Planificació de l'empresa; economia de l'empresa

Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso

1

TEMA 4 PLANIFICACIÓ , ÓBJECTIUS I CÓNTRÓL

1. PLANIFICACIÓ

La planificació és un procés per determinar objectius i definir com assolir-los. A més,

planificar és el procés de com desenvolupar plans. I, per últim, els plans són esquemes

que ens indiquen com podrem obtenir les finalitats.

Per a què serveix planificar?

i. Per tenir dates d’acabament.

ii. Saber quins recursos econòmics, humans... necessitarem.

iii. Fàcil d’extreure’n diferents alternatives.

iv. Optimitzar la programació.

v. Comunicar als afectats (quant falta per fer, quant hem fet...)

vi. Fàcil revisió: millor revisar un esquema que no pas un text.

1.1. TIPUS DE PLANS

Segons Diez i Redondo (1996) feien la següent classificació:

a. Estratègics: grans objectius i línies d’acció. És a llarg termini, i són poc precisos.

b. Tàctics permanents: instrumentalitzen els plans estratègics. Requereixen molta

precisió i són a curt termini.

c. Tàctics d’un sol ús: són per un temps i finalitat específics. Requereixen alta

precisió i són efímers.

Segons Koontz i Weihrich (1998), feien una classificació segons el concepte del que es

fer el pla en qüestió:

a. Missió: identifica la funció o la tasca de l’empresa.

b. Objectius: resultats a obtenir pels diferents àmbits de l’empresa.

c. Estratègies: determinar objectius bàsics a llarg termini i ús de recursos per a

complir-los.

d. Polítiques: plans que orienten el pensament en la presa de decisions.

e. Procediments: descripció detallada d’un procés.

f. Regles: accions específiques no discretes.

g. Programes: conjunt de metes, polítiques, processos i de recursos.

h. Pressupostos: formulació dels resultats esperats en termes numèrics.

Amb els punts anteriors, es formula el procés de planificació, quedant:

a. Identificació de les oportunitats.

Objectius

primaris

Objectius

secundaris


2

b. Fixació d’objectius.

c. Desenvolupament de premisses.

d. Desenvolupament de cursos alternatius.

e. Avaluació d’aquests.

f. Selecció d’un curs d’acció.

g. Formulari de plans derivats.

h. Pressupostació.

1.2. COORDINACIÓ DE PLANS I PERÍODE DE PLANIFICACIÓ

En l’elaboració de plans a curt termini s’ha de tenir en compte els de llarg termini, ja

que es produeixen moltes pèrdues quan es prenen decisions sobre situacions

immediates que no consideren el seu efecte sobre els objectius llunyans.

1.3. EINES DE LA PLANIFICACIÓ

Per a planificar, s’han de prendre decisions, les quals han de relacionar-se amb:

Quines activitats farem.

Quan es farà cada activitat.

Quin serà l’ordre.

Qui les durà a terme...

I, a l’hora de prendre aquestes decisions, és important tenir informació sobre:

Quant costarà.

Quan s’haurà de pagar o cobrar.

Què necessitem.

Quins terminis tenim.

Quines activitats es poden fer més tard i

quines no.

Controlar l’estat del projecte...

Per tant, per a obtenir informació i prendre les

decisions, s’han desenvolupat un conjunt

d’eines de planificació:

Estat econòmic: models de pressupost.

Evolució temporal: utilització dels grafs

com PERT (1) i el gràfic de Gantt (2).

2

1


3

No obstant, existeixen tècniques que permeten integrar els dos aspectes, com una

utilització combinada de grafs amb models de pressupost, o bé l’anomenat PERT-Cost

o bé programes informàtics integrats de planificació.

1.4. MODELS DE PRESSUPOST

Els ingressos i les despeses Pressupost de compte d’explotació.

Els cobraments i els pagaments Pressupost de tresoreria.

- Resultat financer: obtingut en funció de les activitats financeres implícites en la

gestió de la tresoreria.

- Resultat d’explotació: resultat de l’activitat per a la que va ser fundada la

nostra empresa.

Comptes de resultats provisionals

Suma Resta

- Vendes - Altres ingressos

- Consums - m/o directa - Altres despeses directes - Despeses d’estructura - Despeses financeres - Amortitzacions

Benefici abans d’impostos

Impost de societats

Benefici net previst

Pressupost de tresoreria

Suma Resta

- Saldo inicial Cobraments previstos:

- Per vendes - Venda d’actius - Financers

Pagaments previstos: - D’explotació - Energia - Impostos - Despeses generals - Altres despeses - Extraordinaris (compra d’actius) - Financers

Saldo final

Cash flow

Suma Resta

Saldo inicial del període Aplicacions: - Inversions - Impostos - Dividends - Devolució de préstecs

Origen de fons: - Benefici net d’explotació - Amortització - Subvencions - Préstecs sol·licitats


4

- Venda de patrimoni - Previsions i provisions de

l’exercici

Saldo al final del període

2. OBJECTIUS

Els objectius són finalitats perseguides per mitjà d’una activitat; són els resultats a

obtenir pels diferents àmbits de l’empresa. Hi ha una jerarquia entre els objectius i en

el mateix objectiu de per sí.

Un cop sabem el temps en que farem el projecte i l’estat econòmic d’aquest, podrem

fixar objectius, els quals venen derivats d’una programació d’un projecte (tàctics). Per

tant, els objectius requerits per a una planificació estratègica són els que defineixen les

línies d’acció de l’organització.

Com hem mencionat anteriorment, hi ha una jerarquia. És a dir, una correlació entre el

tipus d’objectiu i el nivell jeràrquic de qui l’estableix:

Alta direcció Intermedis Nivell baix

Propòsit Objectius globals de les àrees clau

Objectius de departament

Missió Objectius de divisió: partició de l’empresa en la qual hi ha departaments

Objectius d’unitat

Objectius generals Objectius de departament Objectius dels subordinats

Objectius globals de les àrees clau

Com es pot veure, hi ha un cert solapament dels objectius dels diferents nivells dels

gerents d’una empresa. A més, els que provenen de l’alta direcció són els que més tard

generen els dels intermedis i els del nivell baix.

2.1. CARACTERÍSTIQUES

Des d’un punt de vista psicològic, els objectius han de ser:

Comprensibles.

Acceptables.

Ambiciosos.

Atractius.

Motivadors.

Realistes.

Des d’un punt de vista natural, és a dir, del mateix objectiu, serà bo si és:


5

Mesurable: ha de tenir un indicador per entendre millor si no és mesurable

directament.

Centrat en resultats: mirar el resultat obtingut.

Realitzable.

Flexible: que es pugui modificar si fa falta.

2.2. ADMINISTRACIÓ PER OBJECTIUS (APO)

És un sistema administratiu, una manera d’administrar l’empresa. Normalment afecta

a l’alta direcció. Es determinen objectius específics (per a cada persona de

l’organització) de forma conjunta (pactant el gerent amb els treballadors) pels

diferents nivells de l’administració. Es revisa de forma periòdica i es concedeixen

premis (si s’escau) basant-se en el progrés.

- Visió tradicional: les idees parteixen de l’alta direcció (autoritat) i van des d’alt

a baix. Aquesta és la visió tayloriana.

- Visió japonesa (mètode ascendent): va néixer al Japó. Les idees venen del nivell

inferior, les quals es transformen en informació i es dirigeixen cap amunt.

Per tant, l’APO es pot definir com una síntesi del taylorisme i de la visió japonesa. És

per això que:

i. Fixa metes tangibles.

j. Definides amb mecanismes participatius.

k. En un període de temps definit.

l. Fent un feed-back constant: informar als empleats sobre els desenvolupament

de la seva tasca.

A més a més, existeixen varies visions complementàries de l’APO: com a eina

d’avaluació, com a tècnica de motivació o bé com a dispositiu de planificació i control.

2.2.1. PROCEDIMENT

Per a poder establir el sistema APO, ha de seguir aquestes passes:

I. Establir els primers objectius.

a. Que procedeixin de la Direcció General.

b. Establir les metes per a un temps determinat.

c. Tenir en compte els punts febles i les àrees de millora.

d. Tenir en compte que podran ser modificats en un futur.

II. Aclarir qui fa què (els rols a l’organització): cada objectiu a algú en concret i

que no es repeteixi.

III. Establir els objectius als subordinats. S’ha de tenir en compte als

subordinats, els quals mostren les visions que poden intervenir a l’hora de

marcar els objectius.


6

IV. Fer un reciclatge d’objectius (renovació). Això és així, ja que els

subordinats van donant les seves idees i per tant, els objectius preliminars

van variant.

Avantatges Inconvenients

Augmenta la motivació dels treballadors Difícil comprensió el concepte d’APO (no hi ha autoavaluació ni autocontrol)

Millora l’administració No es poden establir metes en totes les àrees de l’empresa

Aclareix l’organització S’ha de fixar objectius a curt termini

Genera compromís personal

Permet desenvolupar controls efectius

Sistematizació

3. CONTROL

Els procés de control, segons diferents autors, es pot dividir en 4 fases:

I. Què hem de controlar: determinar les zones de control. S’ha de veure

quines mereixen ser controlades i quines no (si ens donen benefici o no).

II. En quin cas direm que està bé i quan haurem de corregir els errors. Per

això s’ha de:

a. Establir normes i estàndards de comportament: establint criteris

d’estabilitat (per una certa mesura és o no acceptable; si ho és, no serà

rebutjat).

b. Mesurar les realitzacions.

III. Què farem si constatem que la marxa no és correcta: correcció de les

desviacions.

Procés a controlar

Estàndards

establerts

Comparació amb

els estàndards

Establir mesures

correctores

Input Output


7

3.1. REQUERIMENTS PER A CONTROLS EFICAÇOS

Els controls han de tenir en compte una sèrie de requisits per tal d’evitar que hi hagin

errors. Aquests són:

Congruents amb l’activitat.

Correcció ràpida.

Objectivitat.

Flexibilitat.

Adequats a l’organització.

Econòmics.

Enfocats a metes.

Acció correctiva: si hi ha quelcom que no sigui correcte, que s’accioni aquest

mecanisme correctiu automàticament.

Acceptats.

3.2. TÈCNIQUES DE CONTROL

Les primeres eines per a controlar són les de planificació, com per exemple els

pressupostos, programacions com PERT, gràfic de Gantt, ús de dades estadístiques,

informes i anàlisis especials, auditoria interna...

3.2.1. PRESSUPOST

Podem distingir entre dos tipus de pressupostos:

Pressupost en base zero: se li demana a cadascun dels responsables que

identifiquin les activitats que s’han de realitzar en el seu departament i que

proposi les despeses precises per fer-les. Cada cop es parteix de zero.

Pressupost per programes: divideix el pressupost segons programes o projectes

previstos i no segons l’organigrama.

3.2.2. EINES DE PROGRAMACIÓ

El gràfic de Gantt i PERT poden ser utilitzats com a tècniques de control. A més, la

majoria de programes informàtics de programació aporten rutines que permeten

controlar l’avenç de les activitats programades així com els recursos emprats (tant

humans com materials).


8

3.3. EFECTES DEL CONTROL

Segons Mintzberg: “...cuanto más sujeta està una empresa al control externo, más se

centraliza y formaliza su estructura según los parámetros de diseño de una burocràcia

maquinal”.

Una burocràcia maquinal és aquella que el mecanisme de coordinació és la

normalització de processos i la part fonamental és la tecnoestructura.

Planificació de l'empresa; economia de l'empresa

Business

Transcript of Planificació de l'empresa; economia de l'empresa