Pla Local de Joventut d’Arenys de Munt. · Pla Local de Joventut d’Arenys de Munt. 4 3....

Pla Local de Joventut d’Arenys de Munt.

PLA LOCAL DE JOVENUT D’ARENYS DE MUNT 2006-2008


2

ÍNDEX

1. JUSTIFICACIÓ……………………………………………………………………………………………… .3

2. VISIÓ I MISSIÓ DE L’ÀREA DE JOVENTUT………………………………………………………..3

3. METODOLOGIA I TREBALL DE CAMP DE L’ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL……..4

3.1. APROXIMACIÓ QUANTITATIVA. …………………………………………………………………5

3.1. APROXIMACIÓ QUANTITATIVA. ………………………………………………………………..6

4. ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL. ………………………………………………………………….7

4.1. DADES QUANTITATIVES. ………………………………………………………………………….7

4.2. DADES QUALITATIVES. ……………………………………………………………………………11

4.2.1. POLÍTIQUES LOCALS DE JOVENTUT…………………………………………….11

4.2.2. CONVIVÈNCIA I COHESIÓ SOCIAL……………………………………………… 12

4.2.3. MOBILITAT………………………………………………………………………………..14

4.2.4. SOCIALITZACIÓ I VALORS…………………………………………………………..15

4.2.5. TEMPS LLIURE. ………………………………………………………………………….17

4.2.6. PARTICIPACIÓ CIUTADANA. ……………………………………………………….20

4.2.7. SALUT. ……………………………………………………………………………………..23

4.2.8. ESTUDIS. ………………………………………………………………………………….24

4.2.9. TREBALL. ……………………………………………………………………………..…..26

4.3.10. HABITATGE………………………………………………………………………………29

5. VISUALITZACIÓ, ANÀLISI INTERN. ……………………………………………………….…………30

6. DIAGNÒSTIC………………………………………………………………………………………………....35

7. ÀMBITS ESTRATÈGICS I PLANIFICACIÓ. ………………………………………………………….41

7.1. METODOLOGIA I PRINCIPIS METODOLOGICS…………………………………………....41

8. CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS…………………………………………………………………57

9. PRESSUPOST PLA LOCAL 2006………………………………………………………………………….58

10. AVALUACIÓ…………………………………………………………………………………………………….60

11. ANNEXES……………………………………………………………………………………………………….61


3

1. JUSTIFICACIÓ

Les polítiques de joventut a Arenys de Munt han tingut alguns moments importants: La creació del Consell municipal de Joventut, l’obertura del Punt d’Informació Juvenil, etc. No obstant potser el més important va ser l’obertura del Casal de Joves “L’Escorxador”. La mobilització del jovent d’Arenys de Munt a través “Del Col·lectiu de Joves” va fer que el casal tingués una activitat important. El pas del temps va fer que aquest impuls inicial s’anés refredant i una manca de relleu del col·lectiu, entre d’altres van portar a un a disminució de l’activitat autogestionada pels joves i també de la seva implicació en el Consell de Joventut. L’any 2003 amb el canvi de mandat el col·lectiu estava format ja per pocs joves i tots ells cansats. El casal no tenia definit clarament cap norma ni reglament de funcionament i al no haver-hi la dinamització que fins al moment portava el col·lectiu l’espai va arribar fins i tot a degradar-se pel mal us d’alguns dels seus usuaris. Malgrat l’esforç del col·lectiu dels joves , Aquests incívics sempre han estat pocs però amb una forta repercussió dels seus fets vers les instal·lacions. Dins d’aquest context la nova regidoria de Joventut va iniciar dos objectius a curt i un a llarg termini. El 1r objectiu a curt termini va ser reconduir “suaument” l’ús del casal. El fet de fer-lo “suaument” era per no perdre a tothom que hi participava. És a dir: aconseguir que els que en feien un mal us reconduïssin la seva actitud o deixessin d’utilitzar-lo i que els que en feien un bon us seguissin utilitzant sense traves el casal. Amb el treball conjunt(Consell de joventut, col·lectiu, regidoria, etc.) es va aprovar el Reglament de Regim interior de l’Escorxador(RRI). Aquest RRI va estabilitzar l’ús del casal i va permetre obrir les portes a una futura gestió d’activitats de L’Escorxador donat que el RRI contempla un consell de Direcció per gestionar l’espai amb una presència limitada dels representants polítics(Únicament el Regidor i no necessàriament sempre). També dins el primer objectiu es va consolidar el Punt d’Informació Juvenil . El 2n Objectiu a curt termini va ser oferir activitats i accions pels i amb els joves. Primer amb el col·lectiu(EX: Activitats de festa major a l’Escorxador, concert d’aniversari, suport en la campanya per revitalitzar el col·lectiu, etc.). Un cop el col·lectiu va anar deixant d’organitzar activitats per es van organitzar diverses opcions des de la regidoria i el consell. A destacar la programació de l’any 2004 “Les nits de l’Escorxador”, diversos cursos(informàtica, monitors en el lleure, socorrisme, etc.) Les accions van tenir respostes desiguals. L’any 2005 a proposta d’un grup de joves i amb el vist-i-plau del consell de joventut es va optar per concentrar els recursos en una única acció: El Festival Robanaps. Per la irregularitat de la resposta de les diverses accions i per que aquestes es centraven pràcticament en temes lúdics cada vegada es feia més evident la necessitat de portar a terme l’objectiu a llarg termini: La redacció del Pla Local de Joventut. 2. VISIÓ I MISSIÓ DE L’ÀREA DE JOVENTUT 2.1. VISIÓ

Els joves d’Arenys de Munt tenen una oferta lúdicoeducativa amplia on l’esperit associatiu s’està germinant. Tenen accés a la informació sobre tots els temes del seu interès, gràcies a la transversalitat de les regidories que actuen amb els joves fent més efectiva la tasca vers els joves.

2.2. MISSIÓ Oferir als joves una oferta lúdicoeducativa, fomentar l’esperit associatiu, donar informació sobre tots els temes potencial de ser del seu interès (estudis, feina, oci, habitatge, viatges ...). Aconseguir la transversalitat en les regidores que actuen amb els joves per fer més efectiva la tasca vers els joves.


4

3. METODOLOGIA I TREBALL DE L’ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL A continuació descrivim, a tall de memòria, el procés seguit i les accions realitzades per l’elaboració del Pla Local de Joventut. Calendari:

OCTUBRE

NOVEMBRE Reunió a l’Escorxador amb tècniques de la Secretaria General de Joventut per presentar la persona que donarà el suport a l’elaboració del pla. Reunió del Consell Municipal de Joventut on s’explica la voluntat d’impulsar el Pla Local de Joventut. Seminari formatiu sobre la planificació estratègica i la gestió de projectes. Hi participa la tècnica auxiliar de joventut d’Arenys de Munt (30h.).

DESEMBRE Sessió de debat i treball amb professionals i agents actius juvenil Incorporació Tècnica que el.labora el pla.(SOLC) Reunions consell municipal. Reunions traspàs informació tècnica auxiliar amb la tècnica que elabora el pla. Reunions comissions Pec.

GENER Reunions agents juvenils. Reunions comissió joves PEC. Entrevistes amb agents juvenils.

FEBRER Presentació proposta pla local al Ple municipal. Presentació proposta del pla local al Consell Municipal. Presentació i aprovació del PLJ al ple municipal. Presentació pla local a la S.G.J. Contractació empresa dinamització. Inici de les obres. Inici dels projectes .

MARÇ Seguiment de les obres. Revisió I seguiment de les fases dels projectes.

ABRIL Grup de discussió amb joves.

MAIG Finalització suport tècnica de suport joventut.

Pla Local de Joventut d’Arenys de Munt. 3.1. APROXIMACIÓ QUANTITATIVA.

El desenvolupament d’aquesta fase de l’anàlisi s’ha dut a terme amb la col·laboració de la tècnica de suport i s’ha utilitzat una de les eines desenvolupades per l’Observatori Català de la Joventut de la Secretaria General de Joventut: l’EDE (Explotació de Dades Estadístiques per l’anàlisi de la realitat juvenil a nivell municipal). Per fer l’anàlisi de les dades estadístiques recollides s’han tingut en compte 4 aspectes:

• Un enfocament global que interrelacioni els diferents àmbits de la vida d'un jove: formació, treball, habitatge, salut, participació, equilibri territorial i cohesió social.

• Grups d'edat: En aquest totes les dades fan referència al grup de 15 a 29 anys. • Perspectiva temporal i d’evolució: s’ha treballat amb dades des del 1991, en els casos que

ha estat possible, fins 2004 per a poder observar l'evolució d'alguns indicadors. • Perspectiva territorial: dades d'altres divisions territorials com l'àmbit comarcal i el conjunt

de Catalunya per poder comparar les dades del municipi. Les dades amb què s’ha treballat han servit per tenir una primera visió de la situació dels joves del municipi que serveixi de complement al treball qualitatiu que s’ha fet amb els professionals i agents socials del municipi. Les fonts d'informació demogràfica que s’han fet servir són el cens de població i el padró continu d’habitants (desembre 2004). La recerca de les dades s’ha fet majoritàriament a través d’internet, consultant les pàgines web de:

• Institut d’Estadística de Catalunya. • Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Estadístiques d’Ensenyament.

(www.gencat.net/ense/depart/cestad.htm). • Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. (www.gencat.net/stat-

treb/observatori/observa.htm). Tot i així, també s’han tingut en compte les dades pròpies de l’Ajuntament extretes del Pla director de participació ciutadana d’Arenys de Munt (2005). La informació recollida fa referència als següents àmbits: població (estructura, evolució), educació, treball, habitatge. Els àmbits de salut i participació han quedat poc representats en el treball quantitatiu per la impossibilitat trobar dades a nivell local que estiguin actualitzades i tractades amb una certa homogeneïtat en el temps, i sobre tot que estiguin segregades per edat. En l’àmbit de salut, a més, s’afegeix el factor de confidencialitat de moltes de les dades que estan registrades.

http://www.gencat.net/ense/depart/cestad.htm

http://www.gencat.net/stat-treb/observatori/observa.htm

http://www.gencat.net/stat-treb/observatori/observa.htm


6

3.2 APROXIMACIÓ QUALITATIVA

La font principal d’informació per elaborar tant la diagnosi (anàlisi), com el diagnòstic (conclusions i propostes) han estat diverses:

• Anàlisi de la Realitat Juvenil del Maresme elaborat pel Consell Comarcal del Maresme en el qual hi ha participat 18 municipis de la comarca entre el 2004 i el 2005.

• Pla director de participació ciutadana d’Arenys de Munt, desenvolupat durant el 2005.

• Projecte Educatiu de Ciutat d’Arenys de Munt (2005) • Els joves d’Arenys de Munt: Una visió integral elaborat pel col·legi de Doctors i

Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya (2002). • Treball de camp: Grup de discussió amb professionals i agents socials del municipi.

El grup de discussió amb professionals i agents socials ha consistit en una trobada de debat obert per parlar i discutir sobre la realitat juvenil del municipi. La metodologia i estratègia emprada ha estat l’anàlisi DAFO. L’objectiu inicial d’aquest anàlisi ha estat conèixer la situació en què es troba l’Ajuntament d’Arenys de Munt, així com el risc i les oportunitats que ofereix la realitat juvenil del municipi. El nom d’aquesta eina metodològica surt de les seves inicials DAFO: Les debilitats i les fortaleses pertanyen a l’àmbit intern de l’ajuntament i consisteix en realitzar l’anàlisi dels recursos i capacitats. Les amenaces i les oportunitats pertanyen a l’entorn extern de l’ajuntament (realitat juvenil del municipi). La convocatòria dels agents socials i professionals ha anat a càrrec de la Tècnica i Regidor de joventut. La dinamització del grup ha anat a càrrec de la tècnica de suport per l’elaboració del PLJ. Els participants al grup de discussió amb professionals i agents social han estat:

1.- Anna Itzart educadora social d’Atenció Primària. 2.- Marta del Castillo, tècnica en joventut . Resposnsable disseny pla local joventut. 3.- Marta López, informadora juvenil de l’Escorxador 4.- Montserrat Fontbona, cap de grup de Joventut del PEC 5.- Sílvia Zurita, cap d’estudis de l’IES 6.- ............ de l’AMPA de l’IES 7.- ............ de l’AMPA de l’IES 8.- Santi Gaeta , coordinador de Cate-Colònies


7

Aquesta informació ha estat complementada amb entrevistes personals als següents agents educatius:

• Entrevistes a antics dinamitzadors de l’Escorxador • Educadora Social , agent social actiu. • Regidor de joventut. • Consell Municipal de Joventut.

Un dels aspectes a valorar és la escassa participació dels joves , però aquesta mancança és resoldrà l’any vivent amb diferents propostes de participació dins del pla local de joventut Falta incorporar més la visió dels joves, es preveu durant aquest primer any de PLJ realitzar grups de discussió de joves que ens permeti complementar la diagnosi .

4. ANÀLISIS DE LA REALITAT JUVENIL 4.1. DADES QUANTITATIVES

• Anàlisi de la nostra realitat jovent. En aquest punt, es fa una descripció breu i sistemàtica de les dades estadístiques referents a la població jove d’Arenys de Munt, tenint en compte les dades de la població global del municipi i les dades referents a la comarca. És important completar la lectura amb les taules i els gràfics que trobareu a l’annex .

• Tamany i evolució de la població1

o Població segons el Padró municipal d’habitants 2004: 7.190 habitants. o Densitat de població: 337’7 habitants per km2.

L’Evolució de la població ha estat positiva, especialment accelerat entre els anys 1991-2001, amb una taxa bruta anual de creixement al voltant del 4,31%, tot i que a partir de l’any 2001, hi ha menys creixement (davallada de l’increment anual brut). Veure taula i gràfic 1.1. Creixement basat en bona part en l’arribada de població procedent de l’àrea metropolitana i del context més proper (principalment Arenys de Mar), així com de la població estrangera (al 2004 representa el 5,24% de la població). Intens procés de transformació de segona a primera residència. El Pla General preveu la creació d’una quantitat important de sòl que generarà una intensa activitat constructiva i un creixement important de la població.2

1 Segons dades de l’Idescat de 2004 2 Informació extreta del Pla Director de Participació Ciutadana d’Arenys de Munt (2005)


8

Forta concentració de població al nucli urbà, tot i que en els últims anys creixen els residents permanents a les 7 urbanitzacions existents al municipi. La població destinatària del Pla Local de Joventut d’Arenys de Munt podria oscil·lar entre 1.458 (15 a 29 anys) i 2.524 (10 a 34 anys).

• Índex de joventut.

El percentatge de població jove 15-29 anys del municipi sobre el total de població és d’un 20,28 %

• Estructura per edats.

Desigualtat numèrica segons franges d’edat (veure piràmide d’edats al gràfic 1.3). Important presència de les generacions d’entre 25 i 40 anys, fet atribuït a: fenomen baby-boom (taxa de natalitat elevada els anys 1965 a 1977) arribada de població de 30 a 40 anys, procedents de Barcelona i rodalies.

Generacions cada vegada menys nombroses, a partir dels 28 anys cap avall, en concordança amb la davallada de la taxa de natalitat a partir de 1977, especialment en la franja 15-20 anys. Inici de recuperació de la taxa de natalitat des de mitjans de la dècada dels 90, arrel de què les generacions en edat de tenir fills són molt nombroses.

• Lloc de naixement.

El lloc de naixement de la població jove (de 15 a 29 anys) es distribueix de la següent manera: o 87% nascuts a Catalunya, o 3% nascuts a la resta de l’Estat Espanyol, o 10 % nascuts a l’estranger.

Si considerem el total de població d’Arenys de Munt, les dades canvien: 80%, 14% i 6%. El percentatge de població adulta nascuda a la resta de l’Estat Espanyol és superior que el de joves, en canvi, el percentatge de joves nascuts a l’estranger és superior al d’adults. Veure gràfic 1.9 Comparativament, a Arenys de Munt hi ha menys percentatge de joves nascuts a l’estranger que el percentatge global de la comarca.

o 82% nascuts a Catalunya, o 4% nascuts a la resta de l’Estat espanyol o 14% nascuts a l’estranger


9

• Migracions internes. En quant a les migracions internes (canvi de residència dins Estat espanyol), cal observar que el saldo és positiu: arriben més joves de 15-29 anys (130 joves) dels que marxen (95 joves. Veure gràfics 1.10. Per franges d’edat, arriben més joves de 25 a 29 anys que del grups de joves de 15 a 24 anys. Veure gràfic 1.12 L’evolució de les migracions internes del conjunt de la població ha tendit a disminuir, tot i que el saldo migratori continua essent positiu. Veure gràfic 1.11 i taula 1.7

• Migracions externes.

o Pel què fa a la població de nacionalitat estrangera, a Arenys de Munt hi consten empadronades 337 persones, de les quals 135 tenen d’entre 15 i 29 anys.

o Entre el total de població, els estrangers en són el 5,24%. Aquesta proporció és més elevada (9,26%) entre la població jove (15 a 29 anys). El percentatge comarcal (12,42%) és més elevat.

o L’índex d’immigració juvenil3: el percentatge de joves (15-29 anys) d’immigració econòmica respecte el total de joves del municipi és de 8’46%

o Per grups quinquennals, els joves de nacionalitat estrangera són: Veure gràfic 1.14 18 joves de 10 a 14 anys 37 joves de 15 a 19 anys 37 joves de 20 a 24 anys 61 joves de 25 a 29 anys 48 joves de 30 a 34 anys

o De la població jove (15-29 anys) de nacionalitat estrangera, 11 són de països de la Unió

Europea, i 124 són procedents de l’anomenada immigració extracomunitària4. o La procedència no-comunitària més nombrosa és el Marroc, de lluny. I Gàmbia i Colòmbia,

en segon terme. Veure gràfic 1.18 ∼

• Nivell d’estudis. o El nivell d’estudis de la població jove el mesurem amb la franja 25-29, que ja és una

edat on la major part de la població ja ha finalitzat l’etapa d’estudi. o Dels joves de 25 a 29 anys d’Arenys de Munt, el 41% tenen els estudis obligatoris o

inferiors; el 34% tenen estudis post-obligatoris no universitaris; i el 25% tenen estudis universitaris.

o Comparativament, el nivell d’estudis d’Arenys de Munt és notablement superior al nivell de la comarca (53%; 32%; i 14%), i una mica inferior respecte al de la resta de Catalunya (39%; 35%; i 26%). Veure taula 2.2

o Comparativament amb la resta de la població, els joves tenen un nivell més alt. Veure gràfic 2.2

o Comparativament, els homes d’aquesta franja d’edat tenen un nivell d’estudis inferior a les dones. Veure gràfic 2.3

3 Proporció de població de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera excepte els de la resta de la UE, respecte el total dels joves. 4 La població immigrada no empadronada no surten a les estadístiques


10

o El nivell d’estudis dels joves (15-29) és superior el 2001 respecte el 1996. Hi ha un percentatge més alt de joves que han realitzat estudis universitaris. Veure gràfic 2.4

• Mobilitat.

o Segons el Cens del 2001, els joves d’Arenys de Munt es desplacen per motius educatius: en primer lloc a Barcelona, en segon lloc a Mataró i en tercer lloc a Arenys de Mar. Veure gràfic 2.5

o Els municipis de destí més habituals en la mobilitat dels joves de 16 a 29 anys per motius laborals són: Arenys de Mar en primer lloc, Barcelona, Mataró i Canet de Mar. Veure gràfic 3.15

• Situació laboral dels joves.

o Dels joves de 15 a 29 anys d’Arenys de Munt: 812 estan treballant, 92 estan a l’atur, 413 estudien, i 149 estan en altres situacions (fan feines de la llar o no poden treballar).

o Els joves que treballen, ho fan a la indústria manufacturera, al comerç, a la construcció i al sector immobiliari.

o Entre homes i dones hi ha significatives diferències per branques d’activitat. Veure Gràfic 3.9.

o La presència de les dones és més nombrosa com a treballadores de serveis i venedores de comerç, com a empleades administratives, com a tècniques i professionals de suport, i com a tècniques i professionals científiques i intel·lectuals.

o La presència d’homes és més nombrosa com a artesans i treballadors qualificats a la indústria i a la construcció, i com a operadors d’instal·lacions, maquinària i muntadors.

o Dels joves ocupats d’entre 16 i 29 anys, el 10% treballen per compte propi (un total de 80 joves), el 89% per compte d’altre, d’aquests, 62% assalariats fixos i 27% assalariats eventuals.

o El percentatge d’eventuals és aproximadament el doble entre els treballadors joves de 16 a 29 anys que entre els treballadors majors de 29 anys. Veure gràfic 3.8

o I hi ha més del doble d’empresaris per compte propi (autònoms) entre els treballadors majors de 29 que entre els treballadors de 16 a 29 anys.

• Atur.

o La taxa d’atur dels joves de 16 a 29 anys a Arenys de Munt al 2001 és de 6.64%, inferior a la taxa d’atur de la comarca (10,14%) i a la taxa d’atur de Catalunya (9,26%).5

o La taxa d’atur és major entre els joves de 16 a 29 anys que entre la població major de 29 anys. Veure gràfic 3.11

o La taxa d’atur és més elevada entre les dones joves que entre els homes joves. Veure gràfic 3.11

• Habitatge.

El percentatge de joves d’entre 20 i 34 anys d’Arenys de Munt que viuen a la llar d’origen (no emancipats) és del 44%. Per franges d’edat el percentatge de joves no emancipats és el següent:

o De 30-34 anys, un 20% (121 joves). o De 25-29 anys, un 39% (242 joves). o De 20-24, un 81% (384 joves).

En total, hi ha aproximadament 747 joves del municipi d’Arenys de Munt amb necessitats d’habitatge a mig termini.

5 La taxa d’atur és calcula sobre les persones desocupades registrades a les oficines d’ocupació.


11

Comparativament, el percentatge de joves emancipats d’Arenys de Munt (56%) és superior que a la comarca (51%) i que a Catalunya (50%). Veure gràfic 4.3 El règim de tinença dels habitatges per part dels joves de 20 a 34 es distribueix de la següent manera: 77% de propietat; 15% de lloguer; i 8% altres situacions. La propietat entre els joves, és lleugerament més elevada que a la comarca (74%) i força més elevada respecte a Catalunya (66%). En canvi, el lloguer és més baix que a la comarca (20%) i a Catalunya (28%). Veure gràfic 4.5 Segons dades del cens 2001, a Arenys de Munt, hi ha 2.356 habitatges principals (74%), 248 de secundaris (8%) i 597 de vacants (19%). A la comarca: 70%, 16% i 13%. Veure gràfic 5.5 Del 1981 al 2001, augmenta el nombre (i sobretot el percentatge) d’habitatge principal, en detriment de l’habitatge secundari. El percentatge d’habitatge vacant també augmenta.

4.2. DADES QUALITATIVES. 4.2.1. POLÍTIQUES LOCALS DE JOVENTUT

CONTEXT Les polítiques locals de joventut a Catalunya. Del desenvolupament de les polítiques locals de joventut a Catalunya en destaquem, sintèticament, les següents idees:

o Anys 80: s’inicien les actuacions públiques adreçades a millorar la qualitat de vida dels joves en els ajuntaments, amb l’arribada de la democràcia

o Anys 80 i 90: impuls decidit al lleure infantil i juvenil: casals, moviment escolta, esplais o Anys 90: de les polítiques de transició a les polítiques afirmatives o Més enllà de ser considerada com una mera transició entre la infància i l’adultesa, la

joventut s’entén, en alguns llocs, com a una etapa diferenciada, amb necessitats pròpies, cabdal per al desenvolupament de la identitat, i per tant alguns ens públics desenvolupen actuacions més decidides, més educatives, amb més recursos i més connectades amb les necessitats que emergeixen en aquesta edat.

o De les polítiques perifèriques a les polítiques nuclears o Malgrat existir un cert consens sobre l’afirmació de la joventut com una etapa amb

necessitats pròpies, les polítiques de joventut de la major part d’ajuntaments de Catalunya segueixen sent perifèriques (lleure, cultura, participació, salut, etc.). Tot i això , a finals del 90, es comencen a desenvolupar les polítiques nuclears (aquelles que fan referència al nucli del projecte vital del jove: emancipació, habitatge, estudis, treball).

o Any 2000: la Secretaria General de Joventut desenvolupa del Pla Nacional de Joventut, amb la finalitat de crear un marc comú en quan a planificació i metodologia de treball per a tots els ens públics que desenvolupen polítiques de joventut, que dóna cabdal importància a: la perspectiva integral, la interdepartamentalitat, la interinstitucionalitat, i la participació dels joves en el disseny de les polítiques.

o Any 2005: es comença a elaborar la Llei de Polítiques Juvenils, encarregada de definir i acotar un marc d’actuació propi i dotar-lo duna base jurídica i d’uns recursos, així com


12

de regular-ne les professions vinculades (amb un cert retard respecte al desenvolupament d’altres polítiques públiques). Tot i l’interès en els darrers anys de reforçar l’administració de primer nivell, de desenvolupar les polítiques locals i els serveis de proximitat i la voluntat d’apropar la política al ciutadà, l’àrea de joventut de molts ajuntaments i les polítiques de joventut estan encara poc valorades i poc reforçades dins aquest auge de les polítiques locals.

La condició juvenil. Del concepte de joventut també en destaquem algunes idees: . “joventut” és un concepte d’ús variable al llarg del temps i molt relatiu al context sociocultural. . biografia flexible, no linealitat, vivència de provisionalitat . context socioeconòmic de precarietat . desigualtats entre joves per raó d’edat (també de gènere i d’estructura social) . realitats socioculturals molt diferents dins “joventut” . accés a la plena ciutadania sovint en qüestió . procés d’emancipació gradual: es va deixant progressivament la dependència de la llar d’origen i es va adquirint la capacitat i els recursos per a una vida independent i emancipada. . existència d’una sèrie de necessitats i problemàtiques en les que es pot incidir i treballar per part de les administracions i serveis a la població. DIAGNOSI Evolució del servei de joventut a Arenys de Munt. El servei de joventut ha compartit tasques amb el servei d’infància i això fa portat ha obviar les necessitats del joves en algunes accions . Les tasques a desenvolupar en la Regidora de Joventut d’Arenys de Munt es porten a terme des de l’oficina del Punt d’Informació Juvenil ubicat a l’Escorxador. El PIJ té funcions d’ajut i suport als joves i també de dinamització bàsiques de l’espai. En el primer aspecte, des de l’oficina s’han atès consultes en els àmbits d’ensenyament, oci, turisme (amb la viatgeteca), treball, habitatge i participació. Malgrat l’ús del fons documental del que es disposa, hi ha un volum cada cop major d’usuaris que fan ús dels ordinadors d’autoconsulta per tal de fer recerques. En l’àmbit de la dinamització, s’organitzen diverses activitats adreçades als joves. Els cursos d’aprenentatge de l’ofimàtica, internet o de dansa contemporània, monitors de menjador i menjadors escolars; sortides a la neu; Organització de concerts per promocionar als grups del poble, com ara el Robanaps Suport en l’organització d’actes per part del Geganters de la Vila; També cal destacar, que el PIJ presta altres serveis com ara: la connexió a internet gratuïta; cessió d‘ espais per fer trobades, treballs en equip o reunions de joves o entitats; lloguer d’espais per a la realització de festes particulars; sala d’assaig per als grups de música del poble (també alguns de pobles veïns).

4.2.2. EIX CONVIVÈNCIA / COHESIÓ SOCIAL

CONTEXT Identifiquem, per tal de contextualitzar, una sèrie de fenòmens socials i demogràfics que afecten a tota la comarca, així com a la resta de la regió metropolitana de Barcelona, que tenen notables conseqüències en la convivència i cohesió social dels municipis (en la identificació


13

comunitària, en la convivència, en les formes de veïnatge) i en tot allò que fa referència a la participació en activitats i en els projectes col·lectius, i que ens ajudaran a entendre el perquè d’algunes de les problemàtiques que afecten als joves. El ràpid augment de la població i de la densitat demogràfica, i la nova configuració socio-urbanística del municipi, en la que coexisteixen barris i zones residencials-dormitori força segmentades i poc connectades entre elles, dificulten enormement la construcció d’una comunitat cohesionada, en la que han aparegut noves necessitats de mediació, dificultats d’integració i d’interacció entre veïns, rebutjos i conflictes de convivència. • Creixement sostingut i canvis en la població La població dels municipis de la comarca ha sofert uns quants canvis que es podrien resumir en:

• augment del nombre d’habitants • i, conseqüentment, augment de la densitat de població • pressió urbanística i augment accelerat del nombre d’habitatges • diversitat de perfils de població • augment de l’ús residencial-dormitori dels habitatges i serveis municipals • rejoveniment de la població (arribada de parelles joves amb fills petits)

• Augment de l’ús o vivència de poble-dormitori. Algunes de les urbanitzacions del municipi són formats per segones residències, amb més afluència a l’estiu, torretes unifamiliars i aïllades, amb poc vincle amb la vida al municipi, i habitatge d’alt-standing. • Afeblida la identificació amb “el poble” per dos motius:

o Fragmentació urbanística: Existència de barreres arquitectòniques (infrastructures de comunicacions: Autopistes, carreteres, polígons industrials, etc.) i geogràfiques (muntanyes, rieres) que obstaculitzen la convivència de la població i la divideixen entre barris.

o Un apunt sobre la immigració estrangera:

És important diferenciar entre els que vénen de la Unió europea o països rics i els que provenen de països no comunitaris, i per tant els motius de la immigració és bàsicament econòmica. El Maresme és de les comarques catalanes amb una tradició més llarga de recepció d’immigrants per raons econòmiques en el sector agrícola i industrial (Gàmbia, Senegal, Marroc) i darrerament immigració econòmica procedent d’alguns països de Sud-Amèrica i d’Europa de l’Est en el sector serveis.

DIAGNOSI . Joventut fragmentada: A nivell de joves, també s’hi observa un distanciament entre grups, que obeeix més a qüestions d’identitat, a com s’ha anat configurant el poble, a l’individualisme imperant, a la manca del sentit de comunitat, que no pas a conflictes explícits ni baralles. .Tot i així, a Arenys de Munt s’observa que hi ha espais on els joves es relacionen entre si, més enllà de la seva estètica i els seus interessos, per exemple en espais com l’Escorxador i ’IES es fa possible la construcció d’una interrelació entre els joves de perfils socials diferents.


14

“ Tot i haver diferents grups segons estètiques i interessos, els grups són molt permeables, els joves es relacionen entre si.” (P) “ Els joves a l’IES estan molt barrejats” (P) . Joves immigrants amb dificultats d’integració

• Alguns professionals de la comarca han alertat sobre la necessitat d’integrar els grups de joves immigrants, (en especial els joves immigrants sense escolarització) per tal d’evitar conflictes entre grups, actituds agressives, etc.

. Joves nou-vinguts de l’àrea metropolitana. S’observa un increment de població adolescent i jove que fa poc temps que s’han instal·lat amb les seves famílies al municipi. “ Aquí a Arenys i a la gent de tota la vida de “soca-rel” , les famílies habituals i després hi ha la gent que han vingut de fora fa pocs anys (...) hi ha molta gent que han vingut de fora i estan molt ben integrades” (P) “ Jovent nou vingut també s’ha integrat en diferents entitats d’identitat territori Salvem la Riera” . Aïllament dels joves que viuen a les urbanitzacions per dos motius: - poca autonomia en la mobilitat (depenen transport pares), - desequilibri territorial en la distribució de recursos i equipaments per als joves i en la programació d’activitats (concentració al centre del municipi) Els problemes de convivència esdevenen moltes vegades per manca d’informació i coneixement de l’altre. Es ben cert que part de la població juvenil està integrada per joves “nous vinguts “ o fills de famílies “ nou vingudes “ però també és cert que molta d’aquesta població està ja integrada en aquest col·lectius. Si mirem el cens d’entitats del poble podem confirmant aquesta dada.

4.2.3. EIX MOBILITAT CONTEXT Metropolització del territori Al voltant de Barcelona s’ha configurat una enorme àrea urbana estretament interdependent en termes funcionals, és a dir un espai caracteritzat per: . zones especialitzades (residència, serveis, indústria, oci...), . un nivell elevat de mobilitat quotidiana, . una dispersió de la població del centre a les perifèries (primera i segona corona) . amb el temps s’intensifica i s’estén (la regió es fa gran) . apareixen noves demandes i necessitats socials i culturals i de serveis . Augment exponencial de la mobilitat, generat per la millora de les infrastructures de comunicació, l’augment de la mobilitat i l’ús del vehicle privat, juntament amb el retard en el desenvolupament del transport públic. .


15

Augment de la mortalitat causada per accidents: A Catalunya, segons dades del Departament de Salut de la Generalitat, l’any 1983 van morir 601 persones per accidents de vehicles a motor, al 1990 van morir per aquesta causa 1.170 persones i al 1998, 777 persones. . Accidents de cotxe: primera causa de mort entre els nois A la Regió Sanitària del Barcelonès Nord i Maresme, l’any 2.003, es van registrar 48 morts de joves de 15 a 34 anys per causes externes (entre les quals hi ha els accidents de trànsit): 6 dones i 42 homes. . Deficiències del transport públic al Maresme: - pobles de muntanya sense línia ferroviària i sovint sense bus que apropi al tren - autobusos als pobles de muntanya: poca freqüència, recorreguts llargs, poc útils - línia ferroviària de Mataró cap al Nord amb deficiències de freqüència - DIAGNOSI La major part de la mobilitat per part dels joves està motivada per la manca d’activitat al municipi, tant a nivell d’oci, com de participació, de treball, d’estudis, etc. . Deficiències en el transport públic, principal limitació de la mobilitat, afecta a una part dels joves, els menors de 18 anys i als que per nivell adquisitiu o altres motius no disposen de vehicle propi. . Com a conseqüència, es genera una dependència dels pares, fet que limita l’adquisició d’autonomia, pròpia de l’edat. . Mobilitat motivada pels estudis i el treball. “ Els joves, com a mínim, han d’anar a Arenys de Mar per fer alguna cosa, o a Mataró a treballar” (P) “ Hi ha moltes famílies que són reacies que els seus fills amb l’edat de 14-16 anys vagin fora d’Arenys de Munt o de Mar a fer activitats formatives i llavors es queden fora per que aquestes activitats no es poden oferir a tot arreu” (P) . Manca de transport nocturn - Falta d’oferta d’oci al municipi i els joves marxen a altres municipis. - Transport insuficient 4.2.4. EIX SOCIALITZACIÓ I VALORS CONTETX Pèrdua del valor de la proximitat. En l’entorn educatiu i socialitzador dels nens/es i adolescents, es dilueix la influència de les figures de referència de major proximitat (pares, germans, tutors, veïns, monitors, educadors) i prenen rellevància altres agents socialitzadors (televisió, internet, etc.) allunyats de les inquietuds i necessitats del dia a dia de l’adolescent. Els efectes: L’absència de referents positius i propers afecta al jove en diversos aspectes cabdals en el seu procés de maduració:


16

els hàbits quotidians (seguiment d’hàbits saludables, horaris, consum) l’acompanyament en la trajectòria personal (tries i decisions) . la comunicació familiar (convivència i “encontre” personal) . l’autoestima i les necessitats socio-afectives . la detecció de problemàtiques o angoixes incipients, etc. Multiplicitat de factors causants: la globalització del mercat de consum, la penetració domèstica de les noves tecnologies, les noves relacions familiars, la descohesió social i comunitària, l’auge de la privacitat i l’individualisme enfront la convivència i la proximitat veïnal, etc. Manca d’acompanyament familiar L’absència dels pares a la llar, la manca d’un referent pròxim i quotidià, que actuï com protecció, control, educació, supervisió de les pautes quotidianes i hàbits en l’adolescència. La manca d’espais de trobada, de contacte, d’acompanyament, de compartir, d’encontre, de diàleg, d’un espai de confiança i de convivència familiar, pot tenir conseqüències importants en el procés de maduració del jove, i també en la no detecció de possibles problemes. En alguns casos, més extrems, s’ha parlat de “desemparament” familiar, quan les conseqüències d’aquesta manca han estat perjudicials. La relació jove-adult a revisió Més enllà de les relacions familiars, tota relació que impliqui joves i adults es veu qüestionada en l’àmbit de l’autoritat. Imposició, control, democràcia, participació, etc. són encara uns termes “delicats” i de difícil concreció. Espai per a les opcions personals Així com la infància és l’etapa en què es reben de manera més involuntària les claus i codis per comprendre la societat i construir la pròpia identitat, la joventut és un moment cabdal perquè és quan es pot començar a confeccionar una tria i un posicionament més personal. Aquest espai és força reivindicat pels joves. Una imatge de jove que distorsiona La imatge que associa la joventut amb la disbauxa i la manca de preocupacions no ajuda a que el jove pugui expressar les seves dificultats, pors, pugui consultar les decisions que ha de prendre, pugui fer-se responsable de les seves vivències, i en canvi sí que pot col·laborar a augmentar el seu nivell d’angoixa i d’insatisfacció personal. A més, un cert sentiment de fracàs, derivat de les exigències socials associades a l’èxit i la no permissibilitat de la diferència afecten molt a la imatge del cos, a les pròpies opcions en quan a estètica, consum, oci, etc. i també a d’altres tries personals (estudis, feina, companys, activitats, etc.). El triomf de la societat de consum Els valors fomentats per l’economia de consum, basats en un ideal hedonista, individualista, d’èxit personal a curt termini, triomfen per damunt d’altres models com la preservació del planeta, la distribució equitativa de la riquesa, el foment de la convivència i l’entesa o altres valors de caire social. Els joves no estan exempts d’aquestes influències, al contrari, en el seu procés de creació d’una identitat, el jove presenta una receptivitat molt àmplia davant el món de la publicitat i del consum (mercantilització de l’oci fonamentada en el consum com a font de la identitat individual).


17

DIAGNOSI Diversitat d’estils i interessos per part dels joves. No tots els joves tenen els mateixos interessos, en el municipi la oferta per a joves interessats en l’esport està coberta i a més està previst ampliar les infrastructures esportives, però pel que fa a oferta lúdica no esportiva no hi ha cap oferta gratuïta per als joves. Recentment s’ha obert un espai privat d’oci nocturn que respon a un tipus de joves , però tampoc cobreix la demanda explícita d’oci alternatiu Els joves es busquen com sigui les eines per divertir-se , espais com l’Escorxador es poden convertir en un espai de reunió de fins 20 nois/es cadascú fent el seu procés creatiu :skate, música, grafitti.. - Tots els joves es relacionen entre ells. IES espai comú/ Escorxador El que està clar és que els joves del municipi , a la que comparteixen un espai comú , no presten cap problema de relacions entre ells, al contrari, Conductes incíviques - Es detecten conductes incíviques en espais públics, però també que aquests joves no disposen d’espais per a ells, els joves van a les places d’infants per que no disposen d’espais propis pel lleure, això fa que sovint per avorriment es produeixin aquest tipus d’actes. - Distorsió de la imatge del jove ; es tendeix a culpabilitzar inicialment certes conductes als joves. 4.2.5. EIX TEMPS LLIURE . CONTEXT . Importància del temps lliure per als joves Per als joves, el temps lliure esdevé un temps i un espai propis, on es comença a prendre les pròpies decisions, on es reflecteixen les pròpies inquietuds, i on es comença a adquirir l’autonomia, la capacitat de construir un projecte, es té la possibilitat d’entrar en contacte amb altres persones i realitats, el grup d’amics esdevé un referent. . Expressió de necessitats educatives i de relació en el temps lliure El temps lliure esdevé un moment òptim per a l’adquisició de valors, hàbits, l’establiment de xarxes socials, adquirir les pautes socials de comportament, i per situar la pròpia identitat en un context més gran de la societat. . Les pràctiques de temps lliure dominants van relacionades amb el consum. Els espais de socialització del temps lliure, els espais on el jove pot aprendre a utilitzar el temps lliure (què fer, per què, com, on i amb qui) estan majoritàriament subjectes a l’oferta del mercat productiu de consum i a la publicitat. . Necessitat de mobilitat, necessitat de llibertat. La necessitat d’autogestió del temps lliure per part del jove, i d’adquisició d’autonomia, en definitiva, de llibertat, passa sovint per la mobilitat, tema que per a molts joves és un obstacle o una limitació, com ja s’ha comentat a l’Eix 3 Mobilitat.


18

DIAGNOSI . Manca d’una oferta lúdica i cultural adreçada als joves. La oferta de lleure existent al municipi bàsicament és adreçada als infants o és una oferta generalitat. “ Les entitats de lleure i oci d’Arenys de Munt són adreçades al públic infantil tot i que hi ha joves a l’organització, no és una oferta adreçada a joves” (P) “Les Catecolònies no ofereixen una oferta als joves, la oferta de les colònies és adreçada als infants” (P) “Les Bredes (festes dels barris) són organitzades pels veïns a nivell particular... no és una oferta destinada a joves però puntualment hi ha algun concert per ells” (P) “Què fas? Te’n vas a Arenys de Mar però a AdM tampoc hi ha res. Que fan? Estan al carrer o si tenen sort, estan a la casa d’algú que la mare els deixa “la guardilla” al “seu rotllo” però, no tenen espai propi” (P) Existència d’activitats i oferta esportiva però falten les infrastructures on poder-les desenvolupar i que algunes entitats ampliïn la seva oferta fins a l’edat de 18 anys. “ Arrel del PEC s’ha creat un grup de treball per treballar sobre el tema de les infrastructures” (P) L’ espai jove “L’Escorxador” com a gran fortalesa i potencial per donar una oferta lúdico-cultural als joves arenyencs. Per diverses raons ara no és així: . Actualment fa funcions de Punt d’Informació Juvenil. També esdevé local d’assaig de diferents grups musicals. Aquesta darrera activitat ha anat decaient per manca d’organització del local: de 12 grups, ara actualment n’assagen 3. . Manca de personal professional per dinamitzar l’espai . Manca d’un projecte dinamitzador lligat a l’espai. “S’ha de definir molt bé el projecte de l’Escorxador i al distribució de l’espai ja que, disposar d’aquest espai suposa una fortalesa molt gran” (P) “L’Escorxador està mal distribuït, no hi ha una oferta reals d’activitats perquè no hi ha aquí els professionals per portar la gent,...” (P) “Un dels principals projectes del Pla Local de Joventut ha de ser un projecte de dinamització de l’Escorxador lligat a la música (...) on també es responsabilitzi als joves en l’ús de l’espai portat per una empresa ” (P)


19

La música com a centre d’interès lligat a l’Escorxador. Aquest espai durant molt anys ha esdevingut un viver de grups de música, alguns d’ells reconeguts ara a nivell de territori català. “A l’Escorxador, la única activitat que s’ha mantingut estable ha estat els grups de música” (P)

“L’Escorxador està mal distribuït, no hi ha una oferta reals d’activitats perquè no hi ha aquí els professionals per portar la gent,...” (P) “A l’Escorxador, la única activitat que s’ha mantingut estable ha estat els grups de música” (P) . “ (...) “les tribus ”també va molt relacionat amb el tipus de música que escolten... i per ells no és el mateix anar a escoltar “ el Bisbal” que escoltar “Ramstein”, a partir d’aquí tu pots introduir moltes coses que ells busquen però no saben on anar-les a buscar...cal donar alternatives” (P) “Un dels principals projectes del Pla Local de Joventut ha de ser un projecte de dinamització de l’Escorxador lligat a la música (...) on també es responsabilitzi als joves en l’ús de l’espai” (P) “Dins del pla local de joventut està previst dinamitzar l’Escorxador”. Ara tenim un pla ocupacional amb una persona que se’ns ha assignat per que ens ajudi a fer el PLJ i la dinamització i que comença demà,... això és per començar” (P)

La música com a centre d’interès lligat a l’Escorxador i com a fortalesa per generar activitats i projectes. Aquest espai durant molt anys ha esdevingut un viver de grups de música, alguns d’ells reconeguts ara a nivell de territori català. . Poca connexió entre algunes activitats que s’ofereixen des de joventut i els interessos dels adolescents i joves. Hi ha algunes activitats que es segueixen fent per que s’han fet sempre i no pas per que respongui a una necessitat real dels joves. . Presència de grups de joves al carrer, que alguns cops ha estat l’origen de conductes incíviques. “Sobta que aquestes conductes incíviques no van associades al tipus de nanos que per defecte associem, si ens detenim i sortim a mirar-ho ens trobem nanos avorrits, d’aquells que no ho diries mai. Transgredeixen per avorriment” (P)


20

4.2.6.. EIX PARTICIPACIÓ CIUTADANA CONTEXT Incipient sorgiment d’una cultura de Participació Ciutadana. Un concepte que comença a penetrar en els diferents àmbits d’acció, i organització socials, entès de diferents maneres, manca de consens, però actualment ja hi ha professionals formats i hi ha necessitats i demandes de la població que no poden ser resoltes sense la participació ciutadana. Associacionisme més assentat en els àmbits de les tradicions culturals i els esports. Durant la transició a la democràcia, a Catalunya, els aspectes relacionats amb la cultura, la llengua, les tradicions han rebut un suport extraordinari i una vitalitat important, juntament amb la força i l’empenta de les reivindicacions de les associacions de veïns, i l’aspecte esportiu, força arrelat entre infants i joves més que no pas entre els adults. Multiplicitat i innovació juvenil en les formes d’associar-se: els joves han estat els primers en aportar el tret diferencial en les formes i el fons pel què fa a la participació: des dels ocupes, passant per assemblees populars, campanyes, plataformes ciutadanes, grups no formalitzats, etc. Existeix una multiplicitat de fórmules d’agrupació que es comencen a acceptar com a interlocutores, com a agents socials amb prou força per a tenir un rol important en les relacions ciutadanes. DIAGNOSI Formes de participació incentivades des de l’Ajuntament que no acaben de funcionar. Els consells municipals promoguts per l’Ajuntament amb escassa participació jove, les raons són que aquests consells no són vinculants és a dir, l’opinió dels joves no té cap pes real, això ha fe que el jove acabi desertant dels consells. Els consells acaben sent integrats per representants polítics de cada partit i gairebé cap jove. Una altre exemple és la comissió de joventut del Pec. Es detecta la absència total dels joves. Tot i que es demana de la seva participació aquests no ho fan. En les reunions del Pec, la tècnica del pla proposa que les propostes de Pec de comissió de joventut, siguin presentades als joves i que tinguin la possibilitat de poder votar al fòrum lliure , tot garantint la seva participació encara que les propostes ja estiguin fetes. Formes de participació incentivades des de l’Ajuntament que no acaben de funcionar Existeix una integració per part dels nous vinguts en entitats de pes com poden ser “salvem la Riera”.. els nous han pogut integrar-se allà on han trobat un espai per fer-ho, altres exemples són els grups de música que integren jove de diferents procedències ,


21

. El creixement de la població es viu, en part, com una amenaça però alhora també pot afavorir la renovació i la diversificació en la participació ciutadana. El ràpid creixement poblacional del municipi està generant un cert risc de dualisme social entre dos segments de població: els “de tota la vida” i els nouvinguts, que es pot fer més gran amb les previsions de creixement del municipi. “ A les cate-colonies, els joves que hi participen son tant els de “tota la vida” com els nouvinguts”, n’hi ha molts que fa uns 5 anys que estan per aquí...” (P) “ Hi ha algunes activitats que són una mica tancades. Els monitors del cate-colonies per exemple, són nanos que ja de petits hi ha anat com a nens. El nano de 15 anys que ens arriba ara nou a l’IES o té molta habilitat social i molta tirada a l’associacionisme o li costa molt entrar en el grup de cate-colònies”. (P) . La baixa participació de la població jove és una debilitat manifesta del municipi. Els pocs que participen “estan a tot arreu”. “ La baixa participació dels joves en el teixit associatiu és una debilitat que tenim com a poble” (P) “Els que participen sempre són els mateixos per que les activitats que s’ofereixen sempre són les mateixes. És un tipus de jovent lligat a un tipus d’activitat” (P) . L’estil de la intervenció de l’ajuntament també influeix en el desenvolupament de la xarxa participativa dels joves. Les formes de participació incentivades des de l’Ajuntament no acaben de funcionar i caldria fer un anàlisi del perquè. “S’ha de veure per què no funciona, no s’ha analitzat mai el perquè i cada cop en venen menys” (P) “Les estratègies del consell municipal de joventut no acaben de funcionar, no són les apropiades, s’hauria de re-definir” (P) “ El CMJ no funciona, excepte al principi que hi havia un parell de joves que impulsaven l’Escorxador però, a partir de que el grup de joves dinamitzador ja no participen al consell de joventut,... no s’ha aconseguit” (P) . El Consell Municipal de Joventut ha arribat a estar massa polititzat i mediat pels representants polítics i això ha generat “desencant” i frustració als joves que hi participaven. “ Arribava al punt que als consells municipals de joventut hi havia un representant de cada partit polític, el regidor de joventut i els professionals de l’Ajuntament que teníem a veure amb aquest tema, per tant, penso que justament és una debilitat que té l’Ajuntament amb aquest tema” (P)


22

“ Els joves s’enganxaran a assistir a una reunió “oficial” de l’Ajuntament si hi ha un projecte que els motivi, lligat a tot això” (P) “Si els joves se senten lligats a l’Escorxador per que es fan activitats i fan coses que a ells els interessa, i participen aquí, i participen allà,...no et preocupis que et vindran al consell municipal de joventut” (P) “Si no els hi ofereixes res, per que han de venir aquí a participar a les 10 de la nit a un consell que hi haurà quatre polítics...” (P) . Desmotivació d’una part dels joves cap a la participació per motius diversos: - no se senten cridats a tenir un lloc protagonista en la societat, ni en el poble, - no senten que puguin fer res per a transformar l’entorn proper, - els atrauen qüestions allunyades i desvinculades del seu entorn proper (efecte de la globalització), - tenen els interessos i les amistats fora del municipi, - manca de suport, manca de tradició, “Hi ha una gran quantitat de joves “d’aquí” que no participen en activitats. Hi ha molts joves que no participen per que no els hi interessa o per que no forma part dels seus valors, la seva manera de ser i de participar en la societat”. (P) . Focus important de joves participatius: la participació porta a més participació, ja que és un procés d’aprenentatge i socialització. Es tracta d’una manera de participar molt intensiva: hi ha pocs joves que participin, però aquests participen a diversos llocs, dediquen molt de temps, part la seva vida gira entorn de la participació: amistats, preocupacions, projecció de futur. . Motivacions diverses dels joves que participen i diversitat de formes i graus de participació: dins el col·lectiu de joves que participen hi ha una àmplia diversitat d’interessos i estils en les formes de participar: - els pocs que organitzen - els que col·laboren puntualment - els que assisteixen (més com a espectadors) . Limitacions d’alguns joves per a integrar-se en les dinàmiques participatives existents: treballadors, joves amb càrregues familiars, joves de les urbanitzacions. . Creixement de les urbanitzacions, la qual cosa, si no s’articula correctament, pot disminuir el grau de participació de la població.


23

4.2.7. SALUT CONTEXT Manca d’alguns hàbits saludables en edats més infantils i adolescents com ara la pràctica d’esports, la participació en activitats educatives de lleure, seguir unes pautes organitzades i equilibrades d’alimentació, d’higiene i de cura d’un mateix. Insuficiència dels recursos de prevenció i manca de coordinació entre els existents: la major part d’actuacions i serveis estan adreçats a paliar les conseqüències, fan accions reactives, no preventives. Caldria més educació sexual i afectiva, campanyes efectives sobre consum de drogues, educació viària, etc. Identificació de la joventut amb certes pràctiques lligades a l’oci, a l’aprofitament del temps, a la immediatessa, a la intensitat de les emocions, força allunyades del què anomenaríem hàbits saludables. Tendència a l’aïllament social de part dels adolescents i els joves, que afecta a la seva salut mental, a la seva autoestima. Manca de vivències comunitàries, del sentiment de pertinença a un col·lectiu, d’estar integrat en un projecte compartit, de tenir il·lusions i motivació per fer coses, per canviar l’entorn, de viure i realitzar els propis interessos culturals, de conviure i conèixer altres realitats, etc. Sentiment d’impotència dels pares i mares i dels professionals davant de la ineficàcia de la socialització familiar en aquests aspectes, i del to “aclaparador” de missatges sobretot publicitaris que desorienten el jove sobre la seva pròpia salut, el seu cos, i la seva identitat. Associació falsa segons la qual qualsevol experiència (necessària a l’adolescència) relacionada amb la sexualitat comporta un risc, fet que genera una situació d’alarma que no s’ajusta sovint amb la realitat, que agreuja el sentiment d’impotència dels professionals i que genera por i desconcert als adolescents. DIAGNOSI Manca de recursos a la població jove pel que fa a salut. En poblacions veïnes, existeixen recursos del Cap de la població com espais de assessorament exclusiu per a joves, Tot i estar a una població venia , no poden ser atesos els joves d’altres poblacions. Arrel del pla es fa una “proposta amb l’Ajuntament d’Arenys de Mar, perquè els nostres joves puguin gaudir del servei d’Arenys de Mar amb un intercanvi del programa de mediació que es fa a Arenys de Munt, en un futur.” Propostes aïllades de salut. El Cap d’Arenys de Munt, es desplaça un cop al mes a l’IES per tal d’atendre demandes sorgides dels joves, cal però crear un servei determinat , un servei especialitzat de salut, on el jove pugui trobar assessorament en matèries de salut : prevenció , consulta, revisions ..es conjuntament amb el PIJ.


24

4.2.8. ESTUDIS CONTEXT Millora generalitzada del nivell d’estudis de la població jove, amb l’arribada de la democràcia, el desenvolupament de l’estat de benestar, la millora del sistema educatiu i l’augment de recursos educatius. Desigualtats en el nivell d’estudis, condicionat per la procedència socio-cultural de la família d’origen del jove, i polaritza la societat: d’una banda hi ha un gruix de joves amb qualificació elevada (superior), i d’altra banda, una minoria (nombrosa) de joves sense qualificació (tan sols amb els estudis primaris). Allargament del temps dedicat als estudis, i fenomen de la “sobrecualificació” (o hipereducació) segons el qual molts dels joves que assoleixen els nivells d’estudis més elevats no poden trobar una ocupació del mateix nivell (per saturació del mercat laboral i per excedents de mà d’obra altament qualificada). Massificació dels estudis universitaris, provocada perquè . les cohorts en edat universitària són les més nombroses, . el capital formatiu acumulat té una gran importància en el procés d’inserció laboral, . les dificultats d’inserció empenyen el jove a allargar els estudis . existeixen mancances en el sistema educatiu de la formació professional (baixa inserció). Els estudis superiors ja no són suficients per garantir la inserció al mercat laboral, altres factors, relacionats amb el nivell econòmic de la família, actuen de suport a l’adquisició d’un bagatge social i cultural més elevat per part del jove. Les famílies de nivell econòmic mitjà i alt (les més nombroses al Maresme) poden costejar durant més temps la formació dels joves, poden estimular els joves a perseguir més nivell formatiu, poden donar més suport (econòmic i social) al jove al llarg del període d’inserció laboral. Discontinuïtat estudis-treball: la transició lineal estudis-treball consistent en deixar un a etapa i començar-ne una altra, s’ha transformat en un model d’inserció discontinu que es comença abans d’acabar els estudis i no s’acaba amb la primera feina “normalitzada”.


25

DIAGNOSI Manca d’alternatives davant l’abandó dels estudis, fet que aboca al mercat laboral tot un col·lectiu de joves sense cap preparació professional, fet que els agreuja la seva situació de precarietat i vulnerabilitat social. “ La franja 16-18, és una franja que se’ns ha despenjat una sèrie de gent” (P) “ Una de les coses que va sorgir al grup de treball del PEC, parlàvem del projecte RIERA com a una bona alternativa a l’ensenyament reglat” (P)Actualment des de serveis socials i IES es desenvolupa una el projecte serveis voluntaris a la comunitat per motiu d’expulsions escolars. Aquest projecte pretén ocupar als joves expulsats de l’Institut mitjançant tasques de manteniment , ajudant a la brigada municipal, al geriàtric fent tasques manteniment d’acció social d’entre d’altres. El projecte es valora molt positivament de dels joves l’institut, les famílies i l’educadora social. Necessitat d’orientació i acompanyament de determinats col·lectius de joves cap a recursos formatius i/o laborals. “ Penso que el que falta és orientació amb recursos formatius. Els joves aquí es perden molt per que com que no hi ha res a Arenys de Munt es pensen que no es fa res a la resta del món” (P) “A l’IES veiem que és aquest el problema amb els joves que estan en aquesta edat i que ja estan acabant i que no saben que fer” (P) “En general ja es fa aquesta orientació a la tutoria de l’IES però hi ha una franja súper important per després no perdre aquest contacte, que és la franja de nanos de 14 a 16 anys i de 16 a 18. Primer els de 14 a 16 que no volen estar a l’IES i hi ha d’anar i llavors, els de 16-18 que el dia que fan els 16 anys diuen “adéu a l’institut” i aquí es perden” (P) “ la Borsa de treball de l’ajuntament no respon a les demandes actuals dels joves “ Manca de determinats recursos formatius (educació formal), que els/les joves, bé per la comoditat d’evitar un desplaçament, bé perquè econòmicament el desplaçament suposa una despesa important, la decisió d’optar per un desenvolupament educatiu no preferent, tot escollint entre l’oferta limitada que ofereix el propi municipi.


26

4.2.9. TREBALL CONTEXT Importància del treball en la transició a la vida adulta: a banda de l’obtenció d’ingressos, el treball esdevé un espai vital per a la integració social del jove que es va fent adult, que contribueix a la definició de la seva pròpia identitat, un factor de realització personal, i de projecció de futur, és a dir que el col·loca en un “lloc” dins la societat. Individualització del treball: hi ha una vivència més subjectiva que no col·lectiva de l’esfera del treball i aquesta ocupa diferents graus d’importància segons l’edat i les circumstàncies vitals del jove. La precarietat, la temporalitat i la inestabilitat laboral de molts joves: . enorme dificultat de certs col·lectius per inserir-se al mercat de treball . major desocupació en determinats grups socials, però existeix en tots. . taxa d’atur juvenil 16-24 anys Estat espanyol: 40% (dècada dels 90) . la meitat dels joves aturats ho han estat de llarga durada (més d’un any) . joves, sector social més sensible al comportament global de l’ocupació i als cicles que marca l’economia (més beneficiats quan hi ha alça i més perjudicats quan hi ha recessió) . els joves estan situats a la perifèria del mercat productiu . tenen qualificació més baixa . estan menys protegits pels convenis col·lectius, legislació laboral i sindicats Augment de la competència per accedir als llocs que el mercat ofereix: . per la incorporació al mercat de treball de les generacions més nombroses (anys 70) . pel creixement de la taxa d’activitat femenina . fet que genera excedents de mà d’obra . poques possibilitats d’exercir una experiència professional consistent (breus incursions) . el període de transició és més llarg i complex . davant de l’excedent de mà d’obra, les empreses seleccionen als més formats . els joves més afectats: els que han patit fracàs escolar o abandó. . el nivell educatiu no és una garantia suficient per a l’èxit en el mercat laboral Tendències econòmiques comarcals: . Pèrdua de competitivitat de la indústria (valor afegit baix i costos laborals baixos) per la liberalització dels mercats i la deslocalització industrial. . Davallada important de la indústria manufacturera tèxtil i de gèneres de punt. . Sectors més dinàmics: la construcció i les activitats immobiliàries, l’hostaleria i els serveis empresarials (terciarització de l’economia catalana) . Diversificació del sector serveis. . Comportament estacional de l’activitat econòmica, i del mercat laboral, molt lligada al turisme. . Empreses familiars que no generen ocupació (turisme) . Predomini de les microempreses: de les 12.619 empreses registrades al 1r Trimestre del 2004, el 75% tenen entre 1 i 5 treballadors assalariats i ocupen al 23% dels treballadors assalariats. . El 37% dels treballadors assalariats de la comarca treballen a Mataró.


27

DIAGNOSI Conviuen amb la precarietat laboral. Els joves que per diferents motius abandonen la seva formació i es veuen amb la necessitat de treballar , es troben amb una situació de precarietat laboral, contractes en negre, concretes de practiques, hi ha poques formules de conciliació entre jove i vida laboral, a més val a dir que molts joves comencen a treballar en edats molts joves i no tenen cap servei d’orientació específic per ells/es Servei Local d’ocupació El SOLC disposa tot l’any d’orientació i acompanyament laboral, intermediació i el club de feina, però el servei no és freqüentat per a joves ( sobretot de la franja 18- 23) les raons són diverses, el servei està saturat ja que es un servei per tota la població i només hi ha una insertora i un suport, un dinamitzador durant 4 mesos.; Una altre raó és que els joves no troben proper el servei no el fan servir, el troben massa allunyat , i demanen altre tipus de servei més proper a ells. Inexistents polítiques de coordinació No existeix cap programa ni coordinació eficaç entre el servei de promoció econòmica, educació i joventut. Val a dir que les fonts consultades van allà mateix, manca de personal per desenvolupar tasques específiques per a joves. Necessitat de treballar amb els empresaris. Vincle jove-empresari Al llarg del temps s’han intentat formular propostes de potenciar aquest vincle. Actualment està previst seguir fent un crèdit variable en diferents empreses del municipi en el curs ...a l’IES per tal d’acostar al jove el món laboral del municipi. Poca oferta formativa en tallers , o cursos de formació professional. Aquest fet provoca que el jove no sàpiga quines opcions reals té d’optar a una formació fóra del circuit del batxillerat. El primer contacte dels joves del municipi amb el món laboral comença molt aviat. Parlem de “feinetes” sense contracte que suposa pel jove una primera experiència i font d’ingressos per assumir els seus capricis o pagar-se els estudis. “ Hi ha un percentatge molt alt de joves que comencen a tenir una experiència en el treball molt aviat... alguns amb 14 anys, joves amb 16 anys se’n van a treballar tot l’estiu. Això en un entorn més urbà és molt estrany” (P) “ Tu aquí mires els joves que estan treballant per restaurants i no hi ha ningú amb contracte... a veure, afavorir la precarietat tampoc...” (P)


28

Necessitat de fer un treball i “sensibilització” amb els empresaris de la zona per tal d’acostar la demanda del jove amb la oferta de l’empresari amb condicions dignes. “Aquí a Arenys de Munt hi ha molta empresa... aquests agents implicats d’aquí i pels voltants hi hauria d’haver un vincle per lligar oferta-demanda” (P) “Un servei d’atenció laboral de l’Ajuntament no només treballen la gent que busca feina, sinó també treballen amb les empreses (...) fa falta parlar amb els empresaris, “educar-los” en el sentit de dir que aquesta gent està molt bé que l’agafeu treballant però necessiten tenir un contracte i unes condicions de treball.” (P) Problemes d’inserció laboral important per a un sector de joves sense estudis. Sector de població no socialitzada en la importància del treball com a factor d’integració social, i per tant amb possibles conseqüències en la transició cap a la vida adulta, amb risc de marginalitat, amb relacions socials dèbils i manca de suports, amb risc de deteriorament psicològic i social (aïllament, violència, baixa autoestima, exclusió social). “ ... són unes franges d’edat molt importants amb el tema laboral més que res per que no perdin el contacte amb la societat o amb una vida una mica “reglada”... és a dir: de dilluns a divendres faig alguna cosa: o estudio o treballo, però faig algo” (P) Necessitat d’orientació laboral i acompanyament. “ Havíem comentat amb la tècnica de promoció econòmica de fer unes xerrades aquí a l’Escorxador, sobretot adreçades als nanos que deixen d’estudiar ESO per ensenyar-los a fer currículums, com buscar feina, etc. A l’IES es fa però, amb els de batxillerat, per tant els que no arriben es queden penjats... A l’Escorxador venen nanos que no tenen feina, que no tenen estudis i que no saben que fer...” (P) “ Però ho volen fer,... jo m’he trobat nanos que volien que els acompanyés, que no sabien com anar a buscar feina,...” (P)


29

4.2.10. EIX HABITATGE CONTEXT . Endarreriment de l’emancipació, acompanyat dels següents factors: . allargament dels estudis . factors econòmics relacionats amb el preu de l’habitatge i la precarietat laboral . cultura de suport familiar als fills molt arrelada . manca de polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació . endarreriment del projecte familiar (parella, fills) . Factors econòmics que afavoreixen l’alça extraordinària de preus de l’habitatge: . tipus d’interès de préstec hipotecari especialment baixos . tractament fiscal favorable a la compra de l’habitatge . creixent demanda estrangera d’habitatge . la demanda d’habitatge per a inversió . Sobredemanda del sòl urbanitzable (pressió urbanística) . Manca d’intervenció dels poders públics . Precarietat laboral dels joves, genera un desequilibri difícil de superar entre els sous dels joves i el preu de l’habitatge (veure Eix 9 Treball) . Conversió de la segona residència en residència principal. Fenomen estès a gran part de la regió metropolitana de Barcelona. La comarca del Maresme efectua una atracció en concepte de millora de la qualitat de vida. DIAGNOSI Manca d’oferta d’habitatge per a joves Els joves , molts ja estan preparats en molts àmbits de la seva persona , que volen emancipar-se es troben bloquejats amb la manca d’oferta de lloguers per a joves , això fa que es cerquin formules ( que tampoc estan formalitzades com són de compartir pis . Ja no parlem d’opció de compra, els pisos estan en una mitjana de 30 milions i amb tota la paperassa que comporta , que com és sabut, fa inviable que una persona jove hi pugui optar. Manca de Polítiques de Rehabilitació d’habitatges En el municipi existeix una demanda real de la possibilitat de poder habitar , cases desocupades i deshabitades que si no es fan un us aviat poden quedar malmeses, aquests habitatges podrien ser donats o per un ús més lògic , però existeix la percepció que l’Ajuntament i/o els propietaris obvien aquestes fórmules , ja que li convé finalment enderrocar-les per fer blocs nous de preus de nou, inaccessible, Inexistència de Recursos per cercar habitatge No hi ha cap servei específic d’assessorament d’habitatge per a joves, Des de el PIJ s’atén la demanda del jove, però aquest no disposa del temps i de recursos humans per tal de crear una borsa d’habitatge mínimament operativa per tal d’assessorar íntegrament al jove. Hi ha la demanda de els mateixos joves així com dels agents de la creació d’aquest servei.


30

5. VISUALITZACIÓ, ANÀLISI INTERN A continuació farem una descripció de les actuals polítiques que es desenvolupen en l’àmbit de joventut. Després de veure la situació del nostre jovent , cal veure quines accions i quines polítiques hi estem destinant en l’actualitat d’Arenys de Munt per comparar posteriorment si estem desenvolupant les accions adequades. En la descripció podrem veure tots els programes que es realitzen tant des de la regidora de joventut com des d’altres regidores de l’ajuntament . Ho descriurem mitjançant uns quadres sinòptics classificats de la següent manera :

• Polítiques d’educació • Polítiques d’ocupació • Polítiques de cultura • Polítiques participació


31

Quadre 1. EIX EDUCACIÓ. Polítiques d’Ocupació.

PROGRAMA DESCRIPCIÓ PRESSUPOST DESTINATARIS COLABORACIONS Aula Cultural Oferta formativa dividit en tres eixos:

Integració social Formació Lleure

59.001,80 €

Totes les edats, Regidora de Cultura

Aula Musical Cursos de nivell, elemental ne per supercicle formatiu de grau mitjà. Ensenyaments musicals orientats al lleure. Cursos de musica tradicional i moderna.

5.000 € Dels 12 als 30 Conservatori el liceu i Regidoria de cultura

Pla educatiu de Ciutat

A l'actualitat s'està fent el Pla Educatiu de la ciutat que abarca tota l'educació, tant la reglada com la no reglada, i des de l'etapa infantil fins la maduresa inclosa. Hi ha una comissió de joventut que proposa actuacions per joventut.

Ajuntament

Mostra literària

Mostra infantil i juvenil de prosa i/o poesia catalana 4.505,00 €

De 12 a 19 a endavant

Regidoria. IES d’educació i joventut

Punt d’informació juvenil. Pij

Orientació i ajut en àrees que afecten al jove, propostes de formació diverses segons les demandes dels joves. Ofereix al jove el servei de connexió a internet i ofertes lúdiques com sortides a la neu.

3.800 € Ordinadors I material

oficina

De 12 a 25 anys Regidoria de joventut


32

Quadre 2. EIX OCUPACIÓ. Polítiques d’Ocupació.

PROGRAMA DESCRIPCIÓ PRESSUPOST DESTINATARIS COLABORACIONS Suport a iniciatives

empresarials Mitjançant un suport econòmic i/o infrastructurals es

recolzen iniciatives empresarials. 6.000 € joves de 16 a 31 anys Promoció

econòmica i joventut

Informa't del teu futur La insertora laboral fa una xerrada informativa a l'IES i al Escorxador d'orientació laboral

joves de 12 a 18 anys Promoció econòmica i

joventut

Projecte Serveis voluntaris Programa que pretén donar un sentit al el temps dels joves expulsats per tal d’oferir una forma d’ocupació

mitjançant la col·laboració amb els tasques de la brigada municipal

Joves de 12 a 16 anys en situació d’expulsió

Educadora social IES,

Forma’t en el lleure Cursos de monitors de lleure i curs monogràfic de monitor de menjador

640,80 € De 16 a 30 anys Pij joventut


33

Quadre 3. EIX CULTURA. Polítiques de Cultura.

PROGRAMA DESCRIPCIÓ PRESSUPOST DESTINATARIS COLABORACIONS Escorxador Espai on diferents grups de música del municipi al

voltant assagen al local i fan les seves creacions 5.200 (obres) joves de 11a 31 anys Promoció

econòmica i joventut

Festival Robanaps Festival de 48 hores on es mostren els grups locals de musica , programats amb altres del país

32.898,79 € joves de 12 a 18 anys Regidoria de Festes i joventut

Nit jove de festa major Concert destinats al jovent dins la programació de la Festa Major

6.000,00 €

joves Promoció econòmica

Festa del Remei

Concert destinats al jovent dins la programació de la Festa Major

4.292,00 €

De 16 a 30 anys Pij joventut


34

Quadre 4. EIX PARTICIPACIÓ. Polítiques participació.

PROGRAMA DESCRIPCIÓ PRESSUPOST DESTINATARIS COLABORACIONS Consell municipal de joventut Consells de participació participen els ciutadans i

polítics De 14 a 30 anys Regidoria de

Joventut Festa de la Breda Festes populars que organitzen les bredes

(associacions veïnals) amb el suport de l’ajuntament. Moltes son integrades per joves i

organitzen una nit jove de concerts

1.500,00 € De 14 a 25 anys Regidoria de festes, Breda de la Plaça

Espectacle Fum, fum, fum Espectacle nadalenc de monòlegs organitzat i desenvolupat per joves actors del poble

2.380,88 € Totes les edats, però especialment de 15 a 30

anys.

Regidoria de joventut

Març Solidari Iniciativa solidaria dels joves del poble que organitzen durant una setmana activitats Lúdiques a afavorir d’una causa solidaria

1.125,20 € De 16 a 30 anys Col·lectiu de joves d’Arenys de Munt i

Regidoria de joventut

CateColònies Des de fa molts anys el col·lectiu de joves i la parròquia de Sant Martí organitzen les colònies

d’estiu que tot i que hi ha població infantil també inclou el jove ( 14 a 17 anys) . Cal destacar el relleu generacional de l’activitat. Moltes dels joves que han estat de colònies, posteriorment són els monitores

de les colònies.

3.000,00 € De 12 a 17 anys Parròquia de Sant Martí,


35

6. DIAGNÒSTIC

Fonaments El següent punt ens servirà per analitzar si els actuals actuacions en joventut estan donat resposta a les necessitats detectades en la nostra realitat juvenil. Mitjançant la comparació de l’anàlisi extern (l’anàlisi de la realitat juvenil) i l’anàlisi intern (la visualització) , analitzarem la situació i veurem si estan cobertes les necessitats dels nostres joves en les matèries que afecten al desenvolupament de la seva autonomia : l’habitatge, la formació , la cultura i la, participació. En trets generals podem afirmar que les actuals línies polítiques de l’actual ajuntament són insuficients per respondre a les múltiples demandes dels nostres joves, si volem Oferir als joves una oferta lúdicoeducativa, fomentar l’esperit associatiu, donar informació sobre tots els temes potencial de ser del seu interès (estudis, feina, oci, habitatge, viatges ...). Aconseguir la transversalitat en les regidores que actuen amb els joves per fer més efectiva la tasca vers els joves, cal un compromís real per part del ajuntament a crear-lo i desenvolupar-lo . Cal treballar des de totes les àrees integrals que conformen al jove , i com qualsevol persona, té unes necessitat bàsiques : salut, habitatge, integració treball i accés a la cultura i lleure . Tot i les intencions de fer un pla local de joventut, aquest ha d’anar recolzat per un suport econòmic, mínimament coherent, i el pressupost a subvencions a entitats i activitats ja marcades abans de iniciar-se el pla local de joventut. Així doncs, en el diagnòstic es reflexen les conclusions de la comparació del que hem detectat en l’anàlisi de la realitat i l’actual visualització de les accions que es desenvolupen al municipi adreçades als i les joves. Veurem el que hi ha, el que fa falta i quin fins on podem arribar durant aquests dos primers anys però amb la convicció que serà la base per poder cobrir les necessitats en el següent pla local de joventut. Els pla doncs, estarà molt marcat per l’àmbit pressupostari, dependent de nou de les partides que es destinin en matèries que afecten als joves podrem desenvolupar unes accions o altres. En quan a polítiques d’ocupació. Que oferim ? Tot i que actualment es desenvolupen accions dirigides a orientar al jove al seu futur laboral, veiem que són insuficients ,tenim serveis com a el Servei Local d’Ocupació amb el Club de feina , desenvolupat per promoció econòmica, però aquest no va dirigit exclusivament als joves, és un servei dirigit a tota la població de 16 a 64 anys. A més és un servei poc àgil i no proper als joves. El servei està saturat de personal i a més el jove no acut al servei, per que no troba un entorn proper que el motivi. Per altra banda en els tallers ocupacionals, els joves no ha estat un sector preferent al ser seleccionat per poder accedir-hi Iniciatives com el programa “ Serveis a la comunitat “ treballen actualment l’acostament al món laboral per part dels joves amb fracàs escolar. Els joves que tenen un alt grau de abstenció i són expulsats de l'Institut tenen la oportunitat de fer serveis a la comunitat en aquelles hores d’expulsió. Els resultats del programa indiquen una bona acollida del programa Donem suport, des de la comissió de joventut del Pec, al projecte “Riera “ per als joves que presenten dificultats d’integració i que pretén impulsar la relació entre empresa i joves , proporcionant un aprenentatge d’oficis en les hores de classes.


36

Donem suport econòmica als joves , mitjançant subvencions que organitzen accions per a joves com són l’organització dels casals d’estiu, les catecolònies. Quin necessitat hi ha ? Veiem que el jove te un gran buit pel que fa al cap assessorament bàsic laboral i en quan a mètodes de recerca de feina, ni disposa de cap servei exclusiu que li ofereixi una guia de com trobar feina tant en el seu entorn més immediat com ales afores. Es detecta un desconeixement de quines són les eines bàsiques de recerca alhora de buscar una ocupació treballar ni com per fer una selecció de les ofertes currículum, conèixer les borses de treball més properes, coneixement de les E.T.T. Borses públiques... Conclusions Així doncs durant aquests dos propers anys ens comprometem a iniciar un punt de treball jove, ubicat en el punt d’informació juvenil de l’Escorxador que pretén ser la base per el proper pla local per poder fer una posterior borsa de treball integrada per un/a professional que pugui fer seguiments i tutories dels joves de forma continuada i personalitzada. Durant aquests dos anys els serveis que oferirà el punt de treball jove seran d’assessorament bàsic per cercar feina i formació, dotar d’estratègies i eines alhora de fer recerca i recull d’ofertes per a joves, i col·laborar amb el servei d’ocupació apropant les ofertes del mateix als joves de l’Escorxador. A més un cop al mes els joves tindran un assessorament laboral gratuït per part del servei municipal jurídic que ofereix d’assessorament jurídic gratuït l per tal de poder respondre a dubtes en legislació contractes, drets i deures dels joves. El servei es durà a terme al casal de joves l’Escorxador. Cal tendir a l’establiment d’un espai on el jove pugui trobar de manera integral i efectiva solucions al seu dia a dia, A més de fer la recerca laboral tradicional L’Escorxador també serà l’espai on el jove pugui trobar informació complerta sobre la seva formació, sovint tendim a separar els dos àmbits, però en una població juvenil tant culturalment activa, pensem en tallers de formació oferts per professionals de la cultura i específicament en l’àmbit de la música i l’art donaria resposta a part de les demandes del nostre jovent. Es planteja des de el projecte Trenca’t fer uns cursos d’orientació vocacional impartit per professionals del poble propers a ells , músics , tècnic de so, tallers de música i tecnologia, edició discogràfica i autoedició. organitzador d’events , dispensadors de web, dissenyadors gràfics per tal d’apropar la professionalització de les arts als joves. Un programa també serà un programa d’inserció de grups de música al mercat professional, l’empresa contractada , especialista en el sector educatiu i musical ,si tenim en compte el gran nombre de grups del municipi, donar-los d’assessorament en la seva inclusió al món laboral. , aquest feina seria també desenvolupada per l’equip de dinamitzadors culturals de l’empresa independent . Utilitzar una de les sales, actualment ja s’ha fet servir per algun per fer algun curs de monitors , per poder fer els diferents tallers formatius i culturals . En definitiva és crear una eina útil per els joves per tal d’assessorar-los integralment en les seves demandes.


37

Tot i que L’ajuntament del municipi ha treballat per que els horaris entre setmana s’allargassin fins les 22.30, no és suficient per tal de facilitar al màxim de mobilitat dels joves. Cal difondre al màxim serveis com “compartir cotxe” promoguts pel Consell Comarcal del Maresme , el servei cal promoure’l des de l’espai jove per tal que s’assabentin al màxim de totes les iniciatives per promoure la mobilitat. POLÍTIQUES EDUCATIVES Que fem ? Molt lligat al punt anterior , veurem que les accions educatives són desenvolupades de forma poc especialitzada , o bé van dirigides a infants o són ja generalistes , aula cultural, aula musical ja inclouen oferta per els adults fet que suposa que el cost del mateix es per molt joves inaccessible. Des del Institut es fan accions dirigides als joves però cal descentralitzar l’acció educativa centrada en l’escola. Es per això que s’ha participat activament des de el pla local de joventut en l’elaboració del Pla educatiu de Poble .Estan en la comissió de joventut s’han elaborat propostes educatives que es materialitzen en programes per a joves que es desenvoluparan en matèria de joventut, aquestes propostes van encaminades a fer de l’Escorxador un espai per als joves que estigui dinamitzat per professionals juvenils i de la cultura.* Vivers de projectes, bar musical,... Quines necessitats hi ha ? Es detecta la necessitat d’oferir una oferta formativa als joves paral·lela a la que oferta l’Institut que cobreix als joves que volen acabar la Eso i el batxillerat. Els joves “no saben que poden fer “ un cop decideixen finalitzar els estudis. Manca una oferta de cicles formatius, tallers ocupacions, tallers formatius, PGS... Activats com el caga tió, casals d’infants d’estiu , la trobada de gegants, aquests tipus d’activitats hauria que desenvolupar-se de les regidores de cultura o festes , així com l’organització i despeses de la gestió dels casals d’estiu destinats als infants haurien d’anar organitzades des de les regidores d’educació o infància. Cal reordenar el tema pressupostari, és ben sabut que els pressupostos destinats a joventut no són prioritats, però el pressupost aprovat ha d’anar destinat a activitats exclusives pensades per a joves Els joves i els professionals de joventut afirmen que no hi ha una alternativa per els que han acabat la ESO o no volen seguint estudiant un cop finalitzats aquests estudis. Conclusions Es per això , seguint la premissa que un aprenentatge d’un ofici pot donar opcions de formació i ocupació, l’institut IES RAMON i el departament de promoció econòmica de l’Ajuntament s’està potenciant el vincle empresarial i el món educatiu amb el programa ”Projecte Riera” per tal que molts joves de més de 14 que presenten problemes d’integració social puguin cursar crèdits les empreses . Es un projecte incipient però amb molta potencialitat i des de IES, la educadora social i la comissió del Pec es demana més recolzament i recursos per que tingui una continuïtat i la oferta sigui més àmplia.


38

Donarem suport econòmic i infrastructural al projecte “ trencat” que pretén crear un espai educatiu exclusiu basat per a joves sota una aposta per un tipus d’intervenció comunitària des de l’àmbit educatiu apostant per donar formació en l’àmbit musical i cultural, dins aquest projecte s’inclouen les diferents propostes sorgides del Pec en quan a joves . En polítiques d’habitatge Que fem ? Fins l’elaboració del pla local de joventut, no s’ha desenvolupat cap acció en matèria d’habitatge social i/o jove. Quines necessitats hi ha ? Hi ha manca d’oferta de lloguer jove. Els lloguers són excessius i a més molts jove es troben traves amb propietaris no es refien de la seva responsabilitat i solvència alhora de llogar un habitatge. Això deriva en que molts jove tinguin que viure més temps del que voldrien a casa els seus pares o han d’esperar a tenir parell/ amics disposats a compartir despeses . La població jove no compta amb cap servei d’assessorament en matèries d’habitatge que el pugui ajudar en la recerca d'habitatge o en la recerca de formules d’emancipació alternatives. Conclusions Durant aquest proper any l’ajuntament té previst amb l’empresa Gusamsa la construcció de 3 nous habitatges socials en règim de lloguer els quals els joves seran un dels col·lectius preferents. Però aquesta acció no pot ser aïllada , i és poc significativa per tal de proporcionar l’habitatge tant per cert altíssim que fan la demanda d’un lloguer al seu abast. Una de les solucions seria potenciar la construcció d’habitatges protegits social tal com està fent la població veïna , Arenys de mar, que en l’actualitat han destinats 36 nous habitatges en regim de lloguer exclusivament per a menors de 36 anys. Existeixen també altres estratègies de foment molt aplicables al nostre municipi, cal proporcionar la rehabilitació de cares buides i fora d’us , a més aquesta opció és ja una demanda actual del jovent del poble, que no entén que cases, moltes amb valor històric i cultural estiguin tancades i amés s’estiguin deixant per no ser usades Els joves han cercat diferents fórmules, ja sabudes, per iniciar la seva autodependencia, així trobem al poble, molts joves que conviuen amb els seus pares fins a edats molt avançades ( 27, 28 ) o que comparteixen pis amb altres joves, però que normalment aquests pisos arriben a pocs joves , per que es troben “ boca aboca” Es per això que aquest any la regidoria de joventut s’adhereix a l’ oficina comarcal d’habitatge promoguda per el consell comarcal del maresme . per tal de fer front a les dificultats que es troben els diferents municipis en : • matèria d’habitatge social i rehabilitació que d’entre d’altres proposta creació d’una borsa de lloguer jove mancomunada. • Avançar en temes de cohesió social i lluitar contra l’exclusió social • Gestionar els diversos serveis : rehabilitació d’habitatges, servei de lloguer , borsa de lloguer social, borsa de lloguer jove, tràmits d’ajuts, informació i assessorament • Estudiar les promocions municipals.


39

Establirem un punt d’informació d’habitatge on es farà un primer assessorament i consulta des de el Pij, Aquest farà de difusor i executor de totes les accions : borsa d’habitatge mancomunada i borsa de lloguer jove . El jove trobarà de nou en l’espai Escorxador un referent alhora de cercar informació sobre els habitatges en el maresme. Polítiques de Cultura. Que hi ha ? Oferim un espai on diferents grups de música treballen els seus projectes Aquest espai, inicialment i fundat per diferents col·lectius de joves, fou un referent comarcal d’iniciatives culturals i musicals, fet que va contribuir a la creació i consolidació de diferents grups musicals ja reconeguts al nostre país. L’espai, però actualment necessita una reestructuració i adequació per les necessitats actuals. Veiem que hi ha un indicador positiu :la segona Edició Festival Robanaps una aposta d’ofertar al jove uns dies de música i cultura. Ara bé, cal revisar l’organització de l’event per tal de promoure encara més les inciatives locals o properes al municipi Alhora en les programacions de nits joves de festes majors es detecta poca innovació alhora de suggerir noves formacions, fet que provoca que sempre actuïn els mateixos. Quines necessitats hi ha ? Es detecta un gran potencial artístic entre el jovent del municipi, la xarxa de grups musicals locals ho constata així com joves que treballen o estudies altres disciplines artístiques com són : la pintura, el circ, a la publicitat.. Hi ha manca d’un espai adequat per fer actes per a joves, ni per que aquest assagin correctament i ens puguin mostrar les seves creacions. l’estat actual de la sala on assagen els grups no està adequada per poder fer una programació estable d’activitats ludico i culturals. L’espai, però actualment necessita una reestructuració i adequació per les necessitats actuals. Conclusions • Cal donar continuïtat al Festival Robanaps i millorar la seva organització tot professionalitzant el festival més encara . Aquest any es delegarà l’ organització de l’aconteixement a una empresa externa vinculada al projecte de l’espai per als joves, fomentant que els mateixos grups locals i joves proposin i adeqüin la proposta al seu gust però amb assessorament dels professionals.. • Suport al projecte “ trenca’t” que proposa una organització interna dels grups de música. • No s’han de fer actuacions aparentment inconnexes entre sí , cal donar-li a totes els programes una coherència i fer-ho d’una manera transversal i conjunta tenint com a observador el jove. • Volem establir una fórmula de participació en la tria de la oferta musical i artística els concerts destinats al joves en la festa major , dins la programació cultural fer-la amb la participació dels joves, i portar grups sorgits també de la seva demanda amb l’assessorament de l’equip del trenca’t i la coordinació de l’ajuntament amb la col·laboració del punt d’informació juvenil.


40

Eix participació Quines necessitats tenim ? El municipi compta amb un important teixit associatiu d’entitats , on hi ha part del associatiu juvenil, però que actualment està desgranat, un exemple recent és la dissolució del col·lectiu de joves de l’Escorxador. Tot i que el col·lectiu de joves disposa d’un òrgan públic ,el consell municipal de joventut, els consells són massa guiats pels representants polítics i això fa que pel que fa que en la població jove hi hagi un baix índex de participació, Hi ha poca renovació dels agents claus, sempre hi participen els mateixos, així com hi ha la percepció que en els processos participatius que s’han dut a terme han servit més per ratificar decisions que fer crear-ne de noves. De nou, veiem que les formes de participació juvenil són la música, l’art, i diferents formes artístiques . Mitjançant les seves creacions i la seva difusió tant en concerts joves, festes populars, mostren i participen en actes del poble. És per això que creiem del tot necessari fomentar eixos de participació. Es detecta la manca de participació mitjançant els òrgans municipals com són la comissió de joventut del PEC i el consell municipal de joventut. Les deficiències trobades són de nou en quan a equipaments , moltes de les entitats no tenen un espai fix de reunió i això dificulta el seu funcionament i la seva participació. Cal dissenyar noves estratègies de participació jove, actualment el vincle joventut – ajuntament es gairebé inexistent i cal formular noves propostes que impliquin a totes els col·lectius de joves .. Que oferim ? Donem suport a iniciatives de participació juvenil com el Març Solidari , a les festes de les Bredes populars , al sopar tradicional dels naps i les cols , així com el suport econòmic de les cate-colònies promogut per jovent del poble. També s’ha costejat íntegrament l’espectacle “ fum, fum, fum” espectacle d’una companyia teatral “ Cocou espectacles” Existeixen dos òrgans municipals : el consell municipal de joventut i la comissió de joventut del PEC . Conclusions Havent analitzant les nostres accions actuals amb la població juvenil, destaquem el gran buit que hi ha pel que fa a infrastructures culturals juvenils al municipi, fet que dificulta la participació activa de la població Cal tornar a oferir als joves un espai cultural obert a tots els joves, un espai on a més de lleure puguin trobar formació extreta de les seves necessitats , omplir el buit existent d’orientació . Pensem en la contractació d’uns agents externs, que facin un projecte. De nou, veiem que les formes de participació juvenil són la música, l’art, i formes artístiques.


41

7. ÀMBITS ESTRATÈGICS I PLANIFICACIÓ. 7.1. METODOLOGIA I PRINCIPIS METODOLÒGICS. Creiem que l’acció educativa és inherentment transversal ja que és una acció profundament humana que té una dimensió que pot impregnar a totes les àrees , fet que comporta que tots/es els que formen l’entorn juvenil es sentin corresponsalment compromesos. La transversalitat implica una acció que empararà tots les àrees integrals del joves, no com una àrea específica a la que destinem un temps i un espai determinat sinó com una acció global que assegurin la formació integral i harmònica de les noves generacions. Cal doncs implicar tots els agents que podem treballar de forma interdepartamental, interinstitucionalment i de participació jove partint d’aquestes premisses : “ El jove és una persona que té unes necessitats en totes les àrees que conformen qualsevol persona : cultura, lleure, ocupació, formació i participació per tal de sentir-se i estimar-se com a tal “ Així doncs creiem que cal per un plantejament metodològic alhora fe fer polítiques de joventut i una forma de transversalitat és la següent :

• Implicació de totes les regidores de l’Ajuntament en polítiques de joves, • Major grau de coordinació i participació amb els Ajuntaments del voltant i amb el Consell

Comarcal del Maresme • Participació activa del jove amb les seves polítiques.

Així doncs veurem que es treballaran transversalment tots els àmbits partint de tres eixos bàsics ,que tindran els seus programes i les seves accions específiques. Un cop hem vist pogut visualitzar les necessitats i mancances dels nostres joves i els àmbits d’actuació que actualment treballem ens proposem treballar en Joventut potenciant 4 àmbits d’actuació principals es de els quals es treballarà de forma transversal altres àmbits : treball, habitatge, salut, cohesió social… INFORMACIÓ, FORMACIÓ I ASSESSORAMENT INTEGRAL DEL JOVE. POLÍTIQUES D'ACCÉS AL MÓN DEL TREBALL. OCI, CULTURA, EDUCACIÓ I LLEURE. SUPORT AL TEIXIT ASSOCIATIU I A LA PARTICIPACIÓ.


42

EIX DESCRIPCIÓ OBJECTIUS PROGRAMA

D'ACTUACIÓ INFORMACIÓ, FORMACIÓ

I ASSESSORAMENT INTEGRAL DEL JOVE

CONJUNT D’ACCIONS DIRIGES A COBRIR LES NECESSITATS

BÀSIQUES DEL JOVE I FER-LO MÉS AUTÒNOM

Dotar al jove de les eines bàsiques en les àrees que el conformen a la vida.Dotar d’eines bàsiques al jove alhora de fer la recerca

d’habitatgeOferir al jove un put de referència d’informació en els temes que l’afecten.Apropar i difondre els recursos del PIJ als

joves.Apropar l’ús dels ordinadors i la xarxa d’internet al màxim de joves.

Oferir consultes sanitàries als joves de forma prioritaria.

Projecte trencat. Punt d’informació

Juvenil. Projecte trenca’t El cap es mou.

Punt d’habitatge. Xarxa ordinadors

POLÍTIQUES D'ACCÉS AL MÓN DEL TREBALL

BASE LOGISTICA PER CREAR UNA FUTURA BOSSA DE

TREBALL

Proporcionar recursos formatius, laborals i d’orientació vocacional i professional.

Orientar als joves de les sortides professionals un cop finalitzin els joves els seus estudis en diferents equipaments i centres educatius.

Fer que el jove , en del temps d’expulsió realitzi uns serveis voluntaris en benefici de la comunitat

Oferir formació continuada en l’àmbit del lleure

Punt de treball jove. Projecte

trencat/insertora. Projecte Riera. Projecte Serveis

voluntaris. Forma’t en el lleure.

OCI, CULTURA, EDUCACIÓ I LLEURE

TREBALLEM DES DE L’OCI PER POTENCIAR LES HABILITATS I

VALORS DELS JOVES

Oferir un espai per als joves on puguin desenvolupar les seves activitats i ser alhora un lloc de reunió i convivència.

Fomentar el coneixement entre els joves dels municipis veïns mitjançant l’esport Oferir als joves un espai de reunió i creativitat

mitjançant la música i la cultura. Promoure i divulgar els grups locals de música mitjançant una

organització del festival professionalitzada amb la col·laboració dels joves

Projecte Trenca’t. Festival Robanaps.

Aula cultural. Aula Musical.

Mostra literària.

SUPORT AL TEIXIT ASSOCIATIU I A LA

PARTICIPACIÓ

PROMOCIÓ D’INICIATIVES JUVENILS

Fomentar al màxim al participació de tots els agents juvenils. Estimular i canalitzar la participació juvenil revisant l’actual

funcionament de l’òrgan i fer-lo més efectiu

Suport a Festival Robanaps. Consell Municipal.

Pec. Viver de projectes.


43

EIX . INFORMACIÓ FORMACIÓ I ASSESSORAMENT INTEGRAL DEL JOVE

Programa :Punt bàsic d’habitatge Destinataris: joves entre 16 -35 anys Descripció Punt local de suport als joves en matèria d’habitatge que forma part de la Oficina comarcal d’habitatge.

Objectiu General : Dotar d’eines bàsiques al jove alhora de fer la recerca d’habitatge . Objectius específics

Donar informació sobre les diferents maneres de fer la recerca de feina. Informar sobre els recursos existents en la recerca d’habitatge. Informar als joves de la situació real de l’habitatge. Donar eines al jove perquè faci una recerca d’habitatge el més autònoma possible. Oferir assessorament legal sobre l’arrendament d’habitatge. Fer un seguiment del lloguer del jove. Oferir al jove la possibilitat de mediar amb el llogater en cas que sigui necessari. Metodologia : Els joves accedeixen al servei per fer consultes en temes d’habitatge. La insertora atén les diferents demandes i els orienta o deriva segons el cas. Els joves troben al espai tota mena d’informació alhora de cercar habitatge. Es recolliran totes les demandes i es difondran a l’Oficina comarcal d’habitatge que fa d’ interlocució directa amb els ajuntaments que han adreçat la demanda. Aquesta oficina ens permetrà disposar d’una borsa de lloguer general que els jove soparan consultar . * Veure annex ( Oficina comarcal d’habitatge ) A més comptarem amb una visita mensual del servei jurídic de l’Ajuntament d’Arenys de Munt Activitats : Recerca de pisos i cases buides i/o en règim de lloguer del municipi i informar-me al Consell Comarcal del maresme Elaborar una base de dades amb els joves que fan demanda d’habitatge Elaborar una base de dades amb els pisos que lloguen els joves Visites mensuals al punt del servei jurídic municipal Difusió de l’ús de la xarxa Oficina jove de treball del S.G.de Joventut.

Indicadors : Estat de la base de dades de la borsa d’habitatge. Nº de usuaris del servei. Tipus de demandes fetes per els joves. Propostes d’habitatge social de l’Ajuntament. Eines : Base de dades de la borsa d’habitatge. Quadre de seguiment del servei Full d’avaluació del servei per part dels usuaris Publicitat del servei Pressupost 1.000 € Personal: informadora juvenil i el propi de la oficina comarcal del maresme Àrees implicades : Regidora de joventut, Regidora d’urbanisme, Servei de promoció econòmica ,Servei jurídic de Consell comarcal del maresme, Oficina jove de treball del S.G de Joventut Teixit associatiu xarxa d’entitats. Temporització : Març – Abril inici de l’acció


44


Programa :PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL . Destinataris: Estudiants d’ESO I batxillerat ( 12 a 18 anys ) Descripció : Servei d’assessorament integral al jove que pretén informar al jove de tots els programes que es desenvolupem per als joves. Es farà una remodelació de l’espai físic per tal de facilitar la seva accessibilitat i millorar els espais d’autoconsulta. Es pretén que esdevingui un futur telecentre. Es crearà un punt jove de treball on es gestionaran les ofertes succeptibles als joves, aquest serà la futura borsa de treball jove. Objectiu General : Millorar l’accessibilitat i la oferta del PIJ als joves fent incisió especial al punt jove de treball, Objectius específics

Inici d’una estructura bàsica de borsa de treball jove. Atendre i la demanda d’informació del jove d’una manera més eficaç i àgil. Oferir un primer espai d’acolliment per al jove. Donar suport al projecte de dinamització de l’Escorxador. Millorar l’accessibilitat de l’espai fisc. Allargar l’horari de l’espai per tal d’oferir un espai d’estudi per als vespres en èpoques d’exàmens.. Metodologia : La pròpia d’un servei d’un punt formació bàsic La informadora juvenil atén les demandes i fa la una acollida i recepció del jove. Es faran les funcions bàsiques de punt d’informació i es comptarà amb el suport del personal especialitzat per fer la dinamització per la creació d’un jove de treball. Activitats : Remodelació de l’espai del PIJ. Difusió dels programes que ofereix el consell comarcal del maresme : compartir cotxe, Xarxa de salut del maresme, activitats culturals del maresme. Borsa de treball jove. Indicadors : Inici de les obres d’adequació a l’espai Nº de consultes dels usuaris Satisfacció dels usuaris Fidelitat dels usuaris Eines : Tractament documental de la informació : índex de classificació, tesarus , base de dades documentals , Tecnologies de la informació i comunicació: pàgines web, cercadors, intranets, Registre de consultes i usuaris , entrevistes ,enquestes Pressupost 3.000 € + 4.000 per el punt de treball jove. Personal: informadora juvenil Àrees implicades : Regidora de joventut, Injuve, Promoció econòmica i dinamitzadors Temporització : durant tot l’any dilluns a divendres de 10 a 14h i de 16h a 19h.


45

EIX FORMACIÓ FORMACIÓ I ASSESSORAMENT INTEGRAL DEL JOVE Programa : Fem un bon ús de la xarxes tecnològics Destinataris: joves entre 16 i 29 anys Descripció Servei que facilita l’accés a diferents ordinadors per ús formatiu i consultiu dels joves. Els joves venen a fer els seus treballs d’estudis i/o connectar-se a la xarxa. La xarxa d’ordinadors està controlada per un nou servidor que bloqueja aquelles planes de contingut no adequat per l´ ús consultiu del mateix. A més permet i veure els continguts més buscats per els joves. Així mateix es pot desbloquejar segons l ús que es vulgui donar els ordinadors. Objectiu General Apropar l’ús dels ordinadors i la xarxa d’internet al màxim de joves Objectius específics

Facilitar el coneixement de l’entorn lliure de linux Facilitar l’accés de les noves tecnologies Afavorir la igualtat d’oportunitats dels joves per fer els seus treballs Fer pedagogia de l’ús de les xarxes tecnològiques Metodologia : El servei es ofert de dilluns a divendres de 10h a 14 h i de 16h a 19 . L’equipament està composat per 8 ordinadors , impressora, fotocopiadora , scanner , al servei dels joves . Es preveu que quan l’obra situ en millor emplaçament al Pij en l’Escorxador es facin diferents cursos fruit de la demanda dels joves. Activitats : Curs d’orientació a l’entorn Linux Ús lliure de la xarxa Indicadors : Nº d’assistents al Pij mòbil Nº d’assistents l ‘Escorxador. Nº i tipus de propostes per part dels joves Eines : Full de propostes Full de valoració joves I professional Pressupost 1000€ Personal: informadora juvenil i el propi de la oficina comarcal del maresme Àrees implicades : Regidora de joventut, regidora d’urbanisme, promoció econòmica ,Servei jurídic Consell comarcal del maresme, oficina jove de treball del S.G de Joventut i xarxa d’entitats. Temporització : durant tot l’any dilluns a divendres de 10 a 14h i de 16h a 19h.Es preveu augmentar l’horari quan s’inicií la dinamització de l’espai s’incorpori més personal.


46


Programa :PIJ MÒBIL Destinataris: Estudiants d’ESO i batxillerat Descripció Programa que pretén difondre els serveis que ofereix, per als joves, el punt d’informació juvenil al Institut IES Ramón d’Arenys de Munt. Objectiu General : Apropar i difondre els recursos que ofereix el servei PIJ als joves. Objectius específics

Augmentar el coneixement del funcionament d’un punt d’informació juvenil. Divulgar les activitats fixes i puntuals que es desenvolupen a l’Escorxador. Atendre i recollir les propostes dels joves per tal de millorar les funcions del Punt d’informació juvenil . Familiaritzar i fomentar l’ús i la participació de l’Escorxador als joves. Metodologia : Un cop al més el PIJ mòbil es trasllada al pati de l’institut en forma de “paradeta “ per tal de difondre els serveis i les activitats que ofereix mensualment, alhora recollirà les demandes dels joves per tal d’incorporables de manera progressiva a les activitats de l’Escorxador . Activitats : Creació d’una cartellera a l’Institut per tal de divulgar les activitats del PIj Visites mensuals a L’IES Recollida d’aportacions dels joves i posterior buidatge valorar.les i Indicadors : Nº d’assistents al Pij mòbil Nº d’assistents l’Escorxador. Nº i tipus de propostes per part dels joves Eines : Full de propostes Fulls de valoració Visites als patis dels Instituts. Pressupost 100 € Personal: informadora juvenil i el propi de la oficina comarcal del maresme Àrees implicades : Regidora de joventut, regidora d’urbanisme, promoció econòmica ,Servei jurídic Consell comarcal del maresme, oficina jove de treball del S.G de Joventut i xarxa d’entitats. S Temporització : Bimensualment.


47

EIX FORMACIÓ FORMACIÓ I ASSESSORAMENT INTEGRAL DEL JOVE Programa : EL CAP ES MOU Destinataris: Estudiants d’ESO i batxillerat Descripció El Cap d’Arenys de munt s’apropa al Institut per tal d’atendre consultes als joves.

Objectiu General : Oferir consultes sanitàries als joves de forma prioritaria . Objectius específics.

Dotar un espai d’intimitat al jove alhora de fer una consulta sanitària. Orientar al jove en matèries de sexualitat i consum de drogues. Difondre la xarxa de recursos sanitaris de la comarca. Metodologia : La infermera del Cap un cop al mes es desplaça al Institut i en un despatx atén les demandes i recull la tipologia de consultes per fer una base de dades, garantint l’anonimat, per poder dissenyar noves estratègies d’actuació amb els joves partint de la demanda de les seves necessitats. Des de el PIJ es farà difusió dels recursos que s’ofereixen a la comarca en matèries de salut jove. Activitats : Visites al Institut de la infermera. ,tallers formatius de sexualitat i drogues. Difusió dels recursos en xarxa que ofereix la comarca mitjançant el portal Agenda salut del maresme. Indicadors : Nº de participants en els tallers Estat de la base de dades del servei. Nº de visites de planes web en temes sanitaris del PIJ Nº de usuaris que utilitzaven el servei del cap mòbil. Nivell de satisfacció dels usuaris. Eines : consultes als joves, exposicions itinerants de salut, difusió del PIJ., ordinadors. Pressupost 1.000 € ( per Arenys de munt) Personal: Infermera del cap, informadora juvenil. Àrees implicades : Regidoria de joventut, Regidora de salut, IES , Temporització : 1 cop al mes des de Marc fins a finals d’any.


48

EIX 'ACCÉS AL MÓN DEL TREBALL

Programa :INFORMA’T SOBRE EL TEU FUTUR Destinataris: joves de ESO I BATXILLERAT Descripció accions diverses per orientar al jove de les possibles sortides professionals executades per la insertora laboral al institut i per l’equip de dinamització del Trenca’t que prioritzarà la presentació d’experiències de joves que hagin desenvolupat diferents itineraris professionals Objectiu General : Orientar als joves de les sortides professionals un cop finalitzin els joves els seus estudis en diferents equipaments I espais educatius. Objectius específics :

Informar dels diferents itineraris professionals i formatius- Apropar diferents realitats laborals al jove Provocar la motivació de fer recerca de sortides professionals. Metodologia : S’organitzaran unes xerrades, tallers organitzats per la insertora laboral i l’equip dinamitzador del Escorxador destinats a informar sobre la diversitat de sortides acadèmiques i professionals per als joves Activitats : Xerrada informativa de la insertora laboral a l’IES Exposició d’experiències reals a través de joves amb diferents itineraris formatius Tallers formatius. Indicadors : Nº de participants en els tallers laborals I les xerrades . Estat de la base de dades. Nº d’ofertes gestionades. Nº de usuaris que utilitzaven el servei . Disminució fracàs escolar. Eines : visites al Institut , informe de propostes, informes de valoració per part dels formadors i dels alumnes. Pressupost 3.000 € ( per Arenys de munt) Personal: informadora juvenil, equip trencat ( pedagoga I gestor cultural) . Àrees implicades : Regidoria de joventut, Promoció econòmica Temporització : Des de Març fins a desembre , un cop al mes.


49


Programa : Serveis voluntaris en Benefici de comunitat Destinataris Nois i noies de 12 a 16 anys del municipi , alumnes de l’IES Domènech Perramon que passin per un procés d’expulsió acadèmica Descripció : Projecte de Serveis Socials que pretén dotar de contingut el temps d’expulsió als joves. Objectiu General : Fer que el jove , en del temps d’expulsió realitzi uns serveis voluntaris en benefici de la comunitat Objectius específics

Responsabilitzar al jove de les seves accions Implicar a la família en l’educació dels seus fills. Implicar la comunitat en l’educació dels joves. Prevenir futures accions conflictives dins el centre. Metodologia : L’institut obre un expedient a un alumnes per uns conflictes determinats i la comissió de convivència resol expulsar l’alumne del centre uns dies. Es cita la família, al jove i explica el projecte de serveis voluntaris . Si accepten la proposa, escola i família valoren els servei on el jove farà l’acció. L’educadora social qui farà l’acompanyament del jove i farà els informes avaluatius i el full d’avaluació del jove. Activitats : Indicadors : Nº de participants en els tallers laborals Estat de la base de dades. Nº d’ofertes gestionades. Nº d'usuaris que utilitzaven el servei Eines : visites a les entitats, informe de propostes, informes de valoració per part i valoració dels forjadors i dels alumnes Pressupost 600 € Personal: educadora social, personal de les entitats beneficiaries . Àrees implicades :Regidora Serveis personals Regidoria de joventut, regidora de participació ciutadana, Projecte Trencat. Temporització : Durant tot l’any . Els joves ho faran en l’horari de dilluns a divendres de 9 a 13h i dilluns, dimarts i dijous de 15’30 a 17’30


50


Programa : FORMA’T EN EL LLEURE Destinataris: joves entre 16 i 29 anys Descripció Programació de cursos del món del lleure Monitors de lleure i monitor de menjador amb coordinació del Pij d’Arenys de mar Objectiu General : Oferir formació continuada en l’àmbit del lleure i Objectius específics

Oferir una sortida professional als joves del municipi. Professionalitzar en major grau els agents actius que treballen en entitats dedicades a l’àmbit del lleure. Coordinar amb el PIJ d’Arenys de Mar els cursos a oferir per no duplicar accions Metodologia : Es farà una sèrie d’entrevistes i recull de necessitats formatives de les entitats per tal d’oferir una formació adaptada a les seves propostes. Es farà una valoració de les propostes i s’escolliran les més adequades Activitats : Visites a les entitats , cursos de formació en el lleure adequats a la demanda. Indicadors : Nº de participants en els tallers laborals Estat de la base de dades. Nº d’ofertes gestionades. Nº de usuaris que utilitzaven el servei Eines : visites a les entitats, informe de propostes, informes de valoració per part dels formadors i dels alumnes. Pressupost 600, € Personal: informadora juvenil i el propi de l’equip de formadors. Àrees implicades : Regidoria de joventut, regidora de participació ciutadana, Ajuntament d’Arenys de Mar i xarxa d’entitats Temporització : Durant el mes de Maig del 2005


51

EIX OCI , CULTURA I LLEURE

Programa : Caps de Setmana a la neu Destinataris: joves entre 16 i 29 anys Descripció :Es fan diferents sortides a esquiar en una estació catalana on els Ajuntaments col·laboren en l’organització de sortides a la neu pel jovent de cada municipi Objectiu General :Fomentar el coneixement entre els joves dels municipis veïns mitjançant l’esport Objectius específics

Promoure l’esport entre els joves Donar suport a iniciatives sortides des de els joves Facilitar el coneixement de diferents estacions d’esquiu del país Metodologia : Es fan 3 sortides al Gener, Febrer, Març d’un cap de setmana als Pirineus , amb règim d’acolliment alberguista. La organització va a càrrec d’una agència i els ajuntaments col·laboren costejant el transport dels conductors i el seu règim d’allotjament. Això es tradueix en una rebaixa del preu de la sortida Activitats : Cap de setmana de Gener a Port Ainé Cap de setmana de Febrer a SuperEspot Cap de setmana a Port Ainé Indicadors : Nº inscripcions d’esquiades Valoració enquestes Nº de usuaris que utilitzen el servei Eines : Full d’inscripció de les esquiades Informe d’avaluació Pressupost 400 euros Personal: informadora juvenil i el propi de l’equip del Trenca’t Àrees implicades : Àrees implicades :: Regidories de joventut dels Ajuntaments d’Arenys de Mar, Sant Pol, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt del Maresme Temporització : A partir del mes de Març fins l’acabament de l’actual pla.


52


Programa :ESPAI JOVE TRENCA’T Destinataris: joves entre 16 i 29 anys Descripció : Projecte principal del pla local de joventut que Projecte desenvolupat per una empresa externa per dinamitzar el centre juvenil Escorxador Es una aposta d’intervenció educativa i comunitària combinant. Educació, formació i música Objectiu General :Oferir als joves un espai de reunió i creativitat mitjançant la música i la cultura. Objectius específics

Oferir un local de reunió als joves.

Creació del Centre musical i oficines de producció musical per aconteixements dirigits als joves i

fomentar la participació dels mateixos.

Ocupar el seu temps de lleure amb activitats culturals que els hi agradin i que alhora els formin.

Oferir un Oci alternatiu al municipi

Metodologia : L’equip humà del trencat està format per una pedagoga I un gestor cultural que mitjançant una programació cultural atractiva pretén formar al jove d’una manera més autònoma fent de la música l’eix principal d’atenció. . Es faran tallers, workshops, concerts alhora que una intervenció indirectament educativa tot orientant al jove als diferents recursos que s’ofereixen a l’Escorxador , ja que es farà suport humà als altres programes que ofereix el pla com són el punt jove de treball, orientació , informa’t del teu futur, serveis voluntaris a la comunitat d’entre d’altres . Creiem en la atenció individualitzada I en la importància de donant als joves referent clars en el seu dia a dia. Activitats : Gestió bar / local musical trencat, Programació musical per a joves. Cursos de formació en l'àmbit de cultura i lleure- Carnet : identificador del jove amb l’espai. Concursos per a joves artistes. Assessorament del joves músics I creador. Indicadors : Afluència de joves a l’espai trencat., Nº de carnets Demanda de cursos per part Eines : Full d’inscripció de les esquiades Informe d’avaluació Pressupost 6.000 € Personal: informadora juvenil i el propi de l’equip del Trenca’t Àrees implicades : Àrees implicades :: Regidories de joventut dels Ajuntaments d’Arenys de Mar, Sant Pol, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt del Maresme Temporització : A partir de Març. Dilluns a diumenge , Horaris per determinar però volen ser el màxim de flexibles als joves.


53


Programa : Festival Robanaps Descripció :Festival anual de dos dies on els principals protagonistes són els grups locals de música del municipi.

Objectiu General :Promoure i divulgar els grups locals de música mitjançant una organització del festival més professional amb la col·laboració dels joves Objectiu Millorar la participació juvenil en la tria de grups musical, assessorant.los per professionals del sector musical Augmentar la presència de grups locals i de la comarca del maresme Fer una difusió i promoció del festival vinculant els comerços locals i fora del mateix. Metodologia : L’organització de l’event serà organitzada per una empresa del sector, que és la mateixa que està en contacte amb els grups locals del espai trenca’t. Els joves podran col·laborar en feines diverses tasques organitzatives del festival.

Activitats : Formació I organització de les tasques dels joves al Festival. Tria dels grups que participaran a l’edició del festival. Actuacions dels grups dintre el Festival. Valoració de l’edició. Indicadors : Afluència de públic. Resultats favorables de gestió. Nº de grups participants de grups locals a l’edició. Nº de joves implicats en l’organització. Eines : reunions amb els grups locals, reunions amb els joves col·laboradors, recursos humans TRENCAT. Pressupost 5.000 € Personal: Equipo humà trencat, Regidora festes I regidor de joventut. Àrees implicades : Àrees implicades :: Regidories de joventut dels Ajuntaments d’Arenys de Mar, Sant Pol, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt del Maresme Temporització : Un cap de setmana de Setembre.


54

EIX PARTICIPACIÓ

Programa : CONSELL MUNICIPAL DE JOVENUT . Destinataris : joves entre 12 I 32 anys. Descripció : Aquest programa pretén reavitalitzar el funcionament del consell municipal mitjançant un debat en l’actual consell municipal guiats per les El debat pretén augmentar la percepció que els membres del consell tenen una influència en les decisions de polítiques de joventut. Objectiu General :Estimular i canalitzar la participació juvenil revisant l’actual funcionament de l’òrgan i fer-lo més efectiu. Objectius específics Provocar el debat constructiu dels membres del consell per analitzar les seves deficiències. Potenciar la participació de dels joves en el consell i proposar noves fórmules de consell. Assessorar i donar elements per a la validació dels programes portats a terme per l’administració municipal. Estimular la percepció d’influència d’acció entre el consell municipal Incentivar la participació de nous membres del consell municipal fent-la més atractiva. Fer una bona difusió en totes les entitats i/o agents actius juvenils.

Metodologia : El consell plenari de Joventut s’ha de reunir quatre vegades l’any dues vegades l’any ordinàriament i extraordinàriament les vegades que sigui necessari. Les noves propostes al revisar el seu funcionament seran valorades per el Ple i posteriorment incloses al consell,. Posteriorment es farà una campanya per captar nous membres al consell Activitats : Inici de debats constructius en el consell municipal Recull de propostes fent un informe d’avaluació i posteriorment presentar la proposta de revisió A l’Ajuntament. Indicadors : Funcionament del debat. Nº de propostes recollides dels debats. Valoració del Pla municipal. Noves adhesions . Eines : : Manuals i informes diversos sobre participació joves, Debats, Full de propostes, Full de valoració. Pressupost . 50 €. Personal: membres consell municipal de joventut. Àrees implicades : Àrees implicades :: Regidories de joventut dels Ajuntaments d’Arenys de Mar, Sant Pol, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt del Maresme. Temporització : Des de un mínim de 2 vegades a l’any fins les vegades que es vulgui convocar.


55

EIX PARTICIPACIÓ

Programa : Suport a les associacions Destinataris : joves d’entre 16 I 30 anys que pertanyin a entitats juvenils. Descripció : Accions dirigides a donar suport a les entitats I associacions juvenils

Objectiu General : Objectius específics Afavorir l’autonomia de gestió de les entitats/associacions juvenils amb nombre remarcable de joves Promoure la implicació del món de les associacions en les polítiques de joventut, Potenciar el caràcter decisori de la seva participació Metodologia : Es farà un cens de totes les entitats i/o associacions i grups no reconeguts com a entitats per tal d’esbrinar i revisar quins són els agents participatius del municipi i quines accions desenvolupen. Es farà una base de dades i s’estudiarà quines necessiten més suport o quin tipus de necessitats tenen.

Activitats: Visites a totes les entitats/ associacions/ grups de joves més o menys constituïdes i, recull de la informació i informe d’avaluació Subvencions : dotació anual per a donar suport a projectes associatius Cessió d’espais : sistema de cessió d’espais acordats temporalment i en funció de les seves accions a desenvolupar. Indicadors : Nombre d’entitats sol·licitats d’ajuts Nº de joves implicats en les entitats que reben subvenció Grau d’execució dels ajuts concedits. Nº de demandes d’espai de gestió Eines : Entrevistes a les entitats/associacions juvenils Base de dades Informe de les entitats Subvencions Pressupost 3.000 € Personal: membres consell municipal de joventut. Àrees implicades : Regidoria joventut. Regidoria participació, entitats del poble. Temporització : durant tot l’any.


56

EIX PARTCIPACIÓ

Programa : FÓRUM LLIURE DE PARTICIPACIÓ DEL PEC

Descripció : Instrument de participació on es voten projectes derivats de les comissions del Pec, els joves a més de poder votar els seus propis de joventut , poden votar propostes sorgides de altres comissions que l’afecten Objectiu General : Estimular i canalitzar la participació ciutadana i de les seves associacions en relació a joventut, oferint un espai més d’influència ciutadana i de corresponsabilitat que enriqueixi l’administració i les accions municipals . Objectius específics Augmentar la participació juvenil en la elaboració del PEC

Incloure les diferents propostes sorgides del fòrum lliure del PEC a les accions del pla local de joventut Metodologia : Les propostes de la comissió del PEC seran presentades a l’Institut per tal de que els joves les coneguin. En el fòrum podran votar aquelles que els hi siguin més interessants. Es farà un seguiment del procés per tal de mostrar de l’efectivitat del procés

Activitats: Indicadors : Eines Pressupost 3.000 € Personal: membres consell municipal de joventut. Àrees implicades : Àrees implicades :: Regidories de joventut dels Ajuntaments d’Arenys de Mar, Sant Pol, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt del Maresme Temporització : Un cop a l’any.


57

8. CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS 8.1. RECURSOS HUMANS L’Equip de joventut compta amb els següents components:

• Regidor de joventut ( dedicació d’un 30 % que fan un total de 12,5 hores • 1 informadora , categoria D fent tasques d’auxiliar tècnic, informador ,administració,

dimamització i tècniques ( dedicació d’un 100 % que fan un total de 37’5 hores ) • 1 professional, categoria B, contractat com a tècnica durant 6 mesos amb dedicació

exclusiva per fer el Pla local de joventut. Els seu contracte finalitza al maig del 2006. • Empresa dinamitzadora Trenca’t: formada per una pedagoga i un gestor cultural, les

despeses de personal dels dinamitzadors es demana mitjançant les subvencions.

8.2.RECURSOS FINANCERS. En aquest apartat es presenten càlculs aproximatius dels pressupostos que caldrà aplicar. Com a punt de partida es pren el pressupost per a l’exercici 2006, que per una qüestió evident de calendari es va generar i aprovar amb anterioritat a la finalització i tancament de l’actual proposta de pla. Els pressuposts i , són indicadors de tendència que hi aporten un Marc de referència que ens donarà informació per a realitzar avaluacions en el futur i que ens ajudarà a determinar el nivell d’èxit en l’aplicació del pla. Per tant, en cap cas suposen un compromís pressupostari específic, que només es pot determinar anualment a través de l’aprovació de pressupostos municipals. Pressupostem les despeses a partir de l’estructura en programes del pla. Això implica una distribució de partides diferent a la que és normativa en les classificacions funcionals i econòmiques del pressupost municipal. Adoptem aquest sistema perquè ens permet orientar els programes i les accions del pla i ajusta amb tota precisió les despeses que seran necessàries en cadascun d’ells. D’altra banda, el seu trasllat a les classificacions funcionals i econòmiques serà ben simple, atès que diferenciem els recursos humans I les contractacions externes de serveis són perfectament identificables. En tot cas, remarquem també que la capacitat d’actuació i de transformació d’una política de joventut (i de fet de qualsevol política social) ve determinada per la consolidació dels esforços pressupostaris destinats a partides corrents. En aquest sentit, les inversions, per bé que imprescindibles, són conjunturals i es donen en moments precisos. Tenir-les en compte quan analitzem la tendència interanual dels pressupostos no ens dona informació sobre la capacitat real d’actuació d’un servei determinat, en el nostre cas el de joventut. No hi contemplem tampoc actuacions que formen part de Joventut, en tant que departament municipal mercès a l’estructura organitzativa del consistori, però que no s’adrecen a joves. N’excloem, per tant, aquelles despeses o partides que entenem que no constitueixen política de joventut.


58

Les propostes pressupostàries fan només referència a la despesa que penja directament del Servei de Joventut; Per a 2005, el pressupost municipal ha aprovat la quantitat de 29.600,00 € en els capítols II i IV de la classificació econòmica

DESPESES 2006 EN MATÈRIA DE JOVENTUT JOVENTUT TOTAL AJUNTAMENT %

CAPITOL II 34.385,00 € CAPITOL II 2.874.564,60 € 1,20 CAPITOL IV 3.000,00 € CAPITOL IV 243.811,53 € 1,23

8.3. RECURSOS FUNCIONALS 1. Punt d’informació juvenil ubicat a l’Escorxador. 2. Equipament municipal l’Escorxador . 3. Sala Municipal 4. Polisportiu 5. Biblioteca. L’Escorxador es l’equipament ideal per ubicar els recursos per als joves. Es farà una remodelació de l’espai per tal d’accodicionar-ho 9. PRESSUPOST PLA JOVENTUT PER AL 2006 I. Despeses Capítol I : personal 22.308,49€ II .Despeses Capitol II : Funcionament 29.000 euros ÀMBIT D’ACTUACIÓ PROJECTES

D’INTERVENCIÓ PRESSUPOST

Punt d’informació juvenil 3.389 €El CAP es mou 1.000 €PIJ Mòbil 100 €Informat del teu futur 3.000 €Xarxa d’ordinadors 1.660,70 €

Informació, formació i Assessorament

Punt d’habitatge jove 1.000 €Consell Municipal 50 €Suport al teixit associatiu i

participació Suport al teixit associatiu 3.000 €Viver de Projectes **** 3.000 €Formació en el lleure 600 €Punt Jove de Treball 4.000 €

Polítiques d’accés al món del treball

Projecte de Serveis Voluntaris 600 €Projecte Trencat 6.000 €Festival Robanaps 5.000 €Oci, cultura i lleure Sortides a la neu 400 €

TOTAL 29.800 €


59

**** La majoria de programes són coordinats I executats des de el PIJ I el Trenca’t, així que tant el pressupost del PIJ I del TRENCA’T són una part del pressupost que hi destinen. **** La partida correspon al PEC I no de joventut, però si executada per joventut, per tant no la inclourem el pressupost


60

10. AVALUACIÓ. El Pla local dissenya un sistema propi d’avaluació adaptat a les característiques del sistema de gestió. El sistema d’avaluació del Pla Local de Joventut haurà de ser tan funcional i útil com sigui possible funcional per assegurar que no es converteixi en una càrrega i no ocupi un temps i un esforç excessiu per als responsables tècnics de l’execució del pla però que alhora cal que sigui útil per tal de ser eficaç en la seva pràctica com per justificar la seva existència Veurem que això es concreta en els següents nivells : 10.1. AVALUACIÓ DE CADASCUN DELS PROGRAMES. Totes les accions realitzades en el Marc del Pla Local de Joventut haurien de ser presents al sistema general d’avaluació. Cal però integrar l’avaluació de cada acció com una part quotidiana de la feina i no pas com un element excepcional que sorgeixi de necessitats del propi Pla Local de Joventut. Per tant, cada acció serà avaluada per l’Àrea que en té la responsabilitat i el lideratge segons mitjançant una fitxa d’avaluació específica per cada activitat, això serà tant si es personal extern o intern que fa l’activitat o programa. L’avaluació diària de les activitats fan mes àgil la gestió a cada responsable d’accions incloses al Pla. Ho farem mitjançant un sistema de fitxes que valoren l’execució i els resultats de totes les accions del pla Totes les fitxes tenen aquestes característiques :

• Continguts del programa, dades quantitatives i qualitatives de l’acció, àrees implicades , pressupost , incidències, , debilitats i fortaleses de l’acció i valoració global.

• Les fitxes s’hauran d’emplenar al finalitzar l’acció, per tant seran omplertes amb pocs minuts

• Seran d’una mida DINA4 i hi figurarà sempre la data i el nom i la signatura de qui l’ha ha omplert.

• S’inclou un fitxa per a cada instància o organisme organitzatiu de l’acció. Un cop finalitzada l’acció el professional farà un informe avaluatiu de l’acció Fitxa professionals : La omplena el professional més proper a l’execució de l’acció. Fitxa de participació : Es la que omple sorgeix a partir de la valoració dels participants dels programes Fitxa transversal : es la que omplen totes les àrees implicades en l’acció


61

10.2. AVALUACIÓ CONTINUA. Els informes que elabora cada professional a partir de les fitxes recollides es comenten periòdicament en les reunions del servei de joventut. Es convocaran 2 reunions anuals amb agents actius juvenils: entitats, associacions, comissió de joventut del Pec per tal d’avaluar i fer seguiments de les accions iniciades. S’elabora una memòria anual, prenent com a base de treball:

• les fitxes i resums de cada acció • les conclusions extretes de les reunions d’avaluació contínua • Informe d’avaluació del consell municipal • Informe d’avaluació de les reunions d’entitats i associacions juvenils

Com veurem en els programes comptem amb indicadors de eficiència del procés que queden reflexats a cada fitxa del programa que presentem en el pla 10.3. AVALUACIÓ A FINAL DE LEGISLATURA. Aquest procés haurà de permetre valorar les accions fetes i els resultats obtinguts per extreure conclusions sobre l’evolució del Pla Local de Joventut, l’ús dels serveis que hi són inclosos, l’abast de les programacions i, sobretot, dels recursos per a la seva aplicació. Finalment, aquest procés haurà de permetre, ja dins la següent legislatura, la reformulació del actual Pla Local de Joventut

Pla Local de Joventut d’Arenys de Munt. · Pla Local de Joventut d’Arenys de Munt. 4 3....

Documents

Transcript of Pla Local de Joventut d’Arenys de Munt. · Pla Local de Joventut d’Arenys de Munt. 4 3....