Població catalunya i espanya

24

Transcript of Població catalunya i espanya

Page 1: Població catalunya i espanya
Page 2: Població catalunya i espanya

LA POBLACIÓ ESPANYOLA

L'evolució demogràfia espanyola.

El Règim Demogràfic Antic es perllongà fins ben enllà del segle XX a Espanya, amb una població bàsicament rural. L'excepció a aquesta norma es donà en les zones més industrialitzades de l'estat, com ara Catalunya, que iniciaren la Transició Demogràfica ja en les dècades finals del segle XIX.

Un cop s'inicià la Primera Fase de la Transició Demogràfica, durant el primer terç del segle XX, començà un important creixement poblacional, interromput per la Guerra Civil.

Passada la postguerra, i fins a inici de la dècada dels 70 del segle XX, el creixement demogràfic es reactivà (baby boom), produint-se simultàniament un important èxode rural vers les zones més industrialitzades d'Espanya i els països de l'Europa rica.

Page 3: Població catalunya i espanya

La Tercera Fase de la Transició Demogràfica a Espanya la podem situar al començament de la dècada de 1980.

Per últim, actualment vivim el Nou Règim Demogràfic, malgrat el lleu augment de la natalitat dels últims anys.

Page 4: Població catalunya i espanya

Característiques actuals de la població espanyola

Des de començaments del segle XX, i amb algunes excepcions, la tendència de la natalitat espanyola és descendent, especialment des de finals dels 70 (canvis polítics, econòmics, culturals...). Des dels 90 Espanya tenia uns dels índex de fecunditat més baixos d'Europa. A partir del canvi de segle però, es constata un lleu repuntament de la natalitat (el 2007 la xifra de naixements va ser la més alta des del 1979).

Page 5: Població catalunya i espanya
Page 6: Població catalunya i espanya

Les previsions demogràfiques indiquen que ràpidament es reduirà la natalitat, com a conseqüència de la crisi econòmica, el descens en l'arribada de població estrangera i l'entrada en les edats més fecundes de generacions més reduïdes de dones.

Considerant l'evolució de la mortalitat, també aquesta ha tendit a descendir, malgrat alguns períodes de creixement. Així, el 1900 era de 28,3 o/ooo, el 1980 arribà a 7,4 o/ooo. A partir d'aquest moment s'incrementà lleugerament, com a conseqüència de l'envelliment poblacional.

La mortalitat infantil espanyola es situa en més del 4 o/ooo, una de les taxes més baixes del món.

Respecte la fecunditat, la taxa mitjana de fills per dona va pujar el 2009 al voltant d'1,5. En un futur però, es preveu que torni a baixar.

L'edat mitjana de maternitat es situa al voltant dels 31 anys.

Page 7: Població catalunya i espanya

La piràmide d'edats d'Espanya

La piràmide d'edats espanyola és contractiva, pròpia del NRD I d'un país desenvolupat. Cal destacar les següents característiques:

- Un estrenyiment en els primers glaons de la piràmide, conseqüència del desdens de la natalitat des del 1975. L'últim glaó mostra un cert repuntament, que sembla conjuntural.

- El cos central de la piràmide és ampli, conseqüència del baby boom produït entre 1960 i 1975. Darrerament s'hi ha afegit un bon nombre de població immigrada.

- El vèrtex en indica l'elevada esperança de vida espanyola, tot I que encara són visibles els estrats de desnatalització conseqüència de la guerra civil i la postguerra (65-69 anys).

Page 8: Població catalunya i espanya

L'envelliment de la població espanyola

La població espanyola, com la de la majoria de països desenvolupats, és una població envellida, amb una edat mitjana superior als 40 anys.

L'esperança de vida espanyola es situa en uns 81 anys (78 per als homes i 83 per a les dones).

L'INE indica que el 2010 més del 17% de la població espanyola té més de 65 anys.

Page 9: Població catalunya i espanya

La distribució de la població en el territori

L'1 de gener de 2009 Espanya té una població de 46.745.807 de persones. La densitat de població és d'uns 92 hab/km2.

Les zones més poblades són les properes al litoral i les valls adjacents. La població en aquestes zones es situa en ciutats o grups de ciutats. A l'interior peninsular destaca Madrid.

Les regions menys poblades són de l'interior.

Page 10: Població catalunya i espanya
Page 11: Població catalunya i espanya

La població activa espanyola

La taxa d'activitat espanyola es situava a finals del 2009 en el 59,8%.

En les darreres dècades destaca l'augment sostingut de població activa, a causa de l'arribada a l'edat laboral dels joves nascuts durant el creixement demogràfic, a l'arribada d'immigrants i, especialment, a la incorporació al món laboral de moltes dones.

La crisi econòmica, que vivim des del 2007, ha disparat l'atur, especialment en sectors com el de la construcció.

Page 12: Població catalunya i espanya

La immigració a Espanya

A la darreria del segle XX, el desenvolupament econòmic va convertir Espanya d'un país d'emigrants en un país d'immigrants. Aquesta immigració es pot agrupar en quatre grans conjunts:

- Persones jubilades procedents d'Europa central i del nord.

- Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell professional, persones del món artístic i de la cultura, procedents majoritàriament de la resta de la UE.

- Refugiats polítics.

- Emigrants de països pobres. És el grup més nombrós, procedents d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i l'est d'Europa. L'objectiu és trobar feina i millorar les condicions de vida (la major part d'aquest immigrants tenen entre 16 i 44 anys).

Page 13: Població catalunya i espanya

La UE i l'Estat espanyol volen regular l'entrada d'aquests tipus d'immigrants, que troben limitacions per accedir al país i obtenir el permís de residència i treball. Per això alguns entren de manera clandestina (sense papers).

L'últim padró municipal publicat a Espanya mostra que en quatre anys (2004-2008) la població augmentà en més de 862.000 habitants. Aquest fet va ser degut en gran mesura a la immigració. Aquesta ja representa més de 5,22 milions de persones, més de l'11% de la població total.

Des de l'any 2000, Espanya és el país del món que més immigrants ha rebut, després dels EUA.

Per nacionalitats, actualment hi ha un predomini de persones procedents de Romania, Marroc, Equador, Regne Unit i Colòmbia.

Page 14: Població catalunya i espanya

Països 2007 2008

Romania 527019 728977

Marroc 582923 644688

Equador 427099 420110

Regne Unit 314951 351919

Colòmbia 261542 280705

Bolívia 200496 239942

Alemanya 164405 180650

Itàlia 135108 157435

Bulgària 122057 153664

Argentina 141159 145315

Estrangers residents a Espanya per països (2007-2008). Font INE.

Page 15: Població catalunya i espanya

Segons l'INE, només l'1,1% dels immigrants residents a Espanya entraren de manera clandestina. Aquests immigrants il·legals provenen sobretot del nord d'Àfrica i de l'Àfrica sudsahariana. Intenten accedir per Ceuta, Melilla, Canàries o creuant l'estret de Gibraltar.

Page 16: Població catalunya i espanya

El 2008 la UE aprovà el Pacte Europeu de la Immigració. El pacte proposa una immigració legal i ordenada, inclou el control de fronteres, la regulació de l'accés i la permanència d'estrangers en territori comunitari... Proposa, per exemple, fomentar la contractació en origen.

Per tal de retornar immigrants hi ha d'haver països disposats a rebre'ls, per això són imprescindibles els acords polítics.

El pacte també regula el dret d'asil a la UE.

Page 17: Població catalunya i espanya

El debat sobre la immigració a Espanya

Espanya necessita immigrants?. La majoria dels estudis creuen que és positiva econòmicament, demogràfica i cultural.

En tot cas, la immigració continuarà, car cal respectar dos drets fonamentals: el drets al reagrupament familiar i el dret d'asil.

La legislació espanyola permet el reagrupament familiar als residents legals estrangers al cap d'una any de permanència al territori espanyol, i si tenen autorització per residir-hi un any més, com a mínim.

El dret d'asil està reconegut per els que pateixen persecució en el seu país d'origen.

Page 18: Població catalunya i espanya

LA POBLACIÓ A CATALUNYA

Al llarg del sXX la població catalana passà de 2 a 6 milions d'habitants. Entre el 1950 i el 1975 es donà un creixement semblant al Tercer Món. La natalitat no va ser tan alta (Catalunya, tradicionalment, és una zona de natalitat baixa). El creixement va ser degut sobretot a la immigració (a diferència del Tercer Món).

Catalunya va tenir fins el 1910 un saldo migratori moderadament positiu, car encara es produïa una forta migració cap a Amèrica Llatina i un creixement poblacional moderat.

Entre el 1911 i el 1936 es donà la primera gran onada migratòria. Catalunya demandava mà d’obra (forta industrialització, Exposició Universal de 1929). Aquesta arribà des de zones interiors (món rural) i des del P. Valencià, Múrcia, Aragó, Almeria...

Page 19: Població catalunya i espanya

Entre el 1950 i el 1975 es produí la segona gran onada migratòria. Aquesta va ser més gran i amb més diversitat d’origen (destacant Andalusia i Extremadura). El resultat va ser el creixement demogràfic més destacat de la història del país (2,25% anual). Arribaren 1,5 milions d’immigrants, molts joves. Això rejovení la piràmide d’edats, baixà la mortalitat i pujà la natalitat.

A partit sobretot dels 90’s del segle passat es donà un canvi en la dinàmica migratòria. L'èxode rural acabà, i ara Catalunya és terra d'arribada d’immigrants del Tercer Món.

Page 20: Població catalunya i espanya

Natalitat, mortalitat i creixement vegetatiu

Des de l'any 1996 el nombre de naixements a Catalunya no ha parat de créixer. En gran part, els nadons que ara néixer són els fills dels que van néixer durant el baby boom.

La població estrangera també ha contribuït a l'increment dels naixements (un 20% dels nascuts tenen pares nouvinguts, i un 8% tenen almeny un progenitor vingut de fora).

Aquest cicle alcista sembla esgotar-se.

La taxa de mortalitat oscil·la entre 8 i 9 per mil habitants.

La població catalana es distribueix de manera irregular per el territori, concentrant-se bàsicament a la costa. Destaca la gran concentració de l'àrea metropolitana de Barcelona. La densitat de població baixa a mesura que ens apropem a les comarques interiors i pirinenques.

Page 21: Població catalunya i espanya
Page 22: Població catalunya i espanya

La immigració a Catalunya

La població catalana nascuda a la resta d'Espanya representa prop del 22% del total.

D'altra banda, en els darrers anys Catalunya ha estat la comunitat autònoma que ha rebut més immigrants, prop del 15% de la població total. Aquesta nova onada ha plantejat problemes per tal d'adaptar-se a aquest increment poblacional (serveis sanitaris, escolars, vivendes...).

La immigració procedent d'Amèrica Llatina (Equador i Colòmbia) i el Marroc són les més destacades.

La immigració procedent de la UE cada cop té més importància. Cal diferenciar entre els procedents de països menys desenvolupats (Romania, Bulgària... que cerquen feina) i els procedents dels més rics (Alemanya, GB... que acostumen a tenir més nivell de formació i especialització o a ser jubilats.).

Page 23: Població catalunya i espanya

La immigració procedent d'altres llocs, com ara Àsia o Àfrica ha augmentat molt, tot i que encara representen percentatges molt discrets.

Entre els immigrants domina la població masculina madura-jove, amb una qualificació professional baixa. Malgrat tot, cada cop augmenta més el nombre de dones i de persones amb estudis secundaris i universitaris.

La immigració estrangera és important sobretot a les grans ciutats, concentrant-se en les comarques amb més activitat econòmica, on troba feina en la restauració, hostaleria i construcció. En les comarques amb un sector primari important també hi ha una gran presència de mà d'obra immigrant.

La província amb més percentatge de població estrangera és Tarragona.

S'ha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de la mateixa procedència es concentren en determinats llocs.

Page 24: Població catalunya i espanya

Any Habitants

1900 1.984.115

1910 2.099.218

1920 2.355.908

1930 2.731.627

1940 2.915.757

1950 3.218.596

1960 3.888.485

1970 5.107.606

1981 5.956.414

1991 6.059.494

2000 6.261.999

2006 7.083.618

DADES POBLACIÓ CATALUNYA

Província Habitants 1900

Habitants 2005

Barcelona 1.052.977 5.226.354

Girona 303.829 664.506

Lleida 283.909 399.439

Tarragona 343.400 704.907

Dades estadístiques població Catalunya

Edat Habitants

Fins a 20 anys 19%

De 20 a 39 32,7%

De 40 a 59 26,5%

De 60 a 79 17,22%

Més de 80 4,36%

2009 7.475.420

Habitants 20095.487.935747.782

436.402

803.301

Dades referides al 2006