Play

Play Sidi Larbi Cherkaoui i Shantala

Shivalingappa

Foto: Koen Broos

Teatre Municipal de Girona

divendres 23/11/12 – 21h

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Play de Sidi Larbi Cherkaoui i Shantala Shivalingappa

Pg. 2

Sidi Larbi Cherkaoui: Play

(...) Sidi Larbi Cherkaoui ja fa anys que es passeja pel món creant aliances artístiques amb coreògrafs que

han fet de la tradició del seu país la seva línia vital. Primer va ser amb Akram Khan, després amb els monjos

Shaolin, fa dos anys el vam poder veure a Dunas amb la sevillana María Pagés, una coproducció d’EL

CANAL que va preparar en residència a Salt i Girona i que ja ha donat la volta a tot el món. Ara torna al

Teatre Municipal de Girona (23 de novembre, 21 h) amb Play, un espectacle elaborat amb l’índia Shantala

Shivalingappa que aprofundeix en les arrels de la dansa kuchipudi.

Play és un joc, un passatemps, un banc de proves, un gran pati on dos desconeguts aprenen a conèixer-se,

a intercanviar experiències i a entendre i valorar les diferències. Però Play és també interpretar, crear

imatges, sons, sensacions i fer-les creure al públic. O sigui que Play és jugar amb un mateix, amb els altres,

amb el públic, i situar-se en un espai i temps on la intranscendència esdevé transcendent.

Sidi Larbi juga amb les mans, Shantala Shivalingappa explica coses amb les mans, potser és aquest petit

gest el que li va fer descobrir a Pina Bausch que aquests dos artistes estaven destinats a crear realitats

conjuntes i va instar el belga a treballar amb aquesta menuda gran dama de la dansa clàssica índia. Junts

van presentar la seva col·laboració a la darrera edició del Festival Pina Bausch el 2008 i des d’aleshores l’han

portat per tot el món com un sentit homenatge a la gran coreògrafa alemanya.

Amb música en directe on els sons occidentals es confonen amb els de la música hindú, amb grans titelles

en escena i amb la mirada fixada en els petits detalls a través del vídeo en directe, Shantala Shivalingappa i

Sidi Larbi Cherkaoui expliquen històries d’amor i desamor, trobades i distàncies culturals que ens ajuden a

entendre la diferència.

Marta Porter

Text al Monogràfic Especial La Vanguardia – 1 d’octubre de 2012

Presentació

La darrera vegada que el ballarí i coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui va comparèixer a Temporada Alta va

ser per estrenar, amb la ballarina Maria Pagés, Dunas, un espectacle coproduït per EL CANAL, que van

preparar en residencia a Salt i Girona, i que va esdevenir un èxit esclatant a nivel mundial.

Sidi Larbi Cherkaoui torna al festival amb Play, un joc, un passatemps, un banc de proves, un gran pati

d’esbarjo que el ballarí comparteix en aquesta ocasió –per intercessió directa de la recordada Pina Bausch,

que els va animar a treballar junts- amb la coreògrafa i ballarina Shantala Shivalingappa, una virtuosa de la

dansa clàssica índia anomenada kuchipudi. Play és una lliçó d’aprenentatge sobre l’altre, i la manera

d’entendre i acceptar les diferències.

Dani Chicano


Pg. 3

Fitxa artística

Coreografia / interpretació: Shantala Shivalingappa i Sidi Larbi Cherkaoui Música en directe: Patrizia Bovi, Gabriele Miracle, Olga Wojciechowska, Tsubasa Hori Coreògraf assistent: Jon Filip Fahlstrøm Assistents d’escenografia: Kazutomi 'Tsuki' Kozuki i Mohamed 'Ben Fury' Benaji Assessor artístic: Arthur Nauzyciel Disseny d’il·luminació: Adam Carrée Disseny de vídeo: Paul van Caudenberg Disseny visual / titella: Filip Peeters Disseny de vestuari: Lieve Meeussen Vestuari addicional: Alexandra Gilbert Producció: Eastman Coproducció: deSingel International Arts Campus (Antwerp), Sadler’s Wells (Londres), Theaterfestival Boulevard (Den Bosch), Fondazione Musica per Roma, The Ludwigsburger Schlossfestspiele, Festival Automne en Normandie (Rouen), Philadelphia Live Arts Festival. Amb el suport de Jerwood Studios de Sadler’s Wells (Londres). Eastman és una companyia resident a Toneelhuis i deSingel International Arts Campus (Antwerp) i amb el suport de les autoritats flamenques, la Fundació BNP-Paribas i Asano Taiko Ltd

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Estrena a l’estat espanyol

Espectacle en anglès amb sobretítols en català

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dades

Dia i hora: Divendres 23 de novembre, 21h

Lloc: Teatre Municipal de Girona

Durada: 1h 15min

Preu: 35.50€ (29.34 + 6.16 IVA) + 22€ (18.18 + 3.82 IVA) + 18€ (14.88 + 3.12 IVA) + 9€ (7.44 + 1.56 IVA)


Pg. 4

Sinopsi

Play gira sobre dos eixos centrals que són dos conceptes que s’entrecreuen: la idea d’interpretar un paper,

tan necessària per al teatre, i els jocs a què sol jugar la gent, com una partida d’escacs, el joc de la seducció,

un ball de màscares... La premissa d’interpretar un paper, de posar-nos màscares, implica en certa manera

una voluntat de satisfacció dels desitjos ocults: en aquest cas es tracta del desig de l’infant –o de l’artista–

d’esquivar la pròpia imatge, d’eludir la parafernàlia que acompanya un nom, una forma o una història.

Malgrat tot, en el procés d’autoevadir-se de vegades es mostra més del que s’amaga. A Play, Shantala

Shivalingappa entreteixeix en el llenguatge del Kuchipudi tant els patrons rítmics com els codis gestuals, de

manera tranquil·la i natural, per formar una peça que es va revestint a si mateixa al voltant d’històries d’amor i

de separació. Sidi Larbi Cherkaoui es delecta en l’expressiu llenç que ell mateix recrea, on la més mínima

inflexió d’una mà pot transformar-ne la narrativa, i que el porta a un món que poc sovint té la possibilitat

d’explorar.

Cada joc és una manera d’aprendre. I cada aprenentatge és, en realitat, un joc; ja sigui aprendre una acció o

un art concrets, aprendre a conèixer-nos els uns als altres o aprendre sobre la nostra cultura i el lloc que

ocupem a la vida. Els dos ballarins empren trets característics de la seva cultura, amb les seves normes i el

seu llenguatge (corporal) per interpretar la seva manera d’entendre i acceptar les seves diferències. Play va

sorgir de la reflexió i l’ímpetu de Pina Bausch. La malaurada coreògrafa, que va defensar durant molt temps

la feina de Sidi Larbi i Shantala, els va animar a treballar plegats l’any 2008 i junts van presentar la seva

col·laboració a la darrera edició del festival que duia el seu nom. Encara segueixen construint sobre aquell

pedestal inicial, i senten ara més que mai la necessitat de fer realitat el desig de la seva amiga. Aquesta

actuació va dedicada a ella.


Pg. 5

Els currículums

Shantala Shivalingappa Coreògrafa i realitzadora

Nascuda a Madras, India, i criada a París, Shantala és la filla d’orient i occident. Va créixer en un món

dominat per la música i la dansa, disciplines en les quals va ésser iniciada ja de ben petita per la seva mare,

la també ballarina Savitry Nair.

Profundament commoguda i inspirada per l’estil pur i elegant del mestre Vempati Chinna Satyam, Shantala

es va consagrar al Kuchipudi i va sotmetre’s a una formació intensa i molt exigent. Moguda pel desig profund

de fer arribar el Kuchipudi al públic d’occident, ha actuat als principals festivals i teatres d’arreu del món, on

el públic l’ha correspost sempre amb grans elogis i admiració.

Aclamada com a ballarina excepcional per artistes i entesos d’arreu del món, Shantala combina una tècnica

perfecta amb una elegància desimbolta i una sensibilitat finíssima.

A més a més, des dels 13 anys va tenir el privilegi de treballar amb alguns dels artistes més importants dels

nostres temps: Maurice Béjart (1789…et nous), Peter Brook (per al qual va interpretar el paper de Miranda a

La Tempesta i el d’Ofèlia a Hamlet), Bartabas (Chimère), Pina Bausch (O Dido, Néfès, Bamboo Blues i Sacre

du Printemps) i Ushio Amagatsu (Ibuki).

Totes aquestes experiències fan que la seva trajectòria artística es consideri única.

Actualment, Shantala ocupa el seu temps fent gires i expandint la seva obra coreogràfica basada en l’estil

Kuchipudi, alhora que col·labora amb diversos artistes en l’exploració de la dansa, la música i el teatre.

Sidi Larbi Cherkaoui Coreògraf i realitzador

Sidi Larbi Cherkaoui ha representat des de 1999 més de quinze coreografies completes, per les quals ha

rebut una bona col·lecció de premis, des del Fringe First Award (Edimburg), passant pel premi Nijinsky al

“coreògraf prometedor” a Monte Carlo, fins al "Benois De La Danse” per Babel (words). La UNESCO també

el va guardonar el 2011 com a “Jove Artista per al Diàleg Intercultural entre el món àrab i l’occidental”.

Va realitzar els seus primers treballs coreogràfics com a membre del col·lectiu Les Ballets C. de la B., i va

treballar en diversos projectes com D’avant (2002) per a la companyia Sasha Waltz & Guests, i Zero degrees

(2005) amb Akram Khan.


Pg. 6

Sidi Larbi Cherkaoui ha treballat per a nombrosos teatres i òperes i companyies de dansa, que van des de

Les Ballets de Monte Carlo (In memoriam, 2004 i Mea culpa, 2006), el Grand Théâtre de Ginebra (Loin, 2005),

el Cullberg Ballet a Estocolm (End, 2006), el Royal Danish Ballet (L'Homme de bois, 2007) i De Munt

(Apocrifu, 2007, Myth i Sutra, 2008), fins al Sadler's Wells a Londres (Sutra, 2008). L’any 2006, Sidi Larbi

Cherkaoui va crear a Toneelhuis (Casa del Teatre, Amberes) les produccions Myth (2007) i Origine (2008), i

des de 2008 també està vinculat amb el Sadler's Wells de Londres com a artista associat. L’any 2009 va dur

a terme la seva primera producció americana, Orbo Novo, per al Cedar Lake Contemporary Ballet de Nova

York i diversos duets com Faun i Dunas.

El 2010 va estrenar la seva companyia, Eastman. Babel (words) va ser la primera producció d’Eastman.

Aquest mateix any, Sidi Larbi Cherkaoui es va encarregar de la coreografia de Das Reingold (Wagner),

dirigida per Guy Cassiers al Teatro de la Scala de Milà, i del duet Play amb Shantala Shivalingappa. El 2011

va fer, entre altres, Labyrinth per al Ballet Nacional d’Amsterdam i TeZukA, una gran producció nova

(Eastman, Sadlers Wells i Bunkamura) emmarcada en l’univers del mestre del manga, Osamu Tezuka.

L’any 2012 va treballar a Automaton, una coreografia per a la companyia de dansa americana Pilobolus. A

Eastman, la seva pròpia companyia, va crear Puz/zle, amb onze ballarins, el cor masculí A Filetta, la cantant

libanesa Fadia Tomb El-Hage i el flautista i percussionista japonès Kazunari Abe. Aquest any també ha col ·

laborat amb Joe Wright a la seva pel·lícula Anna Karenina, on Cherkaoui s’ha encarregat de la coreografia.


Pg. 7


Pg. 8

Play

Documents

Transcript of Play