Pla Ordenació Urbanística Municipal...

CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE

JULIOL 2012

P l a O r d e n a c i ó U r b a n í s t i c a M u n i c i p a l

Alfarràs Segrià

Memòria

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS – DOCUMENT DE SINTESI – JULIOL 2012

ESTRUCTURA DOCUMENTAL DEL POUM

1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ

1.1 INTRODUCCIÓ ......................................................................................................

1.1.1 Conveniència i oportunitat 1.1.2 Antecedents urbanístics: evolució del planejament general i derivat

anterior que justifica la necessitat d’elaborar un nou planejament 1.1.3 Tramitació administrativa 1.1.4 Redacció

1.2 TERRITORI I MEDI AMBIENT ............................................................................... 1.2.1 Marc físic de l’àmbit d’ordenació 1.2.2 Sistemes naturals 1.2.3. Riscos ambientals i tecnològics 1.3 POBLACIÓ, SOCIETAT I ECONOMIA ...................................................................

1.3.1 Demografía i població 1.3.2 Habitatge 1.3.3 Activitat económica

1.4 ANÀLISI URBANÍSTIC ........................................................................................... 1.4.1 La història 1.4.2 Evolució del planejament general i derivat anterior 1.4.3 Estructura bàsica del territori 1.4.4 Planejament territorial i sectorial 1.4.5 Planejament urbanístic vigent i el seu desenvolupament 1.4.6 Patrimoni històric i arquitectònic 1.4.7 Serveis

1.5 PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA .....................................................

1.6 DIAGNOSI ..............................................................................................................

1.6.1 Elements territorials i ambientals 1.6.2 Previsions de població: necessitats d’habitatge i reequipament 1.6.3 Activitat econòmica 1.6.4 Sistemes urbanístics d’espais lliures i equipaments 1.6.5 Els àmbits edificats i edificables 1.6.6 Diagnosi de la mobilitat actual 1.6.7 Xarxes de serveis 1.6.8 El desenvolupament urbanístic actual i les necessitats futures 1.6.9 Mancances i incoherències de l’ordenació actual

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012

2


2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: ORDENACIÓ ..................

2.1 OBJECTIUS I CRITERIS ........................................................................................ 2.1.1 Objectius i criteris generals 2.1.2 Síntesi d’alternatives i justificació 2.1.3 Descripció: característiques bàsiques 2.1.4 Justificació en relació al planejament territorial i sectorial 2.2 PROPOSTES URBANÍSTIQUES DE CARÀCTER GENERAL ..............................

2.2.1 Emmarcament general 2.2.2 Sostenibilitat 2.2.3 Mobilitat 2.2.4 Habitatge 2.2.5 Règim urbanístic del sòl 2.2.6 Valors a protegir 2.3 PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES ...............................................

2.3.1 Sistemes 2.3.2 Serveis 2.3.3 Teixits 2.3.4 Usos 2.3.5 Ordenació del sòl no urbanitzable 2.3.6 Desenvolupament del pla

2.4 QUADRES DE DADES ...........................................................................................

2.4.1 Quadres generals 2.4.2 Desenvolupament: sectors

3 DOCUMENT DE SÍNTESI

3.1 ÀMBIT I ABAST DE LA SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES ......................................... 3.2 PROPOSTES BÀSIQUES D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DEL POUM

D’ALFARRÀS ..................................................................................................

4 MEMÒRIA SOCIAL

I Introducció II Indicadors de creixement, població economia i societat III Objectius socials del POUM IV Compliment dels objectius socials del POUM


3


5 INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

1. Introducció 2. Requeriments ambientals de l’àmbit del pla 3. Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada 4. Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada 5. Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris,

acumuladors, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d’altres) de l’ordenació proposada sobre el medi ambient.

6. Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts.

7. Síntesi de l’estudi 8. Referències ANNEX I. Disposicions normatives del pla territorial parcial de ponent per als

espais lliures, en relació al creixement mitjà, als separadors urbans i a les directrius del paisatge.

ANNEX II. Característiques particulars de cada sector de creixement. ANNEX III. Matriu d’impactes ANNEX IV. Anàlisi del mode d’incorporació al POUM de les determinacions del

Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida ANNEX V. Anàlisi de les incorporacions establertes pel document de referència.

6.ANNEXES

1. ESTUDI DE LA MOBILITAT GENERÀDA:

1. Introducció 2. Anàlisi de la mobilitat d’Alfarràs 3. Diagnosi de la mobilitat actual 4. Avaluació de la mobilitat generada pel POUM 5. Mesures per a una mobilitat sostenible 6. Proposta de finançament de les infraestructures

2. ESTUDI D’INUNDABILITAT DE LA NOGUERA RIBAGORÇANA I TORRENTS AL MUNICIPI D’ALFARRÀS:

1. Memòria 2. Plànols 3. Annexes

3. DICTAMEN PRELIMINAR DE RISCOS GEOLÒGICS A ALFARRÀS:

1. Introducció 1 2. Anàlisi de perillositat 3. Recomanacions 4. Referències bibliogràfiques 5. Annex: Resum i fitxes de l’àrea d’estudi


4


7. NORMES URBANÍSTIQUES

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Capítol 1. Definició, contingut i vigència del pla. Capítol 2. Desplegament del pla. Capítol 3. Gestió i execució del planejament. Capítol 4. Intervenció en l’edificació i ús del sòl.

TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS Capítol 1. Paràmetres generals que regulen l’ordenació. Capítol 2. Regulació de l’edificació alineada al carrer Capítol 3. Regulació de l’edificació aïllada Capítol 4. Paràmetres reguladors d’usos i activitats

TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL Capítol 1. Disposicions generals. Capítol 2. Regulació i desenvolupament de sistemes Capítol 3. Regulació i desenvolupament del sòl urbà Capítol 4. Regulació del sòl urbanitzable Capítol 5. Regulació del sòl no urbanitzable

TÍTOL IV. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DISPOSICIÓ ADDICIONAL: DEFINICIÓ DE PARÀMETRES ANNEX 1 ORDENANÇA DE REGULACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DE LES

ACTIVITATS I USOS SOBRE L’ENTORN I EL MEDI AMBIENT ANNEX 2. ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE L’EMPLAÇAMENT I

DE LES MESURES CORRECTORES A DISPOSAR EN LES ACTIVITATS RAMADERES

ANNEX 3 ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE SOROLLS I VIBRACIONS

8. AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA FINANCERA

1. Agenda i avaluació econòmica i financera 2. Informe de sostenibilitat econòmica

9. CATÀLEG DE PATRIMONI DEL MUNICIPI D’ALFARRÀS


5


1O.- PLÀNOLS

1O.1 PLÀNOLS D’INFORMACIÓ

I.1 EMMARCAMENT TERRITORIAL ................................................. E. 1/10.000 I.2 ORTOFOTOMAPA ....................................................................... E. 1/10.000 I.3 TOPOGRAFIA DEL MUNICIPI: I.3.1 TOPOGRAFIA I MEDI .................................................................. E. 1/10.000 I.3.2 CONREUS I CAMINS ................................................................... E. 1/10.000

I.4 ÀREES DE RISC I IMPACTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS:

I.4.1 INUNDABILITAT I PENDENTS SUPERIORS 20% ...................... E. 1/10.000 I.4.2 RISCOS GEOLÒGICS .................................................................. E. 1/10.000

I.5 ELEMENTS DEL PAISATGE I VALORS............................................E. 1/10.000

I.6 PLANEJAMENT VIGENT:

I.6.1 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT ................................ E. 1/10.000 I.6.2 NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT ............................. E. 1/2.000

I.7 SERVEIS EXISTENTS:

I.7.1 ABASTAMENT D’AIGUA I SANEJAMENT ..................................... E. 1/2.000 I.7.2 TELEFONIA-GAS-ELECTRICITAT ................................................ E. 1/2.000

I.8 ANÀLISI URBANÍSTIC:

I.8.1 USOS I ACTIVITAT ECÒMICA ....................................................... E. 1/2.000 I.8.2.a ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL NO URBANITZABLE ........................................................................................................ E. 1/5.000 I.8.2.b ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL NO URBANITZABLE ........................................................................................................ E. 1/5.000 I.8.2.c ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE ........................................................................................................ E. 1/2.000 I.8.3 ALÇADES EXISTENTS .................................................................. E. 1/2.000 I.8.4 ESTAT DE L’EDIFICACIÓ .............................................................. E. 1/2.000 I.8.5 SISTEMES. PLANEJAMENT VIGENT NNSS ................................ E. 1/2.000 I.8.6 SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES ....................................................... E. 1/2.000

1O.2. PLÀNOLS D’ORDENACIÓ

O.1 CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I ESTRUCTURA GENERAL: O.1.1 CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I ESTRUCTURA GENERAL ............. E. 1/10.000 O.1.1.A CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I ESTRUCTURA GENERAL ............... E. 1/5.000 O.1.1.B CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I ESTRUCTURA GENERAL ............... E. 1/5.000 O.1.2.A XARXA ABASTAMENT D’AIGUA ................................................... E. 1/5.000 O.1.2.B XARXA DE SANEJAMENT ............................................................. E. 1/5.000 O.1.2.C XARXA DE TELEFONIA ................................................................. E. 1/5.000 O.1.2.D XARXA ENERGIA ELÈCTRICA ..................................................... E. 1/5.000 O.1.2.E XARXA DE GAS ............................................................................. E. 1/5.000 O.1.3 SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT DELIMITATS ............. E. 1/10.000


6


O.1.3.A SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT DELIMITATS ............... E. 1/5.000 O.1.3.B SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT DELIMITATS ............... E. 1/5.000 O.1.4 ELEMENTS ESTRUCTURADORS ............................................... E. 1/10.000 O.1.4.A ELEMENTS ESTRUCTURADORS ................................................. E. 1/5.000 O.1.4.B SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT DELIMITATS ............... E. 1/5.000

O.2 ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE: O.2 ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ............................. E. 1/10.000 O.2A ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ............................... E. 1/5.000 O.2B ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ............................... E. 1/5.000 O.3 ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE: O.3 ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE ......................... E. 1/2.000 O.3.A ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE ......................... E. 1/1.000 O.3.B ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE ......................... E. 1/1.000 O.3.C ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE ......................... E. 1/1.000


7


1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ 1.1 INTRODUCCIÓ

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, conegut com POUM, és la figura de

planejament general, definida per la legislació urbanística vigent, que regularà el

desenvolupament urbanístic de Alfarràs durant els pròxims 20-25 anys.

Aquest document de POUM vol deixar resoltes les variants del creixement, assegurant

una major qualitat de vida (zones verdes i equipaments), facilitar que l’habitatge social

tingui un pes important dins el creixement (mínim 30% del nou creixement), fixar

clarament les condicions de gestió per tots els operadors, determinar que els nous

creixements siguin realitzats sense costos pel conjunt de la població, i que el nou

creixement sigui sostenible ambientalment.

El Pla és també una proposta pel futur, llunyà i pròxim, on la funcionalitat, la qualitat de

vida diària, la mobilitat i el lleure siguin millors i pel conjunt de la població.

Es vol aconseguir una major continuïtat urbana, on els barris siguin continus amb els

barris veïns, i ben comunicats, i on el pes del verd, dels passeigs i parcs, tinguin un

paper important dins el conjunt. Es vol també que l’actual centre d’Alfarràs ho continuï

essent, jugant el paper més important de la població, i amb bona relació amb els barris.

El POUM té com a punt de partida la proposta que s’efectua en l’avanç que assenyala

els elements principals o vertebradors del conjunt de la població (vialitat principal

estructurant, superfícies de zones verdes, franja verda al llarg del Canal de Pinyana com

a element característic, identificatiu i estructurador de la població, i equipaments amb

consideració de sistema general), el teixit urbà residencial i industrial ja consolidats, i els

nous creixements residencials o industrials previstos, formulant-se amb la capacitat

suficient i en qualsevol cas, sense hipotecar el creixement futur.


8


1.1.1 Conveniència i oportunitat

La justificació de la conveniència i oportunitat de la formulació del POUM es basa en els

aspectes següents:

- Necessitat d’adaptar el planejament general vigent en el municipi, es a dir, les

Normes Subsidiàries de planejament, a la legislació urbanística i sectorial vigent,

aprovada durant aquests últims anys .

- Temps transcorregut des de l’última revisió (NNSS aprovades definitivament

04/10/1990 i publicada al DOGC 4935, 27/07/2007)

- Les disfuncions entre les disposicions del planejament urbanístic vigent i les

necessitats reals de sòl per a crear habitatges o per a establir activitats

econòmiques (art.95.4 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual

s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme).

- La conjuntura actual de previsió de les noves infrastructures territorials en l’entorn

immediat del municipi (autovia A-14 Lleida-Vall d’Aran, aeroport a Alguaire) i la

posició estratègica del municipi respecte a vies de comunicació de la xarxa

estructurant viària fan aconsellable la revisió del planejament actualment vigent i

la seva adequació al nou context territorial.

1.1.2 Antecedents urbanístics : Evolució del planejament general i derivat anterior que

justifiquen la necessitat d’elaborar un nou planejament.

El planejament general vigent en el municipi d’Alfarràs són les Normes Subsidiàries del

planejament, aprovades definitivament per la Comissió d’urbanisme de Lleida, en data 4

d’octubre de 1990.

Bona part de les previsions de les Normes Subsidiàries de 1990 no s’ha desenvolupat,

Dins el sòl urbà, es preveuen 4 àmbits a desenvolupar mitjançant la redacció d’Estudi de

detall i pendents de gestionar mitjançant reparcel·lació, a l’oest i nord de la població, cap

dels quals s’ha desenvolupat durant els disset anys de vigència del planejament general.

En el sòl urbanitzable, les Normes Subsidiàries el planejament vigents preveuen dos

sectors a desenvolupar mitjançant la redacció de Pla parcial:


9


- el SAU 1, amb ús global residencial terciari o eminentment industrial.(suprimit

mitjançant resolució de recurs i actualment en règim de sòl no urbanitzable).

- El SAU 2, destinat al creixement residencial d’habitatge unifamiliar aïllat.

Tampoc cap d’aquests dos sectors s’han desenvolupat fins a la data.

Les úniques figures de planejament redactades des de l’aprovació definitiva del

planejament general en el municipi són un Pla especial redactat en l’àmbit ocupat per

l’anomenada “zona ENHER”, ocupada pels habitatges construïts en el seu moment per

als treballadors d’aquesta empresa i una Modificació puntual de Normes per ajustar el

límit de sòl urbà a l’oest de la població.

El fet de no haver-se desenvolupat pràcticament cap de les previsions de

desenvolupament previstes pel planejament general, juntament amb la conjuntura actual

de previsió de les noves infrastructures territorials en l’entorn immediat del municipi

(autovia A-14 Lleida-Vall d’Aran, aeroport a Alguaire) i la posició estratègica ja descrita

respecte a vies de comunicació de la xarxa estructurant viària ja existents, atorguen al

municipi un potencial pel que fa al desenvolupament urbanístic que aconsella la revisió

del actualment vigent i la seva adequació al nou context territorial.

1.1.3 Tramitació administrativa

Aquest POUM es formula per part de l’Ajuntament de Alfarràs, tal i com li correspon,

d’acord a l’article 76.2 del DL 1/2010, de 3 d’agost, (consolidat amb les modificacions

introduïdes per la Llei 3/2012, de 22 de febrer i per la Llei 7/20111, de 27 de juliol, de

mesures fiscals i financeres), i 107 del RLU, Decret 305/2006.

Les fases de tramitació són les establertes als articles 85.1, 85.4, 85.5, 85.6, 85.7 i 85.8

del DL 1/2010 consolidat.

1.1.4 Redacció

La redacció dels documents per a l’Aprovació Inicial del POUM s’efectua per l’equip que

va resultar adjudicatari dels treballs, mitjançant concurs.

Equip redactor:

Claudina Esquerda Baiget. Arquitecta

Montserrat Giné Macià. Arquitecta


10


1.2 TERRITORI I MEDI AMBIENT

1.2.1 Marc físic de l’àmbit d’ordenació

Extensió i Situació

L’àmbit d’ordenació és el terme municipal de Alfarràs.

El municipi d’Alfarràs es troba al nord de la comarca del Segrià. Limita a l’est amb els

municipis d’Ivars de Noguera i d’Algerri, de la comarca de la Noguera, al sud amb

Almenar, de la comarca del Segrià i al nord i a l’oest amb Castellonroi i Albelda de la

comarca de la Llitera a l’Aragó. La població d’Alfarràs és de 3228 habitants (any 2007) i

el terme municipal té una superfície de 11,4 Km², segons dades de l’IDESCAT. L’accés

al municipi s’efectua per la carretera N-230 des de Lleida o des de Vielha o per la C-26

des de Balaguer o des de Tamarit de Llitera.


11


A més d’Alfarràs, el cap de municipi, el terme comprèn el barri d’Andaní i les partides del

Sot d’Alfarràs, la Plana d’Alfarràs, les Guixeres, la Quadra, el Coll de Foix, el Sot

d’Andaní, la Plana d’Andaní, els Hortets, la Sisquella, el Grec i el Sas; altres partides

d’Alfarràs són l’Illa, el Pla de Gilis i Arnaia.

Comunicacions

Carreteres

Pel terme municipal passa la carretera comarcal (C-148) de Tàrrega a Binéfar. Aquesta

es creua, al poble mateix, amb la nacional (N-230) de Tortosa a França per Benavarri.

Actualment està prevista una autovia, A-14, Lleida - Vall d’Aran, que eliminarà el trànsit

pesat per dins el nucli i per dins del teixit residencial existent i proposat, i generarà noves

oportunitats de mobilitat i accessibilitat .

També esta prevista la Variant de la carretera de Tàrrega a Binéfar, que es desviarà del

seu actual traçat amb molta anterioritat a l’entrada del terme municipal, generant un nou

creuament del riu Noguera ribagorçana, aigües avall, passant per la banda sud de

l’Escola de capacitació agrària, i enllaçant amb l’actual carretera nacional i amb la futura

autovia A-14, i amb l’enllaç d’aquesta amb el traçat actual de la carretera Tàrrega –

Binéfar, situat a l’oest del terme municipal.


12


Camins municipals

De tota la xarxa de camins existents, es distingeixen els següents camins municipals:

- Camí de l’Horta. Va a l’Escola de Capacitació Agrària. Aquest camí continua fins

Almenar.

- Camí d’Alfarràs a Almenar

- Camí del Pla de Sas.

- Camí del Calvari

- Camí d’Andaní.

- Camí de les Guixeres. Abans anava a una finca d’on s’extreia guix.

Relleu

Morfològicament es distingeixen tres sectors. La meitat est del terme es correspon amb

la plana al·luvial de la Noguera Ribagorçana, des del limit del terme fins el nucli urbà

d’Alfarràs. El quadrant sud-oest es correspon amb una plana, anomenada lo Sas o el pla

del Sas, que es troba elevada uns 50 m respecte la plana al·luvial i separada d’aquesta

per un escarpament. El quadrant nord-oest del terme, que coincideix amb la serra de les

Guixeres, es troba la part amb més relleus del terme, tot i que els pendents són suaus a

moderats.


13


Altimetria

En referència a l’altimetria, el punt més alt d’Alfarràs es situa a l’extrem nord-oest del

municipi, sobre els 455 m d’altitud, a la zona de Canxinxes. La cota disminueix d’oest a

est, a mesura que hom s’apropa a la Noguera Ribagorçana, situant-se el punt de cota

mínima, al sud-est del municipi a uns 260 m sobre el nivell del mar, coincidint amb la part

baixa d’aquest riu. Cal destacar també l’altiplà situat al sud-oest del municipi, anomenat

Plana de Dalt. Aquest àmbit forma part d’un conjunt que s’estén cap al sud, ja fora dels

límits del municipi, i es situa a una cota d’aproximadament 380 metres sobre el nivell del

mar.

.

Hidrografia

El principal curs d’aigua correspon a la Noguera Ribagorçana discorre de nord a sud pel

límit est del terme. La resta de la xarxa hidrogràfica correspon únicament a diversos

torrents i barrancs que davallen de les zones elevades de la meitat occidental del terme.

També cal considerar l’existència del canal de Pinyana, paral·lel a la Noguera pel centre

del terme, o la sèquia d’Andaní o la segleta de Coll de Foix que trasvassa aigua des del

canal d’Aragó i Catalunya.

Hidrologia superficial

Les aigües superficials del municipi formen principalment part de la conca hidrogràfica de

la Noguera Ribagorçana, que recorre el límit est del municipi. Cal destacar però que a

l’extrem sud-oest del municipi, l’altiplà de la Plana de Dalt drena cap al Segre formant

part d’aquesta altra conca hidrogràfica. A Alfarràs destaca com a curs fluvial principal la

Noguera Ribagorçana.


14


La Noguera Ribagorçana és un afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la

vall de Barravés (Vall d'Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Està

embassat pels pantans d'Escales, de Canelles i de Santa Anna, els quals serveixen tant

per a la producció d'energia hidroelèctrica com per a abastir d'aigua el canal de Pinyana i

el de Catalunya i Aragó.

Pel que respecta al canal de Pinyana la seva àrea regable està limitada a l’est pel riu

Noguera Ribagorçana, al nord per la presa del canal de Pinyana, aigües avall de

l’embassament de Santa Anna, al Sud pel riu Segre i a l’oest per la carretera N-230.

Aquest regadiu abarca els municipis de Castillonroi (Osca), Alfarràs, Almenar, Alguaire,

Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de

Segre en la comarca del Segrià

Característiques del canal de Pinyana


15


___________ Xarxa hídrica – cursos naturals

___________ Xarxa hídrica – Canals

Hidrologia subterrània

El municipi d’estudi correspon a la massa d’aigua subterrània anomenada Al·luvial de del

baix Segre,amb una extensió de 191 km2.

La tipologia litològica dominant és l’al·luvial, amb aqüífers lliures com a característiques

hidràuliques dominants. S’identifica amb els al·luvials dels rius Noguera Ribagorçana

(d’Alfarràs cap el S) i Segre (des de Sant Llorenç de Mongai cap el S). El límit aigües

avall està poc més avall de la confluència del riu Cinca i el Segre, que desguassa a la

cua de l’embassament de Riba-roja.


16


L’aqüífer es troba format per dipòsits al·luvials i terrasses dels rius Segre (2061A11) i

Noguera Ribagorçana (2061A12). La zona de més interès inclou la plana d’inundació i la

terrassa baixa connectada amb el riu. Està formada amb graves netes, poc consolidades

amb matriu de components fins. La terrassa mitjana està desconnectada en molts casos

del nivell regional del riu per afloraments miocènics, i està constituïda per còdols de roca

calcària, gresos i granits pirenaics. El substrat, argilós, és de molt baixa permeabilitat.

La recàrrega natural es deu principalment a retorns de rec. També es recarrega per

infiltració de l’aigua de pluja per sobre de les terrasses, infiltració d’afluents laterals, i

infiltració dels rius (emmagatzematge en riberes). La zona de descàrrega és cap als rius

Clima

El clima és sec semiàrid, segons l’índex d’humitat de Thornthwait. La temperatura

mitjana anual és d’uns 13-14º amb una amplitud tèrmica anual de major de 20º. La

precipitació mitjana anual és d’uns 450 a 500 mm amb màxims a la primavera i a la

tardor. A les taules següent s’indiquen els episodis recents més importants recollits en

estacions properes.

Data / Estació Alfarràs Albesa

Novembre 1934 100 -

Octubre 1397 175 -

Abril 1942 165 -

Juliol 1943 134 -

Maig 1944 129 -

Abril 1946 169 -

Juny 1949 100 -

Octubre 1960 - 144

Juny 1963 - 114

Setembre 1969 - 116

Setembre 1972 - 139

Març 1974 125.3 107

Maig 1977 105.5 103

Octubre 1979 152.5 124

Agost 1982 140 -

Taula 1: Precipitacions acumulades mensuals més destacades (mm/mes), enregistrades a les estacions d’Alfarràs(1931-1983) i d’Albesa (1958-1980), de l’INM.


17


Data Alfarràs Alguaire Algerri

mm/mes mm/dia mm/mes mm/dia mm/mes mm/dia

7 Maig 1999 94.9 29 - - - -

30 Abril 2001 73.4 73.4 - - 78 66.7

16 Setembre 2002 54.5 3.7 - - 83 27.50

20 Febrer 2003 84 49.8 - - 66.5 42.6

6 Maig 2003 84.2 37.3 - - 71.8 33.6

17 Octubre 2003 130.4 34.7 - - 102.9 37.2

15 Juliol 2006 39 4.7 91.2 45.1 15.9 1.8

2 Abril 2007 76.3 16.1 82.1 12.7 102.9 29.8

24 Maig 2008 109 27.7 102.3 6.1 97.7 7.4

Taula 2: Precipitacions acumulades diàries i mensuals més destacades enregistrades des del setembre de 1997 a l’estació meteorològica d’Alfarràs, des del juny del 2006 a l’estació meteorològica d’Alguaire i des del gener del 2000 a l’estació meteorològica de Algerri, de la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (XAC).

1.2.2 Sistemes naturals

Vegetació i fauna

Comunitats vegetals

Per conèixer els diferents hàbitats presents al municipi, s’ha realitzat treball de camp,

complementant-lo amb la consulta de cartografia del DMAH

Tal com s’ha pogut observar, en termes generals es pot afirmar que Alfarràs té la meitat

est del municipi dedicada principalment al conreu de fruiters, principalment pomeres,

pereres i presseguers, estant aquest cultiu relacionat amb la plana al·luvial de la

Noguera Ribagorçana. La meitat oest es caracteritza per la presència tant d’hàbitats

principalment de màquies i matollars amb algunes pinedes de pi blanc a la zona nord,

tots ells lligats a les zones amb pendents més elevats que impedeixen el seu ús com a

zones de conreu, com pròpiament els conreus herbacis extensius de secà que es situen

a les zones més planes, però que per localitzar-se en zones relativament elevades

respecte els canals de subministrament d’aigua de reg no admeten cultius de regadiu.

Cal destacar també la presència d’hàbitats de ribera lligats als curs de la Noguera

Ribagorçana, principalment alberedes així com plantacions de pollancres associades al

riu i que s’intercalen amb els fruiterars


18


Hàbitats presents a Alfarràs

Llegenda:

En referència als hàbitats d’interès comunitari (HIC), cal esmentar que els hàbitats

esmentats es corresponen amb diferents HIC (veure figura 16), entre els que cal

destacar per la seva categorització com a prioritaris els Prats mediterranis rics en anuals,

basòfils (Thero-Brachypodietalia) i la Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia). En

conjunt els HIC presents a Alfarràs representen una cobertura superior al 95% de les

zones que no són conreades, i que, com s’ha esmentat prèviament, es corresponen amb

pendents que ho impossibiliten.


19


Hàbitats d’interès comunitari presents a Alfarràs

Llegenda:

Fauna

Donada la significació dels grup taxonòmic de les aus en aquests tipus d’hàbitats, l’estudi

faunístic s’ha centrat principalment en el grup de les aus i el pren com indicador de la

situació de la fauna en aquesta àrea.

Aquest municipi es caracteritza per la presència de grans extensions de cultiu de regadiu

i àrees de secà i, puntualment, de caràcter pseudoestèpic.


20


Els ambients pseudoestèpics acullen una comunitat avifaunística única a Catalunya i

molt escassa a nivell europeu. Així per exemple, espècies com la ganga (Pterocles

alchata), la xurra (Pterocles orientalis), el sisó (Tetrax tetrax) i la trenca (Lanius minor)

actualment només les trobem en aquesta àrea de Catalunya. Mentre que altres espècies

com el tòrlit (Burhinus oedicnemus), la calàndria (Melanocorypha calandra) o el gaig blau

(Coracias garrulus) mantenen aquí les principals poblacions catalanes

Alfarràs presenta en la major part dels seus hàbitats un alt grau d’antropització,

destacant en aquest sentit tant les zones destinades al conreu de regadiu de fruita dolça

com la Plana de Dalt amb conreus cerealístics de secà. Les zones amb vegetació natural

han quedat en aquest sentit restringides a les zones amb pendents massa elevats per al

conreu. En referència a la zona agrícola de regadiu són per tant d’especial rellevància els

marges entre aquests conreus, que tot i presentar una composició florística principalment

ruderal, es configuren com a hàbitat important especialment com a zona de refugi i cria.

En aquests sectors hi abunden en aquest sentit nombroses espècies antropófiles com

els estornells (Sturnus vulgaris i S. unicolor), pardals (Passer domesticus i P. montanus),

tórtores turques (Streptotelia decaocto), orenetes vulgars (Hirundo rustica) o falciots

negres (Apus apus). D’altra banda cal mencionar que també es poden observar algunes

espècies pròpies del secà com poden ser el tòrlit i la cogullada fosca.

Els camps dedicats al conreu cerealístic així com les parcel·les que no han estat

conreades recentment suposen un hàbitat molt interessant per les espècies pròpies

d’àrees pseudoestèpiques i cultius de secà. Els principals tàxons d’especial rellevància

són el tòrlit (Burhinus oedicnemus) i la cogullada fosca (Galerida theklae). A les zones en

les que predomina el cultiu més intensiu les comunitats d’ocells que hi habiten estan

formades per espècies molt més adaptables als canvis i que fins i tot seleccionen

positivament aquesta mena d’ambients. No es tracta de comunitats amb uns interessos

de cares a la preservació remarcables donada la tendència, com ja s’ha dit, de continuar

potenciant el regadiu. Espècies que entrarien dins d’aquest grup són la garsa (Pica

pica), el verdum (Carduelis chloris), el gafarró (Serinus serinus) o els estornells (Sturnus

vulgaris) entre d’altres. Com a hàbitat diferenciat cal esmentar també la zona de ribera

de la Noguera Ribagorçana i a un nivell més reduït també són interessants les basses de

reg que trobem disperses per la zona i especialment les sèquies. Les basses tot i ser un

hàbitat d’interès per moltes espècies donada la presència contínua d’aigua, són en

aquest cas particular poc útils per la fauna en tant en la major part dels casos no


21


presenten una naturalització dels marges amb vegetació de ribera atenent a la seva

construcció amb làmines impermeables, el que dificulta l’assentament de la fauna. Entre

les espècies que es poden localitzar en aquests hàbitat aquàtics cal esmentar com a

més abundant l’anec coll-verd (Anas platyrhynchos). Tot i que al municipi es poden

delimitar aquests hàbitats diferenciats en funció de si es tracta de zones de regadiu,

secà, marges zones humides, aquest s’ha tractat en el present document de forma

unitària, en tant que les espècies que hi son presents utilitzen aquests ambients

diferenciats i s’hi poden observar en funció de les seves necessitats tròfiques, de refugi o

cria i per tant no es pot dir que una espècie es present en una determinada zona i no en

una altra.

Respecte a les espècies més interessants cal mencionar vàries de prioritàries. El tòrlit

(Burhinus oedicnemus) és una d’aquestes espècies associada principalment les zones

de secà. Al municipi d’estudi s’ha observat als camps de cereal i erms, on pot alimentar-

se i fer el niu. També pot utilitzar els ametllers i camps d’alfals.

Espais naturals protegits i coonectivitat biològica

Els elements que estructuren ecològicament el paisatge d’Alfarràs són d’una banda la

xarxa hídrica, amb la Noguera Ribagorçana i de l’altra la zona de secà situada a la Plana

de Dalt i les zones amb vegetació natural adjacents. Tot i que a no es localitza cap espai

inclòs al PEIN en el municipi d’Alfarràs, a la banda est de la Noguera Ribagorçana, ja

fora dels límits municipals es troba l’EIN Serra Llarga, amb una superfície total de

8.960,35 ha. Aquest espai inclòs al PEIN està format per petits tossals de substrat

guixenc. La coberta vegetal és formada per brolles calcícoles, timonedes gipsícoles i

prats secs que alternen amb les terres de conreu. Pel que fa a la fauna d’aquest EIN

destaquen les espècies d’invertebrats africans de gran interès.

Pel que respecta a la xarxa hídrica cal destacar que el tram de la Noguera Ribagorçana

al seu pas per Alfarràs és una zona d’interès per a la llúdriga i el cranc (Pla Territorial de

Ponent). Les zones de secà de la Plana de Dalt s’estableixen com d’interès per a la

fauna ornítica.


22


Espais d’interès natural amb figura de protecció sectorial

Font: Pla Territorial de Ponent

Esmentar també la importància de la xarxa hídrica com a connector a gran escala en tant

forma part de la conca de l’Ebre i per tant es configura com un connector a nivell

supraprovincial.

Els eixos de connexió a Alfarràs queden definits per tant per l’eix de la Noguera

Ribagorçana en direcció nord-sud i des del secà de la Plana de Dalt en direcció est-oest

a través del conreus de regadiu i el riu per connectar amb l’espai inclòs al PEIN Serra

Llarga


23


Qualitat ecològica

Font: Pla Territorial de Ponent

D’acord amb aquests eixos el Pla territorial de Ponent estableix a Alfarràs dues zones

d’interès per a la connexió que queden incloses respectivament en els espai:

1. Altiplà Alguaire-Almenar. Extensa plataforma de terrassa fluvial ocupada

majoritàriament per cultius extensius de secà, amb vegetació natural relegada als

vessants. Espai interessant per a l’avifauna estèpica amb xurra, calàndria, sisó, terrerola

vulgar i altres. Als plans de la Unilla es troba la darrera gran llacuna endorreica de

Catalunya, de gran importància biològica i per a l’avifauna aquàtica.

13. Noguera Ribagorçana a Alfarràs-Ivars de Noguera. Espai fluvial de la Noguera

Ribagorçana amb bosc de ribera de gran importància per als ocells migratoris que

segueixen el Segre i les Nogueres. Permet la connexió entre els plans d’Alguaire-


24


Almenar i els plans de la Figuera. Pel que fa a l’avifauna destaca la presència del blauet,

el teixidor, l’oriol, el picot garser gros, l’oreneta de ribera i la merla d’aigua. Respecte

del’avifauna aquàtica, hi destaquen l’agró roig i la cigonya. Presència de tortuga de rierol,

altres rèptils com el vidriol, amfibis com el tòtil i mamífers com la llúdriga.

Principals eixos de connexió biológica

Pla Territorial de Ponent


25


En relació a aquests espais cal destacar la importància dels espais agrícoles de regadiu

situats entre el secà i el riu com a zona que permet la connectivitat entre aquests espais i

més enllà, tal i com s’esmenta en el Pla territorial de Ponent per a l’espai d’interès

connector 13, entre els secans de l’Altiplà Alguaire-Almenar i els plans de la Figuera (26),

destacant aquest darrer espai per se un sector important per a l’avifauna estèpica: sisó,

torlit, calàndria, gaig blau, xoriguer petit, esparver cendrós, arpella pàl·lida i altres

rapinyaires, com el voltor, l’aufrany, l’àguila daurada i l’àguila cuabarrada. També

faunamediterrània com el còlit ros, el trobat, la tallareta cuallarga, el tallarol, el

trencamates, elpardal roquer, el capsigrany, el botxí, l’hortolà, el tallarol de garriga, el

mosquiter pàl·lid, el tallarol emmascarat, el llangardaix ocel·lat i llagostes.

Sòl no urbanitzable de protecció especial

Pla Territorial de Ponent


26


Paisatge

En referència a la qualitat del paisatge del municipi d’Alfarràs s’ha consultat en el Catàleg

de Paisatge de les Terres de Lleida. En aquest catàleg el municipi queda inclòs en tres

de les unitats definides: La Plana d’Almenar i Alguaire, el Paisatge fluvial del Segre, i

molt parcialment en la unitat Horta de Pinyana.

Unitats de paisatge

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida

Pel que respecta a la zonificació de paisatges d’atenció especial, cal destacar que a

Alfarràs es contempla l’àmbit de l’entorn de la Noguera Ribagorçana com a Parc fluvial.


27


Paisatges d’atenció especial


En referència a l’exposició visual, la major part del municipi es considera de baixa

exposició, tot i que destaquen alguns punt amb una exposició alta, en particular els

vessants de la Plana de Dalt, al sud-oest del municipi. No es localitzen zones

catalogades com a horitzó persistent.


28


Exposició visual


Respecta a l’exposició visual des de les principals infraestructures viàries, el municipi

queda majoritàriament comprès en l’àmbit visual de l’autovia A2.


29


Exposició visual des de les principals infraestructures viàries



30


Pel que respecta als patrons agrícoles significatius a Alfarràs destaquen els conreus

arboris de regadiu per la seva entitat així com puntualment les plantacions de pollancres

i, en les zones amb vegetació natural, les pinedes, en tant esdevenen zones destacables

per la seva entitat en un àmbit amb predominància de conreus herbacis, matollars i

arbres de poc port com els fruiters.

Patrons agrícoles significatius


En conjunt, pel que fa a les fragilitats, en aquest catàleg es detecten pel municipid

’Alfarràs tres factors: la presència de zones d’alta exposició visual, les zones d’extracció

minera així com el connector ecològic en transformació en referència a les zones de

secà situades a la Plana de Dalt.


31


Fragilitats



32


1.2.3 Riscos ambientals i tecnològics

A continuació s’identifiquen i es defineixen els s possibles presents al municipi d’estudi.

En relació a l’avaluació dels riscos ambientals, l’article 9 del Text refós de la Llei

d’urbanisme, diu que les administracions amb competències en matèria urbanística han

de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin

assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de

qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i

tecnològics.

És prohibit d’urbanitzar i d’edificar en zones inundables i en zones de risc per a la

seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la

prevenció dels riscs.

Risc d’inundació.

Per determinar el risc d’inundació del municipi d’Alfarràs, s’ha consultat el pla

d’emergència de protecció civil per inundacions (INUNCAT), el qual identifica les zones

inundables a tot Catalunya, elaborat per la Generalitat de Catalunya.A partir de les zones

inundables, i mitjançant els criteris de vulnerabilitat definits en el pla, s’ha establert un

nivell de risc general per a cada municipi de Catalunya. En el cas d’Alfarràs, el risc

d’inundació és baix, i per tant no té la obligatorietat d’elaborar un PAM (Pla d’Actuació

Municipal).

L’informe ambiental posa de manifest el risc d’inundació en el municipi i fa un anàlisi

detallat dels aspectes hidrològics del municipi i dels objectius i criteris ambientals que

caldrà adoptar en la redacció del POUM en relació a la hidrologia i el cicle de l’aigua.

L’Estudi d’inundabilitat, analitza detalladament el risc d’inundació dins el municipi i ha

delimitat les zones inundables del Regal de la Viuda, el barranc innominat i la Noguera

Ribagorçana , i en les seves conclusions, estableix que.atès que el cabal de periode de

retorn de 500 anys es inferior a 50 m3/s en els dos barrancs estudiats, segons l’ACA, no

cal fer càlculs en règim gradualment variat (amb HEC RAS) i interpreta que aquesta xifra

actúa com a un llindar per definir el que és espai fluvial del que és escorrentia superficial

concentrada. És a dir, l’aplicabilitat dels criteris d’intervenció urbanística en espais fluvials

no pot ser exigida de manera igualment estricta.


33


La Noguera Ribagorçana tan sols afecta el camp de futbol durant els períodes de retorn

de 100 i 500 anys. La resta de zones inundables són d’ús agrícola, amb algunes

construccions no residencials.

.

Risc geològic

Una gran part del terme municipal d’Alfarràs té zones amb pendents superiors al 20%,

situades sobretot al quadrant nord-oest i als vessants de la Plana de Dalt. Aquestes

àrees, tal i com s’ha esmentat anteriorment, es mantenen ocupades per la vegetació

natural, en tant les que presenten un pendents menors han estat ocupades pel conreu,

tant de regadiu a les parts baixes com a de secà a les altes i per la zona urbana. En

conjunt no es detecten assentaments en zones amb un risc d’erosió derivat d’un pendent

superior al 20%.


34


Pendents superiors al 20%.

Llegenda:

D’acord amb el dictamen preliminar de riscos geològics d’Alfarràs, elaborat per l’Institut

Geològic de Catalunya, s’identifiquen al terme de Alfarràs una subàrea A de perillositat

natural mitjana i una subàrea B de perillositat natural baixa a mitjana enfront

esfondraments, grafiades als plànols d’informació del POUM, de la sèrie I.4 2 “Àrees de

risc: Riscs geològics”.

Aquest dictamen preliminar estableix, amb caràcter general les següents recomanacions:

- La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les

directrius actuals del “Código Técnico de la Edificación” (CTE).


35


- Prendre les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució

d’excavacions o talussos antròpics per evitar el desenvolupament d’inestabilitats.

- Evitar edificar a les vores d’escarpaments i talussos. Es recomana deixar una

distància prudencial entre l’escarpament i les bases de les edificacions, ja que es

poden veure afectades per un progressiu desenvolupament d’inestabilitzacions

locals en forma de moviments de massa o de despreniments.

- Evitar les fonamentacions sobre terraplens o rebliments antròpics preexistents.

Usualment, no solen ser aptes per a fonamentar estructures, i es poden generar

assentaments diferencials importants en ser sotmesos a càrregues.

- Respectar les lleres, evitant les actuacions que obstaculitzin el pas o impedeixin

el correcte drenatge de l’aigua, i deixant espai lliure suficient al voltant de la llera.

Risc d’incendi

S’ha consultat la cartografia del DMAH sobre perímetres de protecció prioritària per a la

prevenció d’incendis forestals, i s’ha comprovat que el municipi d’Alfarràs no queda

inclòs en aquest perímetre de protecció contra incendis forestals.

També s’ha consultat el Mapa de perill bàsic d'incendi forestal, que defineix un estat del

territori estimatiu de la freqüència i la intensitat en que s’hi pot produir el perill d'incendi,

elaborat pel DMAH (2002). El mapa està realitzat en base a la integració dels factors que

intervenen en el perill d’incendi forestal, sent aquests el perill d’ignició (facilitat que

s’iniciés un incendi forestal) i el perill de propagació (facilitat amb que es pot expandir).

En la figura següent s’adjunta un detall de la cartografia esmentada, on es pot observar

que el municipi d’estudi s’ubica en una zona considerada, en la seva major part, com a

zona de baix risc d’incendi. Les zones amb un risc més elevat es corresponen amb les

forestals i/o amb presència de matollars, associades als vessants.


36


Detall del Mapa de perill bàsic d’incendi forestal a Alfarràs.

Font: DMAH (2002).


37


1.3 POBLACIÓ, SOCIETAT I ECONOMIA

1.3.1 Demografia i població

Evolució històrica de la població

Segons el fogatjament de vers el 1380 Alfarràs tenia 12 focs i Andaní 2. El 1718 hi havia,

respectivament, 75 habitants i 13 habitants. D’aleshores ençà, la població del municipi ha

anat augmentant. El 1787 hi havia 353 habitants i 69 habitants, i el 1860 n’hi havia 697

en tot el municipi.

Des del 1900 (741 habitants), a causa de la instal·lació de diversos centros fabrils,

s’estimulà la immigració, sobretot d’Andalusia.

Tanmateix, la crisi de finals dels anys setanta frenà la progressió demogràfica, i també hi

contribuí l’acabament de les obres del pantà de Santa Anna. El 1920 hi havia 1098

habitants, 1782 habitants el 1936, 1709 habitants el 1950, 2730 habitants el 1960 i 3126

habitants el 1970. El 1975 hi havia 3100 habitants i 3154 habitants el 1981.

Demografia

Els habitants segons padró de 5 d’abril de 2004 és de 3174 habitants.

La densitat de població, de 264,7 h/Km2, és la segona més important de la comarca.

Pel que fa a l’estructura per edats, hi ha molt equilibri entre la població jove i la gent gran,

i els adults representen el 63,7% del total.


38


Aquest equilibri es pot observar en la piràmide d’edats, adjuntant també, a nivell

comparatiu les piràmides d’edat de la comarca del Segrià i del conjunt de Catalunya.

Natalitat, defuncions i matrimonis

En els quadres que s’adjunten a continuació es pot observar l’evolució recent (des de

1995 a 2009) dels naixements, les defuncions i els matrimonis, també comparativament

a la comarca del Segrià i del conjunt de Catalunya.


39



40


Tal com es pot observar en les anteriors grafiques en els ultims anys Alfarràs està

experimentat una tendencia de creixement de la natalitat, a diferencia del conjunt de la

comarca i de Catalunya


41


Moviments migratoris

Alfarràs ha experimentat al igual que la resta de Catalunya diferents moviments

migratoris però, de fet, és a partir del nou segle que comença un nou flux migratori

provinent de l'estranger que farà que només en deu anys el percentatge d'estrangers

residents a la població representi el 10% l'any 2009.

En el següent quadre es pot observar les diferents procedències dels habitants

d’Alfarràs.

En els següents quadres també es poden observar les immigracions exteriors segons

continent de procedència, corresponents a l’any 2009, i la evolució des de 1988 de les

immigracions interiors segons municipi de destinació i lloc de procedència


42


1.3.2 Habitatge

Llars per nombre de persones

Habitatges per tipus


43


Habitatges per règim de tinença

Habitatges principals per superfície útil

1.3.3 Activitat econòmica

El mercat laboral

Població ocupada per sectors


44


Localització de l'ocupació


45


Atur registrat per sexe

Estructura productiva

Alfarràs és un municipi agrícola dedicat sobretot a la fruita, la qual cosa li concedeix una

base agrària de gran potència, malgrat que en les darreres dècades aquest sector ha

anat perdent ocupats en favor de l'indústria i, sobretot, els serveis.

Gairebé la meitat de l'extensió total del terme és ocupada per conreus de regadiu. Els

conreus principals són els fruiters, sobretot els presseguers (els préssecs d'Alfarràs

gaudeixen de força prestigi; existeix la denominació d'origen Préssec del Ribagorçana), i

en menor mesura les pereres i les pomeres. També s'hi conreen cereals, principalment

ordi i una mica d'olivera. La vinya desaparegué amb la fil·loxera. Pel que fa al bestiar, cal

destacar el progressiu augment que ha sofert l'avicultura. La cooperativa de consum va

tancar al març del 1982, però es creà una cooperativa agrícola i ramadera que reparteix

adobs i pesticides entre els associats.

Quant a la indústria, el sector tèxtil, amb una llarga tradició al poble, manté encara un

pes considerable. Són destacables també els sectors de la fusta i la construcció. També

hi ha un viver de truites.


46


El mercat setmanal se celebra el divendres, i el tradicional mercat del préssec, que

s'inicia a mitjan agost i s'acaba al final de la temporada de recollida del préssec, es fa

cada tarda excepte dissabtes i vigílies de festa. Hi acudeixen compradors del Segrià i la

Noguera.

La construcció:

Els darrers anys hi va haver una certa revitalització d'aquest sector per causa del

creixement econòmic amb un increment constant del nombre d'habitatges construïts.

Aquesta tendència actualment s’ha invertit amb la crisi actual del sector immobiliari.

Empreses industrials:


47


Comerç al detall:

.

Empreses de serveis


48


Dinàmica immobiliària

1.4 ANALISI URBANÍSTIC

1.4.1 La història

Els dies de la conquesta del Segrià, Alfarràs era una petita caseria amb un molí fariner

vora la séquia que baixava del congost de Pinyana. No gaire lluny hi havia l'almúnia

d'Andaní. Ambdós llocs, com Almenar i Alguaire, foren conquerits el 1147. Un document

del 1215 diu que la conquesta fou duta a terme pel comte Ermengol VI d'Urgell,

procedent d'Albesa i d'Algerri. Alfarràs i Andaní reberen una carta de poblament; aquest

procedí de la Noguera, de la Baixa Ribagorça i del Pallars. Per un conveni entre el

consolat de Lleida i la corona, els cònsols fan constar que Ramon Berenguer IV havia

atorgat un privilegi als homes d'Alfarràs i d'Andaní sobre la possessió de la séquia de

Pinyana al pas pels seus termes, dret que també havia estat concedit als pobladors

d'Almenar. Jaume I, que signà el conveni, confirmà també la carta de poblament (1147).

Els veïns d'Alfarràs i Andaní s'entengueren bé amb la ciutat de Lleida pel que fa a la

conservació de la dita séquia al pas pels seus termes. Pel mateix conveni del 1216

ambdós pobles reconeixien l'autoritat i el domini de Lleida.

Malgrat que la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV concedia

franqueses als dits llocs i la promesa que no serien alienats, i que la carta fou ratificada


49


per Alfons el Cast, Pere el Catòlic i els seus successors, el 1297 Jaume II concedí a

Sibil·la d'Urgell, abadessa de Sant Hilari de Lleida, diverses honors en el terme d'Alfarràs

i, posteriorment, la senyoria de l'indret. Tanmateix, el rei, el 1317, quan Alfarràs i Andaní

eren súbdits de l'abadessa Geralda de Cervelló, els atorgà una salvaguarda especial.

També el mer i mixt imperi continuà pertanyent al sobirà, car el 1346 Pere III concedí de

no separar mai de la corona la jurisdicció dels dits llocs, que aleshores intentava

d'usurpar el comte Ramon Berenguer d'Empúries, magnat vinculat aleshores a l'abadia

de Sant Hilari. Vers el 1367 l'abadessa de Sant Hilari, Sibil·la de Peralta, sostenia un plet

amb els homes d'Almenar a causa dels regatges de la séquia de Pinyana. L'abadessa

Anna de Mur (1390-99), per causa de les epidèmies de pesta que delmaren els pobles,

demanà protecció a la ciutat de Lleida. El rei Joan I el 1388 ja els havia eximits del

pagament del delme eclesiàstic que li devien. El 1394 la dita abadessa posà sota la

protecció de la paeria de Lleida els molins i el terme d'Alfarràs. El 1404 la susdita paeria

hagué d'advertir els veïns d'Alfarràs, que no volien reconèixer les ordinacions de la ciutat.

Aleshores, Andaní, amb el molí, la rectoria i dos focs, era de la família Lledós, sembla

que per permuta amb les monges de Sant Hilari; l'església del dit lloc pertanyia a Sant

Pere d'Àger.

Així, doncs, Alfarràs es convertí per poc temps en un poble del veïnatge de Lleida, ja que

al juny del 1400 la paeria vengué el lloc al qui fou paer en cap, Bernat de Boixadors, per

50 000 sous. Consta que en temps del seu fill Miquel de Boixadors, vers el 1456, el molí

d'Alfarràs fou engrandit i adquirí l'aspecte monumental que encara conserva. També a

instàncies seves, el 1436, s'eixamplà l'estallador d'Andaní i, el 1445, es construí la mina

de Pinyana, que facilità l'eixamplament dels regs del Segrià. El 1441 Miquel de Boixadors

era també senyor d'Andaní.

Ja és sabut que, quan Joan II trencà la concòrdia de Vilafranca en envair Catalunya, ho

féu partint d'Alfarràs, pel juny del 1462. Miquel de Boixadors, que era senyor d'Alfarràs,

fou un dels prohoms de Lleida que el 4 de desembre de 1460 visità el monarca per

demanar-li la llibertat del seu primogènit, el príncep de Viana, Carles d'Aragó, que havia

estat detingut quatre dies abans. Mentre durà la guerra contra Joan II, en la qual

participà, fou la seva muller, Elionor, qui tingué cura de la senyoria d'Alfarràs.

Antigament, la rivalitat amb el poble veí d'Almenar era corrent. El 1487 els paers de

Lleida hagueren d'intervenir en la desavinença de Pere de Carcassona, senyor

d'Almenar, amb Tomàs de Boixadors, senyor d'Alfarràs i d'Andaní. La lluita entre

ambdues cases esdevingué tan cruenta i llarga que el 1518 fins i tot hagué d'intervenir-hi


50


el mateix rei. Bé que tenien parentiu amb els Desvalls, els Boixadors continuaren en la

baronia d'Alfarràs fins al segle XVIII i aleshores passà als Desvalls. Pere de Ribes-

Vallgornera i de Boixadors aconseguí de Felip V, el 1702, el títol de marquès d'Alfarràs.

A la segona meitat del segle XVIII el noble barceloní Joan Antoni Desvalls i d'Ardena,

sisè marquès de Llupià i quart del Poal, fou marquès consort d'Alfarràs pel seu matrimoni

amb la pubilla del darrer Ribes-Vallgornera. El susdit Desvalls, que féu construir a la seva

heretat barcelonina el famós Laberint d'Horta, com a bon il·lustrat, introduí força millores

a Alfarràs. Féu construir una bòvila, dos forns de calç, un molí d'oli i s'explotaren algunes

guixeres; a partir del 1774 féu desermar el Sas fins al terme d'Almenar i restaurar l'antiga

església d'Alfarràs.

Durant la Guerra del Francès, el 22 d'octubre de 1809, els sometents d'Àger, les

Avellanes i Alme-nar, comandats per Manuel Blavia, es concentraren a Alfarràs per

protegir el pont sobre la Noguera. Alfarràs fou de la senyoria dels Desvalls, marquesos

d'Alfarràs, fins a l'extinció de les senyories.

Durant el regnat d'Amadeu de Savoia (1871), s'inaugurà la carretera cap a la Vall d'Aran,

de tanta importància per al municipi.

1.4.2 Evolució del planejament general i derivat anterior.




Bona part de les previsions de les Normes Subsidiàries de 1990 no s’ha desenvolupat,

Dins el sòl urbà, es preveuen 4 àmbits a desenvolupar mitjançant la redacció d’Estudi de

detall i pendents de gestionar mitjançant reparcel·lació, a l’oest i nord de la població, cap

dels quals s’ha desenvolupat durant els disset anys de vigència del planejament general.

En el sòl urbanitzable, les Normes Subsidiàries el planejament vigents preveuen dos

sectors a desenvolupar mitjançant la redacció de Pla parcial, :






51


Les úniques figures de planejament redactades des de l’aprovació definitiva del

planejament general en el municipi són un Pla especial redactat en l’àmbit ocupat per

l’anomenada “zona ENHER”, ocupada pels habitatges construïts en el seu moment per

als treballadors d’aquesta empresa i una Modificació puntual de Normes per ajustar el

límit de sòl urbà a l’oest de la població.

El fet de no haver-se desenvolupat pràcticament cap de les previsions de

desenvolupament previstes pel planejament general, juntament amb la conjuntura actual

de previsió de les noves infrastructures territorials en l’entorn immediat del municipi

(autovia A-14 Lleida-Vall d’Aran, aeroport a Alguaire) i la posició estratègica ja descrita

respecte a vies de comunicació de la xarxa estructurant viària ja existents, atorguen al

municipi un potencial pel que fa al desenvolupament urbanístic que aconsella la revisió

del actualment vigent i la seva adequació al nou context territorial.

1.4.3 Estructura bàsica del territori

Xarxa viària

Carreteres

Pel terme municipal passa la carretera comarcal (C-148) de Tàrrega a Binéfar. Aquesta

es creua, al poble mateix, amb la nacional (N-230) de Tortosa a França per Benavarri.

Actualment està prevista una autovia, A-14, Lleida - Vall d’Aran, que eliminarà el trànsit

pesat per dins el nucli i per dins del teixit residencial existent i proposat, i generarà noves

oportunitats de mobilitat i accessibilitat .

També esta prevista la Variant de la carretera de Tàrrega a Binéfar, que es desviarà del

seu actual traçat amb molta anterioritat a l’entrada del terme municipal, generant un nou

creuament del riu Noguera ribagorçana, aigües avall, passant per la banda sud de

l’Escola de capacitació agrària, i enllaçant amb l’actual carretera nacional i amb la futura

autovia A-14, i amb l’enllaç d’aquesta amb el traçat actual de la carretera Tàrrega –

Binéfar, situat a l’oest del terme municipal.


52


Camins municipals

De tota la xarxa de camins existents, es distingeixen els següents camins municipals:

- Camí de l’Horta. Va a l’Escola de Capacitació Agrària. Aquest camí continua fins

Almenar.

- Camí d’Alfarràs a Almenar

- Camí del Pla de Sas.

- Camí del Calvari

- Camí d’Andaní.

- Camí de les Guixeres. Abans anava a una finca d’on s’extreia guix.


53


1.4.4 Planejament territorial i sectorial

Planejament Territorial

El Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida), aprovat definitivament el 24 de

juliol de 2007 i publicat al Diari Oficial de la generalitat de Catalunya, el 5 d’octubre de

2007, ubica Alfarràs dins el Subsistema de Lleida, que al seu temps s’inclou dins el

Sistema de Lleida.

SUBSISTEMA DE LLEIDA


54


El subsistema Lleida el formen el municipi de Lleida i tota la seva corona de municipis

segrianencs que formen la seva àrea d’influència màxima i més directa des del punt de

vista funcional i més propera des del punt de vista físic, ja que se situen a dintre o a les

immediacions de l’envolvent formada per l’autovia A-2 al nord i l’autopista AP-2 al sud, al

corredor de la carretera N-240 en direcció a Osca o al de la carretera N-230, com també

els municipis noguerencs confrontants que s’hi relacionen preferentment. Inclou

quaranta-dos nuclis, cinc disseminats i catorze àrees especialitzades que tenen la

condició d’unitats estadístiques amb dades de població resident el darrer any censal,

repartits entre divuit municipis: els Alamús, Albatàrrec, Albesa, Alcanó, Alcarràs,

Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almenar, Alpicat, Artesa de Lleida, Aspa,

Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, Ivars de Noguera, Lleida,

Montoliu de Lleida, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Soses, Sudanell, Sunyer,

Torrefarrera, Torre-serona, Torres de Segre, Vilanova de la Barca i Vilanova de Segrià.

La seva població el 2006 era de 180.585 habitants, amb tendència de creixement

positiva i oincident amb la mitjana de les Terres de Lleida entre 1996 i 2001 i gairebé un

punt percentual superior a aquesta entre 2001 i 2006.

Prop del 70% de la població es concentra en el node central, que la va incrementar un

1% en el període 1996-2001, durant el qual també van créixer tota la resta

d’assentaments que formen el subsistema, excepte els nuclis d’Alcanó, Alfarràs, Alfés,

Ivars de Noguera, Malpartit, la Mata de Pinyana, Montoliu de Lleida, el Pla de la Font, la

Portella, Santa Maria de Gimenells, Sucs, Sudanell, Sunyer i Vilanova de la Barca, tots

els disseminats i l’àrea especialitzada residencial de la Noguera –al terme de Rosselló–,

que van perdre població en el període considerat i Torres de Segre, que va romandre

estable.

Respecte del període 2001-2006, del qual només es disposa de dades oficials per

municipis, la majoria va créixer, dels quals els d’Albatàrrec, Alcarràs, Alcoletge, Alpicat,

Benavent de Segrià, Corbins, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sudanell,

Torrefarrera i Vilanova de la Barca se situaven per sobre de la mitjana de les Terres de

Lleida i Albesa, Alfarràs, Alguaire, Almacelles, Almenar, Artesa de Lleida, Aspa,

Gimenells i el Pla de la Font, Ivars de Noguera, Lleida, Montoliu de Lleida, Soses, Torre-

serona, Torres de Segre i Vilanova de Segrià, per sota.


55


Pel que fa a la capacitat endògena de renovació de la població, el 2001 el grup d’edat de

0 a 14 anys representava el 14% de la població total del subsistema, xifra superior a la

mitjana de les Terres de Lleida, i l’Índex d’envelliment assolia un valor de 124, inferior a

la mitjana.

El nombre total d’habitatges del subsistema el 2001 era de 66.956, dels quals més del

85% es localitzava al node central, situant-se a continuació els nuclis d’Alcarràs, amb

més del 3%, i Alpicat, amb el 2,6%.

El pes de l’habitatge principal l’any 2001 per al conjunt del subsistema era del 71%

respecte del total d’habitatges, amb gairebé tots els nuclis amb més de les dues terceres

parts del total del seu parc d’habitatges respectiu i més de la meitat amb més de les tres

quartes parts.

L’increment del nombre d’habitatges principals va ser del 13% entre 1991 i 2001 per al

conjunt del subsistema i del 12% per al node central.

La taxa d’ocupació específica el 2001 era del mateix ordre de magnitud que la mitjana de

les Terres de Lleida tant al conjunt del subsistema (0,65) com a tots els nuclis, llevat

d’Alpicat i Aspa, en què se situava en el grup immediatament superior a la mitjana.

La relació entre els llocs de treball localitzats i la població ocupada resident el 2001 era

de 0,98 per al conjunt del subsistema, superior a la mitjana de les Terres de Lleida (0,90)

i molt propera a la unitat, punt d’equilibri entre els llocs de treball localitzats i la població

ocupada resident.

Pel que fa a especialització relativa productiva, tots els municipis excepte el node central

–especialitzat en la construcció i el sector terciari la tenien, en grau notable (1,1 a 6,2),

en el sector primari el 2001.


56


La estratègia de creixement que el PTPP de Ponent assigna al nucli de Alfarràs, és de

un creixement mitjà.

El Pla assigna aquesta estratègia de creixement a aquells nuclis de mitjana dimensió

urbana que, sense objectiu d’augmentar el seu pes relatiu en el territori, pel seu paper

estructurant i per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement

proporcionat a la seva realitat física, àrees urbanes..

L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal podrà proposar

serà orientativament un 60% de l’àrea urbana existent, entenent per aquesta la superfície

que inclou tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del pla

territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial oo mixt amb una

presència significativa d’habitatge, incloent-hi tota la seva superfície viaria, de zones

verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, que estan incloses pel


57


pla territorial en els àmbits de les àrees urbanes i les seves extensions assenyalats en

els plànols.

Es per tant, un objectiu del nou POUM a redactar, l’adaptació quantitativa de les

determinacions relatives a nous creixements a aquestes previsions del planejament

territorial, així com a la resta de determinacions en relació a les Sistema d’Assentaments,

el Sistema d’Infrastructures de Mobilitat i Transport i el Sistema d’Espais Oberts, fixades

des de la lògica de l’equilibri territorial de les terres de Ponent.

MODEL TERRITORIAL. Alfarràs – Polaritat complementària..


CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE .MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE NOVEMBRE 2010



Pla d’Espais d’Interès Natural/Xarxa Natura 2000

El Pla d’Espais d’Interés Natural (PEIN), no inclou cap espais amb incidència territorial dins

el terme municipal de Alfarràs.

No existeix tampoc cap Lloc d’interès comunitari (LIC) dins del terme municipal, tal i com es

pot veure en el gràfic adjunt

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012

60


Coherentment, la xarxa europea Natura 2000, no inclou cap de PEIN en el terme municipal

de Alfarràs.

.

Catàleg del Paisatge de les Terres de Ponent

El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida, elaborat per l'Observatori del Paisatge, lliurat al

Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 31 d’octubre de 2006, fou aprovat

definitivament el 10 de setembre de 2008 (Edicte de 10 de setembre de 2008, sobre una

Resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques d’aprovació definitiva del

Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida)

D’acord amb el Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida el municipi està inclòs en tres de

les unitats de paisatge definides: Paisatge fluvial del Segre, Plana d’Almenar i Alguaire i

Horta de Pinyana.

Detall corresponent a l’àmbit de Alfarràs i entorn del Mapa 1 de Unitats de paisatge, del

Catàleg de paisatge de les terres de Lleida.


61


Pel que respecta a la zonificació de paisatges d’atenció especial, cal destacar que a Alfarràs

es contempla l’àmbit de l’entorn del riu Segre com a parc fluvial.

Detall corresponent a l’àmbit de Alfarràs i entorn del Mapa 2 de Paisatges d’atenció especial,

del Catàleg de paisatge de les terres de Lleida.


62



63


1.4.5 Planejament urbanístic vigent i el seu desenvolupament




Bona part de les previsions de les Normes Subsidiàries de 1990 no s’ha desenvolupat, Dins

el sòl urbà, es preveuen 4 àmbits a desenvolupar mitjançant la redacció d’Estudi de detall i

pendents de gestionar mitjançant reparcel·lació, a l’oest i nord de la població, cap dels quals

s’ha desenvolupat durant els disset anys de vigència del planejament general.

En el sòl urbanitzable, les Normes Subsidiàries el planejament vigents preveuen dos sectors

a desenvolupar mitjançant la redacció de Pla parcial, :





Les úniques figures de planejament redactades des de l’aprovació definitiva del planejament

general en el municipi són un Pla especial redactat en l’àmbit ocupat per l’anomenada “zona

ENHER”, ocupada pels habitatges construïts en el seu moment per als treballadors

d’aquesta empresa i una Modificació puntual de Normes per ajustar el límit de sòl urbà a

l’oest de la població.

1.4.6 Patrimoni històric i arquitectònic

El patrimoni històric i arquitectònic de Alfarràs recollit a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic

de Catalunya i l’Inventari Arqueològic de Catalunya és el següent:

BCIN-Béns Culturals d’Interès Nacional

“El Castell” o gran Casal.

La Torre


64


Elements inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Nova Església de Sant Pere

Església Vella de Sant Pere

Fàbrica de Filatures Casals

Cases de la Colònia de Filatures Casals

Pont vell d’Alfarràs

Església de sant Nicolau

Elements inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic

Necròpolis de San Faduc

San Faduc

Tossal del Casets

Tossal del Clamorís

Tossal del Pontet

http://cultura.gencat.net/invarquit/cerca.asp http://cultura.gencat.net/invarque/index.asp

El POUM amplia i revisa aquest llistat de bens i elabora una fitxa individualitzada per a cada

un d’ells

1.4.7 Serveis

Els traçats de les xarxes bàsiques de serveis existents corresponents a l’aigua potable,

hidrants per a incendi, gas, enllumenat públic, subministrament elèctric, telecomunicacions i

sistemes d’evacuació de les aigües residuals o de pluja són és el grafiats als plànols

d’informació de la sèrie I.7.1.


65


1.5 PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

El programa de Participació Ciutadana es va iniciar amb anterioritat a la redacció d’aquest

POUM.

Per tant previament a l’inici de la redacció de l’Avanç fruit de les diferents reunions dutes a

terme per la corporació amb diferents agents urbans i particulars ja es va fer un primer recull

de suggeriments que varen ser tinguts en compte en la redacció de l’Avanç i les primeres

propostes de l’ordenació.

Aquest procés de participació ciutadana va continuar, un cop exposat al públic l’Avanç de

planejament, mitjançant una sessió publica d’exposició dels criteris i objectius del document.

En aquesta reunió es van formular, per part dels particulars o representants de diverses

d’associacions, diferents aportacions i propostes que un cop efectuat el seu anàlisi i

valoració van ajudar a redefinir i concretar els treballs iniciats aleshores.

També durant el termini d’informació pública, legalment establert, els particulars van

formular diferents suggeriments, que, valorats conjuntament amb l’equip de govern

municipal, van estar recollits total o parcialment en la seva majoria.

Paral·lela i simultàniament a l’ informació pública del document d’Avanç i de l’Estudi

Ambiental preliminar, es varen sol·licitar els informes preceptius dels diferents organismes

competents, les determinacions dels quals, de caràcter preceptiu, varen esser incorporades

en el document que correspon a l’Aprovació Inicial del POUM, del qual forma part aquesta

memòria.


66


1.6 DIAGNOSI

1.6.1 .Elements territorials i ambientals

Pel que fa als aspectes territorials del municipi, l’aprovació, en aquests darrers anys del Pla

Territorial Parcial de Ponent i del Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida, que inclouen

determinacions normatives d’aplicació al municipi, fa necessari el recull i adaptació, per part

del POUM, dels seus continguts.

La implantació d’una infraestructura territorial en l’entorn immediat del municipi com és

l’Aeroport d’Alguaire, i la previsió i implantació progressiva de noves infraestructures com

son l’autovia A-14 Lleida-Vall d’Aran i la Variant de la C-26, de Balaguer a Binefar, sens

dubte reforçarà, encara més, la posició estratègica del municipi respecte a vies de

comunicació, atorgant al municipi un potencial pel que fa al desenvolupament urbanístic que

cal tenir en compte en la redacció del POUM .

Des del punt de vista ambiental, l’Informe de Sostenibilitat Ambiental que acompanya aquest

document de POUM, inclou una diagnosi detallada del municipi.

1.6.2 Previsions de població: necessitats d’habitatge i reequipament.

En l’apartat de demografia i població d’aquesta Memòria es pot observar una certa

tendència al creixement en relació a la resta de la comarca. Això, juntament amb la

implementació de noves infraestructures de caràcter territorial i de mobilitat previstes

(aeroport d’Alguaire i autovia C-14 Lleida-Vall d’Aran) que permetràn una major

accessibilitat, en les dues direccions, del municipi envers la resta del territori català i estatal,

fa preveure un major creixement de la població en aquest municipi i la necessitat de previsió

de nous habitatges i reequipament proporcional.

Cal considerar també la previsió d’un sector industrial fins ara inexistent en el municipi,

factor que normalment comporta l’atracció de un cert nombre de població externa vinculada

a les noves activitats que s’implantin, i conseqüentment, una demanda de sòl residencial

nou en el municipi.


67


1.6.3 Activitat econòmica

Alfarràs és un municipi eminentment agrícola dedicat sobretot a la fruita, la qual cosa li

concedeix una base agrària de gran potència, malgrat que en les darreres dècades aquest

sector ha perdut ocupats en favor d'una reduïda indústria i un creixent sector terciari.

Actualment no existeix cap industria rellevant en el municipi, malgrat que en el segle passat

en el municipi existien dues fàbriques tèxtils, vinculades amb la disposició de recursos

d’aigua del municipi, que varen ser determinants en el desenvolupament i dinàmica

econòmica de la població.

Aquestes dues industries actualment estan inactives i presenten una posició idònia per a la

seva transformació i reconversió, una per a usos residencials i l’altra per a usos industrials.

Resulta per tant evident que existeix una mancança important de sòl industrial que permeti

acollir la petita i mitjana industria procedent noves iniciatives generadores d’activitat i la

reubicació de les activitats ja existents en el municipi.

Dins del sector de serveis cal destacar una empresa de caràcter supramunicipal vinculada

amb la construcció i amb la execució d’obra pública.

Gràfic 1: Establiments d’empreses i professionals per sectors (2002).

20%

20%

6%6%

49%

Indústria Construcció Comerç al detall Serv eis Professionals i artistes


68


1.6.4 Sistemes urbanístics d’espais lliures i equipaments

Espais lliures

Malgrat el planejament vigent al municipi d’Alfarras qualifica dos extenses àrees com a

sistema d’espais lliures o zones verdes, una al turó dels dipòsits de l’aigua i l’altra

acompanyant el canal de Pinyana, manca l’obtenció de part dels terrenys i en especial la

urbanització i adequació del mateixos per a l’ús ciutadà.

Cal indicar també que la zona verda prevista en el turó dels dipòsits no reuneix les

condicions adequades, especialment per les pendents excessives, per ubicar-hi una zona

verda

El planejament vigent també preveu una zona verda confrontant amb l’illa d’equipaments

escolars, totalment de propietat municipal, que actualment fa les funcions d’aparcament.

Dins del nucli de població únicament existeixen i fan les funcions de sistema d’espais lliures:

- La plaça de Sant Pere

- El passeig d’Andaní (Avinguda de Pinyana).

- La petita plaça de l’església d’Andaní

La plaça de Francesc Macià, actualment el seu ús correspon més a una cruïlla viaria que a

un sistema d’espais lliures.

El municipi d’Alfarràs, per tant, es deficitari de zones verdes i resulta, per tant, necessari la

reconsideració de la zona verda del turó dels dipòsits i l’obtenció i agençament de la resta de

zones verdes, alhora que implementar noves zones verdes amb l’objectiu de complir amb

els estàndards previstos en la legislació vigent, tant pel que fa al sostre residencial existent i

previst en sòl urbà, com pel que fa al sostre residencial de nova implantació en els futurs

creixements.

Equipaments

Pel que fa al sistema d’equipaments es podria afirmar que el municipi d’Alfarràs té un nivell

adequat de dotació d’equipaments, ja que disposa d’una extensa zona esportiva en la

prolongació del carrer Sisquella, en una zona potencialment inundable però compatible amb

l’ús esportiu a l’aire lliure.


69


També disposa d’una extensa àrea d’equipament en l’accés est del nucli, confrontant amb la

carretera de Balaguer a Binefar, d’us docent, socio-sanitari, i serveis municipals.

En sòl urbà el municipi disposa de diferents equipaments religiosos, esglésies històriques

dels diferents nuclis i la església nova situada en l’Avinguda de Catalunya, així com altres de

caire administratiu o cultural, com l’Ajuntament i la Biblioteca municipal.

També disposa d’Escorxador i de Cementiri municipal, aquest últim amb possibilitats

d’ampliació, en sòl urbà.

El municipi també disposa en sòl no urbanitzable del cementiri d’Andaní i d’una Escola de

Capacitació Agrària. Pel que fa a aquesta ultima, tenint en compte la seva posició allunyada

de la població, es detecta la necessitat de millorar la seva relació i connectivitat amb el sòl

urbà.

El POU, però, ha de completar els actuals equipaments amb els nous creixements que es

formulen, possibilitant l’ampliació de la zona esportiva i distribuïnt els equipaments en les

diferents parts del nucli urbà.

1.6.5 Els àmbits edificats i edificables

El parc edificat al municipi d’Alfarràs, en la part mes antiga, nucli antic d’Alfarràs i nucli antic

d’Andaní, si bé té una certa homogeneïtat tipològica, i presenta multiples sintomes

d’envelliment de la fabrica i obsolescència dels seus habitatges que fan necessàries la seva

renovació , i si s’escau la seva substitució.

Pel que fa a la resta del teixit edificat, excepte petites operacions unitàries, vinculades a la

colònia industrial, derivades de la mateixa, i vinculades a la protecció oficial, la seva tipologia

presenta una excessiva uniformitat, derivada també de la normativa urbanística vigent, que

impedeix donar resposta a la demanda d’altres tipologies: habitatges unifamiliars aïllats,

aparellats, blocs plurifamiliars aïllats, etc..,de forma adequada.

1.6.6 Diagnosi de la Mobilitat Actual

Circulació i Xarxa viària

La xarxa viària del municipi es troba dominada per les carreteres C-26 i N-230, les quals són

origen i destí de tots els desplaçaments intramunicipals. El fet que la urbanització del

municipi s’hagi fet a partir d’aquestes vies fa que la xarxa viària secundària no sigui gaire

extensa i això provoca la disminució de la possibilitat de garantir un increment de la qualitat


70


de vida i ambiental mitjançant la pacificació d’aquestes vies. En qualsevol cas és

aconsellable que es prenguin actuacions en aquest sentit a aquestes vies secundàries, com

per exemple a l’avinguda de Catalunya o el carrer Nou.

La futura variant ha de permetre un alleujament determinant del pas de vehicles pel nucli,

sobretot per a vehicles pesants. Aquest fet ha de permetre que la funció urbana de les dues

travesseres (avinguda de Lleida i avinguda de Balmes) pugui ser més accentuada per sobre

la funció de carretera, predominant en la situació actual.

La composició viària de la carretera de Balaguer, en forma de travessera del nucli d’Alfarràs

i la construcció de la variant exterior, constitueixen un factor que recomana replantejar

l’ordenació estàtica i d’aquesta via. La reduïda intensitat de trànsit que es pot preveure per

aquesta via ha de permetre prioritzar la qualitat de vida del ciutadà per sobre la circulació de

vehicles.

A banda de la xarxa principal de vehicles, la xarxa interna que s’estén a partir de la xarxa

principal no presenta problemes de circulació rellevants, sobretot degut a la mínima densitat

de trànsit que acull. En l’actualitat, Alfarràs no compta amb carrers de zona 30, carrers de

convivència o carrers de vianants.

Estacionament

Existeix un dèficit d’aparcament públic al nucli antic fruit de la predominança de cases

unifamiliars entre mitgeres i cases antigues sense garatge que pugui encabir els vehicles.

Això provoca estacionaments indeguts a la vorera o en la pròpia calçada que, agreujat per la

reduïda amplada dels carrers en aquesta zona, provoca dificultats de pas per als vehicles i

persones.

Cal adoptar mesures urbanístiques i de caràcter sensibilitzador per evitar aparcaments

sobre la vorera pel perill que suposa pels vianants i sobretot en la xarxa principal de vianants

del municipi.

De totes formes, les reduïdes dimensions del nucli urbà fan que els destins siguin fàcilment

accessibles a peu, tenint en compte que per a distàncies inferiors a 3 km moure’s a peu és

el mitjà de transport més eficient. Complementant el disseny urbà amb el fet de prioritzar

mitjans de transport més sostenibles, el problema de l’aparcament a Alfarràs s’ha de reduir

significativament.


71


1.6.7 Xarxes de serveis

Analitzat el nucli d’Alfarràs no es detecten mancances ni problemes rellevants excepte els

derivats de l’antiguetat de la xarxa en determinats sectors i zones del nucli i la necessitat del

seu manteniment i renovació.

El municipi disposa de tots els serveis tècnics necessaris i de les instal·lacions de

tractament, captació i dipòsit, i depuració propis o mancomunats amb els municpis veïns.

1.6.8 El desenvolupament urbanístic actual i les necessitats futures

En el capítol 1.4.2 d’aquesta Memòria “Evolució del planejament general i derivat” es detalla

l’estat del desenvolupament urbanístic actual.

Pel que fa a les necessitats futures, a nivell general, poden resumir-se en les següents:

- Necessitat de creació d’un sector per a usos industrials i terciaris.

- Necessitat de reconversió i transformació dels usos dels espais edificats adscrits

anteriorment a usos industrials que avui han quedat obsolets i en desús.

- Necessitat d’assegurar un continu urbà entre els dos nuclis existents en el municipi:

Alfarràs i Andaní, actualment connectats únicament per un vial.

- Necessitat de creació d’espais destinats a la vida ciutadana, sistema d’espais lliures.

- Necessitat de revisar alguns dels creixements previstos pel planejament anterior en

tant que contradiuen determinacions bàsiques de la legislació vigent.

1.6.9 Mancances i incoherències de l’ordenació actual

Es objectiu d’aquest pla, donar resposta a totes aquelles mancances i incoherències, de

caire urbanístic, plantejades en el municipi en el decurs i desenvolupament del planejament

general vigent, i això porta a revisar i precisar alguns aspectes en la classificació del sòl,

zonificació i traçat viari de la ordenació vigent, i especialment de l’ordenació de l’edificació,

en tant que aquest és un bon moment de fer-ho des d’una visió global i conjunta,

coherentment a la funció de revisió que la redacció del POUM comporta.


72


2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: ORDENACIÓ

2.1 OBJECTIUS I CRITERIS

2.1.1 Objectius i criteris generals

Segons l’article 3 del Text Refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2010) el primer principi general

de l’actuació urbanística, per tal de garantir la qualitat de vida de les generacions present i

futura, és donar compliment a l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, que es

defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient.

Aquest objectiu comporta fer compatible les necessitats de creixement amb la preservació

dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals.

Així mateix, i atès que el sòl és un recurs limitat, el desenvolupament urbanístic sostenible,

comporta també la configuració de models d’ocupació de sòl que:

-evitin la dispersió en el territori,

-afavoreixin la cohesió social,

-considerin la rehabilitació i la renovació del sòl urbà,

-atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i

-consolidin un model de territori globalment eficient.

Segons l’article 9 del Text Refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2010), les determinacions del

planejament urbanístic han de permetre assolir uns nivells adequats de qualitat de vida, de

sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscos naturals i tecnològics.

El Pla d’ordenació té com a objectiu pròpiament urbanístic el plantejar l’estructura general de

la població, definit els carrers, els espais lliures i equipaments principals, que han de

permetre imaginar l’ordenació futura, assegurant una bona qualitat de vida pels ciutadans, i

posant en valor el caràcter propi i els elements diferenciadors d’Alfarràs.


73


El Pla defineix els nous creixements, delimitant uns àmbits o sectors, en bona part a

desenvolupar pels privats, però sobre els mateixos defineix les propostes urbanístiques

generals, d’interès general de la població, que permetin que encara que s’actuï

independentment, la suma dels diferents sectors doni una ordenació global de qualitat

urbanística, ambiental i paisatgística.

També són objectius urbanístics:

a) La diferenciació clara entre l’ús residencial i l’industrial, definint una àrea pròpia per

cada un d’aquests dos usos, però al mateix temps, ubicant aquestes dues àrees

espacialment properes, a l’objecte de facilitar la mobilitat entre els dos grans usos, i

també d’aconseguir un sector industrial amb òptimes condicions d’accessibilitat des

de les principals vies estructurants del territori més proper.

b) Establir una estructura clara i jerarquitzada del nucli resultant de la unió d’Alfarràs i

Andaní, utilitzant com a fil conductor el canal de Pinyana, al ser aquesta una

infraestructura alhora de caràcter paisatgístic que actualment ja els uneix.

c) Potenciar el nucli antic i el centre de Alfarràs, millorant l’accessibilitat al mateix i la

relació del centre amb els barris de l’entorn, actuals o futurs.

d) Optar per un model de nucli urbà homogeni, que englobi els dos nuclis existents de

població (Alfarràs i Andaní) sense crear grans disgregacions espacials ni distàncies, i

sense grans diferències en intensitat d’ús o densitat, optant per un model compacte i

de densitat semblant al Alfarràs actual.

e) Preveure les necessitats d’habitatge assequible, mitjançant les reserves del 30%

d’habitatge de protecció pública, i sense crear barris especialitzats en un sòl tipus

d’habitatge.

f) Millorar els serveis urbans, entenent-se com a xarxes homogènies que serveixin al

conjunt del poble.

g) Garantir i protegir la continuïtat dels camins principals, i la potenciació del canal de

Pinyana, torrents i boscos.

h) Protegir el patrimoni arquitectònic, cultural i arqueològic per remarcar els elements

d’identitat del nucli i del conjunt del terme, com són els edificis, elements o conjunts

arquitectònics singulars, les restes arqueològiques, etc.


74


2.1.2 Síntesi d’alternatives i justificació

Les alternatives que es poden plantejar en el planejament urbanístic de Alfarràs en els

pròxims 20-25 anys són diverses i varien segons el model territorial que es formuli.

Pel que fa als creixements, entre l’alternativa de models de creixement dispersos en el

territori, de baixa densitat, i la del creixements compactes, en continuïtat amb el nucli

consolidat, i densitat mitjana-alta, s’opta per aquest última, d’acord a l’objectiu de

desenvolupament urbanístic sostenible.

Pel que fa a la localització del creixement industrial, entre l’alternativa de diferents sectors

disgregats en el territori, i allunyats del nucli, que donin resposta a iniciatives concretes que

sorgeixin en el municipi, i la de apostar pel creixement en una única ubicació, contigua al

teixit residencial i per tant amb fàcil accessibilitat, s’opta per aquesta última, i amb aquest fi,

es proposa un nou sector industrial, ubicat al nord oest de la població, constituït pels

terrenys corresponents a l’antiga fàbrica de filatures Casals i els situats immediatament al

nord d’aquestos, de forma que el seu desenvolupament comporti la reconversió de la

indústria esmentada, actualment en desús, i fins i tot, la reutilització d’alguna de les seves

edificacions d’especial valor, amb destinació d’equipament.

Pel que fa a la localització del creixement residencial, l’alternativa o model proposat per

aquest Avanç opta clarament per concentrar el fet urbà i la urbanització d’ús residencial a

l’entorn de la població existent, apostant per la continuïtat del sòl urbanitzat, de manera que

el procés urbanitzador sigui econòmic i racional. Els nous sectors es proposen com a

reompliment i compleció del teixit actual, i com a connectors entre els dos nuclis, Alfarràs i

Andaní, amb unes dimensions acotades i proporcionades a la dinàmica actual i prevista i a

l’estat de desenvolupament dels sectors ja classificats.

2.1.3 Descripció : característiques bàsiques

Estructura viària.

La proposta parteix de l’anàlisi de la jerarquia de la vialitat existent, per acabar definint la

vialitat proposada, tal i com es grafia en el plànol O.2 Ordenació del sòl no urbanitzable, on

es diferencien les següents categories de vialitat:


75


- Xarxa territorial bàsica : aquelles carreteres que tal i com es reconeix en el PTPP,

tenen un rellevant paper estructurant en l’àmbit del pla, en aquest cas, el terme

municipal de Alfarràs.

- Xarxa viària bàsica : aquells vials amb rellevant paper estructurant dins l’àmbit urbà i

entorn immediat.

- Viàri complementàri : Camins : aquelles vies amb important paper estructurant dins la

xarxa de camins rurals del municipi.

A partir d’aquest anàlisi les propostes d’aquest POUM en relació a l’estructura viària son les

següents:

- A nivell territorial el POUM recull el traçat L’autovia A-14, Lleida – Vall d’Aran,

prevista la seva execució pel Ministerio de Fomento, que travessa el terme municipal

en direcció nord-sud a l’oest del nucli, i suposa una connexió directa d’Alfarràs a la

xarxa viaria autonòmica i estatal.

També recull el POUM la variant d’Alfarras de la C-26, projectada pel DPTOP, que

potencia aquesta via en els recorreguts Tarrega – Alfarràs – Binefar i constitueix una

alternativa al traçat actual que travessa el nucli urbà, de est a oest en la seva part

central, dividint el teixit urbà consolidat en dos parts i permet la generació d’un nou

enllaç d’accés al nucli per la seva part sud i una connexió directa a la futura autovia

A-14.

Pel que fa a la variant Nord-Est prevista en el Pla Territorial el POUM efectua la seva

reserva en sòl no urbanitzable

A nivell territorial el POUM també protegeix i garanteix la continuïtat de la xarxa de

camins existent.

- Pel que fa a la xarxa viària urbana el POUM conseqüentment a les propostes

territorials preveu la transformació del traçat actual de la carretera nacional 230 (Av.

de Lleida) en una via urbana estructurant, que lluny del seu paper actual de barrera

en el teixit urbà, suposi un eix de vida urbana en si mateix aglutinador de les dues

bandes est i oest de la població i que, per la seva generosa amplada, pugui acollir

uns usos comercials i terciaris, que no son possibles en la resta de la xarxa existent

per la seva escassa dimensió.


76


Per altra banda acompanyant els nous creixements proposats es preveu el traçat

d’un altre eix viari nord sud a l’est de l’actual N-230 que uneix suposi un nexe d’unió

entre el nucli actual d’Alfarràs i el nucli d’Andaní i amb els nous sectors residencials

previstos en aquests banda. Aquesta via pot esdevenir un element viari de gran

qualitat urbana en tant que tot el seu traçat va acompanyat d’una franja important de

zona verda provinent de les cessions obligatòries dels nous sectors, que permetrà

projectar múltiples i variades seccions en la seva urbanització.

En la resta de la xarxa urbana i per als vials secundaris el POUM defineix una

estructura en continuïtat, produint les mínimes afeccions, garantint en els nous

creixements unes amplades mínimes, adients a la seva funcionalitat, evitant la

duplicitat innecessària per tal d’optimitzar el seu traçat afavorint la sostenibilitat

econòmica en els nous creixements.

Creixement residencial.

El model proposat per aquest POUM opta clarament per concentrar el fet urbà i la

urbanització d’ús residencial a l’entorn de la població existent, apostant per la continuïtat del

sòl urbanitzat, de manera que el procés urbanitzador sigui econòmic i racional.

Les propostes de creixement residencial del POUM s’efectuen bàsicament en la banda est

de l’actual carretera N-230, omplint els buits existents entre els dos nuclis, i on les

característiques topogràfiques, d’orientació, i de proximitat als dos grans paquets

d’equipaments més importants de la població, esportiu , escolar i socio-sanitari, afavoreixen

la viabilitat i la seva correcta funcionalitat.

Creixement industrial.

El POUM tal s’ha indicat anteriorment, apostant per una posició en continuïtat amb el nucli

urbà, proposa la recuperació i reforma d’un antic sector industrial –Filatures Casals-,

actualment obsolet, i la creació d’un nou creixement industrial en la seva banda nord que

permetrà la seva ampliació futura formant un conjunt amb personalitat pròpia derivada de la

recuperació del seu patrimoni arquitectònic industrial.

Aquest nou sector presenta una bona accessibilitat en tant que té accés directe des de la

carretera N-230, i per tant, tot i la seva proximitat al nucli urbà, permet que el transit de

vehicles pesats, d’entrada i sortida al sector, es produeixi de forma independent d’aquells


77


altres recorreguts, peatonals o en bicicleta, tan necessaris per a la mobilitat sostenible entre

el sector i la resta de la població.

Pel que fa a l’àmbit del Secà i en tant que en el temps transcorregut des de la seva

classificació com a sòl urbanitzable industrial no s’ha iniciat el procés de la seva

transformació, aquest avanç proposa la seva revisió i conseqüent desclassificació,

esdevenint de nou sòl no urbanitzable, coherentment a l’elecció del model de creixement

industrial descrit en l’apartat anterior.

Sistema d’Espais Lliures i Equipaments

A nivell territorial el POM defineix un parc de gran dimensió que s’inicia en els equipaments

escolars situats a l’est de la població i desenvolupa un recorregut paral·lel al riu Noguera

Ribagorçana fins arribar a l’equipament de l’Escola de Capacitació Agrària, sempre en

contacte amb el sòl rústic de protecció paisatgística que defineix el planejament territorial

vora el riu. Aquesta proposta aconsegueix el lligam entre els dos grans equipaments docents

existents en el municipi i ment de l’Escola de capacitació Agrària amb el nucli de població.

L’objectiu principal d’aquest POUM pel que fa al Sistema d’Espais LLiures en sòl urbà es la

definició d’un eix longitudinal nord-sud posicionant tota la zona verda derivada dels nous

creixements a la vora del canal de Pinyana, creant de fet un gran parc lineal urbà posant en

valor aquesta infraestructura hidràulica identificativa de la població.

Pel que fa al Sistema d’Equipaments el POUM reconeix els equipaments actuals i situa el

derivat dels nous creixements acompanyant aquest parc lineal o bé es destina a l’ampliació

de l’equipament esportiu existent.

2.1.4 Justificació en relació al planejament territorial i sectorial

Les previsions del POUM es fan en el marc de les previsions del PTPP pel que fa al sistema

d’espais oberts, en tant que s’assimilen les qualificacions dels diferents tipus de sòl no

urbanitzable i la seva regulació normativa a les determinacions gràfiques i normatives en

relació a aquest aspecte per part d’aquest planejament de rang superior, sense perjudici de

l’adaptació a la nomenclatura dels criteris de sistematització del planejament urbanístic

editats pel DPTOP.

Pel que fa al sistema d’infrastructures de mobilitat, el POUM parteix de l’estructura i

jerarquia viària definida pel PTPP, tot i que, en la part sud del municipi, assumeix el traçat


78


definitiu de la variant de la C-26, Tàrrega-Binefar, en el seu pas per Alfarràs, redactat pel

Departament de Carreteres de la Generalitat.

Pel que fa al sistema d’assentaments, la estratègia de creixement que el PTPP de Ponent

assigna al nucli de Alfarràs, és de un creixement mitjà, que es aquella establerta pels nuclis

de mitjana dimensió urbana que, sense l’objectiu d’augmentar el seu pes relatiu en el

territori, pel seu paper estructurant i per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden

tenir un creixement proporcionat a la realitat física com a àrees urbanes.


79


JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT PLA TERRITORIAL PARCIAL

ÀREA URBANA EXISTENT 590.722,76 m2 sòl

EXTENSIÓ URBANA ADMISSIBLE 60% 354.433,66 m2 sòl

EXTENSIÓ URBANA PROPOSADA 317.679,37 m2 sòl COMPLEIX

El creixement proposat pel POUM alhora que compleix el màxim d’extensió urbana

permesa, també respon a la racionalitat de l’ordenació, a la coherència amb els objectius del

propi Pla i a motius d’interès públic com es la consecució d’un parc vora el canal de Pinyana

al llarg de tota la població, com a element estructurador identificatiu, que constitueixi un nexe

d’unió de totes les parts del nucli fins ara deslligades, i que només pot ser possible

mitjançant el desenvolupament progressió dels sectors proposats.

2.2 PROPOSTES URBANÍSTIQUES DE CARÀCTER GENERAL

2.2.1 Emmarcament general

D’acord al l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, que es defineix com la

utilització racional del territori i el medi ambient, i que segons l’article 3 del Text Refós de la

Llei d’urbanisme (DL 1/2005), constitueix el primer principi general de l’actuació urbanística,

per tal de garantir la qualitat de vida de les generacions present i futura, aquest POUM

defineix el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament

urbanístic sostenible a partir dels trets principals següents:

- Es un model compacte, en continuïtat amb els teixits residencials existents i previstos

pel planejament general vigent, a l’objecte d’evitar la dispersió en el territori i per tal

d’optimitzar el traçat d’infrastructures d’accessibilitat i serveis urbanístics existents i

previstos .

- S’eviten de forma expressa els creixements aïllats i discontinus respecte del teixits

consolidats i també aquells creixements que es situen en posicions que contradiuen

les determinacions de la legislació vigent i es revisen, a tal efecte, algun dels


80


previstos pel planejament general vigent que no han iniciat el seu procés de

desenvolupament.

- Les intensitats i edificatòries previstes en cada sector, així com la resta de

paràmetres bàsics que els defineixen, seran mitjanes-altes, per tal d’evitar que

aquests siguin més extensos de lo necessari i possibilitaran la pluralitat tipològica en

cadascun d’ells, dins el compliment de l’ús principal corresponent.

- En la definició dels usos principals i compatibles de cada sector previst, s’afavorirà la

implantació d’usos terciaris (comercial, serveis, oficines,...), dins el compliment de la

legislació sectorial corresponent, i s’evitarà l’aparició de barris amb ús exclusiu

residencial, a l’objecte de preservar el sistemes de vida tradicionals, segons els quals

en cada barri conviuen una varietat d’usos compatibles entre sí, afavorint la

complexitat urbana.

2.2.2 Sostenibilitat

Tal i com s’ha esmentat en l’apartat 2.2.1 d’Aquesta memòria, d’acord a l’article 3 del Text

Refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2005), el primer principi general de l’actuació urbanística,

per tal de garantir la qualitat de vida de les generacions present i futura, és donar

compliment a l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, que es defineix com la

utilització racional del territori i el medi ambient.

Aquest objectiu comporta fer compatible les necessitats de creixement amb la preservació

dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals.

Així mateix, i atès que el sòl és un recurs limitat, el desenvolupament urbanístic sostenible,

comporta també la configuració de models d’ocupació de sòl que:

-evitin la dispersió en el territori,

-afavoreixin la cohesió social,

-considerin la rehabilitació i la renovació del sòl urbà,

-atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i

-consolidin un model de territori globalment eficient.


81


Segons l’article 9 del Text Refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2005), les determinacions del

planejament urbanístic han de permetre assolir uns nivells adequats de qualitat de vida, de

sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscos naturals i tecnològics.

Les mesures mediambientals adoptades per aquesta proposta de POUM, són les

determinades en l’Informe de sostenibilitat ambiental redactat per l’equip az, dirigit per la

biòloga Anna Zahonero, paral·lelament a aquest Avanç.

2.2.3 Mobilitat

Paral·lelament a la redacció del POUM, s’ha redactat un Estudi d’avaluació de la mobilitat

generada, les conclusions i determinacions s’han tingut en compte i justifiquen la proposta

del document per a l’aprovació inicial.

2.2.4 Habitatge

El document de POUM per a l’aprovació inicial incorpora una Memòria social, d’acord a l’art

59.1.h) del DL 1//2010, que defineix detalladament les propostes d’aquest en relació a

l’habitatge.


82


2.2.5 Règim urbanístic del sòl

Aquest POUM classifica la totalitat del seu terme municipal en els següents règims de sòl:

- sol urbà 632.891,27 m2 63,29 Hes.

- sòl urbanitzable delimitat 275.510,86 m2 27,55 Hes.

- sòl no urbanitzable 10.487.878,52 m2 104,88 Hes.

2.2.6 Valors a protegir

El POUM recull en el seu catàleg de patrimoni 14 elements protegits classificats segons les

categories següents:

Nivell 1 Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN)

P1 - BCIN- 1 “El Castell” o gran Casal.

P2 - BCIN- 2 La Torre

Nivell 2 Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) i assimilables.

P3 - Nova Església de Sant Pere

P4 - Església Vella de Sant Pere

P5 - Fàbrica de Filatures Casals

P6 - Cases de la Colònia de Filatures Casals

P7 - Pont vell d’Alfarràs

P8 - Església de sant Nicolau

P9 - Filatures Viladés

Nivell 3 Patrimoni arqueològic

J1 - Necròpolis de San Faduc

J2 - San Faduc

J3 - Tossal del Casets

J4 - Tossal del Clamorís

J5 - Tossal del Pontet


83


2.3 PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES

2.3.1 Sistemes

D’acord a l’article 58.1.f) del DL 1/2010 el POUM defineix el Sistema General d’Espais

Lliures Públics que respon, com a mínim a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre

admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de

planejament urbanístic tal i com es justifica quantitativament a continuació.

TOTAL SOSTRE RESIDENCIAL en SU 526.226,68 m2 sostre

PREVISIÓ min. ZONA VERDA S/ art.58 DL 1/2010 105.245,34 m2 sòl

PROPOSTA POUM ZONES VERDES en SU 46.466,42 m2 sòl

PROPOSTA POUM ZONES VERDES en SNU 60.128,27 m2 sòl

TOTAL PREVISIÓ POUM ZONES VERDES 106.594,69 m2 sòl > 105.245,34 m2 sòl

Per altra banda el POUM també proposa sistemes generals dins del sectors de sòl

urbanitzable delimitat per tal d’aconseguir la seva cessió i urbanització en el seu

desenvolupament. La seva destinació, posició i mida és vinculant. La superfície d’aquests

terrenys és computable als efectes de l’article 65 del DL 1/2010 tal com preveu l’article 36.1.

de la mateixa Llei i en cadascun dels sectors es complementaran amb els sistemes locals

que defineixi el planejament derivat corresponent.

D’acord amb l’article 64 del DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei

d’urbanisme, aquest POUM, per raons d’interès públic, a l’efecte de dotar al municipi d’un

parc urbà lineal continu que uneixi els dos nuclis urbans existents i possibilitar la recuperació

com a equipament públic de l’edificació protegida de l’antiga industria Filatures Casals,

proposa que la totalitat del sòl de cessió obligatòria i gratuïta per a sistemes urbanístics en

cada sector de planejament parcial urbanístic sigui aplicada a una o més d’una de les

destinacions possibles, sense disminució final de la superfície de cadascuna.

Aquest parc que acompanya el canal de Pinyana en tota la seva longitud, perllongant-se fins

el extrem sud del nucli urbà, posa en valor aquesta infraestructura que alhora caracteritza i

dota de qualitat paisatgística els nous creixements, afavorint i optimitzant la mobilitat

peatonal entre els dos nuclis existents i entre els nous teixits urbans..


84



85


2.3.2 Serveis

La proposta del POUM pel que fa a les noves infraestructures bàsiques de serveis estableix

en els plànols d’ordenació de la serie O.1.2 els que son necessaris per a garantir la viabilitat

i el subministre dels nous creixements previstos.


86


Pel que fa al sanejament, el POUM proposa que la xarxa de nova construcció haurà de ser

separativa (pluvials/residuals): Les aigües procedents d'excedents de reg o de rebaix del

nivell freàtic no es connectaran a la xarxa de residuals i proposa els punts d’abocament

d’aigües pluvials al riu, un per la meitat nord del nucli i a l’altra per la meitat sud, en tant que

per a les aigües residuals procedents de les àrees residencials es preveu el seu abocament

a l’EDAR actual Alfarràs-Almenar.

Les àrees industrials atès al fet de que les EDAR's previstes al PSARU tenen el principal

objectiu de depurar les aigües residuals d'origen urbà, haurien d’instal·lar una EDAR pròpia,

amb abocament directe/indirecte al DPH, preveient, no obstant, que si l'aportació d'aigües

industrials no superés el 30% de la càrrega de disseny de l'EDAR municipal, es podria

plantejar la connexió (sempre via Conveni de Sanejament i amb els informes corresponents

dels diferents departaments de l'Agència Catalana de l'Aigua).

Pel que fa a l’abastament d’aigua potable el pla recull els emplaçaments dels dipòsits de

reserva d’aigua potable i efectua la previsió de futures ampliacions. La nova xarxa, per tant,


87


es projecta mallada en continuïtat amb l’existent per a obtenir el màxim rendiment de la

mateixa.

2.3.3 Teixits

D’acord amb la diagnosi efectuada aquest POUM estableix diferents tipus de qualificacions

per al sòl urbà, que recullen el teixit i tipologies existents i ofereixen la possibilitat de una

major varietat tipològica i d’usos per donar resposta a la mancança detectada en aquest

sentit.

Les zones establertes son les següents:

Clau 1 Nucli antic Clau 1b Nucli antic històric Clau 1c Ampliació de nucli antic

Clau 2 Urbà tradicional Clau 2a. Urbà tradicional del nucli d’Andaní Clau 2b. Urbà tradicional del nucli d’Alfarràs Clau 4 Ordenació en illa oberta Clau 5 Cases en filera Clau 5a Cases en filera d’actuació unitària Clau 5b Cases en filera segons anterior ordenació Clau 5c Cases en filera de nova creació Clau 6 Cases Unifamiliars aïllades Clau 6a Unifamiliars aïllades en parcel.la petita, 400m2 Clau 6b Unifamiliars aïllades en parcel.la mitjana, 600m2 Clau 8 Dotacions i serveis Clau 10 Transformació Clau 15 Lliure privat

En el sòl urbanitzable delimitat, el POUM, d’acord amb la legislació urbanística d’aplicació,

estableix que serà el planejament derivat qui defineixi les diferents qualificacions en funció

de les tipologies adoptades en els teixits de cada sector, en funció dels usos i les densitats

establerts com a paràmetre bàsic en la regulació normativa que fixa el POUM.


88


2.3.4 Usos

El POUM proposa el manteniment de l’ús residencial actual allà on així ho preveu el

planejament general vigent, i preveu també que aquest sigui l’ús principal en la major part

dels nous sectors de creixement proposats.

Pel que fa a l’ús industrial, es proposa la transformació d’usos en dos dels tres àmbits

industrials existents actualment : les instal.lacions de l’empresa Arnó (PMU-1) i les de

l’antiga fàbrica de Filatures Viladés (PAU-3), els quals esdevindràn sectors amb ús principal

residencial. Per al tercer dels àmbits industrials existents, l’antiga fàbrica de Filatures

Casals, es proposa la seva reconversió i reutilització, dins el compliment dels paràmetres

pròpis dels sectors industrials actuals (PMU-3). Per altra banda, el POUM preveu també la

definició d’un nou sector urbanitzable delimitat, situat en continuïtat amb l’àmbit de

reconversió de Filatures Casals, de forma que, juntament amb aquest constitueixin el

polígon industrial del municipi.

2.3.5 Ordenació del SNU

El POUM ordena el sòl no urbanitzable en funció dels diferents tipus de sòl:

- clau 21b, Agrícola de regadiu

Són els sòls que per les seves condicions tenen un especial valor agrícola, estiguin o no conreats en el moment de la seva classificació, s’han de preservar del procés d’incorporació a àrees urbanes o han estat incorporats per raó de la pròpia fertilitat dels sòls, la seva extensió i la seva posició estratègica comarcal

- clau 24, Protecció paisatgística i forestal

Són els sòls que, per la seva configuració i situació contenen uns valors paisatgístics i definidors del territori, que convé preservar, com son els espadats, fondalades, i terrenys forestals, d’acord a l’establert en l’art.2 de la llei 6/1988, forestal de Catalunya

- clau 25d, Protecció especial de valor natural i connexió (Altiplà Alguaire-Almenar i tram del riu Noguera Ribagorçana entre Alfarràs i Ivars de Noguera)

Són els sòls delimitats pel Pla Territorial Parcial de Ponent com a sòls de protecció especial de valor natural i de connexió, que el POUM recull com a tals per tal de compatibilitzar les seves determinacions amb les del planejament territorial, amb l’objectiu de garantir la protecció dels seus valors i el seu paper de connectors biològics.

Concretament, es tracta de l’Altiplà Alguaire-Almenar i del tram del riu Noguera Ribagorçana entre Alfarràs i Ivars de Noguera.


89



90


2.3.6 Desenvolupament del pla

En sòl urbà, en els àmbits no inclosos en cap polígon o sector, el desenvolupament del Pla

s’efectua d’acord als tràmits establerts per la legislació vigent, sol·licitant els particulars la

corresponent llicència municipal.

Per a la resta del sòl urbà, el pla delimita polígons d’actuació urbanística i sectors objecte de

millora urbana.

Es delimiten 8 polígons d’actuació urbanística, als efectes de l’execució i compleció de la

urbanització i del repartiment equitatiu dels beneficis i carregues que se’n deriven:

PAU-1 Perllongació camí del Cementiri PAU-2 Connexió c/Cementiri-c/Gral.Prim PAU-3 Filatures Viladés PAU-4 Connexió c/Sant Sebastià- c/Nou PAU-5 Vial vora Canal de Pinyana PAU-6 Andaní PAU-7 Àmbit Enher PAU-8 Perllongació carrer Gral. Prim

Es delimiten tres sectors que han de ser objecte de redacció de pla de millora urbana, als

efectes del desenvolupament i transformació, si es el cas, dels àmbits que inclouen:

PMU-1 Instal·lacions Arnó PMU-2 Horts familiars colonia textil Casals PMU-3 Industrial Filatures casals

En sòl urbanitzable, el Pla delimita sectors objecte de redacció de plans parcials urbanístics,

als efectes del desenvolupament i gestió dels àmbits que inclouen.

SUD-1 Sector Sud d’Andaní SUD-2 Sector Zona esportiva SUD-3 Sector Sud carrer Trinitat SUD-4 Sector accés Sud d’Alfarràs SUD-5 Sector Industrial front N-230


91




2.4 QUADRES DE DADES

2.4.1 Quadres Generals.

QUADRE 1, QUALIFICACIONS EN SÒL URBÀ

Sòl urbà no inclòs en un àmbit d'actuació

Sòl urbà inclòs en un àmbit d'actuació

Total de sòl urbà

CLAU Descripció m² m² sostre

residencial m² m² sostre


residencial %

SISTEMES XV Viari 120.844,82 20.860,22 FV Ferroviari AP Aeroportuari PR Portuari PS Protecció de sistemes HI Hidrogràfic 11.514,13

VP Espais lliures / zones verdes 29.490,68 6.210,55

HD Habitatge dotacional públic EQ Equipaments 47.994,34 1.078,56

Serveis tècnics i ambientals

TA


93


Sòl urbà no inclòs en un àmbit

d'actuació Sòl urbà inclòs en un àmbit

d'actuació

Total de sòl urbà

CLAU Descripció m² m² sostre



residencial %

ZONES 1b Nucli antic 13.646,74 34.116,85 34117 6,5% 1c 13.925,35 27.850,70 27.850,70 5,3% 2 Urbà tradicional 159.901,24 298.884,90 30.136,74 45.204,32 344.089,22 65,4% 4 Ordenació en illa oberta 3.159,03 13.350,21 5.440,52 17.138,74 30.488,95 5,8% 5a Cases unifamiliars en filera 7.009,12 11.208,44 11.208,44 2,1%

5b Cases unif. S/anter. Ordenació 5.406,14 11.018,51 11.018,51 2,1%

5c Cases en filera nova creació 1.110,55 2.910,23 2.910,23 0,6%

6a Unifamiliars aïllades parc. Petita 14.125,94 8.475,56 1.149,46 689,68 9.165,24 1,7%

6b Unifamiliars aïllades parc. Gran 13.366,74 8.020,04 8.020,04 1,5%

8 Dotacions i serveis 1.987,14 10 Transformació

15 Lliure privat 4.051,53 1.967,64

SECTORS MILLORA URBANA

PMU-1 Instal·lacions Arnó 44.701,42 31.290,99 31.290,99 5,9%

PMU-2 Horts familiars Colonia Textil 26.779,19 16.067,51 16.067,51 3,1%

PMU-3 Industrial Filatures Casals 47.033,48

TOTAL 447.533,49 415.835,44 185.357,78 110.391,24 632.891,27 526.226,68 100,0%


94


QUADRE 2, QUALIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

Sòl no urbanitzable pendent de planejament*

Total de sòl no urbanitzable

CLAU Descripció m² % m² %

SISTEMES XV Viari 239.924,82 2,29 239.924,82 2,29HI Hidrogràfic 359.226,85 3,43 359.226,85 3,43VP Espais lliures / zones verdes 60.128,27 0,57 60.128,27 0,57EQ Equipaments 113.682,86 1,08 113.682,86 1,08

TA Serveis tècnics i ambientals 7.545,36 0,07 7.545,36 0,07

TIPUS DE SÒL 21.b Agricola de regadiu 3.900.790,22 37,19 3.900.790,22 37,19

24 Protecció paisatgística i forestal 2.005.615,58 19,12 2.005.615,58 19,12

25.d Protecció especial de valor natural i connexió

3.800.964,56 36,24 3.800.964,56 36,24

TOTAL 10.487.878,52 100,00 10.487.878,52 100,00


95


QUADRE 3, QUALIFICACIONS EN SÒL URBANITZABLE

Sòl urbanitzable delimitat: Sectors de planejament

Sòl urbanitzable no delimitat

Total de sòl urbanitzable

CLAU Descripció m² sostre pot. m² % m² %

SISTEMES XV Viari VP Espais lliures / zones verdes 42.418,63 42.418,63 EQ Equipaments 31.299,50 31.299,50

TA Serveis tècnics i ambientals

ZONES SUD1 Sector Sud d'Andaní 49.537,21 42.106,63 49.537,21 SUD2 Sector Zona Esportiva 60.004,49 51.003,82 60.004,49 SUD3 Sector Sud c/ Trinitat 51.210,16 33.286,60 51.210,16 SUD4 Sector accés sud d'Alfarràs 46.641,04 30.316,68 46.641,04 SUD5 Sector Industrial front N-230 68.117,96 44.276,67 68.117,96

TOTAL 275.510,86 200.990,40 0,00 275.510,86


96


QUADRE 4, RÈGIM DE SÒL

Superfície en ha

%

Sòl urbà consolidat (SUC) 447.533,49 Sòl urbà no consolidat (SNC) 185.357,78

Total sòl urbà 632.891,27 5,55

Sòl urbanitzable delimitat (SUD) 275.510,86 Sòl urbanitzable no delimitat (SND)

Total sòl urbanitzable 275.510,86 2,42

Total sòl no urbanitzable (SNU) 10.487.878,52 92,03

Superfície del municipi 11.396.280,65 100,00


97


QUADRE 5, SECTORS: ÀMBITS DE PLANEJAMENT I D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA

Sòl privat Edif. bruta

Densitat

NP RS FP NOM Ús Superfície r i t a htges./ha est /ha 1 SU PA Perllongació cami del Cementiri R 8.283,81 2 SU PA Connexió c/Cementiri-C/Gral. Prim R 8.191,23 3 SU PA Filatures Viladès R 15.896,98 4 SU PA Connexió c/St.Sebastià- C/Nou R 8.227,40 5 SU PA Vial vora canal de Pinyana R 1.901,48 6 SU PA Andaní R 9.204,90 7 SU PA Àmbit Enher R 5.842,16 8 SU PA Perllongació carrer Gral.Prim R 9.295,73 1 SU PMU Instal·lacions Arnó R 44.701,42 0,70 60 2 SU PMU Horts familiars Colònia tèxtil Casals. R 26.779,19 0,60 60 3 SU PMU Industrial Filatures Casals I 47.033,48 0,65 1 SUD PPU Sector Sud d'Andaní R 49.537,21 0,85 65 2 SUD PPU Sector Zona Esportiva R 60.004,49 0,85 65 3 SUD PPU Sector Sud c/ Trinitat R 51.210,16 0,65 55 4 SUD PPU Sector accés sud d'Alfarràs R 46.641,04 0,65 55

5 SUD PPU Sector Industrial front N-230 I 68.117,96 0,65

QUADRE 6, ESTÀNDARD DE ZONA VERDA*

m² de zona verda per 100 m² de sostre residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic 20,012



2.4.2 Desenvolupament: Sectors.

Sectors en Sòl Urbà

PLA de MILLORA URBANA número 1, PMU 1

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 44.701,42 100,00 %

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,70

Sostre aprofitament privat (m2st) 31.290,99

DENSITAT BRUTA (hab./Ha) 60

Nombre màxim d'habitatges 268

SISTEMES

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) -------- -------- %

(A completar en la redacció del planejament derivat)

SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 6.258,20 14,00 %

SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 6.258,20 14,00 %


SUPERFÍCIE (m2 sòl) 26.779,19 100,00 %



DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 60

Nombre màx. d'habitatges (hab.) 161

SISTEMES




SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) ---------- -------- %


99



SUPERFÍCIE (m2 sòl) 47.033,48 100,00 %



SISTEMES





Sectors en Sòl Urbanitzable

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 1, SUD 1

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 49.537,21 100,00 %





SISTEMES



SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 11.921,71 24,07 % compensat amb SUD-2 s/art.64 DL 1/2010


compensat amb SUD-2 s/art.64 DL 1/2010


100



SUPERFÍCIE (m2 sòl) 60.004,49 100,00 %





SISTEMES







SUPERFÍCIE (m2 sòl) 51.210,16 100,00 %





SISTEMES







101



SUPERFÍCIE (m2 sòl) 46.641,04 100,00 %





SISTEMES







SUPERFÍCIE (m2 sòl) 68.117,96 100,00 %



SISTEMES




SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl)

Compensat al PMU 3



3 DOCUMENT DE SINTESI

3.1.ÀMBIT I ABAST DE LA SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES

D’acord a l’article 8.5.a)Primer del DL 1/2010, aquest POUM incorpora el plànol

de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de tramitació de

procediments (Plànol d’Informació I.8.6), i concreció del termini de suspensió i de

l’abast de les llicències i tramitacions que se suspenen


103


3.2. PROPOSTES BÀSIQUES D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DEL POUM

D’ALFARRÀS

Les propostes bàsiques d’ordenació urbanística del POUM d’Alfarràs són les següents:

- Orientar el desenvolupament urbà d’Alfarràs en primera instància en els buits

urbans i sòls no consolidats inclosos en el casc urbà, així com en aquells àmbits on es preveu una reordenació global i/o transformació d’usos. En aquest sentit el POUM delimita 7 Polígons d’Actuació Urbanística d’ús residencial, 2 Plans de Millora Urbana d’ús residencial i un Pla de millora urbana d’ús industrial.

- Delimitar 5 sectors de nou creixement residencial en sòl urbanitzable

delimitat, de forma contigua al sòl urbà.

- Delimitar un sector de nou creixement industrial en sòl urbanitzable delimitat, de forma contigua al sòl urbà, amb accés directe des de la carretera N-230, que juntament amb el sector de Pla de millora urbana industrial, constituirà el futur polígon industrial del municipi.

- Implementar una superestructura de sistemes d’espais lliures i equipaments

que té com a element vertebrador el parc lineal continu que acompanya el canal de Pinyana en tota la seva longitud, i es perllonga fins el extrem sud del nucli urbà, posant en valor aquesta infraestructura característica del paisatge urbà d’Afarràs, i dotant de qualitat paisatgística els nous creixements, alhora que optimitzant la mobilitat peatonal entre els dos nuclis existents i entre els nous teixits urbans.

- Definir la estructura viària territorial recollint el traçat de les noves vies

previstes pels organismes competents (autovia A-14, Lleida – Vall d’Aran, variant d’Alfarras de la C-26), així com la variant Nord-Est prevista en el Pla Territorial Parcial de Ponent, i proposar una jerarquització de la vialitat interna, tot generant alternatives viàries a la N-230, la qual cosa obre oportunitats d’engegar polítiques de pacificació del transit i de vianalització de la xarxa viària local.

- Ordenar el sòl urbà del nucli consolidat, tot respectant l’estructura de

zonificació de les vigents NN.SS, però precisant i sistematitzant les diferents qualificacions.

- Protegir el patrimoni construït, tant el constituït per les edificacions més

significatives, com el dels jaciments en sòl no urbanitzable, mitjançant la seva inclusió en un catàleg amb diferents nivell de protecció.


104


- Ordenar el sòl no urbanitzable, la matriu paisatgística primària del territori, en el sentit de recollir tant el seus valors agrícoles, paisatgístics i ambientals mitjançant la implementació d’una zonificació detallada i la protecció puntual dels elements que la constitueixen: l’estructura de la propietat del sòl, la geometria de camps de conreu i marges, els elements naturals de la topografia, la xarxa viària rural, la xarxa hidrològica i hidràulica, els forests, les arbredes, els matollars i la vegetació de ribera i els elements d'interès patrimonial.

Lleida, juliol de 2012 LES ARQUITECTES Claudina Esquerda Baiget Montserrat Giné Macià

Pla Ordenació Urbanística Municipal...

Documents

Transcript of Pla Ordenació Urbanística Municipal...