Vicent GIMÉNEZ CHORNET

POBLACIÓ A LES BARONIES D'ALBERIC, ALCOSSER,ALASQUER 1 GAVARDA ALS SEGLES XVII 1 XVIII*

UNAde les característiques del sistema demognlfic de la Riberaen l'epoca moderna és l'elevada mortalitat produlda per les

epidemies de les febres tercianes i relacionades, com deia Cavani-lles, amb el conreu de l'arrós. Hi hagué una discussió en l'epoca entreles idees de Cavanilles que pensava que la mortaldat era a causa d'aques-tes febres i la hipótesi de V. 1. Franco que menyspreava la inciden-cia del conreude l'arrós en la mortaldatl. La nostra intenció és

quantificar el desenvolupament demognlfic de les baronies d'Albericen els segles XVII i XVIII, per tal d'aclarir si el comportament demo-grafic s'aproxima més a les idees de Cavanilles o a les de Franco.

1.La crisi demografica de la primera meitat del segle XVII

li:xpulsió deIs moriscs suposa un trencament de la trajectó-ria demografica a les baronies del Duc de l'Infantado. Abans de1609 hi havia 735 cases i amb la nova repoblació de 1612 se'ncomptabilitzen 2582. Evidentment aquesta causa és aliena al

* Aquest article ha estat actualitzat i des de I'Assemblea d'História de laRibera celebrada a AIgemesi el 1981, I'Arxiu Municipal d'Alberic ha canviat de

signatura perque ha estat novament inventariat i I'Arxiu Parroquial de Gavardaha estat traslladat a I'Arxiu Parroquial d'Antella. La catalogació d'aquest ha estatfeta per P. CANO FERRI, L. ClFUENTES COMAMALA, 1. P. GALIANA CHACON,M. MARfINEZ MORALES 1 V. PONS ALÓS: «Los Archivos parroquiales de la Vallde Carcer (Alcintera, Beneixida, Carcer y Cates), Alcocer-Gavarda, Antella, Sellenty Sumacarcer» a Saitabi, XXXVII (Valencia, 1987) pp. 33-93.

1 MATEU, Enric: «Cavanilles. ~home i I'epoca» a Debats núm. 15 (Valen-

cia 1986) pp. 4-13. RIBES, Vicent: La Ilustración Marginada: Vicente I. Franco,Valencia, 1987.

2 Les dades de 1609 estan extretes de BoRONAf i BARRACHINA,p.: Los maris-

cos españoles y su expulsión, Valencia, 1901. Les del nou poblament, de l'A.R.Y.,Clergat, llibre 2.140, fol. 76 v. a 160 r.

144 VICENT GIMÉNEZ CHORNET

comportament demografic natural de les baronies i soIsuna deci-sió política incideix en el descens poblacional.

Majoritariament la població es trobava localitzada a Albe-ric, amb el 48'98%, seguida d'A1cosseramb eI23%. El 1612Albe-ric continua essent la major concentració urbana amb el 61%,molt endarrerides queden les altres tres, essent la més petitaGavarda. Amb I'expulsió deIs moriscs el poblament va disminuiren un 64'9%. La població continua disminuint a les baroniesdurant la primera meitat del segle, ja que en el recompte de laGeneralitat de 1646 s'hi troben 233 vei'nsJ.Les causes de la dis-minució en aquest cas sí que vindrien derivades del comporta-ment demografic, a causa de les condicions economiques i socialsde I'epoca. Ciscar Pallarés ha assenyalat el fort endeutament deIscamperols de les baronies amb el senyor com asigne d'unes migra-des possibilitats economiques4.

2. El creixement de la segona meitat del segle XVII

El nombre d'habitants més baix a I'epoca estudiada és, desegur,al voltant de la meitat del segle.Des d'aquest període el termede les baronies va veure incrementat progressivament el factorhuma sense gairebé retrocés de cap tipus.

No tenim cap avei'nament, font que estimem fon;:afiable, pera la segona meitat del seg1eXVII, per aixo hem acudit a unrecompte de vei'ns que es fa a A1beric el 1704 per tal de cobrarun tribut de caracter militar, i que encara que presenta prob1emesde fiabilitat, dóna un creixement percentua1de184'53, ja que Albe-ric asso1eixe1s 317 vei'nss,cosa que implica una taxa de creixe-ment anual acumu1atiu important, de 1'1'26%.De les altres pobla-cions sabem ben poc, pero per la relació del recompte militar de1692, encara que molt defectuós, sabem que van créixer menysque Alberic.

3 Dades extretes de HALPERIN DoNGHI, Tulio: Un conflicto nacional. Maris-cos y cristianos viejos en Válencia, Valencia, 1980, pp. 287-318.

4 CISCAR PALLARÉS,Eugenio: «El endeudamiento del campesinado valen-ciano en el siglo XVII», a Estudis, IV (Valencia 1975) pp. 147-163.

5 Arxiu Municipal d1\lberic, Llibre de Clavari, Memoria de la tacha del sol-dado, fols. 174-175.

POBLACIÓ A LES BARONIES D'ALBERIC, ALCOSSER... 145

Una vegada valorades en general les xifres globa1sde pob1a-ció, ens detindrem en les xifres que donen les dades deIs registresparroquials, que comencen el 1667.

D'aquestes decades constatem una tendencia a l'alc;anomésen els anys vuitanta, encara que la tendencia comenc;a a les dar-reries dels setanta com queda palés en els grafics.

En els quadres següents podem veure el saldo vegetatiu quedóna la diferencia entre bateigs i defuncions.

TENDENCIA DEL NOMBRE DE BATEIGS.SEGLE XVII

Any Núm. bateigs Base 100al Tendencia+ 1- endecennianterior %

Alcosser:1670-1679 901680-1689 106 118 +181690-1699 103 97 -3

Gavarda:1670-1679 241680-1689 45 187 +871690-1699 38 85 -15

SALDOVEGETATIU.SEGLE XVII

Any Bateigs Defuncions Diferencia

Alcosser:1670-1679 90 107 -171680-1689 106 102 +41690-1699 103 108 -5

Gavarda:1670-1679 24 33 -91680-1689 45 47 -21690-1699 38 52 -14

146 VICENT GIMÉNEZ CHORNET

En conjunt, el saldo deIs trenta anys és negatiu: en morenmés que en naixen, de persones. SoIs en el decenni 1680-1689a Alcosser és lleugerament possitiu. Al grMic es visualitza comen aquests trenta anys de la confrontació de les línies que repre-senten la mitjana móbil de bateigs i defuncions, la corba de mor-talitat supera la de natalitat, tret d'un breu període deIs anystrenta.

3. El segle XVIII

El segle comen<;aamb el conflicte internacional de la Guer-ra de Successió que tingué un sentit social molt acusat al PaísValencia6.Els desastres demogrMics motivats per la guerra que-den reflectits en els grMics, en els quals constatem una acusadapiramide de mortalitat a Alcosser, que amb 24 defuncions el 1706i 21 el 1707, registra les cotes més altes de tota la centúria. Tambéa Gavarda hi ha una pronunciada piramide de mortalitat. Si tenimen compte que aquesta mortalitat incideix en els qui van interve-nir en la guerra, camperols adults en epoca potencial de procrea-ció, podem entendre la baixa natalitat que s'hi registra en aquestperíode. A Alberic no tenim aquest tipus de font per a estudiarla incidencia de la guerra, així i tot creiem que aquests avalotshi van incidir negativament. Si en 1704hi havia 317velns, el 1717,segons una font que considerem molt dubtosa, hi ha per a totesles baronies 243 velns, si bé no cal agafar la xifra amb exactitud,sí cal tenir en compte que descendeix7.

Assenyalem per al segle XVIIIdues fases de creixement bendiferenciades: la primera, moderada, que va des de 1704 fins a1753, i la segona, d'augment nombrós, que arriba fios a l'any 1802.En el següent quadre veiem, de la primera fase,el nombre de velns

6 PÉREZ APARICIO,Carmen.: «la Guerra de Successió: Una revolució cam-

perola» a Primer Congreso de Historia del Pais Valenciano, vol. III, Valencia, 1976,pp. 511-524, i De l'ak;ament maulet al trioml botifler, Valencia 1981.

7 Arxiu Municipal d'Alberic, Llibre de Clavari de 1717. Aquest recompte

de població ha estat efectuat per a reclutar gent, cosa per la qual conserva unalt índex d'ocultació. FERNANDEZ Ros, José Manuel: «Guerra y demografía: El

caso de la Ribera Alta del Xúquer (1703-1712)>>a Saitabi, XXXII (Valencia 1982)pp. 75-89.

POBLACIÓ A LFS BARONIFS D'ALBERIC, ALCOSSER... 147

del terme d'Alberic (inclosos Alcosser i Alasquer) i la taxa de crei-xement resultant8.

VErnAIGE AL TERME D'ALBERIC. 1704-1753

Any Vei'ns Taxa de creixement%

170417301753

375385433

0'100'51

El 1730 Alcosser ja estava despoblat, Alberic tenia 363 vei'nsi Aleosser 22. Mentre Alberic té un creixement eontinuat Aleos-

ser minva, cosa que es pot observar al grMÍ<; on la eorba de bateigsdescendeix. El 1753 Alberic assoleix els 409 vei'ns, mentre Aleos-ser queda pnkticament igual amb 24 vei'ns. Els valors de la segonafase, donats en els primers recomptes a vei'ns i després a habitantsper tal d'enllac;ar amb l'evolució de l'epoca censal són els següents:

POBLACIÓ AL TERME D'ALBERIC. 1753-1802

POBLACIÓ AL TERME DE GAVARDA. 1730-1733

17301773

20 vei'ns34 vei'ns 1'24

8 Thvei'nament de 1730 ha estat extret de l'Arxiu Municipal dJ\lberic,«Aprecio de las casas de Alberique, Alcocer y Gavarda hecho por... expertos nom-brados por sus respectivos ayuntamientos... en el presente afto de 1730». Sigo11-31;el de 1753 ha estat extret de l'Arxiu del Regne de Valencia, Clergat, Llibre 2.140,Capbreu dJ\lberic. Més dades demografiques s'hi troben citades a GIMÉNEZCHOR.NET,Vicent: «Algunas reflexiones sobre fuentes demográficas en el siglo XVIII»a Estudís sobre la lbblació del País ValenciQ,vol. l. Valencia, 1988, pp. 95-111.

Any Població Taxade creixement%

1753 433 vei'ns1773 542 vei'ns 1'12

1.951habitants1786 2.061habitants 0'421797 2.272 habitants 0'891802 2.678 habitants 3'34

148 VICENT GIMÉNEZ CHORNET

El 1773Alberic ha crescut fins a arribar a1s511vetns i Alcos-ser ha canviat la seua estabilització per una tendencia alcista iha passat a obtenir 31 vetns9, si bé no asso1eix el nombre depoblació que va tenir a les darreries del segle XVII. La forta taxade creixement anual acumulatiu al terme dJ\lberic, 1'12%, és moltelevada, cosa que creiem que es deu a la immigració.

De 1773 a 1786 s'ha prodult un retrocés considerable en lataxa de creixement, potser degut a la incidencia climatológicaadversa i el paludisme, tot junt a la decada deIs vuitanta. Enl'hivern de 1783-84, hi ha una forta tempesta i es desborda el riuXúquer; amb la perdua de les collites, els ajuntaments de les baro-nies sol.liciten l'anuHació del tribut reial de l'Equivalent, i a mésa més, el 1785 es van malmetre les fulles de morera i el blat perles gelades esdevingudes les nits del 4 i el 5 d'abrillO.Com a con-seqüencia, Alcosser es va despoblar i des d'aquest moment no sónregistrats els bateigs, matrimonis i defuncions. De fet, en el censde Floridablanca, manat realitzar el 1786, ja no hi figura. Cava-nilles descriu així el despoblament d'Alcosser:

«Catorce años hace aún existia Alcocér con su Iglesia, y buenaparte de la población. Situado a la orilla del Xucar, y no lejos dela confluencia de este río con el de Albayda, estaba siempre expuestoa inundaciones: padecían los vecinos repetidas pérdidas sin escar-mentar, caían edificios, quedaban sin cosechas sin desamparar sushogares. Llegó en fin el término fatal, acabando con el pueblo lasaguas de Sellent, Albayda y Xucar, y hoy día son campos cultiva-dos lo que poco ha fueron edificios. Los ríos Sellent y Albayda seaumentan en varias ocasiones de tal modo que inundan y destru-yen quanto se les pone por delante».

Entre el cens de Floridablanca i el de Godoy, l'any 1797, lataxa de creixement ha pujat a 0'89%, per la qual cosa torna ahaver-hi una tendencia alcista important, que s'incrementa en elperíode censal següent, entre 1797 i 1802, quan passa a una taxade creixement anual de 3'34%. La xifra sorprén perque és exage-radament elevada, possiblement a causa d'una forta immigració,pero potser també siga un error en el recompte censal.

9 Les fonts demografiques estan citades en l'article anterior.10 A.M.A., «Instancia de los síndicos...», any 1785, lligall 19.

POBLACI6 A LES BARONIES D'ALBERIC, ALCOSSER... 149

Una de les característiques més rellevants al segle XVIII ales baronies és la incidencia de la insalubritat en la població deri-vada del conreu de l'arras. Anem a ocupar-nos de l'anillisi de lesdades demognlfiques provinents de bateigs, matrimonis i defun-cions dJ\lcosser i Gavarda:

la caiguda de naixements és molt forta a Alcosser al prin-cipi de la centúria i durant els dos primers decennis, no així aGavarda. En general la tendencia de Gavarda és més alcista quela dJ\lcoser.

TENDENCIA DEL NOMBRE DE BATEIGS. SEGLE XVIII

Anys Nombre de bateigs Base 100 al Tendencia +/- endecenni anterior %

Alcosser:1700-1709 67 65 -351710-1719 52 78 -221720-1729 70 135 +351730-1739 61 87 -131740-1749 67 110 +101750-1759 76 113 +131760-1769 72 95 -51770-1779 58 81 -191780-1789 4

Gavarda:1700-1709 42 110'5 +10'51710-1719 47 111'9 +11'91720-1729 50 106'4 +6'41730-1739 69 138 +381740-1749 50 72'5 -27'51750-1759 67 134 +341760-1769 49 73'1 -26'91770-1779 57 116'3 +16'31780-1789 61 107 +71790-1799 76 124 +24

Queda ben pa1ésque el saldo vegetatiu és negatiu durant totaquest seg1e.Si bé la guerra de Successió explica la mortalitat dela década, l'e1evatnivell de defuncions per damunt de la corbade la natalitat, justifica més la tesi de Cavanilles sobre la insalu-britat deIs arrossars pel paludisme.

Malgrat que a Alberic manquen els registres de bateigs idefuncions, tenim la sort que Cavanilles va recollir els muntantsglobals, segons els quals entre 1730 i 1787 van mlixer a Alberic5.686 persones i en van morir 6.732. Llavors, així com esdevé aGavarda i a Alcosser també la mortalitat hi és major que lanatalitat.

Com explicar, doncs, que les baronies romanen poblades?eúnic factor que va fer possible l'increment de població va serla irnmigració.Segons Cavanilles, la dada d'immigrantsentre 1730

150 VICENTGlMÉNEZCHORNET

SALDO VEGETATIU. SEGLE XVIII

Anys Nombre bateigs Defuncions Diferencia

A1cosser:1700-1709 67 118 -51

1710-1719 52 63 -111720-1729 70 103 -33

1730-1739 61 81 -20

1740-1749 67 82 -15

1750-1759 76 94 -18

1760-1769 72 78 -6

1770-1779 58 69 -11

1780-1789 7 9

Gavarda:1700-1709 42 52 -10

1710-1719 47 45 +2

1720-1729 50 70 -20

1730-1739 69 70 -1

1740-1749 50 55 -5

1750-1759 67 81 -14

1760-1769 49 65 -16

1770-1779 57 68 -11

1780-1789 61 59 +2

1790-1799 76 82 -6

POBLACIÓ A LES BARONIES D'ALBERIC, ALCOSSER... 151

i 1787 és de 564 famílies, xifra molt quantiosa, ja que el nombrede famílies existents a Alberic és similar.

És difícil saber a quins sectors de la població afecta l'elevadamortalitat. Nosaltres soIs indiquem una hipótesi que parteix dela dada donada pel rector d'Alberic sobre la mortalitat de l'any175711.Aquest senyala que deIs 121 soterraments, 38 n'erenadults i 83 infants, la qual cosa vol dir que la mortalitat afectavade forma desmesurada la població que no arribava als 7 anys. Elsadults restaven al marge de la mortalitat catastrófica. Tal vegadal'explicació de la continuada immigració de famílies atretes pelsbeneficis del conreu de l'arrós (propietaris i jornalers) explica quela població no desaparega malgrat la major taxa de mortalitat quede naixements. Encara més, si la mortalitat afecta sobretot alsinfants, l'explicació radicaria en que els immigrants trasformenl'estructura d'edats de la població, perque serien famílies en épocade procreació, cosa que implica una major taxa de naixementsi per tant, de defuncions d'albats, alhora que no resta l'atractiudeIs beneficis económics de l'activitat agraria per als adults.

4. Conclusió

Creiem que ni Cavanilles ni v.1. Franco van tenir la raó abso-luta. El conreu de l'arrós no és totalment catastrófic per a la pobla-ció en general, sinó sobretot per al sector infantil, el causant ambmolta probabilitat que la corba de defuncions estiga per dalt dela de naixements, mentre que la immigració modifica l'estructurademografica de les baronies. No hi ha un desenvolupament demo-grafic tancat, a causa de l'aportació massiva de noves famílies quepoden explicar aquest augment en les defuncions d'albats. Per aixóV. 1. Franco opinava de forma justificada que el conreu de l'arrósno és extremadament perjudicial.

la característica fonamental del desenvolupament demogra-fic de les baronies queda reflectida en els grafics i en els quadresnumerics: la gran mortaldat i, també, el continuat desenvolupa-ment des de l'expulsió deIs moriscs, sobretot des de la segona mei-tat del segle XVII,malgrat que les defuncions siguen més nom-broses que els naixements.

11 A.M.A., 11-441, Auto sobre arroz del 7-1 de 1758.

152 VICENTGIMÉNEZCHORNET

QUADRE NUMERIC

GAVARDA AlCOSSER

Any Núm. MitjanaNúm. Mitjana Num. Núm. Mitjana Núm. MitjanaNúm.Naixem.Móbil Defunc.Móbil Matrim.Naixem.MóbilDefunc.MóbilMatrim.

1667 2 I 1 9 8 21668 4 O O 3 3 11669 O 3 O 8 6 11670 2 1 O 6 3 I1671 5 2'8 5 2'4 O 8 8'1 3 7'5 31672 3 2'7 2 2'5 O 12 8'2 10 7'8 21673 3 2'3 1 3'1 O 9 8'8 8 9'7 O1674 3 2'4 5 3'3 1 9 9'1 12 11'2 31675 4 2'6 4 3'5 O 9 9'3 15 11'5 41676 1 2'7 2 3'2 O 10 9'2 11 12'1 21677 O 2'7 5 3'6 O 9 8'8 20 12'3 31678 1 3 5 4'1 O 10 9'2 19 12'4 11679 4 3'3 3 3'6 O 8 9'7 6 12'6 41680 6 3'5 2 4'4 1 7 9'8 8 11'8 O1681 3 4 6 5'2 O 9 10 12 12'2 61682 5 4'2 5 4'7 O 12 10'4 9 11'1 11683 6 4'7 1 4'4 3 14 10'5 14 10'1 11684 6 4'5 11 4'7 O 10 10'7 8 10'6 11685 5 4'3 9 5 O 11 11 14 10'4 O1686 2 4'6 1 5 4 13 11'2 10 9'1 21687 6 4'2 2 6'1 O 11 10'7 10 10'3 21688 2 4'4 6 6'1 1 10 10'3 11 9'4 51689 4 4 4 5'l 1 9 10'3 6 9'7 11690 4 3'7 6 4'6 1 11 10'1 6 9'7 O1691 3 4'1 15 5'8 2 8 10'4 14 10'4 11692 8 3'6 1 5'4 2 10 10'4 6 10'4 O1693 2 3'6 2 5'4 O 10 10 11 10'2 51694 3 3'6 5 5'3 1 9 10 14 10'8 O1695 5 3'4 3 5'1 1 16 10'2 16 11'3 51696 2 4'1 7 4'2 O 11 9'5 10 11'1 11697 2 3'4 6 4'3 1 6 9'7 9 11'5 21698 4 3'7 3 4'4 1 9 9'3 12 11'8 31699 5 3'8, 4 4'4 O 13 8'7 10 11'1 21700, 6 3'7 7 4'2 3 2 8'2 12 10'4 11701 2 4 2 3'7 O 12 7'6 10 9'7 11702 5 4'2 3 3'7 O 6 7'5 14 11'4 41703 4 4 5 4'6 O 4 7'4 7 12'4 21704 4 4'2 1 5'2 O 11 6'4 10 11'8 5

POBLACIÓ A LES BARONIESD'ALBERIC, ALCOSSER... 153

GAVARDA ALCOSSERAny Núm. Mitjana Núm. Mitjana Num. Núm. MitjanaNúm. MitjanaNúm.

Naixem.Móbil Defunc.Móbil Matrim.Naixem.Móbil Defunc.Móbil Matrim.

1705 4 4 3 5 1 6 7'2 4 11'7 21706 4 4'1 6 5 1 5 6'1 24 10'8 11707 2 4'1 11 5 1 8 6'2 21 10'2 41708 7 4'3 9 4'4 3 4 6'5 5 10 51709 4 4 5 4'6 2 9 . 6'2 11 9'6 11710 3 4'1 2 5 1 2 6'2 2 10'3 21711 5 4'2 3 4'7 O 7 6'2 8 8'3 31712 6 4'4 O 3'7 O 7 5'5 5 6'5 11713 1 4'3 3 4'4 O 8 6 7 6'5 O1714 5 4'4 6 4'4 1 6 5'3 10 6'4 11715 5 4'8 4 4'7 1 5 5'5 6 6'7 O1716 4 5 2 4'8 O 2 6 5 7'6 O1717 6 5 15 5'8 1 8 5'6 5 7'7 41718 5 5'5 5 6'2 1 3 5'4 10 7'5 11719 7 5'4 5 6'2 2 4 5'6 5 7'2 11720 6 5'6 4 7'5 O 11 5'7 16 8'5 21721 6 5'5 9 8'1 3 4 5'4 6 9'5 51722 6 5'4 6 7'3 O 6 6'5 5 10'5 11723 4 5'7 6 7'5 O 8 6'5 7 9'6 21724 7 5'1 16 7'3 3 6 7'1 18 10'5 21725 3 4'8 7 7'3 3 8 6'5 14 9'6 11726 5 4'7 8 6'7 6 9 6'8 11 10'2 41727 8 5'1 7 6'7 2 3 6'6 5 10'2 21728 1 5'3 3 6'6 O 9 6'5 13 10 21729 4 5'6 4 6'6 O 6 6'7 8 8'3 O1730 5 6'3 4 6'1 O 7 6'3 11 8'4 21731 9 6'3 6 6'2 1 4 5'7 5 7'7 O1732 6 6'3 5 5'6 4 7 6'4 5 8'2 31733 10 7'1 16 6'5 3 8 6 3 8'2 11734 9 7'1 2 7'2 4 4 6'2 15 8'6 11735 5 7'1 9 7'3 1 4 6 5 7'7 21736 8 7'2 2 7'1 1 9 6'5 9 7'6 21737 8 6'7 11 7'1 O 5 6'2 13 8'6 11738 4 6'2 10 6'4 2 8 5'7 12 8'4 11739 5 6 5 6'7 1 5 5'8 3 7'5 31740 10 6'1 4 6'4 O 9 6'3 4 7'6 21741 2 5'5 5 7'1 2 4 6 14 7'8 41742 5 5 10 6'2 O 4 5'7 1 7'4 11743 7 5 5 5'4 1 5 5'7 7 7 41744 6 5 6 5'6 O 8 6'5 6 7'7 3

154 VICENTGIMÉNEZCHORNET

GAVARDA ALCOSSERAny Núm. Mitjana Núm. MitjanaNum. Núm. Mitjana Núm. MitjanaNúm.

Naixem.Móbil Defunc.Móbil Matrim.Naixem.Móbil Defunc.Móbil Matrim.

1745 3 4'4 8 5'6 2 6 6'4 II 8'6 11746 3 5 3 6'5 3 3 6'6 9 7'8 21747 4 5'3 3 6'2 5 8 7'1 8 8'8 21748 5 4'6 7 6'5 O 12 7'4 10 9'6 11749 5 5'4 4 6'8 O 8 7'2 12 9'6 11750 7 5'7 13 6'6 4 6 7'5 7 9'1 11751 8 6'3 7 7'1 1 8 8 10 8'6 21752 6 6'2 8 7'3 1 8 8 14 9'1 31753 8 6'4 9 7'5 3 6 7'4 6 9'1 11754 9 6'3 6 7'8 1 9 7'4 6 9'3 61755 5 6'6 7 7'5 4 7 7'7 5 9'6 21756 3 6'4 5 7'6 O 8 7'6 12 9'2 21757 7 6'4 9 7'3 1 7 7'6 10 9 11758 4 5'0 7 7 O 8 8 14 9'3 O1759 10 5'4 10 6'8 1 9 7'5 10 9'7 O1760 6 5'6 8 6'8 1 7 7'7 6 9'8 31761 6 5'8 5 7'6 2 8 7'7 12 9'5 O1762 3 5'2 6 7'7 4 9 7'3 9 9'2 31763 5 5'5 5 7'6 O 5 7'4 10 8'3 O1764 7 5'1 7 6'6 O 9 6'7 6 8'1 11765 5 4'7 12 6'3 2 8 7'2 9 8 O1766 1 4'5 10 8'2 3 3 7'2 7 8'3 41767 9 4'5 6 6'8 4 9 7 6 8 11768 4 4'6 1 7'3 O 3 7'1 8 7'8 31769 3 4'6 5 7'4 O II 6'6 5 8'1 O1770 4 4'1 15 7 O 8 6'5 15 7'4 61771 3 5'5 1 6'5 2 7 6'6 6 7'2 21772 6 5'2 9 6'1 O 6 6'4 9 7'2 O1773 7 5'6 8 6'8 3 5 6'7 8 6'7 O1774 7 5'7 8 6'8 1 7 6 3 7'2 11775 7 5'8 6 5'8 O 4 5'5 5 6 11776 6 6'1 2 6 3 7 4'8 6 5'4 11777 8 6'4 8 6'2 4 6 4'2 4 4'4 11778 4 6'3 5 5'4 1 4 3'7 9 4'1 11779 5 6'4 6 4'8 O 4 3'3 4 3'7 11780 5 6'2 2 4'8 2 1 3 1 3'3 O1781 9 5'8 II 5'7 3 O 2'3 5 2'8 O1782 6 5'4 1 5'7 2 1 O 11783 8 6'2 3 6'6 1 3 O O1784 5 6'2 6 6 O 1 1 O

POBLACIÓ A LES BARONIESDi\LBERIC, ALCOSSER... 155

GAVARDA ALCOSSER

Any Núm. MitjanaNúm. Mitjana Num. Núm. Mitjana Núm. Mitjana Núm.Naixem.Móbil Defunc.Móbil Matrim.Naixem.Móbil Defunc. Móbil Matrim.

1785 3 6'2 10 6'3 2 1 2 O1786 4 6'2 8 5'7 O1787 11 6'5 13 7'1 11788 5 6'1 O 7'3 11789 5 6'8 5 7'1 11790 9 6'5 6 7'3 21791 9 6'7 13 7'3 O1792 4 6'4 5 6'8 91793 7 9'2 4 7'7 11794 5 7'4 12 7'7 11795 6 7'4 8 8'4 61796 8 7'3 9 7'6 11797 12 8 8 8 11798 7 7'7 5 7'6 11799 9 7'7 12 7'3 11800 8 7'6 6 6'8 O1801 10 7'7 8 6'4 21802 5 7'3 1 5'7 O1803 5 9 21804 5 4 21805 9 5 11806 8 2 1