Pla Ordenació Urbanística Municipal...

232
(a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE 2010 Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràs Segrià Informe de Sostenibilitat Ambiental

Transcript of Pla Ordenació Urbanística Municipal...

Page 1: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

(a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge

NOVEMBRE 2010

P l a O r d e n a c i ó U r b a n í s t i c a M u n i c i p a l

Alfarràs Segrià

Informe de Sostenibilitat Ambiental

Page 2: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

1

 1. INTRODUCCIÓ......................................................................................................................... 3 1.1. L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL.............................................................................. 3 1.2. METODOLOGIA PER L’ELABORACIÓ DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL............... 3 1.3. EQUIP REDACTOR DE L’INFORME AMBIENTAL........................................................................... 4 1.4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS I LOCALITZACIÓ DEL TERME D’ALFARRÀS ................................ 5

2. REQUERIMENTS AMBIENTALS DE L’ÀMBIT DEL PLA ................................................................ 6 2.1. IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT ....... 6 2.2. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS................................ 7 2.2.1. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA ..................................................................................................... 7 2.2.2. HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA................................................................................................. 12 2.2.3. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL...................................... 24 2.2.4. PAISATGE ..................................................................................................................................... 34 2.2.5. QUALITAT DE L’AMBIENT ATMOSFÈRIC, ACÚSTIC I LUMÍNIC ..................................................... 48 2.2.6. ENERGIA ...................................................................................................................................... 54 2.2.7. RESIDUS ....................................................................................................................................... 57 2.2.8. RISCOS ......................................................................................................................................... 58 2.2.9. SENSIBILITAT GLOBAL.................................................................................................................. 66

2.3. DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL ESTABLERTS EN LA NORMATIVA O EN ELS INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT APLICABLES ............... 71 2.3.1. PROTECCIÓ DELS SISTEMES NATURALS PELS SEUS VALORS DE CONSERVACIÓ, FRAGILITAT O SINGULARITAT............................................................................................................................................ 71 2.3.2. PROTECCIÓ PER LA CONCURRÈNCIA DE VALORS ARQUEOLÒGICS I ARQUITECTÒNICS SUSCEPTIBLES DE PRESERVACIÓ................................................................................................................ 71 2.3.3. NORMATIVA GENERAL DE CARÀCTER AMBIENTAL APLICABLE A L’ÀMBIT DEL POUM .............. 71 2.3.4. ÀMBITS PROTEGITS AL PLANEJAMENT TERRITORIAL.................................................................. 77 2.3.5. ÀMBITS PROTEGITS AL PLANEJAMENT VIGENT .......................................................................... 84

2.4. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS.......................................................................................... 85 2.4.1. MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL................................................................................. 85 2.4.2. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA ................................................................................................... 87 2.4.3. HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA................................................................................................. 87 2.4.4. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL...................................... 89 2.4.5. PAISATGE ..................................................................................................................................... 90 2.4.6. QUALITAT DE L’ AMBIENT ATMOSFÈRIC, ACÚSTIC I LUMÍNIC .................................................... 91 2.4.7. GESTIÓ DE RESIDUS ..................................................................................................................... 93 2.4.8. RISCOS ......................................................................................................................................... 94 2.4.9. MESURES PROPOSADES PER AL  PLANEJAMENT DERIVAT.......................................................... 94

3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA ..... 99 3.1. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES.................... 99 3.1.1. ALTERNATIVA ZERO. El PLA VIGENT. ........................................................................................... 99 3.1.2. ALTERNATIVA 1. L’AVANÇ DE PLA ............................................................................................. 102 3.1.3. ALTERNATIVA 2. PLA PER A L’APROVACIÓ INICIAL. ALTERNATIVA PROPOSADA. ..................... 104

3.2. JUSTIFICACIÓ DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA ........................................... 116 4. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA121 4.1. SÍNTESI DESCRIPTIVA DEL CONTINGUT DEL PLA AMB EXPRESSIÓ DE LES SEVES DETERMINACIONS AMB POSSIBLES REPERCUSSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE EL MEDI AMBIENT.................................. 121 4.1.1. CANVIS EN LA CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: CREIXEMENT URBANÍSTIC I SÒL URBANITZABLE DELIMITAT DE NOVA CREACIÓ................................................................................................................. 122 4.1.2. SISTEMES GENERALS: ................................................................................................................ 123

Page 3: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

2

4.1.3. SÒL URBÀ:.................................................................................................................................. 126 4.1.4. SÒL URBANITZABLE DELIMITAT:................................................................................................ 127 4.1.5. SÒL NO URBANITZABLE: ............................................................................................................ 127 4.1.6. NORMATIVA AMBIENTAL DE CARÀCTER GENERAL I REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE:128

4.2. IDENTIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS SÒLS OBJECTE DE TRANSFORMACIÓ I DE LES DEMANDES ADDICIONALS DE RECURSOS NATURALS I D’INFRAESTRUCTURES DE SANEJAMENT, DE GESTIÓ DE RESIDUS I SIMILARS DERIVADES DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA. ..................................................... 128 4.2.1. SÒLS OBJECTE DE TRANSFORMACIÓ......................................................................................... 128 4.2.2. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE LES DEMANDES DELS RECURSOS ENERGÈTICS...................... 141 4.2.3. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE LES DEMANDES D’INFRAESTRUCTURES D’ABASTAMENT I DE SANEJAMENT D’AIGUA ............................................................................................................................ 143 4.2.4. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE LES DEMANDES D’INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS 145

4.3. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES PREVISTES PER AL FOMENT DE LA PRESERVACIÓ I LA MILLORA DEL MEDI AMBIENT. ................................................................................................................................. 148

5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS (SECUNDARIS, ACUMULATIUS, SINÈRGICS, A CURT O LLARG TERMINI, PERMANENTS I TEMPORALS, POSITIUS I NEGATIUS I D’ALTRES) DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT .......................... 158 5.1. EFECTES SOBRE ELS RECURSOS NATURALS. ........................................................................... 158 5.2. EFECTES SOBRE ELS ESPAIS I ASPECTES IDENTIFICATS D’ACORD AMB L’APARTAT 1............. 160 5.3. EFECTES AMBIENTALS DERIVATS DE LA MOBILITAT GENERADA PER L’ORDENACIÓ PREVISTA PEL PLA.  161

6. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS .................................................................................................................................. 163 6.1. VERIFICACIÓ I JUSTIFICACIÓ DETALLADES DE LA CONGRUÈNCIA DEL PLA AMB ELS REQUERIMENTS AMBIENTALS........................................................................................................... 163 6.2. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA, TENINT EN COMPTE L’ANÀLISI COMPARATIVA DELS PERFILS AMBIENTALS INICIAL I RESULTANT DE L’ÀMBIT DEL PLA, D’ACORD AMB ELS OBJECTIUS AMBIENTALS  168 6.3. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES............................... 171 6.3.1. ESPECIFICACIONS PER AL PLA DE SEGUIMENT AMBIENTAL EN EL PLANEJAMENT DERIVAT.... 173 6.3.2. FASE D’EXECUCIÓ ...................................................................................................................... 176 6.3.3. INDICADORS DE SEGUIMENT .................................................................................................... 178

7. SÍNTESI DE L’ESTUDI............................................................................................................ 180 8. REFERÈNCIES ...................................................................................................................... 184 ANNEX I. DISPOSICIONS NORMATIVES DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT PER ALS ESPAIS LLIURES, EN RELACIÓ AL CREIXEMENT MITJÀ, ALS SEPARADORS URBANS I A LES DIRECTRIUS DEL PAISATGE...................................................................................................................................... 185 ANNEX II. CARACTERÍSTIQUES PARTICULARS DE CADA SECTOR DE CREIXEMENT........................... 205 ANNEX III MATRIU D’IMPACTES .................................................................................................... 208 ANNEX IV. ANÀLISI DEL MODE D’INCORPORACIÓ AL POUM DE LES DETERMINACIONS DEL CATÀLEG DE PAISATGE DE LES TERRES DE LLEIDA.............................................................................................. 209 8.1. UNITAT DE PAISATGE 12: PAISATGE FLUVIAL DEL SEGRE ...................................................... 209 8.2. UNITAT DE PAISATGE 15: PLANA D’ALMENAR I ALGUAIRE.................................................... 211 8.3. UNITAT DE PAISATGE 16: HORTA DE PINYANA ...................................................................... 213

ANNEX V ANÀLISI DE LES INCORPORACIONS ESTABLERTES PEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA......... 216

Page 4: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

3

1. INTRODUCCIÓ 

1.1. L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL  

En compliment de  la  legislació vigent en termes d’urbanisme, d’avaluació ambiental  i de participació 

ciutadana,  l’Informe de Sostenibilitat Ambiental  (ISA)  forma part de  la documentació necessària per 

tramitar  les  figures  de  planejament,  integrant  en  el  seu  procés  d’elaboració  els  objectius  i  criteris 

ambientals des de l’inici. 

L’objecte del present ISA és el Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) del municipi d’Alfarràs, a 

la comarca del Segrià.  

Aquest  ISA  s’ha  redactat  seguint  les prescripcions  indicades a  l’article 70 del Reglament del Decret 

Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (a partir d’ara 

RLUC)  i  amb  les  prescripcions  l’informe  de  referència  emès  el  29  d’octubre  de  2009  per  l’Oficina 

Territorial d’Avaluació Ambiental de Lleida.  

D’altra  banda,  per  indicació  dels  serveis  territorials  a  Lleida  del  Departament  de Medi  Ambient  i 

Habitatge, al Document de Referència,  s’incorpora un annex  (annex V) en el qual  s’indica com  s’ha 

incorporat en el text normatiu  i en plànols d’ordenació del POUM  les determinacions de  l’apartat 7 

del  document  de  referència,  afegint‐hi,  a  més,  la  incorporació  en  l’ISA,  de  les  determinacions 

expresses per a aquest document. 

  

1.2. METODOLOGIA PER L’ELABORACIÓ DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL  

La metodologia emprada per a l’elaboració del present document ha seguit dos eixos principals. 

El primer  consisteix en  adquirir un  coneixement directe de  la  zona d’estudi,  amb  la  realització del 

treball de camp, durant el qual es van obtenir dades sobre el paisatge, el medi biòtic i el medi físic de 

l’àrea d’estudi. El segon eix engloba l’anàlisi de la documentació relacionada amb el planejament i la 

normativa vigent a l’àmbit del Pla, així com la recerca de diferents fonts d’informació, per tal d’obtenir 

la  cartografia  actual,  i  informació dels diversos  atlas  temàtics,  la bibliografia específica  relacionada 

Page 5: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

4

amb els aspectes ambientals de  l’àmbit, etc. Aquesta  informació   ha permès ampliar  les dades  i el 

coneixement de l’àrea adquirits durant el treball de camp, així com concretar aspectes que per la seva 

naturalesa no es poden obtenir per mitjà de l’observació directa a l’àmbit. 

La  cartografia de  referència per  al medi  físic ha  estat  els mapes de  la proposta proporcionats per 

l’equip  redactor  del  POUM,  els  topogràfics  i  ortofotomapes  1/5.000  de  l’  Institut  Cartogràfic  de 

Catalunya (ICC). 

A partir de la documentació recollida s’han establert quins son els principals aspectes ambientalment 

rellevants que  es poden  veure  afectats per  la proposta,  i  s’han  recollit  els objectius  establerts pel 

planejament i la normativa vigents. La valoració de les diferents alternatives s’ha realitzat a partir de si 

les principals actuacions del pla estan d’acord o en desacord amb els objectius plantejats, en tant que 

a  l’avaluació  dels  impactes  ambientals  derivats  de  la  proposta  s’ha  estudiat  com  poden  veure’s 

afectats els diferents aspectes ambientals per aquestes actuacions, bàsicament a través d’una matriu 

d’impactes i a partir, per a la majoria d’actuacions que impliquen ocupació del sòl, de la superposició 

cartogràfica entre l’estat actual dels aspectes rellevants i el plànol de proposta. 

Per  als  diferents  impactes  detectats  s’han  establert  un  sèrie  de mesures  amb  l’objectiu  de  reduir 

aquests  efectes  i  s’ha  realitzat  una  avaluació  del  pla  en  funció  de  l’assoliment  dels  objectius 

ambientals establerts i les mesures que s’han establert per tal d’aconseguir aquests objectius. 

1.3. EQUIP REDACTOR DE L’INFORME AMBIENTAL 

El present ISA ha estat realitzat per:  

(az) estudis  i projectes de medi ambient  i de paisatge, s.l.p., sota  la direcció d’Anna Zahonero Xifré, 

biòloga. 

Page 6: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

5

1.4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS I LOCALITZACIÓ DEL TERME D’ALFARRÀS 

Alfarràs,  situat  a  una  cota  de  281  msnm,  a  la  dreta  de  la  Noguera  Ribagorçana,  es  situa  a 

l'encreuament  de  dues  carreteres  importants,  la  que  es  dirigeix  cap  a  la  Llitera  procedent  del  Pla 

d'Urgell i la de la Vall d'Aran, des de Lleida. Aquest nus de comunicacions ha caracteritzat al municipi, 

en tant es troba en una zona ben comunicada i és un punt d’enllaç important en la província de Lleida. 

Alfarràs es situa a l'extrem més septentrional de la comarca del Segrià, a la riba dreta de la Noguera 

Ribagorçana, que fa de límit de terme amb els municipis d'Ivars de Noguera i d'Algerri. Les importants 

zones  de  regadiu  depenen  dels  canals  de  Pinyana  i  del  d'Aragó  i  Catalunya.  El  terme municipal 

d'Alfarràs va deixar de pertànyer a  la Noguera al 1990  i va quedar adscrit al Segrià, té una extensió 

d'11,44 km2. Limita amb els  termes de  la Llitera, de Castellonroi al nord  i d'Albelda  (a  la comunitat 

aragonesa) a l'oest; amb els municipis d'Ivars de Noguera al nord‐est i Algerri a l'est, i amb Almenar al 

sud. 

A part del nucli d'Alfarràs, el cap de municipi, el terme comprèn el barri d'Andaní i les partides del Sot 

d'Alfarràs,  la  Plana  d'Alfarràs,  les  Guixeres,  la  Quadra,  el  Coll  de  Foix,  el  Sot  d'Andaní,  la  Plana 

d'Andaní, els Hortets,  la Sisquella, el Grec  i el Sas; altres partides d'Alfarràs són  l'Illa, el Pla de Gilis  i 

Arnaia. 

Figura  1‐1 Ubicació del municipi d’estudi. 

 Font: ICC  

Page 7: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

6

2. REQUERIMENTS AMBIENTALS DE L’ÀMBIT DEL PLA 

2.1. IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT 

Per a  la  identificació dels aspectes  i elements ambientalment rellevants presents al terme municipal 

d’Alfarràs,  l’àmbit del present POUM, s’ha  tingut en compte  les possibles alteracions sobre el medi 

que  pot  suposar  el  desenvolupament  i  execució  de  les  determinacions  del  Pla  en  l’àmbit  de 

referència. 

En aquest sentit, inicialment es realitza un estudi previ de tots els aspectes i elements ambientals en 

l’àmbit,  en  base  al  treball  de  camp  realitzat  així  com  de  la  cartografia  disponible  de  temàtica 

ambiental. A partir d’aquesta diagnosi i de les característiques de la proposta concreta, s’identifiquen 

quins són els aspectes i elements ambientalment rellevants, i quins no.     

Entre els aspectes i elements que, en aquest context, des del present ISA no es consideren d’especial 

rellevància  atenent  les  característiques  de  l’àmbit  de  referència  i  les  de  la  proposta  concreta,  cal 

esmentar: 

La climatologia 

D’aquesta manera, s’han considerat com a aspectes  importants,  i per  tant en el següent apartat es 

descriuen més acuradament, els que es detallen a continuació:  

La geologia i la geomorfologia.  Hidrologia i cicle de l’aigua.  Biodiversitat i connectivitat ecològica  Paisatge.  Qualitat de l’ambient atmosfèric, acústic i lumínic.  Energia.  Residus.  Riscos.  Sostenibilitat global del model d’ordenació del territori. 

Page 8: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

7

2.2. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS 

2.2.1. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA 

La  conca  de  l'Ebre  és  entre  els  relleus  dels  Pirineus  i  de  les  Cadenes  Costeres.  S'ha  omplert  de 

sediments  terciaris  derivats  de  l'alçament  i  l'erosió  d'aquestes  serralades.  Durant  l'Eocè,  la 

sedimentació a  l'interior de  la conca fou marina, mentre que als marges existien sistemes al∙luvials  i 

deltaics procedents dels relleus adjacents. A final de l'Eocè el mar es retirà de la conca de l'Ebre, i la 

sedimentació  tingué  lloc  en  condicions  continentals  de  tipus  endorreic  (al∙luvials,  lacustres  i 

evaporítiques),  fins  al  Miocè  mitjà  aproximadament.  La  subsidència  en  la  conca  fou  causada 

principalment  per  flexió  litosfèrica  induïda  pel  pes  dels  mantells  d'encavalcament  pirinencs  (pot 

considerar‐se com la conca d'avantpaís dels Pirineus), tot i que l'estructuració de les Cadenes Costeres 

Catalanes també hi va influir. Llevat de les vores, la deformació de la conca de l'Ebre és feble. A la part 

NE hi ha un sistema de plecs amplis, en el nucli del quals hi afloren formacions evaporítiques. Aquests 

plecs responen essencialment a l'empenta dels mantells pirinencs. 

El municipi  d’Alfarràs  es  troba  a  l’extrem  septentrional  de  la  Conca  de  l’Ebre,  al  sud  del mantell 

d’encavalcament de les serres marginals, on la serralada pirinenca presenta la seva màxima amplada. 

El nivell de desenganxament d’aquest mantell és la unitat de guixos de Barbastre‐Balaguer, que aflora 

a la meitat septentrional del terme. 

Al  terme afloren unitats  terciàries de  la  conca de  l’Ebre,  formades per gresos,  lutites  i guixos.  Són 

dipòsits  fluvials,  lacustres  i  de  ventall  al∙luvial.  Aquestes  unitats  es  troben  deformades  i  formen 

l’anomenat anticlinal de Balaguer. El quaternari es disposa de forma discordant recobrint àmpliament 

les  unitats  terciàries,  sobretot  a  la  meitat  oriental  del  terme,  i  representat  majoritàriament  pel 

sistema de terrasses de la Noguera Ribagorçana. Tanmateix, altres unitats d’origen col∙luvial i al∙luvial 

es troben representades, amb una extensió reduïda. 

Concretament, en  la meitat est del  terme, vinculats a  la plana al∙luvial del  riu  i dels seus afluents,  i 

normalment situats en les cotes més baixes i de menor pendent, es troba material del període neogen 

d’edats recents (holocè, plistocè, pliocè) compostos de còdols, graves i llims.  

Altres materials  del  neogen  d’edats més  antigues  (miocè)  es  situen  juntament  amb materials  del 

paleogen  (oligocè) a  la meitat nordoest  i a  l’extrem sudoest de  l’àmbit, amb  litologia dominada per 

margues, gresos  i  lutites  i en cotes que superen els 410m. A  la meitat sudoest del  terme apareixen 

còdols del neogen mitjà a una cota superior (al voltant dels 400 m), en una àrea de pendent baix. 

Page 9: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

8

Figura  2‐1 Litologia dominant al terme municipal d’Alfarràs 

 

NQt1 ‐ còdols

PEOx ‐ margues i guixos

PONMgx ‐ gresos

POlxc ‐ lutites

POmgc4 ‐ lutites

Qac ‐ graves

Qca ‐ llims

Qcd ‐ graves

Qt0‐1 ‐ graves

Qv2 ‐ graves

S_Qt1‐ còdols

S_Qt2‐ graves

S_Qt3‐ graves  

Font: Elaboració pròpia en base a cartografia del DMAH. 

QUATERNARI 

Qac  Graves amb matriu  sorrenca  i argilosa. Agrupa els materials de peu de mont  (derrubis de pendent  i fàcies  proximals  de  ventalls  al.luvials)  recolzats  als  relleus  principals  i  que  formen  acumulacions importants. La  seva composició  litològica depèn de  la del  relleu associat. En general consisteixen en fragments angulosos  inclosos en una matriu d'argiles, generalment vermelles. Corresponen a dipòsits de tipus mixte:  col.luvials i al.luvials. Edat atribuïda: Holocè recent.  

Qca  Dipòsits al∙luvials‐ col∙luvials. Llims i llims sorrencs. 

Qcd  Graves  heteromètriques  subanguloses  intercalades  amb  sorra  mitja‐grollera.  Localment  inclouen calitxes. Dipòsits de cons de dejecció. Edat: Holocè. 

Page 10: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

9

 

Qt0‐1  Graves,  sorres  i  lutites.  Representa  els  sediments  més  moderns:  llera  actual,  plana  d'inundació ordinària  i  terrassa més baixa,  entre 0  i 2 metres per damunt del nivell del  riu. En  general  aquests dipòsits s'organitzen en seqüències granodecreixents, amb graves a  la base  i sediments cada cop més fins cap al sostre. Equival lateralment a Qpa (plana al∙luvial i deltaica actual) i a part de Qr (dipòsits de les lleres de les rieres actuals). Edat: Holocè recent. 

Qv2  Intercalació de nivells de blocs,  graves,  sorres  i  argiles  amb  estructures  fluvials  S'interpreten  com  a  dipòsits de ventall al∙luvial correlacionables amb la Qt2. Edat: Plistocè superior. 

S_Qt1  Còdols,  graves  i  llims.  La  granulometria    és més  fina  respecte  les  terrasses més  antigues del  Segre. Constitueixen el nivell de  terrasses més baix del Segre que es  troben 3 m per sobre del nivell actual d'aquest riu. Edat: Holocè 

S_Qt2  Graves, sorres,  llims  i argiles. Terrassa  fluvial del riu Segre  i afluents. Lligada al curs actual del Segre, amb afloraments relativament grans situats a +20 metres.  Edat Holocè basal. 

S_Qt3  Graves,  sorres,  llims  i  argiles.  Terrassa  fluvial  del  riu  Segre  i  afluents.  Està  preservada  en  grans extensions a una altura de +40 metres. Edat Pleistocè superior. 

NEOGEN 

NQt1  Còdols  amb  matriu  llim‐arenosa  i  ciment  carbonatat.  Són  còdols  arrodonits  de  tamany  de  gra decimètric.  La  litologia dels còdols és d'origen paleozoic, permotriàsic  i  terciari  (granits, quarsites, pissarres, conglomerats i calcàries). Poden presentar encostraments de calitx de fins a 50cm de gruix cap a la part superior de la unitat. La potència aproximada és de 3 a 4 metres. Es troba a 140 metres per sobre del nivell del riu actual. S'interpreten com a dipòsits fluvials de riu trenat de procedència pirenaica. Edat: Pliocè ‐Pleistocè. 

PALEOGEN

PEOx  Margues grises i vermelles, gresos i nivells de guixos. Representen part de les formacions "guixos de Copons"  i  "guixos  de  Sarreal".  Ambient  sedimentari  lacustre.  Edat:  Priabonià  superior‐  Oligocè inferior. 

PONMgx  Calcàries bioclàstiques ocres i grises amb sílex i guix. Contenen fragments de gasteròpodes i caràcies. Al tram superior  de la unitat, presenten nòduls de sílex. Poden presentar intercalacions de margues amb  lignits  i  restes  orgànics.  Cap  el    sud,  es  troben  intercalades  en  argiles  vermelles  amb  guix nodular,  estratiforme, dispers o massiu  en  estrats. Presenten  estructures de  corrent,  laminacions creuades planars,  ripples  i  superfícies ondulades. Cap el  sostre  contenen bioturbació moderada a abundant i ocasionalment superfícies ferruginitzades. S'interpreten com a fàcies lacustres‐palustres.  Edat: Oligocè‐Miocè. 

Page 11: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

10

POlxc  Lutites grises i rosades, calcàries micrítiques, guixos blancs 

POmgc4  Lutites  vermelles  i ocres  amb  intercalacions de gresos. Els  gresos  són de  tamany de  gra mig  a  fi. S'ordenen  en  seqüències  granodecreixents,  amb  superfícies  de  reactivació  i  d'acreció  lateral  i estratificació encreuada en solc i planar. La cimentació és de tipus calcàrea i guixosa. Són dipòsits de reompliment de canals i de plana d'inundació. Edat: Catià. 

Font: Cartografia de la Web del DMAH 

Morfològicament  es  distingeixen  tres  sectors.  La meitat  est  del  terme  es  correspon  amb  la  plana 

al∙luvial de  la Noguera Ribagorçana, des del  limit del terme  fins el nucli urbà d’Alfarràs. El quadrant 

sud‐oest es correspon amb una plana, anomenada lo Sas o el pla del Sas, que es troba elevada uns 50 

m  respecte  la  plana  al∙luvial  i  separada  d’aquesta  per  un  escarpament.  El  quadrant  nord‐oest  del 

terme, que coincideix amb  la serra de  les Guixeres, es troba  la part amb més relleus del terme, tot  i 

que els pendents són suaus a moderats. 

En referència a l’altimetria, el punt més alt d’Alfarràs es situa a l’extrem nord‐oest del municipi, sobre 

els 455 m d’altitud, a  la zona de Canxinxes (Serra de  les Guixeres). La cota disminueix d’oest a est, a 

mesura que hom s’apropa a  la plana al∙luvial de  la Noguera Ribagorçana, situant‐se el punt de cota 

mínima,  al  sud‐est  del municipi  a  uns  260 m  sobre  el  nivell  del mar,  coincidint  amb  la  part  baixa 

d’aquest riu. L’altiplà situat al sud‐oest del municipi (lo Sas) forma part d’un conjunt que s’estén cap al 

sud, ja fora dels límits del municipi, i es situa a una cota d’aproximadament 380 metres sobre el nivell 

del mar (veure figura 2.2). 

Page 12: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

11

Figura  2‐2 Altimetria 

 

Llegenda (m.s.n.m.):

 

Font: Elaboració pròpia. 

Pel que respecta a la clinometria (veure figura 2‐3) es pot observar que els sectors amb més pendent 

es  situen  a  la  zona  nord‐oest  del municipi,  coincidint  amb  les  estribacions  de  les  zones  amb més 

altimetria del municipi i que en alguns  llocs arriben a superar el 100%. En aquest sector predominen 

els guixos, i és on la xarxa hidrològica s’ha encaixat i ha donat lloc a diversos torrents que davallen cap 

a la Noguera Ribagorçana amb pendents moderats a forts, i l’escarpament entre la plana al∙luvial i el 

pla de Sas excavat en els gresos i argiles paleògens. Es localitzen pendents relativament alts (del 20 al 

50%) en les vessants de la Plana de Dalt. Aquest darrer àmbit contrasta per contra per presentar uns 

pendents molt baixos, en  la  seva major part per  sota del 2%. Cal esmentar així mateix que  l’àmbit 

corresponent a  la zona agrícola vinculada a  la plana de  la Noguera Ribagorçana destaca  també per 

presentar uns pendents baixos, que en general no superen el 5%.   

 

 

 

 

Page 13: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

12

Figura  2‐3 Clinometria 

 

Llegenda (pendent en %):

 

Font: Elaboració pròpia. 

2.2.2. HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA 

2.2.2.1. Hidrologia superficial 

Les aigües superficials del municipi formen principalment part de la conca hidrogràfica de la Noguera 

Ribagorçana,  que  recorre  el  límit  est  del municipi.  Cal  destacar  però  que  a  l’extrem  sud‐oest  del 

municipi, l’altiplà de la Plana de Dalt (o “lo Sas”) drena cap al Segre formant part d’aquesta altra conca 

hidrogràfica. A Alfarràs destaca com a curs fluvial principal la Noguera Ribagorçana.  

La Noguera Ribagorçana és un afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la vall de Barravés 

(Vall d'Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Està embassat pels pantans d'Escales, 

de Canelles  i de Santa Anna, els quals serveixen tant per a  la producció d'energia hidroelèctrica com 

per a abastir d'aigua el canal de Pinyana i el de Catalunya i Aragó. 

Pel  que  respecta  al  canal  de  Pinyana  la  seva  àrea  regable  està  limitada  a  l’est  pel  riu  Noguera 

Ribagorçana, al nord per la presa del canal de Pinyana, aigües avall de l’embassament de Santa Anna, 

Page 14: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

13

al  Sud  pel  riu  Segre  i  a  l’oest  per  la  carretera  N‐230.  Aquest  regadiu  abarca  els  municipis  de 

Castillonroi  (Osca),  Alfarràs,  Almenar,  Alguaire,  Vilanova  de  Segrià,  Corbins,  Rosselló,  Torrefarrera, 

Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre en la comarca del Segrià. 

El principal curs d’aigua correspon a  la Noguera Ribagorçana discorre de nord a sud pel  límit est del 

terme.  La  resta  de  la  xarxa  hidrogràfica  correspon  únicament  a  diversos  torrents  i  barrancs  que 

davallen  de  les  zones  elevades  de  la meitat  occidental  del  terme.  El  canal  de  Pinyana  transcorre 

paral∙lel a la Noguera pel centre del terme, i la sèquia d’Andaní i la segleta de Coll de Foix trasvassen 

aigua des del canal d’Aragó i Catalunya. 

Taula 2‐1 Característiques del canal de Pinyana 

 

 

 

 

 

Font: http://www.regadius.cat/actuacions/regadius/lleida/canal‐de‐pinyana/ 

Demarcació:  Lleida 

Regants:  7.190 

Superfície  13.891 ha 

Procedència aigua:  Superficial 

Sistema reg:  55% manta ‐ 45% pressuritzat 

Conreus  Farratges i Fruita dolça 

Page 15: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

14

Figura  2‐4 Hidrologia superficial al municipi. 

 Xarxa hídrica – cursos naturals 

 Xarxa hídrica – canals  

Font: ICC i cartografia de la web del DMAH. 

Les lleres públiques del municipi són: 

canal de Pinyana 

sèquia d’Andaní 

segleta de Coll de Foix 

Noguera Ribagorçana 

Regal de la viuda 

S’ha consultat  la Directiva Marc de  l’Aigua per determinar  les pressions  i  impactes sobre  la Noguera 

Ribagorçana, en el tram inclòs al municipi d’Alfarràs que queda comprès entre la presa de Santa Anna 

fins a Alfarràs  (codi E0890)  i el que queda comprès entre des d'Alfarràs fins a  la confluència amb el 

Segre  (codi  E0900).  Les  pressions  venen  majoritàriament  donades  per  la  presència  de  diferents 

embassaments a  la conca d’aquest riu així com de forma minoritària per  les captacions d’aigua, tal  i 

com es mostra en les següents figures: 

Page 16: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

15

 

Taula 2‐2  Pressió sobre la massa d’aigua 

 

Font: IMPRESS (ACA) 

Page 17: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

16

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Page 18: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

17

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: ACA. 

Page 19: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

18

 

D’aquest  fet es deriven una sèrie d’impactes probables a  la massa d’aigua  i un  impacte global baix. 

Aquest  fet  porta  a  la  definició,  per  part  de  l’ACA,  d’un  risc  mig  d’incompliment  dels  objectius 

establerts per la Directiva Marc de l’Aigua. L’estat ecològic dels dos trams de la Noguera Ribagorçana 

al seu pas per Alfarràs es considera com a mediocre. 

2.2.2.2. Hidrologia subterrània 

Seguint  les  instruccions  de  la  Directiva  Marc  de  l’Aigua,  l’ACA  ha  delimitat  les  masses  d’aigua 

subterrànies. La nova Directiva Marc en Política d’aigües de la Unió Europea, aprovada pel Parlament 

Europeu  i  el  Consell  el  23  d’octubre  de  2000,  i  publicada  al  DOCE  el  22  de  desembre  de  2000 

(2000/60/CE) exigeix  l’especificació de totes  les masses d’aigua utilitzades per abastament, o que es 

prevegi utilitzar en un futur, i o proporcionin de mitjana més de 10 m3 diaris o subministrin a més de 

50 persones. El municipi d’estudi correspon a la massa d’aigua subterrània anomenada Al∙luvial de del 

baix Segre, amb una extensió de 191 km2.  

El  terme  d’Alfarràs  es  troba  sobre  l’aqüífer  dels  dipòsits  al∙luvials  i  terrasses  del  riu  Noguera 

Ribagorçana. La tipologia litològica dominant és l’al∙luvial, amb aqüífers lliures com a característiques 

hidràuliques dominants. S’identifica amb els al∙luvials dels rius Noguera Ribagorçana (d’Alfarràs cap el 

S)  i  Segre  (des  de  Sant  Llorenç  de Mongai  cap  el  S).  El  límit  aigües  avall  està  poc més  avall  de  la 

confluència del riu Cinca i el Segre, que desguassa a la cua de l’embassament de Riba‐roja.  

L’aqüífer  es  troba  format  per  dipòsits  al∙luvials  i  terrasses  dels  rius  Segre  (2061A11)  i  Noguera 

Ribagorçana  (2061A12).  La  zona  de  més  interès  inclou  la  plana  d’inundació  i  la  terrassa  baixa 

connectada amb el riu. Està formada amb graves netes, poc consolidades amb matriu de components 

fins. La terrassa mitjana està desconnectada en molts casos del nivell regional del riu per afloraments 

miocènics, i està constituïda per còdols de roca calcària, gresos i granits pirenaics. El substrat, argilós, 

és de molt baixa permeabilitat. 

La  recàrrega  natural  es  deu  principalment  a  retorns  de  rec.  També  es  recarrega  per  infiltració  de 

l’aigua  de  pluja  per  sobre  de  les  terrasses,  infiltració  d’afluents  laterals,  i  infiltració  dels  rius 

(emmagatzematge en riberes). La zona de descàrrega és cap als rius. 

Pel que  respecta a  l’estat químic de  les aigües d’aquest al∙luvial es detecten dues  fàcies químiques 

predominants; aigües bicarbonatades  càlciques a  la meitat nord  i aigües  sulfatades  càlcic magnèsic 

sòdiques a  la meitat  sud.  La mineralització de  les aigües varia de mitjana a alta  cap a  les àrees de 

Page 20: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

19

descàrrega de  l’al∙luvial.  Es disposa de dades  analítiques  a partir de  l’any  1998,  amb presència de 

nitrats que denoten la influència de l’activitat antròpica, i per tant no es pot establir l’estat químic de 

referència. 

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte 

de protecció especial. Aquest registre inclou les masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia 

destinades al consum humà i les masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació 

per nitrats d'origen agrari. Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits  i  les Zones Humides 

Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània. El municipi d’Alfarràs no 

queda  inclòs en cap delimitació objecte de protecció especial en funció d’aquests preceptes. Així no 

està delimitat com a zona vulnerable als nitrats, no es  localitzen aqüífers protegits dins de  l’estensió 

d’aquesta massa d’aigua ni es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionat 

amb aquesta massa d’aigua. 

Pel  que  respecta  a  les  pressions  sobre  aquesta massa  d’aigua  es  consideren  elevades  en  relació 

principalment a  les dejeccions  ramaderes,  la agricultura  intensiva  i els abocaments  industrials,  tal  i 

com es mostra a la següent figura: 

Page 21: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

20

Figura  2‐5 Pressions d’origen qualitatiu sobre la massa d’aigua subterrània present a Alfarràs. 

 

Font: ACA. 

Pel que respecta a les extraccions d’aigua a Alfarràs es detecten captacions destinades a l’abastament: 

Page 22: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

21

Figura  2‐6 Extraccions d’aigua. 

   

 

Font: ACA. 

Pel que respecta a  l’explotació d’aquest aqüífer el volum d’extracció és molt baix en relació amb els 

recursos  de  la massa  d’aigua.  La major  part  de  les  demandes  es  dediquen  a  l’agricultura  si  bé  la 

indústria n’extreu volums cada vegada majors. D’altra banda  les plantacions de freatòfits  i vivers en 

general consumeixen  importants volums d’aigua  i per  tant poden  incidir en  l’estat quantitatiu de  la 

massa d’aigua. Sobre  la massa de  l’al∙luvial del Baix Segre  la pressió per aquest  tipus de cultiu s’ha 

considerat moderada. Es  localitzen a  l’entorn del Segre  i  sobretot de  la Noguera Ribagorçana on  la 

densitat és més elevada. Representen un 10% de la superfície de la massa amb recobriments d’entre 

el 30 i el100%. 

Figura  2‐7 Pressions d’origen quantitatiu sobre la massa d’aigua subterrània present a Alfarràs. 

 

Font: ACA. 

Pel que respecta a  la vulnerabilitat  intrínseca d’aquesta massa d’aigua,és alta segons  l’ACA;  l’aqüífer 

es troba format per dipòsits al∙luvials i terrasses dels rius Segre i Noguera Ribagorçana. Són materials 

molt  permeables:  graves  netes,  poc  consolidades  amb  matriu  de  components  fins.  És  una  zona 

notablement plana, desprovista de vegetació i la zona no saturada té una potència poc important. 

Page 23: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

22

Com a conclusió, cal dir doncs que  les pressions sobre  la qualitat de  l’aigua d’Aquest aqüífer venen 

principalment  donades  per  l’elevada  concentració  de  nitrats,  amb  una  concentració mitjana  a  la 

massa  superior  a  50  mg/l,  i  en  aquest  sentit  l’ACA  avalua  un  impacte  comprovat  sobre  l’estat 

qualitatiu Alt. Pel que respecte a les extraccions d’aigua, aquestes són baixes i per tant s’avalua com a 

impacte comprovat Baix. En conjunt es determina que aquesta massa es troba en un nivell de risc Alt, 

l’impacte per nitrats es relacionat amb les pràctiques agrícoles que impliquen un alt nivell de nitrats i 

les zones urbanes i industrials també se sumen a la pressió química.   

D’altra  banda,  cal  esmentar  que  el  Reial  decret  261/1996,  de  16  de  febrer,  de  transposició  de  la 

Directiva 91/676 CEE, de 12 de desembre identifica el terme d’Alfarràs com a zona no vulnerable per 

nitrats.   

2.2.2.3. El cicle de l’aigua 

2.2.2.3.1. Abastament 

Tenint en compte una precipitació mitjana anual de 450 mm a la zona d’Alfarràs, i fent una estimació 

molt aproximada  (sense  tenir en compte  factors com  l’evapotranspiració), es pot estimar que en el 

terme municipal (considerant una superfície de 11.396.280 m2) cauen, de mitjana, uns 5,1 milions de 

m3 anuals d’aigua.  

En el terme municipal és  important el consum d’aigua del sector agrícola. La Superfície Agrícola Útil 

(SAU) total d’Alfarràs l’any 1999 era d’aproximadament 507 ha, de les quals 309 ha (un 61%) eren de 

regadiu aquest any.  

Figura  2‐8 Superfície (ha) per tipologia de conreus de la SAU 

Tipus de conreu  secà  regadiu herbacis(inclou guarets i hortes familiars)  170 45 fruiters  15 252 oliverar  13 11 TOTAL  198 309 

Font: Elaboració pròpia a partir de l’IDESCAT. 

El reg es realitza principalment a partir de canals i sèquies derivats des del canal de Pinyana. 

Segons ha informat l’Ajuntament, en l’actualitat l’abastament municipal s’efectua bàsicament a partir 

de conduccions d’aigua provinents del pantà de Santa Anna, a través del canal d’enllaç, i del pantà de 

Barassona, a través del canal d’Aragó i Catalunya. 

Page 24: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

23

Pel  que  fa  a  les  dades  de  consum  en  altres  sectors,  les  disponibles  en  el  moment  de  fer  l’ISA 

preliminar  són  de  caràcter  comarcal.  Segons  l’Institut  d’Estadística  de  Catalunya,  al  Segrià  es 

consumeixen: 

Figura  2‐9  Consum d’aigua per sectors al Segrià (2006). 

  domèstic  indústria i serveis  TOTAL Consum d’aigua (milers de m3)  11.321,6  2.298,3  13.619,9 Població  190.558 

Font: Idescat. A partir de la facturació declarada per les entitats subministradores d'aigua. 

Comparant  aquestes dades  amb  la mitjana  a  l’àmbit de Ponent  i  amb Catalunya,  s’observa que  el 

consum d’aigua domèstic és superior al Segrià que a  l’àmbit de Ponent  i tota Catalunya, en tant que 

l’industrial  i de  serveis és  lleugerament  superior que a  l’àmbit de Ponent però  inferior a  la mitjana 

catalana, observant‐se aquesta mateixa tendència pel que fa al consum total. 

Taula 2‐3 Consum comparatiu d’aigua per sectors (2006). Dades en l/persona i dia 

  El Segrià  Àmbit de Ponent  Catalunya Població   190558  340827  7210508 domèstic  165,0  158,8  158,0 indústria i serveis  33,5  30,9  45,6 Total  198,5  189,8  203,6 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat 

Pel que respecta al subministrament d’aigua municipal aquest servei el presta l’Ajuntament. Hi ha dos 

dipòsits municipals,  un  a  la  carretera  de  Tamarit  i  un  altre  a  la  carretera  de  Vielha.  Està  previst 

privatitzar el servei i contractar‐lo amb una empresa privada. 

2.2.2.3.2. Sanejament 

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Alfarràs està compartida amb el municipi veí d’Almenar  i 

de fet s’ubica en aquest municipi, donant també servei a Andaní; es va posar en marxa al 2001. Té 7 

km de col∙lectors sense cap bombament  i el punt d’abocament es  troba a  la Noguera Ribagorçana. 

Realitza un  tipus de  tractament biològic,  amb un  cabal de  disseny de  1545 m3/dia  i una població 

equivalent de 7982 habitants. Les  seves dades d’explotació  l’any 2007, últimes dades disponibles a 

l’Agència Catalana de l’Aigua, queden detallades als gràfics següents. 

Aquesta depuradora, durant el mes de novembre del 2007 va arribar a un 80% de  la seva capacitat 

(límit que  s’estima  com de  saturació)  i  l’any 2006 al mes de maig es va  superar el 90% de  la  seva 

Page 25: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

24

capacitat,  pel  que  s’estima  que  aquesta  depuradora  es  troba  actualment  en  el  límit  de  la  seva 

capacitat. El PSARU 2005 no té programada cap ampliació per a aquesta EDAR. 

Figura  2‐10 Rendiment DBO5 i MES. 

 

Font: ACA. 

Figura  2‐11 Rendiment DQO. 

 

Font: ACA. 

2.2.3. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL 

2.2.3.1. Comunitats vegetals 

Per  conèixer  els  diferents  hàbitats  presents  al  municipi,  s’ha  realitzat  treball  de  camp, 

complementant‐lo amb la consulta de cartografia del DMAH 

Tal  com  s’ha  pogut  observar,  en  termes  generals  es  pot  afirmar  que  Alfarràs  té  la meitat  est  del 

municipi dedicada principalment al conreu de fruiters, principalment pomeres, pereres i presseguers, 

Page 26: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

25

estant aquest  cultiu  relacionat amb  la plana al∙luvial de  la Noguera Ribagorçana.  La meitat oest es 

caracteritza  per  la  presència  tant  d’hàbitats  principalment  de  màquies  i  matollars  amb  algunes 

pinedes  de  pi  blanc  a  la  zona  nord,  tots  ells  lligats  a  les  zones  amb  pendents més  elevats  que 

impedeixen el seu ús com a zones de conreu, com pròpiament els conreus herbacis extensius de secà 

que  es  situen  a  les  zones més  planes,  però  que  per  localitzar‐se  en  zones  relativament  elevades 

respecte els canals de subministrament d’aigua de  reg no admeten cultius de  regadiu. Cal destacar 

també  la  presència  d’hàbitats  de  ribera  lligats  als  curs  de  la  Noguera  Ribagorçana,  principalment 

alberedes així com plantacions de pollancres associades al riu i que s’intercalen amb els fruiterars. 

Figura  2‐12 Hàbitats presents a Alfarràs. 

 

Llegenda: 

 

Font: Elaboració pròpia en base a cartografia del DMAH (2007). 

Page 27: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

26

En  referència  als  hàbitats  d’interès  comunitari  (HIC),  cal  esmentar  que  els  hàbitats  esmentats  es 

corresponen  amb  diferents  HIC  (veure  figura  2‐13),  entre  els  que  cal  destacar  per  la  seva 

categorització com a prioritaris els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero‐Brachypodietalia) 

i  la Vegetació gipsícola  ibèrica  (Gypsophiletalia). En conjunt els HIC presents a Alfarràs  representen 

una  cobertura  superior  al  95%  de  les  zones  que  no  són  conreades,  i  que,  com  s’ha  esmentat 

prèviament, es corresponen amb pendents que ho impossibiliten. 

Figura  2‐13 Hàbitats d’interès comunitari presents a Alfarràs. 

 Llegenda: 

 

Font: Elaboració pròpia en base a cartografia del DMAH (2007). 

Page 28: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

27

2.2.3.2. Fauna 

Donada  la  significació dels grup  taxonòmic de  les aus en aquests  tipus d’hàbitats,  l’estudi  faunístic 

s’ha centrat principalment en el grup de les aus i el pren com indicador de la situació de la fauna en 

aquesta àrea. 

Aquest municipi es caracteritza per  la presència de grans extensions de cultiu de regadiu  i àrees de 

secà i, puntualment, de caràcter pseudoestèpic1.  

Alfarràs presenta en la major part dels seus hàbitats un alt grau d’antropització, destacant en aquest 

sentit tant les zones destinades al conreu de regadiu de fruita dolça com la Plana de Dalt amb conreus 

cerealístics de secà. Les zones amb vegetació natural han quedat en aquest sentit restringides a  les 

zones amb pendents massa elevats per al conreu. En referència a la zona agrícola de regadiu són per 

tant  d’especial  rellevància  els marges  entre  aquests  conreus,  que  tot  i  presentar  una  composició 

florística principalment ruderal, es configuren com a hàbitat  important especialment com a zona de 

refugi i cria. En aquests sectors hi abunden en aquest sentit nombroses espècies antropófiles com els 

estornells (Sturnus vulgaris i S. unicolor), pardals (Passer domesticus i P. montanus), tórtores turques 

(Streptotelia decaocto), orenetes vulgars (Hirundo rustica) o falciots negres (Apus apus). D’altra banda 

cal mencionar que també es poden observar algunes espècies pròpies del secà com poden ser el tòrlit 

i la cogullada fosca. 

Els camps dedicats al conreu cerealístic així com les parcel∙les que no han estat conreades recentment 

suposen un hàbitat molt  interessant per  les espècies pròpies d’àrees pseudoestèpiques  i cultius de 

secà. Els principals tàxons d’especial rellevància són el tòrlit (Burhinus oedicnemus) i la cogullada fosca 

(Galerida theklae).  

A  les zones en  les que predomina el cultiu més  intensiu  les comunitats d’ocells que hi habiten estan 

formades  per  espècies  molt més  adaptables  als  canvis  i  que  fins  i  tot  seleccionen  positivament 

aquesta mena d’ambients. No es tracta de comunitats amb uns  interessos de cares a  la preservació 

remarcables donada  la  tendència, com  ja s’ha dit, de continuar potenciant el  regadiu. Espècies que 

entrarien dins d’aquest grup són la garsa (Pica pica), el verdum (Carduelis chloris), el gafarró (Serinus 

serinus) o els estornells (Sturnus vulgaris) entre d’altres. 

                                                            

1  Els  ambients pseudoestèpics  acullen una  comunitat  avifaunística única  a Catalunya  i molt  escassa  a nivell  europeu. Així per  exemple, espècies com la ganga (Pterocles alchata), la xurra (Pterocles orientalis), el sisó (Tetrax tetrax) i la trenca (Lanius minor) actualment només les  trobem en aquesta àrea de Catalunya. Mentre que altres espècies  com el  tòrlit  (Burhinus oedicnemus),  la  calàndria  (Melanocorypha calandra) o el gaig blau (Coracias garrulus) mantenen aquí les principals poblacions catalanes. 

Page 29: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

28

Com a hàbitat diferenciat  cal esmentar  també  la  zona de  ribera de  la Noguera Ribagorçana  i a un 

nivell  més  reduït  també  són  interessants  les  basses  de  reg  que  trobem  disperses  per  la  zona  i 

especialment  les  sèquies.  Les  basses  tot  i  ser  un  hàbitat  d’interès  per moltes  espècies  donada  la 

presència contínua d’aigua, són en aquest cas particular poc útils per la fauna en tant en la major part 

dels  casos no presenten una naturalització dels marges amb  vegetació de  ribera atenent a  la  seva 

construcció amb làmines impermeables, el que dificulta l’assentament de la fauna. Entre les espècies 

que es poden localitzar en aquests hàbitat aquàtics cal esmentar com a més abundant l’anec coll‐verd 

(Anas platyrhynchos). 

Tot  i que  al municipi  es poden delimitar  aquests hàbitats diferenciats  en  funció de  si  es  tracta de 

zones de regadiu, secà, marges zones humides, aquest s’ha tractat en el present document de forma 

unitària, en  tant que  les espècies que hi  son presents utilitzen  aquests ambients diferenciats  i  s’hi 

poden observar en funció de  les seves necessitats tròfiques, de refugi o cria  i per tant no es pot dir 

que una espècie es present en una determinada zona i no en una altra. 

Respecte  a  les  espècies més  interessants  cal mencionar  vàries  de  prioritàries.  El  tòrlit  (Burhinus 

oedicnemus)  és  una  d’aquestes  espècies  associada  principalment  les  zones  de  secà.  Al  municipi 

d’estudi s’ha observat als camps de cereal i erms, on pot alimentar‐se i fer el niu. També pot utilitzar 

els ametllers i camps d’alfals.  

2.2.3.2.1. Espècies que es poden localitzar al municipi 

Ànec  coll‐verd  (Anas  platyrhynchos).  Es  pot  observar  en  les  basses  de  rec  i  el  riu;  tot  i  que  es 

desestima que es reprodueixi a les basses aquestes poden suposar una zona de descans per aquestes 

aus en els seus desplaçaments entre zones humides. 

Xoriguer  comú  (Falco  tinnunculus).  Es  pot  observar  principalment  sobre  les  zones  de  conreu 

cerealístic, no es descarta que s’hi reprodueixi. 

Tòrlit  (Burhinus  oedicnemus).  S’ha  observat  en  un  camp  no  conreat,  no  es  descarta  que  es  pugui 

reproduir a la zona. 

Tudó  (Columba  palumbus).  Es  pot  observar  alimentant‐se  als  camps  de  conreu.  Com  a  zona  de 

reproducció probable,  les pinedes  i els carrascars presents al nord‐oest del municipi, poden resultar 

un hàbitat adequat. 

Tórtora turca (Streptotelia decaocto). Es pot observar al voltant de les edificacions aïllades. 

Page 30: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

29

Falciot negre (Apus apus). S’observen alimentant‐se tant a les zones de secà com de regadiu.  

Puput  (Upupa  epops).  S’observa  especialment  en  els marges  entre  conreus,  particularment  en  els 

secans. 

Cogullada vulgar  (Galerida cristata). Es  localitza de  forma abundant  tant als marges dels camps de 

secà com dels de regadiu. 

Cogullada  fosca  (Galerida  theklae). Molt menys  abundant  que  la  cogullada  vulgar  s’ha  localitzat 

esporàdicament al municipi. 

Oreneta vulgar (Hirundo rustica). S’observen alimentant‐se tant a les zones de secà com de regadiu.  

Abellerol (Merops apiaster). S’observen alimentant‐se tant a les zones de secà com de regadiu.  

Garsa (Pica pica). És molt abundant per tot el municipi, nidificant en les plantacions de planifolis. 

Estornell vulgar  (Sturnus  vulgaris). Tot  i  ser menys abundant que  l’estornell negre es pot observar 

fàcilment, ocupant principalment edificacions. 

Estornell negre (Sturnus unicolor).  És  l’estornell  més  abundant,  principalment  al  voltant  de  les 

explotacions agrícoles. 

Pardal comú (Passer domesticus). Molt abundant arreu. Principalment a prop de les construccions. 

Pardal  xarrec    (Passer montanus). Menys  abundant  que  el  pardal  comú,  ocupa més  sovint  forats 

naturals en arbres o talussos per a nidificar. Es troba per tota la zona. 

Gafarró  (Serinus  serinus).  Ocupa  principalment  marges  amb  vegetació  ruderal,  és  abundant  al 

municipi. 

Cadernera (Carduelis carduelis). A  l’igual que el gafarró s’observa principalment relacionada amb els 

marges i els camps no conreats; s’alimenta de les llavors dels cards que creixen als erms i nidifica en 

arbustos i arbrets colindants dels camps. 

2.2.3.3. Connectivitat ecològica: estructura ecològica del paisatge. 

Els elements que estructuren ecològicament el paisatge d’Alfarràs són d’una banda  la xarxa hídrica, 

amb  la Noguera Ribagorçana  i de  l’altra  la  zona de  secà  situada a  la Plana de Dalt  i  les  zones amb 

Page 31: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

30

vegetació  natural  adjacents.  Tot  i  que  a    no  es  localitza  cap  espai  inclòs  al  PEIN  en  el municipi 

d’Alfarràs, a la banda est de la Noguera Ribagorçana, ja fora dels límits municipals es troba l’EIN Serra 

Llarga, amb una  superfície  total de 8.960,35 ha. Aquest espai  inclòs al PEIN està  format per petits 

tossals de substrat guixenc. La coberta vegetal és formada per brolles calcícoles, timonedes gipsícoles 

i prats secs que alternen amb  les terres de conreu. Pel que fa a  la fauna d’aquest EIN destaquen  les 

espècies d’invertebrats africans de gran interès. 

Figura  2‐14 Espais d’interès natural amb figura de protecció sectorial 

 

 

Font: Pla Territorial de Ponent 

Pel que respecta a la xarxa hídrica cal destacar que el tram de la Noguera Ribagorçana al seu pas per 

Alfarràs és una zona d’interès per a la llúdriga i el cranc (Pla Territorial de Ponent). Les zones de secà 

de la Plana de Dalt s’estableixen com d’interès per a la fauna ornítica. 

Page 32: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

31

Figura  2‐15 Qualitat ecològica 

 

 

Font: Pla Territorial de Ponent 

Esmentar també la importància de la xarxa hídrica com a connector a gran escala en tant forma part 

de la conca de l’Ebre i per tant es configura com un connector a nivell supraprovincial.  

Els  eixos  de  connexió  a  Alfarràs  queden  definits  per  tant  per  l’eix  de  la Noguera  Ribagorçana  en 

direcció nord‐sud i des del secà de la Plana de Dalt en direcció est‐oest a través del conreus de regadiu 

i el riu per connectar amb l’espai inclòs al PEIN Serra Llarga. 

Page 33: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

32

Figura  2‐16 Principals eixos de connexió biològica 

 

   

Font: Pla Territorial de Ponent 

D’acord amb aquests eixos el Pla territorial de Ponent estableix a Alfarràs dues zones d’interès per a la 

connexió que queden incloses respectivament en els espai:  

1.  Altiplà  Alguaire‐Almenar.  Extensa  plataforma  de  terrassa  fluvial  ocupada  majoritàriament  per 

cultius  extensius  de  secà,  amb  vegetació  natural  relegada  als  vessants.  Espai  interessant  per  a 

l’avifauna estèpica amb xurra, calàndria, sisó, terrerola vulgar i altres. Als plans de la Unilla es troba la 

darrera  gran  llacuna  endorreica  de  Catalunya,  de  gran  importància  biològica  i  per  a  l’avifauna 

aquàtica. 

13. Noguera Ribagorçana a Alfarràs‐Ivars de Noguera. Espai  fluvial de  la Noguera Ribagorçana amb 

bosc de  ribera de gran  importància per als ocells migratoris que  segueixen el Segre  i  les Nogueres. 

Permet la connexió entre els plans d’Alguaire‐Almenar i els plans de la Figuera. Pel que fa a l’avifauna 

destaca  la presència del blauet, el teixidor,  l’oriol, el picot garser gros,  l’oreneta de ribera  i  la merla 

Page 34: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

33

d’aigua. Respecte de l’avifauna aquàtica, hi destaquen l’agró roig i la cigonya. Presència de tortuga de 

rierol, altres rèptils com el vidriol, amfibis com el tòtil i mamífers com la llúdriga. 

Figura  2‐17 Sòl no urbanitzable de protecció especial 

 

 

Font: Pla Territorial de Ponent 

En relació a aquests espais cal destacar la importància dels espais agrícoles de regadiu situats entre el 

secà  i  el  riu  com  a  zona  que  permet  la  connectivitat  entre  aquests  espais  i més  enllà,  tal  i  com 

s’esmenta  en  el  Pla  territorial de  Ponent per  a  l’espai d’interès  connector  13,  entre  els  secans de 

l’Altiplà Alguaire‐Almenar i els plans de la Figuera (26), destacant aquest darrer espai per se un sector 

important per a  l’avifauna estèpica: sisó, torlit, calàndria, gaig blau, xoriguer petit, esparver cendrós, 

arpella  pàl∙lida  i  altres  rapinyaires,  com  el  voltor,  l’aufrany,  l’àguila  daurada  i  l’àguila  cuabarrada. 

També fauna mediterrània com el còlit ros, el trobat, la tallareta cuallarga, el tallarol, el trencamates, 

el pardal roquer, el capsigrany, el botxí, l’hortolà, el tallarol de garriga, el mosquiter pàl∙lid, el tallarol 

emmascarat, el llangardaix ocel∙lat i llagostes.  

Page 35: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

34

2.2.4. PAISATGE 

2.2.4.1. Unitats de paisatge 

En referència a la qualitat del paisatge del municipi d’Alfarràs s’ha consultat en el Catàleg de Paisatge 

de  les  Terres  de  Lleida,  aprovat  definitivament  el  10  de  setembre  del  2008.  En  aquest  catàleg  el 

municipi queda inclòs en tres de les unitats definides: La Plana d’Almenar i Alguaire, el Paisatge fluvial 

del Segre, i molt parcialment en la unitat Horta de Pinyana.  

Figura  2‐18 Unitats de paisatge 

 

 

 

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida 

Page 36: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

35

Les característiques definitòries de cada unitat són: 

 

Page 37: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

36

 

Page 38: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

37

 

2.2.4.2. Paisatges d’atenció especial 

Pel  que  respecta  a  la  zonificació  de  paisatges  d’atenció  especial,  cal  destacar  que  a  Alfarràs  es 

contempla l’àmbit de l’entorn de la Noguera Ribagorçana com a Parc fluvial. 

 

 

 

 

 

Page 39: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

38

Figura  2‐19 Paisatges d’atenció especial 

 

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida 

2.2.4.3. Exposició visual 

En referència a l’exposició visual, la major part del municipi es considera de baixa exposició, tot i que 

destaquen alguns punt amb una exposició alta, en particular els vessants de  la Plana de Dalt, al sud‐

oest del municipi. No es localitzen zones catalogades com a horitzó persistent. 

Page 40: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

39

Figura  2‐20 Exposició visual 

 

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida 

Respecte  l’exposició  visual  des  de  les  principals  infraestructures  viàries,  el  municipi  queda 

majoritàriament comprès en l’àmbit visual de l’autovia A2. 

Page 41: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

40

Figura  2‐21 Exposició visual des de les principals infraestructures viàries 

 

 

 

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida 

2.2.4.4. Elements i valors significatius 

2.2.4.4.1. Valors naturals i ecològics 

A  Alfarràs  destaquen  forests  d’utilitat  pública  gestionats  pel  DMAH,  al  nordoest  del  terme,  i  dos 

franges nord‐sud que  són  sòls de valor natural  i de connexió: una d’elles, en  tota  la meitat est del 

terme, i l’altra, relacionada amb el riu Noguera‐Ribagorçana. 

Figura  2‐22 Valors naturals i ecològics 

Page 42: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

41

 

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida 

2.2.4.4.2. Valors estètics  

Patrons, elements morfològics i singularitats 

Al municipi destaquen dos tipus de patró agrícola: fruiters de regadiu i conreus herbacis de secà. Un 

element configurador del paisatge: el canvi de relleu vinculat al talús del riu i, com a element puntual 

de valor patrimonial, el castell. 

Page 43: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

42

Figura  2‐23 Patrons, elements morfològics i singularitats. 

 

 

 

 

 

  

  

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida 

 

Elements vegetals i predominants 

Pel que respecta als patrons agrícoles significatius a Alfarràs destaquen els conreus arboris de regadiu 

per  la seva entitat així com puntualment  les plantacions de pollancres  i, en  les zones amb vegetació 

natural,  les  pinedes,  en  tant  esdevenen  zones  destacables  per  la  seva  entitat  en  un  àmbit  amb 

predominància  de  conreus  herbacis  (extensius  de  secà),  matollars  i  arbres  de  poc  port  com  els 

fruiters. 

Page 44: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

43

Figura  2‐24 Elements vegetals i predominants 

 

 

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida 

 

2.2.4.4.3. Valors històrics 

Pel que fa als valors històrics, a Alfarràs és rellevant el castell, i el fet que és una zona on es localitzen 

diverses llegendes històriques i amb cert nivell de béns culturals d’interès nacional.  

Page 45: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

44

Figura  2‐25 Valors històrics i simbòlics 

  

   

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida 

Al respecte, el punt 2.2.4.7. d’aquest ISA llista els elements de patrimoni històric del municipi. 

2.2.4.4.4. Itineraris paisatgístics 

El catàleg de paisatge localitza un itinerari d’interès paisatgístic que comunica el terme d’Alfarràs amb 

Rosselló.  

Page 46: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

45

Figura  2‐26 Itineraris paisatgístics 

 Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida 

2.2.4.5. Fragilitats del paisatge i riscos 

En  conjunt,  pel  que  fa  a  les  fragilitats,  en  aquest  catàleg  es  detecten  pel municipi  d’Alfarràs  tres 

factors:  la  presència  de  zones  d’alta  exposició  visual,  les  zones  d’extracció  minera  així  com  el 

connector ecològic en transformació en referència a les zones de secà situades a la Plana de Dalt. 

Page 47: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

46

Figura  2‐27 Fragilitats 

 

 

 

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida 

Pel que respecta als riscos, al catàleg es detecten el risc d’expansió de guixos al quadrant nord‐oest 

del municipi, un possible risc d’inundació associat a la Noguera Ribagorçana (veure apartat 2.2.13) així 

com el  risc d’invasió d’espècies exòtiques Al bosc de  ribera associat a aquest  riu  i en particular del 

negundo (Acer negundo), la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) i el plàtan (Platanus hispanica). 

Page 48: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

47

Figura  2‐28 Riscos 

 

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida 

2.2.4.6. Patrimoni arquitectònic i arqueològic 

En  base  a  les  fonts  de  l’Inventari  de  Patrimoni  Arqueològic  i  Paleontològic  de  Catalunya,  del 

Departament  de  Cultura  de  la  Generalitat  de  Catalunya,  s’ha  trobat  cinc  registres  dins  del  terme 

municipal d’Alfarràs, que es llisten a la taula següent. 

Taula 2‐4 Registres de l’Inventari Arqueològic i Paleontològic de Catalunya al terme d’Alfarràs 

Nom  Tipus de jaciment  Cronologia 

TOSSAL DEL PONTET  Lloc d'habitació amb estructures 

Medieval   (400 / 1492) 

TOSSAL DEL CASETS  Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat 

Des de Bronze Final I a Ferro‐Ibèric   (‐1200 / ‐50) 

TOSSAL DEL CLAMORÍS  Lloc d'habitació sense estructures 

Bronze Final I   (‐1200 / ‐1150) 

NECRÒPOLIS DE SANT FADUC  

Lloc d'enterrament Inhumació col∙lectiu necròpolis 

Romà   (‐218 / 476) 

SANT FADUC  Lloc d'habitació amb estructures conservades vil∙la 

Romà   (‐218 / 476) 

Pel  que  fa  al  Patrimoni  Arquitectònic,  s’ha  consultat  l’Inventari  del  Patrimoni  Arquitectònic  de 

Catalunya, i tot seguit es llista els noms de les edificacions d’Alfarràs incloses a l’inventari. 

Page 49: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

48

Del llistat següent, cal destacar el Castell per ser un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), protegit per 

decret el 200 d’abril de 1949 amb data de publicació al BOE 05/05/1949. 

Figura  2‐29 Llistat d’elements inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Nom  Època  "EL CASTELL" o Gran Casal  XV LA TORRE  ‐ NOVA ESGLÉSIA DE SANT PERE. PARRÒQUIA.  XX ESGLÉSIA VELLA DE SANT PERE  XII‐XIX FÀBRICA DE FILATURES CASALS  Final XIX CASES DE LA COLÒNIA DE FILATURES CASALS  Final XIX PONT VELL D'ALFARRÀS  XIII‐XIV ESGLÉSIA DE SANT NICOLAU  XVII‐XX 

Font: Elaboració pròpia en base a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

 

2.2.5. QUALITAT DE L’AMBIENT ATMOSFÈRIC, ACÚSTIC I LUMÍNIC 

2.2.5.1. Qualitat de l’aire 

Existeix  la  Xarxa  de  Vigilància  i  Previsió  de  la  Contaminació  Atmosfèrica  (XVPCA)  de  Catalunya, 

elaborat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (DMAH). Aquesta xarxa és 

un sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals contaminants, va ser creada per  la Llei 

22/1983 i adscrita administrativament al DMAH. En aquesta llei es defineixen unes Zones de Qualitat 

de  l’Aire  (ZQA),  definides  com  a  porcions  del  territori  amb  una  qualitat  de  l’aire  similar.  La  ZQA 

número 14 és a la qual pertany Alfarràs (Terres de Ponent). 

Figura  2‐30 Característiques generals de la zona 14. 

 

Font : Document Delimitació de les Zones de Qualitat de l’Aire de Catalunya. 

La ZQA 14 es caracteritza pel que  respecta a  les condicions de dispersió per  tractar‐se d’una plana 

interior  que  es  veu  poc  afectada  per  la  brisa.  A  l’hivern  s’hi  formen  inversions  tèrmiques  per 

refredament  nocturn.  En  referència  a  les  emissions,  s’observen  nivells mitjans  d’emissions  difuses 

provinents  de  les  d’activitats  domèstiques  i  del  trànsit  urbà.  Respecte  a  la  IMD  de  les  vies 

Page 50: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

49

interurbanes hi ha trams amb trànsit escàs, moderat i intens. Hi ha focus industrials aïllats amb un clar 

predomini de  les activitats de  tipus B, especialment agroindustrials. La majoria dels municipis de  la 

zona, al voltant d’un 80%, no presenten àrees industrials (veure figura següent). 

Figura  2‐31 Caracterització de les emissions a la zona 14. 

 

Font : Document Delimitació de les Zones de Qualitat de l’Aire de Catalunya. 

Pel que  respecta  a  les  emissions  i  tal  i  com  s’observa  a  la  figura  anterior, Alfarràs no  té  activitats 

industrials  potencialment  contaminants  de  l’atmosfera  segons  el  grup  del  CAPCA,  tot  i  que  cal 

esmentar que el municipi veí d’Almenar té activitats incloses al grup B. 

Respecte als nivells d’immissió, les estacions actuals estan orientades al trànsit urbà i a l’ozó de fons. 

No es disposa de valors de fons respecte a la resta de contaminants. 

L’any 2007, i d’acord amb el balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya, a la Zona de Qualitat de l’Aire 

14,  Terres de  Ponent,  els nivells de qualitat  de  l’aire mesurats pel  diòxid de  sofre,  el monòxid de 

carboni, el plom, el benzè i el diòxid de nitrogen estan per sota dels valors límit. 

Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel no s’han superat els valors objectiu establerts a 

la legislació. 

Page 51: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

50

Pel que fa als nivells d’ozó troposfèric mesurats, són superiors als valors objectiu de protecció de  la 

salut humana  i de protecció de  la vegetació d’aplicació  l’any 2010  i als objectius a  llarg  termini de 

protecció de  la salut humana  i de protecció de  la vegetació d’aplicació  l’any 2020. S’ha detectat una 

superació del llindar d’informació. 

A partir de les mesures de les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, s’han detectat 

superacions  del  valor  límit  anual  i  del  nombre  de  superacions  del  valor  límit  diari  en  un  punt  de 

mesura ubicat a Lleida en una àrea de trànsit respecte els 2 punts de mesura de què disposa aquesta 

zona.  S’està  realitzant un  estudi de  caracterització de partícules per determinar‐ne  els  factors que 

generen aquests nivells. 

Pel que respecta a  les estacions automàtiques,  la més propera al municipi d’Alfarràs es  localitza a  la 

ciutat de Lleida i per tant no es consideren extrapolables els seus valors al municipi d’estudi. 

2.2.5.2. Qualitat acústica 

L’instrument normatiu que regula  la protecció contra  la contaminació acústica és  la Llei 16/2002,  la 

qual disposa d’un seguit de mesures a adoptar pels ajuntaments. Aquests han d’elaborar un mapa de 

capacitat acústica que estableixi els nivells d’immissió dels emissors acústics, així com una ordenança 

reguladora de la contaminació per sorolls i vibracions, sense que en cap cas pugui reduir les exigències 

i els paràmetres de contaminació acústica establerts pels annexos d’aquesta llei.  

En els mapes de capacitat acústica del municipi, segons els nivells d’immissió dels emissors acústics 

que  estiguin  inclosos  a  les  zones  urbanes,  els  nuclis  de  població,  i,  si  s’escau,  les  zones  del medi 

natural, s’establiran els objectius de qualitat que vulgui atorgar‐se. En aquests mapes el  territori es 

delimita en les zones següents: 

Taula 2‐5 Delimitació de les zones de sensibilitat acústica segons la llei 16/2002 

  Zona    A  B  C 

LAr  <60  <65  <70 Sensibilitat acústica  alta  moderada  baixa 

 

On es considera: 

Zona A: comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll. 

Zona B: comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana del soroll. 

Page 52: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

51

Zona C: comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll. 

Per  altra  banda,  i  considerant  les  relacions  de  veïnatge  en  l’ambient  exterior,  la  llei  estableix  uns 

nivells d’immissió d’aplicació quan  la contaminació acústica prové d’un o diversos emissors acústics 

situats al medi exterior del centre receptor. Els valors  límit d’immissió són d’aplicació a tot el que es 

faci  nou  a  partir  de  l’entrada  en  vigor  de  la  llei,  l’11  d’octubre  del  2002.  A  la  vegada,  els  valors 

d’atenció són els d’aplicació a tot l’existent abans de l’aplicació de la llei. 

Taula 2‐6 Nivells d’immissió de soroll segons la llei 16/2002 

  Valor límit  Valor 

Zona de   d'immissió  d'atenció 

sensibilitat  Lar, en dB(A)  Lar, en dB(A) 

   Dia  Nit  Dia  Nit 

A  60  50  65  60 

B  65  55  68  63 

C  70  60  75  70  

En  base  a  aquests mapes  de  capacitat  acústica  de  cada municipi,  els  instruments  de  planejament 

urbanístic  han  de  tenir  en  compte  les  zones  de  sensibilitat  acústica  i  les  normes  per  a  les  noves 

construccions en  les  zones de  soroll. En  relació al municipi d’Alfarràs el 2004  s’elabora el mapa de 

capacitat acústica del municipi. La carretera N‐230,  la C‐26 que entra al  terme per  l’est  fins al nucli 

urbà  (Avinguda  Balmes),  juntament  amb  la  perifèria  del  polígon  industrial  de Martí  Casals  són  les 

zones amb una sensibilitat acústica menor. Al seu torn, la N‐230 es considera una zona de soroll, que 

pot admetre nivells  sonors més elevats. El  casc antic  té una  sensibilitat moderada, mentre que els 

carrers més perifèrics, tenen sensibilitat acústica alta.  

Page 53: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

52

Figura  2‐32 Mapa de capacitat acústica municipal 

 

Font: Consell Comarcal del Segrià 

D’altra  banda,  la  Direcció  General  de  Qualitat  Ambiental  del  Departament  de  Medi  Ambient  i 

Habitatge ha realitzat, durant la campanya 2002‐2003, una acció de control per determinar els nivells 

de soroll de referència de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya.  

La metodologia emprada determina uns escenaris estratègicament representatius de les carreteres de 

Catalunya i mesura els nivells de soroll i la intensitat mitjana de vehicles. Les mesures s’han realitzat 

durant el període diürn.  

Els  resultats  que  s’obtenen  són  representatius  i permeten obtenir un mapa  on  es  representen  els 

nivells de soroll de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya.  

Així, s’ha consultat els nivells sonors de  la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya, concretament,  la 

carretera N‐230, que creua el municipi en direcció nord‐sud,  travessant el nucli  i presenta un nivell 

sonor comprès entre els 60 i els 65 dB en el seu pas per Alfarràs  i la C‐26 en direcció est‐oest amb un 

Page 54: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

53

nivell sonor  inferior als 60 dB, el que situaria els àmbits adjacents en una zona de sensibilitat B  i A 

respectivament (a l’any 2003). 

Figura  2‐33 Nivells sonors de la xarxa bàsica de carreteres d’Alfarràs. 

 

Llegenda: 

 

Font: cartografia de la web del DMAH. 

2.2.5.3. Qualitat lluminosa 

Amb  la  finalitat  d’eliminar  la  il∙luminació  excedent,  el  Parlament  de  Catalunya  va  aprovar  la  Llei 

6/2001,  de  31  de  maig,  d’ordenació  ambiental  de  l’enllumenament  per  a  la  protecció  del  medi 

nocturn, amb  l’objectiu de prevenir  i corregir els efectes pertorbadors de  la contaminació  lluminosa. 

Posteriorment, el Decret 82/2005, de 3 de maig, d’ordenació ambiental de  l’enllumenament per a  la 

protecció del medi nocturn desenvolupava els criteris establerts a l’esmentada llei. L’objectiu principal 

de la normativa d’ordenació ambiental de l’enllumenat és harmonitzar les activitats de les persones a 

la nit, amb la preservació de l’estat natural del medi ambient. Entre d’altres coses, disposa que cal que 

els municipis elaborin mapes de protecció lumínica, on es zonifiquen les àrees del municipi segons les 

seves capacitats d’absorbir la contaminació lumínica.  

Page 55: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

54

D’acord amb el que estableix l’article 5, a Catalunya es consideren quatre zones en funció de la seva 

protecció a  la contaminació  lluminosa; el Departament de Medi Ambient  i Habitatge va enviar una 

proposta de  zonificació dels diferents municipis  segons  la protecció a  la  contaminació  lluminosa. A 

partir  d’aquest,  s’elabora  el Mapa  de  protecció  envers  la  contaminació  lluminosa  esmenada  pels 

ajuntaments de Catalunya, i aprovada pel DMAH el 19 de desembre del 2007. 

A continuació es mostra  la zonificació establerta en aquest mapa pel municipi d’Alfarràs, en  la que 

s’aprecia que  la major part del municipi es considera  zona E2, de protecció alta, excepte  les  zones 

urbanes, categoritzades com a zona E3, de protecció moderada envers la contaminació lluminosa.  

Figura  2‐34 Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa. 

 

Llegenda: 

 

Font: cartografia de la web del DMAH. 

2.2.6. ENERGIA  

Pel que  respecta al consum energètic en el municipi d’Alfarràs  i en particular pel consum elèctric a 

continuació es mostren en la següent taula pel període 2000‐2006. S’observa com pels usos domèstics 

s’ha anat produint un increment mantingut durant aquest període a l’igual que en el sector terciari i 

Page 56: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

55

del  transport,  tot  i que per aquest últim de  forma més acusada. El consum  industrial  i energètic ha 

patit en el període 2004 a 2006 una  reducció molt  important  i atenent a que aquest sector era un 

consumidor molt important d’energia elèctrica (al voltant del 75% de la consumida a nivell municipal 

en el període 200 a 2004), en conjunt s’observa una davallada de gairebé el 70% en el consum total en 

el període 2000 a 2006. 

    

SECTORS 

ANYS  PRIMARI INDUSTRIAL I ENERGÈTIC 

CONSTRUCCIÓ I OBRES 

PÚBLIQUES 

TERCIARI I TRANSPORT (TRACCIÓ ELÈCTRICA) 

USOS DOMÈSTICS

TOTAL 

2000  87  17.899 12 2.201  3.119 23.3172001  65  17.640 9 2.149  3.442 23.3052002  74  16.788 15 2.291  3.537 22.7052003  67  16.927 43 2.584  3.724 23.3452004  71  14.961 17 2.610  3.893 21.5522005  69  8.893 29 2.612  4.019 15.6222006  52  451 102 2.807  4.045 7.457

Unitats consum: MWh. Font: ICAEN 

Pel que respecta a les dades de consum de gas natural al municipi d’Alfarràs, s’observa un increment 

al  llarg dels darrers anys dels que es disposa de dades, tot  i que s’observen unes certes oscil∙lacions 

sobretot pel que respecta al sector domèstic, probablement lligades al consum de gas per calefacció, 

el qual varia depenenet especialment de les condicions meteorològiques pròpies de cada any. 

  SECTORS   ANY  INDUSTRIAL  COMERCIAL  DOMESTIC  TOTAL 

2000  0  1.032 4.977 6.0092001  0  1.372 4.686 6.0582002  0  1.605 4.100 5.7052003  0  1.726 3.410 5.1362004  0  2.105 6.570 8.6742005  0  1.991 5.020 7.0112006  0  1.919 5.985 7.903

Unitats consum: MWh Font: ICAEN 

Pel  que  respecta  al  consum  de  gasos  liquats  del  petroli  (GLP)  es  disposa  de  dades  a  nivell  de  la 

província  de  Lleida.  Pel  que  respecta  al  butà,  s’observa  una  davallada  en  el  consum  al  llarg  dels 

darrers anys, possiblement degut a la progressiva substitució dels seu ús pel del gas natural. En el cas 

Page 57: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

56

del  propà  s’observa  en  canvi  que  el  seu  consum  s’ha mantingut més  estable  al  llarg  del  període 

d’estudi. 

  ANYS 

TIPUS COMBUSTIBLE 

2000  2001  2002  2003  2004  2005 

BUTÀ  11.219  10.374 9.392 8.785 8.778  8.216PROPÀ  27.565  24.928 25.045 24.421 24.361  24.519

Unitats: TONES Font: ICAEN 

Pel que fa al consum d'hidrocarburs, a la província de Lleida, s’observa un manteniment dels nivells de 

consum  en  el  període  2000‐2007,  amb  un  lleuger  descens  a  l’últim  tram  d’aquest  període  i  amb 

oscil∙lacions  que  depenen  essencialment  dels  canvis  que  s’han  produït  a  partir  de  la  substitució 

d’alguns hidrocarburs, com és el cas de la Gasolina ‐ IO 97. 

ANY  2000  2001  2002  2003  2004  2005  2006  2007 TIPUS COMBUSTIBLE  CONSUM PROVINCIA LLEIDA Gasolina ‐ IO 97  33973  24582 19233 15053 11313 4896  8  0Gasolina ‐ Eurogrado  48174  56203 60924 62093 64300 65836  67607  67018Gasolina ‐ s/p IO 98  8661  8515 8890 9212 9389 8348  8032  7705Gasoil A  274695  288325 301196 315963 336157 322166  327447  362584Gasoil B  123808  125477 125899 131498 142072 134142  132404  130685Gasoil C  59152  56641 48662 46754 44588 42322  34788  33321Fueloil BIA (1%) *  17307  30054 30835 111259 62663 52405  44190  33706Fueloil 1 (2,7%) *  82649  55120 55520 392            Fueloil 2 (3,5%) *  1616  0 0    

Total  650035  644917 651159 692224 670482 630115  614476  635019

Unitats: TONES. Font: ICAEN 

* Des de gener de 2003, degut a  la  limitació del  contingut de  sofre dels  fueloils, aquests passen a 

anomenar‐se fueloil 1 (<=1% de sofre en pes) i fueloil 2 (>1% i <3% de sofre en pes) que substitueixen 

als antics fueloil BIA (<=1% de sofre en pes), fueloil 1 (>1% i <=2.7% de sofre en pes) i fueloil 2 (>2.7% i 

<=3.5% de sofre en pes).               

 

Page 58: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

57

2.2.7. RESIDUS 

Pel  que  fa  a  la  gestió  dels  residus,  des  del  2002  se’n  encarrega  el  Consell  Comarcal  del  Segrià.  El 

Consell gestiona les deixalleries de rebuig, els residus orgànics, el paper i el vidre i envasos. 

Alfarràs,  l’any  2007  (amb  3.228 habitants),  va  tenir una  ràtio de  1,16  Kg/hab/dia  i  un  19,87 % de 

recollida selectiva, per tant, amb una situació una mica diferent respecte la mitja de la seva comarca, 

amb una ràtio més elevada (1,31 Kg/hab/dia) i aproximadament un 4% més de recollida selectiva.  

Pel  que  fa  a  la  recollida  per  cada  tipus  de material  durant  l’any  2007  a  continuació  es mostra  la 

quantitat (en Tm) per recollida selectiva i rebuig: 

Figura  2‐35 Tm de residus recollits a Alfarràs l’any 2007. 

Matèria 

orgànica 

Vidre  Paper i cartró 

Envasos 

lleugers 

Residus voluminos

os 

Medicaments Total Recollida Selectiva 

% Recollida Selectiva s/total 

120,02  49,60 

55,24  24,47  22,54  0,24  272,11  19,87 

Fracció Resta directa a Dipòsit 

controlat 

%Fracció Resta / Total 

Generació (total) 

Kg/hab/dia 

1.097,39  80,13  1.369,50 1,16 

Font: ARC, 2008. 

S’ha  comparat  les  ràtio  de  contenidors  del municipi  amb  el  conjunt  de  la  comarca  del  Bages,  i 

s’observa com Alfarràs està en una situació ,és desfavorable respecta la mitjana de la comarca ja que 

disposa de menys contenidors per habitant, concretament de 267 de vidre de mitja a  la comarca, a 

Alfarràs hi ha 440 mentre que en el cas del paper  i cartró   hi ha 254 hab/contenidor  i pels envasos 

lleugers 293 hab/contenidor al Segrià. 

Figura  2‐36 Nº de contenidors en servei de recollida selectiva a Alfarràs. 

Vidre  Hab/cont  Vidre 

Paper i cartró 

Hab/cont  Paper i cartró 

Envasos lleugers 

Hab/cont. Envasos lleugers 

8  404  9  359  7  461 

Font: ARC, 2008. 

La  producció  de  kilograms  de  residus  per  habitants  i  dia  al  municipi  ha  tingut  una  tendència  a 

incrementar‐se  fins  l’any  2006,  tot  i  que  l’any  2007  ja  s’observa  una  lleugera  disminució.  Pel  que 

respecta  a  la  recollida  selectiva  s’observa  per  el  període  2000‐2007  un  increment  pràcticament 

constant des d’uns valors mínims l’any 2000 fins al quasi 20% actual. 

Page 59: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

58

Figura  2‐37 Producció de residus per habitant i dia i perecntatge de recollida selectiva pel període 2000‐2007 

any  Kg/hab/dia  % recollida selectiva 

2000  0.98  3.3 2001  1.08  3.84 2002  1.04  5.29 2003  1.14  4.92 2004  1.18  6.37 2005  1.19  8.46 2006  1.19  17.83 2007  1.16  19.87 

Font: ARC, 2008. 

Cal destacar que el 80,13% dels  residus generats no són  reciclats. El destí  final dels  residus que no 

s’han pogut  reciclar o  reutilitzar dels diferents municipis que  formen part del Consell Comarcal del 

Segrià, s’han abocat a l’abocador de Montoliu a Los Tossalets, actualment en fase d’ampliació.  

En quant a residus industrials, a Alfarràs i d’acord amb l’Agència de Resisud de Ctalaunya, l’any 2005 

no es van produir residus industrials al municipi. 

2.2.8. RISCOS 

A continuació s’identifiquen i es defineixen els s possibles presents al municipi d’estudi.  

En relació a l’avaluació dels riscos ambientals, l’article 9 del Text refós de la Llei d’urbanisme, diu que 

les  administracions  amb  competències  en  matèria  urbanística  han  de  vetllar  perquè  les 

determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el 

benestar de  les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de  sostenibilitat ambiental  i de 

preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics. 

És  prohibit  d’urbanitzar  i  d’edificar  en  zones  inundables  i  en  zones  de  risc  per  a  la  seguretat  i  el 

benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs. 

2.2.8.1. Risc d’inundació 

Per  determinar  el  risc  d’inundació  del municipi  d’Alfarràs,  s’ha  consultat  el  pla  d’emergència  de 

protecció  civil  per  inundacions  (INUNCAT),  el  qual  identifica  les  zones  inundables  a  tot  Catalunya, 

elaborat per la Generalitat de Catalunya.  

Page 60: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

59

A  partir  de  les  zones  inundables,  i mitjançant  els  criteris  de  vulnerabilitat  definits  en  el  pla,  s’ha 

establert  un  nivell  de  risc  general  per  a  cada municipi  de  Catalunya.  En  el  cas  d’Alfarràs,  el  risc 

d’inundació és baix, i per tant no té la obligatorietat d’elaborar un PAM (Pla d’Actuació Municipal). 

Figura  2‐38 Risc municipal enfront les inundacions, destacant el municipi d’Alfarràs. 

   

Font: INUNCAT, 2006. 

Així doncs,  fruit del programa de prevenció d’avingudes  INUNCAT, existeix una delimitació del  risc 

d’inundació  a  escala  1:50000  per  a  períodes  de  retorn  de  50,  100  i  500  anys,  seguint  criteris 

hidrològics, i també geomorfològics, delimitats a la figura següent. 

Page 61: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

60

Figura  2‐39 Inundabilitat de la Noguera Ribagorçana. 

 

Llegenda:  Temps d’inundació (període de retorn en anys) 

 

Font: Elaboració pròpia en base a l’ACA. 

2.2.8.2. Risc d’incendi 

S’ha consultat  la cartografia del DMAH  sobre perímetres de protecció prioritària per a  la prevenció 

d’incendis forestals, i s’ha comprovat que el municipi d’Alfarràs no queda inclòs en aquest perímetre 

de protecció contra incendis forestals.  

També  s’ha  consultat  el Mapa  de  perill  bàsic  d'incendi  forestal,  que  defineix  un  estat  del  territori 

estimatiu de la freqüència i la intensitat en que s’hi pot produir el perill d'incendi, elaborat pel DMAH 

(2002). El mapa està realitzat en base a la integració dels factors que intervenen en el perill d’incendi 

forestal,  sent  aquests  el  perill  d’ignició  (facilitat  que  s’iniciés  un  incendi  forestal)  i  el  perill  de 

propagació (facilitat amb que es pot expandir).  

En  la  figura  següent  s’adjunta  un  detall  de  la  cartografia  esmentada,  on  es  pot  observar  que  el 

municipi d’estudi  s’ubica en una  zona  considerada, en  la  seva major part,  com a  zona de baix  risc 

Page 62: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

61

d’incendi. Les zones amb un risc més elevat es corresponen amb  les  forestals  i/o amb presència de 

matollars, associades als vessants. 

Figura  2‐40 Detall del Mapa de perill bàsic d’incendi forestal a Alfarràs. 

 

Llegenda: 

 

Font: cartografia de la web del DMAH. 

2.2.8.3. Risc geològic 

Una  gran  part  del  terme municipal  d’Alfarràs  té  zones  amb  pendents  superiors  al  20%,  situades 

sobretot  al  quadrant  nord‐oest  i  als  vessants  de  la  Plana  de  Dalt.  Aquestes  àrees,  tal  i  com  s’ha 

esmentat anteriorment, es mantenen ocupades per la vegetació natural, en tant les que presenten un 

pendents menors han estat ocupades pel conreu, tant de regadiu a  les parts baixes com a de secà a 

les altes i per la zona urbana. En conjunt no es detecten assentaments en zones amb un risc d’erosió 

derivat d’un pendent superior al 20%. 

Page 63: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

62

Figura  2‐41 Pendents superiors al 20%. 

 

Llegenda: 

 

Font: Elaboració pròpia 

2.2.8.3.1. Dictamen preliminar de riscos geològics 

A  instàncies  de  la Direcció General  d’Urbanisme    el  setembre  del  2008  es  va  lliurar  un  dictamen 

preliminar de riscos geològics en l’àrea delimitada al terme municipal d’Alfarràs, per part de l’Institut 

Geològic  de  Catalunya.  L’objectiu  d’aquest  dictamen  era  efectuar  una  avaluació  preliminar  de  la 

perillositat  geològica  natural  per  tal  de  determinar  si  en  els  àmbits  estudiats  o  en  part  d’aquests, 

existeixen  indicis  de  processos  geològics  que  puguin  donar  lloc  a  situacions  de  risc  que  convingui 

evitar.  

Aquest dictamen es va centrar en l’estudi de la perillositat geològica d’origen natural corresponent a: 

Moviments del terreny (moviments de vessant i esfondraments) 

Inundabilitat  

Cons de dejecció i processos erosius associats a torrentades i avingudes 

Aqüífers vulnerables d’especial interès per al consum urbà 

Page 64: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

63

L’objectiu del dictamen finalment  és definir les àrees on existeix risc natural, distingint entre: 

– Àrees on no es recomana la realització d’estudis addicionals de perillositat geològica. Usualment, 

corresponen  a  àmbits  amb  perillositat  de  Molt  baixa  a  Baixa,  en  les  quals,  generalment,  no  es 

necessari  realitzar altres estudis que els  informes geotècnics pertinents per a  la  construcció de  les 

diferents estructures. 

– Àrees on es recomana  la realització d’estudis addicionals. Normalment, corresponen a àrees que 

contenen àmbits amb perillositat de Mitjana a Alta. En aquestes àrees, com a criteri general, abans 

d’emprendre  qualsevol  actuació  urbanística,  es  recomana  efectuar  estudis  detallats,  previs  a  la 

definició  dels  usos  del  sòl  que  hi  poden  ser  compatibles,  que  avaluïn  detalladament  determinats 

aspectes de la perillositat geològica i els seus possibles efectes sobre l’actuació projectada.  

El principal que se’n desprèn és: 

És als sectors amb major pendent on s’ha reconegut alguns indicis de moviments de vessant. 

Al quadrant nord‐occidental, s’ha observat despreniments de pedres i blocs molt petits en els 

vessants  de  pendents  elevats  desenvolupats  en  uns  guixos molt  deformats  i  fracturats.  La 

magnitud  d’aquests  despreniments  és  molt  baixa  i  la  seva  trajectòria  molt  curta.  Als 

escarpaments  del  quadrant  sud‐occidental,  també  s’ha  observat  fenòmens  de molt  baixa 

magnitud als sectors de més pendent. Atesa la baixa magnitud dels fenòmens observats i que 

no s’ha tingut constància de moviments més significatius, s’ha estimat per tota l’àrea d’estudi 

una perillositat natural baixa a molt baixa enfront moviments de vessant. 

En  relació  al  desenvolupament  de  despreniments,  cal  remarcar  l’existència  d’una  unitat 

litològica  amb  un  contingut molt  elevat  amb  guixos  (PEOx),  que  en  algun moment  havien  

arribat  a  ser  explotats  (les Guixeres). Aquesta unitat  amb  guixos  (PEOx)  aflora  al quadrant 

nord‐oest, però també està present per sota dels dipòsits al∙luvials de la Noguera. L’existència 

dels dipòsits de terrassa (permeables) sobre la unitat de guixos (impermeables) pot afavorir la 

circulació  d’aigua  al  contacte  amb  els  guixos  i  el  desenvolupament  de  carstificacions  per 

dissolució, que en superfície podrien esdevenir esfondraments del terreny. Així, atenent a  la 

presència  de  guixos  al  substrat,  la  presència  d’una  unitat  superior  amb  possible  circulació 

d’aigua de l’aqüífer al∙luvial de la Noguera i l’existència d’antecedents propers s’ha considerat 

per a  la Subàrea A  (figura 2‐42) una perillositat natural mitjana enfront esfondraments. Es 

recomana  que  prèviament  al  planejament  urbanístic  s’efectuï  un  estudi  de  perillositat 

enfront esfondraments, que delimiti  la perillositat  i que determini  la necessitat de prendre 

mesures de prevenció. 

Page 65: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

64

Al quadrant nord‐occidental  (Subàrea B,    figura 2‐42) del  terme,  la presència de  guixos  és 

important, però és poc probable que en l’actualitat hi hagi una circulació d’aigua suficient pel 

desenvolupament  de  processos  càrstics  significatius.  Tanmateix,  com  si  que  és  possible 

l’existència  de  cavitats  no  evolutives  degudes  a  processos  càrstics  antics  s’estima  per  la  

subàrea B una perillositat natural baixa a mitjana enfront esfondraments. Es recomana que 

els  informes  geotècnics  pertinents  per  a  futures  actuacions  urbanístiques,  tinguin  en 

compte la possibilitat de cavitats per carstificació als guixos i s’adeqüin en cada cas concret 

per tal d’evitar possibles afeccions. 

A la resta de l’àrea, els guixos són presents a les unitats paleògenes (PONMgx i POlxc), però en 

quantitats  i en  trams  insuficients per haver desenvolupat processos càrstics significatius, de 

manera  que  s’ha  estimat  una  perillositat  baixa  enfront  esfondraments.  Als marges  de  la 

Noguera Ribagorçana cal considerar la possibilitat de processos erosius localment importants, 

de manera que prèviament a la implantació de qualsevol estructura propera a l’escarpament 

de  les terrasses baixes cal que en el projecte s’estudiï els efectes que hi pugui tenir  l’erosió 

fluvial. 

Quant  a  la  inundabilitat,  la  Noguera  Ribagorçana,  el  regal  de  la  Viuda  i  el  barranc  que 

comunica el canal d’Aragó i Catalunya amb el de Pinyana, podrien patir episodis torrencials en 

períodes de pluja abundant. Es recomana un estudi d’inundabilitat del regal de la Viuda i el 

barranc que comunica el canal d’Aragó i Catalunya amb el de Pinyana. 

Page 66: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

65

Figura  2‐42 Subàrees del dictamen geològic 

Estudi d'inundabilitat

Subàrea

A

B  

Font: Elaboració pròpia a partir del Dictamen preliminar de riscos geològics, Institut de Geologia de Catalunya. 2008.   

Per tant les recomanacions del dictamen són: 

En  la  subàrea  A,  on  s’ha  estimat  una  perillositat  natural mitjana  enfront  esfondraments, 

prèviament  a  qualsevol  actuació,  fer  estudis  de  detall  que  determinin  en  cada  cas  les 

característiques  geològiques  i  geotècniques  del  subsòl  i  determinin  la  necessitat  d’establir 

franges de seguretat o les mesures de prevenció i protecció adequades. 

A la subàrea B, on s’ha estimat una perillositat natural baixa a mitjana enfront esfondraments, 

es  recomana que els  informes geotècnics pertinents per a  futures actuacions urbanístiques, 

tinguin en compte la possibilitat de cavitats per carstificació als guixos i s’adeqüin en cada cas 

concret per tal d’evitar possibles afeccions  

Es recomana la realització d’un estudi d’inundabilitat del riu Noguera Ribagorçana, el regal de 

la Viuda i el barranc que connecta el canal d’Aragó i Catalunya amb el de Pinyana. 

Page 67: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

66

Amb caràcter general, independentment de la perillositat natural, el dictamen indica que caldrà tenir 

en compte les següents recomanacions: 

La  realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb  les directrius 

actuals del “Código Técnico de la Edificación” (CTE). 

Prendre les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució d’excavacions o talussos 

antròpics per evitar el desenvolupament d’inestabilitats. 

Evitar  edificar  a  les  vores  d’escarpaments  i  talussos.  Es  recomana  deixar  una  distància 

prudencial entre l’escarpament i les bases de les edificacions, ja que es poden veure afectades 

per  un  progressiu  desenvolupament  d’inestabilitzacions  locals  en  forma  de moviments  de 

massa o de despreniments. 

Evitar  les  fonamentacions  sobre  terraplens o  rebliments antròpics preexistents. Usualment, 

no  solen  ser  aptes  per  a  fonamentar  estructures,  i  es  poden  generar  assentaments 

diferencials importants en ser sotmesos a càrregues.  

Respectar  les  lleres, evitant  les actuacions que obstaculitzin el pas o  impedeixin el correcte 

drenatge de l’aigua, i deixant espai lliure suficient al voltant de la llera. 

2.2.9. SENSIBILITAT GLOBAL 

Per tal de sintetitzar la informació obtinguda dels aspectes ambientals rellevants que tenen incidència 

directa  sobre el  territori,  s’ha  realitzat un plànol de  sensibilitat a partir d’una  zonificació en  funció 

principalment dels valors dels hàbitats d’interès comunitari, les zones d’interès connector i els valors 

paisatgístics.  S’ha  tingut  en  compte  en  aquest  mateix  sentit  la  influència  negativa  sobre  la 

connectivitat  i els hàbitats per part  les  infraestructures existents  i  les edificacions, així com  les àrees 

fràgils degudes als pendents elevats, les zones inundables, les zones amb risc potencial d’inestabilitat 

geològica i el risc d’incendi.  

A continuació es mostren els plànols corresponents als valors  i als riscos, que han estat  la base per 

elaborar el plànol de sensibilitat: 

Page 68: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

67

Figura  2‐43 Valors del territori 

 

Sòl valor natural i de connexió (PTPP)

ESPAIS DE VALOR DEL TERRITORISistema fluvial

Tipus d'espai (períodes de retorn en anys)

Zona fluvial (10)

Sistema hidrològic (100)

Zona inundable (500)

Hàbitats d'interès comunitari

Hàbitat prioritari

Hàbitat no prioritari

Forests gestionades pel Departament de Medi Ambient

Patró nítid de fruiters

Font: Elaboració pròpia 

 

Page 69: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

68

Figura  2‐44 Riscos naturals 

 

Inundabilitat. Períodes de retorn.

10

100

500

pendents superiors al 20%

Risc bàsic d'incendi forestal

Graus de perill

Moderat

Alt

Molt alt

Àrees amb potencials riscos geològics

Risc moderat

Risc baix

RISCOS NATURALS

Font: Elaboració pròpia 

 

Page 70: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

69

En conjunt es detecten com a zones de sensibilitat més elevada els àmbits situats al nord‐oest i al sud‐

oest  del municipi,  en  tant  es  configuren  com  a  hàbitats  d’interès  per  la  fauna  i  juguen  un  paper 

important de cares a la connectivitat territorial. També són zones amb els relleus més abruptes, on es 

superen els pendents del 20%. Com a zona d’especial interès, l’àmbit situat al nord‐oest del municipi 

comprèn  alhora  una  sèrie  d’hàbitats  d’interès  comunitari  com  és  el  cas  dels  HIC  prioritaris  Prats 

mediterranis  rics  en  anuals,  basòfils  (Thero‐Brachypodietalia)  i    Vegetació  gipsícola  ibèrica 

(Gypsophiletalia).  

D’altra banda cal destacar  la  importància  l’espai situat entre  la plana agrícola del Sas  i  l’horta, al sud 

del nucli. Són espais coberts cultius de  fruiters en canvi de pendent. L’horta, d’altra banda, destaca 

principalment com a zona d’interès connector els conreus de regadiu presents al quadrant sud‐est del 

nucli,  en  tant  permeten  mantenir  la  connectivitat  entre  els  espais  de  secà  de  l’Altiplà  Alguaire‐

Almenar  i  la Noguera Ribagorçana,  a més de  configurar un patró nítid de paisatge.  Tal  i  com  s’ha 

esmentat a  l’apartat sobre connectivitat  territorial, el Pla Territorial de Ponent estableix que  l’espai 

fluvial de la Noguera Ribagorçana permet la connexió entre els plans d’Alguaire‐Almenar i els plans de 

la Figuera i es considera per tant que els espais agrícoles associats a aquest espai fluvial, principalment 

de  conreus  arboris  de  regadiu,  representen  a  nivell  del  municipi  d’Alfarràs  un  àmbit  d’especial 

rellevància a nivell de la connectivitat. 

Finalment, al nord‐est la sensibilitat be donada pel risc geològic moderat.  

Page 71: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

70

Figura  2‐45 Plànol de sensibilitat 

 

 + sensibilitat 

 

 

 ‐ sensibilitat 

 

Font: Elaboració pròpia 

 

Page 72: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

71

2.3. DETERMINACIÓ  DELS  OBJECTIUS,  CRITERIS  I  OBLIGACIONS  DE  PROTECCIÓ  AMBIENTAL 

ESTABLERTS EN LA NORMATIVA O EN ELS INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT APLICABLES 

2.3.1. PROTECCIÓ DELS SISTEMES NATURALS PELS SEUS VALORS DE CONSERVACIÓ, FRAGILITAT 

O SINGULARITAT  

Per aquest apartat, s’ha consultat  la cartografia disponible  referent als Espais naturals de protecció 

especial, els Hàbitats d’interès comunitari, el Pla d’Espais d’Interès Natural,  la Xarxa 2000, el Pla de 

recuperació  del  Trencalòs,  les  Zones  d’actuació  urgent,  les  Zones  humides  i  l’Inventari  d'Espais 

d'Interès Geològic de Catalunya. Atenent a les bases consultades el terme d’Alfarràs no està inclòs en 

cap delimitació de les esmentades, exceptuant la presència de diversos hàbitats d’interès comunitari, 

tal i com s’ha esmentat a l’apartat sobre vegetació.  

Al municipi no hi ha aqüífers vulnerables per contaminació de nitrats, designades pel Decret 283/1998 

i el Decret 476/2004, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de 

nitrats  procedents  de  fonts  agràries.  Tampoc  hi  ha  aqüífers  protegits  pel  Decret  328/1988,  d’11 

d’octubre, pel qual  s’estableixen normes de protecció  i  addicionals  en matèria de procediment  en 

relació amb diversos aqüífers de Catalunya. 

2.3.2. PROTECCIÓ  PER  LA  CONCURRÈNCIA  DE  VALORS  ARQUEOLÒGICS  I  ARQUITECTÒNICS 

SUSCEPTIBLES DE PRESERVACIÓ 

Tal  i  com  s’ha mencionat    l’apartat  2.2.2    s’han  consultat  l’Inventari  de  Patrimoni  Arqueològic  i 

Paleontològic de Catalunya i l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del Departament de 

Cultura de  la Generalitat de Catalunya,  i  s’ha  trobat  en  tots dos  casos  registres d’interès  al  terme 

municipal  d’Alfarràs.  D’aquests  registres,  cal  destacar  el  Castell  per  ser  un  Bé  Cultural  d’Interès 

Nacional (BCIN), protegit per decret el 200 d’abril de 1949 amb data de publicació al BOE 05/05/1949. 

2.3.3. NORMATIVA GENERAL DE CARÀCTER AMBIENTAL APLICABLE A L’ÀMBIT DEL POUM 

2.3.3.1. Marc general 

ÀMBIT EUROPEU 

Page 73: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

72

- Directiva 2001/42/CE relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.  

ÀMBIT AUTONÒMIC 

- Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes. 

- Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei  9/1995,  de  l’accés  motoritzat  al  medi  natural,  i  de  la  Llei  4/2004,  relativa  al  procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental  

- Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega  la Llei 4/2004, d'1 de  juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes. 

- Llei  4/2004,  d'1  de  juliol,  reguladora  del  procés  d’adequació  de  les  activitats  d’incidència ambiental  al  que  estableix  la  Llei  3/1998,  del  27  de  febrer,  de  la  intervenció  integral  de l'Administració ambiental. 

- Decret 143/2003, de 10 de  juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova  el  Reglament  general  de  desplegament  de  la  Llei  3/1998,  de  27  de  febrer,  de  la intervenció integral de l’administració ambiental, i se n’adapten els annexos. 

- Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, en la qual es defineixen  les  tipologies  d’activitats  i  de  permisos,  sistemes  específics  de  prevenció  i  control ambiental, les institucions implicades i el règim sancionador. 

2.3.3.2. Urbanisme i territori 

ÀMBIT ESTATAL 

- Llei  9/2006,  de  28  d’  abril,  sobre  l’avaluació  ambiental  dels  efectes  de  determinats  plans  i programes en el medi ambient. 

- Llei 8/2007 de 28 de maig, del sòl. 

- Reial Decret Llei 1/2008, d’impacte ambiental. 

ÀMBIT AUTONÒMIC 

- Llei d’Urbanisme vigent, el text refós de la qual s’aprova pel Decret Legislatiu 1/2010 

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. 

2.3.3.3. Aigua 

ÀMBIT EUROPEU 

Page 74: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

73

- Directiva  60/2000/EC  per  la  que  s’estableix  un  marc  comunitari  d’actuació  en  l’àmbit  de  la política d’aigües. 

ÀMBIT ESTATAL 

- Reial  Decret  Llei  4/2007,  de  13  d'abril,  pel  qual  es modifica  el  text  refós  de  la  Llei  d'Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol. 

- Llei 46/1999 de 13 de desembre de modificació de la Llei 29/1985 d’aigües. 

- Reial Decret 849/1986, modificada pel Reial Decret 9/2008 

ÀMBIT AUTONÒMIC 

- Llei  12/2004,  de  27  de  desembre,  de  mesures  financeres,  que  modifica  el  Decret  legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya que deroga la LOGTA i altres disposicions. 

2.3.3.4. Residus 

ÀMBIT EUROPEU 

- Directiva  2000/76/CE  del  Parlament  Europeu  i  del  Consell  de  4  de  desembre,  relativa  a  la incineració de residus. 

- Directiva 2004/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de febrer de 2004, per la que es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d’envasos. 

ÀMBIT AUTONÒMIC 

- Llei 15/2003, de 13 de  juny, de modificació de  la  Llei 6/1993, del 15 de  juliol,  reguladora dels residus. 

- Decret 161/2001, de 12 de juny, que modifica el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. 

- Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. 

2.3.3.5. Contaminació atmosfèrica 

ÀMBIT ESTATAL 

-  Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera. 

 

ÀMBIT AUTONÒMIC 

Page 75: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

74

- Decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecció especial de  l’ambient atmosfèric  diversos  municipis  de  les  comarques  del  Barcelonès,  el  Vallès  Oriental,  el  Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules. 

- Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric. 

2.3.3.6. Contaminació acústica 

ÀMBIT EUROPEU 

- Directiva 2002/49/CE, 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. 

ÀMBIT ESTATAL 

- Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll. 

ÀMBIT AUTONÒMIC 

- Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n'adapten els annexos.    

- Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica. 

- Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.  

2.3.3.7. Contaminació lumínica 

ÀMBIT AUTONÒMIC 

- Decret 82/2005, de 3 de maig, d’ordenació ambiental de  l’enllumenament per a  la protecció del medi nocturn. 

- Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. 

2.3.3.8. Edificació 

- DECRET  21/2006,  de  14  de  febrer,  pel  qual  es  regula  l’adopció  de  criteris  ambientals  i d’ecoeficiència en els edificis 

- Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación 

Page 76: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

75

2.3.3.9. Incendi 

NIVELL ESTATAL 

- Real Decret 949/2005, de 29 de juliol, pel que s’aproven mesures de relació amb les adoptades al 

Real  Decret‐  Llei  11/2005,  de  22  de  juliol,  pel  que  s’aproven  mesures  urgents  en  matèria 

d’incendis forestals. 

- Real Decret    Llei  11/2005, de  juliol, pel que  s’aproven mesures urgents  en matèria d’incendis 

Forestals. 

NIVELL AUTONÒMIC 

- Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. 

- Resolució de 24 d’octubre de 1994, per la qual es dóna publicitat a l’Acord de 29 de setembre de 

1994, de Govern de  la Generalitat, pel qual s’aprova el Pla de Protecció Civil d’emergències per 

incendis forestals a Catalunya (INFOCAT). 

- Decret  46/1999,  de  23  de  febrer,  d’ampliació  de  termini  per  adoptar mesures  de  prevenció 

d’incendis forestals. 

2.3.3.10. Hàbitats d’interès comunitari 

NIVELL EUROPEU 

- Directiva 92/43/UE,  relativa a  la  conservació dels hàbitats naturals  i de  fauna  i  flora  silvestres, 

coneguda com a Directiva hàbitats. 

- El 27 d'octubre de 1997, va aprovar  la Directiva 97/62/UE, en què s’adapten al progrés científic 

(és a dir, al millor coneixement i definició) els hàbitats naturals i les espècies dels annexos I i II. 

2.3.3.11. Fauna protegida 

NIVELL EUROPEU 

- Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la 

fauna i flora silvestres. 

Page 77: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

76

Annex 1: Tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari per a  la  conservació dels quals  cal designar 

zones especials de conservació. 

Annex  2:  Espècies  de  la  fauna  i  la  flora  d’interès  comunitari  per  a  la  conservació  de  les  quals  cal 

designar zones especials de conservació. 

Annex 4: Espècies de la fauna i la flora d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta. 

- Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. 

Annex 1: Espècies objecte de mesures de conservació especial del seu hàbitat a  fi d’assegurar‐ne  la 

supervivència  i  la  reproducció  en  la  seva  àrea  de  distribució.  Per  a  aquestes  espècies  (175),  es 

classificaran zones de protecció especial les (ZEPA). 

‐ Directiva 2009/147/CE, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres. 

NIVELL ESTATAL 

- Reial decret 439/1990, de 30 de març de 1990, pel qual es regula el Catàleg nacional d’espècies 

amenaçades. 

Annex 1: Espècies en perill d’extinció, les quals han de ser objecte d’un pla de recuperació. 

Annex 2: espècies d’interès especial, les quals han de ser objecte d’un pla de gestió. 

NIVELL AUTONÒMIC 

- Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, modificada per la Llei 3/1994. de 20 d'abril 

modificada per la Llei 18/1998, de 28 de desembre. 

2.3.3.12. Activitats industrials 

NIVELL AUTONÒMIC 

- Llei 3/1998, de 27 de febrer, de  la Intervenció Integral de  l’Administració Ambiental, modificada 

per: LLei 1/1999, LLei 13/2001 i Llei 12/2006 

 

 

Page 78: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

77

2.3.4. ÀMBITS PROTEGITS AL PLANEJAMENT TERRITORIAL 

2.3.4.1. Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida) 

El Pla territorial parcial de Ponent proposa tres categories bàsiques de sòl no urbanitzable segons el 

grau de protecció que els atorga davant les possibles transformacions: 

− el sòl no urbanitzable de protecció especial, 

− el sòl no urbanitzable de protecció territorial  

− el sòl no urbanitzable de protecció preventiva. 

Aquest contempla així mateix que el planejament urbanístic haurà de recollir aquestes categories i, en 

cas necessari, desenvolupar‐les a una escala més precisa. 

El pla contempla com a finalitats de  la determinació espacial  i normativa del sistema d’espais oberts 

les següents: 

a)  Evitar  la  urbanització  i  la  degradació  d’aquells  terrenys  no  urbanitzats  que  reuneixen  especials 

qualitats com a espais d’interès natural  (hàbitats d’interès, boscos,  fauna,  flora, patrimoni geològic, 

etc.), paisatgístic, social, econòmic i/o cultural. 

b) Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes orogràficament o 

subjectes a riscos, d’acord amb allò que estableix la normativa urbanística. 

c) Assegurar  les  connectivitats  ecològiques  necessàries  per  al manteniment  de  la  biodiversitat  i  la 

salut dels ecosistemes. 

d)  Preservar  aquells  terrenys  necessaris  per  al  correcte  funcionament  del  sistema  hidrològic  i 

mantenir en bon estat de conservació les zones humides. 

e) Dotar de sentit morfològic  i territorial a  les delimitacions dels sòls  integrants del sistema d’espais 

oberts,  de  manera  que  s’afavoreixi  la  màxima  continuïtat  i  dimensió  territorial  de  les  peces  no 

urbanitzades. 

f) Establir una gradació de preferències amb relació a les alternatives d’urbanització i edificació. 

Page 79: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

78

g) Garantir  la  reserva, per  raons de  localització,  connectivitat,  topografia  i  condicions de  les  àrees 

necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur. 

h) Facilitar les activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable. 

i) Contribuir a garantir  la continuïtat de  l’activitat agrària,  singularment  la de  secà, pel  seu especial 

interès  en  la  gestió  dels  espais  oberts  i  en  la  conservació  dels  valors  ecològics  associats  i  la  del 

paisatge rural. 

j)  Contribuir  a  la  valorització  econòmica  dels  espais  oberts  mitjançant  l’ús  turístic  o  altres  usos 

compatibles amb la seva preservació que afavoreixin la seva gestió. 

k) Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural. 

l)  Proporcionar  pautes  espacials  i  regulacions  per  a  la  implantació  d’aquelles  edificacions  que  es 

poden admetre en sòl no urbanitzable. 

En  el  cas  concret  d’Alfarràs  el  Pla  delimita  com  a  sòl  no  urbanitzable  de  protecció  especial  i  en 

concret com a sòl de valor natural  i de connexió els secans de  la Plana de Dalt així com els vessants 

d’aquest altiplà i, cap al nord, les zones amb vegetació natural i els secans de menor entitat situats en 

la meitat oest del municipi. Així mateix queden delimitats com a sòls de valor natural i de connexió les 

zones adjacents a  la Noguera Ribagorçana  i, en concret, en correspondència amb els àmbits ocupats 

pel  bosc  de  ribera  i  vegetació  associada.  Pel  que  respecta  al  sòl  no  urbanitzable  de  protecció 

territorial  es  delimiten  com  a  Sòls  potencialment  sotmesos  a  risc  natural  els  que  no  queden 

compresos  com  a  sòls  de  protecció  especial  a  l’entorn  de  la  Noguera  Ribagorçana  i  que  són 

potencialment inundables corresponents al període de retorn de 500 anys, tal i com queden reflectits 

a la cartografia oficial a escala 1:50.000 de l’Agència Catalana de l’Aigua. Pel que respecta a la resta de 

sòls, majoritàriament  agrícoles  compresos  entre  aquestes  dues  grans  delimitacions,  i  exceptuant 

l’àrea urbana, es categoritzen com a sòls no urbanitzables de protecció preventiva. 

D’altra banda cal esmentar que el Pla contempla al nucli d’Alfarràs com a de creixement mitjà, sense 

delimitar cap reserva associada a aquest, però establint les condicions d’aquest creixement a l’article 

3.7. (veure annex I).  

Així mateix aquest Pla  recull  les  indicacions establertes pel Pla d’Infraestructures de Transports de 

Catalunya  i  per  tant  estableix  les  propostes  de  la  xarxa  viària  amb  les  categories  de  Nou  traçat, 

Condicionament  i Conservació. El viari de nou  traçat es  correspon amb  la  futura Autovia A‐14  i  les 

Page 80: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

79

connexions d’aquesta amb la xarxa viària existent així com la nova variant pel nord del nucli, en tant 

que es proposa el condicionament de l’actual C‐26. 

Figura  2‐46 Detall del Mapa d’Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions d'infraestructures corresponent a Alfarràs. 

 

 

Page 81: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

80

 

 

Font: Pla territorial parcial de Ponent 

 

En  l’annex  I es reprodueixen els articles del Pla territorial parcial de Ponent que fan referència a  les 

tres categories bàsiques de sòl establertes i les relacionades amb el creixement mitjà.  

2.3.4.2. Determinacions del Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida 

Segons  el  que  s’especifica  a  la memòria  del  catàleg,  els  objectius  de  qualitat  paisatgística  (OQP) 

associats  a  cada  catàleg,  “s’incorporen  amb  caràcter  normatiu  com  a  normes,  directrius  i 

recomanacions  del  paisatge  als  set  plans  territorials  parcials  que  elabora  la  Secretaria  per  a  la 

Planificació  Territorial  d’aquest  departament  i  als  plans  directors  territorials  que  el  Departament 

consideri oportuns, prèvia consulta pública. Són els mateixos plans territorials parcials i, depenent de 

cada cas, també els plans directors territorials els que determinen en quins supòsits les Directrius del 

Paisatge són d’aplicació directa, d’incorporació obligatòria en la modificació i revisió del planejament 

urbanístic, o bé quan constitueixen únicament  recomanacions per al planejament urbanístic  i per a 

d’altres plans o programes de naturalesa sectorial amb afecció en el paisatge”.  

Page 82: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

81

D’altra banda, el capítol 13 de la memòria del catàleg, conté els criteris i accions que han de permetre 

concretar els objectius de qualitat paisatgística per a  la seva posterior  integració en el planejament 

territorial en forma de directrius de paisatge –alguns podrien esdevenir directrius de manera directa‐.  

Així doncs, a priori, el PTPP ha hagut d’incorporar aquests objectius de qualitat com a determinacions 

que  afecten  el  POUM  d’Alfarràs,  no  obstant,  l’aprovació  definitiva  del  PTPP  va  ser  anterior  a 

l’aprovació  del  catàleg.  El  PTPP  incorpora,  en  previsió  regulació  general  a  l’article  6.6.  i  directrius 

paisatgístiques a les disposicions transitòries (veure annex I).  

En  aquest  apartat,  s’especifiquen  els  objectius  que  figuren  en  el  catàleg  de  paisatge,  tal  com  es 

demana  al  document  de  referència,  perquè  siguin  tinguts  en  compte  en  el  planejament  com  a 

determinacions. Aquests objectius generals són: 

1. Un paisatge urbà  rehabilitat  i valoritzat en  la seva part històrica, arquitectònicament  rellevant,  i endreçat  i dissenyat per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. 

2. Uns nuclis poblacionals amb un creixement urbanístic ordenat, dimensionat d’acord a  les necessitats reals  i que no comprometi el futur del caràcter agrícola dels espais circumdants als nuclis urbans. 

3. Uns paisatges naturals de qualitat que compaginin l’activitat agropecuària, d’extracció de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi. 

4. Un  sòl no urbanitzable endreçat amb  construccions  rurals  (magatzems agrícoles, granges,  coberts d’eines, casetes de bombeig, etc.) fetes amb volumetries, materials i revestiments adaptats a l’entorn. 

5. Unes vies de comunicació integrades paisatgísticament i que no malmetin la connectivitat paisatgística i social del territori. 

6. Uns accessos als nuclis urbans ordenats paisatgísticament que facilitin la transició entre els espais oberts i els paisatges urbans i que reforcin el caràcter i la identitat de les poblacions. 

8.  Uns  polígons  industrials  i  àrees  terciàries  (comercials  i  d’oci)  ubicades  en  zones  visuals  no  preferents  o notòries i dissenyades tenint en compte la integració amb l’entorn de les façanes que confronten amb el sòl no urbanitzable. 

9. Unes centrals eòliques planificades amb visió de conjunt a escala regional, amb participació dels actors del territori i disposades en el paisatge en relació als seus elements configuradors. 

10. Uns nuclis encimbellats on s’identifiqui amb claredat el perfil paisatgístic de l’espai construït i els seus punts d’interès (campanars, esglésies, castells, casals, etc.) en relació al paisatge obert i el sòl no urbanitzable. 

11.  Un  paisatge  de  nuclis  alineats  en  valls  ordenats  urbanísticament  i  amb  visió  de  conjunt  conforme  a l’assumpció d’aquest patró d’assentament.  

12. Uns tossals ben conservats i erigits en punts d’atracció visual.  

13. Uns  fons  escènics  de  qualitat  que mantinguin  els  referents  visuals  i  identitaris  de  Terres  de  Lleida  i  no incorporin elements estranys o aliens. 

14. Una xarxa de miradors que posin en valor les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir la diversitat i matisos dels diferents paisatges de Terres de Lleida. 

15. Un paisatge de zones estèpiques conservat i gestionat.  

16. Un paisatge de secà, de conreu d’olivera  i ametller, productiu  i vinculat al manteniment dels elements de pedra seca de suport a l’agricultura. 

Page 83: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

82

17. Unes infraestructures hidràuliques tradicionals i unes banquetes arbrades a tota la plana regada gestionades i revaloritzades per al seu ús social. 

18. Uns  paisatges  fluvials  del  riu  Segre  i  la Noguera  Pallaresa  i  Ribagorçana  conservats  conforme  a  la  seva dinàmica i accessibles per activitats d’oci.  

19. Uns parcs solars  localitzats en  l’entorn a partir de criteris d’eficiència, preexistència de  línies d’evacuació  i preexistència d’edificacions i minimització del nombre d’observadors potencials en àrees fràgils. 

20. Un paisatge de les construccions defensives que vinculi història, territori i població de Terres de Lleida. 

21. Una Horta de Lleida productiva i concebuda com a àrea tampó de vocació agrícola entre la ciutat i els espais oberts perifèrics 

Consultades  les fitxes de  les corresponents unitats de paisatge es destaquen  les principals directrius 

que són rellevants per al planejament municipal d’Alfarràs: 

2.3.4.2.1. Unitat de paisatge 12: Paisatge fluvial del Segre 

Objectius de qualitat paisatgística: 

Un paisatge dels rius Segre i Noguera Ribagorçana que mantingui la funcionalitat ecològica permetent 

el seu ús turístic i de gaudi. Es important mantenir la qualitat de les ribes fluvials i el bosc de ribera. 

Unes construccions lligades a l’activitat industrial, agrària i ramadera adaptades a l’entorn: A les àrees 

d’influència dels nuclis de població de  la unitat s’hi concentren diverses construccions derivades de 

l’activitat agroramadera (granges, naus, coberts d’eines) i de l’activitat industrial (polígons industrials). 

La proliferació d’aquestes  construccions  i polígons  industrials,  formen un paisatge desestructurat 

que és necessari gestionar i ordenar. 

Àrees amb valors especials a protegir 

Connector biològic i paisatgístic dels cursos i boscos de ribera dels rius Segre i Noguera Ribagorçana. 

Àrees de foment de la gestió 

‐  Riu Noguera Ribagorçana i els seus hàbitats de ribera. 

Promoció  i  gestió  dels  elements  significatius  del  patrimoni  històric  i  entorns:  (...)  les  diverses 

fortificacions situades al llarg del curs dels rius (entre d’altres la torre d’Alfarràs). 

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació 

‐ Trams degradats de les ribes fluvials del Segre i la Noguera Ribagorçana. 

Façanes urbanes de diversos municipis, entre ells, d’Alfarràs.  

Page 84: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

83

Recorregut de  la  línia d’alta tensió que creua  la unitat en sentit nord‐sud  i que connecta amb una 

altra a Vilanova de Segrià. 

2.3.4.2.2. Unitat de paisatge 15: Plana d’Almenar i Alguaire 

Objectiu de Qualitat Paisatgística:  

Un  paisatge  de  cultius  de  secà  i  zones  estèpiques  ben  conservat  i  compatible  amb  l’activitat 

aeroportuària: La unitat comprèn una àmplia plataforma de camps de cereals de secà vorejada per 

vessants  amb  boscos  i  vegetació  estèpica.  Aquest  territori  escassament  edificat  i  amb  poques 

infraestructures  viàries  constitueix un  connector biològic.  La  futura  construcció de  l’autovia  Lleida‐

Vielha suposarà una transformació del paisatge que pot posar en perill aquesta funció de connexió. 

Àrees amb valors especials a protegir: 

Caràcter estèpic de tota la plana, amb el predomini dels conreus cerealístics de secà, que actua com 

a connector biològic. Conté espais d’alta exposició visual (fons escènic) 

Arbres i grups d’arbres aïllats als marges de finca o al peu de construccions rurals. 

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació 

Futura autovia Lleida–Vielha que creurà la unitat de nord a sud. 

Activitats extractives  

2.3.4.2.3. Unitat de paisatge 16: Horta de Pinyana 

Objectius de qualitat paisatgística: 

Un paisatge d’hortes del canal de Pinyana ordenat  i que mantingui  la seva estructura tradicional: El 

canal de Pinyana rega les hortes més antigues de les Terres de Ponent. La seva importància històrica i 

el  vincle  amb  la població  local,  l’han  convertit en  referent paisatgístic  i  identitari. Per  altra banda, 

aquest paisatge agrícola de regadiu porta associades una sèrie d’elements de suport al reg tradicional 

(canals, sèquies, banquetes arbrades) que, a banda de  la seva utilitat, també tenen un ús social que 

cal fomentar i gestionar. 

Uns entorns de les poblacions ordenats i que no malmetin llur façana urbana: Les perifèries urbanes 

són els espais on es tendeixen a concentrar construccions  i  infraestructures més diverses, creant‐se 

espais  intersticials amb conreus abandonats. A  les poblacions de dimensió petita  i mitjana aquestes 

Page 85: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

84

construccions  principalment  són  granges  i  petits  polígons  industrials  (Almenar,  Alguaire,  etc.).  Cal 

ubicar  adequadament  aquests  equipaments  i  construccions  perquè  no  distorsionin  la  façana 

paisatgística de les poblacions.  

Àrees amb valors especials a protegir 

‐ Patró agrícola tradicional de l’horta de Pinyana  

‐ Xarxa hidràulica i elements arquitectònics de suport dels recs tradicionals de Pinyana. 

Costers de  la Serra  llarga que separen aquesta unitat dels Plans d’Alguaire  i Almenar ocupats per 

vegetació natural que fa la funció de connectors biològic. 

Àrees de foment de la gestió 

Promoció i gestió del patrimoni històric i els seus entorns 

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació 

‐ A gairebé tota la unitat proliferen un nombre important de construccions en sòl no urbanitzable amb 

ús d’habitatge fora d’ordenació. 

Senyalitzar els recorreguts d’interès o  itineraris paisatgístics als punts de principi  i final: Rosselló – 

Alfarràs. 

2.3.5. ÀMBITS PROTEGITS AL PLANEJAMENT VIGENT 

El planejament vigent al municipi d’Alfarràs  son  les Normes Subsidiàries de Planejament d’Alfarràs, 

aprovades el 1990. Aquestes NNSS  classifiquen  com a  sòl no urbanitzable  tot el  territori del  terme 

municipal  d’Alfarràs  que  no  es  troba  comprès  dins  de  la  delimitació  del  sòl  urbà  ni  sòl  apte  per 

urbanitzar.  Es  contempla  que  el  SNU  restarà  subjecte  en  tot  cas,  al  règim  general  previst  en  la 

legislació urbanística i els criteris aprovats per la Comissió d’Urbanisme de Lleida. Es qualifiquen dues 

zones diferenciades per aquest tipus de sòl: 

- Zona d’horts  familiars, en  la que només es permeten els usos vinculats a    l’explotació en  règim 

d’horts familiars i únicament construccions de caràcter provisional. 

- Zona de conreu ordinari, que comprèn la resta de sòl no urbanitzable que no constitueixi sistema 

general 

Page 86: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

85

Com a sistemes es distingeixen el següents tipus: 

- Sistema d’Espais Lliures i Zones Verdes 

- Sistema Viari 

- Sistema Fluvial 

- Sistema d’Infraestructures viàries 

Les Normes proposen abastir els següents objectius en aquesta classe de sòl: 

- Assenyalament  i delimitació dels àmbits objecte de protecció especial  i normes específiques de 

regulació de les activitats adients a la classe de sòl. 

- Ordenar els processos d’explotació del territori amb  les activitats agrícoles,  les  infraestructures  i 

els serveis i que s’entenguin necessaris per a la població. 

- Protecció d’aquells elements o espais naturals que mereixen una especial atenció en base a  les 

seves característiques. 

- Previsió d’aquelles infraestructures i Sistemes necessaris a l’estructura general del territori. 

- Qualificació urbanística del sòl. 

2.4. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS 

Per a  la  redacció del POUM,  s’estableixen a una  sèrie d’ objectius  i  criteris ambientals, alguns dels 

quals venen determinats per la legislació vigent, i d’altres són contribucions del POUM.    

2.4.1. MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL 

L’objectiu principal és la minimització del consum de sòl i la racionalització del seu ús, d’acord amb un 

model territorial globalment eficient.  

 

 

Page 87: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

86

Objectiu específic  Criteri d’ordenació/reglamentació  Directrius pel POUM 

Situar  les  àrees  de  nous creixements  en  zones  de  baix interès natural. 

No afectació de les àrees d’interès, vulnerables o de risc descrites en aquest document.  

Evitar la fragmentació territorial. 

Regulació  de  la  parcel∙lació  i  de  l’edificació  en relació amb aquesta (vinculació de l’edificació al compliment de les unitats mínimes forestals i de conreu  per  les  parcel∙les  afectades)  i  la zonificació del sòl no urbanitzable.  

Assignar els usos del sòl sense  sobrepassar  la capacitat  d’acollida  del medi. 

Delimitar les zones de risc per a la seguretat  de  les  persones  a  fi d’evitar‐ne  la  urbanització  i l’edificació. 

Delimitar  les  àrees  sotmeses  a  riscs  naturals, d’acord  amb  l’article  9.2  del  Decret  Legislatiu 1/2010. 

Potenciar  que  les  persones  residents  en  els nuclis rurals tinguin accessos en bon estat.  Tractament del sòl no urbanitzable 

com  a  estructura  territorial  amb identitat  pròpia  i  garantint  el manteniment  dels  seus  elements estructuradors,  i  dels  trets característics del teixits rurals. 

Conservar  l’estructura  paisatgística  i  funcional dels espais agrícoles i forestals d’Alfarràs. 

Establir  una  xarxa  d’espais naturals d’interès connector entre el  diferents  espais  d’interès naturals en sòl no urbanitzable, els espais  lliures  urbans  i  xarxes territorials externes.  

Delimitar la xarxa físicament continua i tractada com a zona específica de sòl no urbanitzable.  

Ordenar  la  globalitat 

del sòl no urbanitzable.  

Protegir el sòl agrícola i forestal. 

Mesures en els sòls agrícoles que: 

- poden ser objecte de formes d’explotació ambientalment correctes 

- són  sòls  agrícoles  tradicionals  d’interès paisatgístic 

- estan  situats  en  zones  de  pressió periurbana 

Preservar  els  espais  i elements  de  valor rellevant del territori. 

Aplicar  les  proteccions  definides per plans de nivell superior. 

Delimitar  en  el  sòl  no  urbanitzable  les  zones protegides pel Pla territorial parcial de Ponent 

Contribuir a la mobilitat sostenible. 

Avaluar  i  reduir  la  mobilitat obligada. 

Fomentar una estructura urbana plurifuncional, amb  un  caràcter policèntric dels  sistemes  i  els teixits urbans. 

 

Page 88: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

87

2.4.2. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA 

Objectiu específic  Criteri d’ordenació/reglamentació  Directrius pel POUM 

Minimització  del  moviment  de terres. 

Preservar  de  la  construcció  les  zones  amb pendents superiors al 20%.  

Màxima  adaptació topogràfica.  Evitar  al  màxim  la  necessitat 

d’aportació  o  bé  exportació  de terres en l’àmbit d’ordenació. 

Especificacions pel planejament derivat: 

Ha de procurar que les aportacions de terres es faran amb les terres d’excavació que provinguin del mateix àmbit d’actuació i viceverça. 

Protecció  dels  sòls productius. 

Evitar  l’afectació  a  sòls  de  valor productiu 

Delimitar  i  minimitzar  l’ocupació  de  sòls  de valor agrícola.  

2.4.3. HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA 

Objectiu específic  Criteri d’ordenació/reglamentació 

Directrius pel POUM 

Minimitzar  la impermeabilització del sòl. 

Concentrar el sector construït  i maximitzar el sòl  permeable,  principalment  en  els  espais verds públics (parcs i jardins). 

Protegir  els  recursos hídrics  i minimitzar  el consum  d’aigua derivat  del planejament 

Utilització en jardineria (d’espais públics  i  privats)  espècies  de baix  cost  de  manteniment, d’àrees  bioclimàtiques adaptades  a  la  zona,  aplicant criteris  de  biodiversitat  en  el disseny dels espais lliures. 

Establir  pel  planejament  derivat  que  les espècies  que  es  plantin  en  els  espais  verds públics  estiguin  adaptades  al  clima mediterrani, i tinguin per tant un baix consum hídric.  

Fomentar  l’estalvi  i reutilització de l’aigua. 

Fomentar  la  reutilització  de  les aigües  pluvials  i  depurades segons  els  nivells  de  qualitat exigibles als diversos usos.  

Previsió  de  mesures  i  d’actuacions específiques per a la reutilització de les aigües de pluja  retingudes  i  impuls en els projectes edificadors  de  la  reutilització  de  les  aigües grises  i  de  pluja.  (les  aigües  poden  ser destinades a la recàrrega d’aqüífers, la neteja dels espais urbans, el reg dels espais públics i agrícoles, etc. ) 

Page 89: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

88

Preveure  en  els  edificis  l’estalvi de l’aigua. 

Especificacions pel planejament derivat: 

Compliment  de  l’article  3  sobre  paràmetres d’ecoeficiència  relatius  a  l’aigua  del  Decret 21/2006,  pel  qual  es  regula  l’adopció  de criteris  ambientals  i  d’ecoeficiència  en  els edificis: 

- Xarxa  de  sanejament  que  separi  les aigües pluvials de les residuals. 

- Mecanisme  economitzador  en  la pressió de l’aigua d’entrada. 

- Doble  descàrrega  en  les  cisternes  dels vàters. 

- En  edificis  d’ús  docent,  sanitari  o esportiu,  les  aixetes  dels  lavabos  i dutxes  disposaran  obligatòriament  de mecanismes  temporitzadors  o  bé detectors  de  presència  per  al  seu funcionament.  

Evitar pèrdues en la distribució. Mínima  longitud  de  xarxa  de  distribució:  seguint  les  infraestructures  existents,  amb qualitat suficient per evitar pèrdues.  

 

Facilitar la retenció de l’aigua de pluja.  

Fomentar la retenció de l’aigua de pluja per a la  seva  utilització  posterior  mitjançant  la necessitat  d’incorporar  una  xarxa  separativa de  pluja  en  el  sector  residencial  i  capaç perquè l’aigua pugui ser reutilitzada per altres usos,  

Especificacions pel planejament derivat: 

Compliment  de  l’article  13  del  CTE  sobre exigències  bàsiques  de  salubritat  en  els edificis. 

Normativa  adequada  en  els  usos  i  activitats del SNU que evitin contaminació de les aigües i que contempli l’autodepuració. 

Establir mecanismes  normatius  que  premiïn els  projectes  amb  criteris  d’eficiència  en  el consum. 

Estudiar  la  remodelació  de  les  indústries contaminants de la xarxa hídrica. 

Preservar  i millorar  la qualitat de l’aigua. 

Previsió  de  les  xarxes  de sanejament  adequades (clavegueram,  col∙lectors generals  i parcials, escomeses)  i garantir  el  tractament  adequat de les aigües residuals. 

Integrar els plans  i programes de sanejament previstos per l’ACA. 

Page 90: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

89

2.4.4. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL 

De  forma  general,  els  objectius  d’aquest  apartat  són  la  conservació  de  la  biodiversitat  territorial  i 

altres elements d’interès natural, així com promoure’n l’ús sostenible.  

Objectiu específic  Criteri d’ordenació/reglamentació 

Directrius pel POUM 

Incloure els espais ja protegits a través de planejament territorial i urbanístic de rang superior. 

Identificació i protecció dels espais protegits mitjançant el planejament territorial, en aquest cas el Pla territorial parcial de Ponent. 

Garantir la presència de mostres suficients  d’hàbitats  d’interès comunitari  d’acord  amb  la Directiva  hàbitats,  i  incloure mostres  suficients  d’altres hàbitats naturals.  

No afectació dels HIC i protecció de les zones amb vegetació natural i sòls agrícoles.  

Establir, com a element vertebrador  del  model territorial,  una  xarxa d’espais  d’interès natural,  connectada amb  les  xarxes territorials exteriors.  

Dissenyar  futurs  espais  lliures de  forma  que  maximitzin  la biodiversitat del lloc. 

Creació  d’una  xarxa  verda  ecològicament coherent en el marc del sistema d’espais  lliures.  Això requereix en els espais públics  i en  l’arbrat urbà  la utilització d’espècies vegetals adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona. 

Dotar  d’una  continuïtat  física adequada  la  xarxa  d’espais d’interès natural. 

Delimitar els àmbits d’interès connector i establir una regulació adequada dels usos, edificació  i  la prevenció  d’actuacions  que  puguin  generar efecte barrera: 

És prioritari reservar com espais no urbanitzables aquells que siguin claus per la continuïtat, i més, tenint en compte  les previsions del planejament territorial. 

La regulació del SNU hauria d’evitar la instal∙lació d’elements  barrera  (tanques,  murs,  etc.)  en aquells  casos en què es  s’afecti  la  connectivitat ecològica. 

Delimitar  els  espais  fluvials  del municipi. 

Parar  especial  atenció  a  la  protecció  de  la vegetació de ribera.  

Conservar  i  millorar  la connectivitat ecològica.  

Introduir  el  concepte  de connectivitat biològica en el disseny de les xarxes d’espais lliures urbans. 

Xarxa  connectada  de  zones  verdes  urbanes relacionades  amb  la  xarxa  hidrogràfica,  deixant lliures  d’edificació  les  zones  properes  a  la Noguera Ribagorçana.   

Ordenar i gestionar els sòls ocupats  per  ecosistemes fràgils o escassos  i d’altres d’especial interès. 

Delimitar  en  sòl  no  urbanitzable zones de protecció. 

Protegir  les zones d’interès paisatgístic descrites al present document. 

Page 91: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

90

Protegir  els  sòls  agrícoles d’interès paisatgístic  i  els  que  cultiven varietats locals.   

 

- Conservar  les  característiques  de  l’estructura parcel∙laria. 

- Regular estrictament els moviments de terra. 

- Ordenar  acuradament  els  elements  de tancament. 

- Conservar  els  elements  de  vegetació  natural integrats en el teixit agrari.  

- Regular l’edificació. 

- Restringir  instal∙lacions  de  ramaderia intensiva.  

 

Manteniment  i  potenciació  dels espais  de  diversitat  biològica  del municipi.  

Les  àrees  boscoses  que  es  troben  al  terme municipal,  tenen  un  elevat  valor  com  a continents  de  biodiversitat  i  com  a  hàbitat  de refugi  i  de  nidificació  faunístic.  Amb  el mateix objectiu,  també  s’encamina  la  conservació  dels hàbitats de ribera. 

D’altra  banda,  per  preservar  els  valors  del  no urbanitzable es proposa incloure en la normativa el següent: 

“Pel que  fa a  les actuacions previstes el  l’article 47.4 del TRLUC, a més del que  s’estableix en el RLUC,  podran  autoritzar‐se  sempre  que  siguin compatibles  amb  els  usos  previstos  en  els diferents  tipus de sòl no urbanitzable  i quan no es  donin  els  següents  supòsits:  afecten  la protecció  dels  seus  valors;  existeixen    riscos naturals o servituds per a la protecció del domini públic;  disminueixen  significativament  la permeabilitat del  sòl o afecten negativament  la connectivitat territorial.”  

2.4.5. PAISATGE  

Objectiu específic Criteri 

d’ordenació/reglamentació Directrius pel POUM 

Minimitzar  el  consum  de  sòl  i racionalitzar‐ne l’ús. 

Incloure  en  l’assignació  dels  usos  del  sòl  i l’edificació,  el  manteniment  i  la  millora  de  la qualitat del paisatge. 

Mantenir  i/o potenciar  la qualitat del paisatge  i conservar la identitat del territori: Incloure en el catàleg  de  patrimoni  els  de  patrimoni  natural existents.  

Conservar  i/o millorar  la  qualitat del paisatge. 

Protegir,  millorar  i  recuperar  els elements  i  ambients  paisatgístics d’interès. 

Elaborar  el  catàleg  específic  de masies  i  cases rurals per a la reconstrucció o rehabilitació. 

Page 92: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

91

 Tenir en compte  les especificacions que puguin afectar  el  POUM,  establertes  en  el  catàleg  de paisatge de les Terres de Lleida  

 

Minimitzar  l’impacte  visual de  les noves implantacions. 

Establir  mesures  pel  planejament  derivat d’integració dels edificis en  les àrees de major exposició  visual.  Cal  evitar  en  el  SNU  la instal∙lació  d’elements  d’elevat  impacte paisatgístic  o  preveure mesures  per  reduir‐ne l’impacte  visual  en  el  cas que  la  seva ubicació sigui convenientment justificada.   

2.4.6. QUALITAT DE L’ AMBIENT ATMOSFÈRIC, ACÚSTIC I LUMÍNIC 

Objectiu específic 

Criteri d’ordenació/reglamentació 

Directrius pel POUM 

Millorar l’eficiència energètica  dels sistemes  urbans reduir‐ne  la contribució  al canvi climàtic.   

Exigència  d’enllumenat  de baix  consum  en  espais públics. 

Compliment del Reglament de protecció del cel nocturn, de la Llei 6/2001. 

Especificacions pel planejament derivat:  

Disseny de l’enllumenat públic, estalvi d’energia. 

Especificacions pel planejament derivat: 

Aplicació  de  l’article  4  sobre  paràmetres  d’ecoeficiència relatius  a  l’energia  del   Decret  21/2006  pel  qual  es  regula l'adopció  de  criteris  ambientals  i  d'ecoeficiència  en  els edificis. 

Millora  de l’eficiència energètica de  les edificacions  i reduir‐ne  la contribució  al canvi climàtic.  

Minimitzar  el  consum energètic. 

Especificacions pel planejament derivat: 

Compliment  de  l’article  15  sobre  exigències  bàsiques d’estalvi d’energia del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). 

Page 93: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

92

    Especificacions pel planejament derivat: 

- Exigència  d’un  rendiment  energètic  mínim  per  a calderes  i  bombes  de  calor,  i  en  el  seu  cas,  d’un distintiu de garantia de qualitat ambiental. 

- Regulació  de  materials,  aïllaments  i  solucions constructives en façanes i cobertes. 

- Sistemes  mixtes  per  a  subministrament  d’aigua calenta sanitària, amb utilització de captadors solars i d’acumuladors. 

- Condicions  d’emplaçament  i  d’orientació  de  les edificacions  (màxima eficiència en  la  captació  solar  i en l’aprofitament de la llum natural).  

- Condicions  de  configuració  arquitectònica:  disseny solar  passiu  (zonificació  interior,  optimització d’obertures,  sistemes  passius  de  captació  solar, prevenció de sobreescalfaments, etc.). 

Prevenir  i corregir  les immissions  de fonts contaminants.  

Planificar  les zones verdes  i 

els espais lliures urbans.  

Zones  verdes  i  espais  lliures  urbans  com  a  teixit estructurador per atendre un conjunt de  funcions, entre  les quals està la millora de l’ambient atmosfèric. En referència a la qualitat de l’aire, potenciar el seu paper pulmó amb espais disposats  estratègicament  i  desenvolupar  una  funció  de separació en relació als focus emissors. 

Localitzar en la mesura del possible, al voltant de les fonts de contaminació  acústica  (infraestructures  de  transport)  els usos i les activitats menys sensibles al soroll. 

Aplicació  de  l’article  14  del  Codi  Tècnic  d’Edificació  sobre exigències bàsiques de protecció enfront els sorolls. 

Reduir  la  població exposada  a  nivells  acústics no  permesos  per  la legislació. 

Segons el Document de referència, el POUM ha d’assegurar com a  mínim els objectius de qualitat acústica corresponents a  la  zona  de  sensibilitat  acústica  moderada  B1,  per  a  les zones  urbanitzades  existents,  i  a  la  zona  de  sensibilitat acústica  alta A4, per  a nous desenvolupaments urbanístics. Per  a  les  zones  de  soroll,  les  edificacions  sensibles  han d’assegurar  el  compliment  d’uns  objectius  de  qualitat  en l’espai  interior.  Caldria  establir  restriccions  per  a  l’otorgar permisos i llicències segons el compliment de les mesures.  

Adequar els usos del  planejament al  mapa  de zonificació lumínica  i  a  les condicions acústiques. 

Implementació  dels  criteris tècnics  bàsic  de  protecció de  la  contaminació lluminosa. 

Compliment  del  Reglament  (Decret  82/2005)  de  protecció del cel nocturn, de la Llei 6/2001. 

Especificacions pel planejament derivat:  

- Disseny de l’enllumenat públic, estalvi d’energia. 

- Ordenar  el  territori  segons  la  vulnerabilitat  a  la contaminació lluminosa. 

Page 94: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

93

2.4.7. GESTIÓ DE RESIDUS 

Objectiu específic  Criteri d’ordenació/reglamentació 

Directrius pel POUM 

Implantar  els  sistemes  adients per  a  la  reutilització  i  la recollida  selectiva  dels  residus als carrers. 

Establir  les  condicions  urbanístiques  per  a l’emplaçament d’altres instal∙lacions per a la recollida selectiva,  tractament  i  dipòsit  de  residus  (art.  43.1 Llei 6/1993). 

Especificacions pel planejament derivat: 

Evitar  la  utilització  de materials  amb  forts  impactes ambientals  de  fabricació  i  d’aquells  potencialment perillosos per a la salut. 

Ordenar  el  desenvolupament de  l’activitat  constructiva  amb l’objectiu  de  minimitzar  els impactes associats als materials utilitzats  i  fomentar‐ne  la durabilitat,  la  reutilització  i  el reciclatge. 

Inventariar  les  pedreres  i  altres  espais morfològicament  degradats  i  promoure’n  la restauració  i el condicionament amb  la utilització de materials reciclats en obra.   

Especificacions pel planejament derivat: 

Exigència  als  projectes  relatius  a  llicències urbanístiques  d’enderrocament,  excavació  i/o construcció, de contenir una avaluació dels volums  i les  característiques  dels  residus  originats  pels enderrocs,  les  operacions  de  destriament  i  de recollida  selectiva projectades per  als diversos  tipus de residus generats  i  les  instal∙lacions de reciclatge  i disposició del rebuig on es gestionaran en cas que no s’utilitzin o reciclin en la mateixa obra  

Disminuir  la quantitat  de residus  i  assegurar el seu reciclatge. 

Fomentar el reciclatge. Aplicació  de  l’article  7  sobre  paràmetres d’ecoeficiència  relatius  als  residus  del  Decret 21/2006: 

- Preveure,  en  el  cas  d’habitatges,  un  espai fàcilment accessible de 150 dm en l’interior dels mateixos,  que  permeti  la  separació  de  les diferents  fraccions  (envasos  lleugers,  matèria orgànica, vidre, paper i cartró i rebuig). 

- Caldrà incorporar al projecte executiu un pla de gestió de residus de la construcció.  

 

Page 95: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

94

2.4.8. RISCOS  

Objectiu específic  Criteri d’ordenació/reglamentació 

Directrius pel POUM 

Ordenar  la zonificació en  funció del riscos  d’incendi. 

Decret  64/1995  de  7  de  març,  pel  qual s’estableixen  mesures  de  prevenció  d’incendis forestals. 

Especificacions pel planejament derivat: 

Compliment  de  l’article  11  del  CTE  sobre  les exigències  bàsiques  de  seguretat  en  cas d’incendi. 

Ordenar  la zonificació en  funció del riscos d’inundabilitat. 

Dibuixar  les  línies  zona  fluvial,  sistema  hídric  i zona  inundable  (Disposició  transitòria  2a. Reglament de  la LUC). Regular els usos en zones inundables, de forma compatible amb els riscos. Delimitar àrees de protecció hidrològico‐forestal, protegint  la  coberta  vegetal  i  prohibint actuacions erosionadores. 

Salvaguardar  la població  dels  riscos naturals. 

 

 

 

 

Ordenar  la zonificació en  funció dels riscos geològics. 

 

 

Tenir en compte les zones de pendents superiors al  20%  alhora  de  promoure  nous  creixements residencials,  prohibir  qualsevol  activitat erosionadora, i adoptar les mesures de protecció necessàries si es dóna el cas de construir‐hi.  

2.4.9. MESURES PROPOSADES PER AL  PLANEJAMENT DERIVAT 

A continuació es proposen mesures que hauria d’incorporar el planejament derivat que desenvolupin 

els nous vials,  el sòl urbanitzable i el sòl urbà. 

Els projectes hauran de presentar un estudi on es  justificarà el  seu mínim  impacte en  la vegetació,  

fauna, permeabilitat ecològica, paisatge, i la contaminació acústica.  

2.4.9.1. Biodiversitat i permeabilitat ecològica 

En  la mesura del possible  i de  forma general, es  recomana, en base a criteris de conservació de  la 

vegetació  i  integració  de  la  proposta  a  l’àmbit  concret,  la  conservació  de  la  vegetació  existent  i 

concretament la no afectació dels elements constitutius de la vegetació pròpia de ribera o d’ambients 

humits, masses boscoses madures i elements arboris grans. 

Page 96: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

95

Si és inevitable aquesta afectació, caldrà delimitar l’àrea del projecte, la identificació dels elements de 

vegetació  a  conservar,  i  protegir  aquells  elements  de  major  valor,  ja  sigui  comunitats  vegetals 

d’interès o arbres singulars o d’interès  local delimitant al seu voltant una zona de protecció de radi 

igual al radi de la capçada més 5 metres amb la finalitat de no afectar les arrels. 

Si no és possible la conservació dels elements en el seu lloc actual a l’àmbit, es trasplantaran a altres 

indrets de l’àmbit o del municipi, adients per la seva conservació.  

Per  facilitar  l’arrelament  tant dels exemplars  trasplantats  com d’aquells que es plantin ex‐novo, es 

planificarà un  reg automatitzat provisional,  individualitzat per hidrozones,  tractant‐los en  forma  tal 

que es minimitzi l’evapotranspiració durant el període d’arrelament. 

A més de les propostes referents al model d'ordenació, les noves infraestructures viàries i ferroviàries 

han de mantenir la continuïtat/permeabilitat encara que sigui amb actuacions puntuals. Serà prioritari 

mantenir la connectivitat biològica a través de la construcció de passos de fauna en nombre i tipologia 

adequada per la viabilitat de l’element connector.  

En cas d’inevitable  i  justificada construcció d’instal∙lacions o espais que necessitin tanques en zones 

d’interès faunístic o connector, caldrà que aquestes siguin permeables per a la fauna: el disseny de les 

tanques serà vegetal, i, si això no és possible, caldrà justificar tanques d’altres tipus i aquestes hauran 

de contemplar cert nombre de passos per a la fauna.  

Les  obres  es  realitzaran  preferentment  en  el  període  comprés  entre  els mesos  de  juliol  a  gener, 

ambdós inclosos, per evitar afectacions a la fauna en període de cria.  

S’identificaran  i senyalitzaran els caus, amb  la finalitat de realitzar un seguiment de  les zones en  las 

que es detecti la presència de caus, evitant la seva destrucció. 

Es potenciaran  les estructures  vegetals o  artificials  (com  ara murs de pedra  seca) que permetin  la 

presència de fauna i que no interfereixin en la connectivitat ecològica. 

2.4.9.2. Hidrologia 

Els projectes hauran de considerar els fluxos d’aigua superficial  i evitar  la seva  interrupció. S’evitarà 

l’ocupació del sòl en zones inundables, seguint els criteris de l’Agència Catalana de l’Aigua.  

Page 97: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

96

2.4.9.3. Contaminació acústica  

Sempre  que  sigui  possible  s’instal∙laran  pantalles  acústiques  i  paviments  sonoreductors  en  el 

desenvolupament dels nous vials. En el desenvolupament del  sòl urbanitzable,  les edificacions  i els 

paviments hauran de preveure la contaminació acústica.  

En el moment de desenvolupar el sòl urbanitzable, així com en el desenvolupament dels projectes per 

els nous vials, es creu convenient que  les propostes d’enllumenat  incorporin criteris que han d’anar 

dirigits a una major sostenibilitat i manteniment dels valors ambientals.  

2.4.9.4. Eficiència energètica 

En relació als consums d’energia, es recomana introduir criteris de sostenibilitat, com per exemple: 

o Fomentar  l’arquitectura bioclimàtica per  tal de  reduir  l’ús de  les calefaccions  i els aparells 

d’aire condicionat.  

o Dissenyar elements constructius incorporant criteris de deconstrucció: muntatge en sec, 

facilitat de muntatge i desmuntatge, unions mecàniques, etc. 

o Preveure en les edificacions elements de protecció solar a totes les obertures orientades 

al sud‐oest (± 90º) que rebin assolellada directe. 

o Estudiar  la  possibilitat  d’implantar  un  sistema  de  producció  d’aigua  calenta  sanitària 

(ACS) que utilitzi per al seu funcionament ordinari una part de l’energia provenint d’una 

font d’energia renovable. 

o Utilitzar vidres dobles en els forats de façanes dels habitatges orientats a nord (± 45º). 

o Disposar d’un circuit de preinstal∙lació domòtica en els habitatges que arribi fins als llocs 

d’ubicació  dels  aparells  de  producció  d’ACS,  calefacció  i  llocs  d’entrada  de  les  fonts 

d’energia,  la  sala  i  els  dormitoris  des  del  Registre  d’accés  d’usuari  (RAU)  de 

telecomunicacions. 

o Garantir  l’ús  comunitari  de  la  coberta  pel  possible  ús  de  sistemes  d’aprofitament 

d’energia solar tèrmica, per usos comuns.  

Page 98: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

97

o Disposar  temporitzadors per apagar el sistema d’enllumenat de  les zones comunitàries 

dels edificis. 

2.4.9.5. Minimització del consum d’aigua 

En els punts de consum d’aigua a les vivendes, es recomana col∙locar sistemes i mecanismes adequats 

dirigits a minimitzar el consum, com per exemple: 

o Les  aixetes  dels  aparells  sanitaris  de  consum  individual  disposaran  de  mecanismes 

economitzadors d’aigua o similars així com mecanismes reductors de cabal, de manera que 

per a una pressió de dos quilograms  i mig per centímetre quadrat  (2,5 kg/cm2)  tinguin un 

cabal màxim de vuit litres per minut (8 l/min). 

o El mecanisme  d’addicionament  de  la  descàrrega  de  les  cisternes  dels wàters  limitarà  el 

volum  de  descàrrega  a  un  màxim  de  7  litres  i  disposarà  de  la  possibilitat  d’aturar  la 

descàrrega o d’un doble sistema de descàrrega. 

o El mecanisme de les dutxes inclourà economitzadors de raig o similars així com mecanismes 

reductors de cabal, de manera que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre 

quadrat (2,5 kg/cm2) tinguin un cabal màxim de deu litres per minut (10 l/min). 

A més s’estudiarà la viabilitat d’incorporar als edificis sistemes d’aprofitament de les aigües grises per 

l’ús dels sanitaris. 

2.4.9.6. Minimització de la contaminació lumínica 

En  relació  a  l’enllumenat  públic  es  proposen  les  següents mesures  correctores  amb  la  finalitat  de 

reduir i minimitzar la contaminació lumínica:  

o Utilitzar  el  tipus  d’enllumenat  més  adequat  segons  el  seu  ús:  vial,  viari,   zones  de 

vianants o ornamental.  

o Utilitzar  sistemes  d’encesa  com  cèl∙lules  fotoelèctriques  de  gran  qualitat  o  rellotges 

astronòmics, per assegurar que  l’enllumenat no resta encès en  les hores que hi ha  llum 

natural.  

o Utilitzar làmpades de vapor de sodi ja que consumeixen quasi la meitat que les de vapor 

de mercuri i, de forma general generen menys contaminació lluminosa. 

Page 99: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

98

o Disposar  que  els  tancaments  de  les  lluminàries  siguin  plans,  que  el material  utilitzat 

tingui gran capacitat de transmissió  i que resisteixi els efectes de  la  intempèrie  i el pas 

del temps.   

o No utilitzar  lluminàries tipus globus sense reflector en  la part superior, ja que projecten 

una gran emissió de llum per sobre de l’horitzontal. 

o  Evitar en la mesura del possible l’enllumenat ornamental, i en el cas que sigui inevitable 

cal  utilitzar  lluminàries  asimètriques  d’alt  rendiment,  donat  que  il∙luminen millor  amb 

menys llum.  

o Cal  intentar evitar  l’emissió de  llum per sobre de  l’horitzontal, sobretot en  l’enllumenat 

de vials i carrers. 

 

Page 100: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

99

3. JUSTIFICACIÓ  AMBIENTAL  DE  L’ELECCIÓ  DE  L’ALTERNATIVA  D’ORDENACIÓ 

PROPOSADA 

3.1. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES 

3.1.1. ALTERNATIVA ZERO. El PLA VIGENT. 

Es considera com a alternativa zero les determinacions establertes pel pla vigent, és a dir les normes 

subsidiàries de 1983, modificades el 1990. La zonificació distingeix entre el sòl urbà, urbanitzable i el 

no urbanitzable, aquest darrer com a resta dels dos anteriors. 

Les superfícies per a cada classe de sòl són: 

CLASSE DE SÒL  HA  % Sòl urbà d’ordenació directa (SU)  59,73  52,21 Sòl urbà planejament segona escala (SU)  6,66  5,82 

Sòl urbanitzable (SAU)  10,9  9,53 

Total  77,29  67,56 Sòl rústic (SNU)  37,11  32,44 TOTAL  114,4  100,00 

 

Page 101: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

100

Figura  3‐1 Classificació del sòl 

 

Font: Pla General d’Alfarràs. Registre del planejament urbanístic de Catalunya. 

Com a claus urbanístiques per a cada tipus de sòl estableix les següents: 

SÒL URBÀ  SÒL URBANITZABLE  SISTEMES ORDENACIÓ ALINEACIÓ DE VIAL  ZONA D’EDIFICACIÓ 

AÏLLADA G  ESPAIS LLIURES I ZONES 

VERDES L 

Casc antic  F  Zona d’ordenació optativa  O  Equipaments  E Eixample   F      Viari  V Industrial  I  SÒL NO URBANITZABLE  Instal∙lacions tècniques  T ORDENACIÓ AÏLLADA  Àrea d’influència viària  IV  Fluvial  R Residencial semiintensiva ed2  a1  Zona de conreu  C     Unifamiliar aïllada  a2         Ordenació mixta ed3, ed4  M         Zona remodelació urbana ed1  D         

Page 102: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

101

 

Figura  3‐2 Qualificació del sòl 

 

Font: Pla General d’Alfarràs. Registre del planejament urbanístic de Catalunya. 

Per a destacar de la normativa, que sigui d’utilitat per a la comparació d’alternatives: 

‐ El pla vigent preveu dues àrees urbanitzables: Desenvolupament opcional (SAU 1) i desenvolupament 

residencial (SAU 2). A més s’inclou com a “sòl apte per a urbanitzar” el sistema viari V. Per a SAU 1, 

Page 103: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

102

entre  el  nucli  d’Andaní  i  la  N‐230,  els  usos  previstos  són  “residencials  terciari  o  eminentment 

industrials”. SAU‐2 es situa al sud de  la C‐26, a  l’oest del nucli. Els usos previstos són el residencial 

extensiu, amb una densitat de 15 habitatges/ ha. 

‐ La clau I (industrial) es localitza en els sectors urbans on en aquell moment es realitzava l’activitat o 

bé on existia un procés iniciat per a realitzar‐la. Estan inserits en diversos punts de la trama urbana i 

s’estableixen  condicions  d’edificació:  una  parcel∙la mínima  de  300m2,  20 m  de  fondària  i  10 m 

d’alçada. 

‐ Per a les zones verdes la reglamentació estableix el compliment de la normativa urbanística vigent. A 

més,  s’estableix  que  no  es  podran  edificar  per  a  usos  aliens  als  propis  de  les  zones  verdes.  Els 

elements provisional (quioscos, etc. ) no podran interferir en els recorreguts ni accessos. 

‐ El sistema fluvial, clau R no es dibuixa dins del sòl urbà, i només es considera en sòl no urbanitzable. 

No desenvolupa normativa per als  sistema  fluvial, així  com  tampoc del  sistema de  serveis  tèncics, 

més enllà de la referència a la normativa vigent.  

‐ No hi ha una regulació precisa del sòl no urbanitzable, ni àrees a protegir. La regulació estarà “en tot 

cas,  subjecta  al  règim  previst  en  la  legislació  urbanística  i  els  criteris  aprovats  per  la  comissió 

d’urbanisme  de  Lleida”.  S’admet  la  formació  de  nuclis  de  població. D’altra  banda,  es  distingeixen 

dues zones: els horts familiars i la resta, com a “zona de conreu ordinari”. S’estableixen uns objectius 

per al sòl no urbanitzable, però no es desenvolupen normes en aquest sentit  (veure apartat 2.3.5. 

d’aquest informe).   

3.1.2. ALTERNATIVA 1. L’AVANÇ DE PLA 

En  un  inici,  la  primera  proposta  de  pla  recollia  les  delimitacions  establertes  pel  Pla  Territorial  de 

Ponent  (PTP),  i  a  partir  d’aquest  defineix  les  delimitacions  generals  de  l’estructura  territorial  del 

municipi. Cal esmentar però que, a diferència del PTP, l’avanç incorpora una variant alternativa de la 

la  carretera C‐26 que  transcorre  a  l’est  (variant d’Alfarràs)  i  sud del nucli  (L‐53)  i que enllaça  amb 

l’autovia A‐14 i la N‐230. Aquest vial està basat en les previsions establertes pel Ministerio de Fomento 

en  relació a  la  futura Autovia A‐14  i  les connexions d’aquesta autovia amb el viari existent. D’altra 

banda, també modifica el traçat de la A‐14 des de l’entrada per Almenar fins a la connexió amb la C‐

26.  

Page 104: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

103

En base a aquest nou  traçat viari,  la proposta de POUM  contempla  l’establiment d’un nou polígon 

industrial en el sector delimitat per la nova Autovia i la L‐53. 

D’altra banda aquesta proposta contempla també una sèrie de creixements associats a l’actual nucli, 

en general basats en un principi de compleció de  la trama urbana,  la qual actualment presenta uns 

límits difosos. 

Figura  3‐3 Proposta de POUM 

 

 

Font: Equip redactor del POUM 

Page 105: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

104

3.1.3. ALTERNATIVA 2. PLA PER A L’APROVACIÓ INICIAL. ALTERNATIVA PROPOSADA. 

A continuació es mostren  les propostes de  l’alternativa 2 per a tot el municipi (figura 3‐4), per al sòl 

urbà i urbanitzable (figura  3‐5) i la proposta d’infraestructures viàries (figura 3‐6). 

 

Figura  3‐4 Proposta de zonificació per a tot el terme 

   

Font: Equip redactor del POUM 

 

 

 

 

 

Page 106: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

105

Figura  3‐5 Proposta per al sòl urbà i urbanitzable 

  

Equipaments

Zones verdes

Serveis tècnics

Sòl urbanitzable

PMU

PAU

Límit de sòl urbà 

Font: Elaboració pròpia en base la cartografia facilitada per l’equip redactor del POUM 

Page 107: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

106

Figura  3‐6 Proposta d’infraestructures viàries 

vies noves

Nom

A14

C26

L53

L805

N230

Variant Alfarràs 

Font: Elaboració pròpia en base la cartografia facilitada per l’equip redactor del POUM 

3.1.3.1. Creixements. Sectors urbanitzables delimitats. 

La  nova  proposta  de  pla manté  els  creixements  residencials  proposats  en  l’avanç  i  elimina  el  sòl 

urbanitzable industrial situat a l’oest del terme municipal, que es situava en sòl de protecció especial 

pel PTPP. Els creixements proposats ocupen aproximadament una superfície de 30 ha.  

Són tots els sòls urbanitzables són delimitats, cinc de residencials (SUD‐1, SUD‐2, SUD‐3, SUD‐4 i SUD‐

5) i un d’industrial (SUD‐6) .  

Les característiques globals del conjunt dels creixements és: 

 

Page 108: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

107

  Superfície Sectors  

Sostre edificable  (m2 sostre) 

Superficie Sistema Viari      

(m2 sòl) 

Superfície  Espais Lliures (m2 sòl) 

Superfície equipaments 

(m2 sòl) 

SUD‐1  49.537,21  42.106,63  12.384,30  11.921,71  4.923,29 

SUD‐2  58.447,14  49.680,07  14.611,79  6.917,93  13.434,05 

SUD‐3  50.887,14  33.076,64  12.721,79  7.595,55  5.635,11 

SUD‐4  46.631,39  30.310,40  11.657,85  5.081,86  7.042,30 

SUD‐5  31.198,75  12.479,50  7.799,69  3.119,88  2.495,90 

SUD‐6  68.117,96  44.276,67  17.029,49  10.217,69  ‐ 

           

TOTALS  304.819,59  344.958,56  119.656,33  66.279,63  46.650,71 

Percentatges     39,25%  21,74%  15,30% 

Les característiques de cada sector es mostren a l’annex II. 

3.1.3.2. Sòl urbà 

En total, el sòl urbà ocupa una extensió de 62,52 ha. 

Les  claus  del  sòl  urbà  són  les  següents:  Nucli  antic,  clau  1.  Urbà  tradicional,  clau  2.  Densificació 

urbana, clau 3. Ordenació en illa oberta, clau 4. Unifamiliars aïllades, clau 5. Industrial compacte, clau 

6. Indústria aïllada, clau 7. Dotacions i serveis, clau 8. Activitat econòmica, clau 9. Transformació, clau 

10. Agrupació d’activitats, clau 11. Implantació singular, clau 12. Mixtes, clau 13. Altres, clau 14 a 19. 

Destaca la zona de lliure privat, clau 15, que comprèn els terrenys, jardins, horts i edificacions auxiliars 

i  entorns  immediats  que  pel  seu  interès  històric  artístic,  o  testimonial,  tinguin  necessitat  d’una 

ordenació que mantingui el caràcter propi del conjunt  i també els terrenys destinats a espai  lliure o 

jardí que mantenen la titularitat privada, ja sigui individual o col∙lectiva. 

Es proposen 7 polígons d’actuació urbanística (PAU) i 3 polígons de millora urbana (PMU).  

Els objectius dels PMU són: 

PMU‐1.  Instal∙lacions Arnó: Possibilitar  la futura transformació dels terrenys ocupats actualment per 

les  instal∙lacions de  l’empresa Arnó, d’ús terciari a residencial, per tal d’integrar‐los adientment a  la 

trama urbana de l’entorn on s’ubiquen. 

 

 

Page 109: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

108

   PLA de MILLORA URBANA número 1, PMU 1       

   SUPERFÍCIE  (m2 sòl)     44.701,42 100,00  % 

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA  (m2st/m2sòl)  0,70      

  Sostre aprofitament privat  (m2st)    31.290,99    

DENSITAT BRUTA  (hab./Ha)  60      

   Nombre màxim d'habitatges        268      

SISTEMES                SV  SISTEMA VIARI  (m2 sòl)     ‐‐‐‐‐‐‐‐  ‐‐‐‐‐‐‐‐  % 

  (A completar en la redacció del planejament derivat)                

SL  SISTEMA D'ESPAIS LLIURES  (m2 sòl)     6.258,20 14,00  % SE  SISTEMA D'EQUIPAMENTS  (m2 sòl)     6.258,20 14,00  % 

   SUPERFICIE APROFITAMENT         21.009,67 47,00    

  Edificabilitat neta    1,49      

 

PMU‐2. Horts familiars Colònia tèxtil Casals. Permetre el desenvolupament del sòl urbà no consolidat 

de  l’àmbit,  tot  formalitzant un nou parc urbà per  la població  i completar  les connexions viàries de 

l’indret amb la resta de la xarxa viària ja executada de l’entorn. 

   PLA de MILLORA URBANA número 2, PMU 2       

   SUPERFÍCIE  (m2 sòl)     26.779,19 100,00  % 

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA  (m2st/m2sòl)  0,60      

   Sostre aprofitament privat  (m2st)     16.067,51      

DENSITAT BRUTA D'HABITATGES  (hab/Ha)  60      

   Nombre màx. d'habitatges  (hab.)     161      

SISTEMES                SV  SISTEMA VIARI  (m2 sòl)     ‐‐‐‐‐‐‐‐  ‐‐‐‐‐‐‐‐  % 

  (A completar en la redacció del planejament derivat)                

SL  SISTEMA D'ESPAIS LLIURES  (m2 sòl)     6.427,01 24,00  % SE  SISTEMA D'EQUIPAMENTS  (m2 sòl)     ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐  ‐‐‐‐‐‐‐‐  % 

   SUPERFICIE APROFITAMENT         13.657,39 51,00    

  Edificabilitat neta    1,18      

 

PMU‐3,  Industrial Filatures Casals: Permetre  la reordenació de  l’àmbit ocupat per  l’antiga fàbrica de 

Filatures  Casals,  actualment  en  desús,  per  tal  d’acollir  part  del  futur  sector  industrial  de  caire 

municipal, annex a  la població. Es preveu mantenir alguna de  les edificacions més emblemàtiques, 

(protegides pel Catàleg de patrimoni d’aquest document), mitjançant  la seva reconversió en edificis 

d’equipament públic, així com definir una zona verda pública en l’espai situat entre l’edifici esmentat, 

el Canal de Pinyana i el salt d’aigua proper a l’indret. 

Page 110: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

109

   PLA de MILLORA URBANA número 3, PMU 3       

   SUPERFÍCIE  (m2 sòl)     47.033,48  100,00  % 

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA  (m2st/m2sòl)  0,65      

   Sostre aprofitament privat  (m2st)     30.571,76       

SISTEMES                SV  SISTEMA VIARI  (m2 sòl)     ‐‐‐‐‐‐‐‐  ‐‐‐‐‐‐‐‐  % 

  (A completar en la redacció del planejament derivat)                

SL  SISTEMA D'ESPAIS LLIURES  (m2 sòl)     1.845,37  3,92  % SE  SISTEMA D'EQUIPAMENTS  (m2 sòl)     5.783,31  12,30  % 

   SUPERFICIE APROFITAMENT         27.646,43  58,78  % 

  Edificabilitat neta    1,11      

Els objectius específics dels PAU són: 

PAU‐1, Perllongació camí del Cementiri: urbanització del vial paral∙lel a la N‐II que s’inicia amb front al 

Cementiri,  així  com  de  les  seves  connexions  amb  la  vialitat  ja  executada,  per  tal  de  possibilitar 

l’edificació de les parcel∙les que hi fan front. 

   PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 1, PAU 1       

   SUPERFÍCIE  (m2 sòl)    3.764,90 100,00  % 

  SÒL APROFITAMENT PRIVAT:           

   Zona clau 2  (m2 sòl)    2.619,41 69,57  % 

  SOSTRE EDIFICABLE           

  Sostre residencial  (m2 sostre)    4.043,22    

   Sostre no residencial  (m2 sostre)    2.619,41      

   SISTEMES               SV  SISTEMA VIARI  (m2 sòl)    1.145,49 30,43  % SL  SISTEMA D'ESPAIS LLIURES  (m2 sòl)    0,00 0,00  % SE  SISTEMA D'EQUIPAMENTS  (m2 sòl)    0,00 0,00  % 

 

PAU‐2,  Connexió  carrer  Cementiri‐carrer  general  Prim:  urbanització  del  vial  paral∙lel  a  la  N‐II  que 

constitueix la connexió entre la perllogació del carrer del cementiri i la perllongació del carrer General 

Prim, així com de les seves connexions amb la vialitat ja executada, per tal de possibilitar l’edificació 

de les parcel∙les que hi fan front. 

Page 111: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

110

 

   PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 2, PAU 2       

   SUPERFÍCIE  (m2 sòl)    3.870,50 100,00  % 

  SÒL APROFITAMENT PRIVAT:           

   Zona clau 2  (m2 sòl)    2.682,04 69,29  % 

  SOSTRE EDIFICABLE           

  Sostre residencial  (m2 sostre)    4.215,38    

   Sostre no residencial  (m2 sostre)    2.682,04      

SISTEMES               SV  SISTEMA VIARI  (m2 sòl)    1.188,46  30,71  % SL  SISTEMA D'ESPAIS LLIURES  (m2 sòl)    0,00 0,00  % SE  SISTEMA D'EQUIPAMENTS  (m2 sòl)    0,00 0,00  % 

 

PAU‐3 Reordena  l’àmbit ocupat per  les  antigues  Filatures Viladés,  actualment en desús, per  tal de 

possibilitar  la transformació d’usos d’industrial a residencial, millorar  la connexions viàries del sector 

amb  l’entorn,  reconvertir  part  de  les  antigues  edificacions  industrials  en  equipaments  públics  i 

formalitzant un parc urbà en aquest àmbit central de la població vora el Canal de Pinyana. 

   PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 3, PAU 3       

   SUPERFÍCIE  (m2 sòl)    16.605,61 100,00  % 

  SÒL APROFITAMENT PRIVAT:  (m2 sòl)    5.798,02 34,92  % 

  Zona clau 4  (m2 sòl)    4.424,47    

  Zona clau 15  (m2 sòl)    1.373,55    

  SOSTRE EDIFICABLE  (m2 st)    14.260,98    

  Sostre residencial  (m2 st)    11.837,34    

   Sostre no residencial  (m2 st)    2.423,64      

SISTEMES               SV  SISTEMA VIARI  (m2 sòl)    5.962,73 35,91  % SL  SISTEMA D'ESPAIS LLIURES  (m2 sòl)    3.766,30 22,68  % SE  SISTEMA D'EQUIPAMENTS  (m2 sòl)    1.078,56 6,50  % 

 

PAU‐4, Filatures Viladés: Reordenar  l’àmbit ocupat per  les antigues Filatures Viladés, actualment en 

desús, per tal de possibilitar la transformació d’usos d’industrial a residencial, millorant la connexions 

viàries,  reconvertint part de  les antigues edificacions en equipaments públics  i  formalitzant un parc 

urbà en aquest àmbit central de la població vora el Canal de Pinyana. 

Page 112: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

111

 

   PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 4, PAU 4       

   SUPERFÍCIE  (m2 sòl)    9.080,92 100,00  % 

  SÒL APROFITAMENT PRIVAT:           

   Zona clau 2  (m2 sòl)    5.587,75 61,53  % 

  SOSTRE EDIFICABLE           

  Sostre residencial  (m2 sostre)    10.398,30    

   Sostre no residencial  (m2 sostre)    5.587,75      

SISTEMES               SV  SISTEMA VIARI  (m2 sòl)    2.809,28 30,94  % SL  SISTEMA D'ESPAIS LLIURES  (m2 sòl)    683,89 7,53  % SE  SISTEMA D'EQUIPAMENTS  (m2 sòl)    0,00 0,00  % 

 

PAU‐5, Vial vora Canal de Pinyana: urbanització del tram de vial adjacent al Canal de Pinyana inclòs en 

l’àmbit, així com de la seva connexió amb la vialitat ja executada, per tal de possibilitar l’edificació de 

les parcel∙les que hi fan front. 

   PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 5, PAU 5       

   SUPERFÍCIE  (m2 sòl)    1.901,48 100,00  % 

  SÒL APROFITAMENT PRIVAT:           

   Zona clau 6a  (m2 sòl)    1.149,46 60,45  % 

  SOSTRE EDIFICABLE           

   Sostre residencial  (m2 sostre)    689,68      

SISTEMES               SV  SISTEMA VIARI  (m2 sòl)    752,02 39,55  % SL  SISTEMA D'ESPAIS LLIURES  (m2 sòl)    0,00 0,00  % SE  SISTEMA D'EQUIPAMENTS  (m2 sòl)    0,00 0,00  % 

 

PAU‐6, Andaní: Urbanització del tram de vial perimetral previst a l’oest del nucli inclòs en l’àmbit, així 

com de la seva connexió amb el carrer sant Nicolau, per tal de possibilitar l’edificació de les parcel∙les 

que hi  fan  front. En el  final de  l’esmentat vial perimetral, prèviament al  seu gir  cap a  l’interior del 

nucli, es preveu un petit mirador, elevat topogràficament sobre els terrenys de sòl rústic a llevant de 

la població. 

Page 113: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

112

 

   PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 6, PAU 6       

   SUPERFÍCIE  (m2 sòl)    2.266,81 100,00  % 

  SÒL APROFITAMENT PRIVAT:           

   Zona clau 2  (m2 sòl)    1.677,25 73,99  % 

  SOSTRE EDIFICABLE           

  Sostre residencial  (m2 sostre)    3.210,56    

   Sostre no residencial  (m2 sostre)    1.677,25      

SISTEMES               SV  SISTEMA VIARI  (m2 sòl)    589,56 26,01  % SL  SISTEMA D'ESPAIS LLIURES  (m2 sòl)    0,00 0,00  % SE  SISTEMA D'EQUIPAMENTS  (m2 sòl)    0,00 0,00  % 

 

PAU‐7, Àmbit Enher: Exclusivament finalitzar  la urbanització. Es modifica parcialment  la posició d’un 

volum. 

   PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 7, PAU 7       

   SUPERFÍCIE  (m2 sòl)    5.842,16 100,00  % 

  SÒL APROFITAMENT PRIVAT:  (m2 sòl)    2.022,54 34,62  % 

  Zona clau 4  (m2 sòl)    1.016,05    

  Zona clau 15  (m2 sòl)    594,09    

   Zona clau 2  (m2 sòl)    412,40      

  SOSTRE EDIFICABLE           

  Sostre residencial  (m2 sostre)    5.301,40    

   Sostre no residencial  (m2 sostre)    412,40      

SISTEMES               SV  SISTEMA VIARI  (m2 sòl)    1.375,37 23,54  % SL  SISTEMA D'ESPAIS LLIURES  (m2 sòl)    2.444,25 41,84  % SE  SISTEMA D'EQUIPAMENTS  (m2 sòl)    0,00 0,00  % 

 

El conjunt dels PAU ocupen una superfície de 5,5 ha i els PMU abarquen una superfície de 7,7 ha. 

3.1.3.3. Sòl no urbanitzable 

Pel  que  fa  al  sòl  no  urbanitzable,  s’integra  la  zonificació  del  PTPP.  En  el  cas  del  sòl  de  protecció 

especial (en endavant SPE), aquest es divideix en dues zones  identificades sota  la clau 24, Protecció 

paisatgística i forestal i la clau 25d Protecció especial de valor natural i connexió 

Page 114: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

113

En concret, la proposta defineix tres tipus de sòl no urbanitzable. 

Agrícola de regadiu, clau 21b: Correspon als sòls que per les seves condicions tenen un especial valor 

agrícola, estiguin o no conreats en el moment de  la seva classificació, s’han de preservar del procés 

d’incorporació a àrees urbanes o han estat incorporats per raó de la pròpia fertilitat dels sòls, la seva 

extensió  i  la  seva posició estratègica comarcal. Aquests  terrenys  rebran un  tractament prioritari en 

l’ordenament de  les activitats agràries  i  foment per a  la millora de  les explotacions  i mereixen una 

especial protecció, d’acord amb els criteris de l’article 32 de la LUC. Correspon majoritàriament al sòl 

de protecció preventiva del PTPP. 

Protecció paisatgística i forestal, clau 24: Són els sòls que, per la seva configuració i situació contenen 

uns valors paisatgístics que  convé preservar,  com  son els espadats,  fondalades  i espais de  caràcter 

forestal,  d’acord  a  l’establert  en  l’art.2  de  la  llei  6/1988,  forestal  de  Catalunya. Aquests  espais  de 

forestals confereixen un paper estructurador dins el territori    i aporten una gran riquesa ecològica  i 

faunística. S’integren en la zonificació del sòls de protecció especial per part del PTPP. 

Protecció especial de valor natural i de connexió territorial, clau 25d: Són els sòls delimitats pel Pla 

Territorial Parcial de Ponent com a sòls de protecció especial de valor natural  i de connexió, que el 

POUM recull com a tals per tal de compatiblitzar  les seves determinacions amb  les del planejament 

territorial,  amb  l’objectiu  de  garantir  la  protecció  dels  seus  valors  i  el  seu  paper  de  connectors 

biològics.  Concretament,  es  tracta  de  l’Altiplà  Alguaire‐Almenar  i  del  tram  del  riu  Noguera 

Ribagorçana entre Alfarràs  i Ivars de Noguera. Pel que fa al primer, a  la Plana d’Almenar Alguaire, el 

POUM  considera  els  conreus  cerealístics  de  secà  del  Sas  com  a  espais  agrícoles  de  valor,  que 

afavoreixen la biodiversistat i contribueixen a mantenir el paper de connector de la unitat. Correspon 

al sòl de protecció especial del PTPP. 

3.1.3.4. Sistemes 

La proposta distingeix els següents tipus de sistemes: 

Sistema urbanístic de comunicacions: Sistema viari, clau A; Sistema aparcament, clau B i Sistema de 

protecció de sistemes, clau P. 

Pel que fa al sistema viari, el POUM redefineix un tram del traçat de la A‐14 respecte la que provenia 

del  PTPP.  Així  mateix,  incorpora  la  L‐53,  que  no  estava  contemplada  en  el  PTPP  però  que,  per 

proposta del municipi d’Alfarràs, ha estat acceptada per la Direcció General de Carreteres. La variant 

d’Alfarràs, en canvi, té el mateix traçat que el que es dibuixava en el PTPP. 

Page 115: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

114

La  proposta  final  de  nous  vials  proposats  pel  POUM  difereix  sensiblement  de  l’avanç.  El  més 

destacable respecte l’alternativa 1 és que es manté la modificació del traçat de la A‐14 respecte el que 

indica el PTPP i es manté la ronda sud (L‐53), però s’elimina l’enllaç per l’est, d’acord amb la proposta 

que finalment ha aprovat la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya.  

D’altra banda, la normativa contempla que “el traçat de les noves infraestructures viàries sotmeses al 

tràmit  d’avaluació  d’impacte  ambiental  d’acord  amb  el  RDL  1/2008  tindrà  caràcter  indicatiu  i,  per 

tant, podrà modificar‐se en funció del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental”. 

Pel que fa als aparcaments, aquests són situats en l'exterior. 

En total, considerant  la proposta tal com es troba actualment,  les noves  infraestructures del sistema 

viari i considerant així mateix les servituds i els enllaços, ocuparan una superfície en sòl actualment no 

construït  d’aproximadament 135 ha. 

Sistema urbanístic d’espais lliures públics: Sistema de parcs i jardins, clau V i Sistema hidràulic, clau 

H  

Constitueix el  sistema hidràulic el  conjunt de  rius,  rieres,  torrents,  fonts naturals  i el  subsòl de  les 

diverses capes freàtiques. Aquest sistema inclou com a domini hidràulic tot l’àmbit fluvial que avarca 

l’aigua,  la  vegetació  de  ribera  i  els  sistemes  naturals. D’aquesta manera  es  vol  protegir  també  les 

comunitats vegetals i faunístiques que formen part dels cursos fluvials. Segons els criteris de l’Agència 

Catalana  de  l’Aigua  el  sistema  hidràulic,  entès  com  la  llera  legal  i  la  seva  zona  d’influència,    es 

correspon amb la zona fluvial. 

En relació al sistema hidràulic es delimita en funció de l’estudi d’inundabilitat elaborat per l’institut de 

geologia de Catalunya, i que també delimita el sistema hídric (període de retorn de 100 anys) i la zona 

inundable  (període  de  retorn  de  500  anys).  L’àmbit  amb  període  de  retorn  de  10  anys  (T‐10)  es 

considera sistema hidràulic, seguint les prescripcions del RLUC. 

L’àmbit  amb període de  retorn de 100  anys  i  l’àmbit  corresponent  a  la  zona  inundable  (500  anys) 

formen  bàsicament  part  del  sòl  no  urbanitzable  gairebé  íntegrament,  no  obstant  una  part  també 

s’inclou en la trama urbana (PMU 3). En aquest cas  la normativa del POUM estableix que el projecte 

d'urbanització haurà de contemplar les mesures correctores que es derivin dels estudis hidrogràfics i 

geològics del sector que hauran de ser informades juntament amb la resta del projecte per l'Agència 

Catalana de l'Aigua. 

Page 116: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

115

Formen  el  sistema de parcs  i  jardins públics  tots  els parcs,  jardins, places,  rambles,  àrees de  jocs 

d’infants  i tot  l’espai  lliure destinat a zona esportiva pública  i a  l’esbarjo  i expansió de  les persones, 

situats en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable. 

Sistema urbanístic d’equipaments comunitaris: Sistema d’equipaments i dotacions públics, clau E i 

Sistema de serveis tècnics, clau ST.  

Formen el sistema d'equipaments  i dotacions públics els  terrenys assenyalats pel Pla amb aquesta 

qualificació  i  que  es  destinen  a  la  titularitat  i  ús  públic,  d’acord  amb  les  categories  següents:  E1 

Cultural, E2  Docent, E3 Sanitari, E4  Assistencial, E5 Religiós,  E6  Social,  E7  Administratiu,  E8 

Proveïment, E9 Cementiri i E10 Esportiu. 

El  sistema  de  serveis  tècnics  comprèn  els  terrenys  destinats  a  la  dotació  d’infrastructures, 

d'abastament d'aigües potables, d'aigües  residuals, pluvials  i de  rec, depuradores,  centrals  i  xarxes 

d'energia elèctrica, de gas, de comunicacions, de  telecomunicacions  i de  telefonia, parcs mòbils de 

maquinària, instal∙lacions relacionades amb la valorització del residus (planta de compostatge) i altres 

possibles serveis de caràcter ambiental, com  les  instal∙lacions vinculades a  l’estalvi energètic. També 

s’inclouen tots els elements necessaris pel correcte funcionament d’aquestes instal∙lacions.  

Es reserva un espai per a Serveirs tècnics i ambientals on actualment ja existeix un dipòsit, i que ocupa 

una extensió de 0,75 ha.  

En relació als equipaments comunitaris, tots es troben relacionats al sòl urbà, excepte un, en el lloc de 

l’escola agrària  i cultius adjacents, que ocupa 11,16 ha. En total, es reserva una superfície de sòl de 

16,6 ha per a equipaments, dels quals 5,5 estan vinculades al sòl urbà i urbanitzable.  

Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics: Sistema d’habitatges dotacionals públics, clau 

HD.  El  sistema  urbanístic  d’habitatges  dotacionals  públics  comprèn  les  actuacions  públiques 

d’habitatge  destinades  a  satisfer  els  requeriments  temporals  de  col∙lectius  de  persones  amb 

necessitats d’assistència o d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. 

3.1.3.5. Normativa general amb incidència significativa per al medi ambient 

Pel que fa a la normativa, s’incorporen les prescripcions del PTPP dels espais oberts i les directrius de 

paisatge i es dóna compliment a la normativa ambiental vigent i la llei d’urbanisme.   

Page 117: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

116

Dins del capítol 4 d’intervenció en l’edificació i ús del sòl, del títol 1, l’article 33 regula les condicions 

estètiques  i  paisatgístiques.  També  incorpora  les  directrius  paisatgístiques  tal  com  estan 

desenvolupades en el PTPP (veure’n més detalls a l’annex IV) 

D’altra banda, en els  capítols  relatius al desenvolupament del  sòl urbanitzable  i en  les disposicions 

generals del sòl no urbanitzable, s’incorporen les prescripcions de caire ambiental.  

Finalment, en l’apartat relatiu a la definició de paràmetres reguladors d'usos i activitats s’estableix la 

regulació, entre d’altres, de  les activitats  industrials,  les activitats extractives, de  l’ús de càmping,  les 

instal∙lacions  de  telefonia mòbil  i  de  radiocomunicació,  amb  alguns  condicionaments  dirigits  a  la 

correcta  integració ambiental d’aquestes. L’apartat  (B.10,  incidència dels usos en  l’entorn  i el medi 

ambient) regula entre d’altres el soroll,  les emissions atmosfèriques,  les aigües residuals, els residus, 

els  olors,  les  radiacions  electromagnètiques  i  el    risc  d’incendi.  Així  mateix,  l’apartat  B.11  es 

desenvolupa per regular  les activitats ramaderes amb finalitats  industrials  i comercials. Tots aquests 

preceptes es destinen sobretot al compliment de la normativa vigent.  

3.2. JUSTIFICACIÓ DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA 

A continuació i en base als objectius i criteris ambientals exposats a l’apartat 2.5. d’aquest informe, es 

fa la comparativa de les tres alternatives.  

S’ha puntuat cada alternativa en funció del grau de compliment dels diferents criteris i objectius de la 

següent manera: 

2 totalment d'acord 

1 parcialment d'acord   

0 no incideix  

‐1 en contra 

Page 118: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

117

 

Objectiu 2.4.1.  MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL 

Criteri d’ordenació/reglamentació  alt 0  alt 1 alt 2

Situar les àrees de nous creixements en zones de baix interès natural.  2  ‐1 2Evitar la fragmentació territorial.  ‐1  ‐1 2

Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del medi. 

Delimitar les zones de risc per a la seguretat de les persones a fi d’evitar‐ne la urbanització i l’edificació.  2  1 2Tractament del sòl no urbanitzable com a estructura territorial amb identitat pròpia i garantint el manteniment dels seus elements estructuradors, i dels trets característics del teixits rurals.  ‐1  1 2Establir una xarxa d’espais naturals d’interès connector entre el diferents espais d’interès naturals en sòl no urbanitzable, els espais lliures urbans i xarxes territorials externes.   ‐1  1 2

Ordenar la globalitat del sòl no urbanitzable.   Protegir el sòl agrícola i forestal.  1  1 2

Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori.  Aplicar les proteccions definides per plans de nivell superior.  ‐1  ‐1 2

Contribuir a la mobilitat sostenible.  Avaluar i reduir la mobilitat obligada.  ‐1  0 1Objectiu 2.4.2. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA 

Criteri d’ordenació/reglamentació  alt 0  alt 1 alt 2

Minimització del moviment de terres.  0  1 1

Màxima adaptació topogràfica. Evitar al màxim la necessitat d’aportació o bé exportació de terres en l’àmbit d’ordenació.  0  0 1

Protecció dels sòls productius.  Evitar l’afectació a sòls de valor productiu  1  1 2Objectiu 2.4.3. HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA 

Criteri d’ordenació/reglamentació  alt 0  alt 1 alt 2

Minimitzar la impermeabilització del sòl.  0  1 2

Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament 

Utilització en jardineria (d’espais públics i privats) espècies de baix cost de manteniment, d’àrees bioclimàtiques adaptades a la zona, aplicant criteris de biodiversitat en el disseny dels espais lliures.  ‐1  2 2Fomentar la reutilització de les aigües pluvials i depurades segons els nivells de qualitat exigibles als diversos usos.   ‐1  2 2

Preveure en els edificis l’estalvi de l’aigua.  ‐1  2 2

Evitar pèrdues en la distribució.  0  0 0Fomentar l’estalvi i reutilització de l’aigua.  Facilitar la retenció de l’aigua de pluja.   0  1 1

Preservar i millorar la qualitat de l’aigua. 

Previsió de les xarxes de sanejament adequades (clavegueram, col∙lectors generals i parcials, escomeses) i garantir el tractament adequat de les aigües residuals.  0  2 2

Page 119: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

118

 

Objectiu 2.4.4.BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA  I  PATRIMONI NATURAL 

Criteri d’ordenació/reglamentació  alt 0 alt 1 alt 2

Incloure  els  espais  ja  protegits  a  través  de  planejament  territorial  i urbanístic de rang superior.  ‐1 ‐1 2

Garantir  la  presència  de  mostres  suficients  d’hàbitats  d’interès comunitari  d’acord  amb  la  Directiva  hàbitats,  i  incloure  mostres suficients d’altres hàbitats naturals.   ‐1 1 2

Establir,  com  a  element vertebrador  del  model territorial,  una  xarxa d’espais  d’interès  natural, connectada amb les xarxes territorials exteriors.  

Dissenyar futurs espais lliures de forma que maximitzin la biodiversitat del lloc.  0 0 0

Dotar  d’una  continuïtat  física  adequada  la  xarxa  d’espais  d’interès natural.  ‐1 ‐1 2

Delimitar els espais fluvials del municipi.  ‐1 0 2

Conservar  i  millorar  la connectivitat ecològica.  

Introduir  el  concepte  de  connectivitat  biològica  en  el  disseny  de  les xarxes d’espais lliures urbans.  ‐1 1 2

Delimitar en sòl no urbanitzable zones de protecció.  ‐1 1 2

Protegir  els  sòls  agrícoles  d’interès  paisatgístic  i  els  que  cultiven varietats locals.    1 1 2Ordenar i gestionar els sòls 

ocupats  per  ecosistemes fràgils o escassos  i d’altres d’especial interès. 

Manteniment  i  potenciació  dels  espais  de  diversitat  biològica  del municipi.   ‐1 1 1

Objectiu  2.4.5. PAISATGE  Criteri d’ordenació/reglamentació 

alt 0 alt 1 alt 2

Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar‐ne l’ús.  ‐1 1 2Protegir,  millorar  i  recuperar  els  elements  i  ambients  paisatgístics d’interès.  ‐1 ‐1 2

Conservar  i/o  millorar  la qualitat del paisatge. 

Minimitzar l’impacte visual de les noves implantacions.  ‐1 1 1

 

Page 120: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

119

 

Objectiu  2.4.6.  QUALITAT  DE  L’ AMBIENT  ATMOSFÈRIC,  ACÚSTIC  I LUMÍNIC 

Criteri d’ordenació/reglamentació  alt 0 alt 1 alt 2

Millorar  l’eficiència  energètica  dels sistemes  urbans  reduir‐ne  la contribució al canvi climàtic.    Exigència d’enllumenat de baix consum en espais públics.  0 1 1Millora de l’eficiència energètica de les  edificacions  i  reduir‐ne  la contribució al canvi climàtic.   Minimitzar el consum energètic.  0 1 1

Prevenir i corregir les immissions de fonts contaminants.   Planificar les zones verdes i els espais lliures urbans.   0 1 1

Reduir  la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació.  0 2 2

Adequar els usos del planejament al mapa de zonificació  lumínica  i a  les condicions acústiques. 

Implementació  dels  criteris  tècnics  bàsic  de  protecció  de  la contaminació lluminosa.  ‐1 1 2

Objectiu 2.4.7. GESTIÓ DE RESIDUS  Criteri d’ordenació/reglamentació  alt 0 alt 1 alt 2

Implantar els sistemes adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus als carrers.  0 0 0Ordenar  el  desenvolupament  de  l’activitat  constructiva  amb l’objectiu  de  minimitzar  els  impactes  associats  als  materials utilitzats  i  fomentar‐ne  la  durabilitat,  la  reutilització  i  el reciclatge.  0 0 0Disminuir  la  quantitat  de  residus  i 

assegurar el seu reciclatge.  Fomentar el reciclatge.  0 0 0Objectiu 2.4.8. RISCOS  Criteri d’ordenació/reglamentació  alt 0 alt 1 alt 2

Ordenar la zonificació en funció del riscos  d’incendi.  1 1 1Ordenar la zonificació en funció del riscos d’inundabilitat.  ‐1 1 2Salvaguardar  la població dels riscos 

naturals.  Ordenar la zonificació en funció dels riscos geològics.  0 0 2

 

  alt 0 alt 1 alt 2Total  ‐12 25 62

 

Com es pot observar,  l’alternativa 2 és  la que té un valor més alt,  i per tant,  la que més s’apropa al 

compliment dels objectius ambientals establerts en aquest informe.  

Això és així principalment perquè, d’una banda, l’alternativa 0 no és prou concreta normativament, a 

més de que no estableix proteccions ni defineix en detall el sòl no urbanitzable. Així mateix, aquesta 

alternativa  no  incorpora  l’actualització  de  la  normativa  vigent  en matèria  ambiental  ni  els  plans 

supramunicipals,  instruments que en gran mesura contribueixen a protegir els valors del territori  i a 

Page 121: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

120

establir mesures  de minimització  de  l’impacte  en  relació  als  vectors  ambientals  (residus,  energia, 

aigua), entre d’altres.  

D’altra banda, l’alternativa 1 estableix el creixement de sòl urbanitzable industrial delimitat pel traçat 

de la nova infraestructura viària. En aquest sentit i des d’un punt de vista socioeconòmic i de mobilitat 

es podria considerar una proposta adequada, sobretot perquè al costat hi passa una  infraestructura 

viària,  però  tot  i  això,  la  reserva  de  sòl  industrial  es  situa  sobre  una  zona  d’interès  faunístic  i 

connector,  tal  i  com es  recull en el PTPP,  i per  tant, va en  contra dels objectius de permeabilitat  i 

biodiversitat que configuren al  sector com un espai de valor. D’altra banda,  sí que  s’adequaria a  la 

normativa ambiental vigent i a altres plans superiors.  

Així doncs, considerant que l’alternativa 2 s’adequa a les proteccions establertes pel PTPP i incorpora 

normativa amb criteris ambientals i paisatgístics, defineix en detall el sòl no urbanitzable, compleix la 

legislació  en  matèria  de  riscos,  adequant‐se  als  informes  emesos  pels  diferents  organismes 

competents, és l’alternativa més adient.  

Tot i així, sobretot, en el projecte de noves infraestructures viàries, com el desenvolupament de nous 

creixements  hauran  de  considerar  el  manteniment  dels  valors  ambientals  i  procurar  de  fer‐los 

compatibles amb  les noves propostes sobre aquests sòls. En els apartats següents d’aquest  informe 

s’analitzen  els  impactes  ambientals  de  la  proposta  i  es  proposen  mesures  correctores  i 

compensatòries,  que  caldrà  tenir  en  compte  en  fases  posteriors  del  pla  per  tal  de minimitzar  els 

efectes negatius de les actuacions derivades de la proposta.  

 

Page 122: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

121

4. DESCRIPCIÓ  AMBIENTAL  DEL  PLA  D’ACORD  AMB  L’ALTERNATIVA  D’ORDENACIÓ 

ADOPTADA 

4.1. SÍNTESI  DESCRIPTIVA  DEL  CONTINGUT  DEL  PLA  AMB  EXPRESSIÓ  DE  LES  SEVES 

DETERMINACIONS  AMB  POSSIBLES  REPERCUSSIONS  SIGNIFICATIVES  SOBRE  EL  MEDI 

AMBIENT. 

La memòria  del  pla  inclou  una  descripció  general  de  les  seves  propostes.  En  síntesi,  les  principals 

determinacions  que  poden  causar  repercussions  significatives  sobre  el medi  ambient  es mostren 

esquemàticament  a  la  matriu  següent.  Una  valoració  detallada  de  cadascun  es  desenvolupa  en 

l’apartat 5. D’altra banda, la proposta d’ordenació es mostra a la documentació del POUM. En relació 

als  aspectes  ambientalment  rellevants,  es  pot  concloure  que  les  actuacions  del  pla  que  tindran 

repercussions significatives per al medi ambient són: CICLE 

INTEGRA

L DE 

L’AIGUA

QUALITA

T DE L’AIRE 

      GEO

LOGIA I GEO

MORFOLO

GIA 

Hidrologia supe

rficial i sub

terrània 

El cicle de l’aigua

 

BIODIVER

SITA

T TERR

ITORIAL , PER

MEA

BILITA

T EC

OLÒ

GICA I PA

TRIM

ONI N

ATU

RAL 

PAISATG

Qualitat atm

osfèrica 

Qualitat acústica 

Qualitat lumínica 

ENER

GIA: SOSTEN

IBILITAT I ECO

EFICIÈNCIA EN 

L’ED

IFICACIÓ I LA

 URB

ANITZA

CIÓ 

GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RE

SIDUS EN

 LA 

URB

ANITZA

CIÓ I L’ED

IFICACIÓ 

RISCOS 

Determinacions de caràcter general                        Canvis en la classificació del sòl  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x  xSistemes generals                       Sistema hidrològic    x                     Comunicacions  x        x  x  x   x   x     x    Espais lliures públics     x     x   x                Equipaments i Serveis tècnics i ambientals  x     x  x   x         x   x    Sòl urbà                                    Sòl urbà de nova creació  x     x    x  x  x    x     xSòl urbanitzable delimitat de nova creació (SUD‐1, SUD‐2, SUD‐3, SUD‐4, SUD‐5, SUD‐6)  

x  x  x   x  x  x  x  x  x  x  x

Sòl no urbanitzable  x  x      x   x          x    

Page 123: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

122

4.1.1. CANVIS  EN  LA  CLASSIFICACIÓ DEL  SÒL:  CREIXEMENT URBANÍSTIC  I  SÒL URBANITZABLE 

DELIMITAT DE NOVA CREACIÓ.  

En aquest apartat s’analitzen de forma global els efectes dels canvis en  la classificació del sòl, sense 

considerar  els    impactes  que  a  nivell  concret  es  produeixen  en  cada  tipus  de  classificació  i  que 

s’analitzen en punts posteriors d’aquest apartat  (sòl urbà, sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable 

no delimitat). 

La nova proposta  implica  l’ajustament del  límit del  sòl urbà, de manera que de 66,4 ha  segons  el 

planejament vigent, es passa a 62,5 ha amb la proposta.  

La proposta  implica creixements nous  i no es desclassifica cap espai. El  sòl  transformat per  sectors 

urbanitzables delimitats és de 30,5 ha (en el PGM vigent és de 10,9 Ha). Cal mencionar, també que un 

total  de  2,6  ha  també  seran  transformades  pels  sectors  en  desenvolupament  que  corresponen  a 

planejament  ja aprovat però encara no executat. Es tracta del PMU‐2, antic SAU‐1. D’altra banda, hi 

haurà nova ocupació en PAU‐5 (0,2 ha) i PAU‐2 (0,5 ha), actualment no hi ha edificacions, però on els 

terrenys presenten vegetació escassa. En  total, es pot considerar que respecte  la situació actual, es 

transformen (és a dir s’ocupen per urbanització), un total de  33,8 ha de sòl. 

Aquests sòls de transformació són els que principalment poden causar efectes adversos al medi, en 

major o menor mesura: medi geològic, el cicle de l’aigua, la qualitat atmosfèrica, acústica i lluminosa, 

la gestió de residus, el consum energètic, la biodiversitat i el paisatge. Previ a la fase de funcionament 

del  pla,  cal  tenir  en  compte  que  la  fase  de  desenvolupament  dels  plans  i  projectes  derivats  els 

impactes  previsibles  són  principalment  en  la  contaminació  atmosfèrica  i  acústica.  També  en  la 

generació de residus de la construcció. 

Tot  i  que  en  relació  al model  urbanístic  l’efecte  no  és  significativament  negatiu  ja  que  els  nous 

creixements es situen en contacte amb la trama urbana actual, els nous sòls urbanitzables impliquen 

canvis  sobre  el  medi  geològic:  comporten  la  desaparició  dels  sòls  en  el  medi  on  s’assenten  i 

modificació  topogràfica. Subsidiàriament hi ha un efecte negatiu  sobre  la biodiversitat, en el  sentit 

que desapareixen  les comunitats vegetals en els  indrets de creixement  i de  l’atmosfera. Els efectes 

negatius sobre els vectors ambientals (aigua, residus, energia) estan relacionats amb la nova població. 

Page 124: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

123

La  densificació  urbana:  Actualment,  al  municipi,  amb  un  sòl  urbà  de  66,39  ha2,  hi  ha  1.024 

habitatges3. La densitat bruta promig és, doncs, d’uns 15 habitatges per hectàrea. Les propostes dels 

PAU i PMU del POUM es situen, en general, entre 50 i 60 habitatges /Ha. 

Es preveu que aquesta determinació  tindrà efectes positius especialment sobre el model  territorial, 

en tant afavoreix un creixement menys dispers  i de forma  indirecta sobre el consum de recursos  i  la 

gestió dels residus. 

4.1.2. SISTEMES GENERALS:  

4.1.2.1. Sistema hidrològic:  

A partir dels estudis d’inundabilitat de  la Noguera Ribagorçana es delimita el sistema hidrològic (H). 

Per  tant,  s’hi  inclou  l’àmbit marcat  per  la  legislació  com  a  sistema,  és  a dir,  l’àrea  inundable  amb 

període de retorn de 10 anys. Aquest fet té efectes positius sobre la hidrologia superficial i els riscos.  

4.1.2.2. Comunicacions:  

Les  propostes  de  nous  vials  provenen  del  planejament  superior,  i,  tot  i  que  no  depenen  d’aquest 

POUM,  impliquen  la  transformació  tant dels  sòls que ocupen,  com d’una distància  corresponent  a 

l’efecte vora.  

Així, des del planejament territorial,  les propostes en aquest àmbit són vies de  la xarxa estructurant 

primària i secundària: A‐14, L‐53 i variant d’Alfarràs. El POUM redefineix un tram del traçat de la A‐14 

respecte  la que provenia del PTPP. Així mateix,  incorpora  la L‐53, que no estava contemplada en el 

PTPP però que, per proposta del municipi d’Alfarràs, ha estat acceptada per  la Direcció General de 

Carreteres. La variant d’Alfarràs, en canvi, té el mateix traçat que el que es dibuixava en el PTPP. 

D’altra banda, el POUM estableixen les següents categories de vies: 

Xarxa viària  territorial constituïda per carreteres  i autovies o vies segregades, subjectes a  la 

seva legislació específica.  

                                                            2 Segons  les superfícies de planejament vigent  ,  i un cop comprovat que no s’han desenvolupat els SAU 1 ni el SAU 2 amb espais residencials. 

3 Font: Institut d’Estadística de Catalunya, en base a les dades del 2001 a partir del Cens de població i habitatges de l'INE. 

Page 125: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

124

Xarxa viària bàsica,  formada pels carrers estructurants assenyalats en el  sòl urbà  i en el  sòl 

urbanitzable,  i  els  camins  estructurants  assenyalats  en  el  sòl  no  urbanitzable,  destinats  a 

comunicar les diferents àrees urbanitzades del municipi, a dotar‐lo d’espais d’aparcament i a 

comunicar‐lo amb els municipis veïns.  

Xarxa viària secundària, comprèn la resta de carrers del sòl urbà no principals i els camins del 

sòl no urbanitzable que tenen com a funció donar accés als solars  i a  les parcel.les. En el sòl 

urbanitzable és determinaran mitjançant la redacció del Pla parcial corresponent.  

Aquestes  actuacions  comporten  la millora  de  la mobilitat  en  general,  la  qual  cosa  pot  implicar  la 

disminució en el  temps de desplaçament. Aquestes propostes  tenen efectes positius  sobre el medi 

atmosfèric. Les obres que  impliquen aquestes actuacions, però, tindran efectes negatius per  la seva 

ocupació  i per  l’efecte de vora, aquests espais  seran  transformats  i  rebran  impactes  sobretot en  la 

gea, en la biodiversitat i en la permeabilitat ecològica. 

4.1.2.3. Espais lliures públics:  

Es procura que  la  reserva d’espais  lliures públics  sigui  acord  amb què  l’àrea de població  abastada 

cobreixi  la totalitat de  la ciutat habitada. En conjunt es fan reserves per a 2,1 ha vinculats als PMU  i 

PAU de  sòl urbà  i un  total de  6,6 ha  en  sòl urbanitzable  (22%).  En  total,  considerant  la  superfície 

urbana  i urbanitzable (92,6 ha)  i  la superfície final de sistema d’espais  lliures (comptabilitzant també 

les existents), la superfície final de zones verdes en sòl urbà i urbanitzable es situaria en 10,3ha, el que 

suposa un 11% del total de sòl urbà i urbanitzable del municipi.   

La  figura  següent mostra  que  la  cobertura  de  les  zones  verdes  accessibles  (s’ha  descartat  la  zona 

verda situada al turó on es situa el dipòsit d’aigua) a una distància de 500 m abastaria tot el sector 

residencial: 

Page 126: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

125

Figura  4‐1 Cobertura de les zones verdes urbanes proposades 

distància de 200 m

distància de 500 m

Zones verdes

Sòl urbanitzable  

Font: Elaboració pròpia 

Es  considera  que  aquestes  propostes  tenen  efectes  positius  per  als  següents  aspectes  ambientals 

rellevants: biodiversitat i medi atmosfèric. 

4.1.2.4. Equipaments i serveis tècnics 

Es proposa  incrementar  la dotació d’equipaments  en  sòl urbà  i  fer  les  cessions obligatòries  en  sòl 

urbanitzable. La superfície resultant en els sectors proposats és de 4,7 ha en sòl urbà  i urbanitzable 

(1,3 ha en els PAU i PMU) i 3,4 ha en SUD.  

Page 127: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

126

La  cessió  per  a  nous  equipaments  en  sòl  urbanitzable  supera  els  estàndards  previstos  per  la  llei 

d’urbanisme de Catalunya, situant‐se com a promig en el 11 % de la superfície total dels SUD.  

En global, s’arribaria a una superfície en sòl urbà i urbanitzable, considerant els existents actualment, 

de 9,4 ha d’equipaments, el que suposa un 9,5% del total de sòl urbà i urbanitzable. 

En sòl no urbanitzable es proposa un nou equipament, de 11,6 ha, no contemplat pel pla vigent però 

que no obstant actualment ja està ocupat per l’escola agrària i les àrees de cultiu adjacents.  

Pel que fa a la proposta de serveis tècnics, aquests es situen en un espai que ja contenia aquests usos 

(concretament un dipòsit) i no en preveu cap altre de concret en sòl urbà o en sòl urbanitzable. En el 

POUM  tampoc no  s’ha  reservat  sòl per aquestes  infrastructures en  sòl no urbanitzable  i per  tant a 

priori, es descarten els possibles efectes derivats d’aquesta ocupació.  

Considerant  que  s’amplien  les  instal∙lacions  per  ocupació  en  l’àmbit  de  l’escola  agrària,  es  poden 

produir  impactes  sobre  la  geologia,  el  paisatge  i  la  biodiversitat.  D’altra  banda,  el  nou  ús 

d’equipament  implicarà un previsible augment en el consum de  l’aigua, en  la producció de residus  i 

d’aigües residuals i consum energètic. 

4.1.3. SÒL URBÀ: 

De cara als seus efectes ambientals, són rellevants les actuacions de millora urbana i plans d’actuació 

que  impliquen  la  instal∙lació un  increment dels habitatges, que  tenen una densitat bruta promig de 

55hab/Ha.  Aquest  indicador  indica  que  previsiblement  el  model  de  ciutat  és  moderadament 

compacte, responent als objectius i criteris ambientals exposats en altres punts d’aquest ISA. 

D’altra banda, actualment el  sòl ocupat  ja està  transformat per  instal∙lacions existents, per  tant els 

efectes d’aquesta proposta es produiran en  la fase d’obres,  i tindrà efectes sobre els moviments de 

terra,  consum  d’aigua,  contaminació  atmosfèrica,  consum  energètic,  emissió  de  residus  i  possible 

contaminació de l’aigua si no es tenen en compte mesures correctores.  

D’altra  banda,  durant  la  fase  de  funcionament,  es  preveuen  efectes  principalment    derivats  de  la 

població  que  s’hi  instal∙li:    cicle  de  l’aigua,  emissió  de  residus,  sobre  la  qualitat  atmosfèrica 

(relacionada amb la mobilitat i l’edificació), i sobre el paisatge urbà.  

Page 128: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

127

4.1.4. SÒL URBANITZABLE DELIMITAT: 

A continuació es mostra aquesta superfície de sòl:  

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 1, SUD 1    49.537,21 m2 sòl 

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 2, SUD 2    58.447,14 m2 sòl 

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 3, SUD 3    50.887,14 m2 sòl 

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 4, SUD 4    46.631,39 m2 sòl 

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 5, SUD 5    31.198,75 m2 sòl  

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 6, SUD 6    68.117,96 m2 sòl 

En total la superfície de SUD és de 30,4 ha. 

Els  efectes  sobre  el medi  derivats  d’aquesta  nova  ocupació  s’han  descrit  en  conjunt  amb  tots  els 

sectors d’ocupació en l’apartat 4.1.1.  

Aquí  es  volen  ressaltar  els  efectes  respecte  com  seran  aquestes  noves  ocupacions  i  a  tal  efecte, 

l’indicador que serveix per mesurar els efectes del model urbà considerat són les densitats previstes. 

Respecte  això,  s’assenyala que  les densitats dels nous  sectors  residencials estan en  l’entorn de 55 

habitatges/ha. Oscil∙len entre una densitat bruta de 35 habitatges/ha a SUD‐5 fins a 65 habitatges/ha 

a  SUD  1,  SUD  2  i  SUD  3,  responent  a  un model  de  densitat  compacta.  El  percentatge  de  sistema 

d’espais lliures oscil∙la entre el 10 i el 17% i el percentatge d’Equipaments oscil∙la entre  el 8 i el 17%. 

Previsiblement  aquestes  extensions  impliquen  impactes  sobre  el medi  geològic,  la  biodiversitat,  el 

paisatge, el cicle de  l’aigua, el medi atmosfèric,  la gestió de residus  i en el consum energètic. D’altra 

banda, es produiran efectes durant  la  fase de  construcció  i  tindrà efectes  sobre els moviments de 

terra,  consum d’aigua,  contaminació  atmosfèrica,  consum  energètic,    emissió de  residus  i possible 

contaminació de l’aigua si no es tenen en compte mesures correctores. 

4.1.5. SÒL NO URBANITZABLE: 

Desenvolupament de  l’estructura general  i el model  territorial: Tot allò que  forma part del SNU  té 

algun  grau  de  protecció  d’acord  amb  els  valors  que  es  pretenen  protegir.  Es  desenvolupa  una 

Page 129: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

128

normativa acurada quant a  les activitats  i  instal∙lacions permeses. Aquest fet es valora com a positiu 

per a diferents aspectes rellevants, principalment la biodiversitat la permeabilitat del territori, el medi 

geològic i el paisatge. 

4.1.6. NORMATIVA  AMBIENTAL  DE  CARÀCTER  GENERAL  I  REGULACIÓ  DEL  SÒL  NO 

URBANITZABLE:  

Les determinacions que estableix el POUM van encaminades a promoure un desenvolupament més 

sostenible,  incorporant  les mesures  adients  i  les  disposicions  del  PTPP.  Aquestes mesures  tenen 

efecte especialment,  i de  forma positiva,  sobre el model  territorial  i  la ocupació del  sòl, el cicle de 

l’aigua, l’ambient atmosfèric, la biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural i la 

qualitat del paisatge (apartats B.6 Incidència dels usos en  l’entorn  i el medi ambient de  la normativa 

del  POUM,  i  altres  articles  concrets  i  vinculats  a  l’ordenació  del  diferents  classificacions  del  sòl 

especifiquen mesures concretes per la protecció del paisatge i del medi natural). 

4.2. IDENTIFICACIÓ  I  QUANTIFICACIÓ  DELS  SÒLS  OBJECTE  DE  TRANSFORMACIÓ  I  DE  LES 

DEMANDES  ADDICIONALS  DE  RECURSOS  NATURALS  I  D’INFRAESTRUCTURES  DE 

SANEJAMENT,  DE  GESTIÓ  DE  RESIDUS  I  SIMILARS  DERIVADES  DE  L’ORDENACIÓ 

PROPOSADA. 

4.2.1. SÒLS OBJECTE DE TRANSFORMACIÓ 

Els  sòls  que  seran  transformats  són  els  que  seran  objecte  de  nous  creixements  urbanístics 

(residencials,  industrials,  equipaments  i  serveis  tècnics)  i  els  que  seran  afectats  pel  pas  de  noves 

infraestructures. El nou POUM no desclassifica cap sòl, així que en global la situació proposada implica 

una major ocupació urbanitzada del territori municipal.  

A continuació es fa un esbós de les característiques ambientals dels sectors que seran transformats. 

4.2.1.1. Nous sectors urbanitzables 

Els  sectors  urbanitzables  sumen  en  total més  de  30  ha  i  es  situen, majoritàriament  en  zones  de 

conreu, relativament planes, sense riscos hidrològics i en contacte amb la trama urbana actual.  

Page 130: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

129

Figura  4‐2 Localització dels sectors de creixement 

nous creixements 

Font: Elaboració pròpia amb la base de l’ortofotomapa (1:5000) de l’ICC. 

 

Els nous creixements afecten sobretot fruiters herbacis de regadiu que es troben al voltant del nucli, 

però  també  conreus  herbacis,  a més  d’altres  cobertes  de  sòl  d’una  forma  superficialment menys 

significativa: 

Page 131: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

130

 

Taula 4‐1 cobertes de sòl afectades pels nous creixements 

Superfície (ha)Fruiters no cítrics en regadiu  19,42Conreus herbacis en regadiu  4,05Horta familiar  1,41Canals  0,90Matollars  0,81Conreus en transformació  0,58Prats i herbassars  0,48Zones construïdes  2,97TOTAL  30,61

 

63,5%13,2%

4,6%

2,9%

2,6%

1,9%

1,6%

9,7%Fruiters  no cítrics  en regadiu

Conreus  herbacis  en regadiu

Horta familiar

Canals

Matollars

Conreus  en transformació

Prats  i  herbassars

Zones  construïdes

 

Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia de cobertures de sòl del DMAH, 2010. 

Pel que fa als valors del territori el més destacable és que els sectors del sud (SUD 3, SUD 4 i SUD 5) 

afecten  l’espai  delimitat  en  les  bases  del DMAH  amb  un  hàbitat  d’interès  comunitari  no  prioritari 

(matollars halonitròfils) i, també, en la zona de patró nítid de fruiters. En realitat, la cobertura vegetal 

en aquesta zona és de fruiters, i els matollars tenen un grau de representativitat molt baix, situant‐se 

en els espais  intersticials. D’altra banda, no afecten altres espais sotmesos a proteccions ambientals 

relatius a la biodiversitat o la connectivitat com els forests d’utilitat pública, àmbits de la Xarxa Natura 

2000 o espais  inclosos al PEIN, ni  tampoc espais de valor per altres aspectes ambientals  rellevants 

amb vinculació amb la ocupació del territori.  

Page 132: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

131

Figura  4‐3 Àmbits de valor per la biodiversitat i la permeabilitat ecològica 

 

Sòl valor natural i de connexió (PTPP)

ESPAIS DE VALOR DEL TERRITORISistema fluvial

Tipus d'espai (períodes de retorn en anys)

Zona fluvial (10)

Sistema hidrològic (100)

Zona inundable (500)

Hàbitats d'interès comunitari

Hàbitat prioritari

Hàbitat no prioritari

Forests gestionades pel Departament de Medi Ambient

Patró nítid de fruiters

 

Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia del DMAH i el DPTOP. 

En  relació  als  valors  paisatgístics,  els  creixements  del  sud  del  terme  afecten  espais  valorats  pels 

patrons agrícoles significatius dels fruiters de regadiu (veure figura 2‐23). 

En relació als riscos naturals presents en aquest territori no es situen riscos remarcables. El sector SUD 

5 té punts concrets amb pendents superiors al 20% i a SUD 6 hi ha espais amb alt risc d’incendis que 

desapareixerà quan es transformi el sòl.  També, els creixements del nord (SUD‐6, SUD‐1 i SUD‐6) del 

municipi, que es situen en àrees de risc geològic moderat. D’altra banda, puntualment, algun sector 

de creixement es situa en part de la zona inundable amb període de retorn de 500 anys. 

Page 133: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

132

Figura  4‐4 Àmbits amb riscos naturals 

   

Inundabilitat. Períodes de retorn.

10

100

500

pendents superiors al 20%

Risc bàsic d'incendi forestal

Graus de perill

Moderat

Alt

Molt alt

Àrees amb potencials riscos geològics

Risc moderat

Risc baix

RISCOS NATURALS

 

  Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia del DMAH, de l’ICC i de l’estudi d’inundabilitat del POUM 

Quant a  les  fragilitats,  cap de  les detectades en el  catàleg de paisatge al municipi  (la presència de 

zones  d’alta  exposició  visual,  les  zones  d’extracció  minera  així  com  el  connector  ecològic  en 

transformació, veure figura 2‐27) es situen en els sectors de creixement. D’altra banda, en relació a 

altres  fragilitats  i  impactes presents, que podrien  condicionar  el  creixement  i que  es mostren  a  la 

figura següent, cal destacar la presència d’indústries prop dels creixements residencials i granges prop 

del SUD industrial.  

Page 134: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

133

Figura  4‐5 Fragilitats en l’entorn dels sectors de creixement 

   

sectors de creixement (SUD)

Fragilitats i impactes

Coberta de sòl

Abocadors

Plantes de tractament

Depuradores i potabilitzadores

Infraestructures elèctriques

Telecomunicacions

Centrals eòliques

Centrals nuclears

Centrals solars

Centrals tèrmiques

Granges

Piscifactories i conreus aqüícoles d'aigua dolça

Hivernacles

Hivernacles en bancals

Grans vials

Indústries aïllades

Polígon industrial ordenat

Polígon industrial sense ordenar

Urbanitzacions

Zones d'extracció minera  

  Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia del DMAH 

4.2.1.2. Noves infraestructures 

El pla  incorpora  la planificació sectorial de rang superior en relació a noves  infraestructures viàries  i 

també  proposa  infraestructures  locals,  que  implicaran  una  ocupació  sobre  el  territori  i  la 

transformació d’aquests sòls en una superfície aproximada de 135 ha. 

Page 135: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

134

Figura  4‐6 Localització de les noves carreteres 

 

vies noves

Nom

A14

C26

L53

L805

N230

Variant Alfarràs 

Font: Elaboració pròpia amb la base de l’ortofotomapa (1:5000) de l’ICC. 

Page 136: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

135

Taula 4‐2 Cobertes de sòl afectades per la ocupació de les noves carreteres 

Coberta Superfície (ha) 

% respecte el total 

Fruiters no cítrics  56,8 41,96 Conreus herbacis  31,0 22,91 Matollars  22,5 16,60 Conreus herbacis en regadiu  8,2 6,03 Prats i herbassars  2,5 1,83 Horta familiar  2,5 1,81 Conreus en transformació  1,7 1,25 Plantacions de pi blanc  1,7 1,23 Boscos caducifolis de ribera  0,9 0,68 Pinedes de pi blanc  1,0 0,70 Oliverars  0,4 0,26 Vinyes  0,1 0,10 Roquissars  0,1 0,08 Granjes  0,8 0,61 Cases aïllades  1,2 0,91 Altres construccions  2,6 1,93 Preses, embassaments i piscifactoria  0,7 0,54 Rius i canals  0,8 0,56 TOTAL  135,4 100,00 

Page 137: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

136

Superfície (ha)

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

Fruiters no cítrics

Conreus  herbacis

Matollars

Conreus  herbacis en regadiu

Prats i herbassars

Horta familiar

Conreus  en transformació

Plantacions de pi blanc

Boscos caducifolis de ribera

Pinedes de pi blanc

Oliverars

Vinyes

Roquissars

Granjes

Cases aïllades

Altres construccions

Preses, embassaments i piscifactoria

Rius i canals

 

Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia de cobertures de sòl del DMAH, 2010. 

Pel  que  fa  als  valors  del  territori,  s’observa  que  es  veuran  afectats  espais  connectors  del  PTPP, 

hàbitats  d’interès  comunitari  (entre  ells  el  prioritari  amb  codi  1520:  vegetació  gipsícola  ibèrica, 

travessat per la A‐14), fragments puntuals de boscos de titularitat pública (variant d’Alfarràs) i espais 

fluvials.  No  afecta  altres  espais  sotmesos  a  proteccions  ambientals  relatius  a  la  biodiversitat  o  la 

connectivitat com àmbits de la Xarxa Natura 2000 o espais inclosos al PEIN, ni tampoc espais de valor 

per altres aspectes ambientals rellevants amb vinculació amb la ocupació del territori.  

Page 138: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

137

Figura  4‐7 Àmbits de valor per la biodiversitat i la permeabilitat ecològica 

Sòl valor natural i de connexió (PTPP)

ESPAIS DE VALOR DEL TERRITORISistema fluvial

Tipus d'espai (períodes de retorn en anys)

Zona fluvial (10)

Sistema hidrològic (100)

Zona inundable (500)

Hàbitats d'interès comunitari

Hàbitat prioritari

Hàbitat no prioritari

Forests gestionades pel Departament de Medi Ambient

Patró nítid de fruiters

 

Font: Elaboració pròpia  

En relació als valors paisatgístics alguns traçats afecten espais valorats pel Catàleg de paisatge de les 

Terres  de  Lleida  pels  seus  patrons  agrícoles  significatius:  conreus  herbacis  de  secà  (C‐26  i  A‐14)  i 

fruiterars de regadiu i la línia de canvi de relleu (L‐53) (veure figura 2‐23). La L‐53 també pot interferir 

l’itinerari paisatgístic entre Rosselló i Alfarràs. 

En relació als riscos naturals presents en aquest territori, el més destacable són els pendents elevats 

que ha de  superar  la A‐14, així com els espais  inundables que es  situen en els  terrenys de  la nova 

variant d’Alfarràs i de la L‐53 en la seva entrada al terme municipal. 

Page 139: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

138

Figura  4‐8 Àmbits amb riscos naturals 

 

 

Inundabilitat. Períodes de retorn.

10

100

500

pendents superiors al 20%

Risc bàsic d'incendi forestal

Graus de perill

Moderat

Alt

Molt alt

Àrees amb potencials riscos geològics

Risc moderat

Risc baix

RISCOS NATURALS

 

Font: Elaboració pròpia 

Quant a les fragilitats, de les detectades en el catàleg de paisatge al municipi el més destacable és que 

la A‐14 es situa en àrees d’alta exposició visual i que la variant d’Alfarràs es situa sota una línia d’alta 

tensió.  

Page 140: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

139

Figura  4‐9 Fragilitats detectades en el catàleg de paisatge 

 

 

  Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia de l’observatori del paisatge. 

D’altra banda, en relació a altres fragilitats i impactes presents, que podrien condicionar el creixement 

i que es mostren a la figura següent, cal destacar l’afectació a granges i a la piscifactoria del municipi. 

A més, afecta a cases aïllades i la A‐14, al cementiri municipal.  

Page 141: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

140

Figura  4‐10 Altres fragilitats 

Fragilitats i impactes

Coberta de sòl

Abocadors

Plantes de tractament

Depuradores i potabilitzadores

Infraestructures elèctriques

Telecomunicacions

Centrals eòliques

Centrals nuclears

Centrals solars

Centrals tèrmiques

Granges

Piscifactories i conreus aqüícoles d'aigua dolça

Hivernacles

Hivernacles en bancals

Grans vials

Indústries aïllades

Polígon industrial ordenat

Polígon industrial sense ordenar

Urbanitzacions

Zones d'extracció minera

Cementiris   

  Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia del DMAH 

 

4.2.1.3. Propostes en relació al mapa de protecció envers la contaminació lluminosa: 

En  la  imatge  següent es mostren els  sòls de  transformació  respecte  les proteccions existnets en el 

mapa de protecció envers la contaminació lluminosa aprovat pel DMAH: 

Page 142: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

141

Figura  4‐11 Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa 

 

Zona

E1‐ protecció màxima

E2‐ protecció alta

E3‐ protecció moderada

E4‐ protecció menor

Zones de transformació

 

Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH 

S’observa com els nous creixements SUD (excepte SUD‐6) i les noves infraestructures viàries es situen 

en zona de “protecció alta” envers la contaminació lluminosa. 

4.2.2. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE LES DEMANDES DELS RECURSOS ENERGÈTICS.  

4.2.2.1. Consum energètic previst 

En  els  sectors  de  nova  creació  de  tipus  residencial,  es  pot  estimar  el  consum  energètic  que  es 

requerirà a  cada  sector en  funció dels habitants previstos, partint de  la hipòtesi que el  consum es 

Page 143: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

142

manté  constant  per  cada  any  i  que  es  realitza  a  partir  de  la  projecció  de  la  població  de  6.767 

habitants, segons consta en la Memòria Descriptiva i Justificativa del POUM d’Alfarràs. 

Taula 4‐3 Habitatges, habitants i consum energètic dels nous sectors residencials.

Habitants: 67671 

Consum energètic per persona2 (MWh/any): 4,57 

Consum energètic    Habitants (MWh/any) TOTAL SECTORS RESIDENCIALS 6.767  16.506,84 

1 Memòria Descriptiva i Justificativa del POUM d’Alfarràs (2010). 2 Projecció de consums anuals – Catalunya horitzó 2015. Redacció del programa energètic de  les Àrees Residencials Estratègiques del Institut Català del Sòl. 

Font: Elaboració pròpia 

Per als nou ús industrial, es parteix del consum dels treballadors que s’ocuparan en cada un dels  nous 

sectors definits pel POUM. 

Taula 4‐4 Superfície, treballadors i consum energètic dels nous sectors industrials.

Sòl Industrial actual1 (ha): 10,81 Consum energètic per persona2 (MWh/any): 58,80 Treballadors al sector industrial3 (2001): 16,3% 

Superfície  Consum energètic    (ha)  Treballadors4  (MWh/any) TOTAL SECTORS INDUSTRIALS  10,81  213  12.530,82 

1 Memòria Descriptiva i Justificativa del POUM d’Alfarràs (2010). 2 Projecció de consums anuals – Catalunya horitzó 2015. Redacció del programa energètic de  les Àrees Residencials Estratègiques del Institut Català del Sòl. 3 Població ocupada per sectors a Alfarràs. IDESCAT (2001). 4 Dada estimada a partir de les dades de sòl industrial actual, població ocupada al sector industrial i les superfícies dels nous sectors. 

Font: Elaboració pròpia. 

 

Així,  considerant  les  taules  anteriors,  es  pot  estimar  que  les  necessitats  d’energia  per  als  sectors 

previstos pel POUM, tant industrials com residencials, sumen 29.037,66 MWh/any.  

4.2.2.1.1. Capacitat d’abastament 

La capacitat d’abastament d’energia depèn de les companyies subministradores, de caràcter privat, i 

prové  de  fonts  diverses,  tant  en  el  cas  de  l’energia  elèctrica  com  d’altres  tipus.  No  es  preveuen 

dificultats d’abastament d’aquesta energia, però per  tal d’aproximar‐se als criteris de  sostenibilitat, 

per  a  complir  amb  la normativa  vigent  i per minimitzar  l’emissió de  gasos hivernacle  es  considera 

imprescindible prendre mesures d’ecoeficiència en la urbanització i en l’edificació.  

Page 144: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

143

4.2.3. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE LES DEMANDES D’INFRAESTRUCTURES D’ABASTAMENT I 

DE SANEJAMENT D’AIGUA 

4.2.3.1. En relació a la demanda d’aigua 

En  els  sectors  residencials  i  industrials,  a  partir  d’indicadors  de  consum  d’aigua  pot  estimar‐se  la 

demanda d’aigua prevista. Aquesta es calcula a partir de la suma del següent: 

Consum dels habitants del sector 

Consum dels sectors industrials 

Consum per al reg de les zones verdes dels sectors 

Consum dels equipaments previstos als sectors 

Neteja dels vials 

4.2.3.1.1. Consum d’aigua dels nous sectors. 

Taula 4‐5 Habitants per habitatge i consums d’aigua per sistemes. 

Habitants1  3.612 

Dada consum domèstic d'aigua2 (l/hab/dia)  165 

Consum industrial d’ús genèric3  150 habitants/ha neta 

Consum equipaments3   50 habitants/ha  

Consum zona verda3   100 habitants/ha 

Neteja vials3  75 habitants/ha 1 Memòria Descriptiva i Justificativa del POUM d’Alfarràs (2010). 2 Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat 3 Informació proporcionada per l’informe de referència del DMAH 

Font: Elaboració pròpia. 

Page 145: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

144

 

Taula 4‐6 Habitants, superfícies i consum hídric dels sectors residencials i industrials de nova creació. 

 

Habitants  superfície m2 superfície ha  total (litres)  total (m3/dia) 

Dada consum domèstic d'aigua per habitant (165 l/dia) 

    595980  595,98 

Consum industrial d’ús genèric 

74.848,44  7,4848436  185249,8791  185,249879 

Consum equipaments 

46.650,71  4,66507136  38486,83872  38,4868387 

Consum zona verda  66.279,63  6,62796323  109361,3933  109,361393 

Neteja dels vials  119.656,33  11,965633  148074,7084  148,074708 

    Consum total  1077152,819  1077,15282 

 

Font: Elaboració pròpia. 

La suma dels  indicadors de consum estableixen, per als sectors  residencials  i  industrials un  total de 

1077 m3 per dia. 

Pel  que  respecta  al  consum  domèstic,  segons  les  dades  de  consum  obtingudes  de  l'Informe  de 

Viabilitat del "Projecte d'Abastament d'aigua a Lleida  i nuclis urbans de  la zona regable del canal de 

Pinyana", redactat per a la Secretaria General per al Territori i la Biodiversitat del Ministerio de Medio 

Ambiente , la dotació necessària s'estima en 280 l/hab.i dia, situant‐se aquest valor molt per sobre del 

valor actual que es situa al voltant dels 165 l per habitant i dia a nivell comarcal. 

Es  contempla  normativament  que  en  la  tramitació  del  pla  parcial  caldrà  garantir  la  disponibilitat 

jurídic‐administrativa  i  tècnica  de  recursos  hídrics  per  al  correcte    abastament  de  les  activitats  a 

implantar en els nous sectors. 

4.2.3.2. Generació d’aigües residuals 

Pot establir‐se que un 90% de les aigües de consum domèstic es converteixen en aigües residuals. De 

tota  manera,  per  precaució,  pot  considerar‐se  que  la  totalitat  del  consum  domèstic  d’aigua  es 

converteix en aigües residuals d’origen domèstic, per tant, 595 m3/dia.  

Page 146: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

145

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Alfarràs està compartida amb el municipi veí d’Almenar  i 

de fet s’ubica en aquest municipi, donant també servei a Andaní; es va posar en marxa al 2001. Té 7 

km de col∙lectors sense cap bombament  i el punt d’abocament es  troba a  la Noguera Ribagorçana. 

Realitza un  tipus de  tractament biològic,  amb un  cabal de  disseny de  1545 m3/dia  i una població 

equivalent de 7982 habitants.  

Aquesta depuradora, durant el mes de novembre del 2007 va arribar a un 80% de  la seva capacitat 

(límit que  s’estima  com de  saturació)  i  l’any 2006 al mes de maig es va  superar el 90% de  la  seva 

capacitat,  pel  que  s’estima  que  aquesta  depuradora  es  troba  actualment  en  el  límit  de  la  seva 

capacitat. El PSARU 2005 no té programada cap ampliació per a aquesta EDAR. 

No obstant,  es  contempla normativament que  s’haurà de  garantir pel desenvolupament dels nous 

sectors: 

‐ La disponibilitat  tècnica per al correcte  tractament de  les aigües residuals previstes en cada sector 

(depuració i retorn al medi). 

‐ El  sector  ha  d'afrontar  el  cost  econòmic  de  la  seva  part  proporcional  d'inversió  per  a  totes  les 

infraestructures  dels  sistema  públic  de  sanejament  i  depuració,  abastament  d'aigua,  energia 

elèctrica,    telecomunicacions, gas,  reg, hidrants, gestió de  residus  i altres  serveis. Per a  les aigües 

residuals del sector, es preveurà una depuració pròpia independent de la d’aigües domèstiques, i per 

tant, el planejament derivat haurà de fer la reserva de sòl i econòmica corresponent. 

 

4.2.4. IDENTIFICACIÓ  I  AVALUACIÓ  DE  LES  DEMANDES  D’INFRAESTRUCTURES  DE  GESTIÓ  DE 

RESIDUS 

L’objecte principal d’aquest apartat és el de conèixer la potencial generació de residus dels sectors de 

nova  creació  considerats  pel  nou  Pla  d’Ordenació  Urbanística  Municipal  d’Alfarràs,  i  recomanar 

mesures per optimitzar‐ne la seva recollida selectiva. 

Els objectius específics són:  

Determinar  la  generació  de  residus  per  a  cada  sector,  tant  residencials  com  industrials,  en  un 

escenari tendencial (que mostra el business as usual, o el que passaria si no es fes res). 

Page 147: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

146

Estimar la quantitat d'infraestructura necessària per a la recollida selectiva de residus al municipi. 

4.2.4.1. Generació de residus 

Pel  que  fa  a  la  gestió  dels  residus,  des  del  2002  se’n  encarrega  el  Consell  Comarcal  del  Segrià.  El 

Consell gestiona les deixalleries de rebuig, els residus orgànics, el paper i el vidre i envasos. 

Alfarràs,  l’any  2007  (amb  3.228 habitants),  va  tenir una  ràtio de  1,16  Kg/hab/dia  i  un  19,87 % de 

recollida selectiva, per tant, amb una situació una mica diferent respecte la mitja de la seva comarca, 

amb una ràtio més elevada (1,31 Kg/hab/dia) i aproximadament un 4% més de recollida selectiva.  

La  producció  de  kilograms  de  residus  per  habitants  i  dia  al  municipi  ha  tingut  una  tendència  a 

incrementar‐se  fins  l’any  2006,  tot  i  que  l’any  2007  ja  s’observa  una  lleugera  disminució.  Pel  que 

respecta  a  la  recollida  selectiva  s’observa  per  el  període  2000‐2007  un  increment  pràcticament 

constant des d’uns valors mínims l’any 2000 fins al quasi 20% actual. 

Figura  4‐12 Producció de residus per habitant i dia i perecntatge de recollida selectiva pel període 2000‐2007 

any  Kg/hab/dia  % recollida selectiva 

2000  0.98  3.3 2001  1.08  3.84 2002  1.04  5.29 2003  1.14  4.92 2004  1.18  6.37 2005  1.19  8.46 2006  1.19  17.83 2007  1.16  19.87 

Font: ARC, 2008. 

Cal destacar que el 80,13% dels  residus generats no són  reciclats. El destí  final dels  residus que no 

s’han pogut  reciclar o  reutilitzar dels diferents municipis que  formen part del Consell Comarcal del 

Segrià, s’han abocat a l’abocador de Montoliu a Los Tossalets, actualment en fase d’ampliació.  

En aquest capítol es realitza una quantificació del volum de residus generat per cada sector analitzat 

en base a les dades de la generació de residus actual.  

Per  tal  d’obtenir  el  volum  de  residus  municipals  domèstics  als  sectors  residencials,  el  present 

document  realitza una projecció de  la població  fent el supòsit del manteniment de  la generació de 

residus per habitant i dia a mig termini, tot i que s’ha observat un lleuger increment d’aquesta en els 

Page 148: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

147

darrers  anys. Aquesta  projecció  de  població multiplicada  per  la  generació  per  persona,  defineix  la 

generació total segons un escenari tendencial (taula 3‐14). 

Taula 4‐7 Habitatges, habitants i generació de residus dels nous sectors residencials.

Generació de residus per habitant1 

  

Nombre d’habitants dels sectors  (kg/hab/dia) 

Generació de residus dels sectors (tones/any) 

NOUS SECTORS RESIDENCIALS  3.612   1,16  1.529,32

1 Dades extretes de l’Agència de Residus de Catalunya (2008) per Alfarràs.  

Font: Elaboració pròpia. 

 

4.2.4.2. Objectius i criteris ambientals per a maximitzar la recollida selectiva de residus 

Tenint  en  compte  les  dades  actuals  de  nombre  de  contenidors  de  recollida  selectiva  al  sol  urbà 

residencial, aquest apartat fa una estimació del nombre mínim de contenidors que hi haurà en cada 

sector de nova creació  segons un escenari  tendencial, es a dir, mantenint constant  la proporció de 

habitants per cada tipus de contenidor. 

Taula 4‐8 Nombre de contenidors de recollida selectiva al nous sectors residencials.

Habitants / Contenidors Vidre1  404 

Habitants / Contenidors Paper i Cartró1  359 

Habitants / Contenidors Envasos Lleugers1  461               

  

Nombre d’habitants dels sectors 

Contenidors Vidre 

Contenidors Paper i Cartró 

Contenidors Envasos Lleugers 

TOTAL NOUS SECTORS RESIDENCIALS 

3.612  463  411  528 

1 Dades extretes de l’Agència de Residus de Catalunya (2008) per Alfarràs.  

Font: Elaboració pròpia. 

A causa de la gran quantitat de brossa recollida com fracció resta als sectors residencials, s’entén com 

a prioritari el  foment del  reciclatge  i de  la  reutilització dels  residus urbans  i, si és el cas,  facilitar  la 

disponibilitat d’instal∙lacions adequades per al seu tractament. 

Actualment el 80,13% dels residus generats no són reciclats. El destí  final dels residus que no s’han 

pogut reciclar o reutilitzar dels diferents municipis que formen part del Consell Comarcal del Segrià, 

s’han abocat a l’abocador de Montoliu a Los Tossalets, actualment en fase d’ampliació. Es contempla 

que aquest abocador podrà assumir els residus derivats dels nous desenvolupaments proposats. 

Page 149: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

148

4.2.4.3.  Síntesi i conclusions 

La generació anual de residus domèstics als sectors residencials de nova creació d’Alfarràs és de 1529 

tones. No obstant,  a partir de  la diagnosi  s’observa un  increment  rellevant  en  la  taxa de  recollida 

selectiva del municipi, que haurà d’anar‐se incrementat en els propers anys.  

La  incorporació  de  sistemes  que  facilitin  la  separació  de  les  fraccions  dels  residus,  tant  a  nivell 

domèstic  com  a  nivell  de  sistema  de  recollida  ha  de  ser  una  de  les  prioritats  en  el  disseny  dels 

habitatges (deixant espais suficients per facilitar la separació) i de l’espai públic. 

 

4.3. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES PREVISTES PER AL FOMENT DE LA PRESERVACIÓ I LA MILLORA 

DEL MEDI AMBIENT. 

El Pla incorpora una sèrie de mesures per el foment de la preservació i millora del medi ambient, més 

enllà del que estableix la normativa vigent, i que a continuació s’expliciten. 

4.3.1. ZONIFICACIÓ I ORDENACIÓ. 

 El  POUM  proposa  uns  creixements  vinculats  directament  a  la  trama  urbana  existent,  completant 

sectors residencials  i  industrials  i distribuint els equipaments comunitaris  i  les zones verdes  i espais 

lliures,  que  ha  de  ser  usats  per  la  població,  en  relació  directa  a  la  vialitat  urbana.  És  excepció  la 

ubicació d’un equipament que recull l’actual escola agrària i els cultius adjacents i que es situa a tocar 

del camí d’Horta. Es defineix també un sector d’espai lliure/zona verda vinculat a la zona de Protecció 

especial de valor natural i de connexió, del riu Noguera Ribagorçana. 

Pel que fa a l’ordenació del sòl no urbanitzable, es recull en aquesta alternativa del POUM el sector 

connector delimitat pel PT  com a  zona de Protecció especial de  valor natural  i de  connexió en el 

sector oest del TM, sectoritzant una àrea com a zona de Protecció paisatgística  i forestal, atenent a 

les seves condicions particulars; la zonificació de Protecció especial de valor natural i de connexió es 

repeteix vinculada al sistema hidrogràfic, de manera que es preserven  les funcions de connectivitat 

ecològica en tot el municipi. 

Aquestes propostes contribueixen al model  sostenible d’ordenació  i al  foment de  la biodiversitat  i 

permeabilitat ecològica. 

Page 150: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

149

4.3.2 NORMATIVA 

4.3.2.1 Normativa general 

Disposicions generals sobre l’edificació i la urbanització: 

Tractament de l’espai públic: L’espai públic, llur urbanització i edificació ha de tractar‐se d’acord amb 

els criteris de màxima sostenibilitat, eficàcia i estalvi energètic. L’espai lliure ha de tractar‐se d’acord 

amb els criteris de màxima sostenibilitat, eficàcia i estalvi energètic, evitant la contaminació lumínica, 

fomentant la protecció dels cursos hidràulics, el reciclatge i l’ús de les energies renovables.  

S’estableix normativament la necessitat d’aplicar criteris que impliquin respecte i bon ús dels recursos 

naturals,  destacant  el  control  del  consum  d’aigua,  la  selecció  d’espècies  vegetals  autòctones  i 

ornamentals  ben  adaptades  al  sòl  i  al  clima  d’aquest  territori,  el  control  integrat  de  plagues  i  la 

protecció del sòl per evitar la pèrdua de fertilitat i la impermeabilització. 

En  relació  a  l’espai públic  vinculat  al  riu  es proposa un  tractament  formal  i  compositiu  evitant  les 

construccions no necessàries i es basarà en elements vegetals naturals.  

Serà  necessària  l’obtenció  de  llicència  per  a  la  col∙locació  de  pancartes,  cartells  o  qualsevol mena 

d’instal∙lació publicitària que sigui visible des de l’espai públic. 

Subsòl: L’aprofitament del  subsòl es condiciona a  la preservació de  riscos, a  la protecció d’aqüifers 

classificats i de restes arqueològiques d’interès declarat. 

Ecoeficiència dels habitatges. Energies renobables: Els edificis de nova construcció, sempre que sigui 

possible, preveuran espais i condicions tècniques suficients per la ubicació d'instal∙lacions receptores 

d’energia  solar  i altres energies alternatives, que  cobreixin  les necessitats domèstiques  i de  serveis 

propis de  l’edificació. Aquestes  instal∙lacions hauran de preveure  la seva  integració en el disseny de 

l’edificació, tenint en compte, en especial,  l’impacte estètic  i visual que puguin produir, sobre tot en 

zones amb valors ambientals i/o paisatgístics. 

Instal∙lació de plaques solars: Es prevue la possibilitat d’instal∙lar plaques solars en cobertes ja siguin 

taulades i/ocobertes inclinades i en tarrats. 

Disposicions per a l’edificació aïllada: 

El sòl lliure d’edificació romandran preferentment arbrats i enjardinats.  

Page 151: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

150

En  els  casos  en  què  sigui  imprescindible  l'anivellament  del  sòl  formant  terrasses,  aquestes  es 

disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents: a) Les plataformes 

d'anivellament  i els murs  tocant els  límits de parcel∙la no podran situar‐se a més d'1,50 metres per 

damunt o a més de 2,20 metres per sota de la cota natural del límit, b) Les plataformes d'anivellament 

a l'interior de parcel∙la (excepte els soterranis) hauran de disposar‐se de manera que no sobrepassin 

uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçada:base) traçats des de les cotes referides a les llindes al punt 

anterior, c) En cada punt, l’alteració de la cota natural del terreny no pot excedir en 1,50 metres, d) Els 

talussos verticals i els murs interiors de contenció de terres no podran ultrapassar una alçada de 3,50 

metres. 

Determinacions de la xarxa viària de nova implantació en relació a la permeabilitat ecològica:   

A més  de  les  propostes  referents  al model  d’ordenació,  les  noves  infrastructures  viàries  han  de 

mantenir  la  continuïtat/permeabilitat  encara  que  sigui  amb  actuacions  puntuals.  Serà  prioritari 

mantenir  la  connectivitat  biològica  a  través  de  la  construcció  de  passos  de  fauna  en  nombre  i 

tipologia adequada per la viabilitat de l’element connector. 

Règim a aplicar als camins rurals: 

En el plànol d’estructura general del territori (sèrie O.1) s'assenyalen els camins rurals que integren la 

xarxa viària bàsica. També es consideraran incorporats com a xarxa viària bàsica els determinats per 

a  la  prevenció  d’incendis,  o  per  ésser  d'interès  general  i  els  fixats  en  el  plans  elaborats  per 

l’administració. 

No podran obrir‐se nous camins, vies rurals, pistes o altre tipus de vialitat que no fixi aquest POUM i/o 

en els plans especials derivats i en plans i programes d'altres Administracions. Altrament, no es podrà 

modificar  el  traçat,  el  perfil  longitudinal  i  transversal  dels  camins  sense  la  corresponent  llicència 

municipal. Les modificacions no podran suposar en cap cas alteracions negatives de l’entorn natural, 

ni una menor continuïtat en el seu traçat.  

El planejament derivat ha de preveure a la xarxa de camins veïnals, reserves d’espai suficient per a la 

col∙locació  i  integració  en  el  paisatge  d’un  sistema  de  contenidors  o  altres  equipaments  per  a 

optimitzar  les operacions de recollida  i transport dels residus, d’acord amb  les previsions municipals 

de foment de la recollida selectiva i valorització de residus. 

Page 152: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

151

Queda  prohibit  situar  publicitat  dins  de  tots  els  camins  rurals  del municipi. Només  s’admet  situar 

indicadors  en  les  cruïlles  dels  camins  per  tal  de  facilitar  la  localització  de  masies,  jaciments 

arqueològics o altres elements del patrimoni cultural i natural.  

Sistema Hidràulic. 

Aquest sistema  inclou com a domini hidràulic  tot  l’àmbit  fluvial que abarca  l’aigua,  la vegetació de 

ribera  i  els  sistemes  naturals.  D’aquesta manera  es  vol  protegir  també  les  comunitats  vegetals  i 

faunístiques que  formen part dels cursos  fluvials. Amb caràcter general, els projectes o actuacions 

vinculats als espais  fluvials caldrà que  s’adaptin als hàbitats que  són propis en aquest  tram del  riu 

Noguera‐Ribagorçana (arbredes i salzedes). 

4.3.2.2 Normativa del sòl urbanitzable de nova creació 

Es delimiten 5 àrees residencials i 1 àrea industrial com a Sectors de  Sòl Urbanitzable  Delimitat. Tots 

ells en continuïtat amb la trama urbana existent i relacionats per un sistema d’espais lliures, el parc 

lineal urbà vora el canal de  la Pinyana. En el planejament derivat que ha de desenvolupar aquests 

sectors es prendran les següents mesures ambientals: 

Donat  que  l'impacte  de  les  actuacions  recaurà  sobre  l'espai  agrícola,  en  els  sectors  a 

desenvolupar,  quan  incloguin  zona  d'hort  ben  conservada,  caldrà  considerar  el  seu  paper 

paisatgístic  i  social  i  per  tant  s'hauran  de  prendre  en  consideració  a  l'hora  d'ordenar  els 

sectors. 

Quan s'afecti vegetació arbòria d’interès o que destaqui per les seves qualitats fisonòmiques 

o edat, caldrà protegir els peus d'arbre afectats i procedir a la seva replantació en el mateix o 

altres sectors del municipi. 

Quant  els  sectors  estan  travessats  pel  pas  d'una  línia  elèctrica,  es  recomana  preveure  el 

desplaçament del traçat actual per tal de minimitzar el seu impacte. 

Les  espècies  que  es  plantin  en  els  espais  verds  públics  estaran  adaptades  al  clima 

mediterrani, i tindran, per tant, un baix consum hídric. 

Les noves infraestructures viàries hauran de mantenir la continuïtat i la permeabilitat encara 

que sigui amb actuacions puntuals. Serà prioritari mantenir la connectivitat biològica a través 

de  la  construcció  de  passos  de  fauna  en  nombre  i  tipologia  adequada  per  la  viabilitat  de 

l’element connector. 

Page 153: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

152

En cas d’inevitable i justificada construcció d’instal∙lacions o espais que necessitin tanques en 

zones d’interès faunístic o connector, caldrà que aquestes siguin permeables per a la fauna: 

el  disseny  de  les  tanques  serà  vegetal,  i  si  això  no  es  possible,  caldrà  justificar  tanques 

d’altres tipus i aquestes hauran de contemplar cert nombre de passos per a la fauna. 

Sector  sòl  urbanitzable  delimitat  núm.  1    (SUD‐1).  Ús  residencial.  Objectius  bàsics  amb  incidència 

ambiental: 

Proposar una ordenació  conjunta del  sector que  valori  adequadament  les  característiques 

físiques  del  lloc  i  la  bona  relació  funcional  i  ambiental  amb  l’entorn  urbà  i  el  territori, 

assegurant que el nou creixement s’inserti de forma correcta ambientalment dins el conjunt 

urbà i el paisatge.  

Possibilitar l’ampliació de la superfície dels equipaments esportius existents actualment 

Contribuir a la configuració del parc lineal urbà vora el canal de Pinyana. 

Es proposa una densitat de 65 habitatges/Ha. 

Sector  sòl urbanitzable delimitat núm. 2    (SUD‐2),  residencial  . Ús  residencial. Objectius bàsics amb 

incidència ambiental: 

Proposar una ordenació  conjunta del  sector que  valori  adequadament  les  característiques 

físiques  del  lloc  i  la  bona  relació  funcional  i  ambiental  amb  l’entorn  urbà  i  el  territori, 

assegurant que el nou creixement s’inserti de forma correcta ambientalment dins el conjunt 

urbà i el paisatge.  

Possibilitar l’ampliació de la superfície dels equipaments esportius existents actualment 

Contribuir a la configuració del parc lineal urbà vora el canal de Pinyana. 

Es proposa una densitat de 65 habitatges/Ha 

Sector  sòl urbanitzable delimitat núm. 3    (SUD‐3),  residencial  . Ús  residencial. Objectius bàsics amb 

incidència ambiental: 

Proposar una ordenació  conjunta del  sector que  valori  adequadament  les  característiques 

físiques  del  lloc  i  la  bona  relació  funcional  i  ambiental  amb  l’entorn  urbà  i  el  territori, 

Page 154: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

153

assegurant que el nou creixement s’inserti de forma correcta ambientalment dins el conjunt 

urbà i el paisatge.  

Contribuir a la prolongació del parc lineal urbà fins a l’extrem sud de la població.. 

Possibilitar  la  definició  d’un  nou  àmbit  d’equipaments  d’important  dimensió  agrupats  a 

banda i banda del parc lineal. 

Es proposa una densitat de 55 habitatges/Ha 

Sector  sòl  urbanitzable  delimitat  núm.  4    (SUD‐4),  residencial. Ús  residencial. Objectius  bàsics  amb 

incidència ambiental: 

Proposar una ordenació  conjunta del  sector que  valori  adequadament  les  característiques 

físiques  del  lloc  i  la  bona  relació  funcional  i  ambiental  amb  l’entorn  urbà  i  el  territori, 

assegurant  que  el  nou  creixement  s’insereixi  de  forma  correcta  ambientalment  dins  el 

conjunt urbà i el paisatge.  

Contribuir a la prolongació del parc lineal urbà fins a l’extrem sud de la població. 

Possibilitar  la  definició  d’un  nou  àmbit  d’equipaments  d’important  dimensió  agrupats  a 

banda i banda del parc lineal. 

Es proposa una densitat de 55 habitatges/Ha 

Sector  sòl  urbanitzable  delimitat  núm.  5  (SUD‐5),  Ús  residencial.  Objectius  bàsics  amb  incidència 

ambiental: 

Proposar una ordenació  conjunta del  sector que  valori  adequadament  les  característiques 

físiques  del  lloc  i  la  bona  relació  funcional  i  ambiental  amb  l’entorn  urbà  i  el  territori, 

assegurant  que  el  nou  creixement  s’insereixi  de  forma  correcta  ambientalment  dins  el 

conjunt urbà i el paisatge.  

Es proposa una densitat de 55 habitatges/Ha 

Sector sòl urbanitzable delimitat núm. 6 (SUD‐6), Industrial Front N‐II. O bjectius bàsics amb incidència 

ambiental: 

La  creació  d’una  nova  zona  industrial  compatible  amb  el  teixit  residencial  de  l’entorn  i 

proporcionada a la dinàmica i dimensió del municipi. 

Page 155: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

154

Proposar una ordenació  conjunta del  sector que  valori  adequadament  les  característiques 

físiques del lloc i la bona relació funcional i ambiental amb l’entorn urbà i el sector industrial 

veí,  facilitant  l’accés a ambdós sectors des de  la carretera nacional  i assegurant que el nou 

creixement s’insereixi de forma correcta ambientalment dins el conjunt urbà i el paisatge.  

Facilitar la mobilitat rodada i especialment de vianants en relació al teixit urbà. 

 

4.3.2.3 Normativa del sòl no urbanitzable 

Per el sòl no urbanitzable, el POUM la necessitat o conveniència d’evitar la seva transformació per tal 

de protegir el seu interès connector, natural, agrari, paisatgístic, forestal o d’altres. Considera que els 

terrenys que han de ser classificats coma a SNU tenen l'objectiu de garantir la utilització racional del 

territori  i  la qualitat de vida d'acord amb el model de desenvolupament urbanístic  sostenible, així 

com la concurrència d’altres criteris objectius establerts pel planejament territorial o urbanístic. Així 

mateix,  estableix  com  una  raó  important  el  valor  agrícola  dels  terrenys  inclosos  en  indicacions 

geogràfiques protegides o denominacions d’origen. 

Els usos permesos en aquesta classificació de sòl, es determinen segons  l’article 47 del DL 1/2010, 

sempre  i  quan  no  es  donin  els  següents  supòsits:  afectin  la  protecció  dels  valors  del  sòl  no 

urbanitzable; existeixin riscos naturals o servituds per a  la protecció del domini públic; disminueixin 

significativament la permeabilitat del sòl o afectin negativament la connectivitat territorial. 

L'establiment de qualsevol ús autoritzat comportarà l'obligació d'adoptar les mesures necessàries per 

evitar la degradació de la naturalesa i per aconseguir una integració total en el medi. Per això caldrà 

estudiar d'una manera detallada  la  captació d'aigua potable,  la depuració de  les  aigües  residuals, 

l'eliminació  dels  residus,  la  idoneïtat  dels  accessos  i  la  conservació  i  restauració  de  les  masses 

arbòries. Així mateix, no  s'admeten els usos que  impliquin una  transformació en  la destinació o  la 

naturalesa del sòl no urbanitzable, o bé lesionin el paisatge. 

Pel que fa a les construccions en sòl no urbanitzable, s’estableixen criteris d’integració paisatgística: 

qualsevol edificació o volum que s'emplaci en el sòl no urbanitzable haurà de garantir que  la seva 

situació, volumetria, alçada, murs  i tancaments, o  la  instal∙lació d'altres elements, no  limiti el camp 

visual per a poder contemplar els paisatges naturals, ni trenqui l'harmonia o desfiguri la perspectiva. 

En cas que  la ubicació d’elements amb elevat  impacte paisatgístic sigui convenientment  justificada 

caldrà preveure mesures per reduir‐ne l’impacte visual.   

Page 156: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

155

Les  construccions  s'adaptaran  a  la  topografia  natural  del  terreny,  es  situaran  en  els  llocs menys 

exposats  visualment,  seran  adequades  a  la  seva  condició  aïllada  i,  per  tant,  caldrà  explicitar  la 

previsió i qualitat dels accessos i serveis necessaris en funció de l'ús i de l'emplaçament. Altrament es 

consideren no edificables els terrenys amb un pendent  igual o superior al 20%  i es prohibeixen  les 

construccions sobre els careners i turons del relleu del terreny. 

La nova edificació o ampliació de  l'existent no pot suposar  la destrucció de  l'arbrat existent. En tot 

cas, els possibles arbres arrencats es reemplaçaran dins el termini màxim d'un any.   En  la sol∙licitud 

de llicència municipal hi constarà el seu nombre, el procés i localització de la replantació. 

Les  construccions  que  es  projectin  tindran  uns materials,  sistemes  constructius,  volum,  tipologia 

aparent,  acabats  i  colors  que  garanteixin  una  adequada  integració  a  les  condicions  naturals  de 

l'entorn i al seu cromatisme. 

S’estableix  la  necessitat  de  redactar  plans  especials  per  la  implantació  de  noves  xarxes  de 

Telecomunicació  i  de  transport  d'energia  elèctrica.  Pel  que  fa  a  la  instal∙lació  d’antenes  i  altres 

instal∙lacions de radiocomunicació i georeferenciació es determina que les torres de suport d’antenes 

i camins d’accés  i escomeses elèctriques es compartiran sempre que sigui tècnica  i econòmicament 

viable,  s’ajustin  a  l’ordenació urbanística  aprovada  i  suposi una  reducció de  l’impacte  ambiental  i 

paisatgístic. 

En  qualsevol  cas,  caldrà  un  pla  especial  per  ordenar  la  implantació  de  les  instal∙lacions  sobre  el 

territori, que demostri  la  seguretat per  les persones  i béns, així  com  la  seva avaluació ambiental  i 

paisatgística. 

Pel que  fa a  les àrees afectades per  l’extracció d’àrids, a part de  la regulació específica  i ambiental 

aquestes  zones  al  finalitzar  la  seva  activitat,  parcial  o  totalment,  es  redactarà  un  Pla  Especial  de 

recuperació i integració de la zona, i es prendran les mesures oportunes per evitar qualsevol tipus de 

contaminació ambiental. 

En relació a la zonificació que estableix l’ordenació del POUM per el SNU, es planteja el manteniment 

de  la morfologia  i  la  cobertura  vegetal dels marges  i els  talussos existents en  la Zona Agrícola de 

regadiu.  Pel  que  de  a  la  Zona  de  Protecció  paisatgística  i  forestal, No  es  permeten  els  usos  que 

transformin  la  topografia  i els boscos  i  s’admet  l’ús agrícola,  sempre  i quan  sigui  compatible amb 

l’avifauna de  la zona. Es prohibeix qualsevol tipus de construcció, d’instal∙lació  i d’edificació,  la tala 

d’arbrat, els moviments de terres  i marges  i qualsevol modificació que desvirtuï  les característiques 

de l’entorn. Tan sols estaran permeses les tallades de millora i/o aprofitament de la massa, les quals 

Page 157: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

156

estaran  sotmeses  als  principis  de  sostenibilitat,  estabilitat  i  persistència,  prèvia  autorització  de 

l'Administració  forestal. No es podran  roturar àrees amb pendent  superior al 40%  i  les actuacions 

s’encaminaran per augmentar el valor paisatgístic, agrícola i forestal el sòl. 

En els  sòls de Protecció especial de  valor natural  i  connexió,  les  actuacions en els  trams  fluvials  i 

riberencs al seu pas per nuclis  i àrees urbanes  i àrees especialitzades que  formen part d’un mateix 

curs d’aigua, s’adreçaran a  la funció connectora del conjunt del curs fluvial, a traves del qual es pot 

produir la continuïtat entre sòls de protecció especial, el seu tractament formal i compositiu evitarà 

les construccions no necessàries i es basarà en elements vegetals naturals. 

Els projectes o actuacions vinculats a aquests espais fluvials caldrà que s’adaptin als hàbitats que són 

propis en aquesta tram de riu Noguera‐Ribagorçana (arbredes  i salzedes). En tot cas,  les actuacions 

hauran  de  ser  coherents  amb  els  criteris  generals  d’actuació  en  els  espais  fluvials  de  l’Agència 

Catalana de l’Aigua. 

4.3.1.1. Normativa ambiental 

Es presenta un capítol específic de la normativa en el que es tracta la incidència dels usos en l’entorn 

i el medi ambient  (B.6). En concret es determina que  la mesura del nivell d’incidència de qualsevol 

activitat sobre l’entorn o sobre d’altres usos, s’estableix mitjançant els següents paràmetres: sorolls i 

vibracions,  contaminació  atmosfèrica,  aigües  residuals,  residus  sòlids,  activitats  extractives, 

construccions  ramaderes,  càrrega  i  descàrrega,  aparcament,  olors,  radiacions  electromagnètiques, 

risc d’incendi,  risc d’explosió. En general el  contingut està destinat a garantir el  compliment de  la 

normativa vigent en cada matèria. No obstant és destaca el següent:  

En  relació  a  sorolls  i  vibracions.  S’exigirà  un  projecte  acústic  a  totes  les  activitats  contigües  a 

habitatges  i que funcionin, totalment o parcialment, en horari nocturn. S’exigirà  igualment projecte 

acústic a les activitats situades en contigüitat amb usos educatius o sanitari‐assistencials. Els serveis 

tècnics municipals podran exigir la presentació de projecte acústic a aquelles activitats que, malgrat 

que  funcionin exclusivament en horari diürn, es  realitzin en contigüitat amb  l’habitatge  i presentin 

especial problemàtica pel que fa als sorolls i les vibracions. Es determinen les condicions per regular 

les  vibracions  de  manera  que  s’estableixen  els  màxims  admissibles  i  es  proposen  mesures  

preventives per evitar la transmissió de les vibracions. Així mateix, com a mesures complementàries, 

l’ajuntament ha d’atendre els requeriments de prevenció, correcció i millora dels nivells d’avaluació 

mitjançant  apantallaments  acústics,  pavimentació  de  les  vies  de  circulació  urbana  amb materials 

absorbents, equipaments urbans de baixa emissió sonora i la gestió del trànsit. 

Page 158: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

157

En  relació a  la contaminació atmosfèrica. Les activitats classificades en el grup A no  s’admeten en 

caràcter general. Malgrat això,  i després de  redactar un estudi d’impacte ambiental,  l’Ajuntament 

podrà autoritzat,  si  s’escau, aquestes activitats. No es poden  llençar a  l’exterior  fums, bafs, gasos, 

vapors o aire amb substàncies en suspensió o a temperatura diferent que l’ambient per les façanes i 

els  patis  de  tot  tipus.  Per  aquells  contaminants  que  no  tinguin  fixat  legalment  el  límit  d’emissió 

regiran  els nivells que  es determinin,  en  el  seu  cas,  en  la  autorització o  llicència  ambiental per  a 

l’exercici  de  l’activitat.  Aquestes  activitats  resten  sotmeses  igualment,  si  escau,  a  l’obligació 

d’instal∙lar els sensors automàtics necessaris  i permetin dur a terme  les mesures d’autocontrol que 

s’assenyalin en l’esmentada llicència. 

En relació a  les aigües residuals. Amb caràcter general (per a tot  l’àmbit del municipi) quan no sigui 

possible la connexió amb la xarxa general de clavegueram i, per tant, amb el sistema de tractament 

corresponent, s’haurà de comptar amb sistemes de tractament autònoms. 

En relació als residus. Es determina que és d’especial interès l’aprovació d’una ordenança municipal 

que  reguli  la  gestió  de  residus  de  la  construcció  i  d’enderroc,  per  tal  de  donar  compliment  a  la 

normativa  específica del  sector.  Es  recomana  la  correcta  gestió dels  residus de  la  construcció  i  la 

utilització de materials ecològics i reciclats o reutilitzats en l’edificació, són conceptes claus a tenir en 

compte per garantir una construcció sostenible. 

En  relació a  les olors. Totes  les activitats que s’instal∙lin, sigui quina sigui  la  localització, no podran 

produir  pudor  que  sigui  fàcilment  detectable  més  enllà  dels  límits  del  local  o  la  parcel∙la  on 

s’exerceixi  l’activitat. Quan  la concentració de  la substància és superior al nivell de toxicitat s’haurà 

de tractar l’emissió olorosa com si es tractés de contaminació atmosfèrica. 

En  relació a  les  radiacions electromagnètiques. No es permet  la  instal∙lació d’activitats amb equips 

que  produeixin  radiacions  ionitzants  (fàbriques  de  producció  d’urani,  tori  i  els  seus  compostos, 

fàbriques  de  producció  d’elements  combustibles  d’urani  natural,  instal∙lacions  industrials 

d’irradiació). 

Page 159: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

158

5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS (SECUNDARIS, 

ACUMULATIUS,  SINÈRGICS,  A  CURT O  LLARG  TERMINI,  PERMANENTS  I  TEMPORALS, 

POSITIUS  I  NEGATIUS  I  D’ALTRES)  DE  L’ORDENACIÓ  PROPOSADA  SOBRE  EL  MEDI 

AMBIENT 

5.1. EFECTES SOBRE ELS RECURSOS NATURALS. 

El desenvolupament del pla  implicarà efectes significatius sobre els recursos naturals, entenent que 

l’augment de població  i el desenvolupament del sòl urbanitzable  implica directament un  increment 

del consum d’aigua i energia, així com uns efectes negatius com la generació de més residus. Aquests 

impactes es valoren quantitativament a  l’apartat 4.2.3 en  tant pel que  respecta a  la seva avaluació 

qualitativa es determina que: 

Sobre el consum energètic es pot estimar que  les necessitats d’energia per als sectors previstos pel 

POUM,  tant  industrials  com  residencials,  sumen  29.037,66  MWh/any.  Tenint  en  compte  que  la 

capacitat  d’abastament  d’energia  depèn  de  les  companyies  subministradores,  de  caràcter  privat,  i 

prové  de  fonts  diverses,  tant  en  el  cas  de  l’energia  elèctrica  com  d’altres  tipus,  no  es  preveuen 

dificultats d’abastament d’aquesta energia, però per  tal d’aproximar‐se als criteris de  sostenibilitat, 

per  a  complir  amb  la normativa  vigent  i per minimitzar  l’emissió de  gasos hivernacle  es  considera 

imprescindible prendre mesures d’ecoeficiència en  la urbanització  i en  l’edificació.  L’impacte  sobre 

aquest vector es considera moderat. 

S’han incorporat a la normativa del POUM una sèrie de mesures per pal∙liar aquest impacte. 

Sobre el vector aigua, pel que respecta a l’abastament, s’ha estimat un consum total de 1077 m3 per 

dia tenint en compte tant els sectors residencials com industrials. La normativa del POUM contempla 

que en  la tramitació del pla parcial caldrà garantir  la disponibilitat  jurídic‐administrativa  i tècnica de 

recursos hídrics per al correcte  abastament de les activitats a implantar en els nous sectors. S’avalua 

com un impacte moderat atenent a que, tot i que el desenvolupament dels futurs sectors anirà lligat a 

la  obligatorietat  de  la  disponibilitat  d’aquest  recurs,  l’increment  estimat  de  la  demanda  d’aquest 

recurs és notable. 

S’han establert a la normativa del POUM una sèrie de mesures per tal de reduir aquest impacte. 

Page 160: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

159

Pel que respecta al sanejament de  les aigües residuals, pot establir‐se que un 90% de  les aigües de 

consum domèstic es  converteixen en aigües  residuals. S’ha  considerat no obstant  com a estimació 

que la totalitat del consum domèstic d’aigua es converteix en aigües residuals d’origen domèstic, per 

tant, 595 m3/dia.  Atenent a que l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Alfarràs es troba al límit de 

la  seva  capacitat  es  considera  que  aquesta  no  podrà  assumir  les  aigües  residuals  provinents  dels 

desenvolupaments proposats. No obstant, el POUM contempla a  la  seva normativa que  s’haurà de 

garantir pel futur desenvolupament dels nous sectors: 

o La disponibilitat  tècnica per al correcte  tractament de  les aigües  residuals previstes en 

cada sector (depuració i retorn al medi). 

o El  sector  ha  d'afrontar  el  cost  econòmic  de  la  seva  part  proporcional  d'inversió  per  a 

totes  les  infraestructures  dels  sistema  públic  de  sanejament  i  depuració,  abastament 

d'aigua, energia elèctrica,  telecomunicacions, gas, reg, hidrants, gestió de residus i altres 

serveis.  Per  a  les  aigües  residuals  del  sector,  es  preveurà  una  depuració  pròpia 

independent de la d’aigües domèstiques, i per tant, el planejament derivat haurà de fer 

la reserva de sòl i econòmica corresponent. 

Atenent a aquests criteris  l’impacte s’avalua com moderat degut a  l’increment en el volum d’aigües 

residuals derivat del desenvolupament dels sectors proposats. 

S’han incorporat a la normativa del POUM una sèrie de mesures per pal∙liar aquest impacte. 

Sobre  la  generació  de  residus  s’observa  un  increment  de  1529  tones  any  considerant  el 

desenvolupament de  tots els  sectors  residencials proposats  així  com  la necessitat de pràcticament 

doblar el nombre de contenidors de recollida selectiva actualment existents. Tot  i que  l’abocador de 

Montoliu  a  Los  Tossalets  (on  actualment  van  a  parar  els  residus  que  no  s’han  pogut  reciclar  o 

reutilitzar d’Alfarràs  i altres municipis) es  troba en  fase d’ampliació  i que es contempla que aquest 

abocador podrà assumir els residus derivats dels nous desenvolupaments proposats, s’avalua com un 

impacte moderat. 

Atenent a que una  recollida  selectiva adequada pot  reduir  substancialment el volum de  residus no 

reciclats, tal i com s’observa en l’evolució dels darrers anys, la incorporació de sistemes que facilitin la 

separació de  les fraccions dels residus, tant a nivell domèstic com a nivell de sistema de recollida ha 

de  ser  una  de  les  prioritats  en  el  disseny  dels  habitatges  (deixant  espais  suficients  per  facilitar  la 

separació) i de l’espai públic. 

Page 161: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

160

S’estableixen una sèrie de mesures que han quedat incorporades a la normativa del POUM per tal de 

reduir aquest impacte. 

5.2. EFECTES SOBRE ELS ESPAIS I ASPECTES IDENTIFICATS D’ACORD AMB L’APARTAT 1. 

Per  tal d’avaluar aquests efectes  s’ha  realitzat una matriu d’impactes  (veure annex  III). En aquesta 

matriu es determina quines són  les principals repercussions que pot  implicar  la proposta de POUM, 

d’acord  amb  les  diferents  zones  i  sistemes,  respecte  els  aspectes  ambientalment  rellevants 

contemplats a la diagnosi. En l’annex IV, d’altra banda, s’analitzen en detall les incorporacions de les 

determinacions  del  Catàleg  del  Paisatge  en  la  ordenació  i  normativa  del  POUM.  En  aquest  annex 

s’assenyalen algunes mesures correctores que el planejament derivat haurà de tenir en compte. 

A partir de  l’avaluació els diferents efectes es pot determinar que els principals  impactes negatius 

venen  donats  pels  nous  desenvolupaments  previstos  al  POUM,  en  tant  que  suposen  una  major 

ocupació  de  sòl.  Cal  destacar  no  obstant  que  els  creixements  previstos  es  situen  en  zones  en 

continuïtat  amb  el  nucli  existent  i  que  s’han  tingut  en  compte  els  riscos  existents  així  com  els 

principals valors del territori detectats en el present ISA de cares a la classificació dels sòls. 

En  conjunt  s’avalua  que  el  POUM  té  un  impacte  moderat  respecte  el  planejament  vigent.  Cal 

esmentar així mateix que les mesures correctores i/o compensatòries a partir de l’avaluació d’aquests 

efectes,  han  estat  incorporades  pel  propi  Pla  i  formen  part  de  la  seva  normativa,  tal  i  com 

s’especifiquen a l’apartat 4.3.  

Cal precisar que les infraestructures noves proposades no són totes procedents de propostes directes 

del  POUM,  sinó  que  venen  determinades  pel  planejament  superior,  tant  la A‐14,  com  la  L‐53  i  la 

variant d’Alfarràs.  La A‐14  veu modificat un  tram  respecte el que es  contemplava al Pla Territorial 

aprovat definitivament. La L‐53 no estava contemplada pel Pla Territorial. És una  incorporació que a 

proposta d’Alfarràs, ha estat acceptat per  la DG de Carreteres. La variant d’Alfarràs es recull tal com 

figura en el PTPP.  

Aquest  ISA  ha  decidit  tenir  totes  les  noves  infraestructures  en  compte  per  poder  avaluar‐ne  els 

efectes i comprovar que el POUM n’incorpora mesures correctores. 

 

Page 162: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

161

5.3. EFECTES AMBIENTALS DERIVATS DE LA MOBILITAT GENERADA PER L’ORDENACIÓ PREVISTA 

PEL PLA. 

Tenint en compte  les previsions de creixement de població estimada de 3612 persones d’acord amb 

les  dades  del  POUM,  es  pot  calcular,  aproximadament,  l’augment  d’emissions  de  CO2  que  això 

comportarà respecte el total de població actual.  

Es calcula  la xifra d’emissions  totals de CO2 per habitants a Alfarràs calculada segons els  indicadors 

dels Objectius de desenvolupament del Mil∙leni de la ONU, l’any 2004 a la emissió de CO2 era de 7,7 

tones de CO2/càpita. 

7,7 Tn CO2/càpita x 3612 habitants = 27.8 kilotones 

Així doncs, es preveu un increment potencial de les emissions de CO2 de 27.8 kilotones, arribant fins a 

un total de 52,1 kilotones.  

Segons  l’Instituto  para  la  Diversificación  y  Ahorro  de  la  Energía,  l’any  2002  el  transport  va  ser  el 

responsable del 28% de les emissions de CO2 a  l’Estat Espanyol; d’altra banda, també afirma que un 

cotxe emet un promig de 2,3 kg de CO2 per cada  litre de gasolina  i 2,6 kg de CO2 per cada  litre de 

gasoli. 

7,7 Tn CO2/càpita x 0,28 = 2,16 Tn CO2/càpita deguda al transport 

Tenint  en  compte  que  les  dades  obtingudes,  poden  calcular‐se  les  emissions  de  CO2  degudes  al 

transport que comportaria aquest augment de població al municipi d’Alfarràs: 

2,16 Tn CO2/càpita deguda al transport (2010) = 6802 Tn CO2 

2,16 Tn CO2/càpita deguda al transport (població potencial) = 14590 Tn CO2 

Així doncs, es preveu un augment de les emissions de 7787 Tn CO2. 

Cal  tenir  en  compte que  en  aquest  càlcul  s’inclou  el  transport de mercaderies,  entre d’altres, que 

posteriorment seran consumides pels habitants del municipi.  

El  POUM  preveu  relligar  les  trames  urbanes  del  nucli  urbà  amb  els  seus  voltants,  la millora  de 

l’accessibilitat  interna  del  municipi,  permetent  la  correcta  comunicació  entre  els  assentaments 

principals. D’altra banda, també es preveuen sectors de compleció (àrees residencials i activitats) que 

permetin mantenir continuïtat urbana entre els diferents assentaments, que dinamitzi els nous espais. 

Page 163: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

162

La urbanització dels nous sectors de desenvolupament es realitzarà de manera que es garanteixin les 

condicions de connectivitat i mobilitat sostenible. 

Page 164: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

163

6. AVALUACIÓ  GLOBAL  DEL  PLA  I  JUSTIFICACIÓ  DEL  COMPLIMENT  DELS  OBJECTIUS 

AMBIENTALS ESTABLERTS 

6.1. VERIFICACIÓ  I  JUSTIFICACIÓ  DETALLADES  DE  LA  CONGRUÈNCIA  DEL  PLA  AMB  ELS 

REQUERIMENTS AMBIENTALS 

A  l’Annex  III  es  pot  veure  la  caracterització  de  la  magnitud  de  l’efecte  sobre  cadascuna  de  les 

determinacions  del  POUM  pels  aspectes  ambientalment  rellevants  afectats  i  les  àrees  d’afectació 

significativa. Tenint en compte aquesta caracterització,  la  taula  següent globalment  l’impacte per a 

cadascuna de les determinacions.  

Page 165: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

164

 

CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA  AMBIENT ATMOSFÈRIC   

  

Geologia i geomorfologia 

Hidrologia superficial i subterrània 

El cicle de l’aigua 

BIODIVERSITAT TERRITORIAL , PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL 

PAISATGE 

Qualitat atmosfèrica 

Qualitat acústica 

Qualitat lluminosa

ENERGIA: SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ‐Energia 

GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ 

RISCOS 

Canvis en la classificació del sòl 

                                

Sistemes generals  

                                

Sistema hidrogràfic (H). 

                                

Comunicacions                                  Espais lliures públics (V) 

                                

Equipaments (E) i Serveis Tècnics (T) 

                                

Sòl urbà                                   Sòl urbanitzable delimitat  

                                

Sòl no urbanitzable  

                                

sòl no urbanitzable: 25d, 24 i 21b. 

                                

Catàleg de béns protegits 

                                

Normativa general 

                                

Normativa general 

                                

                                   

Page 166: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

165

Així, es pot veure que de  les 48 determinacions avaluades, 20  tenen un efecte positiu, 9, un efecte 

negatiu compatible i 19, un efecte negatiu moderat. 

Les propostes més impactants són l’augment de consum de recursos de la nova població (que com a 

mínim,  es  dobla  respecte  l’actual),  els  efectes  sobre  el  medi  per  la  ocupació  de  nous  sectors 

urbanitzables  i de  les noves  infraestructures viàries proposades. En canvi, tenen un efecte positiu el 

tractament del sòl no urbanitzable i la normativa general –que inclou normativa ambiental‐. Es valora 

positivament el fet que el pla hagi incorporat en el seu articulat mesures correctores que minimitzen 

l’impacte en diversos aspectes (sectors de desenvolupament, connectivitat, etc.). 

En relació a les previsions del pla, cal tenir en compte que la població prevista, de l’entorn dels 6.600 

habitants, en  relació als habitatges previstos,  impliquen una densitat d’habitant per habitatge molt 

baixa (de l’entorn d’un habitant per habitatge). Actualment, la densitat per habitatge també és baixa 

(2 habitants per habitatge). No obstant això, el consum de sòl previst al pla compleix amb els objectius 

de  creixement  establerts  en  el  pla  territorial  i,  alhora,  amb  les  densitats  de  ciutat  compacte 

establertes en el mateix pla.  

Cal tenir en compte que en la caracterització dels efectes sobre el consum energètic, s’ha considerat 

que  el  subministrament  d’energia  és  d’origen  privat  i  prové  de  fonts  diverses,  amb  el  que  no  es 

preveuen problemes d’abastament, i per això tot i els elevats consums, s’han valorat com a moderats. 

Tot  i així, caldrà  tenir en  compte mesures d’ecoeficiència en  la urbanització  i  l’edificació per  tal de 

minimitzar‐ne el consum.  

En el cas de la gestió dels residus, també s’ha valorat l’efecte com a moderat, però caldrà assegurar‐se 

que  les  infraestructures de tractament  i recuperació que donen servei a Alfarràs tenen capacitat per 

absorbir l’augment de demanda i, si no és el cas, preveure’n el correcte tractament i gestió en d’altres 

llocs o  la  instal∙lació de nous. Cal  tenir en  compte, en aquest  sentit, que el Pla Territorial Sectorial 

d'Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya no preveu noves infraestructures en 

aquest àmbit, del que es dedueix que la capacitat de gestió de residus està coberta.  

Pel que  fa  l’abastament d’aigua,  les previsions d’aigua d’abastament  són molt elevades,  fet que es 

considera no fomenta gens  l’adopció de mesures d’estalvi  i eficiència en el seu consum. És per això 

que  s’ha  valorat  com  a  impacte  negatiu  el  consum  d’aigua  d’abastament,  tot  i  que  la  quantitat 

calculada es pugui subministrar. 

Pel que  fa al  sanejament,  la valoració global és moderada  ja que  les aigües  residuals van a parar a 

l’EDAR  del municipi,  que  sembla  que  no  podrà  assumir  les  aigües  residuals  de  tots  els  sectors  de 

Page 167: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

166

creixement residencial per trobar‐se a prop del seu cabal de saturació actualment. Serà necessària per 

tant la construcció de noves estacions a partir dels desenvolupament dels sectors proposats. Tot i així, 

caldrà informe favorable de l’ACA per garantir‐ho. En el cas de les aigües residuals industrials, a més, 

el  tractament  s’haurà de  solucionar dins el  sector  amb  la  instal∙lació de  les  estacions depuradores 

pertinents, abans d’abocar les aigües a la xarxa; per tant, es garanteix la capacitat de depuració de les 

aigües generades.  

En concret per als sectors  industrials, els càlculs de consum d’aigua  i energia  i de generació d’aigües 

residuals i residus poden variar molt en funció de l’activitat que s’instal∙li en el sector. És per això que 

pot variar molt respecte el que s’ha calculat i sobre el que s’ha avaluat. 

En  relació  a  la  sensibilitat  del  territori  la  següent  imatge  mostra  com  les  propostes  de  sectors 

urbanitzables  i  plans  de  millora  urbana  i  actuació  urbanística  es  situen  en  els  espais  de  menor 

sensibilitat  del  territori.  L’entorn,  valorat  amb  una  sensibilitat  major,  està  protegit  per  diverses 

qualificacions del sòl no urbanitzable: 

Page 168: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

167

 

Figura  6‐1 Sectors del POUM en relació a la sensibilitat del territori 

Sòl urbanitzable

PMU

PAU

 + sensibilitat 

 

 

 ‐ sensibilitat  

Font: Elaboració pròpia 

Tenint en compte aquest resultat i la congruència del Pla amb els objectius ambientals analitzada en 

l’apartat anterior, es considera com a avaluació global que el Pla té un  impacte moderat, atenent a 

que  es  prenen  en  consideració  i  s’integren  a  la  normativa  del  POUM  les mesures  proposades  de 

correcció i compensació. 

Page 169: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

168

6.2. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA, TENINT EN COMPTE L’ANÀLISI COMPARATIVA DELS PERFILS 

AMBIENTALS  INICIAL  I  RESULTANT  DE  L’ÀMBIT  DEL  PLA,  D’ACORD  AMB  ELS  OBJECTIUS 

AMBIENTALS 

A continuació i en base als objectius i criteris ambientals exposats a l’apartat 2.5. d’aquest informe, es 

fa  la  comparativa  entre  el  perfil  inicial  i  resultant  del  Pla,  en  funció  del  grau  de  compliment  dels 

diferents criteris i objectius de la següent manera: 

++ totalment d'acord 

+ parcialment d'acord   

0 no incideix  

‐ en contra 

Page 170: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

169

 

Objectiu 2.4.1.  MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL 

Criteri d’ordenació/reglamentació  Perfil inicial 

Perfil resultant

Situar les àrees de nous creixements en zones de baix interès natural.  ++  ++ Evitar la fragmentació territorial.  ‐  ++ 

Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del medi. 

Delimitar les zones de risc per a la seguretat de les persones a fi d’evitar‐ne la urbanització i l’edificació.  ++  ++ Tractament del sòl no urbanitzable com a estructura territorial amb identitat pròpia i garantint el manteniment dels seus elements estructuradors, i dels trets característics del teixits rurals.  ‐  ++ Establir una xarxa d’espais naturals d’interès connector entre el diferents espais d’interès naturals en sòl no urbanitzable, els espais lliures urbans i xarxes territorials externes.   ‐  ++ 

Ordenar la globalitat del sòl no urbanitzable.   Protegir el sòl agrícola i forestal.  +  ++ 

Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori.  Aplicar les proteccions definides per plans de nivell superior.  ‐  ++ 

Contribuir a la mobilitat sostenible.  Avaluar i reduir la mobilitat obligada.  ‐  + Objectiu 2.4.2. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA 

Criteri d’ordenació/reglamentació  Perfil inicial 

Perfil resultant

Minimització del moviment de terres.  0  + 

Màxima adaptació topogràfica. Evitar al màxim la necessitat d’aportació o bé exportació de terres en l’àmbit d’ordenació.  0  + 

Protecció dels sòls productius.  Evitar l’afectació a sòls de valor productiu  +  ++ Objectiu 2.4.3. HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA 

Criteri d’ordenació/reglamentació  Perfil inicial 

Perfil resultant

Minimitzar la impermeabilització del sòl.  0  ++ 

Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament 

Utilització en jardineria (d’espais públics i privats) espècies de baix cost de manteniment, d’àrees bioclimàtiques adaptades a la zona, aplicant criteris de biodiversitat en el disseny dels espais lliures.  ‐  ++ Fomentar la reutilització de les aigües pluvials i depurades segons els nivells de qualitat exigibles als diversos usos.   ‐  ++ 

Preveure en els edificis l’estalvi de l’aigua.  ‐  ++ 

Evitar pèrdues en la distribució.  0  0 Fomentar l’estalvi i reutilització de l’aigua.  Facilitar la retenció de l’aigua de pluja.   0  + 

Preservar i millorar la qualitat de l’aigua. 

Previsió de les xarxes de sanejament adequades (clavegueram, col∙lectors generals i parcials, escomeses) i garantir el tractament adequat de les aigües residuals.  0  ++ 

Page 171: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

170

Objectiu  2.4.4.BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT  ECOLÒGICA  I PATRIMONI NATURAL 

Criteri d’ordenació/reglamentació  Perfil inicial 

Perfil resultant

Incloure  els  espais  ja  protegits  a  través  de  planejament territorial i urbanístic de rang superior.  ‐  ++ 

Garantir  la  presència  de  mostres  suficients  d’hàbitats d’interès  comunitari d’acord  amb  la Directiva hàbitats,  i incloure mostres suficients d’altres hàbitats naturals.   ‐  ++ 

Establir, com a element vertebrador del  model  territorial,  una  xarxa d’espais  d’interès  natural, connectada  amb  les  xarxes territorials exteriors.  

Dissenyar futurs espais lliures de forma que maximitzin la biodiversitat del lloc.  0  0 

Dotar d’una continuïtat  física adequada  la xarxa d’espais d’interès natural.  ‐  ++ 

Delimitar els espais fluvials del municipi.  ‐  ++ 

Conservar i millorar la connectivitat ecològica.  

Introduir  el  concepte  de  connectivitat  biològica  en  el disseny de les xarxes d’espais lliures urbans.  ‐  ++ 

Delimitar en sòl no urbanitzable zones de protecció.  ‐  ++ 

Protegir  els  sòls  agrícoles d’interès paisatgístic  i  els que cultiven varietats locals.    +  ++ 

Ordenar i gestionar els sòls ocupats per ecosistemes  fràgils o escassos  i d’altres d’especial interès. 

Manteniment  i  potenciació  dels  espais  de  diversitat biològica del municipi.   ‐  + 

Objectiu  2.4.5. PAISATGE  Criteri d’ordenació/reglamentació 

Perfil inicial 

Perfil resultant

Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar‐ne l’ús.  ‐  ++ Protegir,  millorar  i  recuperar  els  elements  i  ambients paisatgístics d’interès.  ‐  ++ 

Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge. 

Minimitzar l’impacte visual de les noves implantacions.  ‐  + Objectiu  2.4.6.  QUALITAT  DE  L’ AMBIENT  ATMOSFÈRIC,  ACÚSTIC  I LUMÍNIC 

Criteri d’ordenació/reglamentació  Perfil inicial 

Perfil resultant

Millorar  l’eficiència  energètica  dels sistemes  urbans  reduir‐ne  la contribució al canvi climàtic.    Exigència d’enllumenat de baix consum en espais públics.  0  + Millora de l’eficiència energètica de les  edificacions  i  reduir‐ne  la contribució al canvi climàtic.   Minimitzar el consum energètic.  0  + 

Prevenir i corregir les immissions de fonts contaminants.   Planificar les zones verdes i els espais lliures urbans.   0  + 

Reduir  la  població  exposada  a  nivells  acústics  no permesos per la legislació.  0  ++ 

Adequar els usos del planejament al mapa de zonificació  lumínica  i a  les condicions acústiques. 

Implementació dels criteris tècnics bàsic de protecció de la contaminació lluminosa.  ‐  ++ 

Objectiu 2.4.7. GESTIÓ DE RESIDUS  Criteri d’ordenació/reglamentació  Perfil inicial 

Perfil resultant

Page 172: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

171

Implantar  els  sistemes  adients  per  a  la  reutilització  i  la recollida selectiva dels residus als carrers.  0  0 Ordenar  el  desenvolupament  de  l’activitat  constructiva amb  l’objectiu  de minimitzar  els  impactes  associats  als materials  utilitzats  i  fomentar‐ne  la  durabilitat,  la reutilització i el reciclatge.  0  0 Disminuir  la  quantitat  de  residus  i 

assegurar el seu reciclatge.  Fomentar el reciclatge.  0  0 Objectiu 2.4.8. RISCOS  Criteri d’ordenació/reglamentació  Perfil 

inicial Perfil 

resultantOrdenar la zonificació en funció del riscos  d’incendi.  +  + Ordenar la zonificació en funció del riscos d’inundabilitat.  ‐  ++ Salvaguardar  la població dels riscos 

naturals.  Ordenar la zonificació en funció dels riscos geològics.  0  ++ 

 

A partir de la taula anterior s’observa com, atenent als objectius ambientals proposats per al POUM, 

el perfil resultant incorpora una sèrie de mesures per tal d’afavorir el compliment d’aquests objectius. 

6.3. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES. 

La legislació per a l’avaluació ambiental de plans i programes, sol∙licita establir mesures de supervisió i 

control per a les diferents fases que comporta l’execució de l’actuació. 

Aquestes  mesures  de  seguiment  de  caràcter  general  caldrà  que  siguin  concretades  amb  les 

prescripcions dels projectes constructius. 

El  Pla  de  Seguiment  Ambiental  (PSA)  és  un  document  tècnic  de  control  ambiental,  en  el  qual 

s’especifiquen els paràmetres de seguiment de  la qualitat dels diferents  factors ambientals afectats 

pel planejament i el projecte derivat.  

El PSA ha de cobrir els aspectes que es citen a continuació: 

•  Control  i  supervisió  de  documentació  en  fase  de  planejament  i  de  redacció  del  projecte 

d’urbanització  (i  d’infraestructures  derivades).  Cal  comprovar  que  s’han  incorporat  els  criteris 

ambientals establerts a la documentació associada, és a dir, a l’Informe Ambiental (ISA). 

• Control i assistència en obres  

• Control i assistència en fase d’explotació de l’actuació 

Les mesures definides al document s’hauran de diferenciar segons si s’apliquen: 

Page 173: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

172

• En fase de planejament i projecte d’urbanització 

• En fase d’obres 

• En fase d’explotació 

Tot seguit es mostra un diagrama que recull el desenvolupament del PSA per a les diferents fases del 

procés urbanístic. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest  ISA recull  les mesures  i condicionants específics que han de  formar part del PSA per  les tres 

fases de l’actuació en els objectius i en les diferents mesures correctores. Aquests són necessaris per 

elaborar el PSA (seguint les indicacions del diagrama que precedeix). Han de ser complementats amb 

d’altres que es creguin específics per a  l’àmbit on es duran a terme  les obres, així com amb d’altres 

que hagin estat especificats en informes dels organismes consultats (DMAH, ACA, DAAR, etc.). 

Per  al  cas  de  la  fase  d’explotació,  s’haurà  de  considerar  l’efectivitat  i  l’aplicació  de  les mesures 

previstes per a  la preservació  i millora del medi ambient per aquesta  fase  i,  també,  la  totalitat de 

criteris de caràcter ambiental contemplats en fases anteriors (especialment en planejament i redacció 

de  projecte).  L’entitat  responsable  de  l’explotació  haurà  d’encarregar‐se  de  vetllar  pel  seu 

compliment. 

Page 174: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

173

6.3.1. ESPECIFICACIONS PER AL PLA DE SEGUIMENT AMBIENTAL EN EL PLANEJAMENT DERIVAT 

Seguidament, es proposen les mesures correctores que s’hauran de considerar i incorporar durant la 

fase de disseny dels plans parcials de delimitació  i dels projectes constructius que desenvoluparan la 

proposta,  i  que  permetran minimitzar  els  impactes  durant  la  fase  de  funcionament.  El  seguiment 

ambiental  s’establirà  en  el  projecte  executiu  a  partir  de  la  comprovació  de  que  s’incorporen  les 

mesures següents. 

En relació a la delimitació de zones i sistemes: 

• La delimitació de  les  zones  i  sistemes es  farà de manera que  s’afecti el mínim  la vegetació de valor  existent,  tant  en  relació  al  valor  florístic  com  d’hàbitat  faunístic,  d’oferta  tròfica  i  de protecció contra  l’erosió. També, es prioritzarà  la  localització de  les zones verdes  i espais  lliures tenint  en  compte  la  dinàmica  de  la  xarxa  superficial  d’aigua  i  la  permeabilitat  ecològica preexistent en el context de l’àmbit d’actuació. 

En relació al moviment de terres:  

• Comprovar el càlcul de moviment de  terres. El balanç global de moviment de  terres ha de ser compensant, l’excavació i terraplenat. 

• Inclusió d’un Estudi de Gestió dels residus d’enderrocament, construcció  i excavació on, també, ha de figurar la gestió de les terres sobrants.  

• El projecte ha de contemplar la gestió correcta de les terres vegetals 

• Disseny de talussos correcte, si n’hi ha.  

En relació a la biodiversitat: 

• El  projecte  contemplarà  la  restauració  d’aquelles  àrees  d’ocupació  temporal  que  no  seran urbanitzades ni enjardinades però que han sofert una alteració a causa de les obres.  

• Es  plantaran  espècies  de  baix  consum  hídric,  preferiblement  autòctones,  que  garanteixin  la funcionalitat com a hàbitats del sòl no urbanitzables i que per les seves característiques ofereixin recursos tròfics  i permetin  l’establiment d’estructures de vegetació complexes per tal d’afavorir la presència de fauna. Es buscarà la diversitat d’estrats de vegetació i la continuïtat dels espais no pavimentats. 

• Conservar els elements naturals significatius  

• Adaptar les línies elèctriques a la protecció de l’avifauna. 

• Resoldre  correctament  la  compatibilitat  de  la millora  de  la  xarxa  viària  amb  la  xarxa  d’espais verds  tenint  present  que  les millores,  ampliacions  i modificacions  de  la  xarxa  viària  que  es proposin han de tenir en compte l’estructura del verd urbà i no interferir‐la . 

 

Page 175: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

174

En relació a la qualitat del paisatge 

• Delimitar les zones adequades d’acopi de materials i runes. 

• Condicions d’integració de les noves edificacions 

• Vegetació en les àrees de viari i aparcament 

• Condicions d’integració de materials en espais lliures, talussos i elements de protecció visual. 

• Construir  les  edificacions  d’una  forma  esglaonada,  amb  una  alçada  i  una  tipologia, material  i colors que tinguin poc impacte visual. 

En relació al vector aigua: 

• Instal∙lar  xarxa  separativa  d’aigües,  sistemes  d’emmagatzematge  i  reutilització  d’aigües,  i reutilitzar les aigües pluvials.  

• S’assegurarà el tractament de les aigües pluvials abans de ser abocades a la xarxa.  

• Les actuacions del planejament hauran d’estar d’acord amb els Criteris d’intervenció dels espais fluvials redactats per l’ACA en març del 2002 i publicats en la seva pàgina web. 

• Garantir la maximització de la superfície amb tractaments tous . 

• Disseny adequat de la xarxa de distribució d’aigua i de l’aigua residual, amb la correcta separació de pluvials,  centralització de  sistemes de  control per  a  reg  i  control de pressions  i  cabals per detectar fuites a la xarxa, amb un correcte disseny també per facilitar el posterior manteniment tenint en compte l’accessibilitat als serveis i minimitzar la longitud de la xarxa de distribució.  

• Garantir el tractament de les aigües residuals. 

• Assegurar  el  compliment  del  CTE,  instal∙lació  dels mecanismes  de minimització  dels  consums d’aigua en edificis i construcció d’aljubs per la reutilització de l’aigua. 

• Tipus  de  reg  dels  espais  verds:  prioritzant  l’ús  de  pluvials  emmagatzemades.  Si  encara  es considera  necessari,  després  d’utilitzar  plantes  de  baix  consum  hídric  en  el  disseny  del  verd,  instal∙lar programadors de reg.  

• Estudiar la possibilitat d’una gestió compartida dels serveis d’aigua calenta sanitària. 

En relació a l’energia: 

• Determinar  una  tipologia  edificatòria  plurifamiliar  i  una  posició  dels  edificis  que  permeti  la màxima entrada de llum. 

• Disseny  dels  edificis  amb  els  criteris  d’ecoeficiència,  com  a  mínim  seguint  l’establert  en  la normativa en relació a l’aigua calenta sanitària. 

• Disseny de l’enllumenat exterior seguint els paràmetres establerts.  

Page 176: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

175

• Preveure les reserves de sòl necessàries per als serveis tècnics energètics. 

• Disseny de la ordenació concreta dels edificis: orientació, ventilació.  

En relació a la qualitat atmosfèrica, acústica i lluminosa: 

• Planificar adequadament les zones verdes privades 

• Ordenar els usos  interns  i  les tipologies edificatòries de manera adequada, considerant el mapa de capacitat acústica municipal 

• Adoptar solucions de disseny (apantallament amb vegetació) que en minimitzin l’impacte acústic. 

• Tipus de paviments sonoreductors. 

• Estructures compactes que evitin la dispersió d’il∙luminació 

• Calcular  les  necessitats  lumíniques  en  funció  dels  factors  de  clima  i  color  dels materials.  No il∙luminar excessivament, sinó de forma adaptada al tipus de via  i d’edifici sens detriment de  la seguretat. 

• Elements d’il∙luminació exterior que minimitzen  el  consum energètic:  cèl∙lules  fotoelèctriques, làmpades de vapor de sodi, etc. 

En relació als residus: 

• Estudi de Gestió de residus d’enderrocament, construcció i excavació.  

• Planificació dels sistemes constructius de manera que es minimitzin els materials sobrants. 

• Gestió de les terres excedents. 

• Preveure els espais necessaris per a la recollida selectiva i considerar l’estalvi de materials per a les construccions posteriors.  

• Dissenyar els talussos de forma que siguin estables, si n’hi hagués.  

• Respectar les servituds de les línies elèctriques.  

• Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar‐ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge. 

• Evitar  la  utilització  de  materials  amb  forts  impactes  ambientals  de  fabricació  i  d’aquells potencialment perillosos per a la salut. 

• Dissenyar el mobiliari urbà amb materials d’empreses que garanteixin que l’origen de la fusta no prové de tales il∙legals o que són de compra venda, per exemple amb distintiu FSC, que garanteixi que els productes de boscos o plantacions  forestals gestionades correctament des del punt de vista social, econòmic i ambiental. 

Page 177: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

176

• Fomentar a  través de  la normativa d’urbanització  i d’edificació  i de  la  implantació de beneficis fiscals,  la utilització  de materials  i productes que disposin de distintiu de  garantia de  qualitat ambiental i l’elecció preferent de materials de llarga durada, reutilitzables o reciclables. 

6.3.2. FASE D’EXECUCIÓ 

El pla de vigilància ambiental haurà d’establir el seguiment de les mesures durant el període d’obres, 

tant d’aquelles que es derivin del projecte executiu (que haurà de situar en el temps un cop es tingui 

el calendari de l’execució del projecte), com de les següents, que són exclusivament de l’obra: 

Període de les obres: 

• S’ha de  realitzar  fora del període  reproductiu  i de nidificació.  Les  activitats  de major  impacte (voladures, demolicions, etc.) es realitzaran fora del període febrer – agost. La desbrossada de la vegetació  i  el decapatge  de  terra  vegetal  s’ha de  planificar  per  a  realitzar‐lo  fora del període febrer ‐ juny. 

• Fer la plantació i la hidrosembra de les zones verdes considerant les condicions climàtiques, per tant a la tardor. 

Operacions prèvies: 

• Delimitar les àrees d’afectació. En cap cas s’afectaran les zones properes de sòl no urbanitzable, o els sòls destinats a espais lliures. Així mateix, tampoc ho farà la maquinària.  

• S’hauran de minimitzar  i delimitar estrictament  les zones de trànsit  i maniobra dels vehicles  i  la maquinària,  per  minimitzar  el  trepig  en  les  zones  que  no  sigui  imprescindible.  Aquesta delimitació  la  realitzarà  la  Direcció  Ambiental  de  l’obra  en  base  als  plànols  d’ordenació,  i  es senyalitzaran tots els recorreguts amb tanques plàstiques  reflectants i visibles. 

• Les zones d’estacionament i manteniment la maquinària es localitzaran en punts sense desnivell, delimitant‐les amb tanca perimetral o qualsevol altre sistema que delimiti clarament l’espai. 

• Delimitar les àrees per estacionament de maquinària i acopi de runes i materials d’acord amb el projecte d’obres. 

• Prèviament a l’inici de les obres, caldrà marcar un perímetre de protecció de la vegetació que no s’hagi de veure afectada de com a mínim la projecció vertical de les capçades. 

• Inspecció  tècnica dels vehicles de  l’obra: reducció de gasos contaminants, bones condicions de funcionament per evitar emissions de soroll inadequades.  

En l’execució de les obres: 

• Les obres es portaran a terme sempre de dia,  i en  l’horari comprés entre  les 8:00 del matí  i  les 20:00 de la tarda. El treball nocturn haurà de ser expressament autoritzat per l’Ajuntament. 

Page 178: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

177

• Retirada i acumulació de terra i material vegetal. Previ a les operacions de replanteig i excavació es realitzaran  la desbrossada  i  la retirada superficial o decapatge dels horitzons orgànics (15‐25 cm).  Prèviament  s’hauran  definit  les  zones  on  s’acumularà  aquesta  terra  es  destinarà  a  la restauració de les zones identificades com a sistema d’espais lliures, que es destinarà. 

• Fer la neteja de la maquinària en espais impermeabilitzats i assegurant que no s’infiltri al subsòl ni s’escoli en direcció als cursos superficials 

• Utilitzar les instal∙lacions temporals adequades que assegurin que les aigües residuals no afecten l’aqüífer: dipòsits o connectats a la xarxa. 

• Els arbres pels quals es plantegi el trasplantament segons la direcció facultativa, caldrà que siguin marcats  prèviament  a  l’inici  de  les  obres,  preparant‐los  adequadament;  s’han  d’evitar  el trasplantaments en períodes d’activitat vegetativa. A títol indicatiu es proposa: 

Tipus de planta  Època de trasplantament Coníferes (pins i avets)  De setembre a abril Arbres  de  fulla persistent 

A finals d’hivern 

Arbres de fulla caduca  De novembre a març 

• Les àrees destinades a acopiament d’espècies vegetals per a  la posterior plantació  s’instal∙larà una sistema de rec automatitzat de tipus provisional, individualitzat per hidrozones, intentant no barrejar‐les, així com els mecanismes necessaris per l’aprofitament per el rec de l’aigua de pluja. 

• S’evitarà  l’abocament de qualsevol mena de  residu o  la  impermeabilització de  les zones  lliures així com encendre foc en la proximitat de les zones arbrades. 

• Procedir correctament en cas d’afectació a fauna o als seus nius: En cas que es trobin  individus d’espècies de fauna salvatge, ferits o desorientats i, sempre que s’afecti involuntàriament un niu o un cau,  s’hauran de comunicar els fets immediatament al centre autoritzat de recuperació de fauna  salvatge més  pròxim  a  l’àmbit  d’estudi  i,  en  el  seu  defecte,  a  l’Oficina  territorial  del Departament  de  Medi  Ambient  i  Habitatge.  Es  procedirà  a  actuar  segons  dictaminin  els organismes citats. 

• En  el  supòsit  de  que  es  detectés  l’existència  d’espècies  incloses  a  l’Annex  I  de  la  Directiva referent  a  la  conservació  de  les  Aus  Silvestres  91/294/CE,  s’hauran  de  prendre mesures  de protecció  del  seu  hàbitat.  Idèntica  actuació  haurà  de  fer‐se  de  detectar‐se  qualsevol  de  les incloses a  l’Annex II del Conveni de Berna, tot  i que no estiguin amenaçades ni a Catalunya ni a l’estat espanyol.  

• Gestió de correcta de residus i materials. 

• Evitar aixecament de pols. 

• Evitar mantenir el motor encès quan no sigui necessari. 

• Gestió correcta de residus i materials en funció a l’Estudi de Gestió de residus d’enderrocament, construcció i excavació, fent una separació en origen. 

Page 179: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

178

• No  realitzar  cap  actuació  que  pugui  generar  l’inici  d’un  incendi  forestal  en  àrees  arbrades  i arbustives  i en  les zones properes. No encendre foc dins  l’àmbit de  les obres per a  la crema de residus, ni tan sols els d’origen vegetal. 

• Dur  a  terme  les  tasques  relatives  a  la  prevenció  i minimització  dels  fenòmens  erosius:  regs, restauracions, etc.  

• Assegurar  l’estabilitat  dels  talussos.  Si  per  les  exigències  del  projecte  calguessin  talussos més verticals, per aquests s’haurà de  justificar  la conveniència  i  l’estabilització amb altres elements (en el projecte o durant la vigilància ambiental) i s’haurà de fer seguint criteris paisatgístics.  

En la fase final: 

• Restauració d’aquelles àrees d’ocupació temporal.  

• Neteja general de l’àmbit  

• Gestió de les terres excedents. 

6.3.3. INDICADORS DE SEGUIMENT 

Si  el  consistori ho  considera  adequat, per un  control de  la  implantació de  les mesures  ambientals 

indicades, es poden utilitzar els següents indicadors de seguiment, en la fase d’obres i d’execució:  

BIODIVERSITAT: 

• Superfície agroforestal afectada per la urbanització o l’edificació. 

CICLE DE L’AIGUA:  

• Consum d’aigua d’abastament previst. 

• Volum d’aigua depurada i pluvial reutilitzada al sector.  

• Percentatge d’aigües residuals depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat. 

ENERGIA: 

• Consum energètic previst en el sector.  

• Percentatge energètic de producció pròpia en relació al consum total en el sector. 

RESIDUS:  

• Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva. 

MOBILITAT/QUALITAT ATMOSFÈRICA:  

Page 180: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

179

• Percentatge de superfície viària exclusiva o prioritària per a vianants i/o bicicletes en relació a la totalitat del sistema viari urbà. 

• Percentatge de xarxa viària adaptada a la recollida selectiva de residus. 

SOROLL: 

• Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55dB nocturns. 

 

La periodicitat que es considera òptima per la mesura d’aquests indicadors és l’ANUAL.  

 

Page 181: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

180

7. SÍNTESI DE L’ESTUDI 

El més destacat dels aspectes i elements ambientals significatius d’Alfarràs és el següent: 

‐ El sistema hidrogràfic en el municipi és articulat per  la Noguera Ribagorçana, que transcorre a  l’est 

del terme municipal. També té especial interès la presència del canal de Pinyana dins del municipi. 

‐ D’acord  amb  el  document  IMPRESS  els  principals  impactes  sobre  el  riu Noguera  Ribagorçana  es 

deuen a  la presència de diversos embassaments  i  captacions. El  risc d’incompliment dels objectius 

proposats per la Directiva Marc de l’Aigua és mig.  

‐ D’acord amb el document  IMPRESS els principals  impactes sobre  la qualitat de  l’aigua de  l’aqüífer 

al∙luvial del baix Segre es deuen a l’elevada concentració de nitrats, adobs i fitosanitaris, les filtracions 

procedents de  les àrees urbanes  i els abocaments  industrials. El  risc d’incompliment dels objectius 

proposats per la Directiva Marc de l’Aigua és alt. 

‐ El municipi disposa d’una EDAR que comparteix amb Almenar i que actualment es troba al límit de la 

seva capacitat. 

‐  Tenen  especial  interès  natural  en  el  municipi  els  hàbitats  de  ribera  associats  a  la  Noguera 

Ribagorçana,  la  vegetació  natural  present  en  els  vessants  i  les  zones  més  abruptes  i  l’àmbit 

pseudoestèpic dels plans de Dalt.  

‐ D’acord amb el Catàleg de paisatge de  les Terres de Lleida, el municipi es  troba entre  les unitats 

paisatgístiques, “Plana d’Almenar i Alguaire”, “paisatge fluvial de Segre” i “Horta de Pinyana”. 

‐  D’acord  amb  el  sistema  d’espais  oberts  del  Pla  territorial  parcial  de  Ponent  dins  del  municipi 

existeixen  dos  espais  d’interès  per  a  la  connexió  ecològica:  Altiplà  Alguaire  ‐  Almenar  ,  Noguera 

Ribagorçana a Alfarràs – Ivars de Noguera. 

‐  Existència  de  5  jaciments  inclosos  en  l’inventari  de  patrimoni  arqueològic  i  paleontològic  i  8 

elements inclosos en l’inventari de patrimoni arquitectònic. 

‐ El municipi s’inclou en la Zona de Qualitat de l’Aire número 14. S’han superat els valors objectius en 

el cas de l’ozó troposfèric i també els de partícules inferiors a 10 micres, en aquest darrer cas, en una 

zona ubicada a Lleida i amb un trànsit considerable. 

Page 182: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

181

‐ El municipi disposa d’un mapa de capacitat acústica. Els nivells  sonors de  les carreteres  se  situen 

entre 60 i 65 dB, en el cas de la N‐230, i en menys de 60 dB, en el cas de la C‐26. 

‐  La major part del  terme municipal  s’inclou  en  la  zona  E2  (protecció  alta) del Mapa de protecció 

envers  la  contaminació  lluminosa de Catalunya.  La  zona urbana  s’inclou en una  zona E3  (protecció 

moderada).  

‐ El risc d’inundació és baix, però amb zones inundables dins d’un sector urbanitzable proposat i en un 

pla de millora urbana. 

‐ El risc d’incendi és generalment baix, encara que en l’àmbit situat al nord‐oest del terme municipal 

hi ha un risc alt – molt alt.  

‐ No es localitzen assentaments en zones amb elevat pendent.  

A partir de  l’anàlisi del territori,  legislació vigent  i pel planejament superior (Pla Territorial Parcial de 

Ponent), s’estableixen els objectius ambientals següents: 

∙ Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del medi. 

∙ Ordenar la globalitat del sòl no urbanitzable. 

∙ Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori. 

∙ Contribuir a la mobilitat sostenible. 

∙ Màxima adaptació topogràfica. 

∙ Protecció dels sòls productius. 

∙ Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament. 

∙ Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua. 

∙ Preservar i millorar la qualitat de l’aigua. 

∙  Establir,  com  a  element  vertebrador  del model  territorial,  una  xarxa  d’espais  d’interès  natural, 

connectada amb les xarxes territorials exteriors. 

∙ Conservar i millorar la connectivitat ecològica. 

Page 183: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

182

∙ Ordenar i gestionar els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos i d’altres d’especial interès. 

∙ Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge. 

∙ Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans reduint‐ne la contribució al canvi climàtic. 

∙ Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic. 

∙ Prevenir i corregir les immissions de fonts contaminants. 

∙ Adequar els usos del planejament al mapa de zonificació lluminosa i a les condicions acústiques. 

∙ Disminuir la quantitat de residus i assegurar el seu reciclatge.  

∙ Salvaguardar la població dels riscos naturals  

L’ISA  inclou les següents alternatives: 

‐ Alternativa 0: determinacions establertes pel Pla municipal vigent. 

‐ alternativa 1: determinacions de  l’avanç de POUM. Reconeix  les  infraestructures previstes pel Pla 

territorial de Ponent, proposa una variant alternativa al sud del municipi, preveu diferents sectors de 

creixement residencial i un nou sector industrial. 

‐ Alternativa 2: proposta per a l’aprovació inicial. Elimina el creixement industrial en sòl de protecció 

especial, detalla la ordenació ajustant‐se a les proteccions del pla territorial, detalla les propostes de 

creixement, sectors en sòl urbà, noves infraestructures i desenvolupa les normes urbanístiques.  

L’ISA  valora  les  tres  alternatives  i  conclou  que  l’alternativa  proposada  és  la  que més  s’ajusta  als 

objectius ambientals.  

En  l’apartat 4, desenvolupa  la descripció ambiental del pla, d’acord amb  les determinacions del pla 

amb  repercussions  ambientals,  la  identificació  de  les  àrees  que  es  veuran  transformades  pels 

creixements  i  noves  infraestructures,  la  identificació  de  les  noves  demandes  de  recursos  i  de 

producció de residus i aigües residuals i descriu les mesures previstes per al foment de la preservació i 

la millora del medi ambient.  

En l’apartat 5, l’ISA identifica i avalua els efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi 

ambient,  en  relació  als  recursos  naturals,  els  efectes  sobre  els  espais  i  aspectes  ambientalment 

rellevants i els efectes derivats de la mobilitat generada. 

Page 184: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

183

Finalment, en  l’apartat 6, es  fa  l’avaluació global del pla  i es  justifica el  compliment dels objectius 

ambientals.  

Es considera com a avaluació global que el Pla té un  impacte moderat, atenent a que es prenen en 

consideració  i  s’integren  a  la  normativa  del  POUM  les  mesures  proposades  de  correcció  i 

compensació. 

Les propostes més impactants són l’augment de consum de recursos de la nova població (que com a 

mínim,  es  dobla  respecte  l’actual),  els  efectes  sobre  el  medi  per  la  ocupació  de  nous  sectors 

urbanitzables  i de  les noves  infraestructures viàries proposades. En canvi, tenen un efecte positiu el 

tractament del sòl no urbanitzable i la normativa general –que inclou normativa ambiental‐. Es valora 

positivament el fet que el pla hagi incorporat en el seu articulat mesures correctores que minimitzen 

l’impacte en diversos aspectes (sectors de desenvolupament, connectivitat, etc.). 

En relació a les previsions del pla, cal tenir en compte que la població prevista, de l’entorn dels 6.600 

habitants, en  relació als habitatges previstos,  impliquen una densitat d’habitant per habitatge molt 

baixa (de l’entorn d’un habitant per habitatge). Actualment, la densitat per habitatge també és baixa 

(2 habitants per habitatge). No obstant això, el consum de sòl previst al pla compleix amb els objectius 

de  creixement  establerts  en  el  pla  territorial  i,  alhora,  amb  les  densitats  de  ciutat  compacte 

establertes en el mateix pla.  

D’altra  banda,  la  proposta  d’ordenació  s’adequa  a  la  sensibilitat  del  medi  (entenent‐la  com  la 

integració dels elements de valor del territori i els seus riscos).  

Finalment  l’ISA  desenvolupa  una  sèrie  de  mesures  de  seguiment  i  supervisió  que  inclouen 

prescripcions a prendre pel planejament derivat i una proposta d’indicadors ambientals de seguiment. 

 

 

 

 

Page 185: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

184

8. REFERÈNCIES 

Bases cartogràfiques digitals en format Miramon. Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge. http://mediambient.gencat.net/ 

Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT. web de l’Agència Catalana de l’Aigua. Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge. http://mediambient.gencat.net/ 

Folch, R., 1981, La vegetació dels Països Catalans. Ed. Ketres. Barcelona 

Folch  i  Guillèn,  R.  i  altres  autors,  1986.  Història  Natural  dels  Països  Catalans.  Ocells  (Volum  12). 

Enciclopèdia Catalana. 

Qualitat ecològica dels rius 2006. http://ecobill.diba.cat 

Marull J., Pino J., Carreras J., Ferré A., Cordobilla M., Llinàs., Rodà F., Carrillo E., Ninot J. 2004. Primera proposta  d’índex  del  valor  del  patrimoni  natural  de  Catalunya  (IVPN),  una  eina  cartogràfica  per  a l’avaluació ambiental estratègica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 72: 115‐138. 

Nuet, J., Panareda, J.M. i Romo, À.M., 1991, Vegetació de Catalunya. Eumo Editorial, Vic. 

Tucker, G.M. i Heath, M.F., 1994, Birds in Europe. Their conservation status. Bird Life International. 

Web de l’Ajuntament d’Alfarràs.  

Web de l’Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya. 

Web de la Generalitat de Catalunya. www.gencat.net 

Web de l’Estratègia Catalana per la Biodiversitat. http://biodiver.bio.ub.es/ 

Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. www.idescat.es  

Web de l’institut d’estudis catalans 

Web de l’Agència de Residus de Catalunya. www.arc‐cat.net 

Web del DPTOP. 

Web del consell Comarcal del Segrià. /www.segria.net/ 

 

 

 

Page 186: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

185

ANNEX I. DISPOSICIONS NORMATIVES DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT PER ALS 

ESPAIS  LLIURES,  EN  RELACIÓ  AL  CREIXEMENT MITJÀ,  ALS  SEPARADORS URBANS  I  A  LES 

DIRECTRIUS DEL PAISATGE. 

Article 2.5. Sòl de protecció especial: definició 

S’inclouen  en  aquesta  classe  aquells  espais  en  què  concorren  valors  que  justifiquen  un  grau  de  protecció 

altament restrictiu de  les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquells sòls que 

formen part d’àmbits de protecció establerts en  la normativa  sectorial –com el Pla d’espais d’interès natural 

(PEIN)  i  la  Zarza Natura  2000–  i  aquells  que  el  Pla  considera  que  cal  preservar  pel  seu  valor  com  a  peces  i 

connectors d’interès natural i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental, com és el cas de 

les àrees de recàrrega dels aqüífers. 

Article 2.6. Sòl de protecció especial: regulació 

1. El sòl de protecció especial haurà de mantenir  la condició d’espai no urbanitzat  i amb aquesta finalitat serà 

classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal  llevat que, excepcionalment  i 

de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament 

la permanència com a espai obert mitjançant  la cessió  i  la  incorporació al patrimoni públic que poden resultar 

del procés de gestió urbanística corresponent. En els sòls de protecció especial determinats pel Pla s’hi aplicarà el 

règim que estableix aquest article. 

2. Amb relació a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels apartats 4 i 6 de 

l’article 47 del Text  refós de  la  Llei d’urbanisme  (Decret  legislatiu 1/2005),  s’entendrà que el  sòl de protecció 

especial està sotmès a un règim especial de protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’esmentat article, i que 

seran incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma 

clara els valors que motiven la protecció especial. 

3.  En  el  sòl  de  protecció  especial,  només  es  podran  autoritzar  les  següents  edificacions  de  nova  planta  o 

ampliació de les existents: 

− Les que tenen per finalitat el coneixement o  la potenciació dels valors objecte de protecció o  la millora de  la 

gestió del  sòl en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla,  sempre que  justificadament no es 

pugui optar per la reutilització d’una construcció preexistent a una distància raonable. 

− Les que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, 

aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i dels articles concordants del Reglament aprovat pel Decret 

305/2006, quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 del present article 

per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. 

Page 187: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

186

Quan  les ampliacions d’edificis destinats a usos que poden  ser admesos en  sòl no urbanitzable no poguessin 

complir aquestes condicions i fossin imprescindibles per a la continuïtat de l’activitat i aquesta fos d’interès per al 

municipi,  es podrà autoritzar una ampliació de  fins al 20% del  sostre  i del  volum  existent que no  se  subjecti 

totalment o parcial a les condicions assenyalades. 

4.  En  el  sòl  de  protecció  especial  que  estigui  destinat  a  activitats  agràries,  s’entendran  com  a  edificacions 

motivades per la millora de la seva gestió les necessàries per a l’agricultura a cel obert i la ramaderia extensiva, 

tal  com  els  coberts per  emmagatzemar provisionalment  les  collites, per al bestiar o  la maquinària agrícola  i 

similars i, en general, aquelles que preveuen el punt 6 a) i b) de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme 

(Decret legislatiu 1/2005) i els articles concordants del Reglament (Decret 305/2006). 

5.  Les  edificacions motivades  per  formes  intensives  d’explotacions  agrícoles  o  ramaderes,  com  també  totes 

aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables en determinades circumstàncies en el sòl no urbanitzable a 

l’empara de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i dels articles concordants 

del  Reglament  (Decret  305/2006),  requeriran,  per  a  ser  autoritzades,  la  incorporació  a  l’estudi  d’impacte  i 

integració paisatgística, que és preceptiu d’acord amb el que disposa  l’article 6.4 per  tractar‐se d’edificacions 

aïllades, d’un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva 

compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl, sense perjudici del 

que s’assenyala a  l’apartat 8. En tot cas, no s’autoritzaran aquestes edificacions  i activitats en sòl de protecció 

especial si hi ha alternatives raonables d’ubicació en sòls de protecció preventiva o territorial. 

6. Els nous elements d’infraestructures que  s’hagin d’ubicar necessàriament en  sòl de protecció especial, com 

també  la millora dels que hi ha en aquesta  classe de  sòl, adoptaran  solucions que minimitzin els desmunts  i 

terraplens,  i evitaran  interferir els  connectors ecològics, els  corredors hidrogràfics  i els elements  singulars del 

patrimoni natural  (hàbitats d’interès,  zones humides  i espais d’interès geològic). L’estudi d’impacte ambiental 

quan sigui requerit per  la naturalesa de  l’obra tindrà en compte  la circumstància de  la seva ubicació en sòl de 

protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental serà preceptiva la realització, dins l’estudi 

d’impacte  i  integració paisatgística que disposa  l’article 6.4, d’una valoració de  la  inserció de  la  infraestructura 

en  l’entorn  territorial  que  expressi  el  compliment  de  les  condicions  esmentades  sense  perjudici  del  que 

s’assenyala a l’apartat 8. 

7.  L’anàlisi  i  valoració  de  la  inserció  de  les  edificacions  o  infraestructures  en  l’entorn  territorial  haurà  de 

demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de l’àrea 

de  sòl de protecció especial on  s’ubicarien.  L’estudi haurà de  considerar  les  següents  variables, amb especial 

atenció a les relacionades amb els valors per protegir: 

a) Vegetació i hàbitats de l’entorn 

b) Fauna de l’entorn 

Page 188: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

187

c) Funcions de connectivitat biològica 

d) Estabilitat del sòl 

e) Funcions hidrològiques 

f) Fragmentació del sòl 

g) Gestió de residus i aigües residuals 

h) Accessibilitat i necessitat de serveis 

i) Increment de la freqüentació 

j) Patrimoni cultural i històric 

k) Patrimoni geològic 

l) Zones humides 

m) Paisatge 

n) Qualitat atmosfèrica 

o) Millora esperable de l’espai protegit 

8. Mitjançant instruments de planejament urbanístic –plans directors urbanístics, plans d’ordenació urbanística o 

plans especials–, directrius de paisatge o altres instruments de planificació que s’incorporin al Pla territorial, es 

podran,  en  el marc de  les  regulacions d’ordre general que  s’expressen  en aquestes normes, desenvolupar de 

forma detallada les condicions per a l’autorització de les edificacions i activitats a què es refereix l’apartat 5, com 

també les condicions específiques per a la implantació de les infraestructures necessàries. Quan hi hagi aquestes 

regulacions, no serà necessari analitzar  i valorar  la  inserció en  l’entorn  territorial a què es  fa  referència, amb 

caràcter  general,  en  aquest  article,  sense  perjudici  de  tot  allò  previst  en  els  instruments  de  planificació  i  de 

protecció de l’entorn natural, en els plans de recuperació d’espècies de fauna i flora, del procediment d’avaluació 

d’impacte ambiental  i de  les condicions específiques establertes per als espais de  la Xarxa Natura 2000, que – 

òbviament– han de complir les directrius de gestió de la mateixa. 

9. En els marges i límits de parcel∙la dels sòls de protecció especial destinats a la producció agrària, es mantindrà 

o, en el seu cas, es reposarà la vegetació natural espontània o la tradicional de la zona, en tant que factors de 

biodiversitat  i  del  paisatge.  Els  departaments  competents  definiran  projectes  de  restauració  i  programes  de 

foment amb aquest objectiu. 

Page 189: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

188

10.  En  els  sòls  de  protecció  especial  destinats  a  la  producció  agrícola  en  què  es  produeixin  concentracions 

parcel∙làries  i/o  implantacions de nous regadius, es pendran mesures per a  implantar  i mantenir una xarxa de 

marges, guarets i erms no regats que han d’actuar com a factors de biodiversitat. 

Article 2.7. Sòl de protecció territorial: definició 

S’inclouen en aquest tipus de sòl aquells terrenys que sense assolir el grau de valors naturals  i mediambientals 

que tenen els sòls de protecció especial convé diferenciar i sotmetre a una regulació més restrictiva que el sòl de 

protecció preventiva pels motius que s’assenyalen en aquest article. 

En  funció  dels motius  pels  quals  el  sòl  ha  d’ésser  preservat  o  se  n’ha  de  condicionar  la  transformació  a  un 

suficient interès territorial, el Pla distingeix tres tipus de sòl de protecció territorial: 

1. De risc. 

Àrees de sòl d’extensió o significació apreciable en els plànols, on l’existència de riscos naturals o tecnològics o 

d’altres afectacions fan inadequat el seu aprofitament urbanístic, en tant aquests romanguin. 

(...) 

Article 2.8. Sòl de protecció territorial: regulació 

1.  Sense  perjudici  del  que assenyala  l’apartat  4,  el  sòl de  protecció  territorial  haurà  de mantenir  la  condició 

d’espai  no  urbanitzat  i  amb  aquesta  finalitat  serà  classificat  com  a  no  urbanitzable  pels  plans  d’ordenació 

urbanística municipal, llevat dels casos en què concorrin les circumstàncies que assenyala l’apartat 5 de l’article 

2.11. 

2. El sòl de protecció territorial restarà subjecte a les limitacions que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei 

d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i a les condicions que es deriven dels motius que en cada cas justifiquen la 

seva consideració com a sòl de protecció territorial que s’especifiquen a la memòria del Pla. La delimitació de les 

àrees  en  què  la  protecció  territorial  atorgada  pel  Pla  està motivada  per  riscos  d’inundabilitat  reflecteix  la 

cartografia oficial a escala 1:50.000 fornida per l’Agència Catalana de l’Aigua. En cas que una cartografia sobre 

inundabilitat fos més precisa  i determinés que aquestes zones no són susceptibles de patir aquest risc natural, 

seria possible desenvolupar‐hi creixements urbans, sempre i quan l’ACA determinés la idoneïtat per a construir‐

hi. En cas que es realitzin obres per a evitar aquest risc natural i els estudis a una escala més precisa demostrin 

que no existeix, es podran redefinir els límits del sòl no urbanitzable de protecció territorial en el moment de la 

redacció del planejament urbanístic.  En  tot  cas,  cal  tenir presents  les determinacions  sobre àrees  inundables 

establertes pel Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat mitjançant el Decret 305/2006, de 18 de juliol. 

3. En relació amb  les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a  l’empara dels punts 4  i 6 de 

l’article  47  del  Text  refós  de  la  Llei  d’urbanisme  (Decret  legislatiu  1/2005),  es  considera  preferible  la  seva 

Page 190: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

189

localització en sòl de protecció preventiva, i per aquest motiu la seva autorització en sòl de protecció territorial 

s’haurà de justificar per la inexistència d’alternatives raonables de localització en sòl de protecció preventiva. 

4. El procediment que estableix  l’article 1.14 per a fer possibles actuacions d’interès territorial no previstes pel 

Pla serà d’aplicació obligatòria per a les actuacions d’urbanització o transformació que s’hagin de portar a terme 

en  sòl  de  potencial  interès  estratègic,  com  també  d’aquelles  que  es  poguessin  situar  en  sòl  de  risc  on  es 

prenguessin les mesures necessàries per a evitar‐lo. 

(...) 

Article 2.9. Sòl de protecció preventiva: definició 

S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin 

estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament 

aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les 

estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades  i 

edificades, si escau. 

També  el  Pla  preveu  la  possibilitat  que, més  enllà  de  les  estratègies  establertes  per  a  cada  nucli,  es  puguin 

admetre, en casos  justificats,  implantacions d’activitats o  instal∙lacions de valor estratègic general  i d’especial 

interès  per  al  territori,  a  través  del  procediment  que  el  Pla  determina  en  l’article  1.14  per  a  garantir  una 

avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa. 

Article 2.10. Sòl de protecció preventiva: regulació 

1. El sòl de protecció preventiva està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim 

de sòl no urbanitzable i que s’assenyalen bàsicament a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret 

legislatiu 1/2005). 

2. Els plans d’ordenació urbanística municipal podran, si s’escau, classificar com a urbanitzable aquelles peces de 

sòl de protecció preventiva que tinguin la localització i proporció adequades en funció de les opcions d’extensió 

urbana que  el pla d’ordenació urbanística municipal adopti d’acord amb  les estratègies de desenvolupament 

urbà que en cada cas estableix el Pla. 

3. El sòl de protecció preventiva que mantingui la seva classificació de sòl no urbanitzable continuarà subjecte a 

les limitacions pròpies d’aquest règim de sòl amb les especificacions que estableixi en cada cas el Pla d’ordenació 

urbanística  municipal  i  altres  instruments  de  planejament  urbanístic,  en  el  seu  cas.  Sense  perjudici  de  les 

restriccions  específiques  per  a  determinades  àrees  establertes  en  el  Pla  d’ordenació  urbanística municipal  o 

altres instruments urbanístics, cal considerar en general el sòl de protecció preventiva com una opció preferent 

enfront del sòl de protecció territorial per a implantacions admeses en sòl no urbanitzable. 

Page 191: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

190

4. Els plans municipals hauran de posar especial atenció en l’ordenació de l’àmbit del sòl de protecció preventiva, 

sense  perjudici  de  la  capacitat  del  pla  d’ordenació  urbanística  municipal  de  precisar,  d’acord  amb  el  Pla 

territorial, l’ordenació de tot el sòl no urbanitzable del terme municipal. 

Article 2.11. Sòl subjecte a riscos 

1. Els sòls subjectes a riscos naturals o tecnològics quedaran exclosos de qualsevol ús que pugui comportar risc 

per  a  les  persones  d’acord  amb  les  directrius  que  estableixen  els  articles  5  i  6  del  Reglament  de  la  Llei 

d’urbanisme aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. 

2. El planejament urbanístic delimitarà amb precisió  les zones de  risc  i determinarà en el seu cas  les mesures 

específiques de protecció i prevenció que siguin adequades d’acord amb l’ordenació. 

3. L’ús dels terrenys sotmesos a risc d’inundació es regula pel que assenyala  l’article 6 del Reglament de  la Llei 

d’urbanisme  en  funció  de  la  planificació  hidràulica  que  ha  d’establir  els  àmbits  de  la  zona  fluvial,  zona  del 

sistema hídric i zona inundable per episodis extraordinaris. 

4. Les àrees de sòl de protecció territorial que hagin estat així tipificades pel Pla exclusivament per causa de  la 

seva  inundabilitat,  d’acord  amb  les  delimitacions  proposades  per  l’Agència  Catalana  de  l’Aigua,  passaran 

automàticament al  règim del sòl de protecció preventiva si per causa de canvis en el  règim hidràulic o per  la 

utilització  de  models  més  precisos  de  predicció,  l’administració  hidràulica  deixés  de  classificar‐les  com  a 

inundables. 

5. Les peces de sòl de protecció territorial per causa de  la seva  inundabilitat, confrontants amb àrees urbanes 

podran, amb les limitacions derivades de l’estratègia assignada a l’àrea o nucli urbà, ser classificades com a sòl 

urbanitzable  en  el  planejament  d’ordenació  urbanística  municipal  si  es  compleixen  els  requeriments  que 

estableix al respecte l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006). 

Art. 2.12. L’ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic 

1. Dins del marc que estableixen els tipus de sòl del sistema d’espais oberts establerts pel Pla, el planejament 

urbanístic  determinarà  diverses  zones  i mesures  de  protecció  en  funció  de  la  regulació  d’actuacions,  usos  i 

construccions  que  estableixi  en  cada  lloc  d’acord  amb  els  graus  de  preservació  i  transformació  exigibles  i 

admissibles respectivament. 

2. Sense perjudici de les consideracions específiques derivades de les característiques del municipi, les zones i les 

mesures  de  protecció  en  sòl  no  urbanitzable  tenen  entre  els  seus  objectius  facilitar  la  gestió  orientada  a  la 

preservació dels següents valors i funcions: 

a) Valors agrícoles: 

− Terrenys de regadiu o que poden ser‐ho. 

Page 192: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

191

− Terrenys amb unitats productives més aptes per al seu maneig. 

− Terrenys que hostatgen els elements que garanetixen el sistema de ramaderia tradicional: espais de pastura i 

infraestructures associades  (camins  ramaders, camins d’accés motoritzat, abeuradors, triadors, pletes, coberts 

de refugi). 

− Terrenys de vinya i de conreus llenyosos de secà. 

− Terrenys agrícoles que embolcallen espais naturals protegits o de domini públic hidràulic o pecuari. 

b) Valors ambientals, ecològics o científics: 

− Hàbitats singulars fràgils o que hostatgen flora o fauna d’especial interès. 

− Hàbitats de major integritat, dimensió i més representatius de la regió. 

− Zones humides. 

− Espais d’interès geològic. 

− Mosaics agro‐silvo‐pastorals. 

− Espais intersticials agrícoles rics en diversitat biològica (marges, sèquies, tanques arbrades, ...). 

c) Valors paisatgístics i patrimonials. 

− Àrees d’interès paisatgístic a preservar, a restaurar i a crear. 

− Àrees amb gran visibilitat. 

− Entorns d’elements culturals (històrics, arqueològics, identitaris, ...). 

− Espais agraris de valor: aquells amb infraestructures agràries creades per al maneig de sòls que identifiquen un 

paisatge,  que  tenen  valor  històric  i  que  resulten  fonamentals  per  a  la  conservació  de  sòls  i  aigües  com  ara 

terrasses i feixes, closes, infraestructures de rec i drenatge, ... 

− Terrenys de domini públic (camins, boscos i pastures comunals, domini hidràulic, camins ramaders,...). 

d) El planejament urbanístic haurà de considerar també en l’ordenació del sòl no urbanitzable, aquell que, sense 

tenir un valor intrínsec notable, pot jugar un paper rellevant en l’estructuració de l’espai i en concret el que: 

− Respon a un objectiu de separació d’àrees edificades. 

− Defineix els límits de l’espai que poden assolir les àrees urbanes. 

Page 193: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

192

− Facilita la percepció del paisatge. 

− Facilita l’ampliació o la implantació de les infraestructures necessàries. 

− Preserva superfícies no urbanitzables de certa entitat com a reserves estratègiques de futur. 

− Pot fer de franja protectora de corredors fluvials i zones humides. 

3. La consideració dels valors que assenyala aquest article no comporta una zonificació que específicament s’hi 

refereixi, atès que les determinacions normatives d’una zona poden simultàniament tenir objectius d’ordre divers 

i que aquests poden ser també objecte de determinacions no zonals. Les zones de sòl no urbanitzable seran, per 

tant, les que el pla urbanístic adopti, en el seu cas, en el marc de les disposicions reglamentàries que s’estableixin 

al respecte. 

Article 2.13. Consideració dels béns culturals d’interès nacional i local 

1. El Pla cartografia l’inventari dels béns culturals d’interès nacional i local de les Terres de Lleida. 

2.  Les  actuacions  en  sòl  no  urbanitzable  que  s’autoritzin  a  l’empara  de  l’article  47  del  Text  refós  de  la  Llei 

d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), situades a l’entorn visual dels edificis o elements patrimonials declarats 

béns  culturals d’interès nacional o  local, a part de  complir amb  caràcter general  les disposicions  transitòries 

d’aquestes  normes  territorials,  hauran  de  respectar  les  característiques  paisatgístiques  d’aquest  entorn  i  les 

traces existents de camins, passos, explanades, fonts, vegetació, ..., que estructuren l’espai al voltant de l’edifici 

o element. 

Article 2.14. Règim dels usos i edificacions existents en els espais oberts 

1.  Les  edificacions  legalment  implantades  que  s’ajustin  als  supòsits  d’usos  permesos  en  sòl  no  urbanitzable 

poden mantenir‐se  i ampliar‐se si es compleixen els requisits del planejament general urbanístic a què estiguin 

subjectes i les determinacions que estableixen la legislació urbanística i el Pla. 

2. Les edificacions degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002 que no s’ajustin 

als  supòsits  d’usos  permesos  pel  text  refós  de  la  Llei  d’urbanisme  (Decret  legislatiu  1/2005)  i  que,  per  tant, 

actualment no serien autoritzables, es podran mantenir, però només podran autoritzar‐se’n ampliacions en sòl 

de  protecció  territorial  o  de  protecció  preventiva  en  els  termes  previstos  per  la  Llei  d’urbanisme  i  pel  seu 

reglament (Decret 305/2006) si el planejament urbanístic municipal aprovat definitivament abans de  l’entrada 

en vigor de la Llei 2/2002 ho preveu expressament. En aquest cas, les ampliacions possibles no podran superar el 

percentatge previst pel planejament urbanístic  i  com a màxim el 50% de  la  superfície  construïda  i del  volum 

edificat que hi havia  en  la data d’entrada  en  vigor de  la  Llei 2/2002.  L’establiment d’aquest  límit màxim no 

comporta  cap  nova  opció  d’ampliació  en  aquells  casos  en  què  aquesta  ja  s’hagi  realitzat  i  hagi  exhaurit  les 

possibilitats  assenyalades  en  el  planejament  urbanístic.  En  tot  cas,  caldrà  que  les  obres  d’ampliació  siguin 

Page 194: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

193

imprescindibles per al manteniment de  l’activitat per a  la qual es va construir  l’edificació objecte d’ampliació  i 

que aquesta es trobi en plena utilització. 

3. Els municipis hauran de vetllar que  les edificacions o usos existents  implantats  il∙legalment, pels quals hagi 

prescrit l’acció de reposició, minimitzin els seus impactes. No s’admetran ampliacions d’aquestes edificacions ni 

intensificació o substitució de les activitats. 

4. Amb  l’objectiu de  recuperar  la  integritat  formal del  territori  rural,  les administracions públiques adoptaran 

mesures per al desmuntatge o enderroc de les construccions no catalogades destinades a activitats subjectes a 

intervenció  ambiental  quan  aquestes  cessin  definitivament.  S’entendrà  que  una  activitat  ha  cessat 

definitivament  quan  és  constatada  de  manera  notòria  la  seva  inactivitat  continuada  al  llarg  de  dos  anys 

consecutius. 

5. No són objecte d’aquest article aquelles edificacions que per  les seves tipologia, construcció  i valor  identitari 

(borges, casetes de tros, pletes, colomars, etc.) cal considerar que formen part de la imatge del territori rural que 

es vol preservar o recuperar. 

Article 2.15. Connectivitat ecològica en el planejament i actuacions urbanístics 

Sense  perjudici  dels  requeriments  específics  que  calgui  admetre  en  operacions  d’interès  estratègic  general 

expressament aprovades per la Generalitat de Catalunya, tant a la memòria com a les normes, el planejament i 

actuacions urbanístics compliran  les condicions següents, amb  l’objectiu de garantir  la permeabilitat ecològica 

del territori: 

1.  Justificació  que  l’ordenació  urbanística  proposada  és  compatible  amb  el manteniment  de  la  connectivitat 

ecològica a l’escala del pla o l’actuació i en el seu àmbit d’aplicació. 

2. Identificació dels punts crítics per al manteniment de  la connectivitat ecològica dins  l’àmbit de planejament, 

previsió  de  les mesures  de  caire  urbanístic  que  permetin  revertir  la  seva  situació,  evitació  dels  usos  urbans 

susceptibles de  reforçar  l’efecte barrera de  les  infraestructures  lineals  i manteniment dels  separadors urbans 

establerts pel Pla territorial. 

3. Reconeixement dels valors i les funcions dels components de l’estructura agrària d’interès connectiu (marges 

vegetals, arbredes  i punts d’aigua aïllats, erms, canals, camins rurals, etc.), adopció de  les mesures necessàries 

per  a  la  seva  protecció,  conservació  o  recuperació  i  desenvolupament  adequat  de  la  normativa  urbanística 

referent a tanques, edificacions, vialitat, etc. 

4. Presa de mesures per tal que es tendeixi a  la connexió  i estructuració com una veritable xarxa dels sistemas 

d’espais lliures públics amb els espais naturals amb què confronten: 

− Les actuacions en els trams fluvials i riberencs al seu pas per nuclis i àrees urbanes i àrees especialitzades que 

formen part d’un mateix curs d’aigua,  la resta del qual, aigües amunt  i aigües avall, està classificat pel Pla de 

Page 195: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

194

protecció especial en una  longitud territorialment significativa, s’adreçaran al manteniment o, en el seu cas,  la 

restauració de  la vegetació riberenca per tal d’incrementar, en  la mesura del possible, la funció connectora del 

conjunt del curs fluvial i influir positivament en la qualitat del paisatge dels espais urbans que travessa. 

Quan aquests trams fluvials i riberencs formin part d’algun parc o zona verda urbans, com també en els casos de 

parcs o zones verdes urbans a través dels quals es pot produir la continuïtat entre sòls de protecció especial, el 

seu  tractament  formal  i  compositiu evitarà  les  construccions no necessàries  i es basarà en elements vegetals 

naturals,  preferentment  de  les  espècies  pròpies  dels  ambients  representats  en  els  sòls  de  protecció  especial 

contigus, i el mobiliari urbà hi serà absent o quedarà reduït al mínim imprescindible. 

− En cas d’un nucli o àrea urbana amb un curs fluvial perifèric,  les extensions urbanes evitaran preferiblement 

passar  a  l’altre  costat  d’aquest,  llevat  que  fos  l’única  opció  o  que  des  dels  punts  de  vista  de  l’estructuració 

urbana  i  la  integració  territorial  tingués avantatges  clares  respecte altres opcions. En  tot  cas,  l’espai  fluvial  i 

riberenc serà tractat com un element bàsic de l’ordenació urbanística. 

− Quan sigui adient pel tipus d’espais i pel caràcter de la franja perimetral del sòl urbà, el tractament i els usos 

admesos a les zones verdes perifèriques i els parcs periurbans seran els adequats per tal que aquestes àrees de 

sòl puguin jugar un paper d’espais de transició entre l’àrea urbana i el medi rural i que actuïn com a amortidors 

dels possibles impactes de la primera envers el segon. 

5. A més d’aplicar els criteris per a la regulació d’usos en zones inundables que estableix el Decret 305/2006, pel 

qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i les conclusions de l’informe preceptiu de l’Agència Catalana 

de  l’Aigua  en  els  espais  fluvials,  es  tindran  en  compte  els  criteris  d’intervenció  en  espais  fluvials  i  les 

recomanacions  tècniques  per  al  disseny  d’infraestructures  que  interfereixen  amb  l’espai  fluvial  de  l’Agència 

Catalana  de  l’Aigua,  com  també  les  seves  indicacions  pel  que  fa  a  la  recuperació  del  bosc  de  ribera  i  al 

manteniment de lleres. 

Article 2.16. Determinacions específiques per a la valorització de les làmines d’aigua 

A l’entorn de les làmines d’aigua dels embassaments, podran establir‐se, mitjançant pla especial únic del conjunt 

de  l’entorn  de  cada  làmina  d’aigua,  i,  en  el  seu  cas, mitjançant  els  instruments  de  planejament  urbanístic 

addicionals que siguin necessaris, equipaments que permetin  la seva posada en valor. Es donarà prioritat a  la 

ubicació en els sòls de protecció preventiva. 

Article 2.17. Activitats extractives i abocadors de residus 

1. El Pla no afecta les activitats extractives i els abocadors de residus autoritzats d’acord amb els procediments i 

condicions establerts per la legislació sectorial vigent. 

2.  Les autoritzacions  relatives a noves activitats  extractives  i a ampliacions de  les  ja autoritzades  tindran  en 

compte  les  determinacions  del  Pla,  en  especial  les  corresponents  al  sistema  d’espais  oberts,  però  també  les 

Page 196: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

195

estratègies de desenvolupament urbà i d’infraestructures, en tant que poden ésser també argument favorable o 

desfavorable per a determinades ubicacions. 

3. Les propostes del Pla per a la protecció dels sòls no urbanitzats i del paisatge que s’estableixen en els títols II, 

VI i disposicions transitòries d’aquestes normes seran específicament considerades en l’elaboració dels proyectes 

d’explotació i dels programes de restauració, i en els informes preceptius corresponents. 

4. Amb l’objectiu de racionalitzar al màxim des dels punts de vista ambiental, econòmic i social l’atorgament de 

noves  autoritzacions  d’activitats  extractives,  es  portaran  a  terme  estudis  en  l’àmbit  de  Catalunya  sobre 

previsions de  la demanda  i  sobre  la  localització  i  condicions d’explotació dels possibles  jaciments; de manera 

especial  es  tindran  en  compte  els  acords  i  els  estudis  promoguts  pel  Grup  Interdepartamental  d’Àrids  de 

Catalunya constituït el 7 de juliol de 2004, o per altres dispositius amb la mateixa finalitat que es creessin en el 

futur. 

Article 2.18. Plantes de tractament de residus i estacions depuradores d’aigües residuals 

El Pla no afecta les plantes de tractament de residus i les estacions depuradores d’aigües residuals autoritzades 

d’acord  amb  els  procediments  i  condicions  establerts  per  la  legislació  sectorial  vigent.  En  tot  allò  que  els  és 

d’aplicació, regeix el que estableix l’article 2.17. 

Article 2.19. Mesures adreçades al manteniment de la població rural en el territori 

A més  de  les  propostes  que  fa  respecte  del  sistema  d’assentaments,  per  a  contribuir  al manteniment  de  la 

població rural en el territori, el Pla proposa la redacció de plans especials i l’adopció de mesures per a promoure: 

− L’adaptació de la producció agrària a les noves condicions prevalents per la seva rendibilitat. 

− L’establiment i desenvolupament d’activitats de suport al sector primari, especialment la producció artesanal i 

la  transformació  agroindustrial  de  qualitat  i  alt  valor  afegit,  i  l’activitat  terciària,  especialment  la  lligada  a 

l’ecoturisme  –singularment  el  birdwatching  o  observació  d’ocells–,  l’agroturisme,  el  cicloturisme,  el  turisme 

cultural, el turismo gastronòmic, el senderisme, la caça, la pesca, els esports d’aventura i els serveis d’oci. 

Article 2.20. Mesures adreçades a la preservació de valors específics singulars objecte de protecció especial 

1. Per a la preservació dels ambients estèpics, tant pels seus valors intrínsecs com per la seva consideració com a 

recurs econòmic, el Pla recomana les mesures següents: 

− La redacció d’un manual de bones pràctiques agràries. 

− L’ús de la concentració parcel∙lària en grans unitats territorials com a instrument de repartiment de beneficis i 

càrregues,  de  gestió  integral  de  l’aigua  i  de  conservació  del  paisatge  rural  conjuntament  amb  l’adopció  de 

mesures per a implantar i mantenir una xarxa de marges, guarets i erms no regats, la consolidació de la qual ha 

Page 197: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

196

d’assegurar el manteniment d’un nivell suficient de biodiversitat. La cessió de  la  titularitat o de  l’ús d’aquests 

sòls, en una proporció a acordar en cada cas, s’assenyala com a desitjable. 

− La promoció d’acords de custòdia del territori. 

2. Per a  la conservació dels  tossals  testimoni dispersos per  la plana, el Pla proposa  la seva valorització com a 

darrers reductes de vegetació natural en sectors amplis en què actuen com a refugi per a la flora i la fauna, clara 

referència territorial i elements característics del paisatge de les Terres de Lleida. 

3. Per al manteniment de  la qualitat dels cursos  fluvials,  regs  i marges, el Pla  recomana  la  redacció de plans 

especials per a recuperar i conservar el bosc de ribera, incrementar la qualitat de les aigües, ordenar els usos de 

les ribes, recuperar –amb el seu arbrat–  les banquetes de canals  i sèquies com a  llocs d’esbarjo de  la població, 

dissenyar itineraris i transformar aquests espais en elements estructurants del territori. 

4. Per al manteniment  i millora de  la qualitat de  l’aigua subterrània, es determina que a  les activitats agràries 

situades en zones designades com a vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts 

agràries, s’haurà d’aplicar –a més del Codi de bones pràctiques agràries  (Ordre del 22 d’octubre de 1998)  i el 

Decret 205/2000,  de mesures  agronòmiques–  els  programes  que  els òrgans  competents  aprovin  i  que  siguin 

aplicables en aquestes zones. 

Article 2.21. Recomanacions complementàries per a una millor planificació i gestió dels espais oberts 

Com a  instruments de planificació  i de gestió que poden complementar positivament  les directrius d’ordenació 

territorial que es proposen, el Pla recomana: 

−  Un  pla  d’espais  d’interès  agrari  que  identifiqui,  entre  d’altres  qüestions,  els  espais  on  el  valor  natural  i 

productiu van indisociablement lligats i que proposi actuacions de gestió que tendeixin a mantenir o reforçar les 

poblacions  d’espècies  de  fauna  més  vulnerables  o  amenaçades,  que  poden  ser  incloses  en  línies  d’ajut 

específiques o bé contractes globals d’explotació. 

− Un mapa de sòls agrícoles. 

− Un estudi sobre les possibiltats de racionalització i minimització de l’impacte paisatgístic de les infraestructures 

de transformació d'energia elèctrica –subestacions i centres de transformació elèctrics– i de transport. 

− Una delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones inundables. 

− Una normativa específica i un pla de camins que clarifiqui la titularitat i la gestió dels diferents tipus de camí. 

−  Un  pla  de  vies  pecuàries  que  garanteixi  la  seva  recuperació  i  conservació  patrimonial  i  reguli  la  seva 

multifuncionalitat. 

Page 198: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

197

− Un programa d’actuacions de recuperació, valorització  i ús públic en general  i d’equipaments d’interpretació 

del patrimoni natural. 

− Un pla de valorització de les làmines d’aigua. 

− Un pla d’ordenació ambiental de les instal∙lacions de radiocomunicació. 

− Un pla d’equipaments de tecnificació esportiva. 

− Un pla d’espais d’interès esportiu. 

− Un estudi acurat de les necessitats d’àrids i materials petris previsibles en l’horitzó del Pla i de la localització i 

qualitat dels  jaciments possibles. Aquest estudi, que convindrà estendre a  tot Catalunya, ha de constituir una 

referència  per  a  avaluar  l’interès  i  el  grau  de  necessitat  de  les  noves  autoritzacions  i  considerar  les  posibles 

alternatives per a minimitzar els impactes negatius sobre el paisatge i el medi rural. 

Article 2.22. Reintegració de sòl al sistema d’espais oberts per desclassificació urbanística. 

El  sòl  que  es  reintegri  al  sistema  d’espais  oberts  com  a  resultat  d’una  desclassificació  urbanística  realitzada 

mitjançant modificació o  revisió del planejament municipal, esdevindrà sòl de protecció especial, de protecció 

territorial o de protecció preventiva en  funció de  la  categoria que  tingui  l’àrea de  sòl en què estigui  integrat 

físicament o amb la quemantingui una clara continuïtat morfològica. 

En els casos dubtosos per trobar‐se en relació similar amb peces de sòl de distinta categoria, el sòl desclassificat 

s’adscriurà al tipus que s’assenyali en l’instrument a través del que s’ha produït la desclassificació, i si aquest no 

ho  fa,  quedarà  inclòs  en  el  tipus  que  comporti  la major  protecció  dels  que  tinguin  els  sòls  del  seu  entorn 

immediat. 

Article  2.23.  Espais  oberts  inclosos  en  el  Pla  d’Espais  d’Interès  Natural  (PEIN)  i  altres  àmbits  subjectes  a 

legislació o planejament sectorial. 

1. El Pla incorpora al sistema d’espais oberts de protecció especial els espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès 

Natural  (PEIN),  Xarxa  Natura  2000  i  en  altres  instruments  sectorials  de  protecció  de  la  natura  amb  les 

delimitacions globals adoptades per aquests. 

2. Sens perjudici de  la  regulació de protecció derivada d’aquest Pla o del planejament que el desenvolupi, és 

d’aplicació a cada espai la legislació o regulació específica per raó dels seus valors naturals i el planejament que 

les  desenvolupi.  La  Llei  12/1985,  de  13  de  juny,  d’espais  naturals,  constitueix  el marc  jurídic  bàsic  per  a  la 

protecció de la natura a Catalunya. 

3.  En  els  àmbits  del  PEIN  regulats mitjançant  els  plans  especials  a  què  fa  referència  la  normativa  sectorial 

reguladora  de  la  protecció  dels  espais  d’interès  natural  o mitjançant  altres  plans  de  protecció  derivats  de 

Page 199: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

198

l’aplicació  de  la  regulació  sectorial,  la  normativa  d’aquests  plans  especials  prevaldrà  en  cas  que  sigui més 

restrictiva  sobre  la  que  amb  caràcter  general  estableix  el  Pla  territorial  per  al  sòl  de  protecció  especial. 

Tanmateix, en tot cas seran d’aplicació les disposicions del Pla relatives a la protecció del paisatge. 

Article 3.7. Creixement mitjà o moderat 

1.  El  Pla  estableix  aquestes  estratègies  en  aquells  nuclis  de  mitjana  o  petita  dimensió  urbana  que,  sense 

l’objectiu d’augmentar el seu pes relatiu en el territori, pel seu paper estructurant i per les seves condicions de sòl 

i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes.  

2. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal podrà proposar serà orientativament 

la que resulti de l’aplicació de les següents expressions alfanumèriques: 

 

essent: 

E: superfície de l’extensió urbana admissible 

A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent 

f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió 

3.  La  superfície de  l’àrea urbana existent a  considerar en el  càlcul  (A) es determinarà de  la  següent manera: 

s’inclouran  tots  els  sòls  consolidats  o  urbanitzats  en  la  data  d’aprovació  definitiva  del  Pla  territorial, 

corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge, 

incloent‐hi tota la superfície viària, de zones verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, que 

estan  incloses  per  Pla  territorial  en  els  àmbits  de  les  àrees  urbanes  i  les  seves  extensions  assenyalats  en  els 

plànols.  En  cas  que  les  trames  considerades  estiguin  en  contigüitat  amb  altres  trames  consolidades  o 

urbanitzades destinades a activitat econòmica, que no han estat comptabilitzades per no contenir habitatge o 

per tractar‐se d’àrees especialitzades, una proporció d’aquestes es considerarà que forma també part de l’àrea 

urbana existent a efectes de càlcul, amb els següents límits: 

a) No incrementarà en més del 60% l’àrea urbana de caràcter residencial i mixt delimitada a efectes de càlcul. 

b) Es comptabilitzarà només el sòl d’activitat econòmica consolidat o urbanitzat que està situat dins d’una franja 

al voltant d’aquesta mateixa àrea urbana, d’una amplada igual a la meitat del màxim diàmetre d’aquesta. 

(...) 

Page 200: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

199

5. La superfície d’extensió urbana que determinarà el Pla d’ordenació urbanística municipal comprèn els sectors 

de  sòl urbanitzable  i el  sòl urbà no  consolidat que  estigui  en disposició d’ésser desenvolupat per no  contenir 

edificacions i usos de difícil desplaçament.  

6. El sòl urbà no consolidat que estigui ocupat per teixits urbans o  instal∙lacions que hagin de ser objecte d’un 

procés de remodelació, la complexitat del qual no permet preveure un desenvolupament dins dels primers 8 anys 

de vigència del Pla, no es tindrà en compte en el càlcul. En tot cas, el Pla d’ordenació urbanística municipal haurà 

de justificar aquesta previsió. 

7. L’extensió que  resulta de  l’aplicació dels apartats anteriors comprèn els  teixits urbans de base  residencial  i 

aquells  destinats  a  l’activitat  econòmica  industrial  o  terciària  que  s’integren  en  la  trama  general  de  l’àrea 

urbana. 

L’extensió representa el màxim orientatiu que el Pla considera adequat per al termini 2006‐2026, sense perjudici 

del  que  assenyala  l’article  3.13.  En  cas  que  s’haguessin  d’excedir  aquests màxims,  encara  que  sigui  en  poca 

quantitat, s’haurà de  justificar expressament per  la racionalitat de  l’ordenació,  la coherència amb els objectius 

del Pla o altres motius d’interès públic.  

8.  El  planejament  urbanístic  definirà  els  àmbits  de  sòl  urbà  no  consolidat  i  sòl  urbanitzable  constituents  del 

creixement i farà explícita la comprovació que no excedeixen dels límits establerts en aquest article. Tanmateix, i 

amb la finalitat que les limitacions del creixement convencional no afectin negativament la solució de necessitats 

o oportunitats de millora de  l’àrea urbana,  s’admetrà  com a  justificació per a  sobrepassar  si és necessari els 

límits  d’extensió  establerts  la  provisió  de  sòl  per  als  següents  usos,  d’acord  amb  les  especificacions  que 

s’assenyalen en aquest apartat: 

a) Habitatges de protecció pública en proporció superior al mínim establert per la legislació.  

b) Establiments hotelers. 

c) Equipaments públics supramunicipals. 

d) Equipaments privats qualificadors del nucli i àrea urbana (culturals, turístics, científics, sanitaris, educatius...). 

e)  Propostes  de  compactació  de  sòl  urbanitzable  classificat  en  el  planejament  vigent,  d’acord  amb  el  que 

assenyala l’article 3.12., apartat 2. 

L’increment  d’habitatges  de  protecció  pública  tindrà  com  a  limitació  que  el  total  d’habitatges  de  protecció 

pública – existents més previstos– no ha d’excedir del 40% del  total d’habitatges del municipi –existents més 

previstos–. Els equipaments i establiments hotelers que hagin de justificar una major extensió hauran d’estar en 

parcel∙la  única,  no  segregable  i  d’ús  excloent.  Els  terrenys  destinats  a  habitatges  de  protecció  pública, 

equipaments  públics  o  privats  i  hotels,  que  per  raó  d’aquests  usos  excedeixin  de  l’extensió  obtinguda  per 

Page 201: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

200

aplicació del que estableixen els apartats 1, 2, 3 i 4 d’aquest article, no podran variar el seu destí urbanístic sense 

una prèvia modificació, en aquest sentit, del Pla territorial.  

Els motius de justificació de majors extensions seran vàlides també en les modificacions dels POUM. 

Article 3.16. Limitacions físiques a l’extensió urbana 

La concreció espacial del sòl urbanitzable per a l’extensió de les àrees urbanes o si s’escau, per a la delimitació de 

noves  àrees  especialitzades  o  d’actuacions  d’interès  estratègic,  s’efectuarà  a  través  dels  instruments  de 

planejament  general  urbanístic,  d’acord  amb  el  que  el  Pla  estableix  al  respecte.  En  aquesta  concreció,  el 

planejament  urbanístic  respectarà  les  condicions  limitatives  que  en  determinats  llocs  assenyalen  les 

determinacions del Pla. Aquestes  les constitueixen els separadors urbans que  indiquen  l’obligació de mantenir 

franges de sòl no urbanitzable que evitin el contacte entre possibles extensions urbanes. L’amplada d’aquests 

separadors no ha d’ésser inferior a 500 metres, llevat dels casos en què les situacions de fet no ho permetin. 

Article 6.6. Catàleg i directrius del paisatge 

1. D’acord amb el que disposa la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, està en procés de tramitació i 

s’aprovarà un  catàleg de paisatge que  comprèn  tot  l’àmbit del Pla, el qual establirà els objectius de qualitat 

paisatgística  i  la  informació  paisatgística  necessària  per  als  processos  d’avaluació  ambiental  de  plans  i 

programes, per als estudis d’impacte ambiental i per als estudis d’impacte i d’integració paisatgística. També, el 

catàleg  de  paisatge  diferenciarà  el  territori  en  unitats  de  paisatge  que  són  els  àmbits  estructuralment, 

funcionalment  i  visualment  coherents  sobre  els  quals  pot  recaure  un  règim  diferenciat  de  protecció,  gestió  i 

ordenació. 

2. A partir del  catàleg de paisatge del  territori  s’incorporaran al Pla  les directrius de paisatge que precisaran 

normativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgística. 

3.  Les  directrius  de  paisatge  inclouran  les  oportunes  regulacions  dels  processos  de  transformació  del  sòl  i 

edificació considerats en aquestes normes  i podran  introduir, si cal, ajustaments  i variacions a  les disposicions 

establertes inicialment pel Pla, per a adequar‐les als diferents caràcters de les unitats establertes pel catàleg. La 

incorporació de  les directrius de paisatge podrà  comportar  la delimitació d’àrees de  sòl que no admeten  cap 

tipus d’edificació per motius de paisatge. 

4. La formalització articulada de les directrius de paisatge en el Pla determinarà, d’acord amb l’article 12 de la 

Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, els supòsits en els quals les directrius són d’aplicació directa, els 

supòsits  en  els  quals  són  d’incorporació  obligatòria  quan  es  produeixi  la  modificació  o  la  revisió  del  Pla 

d’ordenació urbanística municipal i els supòsits en els quals les actuacions requereixen un informe preceptiu de 

l’òrgan competent en matèria de paisatge. 

 

Page 202: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

201

Disposicions transitòries 

Primera: Condicions que han de complir les edificacions aïllades en el medi rural en absència de directrius de 

paisatge 

En  absència  de  directrius  de  paisatge,  les  edificacions  aïllades  compliran  les  condicions  que  s’estableixen  en 

aquesta disposició,  les quals  seran d’obligat compliment de manera  indefinida en aquells aspectes en què  les 

directrius no estableixin una regulació alternativa. 

a) Implantació 

Atès  que  una  adequada  implantació  contribueix  significativament  a  la  integració  paisatgística,  s’avaluaran 

diverses alternatives d’emplaçament i se seleccionarà la més adient amb relació al paisatge. 

b) Perfil territorial  

Es  preservaran  les  línies  del  relleu  que  defineixen  els  perfils  panoràmics  i  s’evitarà  la  localització  d’activitats 

sobre 

els punts prominents, els careners i les cotes més altes del territori, on la projecció de la silueta de l’edificació en 

la línia d’horitzó modifiqui el perfil natural perceptible del paisatge. 

c) Proporció 

Les  implantacions han de ser proporcionades a  la dimensió  i escala del paisatge, de manera que    l’evitin o es 

fraccionin aquelles que per la seva grandària constitueixen una presència impròpia i desproporcionada. 

d) Pendent 

En totes les intervencions s’evitarà ocupar els terrenys amb major pendent. Quan siguin necessaris  nivellaments, 

es procurarà evitar l’aparició de murs de contenció de terres, i se salvaran els desnivells amb desmunts o talussos 

amb pendents que permetin la revegetació. Per tal de minimitzar l’impacte visual, les edificacions s’esglaonaran 

o es descomposaran en diversos elements simples articulats evitant la creació de grans plataformes horitzontals 

que acumulin en els seus extrems importants diferències de cota entre el terreny natural i el modificat. 

e) Parcel∙la 

La  correcta  inserció  en  el medi  rural  de  qualsevol  implantació  requereix  que  aquesta  ocupi  la mínima  part 

possible de la parcel∙la, i que la resta mantingui el caràcter d’espai rural no artificialitzat que ha d’actuar de coixí 

amb  l’entorn no transformat, tot  i que s’admeten  les actuacions necessàries per donar un correcte tractament 

als límits de la implantació. 

f) Distàncies 

Page 203: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

202

Les  edificacions  se  separaran  com  a mínim  100 m  de  les  lleres  dels  rius,  rieres  i  barrancs.  Així mateix,    se 

separaran dels marges de les infraestructures lineals de comunicació, un mínim de 50 m de les vies locals, 100 de 

les generals i 150 de les autopistes, autovies i vies convencionals amb doble calçada. La distància de separació a 

vies fèrries serà de 100 m. Aquestes distàncies que es consideren com els mínims desitjables es podran disminuir 

justificadament en aquells casos d’edificacions agràries o d’interès públic de necessària ubicació en una parcel.la, 

en què la configuració del territori les faci inabastables. 

g) Tractament exterior  

Serà obligatori el tractament com a façana de tots els paraments exteriors de les edificacions sigui quina sigui la 

seva  finalitat  i  com  a materials  d’acabament  només  s’utilitzaran  aquells  que  presentin  colors  i  textures  que 

harmonitzin amb el caràcter del paisatge i no introdueixin contrastos estranys que desvaloritzin la seva imatge 

dominant. 

h) Vegetació 

Es recomana la utilització de vegetació, i en concret d’arbrat, amb espècies i plantacions pròpies del  lloc per a 

facilitar la integració paisatgística de l’edificació. 

Segona: Tanques 

En  tant el Pla no hagi  incorporat  les directrius de paisatge derivades de  l’aprovació del Catàleg de paisatge, 

d’acord amb el que disposa la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i en tot cas en allò que no sigui 

regulat de manera més específica per  les esmentades directrius,  les  tanques de  finca, parcel.la o  recinte dins 

l’àmbit dels espais oberts compliran  les condicions que s’estableixen en aquest article per tal que els pugui ser 

atorgada  la  llicència preceptiva a què obliga  l’article 179 del  Text  refós de  la  Llei d’urbanisme de Catalunya 

(Decret Legislatiu 1/2005). 

a) La construcció de tanques en els espais oberts ha de limitar‐se a aquells casos en què siguin imprescindibles en 

funció  de  l’ús  i  les  circumstàncies  del  lloc.  El  Pla  recomana,  quan  sigui  funcionalment  possible,  la  utilització 

d’altres sistemes que la tanca per l’assenyalament del límit de la propietat o de l’àmbit de l’activitat. 

b) Les tanques transparents podran complementar‐se amb vegetació pròpia de  l’entorn per aconseguir el grau 

d’opacitat que es desitgi. 

c) Les tanques tindran un tractament regular i homogeni en tota la seva longitud.  

d) Els materials manufacturats utilitzats en les tanques tindran colors discrets per tal que s’integrin bé en el fons 

cromàtic del lloc. 

e) Sempre que no sigui incompatible amb l’activitat que motivi la necessitat de tanques, aquestes permetran el 

pas de la petita fauna terrestre pròpia del lloc. 

Page 204: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

203

L’administració  competent  exigirà  el  compliment  d’aquestes  condicions  per  a  la  concessió  de  la  llicència 

corresponent, sense perjudici de les determinacions més restrictives o més específiques que continguin els plans 

d’ordenació urbanística. 

Tercera: Informe de l’òrgan competent en matèria de paisatge  

1. D’acord amb el que disposa  la transitòria primera de  la Llei de protecció, gestió  i ordenació del paisatge, en 

absència  de  directrius  del  paisatge,  l’informe  d’impacte  i  integració  paisatgística  que  ha  d’emetre  l’òrgan 

competent en matèria de paisatge serà preceptiu en els següents casos: 

a) Projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable als quals fa referència l’apartat 4 de 

l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005). 

b) Projectes de construccions i dependències pròpies d’una activitat agrícola, ramadera, d’explotació de recursos 

naturals o, en general, rústica i les destinades a habitatge familiar o a allotjament de treballadors temporers a 

què fan referència els apartats 6.a)  i 6.b) de  l’article 47 del Text refós de  la Llei d’urbanisme  (Decret  legislatiu 

1/2005) quan superin algun dels següents paràmetres: 

− Ocupació en planta 500 m2  

− Sostre 1.000 m2 

− Alçada total 10 m2 

c) Plans especials urbanístics per a la ubicació de construccions de nova planta destinades a activitats de turisme 

rural o de camping a què fa referència l’apartat 6 e) de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret 

legislatiu 1/2005). 

d)  Edificacions  de  qualsevol  tipus  en  sòls  urbans  i  urbanitzables  que  hagin  de  romandre  aïllades  de manera 

indefinida, o ubicades en punts molt visibles, i per les seves dimensions hagin de tenir una presència acusada en 

el paisatge. L’informe serà preceptiu quan, a més de la ubicació especialment visible, la construcció superi algun 

dels paràmetres establerts a l’apartat b). 

e) Canvis de paisatge rural motivats per concentracions parcel∙làries que afecten un àmbit de més de 100 ha.  

f) Nous traçats de camins rurals, i les variacions de traçat dels existents, de més de 1.000 metres de longitud. 

g) Tanques de finques, parcel∙les o àmbits d’activitats de més de 1.000 metres de longitud. 

h) Totes les construccions visibles que se situïn en les proximitats dels penyassegats, de les riberes fluvials i de les 

làmines d’aigua de llacs o embassaments. 

Page 205: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

204

2.  A més  dels  casos  previstos  en  aquesta  norma,  l’òrgan  que  hagi  d’atorgar  la  llicència  podrà  demanar  un 

informe d’impacte i integració paisatgística en aquells casos en què ho consideri convenient. 

3. Tots els projectes que s’hagin de sotmetre a l’informe d’impacte i integració paisatgística incorporaran l’estudi 

d’impacte i integració paisatgística a què fa referència l’article 6.4. 

 

 

 

Page 206: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

205

ANNEX II. CARACTERÍSTIQUES PARTICULARS DE CADA SECTOR DE CREIXEMENT 

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 1, SUD 1

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 49.537,21 100,00 %

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,85Sostre aprofitament privat (m2st) 42.106,63

DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 65Nombre màx. d'habitatges (hab.) 322

SISTEMES

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ %(A completar en la redacció del planejament derivat)

SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 11.921,71 24,07 %  compensat amb SUD‐2 s/art.64 DL 1/2010

SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 4.923,29 9,94 %  compensat amb SUD‐2 s/art.64 DL 1/2010

SUPERFICIE APROFITAMENT  20.307,91 41,00  

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 2, SUD 2

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 58.447,14 100,00 %

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,85Sostre aprofitament privat (m2st) 49.680,07

DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 65Nombre màx. d'habitatges (hab.) 380

SISTEMES

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ %(A completar en la redacció del planejament derivat)

SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 6.917,93 11,84 %  compensat amb SUD‐1 s/art.64 DL 1/2010

SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 13.434,05 22,98 %  compensat amb SUD‐1 s/art.64 DL 1/2010

SUPERFICIE APROFITAMENT  23.483,38 40,18  

Page 207: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

206

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 3, SUD 3

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 50.887,14 100,00 %

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,65Sostre aprofitament privat (m2st) 33.076,64

DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 55Nombre màx. d'habitatges (hab.) 280

SISTEMES

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ %(A completar en la redacció del planejament derivat)

SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 7.595,55 14,93 %compensat amb SUD‐4 s/art.64 DL 1/2010

SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 5.635,11 11,07 %compensat amb SUD‐4 s/art.64 DL 1/2010

SUPERFICIE APROFITAMENT  24.934,70 49,00  

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 4, SUD 4

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 46.631,39 100,00 %

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,65Sostre aprofitament privat (m2st) 30.310,40

DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 55Nombre màx. d'habitatges (hab.) 256

SISTEMES

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ %(A completar en la redacció del planejament derivat)

SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 5.081,86 10,90 %compensat amb SUD‐3 s/art.64 DL 1/2010

SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 7.042,30 15,10 %compensat amb SUD‐3 s/art.64 DL 1/2010

SUPERFICIE APROFITAMENT  22.849,38 49,00  

Page 208: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

207

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 5, SUD 5

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 31.198,75 100,00 %

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,40Sostre aprofitament privat (m2st) 12.479,50

DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 35Nombre màx. d'habitatges (hab.) 109

SISTEMES

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ %(A completar en la redacció del planejament derivat)

SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 3.119,88 10,00 %

SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 2.495,90 8,00 %

SUPERFICIE APROFITAMENT  17.783,29 57,00  

 

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 6, SUD 6

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 68.117,96 100,00 %

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,65Sostre aprofitament privat (m2st) 44.276,67

SISTEMES

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ %(A completar en la redacció del planejament derivat)

SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 10.217,69 15,00 %

SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl)    Compensat al PMU 3

SUPERFICIE APROFITAMENT  40.870,78 60,00  

Page 209: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

208

ANNEX III MATRIU D’IMPACTES 

Page 210: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

Hidrologia superficial i subterrània El cicle de l’aigua Qualitat atmosfèrica Qualitat acústica Qualitat lluminosa

Canvis en la classificació del sòl

Es produeix una transformació (sense tenir en compte el que ja es preveia pel planejament vigent) de 33,8 ha de sòl, que implica un efecte negatiu en el sòl orgànic i moviments de terra. Els impactes concrets estan descrits en l'apartat de sòl urbanitzable de la matriu.

En l'apartat 5.1 de l'ISA es fa un càlcul del previsible consum d'aigua en funció a la nova demanda i la quantitat d'aigua per a ser sanejada en relació a les infraestrutures existents i es valora l'impacte.

Els creixements no es situen en punts clau per a la connectivitat

A partir de la nova població prevista pel POUM es calcula la xifra d'emissions totals de CO2 per habitants a Alfarràs segons els indicadors dels Objectius de desenvolupament del Mil·leni de la ONU. Considerant un augment de 3.612 habitants l'augment d'emissions seria de: 27.8 kilotones

En l'apartat 5.1 de l'ISA es fa un càlcul del previsible consum d'energia en funció a la nova demanda i es valora l'impacte.

En l'apartat 5.1 de l'ISA es fa un càlcul de la previsible producció de residus i es valora l'impacte.

L'impacte es valora per en les caselles successives de la matriu, per a cada tipus de sòl.

L'impacte es valora per en les caselles successives de la matriu, per a cada tipus de sòl.

L'impacte es valora per en les caselles successives de la matriu, per a cada tipus de sòl.

L'impacte es valora per en les caselles successives de la matriu, per a cada tipus de sòl.

secundari / sinèrgic / llarg termini / temporal / negatiu

L'impacte es valora per en les caselles successives de la matriu, per a cada tipus de sòl.

L'impacte es valora per en les caselles successives de la matriu, per a cada tipus de sòl.

L'impacte es valora per en les caselles successives de la matriu, per a cada tipus de sòl.

Sistemes generals

Sistema hidrogràfic (H). Correspon a la línia d'inundabilitat amb T=10 anys

Ja que segons la nomativa,"les actuacions hauran de ser coherents amb els criteris generals d’actuació en els espais fluvials de l’Agència Catalana de l’Aigua”, això implica que queda prohibida qualsevol tipus d’urbanització d’aquests terrenys. Queda prohibida tota activitat urbanística que modifiqui el perfil natural del terreny.

Segons la nomativa,"les actuacions hauran de ser coherents amb els criteris generals d’actuació en els espais fluvials de l’Agència Catalana de l’Aigua”

Segons la nomativa,"les actuacions hauran de ser coherents amb els criteris generals d’actuació en els espais fluvials de l’Agència Catalana de l’Aigua”

L'àmbit corresponent a l'espai fluvial H es situa en la unitat Paisatge fluvial del Segre segons el Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida. S'han integrat la majoria de prescripcions en relació al paisatge que es fa d'aqusta unitat. Es considera que queda garantida la qualitat del paisatge per aques sòl.

Es contempla com a sistema hidrogràfic les zones amb un risc d'inundabilitat amb un perìode de retorn de 10 anys. Es desenvolupa normativa d'acord amb la legislació vigent per als sistemes fluvials, inclosos els corresponents a la inundabilitat amb períodes de retorn de 100 i de 500 anys.

positiu positiupositiu

positiu positiu

Comunicacions Les noves infraestructures viàries generaran impacte sobre la gea en relació al moviment de terres i ocupació del sòl (aproximadament 45 ha, sense comptar l'efecte vora). Es preveuen importants moviments de terra en la A-14, en el tram de la meitat nord. Val a dir que aquest tram ja venia determinat pel PTPP i que aquest POUM no el modifica.

La nova variant d'Alfarràs es situa en zona inundable. D'altra banda, la normativa contempla la preservació de la permeabilitat ecològica en les noves infraestructures, i això indirectament afavoreix una menor alteració dels cursos superficials d'aigua.La variant d'Alfarràs estava prevista pel PTPCC.

Hi haurà l'afectació a la vegetació existent i a la fauna associada per ocupació de les noves infraestructures i les àrees adjacents (en total unes 135 ha). S'afecten principalment fruiters, conreus herbacis i més de 20 ha de matollars. Es veuran afectats també hàbitats d’interès comunitari (entre ells el prioritari amb codi 1520: vegetació gipsícola ibèrica, travessat per la A-14), fragments puntuals de boscos de titularitat pública (variant d’Alfarràs) i espais fluvials. Pel que fa a la permeabilitat, la nova L-53 i, sobretot, el nou tram de la C-26 són transversals a la zona de connectivitat territorial SPE del PTPP. La normativa preveu per a les noves infraestructures, mesures que mantiguin els passos de fauna necessaris per garantir la connectivitat, no obstant això, es valora un impacte global com a moderat. Val a dir que aquestes infraestrucutres són assumides per la DG de carreteres de la Generalitat.

S'estableix una regulació sobre els camins rurals que garanteix la protecció del paisatge. D'altra banda, les noves infraestructures previstes provocaràn afectació al paisatge existent. Concretament la L-53 afecta al patró nítid de fruiters i la C-26 i la A-14 es situen en sòl de valor agrícola i paisatgístic. la L-53 i la A-14 també es situen en espais d'alta exposició visual. Val a dir que el viari nou ja ve previst pel planejament superior: la variant d'Alfarràs i la A-14 apareixen en el PTPP. La L-53 és proposta d'Alfarràs assumida per la DG de Carreteres.

Les noves infrastructures provocaran un impacte sobre la qualitat atmosfèrica en produir una dispersió de les fonts contaminants provinents del trànsit rodat. Aquest viari contribuirà a una major dispersió de les fonts de contaminació atmosfèrica. Val a dir que el viari nou ja està previst pel planejament superior.

L'establiment de noves infraestructures viàries provocarà un impacte sobre la qualitat acústica en espais de valor del sòl no urbanitzable. Aquest viari contribuirà a una major dispersió de les fonts de contaminació acústica. El viari nou ja està previst pel planejament superior.

Les noves infrastructures provocaran una dispersió de les fonts contaminants provinents del trànsit rodat. Es situen actualment en zona de "protecció alta" segons el mapa de protecció envers la contaminació lluminosa.

La nova variant d'Alfarràs es situa en zona inundable, així com la L-53 en la seva entrada al terme municipal. La A-14 es situa en espais amb pendents elevats i en zona de risc geològic baix.

secundari / acumulatiu / a llarg termini / permanent / negatiu

secundari / acumulatiu / a llarg termini / permanent / negatiu

secundari / sinèrgic/ a mitjà termini / permanent / negatiu

secundari / sinèrgic/ a mitjà termini / permanent / negatiu

secundari / acumulatiu / a mitjà termini / temporal / negatiu

secundari / acumulatiu / a mitjà termini / temporal / negatiu

secundari / acumulatiu / a mitjà termini / temporal / negatiu

secundari / sinèrgic / a llarg termini / permanent / negatiu

Espais lliures públics (V)

Es preveuen zones verdes en sòl urbà i en sòl no urbanizable. En tot cas, al subsòl d'aquests sistemes s'admet que s'hi situïn serveis públics, mantenint la titularitat pública, sempre que es garanteixi l'enjardinament de la superfície.

El fet que es pugui utilitzar el subsòl fa que les zones verdes puguin implicar alteració en l'aqüífer subterrani, sobretot pel que fa a la zona verda situada en sòl no urbanitzable. D'altra banda, l'ocupació en superfície per elements construïts es limita d'acord amb el que estableix la normativa vigent.

La normativa preveu que en aquestes zones s'utilitzin espècies autòctones prioritàriament. Els arbres i arbustos plantats han d’ésser espècies pròpies i arrelades a la comarca del Segrià. En relació a l’espai públic vinculat al riu es proposa un tractament formal i compositiu evitant les construccions no necessàries i es basarà en elements vegetals naturals.

es permeten aquelles construccions que serveixin per a un millor despleguament dels usos previstos, sempre i quan no ocupin més del 5% de la superficie de la zona. Es preveuen mesures d'integració paisatgística.

primari / simple / a llarg termini / permanent / negatiu

secundari / acumulatiu / a llarg termini / permanent / negatiu

positiu positiu

RISCOSGEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ

CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA AMBIENT ATMOSFÈRICBIODIVERSITAT TERRITORIAL , PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

ENERGIA: SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ-

PAISATGE

Page 211: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒLGeologia i geomorfologia Hidrologia superficial i subterrània El cicle de l’aigua Qualitat atmosfèrica Qualitat acústica Qualitat lluminosa

Equipaments (E) i Serveis Tècnics (T)

Es comptabilitza una àrea d'equipament en SNU (11 ha, aproximadament) que no estava considerada com a tal pel planejament vigent, però on actualment ja es situa l'escola agrària i els camps adjacents. Les intencions del POUM per aquest sector és consolidar l'existent i no ocupar més superfície. Tenint en compe això, es considera que no hi ha impacte. Pel que fa als serveis tècnics, tampoc es crea cap nou element que impliqui nova ocupació.

No es preveuen noves ocupacions per a E ni ST. No es preveuen noves ocupacions per a E ni ST.

sense impacte. sense impacte. sense impacte.Sòl urbàCanvis en sòl urbà. Sectors PMU i PAU. Condicions detallades d’ús i d’edificació

Alguns sectors de sòl urbà impliquen una major ocupació de l'existent actualment, la qual cosa implicarà un impacte sobre el sòl edafològic. No obstant, en tractar-se de sòl urbà actual, l'impacte sobre el medi geològic es considera compatible.

Relacionat amb la nova ocupació que representen els sectors en sòl urbà, es produirà certa impermeabilització. Pel que fa a la inundabilitat, l'impacte es valora en la casella de "riscos".

Alguns sectors de sòl urbà impliquen una major ocupació de l'existent actualment, la qual cosa implicarà un impacte sobre la vegetació existent. No obstant, en general no s'han detectat espais de valor quant a la vegetació en aquestes zones, a excepció del PMU-1, que es situa en un indret amb hàbitats d'interès comunitari. Tenint en compte tot això, en tractar-se de sòl urbà actual, l'impacte sobre la biodiversitat es considera compatible. D'altra banda, no es considera que hi hagi afectació a la permeabilitat ecològica.

Els sectors no es situen en espais de valor paisatgístic, excepte el PMU-1, que es situa en espai de valor pel patró agrícola de fruiters. Caldrà tenir en compte, no obstant, mesures per al tractament de la façana urbana, en aquells sectors que es situen en contacte amb el sòl no urbanitzable.

L'increment d'habitatges i de sòl industrial en els nous sectors impliquen l'augment d'emissions.

Amb l'augment de població en trama urbana probablement s'incrementi el nivell de soroll, no obstant, caldrà seguir la normativa vigent en relació al mapa de zonificació acústica del municipi.

en tractar-se de sòl urbà, no es considera que hi hagi impacte sobre el medi lumínic.

El sector PMU-3 es situa en sòl inundable del barranc que comunica el canal d’Aragó i Catalunya amb el de Pinyana. La normativa contempla per aquest sector que el pla derivat redefinirà la línia d’inundabilitat Q10 amb la introducció de les mesures que s’escaiguin, a l’objecte de compatibilitzar-la amb l’ordenació interna de l’àmbit i també que haurà d’ésser informat favorablement per l'Agència Catalana de l'Aigua. No obstant això, és previsible que l'augment de la ocupació i les obres previstes per evitar la inundabilitat al sector modifiquin el sistema de drenatge en l'entorn.

primari / simple / a llarg termini / permanent / negatiu

secundari / acumulatiu / a llarg termini / permanent / negatiu

primari / sinèrgic/ a llarg termini / permanent / negatiu

primari / sinèrgic/ a llarg termini / permanent / negatiu

Aquest impacte es valora en global a la casella de "canvis en la classificació del sòl" d'aquesta matriu.

primari / simple/ a llarg termini / permanent / negatiu

sense impacte. secundari / acumulatiu / a llarg termini / permanent / negatiu

Sòl urbanitzable delimitat (art. 58.7)(SUD-1, SUD-2, SUD-3, SUD-4, SUD-5, SUD-6)

Els nous creixements impliquen una ocupació total de més de 70 ha. D'altra banda, tots els sectors es situen en pendents majoritaris inferiors al 20%. Únicament el sector SUD-5 conté talussos amb pendents superiors, fet que pot implicar un moviment de terres significatius.

El principal impacte sobre el medi hidrològic subterrani recau en els nous creixements, que impliquen la impermeabilització del sòl, amb una superfície bruta superior a les 30 ha. (cal tenir tanmateix en compte que en global aproximadament un 14% d’aquests creixements serà destinat a zones verdes).Pel que fa a la inundabilitat, l'impacte es valora en la casella de "riscos".

Pel que fa als valors del territori el més destacable és que els sectors del sud (SUD 3, SUD 4 i SUD 5) afecten l’espai delimitat en les bases del DMAH amb un hàbitat d’interès comunitari no prioritari (matollars halonitròfils) i, també, en la zona de patró nítid de fruiters. En realitat, la cobertura vegetal en aquesta zona és de fruiters, i els matollars tenen un grau de representativitat molt baix, situant-se en els espais intersticials. D’altra banda, no afecten altres espais sotmesos a proteccions ambientals relatius a la biodiversitat o la connectivitat com els forests d’utilitat pública, àmbits de la Xarxa Natura 2000 o espais inclosos al PEIN, ni tampoc espais de valor per altres aspectes ambientals rellevants amb vinculació amb la ocupació del territori.

En relació als valors paisatgístics, els creixements del sud del terme (SUD-5 i SUD-3) afecten espais valorats pels patrons agrícoles significatius dels fruiters de regadiu. D'altra banda, es podria afectar la qualitat paisatgística de l'entorn urbà, considerat de valor pel Catàleg de paisatge. Caldrà tenir en compte, mesures per al tractament de la façana urbana, en aquells sectors que es situen en contacte amb el sòl no urbanitzable.

L'increment d'habitatges i de sòl industrial en els nous sectors impliquen l'augment d'emissions.

Hi ha nous creixements que incrementen la dispersió de la contaminació acústica. Caldrà que l'urbanisme s'adapti al mapa de soroll del municipi.

Hi ha nous creixements que incrementen la dispersió de la contaminació lluminosa, en concret tots els SUD excepte SUD-6 es situen en zona de protecció alta del mapa de protecció envers la contaminació lluminosa. Caldrà que l'urbanisme s'adapti al mapa de zonificació lumínica del municipi.

El SUD-6 es situa en zona inundable. La normativa contempla que el desenvolupament del mateix haurà de tenir un informe favorable de l'ACA, no obstant, és previsible que la nova ocupació modifiqui el sistema de drenatge de l'entorn. D'altra banda, el sector SUD 5 té punts concrets amb pendents superiors al 20% i a SUD 6 hi ha espais amb alt risc d’incendis que desapareixerà quan es transformi el sòl. També, els creixements del nord (SUD-6, SUD-1 i SUD-6) del municipi, que es situen en àrees de risc geològic moderat

primari / simple / a llarg termini / permanent / negatiu

secundari / acumulatiu / a llarg termini / permanent / negatiu

primari / simple / a llarg termini / permanent / negatiu

primari / simple / a llarg termini / permanent / negatiu

Aquest impacte es valora en global a la casella de "canvis en la classificació del sòl" d'aquesta matriu.

primari / simple / a llarg termini / permanent / negatiu

primari / simple / a llarg termini / permanent / negatiu

secundari / acumulatiu / a llarg termini / permanent / negatiu

CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA BIODIVERSITAT TERRITORIAL , PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

PAISATGE AMBIENT ATMOSFÈRIC ENERGIA: SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ-

GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ

RISCOS

Page 212: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒLGeologia i geomorfologia Hidrologia superficial i subterrània El cicle de l’aigua Qualitat atmosfèrica Qualitat acústica Qualitat lluminosa

Sòl no urbanitzableRegulació general i regulació de les zones del sòl no urbanitzable: 25d, 24 i 21b.

La normativa que desenvolupa l’ordenació de les diferents zones del SNU, així com la general en relació a la protecció del SNU i la protecció del medi a són impactes positius en relació a la geologia i la geomorfologia. Les construccions s'adaptaran a la topografia natural del terreny, altrament es consideren no edificables els terrenys amb un pendent igual o superior al 20%. i es prohibeixen les construccions sobre els careners i turons del relleu del terreny. Pel que fa a les àrees afectades per l’extracció d’àrids, a part de la regulació específica i ambiental aquestes zones al finalitzar la seva activitat, parcial o totalment, es redactarà un Pla Especial de recuperació i integració de la zona, i es prendran les mesures oportunes per evitar qualsevol tipus de contaminació ambiental. Pel que de a la Zona de Protecció paisatgística i forestal, no es podran roturar àrees amb pendent superior al 40%.

Es desenvolupa una normativa que està encarada a la protecció dels cursos superficials en relació a la qualitat seguint l'articulat del que estableix el PTPP. També, es delimiten les diferents zones inundables dels cursos i s'associa la seva gestió als criteris de l'ACA. Es considera que aquests fets tenen impactes positius sobre aquest sistema.

Es desenvolupa una normativa en relació als usos permesos del SNU segons els seus valors. Els hàbitats d'interès i les zones de valor per la permeabilitat, entre d'altres espais de valor per la biodiversitat com els espais agrícoles s'integren a la proposta en espais protegits en SNU. S’evitarà la instal•lació d’elements barrera en aquells casos en que s’afecta a la connectivitat ecològica i amb aquest objectiu, es preveuran mesures per mitigar-ne l’impacte de manera adequada.

La normativa protegeix els elements identitaris o de valor, protegint l'espai forestal i el patró agrícola i limitant els moviments de terra. Pel que fa a les construccions en sòl no urbanitzable, s’estableixen criteris d’integració paisatgística.No obstant, s'admet la construcció d'hivernacles i granjes i això pot provocar impacte paisatgístic en funció de l'espai on s'ubiquin dins de la zona 21.

Tal com es diu a la normativa del sòl no urbanitzable, els usos permesos es regularan específicament per a cada tipus de sòl no urbanitzable, atenent als previstos en l’article 47 del DL 1/2010, sempre i quan existeixin riscos naturals o servituds per a la protecció del domini públic.

positiu positiu positiu primari / simple / a llarg termini / permanent / negatiu

positiu

Catàleg de béns protegits

La protecció dels elements catalogats té efectes positius sobre el paisatge. D'altra banda, l’aprofitament del subsòl es condiciona a la protecció de restes arqueològiques d’interès declarat.

positiuNormativa general

Normativa general L’aprofitament del subsòl es condiciona a la protecció d’aqüifers classificats i de restes arqueològiques d’interès declarat. L'activitat extractiva tot i que es permet, haurà d'incorporar un projecte de restauració, seguint la normativa vigent.

L’aprofitament del subsòl es condiciona a la protecció d’aqüifers classificats.

S'estableix regulació específica en relació a les aigües residuals.

La normativa desenvolupa diverses consideracions en relació a la minimització de l'impacte paisatgístic. També integra les determinacions del catàleg del paisatge de les Terres de Lleida. L'activitat extractiva tot i que es permet, haurà d'incorporar un projecte de restauració, seguint la normativa vigent.

Es presenta un capítol específic de la normativa en el que es tracta la incidència dels usos en l’entorn i el medi ambient (B.6). Es determina que la mesura del nivell d’incidència de qualsevol activitat sobre l’entorn o sobre d’altres usos, s’estableix mitjançant, entre d'altres la contaminació atmosfèrica.

Es presenta un capítol específic de la normativa en el que es tracta la incidència dels usos en l’entorn i el medi ambient (B.6). Es determina que la mesura del nivell d’incidència de qualsevol activitat sobre l’entorn o sobre d’altres usos, s’estableix mitjançant, entre d'altres el soroll i les vibracions.

Es determina que és d’especial interès l’aprovació d’una ordenança municipal que reguli la gestió de residus de la construcció i d’enderroc, per tal de donar compliment a la normativa específica del sector. Es recomana la correcta gestió dels residus de la construcció i la utilització de materials ecològics i reciclats o reutilitzats en l’edificació, són conceptes claus a tenir en compte per garantir una construcció sostenible

L’aprofitament del subsòl es condiciona a la preservació de riscos. Segons es regula a l'apartat B6 de la normativa, no es permet la instal•lació d’activitats amb equips que produeixin radiacions ionitzants (fàbriques de producció d’urani, tori i els seus compostos, fàbriques de producció d’elements combustibles d’urani natural, instal•lacions industrials d’irradiació). També, es regula la instal·lació d'antenes de telecomunicació.

positiu positiu positiu positiu positiu positiu positiu positiu

ENERGIA: SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ-

GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ

RISCOSCICLE INTEGRAL DE L’AIGUA BIODIVERSITAT TERRITORIAL , PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

PAISATGE AMBIENT ATMOSFÈRIC

Page 213: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

209

ANNEX  IV. ANÀLISI DEL MODE D’INCORPORACIÓ AL POUM DE LES DETERMINACIONS DEL 

CATÀLEG DE PAISATGE DE LES TERRES DE LLEIDA 

A  continuació,  i a partir de  les determinacions del Catàleg de Paisatge de  les Terres de  Lleida que 

figuren  en  l’apartat  2.3.4.2.  d’aquest  ISA,  s’analitza  la manera  com  el  POUM  s’ha  adaptat  a  les 

determinacions i en cas contrari, es proposen mesures correctores (en text blau). 

8.1. UNITAT DE PAISATGE 12: PAISATGE FLUVIAL DEL SEGRE 

Objectius de qualitat paisatgística: 

Un paisatge dels rius Segre i Noguera Ribagorçana que mantingui la funcionalitat ecològica permetent 

el seu ús turístic i de gaudi. Es important mantenir la qualitat de les ribes fluvials i el bosc de ribera. 

Es regula amb l’article dels espais fluvials: "Els projectes o actuacions vinculats als espais fluvials caldrà 

que  s'adaptin als hàbitats que  són propis en aquest  tram del  riu Noguera‐Ribagorçana  (alberedes  i 

salzedes). En tot cas, les actuacions hauran de ser coherents amb els criteris generals d'actuació en els 

espais fluvials de l'Agència Catalana de l'Aigua". 

Unes construccions lligades a l’activitat industrial, agrària i ramadera adaptades a l’entorn: A les àrees 

d’influència dels nuclis de població de  la unitat s’hi concentren diverses construccions derivades de 

l’activitat agroramadera (granges, naus, coberts d’eines) i de l’activitat industrial (polígons industrials). 

La proliferació d’aquestes  construccions  i polígons  industrials,  formen un paisatge desestructurat 

que és necessari gestionar i ordenar. 

Es  regula mitjançant els articles  “construccions permeses en  sòl no urbanitzable”  i amb els articles 

corresponents a cada classe de sòl SNU, que ja estan desenvolupats. 

A més, s’afegeix un article general per a les construccions en sòl no urbanitzable: “En cas d’enderroc 

per  ruïna  d’una  edificació  existent  en  sòl  no  urbanitzable,  el  sòl  passarà  a  tenir  la  qualificació  de 

l’entorn”.  

 Àrees amb valors especials a protegir 

Connector biològic i paisatgístic dels cursos i boscos de ribera dels rius Segre i Noguera Ribagorçana. 

Page 214: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

210

En la clau de infraestructures s’hi afegeix l’article: 

“A  més  de  les  propostes  referents  al  model  d'ordenació,  les  noves  infraestructures  viàries  i 

ferroviàries han de mantenir  la continuïtat/permeabilitat encara que sigui amb actuacions puntuals. 

Serà prioritari mantenir  la  connectivitat biològica a  través de  la  construcció de passos de  fauna en 

nombre i tipologia adequada per la viabilitat de l’element connector.” 

D’altra banda, en l’article relatiu als deures addicionals dels propietaris de sòl urbanitzable delimitat: 

“En cas d’inevitable i justificada construcció d’instal∙lacions o espais que necessitin tanques en zones 

d’interès faunístic o connector, caldrà que aquestes siguin permeables per a la fauna: el disseny de les 

tanques serà vegetal, i, si això no és possible, caldrà justificar tanques d’altres tipus i aquestes hauran 

de contemplar cert nombre de passos per a la fauna.” 

També, les construccions permeses hauran de justificar la conveniència de posar‐les aquí i no en una 

altra categoria de sòl: en l’article relatiu a la  Protecció especial de valor natural i connexió, clau 25d 

diu  “no  s’autoritzaran  aquestes  edificacions  i  activitats  en  sòl  de  protecció  especial  si  hi  ha 

alternatives  raonables  d’ubicació  en  sòls  de  protecció  preventiva  o  territorial  (...)  En  tot  cas,  no 

s’autoritzaran  aquestes  edificacions  i  activitats  en  sòl  de  protecció  especial  si  hi  ha  alternatives 

raonables d’ubicació en altres  tipus de sòl no urbanitzable. En cas contrari, el projecte  inclourà una 

justificació de que no existeixen alternatives raonables”. 

MC: normativa del SNU i sistema hídric: 

Es prohibeixen les activitats de manteniment i reproducció d’espècies d’animals que siguin de risc per 

al manteniment de la fauna i flora autòctones. 

Àrees de foment de la gestió 

‐  Riu Noguera Ribagorçana i els seus hàbitats de ribera. 

Es regula amb l’article dels espais fluvials: "Els projectes o actuacions vinculats als espais fluvials caldrà 

que  s'adaptin als hàbitats que  són propis en aquest  tram del  riu Noguera‐Ribagorçana  (alberedes  i 

salzedes). En tot cas, les actuacions hauran de ser coherents amb els criteris generals d'actuació en els 

espais fluvials de l'Agència Catalana de l'Aigua". 

Promoció  i  gestió  dels  elements  significatius  del  patrimoni  històric  i  entorns:  (...)  les  diverses 

fortificacions situades al llarg del curs dels rius (entre d’altres la torre d’Alfarràs). 

Page 215: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

211

Es regula a partir del que digui el catàleg de patrimoni d’Alfarràs. 

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació 

‐ Trams degradats de les ribes fluvials del Segre i la Noguera Ribagorçana. 

Es regula amb l’article dels espais fluvials: "Els projectes o actuacions vinculats als espais fluvials caldrà 

que  s'adaptin als hàbitats que  són propis en aquest  tram del  riu Noguera‐Ribagorçana  (alberedes  i 

salzedes). En tot cas, les actuacions hauran de ser coherents amb els criteris generals d'actuació en els 

espais fluvials de l'Agència Catalana de l'Aigua". 

Façanes urbanes de diversos municipis, entre ells, d’Alfarràs.  

MC sòl urbà i urbanitzable: Caldria regular‐ho en funció de criteris arquitectònics. 

Recorregut de  la  línia d’alta tensió que creua  la unitat en sentit nord‐sud  i que connecta amb una 

altra a Vilanova de Segrià. 

Compliment de les zones de servitud. Normativa inclosa en el POUM.  

8.2. UNITAT DE PAISATGE 15: PLANA D’ALMENAR I ALGUAIRE 

Objectiu de Qualitat Paisatgística:  

Un  paisatge  de  cultius  de  secà  i  zones  estèpiques  ben  conservat  i  compatible  amb  l’activitat 

aeroportuària: La unitat comprèn una àmplia plataforma de camps de cereals de secà vorejada per 

vessants  amb  boscos  i  vegetació  estèpica.  Aquest  territori  escassament  edificat  i  amb  poques 

infraestructures  viàries  constitueix un  connector biològic.  La  futura  construcció de  l’autovia  Lleida‐

Vielha suposarà una transformació del paisatge que pot posar en perill aquesta funció de connexió. 

Àrees amb valors especials a protegir: 

Caràcter estèpic de tota la plana, amb el predomini dels conreus cerealístics de secà, que actua com 

a connector biològic. Conté espais d’alta exposició visual (fons escènic) 

 

 

Page 216: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

212

Coincideix amb bona part de 25d  i en  la normativa s’inclou, en  la definició d’aquesta clau “El POUM 

considera els conreus cerealístics de secà de lo Sas com a espais agrícoles de valor, que afavoreixen la 

biodiversitat i contribueixen a mantenir el paper de connector de la unitat.” 

El PTPP recomana Un pla d’espais d’interès agrari que identifiqui, entre d’altres qüestions, els espais 

on  el  valor natural  i productiu  van  indisociablement  lligats  i que proposi  actuacions de  gestió que 

tendeixin a mantenir o  reforçar  les poblacions d’espècies de  fauna més vulnerables o amenaçades, 

que poden ser incloses en línies d’ajut específiques o bé contractes globals d’explotació.  

MC:  El  POUM  pot  incorporar  la  previsió  de  fer  una  pla  d’espais  d’interès  agrari  amb  aquestes 

característiques. 

En la normativa del POUM ja s’inclou el següent: 

En els sòls de protecció especial destinats a la producció agrícola en què es produeixin concentracions 

parcel∙laries i/o implantacions de nous regadius, es pendran mesures per a implantar i mantenir una 

xarxa de marges, guarets i erms no regats que han d’actuar com a factors de biodiversitat 

Arbres i grups d’arbres aïllats als marges de finca o al peu de construccions rurals. 

Es recull en la normativa per a les noves construccions, no s’han de eliminar arbres.  

S’inclou  el  següent,  derivat  del  PTPP:  9.  En  els marges  i  límits  de  parcel∙la  dels  sòls  de  protecció 

especial  destinats  a  la  producció  agrària,  es mantindrà  o,  en  el  seu  cas,  es  reposarà  la  vegetació 

natural espontània o la tradicional de la zona, en tant que factors de biodiversitat i del paisatge. Els 

departaments  competents  definiran  projectes  de  restauració  i  programes  de  foment  amb  aquest 

objectiu. En el mateix article, s’hi afegeix “les tasques agrícoles no s’eliminaran els arbres aïllats que 

siguin d’espècies autòctones o els propis del paisatge agrícola tradicional del lloc. Per tant, això no és 

aplicable a les espècies invasores al∙lòctones”. 

També, s’hi afegeixen els següents punts:  

“Els marges dels conreus es constitueixen com a  refugis de  la biodiversitat, per  tant es mantindrà 

sempre que sigui possible la vegetació natural que hi apareix espontàniament. Quan els marges hagin 

de ser afectats per obres de millora de les infraestructures caldrà que es justifiqui per tal d’obtenir la 

llicència municipal”.  

Page 217: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

213

“Es prioritzarà la sega o el desbrossament manual en cas que sigui necessari controlar el creixement 

de  la  vegetació  perquè  afecti  la  productivitat  del  conreu.  Es  prohibeix  específicament  l’ús  de 

productes herbicides per aquestes tasques”. 

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació 

Futura autovia Lleida–Vielha que creurà la unitat de nord a sud. 

S’inclou en la normativa sobre connectivitat: 

En la clau de infraestructures s’hi afegeix l’article: 

A més de  les propostes  referents al model d'ordenació,  les noves  infraestructures viàries  i  ferroviàries 

han de mantenir  la continuïtat/permeabilitat encara que sigui amb actuacions puntuals. Serà prioritari 

mantenir  la connectivitat biològica a través de  la construcció de passos de fauna en nombre  i tipologia 

adequada per la viabilitat de l’element connector. 

D’altra banda, en l’article relatiu als deures addicionals dels propietaris de sòl urbanitzable delimitat: 

En  cas  d’inevitable  i  justificada  construcció  d’instal∙lacions  o  espais  que  necessitin  tanques  en  zones 

d’interès faunístic o connector, caldrà que aquestes siguin permeables per a  la fauna: el disseny de  les 

tanques serà vegetal, i, si això no és possible, caldrà justificar tanques d’altres tipus i aquestes hauran de 

contemplar cert nombre de passos per a la fauna. 

Activitats extractives  

Prohibeixen  expressament  les  activitats  extractives  noves  en  la  zona  25d.  Les  activitats  extractives 

hauran,  en  compliment  de  la  legislació  vigent,  de  planificar  la  restauració  amb  criteris  d’inserció 

paisatgística i fomentant la biodiversitat del lloc, un cop finalitzada la seva activitat. 

8.3. UNITAT DE PAISATGE 16: HORTA DE PINYANA 

Objectius de qualitat paisatgística: 

Un paisatge d’hortes del canal de Pinyana ordenat  i que mantingui  la seva estructura tradicional: El 

canal de Pinyana rega les hortes més antigues de les Terres de Ponent. La seva importància històrica i 

el  vincle  amb  la població  local,  l’han  convertit en  referent paisatgístic  i  identitari. Per  altra banda, 

Page 218: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

214

aquest paisatge agrícola de regadiu porta associades una sèrie d’elements de suport al reg tradicional 

(canals, sèquies, banquetes arbrades) que, a banda de  la seva utilitat, també tenen un ús social que 

cal fomentar i gestionar. 

Uns entorns de les poblacions ordenats i que no malmetin llur façana urbana: Les perifèries urbanes 

són els espais on es tendeixen a concentrar construccions  i  infraestructures més diverses, creant‐se 

espais  intersticials amb conreus abandonats. A  les poblacions de dimensió petita  i mitjana aquestes 

construccions  principalment  són  granges  i  petits  polígons  industrials  (Almenar,  Alguaire,  etc.).  Cal 

ubicar  adequadament  aquests  equipaments  i  construccions  perquè  no  distorsionin  la  façana 

paisatgística de les poblacions.  

Àrees amb valors especials a protegir 

‐ Patró agrícola tradicional de l’horta de Pinyana  

Aquest espai coincideix amb el sud de la clau 21b, sòl de valor agrícola de regadiu del POUM i també 

és Protecció preventiva segons PTPP.   

En  aquest  sòl  la  normativa  preveu  el  manteniment  del  patró  agrícola  amb  el  redactat  següent: 

mantenir la morfologia i la cobertura vegetal dels marges i els talussos existents. 

‐ Xarxa hidràulica i elements arquitectònics de suport dels recs tradicionals de Pinyana. 

Els  canals  estan  inclosos  com  a  sistemes  (?)  regulats  per  l’article  117. Diu  que  “9.  Els  canals  com 

elements  estructuradors  del  territori  i  del  paisatge,  cal  potenciar‐los,  en  el  seu  paper  de 

passeigs/camins principals,    combinant  la  seva  funció de  repartiment de  l'aigua  als  camps,  amb  la 

d’ésser els eixos plans de gran  longitud que poden convertir‐se en un dels grans atractius al turisme 

rural”.   

MC:  Pel  que  fa  als  elements  arquitectònics  si  n’hi  ha  i  tenen  valor,  per  exemple  el Molí  fariner, 

incloure’ls al catàleg de patrimoni.  

Costers de  la Serra  llarga que separen aquesta unitat dels Plans d’Alguaire  i Almenar ocupats per 

vegetació natural que fa la funció de connectors biològic. 

 

 

Page 219: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

215

Aquest  espai  coincideix  amb  part  de  24.  Sòl  No  urbanitzable  de  protecció  paisatgística  i  forestal. 

Aquest espai, a més té una elevada exposició visual. L’únic ús admès és  l’agrícola. A  l’article que diu 

“No es permeten els usos que transformin la topografia i els boscos. L’ús admès és l’agrícola, sempre i 

quan sigui compatible amb  l’avifauna de  la zona”  i s’hi afegeix que no es podran roturar àrees amb 

pendent  superior  al  40%.  En  la  normativa  general  del  snu  hi  ha  especificacions  d’integració 

paisatgística. 

Àrees de foment de la gestió 

Promoció i gestió del patrimoni històric i els seus entorns 

A través del catàleg de patrimoni, criteris arquitectònics pels BCIN es delimita una franja de 25 m de 

protecció  dels  entorns.  Per  als  altres  elements  les  fitxes  respectives  dibuixen  la  protecció  dels 

mateixos.  

Com  a MC.  Es  suggereix  protecció  visual  a  través  de  deixar  lliure  de  construcció  els  espais  de 

l’entorn.  

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació 

‐ A gairebé tota la unitat proliferen un nombre important de construccions en sòl no urbanitzable amb 

ús d’habitatge fora d’ordenació. 

Es  regula amb la normativa de edificacions fora d’ordenació. 

Senyalitzar els recorreguts d’interès o  itineraris paisatgístics als punts de principi  i final: Rosselló – 

Alfarràs. 

Coincideix amb la N‐230 des que entra pel sud del terme fins al nucli d’Alfarràs. 

MC:  El  POUM  ho  pot  incloure  en  la  memòria  del  pla  com  a  itinerari  paisatgístic  d’interès.  En  la 

normativa,  es  pot  regular  a  través  del  tipus  d’elements  constructius  i  cartells  permesos,  i  evitar 

elements que interfereixin en les panoràmiques visuals, etc.  

Page 220: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

216

ANNEX V ANÀLISI DE LES INCORPORACIONS ESTABLERTES PEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA 

ASPECTE RELLEVANT 

CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA 

CREIXEMEN

T RE

SIDEN

CIAL  El creixement residencial previst en l’avanç de planejament reforça el caràcter compacte del nucli i afavoreix la mobilitat sostenible. 

Els sectors urbanitzables prevists s’emplacen sobre espais agraris periurbans que no juguen un paper ecològic rellevant i que, en conseqüència, s’inclouen en el sòl de protecció preventiva del sistema d’espais oberts del Pla territorial de Ponent. En aquest sentit, cal dir que el pla territorial esmentat considera el sòl de protecció preventiva una opció preferent per a la ubicació dels àmbits d’extensió urbana. 

‐ 

SOSTEN

IBILITAT GLO

BAL DEL M

ODEL  D

’ORD

ENACIÓ 

CREIXEMEN

T INDUSTRIAL 

L’avanç preveu la implantació d’un nou sector urbanitzable de caràcter industrial, sobre els plans de Dalt, uns 500 metres a l’oest del nucli. 

El sector comporta l’ocupació d’aproximadament 45 hectàrees de sòl no urbanitzable, qualificat com a sòl de protecció especial de valor natural i de connexió pel Pla territorial de Ponent. 

D’acord amb l’article 2.6 de les normes d’ordenació territorial del pla mencionat “el sòl de protecció especial haurà de mantenir la condició d’espai no urbanitzat, i amb aquesta finalitat serà classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal, llevat que convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la seva permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic, que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent. “ 

D’altra banda, el sector s’ubica en un dels àmbits més sensibles del municipi (tal i com s’aprecia en el plànol de sensibilitat ambiental de l’ISA preliminar) i comporta canvis importants en la funcionalitat del connector de l’altiplà Alguaire ‐ Almenar ‐ Alfarràs , el qual queda tallat transversalment tant pel sector com per les infraestructures viàries d’accés al sector i de connexió amb la futura autovia de Vielha i la carretera C‐26. 

Finalment, cal tenir en compte que la ubicació d’un sector d’aquestes característiques en el municipi no està prevista en el planejament de rang superior. Atès que el POUM no és l’instrument més apropiat per plantejar propostes de caràcter territorial (ja que la planificació local d’activitats que tenen funcionalitat en un àmbit territorial més ampli pot comportar problemàtiques ambientals importants), en el cas que el document per aprovació inicial inclogui un sector urbanitzable de característiques similars al previst en l’avanç de planejament, caldrà sotmetre’l a l’informe de la Secretaria per a la planificació territorial i, si s’escau, a la Comissió d’urbanisme de Catalunya que hauran de reconèixer l’interès territorial de la proposta. 

 

En la versió del pla per a l’aprovació inicial es canvia la ubicació d’aquest sector urbanitzable a un espai de protecció preventiva segons el PTPP. 

Page 221: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

217

ASPECTE RELLEVANT 

CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA  INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA 

CREIXEMEN

T INDUSTRIAL 

A més l’ISA s’haurà de referir a les característiques de les activitats que es preveu ubicar al sector i justificar la compatibilitat de les activitats respecte d’elements vulnerables (àrees residencials, equipaments sanitaris, espais naturals...) propers. 

Consideracions: 

1. El POUM ha de classificar la totalitat del sòl qualificat com a sòl de protecció especial pel Pla territorial parcial de Ponent, inclòs l’àmbit del sector urbanitzable previst, com a sòl no urbanitzable. 

2. En el cas que s’opti per la reubicació del sector industrial en el sòl de protecció preventiva del PTPP, caldrà sotmetre’l a l’informe de la Secretaria per a la planificació territorial i, si s’escau, a la Comissió d’urbanisme de Catalunya. 

3. L’ISA es referirà a les característiques de les activitats previstes en els sectors d’activitat i justificarà la seva compatibilitat amb els elements vulnerables propers. 

Respecte els punts 1 i 2, en la versió del pla per a l’aprovació inicial es canvia la ubicació d’aquest sector urbanitzable a un espai de protecció preventiva segons el PTPP.  

Pel que fa al punt 3, en la mesura que les normes urbanístiques defineixin el tipus d’activitat es valorarà la compatibilitat amb els elements de vulnerabilitat propers. En tot cas, es prohibeix la instal∙lació d’activitats amb equips que produeixin radiacions ionitzants (capítol X. Radiacions electromagnètiques). 

 

SOSTEN

IBILITAT GLO

BAL DEL M

ODEL  D

’ORD

ENACIÓ 

SISTEM

ES URB

ANÍSTICS

 DE  

COMUNICACIONS QUE CO

NFIGURE

L’ESTR

UCT

URA

 GEN

ERAL DEL  TER

RITO

RI 

L’avanç de planejament reconeix el traçat de la futura autovia A‐14 i de la variant prevista en el Pla territorial parcial de Ponent. A més, l’avanç incorpora una variant alternativa que transcorre a l’est i al sud del nucli i que connecta amb l’autovia ‐14, el sector industrial proposat i, finalment, amb la carretera C‐26. 

Atès que tant la variant d’Alfarràs (prevista en el PTPP) com al resta de vies de nova creació previstes en l’avanç estan sotmeses al tràmit d’impacte ambiental, d’acord amb l’establert al Real decret legislatiu 1/2008, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental, la definició del sistema viari del POUM en l’àmbit d’aquestes infraestructures tindrà  caràcter indicatiu i no podrà condicionar el procés d’avaluació d’impacte ambiental dels projectes mencionats. 

Tanmateix, cal tenir en compte que la variant alternativa pot tenir un  important efecte sobre la permeabilitat biològica del municipi, ja que implica el tall horitzontal dels dos connectors existents (altiplà i ribera de la Noguera Ribagorçana). 

L’anàlisi d’impacte de les infraestructures previstes sobre la permeabilitat territorial es desenvolupa en l’apartat 5.2 i l’annex III de l’ISA. 

Page 222: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

218

 

ASPECTE RELLEVANT 

CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA  INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA 

SOSTEN

IBILITAT GLO

BAL DEL M

ODEL  D

’ORD

ENACIÓ 

SISTEM

ES URB

ANÍSTICS

 DE  COMUNICACIONS QUE 

CONFIGURE

N L’ESTRU

CTURA

 GEN

ERAL DEL  

TERR

ITORI 

Consideracions: 

4. Cal especificar en el text normatiu del POUM que el traçat de les noves infraestructures viàries sotmeses al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental d’acord amb el RDL 1/2008 tindrà caràcter indicatiu i, per tant, podrà modificar‐se en funció del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental esmentat. 

5. Cal adequar el sistema viari als canvis en el POUM derivats de la supressió o canvi d’ubicació del sector industrial previst en l’avanç de planejament.  

6. Cal que l’ISA contempli una llista directrius ambientals a fi de garantir que les noves infraestructures viàries que s’ubiquin en el territori adopten les mesures necessàries per al manteniment de la permeabilitat biològica en aquells àmbits de major valor ecològic (Altiplà i ribera de la Noguera Ribagorçana). Aquestes directrius s’han fixar en la normativa del POUM i es tindran en compte en el procés d’avaluació d’impacte ambiental corresponent. 

4. S’incorpora el RDL 1/2008 com normativa de caràcter general aplicable 

5. El canvi d’ubicació del sector industrial implica un canvi en la proposta de nova vialitat respecte la versió de l’avanç de pla.  

6. Les directrius ambientals per garantir el manteniment de permeabilitat ecològica (tant per les propostes de noves infraestructures com en general pel sòl no urbanitzable i pels espais lliures) s’introdueixen en l’apartat 2.4.4. d’objectius ambientals. També en l’apartat 2.4.9.2. hi ha condicionants i recomanacions per als plans i projectes derivats. 

 

Page 223: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

219

ASPECTE RELLEVANT 

CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA  INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA 

ESPA

IS FORE

STALS 

La bona part dels espais forestals del terme municipal s’ubiquen dins del sòl no urbanitzable de protecció paisatgística. Entre la documentació aportada no s’inclou un avanç de la normativa del POUM, encara que el nom sembla indicar una elevada protecció. 

Consideracions: 

7. Es considera convenient ampliar el sòl no urbanitzable de protecció paisatgística per tal d’incorporar la totalitat d’espais forestals del terme municipal. 

8. La normativa associada al sòl de protecció paisatgística ha de garantir que aquells espais que tenen caràcter forestal d’acord amb l’establert en l’article 2 de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya, es regulin mitjançant una qualificació adequada a la legislació vigent en matèria forestal. 

7. El espais forestals del municipi s’inclouen dins del sòl no urbanitzable sota clau 24 de Protecció paisatgística i forestal i/o sota clau 25d de Proteccó  especial de valor natural i connexió  

8. En l’article 185, en la definició de la zona de Protecció paisatgística i forestal, clau 24  s’estableix la preservació de la configuració i situació, aixó com els valors d¡acord amb  el que s’estableix a l’art. 2 de la Lel 6/1988 , foratal de Catalunya.  

 

PATR

IMONI N

ATU

RAL, BIODIVER

SITA

T TERR

ITORIAL, PER

MEA

BILITA

T EC

OLÒ

GICA I QUALITA

T DEL PAISATG

SOL DE  PRO

TECC

IÓ  ESPEC

IAL DEL PLA

 TER

RITO

RIAL 

PARC

IAL DE  PONEN

El terme municipal d’Alfarràs compta amb dos espais inclosos en la xarxa d’espais de valor natural i connexió del Pla territorial parcial de Ponent. Aquests espais són: 

‐ Altiplà Alguaire – Almenar (1): espai interessant per a l’avifauna estèpica amb xurra, calandria, sisó, terrerola vulgar i altres. 

‐ Noguera Ribagorçana a Alfarràs – Ivars de Noguera: connector entre espais fluvials amb especial importància pels ocells migratoris i les espècies aquàtiques i de ribera. 

Consideracions: 

9. Sens perjudici de l’adopció de regulacions més restrictives en aquells àmbits que ho requereixin, els espais qualificats com a sòl de protecció especial del Pla territorial parcial de Ponent es regularan mitjançant una qualificació coherent amb l’article 2.6 del PTPP 

9. Es té en compte en les NNUU del Pla.  

Page 224: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

220

 

 

ASPECTE RELLEVANT 

CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA  INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA PERM

EABILITA

T EC

OLÒ

GICA 

Consideracions: 10. La regulació de sòl no urbanitzable hauria d’ evitar la instal∙lació d’elements que poden alterar la permeabilitat ecològica (tanques, murs...), sempre que la seva instal∙lació no estigui convenientment justificada. En tot cas, cal evitar la instal∙lació d’elements barrera en aquells casos en que s’afecta a la connectivitat ecològica i no s’han previst mesures per mitigar‐ne l’impacte de manera adequada. 

S’incorpora com a directriu en l’apartat d’objectius ambientals de l’ISA.  Pel que fa al pla, aquest incorpora en les NNUU els requisits de  protecció de l’article 2.6. del PTPP pel que fa als sòls de valor per a la connexió (clau NU‐5) i en la regulació de les tanques (art. 151, 166, 187).  

PATR

IMONI N

ATU

RAL, BIODIVER

SITA

T TERR

ITORIAL, PER

MEA

BILITA

T EC

OLÒ

GICA I QUALITA

T DEL PAISATG

PAISATG

Consideracions: 11. La regulació de sòl no urbanitzable hauria d’evitar la instal∙lació d’elements amb elevat impacte paisatgístic o preveure mesures per reduir l’impacte visual en el cas que la seva ubicació estigui convenientment justificada. Igualment la normativa del POUM hauria de garantir l’adequació paisatgística dels nous creixements residencials i també mesures per tal de minimitzar els efectes visuals del sector d’activitat. 12. Cal que l’ISA es refereixi a com s’han incorporat en la normativa i en la zonificació del POUM els aspectes següents: • Principals directrius del catàleg de paisatge de les Terres de Lleida. • Itineraris paisatgístics, els elements de valor estètic, històric... del terme municipal d’Alfarràs. • Àrees amb valors especials a protegir, àrees de foment de la gestió i àrees susceptibles d’accions de gestió identificades pel catàleg dins del terme municipal. 

11. S’incorpora com a directriu en l’apartat d’objectius ambientals de l’ISA. Pel que fa al pla, s’incorporen la protecció paisatgística en diverses categories del SNU,  així com en la regulació de caràcter general (art. 171), per a les construccions en sòl no urbanitzable i per als serveis tècnics i equipaments que hagin d’emplaçar‐se en SNU, entre d’altres(art. 171 i 173). Pel que fa al sòl urbanitzable, es contempla com a objectiu que  l’actuació “s’inserti de forma correcta ambientalment dins el conjunt urbà i el paisatge” en cada SUD, sense especificar mesures concretes. A l’artcle 151, apartat 6  de les NNUU es proposen una sèrie de mesures per prendre en consideració determinats elements del paisatge com per exemple elements arboris significatius o hortes. 12. S’incorporen els objectius del catàleg de paisatge a l’apartat 2.2.4.6 de l’ISA, juntament amb una ampliació de la descripció dels elements rellevants que figuren al catàleg a l’apartat 2.2.4 (itineraris, àrees de valor, etc.).  L’ISA analitza les incorporacions al POUM de Lleida en l’apartat d’anàlisi d’impactes 5.2  D’altra banda, en l’annex IV d’aquest ISA s’analitza en detall cóm s’incorpora al pla cada determinació del catàleg i especifica mesures correctores.  

Page 225: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

221

        

ASPECTE RELLEVANT 

CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA 

ACT

UACIONS SO

BRE 

ESPA

IS  FLU

VIALS  Consideracions: 

13. Les actuacions que es prevegin sobre l’espai fluvial (per exemple, mesures correctores de la inundabilitat) hauran de fer‐se d’acord amb els “Criteris d’intervenció dels espais fluvials. ACA, març 2002” i les “Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial. ACA, 2007”, redactats per l’ACA i publicats a la seva pàgina web.  14. Mitjançant el document IMPRESS, d’anàlisis d’impactes i pressions sobre les masses d’aigua, redactat dins del marc d’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua, l’ISA haurà de reflectir el nivell d’Estat Ecològic de les masses d’aigua que es puguin veure afectades pel nou planejament, així com les mesures a adoptar per mantenir / millorar aquest nivell. 

13.El pla ho té en compte en la normativa. 14. En l’apartat 2.2.2 de l’ISA s’analitza l’IMPRESS i en l’apartat de valoració dels impactes s’analitza la seva afectació. 

CICLE DE L’AIGUA 

REGULACIÓ DEL SISTEMA HIDRO

LÒGIC 

Consideracions: 15. L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents: • Cal recollir la xarxa hidrogràfica i establir mesures per protegir‐la i potenciar‐ne la vegetació de ribera. • Cal adjuntar un inventari de les lleres públiques i assenyalar el seu traçat. Els béns que integren el domini públic hidràulic són els definits per l’article 2 del RDPH; d’altra banda la definició de llera apareix en el punt 2 del RD 9/2008, d’11 de gener. Cal tenir en compte que el domini públic no computarà a efectes del repartiment de càrregues i beneficis. • Les lleres de domini privat s’ajustaran al que estableix l’article 5 del Text refós de la Llei d’Aigües. • D’acord l’article 6 del Reglament del domini públic hidràulic (RD 849/1986), els marges de les lleres estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal: a) a una zona de servitud de 5 m d’amplada per a ús públic que es regula al RDPH. b) a una zona de policia de 100 m d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin • La zona de servitud tindrà les finalitats establertes a l’article 7.1 del RDPH, modificat pel RD 9/2008, d’11 de gener, i ha de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació i ser apta i practicable en tot moment. Qualsevol obra o actuació en la zona de servitud (5 m) haurà d’adequar‐se a l’article 7.2 del RDPH. Les autoritzacions per a la plantació d’espècies autòctones en aquesta zona requerirà l’autorització de l’ACA. • Per poder realitzar obres en la zona de policia de lleres, cal disposar de la corresponent autorització prèvia de l’ACA, a menys que el corresponent POUM o altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de l’Administració haguessin estat informats per l’ACA i haguessin recollit les oportunes previsions formulades a l’efecte (art. 78.1 RDPH). En tot cas s’estarà al previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del RDPH. 

15. S’incorpora la descripció i inventari de les lleres públiques en l’apartat de 2.2.2.1 l’ISA. D’altra banda la normativa del pla incorpora les determinacions de la llei vigent esmentades en aquesta consideració.  EL RD 9/2008 s’incorpora com a normativa vigent al POUM (Art. 114) i mesures per protegir la vegetació de ribera a la NNUU.  

Page 226: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

222

ASPECTE RELLEVANT 

CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA  INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA CICLE DE L’AIGUA 

ABA

STAMEN

T Consideracions: 16. L’ISA ha de fer, necessàriament, una anàlisi de la suficiència de recurs i de la xarxa d’abastament en alta actual del municipi per afrontar les futures demandes d’aigua, derivades del desenvolupament del planejament. Aquesta anàlisi haurà de recollir: • Descripció gràfica ‐ escrita de la xarxa d’abastament en alta actual (incloent concessió d’aigües) amb indicació de les fonts que l’alimenten. • Determinació de les necessitats d’aigua per al desenvolupament del POUM. Es podran utilitzar les següents dotacions:  

Abastament població permanent (litres/hab∙dia)   Activitat industrial – Comercial Habitants  Alta  Mitjana  Baixa < 10.000 hab  280  250  220 ≥10.000 i <50.000 hab  310  280  250 ≥ 50.000 hab  360  330  300 Abastament població estacional (litres/plaça∙dia) Càmping  120  Hotel  240 Apartament  150  Xalet  350 

Abastament industrial Tipus d’ús  Equivalència Industrial d’ús genèric  150 habitants/Ha neta Industrial d’ús terciari  50 habitants/Ha neta Equipaments  50 habitants/Ha Reg zona verda  100 habitants/Ha Neteja vials  75 habitants/Ha 

 Justificació de la disponibilitat de recursos hídrics per satisfer les futures demandes dels creixements urbanístics i del grau de suficiència de l’actual infraestructura en alta. Cal incloure el balanç d’aigua (aportacions internes + reutilització + aportacions externes = consum total + pèrdues xarxa), amb els consums anuals actuals i els previstos i justificar la capacitat de subministrament mitjançant un certificat/informe de l’ens subministrador. • En cas de problemes en l’abastament cal definir alternatives viables. • Tant si el sòl és urbanitzable com si és sòl urbà no consolidat, les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures d’abastament (o l’ampliació de les existents) corresponen als propietaris afectats per la nova actuació.  

16. A l’apartat 4.2.3. de l’ISA s’incorpora una anàlisi del consum de les noves demandes d’aigua. Els redactorsde l’ISA  han fet servir parcialment la informació aportada pel document de referència. Doncs es considera massa elevada la previsió de  l/hab/dia. En el seu lloc s’utilitza el paràmetre de consum actual que és de 165l/hab/dia. En tot cas,la tendència hairia de ser a la baixa. 

S’espera que sigui l’organ comptetent qui determini la suficiència de recursos amb les dades aportades per l’ISA. 

 

Page 227: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

223

ASPECTE RELLEVANT 

CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA  INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA CICLE DE L’AIGUA 

SANEJAMEN

Consideracions: 17. L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:  

a) Anàlisi de la infraestructura actual (justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, producció prevista i qualitat de les aigües residuals) i de les previsions d’actuació.  

b) Determinació de la quantitat i la tipologia de les aigües residuals que es generaran (pluvials, residuals domèstiques i residuals industrials) degut al desenvolupament del planejament. Avaluació de la producció d’aigües residuals derivades del creixement previst, en quantitat (m3/dia, m3/any) i en qualitat. 

c) Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Cal justificar que el retorn de les pluvials no originarà afeccions a tercers. 

d) Les figures de planejament derivat que resolguin la gestió de les seves aigües residuals mitjançant l’ús del sistema públic de sanejament hauran d’assumir com a cost d’urbanització els costos d’inversió proporcionals a totes les infrastructures del sistema públic de sanejament a utilitzar. En cas de no ser viable la connexió al sistema de sanejament públic, el planejament derivat haurà de preveure sistemes depuratius propis i haurà de fer la reserva de sòl i econòmica corresponent. 

e) La normativa urbanística haurà de contemplar de manera explícita les següents determinacions, referents al planejament derivat:  

• Necessitat que la xarxa de sanejament sigui separativa: residuals i pluvials.  • Necessitat d’assegurar una correcta gestió de les aigües residuals, ja sigui mitjançant EDAR pública o amb 

sistema depuratiu propi.  • Necessitat que els promotors assumeixin els costos derivats del sanejament. Avaluació de la possibilitat 

d’endegar convenis de sanejament en els termes establerts en el PSARU.  • Les aigües residuals industrials haurien de preveure una depuració pròpia i independent de les 

domèstiques.  f) Caldrà anar adaptant la situació de sanejament en les zones urbanes consolidades als criteris que estableix 

el Reglament dels Serveis Públic de Sanejament, el PSARU 2005 i el PSARI 2003. memòria del pla i isa.  

 A i b)  En l’apartat  4.2.3.2 s’aporta la informació obtinguda que sintèticaent parla de la saturació´ de l’actual EDAR”.  Es calcula la quantitat d’aigua procedent d’ús domèstic que previsiblement es depurarà tenint en compte la nova població prevista, La manera en com es retornaran al medi, així com la seva qualitat tal com diu a les  disposicions de la NNUU, dependran de la normativa vigent i de les disposicions de l`òrgan competent (ACA).   c).  ‐ En caràcter general, veure Capítol V de les NNUU ‐ En sectord de creixement dins de sòl urbà, veure  art. 117 ‐ En sector de Sòl Urbanitzable delimitat. Veure art. 159 en relació a Sector industrial Front N‐II.  ‐En SNU es condiciona la tramitació de la llicència a l’especificació i resolució de la depuració de les aigües residual (art. 169).   e) S’afgeix a la NNUU   

Page 228: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

224

 

 

ASPECTE RELLEVANT 

CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA 

QUALITA

T DE L’AMBIEN

T ATM

OSFÈR

IC,  CO

NTA

MINACIÓ  

ACÚ

STICA I LLUMINOSA

 

CONTA

MINACIÓ ACÚ

STICA 

Consideracions: 20. L’ISA s’ha de referir a la zonificació acústica del territori, i el text normatiu del POUM ha d’assegurar pels edificis d’ús residencial, com a mínim, els objectius de qualitat acústica corresponents a la zona de sensibilitat acústica moderada B1, per a les zones urbanitzades existents, i a la zona de sensibilitat acústica alta A4, per a nous desenvolupaments urbanístics, d’acord amb les taules següents: 

   

Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula següent: 

  

20. L’ISA incorpora el plànol corresponent. 

S’incorporen requisits normatius a la normativa del Pla. El pla conté normes de soroll. 

 

Page 229: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

225

 

ASPECTE RELLEVANT 

CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA 

RISCOS NATU

RALS 

INUNDABILITA

Consideracions:  18. L’ISA haurà de justificar la compatibilitat dels creixements urbanístics amb l’establert a l’article 6 i a les disposicions primera i segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. En cas que per demostrar la compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat de detall, se seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”. L’estudi serà en règim permanent gradualment variant (HEC‐RAS o similar), excepte que es justifiqui que càlculs més senzills (fórmula de Manning,etc.) siguin suficients. En funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte el transport de sediments. L’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC‐RAS) i tindrà una definició mínima 1:500. En el planejament urbanístic s’haurà de diferenciar entre zona fluvial, zona de sistema hídric i zona inundable. Cadascuna d’aquestes zones s’haurà d’ajustar als usos establerts pel RLU. Per a comprovar aquest aspecte s’adjuntarà un plànol que superposi la qualificació del sòl prevista i l’abast de les diferents avingudes (Q10, Q100 i Q500) de les lleres estudiades i afectades pel planejament. 

18. Hi ha un plànol d’inundabilitat elaborat per l’institut geològic que segueix aquests criteris. 

En la normativa i plànols es diferencien la zona fluvial, zona de sistema hídric i zona inundable i es regula d’acord amb la legislació vigent (art. 114) 

 

QUALITA

T DE L’AMBIEN

T ATM

OSFÈR

IC,  CO

NTA

MINACIÓ  

ACÚ

STICA I LLUMINOSA

 

Consideracions:    19. En el cas que s’hagin elaborat els plànols de vulnerabilitat i capacitat referents a la contaminació atmosfèrica, acústica i lluminosa, cal incorporar‐los en els plànols d’informació de la proposta, d’acord amb l’establert a l’article 72 del Reglament de la Llei d’urbanisme. 

19. S’incorporen plànols de capacitat acústica del municipi en l’ISA. Els plànols de zonificació lluminosa ja estaven incorporats a l’ISA preliminar. No hi ha més estudis de contaminació atmosfèrica. 

Page 230: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

226

ASPECTE RELLEVANT 

CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA 

CONTA

MINACIÓ ACÚ

STICA 

21.  a. La zona de soroll de les infraestructures de transport existents haurà de ser sol∙licitada a l’administració titular de la infraestructura, i les seves limitacions per a determinats usos del sòl, activitats, instal∙lacions, construccions o edificacions.   b. Les edificacions sensibles, com ara escoles i hospitals, han d’assegurar, com a mínim, el compliment d’uns objectius de qualitat a l’espai interior, d’acord amb la següent taula:  

  Cal establir en el text normatiu del POUM la següent determinació “abans que s’atorguin els permisos i les llicències corresponents l’ajuntament ha de comprovar que es compleixen les mesures establertes. Si no se n’acredita el seu compliment, no es pot atorgar el permís o la llicència corresponent i el procediment administratiu d’atorgament resta en suspens fins que la persona interessada l’acrediti”.    

b. La determinació normativa de referència s’incorpora en l’apartat B6 de les NNUU 

QUALITA

T DE L’AMBIEN

T ATM

OSFÈR

IC,  CO

NTA

MINACIÓ  A

CÚSTICA I LLUMINOSA

 

CONTA

MINACIÓ LLU

MINOSA

 

Consideracions: 22. L’ISA haurà de justificar l’adequació del planejament a les diferents zones que figuren en el mapa de protecció envers la contaminació lluminosa elaborat pel DMAH. 

22. En l’apartat 4.2.1.3 de l’ISA es mostren les zones de creixement en relació al mapa citat. L’impacte es valora en l’apartat 5.2. de l’ISA. 

Page 231: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

227

 

 

ASPECTE RELLEVANT 

CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA  INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA GESTIÓ DE RE

SIDUS 

Consideracions:  23. D’acord amb la Llei 9/2008, de modificació de la Llei 6/1993, reguladora dels residus “els instruments d’ordenació del territori i de planejament urbanístic han d’incloure la gestió dels residus que s’originen en l’àmbit territorial respectiu i establir‐ne les prescripcions pertinents, d’acord amb la naturalesa de l’instrument de planejament de què es tracti i les determinacions d’aquesta llei. A aquests efectes, el planejament general ha de contenir les determinacions corresponents dins el sistema d’equipaments o de serveis tècnics que estableixin les reserves de sòl necessàries per a l’execució de les instal∙lacions de residus previstes, d’acord amb la legislació vigent”.  24. En coherència amb l’article 68.9 del Reglament de la Llei d’urbanisme, les determinacions del POUM en sòl no urbanitzable no poden comportar prohibicions genèriques de la implantació d’activitats destinades a la gestió de residus.  

23.  El POUM no proposa cap reserva nova per al tractament de residus, més enllà de les ja existents regulades per la clau T. En les NNUU, es permet la construcció de serveis tècnics en la zona T, d’acord amb la llei d’urbanisme. En SNU els usos permesos es regeixen pel que dictamina l’art. 47 de la llei d’urbanisme i per tant s’inclouen les infraestructures de tractament de residus. D’altra banda, es preveu que els sectors assumeixin la previsió d’espais per a la recollida de residus en el seu àmbit.  

24. no hi ha prohibicions genèriques per a aquest tipus d’activitats. 

Page 232: Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràsajuntamentalfarras.cat/wp-content/uploads/PDFS/POUM/... · 2014-06-12 · (a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge NOVEMBRE

POUM Alfarràs                                                              Informe de Sostenibilitat Ambiental 

228

 

Aquest  document  ha  estat  redactat  per  l’equip  d’(az)  estudis  i  projectes  de  medi  ambient  i  de 

paisatge, sota la supervisió d’Anna Zahonero.  

 

 

Barcelona, 12 de novembre del 2010