1. ELS PORIFERS I CELENTARATS

2. ELS CUCS

3. ELS MOL·LUSCS

4. ELS ARTRÒPODES

5. ELS EQUINODERMS

5. ANIMALS INVERTEBRATS

AUTORS:

PAULA AMOR

NÚRIA BELTRAN

GERARD PESSARRODONA

MARINA ROIG

1 ESO C

FEBRER DE 2013

Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013

Les esponges formen part del grup dels porífers. Algunes són marines, encara que hi ha

algunes d’aigua dolça.

Les esponges tenen forma de sac amb forats anomenats porus, es comuniquen a través de

canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial, que comunica a l’exterior per un orifici nome-

nat òscul.

La esponja si li falta un tros es torna fer, es torna a regenerar.

1.A quina característica del cos d’una

esponja fa referència el nom de porí-

fer?

Que són marines encara que algunes d’ai-

gua dolça.

2. En què es diferencien el pòlip i la

medusa? En què s’assemblen?

Es diferencien en la forma que tenen, la

cobertura i on viuen. No s’assemblen en

res.

24. copia el dibuix d’aquesta esponja i

indica-hi per mitjà de fletxes el recor-

regut que fa el corrent de l’aigua des

de que hi entra fins que surt.

L’aigua, carregada de nutrients , entra

pels porus i , després de deixar les subs-

tancies nutritives, torna a sortir per l’òs-

cul.

25. En el dibuix següent es poden ob-

servar diversos porífers i celenterats.

A) identifica-hi els animals de cada

grup. medusa=celenterat,

corals=celenterats, espon-

ja=porífer. B) Dels celentarats identificats, in-

dica quins tenen forma de polip i

quins de medusa. pòlip=corals i medusa=medusa

Els coralls i les meduses són celenterats.

Presenten simetria radial. El seu cos es tou, amb una única ober-

tura envoltada de tentacles. L’obertura comunica amb la capaci-

tat gastrovascular.

Els celenterats són carnívors.

Hi ha dos grups:

Forma de pòlip. Com els coralls.

Forma de medusa. Com les meduses.

Les caracterís-

tiques dels porí-

fers i els celen-

terats són ani-

mals d’una orga-

nització molt

senzilla, ja que

no tenen ni òr-

gans ni aparells.

Porífer

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS

celenterat

2. ELS CUCS

El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.

Els platihelmints, són els cucs més senzills. Tenen el cos pla , prim, tou, dividit

en segments i sense òrgans de locomoció. Alguns són aquàtics o de medis humits.

Els nematodes, tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells i els extrems

acaben en punta. La majoria són de vida lliure, i habiten en ambients aquàtics i en

ambients terrestres. Alguns són paràsits, que transmeten malalties als animals i a

les plantes. No tenen òrgans respiratoris.

Els anèl·lids, tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Tots els anells són sem-

blants i tenen els mateixos òrgans. Aquesta repetició dels anells en el cos s’ano-

mena metameria. En la part inferior de tots els anells hi ha una apèndixs rígids

anomenats quetes. Alguns cucs tenen un engruiximent anomenat clitel.

Hi ha espècies que són hermafrodites i altres amb els sexes separats. Gairebé

tots són capaços de regenerar individus a partir de un fragment del seu cos.

3 .Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?

Els nematodes no són hermafrodites, els nematodes tampoc tenen anells en el cos i els platihelmints tenen el cos pla i els

altres cilíndric.

4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmints i anèl·lid.

Els platihelmints són grups d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i en forma allargada. La majoria són parà-

sits, com les tènies. Del grec, poikílos: variat, i thermós: calent.

Els anèl·lids són un grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com per exem-

ple el cuc de terra. Del llatí, anellus: anell petit.

5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida.

Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració?

Perquè tenen brànquies i tenen que tenir la pell humida per respirar, com els peixos.

28. Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics o terrestres molt humits.

Justifica a què creus que és degut aquest fet. Perquè respiren per brànquies i sinó esta humida la seva pell no poden

respirar.

30. La tènia o solitària és un cuc platihelmint en forma de cinta que pot arribar a fer quatre metres de longitud.

A la part anterior del cos presenta una protuberància anomenada escòlex o cap, proveïda de quatre ventoses i

d’una corona de garfis punxeguts. A continuació té una porció prima, anomenada coll, i també nombrosos segments,

la mida i l’edat dels quals augmenta a mesura que ens allunyem de l’escòlex.

A) Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis? les ventoses per absorbir els nutrients del intestí de les per-

sones, i els garfis per menjar.

B) Investiga com es reprodueix la tènia i com és el seu cicle vital.

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

Els mol·luscs tenen simetria bilateral, tenen un cos tou i dividit

en tres regions: el cap, la massa visceral i el peu, el peu es mus-

culós i el fan servir per nadar, repta i excava. Tenen el cos co-

bert d’una fina membrana.

Com són les funcions dels mol·luscs?

Hi ha dos tipus de mol·luscs els aquàtics que tenen les funcions

de respirar a traves de les brànquies, en canvi els terrestre

respiren a través dels pulmons.

Però tots tenen una alimentació molt variada, són hermafrodites

i neixen a traves de la metamorfosi.

Els gasteròpodes

Tenen el cap desenvolupat amb quatre tactes. El peu és musculós i el fan servir per reptar. Gairebé tenen una conquilla en-

rullada en forma d’espiral.

Els Bivalves

No tenen un cap diferenciat. Tenen un peu petit, en forma de destral, i es excavador. Respiren a través de brànquies i s’ali-

menten filtrant l’aigua. De la qual prenen aliment.

Els cefalòpodes

La majoria no tenen conquilla, encara que alguns en tenen una molt petita, respiren a través de brànquies. Són carnívors i

caçant a través dels tentacles.

Grups de mol·luscss

els bivalves

Es un musclo que

viu fixat a les

roques.

els gasteròpodes

Aquest es un

cargol terrestre.

Els cefalòpodes

Aquest es un pop

que viu els mars i

esta compost per

quatre tentacles.

6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs?

Fan la funció de reptar, nadar i excavar.

7. Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc?

El cos que esta dividit en cap, massa viscosa i peu.

8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpodes, bivalve i cefalòpode.

Gasteròpodes: grup de mol·luscs, la majoria amb la conquilla en forma d’espiral.

Bivalves: grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat i que tenen un peu aplanat en forma de destral. Cefalòpodes:

grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de tentacles.

9.A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què?

Pertany al grup dels bivalves perquè té dues valves que formen la conquilla.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Presenten una simetria bilateral

Tenen el cos cobert per un exosquelet, format per pe-

ces articulades i compost d’una substancia, anomenada

quitina

Tenen apèndixs articulats: potes, antenes, ales o peces

bucals. El nombre de potes i d’ales varia d’uns grups a

uns altres

La majoria tenen el cos dividit en 3 zones: cap, tòrax i

abdomen. Si tenen el cap i el tòrax fusionats, formen el

cefalotòrax .Els sentits estén molt desenvolupats. Els

ulls poden ser simples anomenats ocels, o composts

Com són les funcions dels artròpodes

Tenen una alimentació molt variada i relacionada amb la seva manera de viure. Poden ser carnívors, herbívors,

carronyaires, etc.

Tenen sexes separats. Els mascles i les femelles són diferents. Son ovípars amb la fecundació interna . En al-

guns de l’ou neix una larva. Que després de la metamorfosi es converteix en adult.

Per créixer s’ha de despendre de l’exosquelet i n’han de formar un de nou. Aquet procés rep el nom de muda.

les mudes succeeixen diverses vagades a la vida.

Es classifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.

Parts de l’abella: cap, tò-rax i abdomen

10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.

Prové del grec, árthrom: articulat, i podós: peu.

11. Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes?

Les seves funcions són protegir-los dels depredadors i evitar la dessecació del cos.

12. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?

Per créixer s’han de despendre del exosquelet i n’han de formar un de nou. Aquest procés rep el nom de muda.

Un escorpí , un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes . Actualment es coneixen més d’un milió d’espè-

cies diferents d’artròpodes.

Viuen en tots els medis . Presenten una gran varietat d'adaptacions a diferents maneres de viure.

Com són els insectes

Els insectes

Al cap i solen tenir un parell d’ulls compostos, dos o tes ocels i un

parell d’antenes. L'estructura de la boca es molt variable

El tòrax presenta tres parells de potes articulades i generalment

un o dues ales. Les potes depenen del tipus de vida dels animals.

L’abdomen està segmentat i no té apèndixs. La respiració es duu a

terme per mitja de uns tubs ramificats anomenats tràquees. Pre-

senten sexes separats i diferents dels mascles i el de les feme-

lles. Tenen fecundació interna i ovípars. De l’ou neix una larva que

fa la metamorfosi, en la qual poden passar per una o dues fases,

la de la larva i la de la nimfa

Aparells bucals dels insectes

Boca mastega-dora (formiga)

Boca xucladora (papallona)

Boca mastega-dora i llepadora (abella)

A fons

Metamorfosi de la papallona monarca.

De cada ou que ha post la femella neix una

eruga. L’eruga després d’un temps de creixe-

ment i maduració, passa per una fase de

nimfa, en la qual s’embolcalla dins d’un capoll

anomenat crisàlide i experimenta un seguit

de canvis fins arribar a ser una papallona

Foto larva

Foto crisàlida

Foto insecte adult

13. Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?

Perquè tenen sis potes.

14. Com respiren els insectes?

Respiren per mitja d’uns tubs ramificats anomenats, tràquees, que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situats

a l’abdomen i al tòrax a vegades.

29. Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una eruga

A) Identifica quin es cadascun: a) eruga i b) anèl·lid.

B) En que s’assemblen i en que es diferencien? S’assemblen en que els dos són allargats i es diferencien en que un fa

la metamorfosi i l’altre no.

37. Quins del animals següents també es consideren insectes socilas?

A) Tèrmits, formigues i vespes

B) Papallones, arnes i escarabats

Boca picadora i xucladora (mosquit)

Els aràcnids

Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones càlides i

seques. Tenen el cos dividit en dos parts: el cefalotòrax i

l’abdomen. Al cefalotòrax tenen dos quelícers, que servei-

xen per menjar i dos pedipalps, amb funció defensiva i tàc-

til i quatre parells de potes més.

Respiren per mitjà de tràquees. Són carnívors i estan pro-

veïts d’ungles, garfis i glàndules verinoses per capturar

presses.

Tenen sexes separats. N’hi ha que són ovípars, d’altres viví-

pars i també d’ovovivípares

Els crustacis

Gairebé tots són marins, però també n’hi han d’aigua dolça i

alguns són terrestres.

Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l’abdomen, tot i que

ens molts casos el cap i el tòrax estan units formant el ce-

falotòrax

Al cap i tenen dos parells d’antenes, un parell d’ulls i mandí-

bules mastegadores. Al tòrax i tenen cinc parells de potes.

L’abdomen està segmentat.

Respiren per mitjà de brànquies o a través del cos.

Tenen una alimentació molt variada.

La majoria tenen sexes separats. Són ovípars i presenten

metamorfosi.

Parts d’un aràcnid

Parts dels crustacis

15. Què són els quelícers dels aràcnids i qui-

na utilitat tenen?

Els quelícers són dues peces bucals dels aràc-

nids, al cefalotòrax. Serveixen per menjar.

16. Busca en els conceptes clau el significat

de miriàpode.

Grup d'artròpodes que tenen dues antenes i un

cos llarg i dividit en nombrosos segments. Cada

segment té un o dos parells de potes.

17. A quin grup d'artròpodes pertany els es-

corpins i les paparres?

Els escorpins als aràcnids i les paparres també

18.Quina és la principal diferència que hi ha

entre el centpeus i el milpeus?

Que el centpeus té un parell de potes a cada

segment i el milpeus en té dos parells a cada

segment.

Els miriàpodes

Son terrestres i viuen en llocs foscos

i humits .

Tenen el cos allargat i format pel cap

i el tronc, amb un nombre variable de

segments poden tenir un parell de

potes o dos parells de potes. Al cap

tenen un parell d’antenes, ulls simples

i una boca amb mandíbules mastega-

dores.

Respiren per mitjà de tràquees.

Tenen una alimentació molt variada.

Tenen sexes separats. Són ovípars.

Parts dels mi-riàpodes

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms

Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.

Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes, cilíndrica, com

les holotúries, o estrellada, com les estrelles de mar.

Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades

sota la pell i que poden estar lliures, articulades o, fins i tot, sodades

entre si.

No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part in-

ferior del cos

Com són les funcions dels equinoderms

Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest

grup, l’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns,

plens d’aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en

ventoses.

Respiren a través de la pell, utilitzen l’aparell ambulacral.

Són animals carnívors, i s’alimenten de petits crustacis i de mol·luscs.

Normalment presenten sexes separats, tot i que hi ha algunes espè-

cies hermafrodites.

Les estrelles de mar tenen una gran capacitat regeneradora

Grups d’equinoderms

Asteroïdeus.

Estrelles de mar.

19. Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.

Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per pla-

ques i espines. Es desplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus am-

bulacrals que tenen.

20. Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?

Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup,

l’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d’aigua,

que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.

Holoturioïdeus. Cogombres de mar.

Equinoïdeus. Garotes o eri-çons de mar

Ofiuroïdeus. Falses estre-lles

Crinoïdeus. Clavellines o lliris de mar

A fons

Himenòpters: Tenen dos parells d’a-

les , L’aparell bucal està adaptat per

llepar, mossegar i xuclar líquids. Vi-

uen en societats.

Dípters: Tenen dos d’ales. Les potes

posteriors estan reduïdes a òrgans

que mantenen l’equilibri quan volen,

anomenats balancins. L’aparell bucal

és xuclador.

Coleòpters: Tenen dos parells d’ales.

Les anteriors són gruixudes, dures i

opaques, i les posteriors, les tenen

plegades L’aparell bucal és mossegador

i mastegador.

Dermàpters: tenen les ales anteriors

molt curtes i les posteriors molt

grosses i membranoses, plegades

sota les primeres en estat de repòs.

L’aparell bucal és mastegador.

Ortòpters: tenen dos parells d’ales,

les anteriors endurides i les posteri-

ors plegades sota les primeres. L’apa-

rell bucal és mastegador.

Heteròpters: tenen dos parells

d’ales. Les anteriors tenen una part

engruixida i les posteriors son

membranoses. La boca està adapta-

da per perforar i xuclar.

Lepidòpters: tenen dos parell d’ales

membranoses amb escates. L’aparell

és xuclador, i està enrotllat en es-

tat de repòs.

Odonats: tenen dos parells d’ales es-

tretes, grosses i membranoses. L’apa-

rell bucal és mastegador

Sifonàpters: no tenen ales. Les

potes estan adaptades per fer

salts. La boca és xucladora i està

adaptada per perforar la pell.