B1232

L 1IAI zOH

APROVACI DEFINITIVA

Ajuntament . de Barcelona APROVAT

BARCELONA GESTl URBANSTICA S. A.

PLA DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACI DE LA INSTALLACI D'ASCENSORS EXTERIORS /

ALS BLOCS D'HABITATGES DEL BARRI DE MONTBAU. BARCELONA MBIT OELlMIT AT PELS CARRERS:

ARQUITECTURA, VAYREOA, HARMONIA I PASSEIG OE LA VALL O'HEBRON

OISTRICTE O'HORTA-GUINARO

REOACTORS: RAMON M. GARCIA RIERA I JUAN GALlMANY BAYLN, arquitectes FEBRER 2011

BARCELONA GESTI URBANSTICA S. A.

PLA DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACI DE LA INSTALLACI DASCENSORS EXTERIORS

ALS BLOCS DHABITATGES DEL BARRI DE MONTBAU. BARCELONA

MBIT DELIMITAT PELS CARRERS: ARQUITECTURA, VAYREDA, HARMONIA I PASSEIG DE LA VALL DHEBRON

DISTRICTE DHORTA-GUINARD

REDACTORS: RAMON M. GARCIA RIERA I JUAN GALIMANY BAYLN, arquitectes

FEBRER 2011

1

PLA MILLORA URBANA PER A LA REGULACI DE LA IMPLANTACI DASCENSORS EXTERIORS ALS BLOCS DHABITATGE DEL

BARRI DE MONTBAU DE BARCELONA MBIT DELIMITAT PELS CARRERS: ARQUITECTURA, VAYREDA, HARMONIA i

PASSEIG DE LA VALL DHEBRON DISTRICTE DHORTA-GUINARD

NDEX 1. MEMRIA

2. NORMES URBANSTIQUES

3. AVALUACI ECONMICA I FINANCERA

4. PLA DETAPES

5. MOBILITAT SOSTENIBLE

6. INFORME MEDIAMBIENTAL

7. DOCUMENTACI GRFICA:

Plnols dInformaci: DIN-A3 DIN-A1 I - 00 Situaci general ................................................ 1:45.000...............1:22.500 I - 01 Emplaament, qualificaci urbanstica actual i localitzaci de tipologies de bloc. .................... 1:2000..................1:1000 I - 02 Estructura de la propietat. Situaci actual......... 1:2000..................1:1000 I - 03 Fotoplnol ......................................................... 1:2000 (aprox) .....1:1000 (aprox)

Plnols dOrdenaci: O - 01 Regulaci Blocs tipus A. Situaci dascensors i accessos en planta baixa. ...1:500/100 .... 1:250/50 O - 02 Model dascensor blocs tipus A. Estat actual i proposta.............................................1:200 ........... 1:100 O - 03 Regulaci Bloc tipus B. Situaci dascensors i accessos en planta baixa. ..1:500/100 .... 1:250/50 O - 04 Model dascensor bloc tipus B. Estat actual i proposta.............................................1:200 ........... 1:100 O - 05 Regulaci Blocs tipus C (C1 i C2). Situaci dascensors i accessos en planta baixa. ...1:500/100 .... 1:250/50 O - 06 Model dascensor bloc C1. Estat actual. ............................................................1:200 ........... 1:100 O - 07 Model dascensor bloc C1. Proposta. ................................................................1:500/100 .... 1:250/50 O - 08 Model dascensor bloc C2. Estat actual i proposta. ...........................................1:200 ........... 1:100

O - 09 Regulaci Bloc tipus D. Situaci dascensors i accessos en planta baixa. .. 1:500/100.....1:250/50 O - 10 Model dascensor bloc tipus D. Estat actual i proposta. .......................................... 1:200............1:100 O - 11 Regulaci Blocs tipus E. Situaci dascensors i accessos en planta baixa. .. 1:500/100.....1:250/50 O - 12 Model dascensor blocs tipus E. Estat actual i proposta. .......................................... 1:200............1:100 O - 13 Regulaci Blocs tipus F (F1 i F2). Situaci dascensors i accessos en planta baixa. .. 1:500/100.....1:250/50 O - 14 Model dascensor bloc F1. Estat actual i proposta. .......................................... 1:200............1:100 O - 15 Model dascensor bloc F2. Estat actual i proposta. .......................................... 1:200............1:100 O - 16 Regulaci Bloc tipus G. Situaci dascensors i accessos en planta baixa. .. 1:500/100.....1:250/50 O - 17 Model dascensor bloc tipus G. Estat actual i proposta. .......................................... 1:200............1:100 O - 18 Regulaci Blocs tipus H. Situaci dascensors i accessos en planta baixa. .. 1:500/100.....1:250/50 O - 19 Model dascensor blocs tipus H. Estat actual. ........................................................... 1:200............1:100 O - 20 Model dascensor blocs tipus H. Proposta. ............................................................... 1:200............1:100 O - 21 Regulaci Blocs tipus I. Situaci dascensors i accessos en planta baixa. .. 1:500/100.....1:250/50 O - 22 Model dascensor blocs tipus I. Estat actual i proposta. .......................................... 1:200............1:100 O - 23 Regulaci Blocs tipus J. Situaci dascensors i accessos en planta baixa. .. 1:500/100.....1:250/50 O - 24 Model dascensor blocs tipus J. Estat actual i proposta. .......................................... 1:200............1:100 O - 25 Regulaci Bloc tipus K. Situaci dascensors i accessos en planta baixa. .. 1:500/100.....1:250/50

2

O - 26 Model dascensor bloc tipus K. Estat actual i proposta. ...........................................1:200 ........... 1:100 O - 27 Regulaci Blocs tipus L. Situaci dascensors i accessos en planta baixa. ..1:500/100 .... 1:250/50 O - 28 Model dascensor blocs tipus L. Estat actual i proposta. ...........................................1:200 ........... 1:100 O - 29 Regulaci Bloc tipus M. Situaci dascensors i accessos en planta baixa. ..1:500/100 .... 1:250/50 O - 30 Model dascensor bloc tipus M. Estat actual i proposta. ...........................................1:200 ........... 1:100 O - 31 Regulaci Blocs tipus N. Situaci dascensors i accessos en planta baixa. ..1:500/100 .... 1:250/50 O - 32 Model dascensor blocs tipus N. Estat actual. ...........................................................1:200 ........... 1:100 O - 33 Model dascensor blocs tipus N. Proposta. ................................................................1:200 ........... 1:100 O - 34 Regulaci Bloc tipus O. Situaci dascensors i accessos en planta baixa. ..1:500/100 .... 1:250/50 O - 35 Model dascensor bloc tipus O. Estat actual i proposta. ...........................................1:200 ........... 1:100 O - 36 Conjunt dimplantaci dascensor amb qualificacions urbanstiques ............................1:2000 ......... 1:1000 ANNEXOS: Annex 1: Detalls normatius

A-01. Caixa dascensor de vidre A-02. Caixes dascensor dalumini Passos dinstallacions A-03. Model L: Galeries dels pisos i accs a P.B. A-04. Marquesina model Tipus B Tancament model Tipus G A-05. Tancaments model tipus I

Annex 2: Reportatge fotogrfic Annex 3: Xarxes dinfraestructures i serveis

3

PLA MILLORA URBANA PER A LA REGULACI DE LA IMPLANTACI DASCENSORS EXTERIORS ALS BLOCS DHABITATGE DEL

BARRI DE MONTBAU DE BARCELONA MBIT DELIMITAT PELS CARRERS: ARQUITECTURA, VAYREDA, HARMONIA i

PASSEIG DE LA VALL DHEBRON DISTRICTE DHORTA-GUINARD

1. MEMRIA 1.1. BREU RESSENYA HISTRICA I SITUACI ACTUAL La histria del barri de Montbau sinicia el 1956 amb lencrrec, per part del Patronat Municipal de lHabitatge de Barcelona i seguint les directrius del Pla dUrgncia Social, dun Pla Parcial destinat a urbanitzar el vessant de Collserola situat entre Sant Gens i el Laberint per damunt del Passeig de la Vall dHebron. Hi ha dubtes sobre lorigen del nom del barri, doncs no correspon a cap toponmic local. Fabr i Huertas Claveria sostenen que va ser un intent dassimilaci a operacions semblants que sestaven fent a Berlin (Interbau). Els arquitectes escollits, Guillermo Girldez, Pedro Lpez Iigo i Xavier Subas, van proposar una ordenaci basada en els criteris racionalistes promoguts pel CIAM, plantejament prou avanat pels criteris dintervenci urbana dominants en aquells moments. Aix el Pla Parcial preveia una combinaci de blocs lineals de diferent alada, amb predomini dels blocs de quatre o cinc plantes, torres de quinze plantes i conjunts dhabitatges unifamiliars, uns espais entre blocs amples i ben urbanitzats i una distribuci estratgica dequipaments i dotacions prou completa. Aquest Pla inicial fou modificat posteriorment pels Serveis Tcnics Municipals augmentant la densitat dhabitatges mitjanant lafegit duna planta ms a tots els edificis. El Pla fou aprovat el 13 de desembre del 1957 i el seu desenvolupament es va preveure en dues fases separades pel torrent que actualment ocupen els Jardins de Montbau. Ledificaci de la primera fase es va iniciar immediatament mitjanant un sistema de gesti diferent a lhabitual. En aquest cas el Patronat va optar per assignar la promoci dels habitatges a diversos agents, principalment cooperatives (Graciense de la Vivienda, La Puntual, Humanitria de la Guardia Urbana, Congregacin Nuestra Seora de la Estrada, La Esperanza, funcionaris del I.N.P., etc.), fins i tot el Patronato de Casas Militares del Ministerio del Ejrcito, cedint-los les corresponents parcelles. Aquest sistema dna com a resultat positiu una gran diversitat tipolgica, doncs cada promotor va treballar amb arquitectes diferents. En canvi, s evident que no totes les promocions tenen la mateixa qualitat arquitectnica.

A lhora dabordar lexecuci de la segona fase (1961), lequip darquitectes a qui sels encarrega (Manuel Baldrich, Antoni Bonet, Pedro Lpez Iigo i Josep Soteras) decideix modificar el pla urbanstic reformulant els criteris estrictament racionalistes i plantejant una nova ordenaci basada en la combinaci de blocs en L i blocs allats de poca alada, de forma que lespai lliure quedava conformat per un conjunt de carrers, placetes i trams descala amb ms vocaci urbana que alguns dels espais entre blocs de la primera fase que tenien un carcter residuals. El sector es completava amb la situaci perimetral dalguns equipaments i de tres grups de tres torres dhabitatges cadascun de gran alada. Aquesta modificaci va possibilitar la construcci del doble dels habitatges previstos en el Pla Parcial original. El resultat daquest procs s un barri amb una important diversitat tipolgica dedificis residencials, entre els quals es poden trobar alguns dels millors exemples de larquitectura de finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta de Barcelona, sobretot a lentorn del Pla de Montbau, juntament amb propostes molt ms convencionals. Igualment els sistemes constructius emprats abasten un ventall que va des de les solucions ms tradicionals fins a propostes de prefabricaci, experimentals en aquells moments, pel que fa a elements estructurals (murs i forjats), plafons de faana o lloses descales, que shan demostrat prou reeixides amb el pas del temps. Tamb quant a acabats de faanes hi ha tota una gamma de solucions interessants, especialment les destinades a integrar les zones de rentat, ja que en cap de les tipologies construdes existeixen celoberts interiors. En lactualitat una primera visi del barri permet apreciar la seva qualitat urbana, recolzada en la cura de lespai pblic en general i la bona conservaci de la major part dels edificis, encara que alguns requereixin la rehabilitaci de la faana o lactualitzaci dinstallacions. La bona connectivitat, sobretot amb larribada del metro i un nivell dequipaments i dotacions que sembla suficient en fan un bon barri per a viure-hi. De la qualitat de ledificaci original en dna idea el fet que noms una de les promocions originals, entre els carrer Benlliure, Roig i Sol i Escultura, hagi estat substituda per un conjunt de blocs de nova construcci. La resta no sembla presentar problemes estructurals notables.

4

Finalment cal assenyalar com a dficit general del barri la manca daccessibilitat deguda per una banda a la seva situaci en pendent sobre la falda de Collserola, i per altra banda per la manca dascensors en els blocs de 5 o 6 plantes. Tenint en compte la composici social del barri, que en gran part s la mateixa poblaci que hi arrib a principis dels 60 i, per tant, que superen els 75 anys dedat, la mobilitat a peu pel barri es fa molt dificultosa i laccs als habitatges a vegades impossible. 1.2. INICIATIVA I JUSTIFICACI DEL PMU La redacci daquest Pla de Millora Urbana sorgeix de la necessitat detectada pel districte dHorta Guinard en els darrers anys, durant els quals els han arribat nombroses peticions de vens per a la installaci dascensors. En aquestes demandes sha pogut constatar que els blocs de 5 o 6 plantes no disposen en cap cas de celobert ni daltres espais tipus ull descala on es pogus situar un mnim aparell. Per tant, en tots els casos arribats al districte, la necessitat de millorar laccessibilitat als habitatge, passava per la installaci dun ascensor per lexterior de ledifici, ocupant part de lespai lliure a lentorn dels blocs. Atesa la regulaci urbanstica del sector, qualificat tot ell com a zona 18 (zona subjecta a ordenaci volumtrica especfica), ledificabilitat dels blocs objecte daquest Pla sajusta estrictament a la seva configuraci actual. Al sl no ocupat pels blocs, i que no est qualificat com a sistema, el Pla General Metropolit li assigna ls despai lliure, independentment de la seva titularitat. En aquest sl actualment, no es contempla la possibilitat dedificar-hi cap element que suposi una ampliaci dels blocs existents. En conseqncia, es va constatar que per a dotar aquests edificis dels elements arquitectnics necessaris per a millorar les condicions daccs als habitatges, calia laprovaci prvia duna figura de Planejament Urbanstic que permets aquest tipus dactuacions i en fixs les condicions. Daquesta necessitat part lencrrec de lAjuntament de Barcelona a la Societat Municipal Barcelona Gesti Urbanstica S.A. per a que convoqus un procediment dadjudicaci de contracte de servei per a la redacci daquest P.M.U., i que fes la supervisi, coordinaci i control de tot el procs fins a laprovaci definitiva. 1.3. OBJECTIUS DEL PMU Lobjectiu fonamental daquest Pla s possibilitar la implantaci dels elements necessaris per a la millora de laccessibilitat als habitatges mitjanant la installaci dascensors exteriors. Els blocs contemplats sn els tipus de baixa alada, PB i 4 o 5 plantes, que en el moment en qu es varen construir no era obligatria la dotaci dascensor, i que fsicament aquest no es pot collocar per linterior de ledifici.

En lmbit daquest pla hi ha 15 tipologies de blocs lineals diferents, de PB i 3, 4 o 5 plantes, identificades de la lletra A a la lletra O, amb dos tipus que tenen dues variants que hem identificat com a C1 C2 i F1 F2. Cadascuna de les tipologies est constituda per un o diversos blocs, aix com cada bloc t diverses escales, excepte en un cas corresponent al c/Arquitectura 16 que s descala nica. Tamb podem avanar que en dues de les tipologies, en el mateix bloc hi ha dos tipus descala diferents (Tipus M i N). En total, aquest Pla de Millora Urbana abastar a 35 blocs dhabitatges, corresponent a 116 escales i amb un total de 1.074 habitatges. En tots els tipus que ha estat possible, sha plantejat una soluci que permets la supressi total de barreres arquitectniques. En el punt 1.7.4 es detalla i justifica cada model dactuaci amb la seva proposta concreta. En resum, a nivell daccessibilitat podem fer el segent quadre de solucions: Habitatges amb itinerari completament practicable 630 59% del totalHabitatges accessibles sense barreres 162 15% del totalHabitatges amb barreres arquitectniques 282 26% del total

TOTAL HABITATGES AMB ASCENSOR 1074 100%

La installaci dels ascensors regulats en aquest PMU es far a partir de la iniciativa privada de cada comunitat de propietaris, que assumir les despeses i els trmits legals que sesdevinguin. Per tal daconseguir la unitat esttica de les implantacions, el present Pla tamb determinar els materials i colors dels acabats exteriors a utilitzar per arribar a un resultat de qualitat uniforme i evitar les actuacions dissonants. Daltra banda aquest Pla fixa els parmetres reguladors que permeten en tots els casos, millorar les condicions daccessibilitat als habitatges de cada bloc, independentment de la seva tipologia o situaci urbana. Aix doncs, no tan sols sha estudiat la millor ubicaci dels ascensors per a cada cas, sin tamb sha previst com queda afectat laccs en planta baixa i la seva possible soluci. En els models que ha estat viable, sha contemplat la possibilitat que, si els vens ho determinen, es pugui modificar el traat de lescala per tal daconseguir un itinerari practicable. 1.4. QUALIFICACI I TITULARITAT DEL SL Com a norma general totes les solucions proposades, i per tant els seus mbits dimplantaci definits en aquest PMU, es desenvolupen en sl qualificat com a zona 18 dordenaci volumtrica especfica segons el Pla General Metropolit.

5

Sha seguit el criteri devitar les actuacions en sl qualificat com a xarxa viria (5) i de parcs i jardins (6). La titularitat del sl qualificat com a zona 18, i no ocupat pels blocs dhabitatge, s gaire b sempre propietat Municipal amb ls despai lliure. Noms en un sector a la zona sud del polgon, es mant una petita part de titularitat privada, suposem de les cooperatives promotores o els seus successors legals, i que corresponen als tipus de bloc que hem identificat amb les lletres A, B, C, D i M. 1.5. MBIT Lmbit daquest Pla de Millora Urbana est delimitat pels carrers Arquitectura, Vayreda, Harmonia i el Passeig de la Vall dHebron del barri de Montbau, Districte dHorta-Guinard. La delimitaci queda grafiada en els plnols dinformaci I-00, I-01, I-02 i I-03. 1.6. PLANEJAMENT VIGENT El planejament urbanstic actualment vigent en lmbit daquest Pla de Millora Urbana s el Pla General Metropolit, aprovat el 14 de juliol de 1076, i sexpressa grficament en el plnol I-01 dinformaci. El PGM recull, en aquest mbit, el planejament inicial de 1957, modificat parcialment el 1961, tal i com sha explicat en el punt 1.1. daquesta memria. 1.7. PROPOSTA DORDENACI 1.7.1. Parmetres reguladors

Aquest Pla de Millora Urbana defineix uns mbits, externs a les alineacions actuals dels blocs, que estableix la implantaci que podran assolir els elements arquitectnics que shagin dafegir per aconseguir la installaci dascensor de cada edifici. Aquests mbits seran de dos tipus: - De tota lalada dels blocs per lascensor, i les passeres o galeries. - De lalada de planta baixa per si cal ampliar lactual vestbul de la finca.

1.7.2. Models dactuaci

La definici daquests mbits dimplantaci responen, en cadascun dels tipus de bloc, a una proposta arquitectnica que, desenvolupada a nivell davantprojecte, sincorpora al P.M.U. com a model dintervenci a nivell normatiu. Aquests models estableixen, sobretot pel que fa als elements perceptibles des de lespai pblic, la forma, els

materials, les textures i els colors que hauran de tenir les actuacions en el conjunt del barri i les especfiques per a cada tipologia de bloc. Els models dintervenci establertes es basen, generalment, en un tractament exempt de la torre de lascensor adaptat a nivell de materials i dimensions a cada tipus estudiat, i en una entrega en PB adaptada en cada cas a les necessitats daccs. Aix dna dos tipus dactuacions: les que es podr accedir a lascensor a travs del propi vestbul actual, i els casos en qu laccs a lascensor es far per una porta directa des del carrer a la cabina, situada en alguns casos a la faana oposada a la de laccs actual. Com a model general, la caixa de la torre sha plantejat amb estructura metllica vista pintada amb un color unificat, i tancament de vidre translcid per evitar la visi de mecanismes i cabines. Lentrega al sl sempre sha solucionat amb una base dobra. En alguns casos sha optat pel tancament totalment opac de xapa, quan aix permetia integrar millor el nou volum en ledifici existent (Models E, i N). En alguns casos particulars, la potent arquitectura del bloc ens ha fet decantar per solucions especials amb acabats especfics per a cada tipus, com ara lobra vista (Bloc D) els plafons de formig (Tipus I) vidre i alumini bronze (Bloc F2) o la vidriera lleugera integrada del bloc singular G.

1.7.3. Afectaci dels sistemes durbanitzaci i les xarxes dinfraestructura i serveis

Un dels condicionants que shan tingut en compte a lhora de definir els models dactuaci, ha estat el devitar, en la mesura del possible, les afectacions sobre els elements durbanitzaci de lespai lliure, tant pel que fa als elements de superfcie (arbrat, fanals, mobiliari urb, etc) com als soterrats. Es pot comprovar sobre el terreny, que els models proposats noms afecten algun daquests elements de forma molt puntual, i que en tot cas mai no suposen un estrenyiment insalvable per al pas de vianants. En aquests casos puntuals en qu es pugui afectar algun pas soterrat dinstallacions o dalgun element urb, seran els projectes que desenvolupin cada una de les actuacions els que determinin les alternatives de traat o de reubicaci dels elements afectats, i seran els serveis competents de lAjuntament qui haur de donar la seva conformitat.

1.7.4. Justificaci dels models dactuaci 1.7.4.A. Tipus A (plnols O-01 i O-02)

Aquest tipus de bloc lineal correspon a una tipologia de 2 pisos per repl i sagrupen en 4 blocs de PB i 5 pisos, tres que disposen de tres escales i un altre descala

6

nica. En total, doncs, sn 10 escales amb un total de 100 habitatges. Les plantes baixes es destinen a locals comercials i a trasters dels propis habitatges. Es tracta duna promoci del Patronat de Cases Militars, de 1960, destinada a militars retirats. En aquest cas el P.M.U. planteja un model dimplantaci dascensor que possibilita, si els vens ho desitgen, la modificaci de lescala per tal dassolir un recorregut practicable, sense que aquesta opci es faci perceptible des de lexterior. Lactuaci se situa en la faana oposada a la daccs i com a extensi de la caixa descala. Per aix, i per tal de facilitar laccessibilitat, es preveu laccs directe a lascensor des de lexterior. Formalment sha optat per lestructura metllica vista i el tancament de vidre translcid en el recinte de lascensor i la fusteria dalumini, del mateix color de lestructura, amb vidre transparent pel cos de possible ampliaci de lescala. En dos dels blocs caldr pavimentar una vorera daccs travessant la zona enjardinada posterior, tal i com sassenyala en el plnol de regulaci O-01.

1.7.4.B. Tipus B (plnols O-03 i O-04) A aquest tipus de bloc lineal correspon un edifici nic que cont 4 escales. Tamb s del tipus de dos habitatges per repl i es desenvolupa en PB dedicada a locals comercials i 5 plantes pis dhabitatges. Per tant, en total sn 4 escales i 40 habitatges. Es tracta duna promoci de la Cooperativa La Estrada segons projecte dels arquitectes Vayreda, Montero i Segu de lany 1959. En aquesta tipologia lescala dna a la mateixa faana de laccs al bloc des del carrer. Aquest es produeix lateralment de forma que permet situar lascensor adossat a lescala, amb accs als replans intermitjos, minimitzant limpacte visual en una faana de fora inters arquitectnic. Aqu tamb sha optat per la torre destructura metllica vista i tancament de vidre translcid. El tram inferior de la torre es resol amb obra arrebossada i pintada del mateix color que els parments de planta baixa del bloc. En aquest cas no sha previst la possibilitat de modificar lescala atenent la seva gran qualitat arquitectnica i la proximitat de la xarxa viria que no ofereix lespai suficient. Per tant en aquesta tipologia no ser possible acomplir integrament els criteris daccessibilitat. Tot i aix, es proposa laccs directe des del carrer a lascensor per tal de possibilitar larribada als habitatges baixant noms un tram descala i en els detalls normatius sincorpora la soluci especfica de marquesina per aquest cas.

1.7.4.C. Tipus C (plnols O-05, O-06, O-07 i O-08) Aquest tipus de bloc tamb s lineal i consta de dues unitats, una amb dues escales (C1) i laltre descala nica (C2). Hi ha dues escales que tenen tres pisos per repl mentre que laltra noms en t dos. Aquests habitatges en cada escala se situen a nivells intermedis per tal dadaptar-se al fort pendent del terreny de manera, que uns habitatges accedeixen per una galeria situada a la faana principal, i els altres pel repl interior de les escales. Aquesta disposici fa que sigui totalment impossible installar un ascensor amb itinerari practicable, ja que, encara que es posi una cabina adaptada, sempre hi haur una part dels habitatges que no seran accessibles. Aquests blocs es desenvolupen en PB i 5 plantes pis, totes dedicades a habitatges. En total aquest tipus cont 42 habitatges. Es van realitzar per encrrec de la Cooperativa de la Gurdia Urbana segons projecte dels arquitectes Francisco Escudero i Amaro Tagarro de 1959. El vestbul dentrada s de petites dimensions. Lamplada total correspon a la de la prpia escala (2 m) i la fondria lliure fins el primer gra s noms d1,40 m. Lescala a larribar als pisos, dna a la galeria en faana que fa de repl per a continuar pujant, i alhora de distribudor per a les 2es i 3es portes, segons els casos. Amb aquest tipus de soluci, lnica possibilitat de collocaci dascensors ha estat la implantaci en faana desembarcant a aquestes galeries que fan de replans/distribudors. Aix ens dna, de forma inevitable, un accs a peu pla per alguns habitatges, i baixant o pujant planta per a daltres. La poca superfcie del vestbul daccs obliga a preveure lascensor desplaat cap a un costat de lescala, de forma que en PB aquest PMU preveu el creixement del vestbul cap a un costat, tapant la ventilaci del bany de lhabitatge de PB. A aquesta pea se lhaur de dotar duna ventilaci horitzontal forada. Aquesta disposici permet, per, la collocaci dun ascensor duna sola porta, doncs fem coincidir el costat daccs tant a la planta baixa com als pisos. Tota la caixa de lascensor sha determinat en vidre translcid per a minimitzar locultaci de llum natural, i estructura metllica vista. Com aquests blocs no disposen despais comuns suficients, es preveu la installaci dun ascensor elctric amb el motor incorporat a les prpies guies. Noms en la segona comunitat del bloc C2 (carrer Pintura 3) la implantaci de lascensor en PB interfereix en les escales per a vianants existents. El projecte corresponent a lhora de demanar la llicncia dobra, haur de preveure la seva modificaci de manera que resti un pas descala pblic de 80 cm i una rampa per a carretons igual a lexistent.

7

1.7.4.D. Tipus D (plnols O-09 i O-10) Aquest tipus correspon a un sol bloc lineal que cont 3 escales. s del PB ms 3 plantes pis, amb dos habitatges per repl. A la planta baixa, pel costat de laccs, disposa de locals comercials. Degut al desnivell del terreny, el primer pis per la faana del darrere queda prcticament a nivell del carrer posterior. El total dhabitatges daquest tipus s de 18. El projecte s de larquitecte Manuel Dargallo, de lany 1971, i resol les faanes amb una obra vista molt ben treballada. Tot i que el model dintervenci que proposa aquest PMU no sen surt del permetre de bloc definit pel PGM, sha incls aquesta tipologia en el PMU duna banda perqu, de fet, la proposta ocupa un retranqueig de la faana posterior i, daltra banda, interessa controlar formalment la intervenci. Aix es proposa situar lascensor en la faana posterior, amb accs als replans intermitjos de lescala, de forma que no sobresurti del pla de faana dominant i amb un tancament dobra vista igual als paraments existents. No es preveu la possibilitat de modificar lescala per la proximitat de la xarxa viria. En conseqncia aquest model dintervenci no permet resoldre de forma total laccessibilitat als habitatges Existeix la possibilitat, fent una rampa en el vestbul de planta baixa, daccedir ms fcilment a lascensor per sota del primer repl de lescala.

1.7.4.E. Tipus E (plnols O-11 i O-12) Aquest tipus consisteix en tres blocs lineals de quatre o cinc escales per unitat. Consten de PB i 4 plantes pis, totes elles dedicades a habitatges del tipus de dos per repl. En aquest cas, lescala sobresurt de lmbit del bloc formant uns prismes externs de planta trapezodal. Aquest tipus t un total de 14 escales i 140 habitatges. Es tracta dun projecte de 1958, de larquitecte Lorenzo G. Barbn amb promoci de la Cooperativa La Puntual. En aquest cas la conformaci de la planta, amb lescala externa, permet situar un ascensor que des del mateix vestbul de ledifici accedeix directament al nivell dels habitatges, sense haver de modificar les escales, assolint una perfecta accessibilitat. Formalment sha optat per proposar un volum molt neutre, amb tancament de xapa metllica, marcant noms els junts entre planxes, i del mateix color que la caixa descala actual, que varia entre els diferents blocs. Tot i que aquest volum tapa parcialment la finestra de les cuines, resta suficient amplada per garantir una correcta ventilaci i illuminaci mitjanant una senzilla modificaci de les fusteries.

1.7.4.F1. Tipus F1 (plnols O-13 i O-14) Correspon a un sol bloc lineal de quatre escales de PB i 5 plantes pis. Laccs es fa pel Pla de Montbau a travs dun porxo on shi situen locals comercials, mentre que lescala es desenvolupa donant a la faana posterior que mira a una zona ajardinada. Els habitatges sn dos per repl, distributs amb les peces principals mirant a llevant (Pla de Montbau) i les cuines i banys abocats a la faana posterior. El total dhabitatges daquest tipus s de 32. Es va realitzar per encrrec de la Cooperativa Graciense segons projecte del 1959 dels arquitectes Casamor, Dargallo, Giralt i Serra Goday. Aquest bloc disposa dun vestbul de PB de bones dimensions (3,10x3,50 m) per arribar a agafar lescala al fons. Per la representativitat de lespai daccs (pla de Montbau) i lordenaci de la faana, sha descartat la possibilitat de situar lascensor per cant de lentrada. En canvi, per la gran distncia que resta de la faana posterior fins al carrer ngel Marqus, hem treballat amb la soluci de situar lascensor en aquesta banda, que com ja hem dit, s on dna lescala. Aquesta circumstncia i el fet de lespais vestbul dentrada, fa que aquests tipus s un dels pocs exemplars del barri que permet, amb una intervenci ms profunda per raonablement viable, pensar en la possibilitat de supressi total de barreres arquitectniques. Aix doncs, la proposta daquest PMU en el cas del bloc F1, preveu una soluci en qu les comunitats que ho desitgin, enderrocant lescala actual i bastint-ne una de nova dun sol tram amb repl de tornada, poden fer un itinerari completament practicable amb ascensor de cabina 1x1,20 m. Aix comporta una major ocupaci en sortida de lespai posterior, per que no suposa cap gran perjudici, ja que es preveu tant la caixa de lascensor com el tancament dels replans en vidre, el primer translcid i el segon transparent. Aquest espai posterior, actualment ajardinat, en el moment del projecte corresponent per a demanar llicncia dobres shaur de preveure la possible afectaci darbres i la seva proposta de trasllat o reposici. Les comunitats que no desitgin la supressi de barreres arquitectniques i per tant no procedeixin a la substituci de lescala actual, shauran de cenyir a les mateixes dimensions exteriors i als seus acabats dacord amb aquest PMU, i per tant desembarcaran al repl intermedi de lescala que haur de crixer cap enfora, per connectar la porta de lascensor amb el repl actual. En aquesta soluci, lascensor ser duna sola porta dembarcament, i es preveu que sigui del tipus elctric amb motor incorporat a les guies, doncs el consum s molt inferior als hidrulics.

8

1.7.4.F2. Tipus F2 (plnols O-13 i O-15) Aquest tipus comprn un sol bloc lineal de tres escales. Consta de PB i quatre plantes pis. A la planta baixa disposa de locals comercials que donen al Pla de Montbau, mentre que lentrada de vens es fa pel carrer posterior dngel Marqus a nivell del primer pis degut al fort desnivell del terreny. Els habitatges sn dos per repl similars als del bloc F1, amb les peces principals mirant al Pla de Montbau i cuines i banys que donen al carrer posterior. Noms a lltima escala del bloc, nmero 8 del carrer, disposa dun dormitori ms al darrere per tal dacabar daprofitar les dimensions del solar a la cantonada amb el c/ Domnech i Muntaner. El total dhabitatges daquest bloc s de 24. Aquest bloc tamb es va construir per encrrec de la Cooperativa Graciense segons projecte del 1959 dels arquitectes Casamor, Dargallo, Giralt i Serra Goday. Aquest tipus, per contra de lF1, no disposa de vestbul dentrada, doncs saccedeix a lescala directament des del carrer a un espai que correspon a un repl intermig de noms 1,90x0,90 m. Aquesta morfologia impedeix completament la possibilitat de collocar un ascensor practicable. Com que el carrer dngel Marqus fa pendent, les tres escales tenen accessos diferenciats: la inferior t quatre graons i un repl exteriors, per a pujar al nivell de lentrada, mentre que a lescala central sentra des de la vorera completament a nivell, i a lescala superior els graons exteriors sn de baixada formant una mena de pou daccs. En qualsevol dels casos, lamplada lliure mnima de vorera per als vianants queda en 1 metre 20 centmetres. Aquest PMU ha descartat completament la possibilitat de situar els ascensors per la faana principal, per dos motius: 1r, la representativitat de lespai (Pla de Montbau) i 2n, que afectaria als locals de PB, la qual cosa faria les operacions totalment inviables. Per tant, la soluci proposada passa per collocar-lo a la faana posterior, la daccs de vens. Aix t lavantatge de laccs nic, per linconvenient que hem de treballar amb cabina de redudes dimensions per a no estrangular ms la vorera i que sempre desembarcarem a replans intermedis. Assumits aquests dos factors, es proposa un ascensor mnim per a 3 persones desplaat asimtricament a un costat de lescala, amb una sola porta dembarcament, que haur de ser manual en els replans i tipus bus en cabina. La collocaci de la caixa, es fa de manera que el pas lliure de vorera en PB es mantingui en el 1,20 m, i per a poder-lo agafar es crea un petit vestbul tancat que correspon a lespai que ocupen ara els graons i el repl exteriors. Aquest espai en les plantes pis es convertir en una ampliaci dels replans intermitjos per tal de poder accedir a lascensor. Noms en PB haurem de fer nous graons exteriors on

calgui per arribar al nivell de lentrada, sempre respectant les mesures marcades en el plnol normatiu O-15. Aquesta proposta, en el cas de lescala nmero 8, la que t una habitaci ms a la faana posterior, comportar la transformaci de la seva obertura, que de ser un finestral fins a terra passar a ser una finestra amb avantpit convencional. Lacabat daquest ascensor i el seu vestbul en PB es proposa en alumini bronze i vidre similars als existents actuals a la faana, doncs hi ha la possibilitat que alguns dels ascensors no es facin de moment, i per tant convisquin algun temps les dues solucions. Si no canviem dacabats, i a ms a ms fem que la soluci aparent exterior tendeixi a la simetria com ara, podrem minimitzar limpacte visual daquesta circumstncia. Aquest ascensor tamb es preveu elctric amb motor integrat a les guies, doncs les comunitats a penes disposen despai com i el consum elctric s molt menor que els hidrulics.

1.7.4.G. Tipus G (plnols O-16 i O-17) Aquest tipus correspon a un sol bloc lineal de quatre escales. Consta de PB i quatre pisos amb dos habitatges per repl. El total dhabitatges daquest tipus s de 32. La promoci fou de la Cooperativa La Puntual, segons projecte dels arquitectes Girldez, Lpez igo i Subias, autors del Pla Parcial original del conjunt de Montbau i de lany 1958. Laccs al bloc es produeix pel Pla de Montbau mitjanant uns vestbuls amplis. En els pisos en aquest cant es situen cuines i banys i el dormitori principal, mentre que a la faana posterior, que s la ben orientada, es disposen la resta de peces principals. En aquesta faana, en PB, existeix un porxo molt caracterstic del bloc, que s en el seu conjunt un element singular del barri amb notables valors arquitectnics. En aquest cas, el fet que la caixa descala sigui passant i prou amplia facilita la collocaci dun ascensor amb cabina d1,00 x 1,20 m apasada, mitjanant lenderroc de part dels replans de les plantes, sense envair el porxo abans esmentat. Si b en aquesta tipologia la implantaci de lascensor es produeix dins lmbit del bloc definit pel PGM, com en el cas del tipus D, sha decidit incloure-la en aquest PMU per tal devitar, com ja sha comentat, locupaci del porxo de planta baixa i per controlar formalment el nou tancament de faana que cal fer en installar els ascensors. En lannex 1 sinclou, plnol A-04, el detall de la vidriera i del refor

9

estructural, formalment similars als actuals, en que es preveu lateralment la ventilaci de lescala. La situaci de lascensor obliga a rectificar lleugerament larrencada de lescala en planta baixa, desplaant un gra al vestbul. Tot i aix les dimensions daquest permeten resoldre laccessibilitat mitjanant una rampa o amb algun sistema mecnic. Per tal devitar que la caixa de lascensor sobresurti de coberta sha previst que el funcionament de lascensor incorpori una aturada suplementria, durant el rgim de manteniment o de reparaci davaries, que garanteixi lalada de seguretat per sobre de la cabina. Es tracta dun sistema homologat pel Departament dIndstria.

1.7.4.H. Tipus H (plnols O-18, O-19 i O-20) Aquest tipus correspon a 3 blocs lineals de diferents longituds. Els dos que donen al carrer Benlliure tenen tres i dues escales respectivament, i consten de PB dedicades a locals comercials i 5 plantes pis destinades a habitatges a ra de dos per repl. En canvi, el bloc del carrer Clar Ayats disposa de cinc escales i t PB i 4 plantes pis, totes dedicades a habitatge, amb la mateixa distribuci que els altres dos blocs. El total dhabitatges del tipus s de 100. El vestbul dentrada t la mateixa amplada de lescala (2 m) si b com aquesta se situa a la faana oposada, lespai fins al primer gra s suficient per a donar una sensaci folgada. En aquest tipus sha treballat la soluci per la faana posterior, descartada la possibilitat de la faana principal amb laccs per les sales, degut a la invasi total de la vorera. Amb la proposta pel darrere, ocupem un espai lliure que actualment funciona com a jard una mica silvestre, i on donen les escales. Aix permet lentrada pel mateix vestbul actual, tant si sagafa lascensor com si es pren lescala. Aquest tipus s un dels pocs models del barri en qu es pot realitzar la supressi de barreres arquitectniques amb una intervenci ms profunda, sobretot en els blocs del c/ Benlliure i alguns dels altres que entren prcticament a peu pla. Aix doncs, la proposta daquest PMU en el cas del bloc H, preveu una soluci en qu les comunitats que ho desitgin, enderrocant lescala actual i bastint-ne una de nova dun sol tram amb repl de tornada, podem fer un itinerari completament practicable amb ascensor de cabina 1x1,20 m. Aix comporta una major ocupaci en sortida de lespai posterior, per que no suposa cap gran perjudici, ja que es preveu tant la caixa de lascensor com el tancament dels replans en vidre, el primer translcid i el segon transparent. Aquest espai posterior, actualment ajardinat, en el moment del projecte corresponent per a demanar llicncia dobres shaur de preveure la possible afectaci darbres i la seva proposta de trasllat o reposici.

Les comunitat que no desitgin la supressi de barreres arquitectniques i per tant no procedeixin a la substituci de lescala actual, shauran de cenyir a les mateixes dimensions exteriors i als seus acabats dacord amb aquest PMU, i per tant desembarcaran al repl intermedi de lescala que haur de crixer cap enfora per a connectar la porta de lascensor amb el repl actual. En aquesta soluci, lascensor ser duna sola porta dembarcament, i es preveu que sigui del tipus elctric amb motor incorporat a les guies, doncs el consum s molt inferior als hidrulics. Per aconseguir totalment la supressi de barreres arquitectniques, els projectes hauran de contemplar la reforma de nivells en el vestbul dentrada, havent dexcavar en tots els casos la part inferior de la caixa dascensor.

1.7.4.I. Tipus I (plnols O-21 i O-22) Aquest tipus correspon a 2 blocs lineals de cinc escales cada un. Consta de planta baixa i quatre pisos tots dedicats a habitatges, amb dos pisos per repl. El total dhabitatges daquest tipus s de 100. Aquests blocs estan situats en una zona amb desnivell, i tenen laccs sempre pel carrer superior, de manera que per accedir a la terica planta baixa puges o baixes mig tram descala. Es tracta dun projecte de larquitecte Josep Soteras, de lany 1959, per la Cooperativa La Puntual. En aquest cas la complexitat i linters arquitectnic de la faana on subica laccs al bloc ens ha fet plantejar lopci de situar lascensor per la faana oposada, amb accs directe als habitatges mitjanant lampliaci del balc que dna a la sala principal. Lentrada directa a lascensor des de lexterior permet assolir una accessibilitat total. En el bloc amb accs des del carrer Clar Ayats es preveu la pavimentaci duna vorera daccs als ascensors a travs de la zona enjardinada confrontant al bloc. La soluci formal de la proposta es basa en lespecejament dels panells de la mitgera i del tancament dels safareigs i lescala. En el plnol A-05 es desenvolupa el detall constructiu normatiu daquesta proposta.

1.7.4.J. Tipus J (plnols O-23 i O-24)

El tipus J correspon a dos blocs lineals de quatre escales cada un. Consta de planta baixa i quatre plantes pis totes dedicades a habitatges a ra de dos per repl. Degut al pendent del carrer, hi ha blocs que sha de pujar uns graons exteriors per arribar al nivell del vestbul. En tots els casos per accedir als habitatges de planta baixa shan de salvar 4 graons un cop dins ledifici. El total dhabitatges daquest tipus s de 80.

10

En aquest cas el model proposat s el dascensor adossat a la caixa descala amb arribada als replans intermitjos i deixant espai lateral per a la ventilaci. La manca despai fins el carrer impedeix preveure la modificaci de lescala per assolir una millor accessibilitat. Formalment sha optat per un volum dobra arrebossada i pintada del mateix color que el tancament actual de lescala. Laccs directe a lascensor des del carrer facilita laccessibilitat sobretot en els casos en que hi ha un tram descala exterior per accedir al bloc.

1.7.4.K. Tipus K (plnols O-25 i O-26) Es tracta dun sol bloc lineal que cont tres escales. Consta de PB i 4 plantes pis totes destinades a habitatges amb dos per repl. La planta baixa est sobreelevada respecte al carrer, de manera que quasi b est una planta per damunt, amb sis o set graons situats fora ledifici per accedir a la finca, i cinc ms a linterior del vestbul. El total dhabitatges daquest bloc s de 30. Aquest bloc va ser promocionat per la Cooperativa de Funcionaris Municipals amb projecte de 1959. Laccs i el vestbul, s en realitat una successi de trams descala i replans, fins arribar a lescala de vens que se situa en la faana posterior. Malgrat aquesta entrada en desnivell ascendent, la planta baixa queda per la part del darrera per sota del nivell natural del terreny. Per aix, dorigen es va fer un mur de contenci separat uns 3 metres i mig de la faana posterior per a permetre la ventilaci i illuminaci daquesta planta, formant com un passatge posterior. Estudiades les possibilitats dimplantaci dascensors, de seguida es constat la inviabilitat de situar-los a la faana del davant, doncs els graonats daccs i lestreta vorera impedien la seva correcta situaci. Per tant, com a proposta daquest PMU es pass a treballar en la soluci per la part posterior, doncs lespai entre faana i mur era suficient per a permetre un accs cmode. De totes maneres, aquest espai posterior no permet la modificaci de lescala com hem fet en altres tipus, i s impossible installar-hi un ascensor adaptat. La collocaci de lascensor en aquest passatge posterior no perjudica el possible accs dels serveis demergncia doncs actualment ja no hi poden arribar, i en canvi laccs est garantit a tots i cada un dels habitatges per la faana principal que dna al carrer Per tant, aqu la soluci que es proposa s la dascensor per la faana posterior amb una cabina estndard per a 4 persones i es deixa un pas folgat dun metre noranta centmetres en el passatge pblic. Aix implica que es desembarqui als replans

intermedis dels pisos, per amb la millora de que qui tingui dificultats o vagi carregat pugui agafar lascensor a peu pla des de la part posterior de ledifici, salvant els tres trams de graonat del vestbul. En aquesta soluci, lascensor ser de doble porta dembarcament, i es preveu que sigui del tipus elctric amb motor incorporat a les guies, doncs el consum s molt inferior als hidrulics.

1.7.4.L. Tipus L (plnols O-27 i O-28) Els blocs tipus L estan formats per dos cossos agrupats: un bloc lineal juxtaposat perpendicularment a un altre edifici rectangular situat en un extrem. En aquest PMU es regula noms el bloc lineal ja que laltre edifici permet collocar lascensor dins de la finca. Es van realitzar segons projecte de 1961 dels arquitectes Soteras, Baldrich, Bonet i Lpez Iigo. Aquest tipus s el ms nombrs del barri: el formen 9 unitats amb tres escales per bloc, de planta baixa i 4 pisos tots dedicats a habitatge. El nombre de portes varia en funci de la planta degut a ladaptaci de ledifici al desnivell del terreny, de manera que la planta baixa i primera noms tenen un habitatge per repl ja que queden per sota del nivell de lentrada de vens i tenen tot un costat com a mur de contenci. En canvi les plantes 2, 3 i 4 ja tenen faanes als dos costats i permet tenir dos habitatges per repl. Per tant el total dhabitatges daquest tipus s de 216. Laccs a lescala de vens es produeix a mitja alada entre el 1r i 2n pis, en el que seria un repl intermedi que fa de diminut vestbul dentrada. Des daquest punt sarriba a la primera planta baixant mig pis, i a la resta de plantes pujant. Els habitatges de planta baixa tenen les seves entrades individuals i independents directes des del carrer pel nivell inferior. Amb aquest sistema dentrades, es va descartar de bon comenament la collocaci de lascensor per la faana de lescala, doncs noms serviria mnimament per a les dues plantes superiors i encara desembarcant a un repl intermedi (a la planta 1a i 2a igualment shauria de pujar o baixar mitja planta com ara). Tamb es va observar a primera vista que aquesta faana, que s tota dobra vista, t una qualitat formal que la collocaci dels possibles ascensors malmetria. Per aix sha treballat en resoldre la implantaci dascensors per la faana, direm, posterior. A aquesta faana hi donen les sales dels pisos i aix fa possible un accs directe en passera a cada habitatge passant per davant de les cuines. Per a respectar uns passos lliures entre blocs mnim de 3 m per al pas dels serveis demergncia, es proposa una soluci que quedi al mxim enganxada a ledifici. Per aix se situen les caixes dascensor girades 45 amb un angle enganxat a la divisria

11

dels 2 habitatges, i el desembarcament individual a cada un dells formant unes galeries en forma de triangle. Aix suposa dues portes dascensor per repl collocades a 90, i una tercera porta en planta baixa a 180 per a no destorbar la privacitat de lentrada a lhabitatge de PB. Tcnicament es pot resoldre les tres portes si es t una cabina gran, per la qual cosa aqu sha previst un recinte per a installar-hi una cabina de 1,20x1,20 m, amb la qual cosa a ms a ms aconseguirem crear uns itineraris practicables. Aquest model sha dissenyat amb estructura metllica vista i caixa de vidre translcid color parsol gris. Com a soluci singular, sha determinat els seus acabats especfics en el plnol normatiu A-03.

1.7.4.M. Tipus M (plnols O-29 i O-30) El tipus M est format per un sol bloc lineal acabat en forma de 4 en un extrem. Cont cinc escales, de les quals quatre sn iguals simtricament, i una, la situada a lextrem, diferent per tal de resoldre la cantonada amb una tipologia especial. Disposa de PB dedicada a locals comercials, i cinc plantes pis dhabitatges amb dos pisos per repl. Lescala se situa a la faana oposada a laccs, i disposa dun petit vestbul dentrada a peu pla al qual saccedeix per un altre vestbul com cada dues escales. El nombre total dhabitatges daquest tipus s de 50. Lopci triada en aquest cas s la de situar lascensor connectant-lo a la caixa descala actual, en la faana posterior, i separant-lo el suficient per permetre la substituci de lescala. Un cos tancat en planta baixa permet accedir a lascensor des del vestbul amb una porta a 90 de forma que es millora laccessibilitat. El tractament exterior segueix la pauta de lestructura metllica vista i tancament de vidre translcid per la torre de lascensor i fusteria dalumini i vidre transparent pel volum dampliaci de replans o modificaci descala. La soluci especial de lescala de la cantonada comporta la construcci duna galeria daccs a nivell dels replans intermedis o a nivell dels habitatges si es tria la possibilitat de modificar lescala.

1.7.4.N. Tipus N (plnols O-31, O-32 i O-33) Aquest tipus de bloc est format per dues unitats situades al carrer de la Poesia que t un fort pendent. Sn de PB ocupada per un gran local nic que originalment estava previst com aparcament, i cinc plantes pis dedicades a habitatges. Cada bloc disposa de dues escales asimtriques: una situada cap al centre del bloc s de dos pisos per repl, i laltra situada a la cantonada inferior noms en t un per planta. El total dhabitatges daquest tipus s de 30.

Aquests dos blocs es van construir segons projecte dels arquitectes Baca, Cavaller i Mart de 1961. Aquesta morfologia de bloc dna com a resultat dos tipus dascensor, un per a cada tipus descala, que hem identificat com a N1 (escala de la cantonada) i N2 (escala central). Degut a la distribuci asimtrica i la posici dels nuclis daccs respecte als habitatges, es fa prcticament impossible pensar en la collocaci dascensors practicables. En el cas central (N2) sha optat per la soluci ms viable i pragmtica de situar lascensor per la faana del davant enganxat a lescala. Aquesta soluci t com avantatge evident que socupa un espai en planta baixa que s propietat de la comunitat i tamb que laccs escala/ascensor queda unificat. Per contra, la possible collocaci per la faana posterior comportava ocupaci del sl pblic a ms a ms dun doble accs a la finca que sempre s ms complicat de gestionar. En laltra situaci, lN1, es proposa la collocaci de lascensor per la faana testera que s lemplaament ms factible. Sha descartat la situaci en la part posterior perqu en un dels casos s inviable ja que obstruiria el pas del passatge que porta al carrer Puig i Cadafalch. En lemplaament escollit, si b laccs a lascensor es fa directe des de lexterior, permet arribar a les plantes en un repl que noms queda a tres graons del nivell dels pisos. En els dos models, es far la caixa dascensor de xapa prelacada color igual a la faana, seguint els plnols normatius corresponents. Al model N1 aquesta caixa arribar fins a nivell del carrer sense vestbul i noms amb una marquesina de protecci tamb de xapa. Per contra, al model N2 es crear un nou vestbul dentrada situat dins la propietat privada, que donar accs a lascensor i a lescala de vens, i el seu acabat ser tamb amb la mateixa xapa. Per a una millor integraci amb la faana testera, que s dobra vista, la caixa del model N1 tindr la paret sud recoberta dobra vista.

1.7.4.O. Tipus O (plnols O-34 i O-35) Aquest tipus correspon a un sol bloc lineal de quatre escales. s de planta baixa i quatre plantes pis, tots dedicats a habitatge amb dos pisos per repl. La planta baixa est sobreelevada respecte al carrer, que fa un cert pendent, de manera que dins els vestbuls sempre hi trobem alguns graons per pujar al nivell de la planta baixa. El total dhabitatges daquest tipus s de 40. Aquest bloc va ser promocionat per la Cooperativa de Funcionaris Municipals amb projecte de 1959. Si b laccs a la finca es fa a peu pla del carrer, un cop a dins del vestbul sha de salvar entre 3 i 6 graons segons lescala, per arribar al nivell dels habitatges de

12

planta baixa. Un cop en aquest nivell arrenca lescala general de vens que dna a la faana posterior. Laccs i el vestbul, s en realitat una successi de trams descala i replans, fins arribar a lescala de vens. Malgrat aquesta entrada en desnivell ascendent, la planta baixa queda per la part del darrere per sota del nivell natural del terreny. Per aix, dorigen es va fer un mur de contenci separat uns 2 metres i 25 cm de la faana posterior per a permetre la ventilaci i illuminaci daquesta planta, formant com un passatge posterior. Estudiades les possibilitats dimplantaci, es descart de seguida la possible collocaci pel davant, degut a lexistncia duna estreta vorera. Per tant, com a proposta daquest PMU, es pass a treballar en la soluci per la faana posterior, doncs lespai amb el mur que fa de passatge s suficient per a permetre un accs cmode. De totes maneres, aquest espai posterior no permet la modificaci de lescala com hem fet en altres tipus, i s impossible installar-hi un ascensor adaptat. La collocaci de lascensor en aquest passatge posterior no perjudica el possible accs dels serveis demergncia doncs actualment ja no hi poden passar, i en canvi laccs est garantit a tots i cada un dels habitatges per la faana principal que dna al carrer Per tant, aqu la soluci que es proposa s la dascensor per la faana posterior amb una cabina petita de tres persones per a poder deixar un pas mnim dun metre en el passatge pblic. Aix implica que es desembarqui als replans intermedis dels pisos, per amb la millora de que qui tingui dificultats o vagi carregat pugui agafar lascensor a peu pla des de la part posterior de ledifici, salvant els primers trams de graonat del vestbul. En aquesta soluci, lascensor ser de doble porta dembarcament, i es preveu que sigui del tipus elctric amb motor incorporat a les guies, doncs el consum s molt inferior als hidrulics.

1.8. JUSTIFICACI JURDICA Lobjecte del Pla de millora urbana sajusta a les finalitats expressades en larticle 70 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme en sl urb consolidat, dacord amb lapartat 1.b) daquest article, i en larticle 90, punt 90.1 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei durbanisme. En concret, la proposta, en determinats emplaaments, regula la composici volumtrica i de faanes i completa la urbanitzaci en els termes assenyalats per la lletra b) de larticle 30. Aix mateix, el planejament sajusta a les finalitats tpiques dels plans de millora urbana,

definides a lart. 70 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme, i a les previsions de larticle 90 del Reglament de la Llei durbanisme. Dacord amb el que preveu lapartat 6 de lesmentat art. 70 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 dagost, cont les determinacions prpies de la seva naturalesa i finalitat, degudament justificades i desenvolupades. Es redacta en compliment de les previsions de desenvolupament dels equipaments comunitaris contingudes en els articles 211 a 217 de les Normes Urbanstiques del Pla General Metropolit, ajustant-se al procediment, contingut i finalitat expressades a lart. 215. El Pla de millora urbana cont les determinacions prpies de la seva naturalesa i finalitat, degudament justificades i desenvolupades, en els estudis, documentaci grfica i normativa corresponents. Concretament, sincorpora Memria explicativa i justificativa de la proposta, plnols dinformaci i dordenaci, normativa i pla detapes. Els plnols dordenaci que contenen el volum tcnic que ocupar la installaci de lascensor es completen amb les prescripcions sobre els acabats exteriors dels ascensors per a la seva millor integraci en el paisatge urb. Aix mateix, incorpora informe mediambiental i la justificaci que es compleixen les determinacions del planejament urbanstic general sobre mobilitat sostenible, dacord amb el contingut de larticle 70.7 en relaci als articles 65 i 66 del Text refs de la Llei durbanisme. No es preveu la urbanitzaci de zones verdes i/o vials en lmbit de planejament, per aquest motiu no hi ha crregues urbanstiques que hagin de ser contemplades en lavaluaci econmica de lactuaci. BIBLIOGRAFIA I FONTS DE DOCUMENTACI

Arxiu Administratiu Municipal de Barcelona Arxiu del Patronat Municipal de lHabitatge de Barcelona Bohigas, Oriol Revista El polgono de Montbau a Cuadernos de Arquitectura nm. 61. Colegio

Oficial de Arquitectos de Catalunya y Baleares, 1965. Daz, Csar: Tesi doctoral Aproximaci a levoluci i al comportament derivat de les tcniques

constructives utilitzades en els tipus edificatoris exempts destinats a habitatge econmic a Catalunya (Perode 1954-1976).

Fabr, Jaume i Huertas Claveria, Josep Ma: Tots els barris de Barcelona. Barcelona, 1976. Ferrer, Amador: L'abitaziones in Spagna: un'occhiata retrospettiva. Milano: Storia Urbana,

n.31. Milano, 1985. Ferrer, Amador: Els polgons de Barcelona. Ed. UPC. Barcelona, 1996. Hernndez-Cros, Josep Emili; Mora, Gabriel; Pouplana, Xavier: Arquitectura de Barcelona.

Barcelona, 1990. Patronato Municipal de la Vivienda. Memoria, 1957-1960. Barcelona Patronat Municipal de lHabitatge de Barcelona: De les cases barates als grans polgons. PMH.

Barcelona, 2003. Sol-Morales, Manuel de: El Pla dUrgncia de 1957. La Barcelona proletria, mosaic de

polgons. (En el llibre Deu llions sobre Barcelona. Barcelona, COAC, 2008 Sol-Morales, Manuel de: La periferia como proyecto (En el libro De cosas urbanas. Gustavo

Gili, Barcelona, 2008). Tern, Fernando: Planeamiento urbano en la Espaa contempornea. Gustavo Gili. Barcelona,

1978.

13

2. NORMES URBANSTIQUES Art. 1. mbit territorial daplicaci Lmbit territorial daplicaci daquest Pla de Millora Urbana (PMU) s lrea delimitada pels carrers Arquitectura, Vayreda, Harmonia i Passeig de la Vall dHebron. Aquesta delimitaci abasta tot el barri de Montbau, llevat del nucli dhabitatges unifamiliars situat a loest del carrer Vayreda, del Districte dHorta-Guinard de la ciutat de Barcelona, dacord amb el plnol informatiu I-01. Art. 2. Documentaci El present Pla de Millora Urbana cont els segents documents:

1. Memria 2. Normes urbanstiques 3. Avaluaci econmica i financera 4. Pla detapes 5. Mobilitat sostenible 6. Informe mediambiental 7. Plnols informatius i de proposta 8. Annex 1: Detalls constructius 9. Annex 2: Reportatge fotogrfic 10. Annex 3: Xarxes dinfraestructures i serveis

Tenen vinculaci normativa les normes urbanstiques, els plnols de proposta, exceptuant la part destat actual, i els detalls constructius. Art. 3. Normes de referncia Les determinacions daquest PMU saplicaran en aquest mbit en preferncia a qualsevol altra disposici municipal que reguli ls o ledificaci fsica del sector. Per tot el que no estigui explcitament definit en aquest Pla seran daplicaci les Normes i Ordenances del Pla General Metropolit de Barcelona (PGM). Art. 4. Qualificaci del sl El sl comprs en lmbit daquest PMU est qualificat pel Pla General Metropolit (PGM) duna banda, com a sistemes: viari (5), parc i jardins urbans (6a), equipaments comunitaris

(7a) i parcs forestals de conservaci (27) i, daltra banda, com a zona subjecte a ordenaci volumtrica especfica (18). El present PMU mant aquestes qualificacions i delimita tots els mbits dimplantaci dascensors en zona 18. La delimitaci de sistemes i zones sexpressa grficament en el plnol dinformaci I-01. Art. 5. Propietat del sl Lmbit dimplantaci dels ascensors es situa gaireb en tots els casos en sl de propietat pblica municipal de lAjuntament de Barcelona, llevat dels blocs tipus A, D, G i M en qu aquests mbits se situen en sl de propietat privada de les corresponents comunitats de propietaris. Lestructura de la propietat del sector sexpressa grficament en el plnol informatiu I-02. Art. 6. Regulaci de la implantaci dascensors Aquest PMU regula la implantaci de nous ascensors en els blocs dhabitatge en qu cal ocupar lespai lliure de lentorn, o en aquells en qu lactuaci s perceptible des de lexterior, delimitant duna banda uns mbits dimplantaci de tots els elements arquitectnics per a la installaci dun aparell elevador. Daltra banda es defineix uns models especfics dascensor per a cadascuna de les quinze tipologies de bloc existents desenvolupats a nivell davantprojecte, que seran daplicaci obligatria. a) mbit dimplantaci

El Pla delimita en planta, en els plnols especfics per a cada tipus de bloc, un mbit precs dimplantaci de lascensor i dels elements complementaris (modificaci optativa descala per assolir una millor accessibilitat, galeries obertes daccs als pisos, ampliaci del vestbul de planta baixa, etc.) necessaris per a la seva funcionalitat.

b) Volum tcnic El volum tcnic que suposen les actuacions previstes en aquest PMU, que variar segons el tipus de bloc i el model dactuaci concret que es defineix, sacull al que preveu el pargraf 2n de larticle 189 del Ttol III, Disposicions Complementries de les Normes Urbanstiques, de les OOMM dedificaci de PGM, entenent que la millora de laccessibilitat als habitatges, i la consegent millora de la qualitat de vida, justifica aquest increment de volum. Tot i aix, aquest volum tcnic no restar com a consolidat i no es comptabilitzar en el cas que el bloc on shagi fet la implantaci sigui substitut. En aquest cas la nova edificaci tindr la mateixa superfcie edificable que t ledifici actual o b la que determini un nou planejament.

14

c) Dimensi del pas rodat de serveis i emergncies. La delimitaci dels mbits dimplantaci dels ascensors exteriors establerta per aquest Pla no modifica les condicions daccessibilitat als blocs dhabitatges dels serveis demergncia, excepte en algunes escales dels blocs dels blocs del tipus L en qu, previ a latorgament de la llicncia per a la installaci dels ascensors, la urbanitzaci haur de garantir el pas rodat mnim de serveis i emergncies dacord amb la normativa legal vigent en el moment de la sollicitud de la llicncia.

d) Cessi administrativa de ls del sl En els casos en qu el volum tcnic necessari per a la implantaci de lascensor subiqui en parcella pblica de propietat municipal shaur de sollicitar la cessi administrativa de ls de lmbit dimplantaci ocupat per lactuaci. En el cas que el sl a ocupar sigui de propietat privada, els promotors de cada actuaci hauran de demanar autoritzaci al titular.

e) Unitat mnima dactuaci

La unitat mnima dactuaci ser lescala de vens actuant la comunitat de propietaris corresponent com a promotor de lobra.

Art. 7. Models dactuaci El PMU defineix un model, o en alguns casos dos, daplicaci obligatria per a cadascuna de les 15 tipologies de bloc dhabitatge, objecte daquest Pla. Aquests models, desenvolupats a nivell davantprojecte en els plnols dordenaci, incorporen la definici formal i funcional suficient per a garantir la unitat de conjunt de les actuacions dutes a terme, encara que sigui de forma individualitzada, en una mateixa tipologia de bloc. Es defineixen 18 models dactuaci atenent el fet que hi ha tres tipologies de bloc (F, M i N) en qu es plantegen dues solucions diferents en funci de la posici urbana dels blocs, del seu sistema daccs en planta baixa o de la soluci arquitectnica dels habitatges de cantonada. En els models que comportin la urbanitzaci duna vorera daccs a travs despais enjardinats, el cost daquesta obra anir a crrec dels promotors de la implantaci de lascensor. El projecte durbanitzaci shaur dadaptar a la normativa vigent en el moment de la seva redacci pel que fa a amplades, pendents, enllumenat, aix com definir les cotes daccs des dels carrers i als ascensors i evitar les afectacions innecessries de la vegetaci, seguint els criteris establerts en el punt 1.7.3 de la Memria daquest PMU. En el cas que aquesta obra durbanitzaci afecti ms duna escala, el projecte shaur de redactar de forma unitria, tot i que es podr executar per fases, previ acord de les comunitats de propietaris afectades.

Els projectes que desenvolupin aquests models hauran de garantir laccessibilitat als ascensors des del carrer incorporant-hi quan calgui les modificacions de la urbanitzaci dels espais exteriors daccs. Quan els projectes dimplantaci dascensor prevegin la substituci de lescala per assolir un itinerari practicable aquests shauran dacollir a la normativa legal vigent incloent-hi el document de Criteris tcnics per a la interpretaci de la normativa aplicable per a la installaci dascensors en edificis existents i creaci de la Comissi per a lEstudi de Projectes Singulars. Art. 8. Condicions esttiques Els projectes dimplantaci dascensors que desenvolupin els models esmentats en larticle 7 shauran dajustar a la definici de materials i colors continguda en els plnols dordenaci i als detalls constructius de lAnnex 1 daquest Pla. Per a la concessi de la llicncia dobres als projectes que desenvolupin aquests models, es podr demanar informe a lInstitut del Paisatge Urb i la Qualitat de Vida, en el cas que la proposta presenti dubtes sobre laplicaci del model. Art. 9. Criteris dinterpretaci Quan es faci necessria una interpretaci per manca expressa de referncia en aquest Pla, aquesta haur dajustar-se al que estableix el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text Refs de la Llei dUrbanisme de Catalunya.

15

3. AVALUACI ECONMICA I FINANCERA El Pla no incorpora cap estudi econmico-financer ja que la installaci dascensors i la urbanitzaci dels seus accessos, en els casos que pertoqui, ser finanada ntegrament pels propietaris dels edificis i habitatges inclosos en lmbit daquest Pla de Millora Urbana. No obstant els propietaris dels habitatges que vulguin installar un ascensor en el seu edifici podran acollir-se a les subvencions vigents en cada moment. 4. PLA DETAPES Lexecuci daquest Pla s directe a travs de les corresponents llicncies dobres que possibilitin la seva implantaci. Dependr, noms, dels acords de cada una de les comunitats de propietaris/propietries de cada un dels edificis dhabitatges inclosos en lmbit. En aquest sentit no existeix cap prioritat en lordre de la implantaci dascensors en els edificis que no en disposen. LOficina de lHabitatge realitzar les segents tasques: 1. Difusi entre els propietaris dedificis dhabitatges inclosos en lmbit laprovaci daquest

Pla. 2. Posteriorment impulsar i fomentar la installaci dascensors en els edificis dhabitatges

inclosos en lmbit. 3. Gestionar els ajuts vigents en cada moment per a la installaci dascensors en funci de

les peticions formalitzades pels propietaris. 5. MOBILITAT SOSTENIBLE Larticle 68 del Text refs de la Llei durbanisme determina que saplica als plans de millora urbana el que estableixen els articles 65 i 66 per als plans parcials urbanstics. En aquest sentit, larticle 66.1 h) preveu la justificaci del compliment de les determinacions del planejament urbanstic general sobre mobilitat sostenible. El Pla especial i de millora urbana incideix en diferents trames urbanes ja consolidades del municipi, en el que existeixen els mitjans de transport necessaris i convenients que proporcionen una variada oferta i facilitat daccs als ascensors previstos. La proposta no comporta un increment significatiu del nmero de desplaaments ja generats en lactualitat. Tampoc es considera que modifiqui la mobilitat generada en lentorn dels emplaaments on subiqui un ascensor.

Cal tenir en consideraci que no es pot sumar la mobilitat de manera global ats que es tracta demplaaments puntuals i discontinus en el territori, per la qual cosa el Pla no constitueix un emplaament singular. Els transports pblics que actualment arriben al barri sn els segents: Metro: Lnia 3. Estaci Montbau Autobs dirn: Lnies: 10, 27, 60, 73, 76 Autobs nocturn: Lnia: N4 Autobs interurb: Lnies: B16, B19 6. INFORME MEDIOAMBIENTAL 6.1. Introducci

El Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text de la Llei dUrbanisme, estableix en el punt 7 del seu article 70, que sha daplicar als plans de millora urbana el que estableix larticle 66 per als plans parcials. Larticle 66, per la seva part, defineix la documentaci a presentar als plans parcials, entre la que figura la documentaci mediambiental pertinent i, com a mnim, linforme mediambiental. Aix doncs, aquest requeriment s vigent tamb per als plans de millora urbana.

Igualment, el DL 1/2010 es pronuncia clarament a favor dun desenvolupament urbanstic sostenible, apostant per un s racional del territori, un s racional dels recursos, una qualitat de vida digna dels habitants i un respecte pel medi ambient, entre daltres.

6.2. Principals impactes del Pla sobre el medi ambient

Recomanacions per a una gesti mediambiental correcta

En la contractaci de les obres, el contractista complir amb els condicionants ambientals incorporats en aquest apartat aix com aquells que es proposin que puguin donar valor ambiental afegit.

16

Collocar psters dobra o fer efectives altres eines, per tal que els treballadors disposin de la informaci mediambiental duna manera fcil i accessible.

Durant la fase de construcci, no es transgrediran el lmits de lobra; les terres sabassegaran dins del seu permetre fins que es tornin a utilitzar, o b es portin a labocador de runes que haur destar autoritzat per lAgncia de Residus de Catalunya.

Caldr planificar les vies principals daccs de vehicles i maquinria de les obres, que shauran dadequar als camins existents i accessos previstos.

Es definiran les rees de manteniment de maquinria, fabricaci de ciments, formigons i mescles asfltiques, dotant-les totes elles dels sistemes de prevenci i recollida de residus. Subicaran a les rees amb menor risc de contaminaci per vessament. En cas de vessament accidental de ciments, asfalts o defluents lquids (olis, hidrocarburs, etc.), laccident es comunicar immediatament a la direcci dobra, qui prendr les mesures oportunes en funci de la magnitud de laccident.

Les aiges residuals seran drenades correctament a travs de la xarxa de sanejament i abocades a la xarxa general. Sincorporaran criteris de racionalitzaci i reducci del consum daigua potable, especialment per aquells usos on s menys indispensable. En els espais lliures previstos es fomentar la jardineria mediterrnia, adaptada als sls i clima local, mitjanant la implantaci despcies amb baixes necessitats hdriques, manteniment i tractaments. En les edificacions, es potenciar la introducci de sistemes estalviadors daigua (control de la pressi daigua dentrada, mecanismes de reducci de cabal o de descrrega en aixetes i aparells sanitaris i de rec,...). Es prioritzar ls de productes amb distintius o certificacions ambientals com a estalviadors daigua, etc....).

6.3. Anlisi de context 6.3.1. Riscos associats

Lmbit del Pla no est situat en cap zona de risc especial, ni dinundabilitat, ni geolgic, ni ssmic, ni dincendis forestals. Si sescau, el projecte constructiu shaur dadoptar a les mesures de seguretat especfiques per equipaments propers a zones forestals.

6.3.2. Patrimoni cultural

Lmbit del Pla no cont cap element catalogat pel Pla especial de protecci del patrimoni arquitectnic i catleg dels Districtes corresponents.

6.3.3. Elements naturals a preservar

Lmbit del Pla no afecta a cap element vegetal a preservar i per tant el Pla no inclou lobligaci de trasplantament dels arbres afectats.

Barcelona, febrer de 2011. RAMON M. GARCIA i RIERA JUAN GALIMANY i BAYLN Arquitecte Arquitecte

7. DOCUMENTACI GRFICA

ANNEX 1. DETALLS NORMATIUS

ANNEX 2. REPORTATGE FOTOGRFIC

ANNEX 3. XARXES DINFRAESTRUCTURES I SERVEIS

Central Sant Gens I

150

500

200

150

200

200

150

150

150

150

200

200

400

150200

200

300

200

200

150

80

80

100

30

150

150

500

500200

150

150

150

150

150

150

500

500

200

200

1

7-9

2-10

2.B

2

1-7

7

5

3

1

10

11

9

2.B

12-8

15.X

7

9

4-6

2

10-2

1-3

5

2

3

10

12

3-7

6-21

8

PL ZURBARAN

C B

EN

LLIU

RE

C P

UIG

I C

AD

AF

ALC

H

C A

NG

EL M

AR

QU

ES

C AR

QUI

TECT

URA

C DOMENECH I MONTANER

C A

NG

EL M

AR

QU

ES

33460-79582Juan Galimany Bayln_79582

Data lliurament:

20-05-2010

Aquesta informaci s orientadora i, per tant, sense perjudici de la seva efectiva comprovaci. Aix doncs, els preguem quedavant de qualsevol dubte es posin en contacte amb Aiges de Barcelona, requisit sense el qual declinarem qualsevolresponsabilitat. Les installacions que no siguin gestionades per Aiges de Barcelona (color verd) estan grafiades noms attol orientatiu i si volen ms informaci sobre les mateixes cal que es dirigeixin als propietaris de dites installacions.Installacions no gestionades

N1:500

Escala:

500 100

300

100 100

300

80

100

100

150

500150

150

150300

150

500

200

100

200

300

200

400

400

100

500

100

500

150

150

500

8-2

10

7.X

9

8

7

6

1-7

3-5

1

16.B

4-2

18

1-3

2.L

16

9-25

24-20

5-7

3

1

16.L

14

C V

AYREDA

C R

OIG

I S

OLE

R

C S

OR

OLLA

C B

ENLLIU

RE

C Z

ULO

AG

A

C ARQUITECTURA

C A

RQ

UIT

EC

TE

MA

RT

OR

ELL

C ARQUITECTURA33460-79586Juan Galimany Bayln_79586

Data lliurament:

20-05-2010

Aquesta informaci s orientadora i, per tant, sense perjudici de la seva efectiva comprovaci. Aix doncs, els preguem quedavant de qualsevol dubte es posin en contacte amb Aiges de Barcelona, requisit sense el qual declinarem qualsevolresponsabilitat. Les installacions que no siguin gestionades per Aiges de Barcelona (color verd) estan grafiades noms attol orientatiu i si volen ms informaci sobre les mateixes cal que es dirigeixin als propietaris de dites installacions.Installacions no gestionades

N1:500

Escala:

150

15030

0

60100

100

150

150 50

300

100100

300

8080

100

80

8080

300

80

100

150

80

100

100

150

100

100

80

100

100

100

100

21

9

7

24-18

17-21

17-21

24-18

16.B16.B

12

15

10

5

15

7

16

16-10

14

13

12

9-13

19

17

15

13

5

4

3

2

1

5

3

1

8

2.B

3.B-3

9-11

2-4

C C

LA

RA

AY

AT

S

C R

OIG

I S

OLE

RC S

OR

OLLA

C V

AY

RE

DA

C ESCULTURA

C B

EN

LLIU

RE

C ESCULTURA

C PINTURA

C ESCULTURA

33460-79580Juan Galimany Bayln_79580

Data lliurament:

20-05-2010

Aquesta informaci s orientadora i, per tant, sense perjudici de la seva efectiva comprovaci. Aix doncs, els preguem quedavant de qualsevol dubte es posin en contacte amb Aiges de Barcelona, requisit sense el qual declinarem qualsevolresponsabilitat. Les installacions que no siguin gestionades per Aiges de Barcelona (color verd) estan grafiades noms attol orientatiu i si volen ms informaci sobre les mateixes cal que es dirigeixin als propietaris de dites installacions.Installacions no gestionades

N1:500

Escala:

150

80

100

150

150

150

150

150

80

80

100

100

100150

150

100

100

6040

30

80

40

80

100

100

150

7

88

2

27

1

25

20

18

3

10

8

16

10

23

21

14

19

17

11

3-6

12

2

15

13

9

C MUSICA

C MUSICA

PLA MONTBAUC

AN

GE

L M

AR

QU

ES

C P

UIG

I C

AD

AF

ALC

H

JARD PEDRO MUOZ SECA

33460-79588Juan Galimany Bayln_79588

Data lliurament:

20-05-2010

Aquesta informaci s orientadora i, per tant, sense perjudici de la seva efectiva comprovaci. Aix doncs, els preguem quedavant de qualsevol dubte es posin en contacte amb Aiges de Barcelona, requisit sense el qual declinarem qualsevolresponsabilitat. Les installacions que no siguin gestionades per Aiges de Barcelona (color verd) estan grafiades noms attol orientatiu i si volen ms informaci sobre les mateixes cal que es dirigeixin als propietaris de dites installacions.Installacions no gestionades

N1:500

Escala:

150

150

100

200

200

40

150

200

40

300 2

00

200150

150

150

150

100

150

80150

100

6060

100

80

150

150

100

150

100

80

80

150

100 150

150

100 150

60

50

150

300

150

300

6060

80

18-14

12.B

34 17-19

15

18

13

10

8

25 3230

2826

6

14

16

11

12

11

40

9

33

31

3836

3739

28

3133

35

34

24

29

2325

27

22

29

26

24

27.B

1917

21

15

10

2

6

8

4

2018

1214

16

4

31

32-26

29-23

32-26

23-29

C A

NG

EL M

AR

QU

ES

C V

AY

RE

DA

JARD MONTBAUC POESIA

C C

LA

RA

AY

AT

S

C B

EN

LLIU

REC R

OIG

I S

OLE

R

C POESIA

C MUSICA

C MUSICA

C V

AY

RE

DA

33460-79584Juan Galimany Bayln_79584

Data lliurament:

20-05-2010

Aquesta informaci s orientadora i, per tant, sense perjudici de la seva efectiva comprovaci. Aix doncs, els preguem quedavant de qualsevol dubte es posin en contacte amb Aiges de Barcelona, requisit sense el qual declinarem qualsevolresponsabilitat. Les installacions que no siguin gestionades per Aiges de Barcelona (color verd) estan grafiades noms attol orientatiu i si volen ms informaci sobre les mateixes cal que es dirigeixin als propietaris de dites installacions.Installacions no gestionades

N1:500

Escala:

150

150

150

100

100

150

150

100

150

80

150

150

150

150

150

150

100

100

150

150

150

150

100

150

80

150

150

80

150

150

150

150

150

150

150

150

150150

150

150150

150

150

80

150

150

150

150

300 1

50150

150

150

150

300

100

100

80

100

150

150

150

40

150

150

150

150

100

16-8

25-27

9

29

8

1-7

6-2

31

2

4

13

10

11

9-15

15-17

8

12-8

19-23

9-15

8-2 3-9

6-2

1-7

1

6.X

3-4

1-2

4-2

5

4

6-2

1-7

8

1-7

6-2

6

40-36

1-7

6-2

1-7

10

12

15

13

11

C H

AR

MO

NIA

C HARMO

NIA

C D

AN

SA

C HARMONIA

C M

IMIC

A

C M

US

ES

C L

IRIC

A

PL M

OSS

EN F

ERR

AN P

ALAU

C M

IMIC

A

C M

US

ES

C JOAN S

ALES

C V

AY

RE

DA

C R

ITM

E

C C

AN

O

C D

AN

SA

C P

AN

TO

MIM

A

JAR

D M

ON

TBAU

C JOAN S

ALES

C POESIA

26409-59322montbau 2_59322

Data lliurament:

12-03-2010

Aquesta informaci s orientadora i, per tant, sense perjudici de la seva efectiva comprovaci. Aix doncs, els preguem quedavant de qualsevol dubte es posin en contacte amb Aiges de Barcelona, requisit sense el qual declinarem qualsevolresponsabilitat. Les installacions que no siguin gestionades per Aiges de Barcelona (color verd) estan grafiades noms attol orientatiu i si volen ms informaci sobre les mateixes cal que es dirigeixin als propietaris de dites installacions.Installacions no gestionades

N1:500

Escala:

PAS137.915123.055

140.101136.931

137.158140.088

11

133130

137.439140.069

139.751

138.605137.325

138.61136.97

139.043139.170138.831 137.803

131.2133.2

138.935137.275

CARRER

137.931

D'HE

BRON

139.361125.631

138.691140.241

138.361139.961

139.591VAL

L

126.321

139.726138.086DE

LA

129.851

137.804139.434

JARDINS135.417133.727

DEFRIDA KAHLO

134.099132.459

133.627

139.795138.025

132.067

130.851130.211133.815131.575127.281

132.335139.998138.348

133.570127.010

139.051

121112

137.241

135.763137.978136.198

134.209132.619

133.647

CARR

ER

DE

L'ARQ

UITE

CTE

PLAA120.077

CARRER126.391125.071

126.321116.491

124.55122.02

124.920135.220 134.244

123.674122.224

127.334129.963

134.071CARRER

130.231137.244131.327

155.570147.030

158.030156.180160.950

159.150

159.520164.320

160.287163.427

164.851168.601

163.221166.121

168.521

167.440164.390

173.120169.920

173.130175.670

180.141176.041

DE

L' HARMONIA177.800175.090

183.131179.271

181.811185.911

185.822

150.063139.910150.850

139.104140.614

150.135139.774

144.375146.305

148.685

141.109142.869

135.830142.999

142.731141.231

CARRER

154.184148.684

154.500152.600

153.666148.956

153.875142.195

151.511149.640

154.483148.434

146.970151.320

152.724148.013

152.864155.674

158.430154.590154.840151.040

158.798160.648

160.884163.534 154.871

158.412

155.829158.389

155.015146.306150.446

147.810

153.395

159.580CAR

RER

DE

LA

MIM

ICA

144.251149.482

156.880

143.560

147.821145.861

160.971157.931CA

RRER

DE

LA

LIRI

CA

CARR

ER

DE

LES

MUS

ES

156.380159.430

152.540156.130

161.536158.546

139.041139.615141.055

138.661137.001 137.411137.284

135.634136.476131.476

133.120137.620

DE

139.661137.971

132.026134.096

135.048133.358

129.301127.081

L' HARMONIA142.500146.550

134.100

132.151131.381

130.000

144.490140.770

124.747

145.580143.380

144.230141.180

134.540140.060

140.390135.960 P

ASSE

IG

137.338129.598

140.860129.660

140.871

140.979129.459

139.135141.015

139.849141.089

137.824141.574

158.800

154.580151.110

146.810

140.570153.570

CARRER

151.450137.450

153.820148.740

DE

148.080POESIA

LA

138.398141.318

142.980

149.246155.506

150.665155.515

DE

181.671

182.135177.985

181.661183.351

183.191174.481

176.300

171.260174.260

168.850171.290

CARR

ER

DEL

RITM

E

171.990174.890

166.101

166.030164.190

163.430166.050CARR

ER

DE

LA

CANC

O

162.780165.580

JARDINS DE151.010159.900

175.570172.880

167.000170.050

155.750166.600

DE163.750161.650

CARRER

168.730175.630

172.050 170.850165.900

160.780166.280166.736

166.494

161.826

162.771166.301AY

ATS

162.384

166.820171.440

LA MONTBAUPOESIA

160.440156.680162.730

159.830151.310160.260158.060

162.558166.088

151.810

152.380159.030

161.244

BENL

LIUR

E

163.021161.381159.204

158.964155.744

170.080175.050

167.560172.250

CARRER165.949163.709

DE LA MUSICA166.951165.881

167.398166.418

163.931166.841

CLAR

A

168.910173.210

181.030177.240

VAYR

EDA

180.380184.300

SORO

LLA

172.060176.480

DE

182.700186.540

CARRER DE

LA CERAMICA

DE194.905199.905

153.500157.860

DE

163.787167.647

169.850173.840 P

LA

MAR

QUES

140.366141.316

140.084141.374

139.331

132.017137.547

137.453

MON

TBAU

138.671141.111 11

DE124.431121.391123.674

126.444

127.334125.673

T90

T98D

D3

D

D

T98D

T98D

NT814A

D400A

D400A D300

D200

D300

T774

D600A

D600A

D600A

D600A

D800

NT239A

T774 D

600A

D600A

D600A

D600A

D600A

T597

D800

NT272AT244

T244

T774

D600A

T244

D600A

T447

D600A

T111

T244

T111

T111

NT118BT111

NT276

T110A

T111T114A

T56T5

6

T56

T56

T56

T75B

T75BT11

4A

T56

T75B

T56

T56

D600A

D600A

D400A

D600A

T110AD600A

NT64C

T110A

T56T56

D600A

T110A

T56

D600A

T114A

T56

T130

T114A

T56

D600A

T114A

T56

T56

T114A

T56

T56

D300

T114A

D400AT114A

T56

T56

T114A

T114A

T56

T114A

T126B

NT118BD600A

D600AD600A

D600A

T111NT392T108

D600A

NT150C

T111A

NT195B

T108

T114A

T108

T114A

T114A

T111A

NT623

T111AT126B

NT100DNT118B

NT273

D600A

T447

NT118B

T111 NT262D600A

D400A

D600A

T111

T114A

NT118B

NT118B

T130

T114A

T126BT126B

NT118B

T114A

T114A

T114A

D600A

T114A

T114A

T114A

D600AD1000

D1000

T56

D1000

D600A

T111T111

T1080

T126B

T111T56

T56T56

T114A

T56

T114A

T56

T56

T56

T114A

T114A

T56

T126B

T126B

T114A

T126B

T114A

T111

T111

T56

T56T111

T114AT114A

T114A

D600A D600A T56

T111

T111

T56

T56

D600A

T111

T114A

T114A

T111T114A

D1000

T114A

T111

D600A

T114A

D600A

D600A

149-

169

240-

244

228-

238

126

1-3

147

4-2

145

9

17-19

210208

21

90-80

16-8

25-279

29

8

1-76

-2

31

37.I 37-39

33

35

6

5-7

5-7

8-2

6

2.B

2

4

13

10 11

9-15

6

15-178

12-8

19-23

9-15

8-2

3-9

6-2

1-7

1

6.X

3-4

1-2

4-2 5

4

6-2

1-7

8

1-7

6-2

6

1

5.X

3

143

C

1.B

2-4

206

B

7

18-14

7.B

12.B

1-5

7

88