Plan estratégico sobre drogodependencias - Portal de la...
368
PLAN ESTRATÉGICO SOBRE DROGODEPENDENCIAS Y OTROS TRASTORNOS ADICTIVOS EN LA COMUNITAT VALENCIANA 2006-2010
Transcript of Plan estratégico sobre drogodependencias - Portal de la...
n º 2 0Série PE
PLAN ESTRATÉGICOSOBRE DROGODEPENDENCIAS
Y OTROS TRASTORNOS ADICTIVOSEN LA COMUNITAT VALENCIANA
2006-2010
nº 20Série PE
PLA ESTRATÈGICSOBRE DROGODEPENDÈNCIES
I ALTRES TRASTORNS ADDICTIUSEN LA COMUNITAT VALENCIANA
2006-2010
PL
A E
ST
RA
TÈ
GIC
SO
BR
E D
RO
GO
DE
PE
ND
ÈN
CIE
S I A
LT
RE
S
TR
AS
TO
RN
S A
DD
ICT
IUS
EN
LA
CO
MU
NIT
AT
VA
LE
NC
IAN
A 2006-2010
PL
AN
ES
TR
AT
ÉG
ICO
SO
BR
E D
RO
GO
DE
PE
ND
EN
CIA
S Y
OT
RO
S
TR
AS
TO
RN
OS
AD
ICT
IVO
S E
N L
A C
OM
UN
ITA
T V
AL
EN
CIA
NA
200
6-20
10
PLAN ESTRATÉGICO SOBRE DROGODEPENDENCIAS
Y OTROS TRASTORNOS ADICTIVOSEN LA COMUNITAT VALENCIANA
2006-2010
2009
PARTICIPANTES EN LA ELABORACIÓN DEL PLAN ESTRATÉGICO SOBRE DROGODEPENDENCIAS Y OTROS TRASTORNOS ADICTIVOS 2006-2010 DE LA COMUNITAT VALENCIANA
DIRECCIÓN: Tomás Dols, Sofía.
COORDINACIÓN Y REDACCIÓN: Aguilar Serrano, Julia; Algarra Eugenio, Salvador; Castellano Gómez, Miguel; Ibarra Huesa, Joaquín; Mateu Aranda, Mª Jesús; Samper Gras, Teresa; Tomás Dols, Sofía; Verdú Asensi, Francisco.
GRUPO DE EXPERTOS: Bataller Vicent, Alfonso; Benages Martinez, Adolfo; Beneit Montesinos, Jose Vicente; Bueno Cañigral, Francisco J; Climent Diaz, Benjamín; Cortés Tomás, Mª Teresa; Diago Madrid, Moisés; García del Castillo Rodriguez, Jose Antonio; García Pardo, Jose; Gómez Moyá, Mª Josefa; Guerry Sirera, Consuelo; Leal Cercos, Carmen; Sanz Marqués, Luis; Martín Moreno, Jose Maria ; Miñarro López, Jose; Moreno Palanques, Rubén; Moreno Murcia, Juan José; Pascual Pastor, Francisco; Pérez de los Cobos, José; Portilla Sogorb, Joaquín; Romero Gómez, Javier; Sánchez Marcos, Jesús; Sieres Sala, Jaime; Torres Hernández, Miguel Ángel; Valles Testera, Aranzazu.
GRUPOS DE TRABAJO: Agos Felip, Santiago; Álvarez Pascual, Mª Jesús; Antón Peinado, Julio; Blasco Guilart, Jose Luis; Cano Gras, Jose Miguel; Cencillo Lorente, Javier; Clemente Corber Amparo; Concepción Aramendia, Beatriz; Cortés Tomás, Mª Teresa; De Juan García, Francisco José; Ferrer Cervera, Ignacio; Forcada Chapa, Rafael; García González, Javier; Gavidia Catalá, Valentín; Hernández Rel, Encarna; López Sánchez, Carmen; López Escamilla, Isabel; Lozano Martínez, Julia; Martí Martí, Vicent; Martínez Raga, José; Martínez, Ximo; Miñarro López, Jose; Oliver Castelló, Margarita; Pardo Cortés, Ana Pilar; Pérez Martínez, Ana; Robles Poniente, Ana; Sánchez Guerrero, Mercedes; Sanchis Fortea, Manuel; Sancho Muñoz, Albert; Sanmartín Guerricabeytia, José; Tomás Gradoli, Vicente; Valderrama Zurián, Juan Carlos; Valoria Martínez, Amadeo; Valls Azorín, Rafael; Ventura Meneu, Irene; Zafrilla López, Isabel.
Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat© De la presente edición: Generalitat, 20092ª EdiciónISBN: 978-84-482-5283-0Depósito Legal: V-3318-2009Imprime: Imprenta Romeu, S.L.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
5
ÍNDICE
Presentación…………………………………………………………………..........9
Prólogo…………………………………………………………………................13
Acuerdo…………………………………………………………………...............17
1. Introducción…………………………………………………………...............21
2. Caracterización del Problema………………………………………………....29
3. Área de Prevención………………………………………………………….....39
• Prevención Escolar
• Prevención Familiar
• Prevención Laboral
• Prevención Comunitaria
• Prevención Selectiva
4. Área de Asistencia Sanitaria………………………………………………......67
• Unidades de Conductas Adictivas
• Unidades de Desintoxicación Hospitalaria
• Unidades de Deshabituación Residencial
5. Área de Evitación y Reducción de Daños…………………………………....83
• Centros de Encuentro y Acogida
6. Área de Integración Social………………………………………………….....91
• Centros de Día
• Viviendas Tuteladas
ACUERDO de 12 de enero de 2007, del consell, por el que se aprueba el Plan Estratégico en la Comunidad Valenciana sobre Drogodependencias y otros Tanstornos Adictivos 2006 - 2010.
6
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
7. Área de Valoración y Apoyo en Drogodependencias……………………...101
• Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodependencias y
Programas de Intervención en Comisarías
8. Área de Coordinación Institucional y Participación Social………………109
• Coordinación Institucional
• Participación Social
9. Áreas Transversales…………………………………………………………...119
• Sistemas de Información y Evaluación
• Formación
• Investigación
10. Evaluación…………………………………………………………………....149
11. Presupuestos……………………………………………………………….....173
12. Anexo…………………………………………………….......................…..177
• Normativa Valenciana en Materia de Drogodependencias y Otros
Trastornos Adictivos
• Otra Normativa Valenciana de Interés
• Normativa de Ámbito Internacional
• Normativa de Ámbito Estatal
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
9
Presentación
Hace prácticamente una década el Gobierno Valenciano aprobó la Ley
3/1997 de la Generalitat Valenciana sobre Drogodependencias y Otros
Trastornos Adictivos, refundida posteriormente en el Decreto Legislativo
1/2003 del Consell de la Generalitat Valenciana. Este marco normativo
supuso un hito en el camino de la organización, la agilidad y la eficacia de
las administraciones públicas ante la necesaria atención de la problemática
de las drogodependencias en nuestro ámbito territorial.
La prevención, asistencia, rehabilitación e integración social, entendida
como atención integral, ha sido siempre el eje central del abordaje de
este difícil fenómeno, que suponen los trastornos adictivos. En nuestra
andadura de lucha contra las adicciones, no cabe duda, que muchos han
sido los problemas resueltos, sin embargo, la dinámica cambiante del
fenómeno, nos obliga a permanecer en constante alerta, prever y adaptar
las intervenciones a las necesidades detectadas en cada momento.
Por ello, el Gobierno Valenciano quiere renovar su compromiso con
los ciudadanos dando un nuevo impulso en la lucha contra las drogas
en nuestra Comunidad. Con esta filosofía, nace el Plan Estratégico
10
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
2006-2010, fruto de la experiencia de muchos profesionales y años de
trabajo continuado, con la cualidad de adaptabilidad a los cambios
sociales y a las nuevas demandas. Con el deseo de potenciar lo que nos
ha sido útil, crear nuevos espacios terapéuticos, mejorar la calidad de la
atención y propiciar una coordinación optima entre los profesionales, el
movimiento asociativo y los distintos estamentos de la Administración,
necesario para responder con contundencia a este difícil problema.
En este nuevo reto que nos planteamos, no podemos olvidar nuestra
solidaridad con los que sufren las graves consecuencias que las adicciones
ocasionan, porque son a ellos a los que debemos propiciar el mayor
beneficio.
Sólo me resta agradecer a todas las personas que trabajan en el ámbito
de las drogodependencias su esfuerzo diario y solicitar la colaboración
de todos, porque solo entre todos podremos conseguir el bienestar que el
pueblo valenciano merece.
Francesc Camps Ortiz President de la Generalitat
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
13
Prólogo
El Plan estratégico sobre drogodependencias y otros trastornos adictivos 2006-2010 es la respuesta de la Generalitat a uno de los problemas de salud que suscita mayor preocupación en nuestra sociedad. Dicha preocupación viene derivada de la elevada incidencia que el consumo de drogas tiene tanto sobre la esfera biológica y psicológica del individuo, como sobre su entorno social.
Para hacer frente a esta situación, a lo largo de la última década, todas las acciones promovidas desde los poderes públicas se han centrado en la prevención de su consumo, en la asistencia al drogodependiente y en favorecer su posterior reinserción social.
Ha sido un proceso, que hay que calificar como de unitario y continuado en el tiempo. Un proceso que se inició en el año 97 con la promulgación de la Ley 3/1997, de 16 de junio, de drogodependencias y otros trastornos adictivos. Posteriormente el Consell intensificó su compromiso institucional con la política de drogodependencias, modificando dicha ley a través del Decreto Legislativo 1/2003, que aprobó el Texto Refundido de la Ley.
Estas normas ayudaron, en su momento, a crear un nuevo marco normativo que nos ha permitido mejorar la protección social de las personas afectadas por el uso y/o abuso de sustancias que pueden generar dependencia. Al mismo tiempo contribuyeron a reorganizar nuestros recursos, de tal forma, que hoy tenemos una mayor capacidad de respuesta.
Junto a estas normas han ido viendo la luz, en el tiempo, otras propuestas de carácter político como el I Plan Autonómico sobre Drogodependencias y otros trastornos adictivos 1999-2002. Gracias a los objetivos y postulados que se recogían en él pudimos dar un espaldarazo definitivo a la red de centros, servicios y unidades que la Generalitat había diseñado para atender las drogodependencias.
En el marco de dicho plan también promovimos otras medidas como la puesta en marcha de un programa de prevención escolar que hoy cubre la totalidad de centros educativos de nuestra Comunidad o la creación de la “Fundación para el Estudio, Prevención y Asistencia a las Drogodependencias”.
El desarrollo y la consolidación de estos proyectos han permitido que hoy, nuestra Comunidad, puede pueda presumir de ser la única en todo el Estado que cumple con la “Estrategia nacional de drogas”, al considerar al drogodependiente como un enfermo y por tanto atenderlo en unidades específicas del Sistema sanitario público.
14
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
Pero en la Conselleria de Sanidad no nos conformamos con el nivel de calidad alcanzado. Nuestra intención es seguir trabajando en la promoción de la salud de todos los valencianos y para ello hemos diseñado nuevas estrategias como las que se recogen en estas páginas.
Gracias al Plan estratégico sobre drogodependencias y otros trastornos adictivos 2006-2010 vamos a mejorar el acceso de la población más joven a la información sobre el uso y/o abuso de las drogas. Vamos a potenciar también los canales de colaboración entre los profesionales de la asistencia sanitaria y atención social, con el fin de mejorar nuestra capacidad para detectar de forma precoz el consumo de drogas.
También es nuestra intención facilitar el acceso, de aquellos grupos de población con situaciones de alta exclusión social, a los programas con agonistas u otros fármacos de eficacia clínica demostrada. Asimismo vamos a adaptar los programas que hemos desarrollado en las Viviendas Tuteladas a las nuevas necesidades emergentes.
Estas iniciativas, junto a otras muchas que también han quedado recogidas en el Plan Estratégico que presentamos en esta monografía. Esas propuestas van a permitirnos crear una nueva cultura organizativa basada en la participación, el trabajo, la evidencia científica, así como en los principios de solidaridad y tolerancia.
En el Plan estratégico sobre drogodependencias y otros trastornos adictivos 2006-2010 recoge, por tanto, toda nuestra apuesta de futuro en materia de drogodependencias. Va a ser una apuesta por la calidad asistencial, por la innovación tecnológica, por la integración eficiente de los recursos y por la colaboración interinstitucional más eficaz.
En el año 2010, cuando hayamos culminado su desarrollo, la atención a las drogodependencias en nuestra Comunidad habrá alcanzado el máximo nivel de excelencia. Un nivel que nos va a permitir no sólo mejorar nuestra capacidad de resolución de los problemas de adicción sino también ayudar a minimizar el impacto social que las drogodependencias provoca en nuestra sociedad.
Manuel Cervera TauletConseller de Sanitat
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
17
ACUERDO
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS, CONSELLER DE TERRITORIO Y
VIVIENDA, SECRETARIO DEL CONSELL POR SUSTITUCIÓN,
CERTIFICO: Que el Consell, en la reunión del día 12 de enero de 2007,
adoptó el siguiente
Acuerdo:
El Plan Autonómico Valenciano sobre Drogodependencias y Otros
Trastornos Adictivos, aprobado por Acuerdo de 2 de febrero de 1999, del
Consell, fue el instrumento de planificación y ordenación de los objetivos
y actuaciones en el ámbito de las drogodependencias.
Dicho Plan, cuyo grado de cumplimiento ha sido más que satisfactorio,
ha dado lugar a una estructura general que marca y limita las áreas de
actuación de nuestra realidad, además de ser un camino abierto hacia las
nuevas circunstancias que acontecen en la actualidad.
18
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
De otro lado, el Decreto Legislativo 1/2003, de 1 de abril, del Consell, por
el que se aprobó el Texto Refundido de la Ley sobre Drogodependencias
y Otros Trastornos Adictivos, tiene por objeto establecer y regular, en
el marco de las competencias que estatutariamente corresponden a la
Generalitat y dentro de su ámbito territorial, un conjunto de medidas
y acciones encaminadas a la prevención, asistencia, incorporación y
protección social de las personas afectadas tanto por el uso y/o abuso
de sustancias que puedan generar dependencia como por otros trastornos
adictivos.Asimismo, prevé el diseño de políticas y programas de actuación
en materia de prevención y atención de las drogodependencias.
La política del Consell, a través de la Dirección General de
Drogodependencias, integrada en la Agència Valenciana de Salut,
establece los criterios y los principios para desarrollar y disponer de un
Plan Estratégico como marco común de actuación.
El Plan Estratégico sobre Drogodependencias y otros Trastornos
Adictivos 2006-2010 de la Comunitat Valenciana se configura como el
instrumento imprescindible para la planificación y ordenación de recursos,
objetivos y actuaciones en el ámbito de la atención y prevención de las
drogodependencias, teniendo como misión disminuir la vulnerabilidad
frente a todas las adicciones y paliar sus consecuencias.
En consecuencia, de acuerdo con lo previsto en el artículo 31 del Texto
Refundido de la Ley sobre Drogodependencias y Otros Trastornos
Adictivos, aprobado por el Decreto Legislativo 1/2003, de 1 de abril, del
Consell, a propuesta del Conseller de Sanidad, el Consell.
ACUERDA
Aprobar el Plan estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos
Adictivos 2006-2010 de la Comunitat Valenciana, cuyo texto queda
incorporado al presente Acuerdo como anexo del mismo.
Introducción1
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
23
INTR
OD
UCC
IÓNLa organización como consenso social
El diseño de las políticas y programas de actuación en materia de
prevención y atención de las drogodependencias, viene establecido en el
Decreto Legislativo 1/2003 del Consell de la Generalitat Valenciana
por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de la Generalitat
Valenciana sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos,
en el que se regula el conjunto de medidas y acciones encaminadas a la
prevención, asistencia, incorporación y protección social de las personas
afectadas por las drogas.
La prevención del consumo de drogas, preferentemente entre los más
jóvenes, la asistencia sanitaria pública, universal y gratuita para quienes
padecen el problema de las adicciones, el apoyo y la orientación familiar
para quienes sufren las consecuencias de las drogodependencias y, por
último, la integración sociolaboral de los afectados, son los objetivos
prioritarios nacidos del consenso social. Por ello, el Gobierno Valenciano
creó dicho marco normativo con la finalidad de recoger en sus disposiciones
el desarrollo de estos objetivos.
Una cultura basada en el trabajo de colaboración
Para la población valenciana, el fenómeno de la drogas es una de
las preocupaciones más importantes y una amenaza para la salud de
los valencianos. Existen en nuestra comunidad cien mil consumidores
problemáticos de drogas como apuntan los datos de incidencia
acumulada.
24
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
INTR
OD
UCC
IÓN La situación actual es preocupante, sobre todo por los niveles de consumo
de nuestros jóvenes y por la incidencia del VIH/SIDA, las hepatitis, la
tuberculosis y otras enfermedades, además de los conflictos generados
por las drogas en las familias, en el entorno social, en el ámbito escolar,
laboral, judicial y personal. Sabemos que son muchas las consecuencias
negativas y los daños que devienen al iniciarse los jóvenes en el consumo
de alcohol, de cannabis y otras sustancias adictivas. Pero, sobre todo
aparecen estrechamente vinculadas al fracaso escolar, abandono familiar,
absentismo laboral, exclusión social y en definitiva, a la desestructuración
personal. Por ello, es de inmediata atención el desarrollo de programas de
prevención, la mejora de la oferta terapéutica de asistencia y el impulso de
los programas de inserción social. Pero sobre todo añadir, al consenso de las
medidas ya definidas, nuestra cultura basada en la lucha constante contra
las drogas y el esfuerzo desinteresado de todos y cada uno de los colectivos
de nuestra Comunitat Valenciana. Cultura basada en la participación, en
el trabajo, en la evidencia científica, y en los principios de solidaridad, de
colaboración y tolerancia.
Un modelo práctico: el Plan Estratégico
El Plan Autonómico Valenciano sobre Drogodependencias y Otros
Trastornos Adictivos, aprobado por el Gobierno Valenciano por Acuerdo
de 2 de febrero de 1999, fue el instrumento de planificación y ordenación
de los objetivos y actuaciones en el ámbito de las drogodependencias. Una
vez concluido, nos deja un alto grado de cumplimiento y una estructura
general que marca y limita las áreas de actuación de nuestra realidad,
además de ser un camino abierto hacia los nuevos acontecimientos que
nos depara la actualidad.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
25
INTR
OD
UCC
IÓNEl desarrollo del nuevo Plan Estratégico sobre Drogodependencias
y Otros Trastornos Adictivos 2006-2010 de la Comunitat Valenciana
(en adelante, Plan Estratégico), en el que han intervenido más de 50
profesionales, tiene el denominador común su participación y el aporte
del conocimiento y la experiencia de estos profesionales y el compromiso
de la Consellería de Sanitat de lograr sus objetivos.
La línea estratégica del presente Plan viene definida por la asunción
tanto, de los principios rectores del Plan Autonómico Valenciano sobre
Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos, como de la misión que
deber regir cualquier actuación en el campo de las drogodependencias y
otros trastornos adictivos:
26
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
INTR
OD
UCC
IÓN
• Consideración a todos los efectos de las drogodependencias y otros trastornos adictivos como enfermedades comunes, con repercusiones en las esferas biológica, psicológica y social de la persona.
• Responsabilidad pública, coordinación intersectorial, y polí-tica de actuación.
• Promoción de los hábitos saludables, rechazo del consumo de drogas y solidaridad con los afectados.
• Priorización de las estrategias preventivas.
• Consideración de la prevención, asistencia e integración de los enfermos como un proceso unitario y continuado. • Establecimiento de criterios de eficacia y eficiencia, y evalua-ción continua de los resultados de las actuaciones y programas.
MISIÓN
Necesidad de disminuir la vulnerabilidad frente a todas las dro-godependencias y otros trastornos adictivos y paliar sus conse-cuencias.
PRIN
CIPI
OS
REC
TORES
Con el desarrollo del Plan Estratégico, pretendemos ofrecer un marco
de actuación práctico en materia de drogodependencias y otros trastor-
nos adictivos, que oriente y defina los objetivos específicos y acciones
prioritarias a desarrollar durante su vigencia.
El Plan Estratégico se define en su estructura en siete áreas, asume
la adaptación y actualización de la normativa vigente hasta la fecha, así
como, los objetivos globales y criterios básicos de actuación que se reco-
gían en el anterior Plan Autonómico, para cada una de las áreas de inter-
vención establecidas:
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
27
INTR
OD
UCC
IÓN
• Área de Prevención.• Área de Asistencia Sanitaria.• Área de Evitación y Reducción de Daños.• Área de Integración Social.• Área de Valoración y Apoyo en Drogodependencias. • Área de Coordinación Institucional y Participación Social.• Áreas Transversales.
o Sistemas de Información y Evaluación.o Formación.o Investigación.Á
REA
S D
E IN
TERV
ENCI
ÓN
El texto redactado pretende trasladar a la sociedad valenciana una
representación clara y comprensiva del fenómeno de las adicciones,
abordando en cada una de las áreas los siguientes contenidos:
• Finalidad: en la que se define el objeto, motivo o propósito perseguido en cada una de las áreas de intervención del Plan Estratégico.
• Marco de Actuación: define los principios básicos de actuación que rigen para cada una de las áreas de intervención señaladas, así como aquellos conceptos y contenidos de especial relevancia para el desarrollo de las acciones previstas.
• Resultados y Valoración: recoge las conclusiones y estimaciones de las acciones valoradas en el anterior Plan Autonómico sobre Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos y las prioridades en las acciones futuras que el Plan Estratégico debe abordar en el periodo 2006-2010.
• Objetivos Específicos y Acciones: asumidos los objetivos globales y generales del anterior Plan Autonómico y como con-tinuidad a la labor emprendida, el presente Plan Estratégico establece las líneas estratégicas a desarrollar en el periodo 2006-2010.
ESTR
UCT
URA
GEN
ERA
L
Caracterizacióndel problema2
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
31
CARA
CTER
IZA
CIÓ
N
SITUACIÓN ACTUAL
La política del Consell de la Generalitat Valenciana, a través de la Dirección General de Drogodependencias, integrada en la Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat, establece los criterios y los principios para desarrollar y disponer de un Plan Estratégico como marco común de actuación.
En nuestra comunidad, en los últimos años, hemos crecido en población hasta alcanzar las 4.700.000 personas. Este crecimiento se une a una mayor utilización de los servicios de salud y a una demanda constante de tratamiento por uso, consumo o abuso de sustancias adictivas.
Nuestra realidad, en relación al Sistema Sanitario Público no es muy diferente a otras comunidades autónomas, con desajustes entre los gastos e ingresos producidos por una situación actual de demanda sanitaria en permanente crecimiento.
Es un reto de la política del Consell afrontar con garantías la atención de los valencianos, que padecen o sufren las consecuencias de las drogodependencias y otros trastornos adictivos, como ya se hiciera en la década anterior, innovando en las formas organizativas y trasformando en el tiempo las estructuras de atención que existen hoy en día, a pesar de las limitaciones del gasto público. Todo, con el objetivo de encontrar la máxima eficacia y eficiencia del sistema sanitario, público y gratuito de la Comunitat Valenciana.
Sobre las sustancias
De los distintos sistemas de información arbitrados para el estudio de las drogodependencias y otros trastornos adictivos, se concluye que, en el último lustro, existe un descenso continuo estimado para la Comunitat Valenciana, de pacientes tratados por consumo de heroína, alucinógenos y anfetaminas. Por su parte, aparece un aumento de cocaína y cánnabis, mientras que, el abuso del alcohol permanece estable en los últimos años. Las drogas de diseño muestran una tendencia desigual quebrada en el tiempo, como si desaparecieran y resurgieran de unos años a otros.
32
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
CARA
CTER
IZA
CIÓ
N
Algo diferente ocurre con el tabaco, que para el 2002 marcó la misma prevalencia de 1996 y que año tras año se incrementan las demandas de tratamiento.
Además, destacar que, las admisiones a tratamiento de heroína descienden, sin olvidar que es la responsable de 6.000 tratamientos de sustitución o mantenimiento con metadona en la Comunitat Valenciana, aunque afortunadamente cada vez es más difícil encontrar nuevos casos de consumidores jóvenes de heroína y sobre todo por vía intravenosa, que tantos problemas de salud causa. Por otra parte, aumentan los tratamientos derivados del consumo de cocaína, sustancia que aparece mayoritariamente en los episodios de urgencias hospitalarias y en las determinaciones analíticas en muerte por reacción aguda. El cánnabis, sigue su escalada a pesar de que los casos atendidos son muy pocos sobre los probables, su estudio evidencia que son muchos los jóvenes que prueban esta sustancia y muchos quienes afortunadamente la abandonan. Por último, permanece estable la incidencia de abusadores de benzodiacepinas y de jugadores patológicos o ludópatas que además de padecer la problemática irremediablemente, arruinan su modo de vida y el de sus familias.
El alcohol aparece como la droga de mayor consumo problemático sobre todo en la población juvenil. Es la droga que acompaña al tabaco, a la cocaína, al cánnabis, a la ludopatía, a las benzodiacepinas y a las drogas de diseño. Además, provoca el mayor número de episodios de urgencias hospitalarias y está estrechamente relacionada con accidentes de tráfico, violencia doméstica y malos tratos. Por último, señalar que no hay demandas de tratamiento significativas ni para consumidores de alucinógenos ni anfetaminas.
Sobre la población
La percepción de la problemática de las drogas por los valencianos, dependen de la utilización de unos u otros métodos para su estudio o de las comparaciones establecidas, aunque siempre ha sido un tema de enorme preocupación. El hecho de priorizar unos problemas sociales sobre otros, ya obedece a una estrategia predefinida, pero aún así, las drogas siempre son motivo de inquietud y preocupación para toda la población valenciana, y en particular para padres de familia con hijos adolescentes
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
33
CARA
CTER
IZA
CIÓ
N
y jóvenes o adultos en vía de alcanzar la madurez. Además, son otros estamentos de nuestra sociedad quienes constantemente reclaman una atención prioritaria en materia de adicciones: como son los servicios sociales, los centros educativos, los tribunales de justicia, las instituciones penitenciarias y los servicios sanitarios entre otros.
Destacar que, desde la percepción colectiva existe una preocupación evidente por el uso del alcohol entre los jóvenes. Además, sabemos que los jóvenes dan menos importancia a los riesgos que para su salud implica el consumo de esta sustancia. Por ello, ni que decir tiene que esta forma de percibir los usos de drogas por el colectivo juvenil debe ir acompañado un serio replanteamiento de las actuaciones preventivas, sobre todo en el ámbito educativo, familiar y comunitario.
De los distintos resultados y sus respectivos análisis para las principales drogas de abuso, cabe concluir de forma inequívoca la extrema importancia que los valencianos otorgan a la problemática y los riesgos que entrañan los distintos usos, consumos y abusos de dichas drogas. Entre quienes han consumido sustancias psicoactivas, el 61% de las mismas fueron facilitadas por amigos o conocidos del barrio, mientras que, un 65% de los encuestados valencianos lo hicieron por diversión o placer, produciéndose principalmente en ambientes festivos o lúdicos. A pesar de reconocer las dificultades que entraña el consumo de drogas, el 60% de los consumidores piensan que podrían dejar su uso o consumo “fácilmente”, mientras que tan sólo un 8.7% percibe que, les sería muy difícil o imposible abandonarlo. Por último, apuntar que las variables de riesgo que pueden llevar a consumir drogas a nuestros jóvenes son: conocer a los consumidores de drogas, el hecho de que los padres consuman drogas, la disponibilidad de las sustancias en los lugares de diversión y la disponibilidad económica del consumidor para adquirirlas, la insatisfacción escolar y laboral, las jornadas de trabajo prolongadas y el cansancio que estas conllevan, la tensión y el agobio durante el mismo o las malas relaciones con padres y familiares.
En relación a la percepción de riesgo del consumo de sustancias son la mujeres quienes perciben un mayor riesgo en el consumo de drogas, tanto legales como ilegales, en una proporción significativamente mayor que los hombres. Desciende la percepción de gravedad del riesgo, curiosamente,
34
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
CARA
CTER
IZA
CIÓ
N
al subir el nivel de estudios, hecho a tener en cuenta y a analizar. Por el contrario, son las amas de casa las que perciben mayores riesgos para todas las drogas. Son muy pocas las personas que consideran el tabaco y el alcohol como drogas (29% y 26,5%, respectivamente), en cambio reconocen y nombran por el siguiente orden al cannabis (82,6%), la cocaína (73,1%) y la heroína como las drogas más conocidas.
Sobre la prestación de los servicios
Nuestro marco normativo básico en materia de drogodependencias establece entre sus principios rectores la consideración, a todos los efectos, de las drogodependencias y otros trastornos adictivos como enfermedades comunes y marca las medidas encaminadas a normalizar la asistencia del drogodependiente, y de quien padezca cualquier otro trastorno adictivo, así como, su derecho al acceso libre y gratuito, a las prestaciones y servicios de la red pública sanitaria y de servicios sociales.
La creación de las Unidades de Conductas Adictivas como unidades de apoyo a los equipos de Atención Primaria (Orden de 7 de julio de 1997 de la Consellería de Sanitat) supuso la normalización de la asistencia y el tratamiento de las dependencias y otros trastornos adictivos en la Comunitat Valenciana.
Con la creación de las Unidades de Conductas Adictivas se respetan las características básicas que define la Agència Valenciana de Salut, como nuevo modelo de gestión de las necesidades asistenciales de esta población:
• Establece una organización de atención asistencial ambulatoria de las adicciones acorde a la propia estructura del sistema sanitario valenciano, a través de la ubicación de las Unidades de Conductas Adictivas en cada Departamento de Salud.
• Instituye a las Unidades de Conductas Adictivas como puerta de entrada para el inicio del proceso terapéutico, siendo las responsables de la derivación y seguimiento del usuario al resto de recursos existentes.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
35
CARA
CTER
IZA
CIÓ
N
La actitud de respuesta a la problemática de las drogas en la Comunitat Valenciana, por parte de afectados y profesionales de la salud, hizo que la Administración, primero local y después autonómica, marcara la tradición en la atención y prevención de las drogodependencias, siendo nuestra comunidad pionera en la creación de la primera Comunidad Terapéutica y el primer Centro de Día de España, público y con atención profesional, a través de la Diputación de Valencia. Fue el movimiento asociativo, apoyado por las indicaciones de los profesionales de la salud, quien definitivamente instó a los distintos municipios a la creación de recursos ambulatorios y de desintoxicación hospitalaria para la atención a drogodependientes, ubicados en distintos municipios de las tres provincias.
Así se configura, hoy en día, la red, cubriéndose las necesidades de la misma con la aprobación de la Ley 3/1997, ahora Decreto Legislativo 1/2003, a partir de la cual se creó y definió las Unidades de Prevención Comunitaria como red estructurada que tiene por objeto reducir o evitar el uso y/o abuso de drogas, así como, los problemas asociados a éste, además de promover hábitos de vida saludable y una cultura de salud y de rechazo al consumo de drogas. Se normalizó la asistencia sanitaria integrando los recursos municipales en la red de asistencia sanitaria pública y creando nuevos dispositivos en los distintos Departamentos de Salud, con el fin de alcanzar la mayor cobertura asistencial. La cartera de servicios asistenciales sanitarios se completó con la creación de nuevas Unidades de Desintoxicación Hospitalaria y Unidades de Deshabituación Residencial y, la especialización de la asistencia sanitaria con las Unidades de Patología Dual.
Asimismo, se impulsan los programas de inserción social (Centros Día y Viviendas Tuteladas) potenciando su conexión con los programas de asistencia. Además, debido a las necesidades de un grupo específico de población usuaria de drogas, se crean los Centros de Encuentro y Acogida priorizando el objetivo de minimizar los daños provocados por la dependencia a sustancias, las Unidades de Valoración y Apoyo en drogodependencias, ubicadas en los Juzgados de Guardia, para el asesoramiento y apoyo a los órganos jurisdiccionales y fuerzas de orden público y, los Programas de Intervención en Comisarías, para la atención de los detenidos con problemas de drogodependencias.
36
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
CARA
CTER
IZA
CIÓ
N
Tal y como se puede observar en la siguiente tabla, la red pública valen-
ciana de centros y servicios en materia de drogodependencias, está cons-
tituida actualmente por más de 160 centros, propios, concertados y/o
subvencionados, además de los 49 puntos de prescripción y administra-
ción de metadona.
Sin embargo, no queremos dejar de mencionar a todos aquellas aso-
ciaciones, de alcohólicos rehabilitados y de afectados por las drogas, que
contribuyeron en el pasado a atender y canalizar la demanda, y que hoy en
día complementan, en razón de sus fines, la red de atención y prevención
de las drogodependencias y otros trastornos adictivos de la Comunitat Va-
lenciana.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
37
CARA
CTER
IZA
CIÓ
N
Además, de los recursos expuestos en esta tabla, la red pública valen-
ciana de atención a los drogodependientes cuenta con otros recursos de-
bidamente acreditados para sus funciones y fines con arreglo al Decreto
124/2001 de 10 de Junio del Gobierno Valenciano sobre registro y acredi-
tación de centros y servicios de atención y prevención de las drogodepen-
dencias y otros trastornos adictivos.
RECURSOS
Unidades de Prevención Comunitaria (UPCs).
Unidades de Conductas Adictivas (UCAs).Unidades de Alcohología (UAs).Unidad de Patología Dual (PD).Unidades de Desintoxicación Hospitalaria (UDHs).Unidades de Deshabituación Residencial (UDRs).
Centros de Elaboración y Dispensación de Metadona.Puntos de Prescripción y Administración de Metadona. Centro de Encuentro y Acogida (CEAs).
Centros de DIA (CDs).Viviendas Tuteladas (VVTT).
Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodependencias (UVADs).Programa de Intervención en Comisarías (PICs).
ÁREA
Prevención
Asistencia
Evitación y Reducción de Daños
Integración Social
Valoración y Apoyo en Drogodependencias
Nº
62
30515
7
3
49
4
2218
4
2
Área dePrevención3
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
41
PREV
ENCI
ÓNPREVENCIÓN GENERAL
Existe en la actualidad un elevado consenso entre profesionales y or-
ganismos nacionales e internacionales a la hora de considerar prioritaria
la intervención preventiva del fenómeno de las drogodependencias.
La complejidad de la sociedad moderna ha determinado nuevas for-
mas de intervención preventiva, tanto en sus diseños como en sus desa-
rrollos, manteniéndose como finalidad básica:
“Desarrollar las acciones necesarias para evitar o reducir los usos
y abusos de drogas, así como los daños causados por las mismas a
corto, medio y largo plazo”
Sin embargo, a la hora de poner en marcha la estrategia preventiva,
los Ámbitos de Actuación pueden ser múltiples, debiendo adecuar los
objetivos y acciones a las peculiaridades de cada uno de ellos. En la
práctica, los ámbitos que han cobrado mayor importancia en los últimos
años han sido:
Escolar: por considerarse el espacio idóneo para el desarrollo de
actividades y recursos, dirigidos a implicar a la comunidad escolar
en su conjunto (profesores, alumnos y padres).
Familiar: por constituir el contexto primario en el que se inicia
la socialización del individuo y su desarrollo social, emocional y
cognitivo.
Laboral: por constituir una fuente importante de desarrollo
personal, con enorme influencia en la vida personal, familiar y
social del individuo.
Comunitario: por ser el espacio de encuentro y participación
ciudadana.
ÁM
BIT
OS
42
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
PREV
ENCI
ÓN
Ahora bien, la puesta en marcha de cualquier medida preventiva,
independientemente del ámbito o nivel más apropiado, requiere de
estructuras consolidadas que ejecuten dichas acciones y doten a la
prevención de Continuidad y Coordinación. En este sentido la Comunitat
Valenciana cuenta con una red consolidada de recursos especializados
para el desarrollo de las actuaciones preventivas:
Del mismo modo y, considerando que las diferentes medidas preven-
tivas, pueden dirigirse a la población en su totalidad o a determinados
grupos de población, se diferencian tres Niveles de Prevención:
Prevención Universal: dirigida a la población en términos
generales, con la finalidad de evitar factores de riesgo y potenciar
factores de protección.
Prevención Selectiva: se orienta a aquellos subgrupos de
población que tienen un riesgo mayor de ser consumidores (grupos
de riesgo).
Prevención Indicada: centrada en grupos de consumidores de
alto riesgo que requerirían del tratamiento y rehabilitación de la
dependencia adquirida.
NIV
ELES
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
43
PREV
ENCI
ÓN
Unidades de Prevención Comunitaria: recursos especializados de
carácter público o privado encargados de desarrollar actuaciones de
carácter preventivo en el ámbito escolar, familiar, laboral, comunitario,
o cualquier otro susceptible de intervención preventiva, en municipios
de la Comunitat Valenciana mayores de 20.000 habitantes.
En la actualidad, la Comunitat Valenciana cuenta con Unidades de
Prevención Comunitaria como referentes para el desarrollo de la acción
preventiva en su conjunto, en coordinación con las Corporaciones
Locales en las que se encuentren ubicadas, y bajo las directrices técnicas
establecidas en el Decreto 124/2001 del Consell de la Generalitat Valenciana
sobre Registro y Acreditación de Centros y Servicios de Atención y Prevención de
las Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos.
Organizaciones No Gubernamentales, Fundaciones o Asociaciones:
las entidades sin ánimo de lucro, legalmente constituidas de acuerdo a
la legislación vigente y, cuyos programas preventivos estén debidamente
acreditados al amparo del Decreto 78/1999 del Consell de la Generalitat
Valenciana, podrán desarrollar acciones en materia de prevención
familiar, laboral o comunitario, como apoyo a labor desarrollada por
las Unidades de Prevención Comunitaria.
44
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
PREV
ENCI
ÓN PREVENCIÓN ESCOLAR
Es el conjunto de acciones dirigidas a cada uno de los ciclos escolares,
desarrolladas a través de programas de prevención del consumo de drogas
y otros trastornos adictivos en el marco educativo.
Finalidad
“Facilitar la adquisición de conocimientos, actitudes, com-
portamientos y hábitos saludables entre la población escolar, así
como de otros factores de protección frente a los riesgos del uso y/o
abuso de distintas drogas”
Marco de Actuación
La puesta en marcha y consolidación de la acción preventiva escolar,
debe considerar que:
• Los programas de prevención escolar aplicados en el ámbito de
la Comunitat Valenciana, deberán reunir los requisitos recogidos
en la legislación vigente (Decreto 78/1999 de 1 de Junio, del Consell de
la Generalitat Valenciana).
• El desarrollo de actividades serán dirigidas por el profesorado e
integradas en las actividades escolares y extraescolares del centro
educativo, garantizando una formación estable y continuada.
• El profesorado deberá contar con materiales preventivos
que orienten las intervenciones y aseguren la adaptación de la
información proporcionada a la etapa evolutiva del alumno, así
como la orientación y asesoría de profesionales de la prevención.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
45
PREV
ENCI
ÓNResultados y Valoración
Los programas mayoritariamente aplicados en nuestro ámbito
territorial son:
Prevenir para Vivir: programa de prevención dirigido en nues-
tra comunidad a alumnos de educación infantil y primaria, que
incluye una guía de trabajo con padres.
• Ofertados y aplicados en 578 centros escolares (cobertura del
36.4% de los centros escolares de la Comunitat Valenciana).
• Trabajado por 84.144 alumnos de infantil y primaria (cobertura del
32% de la población escolar de la Comunitat Valenciana).
Curso escolar 2004-2005
Órdago y Barbacana: programa de carácter específico con
material dirigido de manera individualizada para cada uno de
los cuatro niveles de la ESO.
• Ofertados y aplicados en 667 centros escolares (cobertura del
80.36 % de los centros escolares de la Comunitat Valenciana).
• Trabajado por 149.604 alumnos de secundaria (cobertura del
75.43 % de la población escolar de la Comunitat Valenciana).
Curso escolar 2004-2005
RES
ULT
AD
OS
46
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
PREV
ENCI
ÓN La buena implantación de los programas de prevención escolar
con el trabajo de los profesionales de las Unidades de Prevención
Comunitaria y la implicación de la Conselleria de Cultura,
Educación y Deporte, ha conseguido la aceptación por parte del
profesorado y del alumnado, creando los fundamentos de una
cultura preventiva en los centros escolares. Por ello, continuando
con la labor emprendida, en los próximos años las actuaciones se
centrarán en la mejora:
• Del control sobre el aprendizaje de contenidos formativos
del alumnado y su calidad.
• De la implicación del profesorado en la labor
preventiva.
• De la oferta de nuevos mecanismos de aprendizaje
preventivo, que promuevan la correcta formación bio-
psico-social del individuo, desde el marco de la Educación
para la Salud.
VALO
RA
CIÓ
N
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
47
PREV
ENCI
ÓN
Mejorar los niveles de desarrollo y cobertura de los programas
educativos sobre drogas en los centros de enseñanza infantil, primaria
y secundaria con enfoques actualizados.
• Las Unidades de Prevención Comunitaria ofertarán a la totalidad
de centros escolares de enseñanza infantil, primaria y secundaria, la
posibilidad de implementar un programa de prevención universal.
• Revisar y validar programas de prevención escolar, asegurando la
inclusión de actividades bien sistematizadas, satisfacción del profesorado
y criterios de valoración sobre los procesos y resultados obtenidos.
Aumentar el número de profesionales docentes formados en la
materia, a través de acciones formativas precisas, para capacitarles e
implicarles en las tareas de prevención.
• Las Unidades de Prevención Comunitaria ofertarán al profesorado
de educación infantil, primaria y secundaria cursos de formación sobre
prevención del consumo de drogas, con la colaboración conjunta de
los CEFIRES, detección precoz de consumos, derivación a centros de
referencia y manejo de situaciones conflictivas dentro del aula.
• Se potenciará la labor de coordinación del profesional de la Unidad de
Prevención Comunitaria con los profesionales de la salud y la educación,
en las acciones preventivas desarrolladas en el marco escolar.
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y AccionesÁrea de Prevención: Prevención Escolar
48
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
PREV
ENCI
ÓN Potenciar las acciones de prevención dirigidas al alumnado de
educación secundaria obligatoria.
• Se colaborará con los servicios psicopedagógicos escolares, departamen-
tos de orientación y gabinetes autorizados, para la puesta en marcha de
actividades de aprendizaje interactivo dentro y fuera del aula a través de
servicios públicos, ONGs, etc.
Incorporar acciones de Prevención Selectiva en el alumnado de
bachiller y ciclos formativos de grado medio y superior.
• Las Unidades de Prevención Comunitaria ofertarán a los centros
escolares que imparten bachiller y ciclos formativos la posibilidad
de desarrollar acciones de carácter preventivo adecuadas a la edad y
situación de los jóvenes participantes.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
49
PREV
ENCI
ÓNPREVENCIÓN FAMILIAR
La prevención familiar agrupa el conjunto de actuaciones dirigidas al
propio núcleo familiar, entendido éste como el lugar en el que el niño/a
inicia su desarrollo educativo, emocional, cognitivo y social.
Finalidad
“Facilitar a los progenitores las herramientas y recursos básicos para
desarrollar la tarea preventiva en el seno de la familia. Para ello, se deben
fomentar las habilidades educativas y de comunicación necesarias,
otorgándoles el papel como primeros agentes de salud que son”.
Marco de Actuación
La propia evolución de la sociedad ha dado lugar a una amplia variedad
de situaciones familiares difíciles de encuadrar en una definición
única. Ello conlleva la necesidad explícita de disponer de un abanico de
acciones de prevención familiar, adaptadas a las diferentes necesidades y
características de los núcleos familiares.
Los programas de prevención dirigidos al ámbito familiar han de
estar estrechamente relacionados con aquellos desarrollados desde otros
ámbitos, fundamentalmente el escolar, por su carácter coeducativo.
Resultados y Valoración
Hasta el momento, las acciones preventivas dirigidas al ámbito familiar
se han desarrollado fundamentalmente en dos niveles:
50
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
PREV
ENCI
ÓN
• Las Escuelas para Padres se han mostrado poco atractivas
para el ámbito familiar por su propio desarrollo, siendo escasa
la participación de madres y padres.
• Difícil acceso a familias multiproblemáticas con hijos en
situaciones de alto riesgo.
Escuela para Padres
• Escasas acciones de formación con contenidos específicos
para este ámbito.
• Los medios utilizados para el desarrollo de estas actividades
no se muestran adecuados para acceder a este ámbito.
Acciones Indirectas
RES
ULT
AD
OS
• Acciones directas a través de la puesta en marcha de Escuelas
para Padres: programas psicoeducativos dirigidos a padres y
madres, en los que se abordan contenidos específicos de prevención
del consumo de drogas, así como, temáticas generales de Educación
para la Salud.
• Acciones indirectas: agruparía el conjunto de actuaciones
dirigidas al ámbito familiar a través de los programas de prevención
desarrollados desde otros ámbitos, fundamentalmente escolar y
comunitario.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
51
PREV
ENCI
ÓNEn el desarrollo de la prevención familiar, las Unidades de
Prevención Comunitaria marcaron un referente en la intervención
preventiva, al dirigir los programas de familia a las asociaciones
de madres y padres con hijos en edad escolar.
Aún con esto, se debe tener en cuenta que, las estructuras
y funcionamientos de las familias están sometidas a nuevas
circunstancias laborales y sociales. Por ello, las líneas de trabajo
preventivo deben dirigirse a:
• Buscar formas de acceso para la formación de padres y
madres, a través de nuevas acciones desde el ámbito laboral o el
comunitario.
• Analizar nuevas formas de aprendizaje y entrenamiento de la
familia para apoyar y mejorar su función preventiva, a partir del
conocimiento de las demandas y necesidades concretas del núcleo
familiar (atención y tiempo).
VALO
RA
CIÓ
N
52
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
PREV
ENCI
ÓN
Incrementar la participación de las familias en los programas de
prevención escolar.
• Incluir dentro de los programas de prevención escolar, material
audiovisual para fomentar la comunicación entre padres-hijos.
Buscar fórmulas de participación de la familia a través de las acciones
preventivas desarrolladas en el ámbito laboral.
• Incluir dentro de los programas de prevención laboral, material infor-
mativo y audiovisual específico para la familia.
Diseñar nuevas actuaciones específicas de formación dirigidas a la
familia a través de los planes municipales de drogodependencias.
• Incluir en los programas de prevención escolar, comunitario y laboral
acciones específicas que impliquen a la familia.
Mejorar la coordinación entre las Unidades de Prevención
Comunitaria y los centros escolares para detectar de manera precoz
situaciones de vulnerabilidad familiar.
• Potenciar a través de las Unidades de Prevención Comunitaria los
programas familiares de prevención selectiva.
• Identificación de casos de inadaptación escolar.
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y AccionesÁrea de Prevención: Prevención Familiar
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
53
PREV
ENCI
ÓNAsesorar y orientar a las familias que requieran una atención
especializada.
• Prestar a través de la Unidades de Prevención Comunitaria los
servicios de apoyo, orientación o asesoramiento en la materia, a
familias con dificultades con los hijos/as en el uso, consumo y mal
uso sustancias adictivas.
Ofertar a las familias con hijos pautas básicas para favorecer la pre-
vención del uso de drogas.
• Difusión de guías y materiales formativos para padres y madres,
para fortalecer su función preventiva.
54
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
PREV
ENCI
ÓN PREVENCIÓN LABORAL
Conjunto de acciones desarrolladas en el interior de una empresa, or-
ganización o cualquier otra institución, para prevenir conductas de riesgo
y abordar los problemas asociados al consumo de drogas.
Finalidad
“Mejorar los niveles de salud, seguridad laboral y calidad de vida de
los trabajadores y sus familias”
Marco de Actuación
La prevención del consumo de drogas en el mundo laboral, como
contexto de desarrollo personal del trabajador, debe seguir las mismas
orientaciones definidas para los programas dirigidos a la población en
general, es decir, incrementar los factores de protección y disminuir los de
riesgo, identificando aquellos que son específicos del trabajo y sobre los
cuales será indispensable intervenir.
Para el desarrollo de programas de prevención en el contexto laboral,
debe tenerse en cuenta que se trata de un ámbito que no funciona al mar-
gen de la influencia de otros contextos. De esta manera, el ambiente y las
condiciones de trabajo que se generan en el interior de una organización
influyen directamente sobre el ámbito personal, familiar y social del tra-
bajador, y viceversa. Esta relación constante obliga a considerar que, las
acciones desarrolladas en el medio laboral deben reforzar e incluir estrate-
gias preventivas familiares y comunitarias.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
55
PREV
ENCI
ÓNResultados y Valoración
Las líneas de acción puestas en marcha dentro del ámbito de la preven-
ción laboral se han centrado básicamente en el desarrollo de:
• Cursos informativos sobre las consecuencias del uso del tabaco.
• Información y sensibilización sobre el consumo del alcohol.
• Formación específica para gabinetes de salud laboral, mandos
intermedios y delegados sindicales.
56
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
PREV
ENCI
ÓN
RES
ULT
AD
OS
Aplicación de acciones sin continuidad en el tiempo y desde
una perspectiva, más de control de la aplicación de la normativa,
que dé respuesta a los problemas de consumo.
Poca aplicación de intervención terapéutica en el ámbito
laboral.
Escasos programas a nivel motivacional aplicados en el ámbito
laboral.
Dificultad para implicar a todo el personal de la organización
empresarial (empresarios, sindicatos, gabinetes de salud
laboral…) en la prevención de las drogodependencias.
Los esfuerzos realizados hasta el momento se han dirigido
fundamentalmente, a la sensibilización de empresarios y
trabajadores, resultando desiguales según sectores y empresas.
Las acciones emprendidas deben encontrar su continuidad en
el diseño y puesta en práctica de programas permanentes de
prevención de drogas. Se buscan nuevas alternativas a través de
la intervención motivacional para el abandono del consumo por
los trabajadores.
Las propuestas de intervención dentro de las empresas deben
impulsar la realización de planes de acción personalizados
partiendo del consenso entre todos los actores implicados
(trabajadores, mandos intermedios y superiores, gabinetes de
salud laboral, etc.), facilitando la aplicación de la normativa
vigente y fomentando la aplicación continuada de programas y la
evaluación de los resultados obtenidos en este ámbito.
VALO
RA
CIÓ
N
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
57
PREV
ENCI
ÓN
Diseñar materiales específicos de prevención del consumo de drogas
dentro de la empresa.
• Aplicación de los programas y materiales de prevención entre las
empresas de la Comunitat Valenciana: talleres de sensibilización, talleres
motivacionales y formación específica para gabinetes de seguridad e
higiene laboral, mandos intermedios y delegados sindicales.
Favorecer la puesta en marcha de programas de prevención del
consumo de drogas en las empresas de la Comunitat Valenciana,
facilitando los programas y adaptándolos a los Planes de Prevención
de Riesgos Laborales o a las medidas de las propias empresas.
• Las Unidades de Prevención Comunitaria y la Fundación para el
Estudio, Prevención y Asistencia a las Drogodependencias asesorarán a
las empresas en materia de políticas y normativa a aplicar. Facilitarán los
criterios de actuación para la identificación temprana de los problemas
de abuso a las drogas.
Fomentar la participación de la familia en las actividades preventivas
desarrolladas en el contexto laboral.
• Incluir al ámbito familiar como objeto de intervención específico de
los programas de prevención laboral.
• Creación de espacios de formación conjunta de los progenitores y
acciones recreativas para compartir con los compañeros de trabajo y/o
las familias.
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y AccionesÁrea de Prevención: Prevención Laboral
58
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
PREV
ENCI
ÓN PREVENCIÓN COMUNITARIA
Conjunto de medidas destinadas a prevenir los usos inadecuados de drogas a través de la participación conjunta de todos los núcleos susceptibles de intervención preventiva en la comunidad (escolar, familiar, laboral, asociativo, etc.). Finalidad
“Promover la implantación de programas de prevención a nivel local,
que estimulen la sensibilización y formación conjunta de todos los
agentes preventivos de la comunidad”
Marco de Actuación
La prevención comunitaria de los usos inadecuados de drogas constituye un elemento clave de los programas técnicos en la materia, y de las medidas políticas en materia de prevención. Nuestra experiencia en la última década nos permite promover la implantación de los programas de prevención comunitaria, que persistan en el tiempo, para que la sociedad valenciana aprenda a enfrentarse a los problemas generados por el abuso de drogas.
A priori, la prevención comunitaria no debe implicar un ámbito de trabajo distinto del escolar, familiar, laboral, etc., pero sí que requiere de un elemento imprescindible: la participación ciudadana.
El marco municipal se configura como el espacio idóneo desde el que adaptar la acción preventiva a las peculiaridades del contexto local en el que se van a desarrollar los programas comunitarios, establecer los mecanismos de coordinación con la acción autonómica y estatal, y potenciar la participación conjunta de todos los agentes preventivos.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
59
PREV
ENCI
ÓNResultados y Valoración
La propia indefinición y la escasa experiencia en los programas a desarrollar desde el marco comunitario ha impedido la aplicación de programas integrales y continuados en este ámbito, dando lugar a medidas y acciones de carácter aislado centradas en:
• Campañas informativas y de concienciación social: dirigidas a producir un impacto persuasivo en torno al consumo de drogas.
• Reparto de material informativo y divulgativo: como apoyo a las acciones preventivas emprendidas, como mecanismo de difusión de información preventiva sobre colectivos de difícil acceso.
• Programas de formación de mediadores sociales: formación de nuevos agentes sociales preventivos que faciliten y mejoren la ejecu-ción de las actividades preventivas.
60
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
PREV
ENCI
ÓN
VALO
RA
CIÓ
N
El trabajo preventivo desarrollado hasta el momento en la Comunitat Valenciana a través de las diferentes acciones comunitarias, muestra el avance logrado, al ubicar a profesionales de Unidades de Prevención Comunitaria y otros profesionales, de referencia municipal, como coordinadores y promotores de la acción preventiva. Ahora bien, además del esfuerzo presupuestario, es necesaria la coordinación organizativa de la intervención comunitaria convirtiendo las acciones en programas.
Los municipios deben poner los recursos suficientes para desarrollar estrategias globales que permitan una acción coordinada y coherente con la situación específica de cada municipio o barrio, con el fin de modificar las condiciones ambientales que facilitan el uso de drogas. En este sentido, constituye una acción prioritaria para el Plan Estratégico conseguir la coordinación necesaria a nivel local para la implantación de programas de carácter comunitario en:
• Ámbito Local: desarrollo de planes municipales de drogodepen-dencias donde se describan las estrategias de intervención comunitaria.
• Medios de comunicación: con acciones orientativas y formativas dirigidas a los profesionales de los medios de comunicación por su función de creadores de opinión.
• Ámbito de la salud y la educación: con mecanismos de colaboración y acciones formativas que impliquen a los profesionales de los distintos ámbitos, con el objetivo de favorecer la máxima participación en la comunidad.
Insuficiencia del número de programas y recursos, dado el amplio alcance que tiene el ámbito comunitario.
Dificultad en la valoración del alcance de los programas.
Necesidad de coordinación con las diferentes administraciones y entidades implicadas.R
ESU
LTA
DO
S
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
61
PREV
ENCI
ÓN
Sensibilizar a la opinión pública sobre la problemática asociada a las
drogodependencias y otros trastornos adictivos.
• Las Unidades de Prevención Comunitaria desarrollarán y ejecutarán
los programas de sensibilización adaptándolos a las circunstancias de
su entorno municipal o local.
Desarrollar una conciencia individual y colectiva en la comunidad,
sobre su potencial como agente promotor de salud.
• Impulsar campañas de sensibilización social de carácter continuado
en los medios de comunicación autonómicos y locales.
• Difusión de materiales de sensibilización destinados a informar sobre
los riesgos derivados del uso y/o abuso de drogas y combatir los mitos
y estereotipos sociales asociados al consumo, especialmente entre la
población juvenil.
Mejorar el acceso de la población más joven a la información veraz y
objetiva sobre el uso y/o abuso de drogas.
• Utilización de elementos cercanos a la cultura y prácticas sociales
juveniles para la difusión de información preventiva; Consultorios
interactivos (Internet), uso de telefonía móvil y pantallas de discotecas,
implantación de kioscos de salud o talleres de actividades puntuales.
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y AccionesÁrea de Prevención: Prevención Comunitaria
62
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
PREV
ENCI
ÓN Desarrollar programas de prevención comunitaria desde el ámbito
local, en municipios menores de 20.000 habitantes.
• Impulsar convenios de colaboración para el desarrollo de Planes
municipales, comarcales o mancomunados de drogodependencias en
municipios menores de 20.000 habitantes.
• Creación de equipos técnicos de apoyo para el desarrollo de programas
preventivos municipales, comarcales o mancomunados, acreditados
por la Conselleria de Sanitat.
Aumentar la implicación y participación de la ciudadanía y
organizaciones sociales en los programas de prevención de carácter
municipal.
• Facilitar la formación especializada de mediadores sociales
municipales para que puedan colaborar en el desarrollo de la prevención
comunitaria local.
Implicar a los profesionales sanitarios de Atención Primaria en la
implementación de acciones preventivas (programas de prevención,
campañas de detección precoz, etc.)
• Diseñar acciones preventivas específicas a desarrollar por los
profesionales de atención primaria (campañas preventivas, docencia de
cursos).
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
63
PREV
ENCI
ÓNPREVENCIÓN SELECTIVA
Conjunto de acciones de carácter preventivo dirigidas a grupos de riesgo,
identificados en base a la presencia de factores de alto riesgo como son los
de tipo demográfico, los factores de riesgo psicosociales, los factores de
riesgo biológicos y genéticos y/o, los factores de riesgo ambientales.
Finalidad
“Reducir los factores de riesgo y fomentar actitudes y
comportamientos responsables ante los consumos de drogas en
colectivos y grupos vulnerables”
Marco de Actuación
En la Comunitat Valenciana, como resultado del protocolo de
colaboración firmado entre la Delegación del Gobierno y la Conselleria
de Sanitat, el 11 de marzo de 2003, y atendiendo principalmente a los
artículos 25 y 29 de la Ley 1/1992 sobre Seguridad Ciudadana, se lleva
a cabo un Programa de Sustitución de Sanciones Administrativas. La
sanción administrativa, por tenencia y/o consumo de drogas en lugares
públicos, se podrá sustituir por un curso de formación sobre los riesgos
asociados al consumo de sustancias adictivas, coordinado y dirigido
desde la Dirección General de Drogodependencias. La intervención se
centra en la vertiente social y educativa, ofreciendo a aquellas personas
que son sancionadas administrativamente, la posibilidad de participar en
una acción formativa alternativa al pago de la multa. Si deciden hacerlo
así, son convocadas a un curso de 6 horas de duración, el cual pretende
aprovechar estrategias positivas de aprendizaje frente a la utilización
exclusiva de medidas sancionadoras.
64
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
PREV
ENCI
ÓN Resultados y Valoración
• Incremento del número de sanciones administrativas impuestas
a personas mayores de edad en el año 2004 (1.250 personas) con
descenso en el año 2005 (740 personas).
• La mayoría de las sanciones administrativas impuestas tienen
como causa el consumo y/o tenencia de cannabis (75%).
• La mayoría de las personas sancionadas prefiere realizar el curso
que abonar la sanción administrativa (78%).
Desde su puesta en funcionamiento en el año 2003, el Programa
de Sustitución de Sanciones Administrativas presenta una
buena aceptación por los participantes sancionados y un buen
seguimiento por parte de la Delegación de Gobierno, de la
Dirección General de Drogodependencias y de los profesionales
que ejecutan el programa.
A partir de la continuidad de los años aplicando el programa,
el siguiente paso debe ir dirigido a la valoración y evaluación
del mismo, así como, a la adaptabilidad del programa a las
características de los consumidores sancionados.
RES
ULT
AD
OS
VALO
RA
CIÓ
N
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
65
PREV
ENCI
ÓN
Promover el desarrollo de programas de prevención selectiva para
grupos destinatarios específicos.
• Oferta a los Centros de Protección y/o Reforma de Menores la posibi-
lidad de implementar un programa de prevención selectiva.
• Incorporar programas de prevención selectiva en la formación de jó-
venes en los programas de garantía social.
• Ofertar el protocolo de colaboración con las Subdelegaciones de Go-
bierno de Alicante y Castellón.
Propiciar un sistema de evaluación a medio plazo.
• Elaboración de protocolos de seguimiento de los asistentes.
• Estudio, valoración e informe de los protocolos de evaluación desa-
rrollados.
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y AccionesÁrea de Prevención: Prevención Selectiva
Área de AsistenciaSanitaria4
.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
69
ASI
STEN
CIA
ASISTENCIA SANITARIA
La evolución del fenómeno de las drogodependencias, en constante
incremento y la existencia de nuevos perfiles de usuarios drogodependientes,
ha propiciado el aumento del volumen de la actividad asistencial, y como
primera medida, la creación de nuevos dispositivos de atención, al mismo
tiempo que se ha consolidado la diversificación de la oferta terapéutica.
La integración de la atención primaria y la especializada en cada uno
de los Departamentos de Salud, constituye el nuevo modelo de gestión
que permite una financiación capitativa y por tanto, una corrección de las
desigualdades entre territorios y una mejor contribución a la eficacia del
sistema sanitario.
Se considera la necesidad que, el proceso terapéutico que inicia el
enfermo drogodependiente sea un circuito continuado que asegure la
actividad asistencial (Diagnóstico, Desintoxicación y Deshabituación) y
social (Integración/Reinserción) a través de la acción coordinada de todos
los recursos de la red de atención.
Finalidad
“Mejorar la accesibilidad y la atención integral de las personas afec-
tadas por cualquier tipo de drogodependencia u otro trastorno adic-
tivo en el ámbito de la Comunitat Valenciana”
La Comunitat Valenciana cuenta con una red asistencial, que cubre de
manera integral el proceso terapéutico del drogodependiente, garantizan-
do su asistencia desde los principios básicos de:
70
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ASI
STEN
CIA
A partir de dicho planteamiento, y desde que en 1998 se creara el primer
recurso para el tratamiento específico de personas drogodependientes
(Unidad de Conductas Adictivas) a través del propio sistema sanitario
público (Orden 7 de Julio de 1997 de la Conselleria de Sanitat), la red
asistencial valenciana ha incrementado su volumen y diversificación,
configurándose un mapa asistencial que cuenta con los siguientes
recursos:
Unidades de Conductas Adictivas: Son los recursos de asistencia sanitaria
al enfermo drogodependiente. Constituidas como dispositivos de referencia
para el tratamiento ambulatorio de las drogodependencias y otros trastornos
adictivos, en cada uno de los Departamentos de la Agència Valenciana de
Salut.
Las Unidades de Conductas Adictivas podrán especializarse en la asistencia
a un tipo de adicciones concreto, en base a las necesidades objetivas de
atención. Por este motivo, se crearon las Unidades de Alcohología, como
subtipo específico de Unidad de Conductas Adictivas, dirigida a la asistencia
a pacientes que presenten diagnósticos de abuso o dependencia al alcohol.
En la actualidad, la Comunitat Valenciana cuenta con 30 Unidades
de Conductas Adictivas y 5 Unidades de Alcohología, que facilitan la
accesibilidad a los recursos sanitarios y por tanto la atención integral a las
personas afectadas por cualquier tipo de drogodependencias u otro trastorno
adictivo.
Individualización
Diversificación
Continuidad terapéutica
Flexibilidad
InterdisciplinariedadPRIN
CIPI
OS
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
71
ASI
STEN
CIA
Centros Prescriptores, Elaboradores-Dispensadores y Puntos de Administración de Metadona.
Hablar de tratamientos de mantenimiento con agonistas opiáceos, en
España en general o en la Comunitat Valenciana en particular, equivale
a hablar de tratamiento de mantenimiento con metadona.
En la Comunitat Valenciana, durante la segunda mitad de la década de
los noventa, se desarrolló una amplia red de centros para la realización
de tratamientos con agonistas opiáceos para la dependencia a la
heroína. Con ello se ha conseguido una amplia cobertura que facilita
la accesibilidad de los pacientes y, al mismo tiempo, permite paliar los
efectos adversos sobre la salud y establecer un control del fármaco y
del usuario.
• Centros Prescriptores. Sobre los que recae la función de prescribir el
fármaco desde la atención sanitaria. Existen 34 equipos terapéuticos
acreditados para la prescripción: 29 Unidades de Conductas Adictivas,
4 Centros Penitenciarios y 1 Hospital Psiquiátrico.
• Centros Elaboradores y Dispensadores. Encargados de la elabora-
ción de la solución extemporánea de clorhidrato de metadona, su
preparación en las monodosis diarias individuales y su distribución a
los distintos puntos de administración del fármaco.
Se disponen de 3 laboratorios o centros, uno por provincia, encargados
de la elaboración de la solución extemporánea de clorhidrato de
metadona, su preparación en las monodosis diarias individuales y su
distribución a los distintos puntos de administración del fármaco.
• Puntos de administración: lugares donde acuden los pacientes a
recibir su medicación con el fin de facilitar al máximo la accesibilidad
de los mismos.
72
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ASI
STEN
CIA En la actualidad existen 49 puntos donde acuden los pacientes a recibir
su medicación ubicados en 32 ciudades distintas con el fin de facilitar
al máximo la accesibilidad de los mismos.
Unidades de Desintoxicación Hospitalaria: Recursos hospitalarios
indicados para el tratamiento de las drogodependencias en la fase de
desintoxicación de determinadas drogas.
De carácter público, existen actualmente 5 unidades acreditadas
en la Comunitat Valenciana, con disponibilidad de las mismas en
las tres provincias. Como subtipo especifico de las Unidades de
Desintoxicación Hospitalaria, la Comunitat Valenciana cuenta con 1
Unidad de Patología Dual para el tratamiento de la desintoxicación
de los pacientes drogodependientes con comorbilidad psiquiátrica.
Unidades de Deshabituación Residencial: Son recursos que en
régimen de internamiento, realizan un programa de tratamiento de
deshabituación, rehabilitación e inserción social.
En la actualidad existen 7 Unidades de Deshabituación Residencial
acreditadas, e integradas en la red pública, financiadas mediante un
sistema de conciertos o subvenciones.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
73
ASI
STEN
CIA
UNIDADES DE CONDUCTAS ADICTIVAS (UCAS)
Centros de tratamiento ambulatorio que desarrollan actividades
asistenciales a los enfermos drogodependientes o que padezcan otros
trastornos adictivos (Art.3, Cáp. II, Decreto 124/2001 del Consell de la
Generalitat Valenciana).
Finalidad
“Garantizar la asistencia sanitaria integral de las personas afectadas
por cualquier tipo de drogodependencia u otro trastorno adictivo desde
el sistema sanitario público”
Marco de Actuación
Las Unidades de Conductas Adictivas son la “puerta de entrada” en el
sistema sanitario y las responsables del diagnóstico y tratamiento de los
pacientes drogodependientes, así como, de la derivación y seguimiento
del usuario a otros recursos cuando se precise de una atención más
especializada.
Dentro de sus funciones propias destacan (Orden 7 de Julio de 1997 de
la Conselleria de Sanitat):
74
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ASI
STEN
CIA
Diagnóstico y tratamiento sanitario en régimen ambulatorio de los pacientes y sus familiares directos.
• Programa de desintoxicación ambulatoria.• Programa de deshabituación.• Programa de seguimiento individual y familiar, y del control
terapéutico de las orientaciones y de la medicación.• Programas de Tratamientos con Agonistas Opiáceos.
Programa de atención, derivación y seguimiento.
• Derivación a Unidad de Desintoxicación Hospitalaria.• Derivación a Unidad de Deshabituación Residencial.• Derivación a Unidad de Patología Dual.• Derivación a Recurso de Integración Social.
Programa de coordinación con los recursos asistenciales y sociales.
• Coordinación con los recursos sanitarios del Departamento de Salud para la asistencia y la derivación de casos.• Coordinación con los recursos sociales para su asesoramiento y actuación en materia de drogodependencias.• Colaborar con las actuaciones propuestas desde el propio Departamento de Salud y de la Dirección General de Drogodependencias.
Otros programas de prevención, formación docente e investigación. • Investigación epidemiológica y clínica.
• Participación en las actividades de formación e investigación específicas en drogodependencias (Área de formación e investigación).
PRO
GRA
MA
S
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
75
ASI
STEN
CIA
Resultados y Valoración
Aumento del número de Unidades de Conductas Adictivas desde
su creación en 1997, hasta las 35 Unidades operativas en 2006.
Normalización de la dependencia funcional y orgánica de las
Unidades de Conductas Adictivas: transferencia a la Conselleria de
Sanitat de las Unidades de Conductas Adictivas dependientes de
administraciones locales.
Crecimiento de la actividad asistencial: aumento de casos notificados
desde 1998 (8.221 casos) hasta la actualidad (12.712 casos) en
2005.
Adaptación terapéutica a la demanda asistencial siendo las principales
sustancias objeto de tratamiento la cocaína (32,1%), el alcohol
(31,2%), heroína (13.9%), tabaco (11,3%) y cánnabis (5,4%).
La ordenación territorial de dichos dispositivos a través de las
diferentes Departamentos de la Agència Valenciana de Salut ha
permitido una mejor distribución territorial y por ello una mejor
cobertura de la asistencia del paciente drogodependiente en el
sistema público de salud.
Aun con esto, el creciente volumen asistencial en materia de
drogodependencias obliga, a seguir ampliando el número de
Unidades de Conductas Adictivas, adaptándolas a los nuevos
consumos y mejorando su coordinación con el resto de recursos.
RES
ULT
AD
OS
VALO
RA
CIÓ
N
76
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ASI
STEN
CIA
Mejorar la distribución de la demanda y reducción de las listas de espera.
• Apertura de nuevas Unidades de Conductas Adictivas.• Dotar de más profesionales a las Unidades con mayor volumen de trabajo.
Mejorar la calidad del tratamiento.
• Unificación de criterios para establecer los protocolos de actuación y derivación entre los circuitos de atención.
Mejorar los canales de colaboración con los profesionales de la asistencia sanitaria y social, y demás recursos, para la detección precoz de las drogodependencias.
• Elaborar protocolos de actuación y derivación coordinados con los distintos recursos e instituciones.
Establecer recursos de atención priorizada a determinados colectivos profesionales.
• Desarrollo e implementación del programa PAIME (Programa de Atención Integral del Médico Enfermo).
Mejorar la calidad de atención a los usuarios y el seguimiento de tratamientos de mantenimiento con agonistas opiáceos.
• Accesibilidad del programa de tratamiento de sustitución en todos los Departamentos de Salud.• Normalizar este tratamiento desde las estructuras farmacéuticas adecuadas.• Facilitar a la población drogodependiente con problemas de VIH el tratamiento conjunto de ambas patologías (tratamientos con agonistas opiáceos y antiretroviales).• Revisión de los criterios de actuación seguidos para el desarrollo de programas de sustitución.• Crear y homogeneizar los criterios de perfil de bajo, medio y alto umbral. • Adaptar el programa de prescripción, dispensación y administración de metadona al sistema de información sanitario (SIGED y ABUCASIS II).
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones Área de Asistencia: Unidades de Conductas Adictivas.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
77
ASI
STEN
CIA
UNIDADES DE DESINTOXICACIÓN HOSPITALARIA (UDHS)
Recursos hospitalarios que realizan tratamientos de desintoxicación en
régimen de internamiento, cuando las características biopsicosociales y
familiares del paciente lo requieran (Art.3, Cáp. II, Decreto 124/2001 del
Consell de la Generalitat Valenciana).
Finalidad
“Abordar la fase de desintoxicación de sustancias adictivas en régimen
de internamiento hospitalario, para facilitar la continuidad del proceso
de recuperación del enfermo drogodependiente”
Marco de Actuación
La desintoxicación hospitalaria es el pilar fundamental, junto con
la desintoxicación ambulatoria y el tratamiento de sustitución, de la
rehabilitación de los enfermos drogodependientes.
Su indicación viene determinada por las características del propio
sujeto, de la sustancia/s consumidas, de la falta de apoyo familiar, de
su historia clínica, de la gravedad del diagnóstico en el momento de la
valoración médica y de la inclusión en un circuito de atención.
Las distintas modalidades de desintoxicación hospitalaria vienen
determinadas en los programas elaborados por las Unidades de
Desintoxicación Hospitalaria, primando la eficacia de la intervención con
el objetivo terapéutico.
78
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ASI
STEN
CIA
Actividades Sanitarias:
• Desintoxicación según sustancia/s.• Tratamiento según protocolo y seguimiento médico.
Otras Actividades:
• Valoración psicodiagnóstica. • Explicación del proceso de desintoxicación y participación activa de las orientaciones e indicaciones al respecto.• Emisión del informe de alta.
Resultados y Valoración
PRO
GRA
MA
S
Aumento del número de centros hospitalarios que disponen de una Unidad de Desintoxicación en materia de drogodependencias.
Estabilización del número de desintoxicaciones realizadas en nuestro ámbito territorial: rango estable, entre las 700 y 800 desintoxicaciones anuales, en los 5 centros disponibles con camas públicas.
Aumento considerable de solicitudes de ingreso: el número de solicitudes de desintoxicación hospitalaria es, en los últimos años, muy superior a los casos atendidos.
RES
ULT
AD
OS
La diversificación de las demandas de desintoxicación por
diferentes sustancias, así como las heterogéneas circunstancias
personales, familiares y sociales que acompañan al usuario,
plantean la necesidad de establecer un control de las solicitudes
con criterios claros de priorización de las mismas.
Del mismo modo, el aumento en el consumo de drogas ha
propiciado en los últimos años un aumento en las demandas de
desintoxicación dando lugar a listas de espera que requieren del
aumento del número de dispositivos de desintoxicación y del
número de plazas disponibles.
VALO
RA
CIÓ
N
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
79
ASI
STEN
CIA
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y AccionesÁrea de Asistencia: Unidades de Desintoxicación Hospitalaria
Normalizar la derivación a las Unidades de Desintoxicación Hos-
pitalaria.
• Asunción de funciones de control, información y derivación por la
Dirección General de Drogodependencias.
• Estandarización de los protocolos de derivación.
Mejorar la atención
• Utilización de protocolos que reduzcan las estancias medias de ingreso.
• Facilitar los ingresos de desintoxicación por alcohol en las diferentes
unidades de medicina interna de los hospitales.
• Establecer conciertos con entidades acreditadas para aumentar el nú-
mero de intervenciones, priorizando en:
• Pacientes con criterio de exclusión social.
• Pacientes con criterio de urgencia inmediata.
• Pacientes con comorbilidad.
• Pacientes con motivación para el seguimiento terapéutico.
Mejora de la atención a los pacientes con comorbilidad psiquiátrica.
• Creación de otra Unidad de Patología Dual para atender la de-
manda.
• Cobertura de la demanda asistencial de los enfermos con patología
dual a través de Unidades de atención hospitalaria de desintoxicación y
media estancia.
• Concertar con entidades acreditadas programas de intervención sobre
los casos de comorbilidad.
80
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ASI
STEN
CIA
UNIDADES DE DESHABITUACIÓN RESIDENCIAL (UDRS)
Centros que, en régimen de internamiento, realizan tratamientos de deshabituación, rehabilitación y reinserción por un período de tiempo de varios meses cuando las indicaciones terapéuticas y las condiciones biopsicosociales y familiares del paciente lo requieren. (Art.3, Cáp. II, Decreto 124/2001 del Consell de la Generalitat Valenciana).
Finalidad
“Abordar el tratamiento integral del drogodependiente favoreciendo la recuperación física y psicológica, y facilitando su incorporación social”
Marco de Actuación
Las Unidades de Deshabituación Residencial atenderán las demandas indicadas por los recursos de referencia, en base al criterio del equipo terapéutico que diagnóstica y valora la situación médica y psicosocial del sujeto.
En todo caso, y aún cuando se considerase oportuno el ingreso en dichos dispositivos, se deberán seguir los protocolos de derivación establecidos para tal caso, contemplando la coordinación entre el recurso emisor y la Unidad de Deshabituación y asegurando el seguimiento del caso durante todo el proceso de recuperación.
El programa psicoterapéutico desarrollado en las Unidades de Deshabituación Residencial tiene como característica fundamental la intervención a nivel individual, grupal y familiar, con una temporalización del tratamiento por objetivos establecidos en tres fases bien diferenciadas, a saber:
• Fase de Acogida.• Fase de Tratamiento y Deshabituación.• Fase de Inserción Social.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
81
ASI
STEN
CIA
Tratamiento médico-sanitario.
Tratamiento psicológico.
Formación educativa e intervención socio-laboral
Resultados y Valoración
Desajuste entre el número de solicitudes de plazas en Unidades
de Deshabituación residencial e ingresos efectivos: el número
de solicitudes a tratamiento es superior al número de plazas
disponibles.
Insuficiente aumento del número de plazas y sostenimiento de los
casos atendidos en el período 2004-2005.
Incremento considerable en los dos últimos años (2004-2005)
de las solicitudes de demanda por cocaína (48.9%) y alcohol
(16.2%), además del aumento de expedientes que describen una
comorbilidad acentuada.
En los últimos años, existen dificultades para atender la creciente
demanda. Resulta por tanto necesario, incrementar la capacidad
de atención de dichos recursos, a través del:
• Aumento del número de unidades.
• Aumento del número de plazas disponibles en las unidades ya
existentes.
• Adaptabilidad de los programas terapéuticos a las necesidades
actuales de los pacientes (tiempo de estancia, ajuste del perfil de
usuarios, etc.).
PRO
GRA
MA
SRES
ULT
AD
OS
VALO
RA
CIÓ
N
82
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ASI
STEN
CIA
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones Área de Asistencia: Unidades de Deshabituación Residencial
Adecuar la oferta asistencial a las necesidades actuales de demanda.
• Crear al menos una Unidad de Deshabituación Residencial.
Reducir el tiempo de espera entre el plazo de solicitud y la entrada al
centro.
• Programar el circuito de atención.
• Aumentar el número de plazas en los recursos ya disponibles.
• Reducir la estancia media sin perjuicio terapéutico (Programas de con-
tención de 1 a 2 meses).
Crear nuevas modalidades de atención que favorezcan la inserción so-
cial del paciente.
• Programar la creación y apoyo de recursos intermedios que favorezcan
la integración socio-laboral de los usuarios.
Potenciar la utilización de recursos de tratamiento tras el alta de la
Unidad de Deshabituación Residencial.
• Derivar a circuitos de atención con itinerarios terapéuticos esta-
blecidos.
Área de Evitación yReducción de Daños5
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
85
E. R
EDU
CCIÓ
N D
Añ
OS
EVITACIÓN Y REDUCCIÓN DE DAñOS
Conjunto de estrategias individuales y colectivas destinadas a evitar
y reducir los daños derivados de la dependencia a drogas, adaptadas al
contexto jurídico-normativo y socio-cultural en el que se desarrollen.
Desde su puesta en marcha en la Comunitat Valenciana a finales de
la década de los noventa hasta la actualidad, la evitación y reducción
de daños se ha configurado como una estrategia efectiva, acompañada
de otras medidas preventivo-asistenciales.
Los programas de reducción y de evitación del daño deben entenderse
como una estrategia terapéutica más, dentro de la cartera asistencial
sanitaria.
Finalidad
“Disminuir y evitar las consecuencias socio-sanitarias adversas
derivadas de la dependencia a sustancias tóxicas, aumentado la
calidad de vida de los usuarios”
Algunas de las premisas básicas que guían este modelo de atención son:
No todos los dependientes de drogas están en condiciones de realizar un tratamiento dirigido a la abstinencia.
Existe una población “oculta” de consumidores que requiere de programas “puente” hacia los servicios socio-sanitarios normalizados.
Muchos de los riesgos relacionados con las drogas pueden ser evitados o eliminados o en su caso disminuidos o reducidos.
PRIN
CIPI
OS
86
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
E. R
EDU
CCIÓ
N D
Añ
OS
Los programas desarrollados actualmente en la Comunitat Valenciana son:
Programa de intervención en el medio.
• Programas de intercambio y distribución de jeringuillas.
• Talleres de consumo con menos riesgo.
• Programas de promoción de sexo más seguro.
• Programas específicos de tratamiento con fármacos sustitutivos
u otros que hayan demostrado su eficacia clínica en pacientes de
alta cronicidad o máximo riesgo sanitario.
Dichos programas se llevan a cabo desde los recursos/centros que a
continuación se detallan:
Centros de Encuentro y Acogida: Actualmente la Comunitat Valen-
ciana cuenta con 4 Centros de Encuentro y Acogida acreditados, los
cuales desarrollan su actividad en el ámbito social, sanitario y tera-
péutico del paciente desde un modelo de disminución de daños y ries-
gos, priorizando el objetivo de minimizar los daños provocados por las
conductas adictivas.
Los programas desarrollados desde los diferentes Centros de Encuen-
tro y Acogida pueden llevarse a cabo, bien, desde los propios centros, o
a través de unidades móviles desplazadas a las zonas de consumo.
CENTROS DE ENCUENTRO Y ACOGIDA (CEAS)
Aquellos que, en régimen de internamiento temporal y/o ambulatorio,
plantea su intervención en el ámbito social, sanitario y terapéutico, desde
un modelo de disminución de daños y riesgos, priorizando el objetivo de
minimizar los daños provocados por las conductas adictivas (Art.3, Cáp.
II, Decreto 124/2001 del Consell de la Generalitat Valenciana).
PRIN
CIPI
OS
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
87
E. R
EDU
CCIÓ
N D
Añ
OS
Finalidad
“Ofrecer al drogodependiente la cobertura de sus necesidades más básicas, incidiendo de forma especial en la educación sanitaria y el apoyo psicosocial, con el objeto de reconducirlo a tratamientos más normalizados”
Marco de Actuación
Los Centros de Encuentro y Acogida se conciben como “centros puente” entre los pacientes refractarios al tratamiento y los recursos asistenciales normalizados.
Ante la necesidad de que las medidas preventivas lleguen al máximo número de consumidores de drogas, se han desarrollado intervenciones de atención socio-sanitaria en las zonas marginales de tráfico y consumo de drogas a través de equipos móviles.
En todo caso, bien sea través de unidades móviles o en los propios Centros de Encuentro y Acogida las acciones desarrolladas son:
Cobertura de necesidades básicas: alimentos, descanso, higiene personal, etc.
Distribución y recogida de jeringuillas: kits de inyección segura.
Distribución de preservativos: kits de sexo más seguro.
Información sobre recursos asistenciales: tramitación de documentación y asesoramiento de prestaciones económicas, orientación laboral, derivación a otros recursos sociales y sanitarios, etc.
Realización de cuidados mínimos de enfermería: curas, vacunaciones y seguimiento de posibles complicaciones organicas
Talleres de menos riesgos: talleres de inyección segura, talleres de sexo seguro, talleres de educación para la salud, formación de pares, etc.
Detección y derivación: de posibles complicaciones orgánicas.
PRO
GRA
MA
S
88
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
E. R
EDU
CCIÓ
N D
Añ
OS
Resultados y Valoración
Cobertura territorial ampliada a las tres capitales de provincias
con la creación del CEA de Alicante en el año 2006.
Aumento del número de nuevos usuarios atendidos, prestando
especial atención al grupo de VIH-SIDA, VHB, VHC,
tuberculosis y enfermedades de transmisión sexual.
Destacan las prestaciones básicas (alimento e higiene) así como
las intervenciones psicológicas, de escucha y de orientación,
seguidas de intervenciones sanitarias de enfermería.
Con la experiencia de estos últimos años, en los centros de
encuentro y acogida, se ha conseguido el objetivo de identificar y
dar respuesta mediática a dependientes de drogas que nunca han
estado en tratamiento. Facilitándoles sus necesidades primarias
y orientándoles hacia el tratamiento normalizado, al igual que
aquellos otros adictos que no han querido abandonar el consumo
de sustancias.
RES
ULT
AD
OS
VALO
RA
CIÓ
N
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
89
E. R
EDU
CCIÓ
N D
Añ
OS
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Evitación y Reducción de Daños: Centros de Encuentro y
Acogida
Promover la creación de Centros de Encuentro y Acogida para
favorecer la derivación de usuarios más desfavorecidos.
• Aumento del número de recursos según las necesidades detectadas.
•Aumento del número de programas desarrollados desde estos
dispositivos.
Mejorar la accesibilidad y adaptabilidad de los programas ofertados
desde los Centros de Encuentro y Acogida.
• Incremento de la captación de usuarios.
• Aumento de la derivación de usuarios a los dispositivos socio-sanitarios
normalizados.
Mejorar la accesibilidad a nuevos grupos de población residual con
situaciones de alta exclusión social a los programas con agonistas u
otros fármacos de eficacia clínica demostrada.
• Diversificación de programas con oferta de tratamientos de baja
exigencia adaptados a estos grupos de población.
Área de Integración Social6
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
93
INTE
GRA
CIÓ
N S
OCI
AL
INTEGRACIÓN SOCIAL
El circuito terapéutico iniciado por el enfermo drogodependiente, con la fase de desintoxicación y deshabituación, deberá contar en todo momento con recursos y programas que tengan por objeto la integración social del drogodependiente. En este sentido, la intervención social debe producirse durante todo el proceso de recuperación, entendiéndose como una actuación transversal.
Finalidad
“Favorecer el proceso de rehabilitación e inserción/reinserción social de las personas con drogodependencias u otros trastornos adictivos en el me-dio social y familiar desde criterios de normalización”
El área de incorporación social tendrá como usuarios a todos aquellos ciudadanos con problemas de drogodependencias u otro tipo de adicciones, que están en riesgo o padecen situaciones de exclusión social.
Todas las intervenciones en este ámbito partirán del diseño conjunto de itinerarios personalizados que contemplen las prioridades, objetivos y ritmos de cada persona, a partir de una serie de principios básicos que homogenicen las acciones en este nivel.
Inserción socio-laboral a través de recursos normalizados diri-gidos a la población general:
• Servicios sociales.• Servicios de protección de la familia.• Programas de formación profesional ocupacional.• Medidas generales de fomento de empleo, etc.
Priorización de las acciones dirigidas a personas adictas en fase de deshabituación de drogodependencias u otros trastornos adictivos.
Desarrollo de acciones en el entorno familiar y social de la persona, como complemento a los procesos de reinserción socio-laboral.
PRIN
CIPI
OS
94
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
INTE
GRA
CIÓ
N S
OCI
AL
Desde esta área se trabaja para poner a disposición de los usuarios
intervenciones y actuaciones favorecedoras de la normalización social y
de la incorporación a la vida ciudadana en pleno derecho, a través de
programas dirigidos a dos núcleos básicos de actuación:
Dichos programas se han diseñado y ejecutado a través de los dos recur-
sos básicos que conforman el área de integración social:
Centros de Día: Actualmente se dispone en la Comunitat Valenciana de un
total de 25 Centros de Día acreditados, de los cuales 22 están integrados en la
red pública mediante un sistema de conciertos o subvenciones desde el año 2001.
Viviendas Tuteladas: En la actualidad existen 27 Viviendas Tuteladas
acreditadas, pertenecientes todas ella a distintas entidades sin ánimo de lucro,
de las cuales 18 están integradas en la red pública mediante un sistema de
conciertos.
CENTROS DE DÍA (CDS)
Recursos en régimen de estancia de día, que realizan tratamientos
de deshabituación, rehabilitación y reinserción, mediante terapia
psicológica, formativa y ocupacional, y promueven la participación activa
de los pacientes, por un tiempo determinado, con objeto de facilitar su
incorporación social (Art.3, Cáp. II, Decreto 124/2001 del Consell de la
Generalitat Valenciana).
Integración Socio–Laboral: capacitar al sujeto para su acerca-
miento al mercado de trabajo.
Integración Familiar: reestructuración familiar y adaptación
del enfermo a ésta.PRO
GRA
MA
S
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
95
INTE
GRA
CIÓ
N S
OCI
AL
Finalidad
“Posibilitar las condiciones personales y sociales para la convivencia,
participación e integración de las personas afectadas por una drogode-
pendencia u otro trastorno adictivo en la vida social”
Marco de Actuación
La propia organización y funcionamiento de este tipo de centros, que
exigen la presencia diaria y continuada en los mismos de sus usuarios,
va a posibilitar que un sector de drogodependientes pueda realizar un
tratamiento rehabilitador en su medio social.
Las acciones que desde los Centros de Día se desarrollen en materia
de deshabituación e inserción social, podrán ser complementarias a las
desarrolladas por otros recursos.
Orientación y apoyo terapéutico:
• Intervención psicoterapéutica individualizada.
• Intervención socioterapeútica grupal.
• Seguimiento de tratamientos .
Programas de reinserción:
• Área Formativo Laboral: formación pre-laboral, incorpora-
ción socio-laboral y seguimiento laboral.
• Área Familiar.
• Área de Desarrollo Personal.
• Área de Relaciones Sociales.
• Área de Ocio y Tiempo Libre.
• Área Judicial.
PRO
GRA
MA
S
96
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
INTE
GRA
CIÓ
N S
OCI
AL
En cuanto a los objetivos de cobertura asistencial, la valoración
realizada hasta el momento resulta satisfactoria, con una buena
dotación de centros y plazas ofertadas y una línea de continuidad,
en cuanto a la mejora en la distribución territorial de los centros,
para facilitar una mejor accesibilidad.
En cuanto a los objetivos de calidad asistencial la evaluación
plantea dos necesidades básicas:
• Adaptabilidad de los programas terapéuticos a las necesidades
reales de los pacientes.
• Necesidad de mejorar la coordinación entre los equipos
terapéuticos de la Unidades de Conductas Adictivas y los
Centros de Día.
Resultados y Valoración
Aumento del número de plazas existentes y por tanto mayor núme-
ro de pacientes atendidos en este tipo de recursos.
Incremento considerable de las solicitudes de demanda por cocaí-
na, abarcando casi la mitad de las causas de acceso a este tipo de
recursos.
Incremento de pacientes con diagnóstico de patología dual, que
determina la adaptación de los programas terapéuticos.
RES
ULT
AD
OS
VALO
RA
CIÓ
N
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
97
INTE
GRA
CIÓ
N S
OCI
AL
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Integración Social: Centros de Día
Garantizar que, en cada Departamento de Salud, exista la oferta
adecuada de plazas para la realización de este tipo de tratamientos.
• Crear los Centros de Día en los Departamentos de Salud con mayor
demanda asistencial.
Adaptación de los programas terapéuticos a las necesidades de los
usuarios.
• Adecuar los programas terapéuticos a la demanda de una nueva
población objeto de atención.
• Dotar al circuito de nuevos itinerarios terapéuticos.
Optimizar la derivación de los pacientes.
• Diseñar cauces de información interactiva entre los centros
solicitantes y los Centros de Día, para mejorar la gestión.
98
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
INTE
GRA
CIÓ
N S
OCI
AL
VIVIENDAS TUTELADAS (VVTT)
Centros residenciales de tipo convencional, sin funciones asistenciales, en
los que se convive de forma autosuficiente y normalizada, donde los inter-
nos asumen funciones propias del mantenimiento del mismo (Art.3, Cáp.
II, Decreto 124/2001 del Consell de la Generalitat Valenciana).
Finalidad
“Alcanzar el mayor grado de autonomía personal y de convivencia,
dentro de un ambiente normalizado situado preferentemente en nú-
cleos urbanos”
Marco de Actuación
Son viviendas que funcionan como soporte social, dentro del circuito de
atención, a una necesidad de vivienda, de relación, de control y adaptación
a normas establecidas para la convivencia y el desarrollo personal.
Todos los usuarios de las viviendas deben estar atendidos en otros recursos
asistenciales, con su diagnóstico, tratamiento y medidas de seguimiento.
Las Viviendas Tuteladas se dirigen a drogodependientes en proceso de
inserción social generalmente que, aún necesitando determinados apoyos
externos durante un periodo de tiempo, tengan las capacidades necesarias
y suficientes para mantener una convivencia autónoma.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
99
INTE
GRA
CIÓ
N S
OCI
AL
Atención socio-educativa integral: tareas de organización per-
sonal y de convivencia, control por parte de tutores para el man-
tenimiento de las normas y las labores domésticas, talleres de ha-
bilidades sociales y mejora de empleo, tiempo libre, etc.
Atención familiar: conseguir y reorientar el apoyo familiar.
Seguimiento de los tratamientos prescritos y de las orientacio-
nes terapéuticas.
Resultados y Valoración
Buena cobertura de este tipo de recursos, alcanzando el 75% de
la demanda existente, aunque existe, año tras año, un aumento
de las solicitudes debido a las necesidades actuales de los usua-
rios.
Perfil por sustancias: heroína, cocaína y alcohol son los perfiles
mayoritarios de los usuarios que se benefician de las viviendas
tuteladas.
Tras quedar de manifiesto la importancia que este tipo de recur-
sos tienen como soporte del circuito de atención en este momen-
to, resulta de enorme importancia, poder incorporar aquellos
grupos de población con una grave situación de exclusión social
que quedan fuera del sistema.
Del mismo modo, el establecer programas diversificados y
adaptados a las necesidades de los usuarios y acordes a los
diagnósticos de los profesionales será uno de los objetivos prio-
ritarios a valorar en el presente Plan Estratégico.
PRO
GRA
MA
SRES
ULT
AD
OS
VALO
RA
CIÓ
N
100
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
INTE
GRA
CIÓ
N S
OCI
AL
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones Área de Integración Social: Viviendas Tuteladas
Potenciar las plazas en Viviendas Tuteladas existentes.
• Articular medidas para el acceso de aquellos colectivos vulnerables
y en situación de exclusión, como factor de acceso a la incorporación
de programas.
Adaptar los programas desarrollados a las nuevas necesidades
emergentes.
• Programas que contengan nuevos perfiles de usuarios de Viviendas
Tuteladas: redefinición de recursos según las necesidades de usuarios
y profesionales.
• Mercados de trabajo tutelados (itinerarios laborales) coordinados
con otras administraciones.
• Adaptación de las cualificaciones profesionales a las necesidades de
los usuarios de las Viviendas Tuteladas.
Área de Valoración yApoyo en Drogodependencias7
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
103
VALO
RACI
ÓN
Y A
POY
O
UNIDADES DE VALORACIÓN Y APOYO EN DROGODEPENDENCIAS (UVADS).
PROGRAMAS DE INTERVENCIÓN EN COMISARÍAS (PICS).
Integra a aquellos servicios que tienen como función el asesoramiento
y apoyo, a los órganos jurisdiccionales y fuerzas del orden público, en
la valoración de drogodependientes con problemas legales, incluyendo
la atención directa al detenido drogodependiente en comisarías y
juzgados (Art.3, Cáp. II, Decreto 124/2001 del Consell de la Generalitat
Valenciana).
Finalidad
“Ayudar a la administración de justicia y a las personas con problemas
judiciales derivados de su conducta adictiva para que la aplicación de
las medidas de seguridad sean las más adecuadas”
Algunas de las premisas básicas que deben guiar este modelo de atención
serían:
• Muchas de las personas drogodependientes realizan actividades
marginales y actos delictivos con el único fin de mantener su adic-
ción.
• El tratamiento integral e individualizado, según las distintas ne-
cesidades de cada uno de los pacientes, disminuye de manera im-
portante los delitos relacionados con la propia adicción.
• La correcta valoración de la dependencia, en cada uno de los
pacientes, permite aplicar las penas y/o medidas de seguridad de
la manera más adecuada o, al menos, menos perjudicial para los
propios pacientes, facilitando su adecuado tratamiento y la conse-
cución de su reinserción social.
PRIN
CIPI
OS
104
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
VALO
RACI
ÓN
Y A
POY
O
Desde 1997, en la Comunitat Valenciana se han ido creando unidades
específicas formadas por equipos profesionales multidisciplinares para
actuar en dos ámbitos:
• En los Juzgados de guardia: son las Unidades de Valoración y Apoyo
en Drogodependencias.
• En las Comisarías a través de los Programas de Intervención en
Comisarías.
Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodependencias: En la
actualidad existen 4 unidades que realizan sus actividades en los
juzgados centrales de guardia de las tres capitales de provincia de
nuestra comunidad.
Desde la tipificación de este tipo de unidades (Decreto 47/1998 del
Consell de la Generalitat Valenciana) como centros y servicios de
actuación en materia de drogodependencias en el ámbito territorial
de la Comunitat Valenciana, se crearon las unidades necesarias para
cubrir los tres juzgados centrales de guardia.
Programas de Intervención en Comisarías: El desarrollo de estos
programas se ha circunscrito a los centros de detención provincial de
las tres capitales de provincia de nuestra comunidad, iniciándose su
actividad en 2000 en la provincia de Valencia.
Marco de Actuación
Los programas y actividades desarrollados van dirigidos a todas aquellas
personas detenidas o con problemas legales y/o judiciales relacionados
con el consumo de sustancias.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
105
VALO
RACI
ÓN
Y A
POY
O
Entre sus actividades principales destacan:
• Información-Orientación: sobre las posibilidades a las que puede
optar el detenido dependiendo de su situación.
• Informes de valoración: valoración psicológica y social del
sujeto, valoraciones de síndrome de abstinencia, diagnóstico con
respecto al consumo de drogas, propuesta de plan de tratamiento
más adecuado.
• Informes periciales: posibilidad de declarar como périto sobre
los informes elaborados.
• Informes de seguimiento jurídico del caso.
• Atención socio-sanitaria: tramitación y gestión de prestaciones
sociales, mantenimiento de la relación con la familia, gestión de
acceso a centros de tratamiento.
• Tratar o continuar el tratamiento de los detenidos que presentan
problemas relacionados con el consumo de sustancias.
• Informar, orientar y, en su caso, gestionar la incorporación para
continuar el tratamiento normalizado en la Unidad de Conductas
Adictivas correspondiente.
• Valorar la existencia de dependencia, grado de intoxicación
o síndrome de abstinencia del sujeto en el momento de la
detención.
PRO
GRA
MA
S
106
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
VALO
RACI
ÓN
Y A
POY
O
Cierre provisional del Programa de Intervención en Comisaría de
Valencia, y por tanto, descenso del número de atenciones a detenidos
con problemas relacionados con el consumo de sustancias.
Perfil de usuarios por sustancias: heroína, cocaína y alcohol son
las sustancias principales causantes de los problemas judiciales
atendidos.
Perfil por demandas: atención por síndrome de abstinencia,
trastornos por ansiedad y traumatismos, abarcan el 63% de los
casos atendidos.
Resultados y Valoración
Aumento progresivo del número de atenciones realizadas desde
su puesta en funcionamiento en 1997.
Patrón reincidente de consumo: en torno al 60% de los usuarios
atendidos ya habían realizado, al menos, un tratamiento previo por
la sustancia objeto de dependencia.
Las principales sustancias de abuso y/o dependencia que han
causado problemas con la justicia son la cocaína, heroína, cánnabis
y alcohol respectivamente.
Los principales delitos son los referidos a delitos contra el
patrimonio, contra la salud y contra las personas.
RES
ULT
AD
OS
UVA
D’S
RES
ULT
AD
OS
PIC’
S
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
107
VALO
RACI
ÓN
Y A
POY
O
El correcto funcionamiento de las Unidades de Valoración y Apoyo
en Drogodependencias y Programas de Intervención en Comisarías
no sería posible sin la adecuada formación y coordinación entre
los distintos profesionales que participan a los largo del proceso.
Cabe resaltar que, dichas unidades y programas no sólo cumplen con
una función de asesoramiento e información sobre los problemas
jurídico-legales relacionados con el consumo de sustancias, sino
también, se constituyen en el punto de convergencia de los órganos
jurisdiccionales, de los profesionales de los centros y servicios en
materia de drogodependencias y de los propios usuarios y sus
familias.
Es por tanto necesario, seguir reforzando la labor de dichos
profesionales mejorando los canales de comunicación y
coordinación entre las diferentes instancias relacionadas.
VALO
RA
CIÓ
N U
VAD
’S y
PIC
’S
108
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
VALO
RACI
ÓN
Y A
POY
O
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones. Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodependencias.Programas de Intervención en Comisarías.
• Ampliar la cobertura de atención.
• Creación de nuevas Unidades de Valoración y Apoyo en
Drogodependencias en ciudades con mayor densidad poblacional.
• Reapertura del Programa de Intervención en Comisarías en la ciudad
de Valencia.
• Potenciar la coordinación del resto de recursos con las Unidades
de Valoración y Apoyo en Drogodependencias y los Programas de
Intervención en Comisarías.
• Establecer los canales de intercambio de información con los distintos
equipos para la mejora de la coordinación interdepartamental.
• Ofertar formación en materia de drogodependencias a los
profesionales de la administración de justicia y cuerpos y fuerzas de
seguridad del estado.
• Potenciar la figura de Técnicos Especialistas para el estudio y
diagnóstico de personalidad de drogodependientes relacionados con
la comisión de delitos violentos y, emisión de informes de apoyo
jurídico-penal.
Área de CoordinaciónInstitucional y Participación Social8
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
111
COO
RD
INA
CIÓ
NY
PA
RTI
CIPA
CIÓ
N
COORDINACIÓN INSTITUCIONAL Y PARTICIPACIÓN SOCIAL.
Define las actuaciones de coordinación institucional para la mejora
de la gestión de los programas y servicios en materia de adicciones, y
promueve la colaboración de la sociedad valenciana desarrollando las
políticas de participación social.
Desde dicha área, se pretende alcanzar una mejor optimización de los
recursos públicos en materia de adiciones, a través de una coordinación
institucional acorde a la actualidad de las nuevas tecnologías. De igual
manera, se establece una política de firme aliento a la participación de los
ciudadanos y de las organizaciones civiles.
Finalidad
“Planificar las políticas que faciliten la viabilidad del principio
de coordinación institucional entre las distintas administraciones
públicas y fomento de la participación de la iniciativa social”
Potenciar la coordinación institucional entre la administración del
Consell y las distintas administraciones públicas.
Promover la coordinación con la iniciativa social, adecuadamente
vertebrada.
OBJE
TIV
OS
112
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
COO
RD
INA
CIÓ
NY
PA
RTI
CIPA
CIÓ
N
Como estructuras de referencia dentro de dicha área se reconocen:
• Comisión Interdepartamental: presidida por el President de la Generalitat y compuesta por los titulares de las Consellerias con implicación en materia de drogodependencias, así como, por los presidentes de las tres Diputaciones Provinciales y actuando como secretario el Comisionado/a del Consell en materia de drogodependencias.
Resaltan entre sus funciones, establecer los criterios generales para la coordinación y gestión de la política sobre drogodependencias, establecer las formas de colaboración con las instituciones y la sociedad y conocer los planes, programas y proyectos que, en esta materia, se desarrollen en la Comunitat Valenciana.
• Comisión Ejecutiva: cuya presidencia recae en el Conseller de Sanitat, formando parte de la misma un representante de cada Consellería con rango, al menos, de Director General, el director del Instituto Valenciano de la Juventud y tres representantes de la administración local. Su función principal consiste en la ejecución de los acuerdos adoptados por la Comisión Interdepartamental.
• Comisionado del Consell en materia de Drogodependencias: es el órgano personal de asesoramiento, coordinación y control de las actuaciones que en materia de drogodependencias se desarrollen en la Comunitat Valenciana, el cargo recae en la Director/a General de Drogodependencias.
• Consejo Asesor: como órgano colegiado de carácter consultivo,
está compuesto por representantes de la administración
pública (Generalitat y entidades locales) y por representantes
de entidades de la iniciativa social y de las organizaciones
sindicales más representativas.Órg
ano
s de
Part
icip
aci
ónSo
cial
Estr
uctu
ras
Polít
ico-
Adm
inis
trativ
as
de
Coor
din
aci
ón In
stitu
cion
al
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
113
COO
RD
INA
CIÓ
NY
PA
RTI
CIPA
CIÓ
N
COORDINACIÓN INSTITUCIONAL
El adecuado desarrollo de un plan integral depende, en gran medida, de la coordinación de las distintas administraciones públicas que en él participan en los distintos niveles:
Finalidad
“Vertebración de las distintas administraciones en la consecución de un
fin común dirigido a planificar las políticas de actuación en las distintas
áreas en el campo de las adicciones”
Resultados y Valoración
La propia composición, tanto de la Comisión Interdepartamental
como de la Comisión Ejecutiva, por miembros de los niveles más
altos de la Generalitat, ha dificultado que las convocatorias se
realizaran con una fluidez óptima.
A la vista de los resultados obtenidos hasta este momento,
éstos pueden y deben mejorarse con una actuación más ágil y
operativa, por lo que sería recomendable establecer un Comité
Adjunto, compuesto por Técnicos-Coordinadores para impulsar
la actuación del Consejo Asesor como instrumento básico de
coordinación y participación social.
Autonómico: basado en la coordinación institucional entre departamentos y órganos de la Generalitat, y de ésta con las distintas administraciones locales, municipio, provincia y entidades supramunicipales.
Supraautonómico y Estatal: basado en la coordinación con las distintas comunidades autónomas y con el estado.
Internacional: fomentando los proyectos de cooperación al desarrollo con contenidos específicos en drogodependencias.
NIV
ELES
RES
ULT
AD
OS
VALO
RA
CIÓ
N
114
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
COO
RD
INA
CIÓ
NY
PA
RTI
CIPA
CIÓ
N
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y AccionesÁrea de Coordinación Institucional
Lograr una mayor implicación de cada una de las administraciones
públicas en este cometido.
Potenciar desde la Dirección General de Drogodependencias la
coordinación con todos los niveles de la Administración Pública
(local, provincial, autonómica y estatal), para el desarrollo conjunto
de las actuaciones y programas.
Impulsar el funcionamiento del organigrama de participación
institucional de la Dirección General de Drogodependencias,
especialmente de la Comisión Interdepartamental y de la Comisión
Ejecutiva.
• Adecuar la estructura y funciones de ambas comisiones, a fin de
conseguir una mayor operatividad, y adaptarlas a la estructura actual
del Consell.
• Creación de un Comité Adjunto a la Comisión Interdepartamental
integrado por coordinadores de las distintas Consellerías para agilizar y
optimizar las actuaciones a realizar.
• Establecer reuniones periódicas, con calendario preestablecido, de
ambas comisiones.
• Crear grupos de trabajo por áreas de actuación, dependientes de esas
comisiones.
• Impulso por parte del Comisionado del Consell de aquellas acciones y
programas susceptibles de desarrollo conjunto.
• Potenciar las líneas de actuación prioritarias del Plan Estratégico
2006-2010.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
115
COO
RD
INA
CIÓ
NY
PA
RTI
CIPA
CIÓ
N
Adecuación del marco normativo sobre Drogodependencias.
• Adecuación de la Ley de la Generalitat Valenciana sobre Drogo-
dependencias a la Ley Estatal sobre regulación de tabaco y a la nueva
adscripción orgánica de la Dirección General de Drogodependencias.
• Adaptar el Decreto de Acreditaciones a las exigencias detectadas en el
momento actual.
• Actualización de la normativa específica y desarrollo reglamentario de
la misma según las necesidades de cada momento.
Seguimiento y coordinación de la evaluación del Plan Estratégico.
• Promover e impulsar la cooperación internacional en materia de
drogodependencias.
• Promover e impulsar proyectos específicos, acciones singulares
y actividades y proyectos de sensibilización social, formación y
educación en el ámbito de la cooperación internacional al desarrollo,
fundamentalmente con países iberoamericanos en los que se produzca
y comercialice con drogas.
116
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
COO
RD
INA
CIÓ
NY
PA
RTI
CIPA
CIÓ
N
PARTICIPACIÓN SOCIAL
Para el adecuado desarrollo de las políticas públicas en materia de
drogas, es necesario contar con la participación de la sociedad valenciana
en todas sus vertientes. Estableciendo las medidas oportunas que motiven
la iniciativa social, se conseguirá movilizar a nuestra sociedad ante la
problemática de las drogodependencias, sensibilizando al conjunto de
la población y fomentando la participación activa y coordinada de los
recursos disponibles.
Finalidad
“Fomentar la presencia de la iniciativa social en la elaboración y
formulación de las políticas públicas, en materia de drogas, a fin de
obtener una mejor adecuación a la evolución de la sociedad”
Del mismo modo, es prioritario en este momento, aprovechar los canales
que ofrecen las nuevas tecnologías de la comunicación para obtener una
mejor coordinación con los diferentes agentes sociales organizados en los
distintos niveles:
Organizaciones y Entidades: completan la oferta pública, uni-
versal y gratuita, de la prestación de servicios de drogodepen-
dencias en la Comunitat Valenciana.
Movimiento Asociativo: para el fomento y desarrollo de aso-
ciaciones de autoayuda en beneficio de los propios afectados en
las adicciones y sus familiares.
Voluntariado Social: en las actuaciones de prevención, asisten-
cia e integración social de la persona drogodependiente.
NIV
ELES
ORG
AN
IZA
TIV
OS
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
117
COO
RD
INA
CIÓ
NY
PA
RTI
CIPA
CIÓ
N
Resultados y Valoración
El sistema de conciertos y subvenciones establecido por la
Generalitat Valenciana ha permitido:
• Financiación de más de 160 centros y servicios gestionados
por organizaciones, entidades y/o asociaciones, además del
sostenimiento de otros programas de prevención.
• Consolidación e incremento de las Asociaciones de Autoayuda
mediante la implantación de diversas líneas de ayuda para su
mantenimiento.
• Propiciar las condiciones necesarias para que el voluntariado
social, siga desempeñando una labor continuada tanto en la
prevención del consumo de drogas, como en la reinserción de las
personas con problemas adicciones.
Las acciones desarrolladas desde el área de participación social
han permitido la estabilización de los programas y servicios
gestionados por organizaciones, entidades y/o asociaciones,
mediante la consolidación del sistema de financiación público a
través de las nuevas fórmulas de gestión aplicadas.
No obstante, las líneas de acción prioritarias en este momento
deben dirigirse a mantener e incrementar este crecimiento al
objeto de llegar a la excelencia en la gestión pública.
VALO
RA
CIÓ
NRES
ULT
AD
OS
118
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
COO
RD
INA
CIÓ
NY
PA
RTI
CIPA
CIÓ
N
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y AccionesÁrea de Participación Social.
Potenciar la red de información y comunicación al CIUDADANO
mediante las nuevas tecnologías.
• Elaboración de una “Carta de Servicios” al objeto de conseguir la
mejora continua de la relación del ciudadano con la Administración y
la excelencia en la prestación de servicios.
• Puesta en marcha de un servicio de atención al usuario On-line.
• Soporte Web: crear un sistema de alerta virtual sobre las actividades/
programas/ acciones a realizar y establecer canales de envío de infor-
mación desde la iniciativa social.
• Ofertar la posibilidad de incluir todas las acciones realizadas por la
iniciativa social en dicha Web.
• Mejorar la red de atención presencial al usuario.
• Creación del teléfono autonómico de atención a las drogode-
pendencias.
Fomentar el intercambio de experiencias entre la iniciativa social
a través de:
• Foros de encuentro.
• Publicaciones.
• Cursos y Seminarios .
Áreas TransversalesSistemas de Información y Evaluación
Formación - Investigación9
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
121
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
ÁREAS TRANSVERSALES
El dinamismo del fenómeno de las drogodependencias hace necesario
un estudio continuo y una progresiva actualización del conocimiento
sobre patrones, rutas y rituales de consumo, junto con la mejora de la
capacidad prospectiva para detectar la constante aparición de nuevas
sustancias, contextos de uso y adicciones. Estas transformaciones, así
como, la incorporación constante de nuevos profesionales, nos orientan
a impulsar una investigación y formación, y el desarrollo de los sistemas
de información, como actuaciones de carácter transversal de todo el Plan
Estratégico, para que constituyan la principal vía de innovación.
Por innovación debemos entender la capacidad del sistema para
encontrar nuevas aportaciones y adaptarse a los constantes cambios a los
que nos enfrentamos en el ámbito de las drogodependencias, favoreciendo
la capacidad de ver con antelación los resultados, e incorporar a la cultura
de trabajo las nuevas tecnologías de la información y la comunicación. Se
trata pues, de impulsar acciones transformadoras derivadas del desarrollo
de estas nuevas tecnologías.
Finalidad
“Propiciar conocimientos nuevos y sistematizarlos en información
utilizable, así como, apostar decididamente por la divulgación
de los resultados de las investigaciones e incidir, sobre todo, en su
incorporación a través de la formación”
Los sistemas de información y de evaluación son pues, componentes
claves de la toma de decisiones.
En el cambiante mundo de la drogadicción y los trastornos adictivos
–como ya se ha visto- es necesario proveernos de sistemas para la detección
temprana de los cambios a los que nos enfrentamos.
122
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
En la actualidad, en nuestro contexto de sociedad del conocimiento,
se trata, también, de impulsar acciones transformadoras derivadas
del desarrollo de las nuevas tecnologías de la información y la
comunicación.
SISTEMAS DE INFORMACIÓN Y EVALUACIÓN
Un sistema de información es un conjunto de indicadores que
interactúan entre si para proporcionar una información ordenada y
objetiva sobre un fenómeno complejo, como el de las drogodependencias,
para una adecuada evaluación y toma de decisiones.
Finalidad
“Recoger de forma sistemática determinada información para su
almacenamiento y tratamiento que nos permita establecer la evaluación,
y detectar los cambios de manera más ágil, de modo que faciliten una
intervención temprana frente a las consecuencias y problemas asociados
al consumo de sustancias”
Marco de Actuación
La estructura básica para la recogida ordenada de información en
materia de drogodependencias en la Comunitat Valenciana es el Sistema
Autonómico Valenciano de Información en Adicciones (SAVIA). Dicho
sistema constituye, en nuestro ámbito territorial, la fuente notificadora al
Sistema Estatal de Información Permanente sobre Adicciones a Drogas
(SEIPAD) del Observatorio Nacional sobre Drogas (OED) dentro de la
Delegación del Gobierno sobre el Plan Nacional sobre Drogas.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
123
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
En el SAVIA se incorporan los tres indicadores del antiguo SEIT
(Sistema Estatal de Información en Toxicomanías) y de su punto notificador
valenciano SAVIT (Sistema Autonómico Valenciano de Información en
Toxicomanías): Indicador Admisión a Tratamiento, Indicador Urgencias
Hospitalarias e Indicador Mortalidad (Muertes RASUPSI o Muertes por
Reacción Aguda a Sustancias Psicoactivas) los cuales se constituyeron
como el primer sistema de notificación y registro de casos homogéneo y
mantenido y aún vigentes para todo el territorio nacional.
Estos tres indicadores se integran en el SAVIA, junto a otros
indicadores (sistema de vigilancia epidemiológica) propios y necesarios
en nuestro ámbito territorial bien para la gestión y valoración de la
actividad en los distintos centros y servicios, o bien para la valoración de
tendencias y hábitos de consumo o de la opinión de los valencianos en
materia de drogodependencias o para la profundización en otros estudios
sectoriales.
124
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
INDICADORES DE CONSUMO Y OPINIÓN EN LA COMUNITAT VALENCIANA
• Encuestas Nacionales con muestra representativa en la Comunitat Valenciana.• Encuestas propias de la Comunitat Valenciana.
INDICADORES DE PREVENCIÓN
INDICADORES JURÍDICO -PENALES
INDICADORES DE LAS ESTRATEGIAS DE EVITACIÓNY REDUCCIÓN DE DAÑOS
• Indicadores de Prevención en Educación Infantil y Primaria.• Indicadores de Prevención en Educación Secundaria Obligatoria.• Otros indicadores de Prevención.
INDICADOR DE MORTALIDAD
INDICADORES DE URGENCIAS HOSPITALARIAS
INDICADORES DE LA ACTIVIDAD ASISTENCIAL (SECAD)
INDICADORES DE ASISTENCIA SANITARIA
• Indicadores de Admisión a Tratamiento.• Indicadores de Tratamiento con Agonistas Opiáceos.• Indicador de Tratamiento de Desintoxicación Hospitalaria.• Indicador de Ingreso y Tratamiento en Unidad de
Deshabituación Residencial.
INDICADORES DE INTEGRACIÓN SOCIAL
• Indicador de Ingreso y Tratamiento en Centro de Día.• Indicador de Ingreso en Vivienda Tutelada.
• Indicadores de Actividad de los Centros de Encuentro y Acogida
• Indicador de Valoración y Apoyo al Drogodependiente con problemas judiciales.
• Indicador de Atención a los Drogodependientes atendidos en Comisarías.
• Otros Indicadores Judiciales, Policiales o Penitenciarios.
SAV
IA
ESTUD
IOS SECTO
RIA
LES
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
125
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
A partir de 1994 se promueve a nivel nacional el desarrollo
de encuestas con la misma metodología que nos permite la
comparabilidad de sus resultados. En estas encuestas participa la
Comunitat Valenciana aumentando la muestra que le corresponde
para que los resultados sean significativos en su ámbito territorial.
Entre ellas tenemos:
• “Encuesta sobre drogas a población escolar” dirigidas a
alumnos entre 14 y 18 años. Bianual, desde 1994, en años pares.
Seis encuestas (1994, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004).
• “Encuesta domiciliaria sobre el uso de drogas” dirigidas
a población general entre 15 y 65 años. Bianual, desde 1995,
en años impares. Seis encuestas (1995, 1997, 1999, 2001,
2003, 2005).
Desde 1996, con el objeto de alcanzar el mayor grado posible de
conocimiento del problema, la Generalitat realiza sus propios
estudios:
• “Encuesta domiciliaria sobre el uso de drogas” dirigidas a
población general mayor de 15 años. Bianual, desde 1996, en
años pares. Cinco encuestas (1996, 1998, 2000, 2002, 2004).
• “Encuesta sobre drogas en el ámbito laboral” dirigidas a tra-
bajadores, parados y empresarios, priorizando los factores de
riesgo y protección. Dos encuestas (1998 y 2005).
• “Encuesta sobre hábitos de juego en la Comunitat Valenciana”
tres estudios realizados (1999, 2001 y 2006).
IND
ICA
DO
RES
DE
CON
SUM
O Y
OPI
NIÓ
N E
N L
A C
V
126
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Recogen las actividades de prevención realizadas en nuestro
ámbito territorial, muchas de ellas recabadas mediante memoria
de actividades, desarrolladas a través de las distintas Unidades
de Prevención Comunitaria (UPC), en los diferentes ámbitos de
actuación.
Los indicadores más específicos se han diseñado en lo que se
refiere a la prevención en el ámbito escolar, con la implantación
de controles de gestión en la aplicabilidad de los programas, a cada
uno de los alumnos participantes, en cualquiera de sus dos niveles
de actuación:
• Indicadores de Prevención Escolar en Educación Primaria.
• Indicadores de Prevención Escolar en Educación Secundaria.
IND
ICA
DO
RES
DE
PREV
ENCI
ÓN
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
127
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
El SECAD (Sistema de Evaluación y Calidad Asistencial en
Drogodependencias) es un subsistema que reúne todos los
indicadores de la actividad realizada en los centros asistenciales, de
rehabilitación y de inserción/reinserción social, tales como:
• Indicadores de Asistencia Sanitaria.
• Indicador de Admisión a Tratamiento.
• Indicador de Tratamiento de Mantenimiento con Metadona.
• Indicador de Tratamiento de Desintoxicación Hospitalaria.
• Indicador de ingreso y tratamiento en Unidad de Deshabi-
tuación Residencial.
• Indicadores de Integración Social.
• Indicador de ingreso y tratamiento en Centro de Día.
• Indicador de ingreso en Vivienda Tutelada.
Son, en general, indicadores muy importantes para la gestión de
los recursos, el conocimiento de las características de los pacientes
atendidos y la obtención de resultados relativos al propio tratamiento
(número de solicitudes realizadas, número de pacientes ingresados,
tiempo medio de estancia; características sociodemográficas,
psicopatológicas, toxicológicas de los pacientes; número de altas
terapéuticas, abandonos o expulsiones, etc.).
Incorporamos el Indicador Admisión a Tratamiento en este
apartado porque es un indicador indirecto de la actividad
asistencial de las Unidades de Conductas Adictivas. Recoge el
número de admisiones a tratamiento ambulatorio (“episodios”)
por abuso o dependencia a cualquier sustancia psicoactiva u otras
adicciones no tóxicas atendidas, en un mismo año, en cada uno
de los centros notificadores de la red asistencial pública o privada
financiada por la Generalitat, aunque, su valor operativo se refiere
al número de personas distintas atendidas, al eliminar los episodios
correspondientes a una misma persona. En 1998, aún conservando
IND
ICA
DO
RES
DE
ACT
IVID
AD
ASI
STEN
CIA
L
128
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
íntegramente las variables consensuadas a nivel nacional, sufrió
una adaptación propia, aumentándose las áreas de recogida de
información.
La recogida de esta información se produce a través de un programa
informático (UDESHABI), en proceso de actualización con el
Sistema de Información y Gestión en Drogodependencias (SIGED
1.0) que va a permitir la gestión de los mismos desde las propias
unidades asistenciales, intercomunicadas on line con la Dirección
General de Drogodependencias, y su futura integración con el
sistema ABUCASIS II.
El ABUCASIS II consiste en la instauración de una historia
clínica única por paciente atendido de manera ambulatoria en la
Comunidad Valenciana, con la integración de los distintos sistemas
existentes, entre los que se encuentra el SIGED. A ella, se podrá
acceder desde cualquier punto asistencial de dicha red de atención
ambulatoria lo que implica la utilización y acceso a la misma
desde las Unidades de Conductas Adictivas. En la actualidad
algunas UCAs ya están incluidas en este sistema, el cual nos va
a proporcionar los indicadores directos necesarios de la actividad
asistencial que en ellas se desarrolla.
IND
ICA
DO
RES
DE
ACT
IVID
AD
ASI
STEN
CIA
L
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
129
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Recoge el número anual de episodios de urgencia relacionados
directamente con el consumo “no médico” de sustancias
psicoactivas, motivado dicho consumo por la búsqueda de
sus efectos psíquicos, o por la existencia de dependencia, en
personas entre 15 y 54 años, ambos incluidos.
Nuestra comunidad, salvo algunos años puntuales, no ha
dejado nunca de recoger y notificar los episodios relacionados
con este indicador y, además, con una cobertura estable y
elevada (en torno al 65%).
Recoge el número anual de muertes por reacción adversa aguda
inducida o provocada directamente tras el consumo no médico
e intencional de sustancias psicoactivas, en personas entre los
10 y los 64 años, en un área geográfica dada.
Se excluyen de este indicador todas las muertes en las que no
exista intervención judicial, tras el cruce de las fuentes forenses
y toxicológicas que aportan la pertinente información.
El área geográfica determinada para la recogida de muertes
RASUPSI, en nuestra comunidad, se circunscribe a la ciudad
de Valencia (una de las seis grandes ciudades españolas
monitorizadas a tales efectos desde 1983).
IND
ICA
DO
R U
RG
ENCI
AS
HO
SPIT
ALA
RIA
S
IND
ICA
DO
R M
ORTA
LID
AD
PO
R R
EACC
IÓN
AG
UD
A A
SU
STA
NCI
AS
PSIC
OA
CTIV
AS
(MU
ERTE
RA
SUPS
I)
130
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Recoge los datos relacionados con las actividades en materia
de reducción de daños y riesgos relacionados con el consumo
de sustancias psicoativas, en particular las realizadas en los
Centros de Encuentro y Acogida y en las unidades móviles de
actuación en los focos de concentración de consumidores.
Con el objetivo de homogeneizar y unificar la recogida de
información de la actividad, se ha diseñado una hoja de recogida
de datos que nos permite conocer las actuaciones que en ellos
se realizan.
Recogen la información relativa a los pacientes atendidos en
las Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodependencias
(UVAD), así como de la atención dispensada a los detenidos
por problemas judiciales relacionados con las drogas (Progra-
mas de Intervención en Comisarías o PIC):
• Modelo UVAD. Indicador de Valoración y Ayuda al Drogo-
dependiente con problemas judiciales.
• Modelo PIC. Indicador de la atención a los drogodependien-
tes detenidos en Comisarías.
Ambos indicadores recogen, como notificación y registro de ca-
sos, las características de los pacientes que presentan problemas
legales relacionados con las drogas y/o las drogodependencias,
las sustancias principales que provocan dichos problemas, los
delitos cometidos y las ayudas o actuaciones solicitadas en cada
uno de los casos.
IND
ICA
DO
RES
DE
LA A
CTIV
IDA
D E
NM
ATE
RIA
DE
RED
UCC
IÓN
DE
DA
ñO
SIN
DIC
AD
ORES
JU
RID
ICO
-PEN
ALE
S
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
131
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Estudios dirigidos a profundizar sobre determinados aspectos
que nos permitan disponer de datos relativos a la eficacia y
eficiencia de la atención prestada a los pacientes atendidos:
• “Estudio de seguimiento de casos”
• “Estudios específicos por sustancias”: heroína, cocaína,
alcohol, etc.
• “Estudios de satisfacción y percepción del tratamiento de los
pacientes tratados en las Unidades de Conductas Adictivas de
la Comunitat Valenciana”.
• “Estudios de satisfacción de los usuarios en tratamiento con
metadona”.
• “Estudios de calidad de vida de los pacientes tratados en las
Unidades de Conductas Adictivas”.
• “Estudio de las barreras de accesibilidad al tratamiento”.
Resultados y Valoración
Persistencia en el tiempo y cobertura adecuada de los indicado-
res de tratamiento, urgencias y mortalidad.
Buena notificación de datos por los profesionales de los centros
de la red de atención pública.
Buena calidad de la información notificada.
Informatización de la recogida de toda la información aunque
de manera dispersa y aislada.
ESTU
DIO
S SE
CTO
RIA
LES
RES
ULT
AD
OS
132
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
La cultura y la experiencia de la Comunitat Valenciana en el
registro y mantenimiento de datos durante años, ha dado unos
resultados suficientes y apropiados, que nos permiten en este
momento programar con garantía las acciones propias de la
política del Consell en materia de drogodependencias y otros
trastornos adictivos.
El objeto actual de esta área de trabajo es completar la
informatización e interconexión de los recursos, no solo
asistenciales, sino también de prevención e integración,
con los servicios centrales de la Dirección General de
Drogodependencias para mejorar su coordinación e integrar
todo el sistema de recogida de datos.
VALO
RA
CIÓ
N
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
133
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos específicos y Acciones Áreas Transversales: Sistemas de Información y Evaluación
Ampliar los actuales indicadores del Sistema Autonómico Valencia-
no de Información en Adicciones (SAVIA).
• Incorporar nuevos indicadores relacionados con la oferta de drogas,
las enfermedades infecciosas y las prácticas de riesgo.
• Incorporación de nuevas fuentes declarantes al Sistema Autonómico
Valenciano de Información en Adicciones.
Gestión de la comunicación de los datos on line entre todos los re-
cursos acreditados entre sí, y con los servicios centrales:
• Completar la incorporación de las unidades asistenciales al sistema
ABUCASIS II, para el análisis a tiempo real de la actividad asistencial.
• Puesta en marcha del SIGED con el objeto de integrar la información
y gestionar y coordinar los tratamientos realizados en los centros socio-
sanitarios y de inserción social.
• Integrar el SIGED dentro del sistema ABUCASIS II, formando parte
de la historia única por paciente atendido ambulatoriamente.
Creación de diferentes registros de datos en drogodependencias en la
Comunitat Valenciana.
• Registros de investigadores e investigaciones en drogodependencias y
otros trastornos adictivos, tanto cerradas como en curso.
• Instrumentos validados (encuestas, test, material didáctico, etc.)
134
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Impulsar la puesta en marcha del Observatorio Valenciano de las
Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos como órgano eva-
luador, de seguimiento y observador de la problemática de las drogo-
dependencias en ámbito territorial.
• Desarrollar el uso de grandes encuestas (muestras amplias y re-
presentativas) combinado con sistemas de recogida de información
rápida.
• Establecer una red de puntos de información para detectar la apari-
ción de nuevas sustancias, patrones de consumo o contextos de uso.
• Fortalecer un sistema de evaluación de los procesos y resultados.
• Introducir un tercer nivel de indicadores sobre la cantidad y calidad
de la información circulante.
• Mejorar la difusión de la información obtenida a fin de facilitar la
toma de decisiones respecto a las políticas públicas (informes, mono-
gráficos, boletines, web,…).
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
135
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
FORMACIÓN
La formación debe entenderse como un proceso continuo, en el que se
distinguen tres niveles básicos:
Finalidad
“Garantizar una formación de calidad y adaptada a las necesidades, tanto
de los profesionales que trabajan en el campo de las drogodependencias,
como de los distintos mediadores sociales”
Formación de pregrado: se adquieren los conocimientos,
habilidades y actitudes que permiten la práctica profesional.
Formación de posgrado universitario: especialización de
contenidos en un área concreta del ejercicio profesional.
Formación continua: aprendizaje continuado en relación
a los campos de conocimiento relacionados con la práctica
profesional.NIV
ELES
DE
FORM
ACI
ÓN
136
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Dirección General de Drogodependencias. Órgano coordina-
dor, encargado de detectar las necesidades, velar por la idonei-
dad y adecuación de los contenidos y aplicar y/o favorecer la
aplicación de los conocimientos.
FEPAD (Fundación para el Estudio, Prevención y Asistencia
de las Drogodependencias). Fundación pública especializada en
Drogodependencias. Actúa prioritariamente, junto a la Direc-
ción General, en la formación continuada de los profesionales
de los distintos centros y servicios.
EVES (Escuela Valenciana de Estudios para la Salud). Recurso
propio de la Conselleria de Sanitat, para sus profesionales, que
ofrece la oferta de formación continua, formación continuada y
cursos propios, enfocados a la actualización del conocimiento en
temas de salud.
Universidad y otras entidades (Fundaciones, Institutos de In-
vestigación, Sociedades Científicas, Colegios Profesionales, etc.)
también desarrollan formación especializada, en muchas ocasio-
nes, mediante convenios con la Dirección General de Drogode-
pendencias.
IVAP (Instituto Valenciano de Administraciones Públicas). Prio-
riza la formación orientada a los conocimientos necesarios para
el correcto desempeño de las funciones, en los distintos puestos
de trabajo de los funcionarios de la Generalitat.
Marco de Actuación
Entre, los principales recursos que podemos distinguir en la formación
en materia de drogodependencias destacan:
ESTR
UCT
URA
S D
E FO
RM
ACI
ÓN
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
137
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Periodo fundamentalmente de formación y de especialización,
que ha cubierto las necesidades para la red, tanto asistencial
como preventiva y de integración social.
Oferta formativa adecuada para la actualización de
conocimientos y reciclaje del personal, sobre todo asistencial,
a través de cursos, reuniones de expertos, debates, así como,
seminarios, jornadas y congresos.
Oferta formativa para la actualización de los conocimientos
específicos para el desempeño de las tareas profesionales de los
distintos centros y servicios socio-sanitarios.
Resultados y Valoración
Debido al gran número de recursos preventivos y asistenciales que
se han puesto en marcha, en su adaptación a la normativa vigente, la
formación en drogodependencias ha venido marcada por la necesidad de
acreditar los conocimientos teórico-prácticos de sus profesionales para la
incorporación a la carrera profesional.
Durante los ocho últimos años, se han realizado aproximadamente
un total de 150 acciones formativas (cursos, seminarios, jornadas, etc.).
Durante los tres primeros años, dichas acciones se centraron en cursos
dirigidos a la acreditación de la formación teórica de los profesionales, y
en menor medida a la realización de cursos y seminarios de actualización
de los conocimientos de los profesionales que desempeñaban sus funciones
en los distintos centros y servicios acreditados, acción esta última
predominante en la formación desarrollada durante los últimos cinco años.
RES
ULT
AD
OS
138
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
La acción formativa debe centrarse en la calidad y la innova-
ción en dos niveles:
• Ofreciendo a los profesionales conocimientos actualizados
y novedosos, en su preparación para un futuro en constante
cambio.
• Otorgando al ciudadano un papel activo, como destinatario
último de la formación a través del impulso de la divulgación
científica en drogodependencias.
Ante la dificultad actual de encontrar profesionales formados
que puedan desarrollar su actividad, según la normativa vigen-
te, en los distintos centros y servicios acreditados, la prioridad
para este nuevo periodo debe centrarse en potenciar e incremen-
tar la formación para la acreditación de futuros profesionales en
materia de drogodependencias.
VALO
RA
CIÓ
N
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
139
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones Áreas Transversales: Formación
Acreditar nuevas estructuras que permitan la formación teórico-
práctica, de todos los profesionales, en especial de los centros y ser-
vicios preventivos y socio sanitarios.
• Impulsar la acreditación de las Unidades de Conductas Adictivas
como centros docentes.
• Acreditar a la Fundación para el Estudio, Prevención y Asistencia
a las Drogodependencias como centro de formación especializado en
drogodependencias.
Garantizar una formación continuada de calidad y actualizada a los
profesionales que trabajan en el campo de las drogodependencias.
• Ofertar anualmente un programa acreditado de formación continua-
da, tras la realización de un estudio que nos permita detectar las nece-
sidades.
• Propiciar la formación de investigadores noveles.
• Impulsar acciones formativas específicas para la especialización en
metodología para la realización de investigación aplicada, y diseño y
evaluación de programas asistenciales.
• Organizar jornadas, encuentros y seminarios, que permitan debatir
temas actuales.
• Elaboración periódica de boletines con información científica ac-
tualizada.
140
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Facilitar la formación básica y especializada en drogodependencias
a los distintos colectivos y mediadores sociales, relacionados con
el tema.
• Fomentar y potenciar la formación en drogodependencias a los distin-
tos profesionales sanitarios, en especial a los de Asistencia Sanitaria.
• Impulsar y favorecer los programas formativos especializados diri-
gidos al personal de otros colectivos implicados: personal de servicios
sociales comunitarios, personal de sistemas de protección y reforma
de menores, personal docente, personal de la policía local y autonó-
mica, etc.
• Fomentar el desarrollo de actuaciones formativas e informativas a
agentes sociales como las organizaciones sindicales, los agentes de sa-
lud laboral, las asociaciones de vecinos, etc.
• Facilitar la información y formación básica en drogodependencias a
madres, padres y voluntariado, así como otros mediadores sociales.
• Desarrollo de actividades de formación, información y sensibiliza-
ción a los medios de comunicación.
Fomentar la implantación de la formación en drogodependencias en
los estudios universitarios de pregrado y post-grado.
• Definir las poblaciones prioritarias objeto de formación en
drogodependencias a los estudiantes de carreras relacionadas con la
salud, la educación, los servicios sociales, el ámbito legal y el empleo.
• Promover la incorporación de módulos en drogodependencias en el
conjunto de las universidades valencianas.
• Facilitar la realización del tercer ciclo universitario en drogode-
pendencias.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
141
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Facilitar el acceso de los profesionales a los servicios de documentación
especializados en drogodependencias.
• Facilitar el acceso on line al Centro de documentación sobre dro-
godependencias y otros trastornos adictivos, así como a otros fondos
documentales especializados en drogodependencias y ciencias sociales
y de la salud.
• Oferta de programas formativos on line para todos los profesionales
implicados o preocupados en el abordaje de las drogodependencias.
• Creación de un Foro de Debate entre los profesionales de la red, bien
sea en el ámbito preventivo, asistencial o de integración social, que
permita tratar temas actuales desde un punto de vista multidisciplinar.
Asegurar una divulgación adecuada hacia los ciudadanos a través de
las nuevas tecnologías y los medios de comunicación.
• Crear mecanismos de comunicación con la ciudadanía: boletín de
noticias, guías informativas, publicaciones divulgativas,…
• Diseñar mecanismos on line para aproximar a la ciudadanía la
información sobre drogodependencias: consultorio interactivo, sitio
web sobre drogodependencias,…
142
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
INVESTIGACIÓN
Dada la importancia de profundizar en el conocimiento científico
y disponer de evidencias en las cuales basar nuestras actuaciones, es
necesario impulsar el estudio y la investigación básica y aplicada en
materia de drogodependencias y otros trastornos adictivos.
Finalidad
“Fomentar la investigación en materia de drogodependencias y otros
trastornos adictivos en el ámbito de la Comunitat Valenciana, para
asegurar una atención a las drogodependencias eficaz, dinámica e
innovadora”
Marco de Actuación
El apoyo a la creación de recursos en investigación en drogodepen-
dencias, la financiación de proyectos, y la colaboración y cooperación
internacional son las estrategias que se han utilizado para impulsar la
investigación. Ahora bien, la investigación en drogodependencias debe
ser contemplada como una de las funciones básicas a desarrollar por
nuestros profesionales, lo que nos permitirá ganar en calidad, efectividad
y eficiencia, debemos desarrollar nuevos mecanismos.
Durante los últimos años, desde la Dirección General de
Drogodependencias se ha financiado la creación, puesta en marcha y
ayuda en el funcionamiento de estructuras orientadas fundamentalmente
hacia la investigación específica en drogodependencias, tales como:
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
143
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Junto a estas estructuras, también se apoya, a través de las
convocatorias anuales de ayuda a la financiación de proyectos de
investigación, los proyectos presentados por otras personas o grupos
aunque no desarrollen su actividad, de manera específica, en el campo
de las drogodependencias.
Dichas ayudas han sido convocadas/gestionadas por el INID (Instituto
de Investigación en Drogodependencias), por la Dirección General de
Drogodependencias, y en la actualidad por la FEPAD (Fundación para
el Estudio, Prevención y Asistencia a las Drogodependencias).
La colaboración y cooperación internacional propia y específica en
materia de drogodependencias se ha establecido a través de los convenios
con la Organización Mundial de la Salud fundamentalmente.
INID (Instituto de Investigación en Drogodependencias) de la
Universidad Miguel Hernández de Elche.
IDYCA (Instituto de Drogas y Conductas Adictivas) de la
Universidad Cardenal Herrera – CEU.
Otros grupos de investigación específicos en las distintas
universidades o en centros de excelencia investigadora, a los
cuáles se les financia o se colabora en la financiación de sus
proyectos.
ESTR
UCT
URA
S D
EIN
VES
TIG
ACI
ÓN
144
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Junto con la labor realizada hasta el momento en esta materia, y para el desarrollo de nuevos mecanismos de actuación de in-vestigación en drogodependencias, es necesario:
• Proporcionar la formación en metodología de investigación. • Facilitar la participación de los profesionales en grupos y redes de investigación.• Mejorar la accesibilidad a los recursos materiales disponibles.• Impulsar la multidisciplinariedad y el enfoque de género.
Es por ello, que las líneas de acción en materia de investigación en drogodependencias deben dirigirse al mantenimiento del im-pulso y el esfuerzo investigador, a través de la sostenibilidad de un flujo continuado de investigadores formados e instruidos, y la facilitación del acceso de equipos noveles a los recursos y la infraestructura del soporte básico a la investigación.
Una investigación no sólo guiada para conocer la incidencia y prevalencia de los consumos de drogas y sus consecuencias, sino también encaminada a profundizar en los factores o condi-ciones asociados a su origen y desarrollo, así como, la orientada a evaluar la eficacia de las intervenciones.
Resultados y Valoración
Durante los últimos ocho años se han financiado, a través de la con-vocatoria anual de becas, entorno a 60 proyectos de investigación enmar-cados en las distintas líneas de actuación (epidemiológica, social, básica, aplicada, etc.).
Fuera de dichas convocatorias, se han desarrollado más de 40 proyec-tos, muchos de ellos ejecutados a través de la suscripción de los correspon-dientes convenios.
Las debilidades de la investigación en drogodependencias en nuestro entorno son: estructura dispersa territorialmente, estructura profesional funcionalmente asistencial, falta de implicación en tareas de investigación y poca tradición del trabajo en grupo y en red.
VALO
RA
CIÓ
N
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
145
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Crear una unidad específica de apoyo a la investigación en la Fundación
para el Estudio, Prevención y Asistencia a las Drogodependencias,
que sea una estructura de gestión de investigación al alcance de los
profesionales.
• Apoyar la gestión de los proyectos de investigación.
• Impulsar las convocatorias de ayuda y financiación a la investigación,
así como líneas de ayudas específicas (a la investigación novel, a los
equipos multidisciplinares,…).
• Priorizar la constitución de equipos multidisciplinares y la formación
de redes en investigación.
• Potenciar la participación de los profesionales en redes de excelencia
de investigación.
Promover y facilitar la aparición de investigadores noveles.
• Apoyar la capacitación investigadora a través de los estudios de tercer
ciclo universitario
• Impulsar la formación de investigadores noveles (metodológica, de
ejecución o de divulgación de resultados)
• Establecer una línea específica de ayudas que potencie los proyectos
de los investigadores noveles.
• Potenciar la integración de los grupos emergentes en los equipos
multidisciplinares.
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones Áreas Transversales: Investigación
146
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
Promover la transferencia de conocimientos e incentivar la difusión
de resultados.
• Impulsar la formación para la correcta comunicación científica de los
trabajos realizados.
• Promover las ediciones científicas y de actualización de
conocimientos.
• Fomentar la divulgación de los trabajos de investigación, así como de
las tesis doctorales.
• Fomentar la realización y publicación de resultados secundarios:
material didáctico-preventivo propio, guías y protocolos de actuación, etc.
• Favorecer la participación de los grupos de investigación valencianos
en eventos científicos relevantes, para la difusión de resultados.
• Asegurar la adecuada comunicación hacia los ciudadanos, que
comporte la comprensión del público del fenómeno de las drogas y de
la propia tarea investigadora.
• Involucrar a los medios de comunicación en las tareas de información
divulgativa.
Profundizar en el conocimiento del fenómeno de las
drogodependencias.
• Impulsar la investigación en drogodependencias como línea de
actuación preferente en el ámbito sanitario y de I+D (Investigación más
Desarrollo).
• Potenciar la competitividad y el uso de otras metodologías científicas
(métodos exploratorios y contextuales, metodologías cualitativas,…)
• Definir como aspecto prioritario en los trabajos de investigación el
enfoque de género.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
147
ÁRE
AS
TRA
NSV
ERSA
LES
• Seguir realizando con carácter bianual, durante toda la vigencia
del Plan, encuestas de consumo y opinión hacia las drogas, tanto en
población general como en el ámbito educativo y laboral.
• Realizar estudios sociológicos sobre otras adicciones no químicas
o comportamentales como el juego patológico, también con carácter
bianual.
• Determinar como líneas prioritarias de actuación, las que permitan
valorar los factores de riesgo y protección de una determinada
comunidad, mejorar la efectividad de las medidas asistenciales y de
inserción social y evaluar los programas y actuaciones.
Potenciar la Colaboración y Cooperación Nacional e Internacional
para proyectos innovadores y prioritarios.
• Mantener, y en su caso aumentar, los convenios de colaboración con
organismos internacionales y entidades de investigación de reconocido
prestigio.
• Organizar seminarios y jornadas de ámbito internacional, que
fomenten la interrelación de nuestros investigadores con otros grupos.
• Promover la participación de nuestros investigadores en proyectos
nacionales y transnacionales.
Evaluación10
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
151
EVA
LUA
CIÓ
NEn el capítulo dedicado al ámbito de la evaluación, se prioriza la puesta en marcha del Observatorio Valenciano de Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos como órgano evaluador, de seguimiento y observa-dor de las problemáticas de las drogodependencias. Dentro de sus actuacio-nes estará la realización del Informe Anual, contando con los indicadores básicos proporcionados por la Dirección General de Drogodependencias y con la información que él mismo Observatorio produzca.
Los observatorios son una excelente herramienta para transformar la información en conocimiento. A fin de poder cumplir esa función, al Ob-servatorio se le dotará de una serie de sistemas de información entre los que se halla la realización de encuestas periódicas dirigidas a distintos sectores de población, análisis de los datos aportados por indicadores epi-demiológicos, información procedente de organismos públicos y privados sobre diversos aspectos concernientes al consumo y tráfico de drogas, así como, la creación de nuevos instrumentos para la recogida de datos de información rápida.
Se definirá el acceso y la explotación de los datos procedentes del Sis-tema Autonómico Valenciano de Información en Adicciones (SAVIA). Para poder avanzar en los procesos de evaluación, y a fin de establecer un proceso de información y registro de las acciones que se realicen, se revisarán y adaptarán al sistema de indicadores actuales las hojas de regis-tro de las acciones realizadas, igualmente la revisión y adaptación de los modelos unificados de las memorias anuales de los centros. A su vez, se implantarán, de forma progresiva y sistemática, instrumentos de valora-ción de la calidad de los servicios.
También estará entre las funciones del Observatorio Valenciano de Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos introducir metodolo-gías denominadas contextuales o de situación, a fin de profundizar en el conocimiento del fenómeno de las drogodependencias. Otra apuesta del Observatorio será establecer una línea de trabajo para detectar las nuevas tendencias de consumo y facilitar las respuestas a crisis, mediante metodo-logías de aproximación rápida y el establecimiento de una red de puntos que detecten las problemáticas emergentes.
152
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
EVA
LUA
CIÓ
N ADAPTARSE A LOS CAMBIOS
Un Plan Estratégico debe dotar a la Dirección General de Drogode-
pendencias de habilidad para adaptarse a los cambios. La evaluación nos
permite: obtener un mejor conocimiento de nuestras capacidades, estimu-
lar la actividad en aquellas áreas deficitarias, adecuarse a las nuevas nece-
sidades o escenarios de intervención emergentes, así como, aumentar la
disponibilidad de datos.
Evaluar es crear valor. El compromiso para fomentar una evaluación
continua se manifiesta en establecer la dedicación de almenos un 3% del
presupuesto total del periodo que ocupa este Plan Estratégico a las activi-
dades de evaluación.
La evaluación orientada hacia el análisis de los recursos en términos
de eficiencia, saber qué se hace, con qué recursos y, en un segundo nivel
de evaluación, con qué eficacia, es importante. Pero las políticas tienen
que mesurar también su efectividad en términos de impacto, saber cómo y
hasta qué punto se modifica la realidad debido a determinadas acciones.
El problema fundamental al que se enfrenta la evaluación en el ámbi-
to de las drogodependencias es unir los resultados específicos (consumo
de sustancias, conocimiento y creencias) a las intervenciones planificadas
que proceden de los ámbitos de actuación de la Agència Valenciana de
Salut de la Conselleria de Sanitat, tanto en la prevención de la demanda
como en paliar sus consecuencias mediante los servicios socio-sanitarios.
Además, hemos de tener en cuenta que, en las sociedades actuales, la
información y las comunicaciones juegan un papel central y que una ade-
cuada información es la base de toda labor preventiva, acción clave en
la lucha contra las drogas. La base científica de dicha información y los
procesos de comunicación que se generan son los principales criterios de
evaluación de la información.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
153
EVA
LUA
CIÓ
NTRES SISTEMAS DE INFORMACIÓN DIFERENCIADOS
Es por ello que hemos establecido como objetivo estratégico, no sólo
fortalecer un sistema de indicadores para la evaluación de los procesos y
de los resultados, sino introducir un tercer nivel de evaluación que recoja y
analice la información generada sobre drogodependencias. Se trata, en el
mismo orden de cosas, de completar el sistema de fuentes de información
disponibles, que es básicamente de carácter cuantitativo, con la implan-
tación de metodologías cualitativas, sin perder el carácter de sistema que
debe tener el conjunto de instrumentos de evaluación.
• Sistema de Información para la evaluación de los procesos: este
primer sistema va referido a los indicadores de seguimiento y control de
las actividades y servicios realizados o financiados por el Gobierno Valen-
ciano en materia de Drogodependencias y sobre el cumplimiento de los
objetivos propuestos en el presente Plan Estratégico.
• Sistema de Información para la evaluación de los resultados o del
impacto: esto es, el estudio del impacto de las drogodependencias en la
sociedad. Recoge este sistema la prevalencia de las adicciones, la apari-
ción de nuevas adicciones y patrones de consumo, así como los contextos
de uso y el estudio de los factores de riesgo y de protección. Además de
un relevante mediador entre las conductas y la información recibida: los
estudios sobre los conocimientos, creencias y actitudes frente a las drogo-
dependencias. Este sistema se centra en la evaluación del compromiso de
alcanzar la misión de este plan: disminuir la vulnerabilidad frente a las
adicciones y curar o paliar la enfermedad que sufren los afectados por las
drogas y otros trastornos adictivos.
• Sistema de Información para la evaluación de la cantidad y cali-
dad de la información generada: este sistema incluye la implantación de
técnicas cualitativas de recogida y análisis de datos, el análisis textual y
análisis de los procesos de comunicación y la información proporcionada
por los medios de comunicación, así como el establecimiento de un con-
154
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
EVA
LUA
CIÓ
N tacto sistematizado y continuo con los profesionales socio-sanitarios y la
creación de nuevos indicadores específicos.
Entendemos que todas las áreas de intervención establecidas en este
plan deben ser evaluadas de forma independiente. De este modo la ex-
posición del sistema de evaluación distinguirá, en un primer momento,
entre las áreas de intervención que recoge el presente Plan Estratégico:
prevención, asistencia sanitaria, evitación y reducción del daño, integra-
ción social, valoración y apoyo en drogodependencias, coordinación ins-
titucional y participación social y las áreas transversales de formación,
investigación y sistemas de información y evaluación.
En un segundo momento, internamente en cada área, se diferenciaran
los tres sistemas de información propuestos. En los apartados correspon-
dientes al sistema de información de la evaluación del proceso (el primer
sistema), en tanto que recoge el cumplimiento de los objetivos específicos,
se diferenciarán el conjunto de indicadores y medidas para cada apartado
establecido para las áreas de intervención.
Sin embargo, tanto el segundo –evaluación de los resultados o del im-
pacto- como el tercero -la evaluación de la cantidad y calidad de la in-
formación generada- los indicadores y los instrumentos de valoración se
establecen de forma genérica para cada una de las áreas de intervención.
Aclarar que, junto con el conjunto de indicadores -donde podamos
establecer la cuantificación- y las razones numéricas que podamos esta-
blecer entre ellos, se implantaran instrumentos de valoración para las ac-
tuaciones y procesos donde no sea adecuado determinar cantidades para
medir los resultados. El fin de estos instrumentos es apoyar la tarea de
contextualización y mejora de la comprensión de las cifras recogidas a
través de los indicadores.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
155
EVA
LUA
CIÓ
NINDICADORES
ÁREA DE PREVENCIÓN
• Nº de Unidades de Prevención Comunitaria.
• Nº de profesionales que trabajan en las Unidades de Prevención Comunitaria.
Evaluación del Proceso
Prevención EscolarIndicadores
• Nº de programas de prevención escolar: acreditados, aplicados y validados.
• Nº de materiales preventivos distribuidos.
• Nº de centros escolares con programas de prevención en drogodependencias.
• Nº de centros escolares con actividades de prevención en drogodependencias.
• Nº de acciones formativas en prevención para el profesorado.
• Nº de actuaciones de “prevención selectiva” en el alumnado de Bachiller y ciclos
formativos.
• Nº de acciones de aprendizaje interactivo, tanto dentro como fuera del aula.
• Nº de alumnos que han recibido acciones de prevención (cobertura población
escolar).
• Nº de profesionales docentes implicados/asistentes.
• Nº de AMPAS con las que se mantiene contacto.
• Nº de horas de acciones en prevención escolar: carga horaria prevista/carga hora-
ria real (como valoración comparable y que recoja conjuntamente programas y
talleres sueltos).
Instrumentos de valoración
• Encuesta de valoración, calidad y satisfacción sobre los programas y actividades:
alumnado, profesorado.
• Contabilización de la no aplicación y sondeo sobre las razones de su no aplicación
(tanto a profesionales socio-sanitario en el ámbito de las drogodependencias y
otros trastornos adictivos como a profesionales docentes).
156
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
EVA
LUA
CIÓ
N Prevención FamiliarIndicadores
• Nº de acciones destinadas a padres y madres.• Nº de materiales producidos dirigidos a padres y madres.• Nº de materiales preventivos distribuidos.• Nº padres y madres implicados/asistentes.• Nº de niños y jóvenes implicados (como público final de las actuaciones de pre-
vención familiar).• Nº de programas de prevención familiar transversales (incluidos en los progra-
mas de prevención escolar, laboral y comunitaria).
Instrumentos de valoración
• Encuesta de valoración, calidad y satisfacción sobre los programas y activi-dades: padres y madres.
• Valoración de los programas de prevención familiar transversales (incluidos en los programas de prevención escolar, laboral y comunitaria).
• Establecimiento de protocolos de coordinación para acciones de prevención selectiva a través de la familia (sistema de detección precoz de situaciones de vulnerabilidad familiar y de inadaptación escolar).
Prevención LaboralIndicadores
• Nº de materiales específicos para el ámbito laboral diseñados y publicados.• Nº de acciones realizadas en el ámbito laboral.• Nº de materiales preventivos distribuidos en el ámbito laboral.• Nº de empresas implicadas en diferentes actuaciones (asesoramiento, identifica-
ción de necesidades, programas de actuación,…).• Nº de acciones realizadas en el ámbito laboral cuyo contenido sea el de
acciones preventivas con progenitores.
Instrumentos de valoración
• Análisis de la oferta y la demanda de acciones preventivas en el ámbito laboral. • Valoración de la efectividad de las actuaciones familiares realizadas en el ámbito
laboral.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
157
EVA
LUA
CIÓ
NPrevención ComunitariaIndicadores
• Nº de municipios con planes municipales, mancomunados o comarcales.
• Nº de campañas de sensibilización (nº de soportes utilizados, nº de materiales
diseñados y distribuidos).
• Cobertura poblacional respecto a la difusión de las campañas.
• Nº de acciones realizadas hacia el público joven.
• Nº de acciones formativas para mediadores sociales.
• Nº de personas participantes en cursos de formación para mediadores.
• Nº de acciones directas con los medios de comunicación social.
Instrumentos de valoración
• Evaluación campañas de sensibilización social.
• Valoración sobre la creación de novedades e innovaciones de aproximación a la
ciudadanía en las campañas y proyectos.
• Contabilización de la no aplicación de planes municipales y sondeo sobre su no
aplicación (tanto a profesionales socio-sanitario en el ámbito de las drogodepen-
dencias y otros trastornos adictivos como a profesionales docentes).
Prevención SelectivaIndicadores
• Nº de individuos incluidos en programas de prevención selectiva.
• Nº de individuos en seguimiento dentro de programas de prevención selectiva.
• Nº de entidades colaboradoras con programas y actividades en prevención
selectiva.
• Nº de materiales informativos generados y distribuidos.
Instrumentos de valoración
• Evaluación programas de prevención selectiva (detección, captación, aproxima-
ción y actuación preventiva, así como, la adaptación a los diferentes ambientes,
contextos y necesidades).
158
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
EVA
LUA
CIÓ
N Evaluación de los Resultados
Indicadores
• Prevalencias de consumo de sustancias y otras adicciones en jóvenes (tipologias
de consumos, contextos de uso, abandonos,…).
• Prevalencias de consumo de sustancias y otras adicciones en población laboral
(topologías de consumos, contextos de uso, abandonos,…).
• Prevalencias de consumo de sustancias y otras adicciones en población adulta
(topologías de consumos, contextos de uso, abandonos,…).
• Índice de información divulgada (elementos distribuidos, población destinataria).
Instrumentos de valoración
• Estudios sobre factores de riesgo y factores de protección.
• Estudios sobre conocimientos, creencias y actitudes en jóvenes.
• Sondeos cualitativos de los discursos sociales sobre las drogodependencias y otros
trastornos adictivos en profesionales y población general.
Evaluación de la Información
Instrumentos de valoración
• Análisis de los procesos de comunicación establecidos (canales de distribución,
accesibilidad/barreras a la prevención, análisis de contenido de los materiales
utilizados en prevención, los mensajes y sus contextos, análisis de los mensajes
utilizados y sus contextos, usabilidad de los materiales interactivos,…).
• Estudios de opinión de los profesionales de atención primaria sobre las acciones
de prevención de las drogodependencias y otros trastornos adictivos desarro-
lladas.
• Valoración cambios cuantitativos y cualitativos de la oferta y la demanda de ac-
tuaciones preventivas.
• Análisis del tratamiento de la información en los medios de comunicación
social.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
159
EVA
LUA
CIÓ
NÁREA DE ASISTENCIA SANITARIA
Evaluación del Proceso
Unidades de Conductas Adictivas (UCAs)
Indicadores
• Nº de Unidades de Conductas Adictivas.
• Grado de cumplimiento de la creación de nuevas Unidades de Conductas Adic-
tivas.
• Nº de profesionales que trabajan en Unidades de Conductas Adictivas.
• Incremento del nº de profesionales trabajando en las Unidades de Conductas
Adictivas, en relación a la densidad poblacional y demanda asistencial.
• Nº de nuevas demandas a tratamiento en Unidades de Conductas Adictivas.
• Nº de pacientes totales en tratamiento en las Unidades de Conductas Adictivas.
• Nº de guías/protocolos de derivación realizados y utilizados en Unidades de
Conductas Adictivas.
• Índice de derivación a los distintos recursos asistenciales.
• Índice de retención al tratamiento en las diferentes Unidades de Conductas Adic-
tivas.
• Nº de asistencia a juicios en calidad de peritos de los profesionales de las Uni-
dades de Conductas Adictivas.
• Nº de informes elaborados por profesionales de las Unidades de Conductas Adic-
tivas.
Instrumentos de valoración
• Acuerdos sobre los protocolos de actuación y derivación entre los recursos sani-
tarios y socio-sanitarios que abordan la problemática de las drogodependencias
y otras adicciones.
• Evaluación de la calidad del servicio en asistencia a las dependencias (usuarios,
familias y profesionales).
• Valoración de las actuaciones para la adaptación terapéutica a la demanda asistencial.
160
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
EVA
LUA
CIÓ
N Programas de Mantenimiento con MetadonaIndicadores
• Nº de centros prescriptores, elaboradores y administradores de metadona.
• Nº de profesionales que trabajan en los centros prescriptores, elaboradores y ad-
ministradores de metadona.
• Nº de solicitudes de demanda a tratamiento en Programas de Mantenimiento
con Metadona.
• Nº total de pacientes en tratamiento con metadona.
• Nº nuevos de usuarios en Programas de Mantenimiento con Metadona.
• Tiempo medio de estancia en tratamiento.
• Índice de retención en tratamiento y tipología de altas.
• Dosis media de mantenimiento en los Programas de Mantenimiento con Meta-
dona.
• Nº de guías/protocolos de derivación realizados y utilizados en Unidades de
Conductas Adictivas.
Instrumentos de valoración
• Evaluación de la calidad del Programa de Mantenimiento con Metadona (usua-
rios, familias y profesionales).
• Valoración de las actuaciones.
Unidades de Desintoxicación Hospitalaria (UDHs)Indicadores
• Nº de Unidades de Desintoxicación Hospitalaria.
• Grado de cumplimiento de la creación de nuevas Unidades de Desintoxicación
Hospitalaria.
• Nº de profesionales que trabajan en Unidades de Desintoxicación Hospitalaria.
• Nº de nuevas demandas a tratamiento en Unidades de Desintoxicación Hospi-
talaria.
• Nº de personas totales en tratamiento en Unidades de Desintoxicación Hospita-
laria.
• Estancia media en Unidades de Desintoxicación Hospitalaria.
• Nº de guías/protocolos de derivación y reducción de estancia media sin perjuicio
terapéutico realizados y utilizados en UDHs.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
161
EVA
LUA
CIÓ
N
• Índice de retención al tratamiento en las diferentes Unidades de Desintoxicación
Hospitalaria y tipología de altas.
• Nº de Unidades de Patología Dual.
• Grado de cumplimiento de la creación de nuevas Unidades de Patología Dual.
• Nº de profesionales que trabajan en Unidades de Patología Dual.
• Nº de nuevas demandas a tratamiento en Unidades de Patología Dual.
• Nº de personas totales en tratamiento en Unidades de Patología Dual.
Instrumentos de valoración
• Valoración de protocolos para reducir la estancia media sin perjuicio terapéutico.
• Evaluación de la calidad del servicio en asistencia las dependencias (usuarios,
familias y profesionales).
Unidades de Deshabituación Residencial (UDRs)Indicadores
• Nº de Unidades de Deshabituación Residencial.
• Grado de cumplimiento de la creación de nuevas Unidades de Deshabituación
Residencial.
• Nº de profesionales que trabajan en Unidades de Deshabituación Residencial.
• Nº de nuevas demandas a tratamiento en Unidades de Deshabituación Resi-
dencial.
• Nº de personas totales en tratamiento en Unidades de Deshabituación Residencial.
• Estancia media en Unidades de Deshabituación Residencial.
• Nº de guías/protocolos de derivación con los programas de reinserción social y
reducción de estancia media sin perjuicio terapéutico realizados y utilizados en
Unidades de deshabituación Residencial.
• Índice de retención al tratamiento en las diferentes Unidades de Deshabituación
Residencial y tipología de altas.
Instrumentos de valoración
• Valoración de protocolos para reducir la estancia media sin perjuicio terapéutico.
• Evaluación de la calidad del servicio en asistencia las dependencias (usuarios,
familias y profesionales).
162
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
EVA
LUA
CIÓ
N Evaluación de los Resultados
Indicadores
• Nº de personas admitidas a tratamiento en los circuitos de asistencia sanitaria
(UCAs, UDHs, UDRs).
• Índices de retención en los niveles asistenciales.
• Razón entre desintoxicaciones iniciadas y concluidas.
• Indicadores de morbilidad y mortalidad.
Instrumentos de valoración
• Comparación prevalencias de consumos y admisiones a tratamiento.
Evaluación de la Información
Instrumentos de valoración
• Índice de accesibilidad a los centros socio sanitarios (derivaciones, relaciones
con atención primaria).
• Estudios de opinión de los profesionales sanitarios (todos los niveles) en atención
las drogodependencias y otros trastornos adictivos.
• Valoración de los cambios cuantitativos y cualitativos de la oferta y la deman-
da de actuaciones sanitarias.
ÁREA DE EVITACIÓN Y REDUCCIÓN DEL DAÑO
Evaluación del Proceso
Centros de Encuentro y Acogida (CEAs)
• Nº de Centros de Encuentro y Acogida.
• Nº de profesionales que trabajan en Centros de Encuentro y Acogida.
• Grado de cumplimiento en la creación de Centros de Encuentro y Acogida.
• Nº de atenciones realizadas en Centros de Encuentro y Acogida.
• Nº de usuarios captados en Centros de Encuentro y Acogida.
• Índice de derivación a otros tratamientos o recursos.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
163
EVA
LUA
CIÓ
N
• Nº de unidades móviles en funcionamiento.
• Nº de kilts de inyección segura distribuidos.
• Índice de intercambio entre jeringuillas entregadas y recogidas.
• Nº de kilts de sexo más seguro distribuidos.
• Nº de intervenciones realizadas.
Evaluación de los Resultados
Indicadores
• Estructuras farmacéuticas implicadas en el tratamiento con metadona.
• Nº de individuos drogodependientes con problemas de VIH en tratamiento con-
junto de ambas patologías con agonistas opiáceos y antiretrovirales.
Instrumentos de valoración
• Revisión de criterios de utilización seguidos para el desarrollo de programas de
sustitución y revisión de los criterios de perfil bajo, medio y alto umbral.
Evaluación de la Información
Instrumentos de valoración
• Índice de accesibilidad al Programa de Mantenimiento con Metadona y Centros
de Encuentro y Acogida (capacidad de acceso a nuevos grupos de población con
situaciones de alta exclusión social).
• Estudios de opinión de los profesionales sanitarios (todos los niveles) en atención
las drogodependencias.
• Valoración cambios cuantitativos y cualitativos de la oferta y la demanda del
Programa de Mantenimiento de Metadona.
• Evaluación de la calidad del servicio en los Centros de encuentro y Acogida
(usuarios, familias y profesionales).
164
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
EVA
LUA
CIÓ
N ÁREA DE INTEGRACIÓN SOCIAL
Evaluación del Proceso
Centros de Día (CDs)Indicadores
• Nº de Centros de Día.
• Grado de cumplimiento de la creación de nuevos Centros de Día.
• Nº de profesionales que trabajan en Centros de Día.
• Nº de solicitudes de demanda a tratamiento en Centros de Día.
• Nº de personas totales en tratamiento en Centros de Día.
• Estancia media en Centros de Día.
• Índice de retención al tratamiento en Centros de Día y tipologia de altas
Instrumentos de valoración.
• Evaluación de la calidad del servicio en los Centros de Día (usuarios, familias
y profesionales).
• Valoración de las actuaciones para la adaptación terapéutica a la nueva población.
• Acciones realizadas para optimizar la derivación a los Centros de Día.
Viviendas Tuteladas (VVTT)Indicadores
• Nº de Viviendas Tuteladas.
• Grado de cumplimiento de la creación de nuevas Viviendas Tuteladas.
• Nº de profesionales que trabajan en Viviendas Tuteladas.
• Nº de plazas ofertadas en Viviendas Tuteladas.
• Nº de solicitudes de plaza en Viviendas Tuteladas.
• Nº de personas totales en régimen de estancia en Viviendas Tuteladas.
• Estancia media en Viviendas Tuteladas.
• Índice de retención en Viviendas Tuteladas y tipologia de altas.
• Nº de actuaciones realizadas para la adaptación a las cualificaciones profesiona-
les y a los Mercados de Trabajo Tutelados.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
165
EVA
LUA
CIÓ
N
Instrumentos de valoración
• Evaluación de la calidad del servicio en Viviendas Tuteladas (usuarios, familias
y profesionales).
Evaluación de los Resultados
Indicadores
• Índice de incremento de plazas ofertadas en los programas de integración social.
Instrumentos de valoración
• Adaptación de la normativa vigente y los programas de integración social a los
nuevos perfiles.
• Valoración de las entidades que colaboran en Programas de Integración Social.
Evaluación de la Información
Instrumentos de valoración
• Índice de accesibilidad de la oferta de servicios de los centros de integración
social.
• Estudios de opinión de los profesionales sanitarios (todos los niveles) en aten-
ción las drogodependencias para su derivación a centros no sanitarios.
• Valoración de los cambios cuantitativos y cualitativos de la oferta y la demanda
de centros de integración social.
166
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
EVA
LUA
CIÓ
N ÁREA DE VALORACIÓN Y APOYO EN DROGODEPENDENCIAS
Evaluación del Proceso
Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodependencias (UVADs)
Programas de Intervención en Comisarías (PICs)
Indicadores
• Nº de usuarios atendidos en Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodepen-
dencias.
• Nº de usuarios atendidos en Programas de Intervención en Comisarías.
• Tipología de demandas realizadas en Unidades de Valoración y Apoyo en Dro-
godependencias.
• Tipología de demandas realizadas en Programas de Intervención en Comisarías.
• Actuaciones realizadas en Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodepen-
dencias.
• Actuaciones realizadas en Programas de Intervención en Comisarías.
• Tipología de sustancias que originan la demanda.
• Nº de derivaciones a otros servicios.
• Nº de informes periciales realizados de profesionales de las Unidades de Valora-
ción y Apoyo en Drogodependencias y Programas de Intervención en
Comisarías.
• Nº de asistencias de profesionales de las Unidades de Valoración y Apoyo en
Drogodependencias y Programas de Intervención en Comisarías a juicios, en
calidad de peritos.
Instrumentos de valoración
• Evaluación de la calidad de los Programas de Valoración y Apoyo en drogode-
pendencias (usuarios, familias y profesionales).
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
167
EVA
LUA
CIÓ
NEvaluación de los Resultados
Indicadores
• Grado de cobertura alcanzada.
Instrumentos de valoración.
• Valoración de las reincidencias de los jóvenes implicados en los programas de
Valoración y Apoyo en drogodependencias.
Evaluación de la Información
Instrumentos de valoración
• Registro y análisis de los materiales y contenidos formativos.
ÁREA DE COORDINACIÓN INSTITUCIONAL Y
PARTICIPACIÓN SOCIAL
Evaluación del Proceso
Coordinación institucionalIndicadores
• Nº de procesos abiertos/realizados conjuntamente con otros niveles de la Admi-
nistración Pública.
• Nº de reuniones de la Comisión Interdepartamental y de la Comisión Ejecutiva.
• Grado de cumplimiento en la creación Comité Adjunto a la Comisión Interde-
partamental.
• Nº de reuniones del Comité Adjunto a la Comisión Interdepartamental.
• Nº de informes técnicos demandados por los órganos colegiados.
• Nº de grupos de trabajo creados.
• Nº de actuaciones realizadas con entidades nacionales e internacionales.
168
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
EVA
LUA
CIÓ
N
Instrumentos de valoración
• Nivel de coordinación y participación en las estructuras de participación.
Participación social
Indicadores
• Grado de cumplimiento en la elaboración de la “Carta de Servicios”.
• Nivel de cumplimiento de la “Carta de Servicios”.
• Grado de cumplimiento en la creación del Servicio de Atención on line.
• Grado de cumplimiento en la puesta en marcha del Teléfono Autonómico de
Atención a las Drogodependencias.
• Nº de campañas (de sensibilización, de información,…) y el nº de soportes, de
materiales,…
Evaluación de los Resultados
Indicadores
• Nº de contactos establecidos con la ciudadanía: atención on line, teléfono de
atención a las drogodependencias, reclamaciones, consultas web,…
• Índice de utilización de los servicios creados: atención on line, teléfono de
atención a las drogodependencias, web,…
Instrumentos de valoración
• Estudio sobre el conocimiento, grado de satisfacción y valoración de las institu-
ciones y servicios prestados por la Dirección General de Drogodependencias.
• Valoración de la capacidad de seguimiento del Plan Estratégico.
• Actuaciones conducentes a las adecuaciones, adaptaciones y actualizaciones de
la normativa vigente.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
169
EVA
LUA
CIÓ
NEvaluación de la Información
Instrumentos de valoración
• Análisis de las actas de las reuniones de coordinación institucional y participa-
ción social.
• Análisis de los contenidos de la información distribuida a través de los mecanis-
mos creados de participación social.
ÁREAS TRANSVERSALES
Evaluación de Procesos
Sistemas de Información y EvaluaciónIndicadores
• Nº de indicadores nuevos incorporados al sistema de información.
• Nº de nuevas fuentes declarantes.
• Nº de encuestas y estudios sectoriales realizados.
• Grado de cumplimiento en la incorporación de las unidades asistenciales al sis-
tema ABUCASIS II.
• Grado de cumplimiento de la puesta en marcha SIGED.
• Integración del SIGED en el sistema ABUCASIS II.
• Nº de registros: de instrumentos validados en drogodependencias, de investiga-
ciones e investigadores de la Comunitat Valenciana.
• Grado de cumplimiento de la integración de las fuentes de información en el
SIGED.
• Grado de cumplimiento en la puesta en marcha del Observatorio Valenciano de
las Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos.
Instrumentos de valoración
• Valoración de la calidad y relevancia de las novedades en evaluación (indicado-
res y fuentes de información, metodologías,…)
• Valoración del sistema de registro de las diferentes actuaciones.
170
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
EVA
LUA
CIÓ
N FormaciónIndicadores
• Nº de módulos/cursos de pre-grado ofertados/realizados (horas, asistentes).• Nº de titulaciones universitarias que incorporan formación especifica en drogo-
dependencias y otros trastornos adictivos.• Nº de módulos/cursos de post-grado ofertados/realizados (horas, asistentes).• Nº de centros y cursos acreditados destinados a los profesionales de la Comunitat
Valenciana. • Nº de cursos de formación continua y continuada ofertados/realizados (horas,
asistentes).• Nº de jornadas, seminarios, encuentros, debates, etc. realizados.• Nº de acciones formativas dirigidos a Agentes y Mediadores Sociales.• Grado de cumplimiento de la Unidad de Formación de la Fundación para el
Estudio, Prevención y Asistencia a las Drogodependencias.
Instrumentos de valoración
• Evaluación de la calidad de los cursos y programas de formación y de las nece-sidades formativas.
• Valoración oferta formativa on line y creación de mecanismos on line.
InvestigaciónIndicadores
• Nº de estudios e investigaciones financiadas/realizadas por investigadores y pro-fesionales en la Comunitat Valenciana.
• Nº de acciones realizadas de apoyo a la investigación (becas, apoyo a investiga-dores noveles, investigación multidisciplinar,…) y presupuesto destinado a Investigación en Drogodependencias.
• Nº de convenios de colaboración en materia de investigación.• Nº de actuaciones desarrolladas para la difusión de la información metodológica
y científica (formación en metodología, boletines, revista,…).• Nº de tesis iniciadas/presentadas sobre drogodependencias y otros trastornos
adictivos.• Grado de cumplimiento de la creación Unidad de Apoyo a la Investigación en la
Fundación para el Estudio, Prevención y Asistencia a las Drogodependencias.• Nº de investigadores en proyectos/redes nacionales e internacionales.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
171
EVA
LUA
CIÓ
N
Instrumentos de valoración
• Valoración de las convocatorias de apoyo a la investigación y a la investigación
novel.
• Valoración de la investigación desarrollada en la Comunitat Valenciana en mate-
ria de drogodependencias. Relevancia de la investigación evaluativa.
• Valoración de la formación en metodología de investigación y comunicación
científica.
• Valoración del impulso dado a la investigación social y multidisciplinar.
Evaluación de los Resultados
Indicadores
• Nº de informes evaluativos emitidos.
• Nº de publicaciones realizadas: monográficos, dossier, reuniones de consenso.…
• Nº de publicaciones firmadas por investigadores y profesionales que desarrollan
su trabajo en la Comunitat Valenciana.
• Grado de formación alcanzado por los profesionales valencianos en drogode-
pendencias.
Instrumentos de valoración
• Valoración de la difusión y divulgación científica realizada así como de la dina-
mización de la investigación, formación y participación en redes de excelencia,
Evaluación de la Información
Instrumentos de valoración
• Valoración de la nueva información recogida (nuevos indicadores, fuentes, sis-
temas de recogida de la información,..) y su aportación al sistema de evaluación
en drogodependencias y otros trastornos adictivos.
• Análisis de contenido de la información formativa.
Presupuestos11
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
175
PRES
UPU
ESTO
S
La dotación económica del Plan Estratégico sobre Drogodependencias
y otros Trastornos Adictivos 2006-2010 se ha estructurado por áreas de
actuación, lo que permitirá ajustes anuales de acuerdo con las prioridades
que en cada momento presenten mayor urgencia en su ejecución.
La consignación presupuestaria de sus áreas actuación parte de un
presupuesto realista, en una línea de incremento constante pero a su vez
objetiva y veraz.
El presupuesto global del Plan durante el período de su vigencia es de
115.551.955 euros, distribuidos en las siguientes áreas de actuación:
• Área de Prevención: 17.956.773 euros (15,54% del presupuesto).
• Área de Asistencia Sanitaria: 38.259.252 euros (33,11% del presu-
puesto).
• Área de Integración Social: 36.017.544 euros (31,17% del presu-
puesto).
• Área de Coordinación Institucional y Participación Social: 8.111.747
euros (7,02% del presupuesto).
• Área de Formación e Investigación: 11.196.984 euros (9,69% del pre-
supuesto).
• Área de Evaluación: 4.009.653 euros (3,47% del presupuesto).
(ver Cuadro 1 Presupuesto)
176
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
PRES
UPU
ESTO
S
Cua
dro
1
Anexos12
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
179
AN
EXO
S
NORMATIVA VALENCIANA EN MATERIA DE DROGODEPENDEN-
CIAS Y OTROS TRASTORNOS ADICTIVOS
• Decreto Legislativo 1/2003, de 1 de abril, del Consell de la Generalitat, por el
que se aprueba el texto refundido de la Ley sobre Drogodependencias y otros
Trastornos Adictivos, modificado parcialmente por la Ley 14/2005, de 23 de
diciembre, de la Generalitat, de Medidas Fiscales, de Gestión Financiera y Ad-
ministrativa, y de Organización de la Generalitat.
• Ley 3/2003, de 6 de febrero, de Ordenación Sanitaria de la Comunidad Valen
ciana.
• Ley 4/2005, de 17 de junio, de la Generalitat, de Salud Pública de la Comuni
dad Valenciana.
• Decreto 25/2005, de 4 de febrero, del Consell de la Generalitat, por el que se
aprueban los Estatutos reguladores de la Agencia Valenciana de Salud.
• Decreto 26/2005, de 4 de febrero, del Consell de la Generalitat, por el que se
aprueba el Reglamento Orgánico y Funcional de la Conselleria de Sanidad.
• Decreto 238/1997, de 9 de septiembre, del Gobierno Valenciano, por el que
se constituyen los órganos consultivos y de asesoramiento en materia de Drogo-
dependencias y otros Trastornos Adictivos, modificado parcialmente≠por el De-
creto 136/2001, de 26 de julio, y por el Decreto 186/2005, de 2 de diciembre.
• Decreto 124/2001, de 10 de julio, del Gobierno Valenciano, sobre Registro y
Acreditación de Centros y Servicios de Atención y Prevención de las Drogode-
pendencias y otros Trastornos Adictivos, en la Comunidad Valenciana.
• Decreto 98/1998, de 14 de julio, del Gobierno Valenciano, por el que se aprue
ba el reglamento orgánico y funcional de las estructuras político-administrativas
en materia de Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos, modificado por
el decreto 109/2001, de 12 de junio, del Gobierno Valenciano.
180
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
AN
EXO
S
• Decreto 57/1998, de 28 de abril, del Gobierno Valenciano, por el que se esta
blecen las normas reguladoras de la inclusión de mensajes de advertencia sobre
la peligrosidad del uso o abuso de bebidas alcohólicas y del tabaco en la publi-
cidad de estos productos.
• Decreto 51/1999, de 30 de marzo, del Gobierno Valenciano, por el que se aprue
ba el reglamento que regula las normas a las que deben someterse los conciertos
a realizar por la administración de la Generalitat Valenciana con los centros de
iniciativa social de titularidad privada.
• Decreto 78/1999, de 1 de junio, del Gobierno Valenciano, por el que se esta
blecen los criterios básicos para la acreditación de los programas de prevención
en drogodependencias y otros trastornos adictivos, y se constituye el Comité
Técnico de Prevención de las Drogodependencias de la Comunidad Valenciana.
• Decreto 110/2001, de 12 de junio, del Gobierno Valenciano, por el que se crea
el Observatorio Valenciano sobre Drogodependencias y otros Trastornos Adic-
tivos.
• Decreto 57/2006, de 21 de abril, del Consell, por el que se desarrolla, en el ámbi
to de la Comunidad Valenciana, la Ley 28/2005, de 26 de diciembre, de me-
didas sanitarias frente al tabaquismo y reguladora de la venta, el suministro, el
consumo y la publicidad de los productos del tabaco.
• Orden de 7 de julio de 1997, de la Conselleria de Sanidad, por la que se crean
las Unidades de Conductas Adictivas, en determinadas Áreas de Salud de la
Comunidad Valenciana.
• Orden de 16 de diciembre de 2005, de la Conselleria de Sanidad, por la que se
establecen las bases reguladoras para la concesión de subvenciones en materia
de atención y prevención de las drogodependencias y otros trastornos adictivos,
durante el ejercicio del 2006.
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
181
AN
EXO
S
• Orden de 16 de marzo de 2005, de la Conselleria de Sanidad, por la que se efec
túa convocatoria pública de conciertos para plazas asistenciales en determina-
dos centros de atención y/o prevención de drogodependencias para el período
2005-2008, al amparo de las bases generales contenidas en la Orden de la Con-
selleria de Bienestar Social de 27 de noviembre de 2000.
• Plan Autonómico Valenciano sobre Drogodependencias y otros Trastornos
Adictivos 1999-2002
OTRA NORMATIVA VALENCIANA DE INTERÉS
• Ley 4/1993, de 20 de diciembre, del Deporte de la Comunidad Valenciana.
• Ley 1/1994, de 28 de marzo, de Salud Escolar.
• Ley 7/1994, de 5 de diciembre, de Protección de la Infancia.
• Ley 5/1997, de 25 de junio, por la que se regula el sistema de servicios sociales
en el ámbito de la Comunidad Valenciana.
• Ley 6/1998, de 22 de junio, de Ordenación Farmacéutica de la Comunidad
Valenciana.
• Ley 4/2001, de 19 de junio, de la Generalitat, del Voluntariado.
• Ley 7/2001, de 26 de noviembre, Reguladora de la Mediación Familiar en el
ámbito de la Comunidad Valenciana.
• Ley 1/2003, de 28 de enero, de la Generalitat, de derechos e información al
paciente de la Comunidad Valenciana.
• Ley 9/2003, de 2 de abril, de la Generalitat, para la igualdad entre mujeres y
hombres.
• Plan Estratégico de la Agencia Valenciana de Salud 2005-2009.
• Plan de Salud de la Comunidad Valenciana 2005-2009.
182
Pla
n E
stra
tégi
co s
ob
re D
rogo
dep
end
enci
as y
Otr
os
Tras
torn
os
Ad
icti
vos
AN
EXO
S
• Decreto 168/1997, de 13 de mayo, del Gobierno Valenciano, por el que se aprue
ba el I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana.
NORMATIVA DE ÁMBITO INTERNACIONAL
• Estrategia Europea en materia de lucha contra la droga 2005-2012.
• Plan de Acción de la Unión Europea en materia de lucha contra la droga 2005-
2008, de 8 de julio de 2005.
NORMATIVA DE ÁMBITO ESTATAL
• Real Decreto 1911/1999, de 17 de diciembre, por el que se aprueba la estrategia
nacional sobre drogas para el período 2000-2008.
• Plan de Acción sobre Drogas 2005-2008.
182
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sA
NN
EXO
S
• Decret 168/1997, de 13 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el I Pla
de la SIDA de la Comunitat Valenciana.
NORMATIVA D’ÀMBIT INTERNACIONAL
• Estratègia Europea en matèria de lluita contra la droga 2005-2012.
• Pla d’Acció de la Unió Europea en matèria de lluita contra la droga 2005-2008,
de 8 de juliol de 2005.
NORMATIVA D’ÀMBIT ESTATAL
• Reial Decret 1.911/1999, de 17 de desembre, pel qual s’aprova l’estratègia na-
cional sobre drogues per al període 2000-2008.
• Pla d’Acció sobre Drogues 2005-2008.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
181
AN
NEX
OS
• Orde de 16 de març del 2005, de la Conselleria de Sanitat, per la qual s’efectua
convocatòria pública de concerts per a places assistencials en determinats cen-
tres d’atenció i/o prevenció de drogodependències per al període 2005-2008, a
l’empara de les bases generals contingudes en l’Orde de la Conselleria de Benes
tar Social de 27 de novembre de 2000.
ALTRA NORMATIVA VALENCIANA D’INTERÉS
• Llei 4/1993, de 20 de desembre, de l’Esport de la Comunitat Valenciana.
• Llei 1/1994, de 28 de març, de Salut Escolar.
• Llei 7/1994, de 5 de desembre, de Protecció de la Infància.
• Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el Sistema de Servicis Socials en
l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
• Llei 6/1998, de 22 de juny, d’Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana.
• Llei 4/2001, de 19 de juny, de la Generalitat, del Voluntariat.
• Llei 7/2001, de 26 de novembre, Reguladora de la Mediació Familiar en l’àmbit
de la Comunitat Valenciana.
• Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de drets i informació al Pacient
de la Comunitat Valenciana.
• Llei 9/2003, de 2 d’abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i hòmens.
• Pla Estratègic de l’Agència Valenciana de Salut 2005-2009.
• Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2005-2009.
180
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sA
NN
EXO
S
• Decret 57/1998, de 28 d’abril, del Govern Valencià, pel qual s’establixen les nor-
mes reguladores de la inclusió de missatges d’advertència sobre la perillositat de
l’ús o abús de begudes alcohòliques i del tabac en la publicitat d’estos productes.
• Decret 51/1999, de 30 de març, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el regla-
ment que regula les normes a què s’han de sotmetre els concerts que calga fer a
l’administració de la Generalitat Valenciana amb els centres d’iniciativa social
de titularitat privada.
• Decret 78/1999, d’1 de juny, del Govern Valencià, pel qual s’establixen els cri-
teris bàsics per a l’acreditació dels programes de prevenció en drogodependèn
cies i altres trastorns addictius, i es constituïx el Comité Tècnic de Prevenció de
les Drogodependències de la Comunitat Valenciana.
• Decret 110/2001, de 12 de juny, del Govern Valencià, pel qual es crea l’Obser-
vatori Valencià sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius.
• Decret 57/2006, de 21 d’abril, del Consell, pel qual es desenvolupa, en l’àmbit
de la Comunitat Valenciana, la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures
sanitàries contra del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el
consum i la publicitat dels productes del tabac.
• Orde de 7 de juliol de 1997, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es creen les
unitats de Conductes Addictives, en determinades àrees de Salut de la Comunitat
Valenciana.
• Orde de 16 de desembre de 2005, de la Conselleria de Sanitat, per la qual s’esta-
blixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions en matèria d’atenció
i prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius, durant l’exercici
de 2006.
• Pla Autonòmic Valencià sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
1999-2002
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
179
AN
NEX
OS
NORMATIVA VALENCIANA EN MATÈRIA DE DROGODEPENDÈN-
CIES I ALTRES TRASTORNS ADDICTIUS
• Decret Legislatiu 1/2003, d’1 d’abril, del Consell de la Generalitat, pel qual
s’aprova el text refós de la Llei sobre Drogodependències i Altres Trastorns
Addictius, modificat parcialment per la Llei 14/2005, de 23 de desembre,
de la Generalitat, de Mesures Fiscals, de Gestió Financera i Administrativa, i
d’Organització de la Generalitat.
• Llei 3/2003, de 6 de febrer, d’Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana.
• Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de la Comunitat
Valenciana.
• Decret 25/2005, de 4 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aproven
els Estatuts Reguladors de l’Agència Valenciana de Salut.
• Decret 26/2005, de 4 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova
el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Sanitat.
• Decret 238/1997, de 9 de setembre, del Govern Valencià, pel qual es constituï-
xen els òrgans consultius i d’assessorament en matèria de Drogodependències i
Altres Trastorns Addictius, modificat parcialment pel Decret 136/2001, de 26
de juliol, i pel Decret 186/2005, de 2 de desembre.
• Decret 124/2001, de 10 de juliol, del Govern Valencià, sobre Registre i Acredita
ció de Centres i Servicis d’Atenció i Prevenció de les Drogodependències i Al
tres Trastorns Addictius, a la Comunitat Valenciana.
• Decret 98/1998, de 14 de juliol, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Re-
glament Orgànic i Funcional de les Estructures Politico-administratives en
Matèria de Drogodependències i Altres Trastorns Addictius, modificat pel Decret
109/2001, de 12 de juny, del Govern Valencià.
Annexos12
176
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sPRESSU
POSTO
S
Cuadre 1
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
175
PRESSUPO
STOS
La dotació econòmica del Pla Estratègic sobre Drogodependències i
altres Trastorns Addictius 2006-2010 s’ha estructurat per àrees d’actuació,
la qual cosa permetrà ajustos anuals d’acord amb les prioritats que en cada
moment presenten major urgència en l’execució.
La consignació pressupostària de les seues àrees actuació partix d’un
pressupost realista, en una línia d’increment constant però al mateix temps
objectiva i veraç.
El pressupost global del Pla durant el període de la seua vigència és de
115.551.955 euros, distribuïts en les àrees d’actuació següents:
• Àrea de Prevenció: 17.956.773 euros (15,54% del pressupost).
• Àrea d’Assistència Sanitària: 38.259.252 euros (33,11% del pressu-
post).
• Àrea d’Integració Social: 36.017.544 euros (31,17% del pressupost).
• Àrea de Coordinació Institucional i Participació Social: 8.111.747
euros (7,02% del pressupost).
• Àrea de Formació i Investigació: 11.196.984 euros (9,69% del pres-
supost).
• Àrea d’Avaluació: 4.009.653 euros (3,47% del pressupost).
(Cuadre 1 Pressupostos)
Pressupostos11
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
171
AVALU
ACIÓ
Instruments de valoració
• Valoració convocatòries de suport a la investigació i a la investigació novella.
• Valoració de la investigació desenvolupada a la Comunitat Valenciana en matèria
de drogodependències. Rellevància de la investigació avaluativa.
• Valoració formació en metodologia d’investigació i comunicació científica.
• Valoració de l’impuls donat a la investigació social i multidisciplinària.
Avaluació dels Resultats
Indicadors
• Nre. d’informes d’avaluació emesos.
• Nre. de publicacions realitzades: monogràfics, dossier, reunions de consens…
• Nre. de publicacions firmades per investigadors i professionals que treballen a la
Comunitat Valenciana.
• Grau de formació assolit pels professionals valencians en drogodependències.
Instruments de valoració
• Valoració de la difusió i divulgació científica elaborada, així com de la dinamitza-
ció de la investigació, formació i participació en xarxes d’excel.lència.
Avaluació de la Informació
Instruments de valoració
• Valoració de la nova informació recollida (nous indicadors, fonts, sistemes de
recollida de la informació...) i la seua aportació al sistema d’avaluació en drogo-
dependències i altres trastorns addictius.
• Anàlisi de contingut de la informació formativa.
170
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sAVA
LUA
CIÓ
FormacióIndicadors
• Nre. de mòduls/cursos de pregrau oferits/impartits (hores, assistents).• Nre. de titulacions universitàries que incorporen formació especifica en drogo-
dependències i altres trastorns addictius.• Nre. de mòduls/cursos de postgrau oferits/impartits (hores, assistents).• Nre. de centres i cursos acreditats destinats als professionals de la Comunitat
Valenciana.• Nre. de cursos de formació contínua i continuada oferits/impartits (hores, assis-
tents).• Nre. de jornades, seminaris, trobades, debats, etc., celebrats.• Nre. d’accions formatives dirigits a agents i mediadors socials.• Grau de compliment de la unitat de Formació de la Fundació per a l’Estudi,
Prevenció i Assistència a les Drogodependències.
Instruments de valoració
• Avaluació de la qualitat dels cursos i programes de formació i de les necessitats formatives.
• Valoració oferta formativa en línia i creació de mecanismes en línia.
InvestigacióIndicadors
• Nre. d’estudis i investigacions finançats/fets per investigadors i professionals a la Comunitat Valenciana.
• Nre. d’accions realitzades de suport a la investigació (beques, suport a investiga-dors novells, investigació multidisciplinària…) i pressupost destinat a investigació en drogodependències.
• Nre. de convenis de col.laboració en matèria d’investigació.• Nre. d’actuacions desenvolupades per a la difusió de la informació metodològica
i científica (formació en metodologia, butlletins, revista…).• Nre. de tesi iniciades/presentades sobre drogodependències i altres trastorns
addictius.• Grau de compliment de la creació Unitat de Suport a la Investigació en la Funda-
ció per a l’Estudi, Prevenció i Assistència a les Drogodependències.• Nre. d’investigadors en projectes/xarxes nacionals i internacionals.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
169
AVALU
ACIÓ
Avaluació de la informació
Instruments de valoració
• Anàlisis de les actes de les reunions de coordinació institucional i participació
social.
• Anàlisi continguda de la informació distribuïda a través dels mecanismes creats
de participació social.
ÀREES TRANSVERSALS
Avaluació de processos
Sistemes d’informació i avaluació
Indicadors
• Nre. d’indicadors nous incorporats al sistema d’informació.
• Nre. de noves fonts declarants.
• Nre. d’enquestes i estudis sectorials elaborats.
• Grau de compliment en la incorporació de les unitats assistencials al sistema
ABUCASIS II.
• Grau de compliment de la posada en marxa SIGED.
• Integració del SIGED en el sistema ABUCASIS II.
• Nre. de registres: d’instruments validats en drogodependències, d’investigacions
i investigadors de la Comunitat Valenciana.
• Grau de compliment de la integració de les fonts d’informació en el SIGED.
• Grau de compliment en la posada en marxa de l’Observatori Valencià de les Dro-
godependències i Altres Trastorns Addictius.
Instruments de valoració
• Valoració de la qualitat i rellevància de les novetats en avaluació (indicadors i
fonts d’informació, metodologies…).
• Valoració del sistema de registre de les diferents actuacions.
168
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sAVA
LUA
CIÓ
Instruments de valoració
• Nivell de coordinació i participació en les estructures de participació.
Participació social
Indicadors
• Grau de compliment en l’elaboració de la Carta de Servicis.
• Nivell de compliment de la Carta de Servicis.
• Grau de compliment en la creació del Servici d’Atenció en Línia.
• Grau de compliment en la posada en marxa del Telèfon Autonòmic d’Atenció
a les Drogodependències.
• Nre. de campanyes (de sensibilització, d’informació…) i nre. de suports, de ma-
terials…
Avaluació dels resultats
Indicadors
• Nre. de contactes establits amb la ciutadania: atenció en línia, telèfon d’atenció
a les drogodependències, reclamacions, consultes web…
• Índex d’utilització dels servicis creats: atenció en línia, telèfon d’atenció a les dro-
godependències, web…
Instruments de valoració
• Estudi sobre coneixement, grau de satisfacció i valoració de les institucions i ser-
vicis prestats per la Direcció General de Drogodependències.
• Valoració de la capacitat de seguiment del Pla Estratègic.
• Actuacions conduents a les adequacions, adaptacions i actualitzacions de la nor-
mativa vigent.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
167
AVALU
ACIÓ
Avaluació dels resultats
Indicadors
• Grau de cobertura assolit.
Instruments de valoració
• Valoració de les reincidències dels jóvens implicats en els programes de Valora-
ció i Suport en drogodependències
Avaluació de la informació
Instruments de valoració
• Registre i anàlisi dels materials i continguts formatius
ÀREA DE COORDINACIÓ INSTITUCIONAL I
PARTICIPACIÓ SOCIAL
Avaluació del procés
Coordinació institucionalIndicadors
• Nre. de processos oberts/fets conjuntament amb altres nivells de l’Administració
pública.
• Nre. de reunions de la Comissió Interdepartamental i de la Comissió Executiva.
• Grau de compliment en la creació d’un comité adjunt a la Comissió Interdepar-
tamental.
• Nre. de reunions del comité adjunt a la Comissió Interdepartamental.
• Nre. d’informes tècnics demandats pels òrgans col.legiats.
• Nre. de grups de treball creats.
• Nre. d’actuacions fetes amb entitats nacionals i internacionals.
166
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sAVA
LUA
CIÓ
ÀREA DE VALORACIÓ I SUPORT EN DROGODEPENDÈNCIES
Avaluació del procés
Unitats de Valoració i Suport en Drogodependències (UVAD)
Programes d’Intervenció en Comissaries (PIC)
Indicadors
• Nre. d’usuaris atesos en unitats de Valoració i Suport en Drogodependències.
• Nre. d’usuaris atesos en programes d’Intervenció en Comissaries.
• Tipologia de demandes fetes en unitats de Valoració i Suport en Drogodepen-
dències.
• Tipologia de demandes fetes en programes d’Intervenció en Comissaries.
• Actuacions fetes en unitats de Valoració i Suport en Drogodependències.
• Actuacions fetes en programes d’Intervenció en Comissaries.
• Tipologies de delictes que determina la demanda.
• Tipologia de substàncies que originen la demanda.
• Nre. de derivacions a altres servicis.
• Nre. d’informes pericials elaborats de professionals de les unitats de Valoració i
Suport en Drogodependències i programes d’Intervenció en Comissaries.
• Nre. d’assistències de professionals de les unitats de Valoració i Suport en Drogo-
dependències i programes d’Intervenció en Comissaries a judicis, com a pèrits.
Instruments de valoració
• Avaluació de la qualitat dels programes de Valoració i Suport en drogodependèn-
cies (usuaris, famílies i professionals).
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
165
AVALU
ACIÓ
Instruments de valoració
• Avaluació de la qualitat del servici en vivendes tutelades (usuaris, famílies i pro-
fessionals).
Avaluació dels resultats
Indicadors
• Índex d’increment de places oferides en els programes d’integració social.
Instruments de valoració
• Adaptació de la normativa vigent i dels programes d’integració social als nous
perfils.
• Valoració de les entitats que col.laboren en programes d’integració social.
Avaluació de la informació
Instruments de valoració
• Índex d’accessibilitat de l’oferta de servicis dels centres d’integració social.
• Estudis d’opinió dels professionals sanitaris (tots els nivells) en atenció a les dro-
godependències per a derivar-los a centres no sanitaris.
• Valoració dels canvis quantitatius i qualitatius de l’oferta i la demanda de centres
d’integració social.
164
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sAVA
LUA
CIÓ
ÀREA D’INTEGRACIÓ SOCIAL
Avaluació del procés
Centres de dia (CD)Indicadors
• Nre. de centres de dia.
• Grau de compliment de la creació de nous centres de dia.
• Nre. de professionals que treballen en centres de dia.
• Nre. de sol.licituds de demanda de tractament en centres de dia.
• Nre. de persones totals en tractament en centres de dia.
• Estada mitjana en centres de dia.
• Índex de retenció al tractament en centres de dia i tipologia d’altes.
Instruments de valoració
• Avaluació de la qualitat del servici en els centres de dia (usuaris, famílies i profe-
ssionals).
• Valoració de les actuacions per a l’adaptació terapèutica a la nova població.
• Accions dutes a terme per optimitzar la derivació als centres de dia.
Vivendes tutelades (VT)Indicadors
• Nre. de vivendes tutelades.
• Grau de compliment de la creació de noves vivendes tutelades.
• Nre. de professionals que treballen en vivendes tutelades.
• Nre. de places oferides en vivendes tutelades.
• Nre. de sol.licituds de plaça en vivendes tutelades.
• Nre. de persones totals en règim d’estada en vivendes tutelades.
• Estada mitjana en vivendes tutelades.
• Índex de retenció en vivendes tutelades i tipologia d’altes.
• Nre. d’actuacions fetes per a l’adaptació a les qualificacions professionals i als
mercats de treball tutelats.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
163
AVALU
ACIÓ
• Nre. d’unitats mòbils en funcionament.
• Nre. de lots d’injecció segura distribuïts.
• Índex d’intercanvi entre xeringues entregades i arreplegades.
• Nre. de lots de sexe més segur distribuïts.
• Nre. d’intervencions produïdes.
Avaluació dels resultats
Indicadors
• Estructures farmacèutiques implicades en el tractament amb metadona.
• Nre. d’individus drogodependents amb problemes de VIH en tractament conjunt
d’ambdós patologies amb agonistes opiacis i antiretrovirals.
Instruments de valoració
• Revisió de criteris d’utilització seguits per al desenvolupament de programes de
substitució i revisió dels criteris de perfil baix, mitjà i d’alt llindar.
Avaluació de la informació
Instruments de valoració
• Índex d’accessibilitat al Programa de Manteniment amb Metadona i centres de
Trobada i Acollida (capacitat d’accés a nous grups de població amb situacions
d’exclusió social alta).
• Estudis d’opinió dels professionals sanitaris (tots els nivells) en atenció a les dro-
godependències.
• Valoració de canvis quantitatius i qualitatius de l’oferta i la demanda del Progra-
ma de Manteniment de Metadona.
• Avaluació de la qualitat del servici en els centres de Trobada i Acollida (usuaris,
famílies i professionals).
162
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sAVA
LUA
CIÓ
Avaluació dels resultats
Indicadors
• Nre. de persones admeses a tractament en els circuits d’assistència sanitària
(UCA, UDH, UDR).
• Índexs de retenció en els nivells assistencials.
• Raó entre desintoxicacions iniciades i concloses.
• Indicadors de morbiditat i mortalitat.
Instruments de valoració
• Comparació de prevalences de consums i admissions a tractament.
Avaluació de la Informació
Instruments de valoració
• Índex d’accessibilitat als centres sociosanitaris (derivacions, relacions amb Aten-
ció Primària).
• Estudis d’opinió dels professionals sanitaris (tots els nivells) en atenció les dro-
godependències i altres trastorns addictius.
• Valoració canvis quantitatius i qualitatius de l’oferta i la demanda d’actuacions
sanitàries.
ÀREA D’EVITACIÓ I REDUCCIÓ DEL DANY
Avaluació del procés
Centres de Trobada i Acollida (CEA)
• Nre. de centres de Trobada i Acollida.
• Nre. de professionals que treballen en centres de Trobada i Acollida.
• Grau de compliment en la creació de centres de Trobada i Acollida.
• Nre. d’atencions produïdes en centres de Trobada i Acollida.
• Nre. d’usuaris captats en centres de Trobada i Acollida.
• Índex de derivació a altres tractaments o recursos.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
161
AVALU
ACIÓ
• Índex de retenció al tractament en les diferents unitats de Desintoxicació Hospi-
talària i tipologia d’altes.
• Nre. d’unitats de Patologia Dual.
• Grau de compliment de la creació de noves unitats de Patologia Dual.
• Nre. de professionals que treballen en unitats de Patologia Dual.
• Nre. de noves demandes de tractament en unitats de Patologia Dual.
• Nre. de persones totals en tractament en unitats de Patologia Dual.
Instruments de valoració
• Valoració de protocols per a reduir l’estada mitjana sense perjudici terapèutic.
• Avaluació de la qualitat del servici en assistència les dependències (usuaris, fa-
mílies i professionals).
Unitats de Deshabituació Residencial (UDR)
Indicadors
• Nre. d’unitats de Deshabituació Residencial.
• Grau de compliment de la creació de noves unitats de Deshabituació Residencial.
• Nre. de professionals que treballen en unitats de Deshabituació Residencial.
• Nre. de noves demandes de tractament en unitats de Deshabituació Residencial.
• Nre. de persones totals en tractament en unitats de Deshabituació Residencial.
• Estada mitjana en unitats de Deshabituació Residencial.
• Nre. de guies/protocols de derivació amb els programes de reinserció social i
reducció d’estada mitjana sense perjudici terapèutic fets i utilitzats en unitats de
Deshabituació Residencial.
• Índex de retenció al tractament en les diferents unitats de Deshabituació Residen-
cial i tipologia d’altes.
Instruments de valoració
• Valoració de protocols per a reduir l’estada mitjana sense perjudici terapèutic.
• Avaluació de la qualitat del servici en assistència a les dependències (usuaris,
famílies i professionals).
160
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sAVA
LUA
CIÓ
Programes de manteniment amb metadona
Indicadors
• Nre. de centres prescriptors, elaboradors i administradors de metadona.
• Nre. de professionals que treballen en els centres prescriptors, elaboradors i ad-
ministradors de metadona.
• Nre. de sol.licituds de demanda de tractament en programes de manteniment
amb metadona.
• Nre. total de pacients en tractament amb metadona.
• Nre. de nous d’usuaris en programes de manteniment amb metadona.
• Temps mitjà d’estada en tractament.
• Índex de retenció en tractament i tipologia d’altes.
• Dosi mitjana de manteniment en els programes de manteniment amb metadona.
• Nre. de guies/protocols de derivació fets i utilitzats en unitats de Conductes
Addictives.
Instruments de valoració
• Avaluació de la qualitat del Programa de Manteniment amb Metadona (usuaris,
famílies i professionals).
• Valoració de les actuacions.
Unitats de Desintoxicació Hospitalària (UDH)
Indicadors
• Nre. d’unitats de Desintoxicació Hospitalària.
• Grau de compliment de la creació de noves unitats de Desintoxicació Hospita-
lària.
• Nre. de professionals que treballen en unitats de Desintoxicació Hospitalària.
• Nre. de noves demandes de tractament en unitats de Desintoxicació Hospitalària.
• Nre. total de persones en tractament en unitats de Desintoxicació Hospitalària.
• Estada mitjana en unitats de Desintoxicació Hospitalària.
• Nre. de guies/protocols de derivació i reducció d’estada mitjana sense perjudici
terapèutic fets i utilitzats en UDH.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
159
AVALU
ACIÓ
ÀREA D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
Avaluació dels processos
Unitats de Conductes Addictives (UCA)
Indicadors
• Nre. d’unitats de Conductes Addictives.
• Grau de compliment de la creació de noves unitats de Conductes Addictives.
• Nre. de professionals que treballen en unitats de Conductes Addictives.
• Increment del nre. de professionals treballant en les unitats de Conductes Addic-
tives, en relació amb la densitat poblacional i demanda assistencial.
• Nre. de noves demandes de tractament en unitats de Conductes Addictives.
• Nre. totals de pacients en tractament en les unitats de Conductes Addictives.
• Nre. de guies/protocols de derivació fets i utilitzats en unitats de Conductes
Addictives.
• Índex de derivació als distints recursos assistencials.
• Índex de retenció al tractament en les diferents unitats de Conductes Addictives.
• Nre. d’assistència a judicis com a pèrits dels professionals de les unitats de Con-
ductes Addictives.
• Nre. d’informes elaborats per professionals de les unitats de Conductes Addictives.
Instruments de valoració
• Acords sobre els protocols d’actuació i derivació entre els recursos sanitaris i so-
ciosanitaris que aborden la problemàtica de les drogodependències i altres addic-
cions.
• Avaluació de la qualitat del servici en assistència a les dependències (usuaris, fa-
mílies i professionals)
• Valoració de les actuacions per a l’adaptació terapèutica a la demanda assistencial.
158
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sAVA
LUA
CIÓ
Avaluació dels Resultats
Indicadors
• Prevalences de consum de substàncies i altres addiccions en jóvens (tipologies de
consums, contextos d’ús, abandons…).
• Prevalences de consum de substàncies i altres addiccions en població laboral
(topologies de consums, contextos d’ús, abandons…).
• Prevalences de consum de substàncies i altres addiccions en població adulta
(topologies de consums, contextos d’ús, abandons…).
• Índex d’informació divulgada (elements distribuïts, població destinatària).
Instruments de valoració
• Estudis sobre factors de risc i factors de protecció.
• Estudis sobre coneixements, creences i actituds en jóvens.
• Sondejos qualitatius dels discursos socials sobre les drogodependències i altres
trastorns addictius en professionals i població general.
Avaluació de la Informació
Instruments de valoració
• Anàlisi dels processos de comunicació establits (canals de distribució, accessibi-
litat/barreres a la prevenció, anàlisi de contingut dels materials utilitzats en pre-
venció, els missatges i els contextos, anàlisi dels missatges utilitzats i els contex-
tos, usabilitat dels materials interactius…).
• Estudis d’opinió dels professionals d’Atenció Primària sobre les accions desen-
volupades de prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius.
• Valoració dels canvis quantitatius i qualitatius de l’oferta i la demanda d’actua-
cions preventives
• Anàlisi del tractament de la informació en els mitjans de comunicació social.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
157
AVALU
ACIÓ
Prevenció comunitària
Indicadors
• Nre. de municipis amb plans municipals, mancomunats o comarcals.
• Nre. de campanyes de sensibilització (nre. de suports utilitzats, nre. de materials
dissenyats i distribuïts).
• Cobertura poblacional respecte a la difusió de les campanyes.
• Nre. d’accions elaborades per al públic jove.
• Nre. d’accions formatives per a mediadors socials.
• Nre. de persones participants en cursos de formació per a mediadors.
• Nre. d’accions directes amb els mitjans de comunicació social.
Instruments de valoració
• Avaluació campanyes de sensibilització social
• Valoració sobre la creació de novetats i innovacions d’aproximació a la ciutada-
nia en les campanyes i projectes.
• Comptabilització de la no-aplicació de plans municipals i sondeig sobre la no
aplicació (tant a professionals sociosanitaris en l’àmbit de les drogodependèn-
cies i altres trastorns addictius com a professionals docents).
Prevenció selectiva
Indicadors
• Nre. d’individus inclosos en programes de prevenció selectiva.
• Nre. d’individus en seguiment dins de programes de prevenció selectiva.
• Nre. d’entitats col.laboradores amb programes i activitats en prevenció selectiva.
• Nre. de materials informatius generats i distribuïts.
Instruments de valoració
• Avaluació programes de prevenció selectiva (detecció, captació, aproximació i
actuació preventiva, així com l’adaptació als diferents ambients, contextos i ne-
cessitats).
156
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sAVA
LUA
CIÓ
Prevenció familiarIndicadors
• Nre. d’accions destinades a pares i mares.
• Nre. de materials produïts dirigits a pares i mares.
• Nre. de materials preventius distribuïts.
• Nre. pares i mares implicats/assistents.
• Nre. de xiquets i jóvens implicats (com a públic final de les actuacions de preven-
ció familiar).
• Nre. de programes de prevenció familiar transversals (inclosos en els programes
de prevenció escolar, laboral i comunitària).
Instruments de valoració
• Enquesta de valoració, qualitat i satisfacció sobre els programes i activitats:
pares i mares.
• Valoració dels programes de prevenció familiar transversals (inclosos en els pro-
grames de prevenció escolar, laboral i comunitària).
• Establiment de protocols de coordinació per a accions de prevenció selectiva a
través de la família (sistema de detecció precoç de situacions de vulnerabilitat
familiar i d’inadaptació escolar).
Prevenció laboral
Indicadors
• Nre. de materials específics per a l’àmbit laboral dissenyats i publicats.
• Nre. d’accions aplicades en l’àmbit laboral.
• Nre. de materials preventius distribuïts en l’àmbit laboral.
• Nre. d’empreses implicades en diferents actuacions (assessorament, identificació
de necessitats, programes d’actuació…).
• Nre. d’accions fetes en l’àmbit laboral el contingut de les quals siga accions preven-
tives amb progenitors.
Instruments de valoració
• Anàlisi de l’oferta i la demanda d’accions preventives en l’àmbit laboral.
• Valoració de l’efectivitat de les actuacions familiars fetes en l’àmbit laboral.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
155
AVALU
ACIÓ
INDICADORS
ÀREA DE PREVENCIÓ
• Nre. d’Unitats de Prevenció Comunitària.
• Nre. de professionals que treballen en les Unitats de Prevenció Comunitària.
Avaluació del procés
Prevenció escolar
Indicadors
• Nre. de programes de prevenció escolar: acreditats, aplicats i validats.
• Nre. de materials preventius distribuïts.
• Nre. de centres escolars amb programes de prevenció en drogodependències.
• Nre. de centres escolars amb activitats de prevenció en drogodependències.
• Nre. d’accions formatives en prevenció per al professorat.
• Nre. d’actuacions de “prevenció selectiva” en l’alumnat de Batxillerat i Cicles
Formatius.
• Nre. d’accions d’aprenentatge interactiu, tant dins com fora de l’aula.
• Nre. d’alumnes que han rebut accions de prevenció (cobertura població escolar).
• Nre. de professionals docents implicats/assistents.
• Nre. d’AMPA amb què es manté contacte.
• Nre. d’hores d’accions en prevenció escolar: càrrega horària prevista/càrrega
horària real (com a valoració comparable i que incorpore conjuntament progra-
mes i tallers solts).
Instruments de valoració
• Enquesta de valoració, qualitat i satisfacció sobre els programes i activitats:
alumnat, professorat.
• Comptabilització de la no-aplicació i sondeig sobre les raons de la no-aplicació
(tant a professionals sociosanitaris en l’àmbit de les drogodependències i altres
trastorns addictius com a professionals docents).
154
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sAVA
LUA
CIÓ
Entenem que totes les àrees d’intervenció establides en este pla han
de ser avaluades de manera independent. D’esta manera l’exposició del
sistema d’avaluació distingirà, en un primer moment, entre les àrees
d’intervenció que inclou el present Pla Estratègic: prevenció, assistència
sanitària, evitació i reducció del dany, integració social, valoració i suport
en drogodependències, coordinació institucional i participació social i
les àrees transversals de formació, investigació i sistemes d’informació i
avaluació.
En un segon moment, internament en cada àrea, es diferenciaran els
tres sistemes d’informació proposats. En els apartats corresponents al
sistema d’informació de l’avaluació del procés (el primer sistema), com
que inclou el compliment dels objectius específics, s’hi diferenciaran el
conjunt d’indicadors i mesures per a cada apartat establit per a les àrees
d’intervenció.
No obstant això, tant en el segon –avaluació dels resultats o de
l’impacte– com el tercer –l’avaluació de la quantitat i qualitat de la infor-
mació generada–, els indicadors i els instruments de valoració s’establixen
de manera genèrica per a cada una de les àrees d’intervenció.
Cal aclarir que, juntament amb el conjunt d’indicadors –on podem es-
tablir la quantificació– i les raons numèriques que podem establir entre
estos, s’implantaran instruments de valoració per a les actuacions i proces-
sos on no siga adequat determinar quantitats per mesurar els resultats. La
finalitat d’estos instruments és donar suport a la tasca de contextualització
i millora de la comprensió de les xifres recollides a través dels indicadors.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
153
AVALU
ACIÓ
TRES SISTEMES D’INFORMACIÓ DIFERENCIATS
És per això que hem establit com a objectiu estratègic no solament
enfortir un sistema d’indicadors per a l’avaluació dels processos i dels re-
sultats, sinó introduir un tercer nivell d’avaluació que reculla i analitze
la informació generada sobre drogodependències. Es tracta, en el mateix
orde de coses, de completar el sistema de fonts d’informació disponibles,
que és bàsicament de caràcter quantitatiu, amb la implantació de metodo-
logies qualitatives, sense perdre el caràcter de sistema que ha de tindre el
conjunt d’instruments d’avaluació.
• Sistema d’informació per a l’avaluació dels processos: este primer
sistema està referit als indicadors de seguiment i control de les activitats
i servicis fets o finançats pel Govern Valencià en matèria de drogodepen-
dències i sobre el compliment dels objectius proposats en el present Pla
Estratègic.
• Sistema d’informació per a l’avaluació dels resultats o de l’impacte:
és a dir, l’estudi de l’impacte de les drogodependències en la societat. In-
clou este sistema la prevalença de les addiccions, l’aparició de noves addic-
cions i patrons de consum, així com els contextos d’ús i l’estudi dels factors
de risc i de protecció. A més d’un rellevant mediador entre les conductes
i la informació rebuda: els estudis sobre els coneixements, creences i acti-
tuds envers les drogodependències. Este sistema se centra en l’avaluació
del compromís d’assolir la missió d’este pla: disminuir la vulnerabilitat a
les addiccions i curar o pal.liar la malaltia que patixen els afectats per les
drogues i altres trastorns addictius.
• Sistema d’informació per a l’avaluació de la quantitat i qualitat de la
informació generada: este sistema inclou la implantació de tècniques qua-
litatives de recollida i anàlisi de dades, l’anàlisi textual i anàlisi dels proces-
sos de comunicació i la informació proporcionada pels mitjans de comuni-
cació, així com l’establiment d’un contacte sistematitzat i continu amb els
professionals sociosanitaris i la creació de nous indicadors específics.
152
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sAVA
LUA
CIÓ
ADAPTAR-SE ALS CANVIS
Un Pla Estratègic ha de dotar la Direcció General de Drogodependèn-
cies d’habilitat per a adaptar-se als canvis. L’avaluació ens permet: obtin-
dre un millor coneixement de les nostres capacitats, estimular l’activitat
en aquelles àrees deficitàries, adequar-se a les noves necessitats o escenaris
d’intervenció emergents, així com augmentar la disponibilitat de dades.
Avaluar és crear valor. El compromís per a fomentar una avaluació con-
tínua es manifesta a establir la dedicació d’almenys un 3% del pressupost
total del període que ocupa este Pla Estratègic a les activitats d’avaluació.
L’avaluació orientada a l’anàlisi dels recursos en termes d’eficiència,
saber què s’hi fa, amb quins recursos i, en un segon nivell d’avaluació, amb
quina eficàcia, és important. Però les polítiques han de mesurar també la
seua efectivitat en termes d’impacte, saber com i fins a quin punt es modi-
fica la realitat a causa de determinades accions.
El problema fonamental a què s’enfronta l’avaluació en l’àmbit de les
drogodependències és unir els resultats específics (consum de substàncies,
coneixement i creences) a les intervencions planificades que procedixen
dels àmbits d’actuació de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria
de Sanitat, tant en la prevenció de la demanda com en la pal.liació de les
seues conseqüències per mitjà dels servicis sociosanitaris.
A més, hem de tindre en compte que, en les societats actuals, la in-
formació i les comunicacions juguen un paper central i que una adequa-
da informació és la base de tota tasca preventiva, acció clau en la lluita
contra les drogues. La base científica d’esta informació i els processos de
comunicació que es generen són els principals criteris d’avaluació de la
informació.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
151
AVALU
ACIÓ
En el capítol dedicat a l’àmbit de l’avaluació, es prioritza la posada en
marxa de l’Observatori Valencià de Drogodependències i Altres Tras-
torns Addictius com a òrgan avaluador, de seguiment i observador de les
problemàtiques de les drogodependències. Dins de les seues actuacions
estarà la redacció de l’informe anual, que disposa dels indicadors bàsics
proporcionats per la Direcció General de Drogodependències i amb la
informació que el mateix Observatori produïsca.
Els observatoris són una excel.lent eina per a transformar la infor-
mació en coneixement. A fi de poder complir eixa funció, l’Observatori
serà dotat amb una sèrie de sistemes d’informació entre els quals es troba
l’elaboració d’enquestes periòdiques dirigides a diferents sectors de po-
blació, anàlisi de les dades aportades per indicadors epidemiològics, in-
formació procedent d’organismes públics i privats sobre diversos aspectes
concernents al consum i tràfic de drogues, així com la creació de nous
instruments per a la recollida de dades d’informació ràpida.
Es definirà l’accés i l’explotació de les dades procedents del Sistema
Autonòmic Valencià d’Informació en Addiccions (SAVIA). Per a poder
avançar en els processos d’avaluació, i a fi d’establir un procés d’informació
i registre de les accions que es duguen a terme, es revisaran i s’adaptaran
al sistema d’indicadors actuals els fulls de registre de les accions executa-
des, igualment la revisió i adaptació dels models unificats de les memòries
anuals dels centres. Al seu torn s’implantaran, de manera progressiva i
sistemàtica, instruments de valoració de la qualitat dels servicis.
També estarà entre les funcions de l’Observatori Valencià de Drogode-
pendències i Altres Trastorns Addictius introduir metodologies denomi-
nades contextuals o de situació, a fi d’aprofundir en el coneixement del
fenomen de les drogodependències. Una altra aposta de l’Observatori serà
establir una línia de treball per a detectar les noves tendències de consum
i facilitar les respostes a crisis, per mitjà de metodologies d’aproximació
ràpida i l’establiment d’una xarxa de punts que detecten les problemàti-
ques emergents.
Avaluació10
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
147
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
Potenciar la col.laboració i la cooperació nacional i internacional per
a projectes innovadors i prioritaris
• Mantindre, i si és el cas augmentar, els convenis de col.laboració amb
organismes internacionals i entitats d’investigació de reconegut prestigi.
• Organitzar seminaris i jornades d’àmbit internacional que fomenten la
interrelació dels nostres investigadors amb altres grups.
• Promoure la participació dels nostres investigadors en projectes nacio-
nals i transnacionals.
146
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sÀ
REES TRAN
SVERSA
LS
• Promoure les edicions científiques i d’actualització de coneixements.
• Fomentar la divulgació dels treballs d’investigació, així com de les
tesis doctorals.
• Fomentar l’elaboració i publicació de resultats secundaris: material
didàctic i preventiu propi, guies i protocols d’actuació, etc.
• Afavorir la participació dels grups d’investigació valencians en esdeve-
niments científics rellevants, per a la difusió de resultats.
• Assegurar l’adequada comunicació als ciutadans, que comporte la
comprensió del públic del fenomen de les drogues i de la mateixa tasca
investigadora.
• Involucrar els mitjans de comunicació en les tasques d’informació di-
vulgativa.
Aprofundir en el coneixement del fenomen de les drogodepen-
dències
• Impulsar la investigació en drogodependències com a línia d’actuació
preferent en l’àmbit sanitari i de I+D (Investigació més Desenvolupa-
ment).
• Potenciar la competitivitat i l’ús d’altres metodologies científiques
(mètodes exploratoris i contextuals, metodologies qualitatives…).
• Definir com a aspecte prioritari en els treballs d’investigació
l’enfocament de gènere.
• Continuar fent amb caràcter bianual, durant tota la vigència del Pla,
enquestes de consum i d’opinió sobre les drogues, tant en població ge-
neral com en l’àmbit educatiu i laboral.
• Elaborar estudis sociològics sobre altres addiccions no químiques o
comportamentals com el joc patològic, també amb caràcter bianual.
• Determinar com a línies prioritàries d’actuació les que permeten valo-
rar els factors de risc i protecció d’una determinada comunitat, millorar
l’efectivitat de les mesures assistencials i d’inserció social i avaluar els
programes i actuacions.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
145
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
Crear una unitat específica de suport a la investigació en la Funda-
ció per a l’Estudi, Prevenció i Assistència a les Drogodependències,
que siga una estructura de gestió d’investigació a l’abast dels pro-
fessionals
• Donar suport a la gestió dels projectes d’investigació.
• Impulsar les convocatòries d’ajuda i finançament a la investigació, així
com línies d’ajudes específiques (a la investigació novella, als equips
multidisciplinaris…).
• Prioritzar la constitució d’equips multidisciplinaris i la formació de
xarxes en investigació.
• Potenciar la participació dels professionals en xarxes d’excel.lència
d’investigació.
Promoure i facilitar l’aparició d’investigadors novells
• Donar suport a la capacitació investigadora a través dels estudis de
tercer cicle universitari.
• Impulsar la formació d’investigadors novells (metodològica, d’execució
o de divulgació de resultats).
• Establir una línia específica d’ajudes que potencie els projectes dels
investigadors novells.
• Potenciar la integració dels grups emergents en els equips multidisci-
plinaris.
Promoure la transferència de coneixements i incentivar la difusió de
resultats
• Impulsar la formació per a la comunicació científica correcta dels tre-
balls elaborats.
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsÀrees Transversals: Investigació
144
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sÀ
REES TRAN
SVERSA
LS
Juntament amb la tasca feta fins ara en esta matèria, i per al des-envolupament de nous mecanismes d’actuació d’investigació en drogodependències, és necessari:
• Proporcionar la formació en metodologia d’investigació.• Facilitar la participació dels professionals en grups i xarxes d’investigació.• Millorar l’accessibilitat als recursos materials disponibles.• Impulsar la multidisciplinarietat i l’enfocament de gènere.
Per això les línies d’acció en matèria d’investigació en drogo-dependències s’han de dirigir al manteniment de l’impuls i a l’esforç investigador, a través de la sostenibilitat d’un flux conti-nuat d’investigadors formats i instruïts, i la facilitació de l’accés d’equips novells als recursos i a la infraestructura del suport bà-sic a la investigació.
Una investigació no sols guiada per a conéixer la incidència i prevalència dels consums de drogues i les seues conseqüències, sinó també encaminada a aprofundir en els factors o condicions associats al seu origen i desenvolupament, així com l’orientada a avaluar l’eficàcia de les intervencions.
Resultats i valoració
Durant els últims huit anys s’han finançat, a través de la convocatòria anual de beques, al voltant de 60 projectes d’investigació emmarcats en les distintes línies d’actuació (epidemiològica, social, bàsica, aplicada, etc.).
Fora de les esmentades convocatòries, s’han desenvolupat més de 40 projectes, molts d’estos executats a través de la subscripció dels convenis corresponents.
Les debilitats de la investigació en drogodependències en el nostre en-torn són: estructura dispersa territorialment, estructura professional fun-cionalment assistencial, falta d’implicació en tasques d’investigació i poca tradició del treball en grup i en xarxa.
VALO
RA
CIÓ
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
143
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
Juntament amb estes estructures, també es dóna suport, a través de les
convocatòries anuals d’ajuda al finançament de projectes d’investigació,
als projectes presentats per altres persones o grups encara que no desple-
guen la seua activitat, de manera específica, en el camp de les drogode-
pendències.
Estes ajudes han sigut convocades/gestionades per l’INID (Institut
d’Investigació en Drogodependències), per la Direcció General de Dro-
godependències, i en l’actualitat per la FEPAD (Fundació per a l’Estudi,
Prevenció i Assistència a les Drogodependències).
La col.laboració i cooperació internacional pròpia i específica en
matèria de drogodependències s’ha establit a través dels convenis amb
l’Organització Mundial de la Salut, fonamentalment.
INID (Institut d’Investigació en Drogodependències) de la Uni-
versitat Miguel Hernández, d’Elx.
IDYCA (Institut de Drogues i Conductes Addictives) de la Uni-
versitat Cardenal Herrera – CEU.
Altres grups d’investigació específics en les diferents univer-
sitats o en centres d’excel.lència investigadora, als quals es fi-
nança o es col.labora en el finançament dels seus projectes.
ESTRU
CTU
RES
D’ IN
VESTIG
ACIÓ
142
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sÀ
REES TRAN
SVERSA
LS
INVESTIGACIÓ
Atesa la importància d’aprofundir en el coneixement científic i de dis-
posar d’evidències en què basar les nostres actuacions, cal impulsar l’estudi
i la investigació bàsica i aplicada en matèria de drogodependències i altres
trastorns addictius.
Finalitat
“Fomentar la investigació en matèria de drogodependències i altres tras-
torns addictius en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, per a assegurar
una atenció a les drogodependències eficaç, dinàmica i innovadora”
Marc d’actuació
El suport a la creació de recursos en investigació en drogodependèn-
cies, el finançament de projectes i la col.laboració i cooperació internacio-
nal són les estratègies que s’han fet servir per a impulsar la investigació.
Ara bé, perquè la investigació en drogodependències haja de ser inclosa
com una de les funcions bàsiques que hauran de desenvolupar els nostres
professionals, la qual cosa ens permetrà guanyar en qualitat, efectivitat i
eficiència, hem de desenvolupar nous mecanismes.
Durant els últims anys, des de la Direcció General de Drogodependèn-
cies s’ha finançat la creació, posada en marxa i ajuda en el funcionament
d’estructures orientades fonamentalment cap a la investigació específica
en drogodependències, com ara:
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
141
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
Facilitar l’accés dels professionals als servicis de documentació espe-
cialitzats en drogodependències.
• Facilitar l’accés en línia al Centre de Documentació sobre Drogode-
pendències i Altres Trastorns Addictius, així com a altres fons docu-
mentals especialitzats en drogodependències i ciències socials i de la
salut.
• Oferta de programes formatius en línia per a tots els professionals
implicats o preocupats en l’abordatge de les drogodependències.
• Creació d’un fòrum de debat entre els professionals de la xarxa, bé
siga en l’àmbit preventiu, assistencial o d’integració social, que perme-
ta tractar temes actuals des d’un punt de vista multidisciplinari.
Assegurar una divulgació adequada als ciutadans a través de les no-
ves tecnologies i els mitjans de comunicació
• Crear mecanismes de comunicació amb la ciutadania: butlletí de no-
tícies, guies informatives, publicacions divulgatives…
• Dissenyar mecanismes en línia per aproximar a la ciutadania la infor-
mació sobre drogodependències: consultori interactiu, lloc web sobre
drogodependències…
140
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sÀ
REES TRAN
SVERSA
LS
Facilitar la formació bàsica i especialitzada en drogodependències
als distints col.lectius i mediadors socials, relacionats amb el tema.
• Fomentar i potenciar la formació en drogodependències als distints
professionals sanitaris, en especial als d’Assistència Sanitària.
• Impulsar i afavorir els programes formatius especialitzats dirigits al
personal d’altres col.lectius implicats: personal de servicis socials co-
munitaris, personal de sistemes de protecció i reforma de menors, per-
sonal docent, personal de la policia local i autonòmica, etc.
• Fomentar el desenvolupament d’actuacions formatives i informatives
a agents socials com les organitzacions sindicals, els agents de salut
laboral, les associacions de veïns, etc.
• Facilitar la informació i formació bàsica en drogodependències a ma-
res, pares i voluntariat, així com a altres mediadors socials.
• Desenvolupament d’activitats de formació, informació i sensibilitza-
ció als mitjans de comunicació.
Fomentar la implantació de la formació en drogodependències en els
estudis universitaris de pregrau i postgrau.
• Definir les poblacions prioritàries objecte de formació en drogodepen-
dències als estudiants de carreres relacionades amb la salut, l’educació,
els servicis socials, l’àmbit legal i l’ocupació.
• Promoure la incorporació de mòduls en drogodependències en el
conjunt de les universitats valencianes.
• Facilitar la realització del tercer cicle universitari en Drogodepen-
dències.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
139
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsÀrees Transversals: Formació
Acreditar noves estructures que permeten la formació teoricopràc-
tica, de tots els professionals, en especial dels centres i servicis pre-
ventius i sociosanitaris.
• Impulsar l’acreditació de les Unitats de Conductes Addictives com a
centres docents.
• Acreditar la Fundació per a l’Estudi, Prevenció i Assistència a les
Drogodependències com a centre de formació especialitzat en drogo-
dependències
Garantir una formació continuada de qualitat i actualitzada als pro-
fessionals que treballen en el camp de les drogodependències.
• Oferir anualment un programa acreditat de formació continuada,
després de l’elaboració d’un estudi que ens permeta detectar les neces-
sitats.
• Propiciar la formació d’investigadors novells.
• Impulsar accions formatives específiques per a l’especialització en
metodologia per a la pràctica d’investigació aplicada, i disseny i avalua-
ció de programes assistencials.
• Organitzar jornades, trobades i seminaris, que permeten debatre te-
mes actuals.
• Elaboració periòdica de butlletins amb informació científica actua-
litzada.
138
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sÀ
REES TRAN
SVERSA
LS
L’acció formativa s’ha de centrar en la qualitat i la innovació
en dos nivells:
• Oferint als professionals coneixements actualitzats i nous, en
la seua preparació per a un futur en constant canvi.
• Atorgant al ciutadà un paper actiu, com a destinatari últim de
la formació a través de l’impuls de la divulgació científica en
drogodependències.
Davant de la dificultat actual de trobar professionals formats
que puguen desenvolupar la seua activitat, segons la normativa
vigent, en els diferents centres i servicis acreditats, la prioritat
per a este nou període s’ha de centrar a potenciar i incrementar
la formació per a l’acreditació de futurs professionals en ma-
tèria de drogodependències.
VALO
RA
CIÓ
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
137
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
Període fonamentalment de formació i d’especialització, que
ha cobert les necessitats per a la xarxa, tant assistencial com
preventiva i d’integració social.
Oferta formativa adequada per a l’actualització de coneixe-
ments i el reciclatge del personal, sobretot assistencial, a través
de cursos, reunions d’experts, debats, així com seminaris, jor-
nades i congressos.
Oferta formativa per a l’actualització dels coneixements espe-
cífics per a l’exercici de les tasques professionals dels distints
centres i servicis sociosanitaris.
Resultats i valoració
A causa del gran nombre de recursos preventius i assistencials que s’han
posat en marxa, en la seua adaptació a la normativa vigent, la formació
en drogodependències ha sigut marcada per la necessitat d’acreditar els
coneixements teoricopràctics dels seus professionals per a la incorporació
a la carrera professional.
Durant els últims huit anys, s’han dut a terme aproximadament un
total de 150 accions formatives (cursos, seminaris, jornades, etc.). Du-
rant els tres primers anys, estes accions es van centrar en cursos dirigits
a l’acreditació de la formació teòrica dels professionals, i en menor grau
a la realització de cursos i seminaris d’actualització dels coneixements
dels professionals que exercien les seues funcions en els diferents centres i
servicis acreditats, acció esta última predominant en la formació desenvo-
lupada durant els últims cinc anys.
RESU
LTATS
136
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sÀ
REES TRAN
SVERSA
LS
Direcció General de Drogodependències. Òrgan coordinador,
encarregat de detectar les necessitats, vetlar per la idoneïtat i
adequació dels continguts i aplicar i/o afavorir l’aplicació dels
coneixements.
FEPAD (Fundació per a l’Estudi, Prevenció i Assistència de les
Drogodependències). Fundació pública especialitzada en drogo-
dependències. Actua prioritàriament, amb la Direcció General,
en la formació continuada dels professionals dels diferents cen-
tres i servicis.
EVES (Escola Valenciana d’Estudis per a la Salut). Recurs propi
de la Conselleria de Sanitat per als seus professionals, que ofe-
rix l’oferta de formació contínua, formació continuada i cursos
propis, enfocats a l’actualització del coneixement en temes de
salut.
Universitat i altres entitats (fundacions, instituts d’investigació,
societats científiques, col.legis professionals, etc.) també desen-
volupen formació especialitzada, moltes vegades, per mitjà de
convenis amb la Direcció General de Drogodependències.
IVAP (Institut Valencià d’Administracions Públiques). Prioritza
la formació orientada als coneixements necessaris per al correcte
exercici de les funcions, en els diferents llocs de treball dels fun-
cionaris de la Generalitat.
Marc d’Actuació
Entre els principals recursos que podem distingir en la formació en
matèria de drogodependències, hi destaquen:
ESTRU
CTU
RES D
E FORM
ACIÓ
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
135
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
FORMACIÓ
La formació s’ha d’entendre com un procés continu, en què es distin-gixen tres nivells bàsics:
Finalitat
“Garantir una formació de qualitat i adaptada a les necessitats tant dels professionals que treballen en el camp de les drogodependències com dels diferents mediadors socials”
Formació de pregrau: s’adquirixen els coneixements, les habili-
tats i actituds que permeten la pràctica professional.
Formació de postgrau universitari: especialització de continguts
en una àrea concreta de l’exercici professional.
Formació contínua: aprenentatge continuat en relació amb els
camps de coneixement relacionats amb la pràctica professional.
NIV
ELLS DE FO
RM
ACIÓ
134
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sÀ
REES TRAN
SVERSA
LS
Impulsar la posada en marxa de l’Observatori Valencià de les Drogo-
dependències i Altres Trastorns Addictius com a òrgan avaluador, de
seguiment i observador de la problemàtica de les drogodependències
en àmbit territorial.
• Desenvolupar l’ús de grans enquestes (mostres àmplies i representati-
ves) combinat amb sistemes de recollida d’informació ràpida.
• Establir una xarxa de punts d’informació per detectar l’aparició de
noves substàncies, patrons de consum o contextos d’ús.
• Enfortir un sistema d’avaluació dels processos i resultats.
• Introduir un tercer nivell d’indicadors sobre la quantitat i la qualitat
de la informació que hi circula.
• Millorar la difusió de la informació obtinguda a fi de facilitar la presa
de decisions respecte a les polítiques públiques (informes, monogràfics,
butlletins, web…).
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
133
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsÀrees transversals: Sistemes d’Informació i Avaluació
Ampliar els actuals indicadors del Sistema Autonòmic Valencià
d’Informació en Addiccions (SAVIA)
• Incorporar nous indicadors relacionats amb l’oferta de drogues, les
malalties infeccioses i les pràctiques de risc.
• Incorporació de noves fonts declarants al Sistema Autonòmic Valen-
cià d’Informació en Addiccions.
Gestió de la comunicació de les dades en línia entre tots els recursos
acreditats entre si, i amb els servicis centrals:
• Completar la incorporació de les unitats assistencials al sistema ABU-
CASIS II, per a l’anàlisi a temps real de l’activitat assistencial.
• Posada en marxa del SIGED a fi d’integrar la informació i gestio-
nar i coordinar els tractaments aplicats en els centres sociosanitaris i
d’inserció social.
• Integrar el SIGED dins del sistema ABUCASIS II, formant part de la
història única per pacient atés ambulatòriament.
Creació de diferents registres de dades en drogodependències a la
Comunitat Valenciana.
• Registres d’investigadors i investigacions en drogodependències i al-
tres trastorns addictius, tant tancades com en curs.
• Instruments validats (enquestes, tests, material didàctic, etc.).
132
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sÀ
REES TRAN
SVERSA
LS
La cultura i l’experiència de la Comunitat Valenciana en el regis-
tre i manteniment de dades durant anys ha donat uns resultats
suficients i apropiats, que ens permeten en este moment progra-
mar amb garantia les accions pròpies de la política del Consell
en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
L’objecte actual d’esta àrea de treball és completar la informa-
tització i interconnexió dels recursos, no sols assistencials, sinó
també de prevenció i integració, amb els servicis centrals de la
Direcció General de Drogodependències per a millorar-ne la
coordinació i integrar tot el sistema de recollida de dades.
VALO
RA
CIÓ
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
131
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
Estudis dirigits a aprofundir sobre determinats aspectes que ens
permeten disposar de dades relatives a l’eficàcia i eficiència de
l’atenció prestada als pacients atesos:
• Estudi de seguiment de casos.
• Estudis específics per substàncies: heroïna, cocaïna, alco-
hol, etc.
• Estudis de satisfacció i percepció del tractament dels pacients
tractats en les unitats de Conductes Addictives de la Comunitat
Valenciana.
• Estudis de satisfacció dels usuaris en tractament amb me-
tadona.
• Estudis de qualitat de vida dels pacients tractats en les unitats
de Conductes Addictives.
Estudi de les barreres d’accessibilitat al tractament.
Resultats i valoració
Persistència en el temps i cobertura adequada dels indicadors de
tractament, urgències i mortalitat.
Bona notificació de dades pels professionals dels centres de la
xarxa d’atenció pública.
Bona qualitat de la informació notificada.
Informatització de la recollida de tota la informació encara que
de manera dispersa i aïllada.
ESTUD
IS SECTO
RIA
LSRESU
LTATS
130
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sÀ
REES TRAN
SVERSA
LS
Recull les dades relacionades amb les activitats en matèria de
reducció de danys i riscos relacionats amb el consum de subs-
tàncies psicoatives, en particular de les fetes en els centres de
Trobada i Acollida i en les unitats mòbils d’actuació en els fo-
cus de concentració de consumidors.
Amb l’objectiu d’homogeneïtzar i unificar la recollida
d’informació de l’activitat, s’ha dissenyat un full de recollida
de dades que ens permet conéixer les actuacions que s’hi duen
terme.
Recullen la informació relativa als pacients atesos en les uni-
tats de Valoració i Suport en Drogodependències (UVAD), així
com de l’atenció dispensada als detinguts per problemes judi-
cials relacionats amb les drogues (programes d’Intervenció en
Comissaries o PIC):
• Model UVAD. Indicador de valoració i ajuda al drogodepen-
dent amb problemes judicials.
• Model PIC. Indicador de l’atenció als drogodependents de-
tinguts en comissaries.
Ambdós indicadors recullen, com a notificació i registre de ca-
sos, les característiques dels pacients que presenten problemes
legals relacionats amb les drogues i/o les drogodependències,
les substàncies principals que provoquen estos problemes, els
delictes comesos i les ajudes o actuacions sol.licitades en cada
un dels casos.
IND
ICA
DO
RS D
E L’ACTIV
ITAT EN
M
ATÈR
IA D
E RED
UCCIÓ
DE D
AN
YS
IND
ICA
DO
RS JU
RID
ICO
-PEN
ALS
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
129
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
Recull el nombre anual d’episodis d’urgència relacionats di-
rectament amb el consum “no mèdic” de substàncies psico-
actives, motivat per la recerca dels seus efectes psíquics, o per
l’existència de dependència, en persones entre 15 i 54 anys,
ambdós inclosos.
La nostra comunitat, excepte alguns anys puntuals, no ha
deixat mai de recollir i notificar els episodis relacionats amb
este indicador i, a més, amb una cobertura estable i elevada (al
voltant del 65%).
Recull el nombre anual de morts per reacció adversa aguda in-
duïda o provocada directament després del consum no mèdic
i intencional de substàncies psicoactives, en persones entre els
10 i els 64 anys, en una àrea geogràfica donada.
S’exclouen d’este indicador totes les morts en què no hi ha
intervenció judicial, després de l’encreuament de les fonts fo-
renses i toxicològiques que aporten la informació pertinent.
L’àrea geogràfica determinada per a la recollida de morts RA-
SUPSI, en la nostra comunitat, se circumscriu a la ciutat de
València (una de les sis grans ciutats espanyoles monitoritza-
des a este efecte des de 1983).
IND
ICA
DO
RS U
RG
ÈNCIES
HO
SPITA
LÀRIES
IND
ICA
DO
R M
ORTA
LITAT P
ER R
EACCIÓ
A
GU
DA
A SU
BSTÀ
NCIES P
SICO
ACTIV
ES (M
ORTS R
ASU
PSI)
128
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sÀ
REES TRAN
SVERSA
LS
En 1998, encara conservant íntegrament les variables consensua-
des a nivell nacional, va patir una adaptació pròpia, de manera
que es van augmentar les àrees de recollida d’informació.
La recollida d’esta informació es produïx a través d’un programa
informàtic (UDESHABI), en procés d’actualització amb el Siste-
ma d’Informació i Gestió en Drogodependències (SIGED 1.0),
que permetrà la gestió d’estos des de les mateixes unitats assis-
tencials, intercomunicades en línia amb la Direcció General de
Drogodependències, i la seua futura integració amb el sistema
ABUCASIS II.
L’ABUCASIS II consistix en la instauració d’una història clínica
única per pacient atés de manera ambulatòria a la Comunitat Va-
lenciana, amb la integració dels diferents sistemes existents, entre
els quals es troba el SIGED. A esta es podrà accedir des de qualse-
vol punt assistencial de l’esmentada xarxa d’atenció ambulatòria,
la qual cosa implica la utilització i accés a esta des de les unitats de
Conductes Addictives. En l’actualitat algunes UCA ja estan inclo-
ses en este sistema, que ens proporcionarà els indicadors directes
necessaris de l’activitat assistencial que en es desenvolupa en estes
unitats.
IND
ICA
DO
RS D
’ACTIV
ITAT A
SSISTENCIA
L
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
127
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
El SECAD (Sistema d’Avaluació i Qualitat Assistencial en Dro-
godependències) és un subsistema que reunix tots els indicadors
de l’activitat feta en els centres assistencials, de rehabilitació i
d’inserció/reinserció social, com ara:
• Indicadors d’assistència sanitària
• Indicador d’Admissió a Tractament.
• Indicador de Tractament de Manteniment amb Metadona.
• Indicador de Tractament de Desintoxicació Hospitalària.
• Indicador d’ingrés i Tractament en Unitat de Deshabituació
Residencial.
• Indicadors d’integració social
• Indicador d’ingrés i tractament en Centre de Dia.
• Indicador d’ingrés en vivenda tutelada.
Són, en general, indicadors molt importants per a la gestió dels re-
cursos, el coneixement de les característiques dels pacients atesos
i l’obtenció de resultats relatius al mateix tractament (nombre de
sol.licituds formalitzades, nombre de pacients ingressats, temps
mitjà d’estada; característiques sociodemogràfiques, psicopatolò-
giques, toxicològiques dels pacients; nombre d’altes terapèutiques,
abandons o expulsions, etc.)
Incorporem l’indicador d’Admissió a Tractament en este apartat
perquè és un indicador indirecte de l’activitat assistencial de les Uni-
tats de Conductes Addictives. Inclou el nombre d’admissions a trac-
tament ambulatori (“episodis”) per abús o dependència a qualsevol
substància psicoactiva o altres addiccions no tòxiques ateses, en un
mateix any, en cada un dels centres notificadors de la xarxa assis-
tencial pública o privada finançada per la Generalitat, encara que el
seu valor operatiu es referix al nombre de persones distintes ateses,
en eliminar els episodis corresponents a una mateixa persona.
IND
ICA
DO
RS D
’ACTIV
ITAT A
SSISTENCIA
L
126
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sÀ
REES TRAN
SVERSA
LS
Recullen les activitats de prevenció elaborades en el nostre àm-
bit territorial, moltes d’estes demanades per mitjà de memòria
d’activitats, desenvolupades a través de les diferents Unitats de Pre-
venció Comunitària (UPC), en els diferents àmbits d’actuació.
Els indicadors més específics s’han dissenyat pel que fa a la preven-
ció en l’àmbit escolar, amb la implantació de controls de gestió en
l’aplicabilitat dels programes, a cada un dels alumnes participants,
en qualsevol dels seus dos nivells d’actuació:
• Indicadors de prevenció escolar en Educació Primària.
• Indicadors de prevenció escolar en Educació Secundària
IND
ICA
DO
RS D
E PREV
ENCIÓ
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
125
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
A partir de 1994 es promou a nivell nacional el desenvolupament
d’enquestes amb la mateixa metodologia, la qual ens permet la
comparabilitat dels seus resultats. En estes enquestes participa la
Comunitat Valenciana augmentant la mostra que li correspon per-
què els resultats siguen significatius en el seu àmbit territorial. En-
tre estes tenim:
• “Enquesta sobre drogues a població escolar”, dirigides a
alumnes entre 14 i 18 anys. Bianual, des de 1994, en anys pa-
rells. Sis enquestes (1994, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004).
• “Enquesta domiciliària sobre l’ús de drogues”, dirigides a po-
blació general entre 15 i 65 anys. Bianual, des de 1995, en anys
imparells. Sis enquestes (1995, 1997, 1999, 2001, 2003, 2005).
Des de 1996, a fi d’aconseguir el major grau possible de coneixe-
ment del problema, la Generalitat elabora els seus estudis:
• “Enquesta domiciliària sobre l’ús de drogues”, dirigides a po-
blació general major de 15 anys. Bianual, des de 1996, en anys
parells. Cinc enquestes (1996, 1998, 2000, 2002, 2004).
• “Enquesta sobre drogues en l’àmbit laboral”, dirigides a tre-
balladors, aturats i empresaris, prioritzant els factors de risc i
protecció. Dos enquestes (1998 i 2005).
• “Enquesta sobre hàbits de joc a la Comunitat Valenciana”,
tres estudis elaborats (1999, 2001 i 2006).
IND
ICA
DO
RS D
E CO
NSU
M I O
PIN
IÓ EN
LA C
V
124
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sÀ
REES TRAN
SVERSA
LS
INDICADORS DE CONSUM I OPINIÓ A LACOMUNITAT VALENCIANA
• Enquestes nacionals amb mostra representativa a la Comu-nitat Valenciana• Enquestes pròpies de la Comunitat Valenciana
INDICADORS DE PREVENCIÓ
INDICADORS JURIDICO-PENALS
INDICADORS DE LES ESTRATÈGIES D’EVITACIÓ I REDUCCIÓ DE DANYS
• Indicadors de prevenció en Educació Infantil i Primària• Indicadors de prevenció en Educació Secundària Obligatòria• Altres indicadors de prevenció
INDICADOR DE MORTALITAT
INDICADORS D’URGÈNCIES HOSPITALÀRIES
INDICADORS DE L’ACTIVITAT ASSISTENCIAL(SECAD)
INDICADORS D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
• Indicadors d’Admissió a Tractament• Indicadors de tractament amb Agonistes Opiacis• Indicador de tractament de Desintoxicació Hospitalària• Indicador d’ingrés i tractament en Unitat de Deshabituació Residencial
INDICADORS D’INTEGRACIÓ SOCIAL
• Indicador d’ingrés i tractament en Centre de Dia• Indicador d’ingrés en Vivenda Tutelada
• Indicadors d’activitat dels centres de Trobada i Acollida
• Indicador de valoració i suport al drogodependent amb pro-blemes judicials• Indicador d’atenció als drogodependents atesos en comis-saries• Altres indicadors judicials, policials o penitenciaris
SAVIA
ESTU
DIS
SEC
TORIA
LS
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
123
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
Indicador Mortalitat (Morts RASUPSI o Morts per Reacció Aguda a
Substàncies Psicoactives), els quals es van constituir com el primer sistema
de notificació i registre de casos homogeni i mantingut (sistema de vigilàn-
cia epidemiològica) i encara vigents per a tot el territori nacional.
Estos tres indicadors s’integren en el SAVIA, amb altres indicadors
propis i necessaris al nostre àmbit territorial, bé per a la gestió i valoració
de l’activitat en els diferents centres i servicis, o bé per a la valoració de
tendències i hàbits de consum o de l’opinió dels valencians en matèria de
drogodependències o per a l’aprofundiment en altres estudis sectorials.
122
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sÀ
REES TRAN
SVERSA
LS
SISTEMAS DE INFORMACIÓN Y EVALUACIÓN
Un sistema d’informació és un conjunt d’indicadors que interactuen
entre si per proporcionar una informació ordenada i objectiva sobre un
fenomen complex, com el de les drogodependències, per a una adequada
avaluació i presa de decisions
Finalitat
“Arreplegar de manera sistemàtica determinada informació per al seu
emmagatzemament i tractament que ens permeta establir l’avaluació
i detectar els canvis de manera més àgil, de manera que faciliten una
intervenció primerenca contra les conseqüències i els problemes asso-
ciats al consum de substàncies”
Marc d’actuació
L’estructura bàsica per a la recollida ordenada d’informació en ma-
tèria de drogodependències a la Comunitat Valenciana és el Sistema Au-
tonòmic Valencià d’Informació en Addiccions (SAVIA). Este sistema
constituïx, en el nostre àmbit territorial, la font notificadora al Sistema
Estatal d’Informació Permanent sobre Addiccions a Drogues (SEIPAD)
de l’Observatori Nacional sobre Drogues (OED), dins de la Delegació del
Govern sobre el Pla Nacional sobre Drogues.
En el SAVIA s’incorporen els tres indicadors de l’antic SEIT (Sistema
Estatal d’Informació en Toxicomania) i del seu punt notificador valencià
SAVIT (Sistema Autonòmic Valencià d’Informació en Toxicomania):
Indicador Admissió a Tractament, Indicador Urgències Hospitalàries i
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
121
ÀREES TRA
NSV
ERSALS
ÁREAS TRANSVERSALES
El dinamisme del fenomen de les drogodependències fa necessari un estudi continu i una progressiva actualització del coneixement sobre pa-trons, rutes i rituals de consum, juntament amb la millora de la capacitat prospectiva per a detectar la constant aparició de noves substàncies, con-textos d’ús i addiccions. Estes transformacions, així com la incorporació constant de nous professionals, ens orienten a impulsar una investigació i formació, i el desenvolupament dels sistemes d’informació, com a actua-cions de caràcter transversal de tot el Pla Estratègic, perquè en constituïs-quen la principal via d’innovació.
Per innovació hem d’entendre la capacitat del sistema per a trobar noves aportacions i adaptar-se als constants canvis a què ens enfrontem en l’àmbit de les drogodependències, afavorint la capacitat de veure amb antelació els resultats, i incorporar a la cultura del treball les noves tec-nologies de la informació i la comunicació. Es tracta, doncs, d’impulsar accions transformadores derivades del desenvolupament d’estes noves tec-nologies.
Finalitat
“Propiciar coneixements nous i sistematitzar-los en informació uti-litzable, així com apostar decididament per la divulgació dels resul-tats de les investigacions i incidir, sobretot, en la seua incorporació a través de la formació”
Els sistemes d’informació i d’avaluació són, doncs, components claus de la presa de decisions.
En el canviant món de la drogoaddicció i els trastorns addictius –com ja s’ha vist– cal proveir-nos de sistemes per a la detecció primerenca dels canvis a què ens enfrontem.
En l’actualitat, en el nostre context de societat del coneixement, es trac-ta, també, d’impulsar accions transformadores derivades del desenvolupa-ment de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Àrees TransversalsSistemes d’Informació i Avaluació
Formació - Investigació 9
118
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sCO
ORD
INA
CIÓ
I PAR
TICIPA
CIÓ
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsÀrea de Participació Social
Potenciar la xarxa d’informació i comunicació al CIUTADÀ per mi-
tjà de les noves tecnologies
• Elaboració d’una “Carta de Servicis” a fi d’aconseguir la millora con-
tínua de la relació del ciutadà amb l’administració i l’excel.lència en la
prestació de servicis.
• Posada en marxa d’un servici d’atenció a l’usuari en línia.
• Suport web: crear un sistema d’alerta virtual sobre les activitats/ pro-
grames/ accions que calga fer i establir canals d’enviament d’informació
des de la iniciativa social.
• Oferir la possibilitat d’incloure totes les accions dutes a terme per la
iniciativa social en el dit web.
• Millorar la xarxa d’atenció presencial a l’usuari.
• Creació del telèfon autonòmic d’atenció a les drogodependències
Fomentar l’intercanvi d’experiències entre la iniciativa social
a través de:
• Fòrums de trobada.
• Publicacions.
• Cursos i seminaris.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
117
CO
ORD
INA
CIÓ
I PAR
TICIPA
CIÓ
Resultats i valoració
El sistema de concerts i subvencions establit per la Generalitat
Valenciana ha permés:
• Finançament de més de 160 centres i servicis gestionats per
organitzacions, entitats i/o associacions, a més del sosteniment
d’altres programes de prevenció.
• Consolidació i increment de les associacions d’autoajuda per
mitjà de la implantació de diverses línies d’ajuda per al seu man-
teniment.
• Propiciar les condicions necessàries perquè el voluntariat social
continue exercint una tasca continuada tant en la prevenció del
consum de drogues com en la reinserció de les persones amb pro-
blemes d’addiccions.
Les accions desenvolupades des de l’Àrea de Participació Social
han permés l’estabilització dels programes i servicis gestionats
per organitzacions, entitats i/o associacions, per mitjà de la con-
solidació del sistema de finançament públic a través de noves fór-
mules de gestió aplicades.
No obstant això, les línies d’acció prioritàries en este moment
s’han de dirigir a mantindre i incrementar este creixement a fi
d’arribar a l’excel.lència en la gestió pública.
VALO
RA
CIÓ
RESU
LTATS
116
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sCO
ORD
INA
CIÓ
I PAR
TICIPA
CIÓ
PARTICIPACIÓ SOCIAL
Per a l’adequat desenvolupament de les polítiques públiques en matèria
de drogues, cal comptar amb la participació de la societat valenciana en
tots els seus vessants. Establint les mesures oportunes que motiven la ini-
ciativa social, s’aconseguirà mobilitzar la nostra societat davant de la pro-
blemàtica de les drogodependències, sensibilitzar el conjunt de la població
i fomentar la participació activa i coordinada dels recursos disponibles.
Finalitat
“Fomentar la presència de la iniciativa social en l’elaboració i formula-
ció de les polítiques públiques, en matèria de drogues, per tal d’obtindre
una millor adequació a l’evolució de la societat”
De la mateixa manera, és prioritari en este moment aprofitar els canals
que oferixen les noves tecnologies de la comunicació per a obtindre una
millor coordinació amb els diferents agents socials organitzats en els dis-
tints nivells organitzatius:
Organitzacions i entitats: completen l’oferta pública, universal
i gratuïta, de la prestació de servicis de drogodependències a la
Comunitat Valenciana.
Moviment associatiu: per al foment i desenvolupament
d’associacions d’autoajuda en benefici dels mateixos afectats en
les addiccions i dels seus familiars.
Voluntariat social: en les actuacions de prevenció, assistència i
integració social de la persona drogodependent
NIV
ELLS ORG
AN
ITZA
TIUS
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
115
CO
ORD
INA
CIÓ
I PAR
TICIPA
CIÓ
Adequació del marc normatiu sobre drogodependències.
• Adequació de la Llei de la Generalitat Valenciana sobre Drogodepen-
dències a la llei estatal sobre regulació de tabac i a la nova adscripció
orgànica de la Direcció General de Drogodependències.
• Adaptar el decret d’acreditacions a les exigències detectades en el mo-
ment actual.
• Actualització de la normativa específica i el seu desenvolupament re-
glamentari segons les necessitats de cada moment.
Seguiment i coordinació de l’avaluació del Pla Estratègic.
Promoure i impulsar la cooperació internacional en matèria de drogo-
dependències.
• Promoure i impulsar projectes específics, accions singulars i activitats
i projectes de sensibilització social, formació i educació en l’àmbit de
la cooperació internacional al desenvolupament, fonamentalment amb
països iberoamericans on es produïsca i es comercie amb drogues.
114
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sCO
ORD
INA
CIÓ
I PAR
TICIPA
CIÓ
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsÀrea de Coordinació Institucional
Aconseguir una major implicació de cada una de les administracions
públiques en esta comesa.
Potenciar des de la Direcció General de Drogodependències la coor-
dinació amb tots els nivells de l’Administració pública (local, pro-
vincial, autonòmica i estatal), per al desenvolupament conjunt de
les actuacions i programes.
Impulsar el funcionament de l’organigrama de participació institu-
cional de la Direcció General de Drogodependències, especialment
de la Comissió Interdepartamental i de la Comissió Executiva.
• Adequar l’estructura i les funcions d’ambdós comissions, a fi
d’aconseguir una major operativitat, i adaptar-les a l’estructura actual
del Consell.
• Creació d’un Comité Adjunt a la Comissió Interdepartamental, in-
tegrat per coordinadors de les distintes conselleries per a agilitzar i
optimitzar les actuacions que calga fer.
• Establir reunions periòdiques, amb calendari preestablit, d’ambdós
comissions.
• Crear grups de treball per àrees d’actuació, dependents d’eixes co-
missions.
• Impuls per part del Comissionat del Consell d’aquelles accions i pro-
grames susceptibles de desenvolupament conjunt.
• Potenciar les línies d’actuació prioritàries del Pla Estratègic 2006-
2010.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
113
CO
ORD
INA
CIÓ
I PAR
TICIPA
CIÓ
COORDINACIÓ INSTITUCIONAL
L’adequat desenvolupament d’un pla integral depén, en gran manera, de la coordinació de les diferents administracions públiques que partici-pen en els diferents nivells:
Finalita
“Vertebració de les diferents administracions en la consecució d’un fi comú dirigit a planificar les polítiques d’actuació en les diferents àrees en el camp de les addiccions”
Resultats i valoració
La mateixa composició, tant de la Comissió Interdepartamental
com de la Comissió Executiva, per membres dels nivells més alts
de la Generalitat, ha dificultat que les convocatòries tingueren
lloc amb una fluïdesa òptima.
A la vista dels resultats obtinguts fins a este moment, estos poden
millorar-se i han de fer-ho amb una actuació més àgil i operativa;
per això seria recomanable establir un comité adjunt, compost per
tècnics-coordinadors per impulsar l’actuació del Consell Assessor
com a instrument bàsic de coordinació i participació social.
Autonòmic: basat en la coordinació institucional entre departa-
ments i òrgans de la Generalitat, i d’esta amb les diferents admi-
nistracions locals, municipi, província i entitats supramunicipals.
Supraautonòmic i estatal: basat en la coordinació amb les dife-
rents comunitats autònomes i amb l’Estat.
Internacional: fomentant els projectes de cooperació al desenvo-
lupament amb continguts específics en drogodependències.
NIV
ELLSRESU
LTATS
VALO
RA
CIÓ
112
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sCO
ORD
INA
CIÓ
I PAR
TICIPA
CIÓ
Com a estructures de referència dins d’esta àrea es reconeixen:
• Comissió Interdepartamental: presidida pel president de la Generalitat i composta pels titulars de les conselleries amb im-plicació en matèria de drogodependències, així com pels presi-dents de les tres diputacions provincials i actua com a secretari el comissionat/comissionada del Consell en Matèria de Dro-godependències.
Ressalten entre les seues funcions establir els criteris generals per a la coordinació i gestió de la política sobre drogodepen-dències, establir les formes de col.laboració amb les institucions i la societat i conéixer els plans, programes i projectes que, en esta matèria, es desenvolupen a la Comunitat Valenciana.
• Comissió Executiva: la presidència de la qual recau en el conseller de Sanitat i forma part d’esta un representant de cada conselleria amb rang, almenys, de director general, el di-rector de l’Institut Valencià de la Joventut i tres representants de l’Administració local. La seua funció principal consistix en l’execució dels acords adoptats per la Comissió Interdeparta-mental.
• Comissionat del Consell en matèria de Drogodependèn-cies: és l’òrgan personal d’assessorament, coordinació i con-trol de les actuacions que en matèria de drogodependències es desenvolupen a la Comunitat Valenciana, el càrrec recau en la director/a general de Drogodependències.
• Consell Assessor: com a òrgan col.legiat de caràcter consul-
tiu, està compost per representants de l’Administració pública
(Generalitat i entitats locals) i per representants d’entitats de
la iniciativa social i de les organitzacions sindicals més repre-
sentatives.
Òrg
ans d
eparticip
ació
so
cial
Estructu
res Politico
-adm
inistra
tives de C
oord
inació
Institu
cional
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
111
CO
ORD
INA
CIÓ
I PAR
TICIPA
CIÓ
COORDINACIÓ INSTITUCIONAL I PARTICIPACIÓ SOCIAL
Des d’esta àrea, es pretén aconseguir una millor optimització dels
recursos públics en matèria d’addicions, a través d’una coordinació
institucional d’acord amb l’actualitat de les noves tecnologies. De la
mateixa manera, s’establix una política de suport ferm a la participació
dels ciutadans i de les organitzacions civils.
Finalitat
“Planificar les polítiques que faciliten la viabilitat del principi de coordinació institucional entre les distintes administracions públiques i foment de la participació de la iniciativa social”
Potenciar la coordinació institucional entre l’Administració del
Consell i les distintes administracions públiques.
Promoure la coordinació amb la iniciativa social, adequadament
vertebrada.
OBJEC
TIUS
Definix les actuacions de coordinació institucional per a la millora
de la gestió dels programes i servicis en matèria d’addiccions, i promou
la col.laboració de la societat valenciana desenvolupant les polítiques de
participació social.
Àrea de CoordinacióInstitucional I Participació Social 8
108
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sVA
LORA
CIÓ I SU
PORT
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsUnitats de Valoració i Suport en DrogodependènciesProgrames d’Intervenció en Comissaries
• Ampliar la cobertura d’atenció
• Creació de noves unitats de Valoració i Suport en Drogodependències
en ciutats amb major densitat de població.
• Reobertura del Programa d’Intervenció en Comissaries a la ciutat de
València.
• Potenciar la coordinació de la resta de recursos amb les unitats de Va-
loració i Suport en Drogodependències i els programes d’Intervenció
en Comissaries
• Establir els canals d’intercanvi d’informació amb els distints equips
per a la millora de la coordinació interdepartamental.
• Oferir formació en matèria de drogodependències als professio-
nals de l’Administració de justícia i cossos i forces de seguretat de
l’Estat
• Potenciar la figura de tècnics especialistes per a l’estudi i diagnòstic de
personalitat de drogodependents relacionats amb la comissió de delic-
tes violents i emissió d’informes de suport juridicopenal.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
107
VALO
RACIÓ
I SUPO
RT
El correcte funcionament de les Unitats de Valoració i Suport en
Drogodependències i dels Programes d’Intervenció en Comissaries
no seria possible sense l’adequada formació i coordinació entre els
distints professionals que hi participen al llarg del procés.
Cal ressaltar que les dites unitats i programes no sols complixen
amb una funció d’assessorament i informació sobre els problemes
juridicolegals relacionats amb el consum de substàncies, sinó que
també es constituïxen en el punt de convergència dels òrgans juris-
diccionals, dels professionals dels centres i servicis en matèria de
drogodependències i dels mateixos usuaris i les seues famílies.
És, per tant, necessari, continuar reforçant la tasca d’estos profes-
sionals i millorar els canals de comunicació i coordinació entre les
diferents instàncies relacionades.
VALO
RA
CIÓ
UVA
D I P
IC
106
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sVA
LORA
CIÓ I SU
PORT
Tancament provisional del Programa d’Intervenció en Comissa-
ria de València, i per tant, descens del nombre d’atencions a detin-
guts amb problemes relacionats amb el consum de substàncies.
Perfil d’usuaris per substàncies: heroïna, cocaïna i alcohol són les
substàncies principals causants dels problemes judicials atesos.
Perfil per demandes: atenció per síndrome d’abstinència, trastorns
per ansietat i traumatismes, comprenen el 63% dels casos atesos.
Resultats i valoració
Augment progressiu del nombre d’atencions produïdes des de la
seua posada en funcionament en 1997.
Patró reincident de consum: al voltant del 60% dels usuaris atesos
ja havien fet, almenys, un tractament previ per la substància objec-
te de dependència.
Les principals substàncies d’abús i/o dependència que han cau-
sat problemes amb la justícia són la cocaïna, l’heroïna, el cànnabis
i l’alcohol respectivament.
Els principals delictes són els referits a delictes contra el patrimo-
ni, contra la salut i contra les persones.
RESU
LTATS U
VAD
RESU
LTATS P
IC
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
105
VALO
RACIÓ
I SUPO
RT
Entre les seues activitats principals destaquen:
• Informació-orientació: sobre les possibilitats a què pot optar el
detingut depenent de la seua situació.
• Informes de valoració: valoració psicològica i social del subjecte,
valoracions de síndrome d’abstinència, diagnòstic respecte al con-
sum de drogues, proposta del pla de tractament més adequat.
• Informes pericials: possibilitat de declarar com a pèrit sobre els
informes elaborats.
• Informes de seguiment jurídic del cas.
• Atenció sociosanitària: tramitació i gestió de prestacions socials,
manteniment de la relació amb la família, gestió d’accés a centres
de tractament.
• Tractar o continuar el tractament dels detinguts que presenten
problemes relacionats amb el consum de substàncies.
• Informar, orientar i, si és el cas, gestionar la incorporació per
continuar el tractament normalitzat en la Unitat de Conductes
Addictives corresponent.
• Valorar l’existència de dependència, el grau d’intoxicació o la
síndrome d’abstinència del subjecte en el moment de la detenció.
PRO
GRA
MES
104
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sVA
LORA
CIÓ I SU
PORT
Des de 1997, a la Comunitat Valenciana s’han creat unitats específiques
formades per equips professionals multidisciplinaris per a actuar en dos
àmbits:
• En els jutjats de guàrdia: són les Unitats de Valoració i Suport en Dro-
godependències.
• En les comissaries a través dels Programes d’Intervenció en Comissaries.
Unitats de Valoració i Suport en Drogodependències: en l’actualitat
hi ha 4 unitats que duen a terme les seues activitats en els jutjats
centrals de guàrdia de les tres capitals de província de la nostra co-
munitat.
Des de la tipificació d’este tipus d’unitats (Decret 47/1998, del Con-
sell de la Generalitat Valenciana) com a centres i servicis d’actuació
en matèria de drogodependències en l’àmbit territorial de la Comu-
nitat Valenciana, es van crear les unitats necessàries per a atendre els
tres jutjats centrals de guàrdia.
Programes d’Intervenció en Comissaries: el desenvolupament d’estos
programes s’ha circumscrit als centres de detenció provincial de les
tres capitals de província de la nostra comunitat i s’ha iniciat la seua
activitat en 2000 en la província de València.
Marc d’actuació
Els programes i activitats exercits van dirigits a totes aquelles persones de-
tingudes o amb problemes legals i/o judicials relacionats amb el consum
de substàncies.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
103
VALO
RACIÓ
I SUPO
RT
UNITATS DE VALORACIÓ I SUPORT ENDROGODEPENDÈNCIES (UVAD)
PROGRAMES DE INTERVENCIÓ EN COMISSARIES (PIC)
Integra aquells servicis que tenen com a funció l’assessorament i el su-
port als òrgans jurisdiccionals i forces de l’orde públic, en la valoració
de drogodependents amb problemes legals, incloent-hi l’atenció directa
al detingut drogodependent en comissaries i jutjats (art. 3, cap. II, Decret
124/2001, del Consell de la Generalitat Valenciana).
Finalitat
“Ajudar l’Administració de justícia i les persones amb problemes judicials derivats de la seua conducta addictiva perquè l’aplicació de les mesures de seguretat siguen les més adequades”
Algunes de les premisses bàsiques que han de guiar este model d’atenció serien:
• Moltes de les persones drogodependents realitzen activitats mar-
ginals i actes delictius amb l’única finalitat de mantindre la seua
addicció.
• El tractament integral i individualitzat, segons les distintes neces-
sitats de cada un dels pacients, disminuïx de manera important els
delictes relacionats amb la mateixa addicció.
• La correcta valoració de la dependència, en cada un dels pacients,
permet aplicar les penes i/o mesures de seguretat de la manera més
adequada o, almenys, menys perjudicial per als mateixos pacients
i faciliten l’adequat tractament i la consecució de la seua reinserció
social.
PRIN
CIP
IS
Àrea de Valoració iSuport en Drogodependències 7
100
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sIN
TEGRA
CIÓ
SOCIA
L
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsÀrea d’integració social: Vivendes Tutelades
Potenciar les places en Vivendes Tutelades existents
• Articular mesures per a l’accés d’aquells col.lectius vulnerables i en
situació d’exclusió, com a factor d’accés a la incorporació de progra-
mes.
Adaptar els programes desenvolupats a les noves necessitats emer-
gents
• Programes que continguen nous perfils d’usuaris de Vivendes Tute-
lades: redefinició de recursos segons les necessitats d’usuaris i profes-
sionals.
• Mercats de treball tutelats (itineraris laborals) coordinats amb altres
administracions.
• Adaptació de les qualificacions professionals a les necessitats dels
usuaris de les Vivendes Tutelades.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
99
INTEG
RA
CIÓ
SOCIA
L
Atenció socioeducativa integral: tasques d’organització perso-
nal i de convivència, control per part de tutors per al manteni-
ment de les normes i les tasques domèstiques, tallers d’habilitats
socials i millora d’ocupació, temps lliure, etc.
Atenció familiar: aconseguir i reorientar el suport familiar.
Seguiment dels tractaments prescrits i de les orientacions tera-
pèutiques.
Resultats i valoració
Bona cobertura d’este tipus de recursos, que assolix el 75% de la
demanda existent, encara que hi ha, any rere any, un augment de
les sol.licituds a causa de les necessitats actuals dels usuaris.
Perfil per substàncies: heroïna, cocaïna i alcohol són els per-
fils majoritaris dels usuaris que es beneficien de les vivendes
tutelades.
Després de quedar de manifest la importància que este tipus de
recursos tenen com a suport del circuit d’atenció en este mo-
ment, resulta d’enorme importància poder incorporar aquells
grups de població amb una greu situació d’exclusió social que
queden fora del sistema.
De la mateixa manera, establir programes diversificats i adap-
tats a les necessitats dels usuaris i concordes amb els diagnòs-
tics dels professionals serà un dels objectius prioritaris que cal-
drà valorar en el present Pla Estratègic.
PRO
GRA
MES
RESU
LTATS
VALO
RA
CIÓ
98
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sIN
TEGRA
CIÓ
SOCIA
L
VIVIENDES TUTELADES (VT)
Centres residencials de tipus convencional, sense funcions assistencials, on es conviu de manera autosuficient i normalitzada, on els interns as-sumixen funcions pròpies del seu manteniment (art. 3, cap. II, Decret 124/2001, del Consell de la Generalitat Valenciana).
Finalitat
“Aconseguir el major grau d’autonomia personal i de convivència, dins d’un ambient normalitzat situat preferentment en nuclis urbans”
Marc d’actuació
Són vivendes que funcionen com a suport social, dins del circuit d’atenció, a una necessitat de vivenda, de relació, de control i adaptació a normes establides per a la convivència i el desenvolupament personal.
Tots els usuaris de les vivendes han d’estar atesos en altres recursos assis-tencials, amb el seu diagnòstic, tractament i mesures de seguiment.
Les vivendes tutelades es dirigixen a drogodependents en procés d’inserció social generalment que, encara que necessiten determinats suports externs durant un període de temps, tinguen les capacitats necessàries i suficients per a mantindre una convivència autònoma.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
97
INTEG
RA
CIÓ
SOCIA
L
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsÀrea d’integració social: Centres de Dia
Garantir que, en cada departament de Salut, hi haja l’oferta adequa-
da de places per a la realització d’este tipus de tractaments
• Crear els Centres de Dia en els departaments de Salut amb major
demanda assistencial.
Adaptació dels programes terapèutics a les necessitats dels usuaris
• Adequar els programes terapèutics a la demanda d’una nova pobla-
ció objecte d’atenció.
• Dotar el circuit de nous itineraris terapèutics.
Optimitzar la derivació dels pacients
• Dissenyar vies d’informació interactiva entre els centres sol.licitants
i els Centres de Dia, per a millorar-ne la gestió.
96
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sIN
TEGRA
CIÓ
SOCIA
L
Quant als objectius de cobertura assistencial, la valoració feta
fins al moment resulta satisfactòria, amb una bona dotació de cen-
tres i places oferides i una línia de continuïtat, quant a la millora
en la distribució territorial dels centres, per a facilitar una millor
accessibilitat.
Quant als objectius de qualitat assistencial l’avaluació planteja
dos necessitats bàsiques:
• Adaptabilitat dels programes terapèutics a les necessitats reals
dels pacients.
• Necessitat de millorar la coordinació entre els equips terapèu-
tics de la unitats de Conductes Addictives i els centres de dia.
Resultats i valoració
Augment del nombre de places existents i, per tant, un nombre més
gran de pacients atesos en este tipus de recursos.
Increment considerable de les sol.licituds de demanda per cocaïna
que comprenen quasi la meitat de les causes d’accés a este tipus de
recursos.
Increment de pacients amb diagnòstic de patologia dual, que deter-
mina l’adaptació dels programes terapèutics.
RESU
LTATS
VALO
RA
CIÓ
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
95
INTEG
RA
CIÓ
SOCIA
L
Finalitat
“Possibilitar les condicions personals i socials per a la convivència,
participació i integració de les persones afectades per una drogodepen-
dència o un altre trastorn addictiu en la vida social”
Marc d’actuació
La mateixa organització i funcionament d’este tipus de centres, que exigix
la presència diària i continuada en estos dels seus usuaris, possibilitarà que
un sector de drogodependents puga fer un tractament rehabilitador en el
seu medi social.
Les accions que des dels centres de dia es desenvolupen en matèria de
deshabituació i inserció social podran ser complementàries a les desenvo-
lupades per altres recursos.
Orientació i suport terapèutic:
• Intervenció psicoterapèutica individualitzada.
• Intervenció socioterapèutica grupal.
• Seguiment de tractaments.
Programes de reinserció:
• Àrea Formativa Laboral: formació prelaboral, incorporació
sociolaboral i seguiment laboral.
• Àrea Familiar.
• Àrea de Desenvolupament Personal.
• Àrea de Relacions Socials.
• Àrea d’Oci i Temps Lliure.
• Àrea Judicial.
PRO
GRA
MES
94
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sIN
TEGRA
CIÓ
SOCIA
L
Des d’esta àrea es treballa per posar a disposició dels usuaris intervencions i actuacions afavoridores de la normalització social i de la incorporació a la vida ciutadana en ple dret, a través de programes dirigits a dos nuclis bàsics d’actuació :
Estos programes s’han dissenyat i executat a través dels dos recursos bà-sics que conformen l’àrea d’integració social:
Centres de dia: actualment es disposa a la Comunitat Valenciana d’un total de 25 centres de dia acreditats, dels quals 22 estan integrats en la xarxa pública per mitjà d’un sistema de concerts o subvencions des de l’any 2001.
Vivendes tutelades: en l’actualitat hi ha 27 vivendes tutelades acredi-tades, pertanyents totes a distintes entitats sense ànim de lucre, de les quals 18 estan integrades en la xarxa pública per mitjà d’un sistema de concerts.
CENTRES DE DIA (CD)
Recursos en règim d’estada de dia, que duen a terme tractaments de
deshabituació, rehabilitació i reinserció, per mitjà de teràpia psicològica,
formativa i ocupacional, i que promouen la participació activa dels pa-
cients, per un temps determinat, per tal de facilitar la seua incorporació
social (art. 3, cap. II, Decret 124/2001, del Consell de la Generalitat Va-
lenciana).
Integració sociolaboral: capacitar el subjecte per al seu acosta-
ment al mercat de treball.
Integració familiar: reestructuració familiar i adaptació del
malalt a esta. PRO
GRA
MES
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
93
INTEG
RA
CIÓ
SOCIA
L
INTEGRACIÓ SOCIAL
El circuit terapèutic iniciat pel malalt drogodependent, amb la fase de desintoxicació i deshabituació haurà de disposar en tot moment de recur-sos i programes que tinguen com a finalitat la integració social del drogo-dependent. En este sentit, la intervenció social ha de produir-se durant tot el procés de recuperació, i s’entendrà com una actuació transversal.
Finalitat
“Afavorir el procés de rehabilitació i inserció/reinserció social de les persones amb drogodependències o altres trastorns addictius en el medi social i familiar des de criteris de normalització”
L’àrea d’incorporació social tindrà com a usuaris tots aquells ciutadans amb problemes de drogodependències o un altre tipus d’addiccions, que estan en risc o que patixen situacions d’exclusió social.
Totes les intervencions en este àmbit partiran del disseny conjunt d’itineraris personalitzats que regulen les prioritats, objectius i ritmes de cada persona, a partir d’una sèrie de principis bàsics que homogeneïtzen les accions en este nivell.
Inserció sociolaboral a través de recursos normalitzats dirigits a la població general:
• Servicis socials.• Servicis de protecció de la família.• Programes de formació professional ocupacional.• Mesures generals de foment d’ocupació, etc.
Priorització de les accions dirigides a persones addictes en fase de deshabituació de drogodependències o altres trastorns addictius.
Desenvolupament d’accions en l’entorn familiar i social de la persona, com a complement als processos de reinserció socio-laboral.
PRIN
CIP
IS
Àrea d’Integració Social 6
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
89
E. RED
UCCIÓ
DA
NY
S
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea d’evitació i reducció de danys: centres de Trobada i Acollida
Promoure la creació de centres de Trobada i Acollida per a afavorir la
derivació d’usuaris més desfavorits
• Augment del nombre de recursos segons les necessitats detectades.
• Augment del nombre de programes desenvolupats des d’estos dispo-
sitius.
Millorar l’accessibilitat i adaptabilitat dels programes oferits des dels
centres de Trobada i Acollida
• Increment de la captació d’usuaris.
• Augment de la derivació d’usuaris als dispositius sociosanitaris nor-
malitzats.
Millorar l’accessibilitat a nous grups de població residual amb situa-
cions d’alta exclusió social als programes amb agonistes o altres fàr-
macs d’eficàcia clínica demostrada.
• Diversificació de programes amb oferta de tractaments de baixa exi-
gència adaptats a estos grups de població.
88
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sE. R
EDU
CCIÓ
DA
NY
S
Resultats i valoració
Cobertura territorial ampliada a les tres capitals de províncies
amb la creació del CEA d’Alacant l’any 2006.
Augment del nombre de nous usuaris atesos, prestant especial
atenció al grup de VIH-SIDA, VHB, VHC, tuberculosi i malal-
ties de transmissió sexual.
Destaquen les prestacions bàsiques (aliment i higiene), així com
les intervencions psicològiques, d’escolta i d’orientació, segui-
des d’intervencions sanitàries d’infermeria.
Amb l’experiència d’estos últims anys, en els centres de Trobada
i Acollida, s’ha aconseguit l’objectiu d’identificar i donar respos-
ta mediàtica a dependents de drogues que mai no han estat en
tractament. Facilitar-los les necessitats primàries i orientar-los
cap al tractament normalitzat, igual que aquells altres addictes
que no han volgut abandonar el consum de substàncies.
RESU
LTATS
VALO
RA
CIÓ
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
87
E. RED
UCCIÓ
DA
NY
S
Finalitat
“Oferir al drogodependent la cobertura de les seues necessitats més bàsiques, incidint de manera especial en l’educació sanitària i en el su-port psicosocial, a fi de reconduir-lo a tractaments més normalitzats”
Marc d’actuació
Els centres de Trobada i Acollida es conceben com a “centres pont” entre els pacients refractaris al tractament i els recursos assistencials nor-malitzats.
Davant la necessitat que les mesures preventives arriben al màxim nombre de consumidors de drogues, s’han desenvolupat intervencions d’atenció sociosanitària a les zones marginals de tràfic i consum de dro-gues a través d’equips mòbils.
En tot cas, bé siga través d’unitats mòbils o en els mateixos centres de Trobada i Acollida, les accions desenvolupades són:
Cobertura de necessitats bàsiques: aliments, descans, higiene personal, etc.
Distribució i recollida de xeringues: lots d’injecció segura.
Distribució de preservatius: lots de sexe més segur.
Informació sobre recursos assistencials: tramitació de docu-mentació i assessorament de prestacions econòmiques, orienta-ció laboral, derivació a altres recursos socials i sanitaris, etc.
Realització d’atencions mínimes d’infermeria: cures, vacuna-cions i seguiment de possibles complicacions orgàniques
Tallers de menys riscos: tallers d’injecció segura, tallers de sexe segur, tallers d’educació per a la salut, etc.
Detecció i derivació: de possibles complicacions orgàniques.
PRO
GRA
MES
86
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sE. R
EDU
CCIÓ
DA
NY
S
Els programes desenvolupats actualment a la Comunitat Valenciana són:
Programa d’intervenció en el medi
• Programes d’intercanvi i distribució de xeringues.
• Tallers de consum amb menys risc.
• Programes de promoció de sexe més segur.
• Programes específics de tractament amb fàrmacs substitutius
o altres que hagen demostrat la seua eficàcia clínica en pacients
d’alta cronicitat o màxim risc sanitari.
Estos programes es duen a terme des dels recursos/centres que es detallen
a continuació:
Centres de trobada i acollida: actualment la Comunitat Valenciana
disposa de 4 centres de Trobada i Acollida acreditats, els quals des-
envolupen la seua activitat en l’àmbit social, sanitari i terapèutic del
pacient des d’un model de disminució de danys i riscos, prioritzant
l’objectiu de minimitzar els danys provocats per les conductes addic-
tives.
Els programes desenvolupats des dels diferents centres de Trobada i
Acollida poden dur-se a terme, bé des dels mateixos centres, o a través
d’unitats mòbils desplaçades a les zones de consum.
CENTRES DE TROBADA I ACOLLIDA (CEA)
Aquells que, en règim d’internament temporal i/o ambulatori, plantegen
la seua intervenció en l’àmbit social, sanitari i terapèutic, des d’un mo-
del de disminució de danys i riscos, prioritzant l’objectiu de minimitzar
els danys provocats per les conductes addictives (art. 3, cap. II, Decret
124/2001, del Consell de la Generalitat Valenciana).
PRIN
CIP
IS
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
85
E. RED
UCCIÓ
DA
NY
S
EVITACIÓ I REDUCCIÓ DE DANYS
Conjunt d’estratègies individuals i col.lectives destinades a evitar i re-
duir els danys derivats de la dependència a drogues, adaptades al context
jurídic, normatiu i sociocultural en què es desenvolupen.
Des de la seua posada en marxa a la Comunitat Valenciana, a finals
de la dècada dels noranta, fins a l’actualitat, l’evitació i reducció de danys
s’ha configurat com una estratègia efectiva, acompanyada d’altres mesu-
res preventives i assistencials.
Els programes de Reducció i d’Evitació del Dany s’han d’entendre com
una estratègia terapèutica més, dins de la cartera assistencial sanitària.
Finalitat
“Disminuir i evitar les conseqüències sociosanitàries adverses de-
rivades de la dependència de substàncies tòxiques i augmentar la
qualitat de vida dels usuaris”
Algunes de les premisses bàsiques que guien este model d’atenció són:
No tots els dependents de drogues estan en condicions de dur a
terme un tractament dirigit a l’abstinència.
Hi ha una població “oculta” de consumidors que requerix progra-
mes “pont” cap als servicis sociosanitaris normalitzats.
Molts dels riscos relacionats amb les drogues poden ser evitats o
eliminats o, si és el cas, disminuïts o reduïts.
PRIN
CIP
IS
Àrea d’Evitació iReducció de Danys 5
82
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sA
SSISTÈNCIAPla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea d’assistència: Unitats de Deshabituació Residencial
Adequar l’oferta assistencial a les necessitats actuals de demanda
• Crear almenys una Unitat de Deshabituació Residencial.
Reduir el temps d’espera entre el termini de sol.licitud i l’entrada al
centre
• Programar el circuit d’atenció.
• Augmentar el nombre de places en els recursos ja disponibles.
• Reduir l’estada mitjana sense perjudici terapèutic (programes de con-
tenció d’1 a 2 mesos).
Crear noves modalitats d’atenció que afavorisquen la inserció social
del pacient
• Programar la creació i el suport de recursos intermedis que afavoris-
quen la integració sociolaboral dels usuaris.
Potenciar la utilització de recursos de tractament després de l’alta de
la Unitat de Deshabituació Residencial
• Derivar a circuits d’atenció amb itineraris terapèutics establits.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
81
ASSISTÈN
CIA
Tractament medicosanitari.
Tractament psicològic.
Formació educativa i intervenció sociolaboral.
Resultats i valoració
Desajust entre el nombre de sol.licituds de places en unitats de
Deshabituació Residencial i ingressos efectius: el nombre de
sol.licituds de tractament és superior al nombre de places dispo-
nibles.
Insuficient augment del nombre de places i sosteniment dels casos
atesos en el període 2004-2005.
Increment considerable en els dos últims anys (2004-2005) de les
sol.licituds de demanda per cocaïna (48.9%) i alcohol (16.2%), a
més de l’augment d’expedients que descriuen una comorbiditat
accentuada.
En els últims anys, hi ha dificultats per a atendre la creixent de-
manda. Resulta necessari, per tant, incrementar la capacitat
d’atenció d’estos recursos, a través de:
• Augment del nombre d’unitats.
• Augment del nombre de places disponibles en les unitats ja exis-
tents.
• Adaptabilitat dels programes terapèutics a les necessitats actuals
dels pacients (temps d’estada, ajust del perfil d’usuaris, etc.).
PRO
GRA
MES
RESU
LTATS
VALO
RA
CIÓ
80
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sA
SSISTÈNCIAUNITATS DE DESHABITUACIÓ RESIDENCIAL (UDR)
Centres que, en règim d’internament, duen a terme tractaments de des-
habituació, rehabilitació i reinserció per un període de temps de diversos
mesos quan les indicacions terapèutiques i les condicions biopsicosocials
i familiars del pacient ho requerixen (art. 3, cap. II, Decret 124/2001, del
Consell de la Generalitat Valenciana).
Finalitat
“Abordar el tractament integral del drogodependent afavorint la recupe-
ració física i psicològica i facilitant la seua incorporació social”
Marc d’actuació
Les Unitats de Deshabituació Residencial atendran les demandes indi-
cades pels recursos de referència, basant-se en el criteri de l’equip terapèu-
tic que diagnostica i valorant la situació mèdica i psicosocial del subjecte.
En tot cas, i encara que es considerara oportú l’ingrés en estos dispo-
sitius, caldrà seguir els protocols de derivació establits per a este cas i es
preveu la coordinació entre el recurs emissor i la unitat de deshabituació i
assegurant el seguiment del cas durant tot el procés de recuperació.
El programa psicoterapèutic desenvolupat en les Unitats de Deshabi-
tuació Residencial té com a característica fonamental la intervenció a ni-
vell individual, grupal i familiar, amb una temporalització del tractament
per objectius establits en tres fases ben diferenciades, a saber:
• Fase d’acollida.
• Fase de tractament i deshabituació.
• Fase d’inserció social.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
79
ASSISTÈN
CIA Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea d’assistència: unitats de Desintoxicació Hospitalària
Normalitzar la derivació a les unitats de Desintoxicació Hospitalària
• Assumpció de funcions de control, informació i derivació per la Direc-
ció General de Drogodependències.
• Estandardització dels protocols de derivació.
Millorar l’atenció
• Utilització de protocols que reduïsquen les estades d’ingrés mitjanes.
• Facilitar els ingressos de desintoxicació per alcohol en les diferents
unitats de Medicina Interna dels hospitals.
• Establir concerts amb entitats acreditades per augmentar el nombre
d’intervencions, prioritzant en:
• Pacients amb criteri d’exclusió social.
• Pacients amb criteri d’urgència immediata.
• Pacients amb comorbiditat.
• Pacients amb motivació per al seguiment terapèutic.
Millora de l’atenció als pacients amb comorbiditat psiquiàtrica
• Creació d’una altra unitat de Patologia Dual per atendre la demanda.
• Cobertura de la demanda assistencial dels malalts amb patologia dual
a través d’unitats d’Atenció Hospitalària de desintoxicació i estada mi-
tjana.
• Concertar amb entitats acreditades programes d’intervenció sobre els
casos de comorbiditat.
78
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sA
SSISTÈNCIAActivitats sanitàries:
• Desintoxicació segons substància/es.• Tractament segons protocol i seguiment mèdic.
Altres activitats:
• Valoració psicodiagnòstica.• Explicació del procés de desintoxicació i participació activa de les orientacions i indicacions respecte d’això.• Emissió de l’informe d’alta.
Resultats i valoració
PRO
GRA
MES
Augment del nombre de centres hospitalaris que disposen d’una
unitat de desintoxicació en matèria de drogodependències.
Estabilització del nombre de desintoxicacions produïdes al nos-
tre àmbit territorial: rang estable, entre les 700 i 800 desintoxica-
cions anuals, en els 5 centres disponibles amb llits públics.
Augment considerable de sol.licituds d’ingrés: el nombre de
sol.licituds de desintoxicació hospitalària és, en els últims anys,
molt superior al de casos atesos.
RESU
LTATS
La diversificació de les demandes de desintoxicació per diferents
substàncies, així com les heterogènies circumstàncies personals,
familiars i socials que acompanyen l’usuari, plantegen la neces-
sitat d’establir un control de les sol.licituds amb criteris clars de
priorització.
De la mateixa manera, l’augment en el consum de drogues ha
propiciat en els últims anys un augment en les demandes de
desintoxicació i ha donat lloc a llistes d’espera que requerixen
l’augment del nombre de dispositius de desintoxicació i del nom-
bre de places disponibles.
VALO
RA
CIÓ
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
77
ASSISTÈN
CIA UNITATS DE DESINTOXICACIÓ HOSPITALÀRIA (UDH)
Recursos hospitalaris que fan tractaments de desintoxicació en règim
d’internament, quan les característiques biopsicosocials i familiars del pa-
cient ho requerixen (art. 3, cap. II, Decret 124/2001, del Consell de la
Generalitat Valenciana).
Finalitat
“Abordar la fase de desintoxicació de substàncies addictives en règim
d’internament hospitalari per facilitar la continuïtat del procés de recu-
peració del malalt drogodependent”
Marc d’actuació
La desintoxicació hospitalària és el pilar fonamental, juntament amb la
desintoxicació ambulatòria i el tractament de substitució, de la rehabilita-
ció dels malalts drogodependents.
La seua indicació està determinada per les característiques del mateix
subjecte, de la substància/es consumida/es, de la falta de suport familiar,
de la seua història clínica, de la gravetat del diagnòstic en el moment de la
valoració mèdica i de la inclusió en un circuit d’atenció.
Les distintes modalitats de desintoxicació hospitalària estan determi-
nades en els programes elaborats per les unitats de Desintoxicació Hospi-
talària, on prima l’eficàcia de la intervenció amb l’objectiu terapèutic.
76
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sA
SSISTÈNCIA
Millorar la distribució de la demanda i reducció de les llistes d’espera
• Obertura de noves unitats de Conductes Addictives.• Dotar amb més professionals les unitats amb major volum de treball.
Millorar la qualitat del tractament
• Unificació de criteris per a establir els protocols d’actuació i derivació entre els circuits d’atenció.
Millorar els canals de col.laboració amb els professionals de l’assistència sanitària i social, i la resta de recursos, per a la detecció precoç de les drogodependències
• Elaborar protocols d’actuació i derivació coordinats amb els diferents recursos i institucions.
Establir recursos d’atenció prioritzada a determinats col.lectius pro-fessionals
• Desenvolupament i implementació del programa PAIME (Programa d’Atenció Integral del Metge Malalt).
Millorar la qualitat d’atenció als usuaris i el seguiment de tracta-ments de manteniment amb agonistes opiacis
• Accessibilitat del programa de tractament de substitució en tots els departaments de Salut.• Normalitzar este tractament des de les estructures farmacèutiques adequades.• Facilitar a la població drogodependent amb problemes de VIH el trac-tament conjunt d’ambdós patologies (tractaments amb agonistes opia-cis i antiretrovirals).• Revisió dels criteris d’actuació seguits per al desenvolupament de pro-grames de substitució.• Crear i homogeneïtzar els criteris de perfil de baix, mitjà i d’alt llindar.• Adaptar el programa de prescripció, dispensació i administració de metadona al sistema d’informació sanitari (SIGED i ABUCASIS II).
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsÀrea d’assistència: unitats de Conductes Addictives
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
75
ASSISTÈN
CIA Resultats i valoració
Augment del nombre d’Unitats de Conductes Addictives des de la
seua creació en 1997, fins a les 35 unitats operatives en 2006.
Normalització de la dependència funcional i orgànica de les Unitats
de Conductes Addictives: transferència a la Conselleria de Sanitat de
les Unitats de Conductes Addictives dependents d’administracions
locals.
Creixement de l’activitat assistencial: augment de casos notificats
des de 1998 (8.221 casos) fins a l’actualitat (12.712 casos).
Adaptació terapèutica a la demanda assistencial; les principals
substàncies objecte de tractament són la cocaïna (32,1%), l’alcohol
(31,2%), l’heroïna (13.9%), el tabac (11,3%) i el cànnabis (5,4%).
L’ordenació territorial de dispositius esmentats a través de les di-
ferents departaments de l’Agència Valenciana de Salut ha permés
una millor distribució territorial i per això una millor cobertura de
l’assistència del pacient drogodependent en el Sistema Públic de
Salut.
Fins i tot amb açò, el creixent volum assistencial en matèria
de drogodependències obliga a continuar ampliant el nombre
d’Unitats de Conductes Addictives, adaptar-les als nous consums
i millorar la seua coordinació amb la resta de recursos.
RESU
LTATS
VALO
RA
CIÓ
74
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sA
SSISTÈNCIA
Diagnòstic i tractament sanitari en règim ambulatori dels pa-
cients i dels seus familiars directes
• Programa de desintoxicació ambulatòria.
• Programa de deshabituació.
• Programa de seguiment individual i familiar, i de control tera-
pèutic de les orientacions i de la medicació.
• Programes de tractaments amb agonistes opiacis
Programa d’atenció, derivació i seguiment
• Derivació a unitat de Desintoxicació Hospitalària.
• Derivació a unitat de Deshabituació Residencial.
• Derivació a unitat de Patologia Dual.
• Derivació a un recurs d’Integració Social.
Programa de coordinació amb els recursos assistencials i socials
• Coordinació amb els recursos sanitaris del departament de Salut
per a l’assistència i la derivació de casos.
• Coordinació amb els recursos socials per a l’assessorament i ac-
tuació en matèria de drogodependències.
• Col.laboració amb les actuacions proposades des del mateix de-
partament de Salut i de la Direcció General de Drogodependències.
Altres programes de prevenció, formació docent i investigació
• Investigació epidemiològica i clínica
• Participació en les activitats de formació i investigació específi-
ques en drogodependències (Àrea de Formació i Investigació).
PRO
GRA
MES
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
73
ASSISTÈN
CIA UNIDADES DE CONDUCTAS ADICTIVAS (UCAS)
Centres de tractament ambulatori que exercixen activitats assistencials
als malalts drogodependents o que patisquen altres trastorns addictius (art.
3, cap. II, Decret 124/2001, del Consell de la Generalitat Valenciana).
Finalitat
“Garantir l’assistència sanitària integral a les persones afectades per
qualsevol tipus de drogodependència o altre trastorn addictiu des del
sistema sanitari públic”
Marc d’actuació
Les Unitats de Conductes Addictives són la porta d’entrada en el siste-
ma sanitari i les responsables del diagnòstic i tractament dels pacients dro-
godependents, així com de la derivació i el seguiment de l’usuari a altres
recursos quan es necessite una atenció més especialitzada.
Dins de les seues funcions destaquen (Orde de 7 de juliol de 1997, de
la Conselleria de Sanitat):
72
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sA
SSISTÈNCIA
En l’actualitat hi ha 49 punts on acudixen els pacients a rebre la seua
medicació ubicats en 32 ciutats distintes, a fi de facilitar al màxim la
seua accessibilitat.
Unitats de Desintoxicació Hospitalària: recursos hospitalaris indi-
cats per al tractament de les drogodependències en la fase de desin-
toxicació de determinades drogues.
De caràcter públic, hi ha actualment 5 unitats acreditades a la Comu-
nitat Valenciana, amb disponibilitat d’estes en les tres províncies. Com
a subtipus específic de les Unitats de Desintoxicació Hospitalària, la
Comunitat Valencià disposa d’una Unitat de Patologia Dual per al
tractament de la desintoxicació dels pacients drogodependents amb
comorbiditat psiquiàtrica.
Unitats de Deshabituació Residencial: són recursos que, en règim
d’internament, fan un programa de tractament de deshabituació, re-
habilitació i inserció social.
En l’actualitat hi ha 7 Unitats de Deshabituació Residencial acredita-
des, i integrades en la xarxa pública, finançades per mitjà d’un sistema
de concerts o subvencions.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
71
ASSISTÈN
CIA Centres prescriptors, elaboradors-dispensadors i punts
d’administració de metadona.
Parlar de tractaments de manteniment amb agonistes opiacis, a Es-
panya en general o a la Comunitat Valenciana en particular, equival a
parlar de tractament de manteniment amb metadona.
A la Comunitat Valenciana, durant la segona meitat de la dècada
dels noranta, es va desenvolupar una àmplia xarxa de centres per a
l’administració de tractaments amb agonistes opiacis per a la depen-
dència de l’heroïna. Amb això s’ha aconseguit una àmplia cobertura
que facilita l’accessibilitat dels pacients i que, al mateix temps, permet
pal.liar els efectes adversos sobre la salut i establir un control del fàr-
mac i de l’usuari
• Centres prescriptors: sobre els quals recau la funció de prescriure el
fàrmac des de l’atenció sanitària. Hi ha 34 equips terapèutics acredi-
tats per a la prescripció: 29 Unitats de Conductes Addictives, 4 centres
penitenciaris i un hospital psiquiàtric.
• Centres elaboradors i dispensadors: encarregats de l’elaboració de la
solució extemporània de clorhidrat de metadona, la preparació d’esta
en les monodosis diàries individuals i la distribució als diferents punts
d’administració del fàrmac.
Es disposa de 3 laboratoris o centres, un per província, encarregats de
l’elaboració de la solució extemporània de clorhidrat de metadona, la
preparació d’este en les monodosis diàries individuals i la distribució
als diferents punts d’administració del fàrmac.
• Punts d’administració: llocs on acudixen els pacients a rebre la seua
medicació a fi de facilitar al màxim la seua accessibilitat.
70
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sA
SSISTÈNCIA
A partir d’este plantejament, i des que en 1998 es creara el primer re-
curs per al tractament específic de persones drogodependents (Unitat de
Conductes Addictives) a través del mateix sistema sanitari públic (Orde
de 7 de juliol de 1997, de la Conselleria de Sanitat), la xarxa assistencial
valenciana ha incrementat el seu volum i diversificació i ha configurat un
mapa assistencial que té els recursos següents:
Unitats de Conductes Addictives: són els recursos d’assistència sanitària
al malalt drogodependent. Constituïdes com a dispositius de referència
per al tractament ambulatori de les drogodependències i altres trastorns
addictius, en cada un dels departaments de l’Agència Valenciana de Sa-
lut.
Les Unitats de Conductes Addictives podran especialitzar-se en
l’assistència a un tipus d’addiccions concret, basant-se en les necessitats
objectives d’atenció. Per este motiu, es van crear les unitats d’Alcohologia,
com a subtipus específic d’Unitat de Conductes Addictives, dirigida a
l’assistència a pacients que presenten diagnòstics d’abús o dependència
a l’alcohol.
En l’actualitat, la Comunitat Valenciana disposa de 30 Unitats de Conduc-
tes Addictives i 5 Unitats d’Alcohologia, que faciliten l’accessibilitat als
recursos sanitaris i, per tant, l’atenció integral a les persones afectades per
qualsevol tipus de drogodependències o qualsevol altre trastorn addictiu.
Individualització
Diversificació
Continuïtat terapèutica
Flexibilitat
Interdisciplinarietat
PRIN
CIP
IS
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
69
ASSISTÈN
CIA ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
L’evolució del fenomen de les drogodependències en constant incre-
ment i l’existència de nous perfils d’usuaris drogodependents ha faciliat
l’augment del volum de l’activitat assistencial i, com a primera mesura, la
creació de nous dispositius d’atenció, alhora que s’ha consolidat la diver-
sificació de l’oferta terapèutica.
La integració de l’Atenció Primària i l’Especialitzada en cada un dels
departaments de Salut constituïx el nou model de gestió que permet un
finançament capitatiu i, per tant, una correcció de les desigualtats entre
territoris i una millor contribució a l’eficàcia del sistema sanitari.
Es considera la necessitat que el procés terapèutic que inicia el malalt
drogodependent siga un circuit continuat que assegure l’activitat assis-
tencial (diagnòstic, desintoxicació i deshabituació) i social (integració/
reinserció), a través de l’acció coordinada de tots els recursos de la
xarxa d’atenció.
Finalitat
“Millorar l’accessibilitat i l’atenció integral de les persones afectades
per qualsevol tipus de drogodependència o altre trastorn addictiu en
l’àmbit de la Comunitat Valenciana”
La Comunitat Valenciana disposa d’una xarxa assistencial, que cobrix
de manera integral el procés terapèutic del drogodependent, la qual cosa
garantix l’assistència des dels principis bàsics de:
Àrea d’AssistènciaSanitària 4
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
65
PREV
ENCIÓ
Promoure el desenvolupament de programes de prevenció selectiva
per a grups destinataris específics.
• Oferta als centres de protecció i/o reforma de menors la possibilitat
d’implementar un programa de prevenció selectiva.
• Incorporar programes de prevenció selectiva en la formació de jóvens
en els programes de Garantia Social.
Oferir el protocol de col.laboració amb les subdelegacions de Govern
d’Alacant i Castelló.
Propiciar un sistema d’avaluació a mitjà termini
• Elaboració de protocols de seguiment dels assistents.
• Estudi, valoració i informe dels protocols d’avaluació desenvolupats.
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsÀrea de prevenció: prevenció selectiva
64
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sPREV
ENCIÓ
Resultats i valoració
• Increment del nombre de sancions administratives imposades a
persones majors d’edat l’any 2004 (1.250 persones) amb descens
l’any 2005 (740 persones).
• La majoria de les sancions administratives imposades tenen
com a causa el consum i/o tinença de cànnabis (75%).
• La majoria de les persones sancionades preferix fer el curs que
pagar la sanció administrativa (78%).
Des de la posada en funcionament, l’any 2003, el Programa de
Substitució de Sancions Administratives presenta una bona
acceptació pels participants sancionats i un bon seguiment per
part de la Delegació de Govern, de la Direcció General de Dro-
godependències i dels professionals que executen el programa.
A partir de la continuïtat dels anys aplicant el programa, el pas
següent ha d’anar dirigit a la seua valoració i avaluació, així com
a l’adaptabilitat del programa a les característiques dels consumi-
dors sancionats.
RESU
LTATS
VALO
RA
CIÓ
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
63
PREV
ENCIÓ
PREVENCIÓ SELECTIVA
Conjunt d’accions de caràcter preventiu dirigides a grups de risc, iden-
tificats basant-se en la presència de factors d’alt risc com són els de tipus
demogràfic, els factors de risc psicosocials, els factors de risc biològics i
genètics i/o, els factors de risc ambientals.
Finalitat
“Reduir els factors de risc i fomentar actituds i comportaments
responsables contra els consums de drogues en col.lectius i grups
vulnerables”
Marc d’actuació
A la Comunitat Valenciana, com a resultat del Protocol de Col.labo-
ració firmat entre la Delegació del Govern i la Conselleria de Sanitat,
l’11 de març de 2003, i atenent principalment els articles 25 i 29 de la Llei
1/1992, sobre Seguretat Ciutadana, es du a terme un Programa de Substi-
tució de Sancions Administratives. La sanció administrativa, per tinença
i/o consum de drogues en llocs públics, es podrà substituir per un curs de
formació sobre els riscos associats al consum de substàncies addictives,
coordinat i dirigit des de la Direcció General de Drogodependències. La
intervenció se centra en el vessant social i educatiu, de manera que oferix
a aquelles persones que són sancionades administrativament la possibi-
litat de participar en una acció formativa alternativa al pagament de la
multa. Si decidixen fer-ho així, són convocades a un curs de 6 hores de
duració, que pretén aprofitar estratègies positives d’aprenentatge davant
la utilització exclusiva de mesures sancionadores.
62
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sPREV
ENCIÓDesenvolupar programes de prevenció comunitària des de l’àmbit
local en municipis amb menys de 20.000 habitants
• Impulsar convenis de col.laboració per al desenvolupament de plans
municipals, comarcals o mancomunats de drogodependències en mu-
nicipis amb menys de 20.000 habitants.
• Creació d’equips tècnics de suport per al desenvolupament de progra-
mes preventius municipals, comarcals o mancomunats, acreditats per
la Conselleria de Sanitat.
Augmentar la implicació i participació de la ciutadania i les orga-
nitzacions socials en els programes de prevenció de caràcter muni-
cipal
• Facilitar la formació especialitzada de mediadors socials municipals
perquè puguen col.laborar en el desenvolupament de la prevenció co-
munitària local.
Implicar els professionals sanitaris d’Atenció Primària en la imple-
mentació d’accions preventives (programes de prevenció, campan-
yes de detecció precoç, etc.)
• Dissenyar accions preventives específiques que desenvoluparan els
professionals d’Atenció Primària (campanyes preventives, docència de
cursos).
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
61
PREV
ENCIÓ
Sensibilitzar l’opinió pública sobre la problemàtica associada a les
drogodependències i altres trastorns addictius.
• Les unitats de Prevenció Comunitària desenvoluparan i executaran
els programes de sensibilització adaptant-los a les circumstàncies del
seu entorn municipal o local.
Desenvolupar una consciència individual i col.lectiva en la comuni-
tat, sobre el seu potencial com a agent promotor de salut.
• Impulsar campanyes de sensibilització social de caràcter continuat
en els mitjans de comunicació autonòmics i locals.
• Difusió de materials de sensibilització destinats a informar sobre
els riscos derivats de l’ús i/o abús de drogues i combatre els mites i
estereotips socials associats al consum, especialment entre la població
juvenil.
Millorar l’accés de la població més jove a la informació veraç i ob-
jectiva sobre l’ús i/o abús de drogues
• Utilització d’elements pròxims a la cultura i pràctiques socials juve-
nils per a la difusió d’informació preventiva; consultoris interactius
(Internet), ús de telefonia mòbil i pantalles de discoteques, implantació
de quioscos de salut o tallers d’activitats puntuals.
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsÀrea de prevenció: prevenció comunitària
60
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sPREV
ENCIÓ
VALO
RA
CIÓ
El treball preventiu desenvolupat fins al moment a la Comunitat Valenciana a través de les diferents accions comunitàries mostra l’avanç aconseguit, a l’ubicar professionals d’unitats de Prevenció Comunitària i altres professionals, de referència municipal, com a coordinadors i promotors de l’acció preventiva. Ara bé, a més de l’esforç pressupostari, és necessària la coordinació organitza-tiva de la intervenció comunitària que convertix les accions en programes.
Els municipis han de posar els recursos suficients per desenvolu-par estratègies globals que permeten una acció coordinada i co-herent amb la situació específica de cada municipi o barri, a fi de modificar les condicions ambientals que faciliten l’ús de drogues. En este sentit, constituïx una acció prioritària per al Pla Estra-tègic aconseguir la coordinació necessària a nivell local per a la implantació de programes de caràcter comunitari en:
• Àmbit local: desenvolupament de plans municipals de dro-godependències on es descriguen les estratègies d’intervenció comunitària.
• Mitjans de comunicació: amb accions orientatives i formati-ves dirigides als professionals dels mitjans de comunicació per la seua funció de creadors d’opinió.
• Àmbit de la salut i l’educació: amb mecanismes de col.labo-ració i accions formatives que impliquen els professionals dels distints àmbits, amb l’objectiu d’afavorir la màxima participa-ció en la comunitat.
Insuficiència del nombre de programes i recursos, atés l’ampli abast que té l’àmbit comunitari.
Dificultat en la valoració de l’abast dels programes.
Necessitat de coordinació amb les diferents administracions i en-titats implicades.
RESU
LTATS
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
59
PREV
ENCIÓ
Resultats i valoració
La mateixa indefinició i l’escassa experiència en els programes que
caldrà desenvolupar des del marc comunitari ha impedit l’aplicació de
programes integrals i continuats en este àmbit i ha donat lloc a mesures i
accions de caràcter aïllat centrades en:
• Campanyes informatives i de conscienciació social: dirigides a
produir un impacte persuasiu sobre el consum de drogues.
• Repartiment de material informatiu i divulgatiu: com a suport
a les accions preventives mampreses, com a mecanisme de difusió
d’informació preventiva sobre col.lectius de difícil accés.
• Programes de formació de mediadors socials: formació de nous
agents socials preventius que faciliten i milloren l’execució de les
activitats preventives.
58
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sPREV
ENCIÓ
PREVENCIÓ COMUNITÀRIA
Conjunt de mesures destinades a previndre els usos inadequats de dro-
gues a través de la participació conjunta de tots els nuclis susceptibles
d’intervenció preventiva en la comunitat (escolar, familiar, laboral, asso-
ciatiu, etc.).
Finalitat
“Promoure la implantació de programes de prevenció a nivell local,
que estimulen la sensibilització i formació conjunta de tots els agents
preventius de la comunitat”
Marc d’actuació
La prevenció comunitària dels usos inadequats de drogues constituïx
un element clau dels programes tècnics en la matèria, i de les mesures
polítiques en matèria de prevenció. La nostra experiència en l’última
dècada ens permet promoure la implantació dels programes de prevenció
comunitària, que persistisquen en el temps, perquè la societat valenciana
aprenga a enfrontar-se als problemes generats per l’abús de drogues.
A priori, la prevenció comunitària no ha d’implicar un àmbit de tre-
ball diferent de l’escolar, familiar, laboral, etc., però sí que requerix un
element imprescindible: la participació ciutadana.
El marc municipal es configura com l’espai idoni des del qual adaptar
l’acció preventiva a les peculiaritats del context local on es desenvolupa-
ran els programes comunitaris, establir els mecanismes de coordinació
amb l’acció autonòmica i estatal, i potenciar la participació conjunta de
tots els agents preventius.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
57
PREV
ENCIÓ
Dissenyar materials específics de prevenció del consum de drogues
dins de l’empresa
• Aplicació dels programes i materials de prevenció entre les empreses
de la Comunitat Valenciana: tallers de sensibilització, tallers motiva-
cionals i formació específica per a gabinets de seguretat i higiene labo-
ral, quadres intermedis i delegats sindicals.
Afavorir la posada en marxa de programes de prevenció del consum
de drogues en les empreses de la Comunitat Valenciana, facilitant
els programes i adaptant-los als plans de Prevenció de Riscos Labo-
rals o a les mesures de les mateixes empreses
• Les Unitats de Prevenció Comunitària i la Fundació per a l’Estudi,
Prevenció i Assistència a les Drogodependències assessoraran les em-
preses en matèria de polítiques i normativa que calga aplicar. Facilita-
ran els criteris d’actuació per a la identificació primerenca dels proble-
mes d’abús a les drogues.
Fomentar la participació de la família en les activitats preventives
desenvolupades en el context laboral
• Incloure l’àmbit familiar com a objecte d’intervenció específic dels
programes de prevenció laboral.
• Creació d’espais de formació conjunta dels progenitors i accions re-
creatives per a compartir amb els companys de treball i/o les famílies.
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsÀrea de prevenció: prevenció laboral
56
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sPREV
ENCIÓ
RESU
LTATS
Aplicació d’accions sense continuïtat en el temps i des d’una
perspectiva més de control de l’aplicació de la normativa, que
done resposta als problemes de consum.
Poca aplicació d’intervenció terapèutica en l’àmbit laboral.
Escassos programes a nivell motivacional aplicats en l’àmbit
laboral.
Dificultat per a implicar tot el personal de l’organització em-
presarial (empresaris, sindicats, gabinets de salut laboral…) en la
prevenció de les drogodependències.
Els esforços fets fins al moment s’han dirigit, fonamentalment,
a la sensibilització d’empresaris i treballadors i han resultat des-
iguals segons sectors i empreses.
Les accions mampreses han de trobar continuïtat en el disseny i
la posada en pràctica de programes permanents de prevenció de
drogues. Es busquen noves alternatives a través de la intervenció
motivacional perquè els treballadors abandonen el consum.
Les propostes d’intervenció dins de les empreses han d’impulsar
l’elaboració de plans d’acció personalitzats partint del consens
entre tots els actors implicats (treballadors, quadres intermedis i
superiors, gabinets de salut laboral, etc.), facilitant l’aplicació de la
normativa vigent i fomentant l’aplicació continuada de programes
i l’avaluació dels resultats obtinguts en este àmbit.
VALO
RA
CIÓ
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
55
PREV
ENCIÓ
Resultats i valoració
Les línies d’acció posades en marxa dins de l’àmbit de la prevenció
laboral s’han centrat bàsicament en el desenvolupament de:
• Cursos informatius sobre les conseqüències de l’ús del tabac.
• Informació i sensibilització sobre el consum de l’alcohol.
• Formació específica per a gabinets de salut laboral, quadres
intermedis i delegats sindicals.
54
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sPREV
ENCIÓ
PREVENCIÓN LABORAL
Conjunt d’accions desenvolupades en l’interior d’una empresa, orga-
nització o qualsevol altra institució, per a previndre conductes de risc i
abordar els problemes associats al consum de drogues.
Finalitat
“Millorar els nivells de salut, seguretat laboral i qualitat de vida
dels treballadors i les seues famílies”
Marc d’actuació
La prevenció del consum de drogues en el món laboral, com a con-
text de desenvolupament personal del treballador, ha de seguir les ma-
teixes orientacions definides per als programes dirigits a la població
en general, és a dir, incrementar els factors de protecció i disminuir els
de risc, identificant aquells que són específics del treball i sobre els quals
serà indispensable intervindre.
Per al desenvolupament de programes de prevenció en el context la-
boral, cal tindre en compte que es tracta d’un àmbit que no funciona al
marge de la influència d’altres contextos. D’esta manera, l’ambient i les
condicions de treball que es generen en l’interior d’una organització in-
fluïxen directament sobre l’àmbit personal, familiar i social del treballa-
dor, i viceversa. Esta relació constant obliga a considerar que les accions
desenvolupades en el medi laboral han de reforçar i incloure estratègies
preventives familiars i comunitàries.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
53
PREV
ENCIÓ Assessorar i orientar les famílies que requerisquen una atenció es-
pecialitzada
• Prestar a través de la unitats de Prevenció Comunitària els servicis
de suport, orientació o assessorament en la matèria, a famílies amb
dificultats amb els fills/es en l’ús, consum i mal ús de substàncies
addictives.
Oferir a les famílies amb fills pautes bàsiques per a afavorir la pre-
venció de l’ús de drogues
• Difusió de guies i materials formatius per a pares i mares, per a en-
fortir la seua funció preventiva.
52
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sPREV
ENCIÓ
Incrementar la participació de les famílies en els programes de pre-
venció escolar
• Incloure dins dels programes de prevenció escolar material audiovi-
sual per fomentar la comunicació entre pares i fills.
Buscar fórmules de participació de la família a través de les accions
preventives desenvolupades en l’àmbit laboral
• Incloure dins dels programes de prevenció laboral, material infor-
matiu i audiovisual específic per a la família.
Dissenyar noves actuacions específiques de formació dirigides a la
família a través dels plans municipals de drogodependències
• Incloure en els programes de prevenció escolar, comunitària i labo-
ral accions específiques que impliquen la família.
Millorar la coordinació entre les unitats de Prevenció Comunitària
i els centres escolars per a detectar de manera precoç situacions de
vulnerabilitat familiar
• Potenciar a través de les unitats de Prevenció Comunitària els pro-
grames familiars de prevenció selectiva.
• Identificació de casos d’inadaptació escolar.
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsÀrea de prevenció: prevenció familiar
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
51
PREV
ENCIÓ
En el desenvolupament de la prevenció familiar, les unitats de
Prevenció Comunitària van marcar un referent en la intervenció
preventiva, en dirigir els programes de família a les associacions
de mares i pares amb fills en edat escolar.
Així i tot, cal tindre en compte que les estructures i els funcionaments
de les famílies estan sotmeses a noves circumstàncies laborals i
socials. Per això, les línies de treball preventiu s’han de dirigir a:
• Buscar formes d’accés per a la formació de pares i mares, a
través de noves accions des de l’àmbit laboral o el comunitari.
• Analitzar noves formes d’aprenentatge i entrenament de la
família per recolzar i millorar la seua funció preventiva, a partir
del coneixement de les demandes i necessitats concretes del nucli
familiar (atenció i temps).
VALO
RA
CIÓ
50
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sPREV
ENCIÓ
• Les escoles per a pares s’han mostrat poc atractives per a
l’àmbit familiar pel seu mateix desenvolupament i ha sigut
escassa la participació de mares i pares.
• Difícil accés a famílies multiproblemàtiques amb fills en
situacions d’alt risc.
Escola per a Pares
• Escasses accions de formació amb continguts específics per
a este àmbit.
• Els mitjans utilitzats per al desenvolupament d’estes activitats
no es mostren adequats per a accedir a este àmbit.
Accions Indirectes
RESU
LTATS
• Accions directes a través de la posada en marxa d’escoles per
a pares: programes psicoeducatius dirigits a pares i mares, on
s’aborden continguts específics de prevenció del consum de drogues,
així com temàtiques generals d’educació per a la salut.
• Accions indirectes: agruparia el conjunt d’actuacions dirigides a
l’àmbit familiar a través dels programes de prevenció desenvolupats
des d’altres àmbits, fonamentalment l’escolar i el comunitari.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
49
PREV
ENCIÓ
PREVENCIÓ FAMILIAR
La prevenció familiar agrupa el conjunt d’actuacions dirigides al
mateix nucli familiar, entés este com el lloc on el xiquet/a inicia el seu
desenvolupament educatiu, emocional, cognitiu i social.
Finalitat
“Facilitar als progenitors les eines i els recursos bàsics per a desenvolupar
la tasca preventiva al si de la família. Per a això cal fomentar les
habilitats educatives i de comunicació necessàries, atorgant-los el
paper com a primers agents de salut que són”
Marc d’Actuació
La mateixa evolució de la societat ha donat lloc a una àmplia varietat
de situacions familiars difícils d’enquadrar en una definició única. Això
comporta la necessitat explícita de disposar d’un ventall d’accions de
prevenció familiar, adaptades a les diferents necessitats i característiques
dels nuclis familiars.
Els programes de prevenció dirigits a l’àmbit familiar han d’estar
estretament relacionats amb aquells desenvolupats des d’altres àmbits,
fonamentalment l’escolar, pel seu caràcter coeducatiu.
Resultats i Valoració
Fins al moment, les accions preventives dirigides a l’àmbit familiar
s’han desenvolupat fonamentalment en dos nivells:
48
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sPREV
ENCIÓPotenciar les accions de prevenció dirigides a l’alumnat d’Educació
Secundària Obligatòria
• Es col.laborarà amb els servicis psicopedagògics escolars, departaments
d’orientació i gabinets autoritzats, per a la posada en marxa d’activitats
d’aprenentatge interactiu dins i fora de l’aula a través de servicis públics,
ONG, etc.
Incorporar accions de prevenció selectiva en l’alumnat de Batxillerat
i Cicles Formatius de grau mitjà i superior
• Les Unitats de Prevenció Comunitària oferiran als centres escolars que
impartixen Batxillerat i Cicles Formatius la possibilitat de desenvolupar
accions de caràcter preventiu adequades a l’edat i situació dels jóvens
participants
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
47
PREV
ENCIÓ
Millorar els nivells de desenvolupament i cobertura dels programes
educatius sobre drogues en els centres d’Ensenyança Infantil,
Primària i Secundària amb enfocaments actualitzats
• Les Unitats de Prevenció Comunitària oferiran a la totalitat de centres
escolars d’Ensenyança Infantil, Primària i Secundària, la possibilitat
d’implementar un programa de prevenció universal.
• Revisar i validar programes de prevenció escolar, i assegurar la inclusió
d’activitats ben sistematitzades, la satisfacció del professorat i els criteris
de valoració sobre els processos i resultats obtinguts.
Augmentar el nombre de professionals docents formats en la matèria,
a través d’accions formatives precises, per capacitar-los i implicar-los
en les tasques de prevenció.
• Les Unitats de Prevenció Comunitària oferiran al professorat
d’Educació Infantil, Primària i Secundària cursos de formació sobre
prevenció del consum de drogues, amb la col.laboració conjunta dels
CEFIRE, detecció precoç de consums, derivació a centres de referència
i maneig de situacions conflictives dins de l’aula.
• Es potenciarà la labor de coordinació del professional de la unitat de
Prevenció Comunitària amb els professionals de la salut i l’educació, en
les accions preventives desenvolupades en el marc escolar.
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accionsÀrea de prevenció: prevenció escolar
46
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sPREV
ENCIÓ
La bona implantació dels programes de prevenció escolar amb el
treball dels professionals de les unitats de Prevenció Comunitària
i la implicació de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport
ha aconseguit l’acceptació per part del professorat i de l’alumnat
i ha creat els fonaments d’una cultura preventiva en els centres
escolars. Per això, continuant la tasca mampresa, en els pròxims
anys les actuacions se centraran en la millora:
• Del control sobre l’aprenentatge de continguts formatius
de l’alumnat i la seua qualitat.
• De la implicació del professorat en la tasca preventiva.
• De l’oferta de nous mecanismes d’aprenentatge preventiu,
que promoguen la correcta formació biopsicosocial de
l’individu, des del marc de l’educació per a la salut.
VALO
RA
CIÓ
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
45
PREV
ENCIÓ
Resultats y Valoració
Els programes majoritàriament aplicats al nostre àmbit territo-
rial són:
Previndre per a Viure: programa de prevenció dirigit a alumnes
d’Educació Infantil i Primària, que inclou una guia de treball
amb pares.
• Oferits i aplicats en 578 centres escolars (cobertura del 36,4%
dels centres escolars de la Comunitat Valenciana)
• Treballat per 84.144 alumnes d’Infantil i Primària (cobertura
del 32% de la població escolar de la Comunitat Valenciana)
Curs escolar 2004-2005
Órdago i Barbacana: programa de caràcter específic amb
material dirigit de manera individualitzada per a cada un dels
quatre nivells de l’ESO.
• Oferits i aplicats en 667 centres escolars (cobertura del
80,36% dels centres escolars de la Comunitat Valenciana)
• Treballat per 149.604 alumnes de Secundària (cobertura del
75,43% de la població escolar de la Comunitat Valenciana)
Curs escolar 2004-2005
RESU
LTATS
44
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sPREV
ENCIÓ
PREVENCIÓ ESCOLAR
És el conjunt d’accions dirigides a cada un dels cicles escolars,
desenvolupades a través de programes de prevenció del consum de drogues
en el marc educatiu.
Finalitat
“Facilitar l’adquisició de coneixements, actituds, comportaments i
hàbits saludables entre la població escolar, així com d’altres factors de
protecció davant dels riscos de l’ús i/o abús de distintes drogues”
Marc d’Actuació
La posada en marxa i consolidació de l’acció preventiva escolar ha de
considerar que:
• Els programes de prevenció escolar aplicats en l’àmbit de la
Comunitat Valenciana hauran de reunir els requisits inclosos en la
legislació vigent (Decret 78/1999 d’1 de juny, del Consell de la Generalitat
Valenciana).
• El desenvolupament d’activitats serà dirigit pel professorat i
integrades en les activitats escolars i extraescolars del centre educatiu,
garantint una formació estable i continuada.
• El professorat haurà de disposar de materials preventius que
orienten les intervencions i asseguren l’adaptació de la informació
proporcionada a l’etapa evolutiva de l’alumne, així com l’orientació
i assessoria de professionals de la prevenció.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
43
PREV
ENCIÓ
Unitats de Prevenció Comunitària: recursos especialitzats de caràcter
públic o privat encarregats de desenvolupar actuacions de caràcter
preventiu en l’àmbit escolar, familiar, laboral, comunitari, o en qualsevol
altre susceptible d’intervenció preventiva, en municipis de la Comunitat
Valenciana amb més de 20.000 habitants.
En l’actualitat, la Comunitat Valenciana disposa d’Unitats de Prevenció
Comunitària com a referents per al desenvolupament de l’acció
preventiva en conjunt, en coordinació amb les corporacions locals on
es troben ubicades, i sota les directrius tècniques establides en el Decret
124/2001, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre Registre i Acreditació
de Centres i Servicis d’Atenció i Prevenció de les Drogodependències i Altres
Trastorns Addictius.
Organitzacions no Governamentals, Fundacions o Associacions:
les entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes d’acord amb
la legislació vigent, i els programes preventius de les quals estiguen
degudament acreditats a l’empara del Decret 78/1999 del Consell de
la Generalitat Valenciana, podran desenvolupar accions en matèria
de prevenció familiar, laboral o comunitari, com a suport a la tasca
desenvolupada per les unitats de Prevenció Comunitària.
42
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sPREV
ENCIÓ
Ara bé, la posada en marxa de qualsevol mesura preventiva,
independentment de l’àmbit o nivell més adequat, requerix estructures
consolidades que executen estes accions i que doten la prevenció de
Continuïtat i Coordinació. En este sentit la Comunitat Valenciana disposa
d’una xarxa consolidada de recursos especialitzats per al desenvolupament
de les actuacions preventives:
De la mateixa manera i, com que les diferents mesures preventives
poden dirigir-se a la població en la seua totalitat o a determinats grups de
població, es diferencien tres Nivells de Prevenció:
Prevenció Universal: dirigida a la població en termes generals, a
fi d’evitar factors de risc i potenciar factors de protecció.
Prevenció Selectiva: s’orienta a aquells subgrups de població que
tenen un risc major de ser consumidors (grups de risc).
Prevenció Indicada: centrada en grups de consumidors d’alt risc
que requeririen el tractament i la rehabilitació de la dependència
adquirida.
NIV
ELLS
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
41
PREV
ENCIÓ
PREVENCIÓ GENERAL
Hi ha en l’actualitat un elevat consens entre professionals i organismes
nacionals i internacionals a l’hora de considerar prioritària la intervenció
preventiva del fenomen de les drogodependències.
La complexitat de la societat moderna ha determinat noves formes
d’intervenció preventiva, tant en els seus dissenys com en els seus
desenvolupaments, i es manté com a finalitat bàsica:
“Desenvolupar les accions necessàries per evitar o reduir els usos
i abusos de drogues, així com els danys causats per estes a curt,
mitjà i llarg termini”
No obstant això, a l’hora de posar en marxa l’estratègia preventiva, els
Àmbits d’Actuació poden ser múltiples i cal adequar els objectius i les
accions a les peculiaritats de cada un. En la pràctica, els àmbits que han
cobrat major importància en els últims anys han sigut:
Escolar: perquè es considera l’espai idoni per al desenvolupament d’activitats i recursos, dirigits a implicar la comunitat escolar en el conjunt (professors, alumnes i pares).Familiar: perquè constituïx el context primari en què s’inicia la socialització de l’individu i el seu desenvolupament social, emocional i cognitiu.Laboral: perquè constituïx una font important de desenvolupament personal, amb enorme influència en la vida personal, familiar i social de l’individu.Comunitari: perquè és l’espai de trobada i participació ciutadana.
ÀM
BITS
Àrea dePrevenció 3
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
37
CA
RA
CTER
ITZA
CIÓ
A més dels recursos exposats en esta taula, la xarxa pública valenciana
d’atenció als drogodependents disposa d’altres recursos degudament
acreditats per a les seues funcions i fins d’acord amb el Decret 124/2001,
de 10 de juny, del Govern Valencià, sobre Registre i Acreditació de Centres
i Servicis d’Atenció i Prevenció de les Drogodependències i Altres
Trastorns Addictius.
RECURSOS
Unitats de Prevenció Comunitària (UPC).
Unitats de Conductes Addictives (UCA).Unitats d’Alcohología (UA).Unitat de Patologia Dual (PD).Unitats de Desintoxicació Hospitalària (UDH).Unitats de Deshabituació Residencial (UDR).
Centres d’Elaboració i Dispensació de Metadona.Punts de Prescripció i Administració de Metadona. Centre de Trobada i Acollida (CEA).
Centres de DIA (CD).Vivendes Tutelades (VVTT).
Unitats de Valoració i Suport en Drogodependències (UVAD).Programa d’Intervenció en Comissaries (PIC).
ÀREA
Prevenció
Assistència
Evitació i Reducció de Danys
Integració Social
Valoració i Suport en Drogodependències
Nre.
62
30515
7
3
49
4
2218
4
2
36
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sCA
RA
CTER
ITZA
CIÓ
Tal com es pot observar en la taula següent, la xarxa pública valenciana
de centres i servicis en matèria de drogodependències està constituïda
actualment per més de 160 centres, propis, concertats i/o subvencionats,
a més dels 49 punts de prescripció i administració de metadona.
No obstant això, no volem deixar d’esmentar totes aquelles
associacions, d’alcohòlics rehabilitats i d’afectats per les drogues, que van
contribuir en el passat a atendre i a canalitzar la demanda, i que hui en
dia complementen, per raó dels seus fins, la xarxa d’atenció i prevenció
de les drogodependències i altres trastorns addictius de la Comunitat
Valenciana.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
35
CA
RA
CTER
ITZA
CIÓ
L’actitud de resposta a la problemàtica de les drogues a la Comunitat
Valenciana, per part d’afectats i professionals de la salut, va fer que
l’Administració, en primer lloc local i després autonòmica, marcara la
tradició en l’atenció i prevenció de les drogodependències, sent la nostra
comunitat pionera en la creació de la primera comunitat terapèutica i
el primer centre de dia d’Espanya, públic i amb atenció professional, a
través de la Diputació de València. Va ser el moviment associatiu, recolzat
per les indicacions dels professionals de la salut, el que definitivament
va instar els distints municipis a la creació de recursos ambulatoris i de
desintoxicació hospitalària per a l’atenció a drogodependents, ubicats en
distints municipis de les tres províncies.
Així es configura, hui en dia, la xarxa, i es cobrixen les seues necessitats
amb l’aprovació de la Llei 3/1997, ara Decret Legislatiu 1/2003, a
partir de la qual es van crear i es van definir les Unitats de Prevenció
Comunitària com a xarxa estructurada que té com a objecte reduir o
evitar l’ús i/o abús de drogues, així com els problemes associats a estes, a
més de promoure hàbits de vida saludable i una cultura de salut i de rebuig
al consum de drogues. Es va normalitzar l’assistència sanitària integrant
els recursos municipals en la xarxa d’assistència sanitària pública i creant
nous dispositius en els diferents departaments de Salut, a fi d’aconseguir la
major cobertura assistencial. La cartera de servicis assistencials sanitaris
es va completar amb la creació de noves Unitats de Desintoxicació
Hospitalària i unitats de Deshabituació Residencial, i l’especialització
de l’assistència sanitària amb les Unitats de Patologia Dual.
Així mateix, s’impulsen els programes d’inserció social (Centres
de dia i Vivendes Tutelades), que potencien la seua connexió amb els
programes d’assistència. A més, a causa de les necessitats d’un grup
específic de població usuària de drogues, es creen els centres de Trobada
i Acollida, que prioritzen l’objectiu de minimitzar els danys provocats
per la dependència a substàncies, les unitats de Valoració i Suport en
drogodependències, ubicades en els jutjats de guàrdia, per a l’assessorament
i suport als òrgans jurisdiccionals i forces d’orde públic, i els programes
d’Intervenció en Comissaries, per a l’atenció dels detinguts amb problemes
de drogodependències.
34
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sCA
RA
CTER
ITZA
CIÓ
En relació amb la percepció de risc del consum de substàncies, són les dones les que perceben un major risc en el consum de drogues, tant legals com il.legals, en una proporció significativament major que els hòmens. Descendix la percepció de gravetat del risc, curiosament, en pujar el nivell d’estudis, fet que cal tindre en compte i analitzar. Al contrari, són les ames de casa les que perceben majors riscos per a totes les drogues. Són molt poques les persones que consideren el tabac i l’alcohol com a drogues (29% i 26,5%, respectivament); en canvi, reconeixen i anomenen per l’orde següent el cànnabis (82,6%), la cocaïna (73,1%) i l’heroïna com a les drogues més conegudes.
Sobre la prestació dels servicis
El nostre marc normatiu bàsic en matèria de drogodependències establix entre els seus principis rectors la consideració, a tots els efectes, de les drogodependències i altres trastorns addictius com a malalties comunes i marca les mesures encaminades a normalitzar l’assistència al drogodependent, i de qui patisca qualsevol altre trastorn addictiu, així com, el seu dret a l’accés lliure i gratuït, a les prestacions i servicis de la xarxa pública sanitària i de servicis socials.
La creació de les unitats de Conductes Addictives com a unitats de suport als equips d’Atenció Primària (Orde de 7 de juliol de 1997, de la Conselleria de Sanitat) va suposar la normalització de l’assistència i el tractament de les dependències i altres trastorns addictius a la Comunitat Valenciana.
Amb la creació de les unitats de Conductes Addictives es respecten les característiques bàsiques que definix l’Agència Valenciana de Salut, com a nou model de gestió de les necessitats assistencials d’esta població:
• Establix una organització d’atenció assistencial ambulatòria de les addiccions d’acord amb la mateixa estructura del sistema sanitari valencià, a través de la ubicació de les Unitats de Conductes Addictives en cada departament de Salut.• Instituïx les Unitats de Conductes Addictives com a porta de entrada per a l’inici del procés terapèutic, i són les responsables de la derivació i del seguiment de l’usuari a la resta de recursos existents.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
33
CA
RA
CTER
ITZA
CIÓ
predefinida, però així i tot, les drogues són sempre motiu d’inquietud i
preocupació per a tota la població valenciana, i en particular per a
pares de família amb fills adolescents i jóvens o adults en camí d’assolir
la maduresa. A més, són altres estaments de la nostra societat els que
reclamen constantment una atenció prioritària en matèria d’addiccions:
com són els servicis socials, els centres educatius, els tribunals de justícia,
les institucions penitenciàries i els servicis sanitaris entre d’altres.
Cal destacar que des de la percepció col.lectiva hi ha una preocupació
evident per l’ús de l’alcohol entre els jóvens. A més, sabem que els jóvens
donen menys importància als riscos que per a la seua salut implica el
consum d’esta substància. Per això, no cal ni dir que esta forma de percebre
els usos de drogues pel col.lectiu juvenil ha d’anar acompanyada un seriós
replantejament de les actuacions preventives, sobretot en l’àmbit educatiu,
familiar i comunitari.
Dels diferents resultats i de les seues respectives anàlisis per a les
principals drogues d’abús, cal concloure de manera inequívoca la
importància extrema que els valencians atorguen a la problemàtica i
els riscos que comporten els distints usos, consums i abusos de les dites
drogues. Entre els qui han consumit substàncies psicoactives, el 61%
d’estes van ser facilitades per amics o coneguts del barri, mentres que un
65% dels enquestats valencians ho van fer per diversió o plaer i es produïx
principalment en ambients festius o lúdics. A pesar de reconéixer les
dificultats que implica el consum de drogues, el 60% dels consumidors
pensen que podrien deixar el seu ús o consum “fàcilment”, mentres que
tan sols un 8,7% percep que els seria molt difícil o impossible abandonar-
ho. Finalment, cal apuntar que les variables de risc que poden portar a
consumir drogues als nostres jóvens són: conéixer els consumidors de
drogues, el fet que els pares consumisquen drogues, la disponibilitat de
les substàncies en els llocs de diversió i la disponibilitat econòmica del
consumidor per a adquirir-les, la insatisfacció escolar i laboral, les jornades
de treball prolongades i el cansament que estes comporten, la tensió i
l’angoixa durant este o les males relacions amb pares i familiars.
32
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sCA
RA
CTER
ITZA
CIÓ
mostren una línia desigual trencada en el temps, com si desaparegueren i ressorgiren d’uns anys a altres. Una cosa diferent ocorre amb el tabac, que per al 2002 va marcar la mateixa prevalença de 1996 i en què any rere any s’incrementen les demandes de tractament.
A més, cal destacar que les admissions a tractament d’heroïna descendixen, sense oblidar que és la responsable de 6.000 tractaments de substitució o manteniment amb metadona a la Comunitat Valenciana, encara que afortunadament cada vegada és més difícil trobar nous casos de consumidors jóvens d’heroïna i sobretot per via intravenosa, que causa tants problemes de salut. D’altra banda, augmenten els tractaments derivats del consum de cocaïna, substància que apareix majoritàriament en els episodis d’urgències hospitalàries i en les determinacions analítiques en mort per reacció aguda. El cànnabis seguix la seua escalada a pesar que els casos atesos són molt pocs sobre els probables, el seu estudi evidencia que són molts els jóvens que tasten esta substància i molts els qui afortunadament l’abandonen. Finalment, roman estable la incidència d’abusadors de benzodiazepines i de jugadors patològics o ludòpates que a més de patir la problemàtica irremeiablement, arruïnen la seua forma de vida i la de les seues famílies.
L’alcohol apareix com la droga de major consum problemàtic sobretot en la població juvenil. És la droga que acompanya el tabac, la cocaïna, el cannabis, la ludopatia, les benzodiazepines i les drogues de disseny. A més, provoca el nombre més gran d’episodis d’urgències hospitalàries i està estretament relacionada amb accidents de trànsit, violència domèstica i maltractaments. Finalment, cal assenyalar que no hi ha demandes
de tractament significatives ni per a consumidors d’al.lucinògens ni d’amfetamines.
Sobre la població
La percepció de la problemàtica de les drogues pels valencians depén de la utilització d’uns o altres mètodes per al seu estudi o de les comparacions establides, encara que sempre ha sigut un tema d’enorme preocupació. El fet de prioritzar uns problemes socials sobre altres ja obeïx a una estratègia
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
31
CA
RA
CTER
ITZA
CIÓ
SITUACIÓ ACTUAL
La política del Consell de la Generalitat Valenciana, a través de la Direcció General de Drogodependències, integrada en l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat, establix els criteris i els principis per desenvolupar i disposar d’un Pla Estratègic com a marc comú d’actuació.
En la nostra comunitat, en els últims anys, hem crescut en població fins a arribar als 4.700.000 persones. Este creixement s’unix a una major utilització dels servicis de salut i a una demanda constant de tractament per ús, consum o abús de substàncies addictives.
La nostra realitat, en relació amb el Sistema Sanitari Públic, no és molt diferent d’altres comunitats autònomes, amb desajustos entre les despeses i ingressos produïts per una situació actual de demanda sanitària en creixement permanent.
És un repte de la política del Consell afrontar amb garanties l’atenció dels valencians, que patixen o sofrixen les conseqüències de les drogodependències i altres trastorns addictius, com ja es feia en la dècada anterior, innovant en les formes organitzatives i transformant en el temps les estructures d’atenció que existixen hui en dia, a pesar de les limitacions de la despesa pública. Tot amb l’objectiu de trobar la màxima eficàcia i eficiència del sistema sanitari, públic i gratuït de la Comunitat Valenciana.
Sobre les substàncies
Dels distints sistemes d’informació arbitrats per a l’estudi de les drogodependències i altres trastorns addictius, es conclou que, en l’últim lustre, hi ha un descens continu estimat per a la Comunitat Valenciana de
pacients tractats per consum d’heroïna, al.lucinògens i amfetamines. Per la seua banda, apareix un augment de cocaïna i cànnabis, mentres que l’abús de l’alcohol roman estable en els últims anys. Les drogues de disseny
Caracteritzaciódel problema 2
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
27
INTR
OD
UCCIÓ
• Àrea de Prevenció• Àrea d’Assistència Sanitària• Àrea d’Evitació i Reducció de Danys• Àrea d’Integració Social• Àrea de Valoració i Suport en Drogodependències• Àrea de Coordinació Institucional i Participació Social• Àrees transversals
o Sistemes d’informació i avaluacióo Formacióo Investigació À
REES D
’INTER
VEN
CIÓ
El text redactat pretén traslladar a la societat valenciana una
representació clara i comprensiva del fenomen de les addiccions, i aborda
en cada una de les àrees els continguts següents:
• Finalitat: on es definix l’objecte, motiu o propòsit perseguit en
cada una de les àrees d’intervenció del Pla Estratègic.
• Marc d’actuació: definix els principis bàsics d’actuació que
regixen cada una de les àrees d’intervenció assenyalades, així
com aquells conceptes i continguts de rellevància especial per al
desenvolupament de les accions previstes.
• Resultats i valoració: inclou les conclusions i estimacions
de les accions valorades en l’anterior Pla Autonòmic sobre
Drogodependències i Altres Trastorns Addictius i les prioritats
en les accions futures que el Pla Estratègic ha d’abordar en el
període 2006-2010.
• Objectius específics i accions: assumits els objectius globals
i generals de l’anterior Pla Autonòmic i com a continuïtat de
la labor mampresa, el present Pla Estratègic establix les línies
estratègiques que caldrà desenvolupar en el període 2006-2010.
ESTRU
CTU
RA
GEN
ERA
L
26
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sIN
TRO
DU
CCIÓ
• Consideració a tots els efectes de les drogodependències i altres trastorns addictius com a malalties comunes, amb repercussions en les esferes biològica, psicològica i social de la persona.
• Responsabilitat pública, coordinació intersectorial i política d’actuació.
• Promoció dels hàbits saludables, rebuig del consum de drogues i solidaritat amb els afectats.
• Priorització de les estratègies preventives.
• Consideració de la prevenció, assistència i integració dels malalts com un procés unitari i continuat.
• Establiment de criteris d’eficàcia i eficiència, i avaluació contínua dels resultats de les actuacions i programes.
MISSIÓ
Necessitat de disminuir la vulnerabilitat a totes les drogodepen-dències i altres trastorns addictius i pal.liar-ne les conseqüències
PRIN
CIP
IS REC
TORS
Amb el desenvolupament del Pla Estratègic, pretenem oferir un marc
d’actuació pràctic en matèria de drogodependències i altres trastorns
addictius, que oriente i definisca els objectius específics i les accions
prioritàries que caldrà desenvolupar durant la seua vigència.
El Pla Estratègic es definix en la seua estructura en set àrees, assumix
l’adaptació i actualització de la normativa vigent fins a hui, així com els
objectius globals i criteris bàsics d’actuació que s’incloïen en l’anterior Pla
Autonòmic, per a cada una de les àrees d’intervenció establides:
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
25
INTR
OD
UCCIÓ El desenvolupament del nou Pla Estratègic sobre Drogodependències i
altres Trastorns Addictius 2006-2010, de la Comunitat Valenciana (d’ara
endavant, Pla Estratègic), en què han intervingut més de 50 professionals, té
el denominador comú de la seua participació i l’aportació del coneixement
i l’experiència d’estos professionals i el compromís de la Conselleria de
Sanitat d’assolir els seus objectius.
La línia estratègica del present Pla està definida per l’assumpció tant dels
principis rectors del Pla Autonòmic Valencià sobre Drogodependències
i Altres Trastorns Addictius, com de la missió que ha de regir qualsevol
actuació en el camp de les drogodependències i altres trastorns addictius:
24
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
sIN
TRO
DU
CCIÓLa situació actual és preocupant, sobretot pels nivells de consum dels nostres
jóvens i per la incidència del VIH/SIDA, les hepatitis, la tuberculosi i altres
malalties, a més dels conflictes generats per les drogues en les famílies,
en l’entorn social, en l’àmbit escolar, laboral, judicial i personal. Sabem
que són moltes les conseqüències negatives i els danys que esdevenen
quan s’inicien els jóvens en el consum d’alcohol, de cànnabis i d’altres
substàncies addictives. Però, sobretot apareixen estretament vinculades al
fracàs escolar, abandó familiar, absentisme laboral, exclusió social i en
definitiva, la desestructuració personal. Per això, és d’immediata atenció
el desenvolupament de programes de prevenció, la millora de l’oferta
terapèutica d’assistència i l’impuls dels programes d’inserció social. Però
sobretot afegir, al consens en les mesures ja definides, la nostra cultura
basada en la lluita constant contra les drogues i l’esforç desinteressat
de tots i de cada un dels col.lectius de la nostra Comunitat Valenciana.
Cultura basada en la participació, en el treball, en l’evidència científica, i
en els principis de solidaritat, de col.laboració i tolerància.
Un model pràctic: el Pla Estratègic
El Pla Autonòmic Valencià sobre Drogodependències i Altres Trastorns
Addictius, aprovat pel Govern Valencià, per l’Acord de 2 de febrer de 1999,
va ser l’instrument de planificació i ordenació dels objectius i actuacions
en l’àmbit de les drogodependències. Una vegada conclòs, ens deixa un
alt grau de compliment i una estructura general que marca i limita les
àrees d’actuació de la nostra realitat, a més de ser un camí obert als nous
esdeveniments que ens depara l’actualitat.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
23
INTR
OD
UCCIÓ L’organització com a consens social
El disseny de les polítiques i programes d’actuació en matèria de prevenció
i atenció de les drogodependències està establit en el Decret Legislatiu
1/2003, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el text
refós de la Llei de la Generalitat Valenciana sobre Drogodependències i
Altres Trastorns Addictius, en el qual es regula el conjunt de mesures i
accions encaminades a la prevenció, assistència, incorporació i protecció
social de les persones afectades per les drogues.
La prevenció del consum de drogues, preferentment entre els més jóvens,
l’assistència sanitària pública, universal i gratuïta per als qui patixen el
problema de les addiccions, el suport i l’orientació familiar per als qui
patixen les conseqüències de les drogodependències i, finalment, la
integració sociolaboral dels afectats, són els objectius prioritaris nascuts del
consens social. Per això, el Govern Valencià va crear este marc normatiu
amb la finalitat d’incloure en les seues disposicions el desenvolupament
d’estos objectius.
Una cultura basada en el treball de col.laboració
Per a la població valenciana, el fenomen de la drogues és una de les
preocupacions més importants i una amenaça per a la salut dels valencians.
Hi ha en la nostra comunitat cent mil consumidors problemàtics de
drogues, com apunten les dades d’incidència acumulada.
Introducció1
18
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
D’una altra banda, el Decret Legislatiu 1/2003, d’1 d’abril, del Consell,
pel qual es va aprovar el text refós de la Llei sobre Drogodependències i
Altres Trastorns Addictius, té com a objecte establir i regular, en el marc de
les competències que estatutàriament corresponen a la Generalitat i dins
del seu àmbit territorial, un conjunt de mesures i accions encaminades a
la prevenció, assistència, incorporació i protecció social de les persones
afectades tant per l’ús i/o abús de substàncies que puguen generar
dependència com per altres trastorns addictius. Així mateix, preveu el
disseny de polítiques i programes d’actuació en matèria de prevenció i
atenció de les drogodependències.
La política del Consell, a través de la Direcció General de Drogo-
dependències, integrada en l’Agència Valenciana de Salut, establix els
criteris i els principis per desenvolupar i disposar un pla estratègic com a
marc comú d’actuació.
El Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
2006-2010, de la Comunitat Valenciana, es configura com a l’instrument
imprescindible per a la planificació i ordenació de recursos, objectius i
actuacions en l’àmbit de l’atenció i prevenció de les drogodependències,
tenint com a missió disminuir la vulnerabilitat a totes les addiccions i
pal.liar-ne les conseqüències.
En conseqüència, d’acord amb el que preveu l’article 31 del text refós de
la Llei sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius, aprovat pel
Decret Legislatiu 1/2003, d’1 d’abril, del Consell, a proposta del conseller
de Sanitat, el Consell
ACORDA
Aprovar el Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns
Addictius 2006-2010, de la Comunitat Valenciana, el text del qual queda
incorporat al present Acord com a annex.
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
17
ACORD
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS, CONSELLER DE TERRITORI I
VIVENDA, SECRETARI DEL CONSELL PER SUBSTITUCIÓ,
CERTIFIQUE: que el Consell, en la reunió del dia 12 de gener del
2007, va adoptar el següent
Acord:
El Pla Autonòmic Valencià sobre Drogodependències i Altres Trastorns
Addictius, aprovat per l’Acord de 2 de febrer de 1999, del Consell, va
ser l’instrument de planificació i ordenació dels objectius i actuacions en
l’àmbit de les drogodependències.
Este Pla, el grau de compliment del qual ha sigut més que satisfactori, ha
donat lloc a una estructura general que marca i limita les àrees d’actuació de
la nostra realitat, a més de ser un camí obert cap a les noves circumstàncies
que ocorren en l’actualitat.
14
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
drogodependent com un malalt i per tant atendre’l en unitats específiques del Sistema sanitari públic.
Però en la Conselleria de Sanitat no ens conformem amb el nivell de qualitat aconseguit. La nostra intenció és continuar treballant en la promoció de la salut de tots els valencians, i per a això hem dissenyat noves estratègies com les que s’arrepleguen en estes pàgines.
Gràcies al Pla estratègic sobre drogodependències i altres trastorns addictius 2006-2010 millorarem l’accés de la població més jove a la informació sobre l’ús i l’abús de les drogues. Potenciarem també els canals de col.laboració entre els professionals de l’assistència sanitària i l’atenció social, a fi de millorar la nostra capacitat per a detectar de forma precoç el consum de drogues.
També és la nostra intenció facilitar l’accés dels grups de població amb situacions d’alta exclusió social als programes amb agonistes o altres fàrmacs d’eficàcia clínica demostrada. Així mateix, adaptarem els programes que hem desplegat en les vivendes tutelades a les noves necessitats emergents.
Estes iniciatives, juntament amb moltes altres, també han quedat arreplegades en el pla estratègic que presentem en esta monografia. Eixes propostes ens permetran crear una nova cultura organitzativa basada en la participació, el treball, l’evidència científica i, també, en els principis de solidaritat i tolerància.
El Pla estratègic sobre drogodependències i altres trastorns addictius 2006-2010 arreplega, per tant, tota la nostra aposta de futur en matèria de drogodependències. Serà una aposta per la qualitat assistencial, per la innovació tecnològica, per la integració eficient dels recursos i per la col.la-boració interinstitucional més eficaç.
L’any 2010, quan hàgem culminat el desplegament del pla, l’atenció de les drogodependències en la nostra comunitat autònoma haurà aconseguit el màxim nivell d’excel.lència. Un nivell que ens permetrà no només millorar la nostra capacitat de resolució dels problemes d’addicció, sinó que també ens ajudarà a minimitzar l’impacte social que les drogodependències provoquen en la nostra societat.
Manuel Cervera TauletConseller de Sanitat
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
13
Pròleg
El Pla estratègic sobre drogodependències i altres trastorns addictius 2006-2010 és la resposta de la Generalitat a un dels problemes de salut que suscita més preocupació en la nostra societat. Esta preocupació es deriva de l’elevada incidència que el consum de drogues té tant sobre l’esfera biològica i psicològica de l’individu, com sobre el seu entorn social.
Per a afrontar esta situació, al llarg de l’última dècada, totes les accions promogudes des dels poders públiques s’han centrat en la prevenció del consum, en l’assistència al drogodependent i a afavorir la seua reinserció social posterior.
Ha sigut un procés que cal qualificar com d’unitari i continuat en el temps. Un procés que es va iniciar l’any 1997, amb la promulgació de la Llei 3/1997, de 16 de juny, de Drogodependències i Altres Trastorns Addictius. Posteriorment, el Consell va intensificar el seu compromís institucional amb la política de drogodependències, modificant esta llei a través del Decret Legislatiu 1/2003, que va aprovar el Text Refós de la Llei.
Estes normes van ajudar, en el seu moment, a crear un nou marc normatiu que ens ha permés millorar la protecció social de les persones afectades per l’ús o l’abús de substàncies que poden generar dependència. Al mateix temps, van contribuir a reorganitzar els nostres recursos, de tal forma que hui tenim una major capacitat de resposta.
Juntament amb estes normes, han anat veient la llum, en el temps, altres propostes de caràcter polític, com el I Pla autonòmic sobre drogodependències i altres trastorns addictius 1999-2002. Gràcies als objectius i postulats que arreplegava, vam poder donar un impuls definitiva a la xarxa de centres, servicis i unitats que la Generalitat havia dissenyat per a atendre les drogodependències.
En el marc d’este pla també vam promoure altres mesures, com la posada en funcionament d’un programa de prevenció escolar que hui cobrix la totalitat de centres educatius de la nostra comunitat autònoma o la creació de la Fundació per a l’Estudi, la Prevenció i l’Assistència de les Drogodependències”.
El desenrotllament i la consolidació d’estos projectes han permés que hui, la nostra Comunitat, pot puga presumir de ser l’única en tot l’Estat que complix amb la “Estratègia nacional de drogues”, al considerar el
10
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
2010, fruit de l’experiència de molts professionals i anys de treball
continuat, amb la qualitat d’adaptabilitat als canvis socials i a les noves
demandes. Amb el desig de potenciar el que ens ha sigut útil, crear
nous espais terapèutics, millorar la qualitat de l’atenció i propiciar una
coordinació òptima entre els professionals, el moviment associatiu i els
diferents estaments de l’administració, necessaris per a respondre amb
contundència a este difícil problema.
En este nou repte que ens plantegem, no podem oblidar la nostra
solidaritat amb els que patixen les greus conseqüències que les
addiccions ocasionen, perquè és a ells a qui hem de facilitar el major
benefici.
Només em resta agrair a totes les persones que treballen en l’àmbit
de les drogodependències el seu esforç diari i sol.licitar la col.laboració
de tots, perquè només entre tots podrem aconseguir el benestar que el
poble valencià mereix.
Francisco Camps OrtizPresident de la Generalitat
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
9
Presentació
Fa pràcticament una dècada el Govern Valencià va aprovar la Llei
3/1997, de la Generalitat Valenciana, sobre Drogodependències i
Altres Trastorns Addictius, refosa posteriorment en el Decret Legislatiu
1/2003, del Consell de la Generalitat Valenciana. Este marc normatiu
va suposar un fita en el camí de l’organització, l’agilitat i l’eficàcia
de les administracions públiques davant de la necessària atenció de la
problemàtica de les drogodependències en el nostre àmbit territorial.
La prevenció, assistència, rehabilitació i integració social, entesa
com a atenció integral, ha sigut sempre l’eix central de l’abordatge
d’este difícil fenomen que suposen els trastorns addictius. En el nostre
camí de lluita contra les addiccions, no hi ha dubte que han sigut
molts els problemes resolts; no obstant això, la dinàmica canviant del
fenomen ens obliga a romandre en alerta constant, a preveure i adaptar
les intervencions a les necessitats detectades en cada moment.
Per això, el Govern Valencià vol renovar el seu compromís amb
els ciutadans donant un nou impuls en la lluita contra les drogues en
la nostra Comunitat. Amb esta filosofia naix el Pla Estratègic 2006-
6
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
7. Àrea de Valoració i Suport en Drogodependències……………………......101
• Unitats de Valoració i Suport en Drogodependències i programes
d’Intervenció en Comissaries
8. Àrea de Coordinació Institucional i Participació Social………….....……109
• Coordinació institucional
• Participació social
9. Àrees transversals…………………………………………………………......119
• Sistemes d’informació i avaluació
• Formació
• Investigació
10. Avaluació…………………………………………………………………......149
11. Pressupostos…………………………………………………………...…......173
12. Annex……………………………………………………………………........177
• Normativa valenciana en matèria de Drogodependències i Altres
Trastorns Addictius
• Altra normativa valenciana d’interés
• Normativa d’àmbit internacional
• Normativa d’àmbit estatal
Pla E
stratègic sob
re Dro
god
epen
dèn
cies i altres Trastorn
s Ad
dictiu
s
5
ÍNDEX
Presentació…………………………………………………………......………......9
Pròleg…………………………………………………………………..................13
ACORD de 12 de gener de 1999, del Consell, pel qual s’aprova el Pla Autonòmic
Valencià sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius 2006 - 2010
Acord…………………………………………………………………..................17
1. Introducció
2. Caracterització del problema………………………....……………………….21
3. Àrea de Prevenció…………………………………....………………………...39
• Prevenció escolar
• Prevenció familiar
• Prevenció laboral
• Prevenció comunitària
• Prevenció selectiva
4. Àrea d’Assistència Sanitària…………………………………...……………...67
• Unitats de Conductes Addictives
• Unitats de Desintoxicació Hospitalària
• Unitats de Deshabituació Residencial
5. Àrea d’Evitació i Reducció de Danys……………………………........…….83
• Centres de Trobada i Acollida
6. Àrea d’Integració Social…………………………………………......………..91
• Centres de dia
• Vivendes tutelades
PARTICIPANTS EN L’ELABORACIÓ DELPLA ESTRATÈGIC SOBRE DROGODEPENDÈNCIESI ALTRES TRASTORNS ADDICTIUS 2006-2010DE LA COMUNITAT VALENCIANA
DIRECCIÓ:Tomás Dols, Sofía.
COORDINACIÓ I REDACCIÓ:Aguilar Serrano, Julia; Algarra Eugenio, Salvador; Castellano Gómez, Miguel; Ibarra Huesa, Joaquín; Mateu Aranda, M. Jesús; Samper Gras, Teresa; Tomás Dols, Sofía; Verdú Asensi, Francisco.
GRUP D’EXPERTS:Bataller Vicent, Alfonso; Benages Martinez, Adolfo; Beneit Montesinos, José Vicente; Bueno Cañigral, Francisco J; Climent Díaz, Benjamín; Cortés Tomás, M. Teresa; Diago Madrid, Moisés; García del Castillo Rodríguez, José Antonio; García Pardo, José; Gómez Moyá, M. Josefa; Guerry Sirera, Consuelo; Leal Cercos, Carmen; Sanz Marqués, Luis; Martín Moreno, José Maria ; Miñarro López, José; Moreno Palanques, Rubén; Moreno Murcia, Juan José; Pascual Pastor, Francisco; Pérez de los Cobos, José; Portilla Sogorb, Joaquín; Romero Gómez, Javier; Sánchez Marcos, Jesús; Sieres Sala, Jaime; Torres Hernández, Miguel Ángel; Valles Testera, Aranzazu.
GRUPS DE TREBALL:Agos Felip, Santiago; Álvarez Pascual, M. Jesús; Antón Peinado, Julio; Blasco Guilart, José Luis; Cano Gras, José Miguel; Cencillo Lorente, Javier; Clemente Corber Amparo; Concepción Aramendia, Beatriz; Cortés Tomás, M. Teresa; De Juan García, Francisco José; Ferrer Cervera, Ignacio; Forcada Chapa, Rafael; García González, Javier; Gavidia Catalá, Valentín; Hernández Rel, Encarna; López Sánchez, Carmen; López Escamilla, Isabel; Lozano Martínez, Julia; Martí Martí, Vicent; Martínez Raga, José; Martínez, Ximo; Miñarro López, Jose; Oliver Castelló, Margarita; Pardo Cortés, Ana Pilar; Pérez Martínez, Ana; Robles Poniente, Ana; Sánchez Guerrero, Mercedes; Sanchis Fortea, Manuel; Sancho Muñoz, Albert; Sanmartín Guerricabeytia, José; Tomás Gradoli, Vicente; Valderrama Zurián, Juan Carlos; Valoria Martínez, Amadeo; Valls Azorín, Rafael; Ventura Meneu, Irene; Zafrilla López, Isabel.
Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat © De la present edició: Generalitat, 20092ª EdicióISBN: 978-84-482-5283-0Depòsit legal: V-3318-2009Imprimix: Imprenta Romeu, S.L.
PLA ESTRATÈGICSOBRE DROGODEPENDÈNCIES
I ALTRES TRASTORNS ADDICTIUSDE LA COMUNITAT VALENCIANA
2006-2010
2009
n º 2 0Série PE
PLAN ESTRATÉGICOSOBRE DROGODEPENDENCIAS
Y OTROS TRASTORNOS ADICTIVOSEN LA COMUNITAT VALENCIANA
2006-2010
nº 20Série PE
PLA ESTRATÈGICSOBRE DROGODEPENDÈNCIES
I ALTRES TRASTORNS ADDICTIUSEN LA COMUNITAT VALENCIANA
2006-2010
PL
A E
ST
RA
TÈ
GIC
SO
BR
E D
RO
GO
DE
PE
ND
ÈN
CIE
S I A
LT
RE
S
TR
AS
TO
RN
S A
DD
ICT
IUS
EN
LA
CO
MU
NIT
AT
VA
LE
NC
IAN
A 2006-2010
PL
AN
ES
TR
AT
ÉG
ICO
SO
BR
E D
RO
GO
DE
PE
ND
EN
CIA
S Y
OT
RO
S
TR
AS
TO
RN
OS
AD
ICT
IVO
S E
N L
A C
OM
UN
ITA
T V
AL
EN
CIA
NA
200
6-20
10
