l Entrevista

Mireia Hernández

l Walter Bonatti

Pàgs. 10 i 11

l Quadern de Camp

Pàgs. 12 i 13

l Pedraforca

Pàgs. 14 i 15

l Catllaràs en BTT

Pàgs. 16 i 17

l Marxeta

Pàg. 23

i a més:

Agenda, Forat del

Pany, Medi Ambient,

Secretaria...

s u m a r i

Núm. 71Època II DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)

Revista Trimestral d'Informació Socialdesembre de 2011 - gener - febrer de 2012

http://cem.molinsderei.net

cem@molinsderei.net

Fundat l’any 1961

el Butlletíel Butlletídel centre excursionista

molins de rei

NÚMERO 71ÈPOCA II

desembre de 2011, gener i febrer de 2012

Edita:CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail: cem@molinsderei.net

Direcció:Enric Solà

Disseny i maquetació:Oriol Solà

Publicitat:M. Lluïsa Domingo

Assessor lingüístic:Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

Impressió:

Hi col.laboren:

Enric SolàÀngel Beumala

David PagèsMarià Caimo

Jordi MartínezJosep UrozDaniel HortaJesús MoreraFerran Estela

La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.

Fotos Portada:

Amb motiu de l’aniversari(Castanyada 2011)

L’historiador(Exposició 50 anys del CEM)

50 anys de constància(Dinar del soci)

EDITORIALA les acaballes de les celebracions del 50 aniversari, haurem de concloureque han estat prou dignes, pel pressupost que s'hi ha dedicat; que tot i això,ha estat considerable. Especialment caldria esmentar com a molt destacada, la realització del lli-bre “50 anys d'Excursionisme i Cultura” i la seva presentació, a càrrec deFrancesc Roma i Casanovas, i del nostre actual Secretari i autor del llibre,Àngel Beumala i Raventós, president de l'anterior etapa. No oblidem que laJunta nova, presidida per en Ferran Estela, va començar la seva tasca, el 22de gener d'aquest any engrescador. Tot començava amb la proposta que ens feia la Secció de Veterans, amb laconfecció del Cimòmetre, on els socis van estar amatents per complir elrepte, i el 25 de juny, aconseguíem completar els 50 cims triats pels matei-xos participants. Tots (titulars i acompanyants), van ser diplomats al repar-timent de premis de La Marxeta del dia 12 de novembre, a l'Aula de Cultu-ra de la Caixa Penedès.La reeixida i emocionant conferència audiovisual de l'Ester Sabadell, alPoliesportiu, organitzada per la Secció d'Escalada i Alta Muntanya.Les projeccions de diapositives, organitzades per la Secció de Veterans, dels3 dissabtes dedicats a les “Nostàlgies”, del 1961 al 2011. La tradicional Molins de Rei-Montserrat, amb l'edició especial d'una sama-rreta commemorativa del 50è aniversari que va tenir molt d'èxit. La Marxa i Aplec de Veterans de Catalunya i Caminada Popular de Molinsde Rei, amb la complicitat de la FEEC. I l'organització habitual de la Cami-nada.L'Exposició “L'arbre font de vida", una organització de la Secció de MediAmbient.La recuperació del “Cap de setmana del Soci” de la Secció de Veterans, a laSelva de Oza.La celebració de la Castanyada, amb la intervenció de membres de l'anticGrup de Teatre del CEM i membres de l'Espai Xirgu. El marit de la Mari-na és mariner, amb la presència de l'autor, Nicasi Camps.L'exposició de “l'Excursionisme del CEM del segle XX-XXI”, que ens vapresentar en forma de conferència, l'historiador, eurodiputat i alcalde deSant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras. Excel· lent, com sempre.I com és de dret, es van cloure els actes amb l'homenatge a les 22 personesque enguany han complert els seus 50 anys com a socis de l'entitat, amb eldinar extraordinari d'aniversari, el 27 de novembre, al restaurant El Tast, pera tots els que hi van voler assistir (90 persones), on després del lliuramentde records es va projectar l'audiovisual que encetava la presentació del lli-bre “50 anys d’Excursionisme i Cultura” del 16 d'abril.Ara us toca a vosaltres fer la valoració, i engegar propostes de futur de caraa la promoció existencial del Centre Excursionista Molins de Rei. La Comissió del 50 aniversari ha finalitzat la seva feina. Gràcies! Moltesgràcies a tots els que hi heu col· laborat!Que passeu bones festes, que per molts anys! I enceteu-ne un de nou, el2012, amb l'esperança i el desig d'intentar canviar les coses que al vos-tre criteri no vagin bé!

3

AGENDA

4

DESEMBRE 2011

Dia 4, diumenge. Secció de Veterans. Sortides deDescoberta Cultural. Visita guiada al monestir deSantes Creus. Una de les joies de l'art medieval catalài que està situat al poble de Santes Creus (Alt Camp).Dinarem a Nulles. Desplaçament amb autocar.Inscripcions a Secretaria.

Dia 11, diumenge. Secció d'Escalada. Sortida devia llarga a Vilanova de Meià (Serra del Montsec,comarca de la Noguera). Més informació a l'apartatd'Escalada del web del CEM o els dijous a les 20 h alnostre local. Organitzen: Carles Moyés i Aitor López.

Dia 17, dissabte, a l'Escola Alfons XIII de Molinsde Rei. Dinar d'agraïment per als voluntaris quecol· laboreu en les activitats que organitza elCEM. Cadascú s'ha de portar el seu plat, got i coberts.Confirmeu la vostra assistència a Secretaria, si usplau.

Dia 18, diumenge, a les 8 del matí. Festa d'Hiverndel CEM! Pujada del pessebre al cim del Puig-madrona (340 m). Sortida a peu a les 8 del matí desdel local del CEM. Esmorzar de botifarra, xocolatada,melindros, cava i cafè. Cal inscriure's a Secretaria.Organitza: Secció de Veterans.

Dies 17 i 18. Secció d'Alta Muntanya. Pic de Rat-era (2.863 m) per la Vall de Colomers. Més infor-mació a l'apartat d'Alta Muntanya de la web del CEMo els dijous a les 20 h al nostre local. Organitzen:David, Àfrica i Xavi.

GENER 2012

Dia 8, diumenge. Secció d'Escalada. Sortidad'escalada esportiva al sector de l'Arbolí (Priorat).Més informació a l'apartat d'Escalada del web delCEM o els dijous a les 20 h al nostre local. Organ-itzen: Carles Moyés i Aitor López.

Dia 14, dissabte, a les 19 h, al nostre local. Assem-blea General Ordinària de socis i sòcies del CEM.Es prega puntualitat.

Dia 15, diumenge. Secció de Senderisme. Travessa-da a peu des del Brull fins a Sant Marçal, fent l'as-censió del cim del Matagalls (1.698 m).El Parc Natural del Montseny en el seu estat més puri verge. Desplaçament amb autocar a les 7 del matí.Inscripcions a Secretaria. Vocal: Jordi Martínez Basté.

Dia 22, diumenge. Secció de Medi Ambient. Mati-nal pel Parc de la Serralada Litoral (Premià deDalt).Itinerari circular de 8 km amb un perfil amable, unavegetació típicament mediterrània i un patrimonihistòric notable. Sortida a les 9 del matí de la plaçadels Països Catalans. Vocal: Marià Caimo.

Dia 22, diumenge, a les 8 del matí: Recollida delpessebre i del seu llibre de registre al cim del Puig-madrona. Sortida a peu des del local del CEM a les 8del matí. Cal portar-se l'esmorzar i la beguda. Commés serem més riurem! Organitza: Secció de Veterans.

Dies 21 i 22. Secció d'Alta Muntanya. Pic de Posets(3.371 m), des del Refugi Ángel Orus. Més informa-ció a l'apartat d'Alta Muntanya del web del CEM o elsdijous a les 20 h al nostre local. Organitzen: David,Àfrica, i Xavi.

AGENDA

5

Dia 29, diumenge. Secció de Veterans. Sortides deDescoberta Cultural. Visita guiada al "Vesper dela Gloriosa", a Santa Margarida i els Monjos.S'anomenaven així les 4 bases aèries de l'aviaciórepublicana emplaçades al Penedès entre el Vendrell iVilafranca. El 1937 es va aixecar una xarxa d'aeròdroms des de laSènia fins a Banyoles. Desplaçament amb autocar.Inscripcions a Secretaria. Vocals: Enric Solà i JoanMiró.

Dia 28, dissabte. A les 7 de la tarda, al local delCEM, inauguració de l'exposició dels "14nsPremis CLIC de Fotografia". Acte inclòs en la pro-gramació de la 161a edició de la Fira de la Candelera.L'exposició romandrà oberta dissabte 28, de 19 a 21h, i diumenge 29, d'11 a 14 h. Dies feiners, de 19 a 21h, i els dies 3, 4 i 5 de febrer, de 10 a 14 h i de 16 a20:30 h.

FEBRER 2012

Divendres 3, dissabte 4 i diumenge 5. 8a Botifarra-da del CEM a la Fira de la Candelera de Molins deRei, al recinte firal de tast de vins i degustació dela plaça de la Llibertat. Ja us podeu apuntar a Secre-taria com a voluntaris per cobrir els torns dels tresdies. L'economia del CEM us ho agrairà!

Dia 8, dimecres, i dia 10, divendres, a les 7 de latarda, al Pavelló Poliesportiu Municipal. 5a Provade la 1a Lliga de Bloc d'Escalada Interclubs. Lacompetició es farà al búlder del CEM ubicat a la pistavella del pavelló. No us perdeu aquest espectacle únic que feia anys queno es veia a la nostra vila! Organitzen: Centre Excur-sionista Molins de Rei, Club Muntanyenc Sant Cugat,Els Bous de La Salle i Club Muntanyenc Hospitalet.

Dia 15, diumenge. Secció de Senderisme. Travessa-da a peu des de Vallfogona fins a Vidrà (Ripollès-Osona).Ruta carregada de paisatges verds i grans vistes, itambé d'història amb camins antics, masies, pontsmedievals, i torres de guaita dels antics dominis deMilany. Desplaçament amb autocar a les 7 del matí. Inscrip-cions a Secretaria. Vocal: Jordi Martínez Basté.

Dia 12, diumenge. Secció d'Escalada. Sortidad'escalada esportiva al sector de La Facu (Garraf).Més informació a l'apartat d'Escalada de la web delCEM o els dijous a les 20 h al nostre local. Organ-itzen: Carles Moyés i Aitor López.

Dia 18, dissabte, a les 19 h al local del CEM. Sec-ció de Medi Ambient. El documental del trimestre:"L'home i el bosc". Projecció de cinema amb motiude l'Any Internacional del Bosc. En acabar xerrada-col· loqui a càrrec de Josep Uroz,divulgador mediambiental que ens parlarà sobre l'es-tat actual del bosc a la Serra de Collserola. Vocal:Marià Caimo.

Dia 19, diumenge. Secció de Medi Ambient. Sorti-da de tot el dia a la Serra de Collserola, guiada icomentada pel divulgador mediambiental JosepUroz. Itinerari suau circular de 8 km. Sortida a les 9del matí de la plaça dels Països Catalans. Vocal:Marià Caimo.

Dies 18 i 19. Secció d'Alta Muntanya. CorredorVermicelle a Cambre d'Aze (Cerdanya). Més infor-mació a l'apartat d'Alta Muntanya de la web del CEMo els dijous a les 20 h al nostre local. Organitzen:David, Àfrica i Xavi.

Dia 26, diumenge. Secció de Veterans. Sortides deDescoberta Cultural. Visita guiada al museuindustrial del Ter (Manlleu, Osona). Testimoni dela vitalitat industrial del Ter, riu protagonista de laindustrialització del tèxtil i les construccionsmecàniques. Desplaçament amb autocar. Inscripcionsa Secretaria. Vocals: Enric Solà i Joan Miró.

a Mireia Hernández Asensiva néixer el 15 de gener de1983, viu a Castellbisbal i

es va fer sòcia de la nostra entitatl'any 2009. El passat mes de junyva participar a la sortida combina-da d'escalada i descens d'engorjatsque va organit-zar la Secciód'Escalada delCEM duranttres dies: el 24,25 i 26 de junydel 2011. Enaquesta sortidatambé hi vanparticipar l'Al-bert Pinyol,l'Àfrica Cano,l'Aitor López iel CarlesMoyés.

Hem pogut llegir al butlletí ante-rior que vau anar a Mallos deRiglos. Pots descriure aquest llocper la gent que no el conegui?

Imagina't agafar uns quants gorrosde Montserrat i posar-los enmig deHuesca. A sota hi col· loques unpetit poble de cases de pedra i aixòés Riglos. Les parets sembla quesorgeixin de la terra, i la visió ésespectacular. El paisatge impres-siona tant que quan vam arribar livaig dir al Pingu "em sembla quetinc por...vols dir que nosaltreshem d'escalar això?"

Vau fer dues vies d'escalada, lavia Espolon Adamelo i el MalloPison. Quines característiquestenen aquestes vies?

Són vies força tècniques (pel meugrau, que no és massa) i amb unes

sortides després de la reunió molt“durilles”. De fet, sort en vam tenirque l'Àfrica és molt previsora i vaagafar els estreps... Si no haguésestat molt difícil poder fer la via.Per contra, les reunions són moltcòmodes i això et permet descan-sar. En principi el grau no és gairealt, V+, però et puc assegurar queels desploms de les sortides podienser perfectament un 6a! En totalsón uns 300 metres de via, que ésel que es fa més “durillo”.

Com us vau organitzar per esca-lar-les?

Vam fer dues cordades, una amb elCarles obrint i jo de segona, i l'al-tre amb l'Aitor obrint i l'Àfrica i elPingu de segons. A la segona reu-nió l'Africa i el Pingu van decidirabandonar i vam reorganitzar lescordades. Aleshores vam fer una

cordada detres, amb l'Ai-tor i el Carlesrellevant-se perobrir la via i josempre desegona. Vamtenir sort ambel dia, perquèfeia força sol.La pega és quela visió era tannítida que elsvoltors que hihavia pel vol-tant ens veien a

la perfecció! Es van passar total'ascensió donant voltes damuntnostre... Una gràcia...En el moment que van abandonarl'Àfrica i el Pingu jo m'ho vaigpensar força, perquè estava moltcansada i ja havíem passat algunspassos durillos. Al final, les ganesde continuar (i el pique amb elCarles i l'Aitor, tot s'ha de dir), vanpoder més que el cansament... bé, itambé les enganyifes del Carles,que em va dir que només quedavendos llargs, i a l'acabar-los resultaque només havíem arribat fins alcoll! Quan vaig veure que encara

6

ENTREVISTA

L

La nostra jove protagonista.

7

ENTREVISTA

ens quedaven tres llargs més vaigdir que jo els esperava a la reunió illestos! Des de la reunió es veia undesplom només començar que noem feia gaire il· lusió, però no sécom, altre cop el Carles i l'Aitorem van tornar a convèncer i vam

fer cim (bé, ells dos i l'Afri i elPingu, que via walkie no paravende dir-me que havia de continuar...jejeje). Sense cap dubte tot l'esforçva valer la pena! La vista des dedalt era impressionant i la sensaciód'arribar al cim després de tots elsmoments “durillos” també! Des-prés vam haver de fer 9 ràpels debaixada... total, que vam arribar abaix que ja era de nit. El més durde la baixada va ser que ens vamquedar sense menjar i senseaigua... Us puc assegurar quedurant la baixada jo només pensa-va en el chuletón que havíem vistal bar...jajaja...sort que a l'arribarl'Àfrica i el Pingu ja ens esperavenamb unes birres!

On vas aprendre a escalar?

Farà un sis anys al rocòdrom delPoliesportiu del Campus Nord de

la UPC. Al principi només anavaal “roco” però després em vaigengrescar a fer dos cursos d'escala-da en roca i ara ja no hi ha manerade deixar-ho!

Què et va motivar a aprendre'n?

Un amic em va comentar quehavia començat a fer escalada ique li estava agradant molt. Com que al costat de la universitathi havia un “roco”, em va animar aprovar-ho i m'hi vaig enganxar!

Has provat el nou bloc d'escala-da del CEM instal· lat al pavellópoliesportiu municipal? Què etsembla? Hi vas gaire sovint aentrenar?

I tant! La veritat és que és una sorttenir un bloc del CEM, sobretotara que comença a fer fred. Les vies estan molt ben munta-des... tot i que la zona de desplomde moment encara és massa per ami! La pega és que els dimecres ésquan queda tota la colla i jo demoment tinc rehabilitació, així quehi he anat molt poques vegades.

Tu ets Enginyera de Camins,Canals i Ports. Vas estudiar al'Escola Tècnica Superior d'En-ginyeria de Camins, Canals iPorts de Barcelona, de la Uni-versitat Politècnica de Catalun-ya. Pots descriure breumentquina és la feina de les personesque us dediqueu a l'enginyeriacivil?

La veritat és que la feina pot sermolt diversa, des de gestió i cons-trucció de grans infraestructures(ports, autopistes, canals de reg,preses, etc.) fins a gestió de la ciu-tat (urbanisme) o del territori(plans d'ordenació, plans de mobi-litat, plans directors de serveis,etc.). En general, però, podríemresumir-ho en tres vessants clara-ment diferenciades: el disseny(projectes), la construcció i la ges-tió.

Dins d'aquesta branca de l'en-ginyeria, tu en què t'has especia-litzat?

Jo no em vaig especialitzar en capcamp en concret perquè m'agrada-va la idea de poder fer coses dife-rents al llarg de la meva carrera,així que vaig fer tres mitges espe-cialitats: urbanisme i transport,terreny i gestió de l'aigua.

Mireia, explica'ns en què consis-teix actualment la teva feinad'enginyera. Has de viatjar molto estàs sempre tancada en unaoficina?

Actualment treballo fent projectesd'urbanisme (urbanitzacions, plansparcials, etc.) i de carreteres, bàsi-cament, de manera que em passo

L’entrevistada, a mà dreta.

tot el dia a l'oficina. De moment nom'ha tocat viatjar més enllà d'Ei-vissa, on vaig estar fent un projec-te, però el futur ja sabem que serà

diferent. Aquí cada vegada hi hamenys projectes i menys diners perinvertir-hi, així que el futur estàclarament a fora.

En una feina com aquesta tradi-cionalment dominada pelshomes, com es fa respectar unadona?

Al despatx és fàcil, sobretot a lameva empresa, on som moltpoquets i ben avinguts! El proble-ma és quan m'ha tocat fer la direc-ció d'alguna obra, on treballes amb

contractistes i d'altres empreses.Aquí l'única manera de fer-te res-pectar és que s'adonin que les deci-sions depenen de tu... Aleshores etpuc assegurar que tenen molt clarquina ha de ser l'actitud! Tot i així,m'ha tocat empassar-me algunessituacions on pel fet de ser dona i amés a més jove, m'han tractat comsi fos la becària! La meva tàctica?Doncs deixar que vagin fent i des-prés fer-los veure que jove i donasí, però tonta no!! jajaja.

Què recomanaries a un o unajove que vulgui fer els teus estu-dis? Quins requisits ha de com-plir?

Ara mateix? Que marxi corrents!Quan jo vaig estudiar a 4t de carre-ra ja tenies unes quantes empresestrucant a la porta perquè hi anessisa treballar. La facilitat a l'hora detrobar feina compensava tots elsanys d'esforç, però ara que la taxad'atur entre la nostra professiócreix a passos gegantins... el futurcomença a ser molt incert. Tot i així, jo sempre he dit queCamins era una carrera molt com-pleta en tots els nivells. És moltinteressant perquè aprofundeixesen molts camps diferents, i això etdóna obertura de mires i tambémés expectatives de col· locació.Sens dubte, és una carrera moltdura els primers anys, així que quivulgui començar-la haurà d'estar

disposat a dedicar una bona partdel seu temps a estudiar i ser moltconstant!

Sobre què vas fer la teva tesinade final de carrera per obtenir eltítol d'enginyera?

La tesina de final de carrera la vaigfer sobre la Mobilitat als PolígonsIndustrials del Vallès Oriental. Ésuna comarca amb una forta des-centralització de la indústria, demanera que fa uns anys la mobili-tat amb transport públic a aquestspolígons encara no estava resolta.La tesina analitzava la xarxa actuali feia algunes propostes de millora.

8

ENTREVISTA

PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898

Ens ho passem bé.La Mireia en plena acció.

Vius a Castellbisbal. Com vasanar a parar al Centre Excursio-nista Molins de Rei?

Feia temps que amb uns amicspensàvem en federar-nos i com aCastellbisbal no teníem centreexcursionista vam anar a preguntara Molins de Rei.

De quina excursió de tota la tevatrajectòria en guardes un millorrecord, i per què?

Riglos, sense cap dubte. Va ser uncap de setmana molt especial, ambel Pingu, l'Àfrica, el Carles i l'Ai-tor. Ens vam entendre a la perfec-ció i el vam gaudir molt. No sé, aells tampoc els coneixia tant, peròdesprés de Riglos crec que el vin-cle es va fer més fort.

Practiques algun altre esport, apart de la muntanya? Com el vasdescobrir? Què t'aporta?

Des de petita sempre he fet nataciói, tot i que ara el tinc una micaabandonat, l'aigua em tira molt!De fet, ara estic molt enganxadaamb el submarinisme, que tot i quenomés el practico des de l'estiu,m'hi sento com peix a l'aigua!! El vaig descobrir a través de lameva parella i em va encantar. És totalment diferent a la muntan-ya, perquè l'adrenalina que tinc al'escalar, sota l'aigua es tradueix enpau i silenci.

Tens alguna afició o hobby? Enquè consisteix? Quines compen-sacions et dóna?

Més encara?? jajaja... Em semblaque amb l'esport ja en tinc prou!

Pertanys a alguna altra associa-ció? Quines tasques hi fas?

Sí, estic a la JOC, on fins ara eraresponsable de zona, i a Diables deCastellbisbal, on estic fent el tras-pàs de presidenta de l'entitat.

De tots els llocs del món que hasvisitat, amb quin et quedaries?Per què?

De moment amb Chiapas, on vaiganar a fer un camp de solidaritat.Més que pel país, per l'experiènciapersonal que em lliga a ell. Sento que un trosset de mi es vaquedar amb les famílies d'indíge-nes amb qui vaig viure, i demoment, aquest sentiment pesamés que qualsevol altre.

Vols afegir alguna cosa, Mireia?

Buff, em sembla que no!! Desprésd'aquest rotllo dubto que algú hagiarribat a l'última pregunta!! Jaja

Moltes gràcies i fins sempre!

9

ENTREVISTA

Forn de Pa

“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

Amb el grup al cim.

10

a conferència de l'alpinistaEster Sabadell del dissabte12 de febrer del 2011 va

ser una de les primeres activitatsdel cinquantenari del CEM. En eldecurs de la xerrada, l'Ester ens vaexplicar la històriade Herman Buhl.Aquest austríac,l'any 1953 va ser elprimer a pujar alNanga Parbat, de8.126 metres, ambl'originalitat de fer-ho sol i sense oxi-gen, i posant enevidència una cos-tosa expediciómilitar que va deci-dir abandonar.També ens vaexplicar la històriadel britànic ErnestShackleton i la sevaexpedició ImperialTransantàrtica queva dirigir durant elsanys 1914 i 1916.Shackleton va fra-cassar en l'objectiude creuar a peu elcontinent antàrtic, però se'l recordaper les seves qualitats de lideratgequan el vaixell va quedar atrapat algel, es va trencar i enfonsar. Elsexpedicionaris es van refugiar a l'i-lla Elephant, i ell i cinc tripulantsvan creuar en una barca 1.300 kmde l'oceà Antàrtic fins arribar aGeòrgia del Sud, on van poder

demanar ajut. Tots els seus homesvan tornar sans i estalvis desprésde sobreviure a un calvari de 22mesos abandonats a l'Antàrtida. Ja al segle XX l'Ester també ens vaparlar de l'italià Walter Bonatti i de

com, gràcies a gent humil i senzi-lla com ell, l'esperit de germanorde la muntanya va tornar a preval-dre després de les guerres mun-dials. I m'aturo en aquest personat-ge perquè en el torn obert deparaules el Francesc Romeu vapreguntar si en Bonatti encara eraviu. L'Ester ens va dir que sí, que

era molt vell, però que encara eraviu. L'altre dia em vaig trobar elSiscu pel carrer i em va dir: - te'nrecordes d'allò que vaig pregun-tar?, doncs en Walter Bonatti es vamorir la setmana passada - . Efec-

tivament, l'alpinistanascut a Bèrgam el1930 va morir elpassat 13 de setem-bre del 2011 aRoma, a l'edat de81 anys. El diari portava lasegüent ressenya:"Estava consideratcom l'escaladorque va establirnous estàndards enl'escalada lliurealpina de la pos-tguerra. Famós perla seva empenta, vaser pioner en esca-lades poc conegu-des i tècnicamentmolt dificultoses,sovint consideradesimpossibles, alsAlps, a l'Himàlaia,al Karakorum i la

Patagònia. A l'edat de 21 anys, el1951, va fer la primera ascensió,en quatre dies, al Gran Caputxí,una ascensió considerada impossi-ble fins aleshores, per una extraor-dinària agulla de granit vermell almassís del Mont Blanc. Tot i queaquesta va ser l'escalada que el vadonar a conèixer al públic, ja a la

WALTER BONATTI

L

ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

C. Major, 58 - Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei

Tel. 93 668 04 41 - 93 668 72 53

http://www.bofillbassons.com - e-mail: optica@bofillbasssons.comFEDEROPTICS

BOFILL BASSONS

En Walter Bonatti, tot un exemple a imitar.

tendra edat de 18 anys, Bonattihavia realitzat la quarta ascensióabsoluta de la formidable caranord de les Grans Jorasses, amb unequip molt pobre, durant dos dies.Entre les seves ascensions mésfamoses hi ha l'escalada en solitarid'una nova via al pilar sudoest delPetit Dru, als Drus, el 22 d'agost de1955, i la primera ascensió hiver-nal en solitari de la cara nord delCervino o Matterhorn el 1965.Quan tenia només 35 anys va deci-dir abandonar la pràctica de l'alpi-nisme".Reconec que no he llegit res d'enBonatti. Sí que puc dir que el pri-mer cop que vaig sentir a parlard'ell va ser ja fa molts anys, quanun company d'excursió em va dirque havíem de fer com ell: pujarcims desconeguts als que mainingú no havia fet cas. Vaig pensarque era una filosofia interessant.És fàcil obtenir el reconeixementde la gent si puges una muntanyaamb molt de nom, però si puges uncim del que mai no se n'ha parlat,està clar que practiques aquestesport per gust i no pas percol· leccionar cims o per tenir unbrillant currículum. El que sí que fa poc que he llegit ésla biografia de l'alpinista polonèsJerzy Kukuczka (1948-1989).Aquest himalaista anava fentascensions de cims de 8.000metres fins que es va adonar quegairebé els havia fet tots. Llavorsse li va acudir que podia fer el que

avui ja es coneix com el repte dels14 vuit mils. A ell n'hi faltavennomés dos, el Manaslú i l'Anna-purna, però l'alpinista sudtirolèsReinhold Messner se li va avançari va aconseguir aquesta proesa

l'any 1986. Ell els va assolir l'any1987, i va ser el segon home apujar les 14 muntanyes de més devuit mil metres que hi ha al Plane-ta. Però hi ha dues significativesdiferències que fan que això de serel número primer o el númerosegon sigui molt relatiu. Messnervivia a l'Europa occidental i notenia cap problema per finançar lesseves expedicions. En Jerzy, queen llengua polonesa significa"Jordi", vivia en un país comunis-ta ple de penúries i amb una buro-cràcia incompetent que dificultavaqualsevol iniciativa. Va arribar a

pintar xemeneies de desgavelladesfàbriques mentre amb una sabata iuna espardenya aconseguia elmínim imprescindible per podersortir del país i viatjar a l'Himà-laia! La segona diferència és que

Messner va fer els 14 vuit mils enquinze anys, en època estival iseguint les vies clàssiques. EnJerzy, en canvi, els va fer en deuanys, la majoria en època hivernali per noves rutes que mai ningúhavia fet. L'any 1986 el polonès vafelicitar amb un telegrama Mess-ner. L'any següent, quan Kukuczkava assolir també els 14 cims,Messner li va enviar un telegramade felicitació en el que li deia: "Noets el segon, ets gran". I és queJerzy Kukuczka va pujar els 14vuit mils a l'estil Walter Bonatti.

Àngel Beumala

11

WALTER BONATTI

Et recordarem allà on siguis, ben amunt a les muntanyes.

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS

Concessionari Oficial

Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:fcosta@motoscosta.com

12

QUADERN DE CAMP

DISTRIBUCIÓ DELS BOSCOS DE CATALUNYA

El passat Butlletí de tardor vam encetar aquestanova secció amb les primeres notes introductòriesreferides als orígens de la flora que actualmentpodem trobar a Catalunya. Com recordareu us vaigresumir l'evolució soferta per la vegetació de lamediterrània occidental al llarg dels darrers 15milions d'anys, concloent que l'enorme varietat vege-tal present avui al territori és relativament recent,originada i diferenciada des de les darreres fasesdel terciari, però sobretot a partir de l'adaptació alssuccessius canvis climàtics esdevinguts al planeta

des de fa 1,8 milions d'anys (glaciacions i períodesmés càlids, anomenats interglacials, del quaternari).Tots hi estem d'acord doncs, que el resultat d'a-questa evolució és present arreu, però és en el boscon es fa ben evident. El bosc: col·lectivitat organit-zada i complexa d'éssers vius.En moure-us pel territori català, peninsular, o fins itot a gran escala, haureu observat que la distribu-ció de la vegetació no és a l'atzar. El mateix passaen massissos elevats com poden ser els Pirineus oel Montseny, on es fa evident que la presència enun indret i no en un altre de les diferents espèciesvegetals respon a un patró. Però, per què passa això?Us ho intentaré explicar...vejam. Tots hem pogutobservar algun cop, a l'aproximar-nos a les muntan-

yes, que existeix un cert ordre, llevat d'indrets on lamà de l'home ha intervingut per modificar els bos-cos, substituint les espècies autòctones per altresd'al·lòctones (forànies). A cota baixa abunden les alzines mentre que no entrobem d'avets. El bedoll, el faig o l'auró blanc elsveurem sempre en cotes molt més elevades que el piblanc, la figuera o l'ullastre. Encara més amunt notrobarem cap dels arbres esmentats, en tot cas nereti pins negres. Si continuem pujant, deixarem enreretota vegetació arbòria, ja que en aquestes contradesnomés hi sobreviu la vegetació de prat alpí. Si lamuntanya és prou elevada, la vegetació desapareix inomés hi trobem roca i congestes de neu on la vidanomés és visible en forma de líquens.Per aquesta raó es va establir una classificació ate-nent al tipus de paisatge que hom pot observardepenent de l'altitud, també anomenats estatges ozones altitudinals. Cadascuna d'aquestes franges compta, "a priori",amb unes condicions ambientals pròpies i, en con-seqüència, amb un paisatge vegetal propi. Dic "apriori" perquè aquest principi no es compleix de formarigorosa, diferenciant netament el límit entre unestatge i un altre, però sí que, en general, s'aproxi-ma a la realitat.El factor més important per ordenar la vegetació enun ambient natural és, sens cap dubte, el clima .Quan ascendim per una muntanya observem quegeneralment l'ambient esdevé cada cop més fred ihumit, és a dir, anem travessant franges amb climesdiferents. Aquesta sèrie de climes es correspon, de forma moltaproximada, a la que observem si, en lloc d'ascen-dir, ens desplacem cap al nord fins arribar a lesregions àrtiques, de manera que podem comprovarcom els diferents estatges de vegetació que se suc-

La inconfusible identitat.

QUADERN DE CAMP

ceeixen en pujar muntanya amunt, es repeteixen, demanera prou aproximada, quan anem cap al nord.Així doncs, unes desenes de metres d'ascensiópoden equivaldre a un centenar de quilòmetres dedesplaçament cap al nord.Els diferents paisatges vegetals s'estableixen enaquells indrets on el clima els és propici per des-envolupar-se i reproduir-se. Dit d'altra manera: s'or-denen. Així observem com a la plana i muntanyesmediterrànies poc elevades el paisatge està formatper espècies mediterrànies. Per sobre d'aquesta fran-ja es van succeint, en ordre ascendent, diferentspaisatges propis de l'Europa central i boreal, formatsper espècies que tenen la seva "ubicació natural" alcentre i nord d'Europa.Ara bé, la cosa no és sempre tant evident ja quesovint, en territoris accidentats, es troben àreesrelativament petites que, a causa del relleu abrupteo orientació del vessant o de la vall, posseeixen unclima local diferent del que teòricament els corres-pon per altitud o latitud. És en aquests indrets ones produeix aquesta "anomalia", on apareixen plantesque, en teoria, els correspondria viure en altresestatges altitudinals.La complexitat de relleu i diversitat climàtica deCatalunya fa que aquest fenomen, en principi anò-mal, sigui molt present arreu del territori. La Fage-da d'en Jordà o les fagedes del Parc Natural delsPorts en són clars exemples.Un cop ubicats temporalment i espacialment, ussembla bé si anem al bosc? En el proper quadernde camp farem un tomb per la muntanya baixa imitjana on visitarem la pineda mediterrània.Fins llavors, gaudiu de la tardor: època en què elbosc es posa el millor vestit. Afanyeu-vos perquè elguarda a l'armari la resta de l'any.

13

Josep A. Uroz www.naturepolitan.com

Representació esquemàtica del tipus de bosc que, a grans trets, trobem a Catalunya,depenent de l'altitud i del caràcter sec/humit - càlid/fred del vessant. La meitatesquerra del triangle correspon als vessants més càlids o secs, generalment orientatsa sud o presents en regions meridionals del territori. Per contra, la meitat dreta deltriangle correspon als vessants més frescos o humits, generalment orientats a nord opresents en les regions més septentrionals del territori. Font: Masclans, F (1958). Guiaper a conèixer els arbres, Barcelona: Flor del vent edicions. (Modificat)

e nou al Prepirineu.Aquest cop, a la serra deCadí-Moixeró. Feia molt

de temps que hi volia anar i perdiverses raons o potser per la pro-ximitat quedava en un segon pla.

La veritat és que el CEM em vaajudar a decidir-me: aquest anyamb motiu del cinquanta aniversa-ri de l'entitat, i pel Cimòmetre, queno és una altra cosa que el fet quequalsevol soci pot sol· licitar elpic que vol fer, i com que quedavalliure el Pedraforca vaig accedir-hi. Ja no hi havia excuses; jo a més hianava amb un altre propòsit: acti-var aquest pic fent ràdio, denomi-nat la SOTA, que vol dir SummitOn The Air, (cim en l'aire) amb lareferència EA3/BC-002, i anunciata la web de ràdio. Diem clúster ones diu data, hora i freqüència quesortiré. Això ja de per si em supo-sa una pressió afegida, ja que esfan les dues activitats en una, i esconrea una nova motivació.Ascensió:Surto de Molins de Rei, direcció aSaldes. Un cop a Saldes, no calentrar al poble, es fa una volta fins

a trobar un senyal que ens indica elnom del refugi Lluís Estassen, peruna pista asfaltada fins a la zona depàrquing, on hi ha el mirador deGresolet.El dia promet. Mentre em calço les

botes observo el pic de davant, laGallina Pelada, que vaig trepitjarel mes anterior; així, agafant les

meves pertinences, em poso enmarxa a les 09.55 h. Retrocedeixouna mica, observo un senyal a peude carretera, i el camí a l'inici d'u-

nes escales que ens porten al refu-gi, ens endinsem al bosc i superemel coll de la cabana. Aquí trepit-gem una zona herbosa fins al refu-gi Lluís Estassen. A la mevaesquerra en direcció sud hi ha laFont de la Jaça dels Prats (per aquípassaré a la tornada venint de latartera); dit això, vaig direccióoest.Un senyal davant del refugi ensindica el camí PRC-123, que nol'hem de deixar fins al Coll Verdet,però encara queda molt per recó-rrer. Ens endinsem de nou al bosc ipasso diverses canals. Entremig,s'aprecia una gelera a peu delcamí, i en passar la canal Riambauel camí ens porta cap al sud oest iens condueix a la zona anomenadaBauma de la Rua Gran. Vaig pro-gressant en forma de ziga-zagaascendent fins arribar a un puntamb un senyal clavat en un arbreque diu Verdet i que va cap a unapetita canal. Hem d'utilitzar les

mans per precaució, en direcciónord oest. En aquest punt hi ha uncamí evident a mà dreta que ensportaria a Set Fonts, que enllaça el

PEDRAFORCA

D

14

Icona de l’excursionisme.

L’enforcadura emboirada.

PRC-123 provinent del coll Ver-det; dit això, vaig vorejant untorrent i arribo a la font de Bran-quet. Aquí fa una sensació d'uncamí penjant i el paratge és pre-ciós, i fa una volta en direcció sud

oest per deixar-me en la costerudaCanal Verdet, que em fa suar devalent. Vaig agafant algunes matesper progressar i arribar al Coll Ver-det a les 12.25 h, i veig davant meula cresteria i les boires al cim.Aprofito un moment per picar i feruna trucada de telèfon ja que hi hacobertura, (però no pas al cim).Reconec que les cames em fanxup-xup (deu ser que m'estic fentvell). Deixem-nos de romanços,m'encaro a la cresta envoltat de lesboires i començo la grimpada peruna canal ampla, d'uns 70 metres.Veig marques de pintura groga i elfinal de la canal es converteix enuna xemeneia de 1r. amb roca poli-da i amb bons punts d'adherènciaque ens faciliten la progressió,encara que potser és el tram demàxima dificultat de la jornada.Després de superar-la veig el cimnord, de 2.438 m i arribant-hi, des-

prés de vint cinc minuts des delcoll, reprenc el camí que m'obligaa baixar al costat d'una bretxa, iuna altra que caldrà remuntar entreles tarteres fins arribar a la crestasud oest a 2.484 m. I observo una

persona al cim del Pollegó que, enun tres i no res, desapareix entreles boires. Continuo una altra

vegada per baixar, passo al costatd'una bretxa entre les tarteres,torno a ascendir a un ressalt rocósi amb bones preses arribo al cim ales 13.10 h.

Les boires no em permetien con-templar el panorama que de tant entant em deixava veure el Calderer,però vaig aprofitar per fer un pica-pica i les fotos de rigor i no perdremés temps, ja que després teniafeina: havia de transmetre perràdio i activar aquesta cimera, no al'hora prevista, però hi havia elmeu amic de la ràdio, el Salvador,allà esperant, fent guàrdia, hehehe!Mentrestant, vaig observar un grupque s'acostava cap a mi al cim.Arribat el moment just per saludar-los començà a pedregar i per aixòvaig optar per baixar dirigint-mecap a la tartera, on el descens esfeia pesat, però m'estava vigilantun cérvol i li vaig fer una foto.

PD: Aquest grup del cim em vanatrapar gairebé arribant al refugi.Dos d'ells eren periodistes que sur-ten a TV3, i després d'una breuxerrada, vaig reprendre el camí iem vaig quedar al refugi, que esta-

va fent olor de brasa. Em va agafarla gana i em vaig deixar portar perl'olfacte, cosa que va ser una bonaraó per celebrar la jornada: crecque m'ho mereixia!

15

PEDRAFORCA

Daniel Horta

Travessant la clàssica tartera.

En Donald: missió aconseguida.

SERRA DE CATLLARÀS

ecidir-se a fer una ruta peraquesta serra va ser fruitde la casualitat. Per la tele-

visió van mostrar el Xalet del Cat-llaràs, atribuït a l'arquitecte Antoni

Gaudí (1852-1926), i els amicsFerran i Salvi es van oferir a orga-nitzar una ruta de bicicleta pelspaisatges que havien vist per latelevisió. Un cop la van tenir apunt, ens vam reunir al CEM perpreparar tota la logística. Vamdecidir que marxaríem divendres ala tarda i que passaríem la nit enuna fonda de la Pobla de Lillet.Així doncs, el dissabte 10 desetembre de bon matí vam anaramb els cotxes fins a Sant Julià deCerdanyola, i allà ens vam enfilara cavall de la bicicleta. Aquestapoblació va ser el punt de sortida iarribada d'aquesta ruta circularideal per descobrir aquest Prepiri-neu que uneix la comarca del Ber-guedà i la del Ripollès.Aquesta serra va ser declaradal'any 1992 d'interès natural i va serinclosa dins del Pla d'Espais d'In-terès Natural (PEIN) de Catalunyapel seu alt valor ecològic. Els llocs

més importants que es poden visi-tar són el Santuari de Falgars, elXalet del Catllaràs, el Pla de l'Orri,el Mirador del Roc de la Lluna, iles escarpades agulles anomenades

el Joc de Pilota, la Roca de laMoreneta, i el Roc del Catllaràs(1.658 m).

Durant la primera meitat del segleXX s'explotaren mines de carbó enaquesta serra. El mineral era trans-portat mitjançant telefèric fins a laPobla de Lillet, i des d'allà eratransferit per carrilet fins a la fàbri-

ca de ciment Asland de Castellarde n'Hug, on era usat com a com-bustible. Aquesta fàbrica va seruna fàbrica modernista promogu-da l'any 1901 per l'industrial Euse-bi Güell i Bacigalupi. Va ser la pri-mera de ciment industrial de Cata-lunya i la primera que instal· làforns rotatoris a l'Estat Espanyol.Va estar operativa fins l'any 1975 ides del 1992 és un museu adscrit alMuseu de la Ciència i de la Tècni-ca de Catalunya. El juliol del 2005Ferrocarrils de la Generalitat deCatalunya va recuperar el carriletque unia la Pobla de Lillet ambaquesta fàbrica i ara el trenet tornaa estar operatiu com a atraccióturística. Des del mirador del Rocde la Lluna vam poder apreciar a laperfecció aquesta antiga explota-ció cimentera.Però la part més bucòlica del reco-rregut van ser els primers 11 km depujada sostinguda i constant per

una solitària pista que ens va por-tar fins al Pla de l'Orri, immensa-ment verd i ple de vaques pastu-rant. Després d'esmorzar escam-pats per l'herba vam enfilar cap alja esmentat Mirador del Roc de la

D

Catorze ciclistes vam participar en aquesta excursió de BTT.

El pla de l'Orri ens el vam trobar ple de vaques.

16

SERRA DE CATLLARÀS

17

Lluna. Aquí l'horitzó és immens iespectacular: al nord, la gran serra-lada formada pel Cadí i el Moixe-ró; a l'est, Montgrony, el Puigmal iels Rasos de Tubau; al sud, els

boscos del Catllaràs, i a l'oest, elPedraforca, els Rasos de Peguera iEnsija.Després de fer el badoc una bonaestona en aquest mirador, vamcontinuar la pedalada per la pistaque porta fins al Xalet del Catlla-ràs, la construcció arquitectònicaque havia motivat la ruta. Aquesthabitatge en forma de refugigegant va ser projectat per Gaudíl'any 1901 i el seu objectiu eraallotjar els tècnics i altre personalque treballava a les mines de carbóesmentades abans. Va caldre fer-loperquè aquestes mines es trobavenmolt lluny de qualsevol lloc habi-tat. La construcció es va iniciarl'any 1902 i es va desenvolupar endues fases tenint en compte lesdesfavorables condicions climàti-ques, amb hiverns molt durs. Elstreballs es van completar l'any1903 i després d'un període d'in-tensa activitat productiva de les

mines del Catllaràs, l'any 1932 elxalet va ser cedit a l'Ajuntament dela Pobla de Lillet.Un cop feta aquesta visita repre-nem de nou la ruta per una llarga

pujada "de no res" fins a un coll,que després d'una forta baixadaens porta fins al Santuari de Fal-

gars. Situat a 1.288 metres d'alti-tud, es creu que l'ermita primitivaera d'estil romànic, ja que a laporta hi ha la data de 1049. El1721 Antoni de Marimon, procu-rador de Fèlix de Marimon, mar-

quès de Cerdanyola, donà alsadministradors de Falgars els hortsi uns terrenys al voltant de la cape-lla per construir una hostatgeriaque encara avui funciona com arestaurant. Després de refrescar-nos a l'aigua de la font de Falgarsben aviat ens desviem de la carre-tera principal per continuar perl'antic camí que enllaça el santuariamb el municipi de Sant Julià deCerdanyola, indret on els cotxesens esperen per tornar cap aMolins de Rei.Sortida realitzada el dissabte 10de setembre del 2011Vocals organitzadors: Salvi Vidal iFerran MassanaParticipants: Josep Maria Rodri-go, Pere Carrera, Josep Julià, Víc-tor Herrero, Josep Margalef, JoanDomingo, Francesc Domingo,Àngel Beumala, Quim Roglan,Manel Sansalvadó, Josep Domin-go, Salvi Vidal, Ferran Massana, i

Jordi Noguero.Observacions: Desnivell acumulatde pujada: 1.175 metres. Tempssense comptar aturades: 4h. Kmtotals: 30. Alçada màxima assoli-da sobre el nivell del mar: 1.684 m

Una ruta amb més de 1.000 metres de desnivell acumulat.

El xalet de Catllaràs (1.371 m).

Àngel Beumala

18

PEL FORAT DEL PANY

Sempre controlem molt bé......Del primer fins el darrer.

Això no és pas gens sobrer......Perquè tots s'ho passen be.

Clar que en cas d'emergència......Tenim molta eficiència.

Deu ser molt bo l'acudit......Perquè es parteixen el pit!

Cal prendre precaucions......Per no patir reculons.

Fa la lleugera impressió......Que els han lliurat un guardó.

i ha personatges que for-men part de l'imaginaricol· lectiu. Fins i tot sense

haver-los conegut, els admirem iels idolatrem. Alguns es convertei-xen en autèntics mites que sobre-viuen al pas del temps i apareixenen els relats que teixeixen frag-ments de la història. Amb els llocspassa el mateix. Hi ha regions queconeixem sense haver-les trepitjat,on es desenvolupen relats que ensfascinen i que sempre hem volgutvisitar. Formen part de la nostraimaginació i, de vegades semblaque, fins i tot, també de la nostravida.Els Alps és una d'aquestes regions.És el bressol de l'alpinisme isegueix sent un dels llocs on hi hamés activitat de muntanya. Peraixò sempre he somiat poder pujarels seus cims, estirar-me als seusprats i dormir als seus refugis. Fauns quants anys que faig muntanyai mai hi havia fet cap escapadaseriosa. Ho havia intentat algunesvegades i el temps sempre m'haviaaixafat la guitarra. Però aquest anyera l'escollit.El Xavi i la Sílvia em van proposard'apuntar-me amb ells. Ja hotenien tot mirat i estudiat. Així que dimarts 30 d'agost enfi-lem cap a Grenoble: autopista peraquí, peatge cap allà. L'objectiueren els Ecrins, un dels massisosmés importants del Alps. Era una aposta bona per a mi, per-què és un terreny més assequible iproper que d'altres, i per ser la pri-mera vegada preferia anar a poc apoc.El Parc Nacional dels Ecrins éssituat al nord oest de l'estat fran-cès, a l'est de Grenoble. Un delsprincipals nuclis urbans és La

Grave. Els seus cims més emble-màtics són la Barre des Ecrins.(4.102 m), la Meije (3.983 m),l'Ailefroide (3.954 m) i el MontPelvoux (3.946 m). Com veieu nosón cims gaire alts, però l'ambientalpí és perfectament tangible. Hipodem trobar neus perpètues, amb

glaceres immenses com el GlacierBlanc i el Glacier Noir. Algunesparts del massís són ben escarpa-des i algunes zones són prou inac-cessibles. Els animals que hipodem trobar van des del Linx, auna espècie d'isard, passant pelsvoltors i les gracioses marmotes.El nostre sistema de viatge és moltenginyós i recomanable. La Sílviaté una furgo prou gran per dormir-hi i menjar-hi tres persones, i proupetita com per no gastar gaire: una"monada"! Amb ella anem a munti avall, dormim allà on volem, ensrefugiem de la pluja, mengem idormim. Només li falta un jacuzzi.El primer objectiu és l'ascensió delPic Nord du Cavales, resseguintl'aresta sud (la via normal), per a laqual haurem d'enfilar diversosllargs de grau III i III+. Sortint del'aparcament proper a Village d'A-renes i després de remuntar la vall

arribem al refugi d'Alp de Villaged'Arenes. Des d'aquí hem d'agafarla vall de la dreta i seguir per uncamí que puja en fort pendent finssuperar la glacera. Aleshores caltorçar a la dreta sense perdre gairealçada i ens trobem el refugi duPavé.

El refugi de Lac du Pavé és acolli-dor malgrat que està bastant tronat.És de llauna, molt vell i no semblaque l'hagin cuidat gaire. Per aixòles portes no tanquen bé i les fines-tres s'aguanten amb imaginació iuna forquilla. És dividit en 3zones: la cuina i l'espai del guarda,el menjador i el dormitori. El guar-da que hi vam trobar (cada any elspoden destinar a un refugi dife-rent) era el Didier, un paio de mit-jana edat, amb la cara torrada pelsol de muntanya, amb algunesarrugues profundes, els cabellsgrenyosos i un somriure simpàtic icàlid. No semblava home de gairesparaules però va resultar ser moltamable i ens va fer un molt bonsopar. Sobretot el pa era una delí-cia. Al refugi també ens vam tro-bar un grup d'anglesos mig mori-bunds. Al costat del “refu” hi ha elllac de Pavé, custodiat pels cims de

Aiguille du Goleon amb la glacera que vam creuar per resseguir la cresta.

19

ALTA MUNTANYA

H

Pavé i Gaspard, i l'entorn és espec-tacular i força àrid.La intenció era llevar-se ben d'ho-ra ben d'hora i enfilar cap al coll deCavales. Allà ens encordaríem iiniciaríem l'escalada. Estàvemexcitats. Però el temps és quimarca la pauta a muntanya i des-

prés de passar-se la nit plovent,llampegant i amb vent no vamtenir més remei que abandonar.Potser hauríem pogut esperar unaestona més, o anar tirant cap al collmentre aclaria. Però de vegadescosta prendre aquestes decisionsquan tot fa baixada, i no ens hivam arriscar. S'ha de tenir fe, coi!!!Així que vam tirar avall i vam gau-dir d'un solet agradable mentredesfèiem el camí. L'endemà eltemps pintava encara pitjor, elguarda ja tancava la barraca i novolíem tornar a caminar les 5 horesde pujada que teníem fins el “refu”amb tot el material. O sigui quevam dir adéu al Pic Nord du Cava-les (però hi tornarem! Rellamp dellamp).Tots els dies ens plantem davant lavitrina de l'oficina i estudiem ambcalma el butlletí meteorològic ambl'esperança que no hi trobem indi-cis de pluja ni vent. Els següentsdies no vam poder intentar l'altre

objectiu que ens havíem marcat, elPic Coolidge (3.775 m), perquè eltemps no pintava prou bo. Aixíque vam decidir triar un pic mésassequible: l'Aiguille du Goleon(3.427 m).L'Aiguille du Goleon és situada alnord de La Grave. Sortint del

poblet de Entraigues remuntem lavall fins al refugi de Goleon, vore-gem el llac per l'esquerra i seguimel riu. Al replà d'Amont observemles lletres que la gent ha deixat alterra escrites amb pedres. Sobretothi llegim noms.Deixem enrere la cabana deCarraud. Al final, cal desviar-se al'esquerra per assolir la glaceraLombard. Per travessar-la no ensvam encordar perquè la ressenya ladescrivia sense esquerdes i fàcil decreuar, però sí que ens vam calçarels grampons. En principi havíemd'enfilar en direcció sud oest, peròvam preferir progressar per l'arestai vam prendre direcció oest perpoder escurçar el tram de glacera.És la primera vegada que sóc enuna glacera tan gran. Quina emo-ció!Havent deixat la motxilla al coll,progressem per la carena sensegrans dificultats, amb algun pas degrau II: l'hem gaudit molt. Final-

ment assolim el cim! Hi ha forçacalitja, però les vistes són esplèn-dides. Podem distingir La Meije iles agulles d'Arves. Tot semblamàgic aquí dalt, fins i tot els noms.Per fi hem pogut coronar alguncim. Estem molt contents.La meteo torna a fer llufa i deci-dim fer una mica de turisme pelmític coll de Galibier. És ple deciclistes que emulen el tour mal-grat la boira i el plugim persistent.L'endemà decidim fer una paradaen un gran invent dels nostresveïns: una gite d'etape. D'aquestamanera ens podem dutxar, menjarsobre una taula i semblar més nor-mals. Només semblar. Fora plou iles muntanyes són cobertes deboira. Esperem.Finalment la meteo comença aquadrar. Marxem cap a la Bérarde,un dels poblets més emblemàticsdels Écrins, on hi trobem la Mai-son de Montagne, un refugi delCAF i un alberg súper xulo. L'am-bient és molt entranyable. Esveuen moltes furgonetes i totes lesbotiguetes (de fet només n'hi ha 2 imitja) estan relacionades amb lamuntanya. Des d'aquí resseguim elriu, deixem el refugi Carrelet i ensdesviem cap a l'esquerra. Pugemun fort desnivell fins topar-nosamb el refugi Temple des Ecrins.El refugi és molt gran i acollidor,com si haguéssim saltat directa-ment al Nepal. Ens rep el guardaamb els seus dos fills. Al refuginomés ens allotgem nosaltres i dosjoves francesos. Es veu que ja és elfinal de la temporada d'estiu i peraixò no hi ha gaire gent. A més ésdilluns! Al sopar és inevitablexerrar una mica amb els nostrescompanys. Demà els espera unaruta molt dura i espectacular. Ens

ALTA MUNTANYA

20

Els tres “protas” alpins.

assabentem que un d'ells és fotò-graf de muntanya: quina enveja!Ens llevem a les 4.45h. El guardaens ha aconsellat matinar molt per-què és una ruta llarga i no val abadar. Sortim del refugi que encaraés de nit. Endevinem els cims queens envolten. És un momentmàgic. La penombra avança i final-ment comença a clarejar. Nosaltresanem guanyant alçada per la valldel costat. Després de trepitjar unapetita glacera arribem al coll de laTemple. Gaudim uns moments delsprimers rajos de sol que ens recon-forten amb la seva escalfor. Desd'aquí observem la cara nord del'Ailefroide i la seva glacera total-ment penjada. És molt espectacu-lar! Podríem seguir l'aresta cap alpic de la Temple, però seguim justel sentit contrari. En principi aquíhi ha el tram més complicat deldia: un pas de III en un flanqueigen diagonal. Al final resulta serforça fàcil. Sortim de la xemeneia iseguim l'aresta. No és difícil, peròla ruta cada vegada és més exposa-da. Estem gaudint com camells.Assolim l'altiplà somital. Aquíhauríem de pujar per una pala gla-çada fins a un collet, però decidimfer-ho més divertit i seguim lavariant que s'enfila pel corredor del'esquerra. El terreny és molt des-compost, però progressem ambgrimpada de II sense gaires dificul-tats.Al final del corredor, i després de

fer un petit tram d'aresta, som d'altdel precim. Segur? Sí? No? Efecti-vament, el cim és davant nostre.Per uns moments vacil· lem decontinuar o no. El patí és brutal perla cara sud: més de mil metres decaiguda totalment vertical. Unarelliscada o un moment de descuitseria la fi. A mi se'm puja la biliru-bina ovoïdal per corbata: o és quetinc angines? Ejem! On és lacorda? Ah, l'hem deixada mésavall perquè la ressenya no deiapas que aquest tram fos tan expo-sat. Coi de ressenyes!Per sort, la Sílvia s'hi llença i tiraendavant. Primer ha de desgrimparuns 2 metres per l'aresta. Des dedalt fa por de mirar-ho, però ella hofa sense despentinar-se. Buf! Arasegueix uns metres per l'aresta i esdecanta cap al vessant nord. Desd'aquí ens avisa que no té dificultati que és bo de fer fins al cim. ElXavi i jo empassem saliva i deci-dim seguir-la. Cada pas és com elresultat d'un càlcul matemàtic, comun pas a la final olímpica de gim-nàstica, com el tall d'un cirurgià enuna operació a vida o mort, com unmoviment de dansa. En un tres i nores som al cim. Som al cim! Hohem aconseguit! Hem fet el Coo-lidge! L'alegria és immensa. No només hem aconseguit el nos-tre objectiu, sinó que per fer-ho enshem hagut d'enfrontar a unes porsirracionals i, per si fos poc, a més,les hem vençudes, fet que dóna a

aquest cim un gran valor. El recor-darem sempre. Potser perquè lescoses que et costen d'aconseguirles gaudeixes més.Ara encara quedava la baixada, i ésben sabut que és més difícil des-grimpar que pujar. Poc a poc, pas-set a passet vam anar desfent elcamí. Ara el patí era davant i nodarrera, la qual cosa feia mésimpressió. Però crec que el reptesuperat al cim m'havia obert unaaltra dimensió i ara veia les cosesun xic diferents, amb més seguretaten mi mateix. En una estona ja somal “refu” acomiadant-nos de mon-sieur Kappa, i en un tall més arri-bem a la furgo. Descansats i menjats, resta decidirquè fem. Una opció era tornar alPavé, però finalment s'imposa latornada. Acceptem que potser ja entenim prou si no volem castigar elcos en excés. El camí cap a casa elfem l'endemà, xino-xano però ambalegria.Sovint els mites solen decebrequan te'ls mires de prop i pots pen-sar que val més deixar-los allà onsón sense apropar-s'hi. Però enaquest cas el mite ha estat total-ment a l'alçada i ens ha enlluernat.També els companys que van anaral Cerví van tornar amb la mateixasensació. O sigui que hi tornaremaviat!

ALTA MUNTANYA

21

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% descompte als socis del CEM

Major, 4Molins de Rei

Tfn. 93 680 22 39running2@shop.intersport.es (Només a Intersport)

Distribuïdor productes GPS

David Pagès

22

issabte 17 de setembre.Projecció: “El misteridels cristalls gegants”.

Gràcies a la iniciativa de la geòlo-ga molinenca Àngels Canals vampoder gaudir en el nostre Centredel passi d'aquest documentalsobre unes formacions gegantinesde cristalls d'una bellesa espectacu-lar que es troben a la mina d'ElTeniente, a Xile. L'Àngels, junta-ment amb un equip d'investigadorsinternacionals, ha format part d'a-questa exploració que ha donatcom a resultat diversos estudispublicats en revistes científiques.El documental que ha estat dirigitpel Javier Trueba ens va sorprendrea les 30 persones que érem a la salaper la seva fotografia que ens des-criu el meravellós món dels cris-talls. En acabar vam iniciar uncol· loqui perquè l'Angels ensexpliqués més detalls sobre aques-tes formacions geològiques. Pertindre informació sobre el docu-mental: www.elmisteriodeloscris-talesgigantes.com. També trobareu més informació enl'entrevista que l'Angel Beumala faa l'Àngels Canals al núm. 471 de larevista El Llaç.L'endemà va ser el moment de feruna pinzellada a la geologia deCollserola. Una passejada guiada icomentada per l'Àngels Canals i elprof. Antoni Dominguez ens enca-minava des del Castellciuró fins al'antiga pedrera de Can Farrés perobservar d'una forma pedagògicaalgunes de les roques més signifi-catives de la serra com ara les cal-càries, algunes d'elles amb incrus-tacions de fòssils molt caracterís-tics de l'era Paleozoica: els graptò-lits, les pissarres satinades o lesquarsites. Gràcies per la tevacol· laboració, Àngels, i fins aviat!

Diumenge 23 d'octubre. La valld'Olzinelles (Parc del Montne-gre i la Serra del Corredor. SantCeloni).Aquesta vall havia estat tradicio-nalment molt humanitzada a causadels conreus i per ser una via depas entre el vessant vallesà i el

vessant maresmenc. És un itinera-ri circular de 9 km amb el punt d'i-nici i final des de la casa pairal deCan Draper, ara abandonada i a

l'ombra d'un magnífic roure. Elcamí, ben senyalitzat, s'endinsaper la vall d'Olzinelles i enparal· lel a la riera del mateixnom fins arribar a l'ermita de SantEsteve d'Olzinelles. Durant 5 qui-lòmetres caminem per una zonahumida i fresca, amb vegetaciótípica de ribera, de la qual desta-quen els pollancres, els plàtans o

els verns que en aquesta època del'any proporcionen una llum espe-cial al paisatge. Enlairada sobre lavall ens arribem fins a la parròquiade Sant Esteve d'Olzinelles queens agafa de camí, petem la xerra-da amb els masovers de la recto-ria, que és una masia adossada a

l'església i que vam poder visitarmés tard. Voltats de natura es res-pira una gran pau en aquest indret.Seguim el nostre itinerari que ara

ens porta al pont de l'Aranyal, unlloc molt agradable on dinem peròsense esplaiar-nos gaire, ja que unplugim ens avança del que vindràdesprés. Traiem paraigües i cape-lines i reprenem la marxa unamica accidentada per la pluja queens acompanyarà fins a trobar denou la casa de Can Draper.

MEDI AMBIENT

D

Marià Caimo

La obligada foto de grup.

Una aturada en la frondosa catifa de fulles de la vall.

l dia 9 d'octubre de 2011hem celebrat la 48a marxalocal, sistema Dufour, "La

Marxeta", a Molins de Rei i dintredel calendari de la 13a Copa Cata-lana de Marxes Tècniques Regula-des, amb un nivell d'inscripció de125 equips.

L'organització està formada per 7persones i l'equip de controls hoestà per 57 integrants. Hem comptat també amb lacol· laboració de 4 voluntaris de laCreu Roja, amb la corresponentambulància.La prova ha tingut l'inici i el finalal Polígon Industrial el Molí, situata tocar de l'antiga carretera deMolins de Rei a Caldes de Mont-bui, a mig quilòmetre del centre deMolins de Rei. Iniciem el recorre-gut enfilant-nos pels turons quetanquen aquest polígon pel cantódel Papiol, seguint un camí bastantdret que travessa el que en el seutemps havien estat camps de con-reu, fins arribar a una primera zonaboscosa. Després de superar unpromontori d'argila, passem fre-gant uns camps perfectament con-reats, situats al nord de la masia decan Rabella. Anem de nou alter-nant bosc i conreus abandonats finsque anem a parar als límits de la

zona urbanitzada més recent delterme de Papiol. Aquí ens esperal'esmorzar amb unes botifarres aca-bades de coure a la planxa pel nos-tre equip de cuiners.Ja satisfet el nostre estómac, enstornem a endinsar en el bosc persortir-ne molt a la vora d'on hi

havíem entrat. Continuem traspas-sant antics camps de conreu i, totseguint nord enllà, arribem a l'es-

planada que hi ha al costat de lesEscletxes. Seguim un tros de pistafins que agafem un corriol que ensporta per dins d'un bosc amb abun-dants alzines. Ens enfilem per laserra d'en Rabassa, on ens vàremveure obligats a modificar el reco-rregut a última hora, ja que unesintervencions amb maquinària

pesada per retirar pins caiguts de laventada del 2008 varen esborrartrossos dels boscos del recorregut,com es va poder veure en el mateixterreny. Voltant i voltant vam arri-bar al costat dels dipòsits d'aiguade l'Ajuntament del Papiol, molt ala vora d'on havíem agafat el camídesprés de les Escletxes. Des d'aquí continuem baixant endirecció sud, sempre per dintre deboscos, també afectats per la inter-venció abans esmentada, cosa queens va obligar també a refer, depressa i corrent, part d'aquest tram.Anem a buscar el fons de la vallsituada a sota de can Puig i de calSenyoret, fins que en traspassem lariera i ens enfilem cap al cantó d'a-questes masies fins arribar a dalt dela carena, on s'hi troba una esplana-da molt espaiosa. Seguint per dinsdel bosc, baixem de la carena per lacara oposada fins anar a parar alcostat de la zona urbanitzada, llocque ja havíem trepitjat just abansde l'esmorzar. Enfilem el camí deretorn pels mateixos paratges quehavíem recorregut en el primertram, fins arribar als conreus veïnsde can Rabella, En aquest puntabandonem la ruta propera a la fetaal matí i ens adrecem directes al'esmentada masia, on agafem lapista que ens portarà directament al'arribada. En aquest lloc podemcomprovar com ens ha anat la pun-tuació i també, per descomptat,degustar un aperitiu que ens hapreparat l'organització.Volem acabar deixant patent elnostre agraïment a tots aquells quehan prestat la seva col· laboració,tant en els prolegòmens com elmateix dia de la Marxeta. Gràcies aells ha estat possible fer-la.

23

MARXETA

E

Consultant la informació disponible.

Jesús Morera

Desplegament tècnic.

erra de Busa, 18 de setem-bre de 2011. S´inicia la temporada de sen-

derisme amb una sortida a una deles serres del Prepirineu, a la

comarca del Solsonès. Es presentaun dia boirós amb amenaça depluja. Els avisos climatològicsdeien que durant la nit anteriorhavia de ploure i faria bon tempsfins a la tarda, quan ja tornéssim.Sortim amb una boira intensa queens acompanya tot el recorregut ila presència d´una possible pluja.Llegeixo que passarem per la presóde Capolatell o presó de Busa, unapresó al damunt d'una serralada,interessant, veurem com està enca-bida dins de la serralada. La tradi-ció afirma que hi havia presonersdesesperats que es llançaven al buital crit de Mourir à Busa et resurgirà Paris, 'Morir a Busa i ressorgir aParís'.Iniciem la pujada entre boira i mésboira, la visibilitat està limitada aallò més proper, una llàstima, noveiem les vistes, però tots desitgempoder arribar al mirador per poderveure el Pantà de la Llosa delCavall.Arribem al mirador després d´unaascensió per un bosc, decepció, lavisibilitat és limitada, tot i això fem

la foto de família. El fons gris espresenta com preparat per afegir-hiles imatges que creativament vul-guem posar-hi.Des del mirador seguim la carena

fins a arribar a la presó de Capola-tell, després de travessar un petitpont arribem a l´illa de la presó.Realment són dues entitats separa-des per una sèrie de fractures que

les converteixen en inexpugnables.El pont resta fonamentat per poder-hi accedir. Entenc perquè era unapresó. Els límits es presenten prouescarpats per no permetre intentsde fugida. Missió acomplerta, hemdescobert la presó. La resta de la sortida ressegueix lacarena fins arribar a El Cogul, puntmés alt de la serra de Busa.

No hi ha manera, la boira segueix,les vistes no han estat allò esperat.Iniciem el descens per la Canal deCasa Vila passant pel bosc, el verdi els arbres canvien la jornada total-ment, es respira verdor i l´inici dela tardor. En acabar el bosc, tocaagafar la pista fins arribar al puntde sortida. Metres abans d´arribar-hi, tenim lasorpresa, la boira s´ha aixecat itenim vistes del pantà. No ha plo-gut i el retorn ha finalitzat. Apun-to a l'agenda tornar a repetir-la,vull descobrir les vistes del Capo-latell.

Coll de Bracons - Puigsacalm -Salt de Sallent - Sant Privat d´enBas. Sortida programada circular, quefinalment va patir una evolució i vaacabar essent lineal perquè era mésassequible a tots els públics. El

grup és nombrós i inicia la sortidades del Coll de Bracons.El paisatge de la Garrotxa i concre-tament de la vall d'en Bas s’ensdescobreix pujant des del Coll deBracons per seguir pel bosc forçaverdós travessant municipis i limi-tacions forestals fins arribar alPuigsacalm. El grup pateix unaescissió dels seus integrants al

24

SENDERISME

S

A l’horitzó, la incipient blancor del Pirineu.

Camí del Pic de l’Àliga, pausa per fer la foto.

haver-nos de separar d'un petitgrup amb problemes físics. Poste-riorment, ens assabentem que elsproblemes són mes greus del quepensàvem.

El gruix del grup arriba sense pro-blemes al pic del Puigsacalm. És elconjunt muntanyós més emblemà-tic de la vall i el seu pic, amb elmateix nom, té una alçada de 1.515metres. Des de dalt, intentem con-templar la vista panoràmica, desdel Canigó fins al Montseny, i desde la Mediterrània fins a Montse-rrat i serralades del Berguedà, peròla boira i els núvols no ens deixenaconseguir-ho. Una altra sortidaamb boira...Amb el cim fet, iniciem la baixadaper buscar primer Santa Magdale-na el Mont, una església de l'anticpriorat del canònics regulars del'ordre de Sant Agustí que data del'any 998 i on fa no gaire s'ha cons-truït el refugi (Emili Traidú).Accidentalment, veiem un helicòp-ter groc baixant en direcció a Olot.Després sabrem que el grup escin-dit ha trucat al 112 i ha recollit lapersona accidentada per portar-la al'hospital. Resseguim el camí ianem a buscar el Salt del Sallent,un espectacular salt d'aigua que espresenta sec, ubicat en un altiu

penya-segat que recull les aigüesde boscos i cingleres. Si seguim riuavall travessant les gorges arriba-rem al nostre destí, Sant Privat d'enBas. Abans però, s'ha de parar per

dinar a l'indret on tothom pot gau-dir del descans momentani i del solque ens acompanya.Finalitzada l’aturada baixem pelcamí dels Matxos, una llarga bai-xada per un indret boscós, ple d'es-trats d'origen volcànic que fa deldescens un passeig prou interes-sant, fins arribar a la planura deXurri (una àrea de picnic i des-cans), prou interessant per recor-dar-la per altres ocasions.Només resta seguir el descens bena prop del riu trobar Sant Privatd'en Bas. Ens dirigim a Olot perrecollir el company accidentat queha rebut l'alta i com s'escau, totsjunts tornem a l'origen de la sorti-da. Tot i l'accidentada de la sortida,ha estat molt interessant i nomésenfosquida pels núvols del Puigsa-calm.

Vidrà - Cim de les Àligues.Típica sortida que un s'imagina detardor, un dia que comença emboi-rat i presenta amenaça de pluja,però que ens té consideració i nodescarrega durant el recorregut.

Iniciem la sortida a la vila deVidrà. Prèviament, els més hàbilshan localitzat el forn de pa i hanrecollit les darreres provisions.Anem a buscar el Molí Nou, un nusd'intersecció de dos corrents d'ai-gua que coincideixen al límit deVidrà i Torelló. El Molí ens desco-breix els corrents d'aigua que ensacompanyaran gairebé durant tot elrecorregut.Retornem al camí que ens encaravers el Cim de les Àligues, primerper una pista i després per uncorriol. El bosc és de tardor i esrespira tranquil· litat només tren-cada pel motorista que fa el mateixrecorregut. Les roderes de lesmotos ens ajuden a resseguir tot elcorriol. En arribar al Coll de laComa, el grup més agosarat, gaire-bé tots, s'encamina al cim, i des-prés de grimpar uns pocs metres, elcim aconseguit són 1.425 m dedesnivell, intentem veure entrenúvols tota la panoràmica. Espec-tacular. Busquem el Puigsacalm,però avui no era el dia escaient, noel veiem. La tornada és una baixada prolon-gada, a bon ritme, tothom està enforma i es nota. La parada de rigor, per dinar a lamasia de Salgueda, ens fa recupe-rar la força i reprenem el camí finsal salt.Molta aigua i una bona foto defamília. La represa és mes suau igaudim del pas pel pont que creuael riu Ges, fet de pedra, una mera-vella de la construcció. No hi hapèrdua. Resseguim el camí fins aVidrà on ens espera el moment dedescans final abans de tornar cap acasa. Una bona Sortida de Tardor.

25

SENDERISME

Jordi Martínez

El grup gaudint de l’abundor de l’aigua.

26

SETEMBRE

ACTIVITAT: Ascensió al cim delPuigmal (2.909 m).DATA: dijous 8.ASSISTENTS: Juan MallénFuentes, Ernest Palacín, JordiCasas.

ACTIVITAT: Exposició de crea-cions tèxtils PATCHWORK.DATA: Del 10 al 18.ASSISTENTS: 180 persones.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada.Mont-ral (Alt Camp).DATA: diumenge 11.ASSISTENTS: Carles Moyés,Maria Ulloa, Pol Moyés, AitorLopez, Àfrica Cano, Mireia Her-nandez, Jordi Garcia, David Mar-tinez, Carme Valldosera, JuanRojo.

ACTIVITAT: Projecció de cinemacientífic "El misteri dels cristallsgegants", amb la geòloga ÀngelsCanals.DATA: dissabte 17.ASSISTENTS: 40 persones.

ACTIVITAT: Secció de MediAmbient. Coneix les roques i elsminerals de Collserola. Recorregut a peu guiat per lageòloga Àngels Canals.DATA: diumenge 18.ASSISTENTS: 15 persones.

ACTIVITAT: Secció Senderisme.El prepirineu fantàstic de la Serrade Busa (Solsonès).DATA: diumenge 18.ASSISTENTS: 31 persones.

ACTIVITAT: Secció d’AltaMuntanya. Escalada a SantLlorenç de Montgai a causa de lesmales condicions climàtiques queno van permetre fer la sortida pre-vista al Pirineu (cresta dels Culfre-da).DATA: dissabte 17 i diumenge 18.ASSISTENTS: Ivan Coronas,Ainhoa Bermejo, Jordi Garcia,Carles Moyes, Juanma Muñoz,Juan Carlos Fernandez, DavidPages, David Martinez, SilviaRomero, Xavi Armengol, IsabelleMartinez, Esther Casals, CarmeValldosera, Àfrica Cano.

ACTIVITAT: Exposició de manu-alitats del col· lectiu TALLERDIDAL ARTESÀ.DATA: Del 20 de setembre al 3d’octubre.ASSITENTS: 190 persones.

ACTIVITAT: Ascensió al pic delBastiments (2.883 m).DATA: dijous 22.ASSISTENTS: Juan MallénFuentes, Ernest Palacín, JordiCasas.

ACTIVITAT: Curs intensiu teòric ipràctic sobre el sistema d'ori-entació Dufour de "La Marxeta".DATA: dissabte 24 i diumenge 25.ASSISTENTS: 19 persones.

ACTIVITAT: Secció de Veterans.Descoberta cultural. Sant Martí deTous i Pujalt (Anoia).DATA: diumenge 25.ASSISTENTS: 42 persones.

OCTUBRE

ACTIVITAT: 48a edició de "LaMarxeta": Marxa sistema Dufourd'orientació i regularitat.DATA: diumenge 9.ASSISTENTS: 263 persones.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada.Montgros, Montserrat (escalada devia llarga).DATA: diumenge 9.ASSISTENTS: Carles Moyés,Albert Pinyol, Juan Rojo, JordiGarcia, Juamma Muñoz, CarmeValldosera, David Martínez i unamic seu.

RESUM D’ACTIVITATS

27

ACTIVITAT: Secció d'AltaMuntanya. Pic Tempestes (3.290m) i Pic Margalida (3.241 m).DATA: dissabte 15 i diumenge 16.ASSISTENTS: Isabelle Martinez,Carme Valldosera, David Pages,David Martinez, Jordi Garcia,Enric Garcia, Juanjo.

ACTIVITAT: Secció deSenderisme. Sant Privat d'en Bas -Salt de Sallent - cim delPuigsacalm (1.513 m).DATA: diumenge 16.ASSISTENTS: 35 persones.

ACTIVITAT: Secció de MediAmbient. La Vall d'Olzinelles(Parc del Montnegre i la Serra delCorredor, Sant Celoni).DATA: diumenge 23.ASSISTENTS: 16 persones.

ACTIVITAT: Secció de Veterans:Descoberta cultural: Balaguer (LaNoguera).DATA: diumenge 30.ASSISTENTS: 41 persones.

ACTIVITAT: Representació de lacomèdia teatral El marit de lamarina és mariner, al teatre de laJoventut Catòlica - La Peni deMolins de Rei, i posterior cas-tanyada.DATA: dilluns 31.ASSISTENTS: platea plena.

NOVEMBRE

ACTIVITAT: 2a Prova de la 1aLliga de Bloc d'Escalada Inter-clubs, al búlder del CEM delPavelló Poliesportiu Municipal.DATA: dimecres 2 i divendres 4.ASSISTENTS: Aitor Lopez,Albert Pinyol, Juan Rojo, JordiGarcia, David Pages, Pau Auge,Mireia Hernandez.

ACTIVITAT: Xerrada sobremicologia.DATA: dissabte 5.ASSISTENTS: 4 persones.

ACTIVITAT: Participació a la"Marxa del Garraf" (45 km).DATA: diumenge 6.ASSISTENTS: Juan MallénFuentes.

ACTIVITAT: Acte de lliuramentde premis de "La Marxeta",medalles primer 3.000, records 25anys de constància com a soci idiplomes del projecte "Cimòme-tre: 50 anys, 50 cims". A l'Aula deCultura de la Caixa del Penedès.DATA: dissabte 12.ASSISTENTS: 95 persones.

ACTIVITAT: Secció deSenderisme. La Serra de Milany(Osona-Ripollès).DATA: diumenge 13.ASSISTENTS: 25 persones.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada.Placa dels Indis, Collbató(Montserrat). Escalada esportiva.DATA: diumenge 13.ASSISTENTS: Dani Lacueva(Papiol), Pau Augé, Albert Pinyol,Juan Rojo, Ivan Lleonart, DavidPagés, Africa Cano, Aitor López.

ACTIVITAT: Recepció a les enti-tats de la vila arran del cinquante-nari i obsequi del llibre de lahistòria dels 50 anys del CEM.DATA: dissabte 19.ASSISTENTS: Convocatòria fetaa totes les entitats de la vila. Hiassisteixen representants de ClubNatació Molins de Rei, Club FubolSala Molins, Club Gimnàs Molinsde Rei, Club Ciclista Molins deRei, Associació Local Contra elCàncer, Unió de Botiguers BOT-MOL, Centre d'Ecologia CEPA,Associació Impuls, CollaCastellera Matossers de Molins deRei, Foment Cultural i Artístic,Joventut Catòlica-La Peni, Agru-pació Folklòrica de Molins de Rei.S'excusen: AV Bonavista-El Mas,AMPA Escola Sant Miquel, Fun-dació Miquel Carbonell i Selva.

ACTIVITAT: Conferència a càrrecde l'historiador Oriol Junquerasper inaugurar l'exposició "L'excur-sionisme a mitjans del segle XX".DATA: dissabte 19.ASSISTENTS: 70 persones.

ACTIVITAT: Secció d’AltaMuntanya. Pic de Bastiments(2.883 m).DATA: diumenge 20.ASSISTENTS: Aitor Lopez,Ignasi Canalies, Anna Diez, DavidPages, Emilia Ramos, Daniel, JoseAntonio, Esther Casals, Jordi Gar-cia, Ivan Coronas, Àfrica Cano.

RESUM D’ACTIVITATS

28

DESCOBERTA

Sant Martí de Tous, el 25 desetembre, vàrem copsar lespossibilitats d'una oferta

especial feta per l'Ateneu de SantMartí de Tous per visitar Pujalt i elcampament bèl· lic de les tropes repu-

blicanes que s'incorporaven als dife-rents fronts de guerra, lesinstal· lacions, els refugis antiaeris iles peculiaritats de les construccions.Prèviament, visitàrem el monestir deSant Ramon Nonat, com a aperitiud'una jornada cultural d'allò més,encara que el frare mercedari que ensva atendre va palesar que en això de lallengua tenim moltes assignaturespendents. Ara ens toca observar i cop-sar que les conclusions no ens facinfer passes enrere.El mes d'octubre, concretament el diu-menge dia 30, el vàrem dedicar a unasortida que teníem pendent de feiamolt de temps: Balaguer i el seu pas-sat històric, ple de referents ètnics iconvivencials de diferent factura -jueus, musulmans, cristians, quevivien com a Tortosa, en una mena de

pacte de relació equilibradament res-ponsable, encara que cadascú a casaseva i sense integrar-se. Una maneramolt civilitzada, però poc social, ditsigui de passada. Per tant, això ve delluny i no cal posar-se pedres al fetge

quan veiem la realitat actual. Els nos-tres avantpassats ho van provar, però

no va sortir bé. L'oli i l'aigua es fandifícils de barrejar, sobretot quan laintransigència parasitària o el fanatis-me radical prenen el protagonisme.

En totes les sortides intentem que elsguies ens expliquin el relat històric,només això. No sé si ho aconseguim.Ara cal anar a Santes Creus, el 4 dedesembre. Esperem que també usagradi.

Després, al gener, el dia 29, serà ElVesper de la Gloriosa, a Santa Marga-

rida i els Monjos, i després a Manlleu,el dia 26 de febrer, al Museu Industrialdel Ter. Ja veieu, intentem diversificar.Fins aviat.

A

El grup davant l’església de Sant Martí de Tous.

El grup a Balaguer.

Balaguer. La muralla.

Enric Solà

LA JUNTA INFORMA

a tanquem el cinquantenari, iel tanquem amb un reconeixe-ment de qualitat.

El passat dia 25 de novembre de

2011 se celebrà a Martorell la finaldels VII premis de reconeixement

cultural del Baix Llobregat, acàrrec del Centre d'Estudis Comar-

cals del Baix Llobregat, on vàremser finalistes. Competíem amb la família Fisas iel centre d'estudis Beguetans, per

l'apartat de cultura rural-RamonFarreres i Ollé- el qual guanyà la

família Fisas i nosaltres obtingué-rem la menció honorífica.

Volem felicitar la família Fisas -molinencs de soca-rel- i els repre-sentants del festival de cinema deterror de Molins de Rei, que obtin-gueren la menció honorífica en l'a-partat d'arts escèniques i cinema -Rosa Moragues i Duran-.

El 27 de novembre de 2011 dinarde germanor i d'agraïment a lespersones que fa cinquanta anys quefan CEM. Felicitats!!!

Us recordem que hi ha l'exposiciódel cinquantenari que acull el localsocial, i ho volem agrair a totsaquells que l'han fet possible apor-tant el seu granet d'història.

Cal tenir presents les fotos, elsestris i altres elements de la histò-ria del nostre Centre i els que hantingut la paciència de muntar-la.

Per últim us recordem la pujada delpessebre, al Puigmadrona, on espe-rem la màxima participació.

La junta us desitja una bona sortidad'any i una millor entrada. Que lesvostres il· lusions i esperances escompleixin en companyia delCEM.

P.D: Ens queden moltes coses altinter, però no tenim prou espai...

J

29

La Junta

L’Oriol Junqueras va fer ple a la sala d’actes.

L’única medalla dels 3000 metres.

30

ALTES

MOVIMENT DE SOCIS

BAIXESSoci Cognoms i Nom d/m/a

1739 VILÀ FONTARNAU, NÚRIA 19/09/20111740 AGUADO PEREZ, SUSANA 20/09/20111741 ALCAIDE ALARCÓN, OSCAR 20/09/20111742 MITJANS ESTEBAN, NÚRIA 21/09/20111743 MASSANA FIGUERAS, GLÒRIA 21/09/20111744 LLEONART SALA, IVAN 26/09/20111745 DOMENECH JUAN, PILAR 26/09/20111746 CANO SALA, MANOLITA 29/09/20111747 GARCIA CASTELLET, ISABEL 10/11/2011

Soci Cognoms i Nom d/m/a

1407 NIETO OCAÑA, JORDI 08/09/20111408 RODRIGUEZ SÁNCHEZ, LIDIA 08/09/20111425 DOMENECH MARTINEZ, AITANA 30/09/20111456 FUENTES MONTOYA, EMILIO 17/11/20111495 GUILLARD, SYLVAIN 06/09/20111498 TEULING, DENNIS 29/10/20111535 MOLDOVANOV, SILVIA 20/10/20111536 MOLDOVANOV, DIMITRI 20/10/20111684 MONTIA SANCHEZ, MONTSERRAT 20/10/2011

Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 631

l passat dia 2 i 4 de novem-bre, de 19.00 a 23.00 hores,es va celebrar al Plafó

d'Entrenament la segona prova dela Lliga de Bloc Interclubs. Unalliga en què formen part com aclubs organitzadors el Centre Mun-tanyenc de l'Hospitalet, el Club

Muntanyenc de Sant Cugat, elsBous de La Salle de Barcelona i elCEM.Cal esmentar que és la primeravegada que s'organitza aquest tipusde prova organitzada per centresexcursionistes i que està avaladaper la FEEC, Federació d' EntitatsExcursionistes de Catalunya.

És una lliga la fita de la qual no ésprincipalment la competició, sinóla coneixença i amistat de les per-sones dels diferents clubs per pas-sar una bona estona, i les ganes degaudir i de resoldre els blocs quecada organitzador de cada entitatproposa.

La lliga és en format Open, constade vuit proves en vuit mesos, dosper a cada club, i estan obertes per-què també hi puguin participaraltres entitats d'arreu i el públic engeneral.Encara que la fita no sigui el fet decompetir, hi ha una classificaciómasculina, femenina i per entitats

amb les seves copes corresponents.També hi haurà al final un sorteigde material per a les persones queparticiparan a les proves.Comptem amb el suport de boti-gues i marques prou conegudescom Gàrgola, Vèrtic, Camp Base,Tsunami Climbing, Vaude, Edelrid,

Tenaya, Camp IV, Integralfisioterà-pia, etc., les quals ens proporcio-nen tots els regals i materials.Trobareu més informació al webwww.lligablocinterclubs.word-press.com, una pàgina web cons-truïda i administrada per les quatreentitats organitzadores.

SECRETARIA

Carles Moyés

E