PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS...

1

PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS PER A LA CONTRACTACIÓ DEL SERVEI DE PRODUCCIÓ D’UN AUDIOVISUAL PER A EXTERIOR

TRAMITACIÓ: ORDINARI PROCEDIMENT: NEGOCIAT SENSE PUBLICITAT PRESSUPOST: 30.000€, IVA NO INCLÒS TERMINI D’EXECUCIÓ TOTAL: 1,5 MESOS. PRESENTACIÓ DE PROPOSTES: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de

l’Infant, a les oficines municipals d’atenció al ciutadà (pl. de l’Ajuntament, 6, 43891 Vandellòs / c. Alamanda, 4, 43890 L’Hospitalet de l’Infant) a VANDELLÒS i L’HOSPITALET DE L’INFANT. Data: 10/03/2015, inclòs.

2

PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS PER A LA CONTRACTACIÓ DEL SERVEI DE PRODUCCIÓ D’UN AUDIOVISUAL PER A EXTERIOR

C L À U S U L E S 1. OBJECTE 1.1. L’objecte del present plec de clàusules és la CONTRACTACIÓ DEL SERVEI DE PRODUCCIÓ D’UN AUDIOVISUAL PER A EXTERIOR, segons Reial Decret Legislatiu 3/2011 de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. 1.2. Els treballs objecte del plec de bases seran executats sota la direcció i control de la Regidoria de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, qui el convoca, i de la direcció facultativa que es designi. D’acord amb el que s’exposa, qualsevol modificació del contingut de la documentació relacionada requerirà de l’autorització expressa i escrita de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, especialment en relació amb allò relatiu al termini, cost i qualitat de la feina a realitzar. 2. ABAST DEL CONTRACTE El contracte consisteix en el servei de producció d’un audiovisual per a exterior, que ha d’incloure tot allò que consta en el Plec de Prescripcions Tècniques.

3. NORMATIVA La normativa que regeix els plecs, la contractació i condicions del servei és: 1. Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic (LCSP). 2. Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei de contractes de les administracions públiques (RGLCAP). 5. Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) i el Reial Decret 1720/2007, de 21 desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la LOPD. 6. Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització. 7. La resta de normativa estatal i autonòmica aplicable, així com la resta de normes de dret administratiu i dret privat que siguin d’aplicació. 4. TERMINI El termini d’execució de les tasques objecte de contractació és de 1,5 mesos. 5. ASPECTES JURÍDICS DEL CONTRACTE 5.1. Tipus de contracte

3

El contracte es configura com a contracte de serveis, tal com s’estableix a l’article 10, categoria 14 de l’annex II, del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic, mitjançant procediment negociat sense publicitat, i per tramitació ordinària. 5.2. Adjudicació del contracte El contracte s’adjudicarà a l’oferta més avantatjosa d’acord amb els criteris de valoració d’aquest plec i per aprovació de la Junta de Govern Local.

Prèviament a la formalització del corresponent contracte administratiu, l’adjudicatari haurà de presentar la documentació següent:

a) Certificat de l’administració municipal de no ser deutor de la Corporació (d’ofici, per l’administració corresponent)

b) Compromís de l’empresa que complirà amb els principis de l’EMAS de l’Ajuntament, si escau, quan les feines estiguin relacionades amb les àrees de l’Ajuntament que tenen aquest certificat.

c) Altres documents acreditatius de la seva aptitud per contractar o de l’efectiva disposició dels mitjans que s’hagués compromès a dedicar o adscriure a l’execució del contracte que li reclami l’òrgan de contractació.

En el supòsit que no s’aporti aquesta documentació, es deixarà sense efecte l’adjudicació definitiva demanant, igualment, els danys i perjudicis causats a l’entitat. La Junta de Govern podrà optar entre convocar una nova licitació o procedir, si fos possible, a adjudicar definitivament el contracte al següent licitador, d’acord amb els criteris d’adjudicació i comptant amb el vistiplau del nou adjudicatari. Una vegada acordada l’adjudicació definitiva serà notificada a totes les empreses participants. El contracte es formalitzarà en el termini màxim de deu dies a partir del dia següent al de notificació de l’acord d’adjudicació definitiva. L’empresa adjudicatària iniciarà la prestació del contracte el dia següent al de la signatura del contracte. 5.3. Resolució del contracte El contracte quedarà sense efecte en els casos que s'incompleixi qualsevol de les condicions que es descriuen en el plec, així com en el que s’estableix al Text refós de la LCSP i la RGLCAP . 5.4. Preu de la licitació El preu de contractació del servei esmentat és de 30.000€, sense l’IVA, millorable a la baixa, entenent que el preu global del contracte és amb PEM, despeses generals i benefici industrial. En l’import total abans esmentat s’entenen incloses totes les quantitats necessàries per a la realització dels treballs compresos en l’objecte del contracte. No hi ha revisió de preus. 5.5. Facturació i forma de pagament El pagament del preu es realitzarà mitjançant la factura que presenti l’adjudicatari, en la qual farà constar la descripció en detall dels treballs duts a terme, fent esment a l’acord de la Junta

4

de Govern Local en la qual s’hagi aprovat la despesa. El pagament s’efectuarà segons estableix l’actual legislació, prèvia conformitat de la factura per part dels Serveis Municipals corresponents. Cal remetre la factura conformada a: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Pl. de l’Ajuntament, 9, 43891, Vandellòs. 6. PRESENTACIÓ DE PROPOSICIONS Les persones interessades hauran de presentar la seva proposta amb la documentació que a continuació es relaciona al Registre General de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, en hores de servei de l’Oficina Municipal d’Atenció al Ciutadà. Les propostes s’hauran de presentar fins al 10 de març de 2015 (inclòs). Les propostes són secretes i la seva presentació suposa l’acceptació de totes i cadascuna de les condicions que s’exposen en els plecs de clàusules. 7. DOCUMENTACIÓ QUE CAL PRESENTAR La documentació cal que es presenti en tres sobres tancats, de la manera següent: SOBRE NÚMERO 1: Ha de constar el títol següent: ‘Documentació administrativa per a la contractació del servei de producció d’un audiovisual per a exterior, presentada per (el nom de l’empresa)’, amb la signatura del licitador o del qui el representi. Ha de contenir la documentació següent: - Fotocòpia compulsada de la targeta d’identificació fiscal de l’empresa. - Certificat d’estar al corrent de pagament de les obligacions tributàries. - Declaració de no estar incurs en cap causa de prohibició de contractar amb l’Administració

segons el que disposa l’article 60 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre. SOBRE NÚMERO 2: Ha de constar el títol següent: ‘Documentació tècnica per a la contractació del servei de producció d’un audiovisual per a exterior, presentada per (el nom de l’empresa)’, amb la signatura del licitador o del qui el representi. Ha de contenir la informació relativa a la proposta tècnica segons les condicions del Plec de prescripcions tècniques. SOBRE NÚMERO 3: Ha de constar el títol següent: ‘Proposta econòmica per a la contractació del servei de producció d’un audiovisual per a exterior, presentada per (el nom de l’empresa)’, amb la signatura del licitador o del qui el representi. La proposta econòmica cal que es presenti mitjançant aquest model: ‘(Nom i cognoms).........................., domiciliat a ..........................................., amb DNI ................, en nom propi o en representació de l’empresa ....................................., amb domicili a

5

......................................., i CIF ............................, informat de les condicions exigides per optar a l’adjudicació del servei de producció d’un audiovisual per a exterior, es compromet a realitzar-lo d’acord amb les condicions dels plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques pel preu total següent:

CONTRACTE PREU SENSE L’IVA PREU AMB L’IVA

Servei de producció d’un audiovisual per a exterior

El licitador declara sota la seva responsabilitat que reuneix totes i cadascuna de les condicions exigides per contractar amb l’administració i que no està sotmès a cap prohibició per contractar d’acord amb l’article 60 del text refós de la LCSP. (Lloc, data i signatura del licitador)’ 9. CRITERIS PER A LA VALORACIÓ Els criteris de valoració de les ofertes són els següents:

CRITERI PUNTUACIÓ MÀXIMA

Oferta econòmica 55 punts

Valoració de la proposta tècnica 35 punts

Experiència professional en projectes similars 10 punts

9.1. Oferta econòmica (55 punts) Les ofertes admeses es valoraran en aquest àmbit segons la fórmula següent: Puntuació = (preu anual més baix presentat / preu anual de l’oferta ) x puntuació màxima

S’apreciarà baixa temerària o desproporcionada de l’oferta quan la desviació de l’oferta econòmica sigui superior a 10 unitats percentuals a la mitjana aritmètica de les ofertes presentades. Si de l’aplicació d’aquests criteris s’identifica una determinada proposició com a presumptament anormal o desproporcionada, es podrà sol·licitar als licitadors afectats la informació i les justificacions que consideri oportunes en relació als diferents components de la seva proposició.

6

9.2. Valoració de la proposta tècnica (35 punts) Es valorarà el tractament i rigor de la proposta de continguts, així com els recursos artístics per presentar-la, d’acord amb el format específic d’un audiovisual per a exterior de tipus ‘mapping’. Es valorarà l’adequació als públics, el temps i l’adequació a les característiques tècniques dels elements i suports de projecció. 9.3. Experiència professional en projectes similars (10 punts) Es valorarà l’experiència de l’empresa en treballs de característiques similars, amb els criteris següents: - Experiència mínima de l’empresa de cinc anys en treballs similars: 3 punts. - Per cada treball similar que l’empresa hagi realitzat en els darrers cinc anys: 0,5 punts.

10. MESA DE CONTRACTACIÓ Finalitzat el termini de presentació de les proposicions, es constituirà la Mesa de Contractació presidida per l’alcalde, essent-ne vocals : la regidora de Cultura i Patrimoni, la interventora municipal, el tècnic municipal de cultura, la secretaria general , actuant com a secretària de la Mesa, una funcionaria de la corporació per valorar les ofertes segons els criteris d’aquest Plec. Un cop valorades, la Mesa de Contractació presentarà la proposta d’adjudicació a la Junta de Govern local per a l’adopció de l’acord que correspongui. Si es detectés manca o defecte en la documentació presentada, s’atorgarà 3 dies naturals al licitador perquè esmeni la documentació. En cas contrari, restarà exclòs del procediment de licitació. 11. DRETS D’AUTOR Els drets d’autor i reproducció, i qualsevol altre dret de propietat sobre els resultats dels treballs adjudicats pertanyen de forma exclusiva a l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, si en fos el cas. 12. COMPLIMENT DE LA NORMATIVA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES L’empresa adjudicatària es compromet i s’obliga perquè les dades de caràcter personal que formin part del fitxer de dades propietat de l’Ajuntament, a les quals hi accedirà amb la finalitat única d’executar el servei contractat, siguin tractades segons estableix la Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) i el Reial Decret 1720/2007, de 21 desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la LOPD.

13. CONFIDENCIALITAT L’adjudicatari estarà obligat a respectar el caràcter confidencial de tota aquella informació a la que tingui accés per a l’execució del contracte, que es contingui en el mateix o que així li indiqui l’entitat, o que per la seva pròpia naturalesa hagi de ser tractada com a tal. Aquest deure de confidencialitat es mantindrà durant un termini mínim de 5 anys, a excepció que en el contracte s’estableixi un termini superior. Així mateix, l’empresari haurà d’assenyalar expressament aquella documentació i/o informació que consideri confidencial de la seva oferta.

7

Diligència: per fer constar que aquest Plec ha estat aprovat per acord de la Junta de Govern de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant de 19 de febrer de 2015. Certifico: Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 19 de febrer de 2015 La secretària

8

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PER A LA CONTRACTACIÓ DEL SERVEI DE PRODUCCIÓ D’UN AUDIOVISUAL PER A EXTERIOR

1. DESCRIPCIÓ DEL SERVEI El contracte consisteix en el servei de producció d’un audiovisual per a exterior, de tipus ‘mapping’, sobre la façana de ponent de l’Hospital (pl. Berenguer d’Entença), a l’Hospitalet de l’Infant.

2. CARACTERÍSTIQUES DEL SISTEMA DE PROJECCIÓ Atenent a les distàncies de projecció (43m), i a la mida de la façana on projectar (42 m d’amplada, i 11 m d’alçada), es proposa l’equipament següent: - 3 projectors Panasonic PT-EX16KEJ (16.000 ansi) - 3 òptiques ET-ELS03 Òptica Zoom (2,6-3,5:1) - Equip de so, basat amb 6 caixes autoamplificades de 450W, amb 6 trípodes, i el cablejat de senyal i corrent (millorable) - Sistema de projecció en ‘blending’ per als tres projectors (ordinador i programari) 3. PROPOSTA DE CONTINGUTS DE L’AUDIOVISUAL Guia orientativa dels continguts de l’audiovisual Descripció Es proposa la realització d’una projecció en format vídeo mapping sobre una part de la façana de l’Hospital. Les característiques fonamentals són:

Durada màxima 10 minuts.

Projeccions nocturnes a l’estiu en hores convingudes (cada ½ hora entre les 21,30 i les 22,30h.

L’espectacle haurà de ser visual i amb banda sonora –en aquest cas molt important- però sense narració per evitar el problema de les llengües. Quan sigui necessari es projectarà alguna data o alguna paraula clau.

La banda sonora tindrà un paper molt important. Haurà de seguir el ritme de l’audiovisual que tindrà un esquema clàssic: presentació, nus i desenllaç.

L’espectacle utilitzarà els recursos habituals en aquests casos, jugant amb la pròpia arquitectura i les textures sobre els que es fa la projecció.

Façana sobre la que es realitzarà la projecció. El vídeo mapping és una tècnica que consisteix en projectar imatges sobre superfícies reals per aconseguir efectes en moviment o 3D. En els vídeo mappings és tan important l’espectacularitat dels efectes visuals com dels sonors. Les seves possibilitats

9

són infinites. Es una tecnologia versàtil, escalable, innovadora, adaptable i amb garantia d’impacte: potencia la comunicació del missatge, impacta el públic que hi assisteix i aconsegueix una important transcendència mediàtica. En qualsevol cas, és fonamental la conceptualització creativa i tècnica per aconseguir:

- Impacte visual, espectacularitat i caràcter artístic. - Que sigui una experiència memorable i potencialment viral. - Que col·labori a la construcció de la marca Hospitalet de l’Infant.

Procés tècnic Estudi tècnic previ:

- Definició de la superfície a projectar i càlculs de distàncies de projecció. - Càlcul dels projectors i de la resolució en píxels òptima. - Estudi d’equipament tècnic necessari, determinació de la potencia i de la

distribució del equip de so. - Càlcul de la potència elèctrica necessària. - Estudi de contaminació lumínica: és necessari controlar la il·luminació de

l’entorn (enllumenat públic, altres edificis de l’entorn, publicitat,...). - Projecte tècnic del tipus i nombre d’equipament necessari per a la

reproducció del audiovisual, inclou equips projecció i sonorització, software i ordinadors específics.

Creació de la plantilla “mapa” Elaboració del guió creatiu i multimèdia Realització,producció i postproducció de l'audiovisual (inclou guió, direcció, realització, rodatge, muntatge, il·lustració, recerca i compra imatges, 3D, direcció tècnica, música original, postproducció) Proves i ajustaments: coordinació, muntatge i test de proves del projecte.

Preguió de continguts (es una referència que caldrà adaptar a un guió creatiu) Presentació Quan comenci l’espectacle, sobre la façana es projectarà el propi públic que estarà esperant en temps real. De sobte fondrà i tota la façana estarà ocupada per una gran cortina granate (teló). Una nena en tècnica d’animació sortirà de l’interior de “l’escenari” tot apartant el centre de la cortina i convidarà al públic a guardar silenci. Es despenja fins el terra tot estirant d’una llarga corda daurada que obrirà el teló del centre cap a les dues bandes. Nus 1ª part precedents Tota la projecció ocupa una imatge de mar que es converteix progressivament en un mapa de la Mediterrània sobre la que van apareixent línies i taques amb les àrees d’ocupació ibèrica i els assentaments més coneguts. La mateixa animació, que s’acompanya amb un calendari que ens va indicant la data aproximada, presenta l’avenç de naus romanes i la fundació de les primeres ciutats romanes (Empúries, Tarragona, Tortosa,...). des d’un dels costats de la projecció va creixent una figura, primer imperceptible, que finalment agafa unes dimensions molt grans, es tracta d’un dels vasos apol·linars en els que apareixen els noms dels llocs emblemàtics de la Via Augusta. Un d’ells –Saltum- s’indica en el mapa –que ara ja ocupa l’espai de l’actual Catalunya- mentre es presenta una filmació de les recents excavacions. El mapa es transforma en el conjunt de la Península Ibèrica, i una gran taca s’estén des de Gibraltar fins ocupar quasi la totalitat de la península amb imatges de la mitja lluna i siluetes de genets musulmans; tot seguit recula fins quedar la Marca Hispànica que ens permet veure que la zona del Coll de Balaguer i l’actual indret de l’Hospitalet de l’Infant queda en la zona de frontera entre els regnes musulmans de la península i els comtats catalans –veiem Tortosa, Siurana, Tivissa,...-. 2ª part l’Infant Pere

10

Tota la projecció ocupa el Palau Reial de Barcelona (el tinell). La data 1305. A Palau neix una criatura: fill del rei Jaume II i de la Reina Blanca d’Anjou. Es tracta de l’Infant Pere, vuitè dels fills de la parella reial. La projecció ens mostrarà algunes de les fites fonamentals de la seva vida: assessor diplomàtic de reis, autor de diverses obres literàries, frare franciscà... Finalment, una projecció del segell del Infant fondrà amb la reproducció de la seva figura de genet en silueta que s’animarà i anirà avançant cap al sud fins arribar al peu del coll de Balaguer. 3ª part la fundació de l’hospital Al centre s’obra una escena de negociació entre l’Infant Pere, les autoritats eclesiàstiques de Tarragona i Tortosa i el Papa que es fondrà amb un mapa en el que s’inscriu el territori que quedarà finalment sota la jurisdicció de l’Hospital. El rellotge del temps ens indica 1343-1350 i es veuen treballs de construcció fins que l’Hospital ja està construït i una gran il·luminació ens presenta la paret sencera. 4ª part les funcions i funcionament de l’Hospital El llenç de la paret va caient i ens presenta les estructures de l’Hospital per dins, amb les seves dependències i algunes escenes d’atenció a viatgers. Junt amb aquestes escenes veiem treballs d’ampliació i remoció dels espais de l’hospital que culminen el 1526 amb la construcció de les torres. 5ª part. Guerres i situacions convulses Bombardejos i destruccions, imatges de batalla. El rellotge ens marca 1640, la Batalla del Coll de Balaguer acaba per malmetre molt l’edifici; imatges de destrucció. Enmig apareixen els corsaris que ocupen l’hospital per repartir el botí. 6ª part. El creixement al voltant de l’hospital Les escenes de foc i de destrucció van minvant i als voltants de l’hospital –que ha quedat malmès- s’hi van construint algunes cases humils. Aquestes cases van creixent a mesura que el rellotge del temps va avançant pel segle XIX i XX. Desenllaç Es van succeint escenes en format loop de creixement de la població, del tren, del turisme, autopista,... Acaben les imatges amb la restauració actual, i les siluetes que estan retallades a la pròpia plaça cobren vida a la pantalla i conviden al públic a visitar l’hospital i a conservar-lo pel futur.

4. REFERÈNCIES HISTÒRIQUES Introducció geogràfica

L’Hospitalet de l’Infant és un poble de la

costa tarragonina situat a l’extrem sud-occidental de la comarca del Baix Camp, i erigit en un promontori rocós que s’endinsa en el mar. A la part més elevada es conserven les restes de l’hospital gòtic del Coll de Balaguer, fundat per l’infant Pere d’Aragó el 1344; la liaison terminològica de la institució i del nom fundador van donar com a resultat el topònim de la vila: Hospitalet de l’Infant. Des dels segles medievals pertany a la diòcesi de Tortosa, de la qual n’és la darrera parròquia —o la primera, segons es miri. La vila estava banyada per les aigües del riu

Llastres, encara que en l’actualitat només

porta cabal en dies de pluja intensa. El curs

fluvial flueix sobre un profund llit entre dos

promontoris rocosos, s’eixampla en la

Bibliografia: Rosselló Verger, Vicenç

M. “Tornant a Riudullastre”. Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, 84. 2005: 87-93.

Dupré Raventós, Xavier. Ibers i grecs a l’Hospitalet de l’Infant, Forum. Temes d’Història i d’Arqueologia Tarragonines. 11. Tarragona: Museu d’Arqueologia de Catalunya & Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de

11

desembocadura fins a formar un estuari que,

antigament, hauria configurat un petit port

natural. La documentació marítima medieval

ho certifica, ja que el riu és esmentat en 38

cartes portolanes entre c. 1280–1600.

Diverses notícies del s. XIV n’atesten l’ús per a

fer petits trajectes navals des de l’hospital a

Tarragona, Cambrils i Salou, i viceversa. Però

a l’antiguitat també.

l’Infant, 2006. Tejero Farnós, Alfons.

Inventari de les restes arqueològiques i històriques de la plana del coll de Balaguer, Les Nostres Arrels. 2. Valls: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant & Cossetània, 2008.

El Coll de Balaguer

El topònim Coll de Balaguer fa referència al

principal obstacle orogràfic del trajecte

costaner que uneix les ciutats de Tarragona i

Tortosa. Alhora, dóna nom a una regió

coneguda com plana del Coll de Balaguer,

compresa entre el propi coll i Cambrils, d’una

extensió d’aproximadament de vint

quilòmetres.

El Coll de Balaguer era una collada de pas

complex, no sols per la dificultat de

travessar-lo, sinó també perquè en les

rodalies solien amagar-s’hi sarraïns, pirates i

bandolers.

Tanmateix, al seu voltant es va anar generant

un cert mite que va contribuir a

sobredimensionar una mica la collada (a

penes arriba als 140 m d’altitud), tot i que

això no comporta menystenir-ne la seua

importància estratègica.

De tot plegat en donen fe poetes i viatgers moderns que, en travessar-lo, van deixar-ne constància gràfica i/o escrita:

1610. Lope de Vega, al seu llibre La

buena guarda, dedicà uns versos al

Coll: Mil veces oí en Castilla / que en

el Coll de Balaguer / había bien que

temer, / ya porque es del mar la

orilla, / y moros de Argel, piratas, /

entre calas y recodos, / donde

después salen todos, / tienen ocultas

fragatas; / ya porque en él, por

pasiones, / nunca faltan bandoleros.

1709. El mític guerriller Pere Joan

Barceló, àlies ‘Carrasclet’, i els seus

partidaris solien amagar-se al coll

Pierre de Val, París, 1677

J. Basire 1711

Laborde 1806

Bibliografia: Romero Tallafigo,

Manuel; Palet Plaja, M. Teresa. Les nostres arrels: Documents de la baronia d’Entença (Coll de Balaguer, Vandellòs, l’Hospitalet de l’Infant), Hospitalet de l’Infant: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 1991.

Tejero Farnós, Alfons. Inventari de les restes arqueològiques i històriques de la plana del coll de Balaguer, Les Nostres Arrels. 2. Valls: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant & Cossetània, 2008.

12

per atacar els convois oficials que

anaven de Catalunya cap a València

(Tejero 2008, 35).

1711. El coll apareix reproduït en el

conegut mapa Plan of the camp of

Tarragona, realitzat per J. Basire per

a la continuació de Tindal de la

History of England de Rapin.

D’entrada es pot veure com era

practicable per a la cavalleria —ja

que no hi apareix la creu

corresponent— i que estava

protegit per una fortalesa.

1719. El coll és descrit com un

grande distrito de camino, cerca del

mar, muy desierto, y a vezes malo,

donde han sucedido muchos robos y

muertes, como también sorpresa de

moros, haziendo esclavos a los

pasageros, y ahora su magestad ha

hecho fabricar al medio de dicho

camino un grande y famoso fuerte,

que guarda el camino y descubre el

mar, para seguridad de los que

transitan (Iglésies 1974, 666 i 670).

Aquest fort era el de Sant Felip —dit

així en honor al seu promotor, el rei

Felip V— construït per atalaiar i

defensar els atacs dels pirates,

segons el projecte de Luis de Langot,

enginyer militar i col·laborador del

també enginyer Verboom. És sabut

que en aquesta fortalesa hi cabien

15 cavalls i 200 infants.

Malauradament, avui dia tan sols

queden un pocs vestigis de valor

arqueològic, ja que va ser volat pels

anglesos el 1813.

1759–1788. El rei Carles III va

reformar i suavitzar els pendents de

la calçada que travessava la collada.

1799–1800. El viatger Wilhelm von

Humboldt ([1799–1800] 1998, 237)

va desmitificar el ‘Coll’, tot dient

que ni la seva alçada ni la

incomoditat del camí en justificaven

la fama.

1806. La imatge coneguda més

antiga del coll és un gravat inclòs en

el cèlebre Voyage pittoresque et

artistique de l’Espagne de l’erudit

Souchet, 1811

Hawke 1824

Émile Begin 1852

Es conserven restes del camí medieval que

segueix el traçat de l’antiga via Augusta (Tejero

2008, 34-35)

Restes de cerámica del s. XIV que devien pertànyer a l’antic castell del Coll documentat durant l’edat mitjana (Tejero 2008, 42-43)

13

francès Alexandre Laborde on

s’il·lustra, de manera un tant

sobredimensionada, l’exigència de

les rampes en zig-zag que

travessaven aquest pas.

1811. Una de les millors i més

aproximades visions del ‘Coll’ la

trobem en un gravat del fort de Sant

Felip a càrrec del mariscal francès

Louis Gabriel Souchet. Inclou dues

vistes: una des del cantó de

Tarragona i l’altra des de Tortosa.

1824. Edward Hawke Locker, en el

seu llibre Views of Spain, dedicà un

petit capítol al coll de Balaguer al

que descriu de la següent manera:

and soon we began to ascend the

Col de Balaguer, a range neither so

lofty nor so picturesque as the

preceding. The road is intersected by

gullies, which render it circuitous. On

reaching the top, I found the fort in

ruins; the deserted Venta by the

road-side had become the

temporary barrack of a few Spanish

soldiers, stationed for examine

travellers. Alhora, inclou un gravat

amb un suggestiu paisatge —el peu

del qual l’identifica com coll de

Balaguer—, però que en absolut es

correspon amb la realitat; o bé es

tracta d’una confusió de l’autor, o

bé estem davant d’una recreació

totalment lliure i infundada.

1844. La portuguesa Leonor

d’Almeida (1844, xxvi), també aludí

al perill del Coll per la presència de

lladres: Entrou na Hespanha pela

estrada da Catalunha; passou pelo

‘Col de Balaguer’, onde foi assaltada

per ladroes, de cujo perigo a salvou

a sua presença d’espirito, e o seu

animo varonil.

1852. Emile Bégin, a Voyage

pittoresque en Espagne et en

Portugal, reprodueix una preciosa

làmina d’una diligència travessant

les ‘empinades’ rampes del coll de

Balaguer.

Prehistòria S’han publicat dibuixos i algunes fotografies de Coves:

14

Al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet

de l’Infant es conserven uns pocs vestigis de

pintures rupestres del paleolític.

Arran de la descoberta el 1921 de la Cova del

Pi per Jaume Poch, en el terme de Tivissa, i

dels treballs en aquest jaciment d’Eduardo

Hernández Pacheco (Servei d’Investigacions

Arqueològiques de l’IEC), es van organitzar

una sèrie de missions a la zona per fer-hi

prospeccions que permetessin la localització

d’altres indrets d’interès.

En aquest context, el 1921 hi anà un grup

encapçalat per Pere Bosch Gimpera. Lluís

Brull va descobrir la Cova de l’Escoda i Josep

Colominas la Cova del Racó d’en Perdigó.

El 1922, una segona expedició va permetre la

descoberta de la Cova d’en Carles.

Després d’uns anys d’oblit, el 1985, amb

motiu de l’elaboració de la Carta

Arqueològica del Baix Camp, Maria Adserias,

Jaume Massó i Lluïsa Pallejà revisitaren, en

companyia dels veïns Josep Jordana i

Santiago Guirro, algunes de les estacions

pintades de Vandellòs, i fins van certificar

una nova evidència, la Balma d’en Roc, que

havia estat descoberta el 1970 per Roc

Margalef Forcadell.

El 1989 es va una publicació monogràfica

sobre el tema.

La raó d’aquesta presència de prehistòrics té

a veure, segurament, amb les possibilitats de

recer que oferia la zona i la presència de

punts d’aigua.

Entre les imatges conservades, de tonalitats

vermelloses i de difícil visió a simple vista,

mereixen ser destacades una cérvola, un

càprid, arquers i altres representacions

humanes molt sumàries.

les imatges més rellevants a l’estudi monogràfic

d’Alonso-Grimal 1989.

Cova de

l’Escoda

Cova del Solà

del Pep

Cova del Racó

d’en Perdigó

Cova d’en

Carles

Balma d’en

Roc

Bibliografia: Alonso Tejada, Anna;

Grimal, Alexandre. Els pintors prehistòrics de Vandellòs, Hospitalet de l’Infant: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 1989.


Ibers

Al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet

de l’Infant hi ha indicis de la presència ibera.

Tal com va subratllar Xavier Dupré (2006), cal

Llocs:

Mola de

Genessies

Castellet de

Banyoles

15

parar esment de la importància estratègica

del lloc on es troba l’Hospitalet. El curs del

riu Llastres constitueix el tram oriental d’una

via d’accés natural que va des de la seua

desembocadura fins arribar ben a prop Móra

d’Ebre, superant pel mig l’exigent coll de

Fatxes (546 m). Aquesta via, que coincideix

amb el traçat de l’actual carretera comarcal

C-44, ja era coneguda pels ibers. Així ho

demostren els assentaments, datats al

s. VI A.C., de Vandellòs, la Mola de Genessies,

Tivissa, la Serra d’Almos i el Castellet de

Banyoles.

(Tivissa)

Bibliografia: Alberdi Solé, Carles;

Conejo da Pena, Antoni; Barceló, Frederic; Vernet Borràs, Joan. Història il·lustrada de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Lleida: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant & Pagès Editors, 2002.

Dupré Raventós, Xavier. Ibers i grecs a l’Hospitalet de l’Infant, Forum. Temes d’Història i d’Arqueologia Tarragonines. 11. Tarragona: Museu d’Arqueologia de Catalunya & Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 2006

Webgrafia http://www.mac.cat/Ja

ciments/Castellet-de-Banyoles

Grecs

A començaments de 1990, en el marc d’unes

obres d’adequació de l’antic hospital gòtic,

es va recuperar una antefixa de morter de

guix (teula decorada amb un cap femení)

fabricada c. 500-475 aC. Una de les

particularitats de la peça és que sigui de guix

i no de terracota com era més freqüent. La

peça es conserva al MNAT.

A partir d’aquesta sorprenent troballa,

l’arqueòleg Xavier Dupré va construir una

suggestiva teoria, a partir de la qual, i

sempre segons la seua opinió, l’antefixa

hauria pogut pertànyer a un santuari i un

emporion grec (lloc comercial) emplaçat en el

mateix indret, o ben a prop, del lloc on avui

dia d’alça l’antic hospital gòtic.

Malauradament no s’han trobat altres

evidències que permetin ratificar aquesta

Fotografia de l’antefixa (MNAT) i dibuixos

publicats per Dupré.

Mapa geomorfològic publicat per Dupré, amb

indicació dels cursos fluvials i elements de relleu

del municipi i encontorns.

Bibliografia: Dupré Raventós,

Xavier. Ibers i grecs a l’Hospitalet de l’Infant, Forum. Temes d’Història i d’Arqueologia Tarragonines. 11. Tarragona: Museu d’Arqueologia de Catalunya & Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 2006.

http://www.mac.cat/Jaciments/Castellet-de-Banyoles



16

hipòtesi, però les circumstàncies històriques

conviden, si més no, a tenir-la en compte. El

fet que amb anterioritat ja s’hi haguessin

establert a la zona prehistòrics i ibers,

aprofitant les particularitats orogràfiques i

estratègiques de la zona, és un argument

prou vàlid per no descartar una presumpta

presència grega.

Romans

Ja s’ha dit que el curs del riu Llastres

constitueix el tram oriental d’una via d’accés

natural que va des de la seua

desembocadura fins arribar ben a prop Móra

d’Ebre. Alhora aquest camí interior enllaçava,

a l’alçada de l’Hospitalet, amb el costaner

que unia la plana de Tarragona i l’Ebre, el

qual està perfectament documentat en

època romana: l’anomenada via Heraklea —

rebatejada després com via Augusta. Aquest

fet permetria justificar la situació de la

mansio Oleastrum —esmentada per Estrabó

(III, 4, 6) i a l’Itinerari d’Antoní (399, 2;

s. IV D.C.)— a l’Hospitalet, per bé que fins ara

no s’ha pogut concretar la seua localització

precisa.

En canvi, sí que s’han documentat altres

restes suposadament romanes: ens referim a

un arrenglerament de pedres del marge

esquerre del Llastres interpretat, ja al s. XIX,

com l’arrencada d’un pont fluvial (Hernández

Sanahuja [1865], 24); i a unes estructures de

difícil lectura a l’anomenat ‘Tossalet’.

Per últim, darrerament s’ha fet una nova

troballa de gran vàlua: a Caladoques (a 2 km

de l’Hospitalet) s’ha localitzat un jaciment

romà —encara pendent d’excavar— que

podria identificar-se amb la mansio de

Saltum o Sub Saltu citada als vasos

apol·linars (ss. I–III D.C.).

A prop de l’Hospitalet, a Cambrils, sí que

s’han localitzat les restes arqueològiques de

la gran vil·la romana de la Llosa.

Text d’Estrabó i Antoní traduïts al català

Arrenglerament de pedres que presumptament

pertanyen a l’antic pont romà. Teòricament

s’hauria bastit c. 8-2 aC per salvar el desnivell

generat pel curs fluvial del riu Oleaster.

Àncora romana descoberta a l’Almadrava,

datada al s.III aC. (Tejero 2008, 32-33)

Localització del jaciment, pendent d’excavar, de

Sub Saltum (Caladoques)

Cambrils; vil·la romana de la Llosa.

Mapa del recorregut de la Via Augusta per la

província de Tarragona.

Bibliografia: Hernández Sanahuja,

Bonaventura. “Ruinas del antiguo pueblo de Oleastrum”. ed. Jaume Massó & Joan J. Menchón. L’Hospitalet i Oleastrum, Quaderns d’Història Local. 1. Hospitalet de l’Infant: Foment Cultural, [1865] 1991.

Massó Carballido, Jaume. “La Via Augusta al seu pas per la costa Daurada. Fixació del tram Tàraco - Tria Càpita”. XXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (27–28 octubre 1984). Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1985, 111-119.

Alberdi Solé, Carles; Conejo da Pena, Antoni; Barceló, Frederic; Vernet Borràs, Joan. Història il·lustrada de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Lleida: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant & Pagès Editors, 2002.

Tejero Farnós, Alfons. Inventari de les restes arqueològiques i

17

històriques de la plana del coll de Balaguer, Les Nostres Arrels. 2. Valls: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant & Cossetània, 2008

Webgrafia http://www.cambrils.c

at/museu/menu1/Museu%20Moli%20de%20les%20Tres%20Eres/vil-la-romana-de-la-llosa/vil-la-romana-de-la-llosa

Musulmans Al marge de la ja comentada presència d’ibers, grecs? i romans a la zona, sabem que va estar sota el control islàmic entre els segles VIII–XII, un període durant el qual fou terra de ningú, constituint una àmplia franja fronterera deshabitada, dins del districte del castell de Siurana. El 1868 es trobà a l’Hospitalet una moneda d’or datada en temps del califa cordovès Alí ibn Hammud (1016–1018). B. Hernández Sanahuja la donà a conèixer a través d’un article publicat al Diario de Reus, en el qual expressava el seu desig perquè anés a parar als fons del Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Malauradament, però, es desconeix quina sort va córrer i en l’actualitat es considera perduda. Més enllà d’aquesta troballa, s’ha suggerit —malgrat la manca d’evidències documentals i/o arqueològiques— que a l’entorn de l’Hospitalet hi havia hagut una posta musulmana, on es realitzava el canvi de cavalls abans d’afrontar l’ascens al coll de Balaguer.

Bibliografia: Menchón Bes, Joan

Josep; Massó Carballido, Jaume (ed.). L’Hospitalet i Oleastrum, Quaderns d’Història Local. 1. Hospitalet de l’Infant: Foment Cultural, 1991.


Edat Mitjana Baronia d’Entença i Comtat de Prades En la segona meitat del s. XII la plana del Coll de Balaguer es va incorporar a un vast territori feudal conegut popularment com baronia d’Entença. Els seus orígens es remunten al 1174 —tan sols 20 anys després de la conquesta de Siurana—, quan el rei Alfons II el Liberal concedí a Guillem de Castellvell —procedent de la marca del Penedès—, un senyoriu que incloïa els termes i els castells reials de Tivissa, Móra, Garcia i Marçà, en compensació per la seua activa participació en la cristianització de Tortosa. De fet, els límits de la baronia


Manuel; Palet Plaja, M. Teresa. Les nostres arrels: Documents de la baronia d’Entença (Coll de Balaguer, Vandellòs, l’Hospitalet de l’Infant), Hospitalet de l’Infant: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de

18

coincidien mutatis mutandi amb el districte musulmà del castell de Siurana, una extensa superfície equivalent, més o menys, a la suma dels actuals termes municipals de Móra, Garcia i Tivissa (Ribera d’Ebre), Vandellòs-l’Hospitalet i Pratdip (Baix Camp), i el Molar, el Masroig, els Guiamets, Capçanes i Marçà (Priorat). Aquest domini, doncs, constituí la base de

l’esmentada baronia, un apel·latiu que no es

començà a emprar fins al 1324, quan el rei

Jaume II creà el comtat de les muntanyes de

Prades, un comtat del que en formava part

indisoluble la baronia.

Mapa dels límits del comtat de Prades

Còmic de l’Hospitalet, p. 27

l’Infant, 1991. Tejero Farnós, Alfons.


L’Infant Pere

L’infant Pere d’Aragó i d’Anjou, “graciós, savi

e molt soptil”

L’infant Pere d’Aragó i d’Anjou va néixer a

Barcelona l’any 1305; era el vuitè fill del

matrimoni reial compost per Jaume II i

Blanca d’Anjou. Si a dia d’avui encara no

comptem amb una monografia sobre aquest

personatge és, simplement, perquè mai no

va assolir el rang de rei -tot i que en alguna

ocasió va reivindicar-ne els drets- i es va

haver de ‘conformar’ amb el títol d’infant.

Tanmateix d’aptituds i de virtuts li’n

sobraven. Així ho afirmava, entorn a 1330, el

cronista Ramon Muntaner que el qualificà de

“molt graciós e savi senyor, e molt soptil,

dels pus soptils del món”. Aquesta ‘saviesa’ i

‘subtilesa’ són el reflex d’una vida intensa i

compromesa amb la cultura literària, i la

política civil i religiosa de la seua època.

Sabem que era un amant de la composició i

la recitació de poemes. Per exemple, el 1328,

fou l’encarregat d’amenitzar la cerimònia de

coronació del seu germà Alfons III, celebrada

com era habitual a Saragossa. Una altra

vegada Muntaner ens en dóna els detalls, i

fins diu que la seua actuació va fer “honor

del dit senyor rei”. Malauradament, aquests

versos així com la resta de la seua producció

poètica s’han perdut. En canvi, sí que ens ha

arribat una obra fonamental: De vita,

moribus et regimine principum (Sobre la vida,

la moral i el govern del príncep), datada

entre 1357-1358, i que passa per ser un dels

pocs tractats sobre política escrits a la

Segell de l’infant Pere, Sagarra



Conejo da Pena, Antoni. “Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: Del gòtic al primer renaixement”, 2 vols. Barcelona: Tesi doctoral dirigida per la Dra. M. Rosa Terés. Universitat de Barcelona, 2002.

Cabré Ollé, Lluís. “L'infant Pere d'Empúries i la tradició familiar: estampes en el setè centenari del seu naixement”. Mot So Razo, 4. 2005: 69-83.

Conejo da Pena, Antoni. “L’infant Pere d’Aragó i d’Anjou, ‘graciós, savi e molt

19

Corona en el s. XIV. L’infant, com tants

d’altres, havia crescut en un ambient cortesà,

però de ben petit ja demostrà una capacitat

innata pels afers d’Estat. Per això, no és

estrany que fos designat assessor diplomàtic,

primer del seu pare Jaume II, després del seu

germà Alfons III i, per últim, del seu nebot

Pere III el Cerimoniós. El De regimine

principum, que coneixem prou bé gràcies a la

transcripció publicada per Valls i Taberner

l’any 1927 i sobretot a un estudi recent d’A.

Beauchamp, venia a ser una mena de manual

de conducta amb un seguit de

recomanacions que havia d’acomplir un ‘bon

governant’.

El 1358, el seu tiet sant Lluís, bisbe de Tolosa,

se li aparegué en somnis. Arran d’aquesta

experiència ‘espiritual’ l’infant decidí retirar-

se de la ‘primera línia mediàtica’ i prengué

l’hàbit de sant Francesc, per bé que continuà

jugant un paper decisiu en diversos afers

polítics i religiosos. Finalment, el 1381 morí a

la ciutat de Pisa, on sojornava després d’una

estada a Roma. Uns anys després, les seues

despulles foren traslladades des d’Itàlia al

convent de Sant Francesc València,

segurament per iniciativa del seu fill Jaume,

que llavors ocupava la cadira episcopal de la

capital del Túria. Dissortadament, el citat

convent fou destruït al s. XIX, i amb ell

desaparegueren les darrereres evidències

físiques d’aquest “graciós, savi i sobptil”

senyor.

soptil’”. La Revista. Butlletí Informatiu de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 67. 2011: 5.

L’infant Pere permuta el comtat d’Empúries

pel de Prades

Pere d’Aragó també va ‘col·leccionar’ un

grapat de títols. El 1322, el seu pare li

concedí el comtat de Ribagorça així com un

seguit de senyories valencianes, entre les

que destacaven Gandia i, més tard, Dènia.

D’ençà de 1325, tot i l’oposició del papa Joan

XXII, fou designat comte d’Empúries. Però

uns anys més tard, el 1342, bescanvià amb el

seu germà petit Ramon Berenguer, aquest

comtat pel de les Muntanyes de Prades. No

està massa clar el perquè de la permuta, ja

que en principi l’infant Pere en sortia

perjudicat atès el major prestigi del casal

emporità. Alguns autors han argüit la



Conejo da Pena, Antoni.

20

‘descoberta’ d’unes mines d’argent a la

serralada de Prades, que l’haurien permès

incrementar el seu patrimoni personal i

comtal; tanmateix, és probable que hi

haguessin intervingut altres raons que, a

hores d’ara, continuen sent un misteri. A

partir d’aquest moment l’infant Pere va

compaginar la seua residència entre el castell

de Falset i Barcelona, i va impulsar diferents

iniciatives al ‘seu’ nou comtat, com ara la

fundació d’un hospital.

“Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: Del gòtic al primer renaixement”, 2 vols. Barcelona: Tesi doctoral dirigida per la Dra. M. Rosa Terés. Universitat de Barcelona, 2002.

Cabré Ollé, Lluís. “L'infant Pere d'Empúries i la tradició familiar: estampes en el setè centenari del seu naixement”. Mot So Razo, 4. 2005: 69-83.

Conejo da Pena, Antoni. “L’infant Pere d’Aragó i d’Anjou, ‘graciós, savi e molt soptil’”. La Revista. Butlletí Informatiu de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 67. 2011: 5.

Intents frustrats de poblament a la plana del Coll de Balaguer La situació de la collada canvià arran de la successiva cristianització de les places de Tarragona (1091–1118), Tortosa (1148), Lleida (1149) i Siurana (1154). A partir de llavors, la plana recuperà la seua importància estratègica, ja que es pogué reobrir el trànsit regular pel camí costaner que enllaçava les ciutats de Barcelona i Tortosa, i més endavant també amb València. Alhora, es recuperà la vella ruta interior que anava en direcció cap a Móra, Flix, i d’aquí fins a Lleida. Així, doncs, la circulació de mercaders, missatgers, ramaders, pelegrins i tota mena de vianants per aquesta regió fou una constant. Emperò, i encara després de la fi del domini musulmà, era molt insegura: la presència de sarraïns i pirates —arribats per mar— i de bandolers, unit al fet que no existia cap nucli habitat estable, encimbellaren la plana i, sobretot el seu coll, a la categoria de lloc mític i temut. Per això, no és estrany que després de la cristianització s’endeguessin tot un seguit d’iniciatives orientades a facilitar l’assentament de nous pobladors i a millorar-

Carta de poblament de Vandellòs, 1191



Conejo da Pena, Antoni. “Assistència hospitalària i defensa del territori al Baix Ebre: la fortalesa-hospital de Sant Jordi d’Alfama i l’hospital del Perelló”. Recerca,

21

ne la seguretat.

1191, 20 desembre. Albert de

Castellvell (II senyor d’Entença) i

Arnau de Fonollar (castlà de Tivissa)

atorguen la carta de població de

Vandellòs.

1201. El rei Pere I el Catòlic funda

l’orde de Sant Jordi d’Alfama, que

s’establirà en un castell-hospital

situat en una petita península entre

l’actual poble de l’Ametlla de Mar i

la platja de l’Almadrava. Les seues

funcions eren ben clares: assistir als

pelegrins i necessitats, i protegir

l’extensa regió coneguda com a

desert d’Alfama (al sud del coll de

Balaguer).

1276, 13 febrer. Berenguer

d’Entença (V senyor de la baronia) i

Bernat de Fonollar (castlà de Tivissa)

signen la carta de població del coll

de Balaguer.

1304. En el transcurs d’un plet que

enfrontà a Guillem d’Entença amb

l’arquebisbe de Tarragona Rodrigo

Tello, es concreten els límits i les

bases per al poblament de la plana

del coll de Balaguer.

1308. La reina Blanca d’Anjou funda

l’hospital de la Font del Perelló, en

l’indret on, pel que sembla, s’havia

alçat l’antiga mansio romana de Tria

Capita. És possible que aquest

establiment també hagués

acomplert una doble funció

assistencial i defensiva.

1344. L’infant Pere d’Aragó i d’Anjou

funda l’hospital del Coll de Balaguer,

amb la intenció de contribuir a la

seguretat i l’establiment de nous

colons a la zona.

Sant Jordi d’Alfama

Còmic de l’Hospitalet, p. 30

8. 2004: 251-273. Tejero Farnós, Alfons.


22

Per què un hospital al Coll de Balaguer? La resposta a aquesta pregunta ja l’hem donada, en part, en parlar de la les particularitats geogràfiques i històriques del coll de Balaguer. D’entrada, cal insistir en la importància estratègica de la desembocadura del riu Llastres des de l’antiguitat. Així, no és casual que les divisions territorials i administratives de la zona fixades durant els segles medievals i moderns, prenguessin com a limes fronterer el seu curs fluvial. A més, coincidia amb una cruïlla de camins: l’antiga via Augusta costanera i la ruta natural que comunicava amb les localitats interiors de Móra i Flix. Tot plegat permet entendre el perquè es trià aquest indret per fundar-hi un edifici assistencial i defensiu, perpetuant en certa mesura la funció de les mansiones romanes d’Oleastrum i Sub Saltu.

Assistencial perquè oferia ajut i

socors als mercaders ambulants,

missatgers, pobres i pelegrins que

circulaven per aquelles contrades.

I defensiva, perquè contribuïa a

millorar la seguretat d’una regió

despoblada i assetjada per sarraïns,

corsaris i bandolers.

Per últim, i per bé que es tractava

d’una zona més aviat àrida i seca,

la provisió d’aigua dolça estava

garantida. D’una banda, a través de

les aigües pluvials recollides a les

serralades veïnes —el Llastres i

altres rierols en són un exemple—,

i de l’altra, els recursos aqüífers del

subsòl. Pel que fa a aquests

darrers, el millor testimoni és el

pou d’aigua viva situat al bell mig

del pati de l’hospital.

Abans fins i tot de l’establiment de l’hospital,

i ben a prop d’ell, ja hi hauria hagut una

mena de fonda, de la qual se’n donà fe

arqueològica en el marc de les excavacions

dutes a terme en l’antic cementiri de

l’Hospitalet el 1992.

Fotografia de les excavacions a l’antic cementiri

(avui camp de futbol del CEIP Mestral); 1992

Pou de l’hospital redescobert el febrer de 2014

Bibliografia: Menchón Bes, Joan

Josep; Massó Carballido, Jaume (ed.). L’Hospitalet i Oleastrum, Quaderns d’Història Local. 1. Hospitalet de l’Infant: Foment Cultural, 1991.

Romero Tallafigo, Manuel; Palet Plaja, M. Teresa. Les nostres arrels: Documents de la baronia d’Entença (Coll de Balaguer, Vandellòs, l’Hospitalet de l’Infant), Hospitalet de l’Infant: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 1991.

Macias Solé, Josep M.; Menchón Bes, Joan Josep; Muñoz Melgar, Andreu. “Una fonda medieval en el Hospitalet de l'Infant (Baix Camp, Tarragona)”. Boletín de Arqueología Medieval, 10. 1996: 197-214.

Conejo da Pena, Antoni. “Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: Del gòtic al primer renaixement”, 2 vols. Barcelona: Tesi doctoral dirigida per la Dra. M. Rosa Terés. Universitat de Barcelona, 2002.

Fundació de l’hospital al Coll de Balaguer La fundació de l’hospital del Coll de Balaguer fou resultat d’un llarg procés negociador, a tres bandes, entre el comte de Prades —l’infant Pere—, els representants eclesiàstics ‘locals’ —arquebisbe de Tarragona i bisbe de

Visions de l’Hospital

Text de la làpida fundacional de l’hospital, avui

perduda. (ANNO DOMINI M CCC XLIIII, VI IDUS

NOVEMBRIS INCLITUS DOMINUS INFANS PETRUS,

ILLUSTRISSIMI DOMINI JACOBI BONE MEMORIE REGIS

Bibliografia: Hernández Sanahuja,

Bonaventura. “Ruinas del antiguo pueblo de Oleastrum”. ed.

23

Tortosa— i la Santa Seu. A continuació en resumim la seqüència cronològica:

1343, 13 juny. El papa Climent VI

autoritza la fundació i la construcció

de l’hospital del Coll de Balaguer.

1344, 8 novembre. Fundació oficial

de l’establiment a càrrec l’infant

Pere. S’hi especifiquen les

concessions territorials i dotacions

econòmiques, així com les

ordinacions que havien de regir-ne

l’organització interna.

1346, 12 setembre. Arran del

bloqueig de les rendes concedides a

l’hospital el 1344, fet que impedia

iniciar-ne la construcció, l’infant

Pere resolgué ‘redotar-lo’ o

‘refundar-lo’, tot corregint alguns

dels capítols en matèria econòmica

de la primera fundació.

En els documents fundacional i refundacional s’especificaven altres qüestions de summa importància:

Límits territorials. L’infant concedí a

l’hospital el domini útil sobre les

planes, valls i muntanyes compreses

entre el torrent de “Vall de l’Òs”,

exclòs —el qual era molt a prop del

coll de Balaguer—, fins al mar,

també exclòs; i la plana situada a

llevant del citat coll, exclòs, fins al

torrent anomenat “Riuduyllastre”.

Amb el pas dels segles, aquest

territori es va conèixer amb el nom

popular de “Quadra de l’Hospital”, si

bé la imprecisió i/o ambigüitat

especificada en el document

fundacional, donaria peu a l’esclat

de conflictes per l’ús directe de la

zona.

En conclusió, la fundació de l’hospital no es deu tant al compromís espiritual o al desig filantròpic del seu fundador, l’infant Pere, sinó que s’inscriu en una política perfectament traçada per l’infant Pere per tal de poder exercir el control real sobre la plana del Coll de Balaguer, fomentar-ne el desenvolupament demogràfic i garantir-ne la seguretat. Els seus antecessors ho havien intentat en debades. Així, podem afirmar que es va crear per acomplir un triple propòsit:

Poblament. Durant l’edat mitjana, el

territori comprès entre Tarragona i

ARAGONUM FILIUS, COMES RIPACURCIE ET MONTANEARUM

DE PRADES, PRO ANIMABUS NOBILIUM COMITUM

IMPU[RIARUM] DEFUNCTORUM, DE PECUNIA

MANUMISSORIE PREDICTORUM COMITUM, JUXTA

ORDINATIONEM SANCTISSIMI IN CHRISTO PATRIS ET DOMINI,

DOMINI CLEMENTIS PAPE VI, HUNC HOSPITALE FUNDAVIT,

DOTAVIT ET CONSTRUI FECIT AD HONOREM ET LAUDEM DEI

ET BEATE VIRGINIS MARIE, SUB INVOCATIONE BEATORUM

APOSTOLORUM PETRI ET PAULI.)

Traducció: “Any del Senyor *de+ 1344, *a+ 8 de

novembre. L’ínclit senyor en Crist Pere, fill de

l’il·lustríssim senyor Jaume de bona memòria i

rei d’Aragó, comte de Ribagorça i de les

muntanyes de Prades, per les ànimes dels

nobles comtes d’Empúries difunts, amb els

diners [procedents] de la manumissió que

havien pactat (…) segons les ordinacions del

santíssim en Crist, pare i senyor Clement, papa

VI, aquest hospital va fundar, dotar i fer

construir, en honor i lloa de Deú i la santa Verge

Maria, sota la invocació dels sants apòstols Pere

i Pau.”

Document fundacional de l’hospital, 1346

Jaume Massó & Joan J. Menchón. L’Hospitalet i Oleastrum, Quaderns d’Història Local. 1. Hospitalet de l’Infant: Foment Cultural, [1865] 1991.

Valls i Taberner, Ferran. “L’hospital del Coll de Balaguer fundat per l’infant fra Pere d’Aragó”. Estudis Franciscans, 39. 1927: 104-110, 255-279.

Romero Tallafigo, Manuel; Palet Plaja, M. Teresa. Les nostres arrels: Documents de la baronia d’Entença (Coll de Balaguer, Vandellòs, l’Hospitalet de l’Infant), Hospitalet de l’Infant: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 1991.

Novell Bofarull, Antoni. Documents de l’hospital de l’infant Pere: Apunt de com era l’hospital segons ens expliquen els documents, Hospitalet de l’Infant: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 1992.

Conejo da Pena, Antoni. “Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: Del gòtic al primer renaixement”, 2 vols. Barcelona: Tesi doctoral dirigida per la Dra. M. Rosa Terés. Universitat de

24

Tortosa no va comptar amb cap

nucli habitat consolidat, tret de

Cambrils. Ni l’antic caseriu de Salou,

ni tampoc les fortificacions de

Barenys, Vilafortuny o Guardamar,

mai no van esdevenir una població

pròpiament dita. El mateix podem

dir de les terres meridionals, on tals

sobresortien els castells-hospitals de

Sant Jordi d’Alfama i del Perelló. La

plana del Coll de Balaguer no era

una excepció, tot i els estèrils

esforços impulsats des del s. XIII.

L’infant Pere va reprendre

l’assumpte, i amb la fundació de

l’hospital albirava estimular

l’assentament de nous pobladors.

L’entorn natural era l’idoni, tant pel

valor estratègic com pels recursos

que oferia, envoltat de boscos i

camps de pastura.

Defensiva. L’edifici havia de

contribuir a ‘pacificar’ i ‘assegurar’

la plana del Coll de Balaguer i els

camins que el travessaven, en

especial, el traçat de l’antiga via

Augusta i de la ruta interior que

enllaçava amb l’Ebre. La permanent

amenaça de sarraïns, pirates i

bandolers la convertien en una zona

inestable i temuda. Al marge de la

pròpia estructura castral de l’edifici,

els inventaris conservats certifiquen

el seu caràcter defensiu, car

s’assenten una quantitat important

d’armes, sobretot ballestes —

d’estrep i de torn—, sagetes —

“passadós”—, escuts, golerons,

espatlleres, cuirasses, elms, etc.

Hospitalària-assistencial. Per últim,

estava la funció assistencial que, de

retop, era la que justificava el nom

de l’establiment. L’hospital, tal com

es recull als estatuts fundacionals,

tenia l’obligació d’aixoplugar als

pobres, pelegrins i tota mena de

vianants que sol·licitessin ajut, i, en

el cas dels més necessitats, també

els havia d’oferir menjar i/o

almoina. Aquesta tasca d’acolliment

—i mai d’atenció sanitària—

Barcelona, 2002.

25

5. TERMINI D’EXECUCIÓ El termini màxim d’execució és de 1,5 mesos.

complementava l’exercida per altres

institucions erigides a la zona amb

anterioritat: l’hospital-fortalesa de

Sant Jordi d’Alfama —fundat el 1201

per Pere I— i l’hospital de la Font

del Perelló —fundat c. 1308 per la

reina Blanca d’Anjou. Així, podem

afirmar que amb l’Hospitalet

s’acabava de teixir una xarxa

assistencial, amb clara vocació

defensiva, a l’entorn del coll de

Balaguer: el de l’infant situat abans

de creuar-lo —seguint l’itinerari

nord-sud—, i els d’Alfama i el

Perelló després, un cop travessat.

Consolidació i seguretat de la xarxa

viària. A principi del s. XV, el

municipi de Barcelona —que tenia

sota la seua autoritat els llocs de Flix

i la Palma, Banyoles i Guardamar—,

resolgué construir un “camí de

carros o de bèsties”, des de

Banyoles fins a l’hospital i d’aquí fins

a Guardamar, des d’on embarcaria

cap a la ciutat comtal. L’objectiu era

garantir el transport i la distribució

del blat procedent del centre de la

península, sense necessitat de

dependre dels aranzels de la

universitat de Tortosa.

Prestigi. La magnitud de l’edifici

dóna fe d’un interès per part del seu

fundador, l’infant Pere, de convertir-

lo en un dels referents

arquitectònics del comtat de les

muntanyes de Prades.

PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS...

Documents

Transcript of PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS...