PLA LOCAL DE L’HABITATGE DE SABADELL 2019 · Estructura territorial ... Deia Kevin Lynch3 que no...
Transcript of PLA LOCAL DE L’HABITATGE DE SABADELL 2019 · Estructura territorial ... Deia Kevin Lynch3 que no...
PLA LOCAL DE L’HABITATGE DE SABADELL
2019 – 2024, horitzó 2030
Equip redactor:
Joan Badia Font, arquitecte Maria Bonet Esteve, geògrafa Laura Collado Galán, arquitecta Oriol Serra Ureta, arquitecte Contracte i seguiment:
1
ÍNDEX
BLOC A. SABADELL 2018 ........................................................................................................ 7
1 INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................................... 7 1.1 Marc legal ............................................................................................................................... 7 1.2 Objecte .................................................................................................................................... 8 1.3 Estructura del document ........................................................................................................ 8 1.4 Vigència del Pla ....................................................................................................................... 9 1.5 Procés participatiu del PLH ..................................................................................................... 9
2 ANÀLISI URBANA TERRITORIAL ............................................................................................................... 12 2.1 Localització i estructura territorial........................................................................................ 12 Estructura territorial .......................................................................................................................... 12 2.2 Rol del municipi a nivell metropolità .................................................................................... 17 2.3 Estructura de la població local i metropolitana .................................................................... 17 2.4 Projecció de la població i tipologia de llars, Sabadell 2030 .................................................. 20 2.5 La renda urbana del municipi i entorn metropolità .............................................................. 21
3 ANÀLISI DE LES CONDICIONS DE VIDA ...................................................................................................... 24 3.1 Llançaments per execució hipotecaria i de deutes de lloguer .............................................. 24 3.2 Oferta d'habitatge ................................................................................................................ 25
3.2.1 Volum i característiques de l'oferta ................................................................................................ 26 3.2.2 Preus i característiques de l'oferta per segment ............................................................................. 27 3.2.3 Preu Lloguer segons les fiances dipositades a INCASOL .................................................................. 31 3.2.4 Compravendes registrades ............................................................................................................. 32 3.2.5 Allotjaments turístics ...................................................................................................................... 35
3.3 Demanda .............................................................................................................................. 36 3.3.1 Demanda exclosa i cobertura de les necessitats d’habitatge ......................................................... 36 3.3.2 Sol∙licitants d’habitatge protegit ..................................................................................................... 38 3.3.3 Sol∙licitants d'habitatges d’emergències ......................................................................................... 40 3.3.4 Col∙lectius vulnerables, en risc d’exclusió residencial o sense llar .................................................. 40 3.3.5 Col∙lectius vulnerables per violència masclista ............................................................................... 41 3.3.6 Col∙lectius vulnerables, persones refugiades .................................................................................. 42
3.4 Tipologia de Llars .................................................................................................................. 42 4 PARC D’HABITATGE ............................................................................................................................. 44
4.1 Característiques generals del teixit residencial .................................................................... 44 4.2 Habitatge construït els darrers 20 anys ................................................................................ 51 4.3 Aproximació a l’estat del parc d’habitatge de la ciutat ........................................................ 54
4.3.1 Tipologies ........................................................................................................................................ 54 4.3.2 Antiguitat ........................................................................................................................................ 55 4.3.3 Inspecció tècnica dels edificis ......................................................................................................... 57 4.3.4 Superfície del habitatges ................................................................................................................. 61 4.3.5 Dèficits ............................................................................................................................................ 62
4.3.5.1 Estat de conservació i necessitats de rehabilitació ............................................................... 62 4.3.5.2 Accessibilitat física ................................................................................................................. 68 4.3.5.3 Habitatge buit ........................................................................................................................ 69 4.3.5.4 Solars buits ............................................................................................................................ 71 4.3.5.5 Infrahabitatge i Sobreocupació ............................................................................................. 71 4.3.5.6 Pobresa energètica ................................................................................................................ 73
4.4 Règim de tinença .................................................................................................................. 73 4.4.1 Lloguer ............................................................................................................................................ 73 4.4.2 Propietat ......................................................................................................................................... 73 4.4.3 Ocupació ......................................................................................................................................... 74 4.4.4 Altres formes de tinença ................................................................................................................. 77 4.4.5 Resum dels règims de tinença ......................................................................................................... 77
2
4.5 Parc destinat a polítiques socials .......................................................................................... 78 4.6 Entitats sense ànim de lucre i recursos residencials ............................................................. 79
5 PLANEJAMENT ................................................................................................................................... 84 5.1 Planejament Territorial i urbanístic supramunicipal ............................................................ 84
5.1.1 Planejament territorial i plans directors urbanístics ....................................................................... 84 5.1.2 Plans sectorials ................................................................................................................................ 90
5.2 Planejament urbanístic municipal ........................................................................................ 92 6 GESTIÓ URBANA DE L’HABITATGE ........................................................................................................... 97
6.1 Estat d’execució .................................................................................................................... 97 6.2 Potencial d’habitatges del municipi ...................................................................................... 97
7 INSTRUMENTS MUNICIPALS ................................................................................................................. 101 7.1 VIMUSA ............................................................................................................................... 101
7.1.1 Oficina Local d’Habitatge .............................................................................................................. 102 7.1.1.1 Registre sol∙licitants ............................................................................................................. 102 7.1.1.2 Borsa Municipal d’Habitatge (mediació, assequible, masoveria) ........................................ 103 7.1.1.3 Línies d’ajuts ........................................................................................................................ 104
7.2 Servei d'Habitatge .............................................................................................................. 105 7.2.1 Servei Habitadeute ........................................................................................................................ 105 7.2.2 Servei de Suport a Comunitats desestructurades ......................................................................... 106 7.2.3 Ús anòmal de l'habitatge .............................................................................................................. 106 7.2.4 Intervenció intensiva en l’àmbit de l’habitatge en àrees d’especial atenció ................................ 107 7.2.5 Dret de tanteig i retracte .............................................................................................................. 107
7.3 Servei d'Acció Social ............................................................................................................ 108 7.3.1 Serveis d'exclusió residencial ........................................................................................................ 108 7.3.2 Servei d'Urgències i Emergències Socials (SUES) ........................................................................... 109
7.4 Comissió mixta pel Reglament municipal d’adjudicació d’habitatges per emergències
econòmiques i socials ...................................................................................................................... 109 7.5 Patrimoni Municipal del Sòl i l’Habitatge ........................................................................... 110
8 RESUM EXECUTIU DE LA DIAGNOSI I PRINCIPALS CONCLUSIONS .................................................................. 112
BLOC B. SABADELL 2030 .................................................................................................... 119
1 OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PLA LOCAL D'HABITATGE .............................................................................. 119 2 OBJECTIUS ESPECÍFICS I ACTUACIONS DEL PLA LOCAL D'HABITATGE .......................................................... 120
2.1 Desenvolupar una estratègia urbana: actualització del planejament i gestió del PMSH ... 120 2.2 Millorar les condicions de vida amb l'habitatge com a dret ............................................... 140 2.3 Augmentar i regular el parc d'habitatges públic de lloguer ............................................... 159 2.4 Implementar polítiques per la rehabilitació i millora de la qualitat del parc d'habitatge
existent 182 2.5 Consolidar i millorar els serveis ordinaris municipals en matèria d'habitatge ................... 195 2.6 Promoure altres models d’accés a l’habitatge ................................................................... 206 2.7 Elevar i coordinar propostes entre administracions públiques ........................................... 212
3 RESUM ECONÒMIC I CALENDARI ................................................................................................. 218 4 EXECUCIÓ DEL PLA ............................................................................................................................ 224
4.1 Gestió .................................................................................................................................. 224 4.2 Mecanismes i instruments de seguiment i avaluació ......................................................... 225
ANNEX .............................................................................................................................. 228
1 TAULES I GRÀFICS ............................................................................................................................. 229 2 TAULES DE PARTICIPACIÓ ................................................................................................................... 234 3 INFORME DE L'ENQUESTA DE PARTICIPACIÓ ........................................................................................... 235 4 GLOSARI ......................................................................................................................................... 236
3
Les polítiques d’habitatge com a base per avançar cap al dret a la ciutat
Tardor de 2018, just fa deu anys de la principal crisi financera i social del segle XXI. La crisi de
“Lehman Brothers” de 2008 va suposar un impacte social sense precedents, especialment en el
sector immobiliari com a conseqüència directe dels processos especulatius dels capitals ficticis.
En bona mesura, gràcies als condicionants per l’accés al crèdit i les condicions fraudulentes en
les concessions de compra de béns immobiliaris. Així com també, gràcies a unes polítiques de
“laissez faire” de liberalització del sòl.
El concepte de drets humans estableix que tot ésser humà posseeix uns drets universals,
inalienables i inherents, independentment de la seva nacionalitat, ètnia o religió, i també de la
llei vigent en cada lloc i moment. Són el reconeixement de la capacitat humana d’exercir unes
facultats i llibertats bàsiques per garantir una vida digna. Aquests drets no poden ser
concedits per ningú, no poden ser limitats, canviats o venuts, són universals per a tothom, i
tan sols poden ser assegurats o violats1.
La noció original dels drets humans basada en la ideologia burgesa de l’individualisme filosòfic i
del liberalisme econòmic, pren una nova dimensió després de la Segona Guerra Mundial. Els
drets humans adopten un caire social incorporant drets com el dret al treball, a la sanitat o a
l’educació. És un gir orientat a lluitar contra les pèssimes condicions de les classes
treballadores, per incloure les lluites sindicals obreres, garantir el dret a la vaga i afavorir
condicions laborals acceptables. Aquest és un procés que culmina amb la Declaració Universal
dels Drets Humans (DUDH) l’any 1948. L’Organització de les Nacions Unides (ONU), creada
l’any 1945, proclamà la Declaració (DUDH) en la seva assemblea general, la convertí en un text
de referència jurídica internacional i creà diverses institucions i dispositius per a la seva
promoció i garantia2.
Declaració Universal dels Drets Humans, 1948, article 25.
1. Tota persona te dret a un nivell de vida que asseguri, per a si i la seva família, la salut i el
benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis
socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat,
vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
Actualment, és un fet que el model econòmic de finals del segle XX i principis del XXI ha canviat
l'accés a l'habitatge. Mentre als anys 1970, l’accés a un habitatge era majoritàriament en règim
de lloguer, a finals dels anys 1990 la dinàmica canvia dràsticament l’accés a l’habitatge respon
al règim de propietat gràcies a les suposades facilitats financeres pel conjunt de la població.
Aquesta realitat porta, al plantejament de la qüestió fonamental a la qual ha de respondre un
pla local d’habitatge: o a l’aposta pel sector públic i l'interès general; o a l'afavoriment de la
propietat privada. El Pla que teniu a les mans pretén dotar l’Ajuntament de Sabadell d’un
programa clar que determini unes polítiques públiques amb un marc legal que ha d’assegurar
els drets contemplats per la DUDH i les condicions de vida dignes donant sortida a les lluites i
realitats actuals en la resolució de les problemàtiques en habitatge a la ciutat.
Deia Kevin Lynch3 que no som simples espectadors de l’espectacle urbà, cal prendre part, i
especialment cal prendre part en una de les unitats fonamentals que construeixen i
1 I. Catalunya. Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans II. Títol III. Col·lecció: Materials de pau i drets humans ; 15 1. Dret a l’habitatge – Catalunya 2. Dret a l’habitatge 342.737 2 Ídem 3 The Image of the City. Lynch, K
4
transformen les ciutats, l’habitatge. Aquest Pla Local d’Habitatge pretén només establir una
diagnosi clara i un programa d’actuació amb calendari i pressupost pel període 2019 – 2024,
sinó que també vol assentar les bases de la transformació i la gestió de la ciutat construïda.
D’una banda, aquest PLH es marca com a primer objectiu estratègic garantir l’accés
l’habitatge de forma universal a la nostra ciutat, entenent que tota política contrària suposa
anar contra la declaració universal dels drets humans. En bona mesura, doncs, el dret a
l’habitatge ha de quedar garantit com un dels pilars fonamentals del dret a la ciutat s’entén
com l’accés a un habitatge digne on s’haurien d’assegurar els aspectes integrals que li són
comuns: sostre, energia, aigua, accessibilitat, seguretat i el conjunt de condicions que
circumscriuen l’hàbitat que envolta l’habitatge sigui quin sigui el barri o territori on s’assentin.
I d’altra banda, aquest PLH té un segon objectiu estratègic, fonamentat en la capacitat de
dotar l'administració local de recursos per resoldre i ser proactiva davant les situacions
quotidianes, amb la clara voluntat de recuperar la funció social i tornar a l'habitatge el seu
valor d'ús. Per consegüent, en les polítiques d’habitatge cal triar un dels dos camins possibles,
o l’habitatge es tracta com un bé amb valor de canvi o com un bé amb valor d’ús. És a dir, si es
tracta l’habitatge com una mercaderia o bé si es fonamenten les polítiques d’habitatge en la
seva funció social, garantint l’accés a l’habitatge de forma universal.
Parafrasejant Manuel de Solà‐Morales, a Sabadell ens trobem en un context ben comú entre
les ciutats contemporànies on situacions que sovint són presentades com un problema, no
tenen cap més problema que la seva mala planificació4, o pitjor, la seva no planificació
voluntària, la qual cosa ha portat a situacions d’emergència residencial com les d’aquest
principi de segle XXI.
Aquest Pla explicita en el seu si la importància de la diagnosi i desenvolupa propostes
concretes amb visió 2030, en un total de set objectius específics, amb la voluntat de programar
d’acord amb objectius bàsics: regular el mercat immobiliari i el dret a la ciutat.
1. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA: REVISIÓ DEL POUM I GESTIÓ DEL PMSH
2. MILLORAR LES CONDICIONS DE VIDA AMB L'HABITATGE COM A DRET
3. AUGMENTAR I REGULAR EL PARC D'HABITATGES PÚBLIC DE LLOGUER I EL FONS
D'HABITATGE SOCIAL
4. IMPLEMENTAR POLÍTIQUES PER LA REHABILITACIÓ I MILLORA DE LA QUALITAT DEL
PARC D'HABITATGE EXISTENT
5. CONSOLIDAR I MILLORAR ELS SERVEIS ORDINARIS MUNICIPALS EN MATÈRIA
D'HABITATGE
6. PROMOURE ALTRES MODELS D'ACCÉS A L'HABITATGE
7. ELEVAR I COORDINAR PROPOSTES ENTRE ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
Una dels condicions essencials en el desenvolupament d’un pla d’habitatge respon a la
planificació i ordenació urbanística de la ciutat. Les condicions de vida de la ciutadania es
poden explicar, en bona mesura, per les responsabilitats que es desprenen de la polítiques
urbanes en la millora o l’empitjorament de la desigualtat. Així mateix, es determina i es
defineix el projecte de ciutat, per la qual cosa el Pla es fonamenta en els punts de partida de
qualsevol política dirigida a la millora de les condicions de vida o les polítiques dirigides a
l’eradicació de les desigualtats.
4 A Matter of Things. Solà‐Morales, Manuel de
5
Donar resposta a través de la planificació suposa afrontar amb ple coneixement la realitat
quotidiana que radica en la vida urbana del dia a dia per a moltes unitats de convivència
sabadellenques, i de fins a quin punt les seves vides encara avui depenen de la sort de néixer
en un barri o en un altre, de formar part d’un entorn concret o un altre, d’actuar des d’una
posició privilegiada o no, en poques paraules formar part d’una classe social o una altra. Així
doncs, les responsabilitats de l’urbanisme i el paper de les lleis en la conjuntura actual s’han de
situar al terreny dels valors, i de com els fonaments tècnics poden fer‐ho possible d’acord amb
l’agenda urbana 2030.
Per la millora de les condicions de vida, el sector públic ha de superar el paper d’espectador
passiu respecte el mercat immobiliari i s’ha comprometre a adoptar mesures orientades a
l’existència d’habitatges assequibles suficients i adequats per a la població5.
Aquest és un pla amb clara vocació de no només superar la fase d’espectadora de
l’administració pública, sinó de ser un agent proactiu i avançar‐se a les circumstàncies per la
qual cosa es proposa una clara incidència en el parc d’habitatge de la ciutat i una aposta clara
per la millora dels serveis ordinaris en matèria d’habitatge. És a dir, accions clares que
garanteixin l’accés a un habitatge digne, d’acord amb l’article 25 de la DUDH, l’article 47 de la
constitució de l’estat espanyol i la llei 18/2007 del Parlament de Catalunya.
Així mateix, el pla proposa anar més enllà de l’àmbit local i des del PLH com es determina
també en la Llei 18/2007 fer plantejaments supralocals a nivell de planificació, elevant
propostes a administracions superiors, plantejant debats estructurals (IBI i habitatge buit),
promovent nova normativa per la qualificació de sòl per a desenvolupament exclusiu de sòl de
lloguer, etc. I per tant, promovent la modificació de les lleis del sòl (estatal) i d’urbanisme
(autonòmica), i alhora exigir l’agilització de la redacció de reglaments administratius per
l'aplicació de lleis com la 18/2007 o la 24/2015, o com el Decret 1/2015.
Regidoria d’Habitatge 10 de desembre de 2018, Sabadell
5 Llei 18/2007
6
7
Bloc A. Sabadell 2018
1 INTRODUCCIÓ
L'Ajuntament de Sabadell va aprovar en el Ple de l’Ajuntament el 26 de setembre de 2008 el
Pla Local de l’Habitatge 2008‐2014 (PLH) i plantejava diferents objectius, entre els quals
disposar d’un registre únic, reorientar les promocions públiques cap al lloguer, la creació
d’habitatges dotacionals, la promoció residencial i de convivència en determinats barris, entre
d'altres. Aquests elements mantenen la vigència del PLH com a instrument de referència però
és cert que, d'ençà la seva aprovació, la realitat a la qual es referia ha experimentat un canvi
notable.
Així doncs, tot i que una part dels elements d’anàlisi dels quals partia l'anterior PLH segueixen vigents, el període d'aplicació de 6 anys ha finalitzat i es considera necessari realitzar un nou Pla local d'habitatge que permeti introduir d'una banda les modificacions legals que afecten les polítiques d’habitatge i per altra banda que plantegi un full de ruta amb uns compromisos a curt termini però també a un horitzó més llarg (2030).
1.1 Marc legal
El Pla Local d’Habitatge es redacta dins del marc del desenvolupament de les competències
que la Constitució espanyola, l’Estatut de Catalunya i la legislació de règim local atorguen als
ajuntaments per a dissenyar i desenvolupar polítiques i actuacions en matèria d’habitatge; i de
la definició d’aquest instrument que es conté en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a
l’Habitatge de Catalunya i, de manera complementària, en el Decret Legislatiu 1/2005, de 26
de juliol, d’aprovació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i el Decret 305/2006
de 18 de juliol pel que s’aprova el seu Reglament.
En efecte, l’article 84 de l’Estatut de Catalunya estableix que els governs locals tenen
competències pròpies sobre la planificació, la programació i la gestió de l’habitatge públic i la
participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial.
Pel que fa a la Llei del Dret a l’Habitatge, en el seu article 11 inclou als Plans Locals d’Habitatge
entre els instruments de planificació i programació d’habitatge; i en el seu article 14 els
defineix com els instruments que determinen les propostes i compromisos municipals en
política d’habitatge i constitueixen la proposta marc per a concertar polítiques d’habitatge
amb l’administració de la Generalitat.
També el Reglament de la Llei d’Urbanisme, en l’article 69.4, equipara el Pla Local d’Habitatge
a la Memòria Social dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, sempre que continguin tots
els aspectes relacionats en l’esmentat article.
Paral∙lelament, el present PLH introdueix la perspectiva de gènere d'acord amb la Llei 17/2015,
del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, concretament en el seu article 53.
8
1.2 Objecte
El present Pla té una doble naturalesa. D’una part, constitueix l’instrument de planificació i
programació de les polítiques municipals en matèria d’habitatge, en aplicació de les
competències pròpies de l’ajuntament. I, d’altra banda, constitueix també un instrument de
planificació i programació en desenvolupament de la legislació d’habitatge, amb la funció de
determinar les propostes municipals en política d’habitatge i constituir la proposta marc per a
concertar aquestes polítiques amb la Generalitat de Catalunya, tal com ve definit en els
articles 10 i 14 de la Llei del Dret a l’Habitatge.
A diferència de les figures de planejament urbanístic reglades, un Pla Local d’Habitatge és un
document viu, amb un òrgan de supervisió i seguiment perfectament establert que podrà
redefinir les estratègies d’actuació al llarg del seu període de vigència si la realitat del municipi
es desvia considerablement dels objectius fixats inicialment.
1.3 Estructura del document
El Pla Local d’Habitatge (PLH) és un document tècnic que té com a finalitats, d’una part definir
les polítiques locals d’habitatge, i d’altre possibilitar la concertació d’aquestes polítiques entre
la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments.
El contingut del present Pla Local d’Habitatge s’ajusta al definit per als PLH en l’article 14 de la
Llei 18/2007 i articula els continguts en dos apartats clarament diferenciats: un primer bloc
d'anàlisi i diagnosi de l'estat de l'habitatge al municipi i un segon bloc referit al pla d'acció; i un
tercer apartat d'annex.
El primer bloc (A) s'estructura amb en set capítols: Anàlisi urbana territorial, per tal
d'identificar l'impacte del model territorial en el marc de l'habitatge local; Anàlisi de les
condicions de vida, dirigit a identificar les problemàtiques de la població del municipi amb
relació a l'habitatge; El parc d'habitatges, dirigit a identificar les problemàtiques i necessitats
d'estat i d'ús dels edificis d'habitatges; El planejament urbanístic i instruments municipals,
enfocat a l'anàlisi del planejament vigent i els recursos i la capacitat d'intervenció de
l'Ajuntament; Gestió urbana de l'habitatge, destinat a identificar el potencial del sòl residencial
municipal i les seves previsions d'execució; i finalment un apartat de conclusions de l'anàlisi i
de resum executiu a mode de diagnosi.
El segon bloc (B) articula la dimensió propositiva del PLH en tres nivells que es relacionen entre
ells: un primer de caràcter polític i estratègic; un segon més tècnic i operatiu (objectius
específics, programes, actuacions, calendari i finançament), i un tercer destinat a definir
l'execució del pla (identificació dels agents i gestors, seguiment i avaluació del PLH).
La part programàtica del PLH pretén guiar l'acció municipal en matèria d'habitatge durant els
sis anys següents a la seva aprovació, tenint sempre present l'horitzó 2030, per poder
identificar i programar les actuacions futures però en cap cas no podran entendre’s com a
compromisos municipals en quant el seu desenvolupament final depèn de moltes variables
que sovint van més enllà de les pròpies competències del consistori (conjuntura econòmica
global, processos de desenvolupament urbanístic, gestió urbanística o promoció d’habitatges
d’iniciativa privada, dificultats de finançament de les promocions tant públiques com privades,
etc).
9
El tercer bloc es correspon amb l'Annex, en el qual s'hi incorporen els plànols informatius i
propositius del Pla així com els resum de les diferents taules de participació i els resultats de
l'enquesta, i finalment un glossari dels principals conceptes que apareixen en el document.
1.4 Vigència del Pla
El Pla Local d’Habitatge de Sabadell tindrà un període de vigència de sis anys (2019‐2024). A
partir de la finalització de la seva vigència, l’Ajuntament haurà de procedir a la seva revisió.
Es consideraran motius per a la seva revisió anticipada abans d’haver transcorregut la totalitat
del període de vigència, els següents:
- Que s’aprovin lleis, normatives, disposicions o plans de rang superior que així ho disposin o que afectin a aspectes substancials del PLH.
- Que s’aprovi un nou planejament urbanístic municipal, o bé que s’aprovin modificacions o plans derivats que afectin substancialment les determinacions del PLH.
- Que, un cop transcorregut un mínim de tres anys d’aplicació, es produeixi una desviació manifesta entre les previsions demogràfiques i de necessitats d’habitatge realitzades i la realitat.
- Que, un cop transcorregut com a mínim el mateix període, es produeixi un incompliment manifest dels terminis i previsions d’execució de les actuacions programades.
- Que l’ajuntament consideri, de manera motivada, que el PLH ha deixat de ser un instrument adequat per a determinar les propostes i compromisos municipals en matèria d’habitatge.
1.5 Procés participatiu del PLH
La redacció del Pla local d'habitatge ha comptat amb un procés participatiu dut a terme entre
el juliol i l'octubre de 2018, el qual s'ha estructurat a diferents nivells: participació interna,
grups d'interès, ciutadania en general, entrevistes individualitzades.
1. Participació interna
S'ha creat una comissió de seguiment per al procés de redacció del PLH amb la funció de fer el
seguiment dels documents que es van lliurant per part de l'equip redactor així com
proporcionar la informació necessària pel bon desenvolupament del treball. Aquesta comissió
ha estat formada per:
Glòria Rubio. Regidora d’Habitatge
Jordi Núñez. Gerent de Vimusa i coordinador del PLH
Adam Bonnín, assessor d’alcaldia i habitatge
Anna Vivas. Cap del servei d’Habitatge
Francesc Bassas. Arquitecte de Vimusa
10
2. Grups d'interès
S'han organitzat diverses taules rodones amb grups/col∙lectius específics que tenen una
incidència en l'àmbit de l'habitatge en el municipi. L'objectiu d'aquestes taules ha estat
obtenir una visió de la situació actual de l'habitatge a Sabadell per tal d'obtenir fortaleses i
oportunitats així com mancances i debilitats, i fer propostes pels propers anys.
Entre els mesos de juliol i octubre de 2018 s'han realitzat 12 taules de participació agrupades
amb els següents grups d'interès:
Administradors de finques, Agents de la propietat immobiliària, cambra de comerç i
entitats financeres o els seus gestors immobiliaris o servicers
Representants dels col∙legis professionals
Representants d'entitats socials
Representants de les taules de diversitat i interculturalitat
Representants dels grups polítics municipals
Representants de les AAVV de la ciutat i de la FAV de Sabadell
Representants de comunitats de veïnatge en acompanyament per part del servei
d’habitatge
Dependència i accessibilitat
Representants de grups organitzats de joves
Representants d’entitats de gent gran
Arquitectes que treballen en l'àmbit de Sabadell
3. Ciutadania en general
Amb la finalitat que la ciutadania en general tingui un espai per expressar la seva opinió i punts
de vista en matèria d'habitatge s'ha elaborat un qüestionari que aborda els principals punts
d'interès de la diagnosi així com un apartat de caràcter més propositiu. La recollida d'opinió
s'ha portat a terme d'una banda des de la plataforma web Decidim Sabadell on es van recollir
89 respostes, per altra banda, es van instal∙lar bústies a l'Oficina local d'habitatge i a les cinc
Oficines d'atenció ciutadana en que es van obtenir 70 respostes, i finalment es va contractar
una empresa externa (Gesop) que va realitzar el qüestionari a 1.000 persones a peu de carrer.
4. Entrevistes individualitzades
S'han realitzat entrevistes semiestructurades a persones clau en matèria d'habitatge del propi
Consistori de Sabadell amb l'objectiu d'obtenir una reflexió dels que s'ha fet al municipi els
darrers anys així com una visió de l'habitatge a nivell supramunicipal i territorial, i de les seves
perspectives de cara als propers anys.
11
Entrevistes internes:
Maties Serracant, alcalde de Sabadell
Glòria Rubio, regidora d'habitatge
Adam Bonnín, assessor d’alcaldia i habitatge
Juli Fernàndez, regidor d'urbanisme
Jordi Núñez. Gerent de Vimusa
Anna Vivas. Cap del Servei d'habitatge
Josep Torras. cap del servei de Planificació urbanística
Xavier Ludevid, coordinador de l’àrea d'urbanisme
Tomàs de Castro, cap de l'oficina del POUM
12
2 ANÀLISI URBANA TERRITORIAL
2.1 Localització i estructura territorial
Estructura territorial
El municipi de Sabadell, amb una extensió de 37,98 km2, 209.931 habitants (Idescat 2017) i a
una altitud de 190 metres sobre el nivell del mar, es troba situat al centre de la comarca del
Vallès Occidental, a uns 20,6 Km al nord‐est de Barcelona ciutat. Limita pel nord amb Castellar
del Vallès i Sentmenat; a l’oest amb Terrassa i Sant Quirze de Vallès; a l’est amb Polinyà i Santa
Perpètua de Mogoda, i al sud amb Barberà del Vallès, Badia del Vallès i Cerdanyola del Vallès.
Sabadell es situa a la Plana del Vallès, sense accidents geogràfics destacables, només el riu
Ripoll, el qual travessa el terme municipal per la part est al llarg de 7 km en sentit nord‐sud. El
Ripoll neix al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i s’uneix al riu Besòs al municipi de
Montcada i Reixac. La situació del riu, prop de la ciutat, li confereix la singularitat de ser el punt
de contacte entre l’espai urbà i el medi natural.
Sabadell ha tingut sempre una estreta relació amb el riu Ripoll. Inicialment com a suport de
l’horta agrícola situada a la vall del riu; posteriorment amb activitats preindustrials referents a
molins paperers i fariners; i durant els segles XIX i XX pel procés d’industrialització del riu, el
qual era necessari per als processos tèxtils dels vapors i les fàbriques tèxtils, activitat
productiva, econòmica i cultural que ha definit la identitat del municipi.
Aquest període industrial durant el segle XX juntament amb la major explotació de l’aqüífer del
riu, van trencar l’equilibri que durant segles s’havia mantingut entre l’activitat agrícola, la
industria, l’oci i els recursos naturals. A més a més, la contaminació de les aigües va comportar
que durant la segona meitat del segle XX la ciutat donés l’esquena al riu i es esdevingués el
límit est de sòl urbà. Així doncs, a la banda est del riu es troba el sòl no urbanitzable, a
excepció dels barris de Torre Romeu, Poblenou i el sector industrial de Can Roqueta i en canvi,
a la banda oest, és on es troben els nous sectors a desenvolupar com Can Llong, Can Gambús,
Sector Cifuentes, Sant Pau de Riu Sec, etc. més en relació amb la trama urbana existent i amb
les infraestructures de comunicació.
A la part occidental del terme municipal es troba el Parc Agrari, delimitat pels barris de Can
Gambús, Castellarnau, Ca n’Oriac i el terme de Terrassa. És un espai agroforestal protegit no
urbanitzable de 586 hectàrees que té com a objectiu preservar el territori i garantir la
continuïtat en el terme de Sabadell de l’activitat agrícola i ramadera.
Estructura urbana
Respecte a la morfologia de Sabadell, el municipi és una ciutat compacta pel que fa a
l’ocupació del territori, és a dir, el seu teixit edificat conforma un continu. Només els nuclis de
Poblenou i Torre Romeu a l’altra banda del riu són els que es troben separats de la trama
urbana de la ciutat.
La divisió territorial del municipi és en 40 barris, que conformen 19 sectors i a la seva vegada
s’agrupen en set districtes. La població es distribueix de forma heterogènia. La zona més
cèntrica està formada pels sectors Centre, Creu Alta i Concòrdia on la densitat es troba per
sobre del 10.000 habitants/km2. Al voltant de la zona cèntrica els sectors del nord i el sud són
13
els que destaquen per una major densitat. Per ordre creixent són: Sud, Sant Oleguer, Ca
N’Oriac i Can Rull, on la densitat sobrepassa els 15.000 habitants/Km2. Es sector Creu de
Barberà és el que registra més densitat amb més de 25.000 habitants/Km2. Els sectors de les
zones est i oest són els que tenen una menor densitat, donat que són les zones industrials i les
zones residencials de posterior creixement.
El sòl urbà es concentra a la part central i sud del terme municipal, en contacte amb el
municipi de Barberà del Vallès, amb el qual s’estableix una continuïtat del teixit edificat. El sòl
urbanitzable i no urbanitzable ocupen una corona concèntrica al sòl urbà, però els sectors de
desenvolupament es situen a la banda oest del municipi, tal i com s'ha mencionat
anteriorment, de manera que quan es consolidin com a sòl urbà pràcticament definiran un
teixit edificat continu fins als termes de Sant Quirze i Badia del Vallès.
Les següents imatges aèries permeten observar l’evolució del municipi des de mitjans de segle
fins a l’actualitat.
1946 1990
2000 2016
Mobilitat
Xarxa viaria
De la xarxa viària interurbana, la via més importat és l’autopista C‐58 (anomenada l’autopista
del Vallès) que transcorre de forma tangencial pel límit oest del terme municipal. Aquesta via
és l’accés principal a la ciutat amb una circulació de 90.000 vehicles/dia. La resta de vies
14
d’accés a la ciutat tenen una fluència menor i, ordenades en importància de volum, són les
següents:
Carretera BV‐1414 procedent de Sant Cugat, segon accés més important ja que és
l’accés Sabadell‐Sud des de l’autopista C‐58.
Carretera N‐150, procedent de Terrassa (oest) i Barberà (sud).
Carretera B‐124, d’accés a Castellar del Vallès.
Carretera B‐140, d’accés a Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà.
Carretera C‐155, procedent de Granollers, Palau de Plegamans i Polinyà.
Carretera BV‐1248, d’accés a Matadepera.
Carretera B‐1413, direcció a Caldes de Montbui (nord‐est) i Rubí (sud‐oest).
Respecte a l’estructura viària interna del municipi les vies amb més intensitat rodada són la
Gran Via, la Rambla Ibèria i l’avinguda Francesc Macià, així com també els carrers Joaquim
Blume i Joanot Martorell, que actuen com a connexions de la xarxa viària principal. Totes elles
15
superen o es troben al voltant dels 30.000 vehicles/dia segons dades del Pla de mobilitat
urbana del 20106.
Destaca també com a via principal l’eix que suposa la Rambla – Passeig Manresa – Via
Massagué – Avinguda Onze de Setembre, que té continuïtat cap al nord amb la carretera B‐124
de Castellar del Vallès i pel sud amb la N‐150 direcció Barberà del Vallès; i també l'eix
Concòrdia i avinguda Matadepera. Transversalment, les vies principals són l’avinguda
Zamenhof al nord, i el passeig del Comerç i el passeig d’Espronceda, al sud.
Transport públic
S’ha de destacar la connexió amb Barcelona a través de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat
de Catalunya, la línia S2 del metro del Vallès. Actualment la línia s’ha perllongat incorporant les
estacions: Creu Alta, Sabadell Nord i Sabadell Parc del Nord, que es sumen a les dues ja
existents de Can Feu| Gràcia i Sabadell Plaça Major.
Sabadell disposa de tres parades de RENFE al municipi: Sabadell Sud, Sabadell Centre i Sabadell
Nord; les dues darreres amb interconnexió amb els FGC. Les línies que hi transcorren són la R4
– St. Vicenç de Calders – Manresa (per Vilafranca del Penedès) i la R12 – L’Hospitalet de
Llobregat – Lleida (per Manresa).
Respecte a la xarxa d’autobusos urbans Sabadell compta amb 16 línies operatives els dies
laborals i 6 línies que funcionen els festius; i a més a més, s’afegeix una línia durant el període
no lectiu. Es cobreix quasi la totalitat dels barris residencials del municipi, a excepció de la zona
de Can Gambús on el transport públic encara no hi té parada dins el sector sinó als límits.
Altrament el municipi disposa d’una extensa xarxa d’autobusos interurbans. Aquesta permet la
connexió de Sabadell tant a nivell comarcal com intercomarcal. L’estació d’autobusos de la
plaça Sant Antoni Llonch és el lloc de pas de la majoria de línies interurbanes.
Respecte al transport públic interurbà, són els districtes que es troben més a l’oest (districte 3,
districte 4 i districte 5) els que tenen una menor oferta de transport. El districte 3 és més
accessible gràcies a la nova parada de Sabadell Parc del Nord. La resta de districtes només
tenen proximitat a aquelles parades de les línies que surten en aquesta direcció cap a altres
municipis com Terrassa i Matadepera. El districte 7 es troba sense cobertura de tren i només
passen per la B‐155 els autobusos interurbans que es dirigeixen a Palau i Polinyà i a Sentmenat
i Caldes de Montbui.
6 Actualment s'està redactant el Pla de mobilitat Urbana Sostenible de Sabadell (PMUS)
16
Línies interurbanes de bus i parades de Ferrocarrils de la Generalitat i Renfe Rodalies
Xarxa per a bicicletes
La xarxa actual per a bicicletes disposa de les següents infraestructures:
Tipologia Longitud Carrils urbans bidireccionals 29 km
Carrils urbans unidireccionals 21 km
Carrers de prioritat invertida 14 km
Zones 30 131 km
Carrils periurbans del Ripoll i del Rodal 56 km
Els carrils estrictament bici es concentren principalment a l’eix del Ripoll, en itineraris
recreatius, i a la zona occidental del municipi, que, si s’afegeixen les zones 30 del municipi, es
17
cobreix una bona part del municipi. És precisament en el cas del nucli antic, eixample i zones
residencials entre mitgeres es fa difícil la nova creació de nous carrils degut a la secció de les
vies i la competència d’usos, s’opta per opcions com zones de prioritat invertida o zones de
pacificació del trànsit, com les zones 30.
2.2 Rol del municipi a nivell metropolità
Sabadell forma part de la Regió Metropolitana de Barcelona, la qual aglutina el 68% de la
població catalana. Dins d’aquesta, la ciutat de Sabadell és un dels nuclis secundaris que formen
l’estructura polinuclear de la regió metropolitana de Barcelona juntament amb l’Hospitalet de
Llobregat, Terrassa, Badalona, Mataró i Santa Coloma de Gramanet. En població, és el cinquè
municipi de Catalunya amb la xifra 209.931 habitants
Sabadell es defineix tant en el Pla Territorial General de Catalunya com al Pla Territorial
Metropolità com una polaritat metropolitana en relació amb la ciutat de Barcelona i
conseqüentment una ciutat que ajuda a reequilibrar i descongestionar l’àmbit de Barcelona.
En aquest sentit, les dinàmiques que es produeixen a la ciutat comtal afecten directament a la
ciutat i per tant també en la demanda d'habitatge i el preu d'aquest.
Segons el Pla de Mobilitat Urbana de l'any 2010, un 74,2% dels desplaçament de mobilitat
obligada són desplaçaments interns, front un 23,4% que són desplaçaments de connexió i un
2,4% en desplaçaments externs. Aquest percentatge de desplaçaments interns ens mostra la
proporció d’autocontenció del municipi que determina la dependència del municipi respecte a
altres. En el cas de Sabadell aquesta xifra és lleugerament superior a la de la mitjana de la
Regió Metropolitana de Barcelona.
Dels desplaçaments de connexió els municipis amb més moviments amb Sabadell, per ordre
d’importància, són Barcelona, Barberà del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Cerdanyola
del Vallès.
2.3 Estructura de la població local i metropolitana
A gener de 2017 Sabadell tenia una població de 210.099 habitants, un 51,3% dones i un 48,6%
homes, sent la cinquena ciutat catalana en nombre de població.
La dinàmica poblacional dels darrers anys mostra un creixement important entre el 2000 i el
2010 de l'entorn dels 2.600 nous residents anuals mentre que a partir d'aquest darrer any la
ciutat experimenta una reducció del ritme de creixement i entre el 2010 i el 2017 els nous
efectius anuals es situen al voltant dels 500. Els anys 2013 i 2014 la ciutat va tenir un
creixement negatiu, és a dir, va experimentar una pèrdua de població mentre que a partir del
2016 es detecta un canvi de tendència en que Sabadell passa a créixer en nombre d'habitants
al ritme d'uns 1.100 l'any.
18
Font: Ajuntament de Sabadell
Dins l'àmbit metropolità, Sabadell té un pes poblacional del 4,4% i dins la comarca del Vallès
Occidental del 23%. La piràmide de població mostra una estructura madura, amb una edat
mitjana de 41,6 anys, 1,5 punts per sobre la mitjana comarcal i 1 punt per sota del conjunt de
l'àmbit metropolità.
La comparació amb els altres àmbits permet observar que la ciutat de Sabadell presenta en
general una estructura més envellida que el conjunt de l'àmbit metropolità així com un
aprimament de la piràmide en les franges d'edat joves d'entre 25 i 30 anys així com entre 40 i
50 anys en relació tant amb la resta de la comarca com de l'àmbit metropolità.
Font: Ajuntament de Sabadell i Idescat
19
Densitat d'habitants per sectors
El moviment migratori ha té un impacte directe en el creixement poblacional de Sabadell i en
la seva estructura. El municipi ha estat principalment receptor de població, especialment en
les diferents onades migratòries que hi ha hagut al país, l'una de persones procedents de
diferents municipis de l'estat espanyol (anys 60‐70) i l'altra a finals dels anys noranta principis
del 2000 de persones procedents de països fora de la Unió Europea.
A més a més, l'entrada de població de l'Àrea Metropolitana de Barcelona cercant preus de
l’habitatge més econòmic que en les seves poblacions d’origen ha estat i continua sent
rellevant. A principis de segle aquestes migracions internes eren en termes absoluts molt
inferiors a les externes, si bé entre el 2010‐2014 aquestes es van mantenir mentre que les
externes van experimentar saldos negatius.
L'arribada de població es troba compensada, en part, per la sortida de població sabadellenca
cap a altres ciutats de la comarca com Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat,
Terrassa,... cercant uns menors preus de l’habitatge o una millora residencial.
20
‐1.500
‐1.000
‐500
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Evolució del saldo migratori a Sabadell
saldo migratori intern saldo migratori estat espanyol saldo migratori extern
Font: elaboració pròpia a partir d'Idescat
2.4 Projecció de la població i tipologia de llars, Sabadell 2030
Pel càlcul de les projeccions de població s'han emprat diferents fonts i comparat entre elles
per tal de determinar l'escenari previsible més versemblant pels propers 6 anys.
El Pla general d'ordenació de Sabadell de 1983 esmentava que la seva revisió respecte
el Pla anterior del 1978 no era conseqüència del desbordament o superació de les
previsions de creixement demogràfic ja que el Pla era excessivament generós en
previsions de sòl.
El Pla territorial sectorial de l'habitatge preveu un creixement positiu en els diferents
escenaris i amb una distribució territorial de la demanda residencial de primer
habitatge que seguirà bàsicament l'esquema de distribució de la població i dels
creixement més dinàmics, amb una intensitat destacada ala comarca del Barcelonès.
Tenint en consideració l'escenari alt, la població de Sabadell podria arribar als 226.081
habitants l'any 2030, amb un increment de 1.232 persones anuals i fins a 1.444 llars
anuals. En aquest sentit, mencionar que degut la progressiva atomització de les llars
(envelliment i canvis en les estructures familiars) les projeccions del PTSH preveuen un
increment de llars en major mesura que la població. Pel que fa l’escenari mitjà, es
considera que quedarà superat per les dinàmiques del municipi però a nivell
instrumental es considera i suposaria arribar als 220.787 habitants el 2030 amb un
creixement anual de 825 persones i 1.004 llars.
Baix 2030 Mitjà 2030 Alt 2030
Sabadell. Població 188.780 220.787 226.081
Sabadell. Llars 77.714 93.557 98.841 Font: PTSH
21
Per altra banda s'ha utilitzat les projeccions de població de l'Idescat (base 2013) i s'ha aplicat el mètode de projecció consisteix a determinar la proporció (o pes) de població d’un municipi dins de la seva comarca i aplicar aquesta proporció a algun dels escenaris de les projeccions comarcals de l’Idescat, de manera que es fa servir la tendència recent del municipi dins el Vallès Occidental com a hipòtesi de creixement en el futur immediat. Així, tenint en consideració que Sabadell ha tingut un pes constant els darrers anys del 23,07% dins la comarca s'han definit tres escenaris. A data d'avui els tres escenaris projectats segons aquesta base de l'Idescat han quedat superats ja que l'escenari alt preveia el 2017 una població de 206.978 habitants. Si considerem aquest escenari com el més versemblant, en el sentit que a llarg termini la projecció s'anirà compensant, significaria arribar el 2024 a una població total de 216.227 habitants, això és un creixement del voltant de 1.300 persones anuals i, suposant una ràtio de membres per llar constant i als nivells actuals, implicaria un increment de 2.534 llars (362 llars/any).
Observant les dues projeccions, es considera versemblant que la població de Sabadell els propers anys creixi a un ritme de 1.300 persones anuals, si bé pel que fa el creixement del nombre de llars, es creu que aquestes no incrementaran de manera tant significativa com preveu el PTSH però per sobre les de l'Idescat, en el sentit que la dimensió mitjana de la llar s'anirà reduint progressivament. Per tant, es podria estimar un creixement d'unes 600‐700 llars anuals.
2.5 La renda urbana del municipi i entorn metropolità
La renda familiar disponible bruta (RBFD) que mesura els ingressos de què disposen els
residents d'un territori per destinar‐los a consum o a l'estalvi i no només depèn dels ingressos
familiars vinculats directament als seus salaris, sinó que també està influïda per l'activitat de
l'Administració pública mitjançant impostos i prestacions socials, ens indica que Sabadell ha
tingut una evolució positiva, de la mateixa manera que la resta del territori.
L'evolució de la RBFD dels últims 15 anys mostra per una banda una evolució positiva i
constant, passant dels 11.056€/habitant el 2003 a 14.891€/hab el darrer any 2017 a la ciutat
de Sabadell. Aquesta evolució ha estat similar a la del municipi veí de Terrassa, tot i que aquest
darrer presenta uns valors lleugerament inferiors. Paral∙lelament, a aquest increment s'ha
produït una davallada de la capacitat adquisitiva en relació a la província de Barcelona passant
d'un índex 88/100 a 83/100.
La RBFD de la comarca del Vallès Occidental és superior a la de les ciutat de Sabadell i Terrassa
en tot el període analitzat; i aquest diferencial és encara major en relació amb el conjunt de la
província de Barcelona. En aquest sentit, Sabadell tenia l’any 2017 una renda 17 punts inferior
a la mitjana provincial.
22
0,00
20,00
40,00
60,00
80,00
100,00
120,00
201720162015201420132012201120102009200820072006200520042003
Renda Bruta Familiar Disbonible (Índex=100)
Sabadell Terrassa Vallès Occidental Província de Barcelona
Renda Bruta Familiar Disponible per habitant
Sabadell Índex (àmbit =100) Terrassa Índex (àmbit
=100)Vallès
OccidentalÍndex (àmbit
=100)Província de
BarcelonaÍndex (àmbit
=100)
2017 14.891 83,19 14.379 80,33 15.584 87,06 17.900 100,00
2016 14.330 83,24 13.838 80,38 14.994 87,09 17.216 100,00
2015 13.424 82,02 12.963 79,21 14.039 85,78 16.366 100,00
2014 12.967 82,16 12.522 79,34 13.555 85,88 15.783 100,00
2013 12.748 81,91 12.309 79,09 13.316 85,56 15.563 100,00
2012 12.775 82,01 12.336 79,19 13.331 85,58 15.577 100,00
2011 12.558 82,07 12.126 79,25 13.097 85,60 15.301 100,00
2010 12.560 82,39 12.128 79,56 13.090 85,87 15.244 100,00
2009 12.298 82,90 11.875 80,05 12.803 86,30 14.835 100,00
2008 13.328 85,85 12.870 82,90 13.863 89,29 15.525 100,00
2007 13.261 86,20 12.805 83,24 13.787 89,62 15.384 100,00
2006 12.461 86,81 12.033 83,83 12.954 90,25 14.354 100,00
2005 12.002 87,71 11.589 84,69 12.461 91,06 13.684 100,00
2004 11.453 87,57 11.392 87,10 12.096 92,48 13.079 100,00
2003 11.056 88,28 10.998 87,82 11.668 93,17 12.524 100,00
Font: Diputació de Barcelona
L'agència tributària ha publicat el gener de 2019 les dades de la renda bruta i renda disponible
dels declarants a nivell de districte dels principals municipis de l'Estat espanyol. La mitjana de
la renda bruta dels declarants de Sabadell, segons dades del 2016, era de 27.691€ i la renda
disponible de 22.654€.
El districte 1 és el que presenta una renda més elevada en relació als altres àmbits del
municipi, amb un 32% més alta que la mitjana de Sabadell mentre que el districte 4 és el que
mostra una renda més baixa del municipi, amb un 18% per sota la mitjana municipal.
23
Renda mitjana disponible, 2016
Euros anuals índex
Districte 1 29.965 132%
Districte 2 26.843 118%
Districte 3 22.625 100%
Districte 4 18.621 82%
Districte 5 22.490 99%
Districte 6 21.603 95%
Districte 7 19.067 84%
Districte 8 23.552 104%
Resta del municipi 19.771 87%
Mitjana Sabadell 22.654 100% Font: Agència Tributària
24
3 ANÀLISI DE LES CONDICIONS DE VIDA
3.1 Llançaments per execució hipotecaria i de deutes de lloguer
D'acord amb les dades disponibles del Consell General del Poder Judicial, en el partit judicial de
Sabadell7 s'han practicat una mitjana de 342 llançaments practicats anuals tant per hipoteca
com de lloguer entre el 2013 i el 2017. Pel que fa les execucions hipotecàries aquestes s'han
mantingut de l'ordre de les 100 anuals, a excepció del 2014 en que van incrementar fins a 140.
El darrer any 2017, però, han tornat a augmentar fins a 128. En relació als llançaments per
deutes de lloguer, aquests són superiors als hipotecaris, gairebé el doble que aquests. Els
darrers cinc anys en el partit judicial de Sabadell han estat de 216 cada any.
Cal tenir en compte que les dades del CGPJ no mostren els desnonaments precaris, és a dir
aquells que pretenen la recuperació d'un immoble en cas de trobar ocupat per una tercera
persona sense títol habilitant per a això.
96140
103 102 128
269 179178
216236
1326
213
7
0
50
100
150
200
250
300
350
400
2013 2014 2015 2016 2017
Nombre llançaments practicats partit judicial Sabadell
Execució hipotecària Execució lloguer Altres
Font: Consell General Poder Judicial (llançaments practicats)
La província de Barcelona és l'àmbit que acapara el major nombre de llançaments per deute
de lloguer, això és al voltant del 75% dels llançaments que es practiquen a Catalunya i més del
50% dels d'execucions hipotecàries. La capital catalana és la que aglutina un major nombre de
llançaments, de l'ordre del 30% dels que es practiquen a la província i molt especialment en
relació als deutes de lloguer; el municipi de Sabadell abasta una proporció del 3% del conjunt
provincial.
A partir dels llançaments practicats es permet observar l'evolució històrica, però no el volum
total de llançaments. En aquest sentit, el gràfic a continuació mostra que Sabadell ha
experimentat un increment des del 2015 fins a data d'avui, de la mateixa manera que Terrassa
i Granollers mentre que alguns municipis com Mataró i Badalona han estabilitzat els
llançament aquests darrers anys.
7 El partit judicial de Sabadell inclou 9 municipis: Castellar del Vallès, Gallifa, Palau‐solità i Plegamans, Polinyà, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Sant Llorenç Savall, Santa Perpètua de la Mogoda i Sentmenat
25
Total 2013 Total 2014 Total 2015 Total 2016 Total 2017
Catalunya 4.426 4.861 5.337 4.452 3.832
Prov Barcelona 2.329 2.678 2.690 2.330 2.043
Bcn/Cat 52,6% 55,1% 50,4% 52,3% 53,3%
Sbd/Bcn 4,1% 5,2% 3,8% 4,4% 6,3%
Catalunya 10.817 10.009 9.685 8.971 8.624
Prov Barcelona 8.127 7.528 7.251 6.710 6.201
Bcn/Cat 75,1% 75,2% 74,9% 74,8% 71,9%
Sbd/Bcn 3,3% 2,4% 2,5% 3,2% 3,8%
Catalunya 765 736 535 646 852
Prov Barcelona 645 569 453 472 707
Bcn/Cat 84,3% 77,3% 84,7% 73,1% 83,0%
Sbd/Bcn 2,0% 4,6% 0,4% 2,8% 1,0%
Execució
hipotecària
Execució
deute
lloguer
Altres
0%
1%
2%
3%
4%
5%
6%
7%
8%
2013 2014 2015 2016 2017
Proporció de llançaments (hipoteca i lloguer) en relació al total provincial
Manresa Granollers Mataró Badalona Terrassa Rubí Sabadell
* El gràfic mostra els llançaments practicats i per tant té interès per seguir l'evolució històrica però no
per conèixer el volum total de llançaments.
3.2 Oferta d'habitatge
L’oferta i les característiques del mercat de l’habitatge són fluctuants en el temps; per tant les
dades i resultats que es representen presenten una imatge de l’oferta d’habitatge a Sabadell
en el moment en que s’ha recollit la mostra.
En aquest sentit s'ha recollit una mostra de 513 immobles, la qual es considera suficientment
representativa, publicats en els portals immobiliaris de Fotocasa, Habitaclia, Idealita i Don Piso
durant el mes de juny de 2018. Cal mencionar que, en el cas de percebre l’existència del
mateix habitatge en oferta en diferents portals immobiliaris, s’ha representat només una
vegada a fi de no repetir i duplicar unitats.
Per tal d’aprofundir en certs aspectes diferenciadors dins el propi municipi, s’ha analitzat el
mercat de l’habitatge a nivell general del conjunt de Sabadell però també a nivell dels diferents
sectors que configuren la ciutat.
26
3.2.1 Volum i característiques de l'oferta
Del conjunt de la mostra analitzada s'observa que l'oferta està composada principalment per
habitatges en règim de venda, doncs el lloguer representa entre el 6‐7% dels habitatges
disponibles al mercat.
Pel que fa el conjunt d'habitatges en venda, al voltant d'un 70% són de segona mà, és a dir,
usats, mentre que l'obra nova representa el 25% d'aquests i els habitatges amb necessitat de
rehabilitar el 5% restant. Val a dir que l'habitatge nou s'està reactivant de manera progressiva i
d'acord amb el treball de camp i les entrevistes realitzades es detecta que els propers anys
sortiran a la venda petites promocions.
Pel que fa a la tipologia dels habitatges en la oferta, la mostra recollida presenta un predomini
del producte plurifamiliar vinculat a l'estructura urbana de Sabadell . Així doncs, el 81% de
l'oferta publicitada fa referència a habitatges ubicats sobre la qualificació predominant a la
ciutat de zona residencial d'eixample i zona residencial en conjunt d'espais oberts. Els
habitatges unifamiliars són el 19%, i majoritàriament de venda de segona mà, on hi
predominen les cases entre mitgeres situades principalment en el centre urbà.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels portals immobiliaris
Sabadell, com a nucli d'especial importància dins l'àrea metropolitana de Barcelona tant pel
seu volum poblacional com per la seva funció de node dins del territori, ha buscat el
creixement i la compleció de la ciutat a partir d'un teixit urbà compacte.
Pel que fa la localització de l'oferta en el conjunt del territori sabadellenc s'observa que es
troba concentrada especialment als sectors del Centre, Sant Oleguer i La Creu Alta, i en menor
intensitat a La Creu de Barberà, Ca n'Oriach, Berardo. Existeixen barris amb una baix
dinamisme del mercat immobiliari que presenten un volum d'oferta similar, si bé el sector
Togores, sud i Can Puiggener destaquen per la seva poca absència d'oferta d'habitatges.
Pel que fa el segment de l'oferta, la zona amb una major oferta de lloguer és el Centre, seguit
de lluny de La Creu Alta i Sant Oleguer. A la resta de zones el lloguer és en volum poc
representatiu. A la zona Sud, si bé el mercat és petit, el percentatge d'oferta de lloguer i venda
es troba equilibrat així com, en menor mesura, al Centre. A la resta de sectors, el lloguer és
escàs en relació amb la venda, especialment al Nord (La Plana del Pintor, Sant Julià, La Roureda
i Can Deu), La Concòrdia, Can Rull, Can Puiggener i Can Feu.
27
Font: elaboració pròpia a partir de portals immobiliaris
3.2.2 Preus i característiques de l'oferta per segment
Obra nova
En el moment de la recollida de la mostra hi ha més de 500 unitats de nou habitatge en
oferta, un 96% dels quals són de tipologia plurifamiliar i concentrada al sector de Sant Oleguer
(39%), Berardo (16%), Centre (16%), La Creu Alta (14%) i Can Feu (13%). En el moment de la
recollida de la mostra no hi havia oferta d'obra nova en altres sectors.
Pel que fa les característiques dels habitatges d'obra nova són principalment de 3 habitacions
(51%) o bé 4 (23%) i, en tercer lloc de 2 habitacions (20%). El producte de 5 habitacions està
poc representat i no s'han observat habitatges d'una sola habitació.
La superfície mitjana de l'obra nova es situa als 115m2, de 111m2 per l'oferta plurifamiliar i una
mitjana de 227m2 pels unifamiliars.
Font: portals immobiliaris
28
Pel que fa els preus de l'oferta plurifamiliar d'obra nova, la mitjana es situa a l'entorn dels
302.197€ amb una repercussió de 2.647€/m2 construït. A continuació es relaciona el preu en
relació a la dimensió dels habitatges.
HABITACIONS % del total Promig preu habitatge Promig m2/habitatge
2 20,41% 209.050,00 € 2.718,38 €
3 51,02% 288.826,00 € 2.649,10 €
4 23,47% 338.091,30 € 2.521,24 €
5 5,10% 643.374,40 € 2.915,08 €
Total general 100,00% 302.196,65 € 2.646,80 €
Font: elaboració pròpia a partir dels portals immobiliaris
Els preus de venda varien en funció de la localització de l'habitatge. La zona del sector del
Centre és la que presenta un preu més elevat amb una mitjana de 3.343€/m2, seguida del
sector de La Creu Alta amb un preu de 2.929€m2 i el sector de Sant Oleguer amb 2.512,22€/m2.
2.158,15 €
2.489,82 €
3.343,56 €
2.929,64 €
2.447,99 €
‐ €
50.000 €
100.000 €
150.000 €
200.000 €
250.000 €
300.000 €
350.000 €
400.000 €
450.000 €
‐ €
500 €
1.000 €
1.500 €
2.000 €
2.500 €
3.000 €
3.500 €
4.000 €
Berardo Can Feu El Centre La Creu Alta Sant Oleguer Altres
Oferta d'obra nova. Preu mig metre quadrat de venda plurifamiliar
Els sectors de Can Feu i Berardo presenten un preu de repercussió més baix que la mitjana pel
que fa l'obra nova però també els habitatges ofertats tenen una major superfície. En aquest
sentit, el preu de venda final de l'oferta d'obra nova es situa entorn la mitjana (280.000€),
mentre que els habitatges de Berardo i Sant Oleguer tenen el preu final de venda més baix,
entorn els 255.000‐260.000€.
29
BARRI Promig superfície Promig €/m2 Promig €
Berardo 120 2.158 € 259.288 €
Can Feu 122 2.299 € 280.622 €
El Centre 117 3.344 € 383.766 €
La Creu Alta 102 2.930 € 297.171 €
Sant Oleguer 106 2.512 € 256.033 €
Total general 111 2.635 € 286.810 €
Segona mà
Plurifamiliar
És el segment més ampli del mercat d'oferta d'habitatge de Sabadell, principalment de
tipologia plurifamiliar i concentrada en el sectors Centre (20%), Sant Oleguer (14%) i La Creu
Alta (11%) mentre que els sectors amb menys representació són Togores (0,51%), el sector
Sud (1,01%) i Can Feu (1,52%).
La superfície mitjana d'aquest segment és 99m2 i de 3 habitacions (un 48%), seguit dels de 4
habitacions (27%) i el de 2 habitacions (11%). Si bé, pel que fa la dimensió, hi ha barris amb
una presència d'habitatges més grans com per exemple el Centre (122m2), la Concòrdia
(108m2) o Berardo i La Creu Alta (113m2) i d'altres amb unes dimensions més petites que la
mitjana com el sector Sud (60m2), Togores (65m2) i Ca n'Oriach (77m2).
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
1 2 3 4 5
Oferta segona mà. Nombre d'habitacions
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Oferta segona mà. Superfície
El preu mig de venda de segona mà plurifamiliar és de 2.107€/m2, amb un màxim a sectors
com el Centre i Gràcia on el preu arribar fins el 2.725€/m2 i 2.500€/m2 respectivament i un
preu mínim en el sector de Can Puiggener (1.266€/m2).
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
‐ €
500 €
1.000 €
1.500 €
2.000 €
2.500 €
3.000 €
Oferta segona mà. Preu mig del metre quadrat de venda plurifamiliar
Font: portals immobiliaris
30
En valor absolut de l'habitatge, el preus mínims coincideixen amb els barris amb tipologies més
petites, si bé els preus del sector Gràcia es trobarien per sobre en relació amb les dimensions
de l'oferta i La Creu de Barberà i sector Nord per sota.
BARRI Promig superfície Promig €/m2 Promig €Berardo 104,00 2.405 € 249.613 € Ca n'Oriach 76,80 1.590 € 124.499 € Can Feu 82,33 1.870 € 152.000 € Can Puiggener 88,50 1.226 € 100.783 € Can Rull 92,27 1.815 € 163.507 € El Centre 122,61 2.725 € 330.973 € Gràcia 92,82 2.501 € 227.527 € La Concòrdia 107,91 2.167 € 237.091 € La Creu Alta 103,00 2.256 € 229.530 € La Creu de Barberà 95,93 1.658 € 159.114 € La Serra de Sant Iscle 88,67 1.380 € 126.389 € Nord 93,58 1.730 € 153.675 € Sant Oleguer 95,29 2.127 € 199.389 € Sud 60,00 1.922 € 113.550 € Togores 65,00 1.577 € 102.500 € Total general 99,82 2.108 € 213.281 €
Unifamiliar de segona mà
L'oferta de segona mà unifamiliar en venda conforma el 26% del total de segona mà. Els
sectors amb una major presència d'aquest segment d'oferta són El Centre i La Creu Alta però
també Ca n'Oriach i per contra, els àmbits amb una menor representació són Togores, sector
Sud i Can Rull.
La superfície mitjana es situa en el 220m2, sent La Creu Alta el sector que presenta unes
dimensions superiors (270m2) i el sectors Sud el que presenta una menor superfície (85m2). En
nombre d'estances, la mitjana és de 4 habitacions (33%) seguit de la de 3 (25%) i 5 habitacions
(18%).
En quant a preu, el valor mig de repercussió de l'oferta de segona mà unifamiliar és de
1.608,55€/m2, sent el sector del Centre amb els valors més alts amb una mitjana de 2.230€/m2,
seguit de la Concòrdia i Can Feu (1.803 i 1.703€/m2 respectivament), i els sectors de Can
Puiggener (540€/m2) i Can Rull (944€/m2) els més econòmics.
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
‐ €
500 €
1.000 €
1.500 €
2.000 €
2.500 €
Oferta segona mà. Preu mig del metre quadrat de venda unifamiliar
Font: portals immobiliaris
31
Lloguer
El mercat de lloguer representa un volum molt residual del mercat d'habitatge de Sabadell i
alhora presenta una demanda important; per això és poc habitual que l'oferta de lloguer es
mantingui mesos en el mercat. L'oferta de lloguer de tipologia unifamiliar és poc rellevant i es
concentra en un 88% en habitatges plurifamiliars.
La superfície mitjana dels immobles en lloguer és de 88m2, sent La Concòrdia (99m2) i Ca
n'Oriach (97m2) els que presenten una major superfície i La Creu de Barberà (66m2) i el sector
Sud (71m2) una menor.
Pel que fa als preus la mitjana del lloguer d'un habitatge plurifamiliar és de 10,39€/m2 amb un
preu mig mensual de 880€. En el Centre el preu mig de lloguer arriba fins els 1.000€ i el 900€ a
la Creu Alta mentre que els preus més econòmics es troben a La creu de Barberà (636€/mes)
Ca n'Oriach (747€/mes).
0
200
400
600
800
1000
1200
‐ €
2,00 €
4,00 €
6,00 €
8,00 €
10,00 €
12,00 €
14,00 €
16,00 €
Oferta de lloguer. Preu mig m2 plurifamiliar
Font: portals immobiliaris
3.2.3 Preu Lloguer segons les fiances dipositades a INCASOL
D'acord amb la informació facilitada a través de les fiances de lloguer dipositades a l'Incasòl, s'observa que el nombre de contractes anuals a la ciutat ha anat creixent els darrers tretze anys, amb un increment total del 176%. El darrer any 2017 es van registrar gairebé 4.000 contractes a la ciutat. L'augment del preu del lloguer ha estat similar al experimentat a Terrassa però superior al del conjunt de l'àmbit metropolità. Pel que fa la comarca, aquesta ha tingut un creixement del 212%, conseqüència especialment de ciutats com Sant Cugat del Vallès que ha més que triplicat el preu entre el 2005 i el 2017.
El moment de major creixement de contractes es va produir entre el 2007 i el 2008; posteriorment aquest van anar augmentant progressivament però a un ritme més lent i es van estabilitzar el 2013 i 2014. Els anys posteriors 2015 i 2016 els contactes de lloguer a la ciutat van disminuir, coincidint amb la certa recuperació de la construcció, mentre que el 2017 sembla que aquests tornen a incrementar.
32
nombre de contractes anuals Municipi 2017 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2005‐17
Sabadell 3.957 3.705 3.643 4.130 4.066 3.846 3.472 3.052 2.764 2.378 1.794 1.567 1.435 176%
Terrassa 4.782 4.264 4.219 4.701 4.898 4.456 4.398 4.123 3.770 3.080 2.257 2.067 1.755 172%
Sant Cugat del Vallès 1.975 1.513 1.587 1.663 1.696 1.540 1.473 1.352 1.258 935 530 602 487 306%
Vallès Occidental 16.146 14.472 14.611 15.832 16.056 15.036 13.947 12.434 11.019 8.816 6.494 5.797 5.172 212%
Metropolità 105.074 93.068 92.316 101.258 102.084 92.478 85.187 78.217 67.416 55.515 45.208 42.903 41.198 155%
Pel que fa el preu mig contractual de lloguer el darrer any a la ciutat de Sabadell va ser de 589€
al mes, una xifra inferior a la mitjana comarcal i de l'àmbit metropolità però lleugerament
superior a la de Terrassa (526€/mes). Aquest preu ha incrementat un 13% respecte el 2005 i va
tenir el seu moment màxim el 2008 amb 664€ mensuals. Posteriorment, de la mateixa manera
que a la resta del territori van patir una davallada fins a tocar un mínim el 2014 amb una
mitjana de 489€. A partir d'aleshores, al corba torna a ser ascendent i s'entreveu que el
present any 2018 els preus seran superiors als del 2017.
mitjana anual contractual Municipi 2017 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2005‐17
Sabadell 589 542 508 489 493 533 571 606 635 664 641 591 522 13%
Terrassa 526 481 446 441 441 486 515 530 557 607 581 547 499 5%
Sant Cugat del Vallès 1.096 996 898 858 869 855 859 868 878 935 1.041 865 841 30%
Barberà del Vallès 613 569 542 528 543 557 570 651 672 720 673 568 564 9%
Sant Quirze del Vallès 741 738 703 636 674 642 712 720 798 753 756 719 674 10%
Castellar del Vallès 629 591 538 527 521 565 565 580 665 686 653 576 433 45%
Cerdanyola del Vallès 699 644 618 581 579 624 643 632 689 766 711 643 515 36%
Vallès Occidental 640 583 546 527 531 565 592 613 644 683 650 605 542 18%
Metropolità 753 685 635 603 604 640 671 687 721 749 709 651 596 26%
300
400
500
600
700
800
Evolució del preu mig contractual (€/mes)
Sabadell Terrassa Vallès Occidental Metropolità
3.2.4 Compravendes registrades
La mitjana de compravendes registrades a Sabadell entre el 2013 i el 2017 ha estat de 358
habitatges nous anuals; i el present any 2018 mostra a data de juny un manteniment de la
tendència amb 176 habitatges nous venuts. Cal tenir en compte que Sabadell ha registrat la
compravenda de 43 habitatges nous protegits anuals en aquest període, això és la meitat dels
habitatges protegits de la comarca del Vallès occidental.
33
També en relació a la comarca, Sabadell executa des del 2013 al volant del 30% de les compravendes anuals d'habitatge nou de l'àmbit mentre que el municipi veí de Terrassa en aquests darrers 5 anys ha fet una mitjana del 12% de les compravendes comarcals .
La superfície mitjana d'aquests nous habitatges venuts ha estat de 88m2 amb un preu mig de 135.000€, si bé s'observa un increment d'aquest en el temps i aquest darrer juny la mitjana es situava als 150.000€ i amb un preu de repercussió de 1.981€ /m2.
‐
500
1.000
1.500
2.000
2.500
‐
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
2013 2014 2015 2016 2017 juny 2018
Valor absolut
€/m2
Preu mig de les compravendes d'obra nova
Vallès Occidental Sabadell Terrassa
Vallès Occidental Sabadell Terrassa
Font: Generalitat
Habitatges Superfície Preu mitjà
lliures protegits Total Total (milers d'€)
Val lès Occidenta l 695 68 763 102,0 224,1
Sabadell 142 34 176 85,7 149,8
Sant Cugat del Val lès 220 1 221 121,7 390,5
Terrassa 120 1 121 83,6 130,4
Val lès Occidenta l 1.043 74 1.117 100,8 204,9
Sabadell 303 37 340 90,9 140,0
Sant Cugat del Val lès 358 28 386 128,6 386,7
Terrassa 154 ‐ 154 78,9 122,2
Val lès Occidenta l 926 62 988 103,6 183,2
Sabadell 284 47 331 90,2 130,9
Sant Cugat del Val lès 207 4 211 130,1 324,3
Terrassa 149 ‐ 149 71,6 104,5
Val lès Occidenta l 923 50 973 102,3 180,4
Sabadell 265 38 303 92,7 149,7
Sant Cugat del Val lès 238 4 242 114,9 272,0
Terrassa 128 2 130 79,6 112,3
Val lès Occidenta l 1.198 71 1.269 104,7 168,4
Sabadell 335 45 380 85,9 115,1
Sant Cugat del Val lès 293 4 297 112,2 272,1
Terrassa 75 2 77 90,7 135,8
Val lès Occidenta l 1.312 161 1.473 99,4 185,2
Sabadell 389 46 435 81,0 127,5
Sant Cugat del Val lès 285 42 327 122,4 325,4
Terrassa 150 3 153 66,8 103,6
juny 2018
2017
2016
2015
2014
2013
Font: Generalitat
34
En quant a l'habitatge usat, Sabadell registra una mitjana de 1.337 habitatges anuals entre el
2013 i 2017 i el primer semestre de 2018 mostra una tendència similar.
Respecte amb la comarca del Vallès Occidental, Sabadell realitza des del 2013 al voltant del
25% de les compravendes d’habitatge, xifra menor en comparació amb el municipi de Terrassa
on la seva mitjana és d’un 30% de les compravendes comarcals.
La superfície mitjana dels habitatges venuts a la ciutat entre el 2013‐2017 és de 90m2 amb un
preu mig de 133.000€. Tot i així, s'observa un increment progressiu del preu de venda fins
arribar l'any 2018 al valor de 164.000€ i amb un preu mig de repercussió de 1.834,7 €/m2.
‐
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
2.000
‐
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
160.000
180.000
200.000
2013 2014 2015 2016 2017 juny 2018
Valor absolut
€/m2
Preu mig de les compravendes d'habitatge usat
Vallès Occidental Sabadell Terrassa
Vallès Occidental Sabadell Terrassa
Font: Generalitat
35
Superfície Preu mitjà Preu / m2 construït
Habitatges (m2 construïts ) (mi lers d'€) mitjà
Val lès Occidental 4.356 96,6 180,1 1.877,1
Sabadell 983 90,0 164,0 1.834,7
Sant Cugat del Val lès 312 115,4 382,1 3.556,2
Terrassa 1.257 86,0 123,4 1.471,0
Val lès Occidental 8.277 98,5 164,8 1.681,4
Sabadell 2.021 90,8 144,3 1.592,0
Sant Cugat del Val lès 574 123,6 386,0 3.351,5
Terrassa 2.414 88,1 114,9 1.363,4
Val lès Occidental 7.026 100,2 156,3 1.563,6
Sabadell 1.730 90,1 134,8 1.486,5
Sant Cugat del Val lès 529 118,3 344,7 3.075,1
Terrassa 2.017 88,2 103,9 1.222,5
Val lès Occidental 5.097 101,0 147,4 1.449,8
Sabadell 1.204 90,0 123,9 1.374,0
Sant Cugat del Val lès 392 116,2 310,4 2.754,1
Terrassa 1.473 86,8 97,2 1.140,6
Val lès Occidental 3.732 99,3 137,1 1.367,6
Sabadell 883 89,6 108,2 1.224,0
Sant Cugat del Val lès 354 125,0 315,9 2.653,8
Terrassa 1.220 87,8 90,1 1.063,7
Val lès Occidental 3.391 95,1 137,2 1.451,2
Sabadell 843 88,5 123,8 1.445,8
Sant Cugat del Val lès 280 118,1 296,0 2.591,4
Terrassa 1.252 83,2 90,3 1.116,3
2013
juny 2018
2017
2016
2015
2014
Font: Generalitat
3.2.5 Allotjaments turístics
A més a més de l'oferta turística que pot atraure generalment a un perfil empresarial o
relacionat amb esdeveniments esportius, s'ha detectat un nou perfil de turista que ve a dormir
a la ciutat per tal d'evitar els alts preus que ofereix la ciutat de Barcelona i que aprofiten la
seva localització estratègica i les bones comunicacions que presenta Sabadell en relació amb la
capital catalana.
En aquest sentit, s'ha detectat un augment de l'oferta d'habitatge turístic i allotjament
temporal a Sabadell. Analitzant les ofertes d'un dels principal portals de pisos turístic (airbnb)
s'han detectat aproximadament un total de 90 allotjaments amb un preu que oscil∙la en funció
de la seva localització. El sector del Centre presenta els preus més elevats, al voltant dels 30‐
50€/nit, seguit del sector Gràcia‐Eixample amb 25‐30€/nit, la Creu de Barberà amb 20‐25€/nit i
finalment el sector de la Concòrdia‐Ca n'Oriach amb un preu de 15‐20€/nit. És precisament en
aquest darrer sector amb els preus més baixos on s'hi localitza el major volum de l'oferta
disponible.
Alhora, amb les entrevistes al personal tècnic municipal, s'ha detectat un creixent interès pels
allotjaments temporals a partir de les llicències concedides.
Finalment, cal tenir present que el juliol de 2017 la ciutat de Sabadell va presentar el Pla
Estratègic de Turisme de la Ciutat de Sabadell que estableix les línies de treball prioritàries a fi i
efecte d'impular el turisme com a activitat econòmica de la ciutat. Per tant, es considera
36
interessant fer un seguiment de les dades d'allotjaments turístics i temporals ja que poden
anar incrementar amb el temps.
3.3 Demanda
3.3.1 Demanda exclosa i cobertura de les necessitats d’habitatge
Per quantificar el volum de demanda que, a causa del seu nivell econòmic, quedarà exclosa de
l’accés a l’habitatge del mercat lliure es contraposen les projeccions demogràfiques de creació
de noves llars amb els resultats de l’estudi de mercat immobiliari (preus de l’oferta actual). Així
doncs, és possible establir la frontera d’accessibilitat o valor mínim que permet l’accés al
mercat de l’habitatge independentment de les característiques del mateix. En el càlcul
d’aquesta frontera, hem considerat els següents valors:
El preu de l’habitatge en propietat, concretament, el preu mig de l’oferta d’habitatge plurifamiliar de segona mà observat en el moment de recollida de la mostra, això és 2.107€/m2 construïts.
El preu de l’habitatge de lloguer, concretament, el preu mig de l’oferta plurifamiliar existent al mercat en el moment de la recollida de la mostra (10,38€/m2).
Els preus dels habitatges amb protecció oficial tenint en compte que Sabadell es troba ubicat a la zona A pel que fa al màxim del preu de venda o lloguer de l’habitatge amb algun tipus de protecció oficial segons el Decret 75/2014, de 27 de maig. S’ha considerat una superfície mitjana de l’habitatge de 70m2 construïts sense annexes i s’ha tingut en compte les tipologies existents segons la normativa vigent. En aquest sentit mencionar que s'ha utilitzat el valor construït per tal de comprar els habitatges d'HPO amb els lliures i la ràtio que s'ha aplicat entre unitats d'útil a construït és de 0,75.
La hipoteca resultant en les situacions de compra‐venda, està calculada sobre el 100% del valor de l’habitatge amb un interès fix constant del 2% i a un termini de 30 anys a fi de ser utilitzada com a valor instrumental per a la comparativa de preus i esforç econòmic.
A partir de la distribució de la població per trams d’ingressos de les llars publicades a l’Enquesta de Condicions de Vida l'any 2015 per Catalunya i tenint en consideració que la ciutat té un nivell d’ingressos de les llars similars i, alhora, tenint en consideració que la despesa en l’habitatge no superi el 30% dels ingressos disponibles de la llar, s’estableixen els ingressos necessaris (mensuals i anuals) que ha de tenir una llar per accedir a cada segment de l’oferta. D’aquest creuament s’obté el percentatge de població que quedaria exclosa de cadascun dels segments d’habitatge.
37
Tipologia i règim Preu
Preu m2
constr
Mensualitat
hipoteca /
lloguer
100% Anualitat
Ingressos
mensuals
necessaris
(<30%)
Ingressos
anuals
necessaris
% població
exclosa
general
Habitatge en propietat plurifamiliar 2a mà 147.490 € 2.107 € 545 € 6.542 € 1.817 € 21.806 € 33
Lloguer preu de mercat 727 € 10 € 727 € 8.728 € 2.424 € 29.092 € 48
Habitatge protegit concertat (HPC) 157.588 € 2.251 € 582 € 6.990 € 1.942 € 23.299 € 36
HPO compra‐venda règim general 101.875 € 1.455 € 377 € 4.519 € 1.255 € 15.062 € 16
HPO compra‐venda règim especial 89.539 € 1.279 € 331 € 3.971 € 1.103 € 13.238 € 12
Lloguer habitatge protegit concertat 467 € 7 € 467 € 5.601 € 1.556 € 18.669 € 24
Lloguer habitatge protegit règim general 382 € 5 € 382 € 4.586 € 1.274 € 15.288 € 17
Lloguer habitatge protegit règim especial 336 € 5 € 336 € 4.032 € 960 € 11.520 € 12
Càlcul per un habitatge de 70m2 construïts (ràtio úti l a construït del 0,75)
Hipoteca del 100% a un interès del 2% a 30 anys
La taula mostra en primer lloc que els elevats preus de l'habitatge del mercat lliure comporten
que les persones que volen accedir a un habitatge es trobin amb un cost mensual de la quota
de lloguer per sobre de la quota hipotecaria que resultaria d'un habitatge plurifamiliar de les
mateixes dimensions (tenint en compte el 100% de finançament i sense considerar
l'inversió/estalvi inicial). En aquest sentit, s'observa un diferencial d'uns 180€ mensuals entre
ambdós règims de tinença.
L'habitatge protegit concertat de compra presenta un preu mig superior al del mercat lliure i
per tant aquest règim d'habitatge no resol actualment les necessitats de la població del
municipi.
En relació a l'habitatge protegit de compra en règim general, permet donar cobertura per un
50 de la població per una qüestió de renda, però cal tenir present que pel càlcul no s'ha tingut
en consideració la capacitat d'estalvi de la població i la despesa prèvia d'aproximadament un
20% del preu final de l'habitatge.
L'habitatge protegit de lloguer en règim general permet cobrir el 65% de la demanda exclosa
del lloguer lliure, però encara restaria un 25% que no podria accedir al règim de lloguer
protegit especial.
Aquesta demanda no coberta per l'habitatge protegit convencional s'haurà de solventar
mitjançant altres tipologies d'habitatges més assequible o bé mitjançant la reducció del preu
mig del mòdul protegit o la dotació d'ajuts en matèria d'habitatge.
HABITATGE DE LLOGUER
Preu
Ingressos
mensuals
necessaris
(<30%)
Ingressos
anuals
necessaris
% població
exclosa per
renda
Lloguer preu de mercat lliure 727 2.424 29.092 48
Lloguer habitatge protegit concertat 467 1.556 18.669 24
Lloguer habitatge protegit règim general 382 1.274 15.288 17
Lloguer habitatge protegit règim especial 336 960 11.520 12
38
3.3.2 Sol∙licitants d’habitatge protegit
El registre de sol∙licitants d'habitatge protegit, aprovat pel Ple municipal el 3 de març de 2009,
té a finals de juny de 2018 un total de 1.618 persones inscrites de les quals el 80% demanen un
habitatge en règim de lloguer exclusivament i un 12% en lloguer amb opció de compra o
lloguer mentre que els sol∙licitants d'habitatge en règim de propietat representen només el
2,4% dels inscrits.
Pel que fa els ingressos, gairebé un 10% de les unitats de convivència inscrites no tenen
ingressos, això és unes 159 llars. Tanmateix, un 41% disposa d'uns ingressos anuals inferiors als
10.000€, corresponents al límit del llindar de pobresa d'una llar formada per un adult sol (666
inscrits) i per tant el cost màxim mensual pel pagament de l'habitatge no hauria de superar els
250€/mes per tal de no destinar‐hi més del 30% dels ingressos.
En relació a l'edat, del conjunt d'inscrits 275 són llars formades per persones grans (majors de
65 anys), 338 per joves (persones fins a 35 anys) i la resta, 1.055 per persones entre 18 i 64
anys.
Pel que fa la gent gran signifiquen el 17% de les sol∙licituds i gairebé el 65% dels inscrits són
llars d'un sol membre, és a dir, persones que viuen soles mentre el percentatge restant són
principalment unitats convivencials de 2 membres. Els ingressos d'aquesta franja d'edat es
troben entre els 10.000 i els 20.000€ anuals (41%) tot i que les llars que viuen amb menys de
10.000€ representen conjuntament una proporció similar (44%) i actualment hi hauria 12 llars
amb ingressos nuls.
39
Les llars formades per joves (<35 anys) representen el 21% dels inscrits al Registre (338
sol∙licituds) i estan formades majoritàriament per unitats petites d'un o dos membres, tot i que
hi ha un 14% composades per 3 o més persones. En relació als ingressos del joves, de la
mateixa manera que la gent gran, la franja principal es troba entre els 10.000 i els 20.000€
anuals i en segon llocs entre 5.000 i 10.000€. Aquests dos grups presenten una vulnerabilitat
econòmica amb una estructura molt similar tot i que els joves pateixen una major manca de
recursos amb fins a un 11% amb ingressos zero.
Pel que fa la resta de llars inscrites en el Registre de sol∙licitants d'HPO, presenten una
composició més diversa amb un 30% de llars d'un sol membre, però un repartiment similar
entre les de dues, tres i quatre persones que abasten el 55% de les sol∙licituds i per tant amb
una major dimensió i necessitats habitacionals diferents. En relació als ingressos, aquest
col∙lectiu segueix la distribució dels altres dos analitzats (joves i gent gran) amb un nombre
elevat de sol∙licitants entre 5.000 i 20.000€ anuals i a la vegada amb un 11% sense ingressos.
40
En quant a la situació laboral, el 35% de les persones inscrites tenen un contracte fix i el 21%
un contracte eventual. Els pensionistes representen el 24% de les inscripcions i el 15% es
troben inactius.
3.3.3 Sol∙licitants d'habitatges d’emergències
El servei d'exclusió residencial va donar suport el 2017 (dades del segon trimestre) a 271
famílies, un 11% més que l'any anterior (244), formades per un total de 827 persones dels
quals 260 són menors.
La mitjana d'ingressos d'aquestes famílies són de 639€ mensuals i el 34% tenen uns ingressos
inferiors als 500€ i la renda mínima d'inserció suposa la principal font d'ingressos. Per tant, la
renda de lloguer que paguen aquestes llars és de 161€ de mitjana, tot i que un 37% paguen
una quantia inferior als 100€.
Veure apartat 7.4 sobre el Reglament municipal d’adjudicació d’habitatges per emergències
econòmiques i socials.
3.3.4 Col∙lectius vulnerables, en risc d’exclusió residencial o sense llar
L’exclusió social és un fenomen multidimensional que impedeix als individus participar
plenament en la societat. Descriu una situació concreta resultant d’un procés creixent de
desconnexió, de pèrdua de vincles personals i socials que fan que a una persona o a un
col∙lectiu li sigui molt difícil l’accés a les oportunitats i als recursos de què disposa la societat en
què viu. Aquesta situació està estretament lligada amb la falta o el baix nivell d’ingressos
econòmics però sovint, al ser multicausal i multifactorial, va acompanyada d’altres
problemàtiques socials com problemes de drogodependència, d’atur, de violència domèstica,
d’adequació i ús de l’habitatge, etc.
Al ser un fenomen dinàmic, està subjecte als canvis socioeconòmics que es produeixen a petita
i a gran escala, i conseqüentment els col∙lectius en risc o situació d’exclusió social poden variar
41
lleugerament, especialment en moments de crisi. Els darrers anys s'ha detectat un augment de
la demanda de prestacions dels serveis socials que ha fet activar nous mecanismes d’alerta.
Per quantificar el nombre de persones o llars en situació o risc d’exclusió residencial a Sabadell
s'han tingut en compte les tipologies ETHOS d'exclusió residencial que sumarien un total de
119 persones en situació considerada de sensellarisme. A més a més, a la ciutat l'any 2017 hi
va haver 455 llars que van beneficiar‐se de les prestacions d'habitatge, això es un 0,56% de les
llars de Sabadell.
Prestacions relacionades amb problemàtica d’habitatge. Any 2017
Nº Llars (nuclis familiars) amb problemes de pagament del lloguer 168
Nº Llars (nuclis familiars) amb altres necessitats relacionades prestacions per
despeses d’habitatge amb l’habitatge (pagaments de quotes hipotecàries, ajuts per
accés a lloguer, mobiliari, etc.)
287
Font: Ajuntament de Sabadell. Acció Social 455
Situacions considerades en sensellarisme a dia 31 de maig de 2018
Persones sense sostre (al carrer) 16
Persones sense habitatge (allotjats actualment en recursos d'entitats, o municipals, de
forma temporal)
26
Persones en habitatge insegur (allotjats actualment per ocupació, relloguer o acollits
però de forma temporal per risc de pèrdua per inestabilitat)
48
Persones en habitatge inadequat (allotjats en assentaments com caravanes,
furgoneta, fàbriques...)
28
Font: Ajuntament de Sabadell. Acció Social 119
3.3.5 Col∙lectius vulnerables per violència masclista
Des del Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) es van atendre 186 dones el darrer any
2017 que manifestaven patir alguna situació de violència masclista; d'aquestes 28 van ser
derivades al SUES ja que suposaven una emergència habitacional i social. L'evolució del
nombre de dones ateses no permet establir una dinàmica anual ja que varia en els anys però sí
que ens mostra un volum de demanda al qual s'ha de donar resposta.
Any 2014 2015 2016 2017
Dones ateses 391 436 509 186
Pel que fa als espais actuals disponibles per casos de violència masclista, fa uns anys el
municipi disposava d’un habitatge destinat a l’acolliment d’unitats familiars que, per raons
relacionades amb les violències masclistes, havien d’abandonar el seu habitatge habitual.
Donades les poques ocasions en les que se’n feia ús, les dificultats de gestió i per qüestions de
seguretat de les persones que pateixen aquesta situació, es va cedir per altres usos socials.
42
Actualment es disposa del Centre d’Emergències situat al costat de la policia municipal, un
habitatge amb un total de 2 espais per a dues unitats familiars, on s’acullen, entre d'altres
situacions, les dones amb els seus fills i filles que necessiten un acolliment urgent per raons de
violència masclista durant un període de 48‐72 hores. Posteriorment, Acció Social assumeix el
pagament d'allotjament a cases privades fins que aquestes persones o llars poden entrar a
alguna de les cases d'acollida de la Generalitat. Al llarg dels darrers anys han utilitzat aquest
servei unes 3‐4 persones anuals víctimes de violència masclista.
3.3.6 Col∙lectius vulnerables, persones refugiades
Actualment hi ha dues entitats al municipis, la fundació Apip‐acam i la Comissió catalana
d'ajuda al refugiat, que treballen per la defensa del dret d’asil i els drets de les persones
refugiades i, entre d'altres tasques, realitzen tasques per garantir el dret a l'allotjament.
Sabadell disposa de 64 places, amb suport d'educadors i treballadors socials, per a persones
refugiades en primera fase, és a dir, els primers 6 mesos d'arribada al país com a demandant
d'asil. Un cop transcorreguts aquests mesos, aquestes persones entren en una segona fase en
que han de trobar feina i emancipar‐se en termes d'habitatge. La problemàtica en què es
troben en aquest moment són els elevats preus del lloguer a la ciutat i alhora la desconfiança
per part de les agència de la propietat immobiliària per signar contractes amb aquest
col∙lectiu.
3.4 Tipologia de Llars
A 1 de gener de 2018 Sabadell tenia 81.511 llars. L'evolució dels darrers sis anys ha estat
positiva amb un creixement global de 2.472 llars, això és un 3% i que equival a un increment
anual del 0,62% i unes 500 llars/any.
A nivell de districte s'observa una disminució del nombre de llars en el districte 3 a partir de
l'any 2017, sent l'únic que perd unitats de convivència, i paral∙lelament un increment elevat
d'aquestes en el districte 48. La resta de districtes han experimentat un creixement similar, si
bé destaca el districte 2 (Creu Alta i Can Puiggener) amb un increment inferior a la mitjana i
per altre costat el districte 7 amb el major creixement, tot i que en valors absoluts és el
districte amb menys llars.
Districte 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Increment
1 20.611 20.671 20.808 20.967 21.124 21.294 3,3%
2 9.353 9.379 9.416 9.427 9.511 9.587 2,5%
3 12.810 12.921 13.048 13.073 12.511 12.487 ‐2,5%
4 14.391 14.394 14.460 14.559 15.383 15.498 7,7%
5 7.617 7.670 7.755 7.736 7.822 7.903 3,8%
6 11.195 11.267 11.287 11.356 11.431 11.556 3,2%
7 3.062 3.077 3.131 3.144 3.169 3.186 4,0%
Totals 79.039 79.379 79.905 80.262 80.951 81.511
Increment anual % 0,43% 0,66% 0,45% 0,86% 0,69% 3,1%
Increment anual 340 526 357 689 560 2.472
8 Aquesta evolució pot ser conseqüència de canvis en la delimitació territorial.
43
Pel que fa la dimensió mitjana de les llars, en el conjunt de la ciutat predominen les llars
formades per 2 membres (29%) seguides de les llars unipersonals (25%). A nivell de districte el
1r presenta una estructura formada principalment per llars petites i destaca l'elevat nombre
d'unipersonals (sobretot als barris de Covadonga i Hostafrancs) així com també en menor
mesura en els districtes 6è (Campoamor i Les Termes), 2n (La Creu Alta) i 5è (Can Gambús).
Contràriament, les llars de majors dimensions formades per 3 o 4 membres predominen en el
districte 4rt amb percentatges superiors a la mitjana municipal, a excepció dels barris de
Cifuentes i La Concòrdia que presenten una estructura de llars més petita. En aquest districte 4
observar que el barri de Can Llong té una distribució de les llars pràcticament simètrica entre
les de 1, 2, 3 i 4 membres.9
Els districtes 2 (La Creu Alta) i 3 (a excepció del barri de La Plana del Pintor que presenta una
estructura similar a la del conjunt de la ciutat) tenen un predomini de les llars bipersonals, és
dir, formades per dues persones.
Finalment, els barris que presenten unes llars de majors dimensions són els de Castellarnau i
Can Llong del districte 4.
Font: Ajuntament de Sabadell
9 A l'annex es pot consultar la taula de nombre de persones per llar per barris
44
4 PARC D’HABITATGE
4.1 Característiques generals del teixit residencial
La distribució territorial de les diferents trames urbanes explica en bona mesura el procés de
creació del municipi i mostra com el teixit predominant és l'urbà tradicional (31%) format per
eixamples d’habitatge plurifamiliar generalment d’illa tancada que es concentren en els barris
limítrofs amb els nuclis històrics, com són el Centre, Sant Oleguer, La Creu Alta, Gràcia‐ i
l'Eixample. En segon lloc el teixit més abundant és el format per les cases agrupades (25% del
total), formades per habitatge plurifamiliar entremitgeres, situat en els barris de Ca n'Oriac i La
Creu de Barberà, i el d’ordenació oberta (23%), que és aquell derivat dels nous sectors de
creixement situats en les zones més perifèriques.
Els teixits menys presents són els formats per nucli antic (8%) al Centre i una part de La Creu
Alta, el de cases aïllades (7%) ubicat en barris molt específics com Castellarnau i Nostra Llar, i el
d'ordenació específica (7%) sorgit de la transformació urbana de determinats espais
antigament ocupats principalment per vapors.
TEIXIT URBÀ M2 SÒL %
NUCLI ANTIC 483.307,00 8%
URBÀ TRADICIONAL 1.904.660,00 31%
ORDENACIÓ OBERTA 1.393.720,00 23%
CASES AGRUPADES 1.533.366,00 25%
CASES AÏLLADES 402.902,00 7%
ORDENACIÓ ESPECÍFICA 400.224,00 7%
TOTAL TEIXIT RESIDENCIAL 6.118.179,00 100%
45
El nucli antic conforma els primers assentaments del Centre i als voltants del carrer Major a la
Creu Alta. Correspon a la clau urbanística "1.1. Zona residencial en nucli antic i preeixample" i
"1.2. Zona residencial en nucli antic amb tercari", que té com a objecte la preservació i
protecció de l'estructura urbana i edificatòria, seguint les seves característiques de parcel∙lació
i d'edificació. El tipus d'ordenació és segons alineació a vial i comporta unes condicions
específiques de composició per conservar les tipologies tradicionals.
El Centre (entorn Passeig) El Centre (entorn carrer Salut) La Creu Alta (entorn carrer Major)
46
Els eixamples urbans donen lloc a l'expansió urbana de finals del segle XIX i la primera meitat
dels segle XX es situen entorn al nucli històric, correspon a la clau urbanística "1.3. Zona
residencial en eixample", "1.4. Zona residencial en d'eixample amb terciari" i "1.5. Zona
residencial d'eixample amb tallers". Són els sòls que han sofert el pes del creixement i la
localització de les activitats centrals i de servei. És la clau dominant al municipi, i conforma
barris sencers com La Creu Alta, l'Avinguda‐Eixample, Sol i Padrís , Gràcia i una part del Centre.
Avinguda ‐ Eixample Gràcia La Creu Alta
47
Els nous sectors de creixement urbà desenvolupats recentment prenen forma de nous
eixamples urbans, amb tipologies d'illes obertes, en els quals l'edificació pren com a paràmetre
de referència bàsica d'alineació al front de carrer. També es disposen en la segona corona
concèntrica, en barris com Les Termes, Espronceda, Can Puiggemer, Can Llong, Can Gambús,
Sant Julià i La Roureda. Es qualifiquen de "1.7. ‐ Zones residencials en illes pati", "2.1. ‐ Zona
residencial en espais oberts d'ús públic", "2.2. ‐ Zona residencial en conjunts amb espais
oberts", "2.3. ‐ Zona residencial en volumetries de front", "2.6. ‐ Zona de serveis a la
residència amb espais oberts".
Sant Julià ‐ La Roureda Espronceda Les Termes
48
Els barris amb cases agrupades amb habitatges unifamiliars o plurifamiliars els trobem
sobretot als nuclis perimetrals de la ciutat en barris com Ca n'Oriac, La Plana del Pintor,
Torregitart, Can Rull, Cifuentes, Torre‐romeu, Poble Nou i La Creu de Barberà. La defineixen les
claus "1.6. ‐ Zona residencial suburbana entre mitgeres", "2.4. (a i b) ‐ Zona residencial en
conjunts de conservació amb espais oberts".
Ca n'Oriach Torre‐romeu La Creu de Barberà
49
Els barris de ciutat jardí amb habitatges unifamiliars o bifamiliars en edificacions aïllades els
trobem sobretot al nucli de Castellarnau i a les casetes del barri de Nostra Llar. Es qualifiquen
de "2.4. (c i d) ‐ Zona residencial en conjunts de conservació amb espais oberts" i "2.5. ‐
Residencial n ciutat Jardí".
Castellarnau Nostra Llar
50
Els teixits que presenten una ordenació urbana específica comprèn els sectors de sòl urbà
consolidat i no consolidat que tenen aquesta condició pels elements urbanístics dels quals
disposen o perquè es troben en urbanització amb compromisos i garanties d'execució.
Presenten una ordenació de volums específica en base a planejaments anteriors o bé es troben
dins de nous sectors a ordenar mitjançant Plans de Millora Urbana. La defineixen les claus de
"1.8. ‐ Zona residencial en volumetries especials", "1.9. ‐ Zona residencial en volumetries
especials amb terciari", "1.E1. ‐ Can Gambús Habitatge Protegit", "2.2vHP. ‐ Habitatges
protegits a Can Gambús" i "2.3HP. ‐ Zona residencial en volumetries amb front".
Can Llong El Centre (entorn carrer Cervantes) El Centre (entorn carrer Tres Creus)
51
4.2 Habitatge construït els darrers 20 anys
Pel que fa l’activitat constructiva de Sabadell, de la mateixa manera que la resta del territori, el
mercat de l’habitatge també va experimentar una forta desacceleració a partir de l’any 2007
en què el nombre d’habitatges iniciats va caure un 30% respecte l’any anterior i fins un 79% el
2008. La construcció va disminuir considerablement i, en nombres absoluts, els visats d’obra
nova van passar dels 2.123 habitatges el 2007 a només 641 l’any 2008 i tan sols 39, sent el
punt més baix, l’any 2013. Els darrers tres anys l’activitat a començat a remuntar tímidament i
l’any 2017 es van iniciar 287 habitatges en el municipi.
Pel que fa els habitatges acabats el desens no va ser tant notori els primers anys de la crisi
degut a l’acabament de manera alentia de les promocions passades en marxa els anys
anteriors.
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Sabadell
Acabats Iniciats
Font: Generalitat
La comparativa amb els principals municipis de l’entorn mostra que Terrassa va liderar entre el
2003‐2008 la producció de nou habitatge, seguit però a força distància per Sabadell, mentre
que els municipis de Rubí i Sant Cugat del Vallès es van mantenir amb un nombre de noves
unitats anuals més modest. El pes de Terrassa en el conjunt d’aquests municipis va ser del
45,50% i el de Sabadell de 20‐25% mentre que els darrers dos municipis en global abraçaven el
25% restant. Amb el canvi de cicle econòmic s’observa clarament una reducció de la
construcció en tots els municipis.
52
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
201720162015201420132012201120102009200820072006200520042003
Habitatges inciats
Sabadell
Terrassa
Rubí
Sant Cugat
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
201720162015201420132012201120102009200820072006200520042003
Habitatges acabats
Sabadell
Terrassa
Rubí
Sant Cugat
Font: Generalitat
53
Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Sabadell
Habitatges iniciats amb
protecció oficial
Habitatges iniciats totals
Habitatges acabats amb
protecció oficial
Habitatges acabats totals
09 2018* 1.330 318
2017 52 287 6 68
2016 4 203 7 81
2015 1 102 96 101
2014 86 187 0 226
2013 10 39 4 150
2012 102 167 618 667
2011 1 253 51 427
2010 284 657 384 922
2009 235 286 119 965
2008 435 641 116 1.512
2007 714 2.123 207 1.932
2006 247 3.028 135 2.014
2005 314 1.959 791 2.104
2004 465 2.903 848 2.063
2003 484 2.776 520 1.888
2002 1.125 2.503 132 1.382
2001 508 2.045 290 1.711
2000 322 1.623 118 1.707
1999 231 1.637 89 1.235
1998 111 2217 93 1142
1997 138 1.580 269 1.085
1996 178 1.486 4 1.255
1995 156 1.106 94 1.001
1994 108 1.492 58 536
1993 17 1.219 0 1012
1992 133 613 36 628
Font: Generalitat
Pel que fa als habitatge de protecció oficial, els habitatges iniciats van experimentar una
evolució semblant a la dinàmica general que presentava el sector de la construcció, però
caient la seva producció l’any 2011‐2012.
Es pot observar que la ciutat de Sabadell té un pes molt important en la producció d’habitatge
protegit en relació amb la comarca del i els municipis comparats. Representa un total del 32%
del total d’HPO iniciat al Vallès Occidental durant els anys 2003‐2017 mentre que Terrassa
54
representa un 20%, Sant Cugat amb un 13% i Rubí amb un 3%. En conjunt, aquests 4 municipis
concentren el 70% dels habitatges protegits acabats de la comarca.
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
201720162015201420132012201120102009200820072006200520042003
Habitatges inciats amb HPO
Sant Cugat
Rubí
Terrassa
Sabadell
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
201720162015201420132012201120102009200820072006200520042003
Habitatges acabats amb HPO
Sant Cugat
Rubí
Terrassa
Sabadell
Font: Generalitat
4.3 Aproximació a l’estat del parc d’habitatge de la ciutat
4.3.1 Tipologies
La tipologia d'habitatge predominant a Sabadell és el bloc plurifamiliar, seguida del
unifamiliars adossats i en menys representació els unifamiliars aïllats. (tenim percentatges?)
Els blocs d'illa tancada són la tipologia dominant a la ciutat i configuren un espai lliure, d'ús
privat, ja sigui per la comunitat que ocupa la illa o pel propietari que l'ocupa en planta baixa,
tancat dins de l'illa configurada pels edificis. Es situen sobretot al als barris del Centre, bona
part de La Creu Alta i de l'Eixample així com també en els barris de Gràcia i Covadonga.
55
L'edificació plurifamiliar formada per cases adossades entremitgeres és la segona tipologia
predominant i es troba en els barris perimetrals del centre de la ciutat com Ca n'Oriac, La Creu
de Barberà, Can Rull i La Concòrdia.
El bloc plurifamiliar aïllat té menys representació. Són blocs que estan envoltats d'espai lliure
obert a tota la ciutadania i és una tipologia que s'ubica en nous sectors de creixement
residencial com Can Gambús, però també a la Roureda, Sant Julià i Can Feu.
Els habitatges unifamiliars són tipologies poc representatives al municipi, composades per
edificacions entremigeres o cases aïllades. Les unifamiliars adossades entre mitgeres es
concentren a les parts més antigues de la ciutat, concentrades al barri del Centre i de La Creu
Alta.
Finalment, les cases unifamiliars aïllades són poc freqüents a la ciutat, concentrades a la zona
de Castellarnau i al barri de Nostra Llar (antigues cases de Cal Garcia).
L'evolució dels habitatges iniciats i acabats dels darrers 12 anys exemplifica el teixit i la
tipologia residencial predominant a Sabadell, en que el 94,9% de les unitats finalitzades es
corresponen a blocs plurifamiliars, el 4,8% a unifamiliars adossats i el 0,4% a habitatges
unifamiliars aïllats.
Habitatges iniciats i acabats segons tipologia edificatòria. Sabadell
Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats
2005 3 9 63 244 1.893 1.851 1.959 2.104
2006 6 4 49 72 2.973 1.938 3.028 2.014
2007 3 1 36 55 2.084 1.876 2.123 1.932
2008 0 12 17 36 624 1.464 641 1.512
2009 0 1 6 26 280 938 286 965
2010 1 0 11 15 645 907 657 922
2011 0 1 13 16 240 410 253 427
2012 2 1 31 7 134 659 167 667
2013 1 0 7 6 31 144 39 150
2014 1 1 7 10 179 215 187 226
2015 1 2 30 5 71 94 102 101
2016 1 1 17 6 185 74 203 81
2017 3 7 48 43 236 164 287 214
AnyUnifamiliars aïllats Unifamiliars adossats Plurifamiliars en bloc Total
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat
4.3.2 Antiguitat
El 50% del parc d’habitatges de Sabadell supera entre la meitat i un terç de la seva vida útil,
doncs l'any promig de les construccions actuals de la ciutat són del 1977, amb una antiguitat
mitjana d’uns 40 anys.
El major període de creixement de la ciutat fou entre els anys 1960‐1979, etapa en que es va
construir el 46’8% del parc d’habitatges actuals, coincidint precisament amb la primera nada
migratòria de persones procedents de l'estat espanyol. El parc construït entre el 1960 i 1969 és
de 17.951 unitats i el del decenni següent de 23.513 unitats. Entre el 2000 i el 2009 hi trobem
16.091 habitatges, això és el 18% del parc total i entre el 1990‐99 l’11%. Els darrers vuit anys el
nombre de noves unitats a la ciutat ha disminuït considerablement, així és que hi ha 2.090
habitatges amb una construcció entre el 2000 i el 2017 (2,4% del parc).
56
ANY CONSTRUCCIÓ HABITATGES
Núm. Hab Percentatge
previs 1940 3.848 4,3%
1940 ‐ 1959 8.933 10,1%
1960 ‐ 1979 41.464 46,8%
1980 ‐ 1999 16.168 18,2%
2000 ‐ 2017 18.181 20,5%
88.594 100,0% Font: Ajuntament de Sabadell. Cadastre
L’anàlisi territorial de l’antiguitat de les edificacions mostra d’una banda els primers nuclis de
població de la ciutat com els barris del Centre i La Creu Alta i en menor mesura Covadonga,
Gràcia i l’Eixample, que aglutinen la majoria de les edificacions construïdes amb anterioritat al
1900 i fins el 1940. Els habitatges construïts entre el 1940 i el 1949 es situen altra vegada en
els barris esmentats però amb més intensitat a La Creu Alta, Centre i Eixample, i apareix una
nova zona de creixement, La Creu de Barberà, la qual es consolida amb els anys posteriors
(1950‐1970).
La dècada dels cinquanta és el moment en que apareixen les primeres construccions en els
barris principalment de Ca n’Oriac, Campoamor, Can Puiggener, Els Merinals, Torre‐romeu i
s’incrementen entre els anys posteriors (1960‐1980); són barris en els quals l’antiguitat mitjana
de les edificacions data de 1973‐74; a excepció de Torre‐romeu que té una edat mitjana de 39
anys (1979) ja que es van realitzar noves promocions el primer decenni del 2000.
Les Termes i Espronceda són dos barris en que pràcticament la totalitat dels habitatges es van
construir en un sol període 1960‐1969 i no s’han produït transformacions urbanes que hagin
permès incorporar nous habitatges. En aquest sentit, el districte 6 és el que presenta un parc
d’habitatges més envellit, amb una mitjana de 47 anys. A més a més, segons les dades de
cadastre proporcionades, no consta que els habitatges d’aquests àmbits hagin fet reformes. El
barri de Nostra Llar també fou construït en una sola etapa (1950‐1959) i és el que presenta una
edat mitjana més elevada (60 anys) però en aquest àmbit s’han reformat més d’un 6% dels
edificis.
Els anys 70 es produeixen les construccions de Can Rull, La Concòrdia, La Roureda i Can Deu,
els quals actualment tenen un parc amb una edat mitjana al voltant dels 40 anys que es quan
es va edificar la major part dels habitatges d’aquests barris.
Entre el 1980 i 1989 es construeixen bona part dels habitatges de Torreguitart, barri amb una
edat mitjana dels habitatges 5 anys per sota la mitjana de la ciutat, i es continuen edificant
nous habitatges a la resta de diferents barris, període que s’allarga fins el 2010 corresponent a
la bombolla immobiliària i en l’inici de la darrera crisi econòmica i social.
Els barris que presenten un parc d'habitatges més nou són Can Gambús i Can Llong, els darrers
sectors desenvolupats, els quals presenten una antiguitat mitjana de les edificacions de 15 i 12
anys respectivament, i Castellarnau construït a finals dels noranta principis del segle XXI.
Al plànol I.15c es pot observar la distribució del parc d’habitatges segons anys de construcció
per sectors.
57
En el cadastre consten 3.841 reformes de les edificacions, de les quals en volum una tercera
part s’han fet en habitatges del barri Centre; en segon lloc a Ca n’Oriac, La Creu Alta i La Creu
de Barberà; i en tercer lloc els barris de Gràcia i Can Puiggener.
Font: Ajuntament de Sabadell. Cadastre
4.3.3 Inspecció tècnica dels edificis
La Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) consisteix en una inspecció visual de l'edifici feta per un
tècnic competent que té per objecte determinar‐ne l'estat en el moment de la inspecció i
orientar la propietat en les actuacions a realitzar per complir el deure de conservació i
manteniment.
Es determinen 5 possibles qualificacions segons l’estat dels edificis amb les següents
obligacions pels seus propietaris:
MitjanaConstrucció Edat mitjana
Districte 1 1976 41
SECTOR CENTRE 1975 42
COVADONGA 1978 39
EL CENTRE 1974 43
HOSTAFRANCS 1989 28
SECTOR SANT OLEGUER 1978 39
AVINGUDA‐EIXAMPLE 1981 36
NOSTRA LLAR 1957 60
SOL I PADRÍS 1976 41
Districte 2 1974 43
SECTOR CAN PUIGGENER 1974 43
CAN PUIGGENER 1974 43
SECTOR CREU ALTA 1974 43
LA CREU ALTA 1974 43
SECTOR TOGORES 1959 58
Rodal TOGORES 1959 58
Districte 3 1975 42
SECTOR CA N'ORIAC 1974 43
CA N`ORIAC 1973 44
EL TORRENT DEL CAPELLÀ 1970 47
TORREGUITART 1982 35
SECTOR NORD 1977 40
CAN DEU 1978 39
LA PLANA DEL PINTOR 1969 48
LA ROUREDA 1977 40
SANT JULIÀ 1986 31
SECTOR SANT JULIÀ 1934 83
Rodal SANT JULIÀ D`ALTURA 1934 83
Barris en sòl urbà destacats segons antiguitat
per sota la mitjana
per sobre la mitjana
molt per sobre la mitjana
Construcció Edat mitjana
Districte 4 1983 34
SECTOR BERARDO 2004 13
CAN LLONG 2005 12
CASTELLARNAU 2000 17
SECTOR CAN RULL 1977 40
CAN RULL 1977 40
CIFUENTES 1976 41
SECTOR CONCÒRDIA 1975 42
LA CONCÒRDIA 1975 42
Districte 5 1980 37
SECTOR CAN FEU 1979 38
CAN FEU 1967 50
CAN GAMBÚS 2002 15
ELS MERINALS 1973 44
LA SERRA D`EN CAMARÓ 1982 35
SECTOR GRÀCIA 1981 36
GRÀCIA 1981 36
SECTOR OEST 1962 55
Rodal OEST 1962 55
Districte 6 1970 47
SECTOR CREU DE BARBERÀ 1971 46
LA CREU DE BARBERÀ 1972 45
LES TERMES 1962 55
SECTOR SANT PAU 1940 77
SANT PAU DE RIU‐SEC (ze) 1940 77
SECTOR SUD 1969 48
CAMPOAMOR 1970 47
ESPRONCEDA 1966 51
Districte 7 1978 39
SECTOR EST 1873 144
Rodal EST 1873 144
SECTOR LA SERRA 1978 39
EL POBLENOU 1978 39
EL RAVAL D`AMÀLIA 1964 53
Rodal LA SERRA DE SANT ISCLE 1956 61
TORRE‐ROMEU 1979 38
Total general 1977 40
58
Des del 2011 fins a data d'avui s'han realitzat 1.762 ITE al municipi de Sabadell, dels quals tres
quartes parts aquest any 2018, moment en que s'ha intensificat més la campanya. Un 50% van
obtenir una qualificació amb deficiències lleus i un 30 % amb deficiències importants. Tan sols
un 12% dels edificis inspeccionats estaven en un estat sense deficiències, i gairebé un 10%
tenen deficiències greus o molt greus.
Nombre de ITE per any
Molt Greu
Molt greu sense
mesures cautelars
Greu Greu sense mesures cautelars
Important Lleu Sense
Deficiències TEDI
Total general
2011 2 1 3
2012 2 1 3
2013 4 10 1 2 17
2014 1 5 2 8
2015 37 16 17 4 74
2016 8 2 39 40 20 109
2017 3 18 79 86 26 212
2018 2 7 13 70 379 714 151 1336
Total general
2 7 68 90 513 874 205 3 1.762
A la següent taula es representa el nombre d’inspeccions que s’han realitzat entre 2011 i 2018
per sectors amb les qualificacions que han obtingut i el pes d’aquests edificis respecte el total
d’edificis del sector.
Com es pot observar, el sector amb els edificis més afectats és el Sud, el qual, té un 2,1% dels
edificis amb un estat greu i un 16% amb danys importants a l’estructura.
Qualificacions Emissió Certificat
d’Aptitud
Obligacions de la
Propietat
Vigència Certificat
d’aptitud
Sense defectes Apte
10 anys
Lleus Aprovar un programa
de rehabilitació en un
termini màxim de 12
mesos. Importants Apte provisional
6 anys (revisió cada
24 mesos)
Greus
Apte cautelarment
Aprovar un programa
de rehabilitació en un
termini màxim de 6
mesos.
3 anys (revisió cada
12 mesos) Molt greus
59
Nombre d’edificis amb certificats ITE per sectors (% segons edificis del sector)
Sector Molt Greu
Molt greu sense
mesures cautelars
Greu Greu sense mesures cautelars
Important Lleu Sense
Deficiències TEDI
Total general
Ca n'Oriac
1 (0,04)
4 (0,16)
12 (0,47)
69 (2,72)
131 (5,17)
32 (1,26)
249 (9,81)
Can Feu
4 (0,39)
2 (0,19)
32 (3,08)
43 (4,14)
21 (2,02)
102 (9,82)
Can Puiggener 1
(0,11) 2
(0,22) 5
(0,55) 14
(1,55) 23
(2,55) 1
(0,11) 46
(5,09)
Can Rull
3 (0,32)
3 (0,32)
38 (4,02)
64 (6,77)
18 (1,90)
126 (13,31)
Centre
3 (0,06)
16 (0,32)
9 (0,18)
67 (1,35)
128 (2,59)
38 (0,77)
261 (5,27)
Concòrdia
4 (0,64)
11 (1,75)
23 (3,66)
33 (5,25)
3 (0,48)
74 (11,76)
Creu Alta
13 (0,52)
13 (0,52)
39 (1,57)
85 (3,41)
22 (0,88)
3 (0,12)
175 (7,02)
Creu de Barberà
2 (0,09)
7 (0,30)
15 (0,64)
77 (3,28)
119 (5,07)
23 (0,98)
243 (10,34)
Gràcia
1 (0,07)
1 (0,07)
4 (0,29)
11 (0,79)
29 (2,08)
5 (0,36)
51 (3,66)
La Serra
2 (0,15)
21 (1,59)
32 (2,43)
16 (1,21)
71 (5,38)
Nord
1 (0,09)
11 (1,03)
26 (2,43)
77 (7,20)
10 (0,93)
125 (11,68)
Sant Oleguer 1
(0,07) 7
(0,46) 1
(0,07) 36
(2,35) 63
(4,12) 14
(0,92) 121 (7,91)
Sud
6 (1,61)
2 (0,54)
60 (16,09)
46 (12,33)
2 (0,54)
116 (31,09)
Total general 2 7 68 90 513 873 205 3 1.761 (8,18)
% Qualificació 0,11 0,40 3,86 5,11 29,13 49,57 11,64 0,17
Per altra banda, s’han analitzat el total d’habitatges inclosos a les inspeccions entre 2015 i
2018. En aquest cas, no es tenen en compte les inspeccions ITE de 55 referències cadastrals
anteriors al 2015, de les quals no disposem del nombre d’habitatges afectats per bloc d’edifici.
Destaca el fet que un 22,7% dels habitatges del sector sud tenen unes deficiències importants
als seus edificis, i que la major part dels sectors té més de un 1% dels habitatges amb un estat
greu.
60
Nombre d’habitatges amb certificats ITE per sectors (% segons habitatges del sector)
Sector Molt Greu
Molt greu sense
mesures cautelars
Greu Greu sense mesures cautelars
Important Lleu Sense
Deficiències Total general
Ca n'Oriac 10
(0,13) 42
(0,54) 131 (1,70)
457 (5,92)
481 (6,23)
137 (1,77)
1.258 (16,29)
Can Feu 16
(0,37) 14
(0,32) 404 (9,32)
273 (6,30)
154 (3,55)
861 (19,87)
Can Puiggener 10
(0,41)
54
(2,24) 72
(2,99) 106 (4,40)
2 (0,08)
244 (10,12)
Can Rull 12
(0,18) 22
(0,32) 513 (7,57)
604 (8,91)
192 (2,83)
1.343 (19,81)
Centre 6
(0,04) 81
(0,50) 35
(0,22) 520 (3,22)
364 (2,25)
139 (0,86)
1.145 (7,08)
Concòrdia 6
(0,11) 319 (5,85)
301 (5,52)
399 (7,32)
30 (0,55)
1.055 (19,36)
Creu Alta 94
(1,12) 189 (2,25)
349 (4,16)
523 (6,24)
166 (1,98)
1.321 (15,75)
Creu de Barberà 12
(0,14) 124 (1,43)
115 (1,33)
616 (7,11)
663 (7,65)
111 (1,28)
1.641 (18,94)
Gràcia 1
(0,02) 2
(0,05) 15
(0,34) 65
(1,47) 119 (2,69)
13 (0,29)
215 (4,86)
La Serra 7
(0,21) 177 (5,31)
140 (4,20)
79 (2,37)
403 (12,09)
Nord
72 (1,32)
199 (3,64)
364 (6,65)
29 (0,53)
664 (12,13)
Sant Oleguer 8
(0,11)
79 (1,04)
3 (0,04)
363 (4,77)
477 (6,26)
99 (1,30)
1.029 (13,51)
Sud 24
(0,65) 17
(0,46) 842
(22,71) 343 (9,25)
17 (0,46)
1.243 (33,52)
Total 18
(0,02) 29
(0,03) 480 (0,57)
993 (1,18)
4.878 (5,78)
4.856(5,75)
1.168 (1,38)
12.422 (14,71)
% qualificació 0,14 0,23 3,86 7,99 39,27 39,09 9,40
1258
861
244
1343
11451055
1321
1641
215
403
664
1029
1243
0
5
10
15
20
25
30
35
40
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
%
nº Habitatges
Habitatges amb ITE per sectors
61
Habitatges amb ITE per sectors i segons deficiència
4.3.4 Superfície del habitatges
Segons dades del cadastre proporcionat per l’Ajuntament, la superfície mitjana dels immobles
de Sabadell és de 122m2 construïts. Cal mencionar, però, que s’han detectat algunes unitats
que no tenen ús d’habitatge i per tant poden alterar en certa mesura l’anàlisi de les
superfícies.
62
Tot i així, el 24% dels habitatges de la ciutat tenen una superfície d’entre 80 i 99m2 i el 21% entre 60 i 79m2 mentre que els habitatges de menys de 60m2 no arriben a representar el 4% del parc de la ciutat.
Els barris amb uns habitatges de menors dimensions són Les Termes (70m2), La Roureda, Espronceda i Campoamor (entre 85‐87m2). Contràriament, els habitatges amb superfícies més elevades es troben a Castellarnau (una mitjana de 215m2).
En general els diferents barris tenen un parc d'habitatges de diferents dimensions, si bé ens
alguns àmbits es concentren en unes dimensions determinades, corresponent en força
ocasions a barris formats per polígons d'habitatges. És el cas de Can Puiggener, Campoamor,
Cifuentes o Els Merinals en que la meitat dels habitatges són d'entre 60‐79m2 o La Roureda i
Les Termes en que fins al 60‐70% dels habitatges són de 60‐79m2 o Espronceda en que el 80%
dels habitatges són d'entre 80‐99m2.10
0,16%3,58%
20,78%
24,39%
18,20%
11,24%
7,20%
3,59%
2,46%1,86%
1,31%5,22%
Distribució dels habitatges segons superfície
< 39 40‐69 60‐79 80‐99
100‐119 120‐139 140‐159 160‐179
180‐199 200‐219 220‐239 > 240
Font: Ajuntament de Sabadell. Cadastre
4.3.5 Dèficits
4.3.5.1 Estat de conservació i necessitats de rehabilitació
L’anàlisi de l’estat de conservació del parc mostra que el 88% dels edificis destinats a habitatge
es trobaven en bon estat (92% en el conjunt de la província) en el moment del cens del 2011
mentre que el 2,3% estaven en estat ruïnós o dolent (un total de 590 edificis i 1.085
10 Veure taules detallades a l'Annex
63
habitatges). Aquestes darreres xifres són superiors a les del conjunt de la província de
Barcelona.
A més a més, pel que fa el percentatge d’edificis que es trobaven en estat deficient, aquests
eren també superiors a la mitjana provincial (9,8% del parc) i representaven un total de 2.490
edificis i 4.985 habitatges amb patologies lleus que podrien ser solventades mitjançant
intervencions de rehabilitació i millora.
En general, l'evolució entre ambdós censos mostra una millora de l'estat de conversació del
parc d'habitatges de Sabadell i per tant una disminució de les deficiències, tot i que encara
presenta un nombre elevat d'unitats amb necessitat de rehabilitació i intervenció.
Segons dades del cens del 2011, els habitatges en estat ruïnós i dolent s'ubiquen
principalment en el districte 4, el qual abarca el 43% del parc del municipi en mal estat (uns
470 habitatges), seguit a més distància dels districtes 6, 3 i 5 que tindrien el 15%, 13% i el 12%
respectivament del parc en mal estat de Sabadell, que significarien uns 130‐160 habitatges en
cadascun dels districtes. Pel que fa el parc en estat deficient, el major volum d'unitats
d'habitatge afectades es concentren en els districtes 4 i 6, 1.460 i 1.235 habitatges
respectivament i que suposen més del 50% dels habitatges en estat deficient.
Estat de conservació dels edificis destinats principalment a habitatge
Any Àmbit Ruïnós Dolent Deficient Bo Total
2001 % Província 1,00% 1,70% 7,30% 90,10% 100%
% Sabadell 1,38% 1,94% 10,35% 86,31% 100%
Total Sabadell 346 488 2.592 21.609 25.035
2011 % Província 0,37% 1,09% 6,80% 91,74% 100%
% Sabadell 0,73% 1,58% 9,79% 87,88% 100%
Total Sabadell 188 402 2.490 22.335 25.415
Font: elaboració pròpia segons dades del Cens
S'ha analitzat la dinàmica de llicències d'obra nova i de rehabilitació per tal d'observar la
transformació i millora del parc d'habitatges. Entre el 2013 i l'octubre de 201811 es van
concedir un total de 243 llicències, un ritme de 48 llicències anuals, de les quals 106 per a nova
construcció, 88 de reforma i ampliació d'edifici residencial, 35 de reforma i 14 d'ampliació. En
aquest sentit, el 56% de llicències concedides han estat relacionades amb la conservació
d'edificis existents (reforma i ampliació d'edifici residencial, reforma d'edifici residencial i
ampliació d'edifici residencial) i un 43% relacionades amb obres de nova construcció.
11 Durant el període 2013‐2018 hi ha expedients amb any de llicència anterior, ja que amb posterioritat s'han concedit modificacions, pròrrogues o primers llicències d'aquests expedients.
64
6%
44%
14%
36%
Llicències durant els anys 2013 ‐ 2017
Ampliació d'edifici residencial
Construcció d'edifici de nova planta residencial
Reforma d'edifici residencial
Reforma i ampliació d'edifici residencial
Font: pròpia amb dades de l'Ajuntament
Pel que fa la rehabilitació i reforma han suposat en aquests anys un major nombre de llicències
que les d'obra nova i han tingut un ritme sostingut en el període analitzat, duplicant la nova
construcció els anys 2013, 2014 i 2015. Els darrers anys 2016 i 2017 la rehabilitació i reforma
ha continuat creixent fins arribar a les 42 llicències concedides l'any 2017, i paral∙lelament
també ho ha fet l'obra nova.
05
101520253035404550
Llicències d'obra nova i rehabilitació(període 2013‐ oct 2018)
obra nova rehabiliació
Font: pròpia amb dades de l'Ajuntament
El sector amb més moviment de llicències és el sector del Centre (45%) amb 110 llicències, 52
de construcció d'edifici de nova planta residencial i 58 de rehabilitació seguit pel de La Creu
Alta (19%). Aquests dos tenen una proporció similar d'obra nova i rehabilitació tot i que
aquesta té major proporció. Hi ha sectors com Berardo que només concentren obra nova i
65
d'altre com Can Rull, Nord o Ca n'Oriac en que les llicències concedides han estat per a la
rehabilitació.
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
SECTOR BERARDO
SECTOR CA N'ORIAC
SECTOR CAN FEU
SECTOR CAN RULL
SECTOR CENTRE
SECTOR CREU ALTA
SECTOR CREU DE BARBERÀ
SECTOR GRÀCIA
SECTOR NORD
SECTOR SANT OLEGUER
SECTOR SUD
Llicències durant els anys 2012 ‐ 2017
Font: pròpia amb dades de l'Ajuntament
Durant aquest període, l'obra nova i ampliació ha suposat l'aparició de 1.096 nous habitatges
situats principalment al sectors Centre, Berardo, La Creu Alta i Sant Oleguer. Les sol∙licituds de
llicències es van aturar de manera significativa i és a partir del 2015 que es comença a
percebre un repunt de la construcció. Del total de nous habitatges del període, 763 (un 70%)
es van concedir l'any 2017 i 191 (18%) l'any 2016.
Nous habitatges derivats de les llicències 2013‐2018
Sector Ampliació Obra nova Reforma Ref‐ampl Total
sector berardo 272 272
sector ca n'oriac 1 7 1 1 10
sector can feu 0 22 0 1 23
sector can rull 11 2 13
sector centre 0 367 12 11 390
sector creu alta 0 169 2 8 179
sector creu de barberà 0 1 0 4 5
sector gràcia 26 1 27
sector nord 0 0 0 0
sector sant oleguer 0 176 0 0 176
sector sud 1 0 1
Total 1 1.052 15 28 1.096 Font: pròpia amb dades de l'Ajuntament
Tanmateix, les ordres d'execució permeten observar les problemàtiques més usuals en quant a
conservació dels habitatges i les zones on es concentren.
66
Durant el període 2013‐ juny 2018 s'han obert 358 expedients d'ordres d'execució, això és un
0,4% del parc d'habitatges del municipi i el gruix importat d'aquestes actuacions han estat les
ordres d'execució per motius de façana (44%; 156 expedients) i en concepte d'edificació (42%;
152 expedients). La primera es refereix a aquelles execucions principalment relacionades amb
el mal estat i la perillositat de despreniment d'elements de la façana, la segona més vinculades
amb el conjunt de la seva edificació com esquerdes i que poden afectar a l'estructura de
l'edifici. Durant l'any 2013 es van produir totes les ordes relacionades amb la Llei d'Habitatge
(afectant a l'habitabilitat) que són el 3% del conjunt analitzat. Finalment, les ordres de
declaració de ruïna en aquests anys han estat de l'1%, amb un total de 4 expedients. (veure
apartat 4.3.4.5 infrahabitatge)
1%
42%
44%
3%10%
Obres d'execució durant els anys 2013 ‐ juny 2018
Declaració de ruïna
Edificacions
Façana
Llei habitatge
Altres
Font: pròpia amb dades de l'Ajuntament
El sector amb més intervencions ha estat el Centre (38,8% del total) amb 139 ordres
d'execució, 75 de les quals han estat per façana i 56 per problemàtiques amb l'edifici. En segon
lloc, els sectors amb un major nombre d'ordres d'execució han estat La Creu Alta (11,45%) i
Sant Oleguer (8,94%), seguits de Ca n'Oriac (6,70%), Can Puiggener (6,15%), que destaca per
ser el que se li han atorgat la major quantitat d'obres d'execució de llei d'habitatge (7
llicències), i el sector de La Creu de Barberà (5,59%).
En valors relatius, és a dir, en proporció sobre el parc d'habitatges construït, els sectors amb
més ordres han estat el Centre i Can Puiggener, amb gairebé un 1% del parc del sector.
67
0 20 40 60 80 100 120 140 160
SECTOR BERARDO
SECTOR CA N'ORIAC
SECTOR CAN FEU
SECTOR CAN PUIGGENER
SECTOR CAN RULL
SECTOR CENTRE
SECTOR CONCÒRDIA
SECTOR CREU ALTA
SECTOR CREU DE BARBERÀ
SECTOR EST
SECTOR GRÀCIA
SECTOR LA SERRA
SECTOR NORD
SECTOR SANT JULIÀ
SECTOR SANT OLEGUER
SECTOR SUD
Distribució de les ordres d'execució durant els anys 2013 ‐ juny 2018
Declaració de ruïna Edificacions Façana Llei habitatge Ordre execució urbanística
Font: pròpia amb dades de l'Ajuntament
Paral∙lelament, s'ha analitzat els ajuts de rehabilitació d'edificis d'habitatge que tramita
l'Oficina local d'habitatge per observar quin és el volum i els àmbits territorials de demanda de
millora del parc existent.
Entre el 2001 i el 2017 s'han tramitat 1.241 ajuts a la ciutat de Sabadell amb un total de 16.181
habitatges beneficiats. Durant els anys 2011‐2013 s'observa un buit derivat de la situació de
crisi econòmica que va significar una aturada en la concessió d'ajuts i per tant no es va obrir
convocatòria. En el període entre el 2001 i el 2010 aquests havien estat significatius a la ciutat,
de l'ordre dels 116 expedients anuals i unes 1.500 llars beneficiades mentre que el període
2014‐2017 el nombre d'ajuts tramitats ha estat molt inferior, amb una mitjana de 19
expedients l'any i conseqüentment els habitatges beneficiats s'han reduït.
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Evolució ajuts a la rehabilitació
Habitatges Expedients
Font: pròpia amb dades de l'Ajuntament
68
Anys Expedients Habitatges
2001 46 708
2002 121 1.801
2003 90 920
2004 165 2.086
2005 74 1.166
2006 146 1.810
2007 56 498
2008 164 2.134
2009 149 1.810
2010 150 2.019
2011 0
2012 3 3
2013 0
2014 22 378
2015 15 206
2016 22 309
2017 18 333
Total 1.241 16.181
Els districtes 4,3 i 1 són les zones que han sol∙licitat i rebut més ajuts per a la rehabilitació,
coincidint amb els sectors La Concòrdia, Can Rull, Ca n'Oriac, Centre, Sant Oleguer.
Districte Expedients Habitatges
1 231 3.234
2 150 1.912
3 261 3.480
4 270 4.174
5 53 487
6 221 2.486
7 55 408
Total 1.241 16.181
4.3.5.2 Accessibilitat física
D'acord amb el cens de 2011, Sabadell tenia un total de 2.004 edificis de PB+3 sense ascensor,
això és el 43% dels edificis de més de 3 plantes i el 8% del parc total de la ciutat. Aquesta
manca d'ascensor repercuteix en un total aproximat de 15.545 habitatges.
Nombre plantes Sense ascensor
PB+3 1.075
PB+4 794
PB+5 101
PB+6 26
PB+7 5
PB+8 3
> PB+8 0
Total 2.004
Font: Cens 2011
69
Entre el 2011 i el 2017 s'han tramitat 74 llicències per a la instal∙lació d'ascensors en edificis de
la ciutat, distribuïts de la següent manera. Durant l'any 2018 el nombre de llicències
sol∙licitades per a nous ascensors va ser de 14.
Sector Ascensors
sector ca n'oriac 6
sector can feu 1
sector can puiggener 7
sector can rull 5
sector centre 20
sector concêrdia 7
sector creu alta 2
sector creu de barberà 4
sector gràcia 5
sector sant oleguer 9
sector sud 8
TOTAL 74
any Ascensors
2011 8
2012 9
2013 4
2014 15
2015 5
2016 19
2017 12
2018 2
Total 74
Font: Llicències Ajuntament Sabadell
4.3.5.3 Habitatge buit
El nombre d'habitatges buits al municipi, segons dades proporcionades per l'Ajuntament
mitjançant la taxa de residus, és a data d'avui de 9.989 unitats, això és un 11,27% del parc
total d'habitatges de Sabadell.
La major part dels habitatges buits de la ciutat es concentren en el districte 1 amb 3.471 pisos
que representen el 35% dels habitatges buits, i especialment en el sector Centre que concentra
més d'una quarta part del parc vacant de la ciutat (26,41%) i que té un 18% del parc del barri
que es trobaria desocupat.
El segon sector amb més habitatges buits és La Creu Alta que té un 14% del parc de l'àmbit
vacant (1.171 pisos), seguit de La Creu de Barberà amb 982 habitatges buits, Sant Oleguer amb
833 i Ca n'Oriac amb 707 habitatges.
Els sectors de Gràcia i Can Puiggener, tot i tenir un volum d'habitatges buits inferior, de 639 i
340 unitats respectivament, en relació al parc d'habitatges del seu àmbit representen una
proporció important de l'ordre del 14%.
La resta de sectors com Can Rull, La Concòrdia, Nord, Can Feu, Sud i La Serra tenen un volum
d'habitatges buits que oscil∙la al voltant dels 350 i 550 habitatges i que representen el 8‐10%
del parc del sector. El Berardo és el sector, dins el sòl urbà residencial, amb un nombre més
baix d'habitatges vacants (214 pisos).
Als plànols de la sèrie I.14 es pot veure la distribució dels habitatges buits en el territori.
70
26,41%
8,34%
3,40%
11,72%
0,09%
7,08%
3,53%0,02%
2,14%
5,61%
4,17%
4,52%
6,40%
0,02%
9,83%
0,06%2,71%
3,92%
0,01%
Habitatges buits
Centre
Sant Oleguer
Can Puiggener
Creu alta
Togores
Ca nOriac
Nord
Sant Julia
Berardo
Can Rull
Concordia
Can Feu
Gracia
Oest
Creu de Barbera
Sant Pau
Sud
La Serra
Est
Pisos buits Parc habitatges %/parc sector %/parc total
1 3.471 35% 3,9%
Centre 2.638 14.841 18% 3,0%
Sant Oleguer 833 8.865 9% 0,9%
2 1.520 15% 1,7%
Can Puiggener 340 2.423 14% 0,4%
Creu alta 1.171 8.386 14% 1,3%
Togores 9 0,0%
3 1.062 11% 1,2%
Ca n'Oriac 707 7.738 9% 0,8%
Nord 353 6.058 6% 0,4%
Sant Julià 2 0,0%
4 1.191 12% 1,3%
Berardo 214 3.510 6% 0,2%
Can Rull 560 6.936 8% 0,6%
Concordia 417 5.267 8% 0,5%
5 1.093 11% 1,2%
Can Feu 452 4.461 10% 0,5%
Gràcia 639 4.421 14% 0,7%
Oest 2 0,0%
6 1.259 13% 1,4%
Creu de Barberà 982 8.543 11% 1,1%
Sant Pau 6 0,0%
Sud 271 3.821 7% 0,3%
7 393 4% 0,4%
La Serra 392 3.333 12% 0,4%
Est 1 0,0%
Total general 9.989 88.603 11% 11,3%
Font: Ajuntament de Sabadell
71
Si analitzem el nombre d'unitats buides per parcel∙la, és a dir per edifici, s'observa que el 73%
dels habitatges buits són unitats individuals disperses en el territori i per tant hi ha un nombre
baixa d'habitatges vacants concentrat en blocs o zones determinades.
Núm Berardo Ca nOriac Can Feu Can Puigg Can Rull Centre ConcordiaCreu alta Creu de BaGracia La Serra Nord Oest Sant Julià Sant Oleg Sant Pau Sud Togores Total
1 25 451 158 193 202 1.056 109 456 473 283 242 177 2 3 289 6 80 9 4.214
2 12 63 31 27 57 141 47 70 84 31 20 35 67 31 716
3 8 19 19 15 24 87 24 40 47 21 15 12 26 19 376
4 5 4 9 5 18 53 4 17 20 5 4 5 25 7 181
5 3 5 3 2 6 30 4 10 6 12 2 2 12 4 101
6 3 3 3 1 16 2 6 2 6 3 1 46
7 2 1 13 2 7 4 6 1 1 37
8 2 1 1 9 1 1 1 8 1 25
9 1 4 6 1 1 1 1 15
10 1 4 2 1 2 1 2 1 14
11 1 1 1 1 1 1 6
12 1 1 2 1 2 3 1 11
13 2 2 1 1 2 8
14 1 1 1 1 1 5
15 1 5 1 1 8
16 1 1 2
17 2 1 3
18 1 1 2
19 1 1 2
21 1 3 4
23 1 1
25 1 1
26 2 2
27 1 1
28 1 1
29 1 1 2
30 1 1
Total 61 547 230 245 314 1.432 197 624 640 371 287 235 2 3 438 6 144 9 5.785
4.3.5.4 Solars buits
A partir de les entrevistes amb el personal tècnic municipal es detecta un nombre poc rellevant
de solars buits residencials a Sabadell però no s'ha pogut obtenir el nombre i localització.
Ambtot, s'hauran de tenir en consideració en el moment de calcular el potencial d'habitatges
en sòl urbà consolidat, de la mateixa manera que les possibles remuntes.
4.3.5.5 Infrahabitatge i Sobreocupació
Segons la Llei pel dret a l’habitatge, a l’article 3, Infrahabitatge és aquell immoble que, tot i que
no té cèdula d’habitabilitat ni compleix les condicions per a obtenir‐la, es destina a habitatge.
En aquest sentit, s'ha analitzat diferents aspectes que poden comportar la no obtenció de la cèdula d'habitabilitat: els habitatges en situació de ruïna o barraquisme, els habitatges amb una superfície per sota la normativa d'habitabilitat i les situacions de manca de clavegueram que impliquen una deficiència puntual però que a la vegada impossibiliten l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat.
Pel que fa els habitatges en situació de ruïna, les ordres d'execució proporcionades
per l'Ajuntament indiquen un total de 4 expedients entre el 2013 i el 2016, 2 d'ells al
sector Centre (carrer Calderón i carrer Sallarès i Pla), 1 a Sant Oleguer (camí de Can
Quadres) i 1 al sector Est (camí de Can Lletget). En els anys posteriors no s'han obert
ordres d'execució per ruïna. D'altra banda, a part dels edificis en estat ruïnós, també
s'han obert 13 expedients de disciplina d'obra per barraquisme repartits per els
sectors de Can Rull i el sector Berardo (principalment ubicats en el camí d'en Berard i
ronda Europa).
En relació a la dimensió dels habitatges, la darrera normativa sobre les condicions
d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat ha quedat derrogada pel decret
72
141/2012, el qual incrementa la superfície útil interior fins a 40m2 i manté a 20m2 per
habitatges usats o preexistents. Segons dades del cadastre proporcionat per
l'Ajuntament, es detecten 138 habitatges amb superfície menor de 40m2 ubicats
principalment en els barris de Ca n'Oriac, Can Puiggener, La Creu de Barberà i Torre
romeu.
Pel que fa la manca de sistema d’evacuació d’aigües residuals, segons el cens del 2011 a Sabadell hi hauria uns 100 habitatges que no disposen de sistema de clavegueram o altres tipus, ubicats principalment als districtes 1 i 6 (75% dels casos), i en menor mesura a 3 i 4.
En relació a la sobreocupació, el Decret 141/2012, sobre condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, estableix un estàndard de superfície per persona i llindar màxim d’ocupació dels habitatges fixant el nombre màxim d’ocupants per habitatge en funció del nombre d’habitacions i de la superfície d’aquestes. Aquest estàndard dificulta el càlcul de la sobreocupació ja que no es disposa d'informació desagregada d'habitatges segons nombre d'habitacions i per tant s'ha utilitzat com a mètode de càlcul l'antic Decret 55/2009 que establia la superfície mínima dels habitatges en funció del nombre d'ocupants.
Aplicant una ràtio mitjana de al superfície dels habitatges principals del municipi d'entre 87 i
97m2 útils segons dades del darrer cens 2011 i del cadastre proporcionat per l'Ajuntament,
significa que el llindar màxim de la sobreocupació dels habitatges de Sabadell seria de 9‐10
persones per llar. Amb aquesta ràtio, a Sabadell hi hauria entre 183 i 271 llars amb possible
sobreocupació (algunes d'elles poden fer referència a residències i altres edificis col∙lectius) i
això suposa entre el 0,2‐0,3% de les llars del municipi i ubicades principalment en els barri de
La Creu de Barberà, Ca n'Oriac, Can Puiggener i Centre, i en menor mesura Torre‐romeu, Can
Rull, Els Merinals i La Creu Alta.
Tanmateix, s'haurà de consultar si l'Ajuntament disposa d'estudis de sobreocupació o bé si
consideren una ràtio inferior.
9 > 9 total
La Creu de Barberà 18 18 36
Ca n'Oriac 13 21 34
Can Puiggener 11 18 29
Centre 5 21 26
Torre‐romeu 9 9 18
Can Rull 9 7 16
Els Merinals 9 4 13
La Creu Alta 2 9 11
Altres 42 46 88
Total 118 153 271
membres llar
Font: Ajuntament, padró
73
4.3.5.6 Pobresa energètica
L’informe d’exclusió residencial és un document que s’utilitza per acreditar la situació de
vulnerabilitat d’aquelles persones que tenen dificultats per assumir les despeses de
subministraments bàsics (aigua, llum i gas) davant les companyies subministradores, evitant el
tall del servei. L'any 2016 es van realitzar a Sabadell 717 informes d'exclusió residencial en
concepte d'aigua, 798 d'electricitat i 319 de gas.
El total d'expedients iniciats s’han incrementat notablement passant dels 401 el 2015 als 1.358
el 2016. En aquest període la majoria d’expedients s’han resolt amb la generació d’un informe,
degut a què no s’aproven prestacions com a recurs pal∙liatiu de la pobresa energètica, sent
l’informe l’únic element que s’utilitza a Sabadell.
Cal tenir en consideració que a data d'avui no s'ha constituït el fons econòmic per assumir el
cost de les factures, garantir ajuts per a aquestes famílies o assegurar que se’ls hi apliquen
descomptes en els consums. Actualment, segons dades dels serveis municipals, l'endeutament
és del voltant d'un milió d'euros.
4.4 Règim de tinença
4.4.1 Lloguer
Pel que fa al règim de tinença destaca l’elevat percentatge d’habitatges en règim de propietat
que supera a la mitjana de la província en detriment del règim de lloguer, el qual l’any 2011
era del 13,8%. Tot i així, el règim de lloguer ha incrementat respecte el 2001 en 5,8 punts i
aquest mostra un augment del nombre de contractes anuals els darrers anys (veure apartat
3.2.4).
En el municipi es percep un nombre important d'habitatges compartits així com la pràctica del
relloguer d'habitatges.
4.4.2 Propietat
La meitat de les llars en règim de propietat es troben amb pagaments pendents, és a dir, amb
una quota hipotecària (31.510 llars). Aquesta situació juntament amb el context econòmic i de
dificultat laboral ha accentuat els casos de sobreendeutament hipotecari, de renegociacions
del crèdit i, en el pitjor dels casos, de desnonaments els quals s'han estès i afecten no només a
les llars amb hipoteques pendents de pagament sinó també a llars de lloguer.
Parc d’habitatges segons ús, 2011
% Província 74,23% 36,09% 33,90% 4,25% 20,21% 1,70% 3,86%
% Municipi 81,40% 38,98% 38,62% 3,81% 13,87% 1,43% 3,30%
Total municipi 66.420 31.805 31.510 3.105 11.315 1.170 2.690
Total estrangers 6.715 960 5.680 75 17.185 85 240
% Total estrangers 27,7% 4,0% 23,4% 0,3% 70,9% 0,4% 1,0%
Lloguer Cedida Altres
Llars
Població
Total
propietat
Propietat
pagada
Pendent
pagaments
Herència o
donació
Propietat
Font: elaboració pròpia segons dades del Cens 2011 publicades per l’INE
74
4.4.3 Ocupació
Les sol∙licituds d’empadronament sense acreditar la titularitat de l’habitatge es presenten al
Registre de l’Ajuntament, i junt amb la petició d’empadronament, s’hi acompanya el
corresponent full padronal on es recullen les dades personals dels sol∙licitants, acreditades
amb els documents identificatius previstos a la normativa vigent.
Nombre de persones empadronades en habitatges ocupats 3.353
Nombre d’habitatges ocupats que figuren al padró municipal 1.111
Del total de 3.353 persones empadronades en habitatges sense acreditar la seva titularitat a
data de referència 31/12/17, 2.474 (73,78%) són de nacionalitat espanyola i 879 (26.22%) són
de nacionalitat estrangera. Del conjunt, 1.249 ja figuraven empadronades a Sabadell amb
anterioritat a l’any 2012, i 2.104 causen alta a partir d’aquest any, de les quals 1.274 són
procedents d’altres municipis i 830 omissions i naixements.
La distribució per edat mostra que el gruix més important es troba en la franja entre 15 i 64
anys així com a les edats infantils, qüestió que explica la composició de famílies en l'ocupació.
Pel que fa la franja d'edat major de 65 anys, aquesta és residual en l'ocupació.
Edat Dones Sabadell % Homes Sabadell %
0‐14 600 16.681 0,04 669 17.796 0,04
15‐64 1.052 69.626 0,02 1.011 69.299 0,01
65 i més 8 23.113 0 13 16.509 0
Total 1.660 109.538 1,52% 1.693 103.604 1,63%
75
La mitjana d’empadronats per habitatge ocupat és de 3,02 mentre que de la resta de la
població resulta una mitjana de 2,41.
Nombre d'empadronats
12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 Hab. ocupats
Nombre d'habitatges
1 1 1 3 6 19 53 121 204 218 235 249 1.111
Els 249 habitatges ocupats amb 1 habitant representen un 22,41 % del total d’habitatges
ocupats, 87 dels quals ja figuraven empadronades a Sabadell abans de l’01/01/12 i 162 van ser
alta entre l'01/01/12 i el 31/12/17. Aquestes llars estan formades principalment per homes de
15 a 64 anys i de nacionalitat espanyola (67%) i es concentren especialment als districtes 5 i 6.
En relació a la distribució territorial dels habitatges ocupats amb persones empadronades, el
districte 6 és el que presenta un major volum, tant en valors absoluts (280 habitatges) com en
valors relatius en relació al parc d'habitatges del mateix districte. Els districtes 2, 5 i 3
consecutivament són els que presenten també un major nombre d'habitatges ocupats, per
sobre o similar a la mitjana del municipi.
La comparativa de l'evolució de l'ocupació entre el 2016 i el 2017 mostra un increment
d'aquestes situacions en tots els districtes de la ciutat, especialment en els districtes 3 i 6, i en
menor mesura el 2.
Districte
Habitatges total
Habitatges ocupats % ocupats
1 23.706 111 0,47%
2 10.809 186 1,72%
3 13.796 171 1,24%
4 15.713 109 0,69%
5 8.882 180 2,03%
6 12.364 280 2,26%
7 3.333 74 2,22%
TOTAL (*)88.603 1.111 1,25% (*) Informació amb data de referència 01/01/17
76
Baixant a una escala territorial de sector, s'observa que la concentració d'habitatges ocupats
s'ubica a la Creu de Barberà i Sud i Sant Pau dins del districte 6, a Ca n'Oriac en el districte 3 i al
sector de Gràcia dins el districte 5. Tot i així, en relació amb el parc d'habitatges del sector, és
Can Puiggener i Togores i Sud i Sant Pau els que presenten una major tensió.
Sector Total
habitatges Habitatges ocupats % Ocupats
Can Puiggener i Togores 2.423 108 4,46%
Sud i Sant Pau 3.821 126 3,30%
Gràcia 4.421 114 2,58%
La Serra i Est 3.333 74 2,22%
Creu de Barberà 8.543 154 1,80%
Ca n'Oriac 7.738 127 1,64%
Can Feu i Oest 4.461 66 1,48%
Nord i Sant Julià 6.058 44 0,73%
Creu Alta 8.386 78 0,93%
Sant Oleguer 8.865 57 0,64%
Can Rull 6.936 67 0,97%
Berardo 3.510 23 0,66%
Concòrdia 5.267 19 0,36%
Centre 14.841 54 0,36%
Total (*)88.603 1.111 1,25% (*) Informació amb data de referència 01/01/17
A gener de 2017 a Sabadell hi havia 22 blocs sencers ocupats, 41 blocs amb més de 2
habitatges ocupats i 10 habitatges ocupats de titularitat municipal. Pel que fa la tipologia, hi
havia 138 cases unifamiliars ocupades, bona part ubicades en els districtes 2 i 3.
77
A data de setembre del 2018, es detecten un total de 1.128 habitatges ocupats. En la majoria
dels sectors el número d’habitatges es manté o s’incrementa respecte l'any anterior. A l’únic
sector on es redueix considerablement la xifra és al sector de Gràcia passant de 114 habitatges
l’any 2017 a 82 ocupats el 2018. Aquesta diferència es creu que es pot correspondre als
habitatges del carrer Sant Ferran, els quals la Plataforma en Defensa de la Hipoteca i la Crisi
(PAHC) va ocupar l’any 2013 i que el juny de 2018 es va fer efectiu un acord amb la Sareb per
cedir els habitatges a l'Agència Catalana de l'Habitatge per destinar‐los a lloguer social. En
aquest sentit, mencionar que el 88% dels habitatges ocupats pertanyen a grans tenidors.
4.4.4 Altres formes de tinença
Masoveria urbana
La masoveria urbana a la ciutat és encara un règim de tinença incipient. L'any 2018 s'ha posat
en marxa aquesta modalitat des de l'Oficina local d'habitatge i el segon semestre d'aquest any
es compta amb 3 habitatges en aquest règim, tots ells de titularitat pública coincidents amb
antics habitatges de mestres. Aquests són:
Plaça Cardener, 3‐5, 1r 1a
Plaça Cardener, 3‐5, Bxs‐2a
Noguera Pallaresa, 29, 1r 2a
Es desconeix si hi ha altres situacions de masoveria urbana a la ciutat de contractes entre
particulars.
Cooperatives d’habitatge
Durant el procés participatiu del PLH s'ha recollit la proposta que s'està portant a terme des
del Teler cooperatiu de crear una cooperativa d'habitatge a la ciutat.
4.4.5 Resum dels règims de tinença
A partir de les dades disponibles amb les diferents fonts d'informació mencionades en aquest
apartat, s'ha fet una estimació de la distribució dels diferents règims de tinença a Sabadell que,
en termes generals, seria la que es mostra al següent gràfic. La propietat seria el règim
predominant, amb més d'un 81% de les llars, tant si aquesta és propietat pagada com pendent
de pagament o rebuda en herència/donació, seguida del lloguer que suposaria gairebé el 14%
de les llars. Les llars que viuen en habitatge cedits de manera gratuïta o a un preu baix per
l'empresa o organisme on treballa algun membre de la llar representen al municipi un 1,43%
aproximadament, proporció similars als habitatges ocupats de manera irregular (1,36%).
Finalment, les altres formes, és a dir, que no correspondrien a cap dels règims de tinença
anterior tindrien una representació al municipi del 2%.
78
81,4%
13,9%
1,43%
1,36% 1,94%
Aproximació als diferents règims de tinença de Sabadell
Propietat
Lloguer
Cedida
Ocupats
Altres formes
4.5 Parc destinat a polítiques socials
La ciutat de Sabadell ha estat històricament un municipi amb una dinàmica important de
producció d'habitatge protegit. Des del 1962 fins a data d'avui el Patronat municipal
d'habitatge i VIMUSA han promogut un total de 7.559 habitatges, dels quals 6.304 habitatges
en règim de venda i 1.255 habitatges de lloguer. A més a més, el 1958 l'Instituto nacional de la
Vivienda va construir a Sabadell 463 habitatges al barri de Campoamor (promoció Sant Pau)
que posteriorment va passar a gestionar Vimusa, i l'administració de la Generalitat (Adigsa) va
construir 3.077 habitatges en els barris d'Arrahona‐Merinals, Espronceda i Verge de la Salut.
Així doncs, el parc d'habitatge protegit realitzat/acumulat de la ciutat consta de 11.099
habitatges. (veure annex i plànol I.11a)
Al llarg dels anys els habitatges protegits de venda han perdut la qualificació i els titulars poden
sol∙licitar el canvi de règim a habitatge lliure en virtut de l'article 9 del 257/2006 de 6 de juny.
En aquest sentit, l’any 2017 es van tramitar 8 expedients de canvi de qualificació, 7 d’ells
provinents de l’empresa municipal VIMUSA i el restant d’INCASOL. Dels 8 expedients, 5 d’ells
es troben a Can Llobateras a Torre‐romeu.
Així doncs, considerant que els habitatges de venda construïts fins el 2001 han perdut la
qualificació12, actualment, en data 2018, el parc destinat a polítiques socials està format per
aquells habitatges protegits en venda qualificats a data d'avui, els habitatges protegits de
lloguer, els habitatges de mestres, els adquirits per tempteig i retracte i al mercat secundari,
els que gestiona Sabadell Lloguer i l'Agència d'Habitatge així com els habitatges de la borsa de
mediació. En conjunt sumen un total de 2.542 habitatges, i per tant un 3,2% del parc
d'habitatges principal.
12 En el càlcul del parc d'habitatge actual destinat a polítiques socials es podria tenir en compte un percentatge de desqualificació dels habitatges construïts amb anterioritat al 2001 en comptes de considerar‐los nuls.
79
Titularitat pública 1.549
Vimusa 958
Programa HES 144
Complexos gent gran 383
Lloguer règim general 431
Ajuntament
Centre d'emergència (CEM) 2
Mixt (SBD Lloguer) 589
Altres administracions (pendent)
Titularitat privada 826
Gestionats per Vimusa
Borsa de mediació lloguer social 120
Gestionats per altres entitats
HPO de venda no desqualificats 706
TOTAL 2.375
La borsa de medició per al lloguer social compta a data d'avui amb 120 habitatges captats per
l'OLH mitjançant la mediació amb particulars. El ritme d'incorporació de nous habitatges a la
borsa és d'unes 20 unitats anuals i amb un preu mig de 398€ mensuals. Una quarta part dels
habitatges es troben al districte 6, als sectors Sud i La Creu de Barberà, i un altre gruix
important s'ubica als sectors de Can Feu i Can Rull. La resta es troben dispersos però
especialment a la zona nord del municipi com els sectors de Ca n'Oriac i Nord i en menor
mesura als barris de l'Eixample i Covadonga.
4.6 Entitats sense ànim de lucre i recursos residencials
A Sabadell hi ha un nombre important d'entitats sense ànim de lucre que treballen amb els
col∙lectius més vulnerables com persones nouvingudes sense papers, sense sostre, sense llar,
amb conductes addictives, amb problemàtiques de salut i/o mentals,etc i ofereixen
acompanyament, suport i recursos residencials.
A través de les taules de participació s'ha escoltat aquests agents i a continuació es fa un recull
de les principals entitats, els col∙lectius amb qui treballen i una aproximació als recursos
residencials de que disposen.
En general els perfils de les persones ateses per aquestes entitats són persones soles d’entre
45 i 50 anys, principalment homes, famílies amb fills i llars monoparentals, mentre que les
persones joves, es comenta segons les entitats, acostumen a buscar abans altres alternatives.
Alhora, una part important són persones sense ingressos, amb baixa qualificació i immigrades.
80
Actuavallès
L'entitat va néixer per donar resposta a les necessitats de l’epidèmia del VIH i la SIDA i al llarg
del temps els projectes han anat creixent i transformant‐se passant a atendre també a
persones en situació d’exclusió social com les persones sense llar.
Tot i que l’eix vertebrador de l’entitat continua sent el voluntariat, actualment compta amb un
equip tècnic responsable de les tasques de coordinació, reflexió, intervenció i gestió. En aquest
sentit Actuavallès gestiona el recursos municipal Sabadell Sostre per a persones en situació de
sensellarisme. Compta amb tres modalitats d’intervenció amb l’objectiu de millorar
l’autonomia i el benestar personal d’aquestes persones:
Pis Sabadell Sostre: recurs residencial d’estada limitada de 5 places màxim.
Prevenció i suport a SSBT (Serveis Socials Bàsics Territorials): suport educatiu en els plans de treball de persones en risc d’exclusió residencial allotjats en diferents tipologies d’habitatges i intervenció en un equipament de forma finalista com a unitat de convivència.
Detecció ‐ Identificació: desplaçament i actuació in situ quan es detecten possibles nous casos de situació de sensellarisme per poder identificar‐les i acompanyar‐les al SUES (Servei d’Urgències i Emergències Socials).
ANDI
És una associació sense ànim de lucre, declarada d'utilitat pública el 2010, que atén a persones amb discapacitat intel∙lectual i té per objectiu principal que aquests joves puguin viure independentment.
Treballen doncs, a través d'un procés de formació (3 mesos) en el qual els usuaris aprenen a viure autònomament per tal de posteriorment poder accedir a un lloguer i independitzar‐se. El problema rau en que el mercat lliure presenta una oferta massa elevada i sovint els usuaris han de tornar a casa els pares per deixar el pis d'aprenentatge a altres persones.
Ofereixen tres tipus de recursos residencials: Un pis pont, adreçat a joves i adults, que ja han participat un any com a mínim en el projecte de joves i amics, i tenen ganes de millorar o mantenir la seva autonomia personal; el projecte Camí a la nostra llar, que pretén avançar un pas més per tal que els joves més preparats canviïn les estades de cap de setmana per estades setmanals durant un trimestre; i el projecte Nostra Llar, adreçat a joves que ja viuen de manera independent, distribuïts en pisos propis o de lloguer, acollits al Programa de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar de la Generalitat de Catalunya.
Associació catalana d’ajuda al refugiat:
L'associació treballa per procés i disposa de 4 persones tècniques per buscar habitatges
susceptibles de ser llogats. A més a més de les places en pisos a Sabadell tenen 30 places més a
Bellaterra.
La demanda habitacional d'aquest col∙lectiu és elevada i es va acumulant i perllongant. Des de
l'associació es comenta que a part de la seva associació hi ha també La Creu Roja i la Fundació
Apip‐Acam que treballen en la mateixa direcció.
81
AVAN
L'associació va néixer el 1993 i vetlla per millorar la qualitat de vida de les persones afectades
de malalties neurològiques, els seus familiars i entorn, oferint suport social, terapèutic i de
lleure, i establint un compromís d’atenció, proximitat i continuïtat.
Tenen dos tipus d'usuaris: els que poden arribar a assolir altra vegada una autonomia, i en
aquest sentit realitzen la funció d'assessorament dels canvis que haurien de fer en el seu
habitatge per instal∙lar‐hi tot el que sigui necessari per a la seva vida autònoma i ajudar‐los
amb tallers de teràpia ocupacional per tornar a reincorporar‐se. I, per altra banda, els usuaris
que no es podran valdre autònomament. En aquest cas, AVAN ofereix el pis de respir, és a dir,
un espai on els sanitaris d'AVAN cuiden a l'usuari durant un dia o cap de setmana i alliberen
momentàniament a la família d'aquesta tasca.
Bona part dels usuaris necessiten un cadira de rodes, algunes d'elles de grans dimensions, per
moure's i per tant necessiten d'espais que permetin l'accés amb aquests vehicles.
Cáritas
L'entitat treballa amb persones en situació de pobresa i necessitat i atenen especialment a un
perfil de persones amb sous baixos i poc qualificats, les quals presenten una dificultat d'accés
al mercat de lloguer ordinari. Dels diferents recursos residencials que disposen, , tots ells de
caràcter transitori i/o temporal, 2 habitatges són per a mares monoparental i 1 per a homes
sols, mentre que la resta (5‐7) són per a famílies convencionals.
Cerma
L'entitat va començar treballant amb persones amb problemes de drogodependència però
actualment atén a diferents perfils i problemàtiques a les quals se'ls afegeix la pèrdua de la
xarxa familiar i personal. Treballa amb casos d’exclusió social molt extrema mitjançant
l'acompanyament i proveint d'allotjament i ajuda amb les necessitats més bàsiques, per tal
que l'usuari pugui reiniciar una nova vida.
Drapaires d’Emaús
És una associació d'acollida a les persones amb problemes d'adaptació social, marginació o que
busquen una forma de vida més solidària promovent la vida comunitària i a través de la
reinserció social i laboral.
ETHOS
L’Associació Êthos, fundada el 2006, atén a les persones amb problemes a adduccions,
drogodependència. El darrer any 2017 va atendre 314 persones i, entre d'altres, tenen un
projecte actualment aturat d'un pis de reinserció com a conseqüència dels preus del lloguer
lliure i dels estigmes en el moment del contracte de lloguer. Són persones que necessiten un
habitatge en un entorn segur, sense possibilitat de recaure en l'addicció.
Ningú Sense sostre
És una entitat sense ànim de lucre amb 25 socis que ofereix habitatges per a persones sense
llar. El perfil de persones que atenen són principalment persones sense recursos i sovint amb
addiccions i/o problemes mentals. També donen resposta a persones que han començat a
treballar i a reconstruir la seva vida però tenen deutes i estan en registres de deutors i això no
82
els permet llogar i accedir a un habitatge i persones reben ajudes de 300 o 400€ però que no
tenen una perspectiva vital de millora.
El teler cooperatiu (Xarxa d’economia solidària de Sabadell, Castellar del Vallès, Barberà del
Vallès i rodalies)
Son un conjunt de persones, empreses i organitzacions que fem del treball cooperatiu, la
comercialització justa, el consum crític, les finances ètiques, les monedes comunitàries, la
gestió col∙lectiva i la distribució solidària.
Pel que fa l'habitatge, atenen a persones que busquen lloguer però no hi poden accedir (joves,
persones amb sous modestos) com a conseqüència de l’augment de preu, i donen suport al
projecte de la PAHC.
Estan iniciant el projecte Omplim els buits, que consisteix en crear una cooperativa
d’habitatge, només treballant amb habitatge ja construït, i volen constituir el sindicat de
llogaters.
Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC)
Son un col∙lectiu fundat el març de 2011 que lluita pel dret a l’habitatge digne de totes les
persones i que treballa de manera col∙lectiva, gratuïta, i no assistencialista per aturar
desnonaments (ja siguin d’hipoteca, de lloguer o d’ocupació), per poder negociar amb els
bancs dacions en pagament o per canviar les lleis d’habitatge. També alliberen blocs de
manera col∙lectiva dins la campanya d’obra social de la PAH i ofereixen assessorament per
ocupar per a què ningú es quedi al carrer.
A les reunions de la PAHC hi assisteixen actualment unes 200 persones i cada setmana se
n’incorporen una desena més, degut a la fragilitat en que es troba la ciutadania enfront l'accés
i manteniment de l'habitatge.
Actualment tenen 4 blocs ocupats a Sabadell, un que ja s’ha regularitzat amb lloguers socials
(carrer Ferran), i ofereixen 74 habitatges, tots ells amb persones vivint i hi ha llista d'espera. Els
blocs són autogestionats i sota uns principis ideològics de feminisme, antifeixisme, etc i els
residents paguen un màxim de 150€ en funció dels ingressos. Es comenta que en total a la
ciutat de Sabadell hi ha 24 blocs ocupats per part d'altres col∙lectius o particulars i més de
1.500 habitatges i s'afirma que la PAHC no avala mai l’ocupació d’habitatges públics o de
particulars.
Fundació Main
És una entitat sense ànim de lucre que va iniciar la seva trajectòria l’any 1987 fruit del
voluntariat d’un grups de persones al barri de Torre Romeu a la ciutat de Sabadell i que
promou les oportunitats pels que viuen situacions de vulnerabilitat i la reducció de les
desigualtats entre les persones.
Actualment tenen uns 300 usuaris (150 de joves i 150 de famílies). Treballen principalment
amb adolescents de 14 a 16 anys quan estan acabat la seva fase d'estudis i amb persones de
18 a 29 anys que realitzen formació professional, per tal d'aconsellar‐los i guiar‐los en la cerca
de feina i d'habitatge.
83
Fundació SCAI (servei d'acollida als immigrants)
L'any 1998 es va constituir legalment com a coordinadora d’entitats i ofereix diàriament
atenció oberta i gratuïta a les persones immigrades de Sabadell i dels municipis de l’entorn
comarcal. Treballa amb i per les persones immigrades, procurant ser un punt de trobada de
persones autòctones i immigrades sense restriccions ideològiques, ètniques ni religioses,
treballant diàriament per la defensa dels drets bàsics de les persones immigrades i de la
igualtat de totes les persones tant en drets com en deures, amb independència de la seva
situació administrativa.
Actualment la fundació fa una mitjana de més de 1.000 visites al mes (un total de 13.000‐
14.000 anuals). Realitza un servei de primera acollida, facilitant una primera informació i
orientació sobre la seva situació administrativa i el nou entorn, els drets i deures que tenen
com a persones immigrades, la documentació que necessitaran i, finalment, se’ls hi ofereix una
atenció personalitzada per part de l’equip tècnic professional en funció de les seves
necessitats, un servei d'Informació i Assessorament en Estrangeria i disposa d'un programa
d’atenció a persones refugiades i sol∙licitants d’asil i u programa d'acolliment lingüístic.
Salut Mental
És una associació, declara d'utilitat pública, formada per familiars, amics i persones amb
dificultats derivades de la salut mental que actuen a favor de la promoció de la salut integral,
les capacitats i la qualitat de vida de les persones
Actualment l'associació compta amb 70 persones inscrites, malgrat que es té constància que 1
de cada 5 persones desenvolupa o desenvoluparà alguna malaltia mental al llarg de la seva
vida i que per tant és una problemàtica latent.
La principal preocupació rau en l'envelliment d'aquest col∙lectiu, el qual es torna més
vulnerable i sense suport familiar.
Secretariat Gitano
El Secretariat gitano de Sabadell ofereix diferents serveis adreçats a aquest col∙lectiu específic
en diversos àmbits de la vida quotidiana, ja sigui l'educatiu, el professional i cerca de feina, el
de la salut i també el de l'habitatge. En aquest darrer aspecte, ofereix recolzament i
acompanyament en l'accés a l'habitatge a persones i famílies gitanes mitjançant informació,
orientació sobre ajuts públics, habitatge protegit, etc. i treballa amb col∙laboració amb la
PAHC.
84
5 PLANEJAMENT
5.1 Planejament Territorial i urbanístic supramunicipal
5.1.1 Planejament territorial i plans directors urbanístics
PLANS TERRITORIALS
El Pla Territorial General de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995 de 16 de març, és
l’instrument, que defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i,
a la vegada és el marc orientador de les accions que emprenen els poders públics, per a crear
les condicions adequades per a atreure l’activitat econòmica als espais idonis i per aconseguir
que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants,
independentment de l’àmbit territorial on visquin.
El Pla inclou les determinacions pel que fa als següents temes:
La definició de les zones del territori amb característiques homogènies per raó del
potencial de desenvolupament i de la situació socioeconòmica.
La indicació dels nuclis de població que, per les seves característiques, hauran d’exercir
una funció impulsora i reequilibradora.
La determinació dels espais i dels elements naturals que cal conservar per raó d’interès
general referida a tot el territori.
La definició de terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o
ampliar, per les característiques d’extensió, de situació i de fertilitat.
La previsió de l’emplaçament de grans infraestructures, especialment de comunicació,
de sanejament i energètiques i d’equipaments d’interès general.
La indicació de les àrees de territori en les quals cal promoure usos específics.
La definició de set àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials que s’hauran
d’adequar als àmbits establerts en la divisió territorial de Catalunya; es poden agrupar
unitats comarcals, però en cap cas no es poden dividir.
Pel que fa el municipi de Sabadell, el PTGC l’inclou com a sistema d’expansió i d’articulació del
sistema central de l’àmbit metropolità. El defineix com a sistema urbà amb la funció de
polaritat, reequilibri i descongestió de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les zones d’expansió
i articulació encara tenen capacitat d’acollida, tot i així, el seu creixement ha de ser controlat
per a no perjudicar la qualitat de vida que tenen, potenciant un desenvolupament qualitatiu
dels serveis i equipaments.
Pla Territorial parcial de l’àmbit Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament el
20 d’abril de 2010, és un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla
Territorial General de Catalunya.
Com a tal, s’emmarca en un Programa de planejament més ampli i respon a uns principis que
són compartits per la resta de plans de les seves característiques, elaborats per a la resta
d’àmbits de Catalunya i comprèn el territori que abasten les comarques de l’Alt Penedès, Baix
85
Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, amb una superfície
de 3.236 km2 repartits entre 164 municipis.
Es tracta d’un instrument bàsic que té com a principals objectius:
Fomentar un model en xarxa on els nodes han de ser ciutats denses, complexes i
cohesionades, per tal de fer front a l’ocupació extensiva del sòl, la dispersió
l’especialització funcional i la segregació social.
Potenciar l’activitat econòmica, la competitivitat del territori i satisfer la demanda
d’habitatge amb espais equipats, connectats i eficients.
Preservar el patrimoni natural i agrari del paisatge.
Potenciar l’ús del transport públic.
Racionalitzar les infraestructures viàries.
Davant els escenaris de creixement que es plantegen en la regió metropolitana el Pla es
planteja els següents reptes:
1. Garantir la funcionalitat dels espais oberts.
2. Atendre les necessitats d’habitatge, espais i infraestructures per a la nova activitat
econòmica.
3. Promoure la ciutat densa, compacta, complexa i cohesionada.
4. Optimitzar la mobilitat sostenible.
El PTMB estableix les determinacions del PTGC sobre la base de les tres variables del territori
en les que té més capacitat d’incidir: els espais oberts, els assentaments urbans i les
infraestructures de mobilitat.
A. Espais oberts. Defineix tres categories de sòls de protecció:
‐ Espais de protecció especial d’interès natural i agrari, formats per àrees que ja
gaudien d’alguna figura de protecció supramunicipal (Xarxa Natura 2000, PEIN, PDUSC, Parcs
Diputació Barcelona, etc.), ampliades i racionalitzades per a garantir‐ne la connexió.
‐ Espais de protecció de la vinya.
‐ Espais de protecció preventiva: estratègicament situats entre les àrees urbanes i les
de protecció especial per tal de poder desenvolupar la preservació de l’espai i reserva de sòl
per a possibles desenvolupaments urbans futurs.
Sabadell limita nord i est amb espais de protecció especial mentre que a l’oest limita amb el
municipi de Sant Quirze del Vallès i al sud amb els municipis de Badia del Vallès i Barberà del
Vallès. Al sud‐est hi ha un espai de protecció preventiva entre Torre‐romeu i Poblenou.
Cal destacar que el municipi es troba flanquejat per corredors ecològics a nord, est i oest, i pel
que fa als connectors fluvials, dins del terme municipal destaquen el format pel Ripoll i el del
riu Sec i torrent de la Batzuca.
86
B. Assentaments urbans:
‐ El Pla planteja quatre àrees d’extensió urbana d’interès metropolità situades
al est a la zona de Can Puiggener, a l’est coincidint amb els barris de Can Llong,
Cifuentes i Can Gambús, sent aquesta última una zona plantejada com a nova
centralitat, a la zona sud‐oest al polígon d’activitat econòmica de Sant Pau de
Riu‐sec i a la zona sud‐est a la zona de Torre‐Romeu. Les zones de Can Gambús
i el polígon de Sant Pau de Riu‐sec són àrees especialitzades d’ús mixt; en canvi
la zona situada a Can Puiggener, Cifuentes i Torre‐Romeu es troben en teixit
urbà. D’acord amb la normativa, el planejament d’aquestes àrees haurà de
complir els objectius que el Pla estipula (incloure equipaments i espais públics
col∙lectius; localitzats operacions d’habitatge públic; garantir la permeabilitat
amb l’estructura urbana consolidada; establir àrees d’activitat econòmica, etc.)
‐ Una part de la zona est del municipi, coincident amb el polígon de Can
Roqueta, es troba dins d’una Àrea urbana de polarització conjuntament amb
els polígons industrials i municipis de Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà,
87
Palau‐solità i Plegamans, Mollet del Vallès, La Florida, Sant Fost de
Campsentelles i Martorelles.
‐ A la zona sud‐oest, coincident amb el polígon de Sant Pau de Riu‐sec, es
localitza una àrea especialitzada industrial a consolidar i equipar.
88
C. Infraestructures de mobilitat:
‐ Prioritzar la xarxa ferroviària.
o Xarxa de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: perllongament
de la línia FGC fins a Castellar del Vallès. Nova línia FGC Barcelona –
Vallès pel Túnel d’Horta.
o Connexió de tramvia o autobús en plataforma reservada
connectant l’UAB, Badia del Vallès, Barbera del Vallès i Sabadell.
‐ Racionalitzar la xarxa viària.
o Vies estructurants primàries: calçades laterals de la C‐58
o Vies estructurants secundàries: nova ronda est de Sabadell, Via
interpolar i millora de la carretera B‐124.
o Noves vies distribuïdores a la zona est de la ciutat.
PLANS DIRECTORS
Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Occidental: La
Comissió d’Urbanisme de Catalunya va aprovar en data 13 de març de 2009 el Pla Director
Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Occidental (publicació en el DOGC
núm. 5405, de 22 de juny de 2009).
Les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) són una nova figura urbanística definida en el
Decret Llei 1/2007 de mesures urgents en matèria urbanística i s’estableixen a partir de la
redacció de 12 Plans directors urbanístics que es distribueixen pel territori, i que crearan nous
sectors residencials que han de fer possibles assolir els objectius del Pacte nacional per
l’habitatge i la Llei de l’habitatge, posant a disposició sòl per a la construcció d’habitatge
protegit en un termini relativament curt.
El Pla Director de les ARE’s del Vallès delimita nou àrees residencials estratègiques en els
municipis de Barbera del Vallès, Castellar del Vallès, Montcada i Reixac, Sabadell, Santa
Perpètua de Mogoda i Terrassa, amb la finalitat de crear sòl residencial i de subvenir el dèficit
d’habitatge amb protecció pública en l’àmbit de la comarca del Vallès Occidental.
A Sabadell es van delimitar dues ARE, una a la zona de Torre‐romeu i l’altre a la zona de Can
Puiggener però a data d’abril 2018, mitjançant una modificació de planejament van quedar
sense efecte. Així, la MPG‐116 aprovada definitivament modifica la qualificació de certes zones
d’habitatge i incorporant nou sòl d’habitatge dotacional públic (clau e‐1). L’increment de sòl
dotacional és el següent:
89
Ordenació sector Torre‐romeu
Ordenació sector Can Puiggener
90
El Pla Director d’infraestructures 2011‐2020 (PDI) recull totes les actuacions en infraestructura
de transport públic per al decenni 2011‐2020 a l’àmbit de la Regió Metropolitana de
Barcelona, amb independència de l’Administrador i l’operador que les explota.
A la zona de Sabadell el PDI defineix les següents actuacions:
‐ Ampliació de xarxa de ferrocarril: perllongament del metro del Vallès a Sabadell
amb la construcció de tres noves estacions al nucli urbà. Es van inaugurar l’any
2017.
‐ Xarxa estatal: la creació de la línia orbital ferroviària i la nova estació a Can Llong,
pendents d’executar.
‐ Una zona d’aparcament d’intercanvi a la nova estació de Can Llong.
‐ Carrils bus a la carretera B‐124 i a la N‐150 al tram entre Barberà i Sabadell.
5.1.2 Plans sectorials
PLANS SECTORIALS D’HABITATGE
Els plans sectorials són els plans d’incidència territorial que elaboren els departaments en
àmbits temàtics de la seva competència. El seu àmbit d’aplicació és tot el territori de
Catalunya.
Aquests plans han de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels
dèficits, territorialitzats en el sector corresponent. També han de contenir les determinacions
de les prioritats d’actuació i la definició d’estàndards i normes de distribució territorial.
En el moment de redacció d’aquest Pla local d’habitatge el Pla Territorial Sectorial de
l’Habitatge de Catalunya (PTSH) es troba en fase d’Avantprojecte per part del
Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge i l’Agència de
l’Habitatge de Catalunya. Aquest document va néixer amb la voluntat de constituir el
marc orientador per a l’aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques que
estableix la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, i ser l’instrument essencial de planificació
territorial en matèria d’habitatge.
El PTSH d’acord amb l’anàlisi del comportament diferencial dels territoris proposa una
territorialització de la informació, de la diagnosi i les propostes i aborda tres temes
essencials per al desplegament de les propostes del Pla: demanda i necessitats
d’habitatge, rehabilitació i compliment de l’objectiu de solidaritat urbana.
El Pla inclou el municipi de Sabadell, dins de l’Àmbit Metropolità, en el sistema d’àrea
urbana de Sabadell conjuntament amb els municipis de Castellar del Vallès, Gallifa, Sant
Llorenç Savall i Sant Quirze del Vallès. Sabadell es troba inclòs en els municipis de més de
2.000 habitants (segons el padró del 2014) amb polaritat territorial de l’arc metropolità o
subcentres dels continus urbans metropolitans o subcentres principals del continu urbà
(àmbit metropolità), i que es troben situats en un sistema urbà definit pel planejament
territorial parcial. Aquest, segons les projeccions demogràfiques, experimentarà un
91
augment alt o molt alt del nombre de llars, en aquest cas d’un 13,7% amb l’horitzó a l’any
2030.
El PTSH quantifica el parc existent destinat a polítiques socials a Sabadell amb 8.520
unitats (10,4% del parc principal) malgrat que el Pacte Nacional per l’Habitatge 2007‐2016
el xifrava en 5.253 habitatges. Segons l’article 73 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre,
del dret a l’habitatge, es defineix que un 15% ha de ser el parc mínim d’habitatges
destinats a polítiques socials respecte al total dels habitatges principals existents en un
termini de vint anys.
Si realitzem una extrapolació dels percentatges previstos a nivell del conjunt del territori català
pel cas concret de Sabadell on es preveu una necessitat de 6.545 habitatges en els propers 15
anys per assolir l'Objectiu de solidaritat urbana, podem establir que s'haurien de construir uns
3.941 habitatges d'obra nova i unes 1.780 unitats haurien de provenir del parc existent. Cal
tenir en consideració, però, que el PTSH no disposa d'un Pla financer i per tant condiciona el
desenvolupament del propi Pla.
Nombre
d'habitatges
Percentatge
respecte el total
HPO de l loguer de promoció pública 812 12,4%
HPO de l loguer de promoció privada 373 5,7%
HPO de compravenda i de tinències intermèdies 2.729 41,7%Total obra nova 3.914 59,8%
Adquisició propietat d'habitatges de bancs i grans tenidors 655 10,0%
Adquisió ús d'habitatges provinents de bancs i grans tenidors
(cessió, tanteig, exp.) 144 2,2%
Mobilització del parc existent cap el l loguer social (xarxa
mediació, incentius fiscals, índex de referència, etc.) 798 12,2%
Adquisició d'habitatges en el parc existent (via delimitació
àrees de tanteig i retracte) 183 2,8%Total parc existent 1.780 27,2%
Total habitatges 5.694 87,0%
Ajuts directes al pagament del l loguer 851 13,0%Total absolut 6.545 100,0%
Actuacions per atendre la demanda exclosa a Sabadell
Obra nova
Parc existent
ALTRES PLANS SECTORIALS
El Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006‐2026 redactat pel Departament de
Territori i Sostenibilitat amb l’objectiu de definir de manera integrada la xarxa
d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l’horitzó
temporal de l’any 2026, i té el propòsit d’ampliar‐lo amb la resta d’infraestructures, portuàries
i aeroportuàries a curt termini, per tal de constituir un pla complert d’infraestructures de
Catalunya.
El Pla de transport de viatgers de 2020 defineix les directrius i les línies d’actuació per als
propers anys en relació amb l’oferta del serveis de transport públic interurbà a Catalunya i la
gestió del conjunt de sistema. Un dels objectius principals del Pla és l’elaboració d’un Pla
d’accessibilitat del transport públic per a que al 2020 ja estiguin adaptades les parades,
estacions i el material mòbil.
92
El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya defineix les actuacions pendents i les
eines adequades que, des de l’Administració, s’han de dotar per desenvolupar plenament la
xarxa aeroportuària necessària amb la incorporació de la nova xarxa d’aeroports comercials de
Catalunya.
Les servituds de l’aeròdrom de Sabadell estan regulades pel Reial Decret 1843/2009, de 29 de
novembre, pel que s’actualitzen les servituds aeronàutiques de l’aeroport de Sabadell.
Aquestes servituds han de ser obeïdes per les diferents figures de planejament urbanístic, dins
del radi d’influència.
5.2 Planejament urbanístic municipal
A nivell urbanístic el municipi es regula pel Pla General Municipal d’Ordenació, aprovat
definitivament el 22 de desembre de 1993, provinent de la revisió del Pla General
d’Ordenació de la Comarca de Sabadell al 1978. Seguidament ell seu text refós va ser
aprovat el 31 de Juliol de 2000.
En la memòria del PGMOS del 1993 es defineixen els següents objectius agrupats en
tres directrius:
Augmentar l’atractiu de la ciutat en el context metropolità
‐ La millora de l’accessibilitat territorial.
‐ La incorporació de centres d’activitats econòmiques a les entrades de la
ciutat.
Reforçar la personalitat de Sabadell cercant el màxim rendiment del teixit urbà
actual
‐ La renovació i les activitats en el teixit urbà existent.
‐ Limitar l’expansió residencial i dirigir‐la fonamentalment al completament
de la ciutat.
‐ La Renovació del centre com objectiu prioritari pel reequilibrament de la
ciutat.
‐ La previsió d’equipaments generals per marcar el reforçament de la
capitalitat.
Millorar les condicions mediambientals i de qualitat de vida integrant l’ordenació
de la ciutat i la del territori.
‐ La recuperació del riu Ripoll i del rodal de Sabadell.
‐ L’increment de qualitat dels espais públics.
‐ El prioritzar el reequipament dels districtes en els sectors d’ensenyament i
atenció a la vellesa.
‐ L’oferta d’habitatges en règim protegit.
93
Classificació del sòl
La distribució territorial dels diferents règims del sòl es pot observar en el plànol de
classificació del sòl del text refós del Pla General d’Ordenació aprovat el 31 de Juliol de
2000, el qual definia els següents règims:
‐ El sòl urbà, el qual suposava un 48,3% del terme municipal amb un total de
1.869,8 Ha.
‐ El sòl urbanitzable programat que era un 12,4% (480,9 Ha) situat una part
al sud‐est coincidint amb el Polígon Industrial Can Roqueta, i l’altra a l’oest
amb els barris de Can Gambús, Cifuentes i Can Llong.
‐ El sòl no urbanitzable el qual era el 39,3% amb un total de 3.870,5 Ha.
Qualificació del sòl
Analitzant la distribució de les diferents qualificacions urbanístiques del municipi es
pot observar que una primera trama residencial consolidada queda delimitada per la
Gran Via i la seva continuació fins al carrer d’Antoni Forellad, la carretera de Barcelona,
la ronda de Ponent i l’avinguda de Francesc Macià. Aquest teixit s’expandeix cap al sud
als sectors de Sant Oleguer i La Creu de Barberà.
La trama residencial per consolidar es troba a la zona nord‐oest del municipi en els
barris de Cifuentes, Can Gambús i Can Llong, aquests dos darrers en desenvolupament.
Les zones industrials i d’activitat es concentren una part a la franja est, recorrent el
curs del riu Ripoll, i majoritàriament a la zona sud‐oest del municipi, a continuació de la
trama residencial.
Zones: Sòl urbà
El planejament urbanístic municipal i les posteriors modificacions, estableixen, en sòl
urbà, les següents qualificacions:
1. Residencial que configura carrers
1‐1 Residencial en nucli antic i preeixample
1‐2 Residencial en nucli antic amb terciari
1‐3 Residencial d’eixample
1‐4 Residencial d’eixample amb terciari
1‐5 Residencial d’eixample amb tallers
1‐6 Residencial suburbana entre mitgeres (sub. a,b)
1‐7 Residencial en illes pati (sub. a,b,c,d,e)
1‐8 Residencial en volumetries especials
1‐9 Residencial en volumetries especials amb terciari
1‐10 Especial per a aparcament
1‐C Castellarnau – Residencial que configura carrers
1‐E1 (HPP/ HP) Can Gambús – Residencial habitatge públic protegit
94
2. Residencial amb espais oberts
2‐1 Residencial en conjunts amb espais oberts d’ús públic (sub. a,b,c,d,e,f)
2‐2 Residencial en conjunts amb espais oberts (sub. a,b,c,d,e,f)
2‐3 Residencial en volumetries de front
2‐4 Residencial en conjunts de conservació amb espais d’ús públic (sub. a,b,c,d)
2‐5 Residencial en ciutat jardí (sub. a,b,c,d)
2‐6 Serveis a la residència amb espais oberts (sub. a,b,c,d)
2‐b1 Can Llong – Residencial unihabitatge amb espais oberts
2‐b2 Can Llong – Residencials amb espais oberts
2‐b3 Can Llong – Serveis a la residència amb espais oberts
2‐c Castellarnau – Residencial amb espais oberts
2‐2.v Residencial en conjunt amb espais oberts subzona
2‐2v HPP Can Gambús – Residencial habitatge públic protegit
2‐2v UNI Can Gambús – Residencial habitatge unifamiliar
2‐2v PLURI Can Gambús – Residencial habitatge plurifamiliar
3. Terciària que configura carrers
3‐1 Terciària en volumetries especials
4. Terciària amb espais oberts 4‐1 Terciària en volumetries especials
4‐b Can Llong – Equipament privat – Dotació privada
4‐E1 Can Gambús ‐ Industrial
4‐E2 Can Gambús ‐ Industrial‐terciari
4‐F Sant Pau – Zona terciària amb espais oberts
4‐G Terciària amb espais oberts en el sector G
4‐2vp Riu Ripoll ‐ Terciari en edificacions d’interès patrimonial (verd privat)
5. Industrial que configura carrers
5‐1 Industrial d’eixample amb terciari
5‐2 Industrial d’eixample (sub. a,b)
5‐3 Industrial en illa tancada (sub. a,b,c,d)
5‐G Can Roqueta – Industrial en el sector G
6. Industrial amb espais oberts
6‐1 Zona Industrial del Ripoll
6‐1vp Indústria del Ripoll (verd privat)
6‐2 Indústria de configuració aïllada (sub. a,b,c)
6‐F Sant Pau‐ Zona industrial amb espais oberts
6‐G1 Can Roqueta – Industrial amb espais oberts (sub.1)
6‐G2 Can Roqueta – Industrial amb espais oberts (sub.2)
95
Sectors i Polígons en sòl urbà no consolidat
Dins del sòl urbà no consolidat trobem aquells sectors definits en el PGMOS o bé
incorporats posteriorment per modificacions del planejament general. Aquests sectors
requereixen de la tramitació del planejament derivat per esdevenir sòl urbà consolidat.
Inclou també aquells polígons o unitats d’actuació que els manca desenvolupament de
la gestió urbanística, és a dir, la redacció i tramitació del corresponent Projecte de
Reparcel∙lació i/o el Projecte d’Urbanització.
Inicialment, el PGMOS definia 85 Unitats d’Actuació, 1 Polígon d’Actuació i 38 Àrees a
desenvolupar per planejament especial, i posteriorment, el text refós del PGMOS va
incorporar 16 noves unitats d’actuació, un polígon d’actuació i una Àrea a
desenvolupar.
Des d'aleshores, s'han incorporat noves unitats d'actuació i a data de 2018, segons
dades proporcionades pel personal tècnic municipal, el planejament en preveu 122, de
les quals 58 es troben totalment executades. Per tant, resten pendents de
desenvolupar 64 UA, tant en sòl residencial com industrial i terciari.
Pel que fa els àmbits a desenvolupar mitjançant un Pla de Millora, actualment n'hi ha
42 , 26 dels quals ja estan executats i per tant resten pendents només 16 PMU, dels
quals 4 són industrials i els altres residencials.
Cal tenir present que les Àrees Estratègiques de Can Puiggener i Torre Romeu / Can
Roqueta van quedar sense efecte mitjançant una modificació de planejament i es
desenvoluparan a través d'un Pla de millora.
Sectors en sòl urbanitzable
El PGMOS definia 6 sectors de desenvolupament mitjançant un Pla parcial, dels quals 2
eren industrials (Sant Pau del Riu‐ sec i Can Roqueta) i la resta s'han anat
desenvolupant a excepció del sector Cifuentes (S‐D), que és actualment l'únic sector en
sòl urbanitzable pendent d'executar.
(veure plànol I.09a)
Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics
Amb data 30/10/2007 s’aprovà definitivament el Text refós de la Modificació del Pla
General de Sabadell d’ajustos a la regulació de l’habitatge protegit i al sector D
Cifuentes (MPG‐46), en la qual es creava la nova clau e.1 de Sistema d’habitatge
dotacional públic i es delimitaven tres zones amb aquesta qualificació: Sant Oleguer,
Alexandra i Parc Central. En conjunt els 3 complexos ofereixen 383 pisos per a gent
gran, alguns d'ells amb capacitat per a dues persones.
Complex de Sant Oleguer: 101 pisos per a gent gran major de 65 anys.
Complex Alexandra: 168 habitatges, 50 dels quals són habitatges transitoris,
destinats a cobrir altres necessitats socials de caràcter temporal.
Complex de Parc Central: 114 d’habitatges, 5 dels quals destinats a persones
amb problemàtica de Salut Mental.
96
Complexes per a gent gran en sòls qualificats de dotacionals (E‐1)
Posteriorment, donada la modificació puntual del PGMO que afegia la clau e‐1, es va
aprovar definitivament el 14 de febrer de 2017 canviar la qualificació de l'edifici situat
al Carrer Campoamor, 98 anomenat bloc dels mestres, passant d'equipament educatiu
a habitatge dotacional. Actualment, l'edifici de propietat de l'Agència de l'Habitatge es
troba en desús per necessitat de rehabilitació. Es preveu que les obres d'adequació
s'iniciïn el gener de 2019 i en resultin uns 16 habitatges de grans dimensions.
El darrer any, la modificació MPG‐116 del Pla General de Sabadell als barris de Can
Puiggener i de Torre Romeu/Can Roqueta en què s’ubiquen les ARE, incorpora nou sòl
d’habitatge dotacional e‐1 amb un total de 4.577 m2 a la zona de Can Puiggener i de
3.525 m2 a Torre Romeu/ Can Roqueta.
97
6 GESTIÓ URBANA DE L’HABITATGE
6.1 Estat d’execució
Del conjunt de polígons i sectors previstos pel planejament, resten un total de 29
unitats d’actuació pendents a desenvolupar totalment o parcialment i 14 plans de
millora urbana, tant en sòl residencial com industrial i terciari, els quals es troben en
diferents fases de desenvolupament.
Pel que fa els polígons d’actuació urbanística n'hi ha 7 que ja han aprovat l’instrument
urbanístic pertinent i han realitzat el projecte de reparcel∙lació i urbanització: PA‐78,
PA‐94, PA‐116, PA‐128, PA‐158, PA‐161, PA‐163, a excepció del PA‐94 que li resta
pendent el projecte d’urbanització. D'aquests 7 n'hi ha 5 que es troben a data d'avui
en execució.
En quant als Plans de millora i Plans parcials, tots ells tenen pendent de redactar els
projectes corresponents.
En els plànols I.09a, I.09b, I.09c es mostra l’estat de desenvolupament dels sectors i
polígons pel que fa al planejament urbanístic, la reparcel∙lació i la urbanització.
6.2 Potencial d’habitatges del municipi
Sòl urbà consolidat
Per tal d'estimar el potencial d’habitatges de Sabadell s'han considerat els polígons i
sectors que es troben en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable, sense tenir en
consideració doncs, aquelles solars buits que es troben dins de sòl urbà consolidat i
que per tant poden generar futurs habitatges i tampoc les possibles remuntes en
construccions existents.
Segons el personal tècnic municipal, els solars residencials fora de sectors i polígons
són poc rellevants en el municipi i conseqüentment el potencial de nou habitatge
derivat d'aquestes operacions serà poc significatiu. Tot i així, cal comptar també amb la
possibilitat de densificar zones de titularitat municipal actualment "toves" que
permeten incrementar sostre mitjançant la modificació pertinent de planejament.
Sòl urbà no consolidat
En relació als Polígons d’actuació d'ús residencial pendents de desenvolupar, en
resulten a data d'avui un total de 23 polígons amb un potencial de 4.199 habitatges en
règim lliure i uns 892 d’habitatge protegit. El volum d’habitatge protegit el formen
principalment els polígons que provenen d'anteriors Plans parcials com el PA‐105: Can
Llong polígon I, PA‐116: Can Llong polígon II i PA‐128: Can Gambús (sector E); i del PA‐
119 Barri d’Arrahona.
98
Polígons d'actuació d'ús residencial pendents de desenvolupar
Núm. Denominació / (Àmbit)
m2st
residencial
Lliure
nº habitat.
Lliure
m2st
residencial
HPO
nº habitat.
HPO
78 ( ctra. de Barcelona ‐ c.de Cervantes ‐ c. de F.Casablancas) 17.534,70 195 1948 22
82 SANT SALVADOR ( pl. de Sant Salvador ‐ c. del Ripoll ) 2.293,00 25
94 VIA MASSAGUÈ ( via de Massaguè ‐ raval de Dins ) 1.631,00 18
105 CAN LLONG POLÍGON I* 9.460,50 76 4.054,50 33
113 ( c. de les Tres Creus ‐ c. de Sant Llorenç ) 10.030,00 111
116 CAN LLONG POLÍGON II* 13.987,35 113 9.479,89 76
119 BARRI D'ARRAHONA ‐ 0 3.599,00 50
127 ( c. de Manuel de Falla ‐ c. de la Serralada ) 2.007,00 22
128 Can Gambús. Polígon B (Sector E) 298.571,71 2.199 42.272,67 459
135 RAMBLA IBÈRIA (Passatge dels ferrocarrils) 14.740,00 164
137 RAMBLA IBÈRIA (Sobarber ‐ Frasser Lawton) 1.985,00 22
138 RAMBLA IBÈRIA (Plaça del Mil∙lenari ‐ Viladomat) 3.101,00 34
143 CASTELLARNAU SECTOR C* 26.323,53 239
148 GÓNGORA (Crta. Terrassa ‐ Góngora) 264,00 3
149 MAS FERRIOL (Crta. Terrassa ‐ Mas Ferriol) 761,00 8
153 Torre Romeu (c. Garona ‐ Segre) 2.662,00 30
154 Cervantes‐Portugal‐Ferran Casablancas 8.315,23 92 2.494,57 28
158 Sol i Padrís ‐ Calassanç Duran ‐ Balmes 11.521,30 128 4.937,70 55
159 La Farinera. Sub. 2 (Compte de Reus) 6.242,64 69 2.300,86 26
160 GAS NATURAL (c. Del Bruc, de Vergós, de Buxeda, del Pare Fita 8.750,00 97 3.750,00 42
161 Layret‐Codina‐Bellapart 10.753,48 119 2.688,37 30
163SANT ISIDRE ‐ PICAÑOL (c/ de Sant Isidre ‐ c/ de Picañol ‐ c/ de
l'Agricultura)4.625,52 51 1.982,37 22
168 ARTÈXTIL 8.671,60 115 2.601,40 50
TOTAL 488.156,56 4.199 82.109,63 892
HABITATGE EN RÈGIM PROTEGIT EN PA 82.109,63 892
HABITATGE EN RÈGIM LLIURE EN PA 488.156,56 4.199
Pel que fa els Plans de Millora urbana a data d'avui resten 12 sectors residencials
pendents de desenvolupar. Per a determinar el nombre total d’habitatges protegits s'ha
considerat el marc legal vigent d'acord amb l’article 57.3 del Text Refós de la Llei
d’Urbanisme (TRLUC) 1/2010, modificat per la Llei 3/2012 i el que estableix la disposició
transitòria tercera del mateix document. Per tant, es considera que tots aquests àmbits
hauran de preveure una reserva del 30% del sostre residencial de nova implantació per a
habitatge protegit.
Així doncs, aplicant un mòdul de 90 m2/habitatge s’obté un potencial de 1.258
habitatges, dels quals 376 serien en règim de protecció oficial i 882 en règim d'habitatge
lliure.
99
PMU d'ús residencial pendents de desenvolupats
Núm. Tipus Denominació / (Àmbit) m2st residencial nº habitat.
15 TN Brutau - Güell i Ferrer 11.176,00 12525 TN Tetuan - Bruc 10.700,00 11927 TN Pau Claris - Reina Elionor 11.862,00 13230 RE Felip Benessat 4.398,00 4932 MU Poble Nou Nord 27.308,00 30443 MU Plaça Trullà 1.364,00 1648 SPMU Crta. De Barcelona - Duran i Sors 11.815,00 13251 SPMU Quintana-Llobet i Gràcia 4.605,00 5259 SPMU Rengle d'en Pere Turull (S-163) 4.937,00 5560 SPMU Casa carrer Gurrea (S-A45) 1.112,00 1361 SPMU Casa i magatzem Antoni Borràs (S-B28) 382,00 5
ARE SPMU Torre- romeu 23.000,00 256
TOTAL 112.659,00 1.258
HABITATGE EN RÈGIM PROTEGIT EN PMU 33.797,70 376
HABITATGE EN RÈGIM LLIURE EN PMU 78.861,30 882
Sòl urbanitzable
El municipi només té un sector en sòl urbanitzable pendent de desenvolupar, el Pla
Parcial de Cifuentes, amb una superfície de 231.842 m2 d’àmbit i un sostre residencial
de 134.468m2. La reserva per habitatge protegit és del 75% d'acord amb el Text refós de
la modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell d’ajustos a la
regulació de l’habitatge protegit i al sector “D” Cifuentes (MPG‐46), aprovat
definitivament el març de 2007.
Per tant, en aquest àmbit hi ha una reserva de 100.851m2 de sostre per a habitatge
protegit, que aplicant un mòdul de 80m2 per habitatge s’obtindria un total de 1.261
habitatges en règim de protecció.
Núm. Tipus Denominació / (Àmbit) m2st residencial nº habitat.
S-D Cifuentes 134.468,00 1.681
TOTAL 134.468,00 1.681
HABITATGE EN RÈGIM PROTEGIT EN SECTORS 100.851,00 1.261
HABITATGE EN RÈGIM LLIURE EN SECTORS 33.617,00 420
100
Potencial total d'habitatges segons planejament
El potencial total de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable és de 8.030 habitatges, dels
quals 5.501 són de règim lliure i 2.529 de règim protegit.
RESUM POTENCIAL D'HABITATGE N. HAB. LLIURE N.HAB.HPOPOTENCIAL D'HABITATGES EN UNITATS D'ACTUACIÓ 4.199 892 POTENCIAL D'HABITATGES EN PMU 882 376 POTENCIAL D'HABITATGES EN PP 420 1.261
POTENCIAL TOTAL 5.501 2.529
D'aquest potencial total, s'estima que en els propers anys es podrien obtenir els
habitatges corresponents als polígons que es troben actualment en execució, als que
s’està desenvolupant el projecte d’urbanització o el tenen finalitzat i, es considera
també un darrer àmbit en sistema de cooperació que segons el personal tècnic
municipal es podria desenvolupar en els propers 6 anys.
La suma d'aquest àmbits indica un potencial d'habitatges pels propers 6 anys derivat de
sectors de planejament de 2.893 habitatges lliures i 689 en règim de protecció oficial,
sense tenir en consideració les possibles operacions en sòl urbà consolidat i considerant
que es desenvolupin la totalitat dels sectors en execució.
Núm. Denominació / (Àmbit)
m2st
residencial
Lliure
nº habitat.
Lliure
m2st
residencial
HPO
nº habitat.
HPO
78 ( ctra. de Barcelona ‐ c.de Cervantes ‐ c. de F.Casablancas) 17.534,70 195 1948 22
94 VIA MASSAGUÈ ( via de Massaguè ‐ raval de Dins ) 1.631,00 18
116 CAN LLONG POLÍGON II* 13.987,35 113 9.479,89 76
128 Can Gambús. Polígon B (Sector E) 298.571,71 2.199 42.272,67 459
158 Sol i Padrís ‐ Calassanç Duran ‐ Balmes 11.521,30 128 4.937,70 55
159 La Farinera. Sub. 2 (Compte de Reus) 6.242,64 69 2.300,86 26
161 Layret‐Codina‐Bellapart 10.753,48 119 2.688,37 30
163SANT ISIDRE ‐ PICAÑOL (c/ de Sant Isidre ‐ c/ de Picañol ‐ c/ de
l'Agricultura)4.625,52 51 1.982,37 22
TOTAL 364.867,70 2.893 65.610,16 689
LLIURE HPO
POTENCIAL D'HABITATGE EN ELS PRÒXIMS ANYS M2 HAB. M2 HAB.
Pendent només del projecte d'urbanització 11.521,30 128 4.937,70 55
Aprovat PR i PU 1.631,00 18 ‐ 0
Actualment en execució 351.715,40 2747 60.672,46 634
TOTAL 364.867,70 2.893 65.610,16 689
101
7 INSTRUMENTS MUNICIPALS
Els instruments de gestió de la política d’habitatge de l’Ajuntament de Sabadell estan englobats principalment en l'àrea Cohesió Territorial que s'estructura en diferents serveis, els quals realitzen un treball més centrat en l'accés i ús de l'habitatge són el Servei d'Habitatge i Acció Social, i en col∙laboració amb el Servei d'Urbanisme. Des del Servei d'Habitatge i Acció social es duen a terme programes transversals amb un objectiu comú però des de diferents vessants de l'habitatge.
A més a més, l'Ajuntament té establert un contracte programa amb l'empresa municipal Vimusa, en la qual es destina una partida pressupostaria per tal que aquesta empresa assumeixi les tasques de l'Oficina municipal d'habitatge i promoció i gestió de l'habitatge protegit.
7.1 VIMUSA
VIMUSA, acrònim de Viviendas Municipales de Sabadell S.A, actualment denominat
Habitatges Municipals de Sabadell SA, és una societat municipal constituïda el 6 de
novembre de 1967. Els seus antecedents es remunten al Patronat Municipal de
l’Habitatge el qual va haver de convertir‐se en societat anònima per a poder trobar un
finançament adequat per a la construcció d’habitatges.
VIMUSA té com a funció la construcció d’habitatges de protecció, també la seva
adjudicació en règim d’arrendament o d'accés a la propietat mitjançant venda o renda
amortitzable. A més a més, té encarregada la realització d’operacions de promoció i
gestió d’habitatges o instal∙lacions d’interès públic. De manera paral∙lela, VIMUSA
participa en un 20% de la societat SBD Lloguer Social SA que té per objecte la promoció
de d’habitatge en règim de lloguer i un 46% de la societat SBD Creixent SA de creació i
gestió d’infraestructures i equipaments per a la ciutat.
Per a donar resposta a la realitat actual i resoldre noves necessitats residencials,
VIMUSA es centra en els següents eixos:
‐ Evitar l’exclusió social.
‐ Promoure el mercat de lloguer social.
‐ Facilitar l’accés a l’habitatge als sectors de població amb menys recursos.
‐ Promoure la rehabilitació.
‐ Prestar serveis a través de les encomanes de gestió de l’Ajuntament.
‐ Gestionar el propi patrimoni.
Aquests eixos es materialitzen en les actuacions prioritàries següents:
‐ Actuacions derivades de mesures transversals per assolir els objectius del
Pla per al dret de l’Habitatge.
‐ Actuacions en l’àmbit de la protecció social.
‐ Actuacions en l’àmbit de la rehabilitació i la intervenció comunitària.
‐ Actuacions en l’àmbit de la política d’habitatge de lloguer.
102
L'Ajuntament té signat un contracte programa amb VIMUSA en que el Consistori
destina una partida del pressupost per a programes de rehabilitació, per a encàrrecs
de gestió, per a l’Oficina Local d’Habitatge i per a programes de protecció social i
patrimonial.
L'estructura organitzativa de VIMUSA està formada per la Junta General d'Accionistes
presidida per l'alcalde de Sabadell i integrada per tots els membres del Ple de
l'Ajuntament, i el Consell d'Administració, presidit per l'Alcalde i format per
representants de tots els grups municipals amb dos representants tècnics de
l'Ajuntament de Sabadell.
L'equip de VIMUSA està format per un conjunt de 50 persones que treballen en nou
àmbits diferents de treball: gerència, administració, atenció al públic, àmbit jurídic,
àmbit tècnic, oficina de rehabilitació, patrimoni, informàtica i gestió de serveis
d'habitatges dotacionals.
Segons el pressupost consolidat del 2017 de l'Ajuntament de Sabadell VIMUSA va tenir
un total de 6.251.296€ d'ingressos i un total de 4.924.758€ de despesa. Aquesta es
reparteix de la següent manera:
Programa de rehabilitació 173.407
OLH 556.409
Protecció social 305.843
Patrimonial 187.831
Interessos 97.402
Despesa 2017 1.320.892
7.1.1 Oficina Local d’Habitatge
L’Oficina Local d’Habitatge, gestionada per la societat VIMUSA, permet obtenir
informació i rebre ajuts econòmics que ofereixen les diferents administracions
públiques vinculades a l’habitatge, sigui tant en relació al pagament del lloguer o la
hipoteca, com a la rehabilitació.
7.1.1.1 Registre sol∙licitants
El Registre de sol∙licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial és un registre públic a
l’abast de tot el municipi que forma part del registre de sol∙licitants d’habitatges de
Catalunya.
És necessari estar inscrit en el Registre de sol∙licitants per a poder optar a l’adjudicació
d’un habitatge amb protecció oficial en les diferents modalitats (propietat, lloguer i
lloguer amb opció de compra). La seva tasca és facilitar informació a l’Ajuntament
sobre les necessitats d’habitatge de protecció al municipi i permet que hi hagi
transparència en la gestió del parc d’habitatges, vers la provisió d’habitatges a la
població que en necessiti.
A juny de 2018 consten 1.618 persones inscrites al Registre de Sol∙licitants de
Sabadell. (veure apartat 3.3.2).
103
7.1.1.2 Borsa Municipal d’Habitatge (mediació, assequible, masoveria)
La Borsa Municipal d’Habitatge té com a objectiu incrementar i millorar el parc
d’habitatge de lloguer a preus assequibles per als llogaters. Aquesta borsa vol donar
facilitats a les persones propietàries d’immobles desocupats per a que els posin al
mercat i assegurar d’aquesta manera un rendiment del patrimoni inactiu, a canvi les
persones propietàries reben una posada a punt de l’habitatge a canvi d’un lloguer o un
contracte de lloguer a canvi de la reforma de l’immoble.
Dins d’aquesta borsa hi ha dos tipus de programa de lloguer:
Mediació: en aquest programa els llogaters posen els seus habitatges per llogar‐los
a un preu mínim d'un 20% per sota mercat i com a màxim el preu d’habitatge
protegit segons la normativa vigent aplicable. En aquest cas els avantatges per a
les persones propietàries són els següents:
o Arranjament bàsic de l’habitatge: es pinta el pis de franc amb l’ajut de
joves en formació.
o Es paga la cèdula d’habitabilitat i el Certificat d’Eficiència Energètica.
o Es garanteix el cobrament durant 6 mesos.
o Assegurança multirisc, en la s’inclou els desperfectes per actes vandàlics.
o Assessorament jurídic i tècnic.
o Redacció del contracte d’arrendament.
o Mediació de conflictes entre el propietari i el llogater durant tota la
vigència del contracte.
A juny de 2018 la borsa municipal d'habitatge consta de 120 habitatges repartits
en diferents barris de la ciutat i amb un preu mig de lloguer de 398€ mensuals
(veure apartat 4.5 i plànol I.13)
Masoveria urbana: en aquest programa es cedeix l’habitatge a una altra persona a
canvi de que el llogater n’assumeixi les obres de rehabilitació i manteniment en
comptes del pagament del lloguer per un període de 3 anys amb possibilitat de
prorrogar a 5 anys. Els avantatges que es reben les persones propietàries són els
següents:
o Rehabilitació de l’habitatge.
o Assessorament jurídic i redacció del contracte de masoveria.
o Assessorament tècnic i supervisió tècnica de les obres.
o Exempció del pagament de la taxa d’obres.
o Assegurança multirisc, en la s’inclou els desperfectes per actes vandàlics.
o Mediació de conflictes entre el propietari i el llogater durant tota la
vigència del contracte.
104
Aquest programa va entrar en funcionament a principis del 2018 i el mes de juliol
lliurava les primeres claus de 3 habitatges de masoveria, coincidents amb 3 pisos
antics de mestres (veure apartat 4.4 i plànol I.11b)
7.1.1.3 Línies d’ajuts
L’Oficina Municipal d’Habitatge gestiona i tramita els ajuts en relació a la rehabilitació
d’habitatges, al pagament de lloguer o hipoteca o al pagament dels subministres que
ofereix la Generalitat.
Rehabilitació
Respecte a la rehabilitació, l’Oficina Municipal d’Habitatge gestiona les ajudes que
s’ofereixen d’altres organismes com l’Agència d’Habitatge de Catalunya o el IDAE.
Hi ha dos tipus d’ajuts: la subvenció per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial i
l’ajut per a la rehabilitació energètica dels edificis.
Subvenció per a la rehabilitació d’ús residencial: l’organisme promotor és l’Agència
d’Habitatge de Catalunya i es tracta del finançament d’obres de rehabilitació que
es basen en la conservació dels edificis, la millora de la qualitat i la sostenibilitat i la
realització d’ajustos en matèria d’accessibilitat.
Ajut per a la rehabilitació energètica: provinent de la IDAE (Instituto para la
Diversificación y el Ahorro de la Energia) el programa PAREER II es basa en donar
ajuts a les comunitats de propietaris per a reduir les emissions de CO2 i reduir el
consum d’energia final en edificis construïts abans de l’any 2007.
Durant el període 2001‐2017 es van tramitar a Sabadell un total de 1.241 expedients
de rehabilitació que van beneficiar a 16.181 habitatges. (veure apartat 4.3.4.1.).
Ajuts al lloguer o l’hipoteca
Des de l’Oficina Local d’Habitatge es gestionen els ajuts que ofereix la Generalitat de
Catalunya per al lloguer o l’hipoteca. Aquestes ajudes es troben per una banda,
aquelles que ajuden al pagament de rebuts impagats i per una altra, per a facilitar
l’accés a un habitatge evitant el risc d’exclusió social.
Les ajudes en relació al pagament de rebuts impagats són les següents:
‐ Prestació per pagar el lloguer de rebuts impagats.
‐ Prestació per pagar el préstec hipotecari.
Ambdues prestacions es destinen a persones que tenen rebuts pendents de
pagament tant de lloguer com hipoteca i pugui comportar la pèrdua del seu
habitatge.
Respecte a les ajudes per a accedir a un habitatge s’ofereixen les següents:
‐ Subvenció per al pagament del lloguer.
‐ Pagament del lloguer per a col∙lectius específics.
‐ Prestacions per a situacions de pèrdua de l’habitatge.
105
Les dues primeres subvencions són ajuts a fons perdut per a fer front al
pagament del lloguer a aquelles unitats de convivència que tinguin ingressos
baixos i a les que el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió.
En canvi la prestació per pèrdua d’habitatge es destina a persones que tenen
rebuts pendents de pagament del seu habitatge i que en conseqüència l’han
perdut per un procés de desnonament o execució hipotecària. Aquesta ajuda
s’ofereix en el cas d’haver perdut l’habitatge i estar buscant en procés de cerca
d’un altre.
L’any 2017 l’OLH de Sabadell va tramitar 1.310 expedients de prestacions de
lloguer (MIFO), 488 prestacions de lloguer i 119 prestacions d’especial
urgència per al pagament del lloguer i hipoteca.
7.2 Servei d'Habitatge
El Servei d'Habitatge està ubicat al carrer del Sol, 1 i forma par de l'Àrea de Cohesió
Territorial i està organitzat en diferents àmbits de treball. El composen una cap de
servei i 11 treballadors de categoria professional de tècnic mig que realitzen diferents
funcions segons perfil professional. L'equip està format per advocades, treballadors
socials, educadors socials, psicòlegs i pedagogues, amb habilitació de mediació i/o
educació social.
L'evolució del pressupost del Servei d'Habitatge mostra una reducció de les despeses
l'any 2017, especialment en relació als dos anys anteriors (2015 i 2016) però també
inferiors a les del 2014, mentre que els ingressos han experimentat l'evolució inversa
amb un creixement anual progressiu.
2014 2015 2016 2017
Despeses corrents 1.705.195,89 2.312.565,31 2.003.299,34 1.354.059,72
Despeses de capital 0 0 113.189,62 81.728,96
Despeses financeres 0 0 0 0
Total despeses 1.705.195,89 2.312.565,31 2.116.488,96 1.435.788,68
Ingressos corrents 168.914,00 176.080,00 200.969,08 227.065,00
Ingressos externs servei 28661,65 24000,00
Total ingressos 168.914,00 176.080,00 229.630,73 251.065,00
Balanç ‐1.536.282 ‐2.136.485 ‐1.886.858 ‐1.184.724
Les actuacions o activitats que porta a terme el Servei d’habitatge són les següents:
7.2.1 Servei Habitadeute
Aquest servei dóna cobertura al deute hipotecari i al lloguer.
El servei de risc de pèrdua de l’habitatge per deute hipotecari treballa, per una banda,
en l’assessorament i la intermediació per a evitar o minimitzar el risc de pèrdua de
l’habitatge, i per l’altra, el seguiment personal i emocional.
106
A Sabadell, durant l’any 2017 es van atendre 500 casos: 216 casos nous durant el 2017,
249 en curs de l’any 2016 i 35 reoberts d’anys anteriors. El perfil del demandant
d'aquest servei és el 70% autònom, un 57% dones i un 66% són famílies amb uns
ingressos inferiors als 1.000€.
El servei d’atenció a les persones deutores de lloguer i/o amb risc de pèrdua de
l’habitatge té com a objectiu pactar amb es entitats bancàries per tal de mantenir
l’habitatge amb una quota de lloguer el més adaptada possible a la capacitat
econòmica de la família. A més a més, donen suport per a la renovació de contractes
de lloguer i supervisen si les noves propostes de lloguer social són acceptades o
rebutjades pels usuaris.
Durant l’any 2017 hi va haver un increment de casos atesos respecte el 2016, de 50 a
108 casos, dels quals 43 responen a desnonaments (11 tancats), 57 a impagament (11
tancats) i 8 per renovació de contracte.
7.2.2 Servei de Suport a Comunitats desestructurades
Aquesta programa té l’objectiu de realitzar un acompanyament integral a comunitats
desestructurades per a tractar temes d’organització interna, convivència, habitabilitat i
gestió econòmica i pretén promoure el bon funcionament i la responsabilitat del
veïnatge. S'actua en totes les comunitats de veïns, però de manera més intensiva als
barris del Districte 6 i a Can Puiggener.
L'any 2017 es van atendre a 248 comunitats, 120 de les quals ja se'ls donava suport i
acompanyament des del 2016, amb diferents graus i nivells d'actuació i intervenció.
7.2.3 Ús anòmal de l'habitatge
Programa d’acompanyament en situacions d’ocupació irregular
L’objectiu del programa (format per un equip mixt entre Servei d'Habitatge i Acció
Social) és la intermediació amb entitats financeres per aturar desnonaments de
famílies ocupes amb llançament; la negociació amb les entitats financeres per fer
propostes de regularització de les famílies que estan ocupant un habitatge de la seva
propietat i la recerca d’alternatives residencials en casos de desacord amb les entitats
financeres.
A gener de 2018 a Sabadell hi havia un total 1.111 habitatges ocupats amb 3.353
persones residents (veure apartat 4.4.2), un 88% dels quals pertanyen a entitats
financeres i grans tenidors.
L’any 2017 es van tractar 239 expedients corresponents a diverses entitats financeres,
dels quals es van aturar 17 llançaments i es van realitzar 9 propostes de regularització.
Ordenança Municipal Reguladora del Procediment sobre Verificació d’Habitatges Buits
L'objectiu de l'ordenança és regular la tramitació de verificació d’ús anòmal en cas d’un
habitatge buit i, una vegada detectada l'existència d'habitatge buit aconseguir la seva
mobilització al mercat.
Durant l’any 2017 es van incoar 37 expedients de declaració d’ús anòmal dels
habitatges buits sense causa justificada, per un termini de dos anys. D'aquests 11 s'han
107
arxivat i 7 van declarar la desocupació permanent i se'ls ha iniciat la imposició de
multes.
7.2.4 Intervenció intensiva en l’àmbit de l’habitatge en àrees d’especial atenció
Des del Servei d'habitatge es realitza una tasca i dedicació més intensiva en territoris
de la ciutat que requereixen especial atenció com Can Puiggener, Can Llobateres i
barris Sud, sobretot en els àmbits de les comunitats de veïnatge, l'ús anòmal i les
irregularitats vers l'habitatge.
Acompanyament i assessorament en la gestió quotidiana del funcionament de
les comunitats de veïnatge.
Detecció de situacions de fragilitat personal i familiars relacionades amb
l'habitatge i acompanyament i derivació a altres serveis.
Detecció de situacions d'irregularitats en la tinença o l'ús de l'habitatge.
Canalització als serveis corresponents de les demandes relacionades amb l'ús
de l'espai públic així com els problemes de convivència i incivisme.
7.2.5 Dret de tanteig i retracte
Segons el Decret Llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització
d’habitatges provinents d’execució hipotecària preveu una normativa de vigència
limitada en el temps (sis anys fins al 2021) pel qual la Generalitat de Catalunya pot
exercir el dret de tanteig i retracte en la transmissió d’habitatges procedents
d’execució hipotecària, compensació o pagament de deute, ubicades en municipis
situats en àrees de demanda forta i acreditada i que hagin estat adquirits a partir del 9
d’abril de 2008.
En funció de les necessitats i recursos municipals, els ajuntaments poden demanar a la
Generalitat de Catalunya l’exercici d’aquest dret en benefici del municipi. Els immobles
adquirits per aquest mitjà s’han de destinar a polítiques d’habitatge social.
El Servei d'Habitatge juntament amb l'àrea de patrimoni del Servei d'Urbanisme
s'ocupa de les gestions en aquest àmbit. L’any 2017 es van rebre 305 ofertes de dret
de tanteig i retracte, en un 38% dels casos els habitatges estaven ocupats
irregularment. El primer semestre de 2018 l'Ajuntament van tancar 11 operacions de
tempteig i retracte i es preveu que en el segon semestre es puguin comprar uns 20
immobles més. (veure plànol I.11b)
c. de Juli Garreta 13, 2º 4ª c. de Campoamor 75, bloc 2B, 3º 1ª c. de Plutarc 44, 3º 1ª c. de Campoamor 105, 4º A c. de Josep Guardiet 6, 3º D c. de Lluís Vives 38, 3º 2ª c. de Sòcrates 7, 3º 1ª c. de l’Església Romànica 11, 1º 2ª c. de València 15, 4º 3ª c. del Corredor 36 baixos c. de Calvet Estrella 50‐52, 4º 2ª
108
7.3 Servei d'Acció Social
7.3.1 Serveis d'exclusió residencial
Mesa de Valoració
En el marc de la comissió mixta de la Mesa d’adjudicació d’habitatges per emergències
econòmiques i socials, des d'Acció Social es gestiona les sol∙licituds d’habitatge
d’emergència social mitjançant l'elaboració d'informes socials i presenten a la Mesa les
propostes d'adjudicació, revisió, pròrrogues, sancions, etc, i es dóna suport als Serveis
Socials Bàsics Territorials.
Veure situacions ateses a l'apartat 7.4 sobre el Reglament municipal d’adjudicació
d’habitatges per emergències econòmiques i socials.
Habitatge d’emergència social i seguiment dels adjudicataris
Les funcions d'aquesta Unitat són principalment l'acompanyament dels adjudicataris en l'accés a l'habitatge d'emergència social (HES): visita a l'habitatge, signatura del contracte, tramitació d'ajuts, gestió d'incidències,...; i el seguiment de les famílies per tal que aquestes comprenguin que és una solució temporal i acompanyament d'aquestes durant la seva estada als HES: acompanyar els seus processos d’estabilització i acompanyament en el procés de promoció socioeconòmica de la família. Alhora també es realitza un seguiment de l’acompliment del compromisos contractuals, un seguiment de les relacions de convivència dins de les comunitats de veïns, s'eleven els informes a la Comissió de treball amb les modificacions de les situacions, i es fa d'intermediador entre VIMUSA o l’Agencia de l’habitatge de Catalunya i les famílies. Finalment també té la funció de fer un seguiment dels equipaments d'estada temporal per tal que es compleixin els compromisos contractuals, les relacions de convivència dins de les comunitats de veïns i el pagament de les quotes de cost de l’equipament. Intervenció en ocupacions
L’objectiu del programa (format per un equip mixt entre Servei d'Habitatge i Acció Social) és aturar els desnonaments de famílies ocupes amb llançament. Des d'aquesta Unitat s'intervé en el programa a través de la relació amb les famílies, i per tant coneixent la situació socio‐familiar dels ocupants per valorar una possible regularització de la seva situació tenint en compte la propietat de l’habitatge. Veure les situacions d'ocupació detectades i els expedients oberts a l'apartat 7.2.3. Seguiment de la morositat de l'habitatge públic
Les funcions del servei són conèixer i fer seguiment de situacions de morositat de l’habitatge públic titular, l'assessorament a Serveis Socials Bàsics Territorials dels ajuts als que es poden accedir per tal de resoldre situacions de dificultat de pagament o deute de les quotes de lloguer i el suport en les negociacions amb les famílies per tal de resoldre les situacions de deute, sent els mediadors entre ells i les empreses propietàries dels habitatges.
109
A novembre 2018 la morositat a VIMUSA al seu parc de protecció oficial pujava a
842.170,10€, amb 170 expedients oberts. D'aquests 55 estan a Serveis Jurídics de
VIMUSA i des del programa de seguiment de la morositat habitatge públic s'està
intervenint en 23 famílies.
7.3.2 Servei d'Urgències i Emergències Socials (SUES)
Sensellarisme
Es disposa del Centre d'emergències situat al costat de la Policia, el qual ofereix un
màxim de 7 places en dos pisos, un d'ells per a unitats familiars i l'altre per a persones
individuals. I, per altra banda hi ha el servei Sabadell Sostre (SABSO), un recurs
municipal gestionat per l'entitat ActuaVallès que consta de 2 equipaments amb un
total de 7 places, un dels quals és un pis d'estada limitada i l'altre és un pis finalista.
Per altra banda s'ofereixen prestacions socials municipals i l'allotjament en pensions
dins el mateix municipi de manera temporal. Ara bé, aquesta solució suposa una
despesa important pel Consistori i no permet un treball amb les persones ja que no es
disposa d'un espai adequat per fer el seguiment i control.
A més a més, està constituïda la Taula de sensellarisme coordinada pel Servei
d'Urgències i Emergències Socials (SUES) i en la qual hi formen part entitats del tercer
sector tals com Càritas, Creu Roja, ActuaVallès, Sabadell Sostre i Ningú sense Sostre,
amb l'objectiu de treballar de forma coordinada aquesta problemàtica.
Pobresa energètica
La pobresa energètica comporta que moltes famílies no puguin pagar les factures i/o
mantenir una temperatura adequada a la llar. Amb l’objectiu de donar resposta al
problema es duen a terme actuacions per a minimitzar els efectes de la vulnerabilitat
energètica i/o establir acords amb companyies subministradores de llum, aigua i gas.
Des d'Acció Social es tramiten els informes d’exclusió residencial a les
persones/famílies que compleixen els requisits de la llei 24/2015 (IRER) i l'any 2016
se'n van iniciar 1.358. (veure apartat 4.3.4.6) i actualment suposen un deute
d'aproximadament 1 milió d'euros.
7.4 Comissió mixta pel Reglament municipal d’adjudicació d’habitatges per emergències
econòmiques i socials
En el Ple de l’Ajuntament de Sabadell celebrat el 25 de maig de 2017 es va aprovar
definitivament el Reglament municipal d’adjudicació d’habitatges per emergències
econòmiques i socials.
El Reglament vol donar resposta a la situació actual de famílies en risc de pobresa i
exclusió social, en consideració del dret fonamental de l’habitatge, amb la voluntat de
pal∙liar els problemes de la manca d’habitatge o la habitabilitat inadequada i dotar a
l’entitat municipal d’un instrument per a evitar l’exclusió residencial. D'aquesta
manera, es dóna resposta a les situacions socials greus o d’emergència social
mitjançant el fons d’habitatge de lloguer social.
Aquest fons d'habitatge de lloguer social està format actualment per 252 habitatges procedents del parc públic municipal, més els habitatges que aporta l'Agència de l'Habitatge
110
per aquesta finalitat. Així doncs, Així doncs, el setembre de 2018 els habitatges d’emergència atorgats i en seguiment eren de 331.
7.5 Patrimoni Municipal del Sòl i l’Habitatge
Amb data de 26 d’abril de 2006 es va constituir el Patrimoni Municipal de Sòl i
Habitatge per part de l’Ajuntament de Sabadell, diferenciat com a patrimoni separat
de la resta de béns municipals i format inicialment per:
a) Els terrenys o altres béns immobles de caràcter patrimonial obtinguts per
cessió i per expropiació urbanística, o adquirits amb recursos derivats de la
gestió de béns que integren el Patrimoni municipal de sòl i habitatge i
afectats a aquests.
b) Els habitatges de propietat municipal destinats a ser la residència de
persones físiques.
c) Els terrenys inclosos en qualsevol classe de sòl o altres béns immobles de
caràcter patrimonial, adquirits per qualsevol títol, que l’Ajuntament acordi
incorporar a aquest patrimoni.
d) Els ingressos obtinguts en concepte de sancions urbanístiques.
Al patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge s’aniran incorporant els terrenys obtinguts
per cessió d’aprofitament dels diversos polígons o sectors delimitats a mesura que es
desenvolupen mitjançant els corresponents instruments de gestió urbanística. També
s’hi incorporaran els béns de titularitat de l’empresa pública “Habitatges Municipals de
Sabadell, SA” (VIMUSA).
Donat que no tot el sòl que rep l’Ajuntament és objecte de promoció pública, algun
d’ells (que per la seva dimensió o tipologia no es consideren adequats per a la
promoció) queden en dipòsit en aquest PPSH per una possible permuta o alienació que
permeti en un futur una actuació més viable.
D’altra banda, els ingressos obtinguts en una promoció sobre PPSH que ja hagin assolit
l’objectiu de dotar al municipi d’habitatge protegit, queda alliberat d’aquesta
obligació, i es podran destinar a qualsevol dels altres objectius admesos.
Els béns municipals que integren el Patrimoni de Sòl i Habitatge són els següents:
111
Adreça Nom del Bé Sup.(m2) QuaUrb Alta
c. Francesc Izard, 23, 25 i 27 Habitatges mestres CEIP Samuntada 1.560 c‐1 2006
c. Balaguer, 16‐48 Habitatges mestres CEIP Miquel Carreras 14.806 c‐1 2006
rda. Roureda, 14 Habitatges mestres CEIP Miguel Hernández 1.576 c‐1 2006
c. Turina, 11‐21 Habitatges mestres CEIP Cifuentes 3.996 c‐1 2006
c. Noguera Pallaresa, 29 Habitatges mestres CEIP Joan Montllor 5.248 c‐1 2006
C. Sol i Padris, 60 Solar Complex sanitàrio‐assistèncial 2.138 e‐1 2006
c. Annibal, 3 3r 1a Habitatges 62 2‐1e 2006
ptge. Escoles, 5 i 7 Habitatges mestres 802 2‐1d 2006
c. Florit, 44 Habitatges mestres 469 1‐6a*HP 2006
av. Josep Tarradellas, 13 a 19 Habitatges mestres 384.25 2‐1c 2006
c. de Sant Isidor, 38 ‐ 48 Habitatges mestres 2.239 2‐2b 2006
c. A (parc.5) Can Gambús Terciari 8.975 4‐E2 2006
c. i l la Aurea, 12 A i 12 B Habitatges mestres 404 2‐1c HP 2006
rda. Santa Maria, 94‐104 Habitatges mestres 1.755 1‐6a HP 2006
Solar c. Diego de Almagro Habitatges dotacionals Diego de Almagro 4.461 e‐1 2008
Solar c. Serra Camaro, 10 Habitatges dotacionals 7.320 e‐1 2008
rda. d'Europa, 566 (15.01) Reserva sòl HP 4.465 2‐B2 2009
Parcel ∙la resultant 4 del PP de Sant Pau de Riusec Industrial 35.121 6‐F 2011
Parcel ∙la resultant 7 del PP de Sant Pau de Riusec Terciari 8.008 4‐F 2011
c. Balmes, 42‐46 Reserva residencial 424 1‐8 2011
c. Berlín, 1‐15 Reserva residencial 2.827 2‐2b 2012
c. Copenhaguen, 66‐80 Reserva residencial 749 2‐2b 2012
c. del Kurdistan 36‐46 (parc.18‐2) Can Gambús Reserva sòl HP 1.770 2‐2vHP 2015
c. de Malta 128‐144 (parc.18‐1) Can Gambús Reserva sòl HP 2.907 2‐2vHP 2015
c. de Malta 146‐160 (parc.19) Can Gambús Reserva sòl HP 4.555 2‐2vHP 2015
Crta . de Barcelona, 169‐179, c. Zurbano, 102‐114 Residencial 507 1‐8 2015
TOTAL 117.144
Així, el PMSH està format per 65.040m2 de superfície residencial, de la qual un 73% es
troba ja edificada i amb ús i el 27% restant són futures reserves d'habitatge amb funció
social situades a la zona de Can Gambús i Can Llong (veure plànol I.12).
BÉNS DEL PMSH Sup. (m2)
Construït 56.318
Residencial 47.344
Terciari / Industrial 8.975
Reserves 60.826
Residencial 17.696
Terciari / Industrial 43.129
112
8 RESUM EXECUTIU DE LA DIAGNOSI I PRINCIPALS CONCLUSIONS
Parc d'habitatges
Parc total de Sabadell: 88.603 habitatges
Superfície mitjana dels habitatges: 122m2 construïts
13,8% dels habitatges en règim de lloguer (cens 2011)
Antiguitat del parc: 40 anys
Infrahabitatge:
o Habitatges <40m2: 138
o Ruïna: 4 expedients ruïna i 13 de barraquisme
o Sense sistema evacuació aigües: 100 habitatges
Habitatges en estat ruïnós o dolent: 2,3%; 590 edificis i 1.085 habitatges
Habitatges en estat deficient: 4.985 habitatges principals (2.490 edificis)
Edificis de planta baixa més 3 (PB+3) que no disposaven d’ascensor (cens 2011) : 2.004
Habitatges buits: 9.989, el 73% dels quals unitats individuals disperses en el territori
Habitatges sobreocupats: 183‐271
Habitatges ocupats irregularment: 1.111 casos sense títol habilitant (88% de grans tenidors)
Ajuts a la rehabilitació 2001‐2017: 1.241 expedients amb un total de 16.181 habitatges beneficiats (districtes 4, 3 i 1).
Nombre d'ITEs realitzades: 1.762 edificis que abracen 12.422 habitatges (14% del parc
total), gairebé un 10% amb deficiències greus o molt greus.
Envelliment progressiu del parc d'habitatges que indica una necessitat de rehabilitació i
millora, amb especial atenció als barris del districte 6, formats per polígons d'habitatges
construïts els anys 1960‐79. Important nombre de situacions d'utilització anòmala dels
habitatges com presència d'habitatges buits i ocupacions irregulars. La dificultat en l'actuació
sobre el parc vacant rau en que es detecten moltes unitats (segons taxa de residus) però
aquestes estan disperses en el territori i bona part són unitats individuals. Pel que fa les
ocupacions irregulars en ocasions generen conflictes en les comunitats d'escala i veïns i/o en el
pagaments subministres i millora dels edificis.
Persones
Població: 210.099 habitants
Saldo migratori autòcton positiu, sobretot del Vallès i l’Àrea Metropolitana de Barcelona
113
Projeccions demogràfiques: 600‐700 llars anuals els propers 6 anys
Es calcula que un 48% de les llars excloses del mercat lliure i un 12% de l'habitatge protegit especial de lloguer.
Llars: 81.511
Vulnerabilitat residencial:
o Persones inscrites al registre de sol∙licitants d’HPO: 1.618
Sense ingressos: 10%; 159 persones
Amb ingressos <10.000€ anuals: 41%; 666 persones
o Llançaments practicats 2017: hipoteca, 128 ; lloguer 236
o Informes per a evitar la interrupció dels subministraments: 717 aigua, 798 electricitat i 319 gas
o Sensellarisme: 119 persones
o Prestacions municipals d'urgència en concepte d'habitatge: 455 (2017)
o Prestacions MIFO i Generalitat: 1.917
o Violència masclista: 28 dones ateses (2017)
Cronificació de la vulnerabilitat residencial i especialment als barris i col∙lectius que ja tenien
majors dificultats. Situacions d'allotjaments d'urgència i decalatge temporal entre al demanda i
la resposta.
Oferta i demanda d'habitatge
Preus mitjos de l'oferta plurifamiliar:
o Obra nova: 2.647€/m2 (302.197€), màxim al barri Centre 3.343€/m2 i mínim a Berardo 2.158€/m2
o Segona mà: 2.107€/m2 (213.281€), màxim al Centre 2.725€/m2 i mínim a Can Puiggener 1.266/m2
o Lloguer: 880€/mes (10,39€/m2), mínim de 636 i màxim de 1.000€
Característiques dels immobles ofertats:
o Règim de lloguer: 6‐7%
o Segona mà: 80%
o Plurifamiliars: 81%
o 70‐89m2 i 3 habitacions (30% immobles)
Compravendes l'any 2017
o Habitatge nou: 303 unitats, el doble que Terrassa i lleugerament per sota de Sant Cugat del Vallès
o Habitatge usat: 2.021 unitats, lleugerament per sota de Terrassa
114
o Contractes lloguer: 3.957
Allotjaments turístics: 90 ofertes
Habitatge protegit històric a la ciutat: 11.099 habitatges; 11% de lloguer (1.255 habitatges)
Reactivació de la nova construcció al municipi concentrada únicament al Centre i nous
creixements (Can Gambús i Can Llong) i increment dels preus de compravenda i de lloguer per
sobre les ciutats veïnes. Desajust entre l'oferta existent en el mercat lliure i la demanda
observada, que es concreta en una baixa presència d'habitatges de lloguer i a uns preus mitjos
superiors a la capacitat de les llars i fins i tot per sobre la quota resultant d'una hipoteca.
Paral∙lelament els barris perifèrics presenten uns preus de venda per sota els d'habitatge
protegit.
Planejament i Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge
Pla territorial sectorial de l'habitatge: 6.545 habitatges estimats en els propers 15 anys per assolir l'Objectiu de solidaritat urbana (un 60% d'obra nova).
Polígons i sectors residencials per desenvolupar: 36
Potencial en Sòl urbà no consolidat:
o PA: 4.199 lliures i 892 protegits
o PMU: 882 lliures i 376 protegits
Potencial en Sòl urbanitzable: 420 lliures i 1.261 protegits
Potencial total: 8.030 habitatges, dels quals 2.529 protegits (caldria afegir els habitatges resultants dels solars en Sòl urbà consolidat)
Habitatges potencials previstos que es desenvoluparan en els propers 6 anys: 2.893 lliures i 689 protegits
PMSH:
o 56.318 m2 residencials i terciaris/industrials
o 47.344m2 residencials existents
o 17.696m2 residencials reserves (Can Gambús i Can Llong)
Suficiència de potencial residencial per absorbir el volum de demanda general en el propers 6
anys i poder assolir l'objectiu de solidaritat urbana, si bé caldria replantejar les tipologies per
adequar a la demanda real. Necessitat de revisar/modificar el planejament urbanístic doncs les
figures de planejament es concentren en determinades zones mentre que d'altres tenen una
feble capacitat de transformació i pot generar envelliment del parc, emigració de la població
jove, guetos,...
115
Recursos municipals
Servei d'Habitatge
o Habitadeute (lloguer i hipoteca): 500 hipoteca i 108 lloguer
o Servei de suport a les comunitats: 248 comunitats ateses (2017)
o Ús anòmal de l'habitatge: Programa ocupació irregular i verificació habitatges buits.
o Intervenció en àrees d'especial atenció
o Dret de tanteig i retracte: 11 habitatges adquirits (2017)
Vimusa
o OLH: 1.618 inscrits al registre de sol∙licitants, tramitació ajuts pagament i rehabilitació, borsa lloguer
o Promoció d'habitatge. No s'han realitzat noves promocions municpials des del 2010‐2013 (Can Llong 6 i Parc Central).
o Lloguer social i gestió del patrimoni adscrit a l'empresa.
Servei d'Acció Social
o Serveis d'exclusió residencial
Mesa de Valoració (equip mixt Habitatge‐Acció Social)
Habitatge d’emergència social i seguiment dels adjudicataris (equip mixt Habitatge‐Acció Social)
Intervenció en ocupacions (equip mixt Habitatge‐Acció Social)
Seguiment morositat habitatge públic
o SUES
Persones sense sostre (centre d'emergències, housing first, SABSO, taula sensellarisme)
Pobresa energètica. Deute acumulat d'aproximadament 1 milió d'euros.
Comissió mixta pels habitatges d'emergència: 331 habitatges (setembre de 2018) del
parc municipal i de l'AHC.
Convenis amb entitats del tercer sector en l'àmbit residencial
Recursos residencials existents de la ciutat: 2.375 habitatges
116
Titularitat pública 1.549
Vimusa 958
Programa HES 144
Complexos gent gran 383
Lloguer règim general 431
Ajuntament
Centre d'emergència (CEM) 2
Mixt (SBD Lloguer) 589
Altres administracions (pendent)
Titularitat privada 826
Gestionats per Vimusa
Borsa de mediació lloguer social 120
Gestionats per altres entitats
HPO de venda no desqualificats* 706
Desajust entre les necessitats de la demanda i els recursos públics existents que es tradueix d'una banda amb un preu de l'habitatge públic elevat i per sobre la capacitat de les llars i uns requisits d'accés rígids i per l'altre amb un baix volum de recursos residencials existents. Necessitat de la concreció i definició de tasques en matèria d'habitatge dins l'Administració i els organismes públics, i millora de la coordinació entre departaments i àrees.
117
Per tal de determinar uns objectius, estratègies i actuacions a dur a terme, s'ha sintetitzat els
anteriors apartats en una matriu DAFO i s'ha considerat també aquelles qüestions sorgides a
les diferents taules del procés participatiu del Pla local d'habitatge, les quals complementen i
en alguns casos reforcen la diagnosi resultant.
Fortaleses Oportunitats
Ciutat compacta, continuïtat del teixit urbà (model sostenible).
Possibilitat de transformació del planejament que permet incrementar reserves d’HPO i HD.
Expertesa de VIMUSA i millora i increment, en relació als últims anys, dels programes municipals d'habitatge.
Programes ja iniciats amb altres agents públics i entitats del tercer sector (convenis, borses cessió, masoveria urbana, etc.).
Disposició de diferents parcel∙les i edificis de titularitat pública.
Tasca diària de les entitats del tercer sector en matèria d'habitatge
Predomini de la tipologia plurifamiliar (més assequible i sostenible).
Existència de pisos buits que permet cobrir necessitats, mitjançant la seva mobilització, sense haver de recórrer a la nova construcció.
Oportunitats per millorar el parc, fomentar la formació i generar ocupació: rehabilitació i masoveria.
L’antiguitat del planejament urbanístic vigent representa una oportunitat per a la seva actualització en la qual integrar importants mesures relacionades amb polítiques d’habitatge.
Millora de la transversalitat interna de les àrees de l'Ajuntament
Debilitats Amenaces
Envelliment progressiu del parc d'habitatges i vulnerabilitat de les llars
Desajust entre els elevats preus dels habitatges i la capacitat econòmica de les llars
Oferta de lloguer per sota de la demanda real.
Important nombre d’habitatges desocupats que no compleixen amb la seva funció social.
Recursos municipals limitats i poca transversalitat entre serveis municipals.
Limitacions del marc normatiu
Conjuntura econòmica general, amb encariment progressiu dels preus no proporcional als nivells de renda de les llars.
Manca de competències municipals en matèria d'habitatge.
Efecte capital de comarca, atracció municipis de l’entorn i de l’AMB de joves i joves/adults.
Agudització de les situacions de vulnerabilitat residencial (nivell de renda inferior al necessari per accedir al règim especial). Cronificació d’aquestes situacions.
118
119
Bloc B. Sabadell 2030
1 OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PLA LOCAL D'HABITATGE
El Pla local d'habitatge es planteja tres objectius generals que posteriorment es concreten en
objectius específics:
Garantir l'accés a l'habitatge per a la ciutadania de Sabadell.
Recuperar la funció social i tornar a l'habitatge el seu valor d'ús.
Dotar l'administració local de recursos per resoldre i ser proactiva davant les situacions
quotidianes.
Així, el PLH en els propers 6 anys es proposa:
Incrementar un 32% les reserves per a habitatge protegit i dotacional en àmbits de sòl urbà no consolidat i nous sectors de transformació
Incrementar un 63% el parc públic de lloguer d'habitatges
Rehabilitar un 30% dels habitatges en mal estat de Sabadell
Incrementar un 40% el personal tècnic del serveis d'habitatge de l'Ajuntament
Construir un equipament per situacions d'emergència residencial
Construir una residència pública per gent gran
120
2 OBJECTIUS ESPECÍFICS I ACTUACIONS DEL PLA LOCAL D'HABITATGE
Els objectius generals es concreten en 7 objectius específics que es detallen a continuació amb
un conjunt d'actuacions associades (veure annex plànol P01):
2.1 Desenvolupar una estratègia urbana: actualització del planejament i gestió del PMSH
Les actuacions en matèria d’habitatge que tenen relació directa amb el model territorial
(emplaçament de reserves d’habitatge protegit, dotacional, etc., noves promocions
d’habitatge públic, possibilitat de fixar el règim de lloguer des del planejament) s’han de definir
des d’una estratègia urbana a nivell de ciutat –com a mínim‐ per garantir la seva coherència
amb altres aspectes com la mobilitat, les activitats, els espais oberts o els equipaments, que
depassen l’abast del Pla local d’habitatge. Tots aquests temes s’han d’analitzar conjuntament i
plantejar una proposta de futur unitària i coherent a nivell territorial.
En aquest sentit, el PLH proposa com a actuació un estudi urbanístic que ha d’avaluar les
necessitats de creixement o transformació de la ciutat en relació als aspectes esmentats.
Aquest estudi haurà de detectar els àmbits de la ciutat susceptibles de transformació, avaluar
la seva viabilitat, i determinar les condicions de transformació des d’una perspectiva
transversal (econòmica, social, de mobilitat...).
D’aquesta diagnosi es podrà concloure si determinats àmbits poden densificar‐se i/o canviar
d’ús i si el potencial d’aquesta transformació pot cobrir les necessitats futures d’habitatge de
manera que sigui innecessari el creixement en extensió. Això entroncaria amb la qüestió de si
fins i tot es poden desclassificar alguns dels actuals sectors urbanitzables sense comprometre
el futur desenvolupament de Sabadell.
En funció d’aquests estudis previs es podrà dictaminar si l’actuació a nivell urbanístic que cal
desenvolupar passa per la revisió de l’actual planejament general, és a dir formulant un nou
Pla d’ordenació urbanística municipal, o si és convenient avançar la transformació d’alguns
d’aquests àmbits mitjançant la seva modificació puntual.
L’estudi hauria d’avaluar no només les edificabilitat i usos potencials, sinó també les
possibilitats del planejament per vincular els nous habitatges al règim de lloguer (sistema
d’habitatge dotacional, obtenció de sòl públic, o analitzar la possibilitat de fixar el règim de
tinença a partir de la qualificació del sòl).
Veure plànol P03. Proposta estratègica d'àmbits d'intervenció.
Detall d'actuacions concretes:
U1. Estudi per a la definició del model de ciutat pel que fa a l’habitatge
U2. Revisió del planejament. Redacció del nou POUM.
U3. Redactar una nova Ordenança d'Edificació
U4. Desenvolupament dels sectors existents
U5. Modificació del planejament per generar noves reserves d'HPO en sòl urbà
121
U6. Modificació de planejament per millorar aspectes relacionats amb la reutilització dels
edificis existents
U7. Modificació de planejament per incrementar de les reserves d'habitatge dotacional
U8. Definició de la ciutat com àrea de tanteig i retracte, amb determinació de zones preferents
U9. Elaborar un estudi per evitar les actuacions sobre l’edificació que comportin un increment
del preu dels habitatges en determinades zones de la ciutat i la modificació de la seva
estructura social
U10. Estudi per a la provisió de sòl per a cooperatives d'habitatge
U11. Seguiment dels habitatges turístics
U12. Gestió del patrimoni municipal del sòl i l'habitatge
122
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U1. ESTUDI PER A LA DEFINICIÓ DEL MODEL DE CIUTAT PEL QUE FA A L’HABITATGE
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Prèviament a la revisió del planejament és important incloure
anàlisis i diagnosis que permetin aprofundir sobre la regulació
de l’habitatge i la disponibilitat de terrenys residencials en tots
els barris de la ciutat de cara a futures modificacions del Pla
General o actualitzacions de planejament. Aquests estudis
poden tractar dels següents temes:
Diagnosticar la distribució territorial de les reserves de sòlper habitatge, i quantificar les necessitats en cada àmbitterritorial.
La regulació dels paràmetres urbanístics de les clausresidencials modificant densitats, incorporant zones ambvolumetries específiques (per a permetre noves fórmulesresidencials), consolidar espais aprofitant els buits urbans.
La possibilitat d’admetre una nova clau urbanística que reguli l’habitatge de lloguer assequible.
Detectar noves zones de transformació per permetin generar nous habitatges protegits.
Determinar les diferents possibilitats de creixement d'aquestes noves zones de transformació: volumetries específiques, noves tipologies d'HPO (com per exemple les naus‐loft, és a dir, la possibilitat de transformar les antigues naus industrials en habitatge assequible), ...
Objectius:
Incrementar les reserves de sòl per a habitatge protegit.
Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania.
Marc normatiu: Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el
Text refós de la Llei d’urbanisme.
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Beneficiaris: Ciutadania en general i els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari: 2019 ‐ 2020
Fonts de finançament: Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica: 80.000 € per cada any, sent un total de 160.000 €
Gestió: A càrrec del departament d’urbanisme.
Indicadors de resultat: Nombre d'estudis realitzats.
123
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U2. REVISIÓ DEL PLANEJAMENT. REDACCIÓ DEL NOU POUM
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut:
D’acord amb el model de contenció del creixement en extensió de la ciutat vigent des del Pla general del 93, i un cop
exhaurits gairebé tots els sectors de pla parcial i els àmbits de transformació d’ús del Pla general, cal fer una revisió
crítica del model de ciutat per tal d’avaluar quins són els projectes de transformació de la ciutat que cal engegar per
aconseguir‐ho.
Aquesta revisió abasta diversos camps que depassen l’àmbit estricte de l’habitatge i que s’emmarquen en la revisió del
règim urbanístic de diversos àmbits de la ciutat en relació a les possibilitats de transformació per a millorar l’estructura
urbana quant a dotacions d’espais lliures, millores de mobilitat, revisió d’usos, configuració de noves centralitats...
Aquesta proposta va dirigida a una actualització del planejament vigent mitjançant l’actualització del PGO, la redacció del nou POUM o realitzant un Programa d’actuació urbanística municipal (PAUM).
Dins d’aquestes actualitzacions es poden definir aspectes com la determinació d’una nova clau que garanteixi el lloguer de forma indefinida, la incorporació de noves zones a transformar per a permetre noves fórmules residencials o la creació de nous habitatges protegits i/o noves zones d'habitatges dotacional.
Objectius:
Incrementar les reserves de sòl per a habitatge protegit.
Incorporar una clau de garanteixi el lloguer de forma indefinida
Marc normatiu:
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Beneficiaris:
Ciutadania en general.
Els demandants d’habitatge assequible i de lloguer.
EXECUCIÓ
Calendari:
2021‐2024
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell. Estimació econòmica:
100.000 € per any, sent un total de 400.000 € (part corresponent a l’habitatge)Gestió:
A càrrec del departament d’urbanisme. Indicadors de resultat:
Nombre d’immobles de lloguer qualificats
Nombre de zones a transformar
124
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U3. REDACTAR UNA NOVA ORDENANÇA D’EDIFICACIÓ
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Redacció d'una nova Ordenança d'Edificació que tingui en compte un nou model de ciutat sostenible, des del punt de vista de la mobilitat sostenible, eficiència energètica, la recollida de residus... Aquest pot establir criteris que incentivin a un urbanisme sostenible amb nous models de mobilitat que, entre d’altres, incentivi els desplaçaments a peu o amb bicicleta i per tant podria incidir en el nombre de places de pàrquing obligatòries per habitatge en les zones determinades de la ciutat. Cal tenir en compte que les reserves necessàries han de valorar‐se no només en funció de les tipologies dels habitatges i els seus usuaris, sinó que aquestes reserves han de servir per eliminar places d’aparcament de la via pública, que saturen els espais públics en moltes zones de la ciutat molt infradotats d’aparcament fora de la calçada. L’ordenança ha d’incorporar aquells criteris urbanístics relacionats amb l'edificació per tal de facilitar la incorporació de nous sistemes passius que redueixin el consum dels habitatges durant els seus anys d'utilització. També pot incidir en criteris que millorin l'eficiència en el sector de l'edificació, tant en la seva fase constructiva com en la de les activitats que s'hi realitzaran posteriorment, i així moderar i reduir el consum d'energia i de recursos naturals que s'hi destinen. Aquesta ordenança hauria d'incidir especialment en la fase del disseny de l'edifici, ja que les decisions que s'hi prenen condicionen majoritàriament el consum posterior dels anys de vida de l'edifici i influeixen en el paisatge urbà. És necessari una correcta regulació dels àtics (evitant la privatització i/o l’ocupació d’instal∙lacions) i el control de les característiques del teixit urbà. A més a més, s’haurà d’establir unes condicions per regular l’habitatge en planta baixa, que eviti l’empobriment d’eixos cívics importants i comporti operacions especulatives. Objectius:
Potenciar un nou model de ciutat més sostenible
Incrementar l'eficiència en el sector de l'edificació.
Destinar menys recursos materials i energètics en la construcció d'habitatges.
Reduir el consum d'energia durant la vida útil de l'edifici (habitatges que es regulin amb sistemes passius). Marc normatiu:
Art.172 a 174 del Decret Legislatiu 1/2010, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art.226 a 228 del Reglament de la Llei d’urbanisme.
Art. 49 a 52 del RDL 7/2015, de 30 d'octubre, Texto refundido de la ley del suelo y rehablitación urbana. Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges.
RD 314/2006 “ Codi tècnic de l’edificació” BOE 28/03/2006. Decret 21/2006, de 14 de febrer, regulació de l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
Beneficiaris:
Ciutadania en general
EXECUCIÓ
Calendari:
A realitzar l'any 2020. Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
15.000 € Gestió:
Ajuntament de Sabadell (Àrea d'Urbanisme i Territori)Indicadors de resultat:
Redacció de l’ordenança
125
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 – 2024
actuació U4.a DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EXISTENTS
PLANEJAMENT VIGENT: LA FARINERA SUB.2
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica: Completar l’execució del sector amb l’objectiu de que esdevingui sòl urbà consolidat en condició de solar edificable, amb una reserva mínima obligatòria destinada a HPO. L’objectiu és la construcció i nova oferta dels habitatges i la seva utilització. Obtenció d’aprofitament per part de l’Ajuntament.
Obtenció de 21habitatges de protecció oficial i 5 de habitatge concertat.
Objectius: Incrementar el parc públic protegit de lloguer
Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania
Marc normatiu: Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual
s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Beneficiaris: Ciutadania en general. Els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
Redacció i execució a partir del 2021 amb finalització al 2024.
Fonts de finançament:
A càrrec de les persones propietàries del sector.
Estimació econòmica:
Sense cost per l'Ajuntament.
Gestió: A càrrec del departament d’urbanisme.
Indicadors de resultat:
Nombre d’immobles obtinguts d’HPO
126
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U4.b DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EXISTENTS
GESTIÓ URBANÍSTICA: SOL I PADRÍS – BALMES
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Completar l’execució del sector amb l’objectiu de que esdevingui sòl urbà consolidat en condició de solar edificable, amb una reserva mínima obligatòria destinada a HPO. L’objectiu és la construcció i nova oferta dels habitatges i la seva utilització. Obtenció d’aprofitament per part de l’Ajuntament.
Obtenció de 55 habitatges de protecció oficial.
Objectius:
Incrementar el parc públic protegit de lloguer
Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania
Marc normatiu:
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Beneficiaris:
Ciutadania en general. Els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
Redacció i execució a partir del 2021 amb finalització al 2024.
Fonts de finançament:
A càrrec dels persones propietàries del sector.
Estimació econòmica:
Sense cost per l'Ajuntament.
Gestió:
A càrrec del departament d’urbanisme.
Indicadors de resultat:
Nombre d’immobles obtinguts d’HPO
127
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U4.c DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EXISTENTS
GESTIÓ URBANÍSTICA: VIA MASSAGUÈ
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Finalització de l’execució del polígon d’actuació per tal de desenvolupar el polígon de sòl urbà no consolidat perquè esdevingui sòl urbà consolidat en condició de solar edificable. Obtenció d’aprofitament per part de l’Ajuntament.
Objectius:
Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania
Marc normatiu:
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Beneficiaris:
Ciutadania en general.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
Ja iniciat i amb finalització màxima al 2024. Fonts de finançament:
A càrrec dels persones propietàries del sector.
Estimació econòmica:
Sense cost per l'Ajuntament.
Gestió:
A càrrec del departament d’urbanisme.
Indicadors de resultat:
Nombre d’immobles obtinguts.
128
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U4.d DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EXISTENTS
GESTIÓ URBANÍSTICA: CAN LLONG POL.II
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Completar l’execució del polígon d’actuació per tal de desenvolupar el polígon de sòl urbà no consolidat perquè esdevingui sòl urbà consolidat en condició de solar edificable fins a finalitzar part dels habitatges i de la urbanització que s’està desenvolupant en paral∙lel. Obtenció d’aprofitament per part de l’Ajuntament. Potencial de 76 habitatges d’HPO.
Objectius:
Incrementar el parc públic protegit de lloguer
Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania
Marc normatiu:
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Beneficiaris:
Ciutadania en general. Els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
Ja iniciat i amb finalització màxima al 2024.
Fonts de finançament:
Privada/pública en funció del promotor.
Estimació econòmica:
A càrrec dels persones propietàries del sector.
Gestió:
A càrrec del departament d’urbanisme.
Indicadors de resultat:
Nombre d’immobles obtinguts d’HPO.
129
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U4.e DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EXISTENTS
GESTIÓ URBANÍSTICA: CAN GAMBÚS POL.B
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Completar l’execució del polígon d’actuació per tal de desenvolupar el polígon de sòl urbà no consolidat perquè esdevingui sòl urbà consolidat en condició de solar edificable fins a finalitzar les obres d’urbanització d’acord amb les determinacions de la MPG‐65. Obtenció d’aprofitament per part de l’Ajuntament. Potencial de 459 habitatges d’HPO.
Objectius:
Incrementar el parc públic protegit de lloguer
Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania
Marc normatiu:
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Beneficiaris:
Ciutadania en general. Els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
Ja iniciat i amb finalització màxima al 2024.
Fonts de finançament:
A càrrec dels persones propietàries del sector.
Estimació econòmica:
Sense cost per l'Ajuntament.
Gestió:
A càrrec del departament d’urbanisme.
Indicadors de resultat:
Nombre d’immobles obtinguts d’HPO.
130
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U4.f DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EXISTENTS
GESTIÓ URBANÍSTICA: SANT ISIDRE ‐ PICAÑOL
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica: Completar l’execució del sector amb l’objectiu de que esdevingui sòl urbà consolidat en condició de solar edificable, amb una reserva mínima obligatòria destinada a HPO. L’objectiu és la construcció i nova oferta dels habitatges i la seva utilització. En aquest cas els pisos ja tenen llicència. Obtenció d’aprofitament per part de l’Ajuntament.
Obtenció de 22 habitatges d’HPO.
Objectius:
Incrementar el parc públic protegit de lloguer
Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania
Marc normatiu:
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Beneficiaris:
Ciutadania en general. Els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
Ja iniciat i amb finalització màxima al 2024.
Fonts de finançament:
A càrrec dels persones propietàries del sector.
Estimació econòmica:
Sense cost per l'Ajuntament.
Gestió:
A càrrec del departament d’urbanisme.
Indicadors de resultat:
Nombre d’immobles obtinguts d’HPO.
131
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U5. MODIFICACIÓ DE PLANEJAMENT PER A GENERAR NOVES RESERVES D’HPO EN SÒL URBÀ
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Redacció i tramitació d’una modificació de planejament general que permeti incrementar l’habitatge protegit dins del sòl urbà. Tenint en compte les especificitats de Sabadell, i concretament cada zona del municipi, aquest augment es planteja amb:
l'obligació del 30% d'HPO a les promocions d'habitatges lliures dins del sòl urbà consolidat (SUC). S’estima que es podrien obtenir uns 80 habitatges una vegada realitzada la modificació, a partir del 2021 (previsió orientativa a partir de l’evolució de les llicències).
la incorporació d’HPO en els polígons d'actuació existents en sòl urbà no consolidat (SUNC). S’estima una reserva futura per a 180 habitatges dels polígons d’actuació ja existents.
Objectius:
Disposar de terrenys en sòl urbà consolidat amb destí a la construcció d’habitatges de protecció oficial, addicionalment als resultants de les reserves obligatòries en els sectors de planejament derivat.
Distribuir l’HPO de manera uniforme en el territori, evitant la seva concentració excessiva i la segregació territorial.
Disposar de terrenys qualificats com HPO en sòl urbà consolidat.
Marc normatiu:
Art.57, DT 2a i 3a, DF 3a del decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art.30,31,65,66,76 i 77 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Art.17 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Art.45‐52 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge.
Beneficiaris:
Els demandants d’habitatge protegit.
EXECUCIÓ
Calendari:
2019 ‐ 2020
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
15.000 € per any, sent un total de 30.000 €
Gestió:
A càrrec del departament d’urbanisme.
Indicadors de resultat:
Nombre d’immobles obtinguts d’HPO.
M2 de sòl qualificat per HPO.
132
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U6. MODIFICACIONS DE PLANEJAMENT MILLORAR ASPECTES RELACIONATS AMB LA
REUTILITZACIÓ DELS EDIFICIS EXISTENTS.
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Redacció i tramitació de les corresponents modificacions del planejament urbanístic de la regulació i les condicions de les claus residencials en funció de dels estudis realitzats prèviament sobre la regulació de l’habitatge dins del planejament urbanístic.
Aquestes modificacions, dins del marc legal, poden permetre la creació de noves fórmules residencials adaptades als diferents models familiars, permetre la densificació per a obtenir diferents tipologies d’habitatges per a cobrir el màxim de la demanda o la implantació d’una clau que reguli el lloguer assequible al municipi. També es proposa que el planejament faciliti les condicions de rehabilitació per a conservar i mantenir el parc d’habitatges existent.
Objectius:
Permetre noves fórmules residencial per a cobrir el màxim de la demanda residencial.
Fomentar el lloguer assequible.
Promoure la rehabilitació i la conservació del parc d’habitatges.
Plantejar modificacions de planejament lligades a polítiques d’habitatge.
Marc normatiu:
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge
Decret 455/2004 de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya.
Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges.
RD 314/2006 “ Codi tècnic de l’edificació” BOE 28/03/2006.
Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
Beneficiaris:
Ciutadania en general i els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari:
A realitzar‐se a l’any 2020.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
En funció del resultat de l’actuació U1.
Gestió:
A càrrec del departament d’urbanisme.
Indicadors de resultat:
Modificacions de planejament realitzades.
133
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U7. MODIFICACIONS DE PLANEJAMENT PER INCREMENTAR LES RESERVES
D’HABITATGE DOTACIONAL
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Redacció i tramitació de les corresponents figures de planejament urbanístic, planejament derivat o modificacions puntuals del Pla General, per a obtenir noves reserves d’habitatge dotacional. En el cas del planejament derivat és incloure dins dels sectors noves reserves per a habitatge dotacional. En el cas dels polígons d’actuació cal delimitar‐ne de nous per a obtenir nou sòl d’habitatge dotacional. En les modificacions puntuals les reserves s’obtindran pel canvi de clau d’equipament a dotacional. També es proposa realitzar un estudi complementari per analitzar la capacitat de transformació dels teixits i els edificis existents (naus, edificis/ equipaments) en habitatge estil residencia i proposar quines són les zones més susceptible a la transformació del seu ús a habitatge dotacional.
Objectius:
Satisfer les necessitats temporals de persones amb necessitats d’emancipació o que requereixen acolliment o assistència residencial.
Augmentar l’oferta residencial de titularitat municipal dirigida a donar allotjament urgent i transitori a la població municipal en situació d’exclusió social‐residencial.
Marc normatiu:
Art.34.3, 57.5, 58.1 i 67.d del decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art.33.4, 34, 66 i DT 9a del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Art.18 i 20 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Art.41‐57 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge.
Beneficiaris:
Joves, gent gran, víctimes de la violència de gènere, persones immigrants, persones separades o divorciades que hagin perdut el dret de l’habitatge compartit, persones pendents de reallotjament per actuacions públiques de substitució d’habitatges o d’execució del planejament urbanístic, o sense llar.
EXECUCIÓ
Calendari:
2020
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
30.000 €
Gestió:
A càrrec del departament d’urbanisme.
Indicadors de resultat:
M2 de sòl qualificat o reservat d’habitatge dotacional.
Nombre d’habitatges dotacionals qualificats o reservats.
134
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U8. DEFINICIÓ DE LA CIUTAT COM A ÀREA DE TANTEIG I RETRACTE, AMB
DETERMINACIÓ DE ZONES PREFERENTS
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Es delimitarà el conjunt de la ciutat, definint criteris de zones preferents, una àrea amb on les transmissions oneroses queden subjectes a l'exercici del dret del tanteig i retracte. Segons la Llei d'urbanisme, aquest dret es pot exercici en favor de l'Ajuntament, entitats urbanístiques especials o altres administracions actuals. Afectaran tant les vendes de sòl com les d'edificació en estat ruïnós o desocupat o d'habitatges fins a un any de l'acabament de l'edifici i tindran un termini màxim de durada de 6 anys. Els béns immobles de caràcter patrimonial obtinguts per exercici del dret de tempteig i retracte formaran part del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge, i per tant, s'hauran de destinar a les finalitats del mateix, ampliant d'aquesta manera el parc públic d'habitatges de lloguer assequible. La Llei de dret a l'habitatge amplia els possibles beneficiaris del dret a les cooperatives d'habitatge, promotors socials i privats, i persones físiques inscrites en el registre de sol∙licitants d'habitatge i amplia les transaccions subjectes al dret a la venda de qualsevol habitatge, i possibilita establir terminis de durada més enllà de 6 anys que defineix a la Llei d'urbanisme. Es podria vincular la modificació a l’actuació U5. Objectius:
Contribuir a l’increment del PMSH, possibilitant que l’Ajuntament intervingui en les transaccions de terrenys entre particulars en una àrea determinada, tenint preferència per a adquirir‐los per davant dels particulars.
Intervenir en el mercat de sòl evitant especulacions i controlant la fiscalitat de les operacions.
Incrementar el parc d’habitatges vinculats a polítiques socials.
Facilitar a conservació i la rehabilitació d’edifici i evitar l’expulsió d’ocupants o altres processos de caràcter especulatiu.
Adquirir sòl dins de sectors o polígons estratègics dins de zones amb demanda d’habitatge social. Marc normatiu:
Art.172 a 174 del Decret Legislatiu 1/2010, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art.226 a 228 del Reglament de la Llei d’urbanisme.
Art.15, 37, 39, 43, 76, 134 i 136 de la Llei del dret a l’habitatge.
Art. 49 a 52 del RDL 7/2015, de 30 d'octubre, Texto refundido de la ley del suelo y rehablitación urbana.
Beneficiaris:
Els demandants d'habitatges socials.
EXECUCIÓ
Calendari:
A executar durant el període 2019.
Fonts de finançament:
Pressupost municipal per a l'adquisició dels béns.
Utilització del fons del PMSH si es destina a construir habitatges d'HPO o a incrementar a aquest patrimoni.
Estimació econòmica:
15.000 € Gestió:
Gestió directa de l’Ajuntament. Aprovació directa per part de l’Ajuntament, per mitjà del procediment de delimitació de
polígons. Caldrà concertar amb el Registre de la propietat la mecànica de la inscripció dels drets, ja que l’acord de
delimitació s’ha d’inscriure al Registre de la Propietat mitjançat la corresponent certificació emesa pel secretari o
secretària de l’Ajuntament o de la Comissió Territorial d’Urbanisme competent.
Indicadors de resultat:
Definició dels criteris per definir zones preferents amb dret de tempteig i retracte.
Nombre de transmissions oneroses comunicades.
Cost econòmic de les adquisicions dels habitatges en exercici del dret de tanteig i retracte.
135
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació
U9. ELABORAR UN ESTUDI PER EVITAR LES ACTUACIONS SOBRE L’EDIFICACIÓ QUE
COMPORTIN UN INCREMENT DEL PREU DELS HABITATGES EN DETERMINADES ZONES DE LA
CIUTAT I LA MODIFICACIÓ DE LA SEVA ESTRUCTURA SOCIAL
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut:
La transformació dels habitatges habituals en habitatges de valor econòmic més elevat (incrementant els preus i lloguers d’un determinat àmbit de la ciutat) pot provocar el desarrelament de la gent del barri que no pot afrontar aquest augment. S’ha demostrat que regulant determinats paràmetres urbanístics o condicions d’edificació es poden evitar o atenuar aquestes dinàmiques, posant condicions al programa funcional dels habitatges (per exemple regulant les seves dimensions màximes, nombre de banys, o no admetent determinats elements com piscines privades, etc.). Es proposa redactar un estudi que analitzi quins són aquests paràmetres que poden incidir en l’increment especulatiu del preu dels habitatges d’una determinada zona amb risc de provocar l’expulsió dels seus habitants, i en canvi quins es poden plantejar per incentivar per generar una millora de l’habitabilitat del parc actual d’habitatges i mantenir una oferta homogènia amb el seu entorn. Determinats aquests paràmetres, es podran incorporar en l’ordenança o figura de planejament que correspongui, limitant així des de la regulació urbanística aquestes dinàmiques no desitjades.
Objectius:
Mantenir el valor dels habitatges actuals per tal d'evitar l'especulació en habitatges habituals.
Garantir i mantenir l'accés a l'habitatge actual al conjunt de la ciutadania.
Marc normatiu:
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Beneficiaris:
Ciutadania en general.
Demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari:
A executar l’any 2020.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
15.000 €
Gestió:
A càrrec del departament d’urbanisme. Els agents municipals pertinents realitzaran el seguiment de l'estudi.
Indicadors de resultat:
Nombre d'habitatges que mantenen el seu valor en el temps.
136
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U10. ESTUDI PER A LA PROVISIÓ DEL SÒL PER A COOPERATIVES D’HABITATGE
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Realitzar un estudi que analitzi quins són el àmbits més adients dins del municipi per construir‐hi habitatges gestionats per nous règims de tinença, en concret per cooperatives d'habitatge. Aquest estudi hauria d'incloure quins són els paràmetres urbanístics més adients per regular aquest ús residencial per a cooperatives, i detectar si a Sabadell ja existeixen zones amb les característiques adequades per instaurar‐ne (sòl lliure, sòl protegit,...) o quins paràmetres s'haurien de modificar de l'ordenació vigent per encabir‐hi quest ús.
Objectius:
Satisfer les necessitats dels col∙lectius que volen instaurar una cooperativa d'habitatges en el municipi.
Facilitar la localització d'àmbits per construir‐hi edificis que es gestionin amb una cooperativa d'habitatges.
Marc normatiu:
Art.3 i 42 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Art.165‐171 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art.225 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Igualment, les promocions hauran de complir les determinacions legals de la normativa vigent referida a les condicions de l’edificació, de l’habitabilitat dels habitatges, etc.
Art. 49 a 52 del RDL 7/2015, de 30 d'octubre, Texto refundido de la ley del suelo y rehablitación urbana.
Beneficiaris:
Els demandants d'habitatge assequible i de nus règims de tinença d'habitatge.
EXECUCIÓ
Calendari:
A partir de l'any 2020.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell
Estimació econòmica:
15.000 €
Gestió:
Urbanisme i Habitatge
Indicadors de resultat:
Realització de "l'estudi per a la previsió del sòl per a cooperatives d'habitatge".
Àmbits localitzats adients per establir‐hi nous àmbits de tinença relacionats amb cooperatives d'habitatge.
Noves edificacions construïdes gestionades per cooperatives d'habitatge.
137
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U11. SEGUIMENT DELS HABITATGES TURÍSTICS
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut:
L'impuls de l'atractiu turístic a la ciutat de Barcelona està afavorint l'aparició d'habitatges d'ús turístic als voltants de l'àrea metropolitana de Barcelona. Sabadell és de les ciutats que estan notant els efectes d’aquest impuls. La major rendibilitat d'aquesta tipologia de lloguer pot incentivar la substitució d'habitatges de lloguer habitual, provocant la reducció del parc d'habitatge destinat a la població resident a Sabadell. A més, la ubicació dels habitatges d'us turístic i la seva concentració en una zona, poden generar conflictes de convivència. Per evitar aquests possibles efectes negatius en el municipi, es farà un seguiment de l'evolució del habitatges turístics i s'avaluarà la necessitat de regular l'activitat. El seguiment consistirà en l'anàlisi del nombre de llicències per habitatge d'ús turístic tramitades i l'estudi de l'oferta en portals d'internet, per controlar l'oferta no regulada. Aquest estudi també tindrà en compte la localització d'aquests habitatges, es tindrà en compte el percentatge d'aquests respecte la població per barris i d'aquesta manera es podran detectar àmbits on es tendeixen a concentrar evasivament. En el cas de que es detecti el determinades zones una concentració d’habitatges d’ús turístic considerable que puguin generar efectes negatius es podrà redactar un estudi aprofundit o un Pla especial urbanístic de regulació dels habitatges turístics.
Objectius:
Controlar el nombre i la localització d'habitatges destinats a un ús turístic del municipi
Prevenir i controlar els efectes negatius de l'increment en accés de l'habitatge d'ús turístic
Marc normatiu:
Art.163 i 164 del Decret Legislatiu 1/2010, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art.49 a 52 del RDL 7/2015, de 30 d’octubre, Texto refundido de la ley del suelo y rehabilitación urbana
Decret 159/2012 d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic.
Beneficiaris:
Indirectament, els demandants d’habitatges protegits o socials.
EXECUCIÓ
Calendari:
A partir del 2019 i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell
Estimació econòmica:
Recursos humans interns Capítol I.
Gestió:
Urbanisme.
Indicadors de resultat:
Nombre d’habitatges turístics.
Nombre de llicències per habitatge d’ús turístic.
138
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació U12. GESTIÓ DEL PATRIMONI MUNICIPAL DEL SÒL I L’HABITATGE
camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Seguiment i gestió dels béns integrats en el Patrimoni municipal de sòl i habitatge (PMSH) per optimitzar aquests
recursos de cara a l’assoliment dels objectius del PLH.
Les tasques associades a aquesta actuació són:
- Seguiment de les actuacions urbanístiques per garantir uns criteris coherents i objectius en relació a la cessió d’aprofitament i obtenció de sòl. Vetllar per la inscripció d’aquests béns en el PMSH.
- Exercici del dret de tanteig i retracte, adquisició de béns a partir de convenis amb la propietat, etc. - Anàlisi dels béns que passin a formar part del PMSH de cara a determinar quin és el millor destí (promoció
pública d’habitatge, promoció per part de tercers agents, alienació, lloguer, etc.) - Gestió per garantir que aquests béns es destinen als objectius que preveu la llei, preparació i seguiment
dels procediments necessaris (valoració, actualització, informes jurídics, gestió Registre de la propietat, formalització de contractes, convenis, cessions d’ús, dret de superfície, dret a superfície/ copropietat sobre béns, etc.), evitant la venda de sòl públic.
- Adquisició estratègica del sòl en Sòl Urbà Consolidat per destinar‐la a PMSH.
Objectius:
Incrementar els béns integrats al PMSH.
Optimitzar els recursos municipals de cara a millorar les polítiques d’habitatge
Indirectament, afavorir la promoció d’habitatges de protecció oficial de lloguer, com a pas previ a la seva construcció.
Marc normatiu:
Art.163 i 164 del Decret Legislatiu 1/2010, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Reglament de Patrimoni els Ens Locals.
Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Art.49 a 52 del RDL 7/2015, de 30 d’octubre, Texto refundido de la ley del suelo y rehabilitación urbana
Beneficiaris:
Indirectament, els demandants d’habitatges protegits o socials.
EXECUCIÓ
Calendari:
A partir del 2019 i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell
Estimació econòmica:
Recursos humans interns Capítol I.
Gestió:
Servei Patrimoni.
Indicadors de resultat:
Increment del fons del PMSH.
Ingressos invertits en polítiques d’habitatge.
139
Programa d’actuacions:
Tipus d'actuació
2019 2020 2021 2022 2023 2024
1. Desenvolupar una estratègia urbana: actualització del planejament i gestió del PMSH
U1 Estudi per a la definició del model de ciutat pel que fa a l 'habitatge
U2 Revis ió del planejament. Redacció del nou POUM. 500
U3 Redactar una nova Ordenança d'edi fi cació
U4
Desenvolupament dels sectors exis tents
‐ Planejament vigent (Sol i padrís ‐balmes ; La Farinera)
‐ Gestió urbanística/execució (Via massagué, can l long I I, can gambús p.B, Sant Is idre‐picañol )
22 55 26
U5 Modifi cació de planejament per a generar noves reserves d'HPO en sòl urbà 20 20 20 20
U6Modificació de planejament per mil lorar aspectes relacionats amb l a reuti l i tzació dels edi fi cis
exis tents
U7 Modifi cació de planejament per incrementar les reserves d'habi tatge dotacional 100
U8 Definició de la ciutat com àrea de tanteig i retracte, amb determinacions de zones preferents
U9
Elaborar un estudi per evitar les actuacions sobre l 'edi fi cació que comportin un increment del
preu dels habi tatges en determinades zones de l a ciutat i l a modificació de la seva estructura
socia lU10 Estudi per a la provis ió de sòl per a cooperatives d'habi tatge
U11 Seguiment dels habi tatges turís ti cs
U12 Gestió del patrimoni municipal del sòl i l 'habitatge
Programació
Quantificació de les actuacions:
1. Desenvolupar una estratègia urbana: actualització del planejament i gestió del PMSH
Increment d'habitatges d'HPO 183
Increment de reserves provinent de sectors de transformació 500
Increment de les reserves provinents del desenvolupament del SUNC 120
Increment de les reserves d'habitatge dotacional 100
140
2.2 Millorar les condicions de vida amb l'habitatge com a dret
L'habitatge és un dret i com a tal des de l'Administració ha d’atendre a les persones en situació
de vulnerabilitat residencial així com a la ciutadania sense possibilitats d’accedir al mercat
lliure i garantir l’habitatge per tal d'assegurar unes condicions de vida òptimes, facilitant‐ne
l'accés i alhora evitant‐ne la seva pèrdua. En aquest sentit, assegurar un allotjament a les
persones amb risc d'exclusió residencial es considera cabdal per iniciar un procés de canvi i
integració en la societat d'aquestes persones altra vegada.
Els objectius són poder donar suport a que les persones o unitats de convivència per que
puguin mantenir al seu habitatge evitant la pèrdua del mateix, dotar‐se dels instruments
necessaris per poder donar resposta residencial a les situacions d’emergència en tots els
estadis en els que es produeix ( allotjament d’emergència, acollida, estada temporal, habitatge
mesa emergència) consolidar programes per a col∙lectius específics (Housing, Sabadell sostre) i
promoure la convivència comunitària i veïnal com a base de la cohesió social.
Detall d'actuacions concretes:
M1. Desenvolupament del Contracte‐Programa amb l'empresa municipal d'Habitatge,
VIMUSA, 2019 ‐ 2024
M2. Servei habitadeute
M3. Servei de suport a comunitats desestructurades
M4. Programa d'intervenció en situacions d'ocupació irregular
M5. Atenció i acompanyament a les situacions d’infrahabitatge o sobreocupació
M6. Elaboració d'una ordenança per fomentar el lloguer dels habitatges per sota l'índex de
referència
M7. Implementació de l’oficina municipal d’atenció als drets energètics (OFIMADE)
M8. Regular la cessió d’habitatge a entitats del tercer sector que gestionen projectes socials
adreçats a persones i col∙lectius d’alta vulnerabilitat
M9. Creació d'un equipament per situacions d'exclusió residencial
M10. Promoure espais de convivència temporal en modalitat “casa d’acollida” per a unitats o
persones en cerca de solució habitacional
M11. Consolidar el programa d’equipament d’estada temporal per a unitats de convivència o
persones amb sortida residencial prevista, incrementant la dotació d’habitatges i recursos
humans
M12. Desplegar i ampliar el programa Housing first incrementant el nombre d’habitatges que
s’hi destinen
M13. Increment dels recursos destinats al programa Sabadell Sostre (SABSO)
141
M14. Elaboració d’un reglament municipal, a través de al taula de sensellarisme, per a la
priorització i adscripció a places d’equipaments de convivència temporals o finalistes per a
persones soles en situació de sensellarisme
142
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació M1. DESENVOLUPAMENT DEL CONTRACTE ‐ PROGRAMA AMB L'EMPRESA MUNICIPAL
D'HABITATGE, VIMUSA, 2019‐2024
camp M. MILLORAR CONDICIONS DE VIDA AMB L’HABITATGE COM A DRET
DESCRIPCIÓ
Contingut:
El 7 d’octubre de 2014, El Ple de l’Ajuntament de Sabadell va aprovar el contracte programa 2015‐2017, entre
l’Ajuntament de Sabadell i l’empresa municipal Habitatges Municipals de Sabadell, S.A. (VIMUSA). Aquell contracte
constituïa una de les mesures més rellevants del Pla de Viabilitat de l’empresa, per a l’execució de les polítiques
públiques en matèria d’habitatge.
Les actuacions que s’han dut a terme des de la vigència del contracte programa amb l’objectiu de reforçar les
polítiques socials vinculades a l’habitatge han esdevingut prioritàries per a la cohesió social i el dret a un habitatge
digne. La intervenció ha de permetre l’atenció general en matèria d’habitatge, i específica per als col∙lectius
especialment desafavorits.
Durant l’any 2017, es va dur a terme un servei d’auditoria segregada per unitats de treball de VIMUSA amb la
voluntat d’avaluar i obtenir informació necessària per a l’elaboració d’un nou contracte programa. Ambdues parts,
Ajuntament i VIMUSA, han treballat conjuntament per establir els criteris del nou contracte programa i adequar‐lo
a les noves necessitats.
El nou contracte programa es proposa per un termini de 6 anys, període que s’ha considerat necessari per
ambdues parts, i que permet realitzar polítiques d’habitatge amb un marge temporal més òptim, coincidint a més
amb la realització del Pla Local d’Habitatge 2019‐2024.
Les unitats d’acció que s’encarreguen en aquest contracte programa són les següents:
‐ Oficina local d’habitatge
‐ Mediació per al lloguer social i masoveria urbana.
‐ Administració d’habitatge per emergències socials.
‐ Adjudicació d’habitatge per emergències socials.
‐ Protecció social d’habitatge per emergències socials.
‐ Protecció social d’habitatge de protecció oficial.
‐ Assessorament en l’àmbit de l’habitatge.
Objectius:
Foment de l’accés assequible a l’habitatge
Optimitzar els recursos municipals de cara a millorar les polítiques d’habitatge
Optimització de l’ocupació del parc vacant.
Dinamització del mercat de lloguer.
Marc normatiu:
Art.72 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Art.11 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge.
Art.3 de la llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Beneficiaris:
143
Població amb problemes d’accés a un habitatge en condicions assequibles.
Població amb problemes per pagar un habitatge.
Usuaris d’habitatges públics en règim de lloguer.
Població amb problemes per a pagar les quotes de lloguer o d’hipoteca.
Persones propietàries / inquilines en habitatges amb necessitats de rehabilitació.
EXECUCIÓ
Calendari:
2019 ‐ 2024
Fonts de finançament:
Generalitat de Catalunya.
Estimació econòmica:
Al 2019 1.477.242 €; al 2020 1.717.307 €; al 2021 1.722.188 €; al 2022 1.777.491 €; al 2023 1.834.701 € i al 2024
1.893.818 €, sent un total de 10.422.747 €
Gestió:
VIMUSA
Indicadors de resultat:
Nombre d’immobles i nivell d’ocupació
Nombre d’ajuts implícits
Nivell d’impagament
Import de les rendes
Activitat relativa als serveis bàsics i generals d’atenció ciutadana
Activitat realitzada per l’Oficina Local d’Habitatge
Activitat realitzada en relació al Programa de mediació i d’habitatges
144
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació M2. SERVEI HABITADEUTE
camp M. MILLORAR CONDICIONS DE VIDA AMB L’HABITATGE COM A DRET
DESCRIPCIÓ
Contingut:
El Servei Habitadeute és una de les actuacions dutes a terme pel Servei d’Habitatge de Sabadell. Aquest servei dóna cobertura tant al risc de pèrdua per deute hipotecari com a l’atenció de persones deutores de lloguer i/o amb risc de pèrdua de l’habitatge de residència actual. Ambdues actuacions requereixen de un procés d’acompanyament a les famílies per a donar suport emocional i informació (reforçant l'assessorament jurídic). S’aporten eines tant per intentar evitar la pèrdua de l’habitatge i la negociació amb les entitats bancàries per a negociar alternatives residencials, en el cas que la proposta de lloguer sigui denegada. Risc de pèrdua per deute hipotecari:
Informació, assessorament i intermediació per a l’acompanyament a les famílies en qualsevol dels estadis per a evitar i/o minimitzar el risc de pèrdua de l’habitatge.
Contenció i acompanyament personal i emocional. Atenció a persones deutores de lloguer:
Intermediar amb les entitats bancàries per tal de mantenir l’habitatge amb una quota de lloguer adaptada a la capacitat econòmica de la família.
Suport a les famílies amb les gestions per a renovar contractes de lloguer.
Supervisió de les noves propostes de lloguer social de les entitats bancàries per a veure si són acceptades o rebutjades pels usuaris.
Respecte al deute hipotecari durant l’any 2017 es van atendre 500 casos, 216 d’aquests nous durant el 2017. En el cas del servei d’atenció a persones deutores de lloguer al 2017 la xifra és de 108 casos.
Objectius:
Evitar la pèrdua de l'habitatge
Marc normatiu:
Art.1 i 2.f. de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.
Art. 5 de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
ORDRE GAH/16/2017, de 31 de gener, per la qual es determinen les rendes màximes que poden ser considerades de lloguer assequible a l'efecte de les bonificacions de la quota de l'impost sobre habitatges buits previstes en la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits.
Beneficiaris:
Població en risc de pèrdua de l’habitatge per problemes de pagament de les quotes de la hipoteca o del lloguer.
EXECUCIÓ
Calendari:
Ja iniciat i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
El finançament és a partir del pressupost municipal destinat al Servei d’Habitatge.
Estimació econòmica:
Recursos interns dins del Capítol I.
Gestió:
Servei d’Habitatge de Sabadell.
Indicadors de resultat:
Nombre de llars beneficiades que es mantenen en l’habitatge.
Nombre de lloguers assequibles negociats.
145
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació M3. SERVEI DE SUPORT A LES COMUNITATS DESESTRUCTURADES
camp M. MILLORAR CONDICIONS DE VIDA AMB L’HABITATGE COM A DRET
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Conjunt de mesures de suport a les comunitats de propietaris desestructurades dirigit a garantir el correcte ús dels
habitatges i afavorir la bona convivència a la comunitat.
En funció de les necessitats i prioritats municipals, pot comprendre l’assumpció per part de l’Ajuntament, entre
d’altres, de les següents tasques: suport a la creació i/o organització de les comunitats de propietaris d’edificis
d’habitatges; mediació entre els propietaris i/o ocupants dels habitatges per a la resolució de conflictes i millora de
la convivència dins de la comunitat; disseny i organització de mesures de sensibilització (campanyes i materials de
comunicació: tríptics, pancartes, espais web, anuncis en mitjans locals, etc.) per fomentar l’ús adequat dels
habitatges; recordar els drets i deures dels propietaris i els ocupants dels habitatges en relació a l’ús i la
convivència en la comunitat; etc.
Si les mesures es concreten en àmbits o àrees del municipi on es concentri la problemàtica socioeconòmica de la
població, poden acollir‐se a les convocatòries de projectes i actuacions previstes en àrees de rehabilitació per
l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Durant l’any 2017 es van atendre a 248 comunitats.
Objectius:
Afavorir l’ús adequat dels habitatges i dels espais comuns a les comunitats.
Afavorir la convivència en comunitats de veïns o persones propietàries amb conflictes.
Fomentar l’organització de les comunitats de propietaris.
Marc normatiu:
Art.30.1. de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals.
Beneficiaris:
Comunitats de propietaris i comunitats de veïns que habitin en un mateix edifici.
EXECUCIÓ
Calendari:
Ja iniciat i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
El finançament és a partir del pressupost municipal.
La Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona posa a disposició de tots els
municipis adscrits a la Xarxa de Serveis Locals d’Habitatges de forma gratuïta, materials de sensibilització i
comunicació.
Estimació econòmica:
Recursos interns dins del Capítol I.
Gestió:
Gestió directa per part del Servei d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Nombre de consultes ateses.
Nombre de conflictes en la comunitat resolts.
146
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació M4. PROGRAMA D’INTERVENCIÓ EN SITUACIONS D’OCUPACIÓ IRREGULAR
camp M. MILLORAR CONDICIONS DE VIDA AMB L’HABITATGE COM A DRET
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Aplicació de mesures i protocols per a la prevenció, detecció, gestió i mediació de les ocupacions irregulars
d’habitatges. L’Administració corresponent s’encarregarà de les següents funcions:
Millora i actualització permanent del registre, gestionat des del Servei d’Habitatge, amb la col∙laboració transversal de tots els altres departaments de l’Ajuntament i dels agents del sector, per obtenir una base de dades actualitzada dels habitatges ocupats irregularment detectats que permeti tenir la informació necessària per a concretar en cada moment l’actuació municipal.
Atenció social a les persones que ocupin els habitatges irregularment per manca manifesta i involuntària d’un habitatge digne i adequat o per trobar‐se en una situació social de vulnerabilitat.
Intervenció davant de les accions incíviques que es causin en l’ocupació irregular, de forma cooperada amb l’actuació policial que es requereixi.
Mediació en els conflictes de convivència veïnal que causi l’ocupació irregular.
Establiment d’un protocol de l’actuació de intermediació que té per objecte intentar trobar una solució òptima a l’ocupació irregular.
Emissió d’ordres d’execució o actuacions municipals d’emergència davant un risc imminent, amb la finalitat de reestablir la seguretat i/o la salubritat de l’edifici i/o habitatge afectat per l’ocupació, amb la finalitat de protegir la integritat dels ocupants, amb desallotjament preventiu de ser necessari. D’igual manera es procedirà per aconseguir la seguretat i salubritat d’un edifici i el seu tancament, a fi d’evitar que s’hi pugui accedir amb risc per a les persones.
Estudis específics de la tipologia dels habitatges ocupats i del perfil social dels ocupants.
Mesures de prevenció de l’ocupació irregular (foment d’obres d’habitabilitat i de la mobilització dels parcs d’habitatges buits a lloguer assequible, foment del tancament segur de totes les obertures dels habitatges buits i de l’enderroc d’edificis en ruïna, implementació de serveis de seguretat, etc.)
Campanyes de prevenció i sensibilització respecte a la problemàtica de l’ocupació irregular. A data de gener de 2018 hi havia un total de 1.111 habitatges ocupats. Durant l’any 2017 es van tractar 239 expedients.
Objectius:
Prevenir l’ocupació irregular.
Regularitzar l’ocupació o aconseguir un reallotjament digne en els supòsits de vulnerabilitat social dels ocupants.
Garantir el compliment de la funció social de la propietat.
Complementàriament, estimular la millora i manteniment del parc residencial.
Millorar la convivència a nivell comunitari.
Marc normatiu:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Art.197 del decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost , pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art.29 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Art.95 del decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.
Protocol d’intervenció municipal en l’ocupació irregular d’habitatges. Càpsules d’Habitatge. Núm.5. Observatori Local d’Habitatge.
147
Beneficiaris:
Ocupants irregulars amb necessitats socials contrastades.
Ocupants irregulars d’habitatges que no compleixin les condicions mínimes d’habitabilitat.
Persones propietàries d’habitatges ocupats sense el seu consentiment.
Comunitats de veïns on es produeixin problemes de convivència o salubritat per l’ocupació irregular d’algun dels habitatges de l’edifici.
EXECUCIÓ
Calendari:
Continuació de les actuacions que ja es porten a terme i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
El finançament és a partir del pressupost municipal.
Estimació econòmica:
Recursos interns dins del Capítol I.
Gestió:
Servei d’Habitatge i Acció Social.
Indicadors de resultat:
Nombre d’habitatges ocupats irregularment intervinguts.
Nombre d’unitats de convivència regularitzades o reallotjades.
Nombre i tipologia d’actuacions de protecció a la seguretat i salubritat dels edificis vinculades a habitatges ocupats.
Nombre de comunitats intervingudes.
148
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació M5. ATENCIÓ I ACOMPANYAMENT A LES SITUACIONS
D’INFRAHABITATGE O SOBREOCUPACIÓ
camp M. MILLORAR CONDICIONS DE VIDA AMB L’HABITATGE COM A DRET
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Actuació dirigida a incorporar mesures d’atenció i acompanyament de les famílies que es troben afectades per situacions d’infrahabitatge (immoble que, tot i que no té cèdula d’habitabilitat ni compleix les condicions per obtenir‐les, es destina a habitatge) o sobreocupació (aquells en què s’allotja un nombre excessiu de persones, en consideració als serveis d’habitatge i als estàndards de superfície per persones fixats a Catalunya com a condicions d’habitabilitat). Amb aquesta proposta es vol atendre tant a persones propietàries dels immobles com comunitats afectades i ocupants. Objectius:
Garantir el compliment de la funció social de la propietat.
Garantir un habitatge digne i adequat per les famílies mal allotjades.
Vetllar per l’ús adequat de l’habitatge i la protecció dels seus ocupants.
Complementàriament, estimular la millora i manteniment del parc residencial. Marc normatiu:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Decret 141/2012 sobre condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.
Decret 75/014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge.
Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost , pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación urbana.
Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l’edificació, del règim local, de la protecció de dades de caràcter personal, i altra normativa sectorial.
Beneficiaris:
Població mal allotjada.
Població que sobreocupa un habitatge per mancança manifesta i involuntària d’un habitatge digne i adequat.
Comunitats de veïns on es produeixin problemes de convivències o salubritat per la sobreocupació d’algun dels habitatges de l’edifici.
EXECUCIÓ
Calendari:
A partir del 2019 i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
Prevista a l’actuació M4.
Gestió:
Servei d’habitatge i Acció Social.
Indicadors de resultat:
Nombre d’habitatges en condicions d’infrahabitabilitat i sobreocupació intervinguts.
Nombre d’unitats reallotjades.
149
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació M6. ELABORACIÓ D’UNA ORDENANÇA PER FOMENTAR EL LLOGUER DELS HABITATGES PER
SOTA DE L’ÍNDEX DE REFERÈNCIA
camp M.MILLORAR CONDICIONS DE VIDA AMB L’HABITATGE COM A DRET
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Es tracta d’establir mesures per al foment del lloguer del parc vacant facilitant l’accés a demandants d’un lloguer
més assequible.
Aquestes mesures normalment es concretaran en la redacció, aprovació i aplicació d’una ordenança de foment del
lloguer, que podrà establir exempcions i bonificacions de determinades taxes o impostos municipals (IBI, ICIO, etc.)
quan el preu del lloguer es trobi per sota del l’índex de referència de preus de lloguer establerts per l’Agència de
l’Habitatge de Catalunya.
Objectius:
Foment del lloguer assequible.
Mobilització del parc d’habitatges existent.
Reduir el parc vacant existent.
Dinamització del mercat d’habitatges de lloguer.
Marc normatiu:
Art.43.6, 68.2 i 69 de la llei 18/2007, de 27 de desembre, del dret al l‘habitatge.
Llei 29/1994, de 29 de novembre, d’arrendaments urbans.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge.
Beneficiaris:
Persones propietàries d’immobles.
Demandants d’habitatges amb lloguer assequible.
EXECUCIÓ
Calendari:
A realitzar‐se durant l’any 2020.
Fonts de finançament:
Finançament a partir del pressupost municipal.
Estimació econòmica:
15.000 €
Gestió:
Servei d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Aprovació de l’Ordenança.
150
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació M7. IMPLEMENTACIÓ DE L’OFICINA MUNICIPAL D’ATENCIÓ ALS DRETS ENERGÈTICS
(OFIMADE)
camp M.MILLORAR CONDICIONS DE VIDA AMB L’HABITATGE COM A DRET
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Moltes famílies per vulnerabilitat econòmica no poden fer front al pagament de les factures de subministrament o
destinen una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica del seu habitatge.
Per reforçar l'atenció d'aquestes famílies davant d'aquesta situació es crea un nou punt d'informació per ampliar el
serveis i on els usuaris puguin gestionar com afrontar aquest problema i garantir els subministraments bàsics i
l’eficiència energètica. Es pretén l’ampliació dels serveis incorporant un equip plurisdisciplinar de càracter
transversal que tracti l’energia des de diferents aspectes com el social i el seguiment de les llars, l’eficiència
energètica i la sostenibilitat, l’assessorament jurídic i el control dels consums bàsics sensibilitzant a la ciutadania
sobre l’estalvi energètic i determinar un protocol de prevenció de la pobresa energètica.
Objectius:
Informar a les famílies més vulnerables de les opcions que hi ha per reduir la despesa energètica i evitar el tall
dels subministres bàsics.
Assessorament jurídic sobre contractes i drets de subministres bàsics.
Promoure l’eficiència energètica dels edificis residencials.
Marc normatiu:
Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
Art.3.3 i DA 9a de la llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.
Beneficiaris:
Persones propietàries amb problemes per a pagar les quotes de subministraments bàsics.
Ciutadania en general.
EXECUCIÓ
Calendari:
A partir del 2021.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
240.000 € per any, sent un total de 1.200.000 € durant el període 2020‐2024.
Gestió:
Acció Social, VIMUSA i l’Oficina Local d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Implantació de l’OFIMADE.
Nombre de consultes ateses.
Nombre d’informes favorables per evitar el tall de subministrament.
Nombre d’accions de difusió i promoció.
151
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació M8. REGULAR LA CESSIÓ D’HABITATGE A ENTITATS DEL TERCER SECTOR QUE GESTIONEN
PROJECTES SOCIALS ADREÇATS A PERSONES I COL∙LECTIUS D’ALTA VULNERABILITAT
camp M.MILLORAR CONDICIONS DE VIDA AMB L’HABITATGE COM A DRET
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Aquesta proposta vol optimitzar els recursos i procura incrementar el parc per als col∙lectius provinents d’entitats
mitjançant diferents vies d’adquisició. Aquest increment és a partir de la cessió directa d’habitatges per part de
l’Ajuntament després de la presentació, per part de les entitats, d’un projecte que proposi la necessitat de nous
habitatges per a les necessitats de l’entitat.
Objectius:
Increment del número d’habitatges disponibles per a entitats.
Disposar d’allotjaments que permeten acollir de forma urgent i transitòriament a la població en situació d’exclusió social – residencial.
Marc normatiu:
Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.
Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
Beneficiaris:
Col∙lectius i entitats socials amb necessitats temporals d’allotjament.
EXECUCIÓ
Calendari:
Actuació ja iniciada i de caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
Recursos interns dins del Capítol I.
Gestió:
Servei d’Habitatge, VIMUSA i Acció social
Indicadors de resultat:
Nombre d’habitatges cedits.
Nombre d'habitatges ocupats per persones d'entitats socials.
152
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació M9. CREACIÓ D’UN EQUIPAMENT PER SITUACIONS D’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL
camp M. MILLORAR CONDICIONS DE VIDA AMB L’HABITATGE COM A DRET
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Actualment, el centre d'emergència no és suficient per donar resposta a totes les situacions d'exclusió residencial.
Per això és convenient disposar d'un espai més gran per poder abordar tota la demanda. Aquest nou equipament
té com a finalitat proporcionar allotjament a les persones amb necessitat especial d'allotjament transitori i
acompanyament social. Aquesta nova construcció podria disposar de 2 mòduls diferenciats: el primer mòdul
constarà 30 places que funcionaran com a equipament d’emergència i el segon mòdul constarà de 25 nuclis
individuals per a famílies, que funcionaran com a casa d'acollida.
Fins a la construcció de l'equipament a l'any 2020, es preveu de manera transitòria que aquestes situacions se'ls
doni resposta amb un conveni amb Càritas en un emplaçament de caràcter temporal.
Objectius:
Donar allotjament a col∙lectius amb necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori, i necessitats de servi o tutela.
Disposar d'equipaments que permeten donar allotjament urgent i transitori a la població municipal en situació d'exclusió social‐residencial.
Marc normatiu:
Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.
Art. 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.
RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006
Decret 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) de regulació l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en els edificis.
Beneficiaris:
Col∙lectius amb necessitat temporal s d'allotjament i de servei o tutela
EXECUCIÓ
Calendari:
2019 ‐ Avantprojecte del l'equipament (a Concurs)
2020 ‐ Redacció del projecte bàsic i executiu
Durant el període 2019 – 2010 l’equipament provisional el cedeix Caritas.
2021 ‐ Licitació
2022 ‐ Construcció de l'equipament
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
250.000 € al 2019 (import subjecte a la incorporació de superàvit per a l’exercici 2019); i 370.000 € per any, sent un
total de 1.360.000 € fins a la construcció de l’equipament. Després, 9.000.000 € per la construcció de l’equipament.
Gestió:
Acció social
Indicadors de resultat:
Nombre de persones ateses pel servei d'allotjament d'emergència
Construcció de l'equipament per situacions d'exclusió de situacions residencials
153
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació M10. PROMOURE ESPAIS DE CONVIVÈNCIA TEMPORAL EN MODALITAT “CASA D’ACOLLIDA”
PER A UNITATS O PERSONES EN CERCA DE SOLUCIÓ HABITACIONAL
camp A. PROMOURE ALTRES MODELS D'ACCÉS A L'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Una casa d’acollida és un allotjament intermedi entre el carrer i l'allotjament. De caire temporal, s’ofereix com a recurs transitori a l’espera d’un habitatge finalista a aquelles unitats de convivència que es troben en situacions d’emergència econòmica i social (víctimes d’assetjament immobiliari, dones que pateixen situacions de violència masclista, persones amb discapacitats sobrevingudes, etc.) i esperen una solució habitacional definitiva. Es preveu el projecte d’uns primers habitatges al carrer Francesc Isard amb una capacitat per a 12 unitats familiars, de 4 persones per unitat. Aquesta casa d’acollida és destinarà prioritàriament per a unitats familiars amb menors, la durada de l’estada dependrà de la situació de cada cas.
Objectius:
Donar allotjament a col∙lectius amb necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori.
Seguiment social dels casos tractats.
Marc normatiu:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.
Beneficiaris:
Persones sense llar amb necessitat d’allotjament temporal fins a l’adjudicació d’un finalista.
EXECUCIÓ
Calendari:
A realitzar‐se l'any 2020.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell
Estimació econòmica:
88.666 € al 2019 (import subjecte a la incorporació de superàvit per a l’exercici 2019) i 152.000 € al 2020.
Gestió:
Acció social, Servei d’Habitatge i VIMUSA.
Indicadors de resultat:
Nombre d’unitats familiars allotjades.
154
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació
M11. CONSOLIDAR EL PROGRAMA D’EQUIPAMENT D’ESTADA TEMPORAL PER A UNITATS
DE CONVIVÈNCIA O PERSONES AMB SORTIDA RESIDENCIAL PREVISTA, INCREMENTANT LA
DOTACIÓ D’HABITATGES I RECURSOS HUMANS
camp A. PROMOURE ALTRES MODELS D'ACCÉS A L'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
L'equipament d'estada temporal, esta format per habitatges transitoris destinats a donar resposta a persones i nuclis familiars o unitats de convivència amb menors a càrrec sense habitatge o que l'hagin hagut de deixar de manera urgent. A més, aquestes han d'estar en seguiment pels Serveis Socials Bàsics Territorials de la ciutat (SSBT) o atesos pel Servei d'Urgències i emergències socials (SUES), amb l'objectiu de cobrir l'allotjament temporal i suport de transició a un recurs habitacional estable aportant qualitat, confort i dignitat a questes situacions temporals. La durada d'aquest allotjament és d'un màxim de 6 mesos. Actualment es disposa de 5 habitatges.
Objectius:
Donar allotjament d'estada temporal a nuclis familiars o unitats de convivència amb menors a càrrec que tinguin adjudicat un habitatge finalista que encara no estigui preparat per accedir‐hi.
Seguiment social dels casos tractats.
Marc normatiu:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.
Beneficiaris:
Persones amb una llar adjudicada amb necessitat d’allotjament transitori.
EXECUCIÓ
Calendari:
Actuació ja iniciada i de caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell
Estimació econòmica:
Habitatges obtinguts pel dret de tanteig i retracte de l'Ajuntament.Recursos humans, 35.270 € per any, sent un total de 211.620 € durant el període 2019‐2024.
Gestió:
Acció social, Servei d’Habitatge i VIMUSA.
Indicadors de resultat:
Nombre d’unitats familiars allotjades.
155
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació M12. DESPLEGAR I AMPLIAR EL PROGRAMA HOUSING FIRST INCREMENTANT EL NOMBRE
D’HABITATGES QUE S’HI DESTINEN
camp A. PROMOURE ALTRES MODELS D'ACCÉS A L'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
El programa Housing First és que programa dona resposta al Dret a l’habitatge com a principi metodològic per donar solució al sensellarisme. S’aplica a tota aquella gent sense llar que es troba en les condicions més desfavorables: anys dormint al carrer i amb problemes de salut mental, addicions o discapacitat greu. Housing first ofereix un habitatge de forma no condicionada, unipersonal i permanent. A canvi, es requereix el compromís d’acceptar un acompanyament tècnic i emocional periòdic durant el procés de recuperació de la persona, contribuir amb una petita part al cost del lloguer (si tenen ingressos) i respectar la convivència veïnal. La proposta vol desplegar i ampliar el programa incrementant el nombre d’habitatges disponibles. Disposen de 6 habitatges, un dels quals a Sabadell cedit per VIMUSA. La resta es troben 4 a les Franqueses del Vallès i 1 a Castellar del Vallès.
Objectius:
Donar respostes a les necessitats d’habitatge en un col∙lectiu particular de la població.
Evitar la desocupació permanent dels habitatges.
Marc normatiu:
Art.1 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.
Beneficiaris:
Persones sense llar.
EXECUCIÓ
Calendari:
Actuació ja en funcionament i de caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Generalitat de Catalunya, Conselleria d’afers socials i treball, pel que fa a la subvenció del projecte a les entitats per als RRHH. Ajuntament de Sabadell per l’aportació d’habitatge i coordinació.
Estimació econòmica:
Vinculada a la subvenció binanual.
Gestió:
Tercer sector en coordinació amb Acció Social (per període 2019‐2020 Actuavallès)
Indicadors de resultat:
Nombre de persones sense llar allotjades.
Nombre der persones incorporades al programa.
156
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació M13. INCREMENT DELS RECURSOS DESTINATS AL PROGRAMA SABADELL SOSTRE (SABSO)
camp A. PROMOURE ALTRES MODELS D'ACCÉS A L'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Sabadell Sostre és un recurs municipal adreçat a les persones que es troben en situació de sensellarisme gestionat per Actua Vallès. Aquest programa gestiona habitatges amb seguiment social i busca donar resposta a aquelles persones que no gaudeixen d'una estabilitat econòmica sòlida, però tenen autonomia suficient per valdre's per elles mateixes. Se'ls cedeix un pis temporal per resoldre la necessitat d'habitatge, i que es puguin concentrar en estabilitzar la seva situació personal (social i econòmica). Un cop assolida aquesta estabilitat se'ls reallotja a un pis finalista. Actualment el programa disposa d'un pis temporal amb cabuda per a 5 persones (rotatiu) i un pis finalista amb capacitat per a 3 persones (que no roten). Necessiten disposar de més habitatges finalistes per acollir tota la demanada de les persones que assoleixen un alt grau d'autonomia i poder‐los posicionar en un habitatge finalista (definitiu).
Objectius:
Donar allotjament a col∙lectius amb necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori.
Donar allotjament a col∙lectius amb un grau d'autonomia elevat amb dificultats per a accedir a habitatges finalistes.
Seguiment social dels casos tractats.
Marc normatiu:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.
Beneficiaris:
Persones sense llar amb necessitat d’allotjament temporal fins a l’adjudicació d’un finalista.
EXECUCIÓ
Calendari:
Actuació ja iniciada i de caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell
Estimació econòmica:
Habitatges obtinguts pel dret de tanteig i retracte de l'Ajuntament.
Gestió:
Acció social i Tercer Sector.
Indicadors de resultat:
Nombre d’unitats familiars allotjades.
157
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació
M14. ELABORACIÓ D’UN REGLAMENT MUNICIPAL, A TRAVÉS DE LA TAULA DE
SENSELLARISME, PER A LA PRIORITZACIÓ I ADSCRIPCIÓ A PLACES D’EQUIPAMENTS DE
CONVIVÈNCIA TEMPORALS O FINALISTES PER A PERSONES SOLES EN SITUACIÓ DE
SENSELLARISME
camp A. PROMOURE ALTRES MODELS D'ACCÉS A L'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Sabadell va entrar a formar part el 2016 del projecte pilot impulsat per la Conselleria d’Afers Socials i Treball de la Generalitat de Catalunya, on s’aborden les modalitats d’atenció i intervenció sobre la població que es troba sense llar. La taula de sensellarisme, és una taula on es reuneixen les diferents entitats del tercer sector (Càritas, Creu Roja, ActuaVallès, i Ningú sense sostre) i personal tècnic. En aquesta taula s’acorden serveis i polítiques en referència als casos inventariats de gent sense sostre. Es vol dotar de major capacitat de decisió respecte als criteris de priorització i adjudicació d’equipaments tant temporals com finalistes per a persones soles en situació de sensellarisme i la redacció d’un reglament entre el personal tècnic i entitats d’aquests criteris per a poder abordar i impulsar de forma més òptima l’atenció dels casos detectats.
Objectius:
Millorar les competències de la taula de sensellarisme.
Millorar la gestió dels casos inventariats.
Marc normatiu:
Art.43.6, 68.2 i 69 de la llei 18/2007, de 27 de desembre, del dret a l l‘habitatge.
Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.
Beneficiaris:
Persones sense llar amb necessitat d’allotjament.
EXECUCIÓ
Calendari:
A realitzar‐se l'any 2019.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
Recursos interns dins del Capítol I.
Gestió:
Acció Social.
Indicadors de resultat:
Nombre de casos tractats.
Nombre de persones sense llar allotjades.
158
Programa d’actuacions:
Tipus d'actuació
2019 2020 2021 2022 2023 2024
2. Millorar les condicions de vida amb l'habitatge com a dret
M1 Desenvolupament del Contracte‐ Programa amb l 'empresa municipa l d'Habitatge VIMUSA, 2019‐
M2 Servei habitadeute
M3 Servei de suport a comunitats desestructurades
M4 Programa d'intervenció en s i tuacions d'ocupació i rregular
M5 Atenció i acompanyament a les s ituacions d'infrahabi tatge o sobreocupació
M6 Elaboració d'una ordenança per fomentar el l loguer dels habitatges per sota l 'índex de
M7 Implementació de l 'oficina municipa l d'atenció als drets energètics (OFIMADE)
M8Regular la cess ió d'habitatge a enti tats del tercer sector que gestionen projectes socia ls
adreçats a persones i col ∙lectius d'a l ta vulnerabi l i tat
M9 Creació d'un equipament per s i tuacions d'exclus ió res idencia l 30 + 24
M10Promoure espais de convivència tempora l en modal itat "casa d'acol l ida" per a unitats o
persones en cerca de solució habitaciona l12
M11
Consol idar el programa d'equipament d'estada tempora l per a unitats de convivència o
persones amb sortida res idencia l previs ta , incrementant la dotació d'habi tatges i recursos
humans
M12Desplegar i ampl iar el programa Housing Fi rs t incrementant el nombre d'habi tatges que s 'hi
destinen
M13 Increment del recursos destinats a l programa Sabadel l Sostre (SABSO)
M14
Elaboració d'un reglament municipa l , a través de la taula de sensel larisme, per a la
priorització i adscripció a places d'equipaments de convivència tempora ls o final i s tes per a
persones soles en s i tuació de sensel lari sme
Programació
Quantificació de les actuacions:
2. Millorar les condicions de vida amb l'habitatge com a dret
Creació de places en un equipament per a situacions d'exclusió residencial
Creació de places en una Casa d'acollida
159
2.3 Augmentar i regular el parc d'habitatges públic de lloguer
Es proposa un augment del parc social d'habitatge amb la finalitat d'assolir un 10% de lloguer
públic en el conjunt de la ciutat que permeti cobrir les diferents necessitats socials d'habitatge.
Aquest increment provindrà de les promocions d'obra nova realitzades per l'Ajuntament
mitjançant l'empresa púbica municipal com per les d'altres administracions i l'empresa
VIMUSA, però també dels nous habitatges procedents de la rehabilitació d’edificis existents,
habitatges adquirits, etc. Tanmateix, es proposa revisar i regular les normatives i criteris del
parc públic i de l'accés a aquest.
Veure annex plànol P02. localització noves promocions d'habitatge protegit.
Detall d'actuacions concretes:
H1. Promoció municipal d'habitatges de protecció oficial de lloguer
H2. Promoció d'habitatge de protecció oficial per part de VIMUSA
H3. Promoció d'habitatge de protecció oficial d'altres administracions
H4. Promoció d'habitatge assequible sota noves formes de gestió i tinença
H5. Promoció d'habitatge dotacional
H6. Promoció d'una residència pública per a la gent gran
H7. Promoció d'habitatge assequible a partir de la rehabilitació d'edificis existents
H8. Elaboració d'un estudi aprofundint sobre habitatges buits al municipi
H9. Programa de verificació d'habitatges buits
H10. Programa de captació d'habitatges buits
H11. Revisar els criteris d’accés al Parc públic: Fer un nou reglament d’accés a l’HPO
H12. Nou reglament d’Habitatge del parc públic
H13. Adquisició per tanteig i retracte
H14. Adquisició directa, delimitant zones preferents
160
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H1.a PROMOCIÓ MUNICIPAL D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE
LLOGUER: PROMOCIÓ BARCELONA
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Construcció i promoció de 362 habitatges de protecció oficial
de lloguer durant el període 2019 – 2024, dins del marc del Pla
de Promoció de l'Habitatge.
La promoció de BARCELONA consta de 21 habitatges de
protecció oficial de lloguer.
Objectius:
Incrementar el parc públic protegit de lloguer
Garantir l'accés a l'habitatge.
Garantir la propietat pública del sòl.
Edificis més eficients energèticament –nZeb.
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Art. 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.
RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula l'adopció
de criteris ambientals d'ecoeficiència.
Beneficiaris:
Ciutadania en general i demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
A desenvolupar durant el període 2019 ‐ 2020.
Fonts de finançament:
Pressupost municipal.
Ampliació del capital. Aportació municipal durant el període 2019 – 2024 és de 11,5
milions d’euros per a totes les actuacions del grup H1.
Estimació econòmica:
El cost de l'execució del global del Pla de Promoció de
l'Habitatge 2019 ‐ 2024 per habitatges de lloguer públic
s'estima de 56 M €. El pressupost destinat a la promoció
BARCELONA és de 3.200.593 €
Gestió
VIMUSA.
Indicadors de resultat:
Nombre d'habitatges protegits de lloguer construïts
Nombre d'habitatges protegits de lloguer adjudicats
BARCELONA
161
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H1.b PROMOCIÓ MUNICIPAL D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER:
PROMOCIÓ LAYRET
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Construcció i promoció de 362 habitatges de protecció oficial de lloguer durant el període 2019 – 2024, dins del marc del Pla de Promoció de l'Habitatge. La promoció de LAYRET consta de 32 habitatges de protecció oficial de lloguer.
Objectius:
Incrementar el parc públic protegit de lloguer
Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania
Garantir la propietat pública del sòl.
Edificis més eficients energèticament –nZeb.
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Art. 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.
RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en els edificis.
Beneficiaris:
Ciutadania en general i els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
A desenvolupar durant el període 2019 ‐ 2020.
Fonts de finançament:
Pressupost municipal.
Ampliació del capital. Aportació municipal durant el període 2019 – 2024 és de 11,5 milions d’euros per a totes les actuacions del grup H1.
Estimació econòmica:
El cost de l'execució del global del Pla de Promoció de l'Habitatge 2019 ‐ 2024 per habitatges de lloguer públic s'estima de 56 M €. El pressupost destinat a la promoció LAYRET és de 5.149.517 €
Gestió
VIMUSA.
Indicadors de resultat:
Nombre d'habitatges protegits de lloguer construïts
Nombre d'habitatges protegits de lloguer adjudicats
LAYRET
162
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H1.c PROMOCIÓ MUNICIPAL D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER:
PROMOCIÓ CAN GAMBÚS 1
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Construcció i promoció de 362 habitatges de protecció oficial
de lloguer durant el període 2019 – 2024, dins del marc del
Pla de Promoció de l'Habitatge.
La promoció de CAN GAMBÚS consta de 105 habitatges de
protecció oficial de lloguer.
Objectius:
Incrementar el parc públic protegit de lloguer
Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania
Garantir la propietat pública del sòl.
Edificis més eficients energèticament –nZeb.
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Art. 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.
RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula
l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència
Beneficiaris:
Ciutadania en general i els demandants d’habitatge
assequible.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
A desenvolupar durant el període 2019 ‐ 2022.
Fonts de finançament:
Pressupost municipal.
Ampliació del capital. Aportació municipal 2019 – 2024 és de 11,5 milions d’euros
per a totes les actuacions del grup H1.
Estimació econòmica:
El cost de l'execució del global del Pla de Promoció de
l'Habitatge 2019 ‐ 2024 per habitatges de lloguer públic
s'estima de 56 M €. El pressupost destinat a la promoció CAN
GAMBÚS és de 14.769.477 €
Gestió
VIMUSA.
Indicadors de resultat:
Nombre d'habitatges protegits de lloguer construïts
Nombre d'habitatges protegits de lloguer adjudicats
CAN GAMBÚS 1
163
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H1.d PROMOCIÓ MUNICIPAL D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER:
PROMOCIÓ CAN GAMBÚS 2
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Construcció i promoció de 362 habitatges de protecció oficial de
lloguer durant el període 2019 – 2024, dins del marc del Pla de
Promoció de l'Habitatge. La promoció de CAN GAMBÚS 2 consta
de 108 habitatges de protecció oficial de lloguer
Objectius:
Incrementar el parc públic protegit de lloguer
Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania
Garantir la propietat pública del sòl.
Edificis més eficients energèticament –nZeb.
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Art. 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.
RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula l'adopció
de criteris ambientals d'ecoeficiència .
Beneficiaris:
Ciutadania en general i els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
A desenvolupar durant el període 2021‐ 2023.
Fonts de finançament:
Pressupost municipal.
Ampliació del capital. Aportació municipal durant el període 2019 – 2024 és de 11,5
milions d’euros per a totes les actuacions del grup H1.
Estimació econòmica:
El cost de l'execució del global del Pla de Promoció de
l'Habitatge 2019 ‐ 2024 per habitatges de lloguer públic s'estima
de 56 M €
El pressupost destinat a la promoció CAN GAMBÚS 2 és de
16.344.565 €
Gestió:
VIMUSA.
Indicadors de resultat:
Nombre d'habitatges protegits de lloguer construïts
Nombre d'habitatges protegits de lloguer adjudicats
CAN GAMBÚS 2
164
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H1.e PROMOCIÓ MUNICIPAL D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER:
PROMOCIÓ CAN LLONG 7
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Construcció i promoció de 362 habitatges de protecció oficial
de lloguer durant el període 2019 – 2024, dins del marc del Pla
de Promoció de l'Habitatge.
La promoció de CAN LLONG 7 consta de 80 habitatges d'HPO.
Objectius:
Incrementar el parc públic protegit de lloguer
Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania
Garantir la propietat pública del sòl.
Edificis més eficients energèticament –nZeb.
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Art. 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.
RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula
l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència.
Beneficiaris:
Ciutadania en general i els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
A desenvolupar durant el període 2022 ‐ 2024.
Fonts de finançament:
Pressupost municipal.
Ampliació del capital. Aportació municipal durant el període 2019 – 2024 és de 11,5
milions d’euros per a totes les actuacions del grup H1.
Estimació econòmica:
El cost de l'execució del global del Pla de Promoció de
l'Habitatge 2019 ‐ 2024 per habitatges de lloguer públic
s'estima de 56 M €.
El pressupost destinat a la promoció CAN LLONG 7 és de
14.100.659 €
Gestió:
VIMUSA.
Indicadors de resultat:
Nombre d'habitatges protegits de lloguer construïts
Nombre d'habitatges protegits de lloguer adjudicats
CAN LLONG 7
165
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H1.f PROMOCIÓ MUNICIPAL D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER:
PROMOCIÓ ÀMIBT RONDA COLLSALARCA
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Construcció i promoció de 362 habitatges de protecció oficial de
lloguer durant el període 2019 – 2024, dins del marc del Pla de
Promoció de l'Habitatge.
La promoció a l'àmbit de la RONDA COLLSALARCA consta d'un
mínim de 16 habitatges de protecció oficial de lloguer.
Objectius:
Incrementar el parc públic protegit de lloguer
Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania
Garantir la propietat pública del sòl.
Edificis més eficients energèticament –nZeb.
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Art. 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.
RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula l'adopció
de criteris ambientals d'ecoeficiència en els edificis.
Beneficiaris:
Ciutadania en general i els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
A desenvolupar durant el període 2022 ‐ 2024.
Fonts de finançament:
Pressupost municipal.
Ampliació del capital. Aportació municipal durant el període 2019 – 2024 és de 11,5
milions d’euros per a totes les actuacions del grup H1.
Estimació econòmica:
El cost de l'execució del global del Pla de Promoció de l'Habitatge
2019 ‐ 2024 per habitatges de lloguer públic s'estima de 56 M €
El pressupost destinat a la promoció de l'àmbit de COLLSALARCA
és de 2.403.277 €
Gestió:
VIMUSA.
Indicadors de resultat:
Nombre d'habitatges protegits de lloguer construïts
Nombre d'habitatges protegits de lloguer adjudicats
RONDA COLLSALARCA
166
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H2. PROMOCIÓ D'HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL PER PART DE VIMUSA
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Construcció i promoció de 112 habitatges de protecció
oficial de lloguer en el barri de Can Gambús.
D'aquests, 48 habitatges estan situats al carrer de
Kurdistan nº48 i 64 al carrer de Malta nº110‐126.
Objectius
Incrementar el parc públic protegit de lloguer
Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania
Garantir la propietat pública del sòl.
Edificis més eficients energèticament –nZeb..
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Art. 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.
RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula
l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en
els edificis.
Beneficiaris:
Els demandants d'habitatges protegit i social.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
Es realitzarà l'any 2024
Fonts de finançament:
Partida pressupostaria de VIMUSA.
Estimació econòmica:
El cost de l'execució de les dues promocions al barri de
CAN GAMBÚS s'estima de 15.638.171€.
Gestió:
VIMUSA
Indicadors de resultat:
Nombre de reunions de seguiment
Nombre d'habitatges o promocions construïts acabats
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
167
actuació H3. PROMOCIÓ D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL D’ALTRES
ADMINISTRACIONS
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
L'Ajuntament s'encarregarà de fer el seguiment de les
diferents administracions que tenen en marxa promocions
d'habitatge per forçar‐les a acabar‐les i materialitzar‐se.
Concretament farà el seguiment a INCASOL de les següents
promocions que estan en funcionament:
INCASOL. Can Llong parcel∙la 20.8: 23 hab HPO
INCASOL. Can Llong parcel∙la 20.6: 15 hab.
INCASOL. Can Llong parcel∙la 1901: 20 hab.
INCASOL. Arraona bloc 15: 36 hab HPO.
INCASOL. Arraona blocs 11 i 12: 44 hab. HPO (afectats PERI)
Objectius:
Augmentar l'oferta residencial per a la demanda exclosa del mercat.
Garantir l'execució del les promocions d'habitatge incrementant el nombre d'habitatges en el parc públic residencial.
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Art. 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.
RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula
l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en els
edificis.
Beneficiaris:
Els demandants d'habitatges protegit i social.
EXECUCIÓ
Calendari:
Des del moment que s'aprova el Pla Local d'Habitatge. Període de 2019 a 2024.
Fonts de finançament:
INCASOL
Estimació econòmica:
L'Ajuntament no ha de destinar una partida de diners concreta per executar aquesta actuació a través de VIMUSA s'han
de destinar recursos de gestió per pressionar aquestes administracions.
Gestió:
INCASOL
Indicadors de resultat:
Nombre de reunions de seguiment
Nombre d'habitatges o promocions construïts acabats
168
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H4. PROMOCIÓ D'HABITATGE ASSEQUIBLE SOTA NOVES FORMES DE GESTIÓ I TINENÇA
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Generar i ampliar el parc assequible d'habitatges a través del foment de nous models de promoció i convivència, donant
resposta a nous col∙lectius i servint com experiències pilot que puguin ser aplicades posteriorment a la resta de parc
públic.
Actualment a Sabadell ha fet un contracte/ conveni amb el Teler Cooperatiu per elaborar les bases d'una cooperativa
d'habitatge en trobar un solar on poder construir una promoció d'habitatges cooperatius en dret de superfície.
Es preveu que l'any 2019 s'obri un concurs per oferir dret a superfície per el grup cooperatiu d'habitatges al carrer
Rodes.
Objectius:
Promoure nous habitatges que permetin models alternatius de gestió i convivència
Impulsar noves formules d'habitatge col∙laboratiu
Augmentar l'oferta residencial per a la demanda exclosa del mercat.
Incidir a la baixa en els preus de mercat lliure d'habitatge
Garantir l'accés i permanència a l'habitatge
Donar resposta a les iniciatives col∙laboratives existents i facilitar la gestió de projectes col∙laboratius
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Art. 2j, 50.2a, 50.4, 51.4 i 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.
DA. 18a de la Llei del Dret a l'Habitatge
RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006
D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en els edificis.
Beneficiaris:
Cooperatives d'habitatges o col∙lectius interessats.
EXECUCIÓ
Calendari:
L'any 2019 s'obrirà el concurs públic.
Fonts de finançament:
L'Ajuntament cedirà terreny públic en dret de superfície a les cooperatives interessades
Les entitats i cooperatives interessades a executar les promocions privades s'hauran de fer càrrec del seu cost
Estimació econòmica:
A determinar.
Gestió:
Servei d'habitatges
Indicadors de resultat:
Nombre d'accions de difusió de nous models
Nombre de reunions amb cooperatives i altres agents
Nombre d'habitatges construïts sota nous tipus de tinença
169
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H5. PROMOCIÓ D'HABITATGES DOTACIONALS
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Des de l'Ajuntament es farà el seguiment per tal que es
rehabilitin els 16 habitatges d'un antic bloc de mestres
situat al costat del CEIP Sallarès i Pla al barri de
Campoamor, que són propietat de l'Agència de
l'Habitatge de Catalunya.
A finals del PLH es podria plantejar la construcció sobre
sòl de titularitat municipal d'habitatges dotacionals.
Objectius:
Satisfer les necessitats temporals de persones amb dificultat d'emancipació o que requereixen acolliment o assistència residencial.
Augmentar l'oferta residencial de titularitat municipal dirigida a donar allotjament urgent i transitori a la població municipal en situació d'exclusió social‐residencial.
Marc normatiu:
Art.3, 18, Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
Art. 34 a 59, Decret 75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret a l'habitatge.
Art. 34, Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'urbanisme.
Art. 33, Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme de Catalunya.
Les promocions hauran de complir les determinacions legals de la normativa vigent referida a les condicions de l'edificació, de l'habitabilitat dels habitatges, etc.
Beneficiaris:
Joves, gent gran, persones víctimes de violència de
genera, persones immigrants, persones separades o
divorciades que hagin perdut el dret de l'habitatge
compartit.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
En el període 2019 ‐ 2020 es podria haver rehabilitat el
bloc dels Mestres del barri de Campoamor.
A finals del PLH es podrien construir els habitatges
dotacionals procedents de la modificació de
planejament.
Fonts de finançament:
Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) (per
rehabilitar els 16 habitatges de bloc de Mestres)
Estimació econòmica:
170
A càrrec de l'AHC
Gestió:
Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC)
Indicadors de resultat:
Nombre d'habitatges rehabilitats
m2 de sostre rehabilitats
Nombre d'habitatges assequibles
171
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H6. PROMOCIÓ D'UNA RESIDÈNCIA PÚBLICA PER A LA GENT GRAN
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
El municipi no disposa d'una residència pública per a
gent gran, la qual ha estat reivindicada des de fa temps
des de les entitats socials i la societat civil.
La residència consta de 102 places públiques: 12
reservades a places socials i 80 destinades a places
concertades del sistema públic.
Objectius:
Garantir una llar pública a les persones d'edat avançada
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Art. 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.
RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula
l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en
els edificis.
Decret 255/2015, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el Programa anual d'actuació estadística per a l'any 2016, i d'inclusió de noves activitats estadístiques d'interès de la Generalitat en el Pla estadístic de Catalunya.
Beneficiaris:
Població demandant d'habitatge d'aquest règim de
tinença o que no pot accedir als preus de l'habitatge.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
2019‐2020, redacció del projecte.
2021, licitació i inici de les obres.
2022, construcció de la residència.
2023, finalització de l’obra i posada en funcionament.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell
Estimació econòmica:
9.000.000€
Gestió:
Ajuntament de Sabadell
Indicadors de resultat:
Nombre de places públiques de residència
172
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H7. PROMOCIÓ D'HABITATGE ASSEQUIBLE A PARTIR DE LA REHABILITACIÓ
D'EDIFICIS EXISTENTS
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut: Localització gràfica:
Generació de nous habitatges a preu assequible a partir
de la rehabilitació d'edificis en propietat municipal.
L'Ajuntament de Sabadell és propietari dels terrenys i
edificis de l'antiga Caserna de la Guàrdia Civil, situats al
carrer Batllevell. Es pretén a través de la rehabilitació
d'uns dels edificis aconseguir uns 62 habitatges
assequibles.
Es pot plantejar la possibilitat que una part dels edificis
es rehabilitin mitjançant masoveria urbana.
Objectius:
Incrementar el parc públic de lloguer assequible.
Garantir l'accés a l'habitatge
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Art. 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.
RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula
l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en els
edificis.
Beneficiaris:
Població amb problemes d'accés a un habitatge en condicions assequibles.
Població amb problemes per pagar un habitatge.
EXECUCIÓ
Calendari: Imatge actuació:
Es preveu la seva rehabilitació durant el període de 2020
‐ 2021.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell, a partir del pressupost
municipal i/o del pressupost de l'empresa o societat
actuant (municipal, pública o privada).
Estimació econòmica:
3.500.000 €
Gestió:
Ajuntament de Sabadell i VIMUSA.
Indicadors de resultat:
m2 de sostre rehabilitat.
Nombre d'habitatges assequibles /llars beneficades.
173
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H8. ELABORACIÓ D’UN ESTUDI APROFUNDIT SOBRE HABITATGES BUITS AL MUNICIPI
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Aquesta actuació preveu portar a terme un estudi que permeti aprofundir sobre els habitatges buits del municipi a
partir de la creació d’un cens d’habitatges desocupats i l’estudi d’aquesta desocupació i un altre cens amb
habitatges finalitzats o en construcció pendents de vendre, amb l’objectiu de crear una borsa d’habitatges
susceptibles de ser posats a lloguer a preus assequibles. A més, l'estudi hauria d'incorporar quines podrien ser les
noves mesures d'incentius que es podrien aplicar per potenciar el moviment i incorporació d'aquests habitatges
buits al mercat o a desenvolupar alguna activitat, ja que amb el programa de verificació no n'hi ha prou.
Objectius:
Aprofundir sobre problemàtiques específiques del municipi, amb l’objectiu de crear una borsa d’habitatges
desocupats permanentment o pendents de vendre, susceptibles de ser llogats a preus assequibles.
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya.
Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans.
Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.
Beneficiaris:
Persones que demandin habitatges de protecció.
Agents que ofereixin habitatges de protecció.
EXECUCIÓ
Calendari:
A realitzar‐se durant l’any 2020.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
25.000€
Gestió:
Servei d'Habitatge
Indicadors de resultat:
Número d’habitatges disposats a lloguer o venuts.
174
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H9. PROGRAMA DE VERIFICACIÓ D’HABITATGES BUITS
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Continuació del programa de verificació provinent de l’Ordenança Municipal Reguladora del Procediment sobre Verificació d’Habitatges Buits aprovada definitivament de 3 de març de 2015. L’ordenança té la finalitat de detectar l’existència de l’habitatge buit, a partir d’un programa d’inspecció, i aconseguir la seva mobilització al mercat. S’entén com a habitatge buit l’habitatge que roman desocupat permanent, sense causa justificada, durant més de dos anys.
Objectius:
Mobilització del parc d’habitatges buits al mercat.
Estimular la millora i el manteniment de la propietat.
Prevenir l’ocupació il∙legal.
Marc normatiu:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial.
Decret 183/2016, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre els habitatges buits.
Ordenança Municipal Reguladora del Procediment sobre Verificació d’Habitatges Buits de Sabadell.
Beneficiaris:
Els demandants d’habitatge amb lloguer social.
Les comunitats de propietaris amb pisos buits.
EXECUCIÓ
Calendari:
Ordenança en vigor des del 2015 i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Finançament a partir del pressupost municipal.
Estimació econòmica:
Recursos interns: capítol 1
Gestió:
Servei d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Nombre d’habitatges buits reals/buits teòrics.
175
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H10. PROGRAMA DE CAPTACIÓ D'HABITATGES BUITS
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Es proposa un programa específic de captació de pisos buits per part d’un equip per a mobilitzar els pisos buits del municipi i posar‐los a la borsa de mediació del lloguer social. Aquesta actuació està vinculada al "contracte‐programa".
Objectius:
Mobilització del parc d’habitatges buits al mercat.
Estimular la millora i el manteniment de la propietat.
Prevenir l’ocupació il∙legal.
Marc normatiu:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial.
Decret 183/2016, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre els habitatges buits.
Ordenança Municipal Reguladora del Procediment sobre Verificació d’Habitatges Buits de Sabadell.
Beneficiaris:
Els demandants d’habitatge amb lloguer social.
Les persones propietàries de pisos buits.
EXECUCIÓ
Calendari:
A implantar a partir del 2019 i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Finançament a partir del pressupost municipal.
Estimació econòmica:
Al 2019 5.000€, la resta d'anys, del 2020 al 2024, 10.000€ per any, sent una total de 55.000€.
Gestió:
VIMUSA
Indicadors de resultat:
Nombre d’habitatges captats per a la Borsa Municipal d’Habitatge.
Nombre de llars beneficiades.
176
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H11. REVISAR ELS CRITERIS D'ACCÉS AL PARC PÚBLIC: FER UN NOU REGLAMENT
D'ACCÉS I PERMENÈNCIA A L'HPO
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Redacció d'un nou reglament municipal d'obligat compliment que reguli els criteris per optar a l'accés a l'habitatge de protecció oficial. Establir quins són els requisits necessaris que han de complir els demandants en funció de les seves necessitats. Aquest haurà de revisar tant els requisits que necessiten els perfils sol∙licitants d'HPO com les condicions necessàries per accedir‐hi, com per exemple: el seu llindar i nivell econòmic, perfil... Aquestes condicions hauran de ser revisables periòdicament per a garantir la permanència en un habitatge de protecció oficial.
Objectius:
Actualitzar i revisar els criteris d'adjudicació d'habitatge de protecció oficial al municipi.
Contribuir al foment de l'accés assequible a l'habitatge.
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Art. 77 al 107 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
Beneficiaris:
Sol∙licitants d'habitatge amb protecció oficial
Població amb problemes d'accés a un habitatge en condicions assequibles
EXECUCIÓ
Calendari:
A realitzar l'any 2020.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell
Estimació econòmica:
Recursos interns: capítol 1
Gestió:
VIMUSA, Servei d'Habitatge i Acció Social
Indicadors de resultat:
Aprovació del reglament
177
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H12. NOU REGLAMENT D'HABITATGE DEL PARC PÚBLIC
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Reformular el reglament per a la utilització de patrimoni d'habitatges de propietat de l'Ajuntament de Sabadell de
l'any 2000 ja que ha quedat obsolet i no s'aplica. Aquesta reformulació haurà d'establir‐se en base al nou
reglament d'emergència i determinar quins destins poden tenir els habitatges adscrits (masoveria, housing first,
emergència, habitatges compartit, etc).
Objectius:
Adaptar el reglament d'habitatge a la realitat vigent
Millorar les condicions amb la finalitat de donar resposta a tots els casos d'accés a l'habitatge d'emergència.
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
Decret 255/2015, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el Programa anual d'actuació estadística per a l'any 2016, i d'inclusió de noves activitats estadístiques d'interès de la Generalitat en el Pla estadístic de Catalunya. ???
Beneficiaris:
Població en estat o risc d'exclusió social‐residencial.
Població en situacions d'emergència econòmica i social.
Població que ha perdut l'habitatge per problemes d'impagament.
EXECUCIÓ
Calendari:
Calendari 2020 i 2021.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell
Estimació econòmica:
Recursos interns: capítol 1
Gestió:
VIMUSA, Servei d'Habitatge i Patrimoni
Indicadors de resultat:
Aprovació del reglament
178
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H13a. ADQUISICIÓ PER TANTEIG I RETRACTE PER PART DE L'AJUNTAMENT
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut:
L'Ajuntament pot exercir el dret de tanteig i retracte quan vol adquirir una propietat en venda per destinar‐la a habitatge social. S’estima un total de 50 habitatges obtinguts amb el pressupost destinat pel a dret de tanteig i retracte.
Objectius:
Contribuir a l’increment de l'habitatge dins del PMSH, possibilitant que l’Ajuntament intervingui en les transaccions de habitatges entre particulars en una àrea determinada, tenint preferència per a adquirir‐los per davant dels particulars.
Intervenir en el mercat de sòl evitant especulacions i controlant la fiscalitat de les operacions.
Incrementar el parc d’habitatges vinculats a polítiques socials.
Facilitar a conservació i la rehabilitació d’edifici i evitar l’expulsió d’ocupants o altres processos de caràcter especulatiu.
Marc normatiu:
Art.172 a 174 del Decret Legislatiu 1/2010, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art.226 a 228 del Reglament de la Llei d’urbanisme.
Art.15, 37, 39, 43, 76, 134 i 136 de la Llei del dret a l’habitatge. Art. 49 a 52 del RDL 7/2015, de 30 d'octubre, Texto refundido de la ley del suelo y rehablitación urbana.
Beneficiaris:
Població amb problemes amb accés a un habitatges assequible.
EXECUCIÓ
Calendari:
A executar durant el període 2019‐2024.
Fonts de finançament:
Pressupost municipal per a l'adquisició dels béns.
Utilització del fons del PMSH si el sòl es destina a construir habitatges d'HPO o a incrementar a aquest patrimoni.
Estimació econòmica:
Pressupost per a l’adquisició de béns per part de l'Ajuntament: al 2019 4M€ i al 2020 2M€ i la resta d’anys 2,1M€ anuals, sent un total de 14,4M€
Gestió:
Ajuntament de Sabadell
Indicadors de resultat:
Nombre d'habitatges adquirits exercitant el dret de tanteig i retracte
Nombre d'habitatges que s'han incorporat a la borsa a polítiques social a partir de l'adquisició per tanteig i retracte
179
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H13b. ADQUISICIÓ PER TANTEIG I RETRACTE PER PART DE VIMUSA
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut:
VIMUSA pot exercir el dret de tanteig i retracte quan vol adquirir una propietat en venda per destinar‐la a habitatge social. Segons l’Acord Marc es vol instar la qualificació d’habitatges com a HPO destinats a lloguer social durant tot el temps en què es mantingui el règim de propietat temporal que s’acordarà per un màxim de 75 anys. Es destinaran a aquelles unitats de convivència on els ingressos no són superiors al 3,5 vegades l’IRSC. L’Agència d’Habitatge de Catalunya atorgarà subvencions als compradors dels habitatges per cobrir la diferència entre l’import del lloguer contractat amb la persona arrendatària i l’import que li correspon pagar en funció del nivell d’ingressos familiars. S’estima un total de 150 habitatges obtinguts amb el pressupost destinat pel a dret de tanteig i retracte.
Objectius:
Contribuir a l’increment de l'habitatge dins del PMSH, possibilitant que l’Ajuntament intervingui en les transaccions de habitatges entre particulars en una àrea determinada, tenint preferència per a adquirir‐los per davant dels particulars.
Intervenir en el mercat de sòl evitant especulacions i controlant la fiscalitat de les operacions.
Incrementar el parc d’habitatges vinculats a polítiques socials.
Facilitar a conservació i la rehabilitació d’edifici i evitar l’expulsió d’ocupants o altres processos de caràcter especulatiu.
Marc normatiu:
Art.172 a 174 del Decret Legislatiu 1/2010, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art.226 a 228 del Reglament de la Llei d’urbanisme.
Art.15, 37, 39, 43, 76, 134 i 136 de la Llei del dret a l’habitatge.
Art. 49 a 52 del RDL 7/2015, de 30 d'octubre, Texto refundido de la ley del suelo y rehablitación urbana.
Acord Marc per a l’adhesió d’ajuntaments amb demanda forta i acreditada, i l’homologació d’entitats socials amb interès en l’adquisició d’habitatges provinents del tanteig i retracte mitjançant una línia de préstecs bonificats.
Beneficiaris:
Població amb problemes amb accés a un habitatges assequible.
EXECUCIÓ
Calendari:
A executar durant el període 2019‐2024.
Fonts de finançament:
Conveni aconseguit amb la Generalitat, Agència Habitatge de Catalunya (AHC) i d'Institut Català de Finances (ICF)
Estimació econòmica:
Pressupost per a l’adquisició de béns: 2,5 milions d’euros a l’any, sent un total sent un total de 10M€ durant el període 2019‐2022.
Gestió:
VIMUSA
Indicadors de resultat:
Nombre d'habitatges adquirits exercitant el dret de tanteig i retracte
Nombre d'habitatges que s'han incorporat a la borsa a polítiques social a partir de l'adquisició per tanteig i retracte
180
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació H14. ADQUISICIÓ DIRECTA, DELIMITANT ZONES PREFERENTS
camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Compra d'edificis o d'habitatges al mercat lliure, per part de l'Ajuntament o VIMUSA a preu de mercat, amb la finalitat de reforçar la política municipal d'habitatge, tot ampliant el parc públic residencial assequible. Posteriorment s'adscriuran al PMSH i resten des d'aquell moment afectats per les finalitats legals del mateix. Es delimitaran quines són les zones preferents del municipi que són prioritàries per realitzar aquestes adquisicions d'habitatge per part de l'Ajuntament.
Objectius:
Incrementar el PMSH.
Incrementar el parc d'habitatges vinculats a polítiques socials.
Marc normatiu:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge (art.122.3 i 123.3)
Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'urbanisme (art.163‐171)
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme de Catalunya (art.220‐225)
Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a la reglamentació del patrimoni dels bens locals, i la regulació del règim municipal i local.
Beneficiaris:
Població amb problemes d'accés a un habitatge en condicions assequibles.Població amb problemes per pagar un habitatge.
EXECUCIÓ
Calendari:
Des de l'any 2019.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell
Estimació econòmica:
Forma part del pressupost de tanteig i retracte.
Gestió:
Servei d'Habitatge i Patrimoni
Indicadors de resultat:
Nombre d'adquisicions d'habitatges (per tipologia).
% increment del PMSH.
181
Programa d’actuacions:
Tipus d'actuació
2019 2020 2021 2022 2023 2024
3. Augmentar i regular el parc d'habitatge públic de lloguer i el fons d'habitatge social
H1 Promoció municipa l d'habi tatges de protecció oficia l de l loguer
promoció BARCELONA 21
promoció LAYRET 32
promoció CAN GAMBÚS 1 105
promoció CAN GAMBÚS 2 108
promoció CAN LLONG 7 80
promoció ÀMBIT COLLSALARCA 16
H2 Promoció d'habitatge de protecció oficia l per part de VIMUSA 112
H3 Promoció d'habitatge de protecció oficia l d'a l tres administracions 59 44
H4 Promoció d'habitatge assequible sota noves formes de gestió i tinença
H5 Promoció d'habitatges dotaciona l 16
H6 Promoció d'una res idència públ ica per a l a gent gran 102
H7 Promoció d'habitatge assequible a parti r de l a rehabi l i tació d'edi fi ci s exis tents 62
H8 Elaboració d'un estudi aprofundi t sobre habitatges buits al municipi
H9 Programa de veri fi cació d'habitatges bui ts
H10 Programa de captació d'habi tatges bui ts
H11 Revisar els cri teris d'accés al Parc públ ic: fer un nou reglament d'accés a l 'HPO
H12 Nou reglament d'habitatge del parc públ ic
H13 Adquis ició per tanteig i retracte 50 50 35 35 35 35
H14 Adquis ició directa , del imitant zones preferents
Programació
Quantificació de les actuacions:
3. Augmentar i regular el parc d'habitatge públic de lloguer i el fons d'habitatge social
Increment d'habitatges d'HPO 577
Increment d'habitatge dotacional a partir de la rehabilitació 16
Increment d'habitatges rebuts per dret de tanteig i retracte 240
Increment d'habitatge assequible a partir de la rehabilitació 62
Creació de places en una residència per a gent gran 102
182
2.4 Implementar polítiques per la rehabilitació i millora de la qualitat del parc
d'habitatge existent
La necessitat de conservació i rehabilitació dels habitatges existents es considera cabdal als
propers anys, derivat d'una banda de l'envelliment progressiu del parc com també de
l'aplicació de les inspeccions tècniques de l'edificació. Per tal d'evitar el deteriorament de les
edificacions i millorar les condicions de vida dels residents, es proposa la implantació de
polítiques de rehabilitació tant a través d'ajuts per aquells col∙lectius més vulnerables com de
revisió d'ordenances per al foment del manteniment dels habitatges.
R1. Elaboració d’un estudi sobre la necessitat de rehabilitació i el perfil dels residents
R2. Gestió i acompanyament en la tramitació dels ajuts a la rehabilitació de la Generalitat
R3. Ajuts municipals a la rehabilitació
R4. Ajuts municipals a la instal∙lació d'ascensors en edificis de PB+3 o més.
R5. Establir criteris a les bases d'adjudicació dels ajuts municipals
R6. Elaboració d’una ordenança per a regular la rehabilitació d’habitatge
R7. Ajuts a la rehabilitació per a la cessió d’habitatges a la borsa de lloguer
R8. Rehabilitació del parc públic d’habitatges existents per fomentar l'habitatge assequible
R9. Delimitació d’àrees de regeneració i renovació urbana
R10. Dotar de recursos de disciplina urbanística per garantir l’acompliment de la norma en
matèria de conservació, manteniment i rehabilitació d’habitatges
183
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació R1. ELABORACIÓ D’UN ESTUDI SOBRE LA NECESSITAT DE
REHABILITACIÓ I EL PERFIL DELS RESIDENTS.
camp R. REHABILITACIÓ I MILLORAR DE LA QUALITAT DELS HABITATGES
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Aquesta actuació preveu portar a terme un estudi que permeti aprofundir sobre l’estat de les edificacions i els seus
residents a diferents barris o zones del municipi amb l’objectiu d’establir mesures pel foment de la rehabilitació o
bé definir altres instruments d’actuació en els barris estudiats.
Un cop realitzat l’estudi sobre la necessitat de rehabilitació i perfil dels residents caldrà tenir en compte si és
necessari desenvolupar línies d’ajut per a col∙lectius específics més vulnerables.
Objectius:
Disposar d’un anàlisi aprofundit sobre l’estat del parc d’habitatges al municipi.
Detecció i identificació de les situacions d’infrahabitatge i d’utilització anòmala dels habitatges.
Millorar el parc d’habitatges existent.
Assegurar el dret a un habitatge digne i assequible a la població.
Dinamització dels tràmits de conservació i rehabilitació del parc.
Millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
Marc normatiu:
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya.
Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans.
Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge.
Beneficiaris:
La ciutadania en general i concretament els veïns i veïnes dels barris subjectes als estudis.
EXECUCIÓ
Calendari:
A realitzar‐se durant l’any 2019.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell i Diputació de Barcelona.
Estimació econòmica:
30.000 €
Gestió:
Servei d'habitatge.
Indicadors de resultat:
Número d’actuacions derivades dels estudis.
Número de llars beneficiades per la rehabilitació.
184
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació R2. GESTIÓ I ACOMPANYAMENT EN LA TRAMITACIÓ DELS AJUTS A
LA REHABILITACIÓ DE LA GENERALITAT
camp R. REHABILITACIÓ I MILLORAR DE LA QUALITAT DELS HABITATGES
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Els organismes con la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el propi estat estableixen ajuts per les persones propietàries per a realitzar obres de rehabilitació dels edificis i habitatges. Es troba vinculat al Contracte‐ Programa. Les línies de subvencions a la rehabilitació per part de la Generalitat són les següents:
Subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial, destinades a rehabilitar els elements comuns dels edificis amb la finalitat de fomentar la millora de la eficiència energètica.
Subvencions per rehabilitar en matèria d’accessibilitat edificis en barris del parc públic d’habitatges mitjançant la realització de la inspecció tècnica de l’edifici i el certificat d’eficiència energètica dels barris gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Complementàriament a la subvenció global destinada a l’actuació de l’edifici, existeixen ajuts individuals de cohesió social per cobrir l’import de la quota dels titulars dels habitatges que pertanyen a l’edifici on s’han de fer les obres de rehabilitació objecte de la subvenció.
També s’han de considerar els programes i ajuts del Pla Estatal 2018‐2021, i el que el substitueixi i, els del Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital a través de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE). Les actuacions subvencionables seran les indicades en els plans vigents, com a exemple es poden indicar les següents:
Obres de rehabilitació de patologies: rehabilitació de l’estructura i instal∙lacions; rehabilitacions de l’envolupant de l’edifici i mitgeres; i adequació a la normativa vigent de les instal∙lacions comunitàries.
Obres per a la millora de la sostenibilitat, l’eficiència i la rehabilitació energètica: millora de l’envoltant tèrmica, instal∙lació de sistemes, incorporació d’energies renovables als edificis.
Obres per a la millora d’accessibilitat y supressió de barreres arquitectòniques.
Obres destinades a què els habitatges assoleixin les condicions mínims d’habitabilitat que exigeix la normativa vigent.
Adaptació dels habitatges per a persones amb mobilitat reduïda.
Objectius:
Fomentar la rehabilitació, regeneració i renovació urbana.
Millorar la qualitat del parc residencial existent.
Promoure l’eficiència energètica dels edificis residencials.
Dinamitzar el mercat d’habitatge de lloguer.
Marc normatiu:
Art.3h, 35,67 i 68 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Art.29 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme de Catalunya.
Art.27, 37 i 62.2 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan estatal de vivienda 2018‐2021.
Ajuts ministerials de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). Programa de Ayudas para la Rehabilitación energètica de edificios existentes.
Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a la inspecció tècnica dels edificis, les condicions d’habitabilitat dels habitatges, l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l’edificació i altra normativa sectorial.
Beneficiaris:
Comunitats de persones propietàries.
185
Persones propietàries d’edificis d’habitatges i/o habitatges amb necessitats de rehabilitació.
Persones inquilines en edificis d’habitatges i/o habitatges amb necessitats de rehabilitació.
EXECUCIÓ
Calendari:
Ja en funcionament i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital.
Estimació econòmica:
Pressupost dins de l'actuació M1.
Gestió:
VIMUSA.
Indicadors de resultat:
Nombre de consultes ateses.
Nombre d’ajuts supramunicipals a la rehabilitació atorgats.
Nombre d’edificis rehabilitats.
Import total d’ajuts a la rehabilitació.
186
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació R3. AJUTS MUNICIPALS A LA REHABILITACIÓ
camp R. REHABILITACIÓ I MILLORAR DE LA QUALITAT DELS HABITATGES
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Es proposa una línia d'ajuts municipals per a la rehabilitació per les persones propietàries per a realitzar obres de
rehabilitació dels edificis i habitatges complementaris als ajuts de la Generalitat, per tal de donar cobertura a les
famílies més vulnerables.
S’estima una rehabilitació de 300 habitatges privats anuals, sent un total de 1.800 durant el període 2019‐2024.
Objectius:
Fomentar la rehabilitació, regeneració i renovació urbana.
Millorar la qualitat del parc residencial existent.
Promoure l’eficiència energètica dels edificis residencials.
Dinamitzar el mercat d’habitatge de lloguer.
Marc normatiu:
Art.3h, 35,67 i 68 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Art.29 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme de Catalunya.
Art.27, 37 i 62.2 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan estatal de vivienda 2018‐2021.
Ajuts ministerials de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). Programa de Ayudas para la Rehabilitación energètica de edificios existentes.
Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a la inspecció tècnica dels edificis, les condicions d’habitabilitat dels habitatges, l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l’edificació i altra normativa sectorial.
Beneficiaris:
Comunitats de persones propietàries.
Persones propietàries d’edificis d’habitatges i/o habitatges amb necessitats de rehabilitació.
Persones inquilines en edificis d’habitatges i/o habitatges amb necessitats de rehabilitació.
EXECUCIÓ
Calendari:
A implantar al 2019 i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Finançament a partir del pressupost municipal.
Estimació econòmica:
Es destinen 1,4 milions d’euros anuals per a la rehabilitació d’immobles privats, sent un tota de 8,4 milions d’euros.
Es comparteix amb la proposta R4, R7.
Gestió:
VIMUSA i Servei d'Habitatge.
Indicadors de resultat:
Nombre de consultes ateses.
Nombre d’ajuts supramunicipals a la rehabilitació atorgats.
Nombre d’edificis rehabilitats.
Import total d’ajuts a la rehabilitació.
187
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació R4. AJUTS MUNICIPALS A LA INSTAL∙LACIÓ D'ASCENSORS EN
EDIFICIS DE PB+3 O MÉS.
camp R. REHABILITACIÓ I MILLORAR DE LA QUALITAT DELS HABITATGES
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Es proposa una línia d’ajuts municipals per a la rehabilitació per a les persones propietàries per a la instal∙lació
d’ascensors en edificis de PB+3, per permetre suprimir les barreres arquitectòniques.
S’estima una rehabilitació de 300 habitatges privats anuals, sent un total de 1.800 durant el període 2019‐2024.
Objectius:
Fomentar la rehabilitació, regeneració i renovació urbana.
Millorar les condicions d’accessibilitat a l’habitatge.
Millorar la qualitat del parc residencial existent.
Millorar la qualitat de vida dels residents.
Marc normatiu:
Art.3h, 35,67 i 68 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Art.29 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme de Catalunya.
Art.27, 37 i 62.2 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan estatal de vivienda 2018‐2021.
Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a la inspecció tècnica dels edificis, les condicions d’habitabilitat dels habitatges, l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l’edificació i altra normativa sectorial.
Beneficiaris:
Comunitats de persones propietàries.
Persones propietàries d’edificis d’habitatges i/o habitatges amb necessitats de rehabilitació.
Persones inquilines en edificis d’habitatges i/o habitatges amb necessitats de rehabilitació.
EXECUCIÓ
Calendari:
A implantar al 2019 i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Finançament a partir del pressupost municipal.
Estimació econòmica:
Es destinen 1,4 milions d’euros anuals per a la rehabilitació d’immobles privats, sent un tota de 8,4 milions d’euros.
Es comparteix amb la proposta R3, R7.
Gestió:
VIMUSA i Servei d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Nombre de consultes ateses.
Nombre d’ajuts supramunicipals atorgats.
Nombre d’ascensors instal∙lats.
Import total d’ajuts a la instal∙lació d’ascensors.
188
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació R5. ESTABLIR CRITERIS A LES BASES D'ADJUDICACIÓ DELS AJUTS
MUNICIPALS
camp R. REHABILITACIÓ I MILLORAR DE LA QUALITAT DELS HABITATGES
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Establir criteris per a poder optar a obtenir ajuts a la rehabilitació, que serveixin d’aquesta manera per millorar
l’oferta dels habitatges assequibles. Aquestes condicions han d’evitar la posterior especulació una vegada
rehabilitats els immobles per part de les persones propietàries i contribuir socialment al municipi.
Objectius:
Disposar d’uns criteris adequats per a l’adjudicació dels ajuts municipals per a la rehabilitació.
Fomentar la rehabilitació, regeneració i renovació urbana.
Assegurar el dret a un habitatge digne i assequible a la població.
Dinamització del mercat de lloguer.
Millorar la qualitat de vida dels residents.
Marc normatiu:
Art.3h, 35,67 i 68 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Art.29 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme de Catalunya.
Art.27, 37 i 62.2 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan estatal de vivienda 2018‐2021.
Ajuts ministerials de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). Programa de Ayudas para la Rehabilitación energètica de edificios existentes.
Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a la inspecció tècnica dels edificis, les condicions d’habitabilitat dels habitatges, l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l’edificació i altra normativa sectorial.
Beneficiaris:
Comunitats de persones propietàries.
Persones propietàries d’edificis d’habitatges i/o habitatges amb necessitats de rehabilitació.
Persones inquilines en edificis d’habitatges i/o habitatges amb necessitats de rehabilitació.
EXECUCIÓ
Calendari:
A implantar al 2020 i de caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
No comporta cap cost econòmic.
Gestió:
VIMUSA i Servei d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Nombre d’edificis rehabilitats.
Import total d’ajuts a la rehabilitació.
189
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació
R6. ELABORACIÓ D’UNA ORDENANÇA PER A FOMENTAR LA
REHABILITACIÓ D’HABITATGES (EFICIÈNCIA ENERGÈTICA,
ACCESSIBILITAT,...)
camp R. REHABILITACIÓ I MILLORAR DE LA QUALITAT DELS HABITATGES
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Es tracta d’establir mesures de foment de la rehabilitació d’edificis i habitatges per les persones propietàres, en exercici de les competències municipals i en base al seu pressupost , de manera complementària a les que estableix la Generalitat. Aquestes mesures normalment es concretaran en la redacció, aprovació i aplicació d’una ordenança de rehabilitació, que podrà contemplar els aspectes següents:
Els supòsits els qual serà exigible la realització d’obres de manteniment, conservació i rehabilitació.
Condicions tècniques i estètiques de les obres.
Concreció dels tràmits administratius i llicències.
Establiment d’exempcions i bonificacions de determinades taxes o impostos municipals (IBI, ICIO, etc.), quan es realitzin aquestes obres.
Recàrrecs en aquests impostos o sancions quan s’incompleixin els deures de conservació i rehabilitació.
Establiment d’ajuts i subvencions municipals per a la realització d’aquestes obres. Podria realitzar‐se simultàniament a l’Ordenança d’edificació.
Objectius:
Promoure la rehabilitació d’edificis i habitatges en tot el municipi o en àrees delimitades, mitjançant la redacció i
aplicació d’ordenances que concretin els deures de conservació i rehabilitació que estableixen l’article 189 del Text refós
de la Llei d’urbanisme i l’article 30 de la Llei del dret a l’habitatge, o mitjançant l’establiment d’ajuts a la rehabilitació
complementaris dels que atorga la Generalitat.
Marc normatiu:
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art.30 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge
Decret 455/2004 de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges.
RD 314/2006 “ Codi tècnic de l’edificació” BOE 28/03/2006.
Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
Art.29 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Beneficiaris:
Persones propietàries, llogaters i població de l’àmbit objecte de rehabilitació.
EXECUCIÓ
Calendari:
2020 ‐ 2021.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
15.000€
Gestió:
Urbanisme.
Indicadors de resultat:
Nombre d’habitatges rehabilitats.
Nombre d’ajuts a la rehabilitació concedits.
190
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació R7. AJUTS A LA REHABILITACIÓ PER A LA CESSIÓ D’HABITATGES
A LA BORSA DE LLOGUER
camp R. PLA MUNICIPAL DE FOMENT DE LA REHABILITACIÓ
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Iniciativa de rehabilitació d'edificis d'habitatges i habitatges privats per part de l'administració a aquelles persones propietàries que no tenen diners per afrontar‐ne el seu cost, a canvi de la cessió temporal a la borsa de lloguer municipal, d'una part o el total d'habitatges de l'edifici objecte d'intervenció a la borsa de lloguer. L'Ajuntament es farà càrrec de l'execució de els obres de rehabilitació, ja sigui per mitjà d'una contractació externa o via Plans d'Ocupació, al conveni s'especificaran i es valoraran les obres a executar, la durada temporal de la cessió (proporcional a la inversió a realitzar), les condicions i garanties de pagament i les clàusules de rescissió.
Objectius:
Fomentar la rehabilitació, regeneració i renovació urbana.
Millorar la qualitat del parc residencial existent.
Promoure l’eficiència energètica dels edificis residencials.
Nodrir el parc d'habitatges de lloguer social del municipi
Marc normatiu:
Art.3h, 35,67 i 68 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Art.29 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme de Catalunya.
Art.27, 37 i 62.2 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan estatal de vivienda 2018‐2021.
Ajuts ministerials de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). Programa de Ayudas para la Rehabilitación energètica de edificiosexistentes.
Normativa vigent referida a la inspecció tècnica dels edificis, condicions d’habitabilitat dels habitatges, adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l’edificació i altra normativa sectorial.
Beneficiaris:
Persones propietàries d'immobles amb estat de conservació deficient els quals no poden fer‐se càrrec de la rehabilitació.
Població demandant de lloguer
EXECUCIÓ
Calendari:
Començament l'any 2019 i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell, agafat del pressupost municipal.
Estimació econòmica:
Es destinen 1,4 milions d’euros anuals per a la rehabilitació d’immobles privats, sent un tota de 8,4 milions d’euros. Es comparteix amb la proposta R3, R4.
Gestió:
VIMUSA i Servei d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Nombre d'edificis rehabilitats.
Nombre d'habitatges a disposició de l'ajuntament per un ús social generats
Nombre d'unitats de convivència beneficiades
% d'edificis rehabilitats respecte al total del municipi/ àrea.
191
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació R8. REHABILITACIÓ DEL PARC PÚBLIC D’HABITATGES EXISTENTS
PER FOMENTAR L'HABITATGE ASSEQUIBLE
camp R. PLA MUNICIPAL DE FOMENT DE LA REHABILITACIÓ
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Millorar la qualitat de l'edificació i rehabilitació del parc residencial del PMSH. Aquest àmbit inclou totes aquelles qüestions relacionades amb l'estat físic del parc residencial. Les previsions d'habitatges a rehabilitar són les següents:
Habitatges dels mestre: o Balaguer (10 habitatges) o Florit (8 habitatges)
Rehabilitacions adquirides del tempteig i retracte Objectius:
Promoció i rehabilitació d’habitatges protegits del PMSH.
Incrementar els recursos del fons del PMSH.
Incrementar el nombre d’habitatges de lloguer social i/o assequible pel municipi principalment en terrenys municipals.
Intervenir en el mercat de sòl evitant especulacions i controlant la fiscalitat de les operacions. Marc normatiu:
Art.3h, 35,67 i 68 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Art.29 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme de Catalunya.
Art.27, 37 i 62.2 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan estatal de vivienda 2018‐2021.
Ajuts ministerials de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). Programa de Ayudas para la Rehabilitación energètica de edificios existentes.
Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a la inspecció tècnica dels edificis, les condicions d’habitabilitat dels habitatges, l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l’edificació i altra normativa sectorial.
Beneficiaris:
Els demandants d'habitatges protegits o socials.
EXECUCIÓ
Calendari:
2019 ‐ 2020
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell a través de VIMUSA.
Programa Europeu EDUSI (Estratègia de Desenvolupament Urbanístic Sostenible Integrat) Estimació econòmica:
730.000€ per Balaguer, extretes d'EDUSI, de fonts pròpies de l'Ajuntament i de VIMUSA
600.000€ per Florit
800.000€ destinats a habitatges adquirits per tempteig i retracte Gestió:
VIMUSA i Servei d’Habitatge. Indicadors de resultat:
Nombre d'edificis rehabilitats.
Nombre d'habitatges a disposició de l'ajuntament per un ús social generats i incorporats al PMSH.
Nombre d'unitats de convivència beneficiades
% d'edificis rehabilitats respecte al total del municipi/ àrea.
192
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació R9. DELIMITACIÓ D’ÀREES DE CONSERVACIÓ I REHABILITACIÓ
camp R. PLA MUNICIPAL DE FOMENT DE LA REHABILITACIÓ
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Una vegada realitzat l’estudi sobre la necessitat de rehabilitació i el perfil dels residents (fitxa R.1) en funció del resultat d’aquest treball previ es poden determinar àrees per de conservació i rehabilitació (ACR). La delimitació i declaració, d’acord amb l’article 36 de la Llei 18/2007 de dret a l’Habitatge, d’una o diverses àrees de conservació i rehabilitació, condició necessària per acollir‐se al programa de Mesures de foment a la rehabilitació en àrees de rehabilitació del Pla per al dret a l’Habitatge. Dita declaració comportarà la possibilitat d’aplicar un ampli ventall de mesures, entre les que hi figuren: la declaració d’utilitat pública a efectes d’expropiació, imposició de servituds o ocupació temporal de terrenys; aprovació de normes, plans o programes de rehabilitació; l’adopció d’ordres d’execució per al compliment dels deures de conservació i rehabilitació amb possibilitat d’aconseguir finançament de la Generalitat per a les obres que superin el límit del deure imputable a les persones propietàries; l’exercici per l’ajuntament dels drets de tanteig i retracte previstos a l’article 15 de LDH; la creació d’un ens gestor que impulsi el procés de rehabilitació i protegeixi els drets dels ocupants legals; la subscripció de convenis de rehabilitació amb dotació d’un fons econòmic específic; i l’obligació d’incorporar al mercat els immobles desocupats en un termini concret. Es consideren també ACR les àrees de rehabilitació integral (ARIs) i les àrees de rehabilitació de centres històrics (ARCHs) declarades quan no hagin finalitzat la seva execució, i es consideraran prioritàries per a la seva declaració les àrees que hagin estat incloses en el fons de la Llei de Millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixin d’una atenció especial . Objectius:
Impulsar la rehabilitació i manteniment dels edificis d’habitatges i els habitatges, i la regeneració i renovació urbana.
Eradicar situacions d’infrahabitatge. Marc normatiu:
Art.36 i 37 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art.29 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme de Catalunya.
Títol I, Cap.III del decret 64/2014, de 13 de maig, del Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.
Art.39 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge.
Art.47‐54 del Real Decreto 106/2018, de 9 de març, por el que se regula el Plan Estatal de la Vivienda 2018‐2121.
Art.4.4 Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación urbana.
Normativa vigent referida a la inspecció tècnica dels edificis, les condicions d’habitabilitat dels habitatges, l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l’edificació i altra normativa sectorial.
Beneficiaris:
Persones propietàries i llogaters d’edificis amb problemes de conservació o rehabilitació, i població en general.
EXECUCIÓ
Calendari:
A realitzar‐se a l’any 2021. Fonts de finançament:
Finançament a partir del pressupost municipal.
Estimació econòmica:
Recursos interns dins del Capítol I. Gestió:
Urbanisme. Indicadors de resultat:
Àrees de conservació i rehabilitació delimitades.
Nombres d’habitatges/ edificis que conformen les àrees de conservació i rehabilitació.
Nombre de mesures implementades.
193
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació
R10. DOTAR DE RECURSOS DE DISCIPLINA URBANÍSTICA PER
GARANTIR L’ACOMPLIMENT DE LA NORMA EN MATÈRIA DE
CONSERVACIÓ, MANTENIMENT I REHABILITACIÓ
D’HABITATGES
camp R. REHABILITACIÓ I MILLORAR DE LA QUALITAT DELS HABITATGES
DESCRIPCIÓ
Contingut:
El marc normatiu actual permet a l’administració una important intervenció en relació al deure de manteniment,
conservació i rehabilitació dels habitatges vers la propietat. Per poder treballar en aquesta línia cal dotar‐se de
recursos humans. El coneixement i control de l’estat dels habitatges és fonamental per garantir el deure de
conservació i la realització de les actuacions pertinents per part de l’administració. A més els requeriments per a la
realització de les ITE’s, determina situacions greus o molt greus que impliquen l’acció municipal.
Objectius:
Inspecció i detecció d’habitatges en mal estat
Requeriment d’obligacions inherents als propietaris
Acompanyament transversal a les situacions de vulnerabilitat
Assolir la millora dels habitatges a través de la rehabilitació
Marc normatiu:
Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecaria.
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge
Decret 455/2004 de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Art.29 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici.
Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.
Beneficiaris:
Persones propietàries d’edificis d’habitatges amb necessitats de rehabilitació.
Població demandant de d’habitatge social.
EXECUCIÓ
Calendari:
2020.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell
Estimació econòmica:
35.270 € per any, sent un total de 176.350 € durant el període 2020‐2024.
Gestió:
Programa de llicències.
Indicadors de resultat:
Compliment de la llei 1/2015
194
Programa d’actuacions:
Tipus d'actuació
2019 2020 2021 2022 2023 2024
4. Implementar polítiques per a la rehabilitació i la millora de la qualitat del parc d'habitatge existent
R1 Elaboració d'un estudi sobre la necess i tat de rehabi l i tació i el perfi l dels res idents
R2 Gestió i tramitació dels ajuts a l a rehabi l i tació de l a General i tat
R3 Ajuts municipa ls a l a rehabi l i tació
R4 Ajuts municipa ls a l a insta l ∙l ació d'ascensors en edificis de PB+3 o més
R5 Establ i r cri teris a les bases d'adjudicació dels ajuts municipa ls
R6 Elaboració d'una ordenança per a fomentar la rehabi l i tació d'habi tatge
R7 Ajuts a l a rehabi l i tació per a la cess ió d'habi tatges a la borsa de l loguer
R8 Rehabi l i tació del parc públ ic d'habi tatges exis tents per fomentar l 'habitatge assequible 18
R9 Del imitació d'àrees de conservaciò i rehabi l i tació
R10Dotar de recursos de discipl ina urbanística per garanti r l 'acompl iment de la norma en matèria
de conservació, manteniment i rehabi l i tació d'habi tatges
Programació
300 300 300 300 300 300
Quantificació de les actuacions:
4. Implementar polítiques per a la rehabilitació i la millora de la qualitat del parc d'habitatge existent
Nombre d'habitatges rehabilitats a partir d'ajuts 1.800
195
2.5 Consolidar i millorar els serveis ordinaris municipals en matèria d'habitatge
El Pla proposa mantenir i incrementar els serveis municipals actuals en matèria d'habitatge i
dotar‐los d'una major i millor estructura que permeti una gestió més transversal així com de
recursos humans i econòmics.
S1. Gestió del registre municipal de sol∙licitants d'habitatge protegit
S2. Gestió de la borsa social de lloguer
S3. Millora de la gestió de la gestió dels habitatges protegits i seguiment de les famílies
S4. Disposar d'un observatori d’habitatge
S5. Modificació i millora de l’estructura organitzativa per a la gestió d’habitatge i ampliació
dels recursos municipals humans i econòmics per a les polítiques d’habitatge
S6. Creació d’una eina de sistematització de la informació
S7. Creació d’una comissió de seguiment pel desenvolupament del PLH
S8. Formulació de la Taula de participació pel desenvolupament del PLH
S9. Formació continuada al personal tècnic municipals en matèria d'habitatge
196
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació S1. GESTIÓ DEL REGISTRE MUNICIPAL DE SOL∙LICITANTS D’HABITATGE PROTEGIT
camp S. MILLORAR ELS SERVEIS ORDINARIS MUNICIPALS EN HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
El registre de sol∙licitants d’habitatge protegit de Catalunya (RSHPOC) es concep com un conjunt de bases de dades integrades de caràcter permanent en la que hi figuren inscrites totes les persones sol∙licitants d’HPO de Catalunya. La creació del RSHPOC s’acompanya d’una nova regulació dels procediments d’adjudicació dels HPO a Catalunya, on destaca l’obligació de tota persona que opti a accedir a un HPO (ja sigui de promoció pública o privada) d’estar inscrita en aquest registre. La inscripció en el registre és un requisit imprescindible per a ser adjudicatari d’un habitatge protegit, tot i que queden fora d’aquest criteri els habitatges per a situacions d’emergència social així com cessions d’HPO a entitats sense ànim de lucre que sol∙licitin un HPO per a destinar‐lo a fer front a situacions d’emergència en l’àmbit d’assistència i benestar social. El RSHPOC permet doncs:
Disposar d’informació actualitzada sobre el nombre, el perfil i la distribució territorial dels/de les sol∙licitants d’HPO.
Oferir als/a les sol∙licitants informació sobre l’oferta d’HPO ja sigui de promoció pública o privada.
Establir un procediment operatiu i transparent de gestió i control de l’adjudicació dels HPO. El registre de sol∙licitants a Sabadell el gestiona l’Oficina Local d’Habitatge i realitza les tasques d'inscripció, actualització i cancel∙lació de les dades dels/de les sol∙licitants del municipi i es troba vinculat al Contracte‐Programa. El juny del 2018 constaven 1.618 persones inscrites al Registre de sol∙licitants de Sabadell. Objectius:
Foment de l’accés assequible a l’habitatge.
Promoure la transparència de la gestió d’aquesta tipologia d’habitatge.
Mantenir una base operativa per a l’adjudicació d’HPO.
Disposar d’informació actualitzada sobre el volum i el perfil de persones sol∙licitants.
Marc normatiu:
Art.92‐97 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Decret 106/2009, de 19 de maig, pel qual es regulen el Registre de Sol∙licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Catalunya i els procediments d’adjudicació dels habitatges amb protecció oficial.
Art.48‐56 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge.
Beneficiaris:
Sol∙licitants d’habitatge amb protecció oficial.
Promotors d’habitatge amb protecció oficial al municipi.
EXECUCIÓ
Calendari:
En funcionament i amb caràcter indefinit. Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell i Generalitat. Estimació econòmica:
Inclòs dins del contracte‐programa, actuació M1Gestió:
VIMUSA. Indicadors de resultat:
Nombre d’altes i baixes al registre.
Nombre de consultes ateses.
197
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació S2. GESTIÓ DE LA BORSA SOCIAL DE LLOGUER
camp S. MILLORAR ELS SERVEIS ORDINARIS MUNICIPALS EN HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
L’Oficina Local d’Habitatge disposa del servei de la Borsa Municipal d’Habitatge. Aquesta actuació proposa donar continuïtat i reforçar aquest servei el qual ofereix el següents productes:
Mediació pública en el mercat de lloguer privat per incrementar l’oferta de lloguer assequible, mediant entre persones propietàries (garanties de pagament i rescabalament de danys) i llogaters amb ingressos baixos (garanties de lloguer just):
- Gestió de la Base de dades de llogaters potencials. - Localització i captació d’habitatges per lloguer. - Elaboració d’inventaris, de contractes i subscripció de pòlisses. - Seguiment de la relació arrendatícia i resolució d’incidències.
Dins d’aquesta borsa s’ofereixen dos tipus de programa de lloguer:
Mediació: els llogaters disposen els seus habitatges amb un lloguer com a mínim del 20% per sota del mercat i com a màxim el preu d’habitatge protegit segons la normativa vigent.
Masoveria urbana: cessió d’un habitatge a canvi de que el llogater assumeixi les obres de rehabilitació i manteniment en comptes del pagament del lloguer (mirar fitxa R.4 Foment de la masoveria urbana).
Es planteja com a objectiu l'adquisició d’un total de 90 habitatges de mediació i 9 de masoveria urbana durant el període 2019‐2024, donant 15 habitatges anuals. Es troba vinculat parcialment al Contracte‐Programa. Objectius:
Foment de l’accés assequible a l’habitatge.
Dinamització del mercat de lloguer.
Optimització de l’ocupació del parc vacant.
Promoció del manteniment i la rehabilitació. Marc normatiu:
Art.69,70 i 72 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Llei 29/1994, d’Arrendaments urbans.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge.
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021. Beneficiaris:
Persones propietàries d’habitatges que els ofereixin a un lloguer per sota el mercat.
Persones propietàries lliures desocupats.
Demandants d’habitatges amb lloguer assequible.
EXECUCIÓ
Calendari:
Ja iniciat i amb caràcter indefinit. Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Ajuts de la Generalitat per a la captació d’habitatges per a la borsa de lloguer social i ajuts al seguiment de la mediació del lloguer.
Estimació econòmica:
Inclòs dins del contracte‐programa, actuació M1Gestió:
VIMUSA. Indicadors de resultat:
Nombre de contractes anuals.
Nombre d’habitatges llogats i llars beneficiades.
Nombre d’habitatges rehabilitats a partir de masoveria urbana.
198
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació S3. MILLORA DE LA GESTIÓ DE LA GESTIÓ DELS HABITATGES PROTEGITS I SEGUIMENT
DE LES FAMÍLIES
camp S. MILLORAR ELS SERVEIS ORDINARIS MUNICIPALS EN HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Gestió i control dels habitatges de protecció oficial que formen part de la Borsa Municipal de d’Habitatge i el PMSH. Aquest seguiment de les propietats es realitzarà de forma bianual, revisant les condicions tants dels immobles com de les condicions economico‐socials de les llars que ocupen aquests habitatges. D’aquesta manera es vol garantir l’ús adequat dels habitatges i un seguiment òptim de les persones inquilines. Es troba vinculat parcialment al Contracte‐Programa. Objectius:
Fomentar el manteniment i conservació del parc d’habitatges de protecció oficial.
Disposar d’informació actualitzada de les condicions de les persones inquilines.
Donar resposta a les necessitats d’habitatge. Marc normatiu:
‐ Beneficiaris:
Els demandants d’habitatge protegit.
EXECUCIÓ
Calendari:
Implantació al 2020 amb seguiment al llarg de tot el PLH.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell. Estimació econòmica:
Inclòs dins del contracte‐programa, actuació M1Gestió:
VIMUSA. Indicadors de resultat:
Nombre de llars ateses.
Nombre de persones beneficiades.
199
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació S4. DISPOSAR D'UN OBSERVATORI D'HABITATGE
camp S. MILLORAR ELS SERVEIS ORDINARIS MUNICIPALS EN HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Creació d’un observatori local d’habitatge dirigit a la producció, gestió i difusió d’informació i coneixement en
relació a l’habitatge amb la finalitat de satisfer les necessitats de l’ens local en els processos de disseny,
implementació i avaluació de la seva política d’habitatge.
L’observatori estarà constituït per sistemes d’informació propis i, alhora, podrà coordinar‐se amb altres
observatoris ja existents com per exemple l’Observatori Local d’Habitatge de la Diputació de Barcelona, de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona o la Generalitat de Catalunya.
Objectius:
Produir, gestionar i difondre permanentment informació vinculada a l’habitatge.
Afavorir la reflexió i els processos de disseny, implantació, seguiment i avaluació de les polítiques locals d’habitatge.
Posar a disposició dels agents implicats tota la informació i el coneixement necessari per a la presa de decisions informada en matèria d’habitatge.
Optimitzar els recursos existents en matèria d’habitatge.
Marc normatiu:
‐
Beneficiaris:
Personal polític i tècnic de l’ens local.
Ciutadania en general que requereix informació sobre la situació i evolució del mercat immobiliari en el municipi.
EXECUCIÓ
Calendari:
2020 ‐ 2024
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
10.000 € per any, sent un total de 50.000 €.
Gestió:
Servei d’Habitatge, VIMUSA i Observatori de l’economia local
Indicadors de resultat:
Creació de l’Observatori Local d’Habitatge.
200
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació
S5. MODIFICACIÓ I MILLORA DE L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA PER A LA GESTIÓ
D’HABITATGE I AMPLIACIÓ DELS RECURSOS MUNICIPALS HUMANS I ECONÒMICS PER A
POLÍTIQUES D'HABITATGE
camp S. MILLORAR ELS SERVEIS ORDINARIS MUNICIPALS EN HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Donada la rellevància del tema de l’habitatge i alhora la necessària transversalitat dels diferents departaments de l’Ajuntament, es proposa revisar l’estructura organitzativa i adaptar les funcions de les persones relacionades amb el tema de l’habitatge per a una correcta gestió dels habitatges i de les futures actuacions que es derivin del Pla. Concretament es proposa treballar per processos. Es tracta d’una intervenció indirecta de tipus organitzatiu dels serveis municipals per tal de millorar l’estructura, el funcionament i el pressupost de l’Ajuntament per fer front a les totes les actuacions en relació amb l’habitatge, ja siguin de l’àmbit de planejament, gestió de patrimoni municipal del sòl i habitatge, promoció, rehabilitació o accés i ús adequat dels habitatges. Disposar dels instruments de gestió, execució, implantació i difusió necessaris i adequats per desplegar i desenvolupar el PLH.
Objectius:
Incrementar progressivament els recursos humans destinats a polítiques d’habitatge, per consolidar els serveis.
Adequar l’estructura municipal a les tasques que cal dur a terme a fi de facilitar l’acció pública en matèria d’habitatge en els aspectes tècnics i polítics.
Millorar la coordinació de tots els serveis àrees de l’Ajuntament amb competències directes o indirectes en matèria d’habitatge.
Millorar la coordinació amb altres administracions i òrgans competents en matèria d’habitatge.
Adequar els recursos municipals a les tasques que cal dur a terme. Marc normatiu:
Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del règim local.
Llei estatal 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del Govern Local.
Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Títol 6 “Formes de gestió dels serveis públics locals” del decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.
Beneficiaris:
Treballadors de l'ens local Ciutadania en general
EXECUCIÓ
Calendari:
A iniciar a partir de l’any 2019.Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
840.000 € Gestió:
VIMUSA, Servei d’Habitatge i Acció Social. Indicadors de resultat:
Millora de la coordinació entre sectors.
Millora en l’obtenció de la informació.
Millora en la detecció de necessitats i en la resolució de les problemàtiques d’habitatges.
201
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació S6. CREACIÓ D’UNA EINA DE SISTEMATIZACIÓ DE LA INFORMACIÓ
camp S. MILLORAR ELS SERVEIS ORDINARIS MUNICIPALS EN HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Creació d’una eina de sistematització de dades per a la gestió, visualització i utilització de les dades vinculades amb habitatge (derivades de fonts estadístiques, registres administratius municipals, d’elaboració pròpia a partir d’enquestes i estudis, etc. ) per part dels serveis municipals. Aquest sistema, integraria el conjunt d’informació que es va general sobre els diferents àmbits relacionats amb l’habitatge (planejament, rehabilitació, mobilització del parc vacant, etc.).
Objectius:
Treballar de manera transversal i coordinada en matèria d’habitatge.
Agilitzar la tramitació, gestió i consulta de dades per part de l’Ajuntament.
Optimització del recursos existents en matèria d’habitatge.
Marc normatiu:
‐
Beneficiaris:
Personal polític i tècnic de l’ens local.
Ciutadania en general
EXECUCIÓ
Calendari:
A implantar a partir del 2020 i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
10.000€
Gestió:
Servei d’Habitatge, VIMUSA i Observatori Local.
Indicadors de resultat:
Posada en funcionament de l'eina.
202
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació S7. CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ DE SEGUIMENT PEL DESENVOLUPAMENT DEL PLH
camp S. MILLORAR ELS SERVEIS ORDINARIS MUNICIPALS EN HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Creació d’una comissió tècnica consultiva, integrada per responsables polítics de les àrees implicades i pel personal tècnic municipal i de VIMUSA responsable de les actuacions, que vetlli per al compliment de les previsions del PLHs i de l’encaix de les previsions d’habitatge amb el desenvolupament urbanístic del municipi, amb l’objectiu de:
Fer un seguiment de l’estat de les actuacions previstes al PLH.
Compartir informació sobre el treball realitzat a altres departaments on es desenvolupen transversalment les mateixes actuacions. Deixar oberta l’assistència a altres regidories a l’hora de tractar temes específics.
Coordinar les actuacions per a que es duguin a bon terme.
Objectius:
Treballar de manera transversal i coordinada en matèria d’habitatge.
Implicar a diferents col∙lectius en el desenvolupament del PLH.
Optimitzar la informació entre els agents implicats en el PLH.
Garantir la transparència en la gestió de les polítiques locals d’habitatge.
Marc normatiu:
Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Reglament Orgànic Municipal.
Beneficiaris:
Personal de l’ens local.
Ciutadania en general
EXECUCIÓ
Calendari:
Implantació al 2019 amb seguiment al llarg de tot el PLH.
Fonts de finançament:
Despeses internalitzables dins de les despeses municipals.
Estimació econòmica:
No requereix cap despesa econòmica.
Gestió:
VIMUSA i Servei d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Nombre de reunions de seguiment realitzades.
Informes de resultats presentats.
203
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació S8. FORMULACIÓ DE LA TAULA DE PARTICIPACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT DEL PLH
camp S. MILLORAR ELS SERVEIS ORDINARIS MUNICIPALS EN HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Creació d’un òrgan de seguiment del PLH com a òrgan de participació ciutadana en matèria d’habitatge que vetlli per la implementació de les actuacions previstes i en garanteixi la qualitat en el seu desenvolupament. L’òrgan estarà integrat per membres de l’equip de govern i de l’oposició, membres d’institucions i organitzacions que treballen a la ciutat en la promoció i el finançament d’habitatges, de col∙legis i associacions professionals, d’associacions veïnals o d’entitats socials que promouen el dret a un habitatge digne. Les funcions de la Comissió de Seguiment serien:
Seguiment del Pla i de les actuacions previstes.
Vetllar pel compliment de les propostes del Pla.
Mantenir la coherència global del Pla. Es contempla incorporar la participació ciutadana a través d’altres espais i moments de caire informatiu oberts a tota la població garantint la informació sobre les actuacions lligades al PLH. Pel que fa la difusió, es donarà a conèixer l’execució del Pla així com les actuacions desenvolupades a través dels mitjans de comunicació locals (web de l’Ajuntament, butlletí municipal).
Objectius:
Implicar la ciutadania en les polítiques d’habitatge.
Consensuar amb els principals agents relacionats amb l’habitatge les actuacions del PLH.
Donar veu a les diferents necessitats i posicionaments a l’entorn de l’habitatge.
Potenciar i millorar la coordinació entre les diferents àrees municipals relacionades sectorialment amb polítiques d’habitatge (treball transversal).
Potenciar i millorar la concertació entre els operadors públics i privats que, d’alguna manera, participen en les polítiques d’habitatge.
Marc normatiu:
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.
Beneficiaris:
Ciutadania en general
EXECUCIÓ
Calendari:
Al llarg de tot del PLH.
Fonts de finançament:
Finançament a partir del pressupost municipal.
Estimació econòmica:
No requereix cap despesa econòmica.
Gestió:
Servei d’Habitatge i Participació.
Indicadors de resultat:
Nombre de Taules realitzades.
Nombre d'informes elaborats.
204
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació S9. FORMACIÓ CONTINUADA AL PERSONAL TÈCNIC MUNICIPAL EN MATÈRIA D'HABITATGE
camp S. MILLORAR ELS SERVEIS ORDINARIS MUNICIPALS EN HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Es proposa la formació, de forma continuada, del personal tècnic municipal en matèria legal o altres aspectes
relacionats amb les polítiques d’habitatge. Seria interessant poder disposar de convenis amb entitats/ organismes
per poder accedir a aquesta formació en un període breu des de l’aprovació / aparició de noves situacions
vinculades a l’habitatge.
Objectius:
Millorar el servei ofert a la ciutadania.
Optimitzar la informació existent en matèria d’habitatge.
Marc normatiu:
‐
Beneficiaris:
Personal tècnic municipal.
EXECUCIÓ
Calendari:
A partir del 2019 de forma indefinida.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell / altres administracions.
Estimació econòmica:
Recursos interns dins del Capítol I.
Gestió:
Recursos Humans.
Indicadors de resultat:
Nombre d’hores realitzades.
205
Programa d’actuacions:
Tipus d'actuació
2019 2020 2021 2022 2023 2024
5. Consolidar i millorar els serveis ordinaris municipals en matèria d'habitatge
S1 Gestió dels registre municipa l de sol ∙l i ci tants d'habitatge protegi t
S2 Gestió de l a borsa socia l de l loguer 15 15 15 15 15 15
S3 Mi l lora de la gestió dels habi tatges protegi ts i seguiment de les famíl ies
S4 Disposar d'un observatori d'habi tatge
S5Modi ficació i mil lora de l 'es tructura organitzativa per a l a gestió d'habi tatge i ampl iació dels
recursos municipa ls humans i econòmics per a pol ítiques d'habitatge
S6 Creació d'una eina de s is temati tzació de l a informació
S7 Creació d'una comiss ió de seguiment pel desenvolupament del PLH
S8 Formulació de l a Taula de participació pel desenvolupament del PLH
S9 Formació continuada a l persona l tècnic municipa l en matèria d'habi tatge
Programació
Quantificació de les actuacions:
5. Consolidar i millorar els serveis ordinaris municipals en matèria d'habitatge
Increment de pisos a la borsa de lloguer per mediació
Increment de pisos a la borsa de lloguer per masoveria urbana
206
2.6 Promoure altres models d’accés a l’habitatge
L'aparició de noves formes de tinença i models d'accés a l'habitatge per superar la dualitat
lloguer‐propietat i que generin solucions col∙lectives que superin la dimensió individual i
incideixin en la transformació social. Es considera prioritari promoure aquestes noves fórmules
que consideren l'habitatge com un bé d’ús i no d’inversió i aporten valors com la
corresponsabilitat, l’ajuda mútua, la producció col∙lectiva, l’afavoriment de nous models de
convivència, l’estabilitat, etc., a un cost d’accés inferior a la compra en el mercat lliure.
A1. Desenvolupar polítiques que fomentin l'ús d'habitatge compartit
A2. Desenvolupar polítiques que fomentin l'habitatge cooperatiu com a model d’accés a
l’habitatge
A3. Desenvolupar polítiques que fomentin la masoveria urbana
A4. Estudi sobre la viabilitat de les tinences intermèdies
207
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació A1. DESENVOLUPAR POLÍTIQUES QUE FOMENTIN LÚS
D'HABITATGE COMPARTIT
camp A. PROMOURE ALTRES MODELS D'ACCÉS A L'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Creació i/o gestió d’una borsa d’ofertes i demandes que posa en contacte persones que volen llogar una habitació i persones propietàries que volen llogar parcialment el seu habitatge pel foment del lloguer assequible. A més a més, es pretén fomentar aquestes noves fórmules d’habitatge compartit en el propi parc públic. També es crearan espais de debat sobre els nous models d'accés a l'habitatge o la creació d’una aplicació web.
Objectius:
Fomentar l’accés assequible a l’habitatge.
Estimular el mercat de lloguer, l’ocupació del parc vacant.
Complementàriament, fomentar la millora i manteniment del parc residencial.
Marc normatiu:
Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans.
Beneficiaris:
Població amb problemes d’accés a un habitatge en condicions assequibles.
Persones propietàries particulars d’habitatges desocupats o amb possibilitat de ser ocupats per més persones.
EXECUCIÓ
Calendari:
A partir del 2019.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
2.000 € a l’any 2019, i els restants 5.000 €, sent un total de 27.000 €.
Gestió:
VIMUSA i Servei d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Nombre de consultes ateses
Nombre d’habitatges mobilitzats per un lloguer
% de gent beneficiada
208
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació A2. DESENVOLUPAR POLÍTIQUES QUE FOMENTIN L'HABITATGE
COOPERATIU COM A MODEL D'ACCÉS A L'HABITATGE
camp A. PROMOURE ALTRES MODELS D'ACCÉS A L'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Les cooperatives d’habitatge, són una nova forma alternativa d’accés a l’habitatge, en les quals els seus membres gaudeixen d’un dret d’ús a través del pagament d’una quota d’entrada i d’un lloguer assequible i vinculat a l’adquisició i construcció (si s’escau), a més de participar del manteniment i funcionament de la cooperativa. Es pretén el foment de polítiques, a partir de cessió o de constitució d’un dret de superfície per a la promoció d’habitatge per cooperatives en règim de cessió d’ús, ja sigui mitjançant la construcció d’habitatges de nova planta o, la rehabilitació o adequació d’edificis d’habitatges o d’habitatges o edificis municipals buits i en mal estat. També es crearan espais de debat sobre els nous models d'accés a l'habitatge. Aquesta actuació està vinculada a la H4.
Objectius:
Augmentar l’oferta residencial a preu assequible.
Estimular el lloguer a llarg termini.
Fomentar la millora i manteniment del parc residencial.
Incidir a la baixa en els preus del mercat lliure d’habitatge.
Fomentar la diversificació de les formes de promoció i gestió dels habitatges.
Marc normatiu:
Art.3 i 42 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Art.165‐171 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Art.225 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Igualment, les promocions hauran de complir les determinacions legals de la normativa vigent referida a les condicions de l’edificació, de l’habitabilitat dels habitatges, etc.
Beneficiaris:
Els demandants d’altres formes d'habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari:
A partir del 2019.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
Dins de l’actuació U10.
Gestió:
VIMUSA i Servei d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Nombre d’accions de difusió i nous models.
Nombre de reunions amb cooperatives i altres agents.
Nombre d’habitatges construïts sota nous tipus de tinença.
209
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació A3. DESENVOLUPAR POLÍTIQUES QUE FOMENTIN LA
MASOVERIA URBANA
camp A. PROMOURE ALTRES MODELS D'ACCÉS A L'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Mediació entre persones propietàries d’immobles (edificis d’habitatges i habitatges) buits i amb necessitats de rehabilitació i població demandant d’habitatge, per tal de promoure els contractes de masoveria urbana per mitjà dels quals, el propietari cedeix l’ús pel termini que s’acordi, i a canvi els cessionaris/ masovers n’assumeixen les obres de rehabilitació i manteniment. Aquesta figura de la rehabilitació per renda també està recollida en la Llei d’arrendaments urbans (art.17.5), que permet que les parts acordin en els contractes, durant un termini determinat, que es pugui substituir totalment o parcialment el pagament de la renda pel compromís de l’arrendatària de reformar o rehabilitar l’immoble en els terminis i condicions pactades. Aquest programa ja s’ha iniciat a Sabadell per part de VIMUSA i es troba vinculat parcialment al contracte programa, tot i així caldria impulsar l’actuació per a obtenir nous habitatges disponibles i persones propietàries i persones inquilines interessats. També es crearan espais de debat sobre els nous models d'accés a l'habitatge. S’obtindrien uns 9 habitatges per a lloguer en masoveria urbana.
Objectius:
Fomentar el manteniment i la rehabilitació dels edificis i habitatges dels municipis.
Evitar la desocupació permanent dels habitatges.
Donar respostes alternatives a les necessitats d’habitatge a la població.
Marc normatiu:
42.3 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Art.17.5 de la llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans.
Art.4.4 del reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana.
Disposició final setena de la llei 2/2007, del 15 de febrer, del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè.
Beneficiaris:
Persones propietàries d’immobles buits amb necessitats de rehabilitació i població amb problemes d’accés a un habitatge en condicions assequibles.
EXECUCIÓ
Calendari:
Ja iniciat i amb caràcter indefinit.
Fonts de finançament:
Ajuntament de Sabadell.
Estimació econòmica:
Dins del contracte programa.
Gestió:
VIMUSA.
Indicadors de resultat:
Nombre d’immobles obtinguts / persones propietàries beneficiats
Nombre de consultes ateses.
Nombre de contractes de masoveria urbana signats.
Temps mitjà de vigència del contracte de masoveria urbana.
210
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació A4. ESTUDI SOBRE LA VIABILITAT DE LES TINÈNCES
INTERMÈDIES
camp A. PROMOURE ALTRES MODELS D'ACCÉS A L'HABITATGE
DESCRIPCIÓ
Contingut:
La proposta vol portar a terme un estudi de viabilitat de les tinences intermèdies al municipi de Sabadell. Donada la investigació de la Càtedra d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili liderades pel director Sergio Nasarre, les tinences intermèdies va ser incorporades al Codi Civil Català. Aquestes forma de tinença van més enllà de la dicotomia propietat – lloguer. Aquestes tinences són la propietat temporal i la propietat compartida. Ambdós conceptes suposen garantir l’accés a l’habitatge a aquelles persones les quals no volen endeutar‐se per damunt de les seves possibilitats ni volen pagar un lloguer sigui per inestabilitat temporal, dificultat de realització d’obres, etc. En el cas de propietat compartida funciona a partir de dues persones propietàries, un de material (que disposa d’una part de la quota i de l’usdefruit de l’immoble) i un altre de forma (que disposa la quota restant). Amb el temps el propietari material adquirirà progressivament les quotes del propietari formal fins a assolir totes les quotes i sol∙licitar‐ne l’adjudicació del bé. És una forma d’obtenir l’immoble de forma progressiva. La propietat temporal, en canvi, permet disposar al titular de l’immoble com si es tractés del propietari ordinari i gaudir de les condicions del dret de prioritat.
Objectius:
Evitar la desocupació permanent dels habitatges.
Donar respostes alternatives a les necessitats d’habitatge a la població.
Marc normatiu:
Llei 19/2015, del 29 de juliol, d’incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya.
Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Beneficiaris:
Els demandants d'habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari:
2021
Fonts de finançament:
Generalitat de Catalunya.
Estimació econòmica:
A determinar.
Gestió:
Servei d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Nombre d’immobles obtinguts en propietat compartida.
Nombre d’immobles obtinguts en propietat temporal.
211
Programa d’actuacions:
Tipus d'actuació
2019 2020 2021 2022 2023 2024
6. Promoure altres models d'accés a l'habitatge
A1 Desenvolupar pol ítiques que fomentin l 'ús d'habitatge comparti t
A2 Desenvolupar pol ítiques que fomentin l 'habi tatge cooperatiu com a model d'accés a
A3 Desenvolupar pol ítiques que fomentin la masoveria urbana 1 1 1 2 2 2
A4 Estudi sobre la viabi l i tat de les tinences intermèdies
Programació
212
2.7 Elevar i coordinar propostes entre administracions públiques
Actualment les competències en matèria d’habitatge recauen en l’administració autonòmica i
estatal, quan en realitat qui suporta la major càrrega pel que fa a actuacions i serveis
relacionats amb l’habitatge és l’administració local.
Es fa necessari per tant revisar aquesta distribució de competències i per tant del seu
finançament, per tal de que s’ajustin més a la realitat actual dels municipis i permetin als
Ajuntaments dotar‐se de més recursos i instruments per actuar en aquest sentit.
J1. Instar a la Generalitat en noves mesures en matèria d'habitatge
J2. Instar a l'Estat Espanyol i la Diputació de Barcelona en matèria d'habitatge
J3. Coordinar les accions que superin els límits administratius
J4. Promoure espais de coordinació amb els municipis de la conurbació del Vallès per les
reserves de PMSH, la regulació de lloguer i les àrees de tanteig i retracte.
213
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació J1. INSTAR A LA GENERALITAT EN NOVES MESURES EN MATÈRIA D'HABITATGE
camp J. COORDINAR PROPOSTES ENTRE ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Instar a la Generalitat en mesures per obtenir més pressupostos en matèria d’habitatge, per a aconseguir: ‐ La millora de les competències locals. ‐ El control dels preus del mercat d'habitatge: estudiar les vies i mecanismes per poder controlar els preus
del mercat de l’habitatge, amb la creació d'un consell municipal de regulació dels preus o altres instruments que jurídicament s’estimin viables.
‐ L’increment del sòl/parc públic amb la possibilitat d’expropiació definitiva. Existeixen diversos mecanismes que permeten amb la legislació actual l’expropiació per increment del sòl públic per poder‐lo destinar a habitatge, com ara la seva qualificació com a sistema d’habitatge dotacional o bé el Registre de solars sense edificar. En el cas d’expropiació d’habitatges desocupats, la Llei del dret a l’habitatge en preveu només l’expropiació de l’usdefruit, i les posteriors Llei 3/2016 i DL 1/2015 només l’expropiació temporal.
‐ La modificació de la Llei d’urbanisme per la possibilitat de qualificar el sòl de lloguer. ‐ Modificació de la Llei d'arrendaments urbans de Catalunya. ‐ Buscar ajuts públics per a la realització de les ITE.
‐ Increment del pressupost. Dotació econòmica del PTSH. ‐ Evitar la venda de sòl públic
Objectius:
Obtenció de recursos, competències en matèria d’habitatge.
Regulació des d'un marc més ampli (garantir un marc global).
Canvis en el model legislatiu.
Canvi de model econòmic.
Marc normatiu:
‐
Beneficiaris:
Els demandants d'habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari:
A partir del 2019
Fonts de finançament:
Despeses internalitzables dins de les despeses municipals.
Estimació econòmica:
No requereix cap despesa econòmica.
Gestió:
Regidoria d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Noves mesures obtingudes.
Pressupost obtingut per a matèries d’habitatge.
214
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació J2. INSTAR A L'ESTAT ESPANYOL I A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA EN
MATÈRIA D'HABITATGE
camp J. COORDINAR PROPOSTES ENTRE ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Instar a la Diputació de Barcelona i a l’Estat Espanyol en mesures per obtenir més pressupostos en matèria d’habitatge, per a aconseguir:
‐ La millora de les competències locals. ‐ El control dels preus del mercat d'habitatge. ‐ L’increment del sòl/parc públic amb la possibilitat d’expropiació definitiva. Existeixen diversos mecanismes
que permeten amb la legislació actual l’expropiació per increment del sòl públic per poder‐lo destinar a habitatge, com ara la seva qualificació com a sistema d’habitatge dotacional o bé el Registre de solars sense edificar.
‐ Buscar ajuts públics per a la realització de les ITE. ‐ Evitar la venda de sòl públic.
Objectius:
Obtenció de pressupost per a matèria d’habitatge.
Marc normatiu:
‐
Beneficiaris:
Els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari:
A partir del 2019.
Fonts de finançament:
Despeses internalitzables dins de les despeses municipals.
Estimació econòmica:
No requereix cap despesa econòmica.
Gestió:
Regidoria d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Noves mesures obtingudes.
Pressupost obtingut per a matèries d’habitatge.
215
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació J3. COORDINAR LES ACCIONS QUE SUPERIN ELS LÍMITS ADMINISTRATIUS
camp J. COORDINAR PROPOSTES ENTRE ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Consolidar o crear espais de relació de les entitats socials, acció social i les diferents administracions involucrades, més enllà de la local.
Objectius:
Procurar actuacions en matèria d'habitatge que es coordinin entre els diferents municipis per establir una estratègia conjunta territorial a nivell de territori català.
Potenciar i millorar la coordinació interna, interadministrativa i externa.
Optimitzar els recursos existents en matèria d’habitatge.
Marc normatiu:
‐
Beneficiaris:
Els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari:
A partir del 2019.
Fonts de finançament:
Despeses internalitzables dins de les despeses municipals.
Estimació econòmica:
No requereix cap despesa econòmica.
Gestió:
Regidoria d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Nombre de consultes ateses.
Nombre d’incidències resoltes.
216
PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024
actuació J4. PROPOMURE ELS ESPAIS DE COORDINACIÓ AMB ELS MUNICIPIS DE LA
CONURBACIÓ DEL VALLÈS.
camp J. COORDINAR PROPOSTES ENTRE ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
DESCRIPCIÓ
Contingut:
Proposta que busca la coordinació entre els municipis del Vallès per a gestionar mesures en matèria d’habitatge entre municipis com per exemple les reserves del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge, la regulació del lloguer del municipis veïns o la regulació d’àrees de tanteig i retracte.
Objectius:
Potenciar i millorar la coordinació interna, interadministrativa i externa.
Optimitzar els recursos existents en matèria d’habitatge.
Marc normatiu:
‐
Beneficiaris:
Els demandants d’habitatge assequible.
EXECUCIÓ
Calendari:
A partir del 2019.
Fonts de finançament:
Despeses internalitzables dins de les despeses municipals.
Estimació econòmica:
No requereix cap despesa econòmica.
Gestió:
Regidoria d’Habitatge.
Indicadors de resultat:
Nombre de consultes ateses.
Nombre d’incidències resoltes.
217
Programa d’actuacions:
Tipus d'actuació
2019 2020 2021 2022 2023 2024
7. Elevar i coordinar propostes entre administracions públiques
J1 Instar a la Generalitat en noves mesures en matèria d'habitatge
J2 Instar a la l'Estat Espanyol i la Diputació de Barcelona en matèria d'habitatge
J3 Coordinar les accions que superin els límits administratius
J4 Promoure espais de coordinació amb els municipis de la conurbació del Vallès
Programació
218
3 RESUM ECONÒMIC I CALENDARI
A continuació es defineix el calendari orientatiu d'execució de les diferents actuacions així com l'estimació econòmica del conjunt de les accions en el període de 6 anys del Pla local d'habitatge. L'estimació de costos és el corresponent
a la implantació de les propostes del programa d'actuació, feta a partir de preus globals, que només en la fase d'execució del pla podrà assolir el nivell d'afinament suficient per poder‐se incorporar com a previsió pressupostària en els
pressupostos anuals de l'Ajuntament. Tan sols l'exercici 2019 es correspon amb els pressupostos aprovats a data d'avui.
Tipus d'actuació
U1 Estudi per a l a definició del model de ciutat pel que fa a l 'habi tatge Ingressos + ‐ + ‐
Despeses ‐ 80.000,00 ‐ 80.000,00
TOTAL 80.000,00 80.000,00
U2 Revis ió del planejament. Redacció del nou POUM. Ingressos + + ‐ + ‐ + ‐ + ‐
Despeses ‐ ‐ 100.000,00 ‐ 100.000,00 ‐ 100.000,00 ‐ 100.000,00
TOTAL 100.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00
U3 Redactar una nova Ordenança d'edifi cació Ingressos + ‐
Despeses ‐ 15.000,00
TOTAL 15.000,00
U4 Desenvolupament dels sectors existents Ingressos +
* A càrrec dels propietaris dels sectors Despeses ‐
TOTAL
U5 Modificació de planejament per a generar noves reserves d'HPO en sòl urbà Ingressos + ‐ + ‐
Despeses ‐ 15.000,00 ‐ 15.000,00
TOTAL 15.000,00 15.000,00
U6 Ingressos +
Despeses ‐
* En funció del resul tat de l 'actuació U1 TOTAL
U7 Modificació de planejament per incrementar les reserves d'habitatge dotacional Ingressos + + ‐
Despeses ‐ ‐ 30.000,00
TOTAL 30.000,00
U8 Definició de l a ciutat com àrea de tanteig i retracte, amb determinació de zones preferents Ingressos + ‐
Despeses ‐ 15.000,00
TOTAL 15.000,00
U9 Ingressos + ‐
Despeses ‐ 15.000,00
TOTAL 15.000,00
U10 Estudi per a l a previs ió de sòl per a cooperatives d'habitatges Ingressos + ‐
Despeses ‐ 15.000,00
TOTAL 15.000,00
U11 Seguiment dels habi tatges turís ti cs Ingressos + ‐ + ‐ + ‐ + ‐ + ‐ + ‐
*Recursos humans interns dins del Capítol I Despeses ‐ 1.000,00 ‐ 1.000,00 ‐ 1.000,00 ‐ 1.000,00 ‐ 1.000,00 ‐ 1.000,00
TOTAL 1.000,00 1.000,00 1.000,00 1.000,00 1.000,00 1.000,00
U12 Gestió del patrimoni municipa l del sòl i l 'habi tatge Ingressos + ‐ + ‐ + ‐ + ‐ + ‐ + ‐
*Recursos humans interns dins del Capítol I Despeses ‐ 2.000,00 ‐ 2.000,00 ‐ 2.000,00 ‐ 2.000,00 ‐ 2.000,00 ‐ 2.000,00
TOTAL 2.000,00 2.000,00 2.000,00 2.000,00 2.000,00 2.000,00
TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
‐ 113.000,00 173.000,00 103.000,00 103.000,00 103.000,00 103.000,00 698.000,00
Programació
1. Desenvolupar una estratègia urbana: actualització del planejament i gestió del PMSH
2019, Any 1
Modificació de planejament per mil lorar aspectes relacionats amb la reuti l i tzació dels
edi fi ci s existents
2020. Any 2 2021. Any 3 2022. Any 4 2023. Any 5 2024. Any 6
Elaborar un estudi per evi tar les actuacions sobre l 'edi fi cació que comportin un increment
del preu dels habi tatges en determinades zones de la ciutat i l a modificació de la seva
estructura socia l
219
Tipus d'actuació
2. Millorar les condicions de vida amb l'habitatge com a dret
M1 Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
Despeses ‐ 1.477.242,00 1.717.307,00 1.722.188,00 1.777.491,00 1.834.701,00 1.893.818,00
TOTAL 1.477.242,00 1.717.307,00 1.722.188,00 1.777.491,00 1.834.701,00 1.893.818,00
M2 Servei Habitadeute Ingressos +
*Recursos interns dins del Capítol I Despeses ‐
TOTAL
M3 Servei de suport a comunitats desestructurades Ingressos +
*Recursos interns dins del Capítol I Despeses ‐
TOTAL
M4 Programa d'intervenció en s i tuacions d'ocupació i rregular Ingressos +
*Recursos interns dins del Capítol I Despeses ‐
TOTAL
M5 Atenció i acompanyament a les s i tuacions d'infrahabitatge o sobreocupació Ingressos +
*Previs ta a l 'actuació M4 Despeses ‐
TOTAL
M6 Ingressos + ‐
Despeses ‐ 15.000,00
TOTAL 15.000,00
M7 Implementació de l 'oficina municipal d'atenció als drets energètics (OFIMADE) Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
Despeses ‐ 240.000,00 240.000,00 240.000,00 240.000,00 240.000,00
TOTAL 240.000,00 240.000,00 240.000,00 240.000,00 240.000,00
M8 Ingressos +
Despeses ‐
*Recursos interns dins del Capítol I TOTAL
M9 Creació d'un equipament per s i tuacions d'exclus ió res idencia l Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
*l 'import de l 'any 2019 està subjecte a l a incorporació de superàvit per l 'execici de 2019 Despeses ‐ 250.000,00 870.000,00 2.370.000,00 5.870.000,00 1.000.000,00
TOTAL 250.000,00 870.000,00 2.370.000,00 5.870.000,00 1.000.000,00
M10 Ingressos + ‐ ‐
Despeses ‐ 88.666,00 152.000,00
*l 'import de l 'any 2019 està subjecte a l a incorporació de superàvit per l 'execici de 2019 TOTAL 88.666,00 152.000,00
M11 Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
Despeses ‐ 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00
TOTAL 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00
M12 Ingressos +
Despeses ‐
* Pisos obtinguts pel dret a tanteig i retracte TOTAL
M13 Increment dels recursos destinats a l programa Sabadel l Sostre (SABSO) Ingressos +
* Vinculada a l a subvenció bianual Despeses ‐
TOTAL
M14 Ingressos +
Despeses ‐
*Recursos interns dins del Capítol I TOTAL
TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
‐ 1.851.178,00 3.029.577,00 4.367.458,00 7.922.761,00 3.109.971,00 2.169.088,00 22.450.033,00
Promoure espa is de convivència tempora l en modal i tat "casa d'acol l ida" per a unitats o
persones en cerca de solució habi taciona l
2024. Any 6
Desenvolupament del Contracte‐Programa amb l 'empresa municipa l d'Habitatge VIMUSA
2019‐2024
Elaboració d'una ordenança per fomentar el l loguer dels habi tatges per sota l 'índex de
referència
Regular l a cess ió d'habi tatge a enti tats del tercer sector que gestionen projectes socia ls
adreçats a persones i col ∙lectius d'a l ta vulnerabi l i tat
Desplegar i ampl iar el programa Hous ing Fi rs t incrementant el nombre d'habitatges que
s 'hi destinen
Consol idar el programa d'equipament d'es tada temporal per a unitats de convivència o
persones amb sortida res idencia l prevista, incrementant l a dotació d'habi tatges i recursos
humans
Elaboració d'un reglament municipa l , a través de l a taula de sensel lari sme, per a la
priori tzació i adscripció a places d'equipaments de convivència tempora ls o fina l i s tes per a
persones soles en s i tuació de sensel lari sme
Programació
2019, Any 1 2020. Any 2 2021. Any 3 2022. Any 4 2023. Any 5
220
Tipus d'actuació
3. Augmentar i regular el parc d'habitatges públic de lloguer
H1 Promoció municipal d'habi tatges de protecció oficia l de l loguer. Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
Despeses ‐ 4.175.055,00 4.175.055,00 7.384.738,50 15.557.021,00 16.424.250,50 8.251.968,00
TOTAL 4.175.055,00 4.175.055,00 7.384.738,50 15.557.021,00 16.424.250,50 8.251.968,00
H2 Promoció d'habi tatge de protecció oficia l per part de VIMUSA Ingressos + ‐
* Despeses a càrrec de VIMUSA Despeses ‐ 15.638.171,00
TOTAL 15.638.171,00
H3 Promoció d'habi tage de promoció oficia l d'al tres administracions Ingressos +
* Despeses a càrrec d'a l tres adminis tracions Despeses ‐
TOTAL
H4 Promoció d'habi tatge assequible sota noves formes de gestió i tinença Ingressos +
* Despeses a càrrec de cooperatives i en funció de cada promoció Despeses ‐
TOTAL
H5 Promoció d'habi tatge dotaciona l Ingressos +
* A càrrec de l 'Agència de l 'Habi tatge de Catalunya Despeses ‐
TOTAL
H6 Promoció d'una res idència públ ica per a la gent gran Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐
Despeses ‐ 500.000,00 2.000.000,00 5.500.000,00 1.000.000,00
TOTAL 500.000,00 2.000.000,00 5.500.000,00 1.000.000,00
H7 Promoció d'habi tatge assequible a parti r de la rehabi l i tació d'edi fici s exis tents Ingressos + ‐
Despeses ‐ 3.500.000,00
TOTAL 3.500.000,00
H8 Elaboració d'un estudi aprofundint sobre habitatges buits a l municipi Ingressos + ‐
Despeses ‐ 25.000,00
TOTAL 25.000,00
H9 Programa de veri fi cació d'habi tatges buits Ingressos +
*Recursos interns dins del Capítol I Despeses ‐
TOTAL
H10 Programa de captació de d'habi tatges buits Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
Despeses ‐ 5.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00
TOTAL 5.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00
H11 Revisar els cri teri s d'accés a l Parc públ ic: Fer un nou reglament i permanència d'accés a l Ingressos +
*Recursos interns dins del Capítol I Despeses ‐
TOTAL
H12 Nou reglament d'Habitatge del parc públ ic Ingressos +
*Recursos interns dins del Capítol I Despeses ‐
TOTAL
H13 Adquis ició per tanteig i retracte Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
Despeses ‐ 6.500.000,00 4.500.000,00 4.600.000,00 4.600.000,00 2.100.000,00 2.100.000,00
TOTAL 6.500.000,00 4.500.000,00 4.600.000,00 4.600.000,00 2.100.000,00 2.100.000,00
H14 Adquis ició directa , del imitant zones preferents Ingressos +
* Part del pressupost de l 'actuació H13 Despeses ‐
TOTAL
TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
‐ 10.680.055,00 9.210.055,00 17.494.738,50 25.667.021,00 19.534.250,50 26.000.139,00 108.586.259,00
2024. Any 6
Programació
2019, Any 1 2020. Any 2 2021. Any 3 2022. Any 4 2023. Any 5
221
Tipus d'actuació
R1 Elaboració d'un estudi sobre l a necess i tat de rehabi l i tació i el perfi l dels res idents Ingressos + ‐
Despeses ‐ 30.000,00
TOTAL 30.000,00
R2 Gestió i acompanyament en la tramitació dels ajuts a l a rehabi l i tació de l a Genera l i tat Ingressos +
* Dins del pressupost de l 'actuació M1 Despeses ‐
TOTAL
R3 Ajuts municipals a l a rehabi l i tació Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
Despeses ‐ 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00
TOTAL 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00
R4 Ajuts municipals a l a ins ta l ∙l ació d'ascensors en edificis de PB+3 o més Ingressos +
* Forma part del pressupost de l 'actuació R3, R7 Despeses ‐
TOTAL
R5 Establ i r cri teri s a les bases d'adjudicació dels ajuts municipa ls Ingressos +
* No requereix cap despesa econòmica Despeses ‐
TOTAL
R6 Elaboració d'una ordenança per a regular la rehabi l i tació d'habitatge Ingressos + ‐
Despeses ‐ 15.000,00
TOTAL 15.000,00
R7 Ajuts a l a rehabi l i tació per a l a cess ió d'habitatges a la borsa de l loguer Ingressos +
* Forma part del pressupost de l 'actuació R3, R4 Despeses ‐
TOTAL
R8 Rehabi l i tació del parc públ ic d'habi tatges exis tents per fomentar l 'habitatge assequible Ingressos + ‐ ‐
Despeses ‐ 1.065.000,00 1.065.000,00
TOTAL 1.065.000,00 1.065.000,00
R9 Del imitació d'àrees de regeneració i renovació urbana Ingressos +
*Recursos interns dins del Capítol I Despeses ‐
TOTAL
R10 Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
Despeses ‐ 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00
TOTAL 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00
TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
‐ 2.495.000,00 2.515.270,00 1.435.270,00 1.435.270,00 1.435.270,00 1.435.270,00 10.751.350,00
2024. Any 6
4. Implementar polítiques per al rehabilitació i millora de la qualitat del parc d'habitatge existent
Dotar de recursos de discipl ina urbanís tica per garanti r l 'acompl iment de la norma en
matèria de conservació, manteniment i rehabi l i tació d'habi tatges
Programació
2019, Any 1 2020. Any 2 2021. Any 3 2022. Any 4 2023. Any 5
222
Tipus d'actuació
S1 Gestió del regis tre municipal de sol ∙l i ci tants d'habitatge protegi t Ingressos +
* Dins del pressupost de l 'actuació M1 Despeses ‐
TOTAL
S2 Gestió de la borsa socia l de l loguer Ingressos +
* Dins del pressupost de l 'actuació M1 Despeses ‐
TOTAL
S3 Mil lora de la gestió de la gestió dels habitatges protegi ts i seguiment de les famíl ies Ingressos +
* Dins del pressupost de l 'actuació M1 Despeses ‐
TOTAL
S4 Disposar d'un observatori d'habitatge Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
Despeses ‐ 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00
TOTAL 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00
S5 Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
Despeses ‐ 60.000,00 120.000,00 180.000,00 210.000,00 270.000,00
TOTAL 60.000,00 120.000,00 180.000,00 210.000,00 270.000,00
S6 Creació d'una eina de s is temati tzació de la informació Ingressos + ‐
Despeses ‐ 10.000,00
TOTAL 10.000,00
S7 Creació d'una comiss ió de seguiment pel desenvolupament del PLH Ingressos +
* No requereix cap despesa econòmica Despeses ‐
TOTAL
S8 Formulació de la Taula de participació pel desenvolupament del PLH Ingressos +
* No requereix cap despesa econòmica Despeses ‐
TOTAL
S9 Formació continuada al persona l tècnic municipal en matèria d'habitatge Ingressos +
*Recursos interns dins del Capítol I Despeses ‐
TOTAL
TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
‐ ‐ 80.000,00 130.000,00 190.000,00 220.000,00 280.000,00 900.000,00
2024. Any 6
5. Consolidar i millorar els serveis ordinaris municipals en matèria d'habitatge
Modificació i mil lora de l 'estructura organitzativa per a la gestió d'habitatge i ampl iació
dels recursos municipa ls humans i econòmics per a les pol ítiques d'habitatge
Programació
2019, Any 1 2020. Any 2 2021. Any 3 2022. Any 4 2023. Any 5
223
Tipus d'actuació
A1 Desenvolupar pol ítiques que fomentin l 'ús d'habitatge comparti t Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
Despeses ‐ 2.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00
TOTAL 2.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00
A2 Desenvolupar pol ítiques que fomentin l 'habi tatge cooperatiu com a model d'accés a
habi tatge Ingressos +
* Dins de l 'actuació U10 Despeses ‐
TOTAL
A3 Desenvolupar pol ítiques que fomentin l a masoveria urbana Ingressos +
* Dins del contracte programa Despeses ‐
TOTAL
A4 Estudi sobre la viabi l i tat de les tinences intermèdies Ingressos +
* A determinar Despeses ‐
TOTAL
TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
‐ 2.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 27.000,00
J1 Ins tar a l a Genera l i tat en noves mesures en matèria d'habitatge Ingressos
* No requereix cap despesa econòmica Despeses
TOTAL
J2 Ins tar a l 'Es tat Espanyol i l a Diputació de Barcelona en matèria d'habitatge Ingressos
* No requereix cap despesa econòmica Despeses
TOTAL
J3 Coordinar les accions que superin els l ímits adminis tratius Ingressos
* No requereix cap despesa econòmica Despeses
TOTAL
J4 Ingressos
Despeses
* No requereix cap despesa econòmica TOTAL
TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
PRESSUPOST TOTAL DEL PLH 2019 2020 2021 2022 2023 2024
+ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐
‐ 15.176.503,00 15.048.172,00 21.470.736,50 33.258.322,00 22.342.761,50 27.927.767,00 135.224.262,00
Programació
2019, Any 1 2020. Any 2 2021. Any 3 2022. Any 4 2023. Any 5 2024. Any 6
7. Elevar i coordinar propostes entre administracions públiques
Promoure espais de coordinació amb els municipi s de la conurbació del Val lès per les
reserves de PMSH, la regulació de l loguer i l es àrees de tanteig i retracte
6. Promoure altres models d'accés a l'habitatge
224
4 EXECUCIÓ DEL PLA
4.1 Gestió
Els òrgans municipals directament implicats en la gestió del PLH que s'encarregaran de fer el
seguiment del desplegament i l'execució de les actuacions són els següents:
Nivell de direcció i supervisió política del Pla. La màxima direcció i supervisió política del PLH correspon al regidor delegat d’Habitatge, que actua en nom de l’Equip de Govern i que elevarà les seves decisions, quan correspongui, a l’Alcaldia o a la Junta de Govern Local.
No obstant, donada la transversalitat del Pla, aquesta funció de direcció i supervisió del
PLH s’exercirà, a la pràctica, a través d’una Comissió Municipal de seguiment del PLH,
integrada pels regidors d’Habitatge, Urbanisme i Acció Social, el gerent de Vimusa, els
responsables del Servei de Territori, Servei d’Acció Social, Servei d’Urbanisme, Servei
d'Habitatge i altres serveis que puntualment es cregui oportú.
Nivell de gestió i seguiment tècnic del Pla amb la finalitat de fer el seguiment del grau d'execució i compliment de les línies programàtiques, objectius i actuacions del pla i de proporcionar al nivell de direcció i seguiment polític els informes i els propostes necessàries per al correcte desenvolupament de les seves funcions.
La direcció/coordinació del PLH correspon al gerent de VIMUSA que, de forma
col∙legiada entre els diferents responsables tècnics, jurídics i de gestió, tenen la
màxima responsabilitat en la gestió executiva del Pla i tindrà associades diferents
tasques orientades a garantir la correcte dinàmica de funcionament del Pla. Aquestes
funcions, entre d’altres, seran:
- Coordinar i prestar suport a l’execució i seguiment de les diferents actuacions que configuren el Pla.
- Elaborar i/o proposar les programacions anuals i els informes periòdics de seguiment i avaluació.
- Proposar els recursos necessaris per a la realització de les activitats previstes.
- Dur a terme el control de la gestió econòmica.
- Comunicar els informes de seguiment al nivell polític i ciutadà implicat en la supervisió del Pla, així com a altres instàncies internes i externes de l’ajuntament.
- Coordinar les actuacions de difusió i promoció del PLH amb els serveis i agents corresponents.
- Gestionar les incidències que es puguin produir durant el procés d’execució del Pla.
- Realitzar funcions de representació davant d’altres administracions en temes relacionats amb el PLH.
VIMUSA té un paper vertebrador dins del procés de gestió i avaluació, exercint les
funcions, d’una banda, d’interrelació entre els òrgans de coordinació interna existents,
polític i tècnic i, d’altra banda, de representació i interlocució tant amb els òrgans de
225
participació ciutadana com amb altres agents externs implicats en l’execució del Pla
(Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i altres agents).
Nivell de participació o consulta: Es proposa crear un espai de seguiment i consulta en què participin agents socials, econòmics, ciutadans o altres administracions.
En aquest sentit la Taula de participació del PLH serà l’espai de participació amb altres
agents socials, entitats sense finalitat de lucre, representants veïnals, etc. en el
seguiment del desenvolupament de les actuacions del PLH. Aquest òrgan es podrà
ampliar per atribuir‐li les noves funcions de seguiment del Pla i incorporar nous
membres, si s’escau.
4.2 Mecanismes i instruments de seguiment i avaluació
Eines de seguiment i avaluació del PLH:
Un cop aprovat el PLH s’hauran de desenvolupar les necessàries eines de seguiment i avaluació
del Pla (calendari de reunions dels diferents òrgans, informes de seguiment i fitxes de
programació periòdics, concreció del circuits per al seguiment i avaluació del PLH, etc.) que
facilitin al nivell de direcció i supervisió polític, al nivell de gestió i seguiment tècnic, i al
Director del PLH el desenvolupament de les seves funcions.
Com a mínim la Comissió Municipal de seguiment s'haurà de reunir anualment per avaluar els
resultats de l'any en curs i marcar les prioritats de l'any següent, reprogramar les actuacions,
concretar les accions necessàries a realitzar en cada instància de l’Ajuntament per coordinar
adequadament el seu desenvolupament, així com definir les previsions pressupostàries.
Sistema d'indicadors per a l'avaluació del PLH:
Un altre mecanisme de seguiment i avaluació del PLH són els indicadors de qualitat: en
general, es defineixen dos tipus d’indicadors: els de gestió o procés, que serviran per a avaluar
el nivell de compliment de la programació temporal; i els de resultat o impacte, que
mesuraran el nivell d’acompliment dels objectius establerts.
Aquests indicadors s’haurien de complementar amb altres que haurien d’anar lligats a les
programacions anuals o plurianuals de les diferents actuacions, i que no només avaluïn
l’assoliment dels objectius previstos en nombre d’habitatges o m2 de sostre (indicadors de
eficàcia i/o efectivitat), sinó també en criteris de economia i eficiència o d’evolució sostenible
(mantenir els beneficis assolits en el desenvolupament del PLH).
Cal incidir en que, si bé aquest PLH desenvolupa el disseny de la política local d’habitatge en un
horitzó de sis anys, definint i planificant els compromisos i propostes de l’Ajuntament en
matèria d’habitatge, una vegada aprovat cal procedir a la gestió per a la implementació de les
diferents actuacions contingudes en el PLH mitjançant la seva programació anual (concreció de
les actuacions a realitzar per a cada exercici) i el seguiment de la seva execució efectiva.
Addicionalment caldrà també procedir a l’avaluació periòdica del l’assoliment dels diferents
objectius del PLH, mitjançant el sistema d’indicadors proposat anteriorment, per tal de
realitzar les oportunes accions de reformulació, revisió o intensificació de les diferents accions
previstes.
226
L’Avaluació del Pla local d’Habitatge:
La pròpia naturalesa del Pla fa que sigui necessària la realització d’una avaluació en
determinats moments, amb l’objecte de determinar si la situació en la que es troba el Pla
guarda correspondència amb l’estratègia d’intervenció que s’ha considerat apropiada en el
disseny del PLH i si s’estan assolint els objectius previstos.
Aquesta avaluació es realitzarà, sempre que hi hagi suficients mitjans, internament pel
personal del propi de l’Ajuntament.
Més concretament, l’avaluació del PLH, amb independència del moment temporal en que es
realitzi i de qui la dugui a terme, ha d’aportar informació sobre la racionalitat i coherència dels
objectius i estratègies definides (avaluació del disseny), sobre els processos i eines de
seguiment implementades (avaluació de la gestió), sobre els resultats obtinguts respecte als
previstos (avaluació de l’eficàcia i eficiència) i sobre els impactes provocats, tant directament
com indirectament (avaluació dels impactes).
Pel que fa al moment de realització de l’avaluació, es preveu realitzar una avaluació
intermèdia, durant l’execució del pla, moment en que s’haurà d’analitzar i comprovar, entre
altres coses, la eficàcia, eficiència, pertinença i coherència de les actuacions i, en general, del
conjunt del Pla. Es preveu portar‐la a terme a la meitat del període d’execució, és a dir, als tres
anys des de l’activació del pla.
Els resultats d’aquesta avaluació intermèdia serviran perquè l’òrgan de supervisió política, o
els responsables polítics de l’ens local (Ple Municipal, Junta de Govern...), decideixin sobre la
continuïtat del Pla, la reformulació o introducció de modificacions puntuals en el disseny i
execució de les actuacions o, si s’escau, la seva revisió en profunditat.
Si s’arriba a aquesta última decisió, perquè es detecta que no s’estan aconseguint els objectius
definits o que la situació en matèria d’habitatge ha canviat en profunditat, haurà arribat el
moment d’abordar l’elaboració d’un nou PLH que contempli els nous elements de l’entorn i
estableixi nous objectius i estratègies d’actuació pel municipi.
D’altra banda, també es realitzarà una avaluació a la finalització del PLH amb l’objecte
d’emetre un judici sobre l’encert de l’estratègia dissenyada, el seu grau de flexibilitat i la
capacitat d’adaptació a una realitat canviant, la seva eficàcia i eficiència, així com l’adequació
dels mecanismes de gestió dissenyats. A més, aquesta avaluació final podrà insinuar la
necessitat de definir un nou PLH, així com donar a conèixer els seus principals objectius.
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que aquesta avaluació, a l’igual que l’avaluació
intermèdia, no ha de ser vista com un procés de control final a l’acció realitzada, sinó com un
marc de coneixement que afavoreixi el procés de retroalimentació per successives actuacions
públiques en aquest àmbit i, alhora, millori les actuacions que s’estan executant. En concret,
ambdues avaluacions, intermèdia i final, han de donar a conèixer:
La idoneïtat de l’estructura organitzativa i funcional de gestió del PLH, per poder valorar els òrgans, mecanismes i/o xarxes creades per a la gestió del Pla, així com l’assignació i coordinació de tasques entre els agents implicats.
227
L’adequació del sistema de seguiment implantat, per analitzar els mecanismes i procediments de seguiment, l’eficiència en la recopilació de la informació i la utilitat del sistema d’indicadors.
El compliment amb els objectius definits i amb els resultats previstos, donant‐se a conèixer i motivant‐se les diferències existents.
La coherència del PLH amb altres programes o actuacions relacionades amb l’habitatge que s’estan realitzant en el territori, ja siguin impulsades i gestionades per l’ens local o per altres administracions públiques o agents socials i econòmics.
La valoració de la ciutadania i dels agents socials i econòmics respecte a les actuacions que s’estan executant.
En funció de les avaluacions periòdiques de l’assoliment dels diferents objectius del PLH, caldrà
efectuar, les oportunes accions de reformulació, revisió o intensificació de les diferents accions
previstes.
228
Annex
229
1 TAULES I GRÀFICS
Nombre de persones per llar segons barri
Barri 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10+ Total
AVINGUDA‐EIXAMPLE 927 1.045 759 645 139 47 20 7 1 8 3.598
CA N`ORIAC 1.334 1.733 1.206 999 302 120 40 29 13 21 5.797
CAMPOAMOR 635 618 410 330 125 54 22 12 3 4 2.213
CAN DEU 367 479 343 267 45 13 4 2 2 0 1.522
CAN FEU 112 147 94 70 19 3 1 1 1 448
CAN GAMBÚS 182 167 144 96 19 6 3 3 1 621
CAN LLONG 662 839 765 840 124 28 8 3 2 0 3.271
CAN PUIGGENER 469 553 406 339 179 97 41 28 11 18 2.141
CAN RULL 1.154 1.539 1.148 925 219 73 32 15 9 7 5.121
CASTELLARNAU 99 202 244 271 35 16 3 1 1 872
CIFUENTES 347 364 265 201 43 21 4 2 3 2 1.252
COVADONGA 652 630 473 398 87 24 9 3 4 2.280
EL CENTRE 2.966 3.054 2.164 2.051 559 141 40 17 5 21 11.018
EL POBLENOU 147 180 160 116 31 9 3 1 0 647
EL RAVAL D`AMÀLIA 8 11 5 4 1 1 0 30
EL TORRENT DEL CAPELLÀ 58 79 61 46 8 1 1 1 1 256
ELS MERINALS 568 673 435 310 124 47 22 11 9 4 2.203
ESPRONCEDA 348 401 289 189 86 43 19 6 3 4 1.388
GRÀCIA 1.020 1.123 882 744 141 35 13 5 5 3 3.971
HOSTAFRANCS 266 259 208 165 35 5 1 1 940
LA CONCÒRDIA 1.083 1.591 1.144 857 211 88 34 12 4 1 5.025
LA CREU ALTA 2.039 2.322 1.499 1.123 286 99 41 13 2 9 7.433
LA CREU DE BARBERÀ 1.728 2.059 1.467 1.076 294 126 62 29 18 18 6.877
LA PLANA DEL PINTOR 282 320 251 206 64 21 13 1 2 1.160
LA ROUREDA 350 452 307 234 74 21 9 1 1 2 1.451
LA SERRA D`EN CAMARÓ 153 199 128 121 28 8 3 1 1 1 643
LES TERMES 334 314 194 125 58 18 16 4 2 2 1.067
NOSTRA LLAR 79 93 64 59 18 1 1 315
Rodal EST 3 3 3 2 1 0 12
Rodal LA SERRA DE SANT ISCLE 5 3 2 2 1 0 13
Rodal OEST 5 4 3 1 3 1 0 17
Rodal SANT JULIÀ D`ALTURA 3 6 6 2 2 0 19
Rodal TOGORES 4 4 1 1 2 1 0 13
SANT JULIÀ 166 333 291 220 50 8 4 3 2 1.077
SANT PAU DE RIU‐SEC (ze) 6 3 1 1 0 11
SOL I PADRÍS 859 944 634 497 145 36 13 6 6 3 3.143
TORREGUITART 262 349 267 206 44 17 10 2 3 2 1.162
TORRE‐ROMEU 625 617 520 422 154 70 34 24 9 9 2.484
Total general 20.307 23.712 17.243 14.158 3.758 1.295 523 244 118 153 81.511
230
Barri 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10+ Total
AVINGUDA‐EIXAMPLE 25,8% 29,0% 21,1% 17,9% 3,9% 1,3% 0,6% 0,2% 0,0% 0,2% 100,0%
CA N`ORIAC 23,0% 29,9% 20,8% 17,2% 5,2% 2,1% 0,7% 0,5% 0,2% 0,4% 100,0%
CAMPOAMOR 28,7% 27,9% 18,5% 14,9% 5,6% 2,4% 1,0% 0,5% 0,1% 0,2% 100,0%
CAN DEU 24,1% 31,5% 22,5% 17,5% 3,0% 0,9% 0,3% 0,1% 0,1% 0,0% 100,0%
CAN FEU 25,0% 32,8% 21,0% 15,6% 4,2% 0,7% 0,2% 0,2% 0,0% 0,2% 100,0%
CAN GAMBÚS 29,3% 26,9% 23,2% 15,5% 3,1% 1,0% 0,0% 0,5% 0,5% 0,2% 100,0%
CAN LLONG 20,2% 25,6% 23,4% 25,7% 3,8% 0,9% 0,2% 0,1% 0,1% 0,0% 100,0%
CAN PUIGGENER 21,9% 25,8% 19,0% 15,8% 8,4% 4,5% 1,9% 1,3% 0,5% 0,8% 100,0%
CAN RULL 22,5% 30,1% 22,4% 18,1% 4,3% 1,4% 0,6% 0,3% 0,2% 0,1% 100,0%
CASTELLARNAU 11,4% 23,2% 28,0% 31,1% 4,0% 1,8% 0,3% 0,1% 0,0% 0,1% 100,0%
CIFUENTES 27,7% 29,1% 21,2% 16,1% 3,4% 1,7% 0,3% 0,2% 0,2% 0,2% 100,0%
COVADONGA 28,6% 27,6% 20,7% 17,5% 3,8% 1,1% 0,4% 0,1% 0,0% 0,2% 100,0%
EL CENTRE 26,9% 27,7% 19,6% 18,6% 5,1% 1,3% 0,4% 0,2% 0,0% 0,2% 100,0%
EL POBLENOU 22,7% 27,8% 24,7% 17,9% 4,8% 1,4% 0,5% 0,0% 0,2% 0,0% 100,0%
EL RAVAL D`AMÀLIA 26,7% 36,7% 16,7% 13,3% 3,3% 0,0% 0,0% 0,0% 3,3% 0,0% 100,0%
EL TORRENT DEL CAPELLÀ 22,7% 30,9% 23,8% 18,0% 3,1% 0,4% 0,0% 0,4% 0,4% 0,4% 100,0%
ELS MERINALS 25,8% 30,5% 19,7% 14,1% 5,6% 2,1% 1,0% 0,5% 0,4% 0,2% 100,0%
ESPRONCEDA 25,1% 28,9% 20,8% 13,6% 6,2% 3,1% 1,4% 0,4% 0,2% 0,3% 100,0%
GRÀCIA 25,7% 28,3% 22,2% 18,7% 3,6% 0,9% 0,3% 0,1% 0,1% 0,1% 100,0%
HOSTAFRANCS 28,3% 27,6% 22,1% 17,6% 3,7% 0,5% 0,1% 0,0% 0,0% 0,1% 100,0%
LA CONCÒRDIA 21,6% 31,7% 22,8% 17,1% 4,2% 1,8% 0,7% 0,2% 0,1% 0,0% 100,0%
LA CREU ALTA 27,4% 31,2% 20,2% 15,1% 3,8% 1,3% 0,6% 0,2% 0,0% 0,1% 100,0%
LA CREU DE BARBERÀ 25,1% 29,9% 21,3% 15,6% 4,3% 1,8% 0,9% 0,4% 0,3% 0,3% 100,0%
LA PLANA DEL PINTOR 24,3% 27,6% 21,6% 17,8% 5,5% 1,8% 1,1% 0,1% 0,0% 0,2% 100,0%
LA ROUREDA 24,1% 31,2% 21,2% 16,1% 5,1% 1,4% 0,6% 0,1% 0,1% 0,1% 100,0%
LA SERRA D`EN CAMARÓ 23,8% 30,9% 19,9% 18,8% 4,4% 1,2% 0,5% 0,2% 0,2% 0,2% 100,0%
LES TERMES 31,3% 29,4% 18,2% 11,7% 5,4% 1,7% 1,5% 0,4% 0,2% 0,2% 100,0%
NOSTRA LLAR 25,1% 29,5% 20,3% 18,7% 5,7% 0,0% 0,3% 0,0% 0,0% 0,3% 100,0%
Rodal EST 25,0% 25,0% 25,0% 16,7% 8,3% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 100,0%
Rodal LA SERRA DE SANT ISCLE 38,5% 23,1% 15,4% 0,0% 15,4% 0,0% 0,0% 7,7% 0,0% 0,0% 100,0%
Rodal OEST 29,4% 23,5% 17,6% 5,9% 17,6% 0,0% 0,0% 5,9% 0,0% 0,0% 100,0%
Rodal SANT JULIÀ D`ALTURA 15,8% 31,6% 31,6% 10,5% 10,5% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 100,0%
Rodal TOGORES 30,8% 30,8% 7,7% 7,7% 15,4% 0,0% 7,7% 0,0% 0,0% 0,0% 100,0%
SANT JULIÀ 15,4% 30,9% 27,0% 20,4% 4,6% 0,7% 0,4% 0,3% 0,0% 0,2% 100,0%
SANT PAU DE RIU‐SEC (ze) 54,5% 27,3% 9,1% 0,0% 9,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 100,0%
SOL I PADRÍS 27,3% 30,0% 20,2% 15,8% 4,6% 1,1% 0,4% 0,2% 0,2% 0,1% 100,0%
TORREGUITART 22,5% 30,0% 23,0% 17,7% 3,8% 1,5% 0,9% 0,2% 0,3% 0,2% 100,0%
TORRE‐ROMEU 25,2% 24,8% 20,9% 17,0% 6,2% 2,8% 1,4% 1,0% 0,4% 0,4% 100,0%
Total general 24,9% 29,1% 21,2% 17,4% 4,6% 1,6% 0,6% 0,3% 0,1% 0,2% 100,0%
231
Superfície dels habitatges
Superfície AVINGUDA‐EICA N`ORIAC CAMPOAMORCAN DEU CAN FEU CAN GAMBÚSCAN LLONG CAN PUIGGENCAN RULL CASTELLARNACIFUENTES COVADONGA EL CENTRE EL POBLENOUEL RAVAL D`A EL TORRENT DELS MERINALS
0‐19 5 2 2 3 2
20‐39 2 26 1 17 2 1 4 5 1 3 3 1
40‐59 76 586 35 2 2 36 93 180 75 114 324 31 11 18 26
60‐79 648 1.533 1.172 99 140 97 39 1.067 1.342 677 521 1.019 60 6 31 1.154
80‐99 682 1.331 572 1.018 54 267 188 257 2.317 1 246 579 1.719 93 11 44 355
100‐119 1.054 1.147 299 184 61 225 600 271 718 13 115 494 2.222 144 5 34 536
120‐139 530 425 94 90 87 13 1.012 260 481 98 129 290 1.892 144 4 33 91
140‐159 488 297 23 12 68 9 956 128 132 236 46 127 1.620 52 5 73 41
160‐179 158 179 10 5 15 10 203 61 78 207 14 129 905 55 2 15 82
180‐199 86 149 16 34 20 9 21 53 29 98 12 58 557 27 1 12 24
200‐219 42 129 11 74 9 3 2 48 24 52 10 59 481 28 13 15
220‐239 37 101 9 40 5 2 25 16 25 13 58 319 25 4 10
240‐259 27 63 8 15 5 2 37 27 17 15 2 25 247 13 1 15
260‐279 26 43 1 5 1 24 28 14 6 2 16 205 14 1 6 54
280‐300 18 34 3 1 7 2 45 20 11 13 3 21 166 8 1 12
>300 77 147 13 1 18 3 8 51 49 159 18 71 858 33 1 3 35
Total 3.951 6.190 2.266 1.576 496 679 3.135 2.411 5.410 924 1.368 2.562 12.541 731 50 291 2.453 Superfície AVINGUDA‐EICA N`ORIAC CAMPOAMORCAN DEU CAN FEU CAN GAMBÚSCAN LLONG CAN PUIGGENCAN RULL CASTELLARNACIFUENTES COVADONGA EL CENTRE EL POBLENOUEL RAVAL D`A EL TORRENT DELS MERINALS
0‐19 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
20‐39 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 6% 1% 0%
40‐59 2% 9% 2% 0% 0% 5% 0% 4% 3% 0% 5% 4% 3% 4% 22% 6% 1%
60‐79 16% 25% 52% 6% 28% 14% 1% 44% 25% 0% 49% 20% 8% 8% 12% 11% 47%
80‐99 17% 22% 25% 65% 11% 39% 6% 11% 43% 0% 18% 23% 14% 13% 22% 15% 14%
100‐119 27% 19% 13% 12% 12% 33% 19% 11% 13% 1% 8% 19% 18% 20% 10% 12% 22%
120‐139 13% 7% 4% 6% 18% 2% 32% 11% 9% 11% 9% 11% 15% 20% 8% 11% 4%
140‐159 12% 5% 1% 1% 14% 1% 30% 5% 2% 26% 3% 5% 13% 7% 10% 25% 2%
160‐179 4% 3% 0% 0% 3% 1% 6% 3% 1% 22% 1% 5% 7% 8% 4% 5% 3%
180‐199 2% 2% 1% 2% 4% 1% 1% 2% 1% 11% 1% 2% 4% 4% 2% 4% 1%
200‐219 1% 2% 0% 5% 2% 0% 0% 2% 0% 6% 1% 2% 4% 4% 0% 4% 1%
220‐239 1% 2% 0% 3% 1% 0% 0% 1% 0% 3% 1% 2% 3% 3% 0% 1% 0%
240‐259 1% 1% 0% 1% 1% 0% 1% 1% 0% 2% 0% 1% 2% 2% 0% 0% 1%
260‐279 1% 1% 0% 0% 1% 0% 1% 1% 0% 1% 0% 1% 2% 2% 2% 2% 2%
280‐300 0% 1% 0% 0% 1% 0% 1% 1% 0% 1% 0% 1% 1% 1% 0% 0% 0%
>300 2% 2% 1% 0% 4% 0% 0% 2% 1% 17% 1% 3% 7% 5% 2% 1% 1%
Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% Superfície ESPRONCEDA GRÀCIA HOSTAFRANC LA CONCÒRDILA CREU ALTALA CREU DE BALA PLANA DELLA ROUREDA LA SERRA D`ENLES TERMES NOSTRA LLAR Rodal EST Rodal LA SERRRodal OEST Rodal SANT JURodal TOGORESANT JULIÀ SANT PAU DE SOL I PADRÍS TORREGUITARTORRE‐ROMEUTotal general
0‐19 2 2 2 4 2 26
20‐39 1 5 4 17 1 1 2 1 14 112
40‐59 185 21 244 234 478 55 13 20 158 3 5 2 2 1 46 1 97 3.174
60‐79 206 711 280 806 1.335 1.908 283 1.050 78 723 11 2 1 3 93 2 675 147 495 18.414
80‐99 1.166 1.057 132 1.623 1.981 2.102 331 148 164 311 94 1 1 1 446 1.270 304 740 21.606
100‐119 55 761 121 2.002 1.484 1.155 194 129 135 1 139 1 1 4 1 1 114 3 720 636 345 16.124
120‐139 14 521 258 345 1.051 516 118 147 94 3 74 1 1 3 278 246 120 498 9.961
140‐159 343 78 129 584 324 67 16 85 1 11 3 1 2 148 1 122 15 135 6.378
160‐179 252 31 21 385 168 41 33 3 2 1 8 1 57 2 51 3.184
180‐199 140 30 154 282 175 37 36 1 1 33 1 41 1 38 2.176
200‐219 99 18 48 213 162 34 18 1 1 31 2 22 1.649
220‐239 75 12 23 147 122 28 16 2 1 1 26 3 19 1.164
240‐259 51 3 12 150 78 17 6 1 1 1 17 2 22 880
260‐279 65 8 20 120 51 19 3 1 16 5 8 762
280‐300 37 29 3 98 37 14 2 1 1 1 10 6 604
>300 1 127 39 12 316 166 31 3 14 1 2 13 5 12 2 3 53 3 32 2.380
Total 1.442 4.425 1.060 5.449 8.386 7.461 1.270 1.506 705 1.202 332 3 28 22 17 17 1.122 14 3.334 1.241 2.524 88.594 Superfície ESPRONCEDA GRÀCIA HOSTAFRANC LA CONCÒRDILA CREU ALTALA CREU DE BALA PLANA DELLA ROUREDA LA SERRA D`ENLES TERMES NOSTRA LLAR Rodal EST Rodal LA SERRRodal OEST Rodal SANT JURodal TOGORESANT JULIÀ SANT PAU DE SOL I PADRÍS TORREGUITARTORRE‐ROMEUTotal general
0‐19 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
20‐39 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 9% 0% 0% 0% 7% 0% 0% 1% 0%
40‐59 0% 4% 2% 4% 3% 6% 4% 1% 3% 13% 0% 0% 11% 23% 0% 12% 0% 7% 1% 0% 4% 4%
60‐79 14% 16% 26% 15% 16% 26% 22% 70% 11% 60% 3% 0% 7% 5% 0% 18% 8% 14% 20% 12% 20% 21%
80‐99 81% 24% 12% 30% 24% 28% 26% 10% 23% 26% 28% 0% 4% 0% 6% 6% 40% 0% 38% 24% 29% 24%
100‐119 4% 17% 11% 37% 18% 15% 15% 9% 19% 0% 42% 33% 4% 18% 6% 6% 10% 21% 22% 51% 14% 18%
120‐139 1% 12% 24% 6% 13% 7% 9% 10% 13% 0% 22% 0% 4% 5% 0% 18% 25% 0% 7% 10% 20% 11%
140‐159 0% 8% 7% 2% 7% 4% 5% 1% 12% 0% 3% 0% 11% 5% 0% 12% 13% 7% 4% 1% 5% 7%
160‐179 0% 6% 3% 0% 5% 2% 3% 0% 5% 0% 1% 0% 0% 5% 0% 0% 1% 7% 2% 0% 2% 4%
180‐199 0% 3% 3% 3% 3% 2% 3% 0% 5% 0% 0% 0% 0% 5% 0% 0% 3% 7% 1% 0% 2% 2%
200‐219 0% 2% 2% 1% 3% 2% 3% 0% 3% 0% 0% 0% 0% 5% 6% 0% 0% 0% 1% 0% 1% 2%
220‐239 0% 2% 1% 0% 2% 2% 2% 0% 2% 0% 0% 0% 7% 0% 0% 6% 0% 7% 1% 0% 1% 1%
240‐259 0% 1% 0% 0% 2% 1% 1% 0% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 6% 6% 0% 0% 1% 0% 1% 1%
260‐279 0% 1% 1% 0% 1% 1% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 4% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 1%
280‐300 0% 1% 3% 0% 1% 0% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 4% 0% 6% 6% 0% 0% 0% 0% 0% 1%
>300 0% 3% 4% 0% 4% 2% 2% 0% 2% 0% 0% 67% 46% 23% 71% 12% 0% 21% 2% 0% 1% 3%
Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
232
Parc històric d'habitatge protegit
Venda Lloguer
Prom. Règim Règim Lloguer Lloguer Lloguer Total
Promoció Nom Promoció Situació pública especial general Altres 10 anys 25 anys 30 anys Habit.
Instituto Nacional de la Vivienda (gestionats després per VIMUSA)
1958 Sant Pau Barri Campoamor 18 18
1958 Sant Pau Barri Campoamor 445 445
Patronat Municipal de l'Habitatge
1962 Goya Carrer Goya (Barri Campoamor) 96 96
1962 Funcionaris Carrers Horta Novella / Ferran Casablanca 42 42
1964 Metal∙lúrgics (Campoamor) 16 16
1964 Metal∙lúrgics 64 64
1964 S.A.D.E.M. 30 30
1968 Sant Salvador (Gran Via) rs Comte de Reus / Alfons Sala (Campoamor) 104 104
1969 Doctor Guardiet Carrer Josep Guardiet (Campoamor) 36 36
1970 Les Termes 24 24
VIMUSA
1969 Plaça Ròmul Plaça Ròmul / Carrer Tàcit (Can Rull) 356 356
1970 "Mutualismo Laboral" 266 266
1970 Ronda de la Roureda Carrer Costabona (Ca n'Oriac) 200 200
1970 Via Alexandra Plaça Copèrnic / Carrer Serra d'en Camaró 287 287
1971 Sant Bernat Plaça Marca Hispànica / Carrer Arxiduc 115 115
1972 Sant Isidor I Carrer Sant Isidor (Can Rull) 86 86
1972 Ctra de Matadepera I Carrers Belllver, La Molina, Tosses i Pla 500 500
1972 Can Deu Places Acàcies, Llorers, Roure 1.201 1.201
1975 Ctra de Matadepera II Plaça Montellà, Carrer Alp 480 480
1978 Gran Via Carrers Puig i Cadafalch i Narcís Monturiol 48 48
1983‐85 Alcalde Moix Pau Abad, 1‐17 216 216
Alcalde Crespi, 2‐14 0
1983‐85 Plaça Espanya I Plaça Espanya, 1‐18 224 224
1985‐86 Ronda Collsalarca I Corones, 2‐66 33 33
1985‐87 Sant Isidor II Sant Isidor, 80‐82 52 52
Fatxendes, 2‐4 0
Cebrià Cabané, 2‐4 0
1984‐87 Plaça Espanya II Plaça Espanya, 17‐20 i 26‐31 133 133
1984‐85 Alcalde Moix II Alcalde Moix, 21‐31 70 70
1984‐87 Alcalde Moix III Alcalde Moix, 16‐18 91 91
1990‐92 Noufonts Bujaruelo, 7 24 24
Noufons, 2‐4 0
Artiga de Lin, 8 0
1991‐92 Ronda Collsalarca II Ronda Collsalarca, 41‐45 16 16
1991‐92 Sau Sau, 142‐146 19 19
1991‐93 Ca n'Ustrell Àger, 4‐8 102 102
Baltarga, 1‐5 0
Arànser, 1‐5 0
Costabona, 22‐26 0
1992‐93 Maestrat Maestrat, 112‐120 75 75
1993‐94 Gran Via/Ctra. Prats Antoni Forrellad, 125‐130 42 42
1993‐95 Gran Via/Ctra. Prats Antoni Forrellad, 101‐105 90 90
Vallirana, 1‐7 0
1993‐94 Pedrell/Ribatallada Felip Pedrell, 127 12 12
Ribatallada, 1 0
1993‐94 Santa Maria/Pérez Moya Pérez Moya 28 28
1995‐96 Can Llobateres‐Balcó Can Llobateres, 15‐21 95 95
1995‐96 Salvador Espriu Salvador Espriu, 22‐26 36 36
1995‐96 Salvador Espriu Salvador Espriu, 30‐34 48 48
1995‐96 Diego de Almagro Diego de Almagro, 7‐9 48 48
1995‐96 Diego de Almagro Diego de Almagro, 11‐13 23 23
1997‐98 Magnòlies Magnòlies, 84‐86 22 22
1997‐98 Serra d'en Camaró Frederic Mistral, 9‐11 29 29
1997‐99 Falla 1 Manuel de Falla, 10‐16 60 60
1997‐20 Ca n'Hereu Plaça ca n'Hereu, 1‐4 39 39
1997‐00 Can Llobateres Can Llobateres, 34‐40 49 49
1999‐00 Montellà Plaça Montellà, 6‐7 5 5
1998‐00 Begoña 1 Begoña, 52‐58 47 22 69
1998‐01 Ronda Santa Maria 1 Ronda Santa Maria/Fatjó/Pérez Moya 42 42
2001‐03 Can Llong 1 Sarajevo/Edimburg/Europa 84 34 118
2001‐04 Rda. Santa Maria 2 Ronda Santa Maria/Fatjó/Romànica 46 4 50
2001‐04 Sant Oleguer Sol i Padrís, 56‐60 101 101
2002‐04 Can Puiggener 1 Puig de la creu/Archidona 43 39 10 92
2003‐05 Serra 1 Plaça Cristóbal Ramos, Banyoles, 2‐8 48 16 64
2004‐06 Can Llong 2 Ronda Europa, 506‐510, Plaça Còrdova 100 100
13‐15 Parc de les Aigües, 1‐2
2005‐07 Can Bordoll Can Cinto, 2A‐2E 33 16 49
2005‐07 Serra 2a Cristóbal Ramos, 10‐11‐12 i Susqueda, 51‐59 90 90
2005‐08 Can Llong 3 Estrasburg, 64‐72, Sarajevo, 102 i de 110 a 120 83 9 92
2007‐09 Espronceda Plaça Ordidores, 1‐2, Passeig Comerç 59‐61, 42 42
Aprestadors, Aprenents 1,
2008‐09 Can Puiggener 2 Escipió, 10‐14 ‐ Plaça d'Isabel Vilà, 1‐4 39 28 7 74
2006‐10 Falla 2alla, 17‐53, Antonio Vico, 104‐106 i Goethe, 28 92 92
2007‐10 Alexandra L'Arcàdia, Serra d'en Camaró 168 168
2008‐10 Begoña 2 Begoña, 46‐47 16 43 8 67
2009‐13 Can Llong 5 Praga, 6‐14, Budapest, 71 al 91, 223 223
Nàpols, 57 al 61 i Rosselló, 56‐58
2009‐13 La Serra 3 Susqueda, 67‐69‐71/Ciurana 66 3 69
2009‐13 La Serra 4 Banyoles, 12‐16 72 72
2009‐13 Can Llong 4 Avinguda Estrasburg/Parc Aigües 38 31 69
2010‐13 Can Llong 6 Praga, 110‐130 70 70
2010‐13 Parc Central Diego de Almagro, Leonardo da Vinci 114 114
Altres administracions
Arrahona 1.463 1.463
Espronceda 1.494 1.494
Verge de la Salut 120 120
Total 8.708 220 870 46 0 43 904 308 11.099
Carrers Juli Garreta, 1‐5 i 7 al 13 i Sarasate, 20‐
32 (Barri Cifuentes)
233
Parc actual destinat a polítiques socials
Promoció Adreça
Habitatges
lloguer
habitatges
venda encara no
desqualificats
Vimusa Salvador Espriu Salvador Espriu, 30‐34 48
Vimusa Diego de Almagro Diego de Almagro, 7‐9 48
Vimusa Can Llobateres Can Llobateres, 34‐40 49
Vimusa Can Llong 1 Sarajevo/Edimburg/Europa 34 84
Vimusa Rda. Santa Maria 2 Ronda Santa Maria/Fatjó/Romànica 4 46
Vimusa Sant Oleguer Sol i Padrís, 56‐60 101
Vimusa Can Puiggener 1 Puig de la creu/Archidona 10 82
Vimusa Serra 1 Plaça Cristóbal Ramos, Banyoles, 2‐8 16 48
Vimusa Can Llong 2 Ronda Europa, 506‐510, Plaça Còrdova 100
Vimusa Can Bordoll Can Cinto, 2A‐2E 16 33
Vimusa‐ SBD Lloguer Serra 2a Cristóbal Ramos, 10‐11‐12 i Susqueda, 51‐59 90
Vimusa Can Llong 3 Estrasburg, 64‐72, Sarajevo, 102 i de 110 a 120 9 83
Vimusa‐ SBD Lloguer Espronceda Plaça Ordidores, 1‐2, Passeig Comerç 59‐61, 42
Vimusa Can Puiggener 2 Escipió, 10‐14 ‐ Plaça d'Isabel Vilà, 1‐4 7 67
Vimusa‐ SBD Lloguer Falla 2alla, 17‐53, Antonio Vico, 104‐106 i Goethe, 28 92
Vimusa Alexandra L'Arcàdia, Serra d'en Camaró 168
Vimusa Begoña 2 Begoña, 46‐47 8 59
Vimusa‐ SBD Lloguer Can Llong 5 Praga, 6‐14, Budapest, 71 al 91, 223
Vimusa La Serra 3 Susqueda, 67‐69‐71/Ciurana 3 66
Vimusa‐ SBD Lloguer La Serra 4 Banyoles, 12‐16 72
Vimusa Can Llong 4 Avinguda Estrasburg/Parc Aigües 31 38
Vimusa‐ SBD Lloguer Can Llong 6 Praga, 110‐130 70
Vimusa Parc Central Diego de Almagro, Leonardo da Vinci 114
Mestres Passeig comerç 19
Mestres Francesc Isard 22
Mestres Illa Aurea 20
Mestres Ronda Roureda 19
Mestres Avinguda Tarradellas 6
Mestres Balaguer 12
Mestres Cardener 8
Mestres Florit 8
Mestres Passatge scoles 12
Mestres Ramon Berenguer 2
Mestres Ronda Santa Maria 14
Mestres Sant Isidor 20
Mestres Turina 5
Tempteig i retracte C/ Juli Garreta 13, 2‐4 1
Tempteig i retracte C/ Campoamor 75, bloc 2B, 3‐1 1
Tempteig i retracte C/ Plutarc 44, 3‐1 1
Tempteig i retracte C/ Campoamor 105, 4‐A 1
Tempteig i retracte C/ Josep Guardiet 6, 3‐D 1
Tempteig i retracte C/ Lluís Vives 38, 3‐2 1
Tempteig i retracte C/ Sòcrates 7, 3‐1 1
Tempteig i retracte C/ Esglésias Romànica 11, 1‐2 1
Tempteig i retracte C/ València 15, 4‐3 1
Tempteig i retracte C/ Corredor 36, baixos 1
Tempteig i retracte C/ Calver Estrella 50‐52, 4‐2 1
mercat secundari C/ de l'alcalde Crespi 2‐14 1
mercat secundari C/ Artiga de lin 1
mercat secundari C/ Anibal 3 1
mercat secundari C/ La Molina 7 1
mercat secundari C/ Costabona 1
mercat secundari Pl/ dels Pollancres 1
mercat secundari C/ Can Llobateres 15 1
mercat secundari C/ Manuel de Falla 10 1
mercat secundari C/ Juli Garreta 13 1
mercat secundari C/ Begoña 46 1
Altres administracions Arrahona 1.463
Altres administracions Espronceda 1.494
Altres administracions Verge de la Salut 120
Altres administracions Bloc dels mestres C/ Campoamor 98 16
Borsa de mediació (2018) 101
Total 4.637 706
234
2 TAULES DE PARTICIPACIÓ
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 1 de 2
Taula 1: Administradors de finques, agents de la propietat immobiliària, entitats financeres i
gestors immobiliaris, cambra de comerç.
Data: 9 Juliol 2018 a les 12:30h
Moderadors: Maria Bonet i Joan Badia (GMG)
Assistents: Josep Marín i Josep Camps (delegat i subdelegat agents propietat immobiliària),
Pere Puig (Cambra de comerç), Antoni Rodríguez (BBVA‐Institucions Catalunya), Lluís Machón
(Banc Sabadell), Marta Puigvert i Sergi Burgos (Anticipa), Ivan Rubiño (Vimusa‐patrimoni),
Francesc Bassas (arquitecte VIMUSA).
Sobre la situació del mercat d'habitatge i com incidir‐hi:
Existència de demanda d’habitatge, també de compra. Aquesta demanda que havia derivat
cap al lloguer amb la crisi, ara torna a interessar‐se per la compra, tot i que amb prudència per
subscriure una hipoteca. Es comenta que avui en dia torna a ser més barat comprar que llogar,
però que sovint no es disposa d’estalvis per fer front a la part no coberta per la hipoteca i les
despeses, i també que ha tornat la figura de l’inversor però representa un percentatge petit
(5% de la demanda).
Dificultat d’accés a l’habitatge per una bona part de la població pels alts preus. Especialment
pels joves que degut als elevats preus van a viure cada vegada a barris més perifèrics on els
preus són inferiors o a municipis veïns com Terrassa. Es considera que el preu de l’habitatge al
municipi hauria de ser un 30% més barat que l’oferta actual ja que la població busca pisos
d'entre 500‐700€ i que hi ha una manca d'oferta de lloguer a la ciutat.
Problemes d’impagament de lloguer, ocupacions i finalització dels contractes. Anticipa, que
es dedica al lloguer i lloguer assequible comenta que es troben habitualment amb aquestes
situacions i pel que fa la qüestió de la finalització dels contractes es parla de buscar fórmules
público‐privades de complement de rendes o línies d’ajuts municipals per no haver de passar
per la Generalitat.
Envelliment de la població que resideix al barri centre. Al centre de Sabadell hi viu gent gran
amb una capacitat econòmica mig baixa i es detecta una manca d’habitatge per a gent jove en
aquest barri que reverteixi l’envelliment.
Falta de promocions públiques. Poques operacions els darrers 3‐4 anys per falta d’ajuts de la
Generalitat. Disponibilitat de sòl per a promocions públiques d’habitatge. Es comenta que
actualment s’estan fent dues promocions amb finançament íntegrament municipal al centre
de Sabadell de 24+30 habitatges. Les anteriors promocions, situades en zones més
perifèriques, en plena ocupació.
Existència de crèdit per a l’habitatge. S’afirma que el finançament existeix tant per a
compradors com per a promotors, i a baix interès. Darrerament s’ha tornat a incrementar el
nombre d’hipoteques concedides. La hipoteca es fa a tipus fix, ja que els clients volen una
quota sempre igual, al 80%, i màxim a 30 anys.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 2 de 2
Situacions d'utilització anòmala:
Percepció de molt habitatge buit i diferents possibilitats per aflorar‐lo. Es proposa diferents
vies per mobilitzar el parc vacant com: subvencions, ajudes, masoveria urbana, rehabilitació i
borsa de mediació, possibilitat de canvi d’ús d’oficines a habitatge sense traves urbanístiques
ja que s’ha detectat molta demanda en aquest sentit. Es parla que a Bilbao s’ha fet un
estudi/cens sobre locals buits i possibilitat de canvi d’ús a habitatge.
Presència d’ocupacions irregulars i necessitat d’un canal des de l’Ajuntament per assessorar
sobre el tema de les ocupacions.
Sobre com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies municipals:
Denúncia de la lentitud de l’Ajuntament en tràmits i llicències i al repercussió que això té en
el mercat de l’habitatge.
La mesa d’emergència no aconsegueix resoldre la problemàtica de l’habitatge. Es manifesta
que fa més d’un any que s’endarrereixen els casos i que la situació de les famílies no millora,
sinó que es cronifica.
Necessitat d’habitatge per a gent gran. Es valora que els tres complexes per a gent gran (Sol i
Padrís, Can Rull, Parc Central) no són suficients per atendre la gran demanda i que hi ha molta
llista d’espera. Es valora positivament la tipologia d’habitatges autònoms, amb serveis comuns,
neteja mensual, espais per vida social... tot inclòs en el preu de lloguer.
Potenciar els ajuts a la rehabilitació. Es parla de la possibilitat de donar ajuts a la rehabilitació
a les comunitats més desafavorides, especialment quan entrin en vigor les ITE. I, alhora es
comenta que els crèdits dels bancs a les comunitats requereixen avals, aspecte en el que
potser l’Ajuntament podria intervenir.
Canvi en els contractes de lloguer social. Es considera que els contractes haurien de ser
sempre de 5 anys més 2 de pròrroga en el cas de joves, 5 més 5 de pròrroga en el cas d’adults i
que per a la gent gran haurien de ser indefinits, amb una durada màxima de 20 anys entre tots
els programes.
Incorporar el programa 60‐40 a Sabadell. Aquest consisteix en que la Generalitat assumeix el
60% del cost del lloguer que els beneficiaris no poden assumir i l’Ajuntament, el 40% restant.
Propostes urbanístiques. Es parla de barraquisme industrial. Es considera que hi ha zones
industrials obsoletes (“barraquisme industrial”)que admetrien transformació a residencial. En
quant a tipologies d’habitatge, es consideren ajustades a la demanda. Els habitatges de 1
habitació es lloguen pel seu menor preu. Els grans es lloguen a perfils com estudiants,
compartits, per termini de 3 anys.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 1 de 3
Taula 2: Col∙legis professionals d'arquitectura, arquitectura tècnica, advocacia i metges
Data: 11 Juliol 2018 a les 12:30h
Moderadors: Maria Bonet i Joan Badia (GMG)
Assistents: Josep Lluís Gorina (COAC Delegació Vallès), Bernat Navarro (CAATEEB), Isabel
Castillejo (Col∙legi d'enginyers Delegació Vallès), Josep Maria Sans (COMB Junta comarcal
Vallès Occidental), Pilar Gràcia (Col∙legi Administradors de Finques), José Manuel Garcia
(Col∙legi d'advocats de Sabadell), Joan Badia (advocat VIMUSA), Ricard Perich (arquitecte.
Director tècnic VIMUSA), Francesc Bassas (arquitecte VIMUSA).
Sobre la situació del mercat de l'habitatge:
Manca d'habitatge de lloguer al municipi i retorn de la figura de l'inversor.
Construcció de noves promocions a zones determinades. Es constata un retorn de l'obra nova
en el mercat d'habitatge però concentrada a zones molt acotades que permeten tenir un
marge econòmic.
Demanda d'habitatges petits per determinats col∙lectius. Actualment la ciutat no ofereix pisos
de dimensions petites i es comenta que al llarg de la vida hi ha una mobilitat dels habitatges:
petit‐mitjà‐gran‐petit.
Pocs pisos vacants. Es té la percepció que no hi ha gaire pisos buits de particulars per por a
que no els ocupin, mentre que els que sí que hi ha són de gran tenidors.
Nombroses situacions d'ocupació irregular que generen problemàtiques associades. Es parla
de la nova legislació civil, la qual creuen poc esperançadora perquè només redueix terminis i
introdueix informe de serveis socials, i la legislació penal en curs, que castigarà amb penes les
ocupacions. Es comenta que hi ha ocupacions també en el parc públic i que el ritme és de 2
habitatges ocupats per setmana aproximadament. El perfil d'ocupants hi ha de tot, no és un
col∙lectiu homogeni (precarietat familiar vs "cara dura") i es pensa que actualment hi ha
impunitat i que s'ha normalitzat i que és un problema social i comunitari greu.
Sobre les situacions d'exclusió social i residencial de certs col∙lectius:
Envelliment de la població i noves necessitats d'habitatge. La població d'edat avançada es
troba al voltant del 16% i aquest col∙lectiu requereix de noves necessitats vinculades, en alguns
casos a la dependència. També és un grup amb sovint precarietat econòmica i amb dificultat
de comprensió de conceptes com rehabilitació i eficiència energètica.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 2 de 3
Necessitat de residències i també edificis col∙lectius per a gent gran. Es parla de la possibilitat
d'introduir noves tipologies d'habitatge amb col∙lectivització de certs espais i infraestructures
(per exemple rentadores) amb l'objectiu d'abaratir recursos i incrementar eficàcia. Aquests
habitatges col∙lectius es podrien fer extensius a altres col∙lectius però tenint en compte que a
vegades es poden generar conflictes de convivència.
Les tipologies s’han d’adequar a les diferents situacions: habitatge compartit (cohousing) en
situació de major autonomia, residències per situacions de grau de dependència més elevat,
etc.
Alt nombre desnonaments. 2 de cada 3 assignacions del torn d'ofici són per desnonaments.
Aquesta és una problemàtica que afecta principalment a joves i és una pobresa real.
Salut i manca de qualitat de l'habitatge vinculat a pobresa. Es constata una desigualtat de la
població i es parla de que s'està creant una societat dual la qual no és viable. Es posa
d'exemple que l'esperança de vida a Sant Cugat del Vallès és 8 anys més elevada que a
l'Hospitalet i a Sant Adrià del Besòs, derivat principalment dels hàbits de les persones (esport,
etc.). Es comenta que la heterogeneïtat permet incrementar els llaços entre la comunitat i
treballar la desigualtat des d'una òptica transversal.
Sobre l'estat de conservació i necessitats de rehabilitació:
Parc d'habitatges envellit i increment de les ITE. Derivat d'una ciutat construïda entre els anys
60‐70 el parc d'habitatges presenta una necessitat d'intervenció i això es constata també amb
un increment de les ITEs sobretot des de l’enviament de cartes per part de la Generalitat.
Sobre com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies:
Rehabilitació en habitatges de propietat de persones grans. S’apunta la possibilitat que
entitats o Ajuntament puguin assumir la rehabilitació d’habitatges de persones que tenen una
esperança de vida baixa i amb un nivell econòmic també reduït a canvi del fons de patrimoni.
Es proposa una major campanya de rehabilitació i mecanismes d'ajut al finançament per a la
rehabilitació en comunitats. Es detecta un increment de la morositat i de les dificultats
d'acords pel pagament i finançament de la rehabilitació en algunes comunitats. Es comenta
que a nivell local es podrien proporcionar crèdits tous o bé establir uns criteris o mecanismes
per les llars que no poden pagar. Es comenta que de les 3 branques d'ajuts (accessibilitat,
eficiència energètica i estructura), es dóna prioritat a la primera i és la que suposa més
dificultats per pagar per part de les llars. Finalment es parla que la Llei de Barris va ser un bon
exemple en matèria de rehabilitació, i que es va donar prioritat a supressió de barreres
arquitectòniques i a temes estructurals.
Dificultat de finançament de les comunitats. Els crèdits els oferten per comunitat i per
tant comporta que si hi ha un morós afecti a tota la comunitat.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 3 de 3
L'acompanyament a la comunitat és fonamental per la rehabilitació (inscripció,...). Es
proposa designar un tècnic dedicat a l'acompanyament per la rehabilitació, ja sigui
enginyer, arquitecte o aparellador.
El temps per sol∙licitar els ajuts que dóna la Generalitat no és suficient per poder‐hi
accedir (ITE, projecte, tramitació...).
Vincular l’eficiència energètica a la rehabilitació en ocasions pot comportar una major
dificultat per tirar endavant la rehabilitació d’edificis (projecte més integral però major
inversió).
Les subvencions per finestres que fa a Barcelona ciutat (caixes de persiana, etc.) per
millorar l'eficiència energètica i la pobresa energètica són de més fàcil gestió, perquè
poden sol∙licitar‐se individualment. Existeixen però discrepàncies entre els assistents
en aquest aspecte.
Es parla que Zaragoza Vivienda té 10 treballadors socials. Es reconeix el valor del
treball conjunt tècnics/treballadors socials en matèria d’habitatge.
A Barcelona amb els pisos tancats i pendents de rehabilitar es fa un conveni amb el
col∙legi d'administradors i Ajuntament per avançar diners en la rehabilitació i després
posar‐ho a lloguer social. D’aquesta manera la rehabilitació genera habitatge
assequible.
Fomentar la mediació i l'empoderament de la ciutadania. Es comentar de prioritzar la
mediació i l'assistència social per sobre la normativa i el càstig.
Major pedagogia en sostenibilitat. Es proposa fer més programes educatius tant a les escoles
com a la ciutadania en general per tal que s'entengui el significat i objecte de les ITE i dels
certificats energètics.
Major diligència en la concessió de llicències. Com a exemple es comenta que a Barberà la
tramitació de les llicències és més ràpida i els preus més assequibles.
Afavorir el lloguer. Més seguretat al propietari per afavorir el mercat de lloguer “Currículum
del llogater”. Cobrir inseguretats, ajuts o crèdits tous, borsa de lloguer, mesures per als grans
tenidors.
Revisió del reglament de la mesa d'emergència. Es percep una alta demanda d'emergència
social i es posa d'exemple que l'AHC o Ajuntament de Barcelona estableix una regularització
de precaris pels casos d'ocupació.
Possibilitat d’introduir reserves d’habitatge protegit en sòl urbà consolidat. No hi ha una
opinió consensuada.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 1 de 5
Taula 3: Entitats socials
Data: 11 Juliol 2018 a les 18h Moderadors: Maria Bonet i Víctor Garcia (GMG) Assistents: Fran Cegarra (CERMA), Julio Moya, Míriam Fernández, Ma. Carme Pastor (Actua Vallès), Jessica Orobitg (Càritas), Eduard Ocio (Drapaires Emaús), Rosalia Morera (Ningú sense sostre), Rosa Pahissa (PAH), Jñulia Alsinet (Teler cooperatiu), Montse González (UGT), Susanna Nicolás (Comissió catalana d'ajut al refugiat). Sobre la política d’habitatge al municipi: Unes polítiques municipals més efectives haurien d’assumir la tasca que fan algunes entitats: L’activitat d’algunes d’aquestes entitats havia de ser conjuntural, per donar resposta d’emergència a una problemàtica existent però amb l’horitzó que l’ajuntament se’n acabés responsabilitzant. Es percep que l’ajuntament no acaba de solucionar la problemàtica i per això les entitats segueixen funcionant. Es demana que l’ajuntament desenvolupi les accions necessàries perquè la problemàtica de les persones sense sostre se solucionin. Avaluació crítica anterior PLH: Hi ha visions critiques respecte a l’anterior PLH; es qüestiona què s’ha fet i perquè no s’ha executat el que hi havia planificat. Es demana una avaluació de l’anterior PLH per saber com ha funcionat. Cal dimensionar adequadament la problemàtica de les persones sense sostre a Sabadell: Si es té en compte totes les persones que atenen totes aquestes entitats, segurament el nombre de persones sense sostre a Sabadell es situaria al voltant de les 2000 persones. A la taula de sensellar s’han identificat uns 200 i escaig casos d’infrahabitatge i de persones al carrer, però què passa amb totes les persones que estan en les diverses entitats, acollits, ocupats, etc..? Són moltíssimes més persones i cal comptabilitzar‐les per conèixer una xifra més real i poder dimensionar també les actuacions de resposta. Noves pràctiques socials: Hi ha noves pràctiques socials que s’estan aplicant en altres àmbits a nivell de gestió de la comunitat, de crear grup, d’autoorganització, etc. que es podrien incorporar a Vimusa i a les polítiques d’habitatge a Sabadell. Sobre com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies municipals a les problemàtiques de persones sense sostre: Resposta més ràpida per part de Vimusa a les demandes d’entitats: Es demana una resposta més àgil quan es demanen coses a Vimusa. S’explica que en ocasions s’ha fet la demanda i ha trigat tant que mentrestant les entitats han hagut de buscar solucions per la seva banda. Caldria millorar l’agilitat en la resposta i el procés d’acompanyament. Quan algú va a serveis socials és perquè ja està en una situació crítica, i quan algú va a la PAH es que ja està al límit. Des de la PAH es fa un acompanyament que s’hauria de fer des de l’administració.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 2 de 5
Agilitar el procés per obtenir un habitatge. Això implica saber quantes persones en situació d’emergència d’habitatge hi ha, quants habitatges hi ha i, per tant quin és el temps d’espera per accedir‐hi i ajustar els tempos d’ajuda de serveis socials. Dificultats per passar del pis de transició al pis definitiu: Des d’alguna entitat expliquen que tenen una llista tan gran de persones que no poden passar mai del pis de transició al pis definitiu i que hi ha persones que es queden 5‐6 anys en aquests pisos de transició perquè no poden passar a una altra opció. Major coherència i flexibilitat en els terminis: Es demana una major coherència entre els terminis de les polítiques d’habitatge local, que solen ser a terminis mitjans i llargs i els terminis que utilitza Vimusa en els seus contractes de lloguer (5 anys). Caldria més coherència i més flexibilitat en els terminis aplicats per Vimusa. Preveure ajustos de la renta als ingressos disponibles en els contractes de Vimusa: Denuncien que hi ha gent que te pisos llogats amb Vimusa i que si la situació personal empitjora, o si aquesta estava mal avaluada, i no poden fer front als pagaments, Vimusa va acumulant‐los el deute. El problema és que com que acumulen deutes tampoc poden accedir a ajudes al lloguer. Per evitar aquestes situacions caldria que en el contracte es preveiés que el preu del lloguer s’ajustarà a la renda disponible i revisar els deutes acumulats, donat que hi ha casos en que s’han acumulat 3.000€ de deute. Es comenta que al seu dia es va aprovar la llei 24/2015 que incloïa uns barems i uns trams d’ingressos per aplicar als lloguers, i es denuncia que Vimusa no ho aplica i és el primer que ho hauria d’aplicar. Millorar el tracte i el seguiment des de Vimusa a les persones a les que lloga habitatge social. Hi ha casos en que una persona deixa de pagar 1, 2 o 3 mesos i no es troba acceptable que no hi hagi cap contacte, que ningú els vagi a veure per interessar‐se sobre què passa i que al cap de 6 o 9 mesos els hi arribi la denuncia amb el deute acumulat, quan són persones que han accedit a un habitatge social perquè ja tenien una situació precària. Es denuncia la manca de recursos per poder moblar habitatges buits que ja tenen. Es dona la situació que des d’algunes entitats es fa prospecció, es detecten persones dormint al carrer però que no se’ls pot acollir perquè els habitatges no estan moblats per manca de recursos. Persones refugiades amb targeta vermella no tenen accés als serveis: Es comenta que les persones refugiades amb targeta vermella, a l’espera que se’ls concedeixi l’asil, no poden accedir a serveis de lloguer perquè aquesta targeta no els serveix per acreditar‐se i per tant en queden exclosos. Sobre la situació del mercat de lloguer i com incidir‐hi: Es denuncia que hi ha una nova bombolla immobiliària al municipi i es considera que Vimusa hauria de contribuir a punxar‐la. Com fer‐ho? posant al mercat pisos buits a un preu raonable. Es considera que Vimusa està demanant lloguers molt alts per als seus pisos i això contribueix a la pujada de preus. Vimusa hauria de generar més habitatge protegit per donar resposta a les necessitats existents: Es demanen més pisos socials, Vimusa hauria de generar més habitatge protegit per donar resposta a les necessitats de la població, si no la situació està estancada.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 3 de 5
Estudi i projecte per identificar i posar al mercat pisos buits perquè l’ajuntament els oferís a preus raonables: Caldria fer un bon estudi per conèixer quants pisos buits hi ha i treballar per posar‐los al mercat, perquè si no acaben en mans de bancs o de fons voltors. D’aquesta manera es podria aconseguir molt habitatge sense haver‐ne de construir de nou. L’ajuntament ho hauria de negociar, aprofitant que Sabadell és una ciutat molt mobilitzada, i aconseguir posar al mercat pisos buits. I segurament totes les entitats i agents que treballen en aquest àmbit s’haurien de posar d’acord i pressionar. Incidir des de Vimusa en el preu general del mercat de lloguer. Es considera que no és acceptable que un habitatge de lloguer de Vimusa estigui a 500 o 600€. Com més habitatges a preu assequible tinguis, més incidiràs en els preus generals del mercat de lloguer. Si tens 50 habitatges a 150€ no incidiràs gaire però si en tens 1000 a 150€ si que hi incidiràs. Disposar de pisos compartits de Vimusa. Quan s’està reconstruint la vida costa molt accedir a habitatges individuals, i compartir habitatge pot ser una bona solució. Per això es proposa promoure llars compartides per afavorir la convivència i abaratir costos. S’estan fent llistats de persones disposades a formar unitats de convivència per poder presentar a Vimusa. Donar cobertura a famílies en llistes negres que no poden accedir de nou al mercat lliure: Es denuncia la situació de famílies en llistes negres de morosos, deutes, etc, perquè hi ha situacions en que les famílies refan la seva vida, tenen nivell d’ingressos per tornar al mercat lliure, però com que estan en aquestes llistes, no poden accedir de nou al mercat lliure i això els dificulta molt el seu projecte de vida. En aquests casos es demana que Vimusa els faci de paraigües per poder accedir al mercat i reconstruir el seu projecte vital. Hi ha moltes famílies en aquesta situació que si no tenen un aval d’un familiar o d’algú altre no poden accedir a un lloguer. Falta algú que els doni suport en aquest procés. Demanda d’un estudi per conèixer el preu mig real de lloguer al municipi. També estaria saber quines empreses hi ha darrera del mercat a Sabadell i quines estan marcant les tendències. Barcelona està expulsant a població pels elevats preus de l’habitatge i part d’aquesta gent està venint a Sabadell i això incrementa la problemàtica de l’habitatge a Sabadell. Es planteja que l’arrelament al municipi sigui un criteri per donar preferència a les polítiques d’habitatge, si no la demanda segueix creixent i no es pot abordar. Es denuncia que s’estan demanant fiances en habitatges en relloguer. Les persones en situació d’asil no poden accedir a pisos de protecció oficial perquè no estan empadronats. Es proposa buscar complicitats amb les immobiliàries per millorar les condicions d’accés a l’habitatge. Es comenta que en alguns casos demanen fiances de fins a 6 mesos a famílies refugiades. Com que no podem aportar un contracte de treball els propietaris es curen en salut i demanen fiances molt altes. El problema és que això repercuteix també en la població general. En el cas dels refugiats es podria demanar una assegurança de lloguer però sense una nòmina no es pot obtenir. Entitats participants, activitats i recursos:
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 4 de 5
Ningú Sense sostre: entitat sense ànim de lucre amb 25 socis que ofereix habitatges per a persones sense llar. Actualment gestionen un pis i 2 cases particulars i atenen a unes 20 persones. Els perfils que atenen són:
‐ persones sense recursos, que no tenen res de res i a les que se’ls facilita un habitatge. ‐ Persones amb addiccions i/o problemes mentals (housing first). ‐ Persones que han començat a treballar i a reconstruir la seva vida però tenen deutes i
estan en registres de deutors i això no els permet llogar. ‐ Persones que reben ajudes de 300 o 400€ però que no tenen una perspectiva vital de
millora i amb això no tenen suficient per llogar un pis, i no se’n surten. Actúa Vallès: Disposen d’1 pis a Sabadell, des de fa molt poc, i la resta a Castellar del Vallès i les Franqueses. Denuncia que es triga 2 anys a obtenir un pis del programa Housing first. Ningú sense sostre: és un servei de suport a serveis socials. Tenen 2 pisos de 5 a 7 places i a més fan tasques d’acompanyament i prospecció de carrer. Cáritas: Disposen d’uns 8‐10 pisos per famílies convencionals; 2 pisos són per a mares monoparentals, 1 per a homes sols. Atenen perfils de persones amb sous baixos i poca qualificació que els costa molt entrar al mercat de lloguer ordinari. Tenen pisos de transició, pisos temporals, però no tenen manera d’accedir a un habitatge social. Associació catalana d’ajuda al refugiat: Disposen de 30 places d’acollida en 6 pisos a Sabadell, i 30 places més a Bellaterra. Tenen uns 4 tècnics per buscar habitatges. Treballen per procés, i s’explica que els refugiats, en la segona fase del procés, han d’anar a buscar un pis al mercat normalitzat, per tant als 6 mesos han de buscar i han de trobar un habitatge. Tenen facilitats de pagament i ells paguen les fiances per facilitar aquest accés al mercat lliure.Hi ha moltíssima demanda: s’explica que són la seva entitat, + creu roja + Fundació Apip‐Acam, s’hi va afegint més gent que busca habitatge i es van acumulant. Drapaires d’Emaús: Fan reinserció social i laboral. Disposen de 1 pis de Vimusa i 2 cases. Promouen la vida comunitària. Atenen unes 20 persones. El teler cooperatiu: Atenen a gent que busca lloguer però no hi pot accedir (joves, persones amb sous modestos) perquè l’augment de preu els deixen fora. Projecte Omplim els buits; volen crear una cooperativa d’habitatge, només treballant amb habitatge ja construït, per fer abaixar els preus. Volen constituir el sindicat de llogater. La gent que ofereix pisos ho fa perquè està sensibilitzada però no tenen garanties. Volen que la cooperativa també contribueixi a millorar aquesta situació, perquè es donen pocs incentius a fer‐ho, hi ha poca seguretat per la gent que vol cedir pisos. També es parla del projecte de masoveria urbana en que a canvi de fer reformes i arreglar cases velles els masovers hi poden viure sense pagar lloguer.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 5 de 5
PAH: Han ampliat molt el seu camp d’acció més enllà de les hipoteques i han esdevingut un referent on s’hi adreça gent amb problemàtiques molt diferents. Actualment tenen 4 blocs ocupats, un que ja s’ha regularitzat, i ofereixen 74 habitatges. Ho tenen tot ple amb gent que vol entrar‐hi. Són blocs autogestionats i en els que hi ha uns principis ideològics feminisme, antifeixisme, etc. A les reunions de la PAH hi ha actualment unes 200 persones, i cada setmana se n’incorporen una desena més. Per tant, hi ha molta gent sense habitatge o amb risc d’estar‐ho. Es comenta que en total a Sabadell hi ha 24 blocs ocupats i més de 1500 habitages ocupats. Des de la PAH s’explica que 1 dels blocs s’ha arribat a una acord amb la Sareb per regularitzar els lloguers socials. I aquest és l’objectiu, perquè l’ocupació és una situació inestable, precària i desagradable. Però en els habitatges de immobiliàries o bancs no es vol arribar a acords per a lloguers socials. La PAH no avala mai l’ocupació d’habitatges públics o de particulars. Als habitatges de la PAH la gent paga màxim 150€, però si no es pot pagar tant doncs es paga el que es pot. Cerma: Disposen de 3 llars d’acollida Treballen en casos d’exclusió social molt extrema. El seu projecte és oferir habitatge i a partir d’aquí intentar reiniciar una nova vida. Perfils de persones que s’atenen des de les entitats:
Homes sols d’entre 45/50 anys però també hi ha pensionistes i persones de 60 anys amb moltes dificultats per trobar feina.
Famílies amb fills, llars monoparentals, persones soles, més homes que dones.
Persones amb baixa qualificació
Persones sense papers que ni poden treballar, ni llogar... i no entren a la mesa d’emergència i la seva situació es perllonga. Cal ajudar a identificar persones en situació de poder demanar asil i fer‐los l’acompanyament perquè el sol∙licitin.
Afecta totes les edats, però els joves, potser tenen més alternatives perquè allarguen a casa dels pares o perquè estan mes avesats a compartir pis.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 1 de 5
Taula 4: Diversitat
Data: 16 Juliol 2018 a les 18h
Moderadors: Maria Bonet i Oriol Serra (GMG)
Assistents: Susana i Francisca (Fundació Secretariat Poble Gitano), Ma Carmen López (Taula
d'Igualtat), Ma Dolors Escolar (Església Jesucrist dels Sants dels Últims Dies), Rita Evans
Fundació SCAI), Kaba Sebou (Nova ciutadania, ONG APLOMA), Jsselay (Fundació Mind)
Sobre la situació del mercat de lloguer i com incidir‐hi:
Elevat preu de l'habitatge lliure i també de l'habitatge social. El preu del lloguer a la ciutat és
molt alt, tant el del mercat lliure com el social. En aquest sentit, a Can Llong s'està pagant 530€
preu de lloguer social d'un pis + de 2 habitacions + pàrquing i a Ca n'Oriac pis de renda lliure de
4 habitacions, 550€. Aquesta situació comporta que a vegades famílies es vegin obligades a
compartir habitatge i es considera que el preu dels pisos de lloguer social ha de ser acotat la
realitat.
La localització de Sabadell en relació amb Barcelona com a factor condicionant del preu de
l'habitatge. El problema de l' increment dels preus de lloguers es veu com una conseqüència
de la inflació de la capital catalana, la qual està fent pujar el preu de l'habitatge a tots els
municipis de la regió metropolitana de Barcelona.
Permanència de les dificultats socials i econòmiques en la societat. Actualment es té la
percepció que la gent té més nivell adquisitiu i que la crisi ja no afecta de la mateixa manera
però no és cert i fins i tot l'accés a l'habitatge és més difícil. Aquesta situació és més palesa en
els barris perifèrics i entre el col∙lectiu jove.
Presència d'un nombre elevat d'habitatges buits a Sabadell que es podrien utilitzar com a
lloguer social. Molts estan en situació de rellogar (fins i tot de vegades només l'habitació) i es
detecta que en barris amb la població envellida, com per exemple Gràcia, quan es van morint
les persones els pisos queden buits i en desús. Pel que fa els pisos dels bancs, es considera que
s'ha de discutir i negociar amb ells per la dació dels habitatges per lloguer social.
Nombroses situacions d'impagament de la hipoteca però també del lloguer i del lloguer
social. En el municipi es produeixen casos d'impagaments als bancs, el qual es queda
l'habitatge i a més a més t'obliga a pagar el deute. La situació de pèrdua d'habitatges és palesa
a la ciutat i hi ha persones que per no perdre el seu pis es veuen obligat o a ocupar‐ne un altre
o anar a viure amb els seus pares i d'aquesta manera poden llogar la seva vivenda i anar‐la
pagant amb aquests diners sense necessitat de perdre l'immoble. Alhora, es detecta situacions
d'impagament de lloguer social de Vimusa i es denuncien a través de la taula d'emergència,
però aquesta té uns tempos molt lents que no s'ajusten a la demanda immediata de la
necessitat de sostre.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 2 de 5
Alta mobilitat dels llogaters que comporta un desarrelament. Es produeixen molts canvis
d'habitatge i hi ha ciutadans que cada mig any s'han de mudar, això provoca una desvinculació
del lloc i no aconsegueixen arrelar en lloc, i fins i tot marxen cap a altres municipis.
Crítica a l'actual sistema econòmic i a la nova Llei que repercuteix negativament als llogaters.
S'apunta a formar a la gent per canviar el model econòmic establert i es critica que la nova llei
ha perjudicat als usuaris ja que incentiva l'especulació i la pujada de preus així com la facilitat
de desallotjar els seus llogaters argumentant raons familiars. A més a més, actualment s'està
produint altra vegada la paradoxa de que l'opció de compra d'un pis resulta amb una quota
hipotecària més barata que la del lloguer (malgrat que són conscients que en la compra hi ha
lletra petita). Tot i així es manté la persistència de l'atur i les condicions laborals precàries.
Sobre les situacions d'exclusió social i residencial de certs col∙lectius:
Es comenta que el fet de no tenir un sostre comporta ja de per se un risc d'exclusió social i
es remarca l'estreta relació entre salut i problemes d'habitatge.
Estigmatització i discriminació de certs col∙lectius pel lloguer de l'habitatge. Un dels
problemes de la immigració per trobar pis, és el problema del color de la pell i el racisme.
Alhora, hi ha la por de llogar l'habitatge, les males experiències que han passat els llogaters
provoquen que no tornin a posar el pis a lloguer. Les destrosses que se'ls fa en els pisos o els
impagaments dels inquilins . I També existeix la por del propietari a quedar impagat malgrat la
mediació de Vimusa de pagament de 6 mesos..
Invisibilitat de les persones refugiades. Es denuncia que no es dóna resposta a les persones
refugiades ja que s'atenen en un primer moment però després, al cap d'uns dies, es tornen
invisibles en la societat.
Dificultats d'accés a l'habitatge per a persones sense papers. Les persones sense papers no
poden accedir a un habitatge i es creu que s'hauria de fer un sistema més flexible que permeti
primer poder accedir a habitatge i amb un bon seguiment anar integrant la persona a la
societat, fent cursos de formació i obtenint una feina fins que es pugui inserir a la societat.
Dificultat del reagrupament de famílies immigrades per la titularitat de l'habitatge. Es
detecta una problemàtica ja que has de tenir el pis en nom teu per poder fer venir la teva
família dels països d'origen i sovint aquest col∙lectiu viu en situacions diverses que no
permeten tenir un habitatge en nom seu. S'exposa l'exemple d'una família amb papers i
treballant des de fa més de 5 anys en una mateixa empresa i que no podia fer el reagrupament
familiar per aquesta qüestió.
Una diferència social entre barris pronunciada que pot provocar casos de marginació. La
diferència social entre barris també es marca amb el preu del l'habitatge (inferior a la
perifèria). Això provoca que la gent amb menys recursos s'hagi d'instal∙lar a la perifèria i
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 3 de 5
queden molt desvinculats del centre i de la ciutat. Aquest sentiment pot ocasionar frustració
i/o complex d'inseguretat.
Sobre l'estat de conservació i necessitats de rehabilitació:
Es constata una problemàtica de la gent gran vinculada a les barreres arquitectòniques. La
població va envellint i s'ha de mirar com donar resposta a aquesta demanada. Un dels
problemes de la gent gran són les barreres arquitectòniques (manca d'ascensor, presència
d'escales,...) en els habitatges que acaben per posar en lloguer i anar a pisos tutelats, els quals
són pocs en el municipi.
Es considera necessari la rehabilitació d'alguns dels edificis. Es parla de casos concrets i per
exemple del passeig del comerç (edifici blau ‐ edifici social)
Situacions d'utilització anòmala:
Problemes d'ocupació irregular i presència de màfies. Es donen situacions d'ocupació
irregular i persones que fan negoci amb aquesta situació (es posa el cas del barri
d'Espronceda). També es detecten situacions d'ocupació de pisos en edificis a mig construir.
Presència de situacions de relloguer. Es posa de manifest que a la ciutat es produeixen
situacions de relloguer de pisos i també d'habitacions; es comenta que fins i tot es lloga el
matalàs.
Sobre com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies municipals:
Preocupació saber les partides de pressupost que estan destinades a l'habitatge. Es debat
sobre si els pressupostos estan ben dimensionat de cara l'any vinent en habitatge i com es
distribueixen en el temps.
Caldria mirar referents en polítiques d'habitatge. Observar les polítiques que hagin funcionat
a diferents ciutats europees per aprendre dels errors i copiar les virtuts. Es van exposar els
exemples de París i Brussel∙les.
Involucrar més l'administració en la gestió i mediació d'accés i manteniment de l'habitatge.
Es comenta que hi ha una mala distribució i gestió dels pisos així com una mala atenció per
part de VIMUSA. Es proposa que l'Ajuntament s'impliqui més i actuï com un mediador per
evitar els impagaments i incentivar la negociació entre propietaris i llogaters.
Flexibilització dels requisits d'accés als habitatges i instauració d'un sistema de seguiment a
llarg termini i compromès. Es considera que actualment hi ha un procés i uns requisits que
impedeixen accedir al lloguer a tots els col∙lectius , especialment a la nova ciutadania
(obligació de feina, preus massa alts) i a les persones refugiades (es demana un contracte
indefinit). Es proposa donar opció a aquesta instal∙lació immediata en un apartament de
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 4 de 5
lloguer amb un seguiment continu fent que els usuaris es comprometin a buscar feina, estudiar
la llengua i integrar‐se. Actualment és al revés, (primer feina i després pis) i això provoca una
situació insostenible i angoixant.
Agilització de les decisions de la Taula d'Emergència Social. Es denuncia la lentitud de les
decisions de la Taula per solucionar problemes immediats i urgents. Per a l'adjudicació cal tenir
present que hi ha dos tipus de lloguers socials: el d'emergència social (per aquelles persones
que no es poden permetre res amb el seu sou o perquè no treballen) i el de la població (lloguer
més assequible per la gent que treballa però no arriba a un lloguer lliure).
Millora de la gestió dels habitatges socials de VIMUSA. Es considera que hi ha un nombre
important de llars, més de 500, que es troben en situació de vulnerabilitat residencial i que el
percentatge d'expedients resolts és d'una ràtio de 1/10. Es comenta que actualment la societat
està fent de"serveis socials" en el sentit que acull a persones sense sostre, refugiats, persones
amb pèrdua de l'habitatge,....
La desinformació és un problema social per a l'accés a l'habitatge. Es considera que hi ha una
necessitat de sensibilització de la societat
Cal construir més habitatge protegit però sense crear guetos. Es necessita més habitatge
protegit de lloguer a la ciutat però aquest no s'ha de convertir els pisos de protecció oficial en
guetos ja que en alguns llocs s'està produint una exclusió/barraquisme vertical.
Es proposa un sistema de regulació del preu de lloguer. Es parla que el preu podria anar en
funció del perfil de llar que hi ha d'anar a viure i així d'aquesta manera es poden anar ajustant
a les necessitat de la societat sense especular excessivament.
Usuaris
Joves fundació Main.
o Treballen amb nens de 14 a 16 anys quan estan acabat la seva fase d'estudis i
amb nois de 18 a 29 anys que estan en formació professional; bona part d'ells
amb problemàtiques associades. Tenen uns 300 usuaris. (150 de joves i 150 de
famílies).
o La fundació s'encarrega d'aconsellar i guiar‐los d'on anar a treballar i com
aconseguir habitatge.
o El seu principal problema és l'accés a l'habitatge (no poden comprar ni llogar
pis).
o Els joves moltes vegades entre en programes de garantia juvenil, moltes
vegades desaprofitat per problemes externs a l'ajuda o perquè directament no
la volen.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 5 de 5
La fundació SCAI
o Acull persones sense papers, les quals creuen que tenen dret a un habitatge i
que aquest és fonamental pel seu desenvolupament en la societat.
o Fa una mitjana de més de 1.000 visites al mes (un total de 13.000 ‐ 14.000
anuals)
Càrites es troba totalment col∙lapsat actualment.
El secretariat Gitano treballa molt amb col∙laboració amb la PAH
Les entitats mostren el seu descontent amb les nombroses reunions a que són convidades i les
hores de feina perquè després quedi en un calaix.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 1 de 2
Taula 5: Grups municipals
Data: 17 Juliol 2018 a les 18:00h
Moderadors: Maria Bonet i Joan Badia (GMG)
Assistents: Sílvia Renom (CIU), Glòria Rubio (La Crida), Ramón García (Ciutadans)
Sobre la situació del mercat de l'habitatge:
Elevat preu del lloguer al conjunt de la ciutat. Es manifesta que el preu del lloguer està
desorbitat, i molt especialment en alguns barris per les condicions, serveis, etc. La dificultat
d’accés al mercat privat de l’habitatge tant per joves com per famílies.
Presència d’habitatges buits. Es creu que hi ha força habitatges tancats sobretot per la
mentalitat antiga dels seus propietaris que el lloguer farà malbé l’habitatge, desconfiança i
desconeixement. Afavorir rehabilitació, masoveria, etc.
Adequar tipologies d’habitatge a noves situacions. Famílies monoparentals, gent gran,
cohousing...
Sobre com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies:
Necessitat de canviar normatives a nivell autonòmic i estatal. Es constata que les polítiques
municipals necessiten d’unes polítiques a un nivell superior i que els recursos econòmics,
legals i normatius són pocs i molt limitats.
Millora de la informació municipal sobre serveis d’habitatge. Es comenta que la informació
sobre serveis no arriba al conjunt de la ciutadania, ja que per exemple hi ha col∙lectius que no
hi tenen accés per fractura digital (relació exclusió residencial – exclusió de la informació). Es
proposa buscar noves maneres per arribar a la ciutadania i es comenta que sovint la política
està allunyada de la societat.
Millora del reglament d’habitatges d’emergència social. Aquest es va refer fa uns anys amb el
nou govern, però tot i així es comenta que és insuficient.
Important deteriorament del parc d’habitatges i necessitat de corresponsabilització. Es posa
de manifest la necessitat de rehabilitació a la ciutat i que les línies de subvenció autonòmiques
i/o estatals són limitades i això fa que les llars no puguin assumir el cost de la rehabilitació ( es
posa d’exemple Torreguitart i Els Merinals). L’ajuntament dóna subvencions per vestíbuls i
escales però es comenta la importància de saber traslladar la necessitat de conversació del
parc. Els Plans de barris com a política positiva però es creu que faltaria fer un
acompanyament un cop feta la injecció de diners per tal d’empoderar la ciutadania.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 2 de 2
Necessitat d’ampliació dels recursos d’habitatge. La regidoria d’habitatge es va crear amb la
crisi i actualment gestiona un munt de polítiques i accions amb només unes 10 persones.
Activar totes les línies estratègiques possibles en matèria d’habitatge. En aquest sentit es
proposa incrementar el parc d’habitatges dotacionals, desenvolupar nou sòl públic de lloguer,
mobilitzar el parc vacant existent.
Revisió dels contractes dels habitatges socials. Es comenta que s’hauria de fer una revisió dels
contractes dels habitatges socials (actualment és bianual) i dels habitatges protegits
(actualment no es revisa fins que aquest finalitza) i mirar de com gestionar els refugiats
(terminis dels recursos previstos).
Importància de l’eficiència energètica. Es creu que actualment encara és poc valorada però
des de l’Ajuntament es veu imprescindible perquè pot fer reduir el preu dels subministres.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 1 de 2
Taula 6: Associacions de veïns
Data: 18 Juliol 2018 ales 18h
Moderadors: Maria Bonet i Laura Collado (GMG)
Assistents: els presidents o representants de les següents associacions: Associació de veïns de
Sant Oleguer‐ Sol i Padrís, Associació de veïns de Nostre Llar, Associacions de veïns Centre
Mercat, Associació de veïns de la Creu Alta, Associació de veïns de Can Rull i Federació
d’Associacions veïnals de Sabadell.
Sobre les situacions anòmales que es donen el matèria d'habitatge:
Presència de un volum important de pisos buits, al voltant d'11.000 unitats, que caldria
donar ús. Consideren que en comptes de fer més pisos nous es podria reutilitzar el parc
vacant, és a dir els 11.000 a tot el municipi de titularitat pública i privada (en proporció similar)
que part són de bancs i caixes i també alguns de VIMUSA (Can Puiggener). Es comenta que s’ha
de donar solució al problema en comptes de fer nous habitatges.
Problemes de salubritat. Situacions de xinxes a alguns barris (Espronceda) o de
problemàtiques amb algunes persones d'ètnia gitana (Brutau‐Regàs).
Sobre les situacions d'exclusió social i residencial en el col∙lectiu de gent gran:
Es denúncia una manca d'habitatge social. Es detecta una mancança respecte als pisos
tutelats, exposant que hi ha una llarga llista d’espera (800 veïns esperant) i es fa especial
menció de la no presència d'habitatge social al centre de Sabadell. També es comenta que no
hi ha albergs per a gent amb risc d’exclusió. Expliquen que la Guàrdia Urbana té un espai
habilitat, però que no és prou i l’estança és limitada a tres dies.
Es detecta una incompatibilitat entre els pisos tutelats i la salut física i mental dels possibles
usuaris. Es comenta que el problema dels pisos tutelats és que, com a requisit, demanen que
el llogater estigui en bon estat de salut (físic o psicològic), i llavors es dóna una exclusió. Els
complexos actuals que té la ciutat per a gent gran no són la solució per a persones amb
discapacitats i conseqüentment es demana una residència pública, ja que la ciutat no en té. Es
proposa oferir pisos que s’adaptessin a les necessitats de la persona, on es compartissin les
zones comunes i tinguessin un petit espai privat amb habitació, bany i cuina. S’afegeix que
aquestes “suites” podrien tenir un règim rotatiu en funció de les necessitats, posant com a
exemple que no és el mateix l’espai necessari per a una parella que per a una persona sola.
Sobre les polítiques de rehabilitació i estat del parc d'habitatges
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 2 de 2
Manca de capacitat econòmica de les comunitats per fer front a la rehabilitació. S’exposa el
cas de les ITEs, de caràcter obligatori, les quals moltes comunitats no disposen de suficient
capacitat econòmica per fer‐se'n càrrec. Es demana, tot i que no hi ha consens dins la taula de
treball, que en aquestes situacions sigui l’Ajuntament qui se'n responsabilitzi.
Necessitat d'instal∙lació d'ascensor a diferents blocs de la ciutat. Es parla de facilitar ajudes
per a incorporar ascensors en comunitats per a evitar el risc d’exclusió per accessibilitat i que
es puguin instal∙lar encara que sigui amb ocupació de la via pública
Sobre la política d'habitatge i com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies
municipals
Desconfiança amb els polítics i la seva tasca. Els assistents han mostrat el seu descontent en
tota la sessió per la situació atès que no confien en que el Pla local d'habitatge pugui arribar a
solucionar les problemàtiques i rebre un retorn adequat per part de l’Ajuntament. Alhora,
haurien volgut fer la taula amb representants dels grups polítics.
Hi ha preocupació per a on es destinen els pressupostos municipals i si el repartiment
d'aquests és l'idoni. Es considera que s'haurien de revisar els pressuposts municipals i
prioritzar els problemes de primera necessitat com l’accés universal a l’habitatge .
Es demana uns preus i unes condicions més assequibles per accedir als habitatges de Vimusa.
S’expressa que VIMUSA determina uns requisits molt estrictes a l’hora de poder accedir a un
habitatge de compra o lloguer, que donat les condicions econòmiques actuals (en aquest cas
es parla dels joves) no poden accedir‐hi. En el cas de compra es demana una entrada elevada i
avals i en el cas de lloguer hi ha uns preus que no creuen que siguin socials. Es posa d'exemple
que els preus que actualment demana VIMUSA són de mitjana 700€ per pis, 800€ a Can Llong i
600€ al carrer Budapest. molta gent no s’ho pot permetre.
Es plantegen algunes alternatives per a l'obtenció d'habitatges. D'una banda es presenta la
possibilitat de reconversió d'equipaments i altres espais infrautilitzats (es posa com exemple
l’IES Jonqueres), i dotar‐los d'un nou ús com per exemple residències o habitatges socials.
També es parla de la possibilitat d'expropiació dels horts de Can Rimbles i donar ús als terrenys
municipals de davant del Parc Central.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 1 de 2
Taula 7: Comunitats de veïns
Data: 23 Juliol 2018 a les 18:00h
Moderadors: Maria Bonet i Laura Collado (GMG)
Assistents: els presidents de les següents comunitats de veïns: C/ Almicar Barca,3 de El Llano;
C/ Guadarrama,11 de Ca N’Oriac; C/ Sarasate,14 de Cifuentes; C/Progrés,1 de La Concòrdia; C/
Illa Sacra,14 de Les Termes; C/Olimpia,27 de Can Rull i C/Mare de Déu de les Aigües, 9 de La
Concòrdia.
Sobre les polítiques municipals en matèria d'habitatge:
Es proposa regular els preus dels lloguer per garantir l'accés dels joves a l'habitatge. Els joves
no tenen oportunitats per a accedir a habitatges de lloguer, atès que els preus són molt
elevats, i es demana que l'Administració reguli el preu del lloguer en funció de certs barems.
Major control dels lloguer socials. Exposen que les condicions econòmiques dels lloguers
socials haurien de ser revisables ja que si més endavant milloren les seves condicions aquest
lloguer social pugui passar per a alguna persona que ho necessiti més o bé, si la situació
empitjora, també s'ajusti el preu. Expressen que és l’Ajuntament qui ha de tenir un control i
revisar les condicions dels inquilins.
Es detecta un “tràfic de pisos buits” on es “venen” a gent per a que puguin viure sense que
sigui propietat dels venedors i també situacions de lloguer irregular. Es demana que
l’Ajuntament s’impliqui més amb el tema dels habitatges tancats. Que en tingui un control.
Demanen que VIMUSA faci més difusió i conscienciar als propietaris per a que puguin
donar els seus pisos per a lloguer social.
Sobre les situacions d'impagament i conflictes a les comunitats:
Expressen que hi ha por per part de la gent, donat que en alguns barris (els perifèrics)
hi ha actituds incíviques per part d’altres veïns. Es senten impotents ja que senten que
ningú els ajuda. Com a solució a les actituds incíviques per part d’altres veïns,
demanen que es facin treballs socials als barris per a conscienciar.
Incorporar a la figura del mediador ja existent, una altra amb un perfil jurídic. Que hi
hagi un gabinet jurídic per a realitzar consultes sobre temes d’impagaments i
problemes legals. Com a exemple s’exposen els temes de recerca de documentació, de
dubtes sobre impagaments o l’acompanyament legal i jurídic als immigrants amb
problemes de comprensió
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 2 de 2
Sobre les polítiques de rehabilitació i estat del parc d'habitatges
Sabadell té un parc d'habitatge força antic amb necessitat de rehabilitació. El parc
d’habitatges dels barris perifèrics és vell i això comporta un pressupost a considerar per a la
seva rehabilitació i evitar la seva degradació.
La rehabilitació suposa un esforç econòmic que algunes llars i/o comunitats no poden
assumir. Es comenta que en el cas de demanar ajudes per a la rehabilitació, es presenta el problema de
que la comunitat ha de pagar prèviament les obres a realitzar i després s’obté l’ajuda i moltes
comunitats no tenen el pressupost necessari per fer front la despesa i alhora s'exposa que els bancs
no volen donar crèdits a les comunitats per les situacions d'impagats. Es demana que l’ajudes
arribin abans de realitzar les obres.
Alhora, en algunes comunitats el compliment de les ITEs suposa un problema econòmic per als
veïns i es demanen ajudes en aquest sentit.
Creació d'un associació per detectar la presència encara de pisos amb uralita. Donada
l’antiguitat dels habitatges s'ha identificat que molts encara tenen uralita, especialment a
sostres i baixants i s’explica que s’ha format una associació per a detectar on hi ha uralita i
demanar a l’Ajuntament solucions. NO hi ha un consens sobre el tema però una part dels
assistents demana que l’Ajuntament es pugui fer càrrec.
Denúncia de l'estat de deterioració i situacions socials conflictives en alguns barris. (per
exemple el Llano), blocs deixats on hi entren coloms, habitatges ocupats i buits en mal estat,
col∙lectius gitanos sense respecte,... Demanen un interlocutor entre la policia i els veïns. A més
a més, demanen que hi hagi més policia.
Exposen que, en molts casos, els pisos buits propietats dels bancs no paguen la quota
de comunitat, la qual han d’acabar exigint al banc per a no assumir més despesa entre
la resta de veïns.
escarabats en la zona del Progrés
Recursos municipals
Coneixen el sistema de lloguer per masoveria urbana, però afirmen que no han
escoltat últimament sobre el tema.
Indiquen que hi ha mancança de pisos per a gent gran donada la llarga llista de espera
que hi ha.
Els assistents mostren el seu descontent respecte la situació i voldrien solucions per
part de l’Ajuntament.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 1 de 3
Taula 8: Dependència i accessibilitat
Data: 16 Juliol 2018 a les 18:00h
Moderadors: Maria Bonet i Oriol Serra (GMG)
Assistents: Dolors (ANDI), Jaume Marcet (SALUT MENTAL), Agnès (ETOS), Lídia Gil (AVAN).
Sobre la les entitats assistents:
ANDI és una associació que atenen persones amb discapacitat intel∙lectual. L'objectiu principal
és que aquests joves puguin viure independentment, ja fa 10 anys que van aconseguir una
casa de lloguer de VIMUSA (encara que no en el barri que més els agradaria).amb persones
amb discapacitat intel∙lectual. Actualment tenen dues cases que serveixen per dur a terme un
procés de formació (3 mesos) per aprendre a viure sols. D'aquesta manera proven de viure
autònomament, i quan estan preparats, la intenció és que accedeixin a un lloguer assequible
per independitzar‐se, ja que no poden accedir al mercat lliure perquè la oferta és massa cara i
sovint han de tornar a casa els pares per deixar el pis d'aprenentatge a altres usuaris. Aquestes
persones necessiten bàsicament un habitatge i serveis (per ajudar‐los i revisar‐los
periòdicament). Estan dins d'un programa d'autonomia a la pròpia llar, aquest els permet
accedir a aquesta part de serveis i només el quedaria completar l'accés a l'habitatge per donar
resposta a totes les seves necessitats.
AVAN és una associació que atent problemes amb problemes neurològics que els provoca
una mancança física. L'objectiu de l'organització és l'adaptació de la gent que recupera les
seves capacitats (ajudats per les ajudes PUA). Tenen dos tipus d'usuaris: els que poden arribar
a assolir altra vegada autonomia; en aquest sentit la seva funció és assessorar‐los dels canvis
que haurien de fer en el seu habitatge per instal∙lar‐hi tot el que sigui necessari per ajudar a la
seva vida autònoma i ajudar‐los amb tallers de teràpia ocupacional per tornar a aprendre a
moure's; i els que mai es podran valdre autònomament; en aquest cas ofereixen el pis de
respir, és a dir, un espai on se'n cuiden d'ells i alliberen momentàniament a la família. Van
amb cadira de rodes (ja sigui les més estandarditzades o algunes de més aparatoses).
ETOS és una associació que atenen a les persones amb problemes a adduccions,
drogodependència (acostumen a venir de la perifèria).
SALUT MENTAL és una associació que atenen persones amb problemes mentals. Actualment
l'associació compta amb 70 apuntats, tot i que ens ha explicat que l'estadística diu que 1 de
cada 5 persones desenvolupa una malaltia d'aquestes. La principal preocupació és quan aquest
problema queda agreujat amb l'envelliment Cada cop són gent més vulnerable i necessiten
supervisió per mantenir‐se en un estat equilibrat. Aquest tipus de gent queda impossibilitada
per treballar i ha de sobreviure amb pocs diners.
Sobre l'accessibilitat i l'entorn del barri:
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 2 de 3
Pels col∙lectius amb discapacitat física un dels grans problemes és l'accessibilitat i han de
viure a llocs on no hi hagi barreres arquitectòniques per accedir a l'habitatge. Aquest fent els
limita tant en la tipologia del bloc residencial on s'ofereix l'habitatge (que ha de tenir portes
grans, rampes, ascensors,...), és a dir, habitatges adaptats. També és important que l'entorn
immediat del barri estigui ben urbanitzat i en estat òptim. Això els limita a uns barris
determinats com el Centre, la Creu Alta,... ja que segons els interlocutors els de la perifèria
estan en un estat més precari.
Altres col∙lectius relacionats amb les discapacitats intel∙lectuals es troben amb la necessitat
d'accedir a barris on hi hagi un entorn social suau. Molts dels pisos d'HPO es troben a barris
allunyats del centre i sovint presenten també un context social més complicat que no facilita la
convivència ni la vida autònoma a aquests usuaris amb un a discapacitat intel∙lectual que
necessiten un entorn social favorable i que els pugui brindar facilitats.
Una problemàtica semblant a l'exposada anteriorment la tenen les persones amb problema
d'addicions o drogodependència. En aquest cas el barri on viuen és important pel context
social, moltes vegades les addiccions queden afavorides per l'entorn social on es mouen
(sovint a la perifèria) i els convé un entorn social vinculat als barris del Centre, la Creu Alta i
Gràcia.
Sobre el manteniment del parc edificat:
S'ha exposat que en alguns pisos de VIUMUSA que aquests últims anys han estat en possessió
d'alguna entitat hi ha faltat manteniment i un seguiment adequat de les seves instal∙lacions.
Sempre que s'ha notificat algun desperfecte (relacionat amb l'electricitat, el quadre de llums i
la neteja de l'escala) no s'hi ha donat resposta, i en canvi, en el moment de deixar‐lo s'ha estat
molt exigent en deixar les coses en bon estat.
Sobre la tipologia dels habitatges:
Els habitatges que actualment estan de lloguer municipals obliguen a compartir pis amb 3 o
4 persones. Algunes entitats exposen que voldrien tenir pisos que els pogués utilitzar 1 o 2
persones i que per el moment no han trobat aquesta possibilitat perquè tota la oferta és per 3
o més habitacions i els contractes de lloguer obliguen a aprofitar totes les habitacions i omplir‐
les.
Sobre la gestió i la burocràcia dels habitatges:
Hi ha unanimitat opinant que els requisits per optar a un lloguer d'HPO són molt difícils de
complir. En aquest sentit ens trobem dos tipus de problemàtica. La primera és que un dels
requisits troncals és bàsicament el sou de la persona que opta el pis (bastant‐ho tot a les
necessitat econòmiques i deixant en segon terme algunes altres relacionades amb altres
necessitats com són les diferents discapacitats, ja siguin intel∙lectuals o físiques), la segona
planteja la possibilitat que es tingui en compte l'entorn del sol∙licitant, ja que en alguns casos,
tot i que el propi llogater no pugui assolir la totalitat del preu, potser la família ho pot fer per a
ell.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 3 de 3
També s'ha destacat la duració dels contractes de lloguer. Els contractes actualment són de
poca durada i moltes vegades depenen del color de l'Ajuntament. Aquest fet provoca que cada
cop que hi ha canvi de govern es revisen les condicions i moltes vegades canvien en
desafavoriment de l'entitat interessada. Es vol tenir opció de contractes amb més duració que
optin a una part burocràtica més senzilla.
Sobre les demandes dels col∙lectius:
Tots els col∙lectius estan d'acord que actualment els preus de lloguer HPO haurien de ser
més barats. Tenen dificultats d'accés a l'habitatge perquè no poden assolir la quota que els
proposen l'habitatge de lloguer protegit.
Ha sortit repetidament que l'Ajuntament podria fer de portaveu per negociar amb bancs i
obtenir habitatges més assequibles. Hi ha entitats que ja ho han intentant individualment
(amb poca força) i finalment no ha prosperat. Es creu que l'Ajuntament podria ser un
organisme que pot tenir força.
Tots els col∙lectius aposten per la inclusió. No veuen adequat habilitar tot un bloc només per
les persones que tenen les mateixes necessitats que ells (ja siguin discapacitats intel∙lectuals,
discapacitats físics, gent amb problemes mentals o gent gran). Es proposa que s'ofereixin el
servei de pisos tutelats compartits per solucionar el problema de la seguretat en l'entorn i la
tranquil∙litat dels familiars. La idea són pisos on la portaria estigui tancada i poder interactuar
amb els veïns i si es necessari que en algun moment determinat es puguin ajudar. Només els
de salut mental també estan oberts a un bloc complet de persones amb problemes mentals
on els treballadors hi poguessin viure.
Sobre informació que ha sortit a la reunió:
Hi ha un grup semblant a SALUT MENTAL que es diu ATENDIS que cuida a gent amb
problemàtiques psíquiques profundes. Ells tenen els habitatges als voltants del Parc Central del
Vallès.
Es detecta una sensació general de manca d'oferta per aquest tipus de col∙lectius i
concentració d'aquests recursos per altre tipus de col∙lectius (nouvinguts).
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 1 de 3
Taula 9: Joves
Data: 19 setembre 2018 a les 18:00h
Moderadors: Maria Bonet i Oriol Serra (GMG)
Assistents: Carmen (Associació Pandora) ‐ Quim (JERC) ‐ Alejandro (JOVENTUTS SOCIALITES) ‐
Dolors (ANDI)
Sobre la situació actual dels Joves:
Es detecta que hi ha situacions de joves molt diferenciades en funció de la localització i el
context cultural on viuen.
En general la problemàtica que uneix tots els joves és la dificultat d'accés a l'habitatge que es
presenta per un jove, normalment lligat a la solvència econòmica i als mínims que estableix la
llei per poder‐hi accedir, que ni tan sols s'hi arriba.
A Torre‐Romeu, molts joves es troben en una situació a 22anys que ja han format família i no
tenen el capital suficient per accedir a un habitatge. Molts dels casos es veuen obligats a
l'okupació irregular per accedir a una llar. Això provoca un conflicte en el barri que és agreujat
per la lentitud dels processos de mediació que es duen a terme actualment.
També ens trobem amb el context del jove estudiant, que per residir al costat del lloc on
estudia o emancipar‐se és veu obligat a compartir en pisos de dimensions petites amb 4 o 5
persones per poder afrontar conjuntament un lloguer, que individualment és inassolible.
També hi ha el jove que ja ha acabat els estudis i busca independitzar‐se (ja sigui en sol o amb
parella). En aquests casos, el problema són els diners i la falta d'oferta d'habitatges amb unes
característiques ajustades a les seves necessitats, que podrien fer reduir el preu. És a dir, més
habitatges petits amb una o dues habitacions, per tal d'abaratir‐ne la seva venda o lloguer.
Es proposa regular els preus dels lloguer per garantir l'accés dels joves a l'habitatge. La
dificultat d'accedir a habitatges de lloguer, com a conseqüència de l'elevada oferta de preus,
crea la necessitat de regular aquests preus. És demanada que sigui la pròpia Administració que
reguli el preu en funció de certes variables.
Es proposen que els processos de mediació siguin més efectius. Incrementar‐ne la oferta i
facilitar‐ne la seva execució. Són processos que haurien de servir per solucionar problemes de
primera necessitat i immediats d'habitatge, arribant a consensos entre propietaris i interessats
en accedir a un habitatge. Proposen que VIMUSA s'impliqui més en aquests mètodes de
negociació.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 2 de 3
Sobre la gestió dels pisos de VIMUS i HPO:
Hi ha consens en reconèixer que l'Administració hauria de gestionar millor els pisos d'HPO.
Es manifesta des dels diferents col∙lectius de la taula una idea unànime. La dificultat d'accés
als habitatges d'HPO pels requisits. Sovint la ciutadania es queda a les portes d'un habitatge
d'aquestes característiques perquè no complex els requisits mínims que posa l'Administriació.
En alguns casos, hi poden accedir, però la gestió de papers és tant lenta que prolonga el
problema.
Un dels assistents exposa la dificultat d'adjudicació d'habitatge per part de l'Ajuntament.
Explica que ells van haver d'esperar 1 any, per accedir a un pis que va estar buit durant tot
aquest període, però que no se'ls adjudicava perquè els faltava un requisit.
Un dels assistents ha explicat la mancança de manteniment i la dificultat d'interacció en el
seguiment un pis que han tingut llogat durant 10 anys en el moment de dificultats. Denuncia
que sempre que han tingut algun problema amb l'habitatge (quadre de llums fosos, poc
manteniment de la neteja de l'espai comunitari de l'escala d'un bloc gestionat per VIMUSA,
manteniment de les bústies) l'Administració no ha respòs, tot i els intents repetitius per
contactar amb ells. S'ho han acabat gestionant i pagant ell sols. En canvi, en el moment de
deixar el pis, l'Administració si que ha estat a sobre exigint‐los que el deixessin tal i com deia el
contracte.
Es proposa que la gestió de les adjudicacions dels habitatges no siguin tant lentes ni exigents
amb els seus requisits. Per tal de mantenir tot l'estoc de pisos sempre en funcionament i
ocupats.
Es proposa un major seguiment i manteniment dels habitatges per part de l'Administració.
Que el seguiment de l'Administració no sigui un tràmit, i sigui real. L'Administració s'hauria
d'encarregar de les avaries grans que pateixen els habitatges i a fer el manteniment necessari
per garantir‐ne un ús digne i net.
Sobre les demandes dels col∙lectius:
ANDI, necessitat 2 habitatges al Centre o Creu Alta. Aquests dos habitatges són perquè puguin
compartir dues persones. El lloguer hauria de ser assolible d'uns 300€. Ho necessiten en
aquest tipus de barris on el grau d'urbanització de l'espai urbà és alt i no presenten greus
problemes socials amb l'entorn ni d'accessibilitat. Els usuaris d'ANDI són joves que presenten
algun tipus de discapacitat.
PANDORA, necessita habitatges per famílies joves amb fills. El lloguer ha de ser barat (300€ ‐
400€) i han de poder accedir igualment a les ajuts socials.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 3 de 3
Els altres col∙lectius no demanen una tipologia d'habitatge específic. Només demanen un preu
assequible de 300€ ‐ 450€ de lloguer social, perquè els joves de diferents perfils tinguin la
possibilitat d'accedir en un pis.
Es proposen incentivar les ajudes socials per accedir a l'habitatge. En el cas que no es pugés
regular el preu de l'habitatge, es proposa ajudes econòmiques municipals que permetin als
joves accedir a l'habitatge.
Es demana la necessitat de més estoc d'HPO. Demanden la necessitat de construir més
edificis d'HPO per abastir totes les necessitat des la població.
Sobre l'accés a la informació:
S'exposa la poca facilitat d'accés a la informació dels temes relacionat amb les diferents
modalitats d'accés a l'habitatge i les noves polítiques d'habitatge que es duen a terme
actualment.
Han sorgit conceptes a la reunió com masoveria urbana i cessió d'ús "cooperativa", però no
s'acabava d'entendre el que significava.
Es proposa facilitar l'accés i xerrades formatives relacionades amb les diferents tipologies
d'accés a l'habitatge per a col∙lectius joves.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 1 de 2
Taula 10: Gent gran
Data: 28 setembre 2018 a les 18:00h
Moderadors: Maria Bonet i Joan Badia (GMG)
Assistents: Joan i Ma Teresa (Coordinadora casals d'entitats gent gran Sabadell), Elena (Casal
gent gran Can Rull), dues persones (Llar gent gran Can Borgonyo‐Concòrdia), dues persones
(AVV Creu de Barberà), Francesc Bassas (arquitecte VIMUSA).
Sobre les situacions d'ús anòmal del parc d'habitatges:
Problemàtica de nombroses ocupacions irregulars i la convivència. L’ocupació es manifesta
com a una problemàtica que genera problemes de convivència, de no pagament dels espais
comuns, de difícil comunicació i mala convivència. Es comenta també que si hi ha la necessitat
d’habitatge es pot acceptar però que convisquin bé.
Presència de pisos buits. Es pensa que hi ha molts pisos buits perquè o bé la gent ha de fer
obres i aquestes són costoses o bé perquè hi ha hagut males experiències amb antics llogaters.
Sobre l'estat de conservació dels habitatges i la rehabilitació:
Problemàtica de manca d’ascensors i recuperació plantes baixes. Es comenta que és una
problemàtica a la ciutat en alguns barris i que caldria posar‐ne perquè la gent quan es fa gran
es pugui quedar a casa seva. També es parla de poder recuperar les plantes baixes en desús i
buides per tal que la gent gran que es vol vendre el seu pis no accessible i no pot comprar la PB
per preu tingui possibilitat d’accedir‐hi.
Preocupació per les ITE, terminis i pagament. Es parla d’una correlació entre l’envelliment de
les persones que viuen a les llars i el deteriorament dels habitatges conseqüentment una
dificultat en el pagament de les millores, revisions d’instal∙lacions i rehabilitació. No posen la
qüestió de l’eficiència energètica com una prioritat ja que són un col∙lectiu que fa un ús
racional i vigila en la despesa de la llar.
Problema del lloguer i estat dels habitatges. Es comenta que en un pis de lloguer no es fa el
mateix manteniment que en un de compra i que a més a més aquest té molta rotació.
Sobre com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies:
Necessitat de més complexes per a gent gran. Es comenta que Vimusa i l’Ajuntament haurien
de fer més complexes per a gent gran com els existents i tirar endavant el dels Merinals. Els
assistents estan d’acord en que viure en aquests complexes és òptim perquè tenen companyia,
activitats i serveis mentre que viure en habitatges compartits no ho veuen clar a aquesta edat.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 2 de 2
La generació actual diuen que ells han cuidat als seus pares i no volen que els seus fills els
cuidin a ells i que es volen valdre per si mateixos.
Necessitat d’una residència pública. Es reclama la residència pública programada des del 2002
al barri sud ja que els preus de la privada cada vegada són més elevats. Aquesta preveia unes
104 places més centre de dia i es comenta que hauria de tenir algun pati o terrassa per
passejar, que es diferenciés la sala de menjador de la sala d’estar, i que hi hagués un espai per
fer actuacions. Es considera que la residència ha de fer‐se i el complex també.
Canvis en l’adjudicació dels habitatges. Es manifesta que actualment hi ha una alta demanda i
que pels pisos de gent gran i ha 2 anys de llista d’espera. Es creu que el procés d’adjudicació
hauria d’anar per llista d’inscrits però que si hi ha algú que té més necessitat hauria de passar
per davant. No veuen bé que sigui per un criteri d’accessibilitat i prou.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 1 de 3
Taula 11: Associacions de veïns
Data: 4 Octubre 2018 ales 18h
Moderadors: Maria Bonet i Laura Collado (GMG)
Assistents: els presidents o representants de les següents associacions: Associació de veïns d’Espronceda,
Associació de veïns de Campoamor, Associacions de veïns La Plana del Pintor i Associació de veïns de Can
Llong.
Sobre les situacions anòmales que es donen el matèria d'habitatge:
Preocupació per l’ocupació d’habitatges. Exposen que hi ha un gran problema de pisos ocupats en els
diferents barris de la ciutat, i es posa d'exemple el sud i La Plana del Pintor. Consideren que els habitatges
buits generen problemes i incerteses. Es creen unes dinàmiques negatives al voltant d’aquests pisos
relacionat amb màfies que els venen o problemes d’incivisme cap als veïns i al barri. Respecte a l’ocupació
en diferencien dos tipus: una ocupació que només serveix per a treure profit de la situació i guanyar
diners; i un altre tipus per part de gent que realment necessita un lloc per a viure i l’ocupa respectant els
veïns i l’immoble. En tots els casos es demana que hi hagi més implicació per part de l’Ajuntament i enviï
als serveis socials per a fer un seguiment particular de cada situació. També es demana més celeritat en el
procés de desallotjament i un recolzament per part de l’administració per a recuperar una gran part dels
habitatges ocupats.
Sobre les situacions d'exclusió social i residencial en els diferents col∙lectius:
Problema d’accés a l’habitatge per als joves. Donades les condicions actuals de feina en el joves no tenen
l’oportunitat d’accedir a un habitatge. Hi ha un sentiment de frustració ja que veuen que altres persones
ocupen habitatges sense cap penalització i ells no poden accedir‐hi. Consideren que els llogues socials que
ofereix VIMUSA a 550€/mes no són socials. A causa dels preus els fills continuen vivint amb els pares o
marxen del barri. Es demana que es potenciï viure als barris i es millorin les condicions d’accés a
l’habitatge als joves ja que volen mantenir als seus fills al barri i que es creï un sentiment d’identitat i
arrelament al barri. Del contrari el barri envelleix progressivament i en el moment que els pisos queden
buits els fills els malvenen perquè no volen tornar al barri.
Necessitat de més residències públiques o pisos tutelats. Valoren molt positivament els complexes i els
pisos tutelats que hi ha per a gent gran però demanen que hi hagi un a cada districte. Afegeixen que en el
cas dels pisos que queden buits de la gent gran que hi viu a residències o pisos tutelats puguin ser oferts
com a lloguer social.
Control de l’incivisme. Molts d’aquests barris pateixen situacions incíviques per part de col∙lectius i
demanen que hi hagi un cert control per a tenir un cert grau de seguretat.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 2 de 3
Problema de barraquisme al barri de Can Llong. S’exposa que per la zona de Castellarnau amb l’autopista
hi ha situacions de barraquisme i afirma que l’Ajuntament respon a les seves queixes.
Falta de serveis al barri de Can Llong. Un dels principals problemes al barri és que al ser un barri
pràcticament nou no té els serveis necessaris i adequats per a donar un servei òptim al barri.
Preocupacions per futures situacions de gueto. Reconeixen que donat que els preus als barris perifèrics
són molt més barats hi acaba anant gent amb menys recursos i altres cultures, ocasionant que per falta de
recursos quedin condemnats a quedar‐se en aquella zona, generant així una situació de gueto.
Sobre les polítiques de rehabilitació i estat del parc d'habitatges
Falta de recursos per a realitzar les ITE. Afirmen que moltes comunitats tenen problemes econòmics per
a fer front a les ITE.
Dificultat administrativa per a accedir a subvencions. Consideren que es posen moltes traves, per part de
l’administració, en el processos per a demanar subvencions.
Potenciar el viure dins d’aquests barris. Volen que es potenciï el viure dins dels barris, donant més
oportunitats d’accés als habitatges. A part, demanen que el barri estigui en condicions i lliure de
conflictes. Els seus parcs d’habitatges són antics i donat que no hi ha més sòl per a construir troben que
estan condemnats a la degradació del barri si no es posen les mesures adequades.
Sobre la política d'habitatge i com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies municipals
Control dels pisos buits per part de l’administració. Demanen que hi hagi un comptatge de pisos buits.
Tenen la sensació de que la gran majoria dels pisos buits no són controlats per l’administració. Creuen
que s’ha de posar un personal per a fer un cens i tenir un control. Proposen, com a associacions, que cada
comunitat, que es coneixedora de la situació dels seus pisos, controli quins són els seus pisos buits i passi
les dades a les associacions. A més a més, suggereixen que hi hagi un telèfon on avisar quan algun pis
quedi buit per a que l’administració pugui actuar abans de que sigui ocupat.
Seguiment de l’adjudicació dels habitatges per part de VIMUSA. Un dels principals problemes respecte a
l’adjudicació de pisos és que VIMUSA no realitza un posterior seguiment dels inquilins dins de l’immoble.
Això implica que molts d’aquests pisos es deteriorin i empitjorin les condicions de la comunitat de veïns.
Demanen que per part de l’administració es remarquin els drets i els deures d’aquelles persones que
accedeixen a un habitatge, sigui tant de compravenda com de lloguer, amb el posterior seguiment durant
un temps determinat per a valorar el seu comportament. Expressen, a més a més, que no estan d’acord
amb el barem que s’imposa a l’hora d’adjudicar els pisos ja que es valoren molt pocs aspectes, i que
aquests poden ser falsejats per a obtenir un pis.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 3 de 3
Reconversió de les industries buides. Proposen que en el cas de la zona d’indústries que es troba a la
zona sud del barri de Gràcia totes aquelles industries buides puguin ser reconvertides a habitatge social.
Aquesta reconversió pot atraure a gent nova a la zona i regenerar els barris contigus.
Considerar les condicions de cada barri. Exposen que en el moment de realitzar un Pla d’habitatge s’ha
de valorar la situació socioeconòmica de cada barri, per a veure quines són les seves necessitats reals. Un
anàlisi que tingui contacte directe amb els barris i la gent que hi viu.
Instaurar noves mesures de lloguer o lloguer amb opció a compra. Expressen que donades les
característiques d’un contracte de lloguer social (uns anys determinats i després no es pot demanar un
altre lloguer social) la gent no es queda als barris. Demanen que es faci un seguiment i que en funció de
cada cas es valori. Proposen que molts d’aquests lloguers socials puguin convertir‐se en lloguer amb opció
a compra per a que no hi hagi tanta rotació de gent. Una altra opció proposada és la d’oferir un lloguer
indefinit. L’administració hauria de ser l’encarregada, una vegada finalitzat el contracte, de valorar si han
complert els seus deures i considerar si poden tenir l’opció de mantenir‐se en el mateix pis.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 1 de 2
Taula 12: Arquitectes
Data: 19 d'octubre 2018 a les 12:30h
Moderadors: Maria Bonet i Joan Badia (GMG)
Assistents: Eduard Freixas, Manel Larrosa, Antoni Sorolla, Josep Llobet, Roger Sauquet, Roser
Saus, Xavi Ros, Santi Vea, Josep Bernaveu, Francesc Bassas (arquitecte VIMUSA).
Incorporar la política d'habitatge dins la política urbana. Es parla d'actuar en matèria
d'habitatge des d'una perspectiva de més anys, a llarg termini, i amb una política urbana forta i
una hipòtesi d'ambició des de dalt també forta com per exemple assolir el 27% del parc públic
d'habitatges. Es proposa retornar a la idea de l'IDES com a instrument per a fer gestió de
projectes potents i de transformació de la ciutat.
Realitzar un PLH amb mirada de ciutat. En aquest sentit es comenta que el límit industrial‐
residencial és molt confús en algunes zones de ala ciutat (per exemple Hostafrancs, Can Feu,
Gràcia)
Garantir el dret a l'allotjament. Es comenta que l'habitatge i els serveis socials estan
estretament lligats i que és impossible que l'administració local garanteixi el dret universal a
l'habitatge però sí que pot garantir el dret a l'allotjament. Es creu que l'administració ha de fer
un acompanyament social i que la subsidiació perquè sí no és bona.
Pressupostar el PLH. Es creu important posar un pressupost al PLH, quantificar les actuacions
de manera hi hagi compromís.
Possibilitat de fer polítiques d'habitatge supramunicipals. Es comenta la necessitat de fer una
política conjunta d'habitatge amb els municipis del voltant per, per exemple, intervenir en el
mercat lliure o bé una estratègia conjunta a nivell comarcal.
Intervenir en el preu i gestió del sòl. Del cost total de l'habitatge, es considera que el sòl és la
base per on intervenir‐hi ja que és el que encareix el preu final perquè està subjecte a la
situació financera (borsa; per exemple Colonial i ara Neinor) i es comenta que els promotors
busquen sòl a Sabadell i no a Terrassa. Possibilitat de controlar el valor del sòl disposant de sòl
públic mitjançant dret de superfície.
Potencial de sòl enorme. Es comenta que l'Ajuntament és qui crea el sòl i per tant pot
intervenir en el preu. El potencial és molt gran, per exemple centre cívic Torre romeu, Vapor
Píssit, Sallarès Deu. En aquest sentit cal una visió estratègica i objectius forts, que
probablement portaran a la revisió del planejament urbanístic.
Apostar per la desvalorització del sòl. Es planteja com una estratègia a llarg termini, de tot el
conjunt de la nova creació, que el sòl passi a ser un valor funcional, i que tot el sòl nou hauria
de ser públic.
Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu
Pàgina 2 de 2
Col∙laboració público privada. Es comenta que l'administració no pot assumir‐ho tot i per tant
caldria posar en marxa vies per al promotor privat i sense ànim de lucre.
Apostar per rehabilitar, recuperar i reutilitzar. Es parla d'aquesta estratègia com a
microcirugia a la ciutat i de sostenibilitat.
Agilització de les llicències. Es comenta que per obrir una llicència es tarda 6 mesos i que no hi
ha silenci administratiu, que aquest és negatiu. Es parla també que aquestes siguin més
econòmiques i que es premiï l'eficiència energètica.
Flexibilització de la normativa d'edificació i urbanística. Es posa d'exemple que a França per
abaratir el cost final de l'habitatge s'accepta l'autoconstrucció. O altres fórmules, com vendre
estructures amb tancaments i instal∙lacions bàsiques i que els usuaris s’acaben l’habitatge.
També es parla de que un privat no hauria d'urbanitzar mai i que els plans haurien de ser
d’iniciativa municipal així com també invertir els tempos d'urbanització‐edificació.
Modificació normativa respecte reserves d’aparcament. Es comenta que la normativa actual a
Sabadell obliga a que l'habitatge protegit tingui dues places d'aparcament cosa que té poc
sentit i que pot dificultar la seva viabilitat.
Facilitar el canvi d'ús d'oficines a habitatge. Actualment hi ha dificultats per fer aquest canvi
d'ús i es demana que s'adapti a tota la normativa quan existeixen moltes situacions de volum
disconforme. Es comenta també que els locals en planta baixa només s'haurien de promoure a
lloc concrets on hi hagi atractivitat comercial i no a tot arreu.
En el mateix sentit, es podria possibilitar la combinació d’usos en aquelles zones amb
edificacions industrials desocupades.
Redactar una ordenança de rehabilitació. A Sabadell no hi ha cap ordenança en aquest sentit i
caldria fer‐ne una, la qual introduís el canvi d'ús i la rehabilitació que actualment es tracten
com si fos obra nova i facilités l’actuació sobre el parc construït i la seva reocupació.
La normativa del planejament, només urbanística, podria incorporar altres criteris de
sostenibilitat, etc.
Oportunitat de planificar l’habitatge en relació amb els equipaments, mobilitat...
Experimentar en habitatge des del sector públic (habitatge dotacional, etc.)
235
3 INFORME DE L'ENQUESTA DE PARTICIPACIÓ
1
L’empresa GESOP, Gabinet d’Estudis Socials i d’Opinió Pública s’ha encarregat de recollir l’opinió dels ciutadans de Sabadell amb una mostra de 1.000 enquestes distribuïdes per tot l’àmbit del municipi i de diversos perfils. A més a més, es van distribuir les enquestes a les dependències de les diferents Oficines d'atenció ciutadana (OAC) i a l'Oficina local d'habitatge (OLH, i se n'han recollit 159 en conjunt. Des de GMG s'ha explotat les diferents enquestes, doncs s'ha observat que no presenten diferències significatives que puguin modificar els resultats, a continuació es recullen a mode d'informe les respostes obtingudes.
Gènere % Homes 47,0 Ubicació %
Situació laboral %
Dones 51,9 Districte 1 26,4 Ocupat 49,96 NC 1,0 Districte 2 12,4 Desocupat amb prestació d'atur 3,88 Districte 3 15,3 Desocupat sense prestació d'atur 6,21
Edat % Districte 4 18,4 Jubilat / pensionista 28,04 De 16 a 25 11,8 Districte 5 9,7 Estudiant 8,97 De 26 a 35 16,0 Districte 6 13,0 Tasques de la llar no remunerades 1,47 De 36 a 50 30,8 Districte 7 3,5 No contesta 1,47 De 51 a 70 26,7 NC 1,3 Més de 70 13,7 NC 1,0
La major part dels enquestats són habitants de Sabadell de tota la vida o nouvinguts per motius familiars, tot i això, hi ha un percentatge importat que ha decidit venir a viure al municipi per motius laborals (13,5%), i un 3% han arribat per poder trobar un habitatge segons les seves necessitats. Per altra banda, un 5% de la mostra ha vingut a Sabadell per la seva tranquil·litat i qualitat de vida envers els seus antics municipis o per motius d’estudis.
0 10 20 30 40 50 60
Sempre he viscut a Sabadell
Per motius familiars o de parella
Facilitat de trobar el tipus d'habitatge que em convenia
Per feina
Altres
%
Per quin principal motiu vas venir a viure a Sabadell?
2
El 51% de la mostra són propietaris, principalment perquè volien ser-ho, i tant sols un 54% ha acabat de pagar la hipoteca. El 45% restant hi destina majoritàriament entre un 15 i un 50% dels seus ingressos, i al voltant del 9% hi destina més del 50%.
Pel que fa als llogaters són un total del 24%, dels quals un 60% no compleixen amb els requisits per a comprar un habitatge i un 26% hi destinen més del 50% dels seus ingressos.
Per altra banda, hi trobem els que encara viuen a casa dels seus pares (15%) i gairebé un 1% de la població viu en habitatges ocupats.
Característiques dels propietaris
0 10 20 30 40 50 60
Soc propietari/a
Soc llogater/a
Visc en un habitatge cedit/heretat
Visc en un habitatge sense títol habilitant (ocupa)
Visc a casa dels meus pares
Visc a casa dels meus fills/es
Altres
%
En quin règim d'habitatge vius?
0 20 40 60 80
Volia ser propietari/a
La quota de la hipoteca és menor que la del lloguer
No sap
No contesta
%
Perquè vas decidir comprar?
3
Característiques dels llogaters
El 57% dels enquestats està content a Sabadell i no aniria a viure a cap altre municipi perquè hi tenen la família i els amics, estan contents amb els serveis de la ciutat i la bona qualitat de vida. Per altra banda, els que estarien disposats a marxar, ho farien per motius laborals, per trobar habitatges més econòmics o per estar amb més contacte amb la natura.
4
Els trets principals de la ciutat que destacarien els ciutadans són les bones comunicacions (70%), els serveis, comerç i oci (58%) i l’entorn natural i qualitat de vida (33%). Per altra banda, només un 6,4% destacarien el preu de l’habitatge i el 11,5% les oportunitats laborals dins del municipi.
En relació a l’oferta i demanda d’habitatges de Sabadell, els enquestats han indicat el seu nivell d’acord i desacord de les següents afirmacions:
- P5_1: Hi ha una oferta variada d’habitatges (tipus, mides, preus, zones, etc.) - P5_2: Hi ha una oferta suficient a tots els barris per satisfer la demanda - P5_3: Hi ha suficient oferta de lloguer - P5_4: Hi ha suficient oferta de compra - P5_5: Les característiques dels habitatges s'adeqüen a les necessitats de la gent que
busca habitatges
42%
57%
1%
Aniries a viure a un altre municipi?
Sí
No
No sap
0 10 20 30 40 50 60 70 80
Bones comunicacions
Serveis, comerç i oci
Oportunitats de feina
Preu de l'habitatge
Entorn natural i qualitat de vida
No sap
No contesta
%
Trets principals a destacar de Sabadell
5
- P5_6: El preu mig dels habitatges de lloguer de Sabadell s'adequa a la renda mitjana de la ciutat
- P5_7: El preu mig dels habitatges de compra de Sabadell s'adequa a la renda mitjana de la ciutat
Com es pot veure en el gràfic anterior, la població creu de forma majoritària que hi ha una oferta variada d’habitatges (tipus, mida, preu, zones, etc.), una oferta suficient d’habitatges de compra i que les característiques dels habitatges s’adeqüen a la demanda. Per contra, estan totalment en desacord amb el preu mig dels habitatges tant de compra com de lloguer. En canvi, hi ha més varietat d’opinions sobre la oferta de tots els barris per satisfer la demanda i la suficient oferta de lloguer.
Per altra banda, s’ha demanat una valoració de l’estat del parc d’habitatges de Sabadell a partir de 6 afirmacions:
- P6_1: Els habitatges es troben en bon estat de conservació en el conjunt de la ciutat. - P6_2: Els habitatges en general compleixen amb els requisits d’accessibilitat (rampes i
ascensors). - P6_3: Els habitatges en general són eficients energèticament (gasten poca energia). - P6_4: Hi ha un nombre important d’habitatges buits a la ciutat. - P6_5: Hi ha situacions de sobre-ocupació dels habitatges (molta gent vivint al mateix
habitatge). - P6_6: Hi ha situacions d’ocupació irregular dels habitatges (okup - es).
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
P5_1
P5_2
P5_3
P5_4
P5_5
P5_6
P5_7
%
Nivell d'acord en relació l'oferta i demada d'hanitatge
Totalment d'acord
Bastant d'acord
Bastant en desacord
Totalment en desacord
No sap
No contesta
6
Els resultats de l’enquesta afirmen que el parc d’habitatges es troba en un bon estat de conservació, però que hi ha un nombre important de pisos buits, d’habitatges amb una sobre-ocupació i habitatges amb una ocupació irregular. A més a més, troben que a trets generals no hi ha una bona accessibilitat en els pisos i tenen una baixa eficiència energètica.
Els serveis municipals en matèria d’habitatge que actualment ofereix l’ajuntament són poc coneguts per a la població. L’oficina municipal d’habitatge és el servei més conegut pels enquestats, on un 33% en tenen coneixement i un 25% els hi sona la seva existència. Tanmateix, la resta de serveis són coneguts per menys d’un 27% dels enquestats i més del 50% no en tenen cap coneixement.
Per acabar s’ha preguntat sobre les necessitats que té el municipi en matèria d’habitatge, i les tres principals han sigut; la reducció dels preus dels habitatges, ajudar a les famílies amb més
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
P6_1
P6_2
P6_3
P6_4
P6_5
P6_6
%
Valoració del parc d'habitatges de Sabadell
Molt
Bastant
Poc
Gens
No sap
0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00
Oficina municipal d'habitatge
Registre de sol·licitants d'hab. protegit
Hab. per emergències econòmiques i socials
Programa de mediació per al lloguer
Programa de masoveria urbana
Servei de suport a les comunitats
Intermediació per evitar la pèrdua de l'hab.
Programa d'intervenció en situacions d'ocupació
Garantia per evitar talls de subministraments bàsics
Informació sobre el certificat energètic
Coneixement dels serveis municipals en matèria d'habitatge
En tinc coneixement Em sona No en tinc coneixement No sap No contesta
7
dificultats econòmiques i la mobilització del parc d’habitatges buits per posar-los a lloguer. Per altra banda, no es troba tant necessari que es construeixin nous habitatges, fomentar nous mecanismes d’accés com la masoveria, cooperatives, etc. o la rehabilitació d’edificis i habitatges.
Per acabar s’ha preguntat als enquestats per altres comentaris o propostes pel pla local d’habitatge del seu municipi, on només hi ha hagut una resposta del 26%. La majoria de comentaris demanen un increment dels pisos de lloguer social, més ajudes als barris de les afores, millorar l’accessibilitat als pisos ajudant a posar ascensors i incrementar les ajudes de rehabilitacions dels edificis.
A més a més, hi ha una forta demanda que aposta per controlar els preus tan dels habitatges de lloguer com de compra a partir de noves normatives que s’ajustin a la mitjana salarial.
Paral·lelament, alguns enquestats demanen incrementar les ajudes als joves per poder independitzar-se, intervenir als pisos buits per incrementar el parc d’habitatges de preu assequible, regular els pisos ocupats i la construcció de nous habitatges per satisfer la demanda.
Per altra banda s’han realitzat comentaris no relacionats amb l’habitatge, com són la manca de serveis, d’equipaments, la rehabilitació dels carrers, etc.
0 10 20 30 40 50 60 70 80
No hi ha cap necessitat específica
Reduir els preus dels habitatges, tant de lloguer com de compra
Rehabilitar edificis i habitatges
Ajudar a les famílies que no poden pagar el seu habitatge o les despeses de la seva llar
Construir nous habitatges
Fomentar nous mecanismes d'accés a l'habitatge: masoveria urbana, cooperatives
Mobilitzar el parc d'habitatges buits per posar-lo a lloguer
No sap
No contesta
%
Les 3 principals necessitats de Sabadell en matèria d'habitatge són:
8
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
6,00
7,00
8,00
9,00
Més ajudes socials
Control dels preus
Ajudes als joves Intervenció dels pisos buits
Més obra nova Regulació okupes
Altres
%
Altres comentaris
236
4 GLOSARI
Acollit: Persona o família sense allotjament propi que viu en l’habitatge d’una altra persona o
família amb el seu consentiment, habitualment de forma temporal.
Àrea de tanteig i retracte: àmbit subjecte al dret de tanteig i retracte. Els municipis, per a
complir els objectius dels plans locals d’habitatge i l’exigència d’incrementar el parc
d’habitatges vinculats a polítiques socials que estableix l’article 73, per a facilitar la conservació
i rehabilitació d’edificis i per a evitar l’expulsió d’ocupants o altres processos especulatius,
poden delimitar àrees en què es puguin exercir els drets de tanteig i retracte a favor de
l’Administració pública sobre edificis plurifamiliars sencers usats principalment com a
habitatge i àrees en què es puguin exercir els drets de tanteig i retracte a favor de
l’Administració pública sobre habitatges concrets. Aquests drets de tanteig i retracte s’estenen
a la transmissió d’accions o participacions socials de societats mercantils l’objecte de les quals
estigui vinculat directament o indirectament a l’activitat immobiliària i que siguin propietàries
d’algun dels dits edificis o habitatges. Font: Llei 18/ 2017, del 28 de desembre del dret a
l'habitatge. Article 15.1
Cèdula d’habitabilitat: la cèdula d'habitabilitat és un document administratiu és necessària
per a transmetre un habitatge en venda, lloguer o cessió d'ús, en primera transmissió o en
posteriors (llevat dels supòsits d’exoneració que preveu la normativa vigent). També és
necessària per a donar‐se d'alta dels serveis d'aigua, electricitat, gas, telecomunicacions i altres
serveis. Aquesta acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d’habitabilitat que
preveu la normativa vigent i és apte per a ser destinat a residència de persones, sense
perjudici que s’hi desenvolupin altres. Font: Web de la Generalitat de Catalunya.
Cohesió social, des de la perspectiva de l’habitatge: el conjunt de condicions constructives i
d’atribució dels habitatges que permeten la diversitat social sobre el territori, mitjançant
l'existència d'un parc d'habitatges a preu assequible suficient per a tots els segments de
població i la fixació de criteris d'adjudicació dels habitatges protegits que evitin la segregació
espacial. La cohesió social comporta la barreja de l’ús residencial amb altres usos urbanístics i
la barreja dels habitatges amb protecció oficial amb els altres habitatges, tant en els nous
desenvolupaments urbanístics com en els processos de renovació urbana. Si l’habitatge és en
un nucli de població, és també condició de cohesió social que tingui un entorn urbanitzat,
accessible per a tothom, independentment de la diversitat de capacitats funcionals, i equipat,
en els termes i amb les condicions que estableixen la legislació i la planificació territorials i
urbanístiques. Aquest entorn ha de fer possible la mobilitat, les relacions socials i laborals i
l’accés als serveis bàsics per a garantir l’efectivitat dels drets i deures constitucionals i
estatutaris. Font: Llei 18/ 2017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3.
Definicions. Lletra n
Cooperativa d’habitatge: són les que tenen per objecte de procurar a preu de cost habitatges,
serveis o edificacions complementàries a llurs socis, organitzar‐ne l’ús pel que fa als elements i
regular‐ne l’administració, la conservació i la millora. Les cooperatives poden adquirir,
parcel∙lar i urbanitzar terrenys i, en general, dur a terme totes les activitats necessàries per a
237
complir llurs objectius socials. També, poden tenir per objecte la rehabilitació d’habitatges, de
locals i d’edificacions i instal∙lacions complementàries per a destinar‐los a llurs socis, i també a
la construcció d’habitatges per a cedir‐los als socis mitjançant el règim d’ús i gaudi, bé per a ús
habitual i permanent, o bé per a descans o vacances, o destinats a residències per a persones
grans o amb d’incapacitació. Font: Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives. Article 106.
Objecte.
Desnonament. Desallotjament d’un resident de l’immoble que ocupa, per via legal. Font:
Termcat, Generalitat de Catalunya.
Dret de tanteig i retracte: la transmissió dels habitatges adquirits en un procés d’execució
hipotecària o mitjançant la compensació o el pagament del deute amb garantia hipotecària
que estiguin situats en àrees de demanda residencial forta i acreditada i que hagin estat
adquirits després de l’entrada en vigor de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a
l’habitatge, està subjecta al dret de tanteig i retracte de l’Administració de la Generalitat. Font:
Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització
dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. Article 2.1.
Edifici accessible: Edifici preparat perquè una persona en cadira de rodes pugui accedir des del
carrer fins a dins de cadascun dels seus habitatges sense l'ajuda d'una altra persona. Font:
Institut d’Estadística de Catalunya. Definicions del cens d’Edificis 2011 (INE).
Edifici amb algun habitatge: edificis del territori (amb independència del seu ús principal) que
estiguin acabats i continguin algun habitatge, amb enumeració dels immobles que hi estan
situats. No s'inclouen els edificis que no continguin habitatges ni en proporciona informació.
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Definicions del cens d’Edificis 2011 (INE).
Edifici destinat principalment a habitatge: edificis en què l’ús predominant de l’immoble sigui
el d’habitatge.
Estat de l'edifici: Aquesta variable permet establir la situació de conservació de l'edifici,
complementant la informació proporcionada per la variable anys de construcció. Així prendrà
el valor:
- Ruïnós, si l'edifici es troba en alguna de les següents situacions: es troba apuntalat, s'està tramitant la declaració oficial de ruïna o existeix declaració oficial de ruïna.
- Dolent, si l'edifici es troba en una o diverses de les següents situacions: hi ha esquerdes acusades o bombaments en alguna de les seves façanes, hi ha enfonsaments o falta d'horitzontalitat en sostres o sòls o s'aprecia que ha cedit la sustentació de l'edifici (per exemple perquè els esglaons de l'escala presenten una inclinació sospitosa).
- Deficient, si l'edifici presenta alguna de les circumstàncies següents: les baixades de pluja o el sistema d'evacuació d'aigües residuals estan en mal estat, hi ha humitats a la part baixa de l'edifici o té filtracions a les teulades o cobertes.
- Bo, si l'edifici no presenta cap de les circumstàncies indicades per als estats ruïnós, dolent i deficient.
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Definicions del cens d’Edificis 2011 (INE).
238
Família: grup de persones (dues o més) que, residint en el mateix habitatge, estan vinculades
per llaços de parentiu, siguin de sang o polítics, i independentment del seu grau. Font:
Instituto Nacional de Estadística.
Família monoparental: Segons la normativa aplicable, s'entén per família monoparental
aquella que està formada per un o més fills menors de vint‐i‐un anys, o de vint‐i‐sis si estudien,
que conviuen amb una sola persona i en depenen econòmicament. Les famílies monoparentals
poden estar formades per: una persona progenitora i els seus fills o filles que conviuen amb
altres persones amb les quals no tenen un vincle matrimonial ni formen una unió estable de
parella; una persona vídua o en situació equiparada amb fills o filles a càrrec; una persona
separada o divorciada que té la guarda dels seus fills o filles. Font: Departament de Treball,
Afers Socials i Famílies
Gran rehabilitació: el conjunt d’obres que consisteixen en l’enderrocament d'un edifici
salvant‐ne únicament les façanes o constitueixen una actuació global que afecta l'estructura o
l'ús general de l'edifici o l'habitatge rehabilitat. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del
dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra g
Grans tenidors: s’entén que són grans tenidors d’habitatges les persones jurídiques següents:
a) Entitats financeres, les filials immobiliàries d’aquestes entitats, els fons d’inversió i les entitats de gestió actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària, d’acord amb la legislació vigent.
b) Les persones jurídiques que, per si soles o per mitjà d’un grup d’empreses, siguin titulars d’una superfície habitable de més de 1.250 m2, amb les excepcions següents:
1. Els promotors socials a què fan referència les lletres a i b de l’article 51.2 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
2. Les persones jurídiques que tinguin més d’un 15% de la superfície habitable de la propietat qualificat com a habitatges amb protecció oficial destinats a lloguer.
Font: Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en
l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Article 5.9.
Habitatge: tota edificació fixa destinada a residir‐hi persones físiques o emprada amb aquest
fi, inclosos els espais i els serveis comuns de l'immoble en què està situat i els annexos que hi
són vinculats, si té acreditat el compliment de les condicions d'habitabilitat que fixa aquesta
llei i la normativa que la desplegui i compleix la funció social d’aportar a les persones que hi
resideixen l’espai, les instal∙lacions i els mitjans materials necessaris per a satisfer llurs
necessitats personals ordinàries d’habitació. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret
a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra a
Habitatge: recinte estructuralment separat i independent que, per la forma en que va ser
construït, reconstruït, transformat o adaptat, està concebut per a ser habitat per persones, o,
encara que no s’hagués concebut així inicialment, constitueix la residència habitual d’una o
vàries persones en el període de referència de l’Operació estadística. Com a excepció, no es
consideren habitatges els recintes que, malgrat haver estat concebuts inicialment per a
habitació humana, en el període de referència de l’Operació estadística estan dedicats
totalment a altres finalitats (per exemple, els que estiguin sent usats exclusivament com locals
com una consulta mèdica o un despatx d’advocats). Font: Instituto Nacional de Estadística.
239
Habitatge buit: l’habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per
un termini de més de dos anys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons
laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l’abandonament de l’habitatge
en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l’habitatge sigui
objecte d’un litigi judicial pendent de resolució. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del
dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra d
Habitatge buit o desocupat: Un habitatge familiar es considera desocupat o buit quan no és la
residència habitual de cap persona ni és utilitzada de forma estacional, periòdica o esporàdica
per ningú. Són habitatges deshabitats. Llar (segons criteris de residència): grup humà format
per una o vàries persones que resideixen habitualment en un habitatge familiar tot l’any o la
major part del mateix, no havent d’existir necessàriament vincles familiars entre els membres
del grup. Font: Instituto Nacional de Estadística.
Habitatge d’inserció: l’habitatge gestionat per administracions públiques o per entitats sense
afany de lucre que, en règim de lloguer o sota altres formes d’ocupació,
es destina a atendre persones que requereixen una atenció especial. Font: Llei 18/ 20017, del
28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra h
Habitatge d’ús turístic: l’habitatge l’ús del qual les persones propietàries, amb l’autorització de
l’administració competent, cedeixen a tercers en condicions d’immediata disponibilitat per a
una estada de temporada, en règim de lloguer o sota qualsevol altra forma que impliqui
contraprestació econòmica. Els cessionaris no poden convertir l’habitatge en llur domicili
principal ni secundari. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article
3. Definicions. Lletra l
Habitatge dotacional públic: l’habitatge destinat a satisfer les necessitats temporals de
persones amb dificultats d'emancipació o que requereixen l'acolliment o assistència
residencial, com ara els joves, la gent gran, les dones víctimes de la violència de gènere, els
immigrants, les persones separades o divorciades que hagin perdut el dret a l’ús de l’habitatge
compartit, les persones pendents de reallotjament per operacions públiques de substitució
d’habitatges o per actuacions d’execució del planejament urbanístic o els sense llar. La
superfície d’aquests habitatges és determinada per les necessitats que s’han de satisfer. Poden
ésser considerats habitatges dotacionals públics els destinats a estades de curta durada de
persones amb necessitat d’acompanyament per a assegurar‐ne la inserció social, amb
tipologies i dissenys que en permetin l'ús compartit per persones sense llaços familiars. Font:
Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra j
Habitatges de lloguer assequible: habitatges que tenen un preu de lloguer per sota del preu
de mercat. Formen part d’aquests els habitatges que provenen de les borses de mediació de
l’habitatge privat i els habitatges amb protecció oficial en règim de lloguer.
Habitatges de lloguer social: habitatges que s'ajustin, pel nombre d'habitacions o metres
quadrats de superfície, a les característiques i al nombre de membres de la unitat de
convivència i que la renda a pagar sigui adequada al nivell d'ingressos de la unitat de
convivència. Forma part dels programes socials d’habitatge. Un dels principals requisits és
estar inscrit al Registre de Sol∙licitants d'Habitatge de Protecció Oficial.
240
L’article 19 del Decret 75/2014 del Pla per al dret a l’habitatge, regula la renda màxima a
percebre. Els criteris a seguir seran:
Les administracions locals que impulsen les borses de mediació per al lloguer social convenen
amb les persones propietàries les rendes a cobrar. La renda màxima anual inicial a percebre
serà:
a) Si es tracta d’un habitatge lliure destinat a la mediació per al lloguer social, una renda per sota del preu de mercat. Si es tracta d’un habitatge cedit a l’Administració, la reducció de la renda ha de ser superior.
b) Si es tracta d’un habitatge protegit, la que correspon al seu règim de protecció en la data del contracte i en la zona geogràfica on s’ubica l’habitatge i sempre sota els estàndards del mercat.
Font: Decret 13/2010, Pla per al dret a l'habitatge del 2009‐2012, capítol 4, Decret 75/2014
Pla per al dret a l’habitatge, capítol 2 secció 3 i web de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya
Habitatge principal: l’habitatge que consta com a domicili en el padró municipal. Font: Llei 18/
20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra b
Habitatge secundari o de segona residència: l’habitatge emprat de manera intermitent o en
estades temporals. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3.
Definicions. Lletra c
Habitatge sobreocupat: l’habitatge en què s’allotgen un nombre excessiu de persones, en
consideració als serveis de l’habitatge i als estàndards de superfície per persona fixats a
Catalunya com a condicions d'habitabilitat. Se n'exceptuen les unitats de convivència
vinculades per llaços de parentiu, si l'excés d'ocupació no comporta incompliments manifestos
de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus de convivència
amb l’entorn. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3.
Definicions
Immoble: Unitat operativa que correspon, segons el seu ús, a un habitatge o un local. Cada
immoble es correspon amb una combinació diferent dels valors de planta i porta. Font: Institut
d’Estadística de Catalunya. Definicions del cens d’Edificis 2011 (INE).
Infrahabitatge: l’immoble que, tot i que no té cèdula d’habitabilitat ni compleix les condicions
per a obtenir‐la, es destina a habitatge. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a
l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra e
Llançament: posteriorment al procediment d’execució hipotecària i a la subhasta judicial de
l’habitatge en la qual el banc passa a ser el propietari de l’habitatge i partir pot demanar al
jutge que doni l’ordre de llançament, en la qual es fixa una data en què la persona ha
d’abandonar l’habitatge si no ho fa és desnonat. Font: Diputació de Barcelona.
Llar (segons criteris de residència): grup humà format per una o vàries persones que
resideixen habitualment en un habitatge familiar tot l’any o la major part del mateix, no
havent d’existir necessàriament vincles familiars entre els membres del grup. Font: Instituto
Nacional de Estadística.
241
Llar (segons criteri comunament emprat): Persones o conjunt de persones que ocupen en
comú un habitatge familiar principal o part d’aquesta, i consumeixen i/o comparteixen
aliments o altres béns o serveis a càrrec del mateix pressupost. Font: Instituto Nacional de
Estadística.
Lloguer social obligatori: El lloguer social obligatori s’ha d’oferir als llogaters en risc d’exclusió
residencial, abans del desnonament per impagament de lloguer, sempre que el demandant
sigui un gran tenidor d’habitatge, o una persona jurídica adquirent d’habitatges procedents
d’execucions hipotecàries desprès del 30 d’abril de 2008. És a dir, els demandants grans
tenidors no poden efectuar cap desnonament per impagament de lloguer sense haver fet
abans una oferta de lloguer social, sempre que compleixin els requisits establerts a la Llei. No
obstant, l’article de la Llei 24/2015, que regula aquest concepte ha estat suspès pel Tribunal
Constitucional. Font: Web de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya
Masoveria urbana: el contracte en virtut del qual les persones propietàries d'un habitatge en
cedeixen l'ús, pel termini que s'acordi, a canvi que els cessionaris n’assumeixin les obres de
rehabilitació i manteniment. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge.
Article 3. Definicions. Lletra k
Nucli familiar: Unitat jeràrquica intermèdia entre la persona i la llar. Constitueixen un nucli
familiar: un matrimoni o parella que conviuen sense fills o amb algun fill, un pare o mare que
conviuen amb algun fill. Per a formar part del nucli familiar dels seus pares, els fills no han
d’estar emparellats ni tenir fills. Font: Instituto Nacional de Estadística.
Okupa: persona o família sense allotjament propi que viu en un habitatge sense permís del
propietari o propietària.
Planta: Divisió horitzontal segons la qual s'indica el nivell d'alçària dins de l'edifici. Pot ser sota
rasant (soterranis) o sobre rasant. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Definicions del
cens d’Edificis 2011 (INE).
Registre d'habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant: Es tracta d'un registre
de caràcter administratiu on s'han d'inscriure els habitatges adquirits en un procés d'execució
hipotecària mitjançant compensació o bé per pagament de deute amb garantia hipotecària,
que no disposin d'un contracte que habiliti per a la seva ocupació. Aquest registre depèn de
l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Font. Web de la Generalitat de Catalunya.
Rehabilitació: el conjunt d'obres de caràcter general que, sense modificar la configuració
arquitectònica global d'un edifici d'habitatges o un habitatge, en milloren la qualitat pel que fa
a les condicions de seguretat, funcionalitat, accessibilitat i eficiència energètica. Font: Llei 18/
20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra f
Renda activa d'inserció: destinada a col∙lectius amb ingressos inferiors al 75 del Salari Mínim
Interprofessional, amb especial dificultat per trobar feina i en situació de necessitat
econòmica. El programa inclou mesures per ajudar‐los a incorporar‐se al mercat laboral. La
242
durada de la prestació és màxim d'onze mesos i la quantia el 80 de l'IPREM. Font: Programa
Hermes de la Diputació de Barcelona.
Renda familiar disponible bruta (RFDB): és la macromagnitud que mesura els ingressos de què
disposen els residents d'un territori per destinar‐los al consum o a l'estalvi. Aquesta renda no
només depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva
aportació a l'activitat productiva (remuneració d'assalariats i excedent brut d'explotació), sinó
que també està influïda per l'activitat de l'Administració pública mitjançant els impostos i les
prestacions socials. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies, és a dir, és la
diferència entre el conjunt de recursos i usos. El caràcter que té és el de renda bruta, atès que
no dedueix cap consum del capital fix. Per elaborar la renda familiar disponible bruta per
habitant es prenen com a referència les estimacions de població a 1 de juliol realitzades per
l'Idescat. Les magnituds de la renda familiar disponible bruta i els seus components per a
Catalunya són coherents amb les estimacions del compte de renda del sector llars elaborades
en el marc de la Comptabilitat Regional d'Espanya de l'INE (Base 2000 i Base 2008). Font:
Institut d’Estadística de Catalunya.
Renda familiar disponible bruta (RFDB): Fonamentalment, es basa en els estudis "Estimació de
l'indicador de Renda Familiar Disponible de les comarques i els municipis de Catalunya 2002"
Generalitat de Catalunya, Departament d'Economia i Finances, Direcció General de
Programació Econòmica. I també en "Anuari Econòmic Comarcal. Estimació del PIB comarcal
2005" de Caixa Catalunya. Del primer estudi utilitzen l'índex dels municipis (on Catalunya=100)
del resultats de l'estimació de la renda familiar disponible per càpita per municipis per calcular
la renda municipal i comarcal de l'any 2002. Per efectuar l'estimació dels anys posteriors,
apliquen les taxes de creixement del PIB real per comarques publicades en el segon estudi per
trobar la renda comarcal de l'any corresponent. Finalment, per estimat la renda municipal
apliquen "l'índex de l'any 2002" i el resultat es pondera pel creixement de la població per cada
municipi. Convé considerar que aquesta metodologia d'estimació no contempla el grau de
rigorositat i exhaustivitat de l'estudi de la Generalitat de Catalunya. Font: Programa Hermes
de la Diputació de Barcelona.
Sense llar: la persona o la unitat de convivència amb mancança manifesta d’un habitatge digne
i adequat, ja que no disposa d’un domicili, viu al carrer o viu en un espai no apte com a
habitatge, d’acord amb el que estableix aquesta llei, i pateix l'exclusió social efectiva a causa
de barreres socials o de dificultats personals per a viure de manera autònoma. També tenen la
condició de sense llar les persones que han estat objecte d’un procés de desnonament motivat
per la impossibilitat acreditada de satisfer el lloguer. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre
del dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra m
Sensellarisme. Es refereix a la situació d’una persona que no disposa de les mínimes
condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat. Font: Termcat, Generalitat de
Catalunya.
Solidaritat urbana: té com a objectiu que per a fer efectiu el dret a l’habitatge a tot el territori
de Catalunya, tots els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han de
disposar, en el termini de vint anys, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials
243
del 15% respecte del total d’habitatges principals existents. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de
desembre del dret a l'habitatge. Article 73.1.
Llei Sostenibilitat: el conjunt de condicions que faciliten l'ús eficient de materials en
l'edificació; l'estalvi; l'ús eficient de les energies i els recursos; la minimització i la gestió dels
residus domèstics i de les emissions, i, en general, totes les mesures orientades a
l'ecoeficiència dels habitatges, els edificis d'habitatges, les estances i els espais comuns que els
integren i les seves instal∙lacions. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a
l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra o
Unitat de convivència: És una unitat de convivència aquell grup de persones físiques que
acrediten conviure efectivament en un mateix domicili o es comprometen a fer‐ho en un
termini determinat, amb independència de si tenen relació de parentiu entre elles. Font.
Agència d’Habitatge de Catalunya.
Xarxa de mediació per al lloguer social: La Xarxa de mediació per al lloguer social s’inclou en el
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge. Té com a objectiu principal
facilitar l'accés a un habitatge de lloguer digne. La Xarxa és un sistema de mediació en el
mercat immobiliari que vol augmentar l'oferta de lloguer a preus moderats i, al mateix temps,
mobilitzar el parc de pisos desocupats. S'adreça a persones i unitats de convivència amb
ingressos de fins a 4 vegades l'IRSC (Indicador de renda de suficiència de Catalunya). Es nodreix
d'habitatges nous o de segona mà, que estan buits i es posen al mercat mitjançant la gestió de
les borses d'habitatge. Les borses gestionen els programes socials d'habitatge en el territori i
depenen dels ajuntaments, els consells comarcals i les agrupacions de municipis. Font: Decret
75/2014 del Pla per al dret a l’habitatge, capítol 2 secció 3 i web de l’Agència de l’Habitatge
de Catalunya.