUS).

2.5. Dinamitzar de les plantes baixes del Raval Sud en clau econòmica.

3. Àmbit 3: Prevenció i Seguretat.

3.1. Prevenir, investigar i perseguir el tràfic de drogues al Raval amb la col·laboració

comunitària.

3.2. Prevenir i perseguir l’explotació de persones relacionades amb el tràfic de

drogues.

Mesura de Govern


3.3. Reduir l’accessibilitat i la disponibilitat de les drogues psicoactives.

3.4. Millorar els mitjans de detecció de tràfic de persones de la UTEH tenint en

compte els casos d’explotació i tràfic de persones relacionades amb el tràfic de

drogues.

3.5. Intervenir entre situacions que poden generar conflictes de convivència i que es

poden derivar aquestes.

4. Àmbit 4: Habitatge

4.1. Treballar per a la mobilització del parc d’habitatge buit del Districte.

4.2. Lluitar contra la proliferació dels habitatges amb usos delinqüencials.

5. Àmbit 5: Coordinació i transversalitat

5.1. Definir i delimitar l’actuació coordinada entre l’Equip d’Intervenció Comunitària

(EIC) del CAS Baluard, servei de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), la

Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB), Mossos d’Esquadra (MMEE), equips de

carrer (SISMO-SDI) I Serveis de Neteja a l’espai públic localitzat en l’entorn

immediat del CAS Baluard.

5.2. Promoure abordar aspectes relacionats amb la prevenció i atenció al consum de

drogues a diversos espais tècnics i de participació del districte de Ciutat Vella per

tal d’enriquir l’abordatge integral d’aquest Pla.

4. Pla d’acció

El Pla d’acció que contempla aquesta mesura de govern s’estructura en quatre fases que es

descriuen a continuació:

Mesura de Govern


FASE 0 Accions realitzades

Aquesta fase inicial pretén donar compte de les diverses reorganitzacions dels serveis del territori portades a terme durant el segon semestre de 2020 amb l’objectiu d’oferir una resposta immediata a la situació. Per una altra banda, recollirem en aquesta fase les accions transversals en el temps, que es realitzaran de manera sostinguda durant la mesura.

Àm

bit

1:

Pro

mo

ció

de

la s

alu

t, p

reve

nci

ó i

incl

usi

ó s

oci

al.

O.E. 1.1 Accions transversals en el temps, durant totes les fases.

Promoure activament la prevenció universal del consum de drogues als centres escolars. Promoure serveis d’escolta, orientació i acompanyament en els espais naturals de relació d’adolescents, amb

professionals que esdevinguin referents per a aquest col·lectiu, per tal d’enfortir les seves habilitats personals, cognitives i comunicatives, i on puguin compartir la seva vivència, així com proporcionar assessorament i acompanyament professional individualitzat.

Fomentar accions per a la prevenció del consum d’alcohol i altres drogues i la disminució de riscos associats, i l’assetjament i violències sexuals en festes populars i espais d’oci nocturn.

Promoure que joves en situació vulnerable es formin per a ser monitors/es o referents positius per a altres joves. Potenciar el lleure saludable, a través d’activitats socioculturals i esportives per aquells/es adolescents i joves en

situacions de risc, principalment en zones especialment vulnerables i que pateixen o poden patir problemes relacionats amb el consum de drogues, incloses en el programa Barcelona Salut als Barris.

Fomentar accions d’educació sexual i reproductiva per disminuir el risc associat al consum d’alcohol i altres drogues i les pràctiques sexuals de risc. Es treballarà per maximitzar les cobertures dels diferents programes de prevenció, en els seus diferents àmbits d'aplicació (escolar, comunitària, etc.).

Mesura de Govern


O.E. 1.2 Accions específiques.

Facilitar que els professionals puguin fer acords entre ells/elles per canviar de torn per períodes. Reduir els temps d'espera de les persones usuàries del CAS Baluard per a accedir a la sala i agilitzar el flux de

persones usuàries augmentat els punts de consum i el nombre de treballadors. Establir un temps de supervisió i cura de l’equip del CAS. Millorar el clima i coordinació en l’equip professional del CAS. Avaluar la necessitat d'ampliació de punts de consum del CAS Baluard en funció de l'evolució de les dades i

d'acord amb les necessitats sanitàries del moment, tot valorant l’impacte sobre l’entorn. Sempre des d’una estratègia de ciutat que procuri una adequada distribució dels recursos sociosanitaris de la ciutat, generant una co-responsabilitat entre tots els districtes.

Mesura de Govern



Treballar amb la Direcció de Serveis de Salut la incorporació com a criteris de valoració el lligam dels projectes amb la present mesura de govern.

En les subvencions de districte, afegir en el document de criteris, la priorització de projectes que recullin ”Iniciatives de promoció de la salut, prevenció i reinserció en el camp de les drogoaddiccions amb vinculació a les accions i objectius de la mesura de govern” en els següents àmbits:

o Esports: projectes de promoció de l’activitat física i esportiva de col·lectius específics. o Dones: desigualtat econòmica i violències masclistes. o Adolescència i joventut: promoció de la salut integral, d’hàbits saludables i de prevenció de conductes de

risc dirigides exclusivament a la població juvenil. o Civisme i convivència: Foment de la coresponsabilitat ciutadana en els usos socials i el manteniment de

l’espai urbà. o Interculturalitat: Accions per promoure la perspectiva intercultural.

Accions transversals en el temps, durant totes les fases. Garantir que els programes de tractament incorporin la perspectiva de gènere, intercultural , intergeneracional i

del col·lectiu LGTBIQ en les diferents intervencions. Facilitar l’accés als recursos de tractament a les dones adequant horaris, establint espais per atendre els fills/es,

etc. als recursos de drogodependències.

Mesura de Govern


O.E. 1.4 Accions específiques

Licitat i adjudicat a la Fundació ICEERS que cobreix administrativament a Metzineres, un projecte annual que treballa els següents objectius:

o Procurar abordatges des del feminisme interseccional, la reducció de danys i els drets humans, centrats en la persona, fonamentats en llibertat de (re)definició, autonomia, apoderament i millora de benestar físic, emocional i psicològic de les dones en múltiples situacions de vulnerabilitat que usen drogues.

o Reduir barreres d’accés i potenciar adherència a les diferents xarxes d’atenció, mitjançant recursos i serveis diversificats, comprensius, apropiats, assequibles, de fàcil navegació, i qualitat d’excel·lència per dones que usen drogues.

o Recolzar les dones que usen drogues com interlocutores essencials en influir establiment, desenvolupament o transformació de polítiques públiques i eventuals actuacions que, de manera directa o indirecta, condicionen els seus recorreguts vitals.

o Minvar prejudici, estigma i discriminació contra persones en trajectòries d’ús de drogues, específicament dones, perseverant en fer efectius els seus drets.

Accions transversals en el temps, durant totes les fases. Crear programes d’itineraris laborals amb Barcelona Activa per tal de personalitzar-los segons les característiques

de les persones ateses a la xarxa de drogodependències. Reforçar l’actuació de la figura de l’Educador/a de salut en la detecció i acompanyament de persones amb

consum problemàtic d’alcohol i altres drogues. Reforçar l’actuació de la figura de l’Educador/a de salut en la detecció i acompanyament de persones amb

consum problemàtic d’alcohol i altres drogues. Afavorir l’accés a programes esportius i de lleure per a persones amb problemes d’alcohol i altres drogues. Desenvolupar programes d’acompanyament a recursos sanitaris i socials adreçats a adolescents i població adulta

jove amb TUS i/o patologia dual Impulsar la figura d’un/a referent en addiccions a l’atenció primària sanitària, per tal de vehicular totes les

consultes, la formació, les coordinacions i les intervencions que es realitzen a l’ABS en persones amb TUS. Crear la figura del/la referent d’atenció primària de salut i social en els CAS per tal de gestionar les comunicacions,

coordinacions i derivacions Garantir l’orientació jurídica a les persones ateses a la xarxa de centres d’atenció a les drogodependències. Potenciar mesures alternatives a les sentències penals i treballs per a la comunitat en les infraccions

administratives per consum de drogues psicoactives.

Mesura de Govern


Àm

bit

2:

Med

i Urb

à i

Acc

ió C

om

un

ità

ria

.


Ajust dels dispositius actuals que treballen a la zona (neteja, GUB, MMEE, educadors de salut, SISMO, etc.) Reforç per part de l’equip del Pla de Veïnatge a la zona: suport a la gestió de cues durant el confinament, treball

de vinculació amb els usuaris del CAS, orientació i acompanyament a recursos assistencials, coordinació amb l’EIC del CAS i educadors de salut (Robadors), suport a la dinamització de Voltes d’en Cirés. Els entorns del Cas Baluard son un espai d' actuació e intervenció prioritària per part de l'equip del Pla de Veïnatge on s'ha intervingut en diferents moments i es continua intervenint amb els següents objectius:

o Intervenir en front de dinàmiques inadequades mitjançant plans de xoc. o Prospecció i diagnosi d’espais seleccionats on s’ha detectat alguna situació de conflicte. o Millora de les condicions de convivència i la gestió dels diferents usos que es fan de l’espai públic.

Metodologia d’intervenció del Pla de Veïnatge: Proposta d’intervenció directa en l’espai públic amb la finalitat d’implementar actuacions que

resolguin o minimitzin les problemàtiques i/o conflictes existents amb un impacte negatiu en l’àmbit comunitari.

Intervenció ordinària amb una actuació d’àmbit preventiu o reactiu en la quotidianitat d’intervenció al territori.

Intervenció extraordinària, una actuació en conflictes de llarg recorregut que requereixen una intervenció innovadora.

L’impacte a l’espai públic del conflicte, amb una periodicitat diària, amb una repetició de la dinàmica i l’existència d’usos compartits.

Contacte amb el 100% d’establiments comercials, associacions, entitats, veïnatge, contacte i intervenció amb els usuaris amb estada habitual, limitació de dinàmiques inadequades.

Al 2020 s’ha desplegat un nou reforç a través del Pla de xoc de neteja a partir de l’1 de novembre. El pla inclou la incorporació de 4 equips especials de nova creació que realitzaran tasques intensives de fregats. Els equips de neteja de grafits incorporen 8 persones creant 4 equips.

Accions transversals en el temps, durant totes les fases. Manteniment dels serveis actuals de neteja a la zona basats en la diversitat d'actuacions en diferents moments

durant les 24h del dia 7 dies a la setmana. Disposar de la necessària flexibilitat per atendre les propostes de modificacions de serveis i horaris que es puguin

demanar des de la taula de coordinació de l'espai.

Mesura de Govern


O.E.2.2 Accions transversals en el temps, durant totes les fases

Consolidació de la Comissió de seguiment de Drogues del Raval, que es reuneix semestralment, amb participació veïnal, tècnica i política, on es fa seguiment de la situació i s’informa dels dispositius en marxa i dels resultats de la feina feta.

Contemplar maneres de comunicació flexible i constant amb el veïnat, més allà de la Comissió de seguiment de Drogues, per tal de reforçar la col·laboració entre veïnes, districte, agents de salut i cossos de seguretat.

Mesura de Govern


O.E.2.3 Accions específiques

Reforç l’enllumenat i la neteja en la zona: Durant el transcurs de l’any actual s’han realitzat diverses obres en l’enllumenat, mitjançant la contracta de manteniment. Són un total de 54 actuacions a nivell de tot el districte, i n’hi ha 12 més en curs o pendents. Les actuacions s’han dut a terme al Raval Sud són:

o Jardins Dolors Aleu. Canviar els projectors i incrementar les pantalles. o Berenguer el Vell. Poda lumínica i canviar tota la plaça a llum blanca. o Arc del teatre. Manca de punts a la vorera. Es posaran 3-4 punts a la vorera contrària a la Seguretat

Social. o C. Om. Poda lumínica, neteja de pantalles, increment de fanal en zona fosca i estudiar la modificació de

fanals en vorera. o Portal de Sta. Madrona (front pàrquing). Reorientar fanals i incrementar potència. o Sta. Madrona. Nivells i uniformitat dolenta. Augmentar potència. o C. Est/Nou Rambla, 39. Col·locar tres projectors (1 sobre la porta i 2 en façana lateral).

Finalització de obres a l'àmbit els últims anys derivades del pla de barris o d'actuacions corrents: o Remodelació dels Jardins de Voltes d’en Cirés. o Plataforma única i connexió a la Xarxa RSU dels carrers Est, Arc del Teatre, Cervelló, Montserrat,

Guardia i passatge Gutemberg. o Primera fase de la intervenció als Jardins de Sant Pau. o Obertura de arcs de façana de can xatarra.

Manteniment de l'espai públic: o Reposició de cadires a la Plaça Ramon Berenguer el Vell. o Reparació d'elements de joc i canvi de paviment als Jardins de Voltes d’en Cirés. o Diverses obres de manteniment de paviments.

Mesura de Govern


O.E. 2.4 Accions transversals en el temps, durant totes les fases

Augmentar la normalització i el coneixement social de les addiccions com a malaltia, entenent els TUS com un problema de salut i no com una elecció personal, posant èmfasi tant a les actituds dels i les professionals, dels usuaris/es i de la ciutadania.

Augmentar la consciència social de la necessitat de reinserció de les persones amb TUS. Promoure intervencions per trencar mites sobre consum de drogues a través dels mitjans de comunicació i les

xarxes socials, mitjançant missatges i programes de comunicació basats en l’evidència. Afavorir la participació activa de les entitats de persones amb consum de drogues i altres agents implicats

(famílies, joves, etc.) en la definició i seguiment de les polítiques i accions municipals en matèria d’addiccions. Afavorir la participació activa de les entitats de persones amb consum de drogues i altres agents implicats

(famílies, joves, etc.) en la definició i seguiment de les polítiques i accions municipals en matèria d’addiccions. Promoure la solidaritat de la ciutadania per tal que assumeixi la necessitat d’ubicar infraestructures i recursos per

a persones amb problemes de drogodependències. Facilitar el contacte social positiu entre persones amb problemes de consum d’alcohol i altres drogues, i persones

sense aquest tipus de problemàtiques.

Àm

bit

3.

Pre

ven

ció

i Se

gu

reta

t

O.E.3.1 Accions específiques

Potenciar les accions de prevenció, atenció i mediació de conflictes als voltants dels serveis d’atenció a persones que consumeixen drogues.


Servei de mediació veïnal que contempla intervenir entre altres situacions que poden generar conflictes de convivència i que es poden derivar aquestes, com podem ser ocupacions irregulars amb activitats il·legals, persones amb dependència del consum de drogues, entre d’altres

Servei de Suport a les Comunitats de Veïns i Veïnes de Barcelona: Servei que treballa per la convivència veïnal i ciutadana, ofereix potenciar i consolidar comunitats de veïns i veïnes i capacitar-les per gestionar els afers col·lectius mitjançant processos d’acompanyament i assessorament socioeducatiu i organitzatiu.

Mesura de Govern


Àm

bit

4:

Ha

bit

atg

e.


Impulsar el Programa de Borsa d’Habitatge de Lloguer de l’ajuntament de Barcelona mitjançant la mediació amb propietats per tal d’augmentar el parc de lloguer assequible al Districte


Donar continuïtat a la coordinació entre cossos policials, col·lectius veïnals i Districte en la lluita contra els habitatges amb usos delinqüencials.

Àm

bit

5:

Co

ord

ina

ció

i tr

an

sver

salit

at.

O.E. 5.1

Accions específiques Disseny d’un protocol d’actuació i coordinació acordat entre tots els actors implicats que determini les actuacions

per abordar les problemàtiques en l’espai públic relacionades amb el consum de drogues.

O.E. 5.2

Accions específiques Afavorir el treball en xarxa i la coordinació amb el circuit de sensellarisme mitjançant el Servei d’Inserció Social

(SIS), el Departament d’atenció a persones vulnerables i el Servei de Prevenció i Atenció a les Drogodependències de l’ASPB.

Mesura de Govern


FASE 1 A executar en els primers 6 mesos de 2021

L’objectiu principal d’aquesta fase és consolidar els espais de coordinació periòdica entre els diferents serveis del territori per tal d’anar adaptant els protocols d’actuació segons la conjuntura ho requereixi. De la mateixa manera, marcarà l’inici del procés de revitalització urbana.

Àm

bit

1:

Pro

mo

ció

de

la s

alu

t, p

reve

nci

ó i

incl

usi

ó s

oci

al.

O.E.1.1

Accions específiques Impulsar programes de prevenció de reducció de riscos de substàncies (shabú, alcohol, etc.) prevalents entre

persones de diferents orígens.


Establir un temps de supervisió i cura de l’equip del CAS. Millorar el clima i coordinació en l’equip professional del CAS. Treballar en la reubicació del CRD de Robadors.


Donar suport a entitats que desenvolupin programes, serveis i espais de consum i/o atenció per a dones consum actiu de drogues.

O.E.1.4

Accions específiques Consolidar l’allotjament creat durant el confinament com a equipament de ciutat clau per fer un abordatge

integral amb persones sense llar i amb problemes de consum d’alcohol i altres drogues.

Mesura de Govern


Àm

bit

2:

Med

i Urb

à i

Acc

ió

Co

mu

nit

àri

a.


Implementar noves estratègies, incloent accions sobre el paisatge urbà, per erradicar o reduir l’impacte del consum d’alcohol i altres drogues a la via pública, amb especial atenció als espais i esdeveniments amb gran afluència de públic.

Dinamitzar l’espai públic durant el dia entre diferents agents del territori i el veïnat. Desenvolupar un projecte pilot amb els agents sanitaris, socioculturals i equipaments del barri per treballar amb

usuaris de la sala Baluard en clau d'aprenentatge i ocupacional en diferents camps d’interès (horticultura, esport, cultura...). (Es proposa una intervenció de street-art per la reconstrucció de l’espai públic entre diferents membres de la comunitat)

Donar suport i continuïtat a iniciatives comunitàries orientades reducció de danys dels infants i joves en situació de carrer, (Ex: Equip Raval amb el jovent migrant, Dispositiu Drassanes.)

Mesura de Govern



Reforçar l’enllumenat i la neteja en la zona. Revisió i poda lumínica dels arbres de la zona que siguin necessaris plantejant la possible replantació d’alguns

d’ells. Valorar l’ampliació o la potenciació de terrasses en ubicacions estratègiques. Millorar de manera immediata de les condicions de l'estat físic de la zona.

o Plaça Dolors Aleu: ordenar els usos de la plaça i paral·lelament iniciar un procés de transformació completa de l’espai mitjançant un encàrrec específic.

o Berenguer el Vell i Tresoreria SS: ordenar els usos de l’espai amb especial cura dels skaters. o Voltes d'en Cirés + Carrer Est: revisar les condicions de la pista de petanca per incrementar els usos i

reposició del verd. Ordenar els usos al voltant del centre cívic. o Entorns CAP Drassanes: Intervenció sobre el mur lateral del CAP per instal·lar un mural. o Arc del Teatre: iniciar la redacció d'un projecte de rebaix del mur perimetral de la Pista Drassanes per

permetre visibilitat des del carrer Arc del Teatre i passatge Gutenberg. o Iniciar l’execució de la segona fase de la intervenció als Jardins de Sant Pau.

Realitzar una anàlisi- diagnosi en profunditat de les condicions urbanes del Raval Sud amb possibles línies d’acció.

Transformacions a l’espai públic.


Promoure intervencions per trencar mites sobre consum de drogues a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, mitjançant missatges i programes de comunicació basats en l’evidència.

Donar suport a entitats amb projectes culturals, de lleure i oci inclusiu per a persones amb TUS que es realitzin en diferents àmbits, tant sanitaris com comunitaris.

Mesura de Govern



Realitzar una prospecció de plantes baixes Dinamitzar les plantes baixes del Raval Sud per desenvolupar activitat econòmica de proximitat.

Àm

bit

3.

Pre

ven

ció

i Se

gu

reta

t


Potenciar les accions de prevenció, atenció i mediació de conflictes als voltants dels serveis d’atenció a persones que consumeixen drogues.


Continuar les intervencions dels cossos de seguretat pel que fa al consum d’alcohol i altres drogues dels menors a la via pública i espais d’oci nocturn.

Àm

bit

4:

Ha

bit

atg

e.


Realitzar una actualització del cens d’habitatges buits al Districte prioritzant les zones prioritàries d'intervenció de la mesura de govern.

Actualitzar el circuit de comprovacions, comunicacions amb les propietats dels habitatges, actuacions temporals i la coordinació dels equips de Districte amb la Unitat Antiassetjament i de Disciplina d'Habitatge.


Reforçar l’equip i el protocol d’actuació i mediació amb propietaris en els casos d’habitatges amb usos delinqüencials.

Mesura de Govern


Àm

bit

5:

Co

ord

ina

ció

i tr

an

sver

salit

at.


Disseny d’un protocol d’actuació i coordinació entre tots els actors implicats que determini les actuacions a l’entorn immediat del CAS. Aquest protocol serà una eina de treball prou clara i alhora dinàmica per tal d’ajustar la intervenció dels diferents serveis a les diverses conjuntures que es puguin donar. El districte de Ciutat Vella designarà personal del territori per tal d’assistir el disseny d’aquest protocol.

Creació d’una figura de coordinació que vetlli pel compliment del protocol in situ.

O.E. 5.2

Accions específiques. Afavorir el treball en xarxa i la coordinació amb el circuit de sensellarisme mitjançant el Servei d’Inserció Social

(SIS), el Departament d’atenció a persones vulnerables i el Servei de Prevenció i Atenció a les Drogodependències de l’ASPB.

Incorporar les addiccions a les taules de salut mental als districtes prioritzats per l’existència de desigualtats socials en la salut, enfortint el treball des de la proximitat comunitària amb les entitats, serveis i persones i famílies afectades.

Mesura de Govern


FASE 2 A executar de juliol 2021 a juliol 2022

L’objectiu d’aquesta fase és reforçar dels diferents serveis amb increment de dotació pressupostària per a disminuir l’impacte de les problemàtiques detectades.

Àm

bit

1:

Pro

mo

ció

de

la s

alu

t, p

reve

nci

ó i

incl

usi

ó

soci

al.

O.E.1.1 Accions específiques.

Elaborar materials preventius dirigits als turistes on es recordi la necessitat d’un consum responsable d’alcohol, s’expliqui la legalitat vigent sobre l’ús d’alcohol a la via pública i la possessió de drogues fiscalitzades, i es fomentin les normes bàsiques de civisme

Desenvolupar programes específics i atendre adolescents i joves en situació d’especial vulnerabilitat, amb patrons i/o en situacions de desprotecció social (com per exemple migrats sols tutelats o extutelats amb consum d’inhalants), des d’una perspectiva integral i de treball coordinat entre els diferents recursos implicats (socials, sanitaris, judicials, educatius, policials i comunitaris).

Adaptació dels programes de prevenció universal sobre drogues a les diferents realitats interculturals de la ciutat.


Reubicació del CRD de Robadors.


Consolidar l’allotjament creat durant el confinament com a equipament de ciutat clau per fer un abordatge integral amb persones sense llar i amb problemes de consum d’alcohol i altres drogues.

Àm

bit

2:

Med

i U

rbà

i A

cció

C

om

un

ità

ria

.

O.E. 2.1

Accions específiques. Desenvolupar un projecte pilot amb els agents sanitaris, socioculturals i equipaments del barri per treballar amb

usuaris de la sala Baluard en clau d'aprenentatge i ocupacional en diferents camps d'interès (horticultura, esport, cultura...). (Es proposa una intervenció de street-art per la reconstrucció de l’espai públic entre diferents membres de la comunitat).

Mesura de Govern


O.E. 2.2

Accions específiques. Executar transformacions de més abast a l’espai públic i equipaments. Condicionades a la disponibilitat

pressupostària serien: o Iniciar l’execució del primer tram de la Rambla i potenciació de l'impacte i implicació activa del teixit

associatiu i veïnal del Raval Sud a la línia cultural del projecte de transformació. o Iniciar l’execució de la transformació de la plaça de Dolors Aleu. o Estudiar la peatonalització del tram sud-oest del carrer Arc del teatre assegurant la continuïtat en

avinguda Drassanes amb l’objectiu de incrementar els fluxos de vianants entre la Rambla i el Paral·lel. o Estudiar la prolongació de l’eix Om-Mina fins el Museu Marítim assegurant la continuïtat al Portal de Santa

Madrona. o Iniciar l’execució de la tercera fase de la intervenció als Jardins de Sant Pau. o Executar el rebaix del mur perimetral de la pista Drassanes. o Estudiar la viabilitat de canvi d’usos del edifici annex a l’Escola Oficial d’Idiomes per incloure altres usos

comunitaris que dinamitzin els jardins de Voltes d’en Cirés. o Avaluar l’activació de l’antic local del CAS a plaça Blanquerna i l’obertura dels Jardins de la muralla. o Iniciar la rehabilitació del Teatre Arnau.

Redactar la proposta de Pla Director del Raval Sud amb visió integral de la transformació urbana agrupant actuacions transversals, definit objectius i accions a curt, mitjà i llarg termini.


Promoure intervencions per trencar mites sobre consum de drogues a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, mitjançant missatges i programes de comunicació basats en l’evidència.

Fomentar l’associacionisme del col·lectiu de persones amb TUS, així com de les seves famílies i, per afavorir el seu apoderament.

Mesura de Govern



Executar la convocatòria de BPO. Redactar i iniciar l’execució, amb el suport de Barcelona Activa, del Pla de Desenvolupament Econòmic per la

dinamització comercial dels carrers.

Mesura de Govern


FASE 3 Grans inversions i iniciatives a llarg termini

En aquest darrera fase es contemplen propostes de grans inversions a llarg termini per donar resposta les problemàtiques del Pla.

Àm

bit

1:

Pro

mo

ció

de

la s

alu

t, p

reve

nci

ó i

incl

usi

ó s

oci

al.


Desenvolupar programes específics i atendre adolescents i joves en situació d’especial vulnerabilitat, amb patrons i/o en situacions de desprotecció social (com per exemple migrats sols tutelats o extutelats amb consum d’inhalants), des d’una perspectiva integral i de treball coordinat entre els diferents recursos implicats (socials, sanitaris, judicials, educatius, policials i comunitaris).

Construcció d’un equipament de ciutat de baixa exigència amb perspectiva de consum. Crear un centre de dia per a joves amb problemes d’addiccions per tal de complementar el tractament

ambulatori.


Impulsar el programa Housing First per a persones sense llar amb TUS o patologia dual. Estudiar altres models d’habitatge i convivència que s’adeqüin a la pluralitat de situacions pel que fa a les

persones amb TUS o patologia dual.

Àm

bit

2:

Med

i Urb

à i

Acc

ió C

om

un

ità

ria

.


Executar el Pla Director de Revitalització Urbana del Raval sud.


Fomentar l’associacionisme del col·lectiu de persones amb TUS, així com de les seves famílies i, per afavorir el seu apoderament.

Mesura de Govern



Obrir els BPOs. Executar el Pla de Desenvolupament Econòmic per la dinamització comercial dels carrers.

Mesura de Govern


5. Governança i seguiment

El procés d’elaboració d’aquesta mesura de govern compta amb les aportacions dels

diferents serveis tècnics de les àrees de salut, prevenció i seguretat, neteja, districte de

Ciutat Vella, GUB i ME. També recull les aportacions fetes per tots els grups municipals del

Consell Plenari del Districte, reflectint la clara voluntat de l’equip de govern per consensuar

aquesta mesura de govern.

Quant als mecanismes de governança, que des del treball conjunt i la concertació faran

efectiu el desplegament, el seguiment i l’avaluació del grau d’acompliment de les línies

d’acció de la mesura de govern, seran els diferents òrgans de govern i de participació del

Districte. Específicament la Comissió de Seguiment de Drogues del Raval que es reuneix

trimestralment serà l’espai on els veïns i les veïnes podran participar amb les seves

aportacions, els objectius principals d’aquest del seguiment de la mesura seran els següents:

● Comprovar que les actuacions es desenvolupen d’acord amb les condicions

que es van definir en la mesura de govern.

● Avaluar l’eficàcia de les mesures previstes.

● Identificar elements de millora.

● Observar si durant el procés de desenvolupament de la mesura han aparegut

nous impactes no previstos inicialment.

A nivell tècnic contempla realitzar reunions de coordinació cada dues setmanes, inicialment,

entre els diferents agents intervinents del Pla: ASPB, Districte de Ciutat Vella, GUB, Neteja,

Districte de Sants-Montjuïc i altre actors que es considerin necessaris. Un cop el Pla estigui

instaurat i en funcionament, es pot contemplar espaiar les reunions de coordinació segons

les necessitats del propi Pla.

Mesura de Govern


6. Pressupost

Fase 0 (ja executada): 600.000 €

Fase 1 (primer semestre 2021): 520.000 €

Fase 2 (juliol 2021 - juliol 2022): 2.180.000 €

Fase 3: Pendent de pressupost

Pressupost total de la mesura: 3.300.000 €

Pla Integral per abordar la prevenció i - Barcelona · 2020. 12. 10. · Línia 2. Abordatge de...

Documents

Transcript of Pla Integral per abordar la prevenció i - Barcelona · 2020. 12. 10. · Línia 2. Abordatge de...