1

PODER I CULTURA. ALGUNES PARADOXES DE LES POLÍTIQUES CULTURALS

PAU RAUSELL KÖSTER

DEPARTAMENT D’ECONOMIA APLICADA

6 DE JUNY 2000. BANCAIXA

2

PODER I CULTURA. ALGUNES PARADOXES DE LES POLÍTIQUES CULTURALS

La legitimitat de l’anàlisi de l’economía de lacultura.

Homo oeconomicus <> Artista

Racional EspiritualQue respón a incentius monet. Preocupat per l’humanitat senceraEgoista

Històricament la percepció de l’art i la cultura, sobretot en els aspectes relatius a la creació, distribució i consum, estan formats sobre un conjunt de premisses i teories angelicals que suposen que existeix un alè diví i moralment superior que “toca” a determinats individus incitant-los a promoure, crear, distribuir y consumir bens i serveis artístics i culturals (naturalment la resta de la societat ha de estar agraïda a eixos individus). Ens apareixen així homes i dones dissociats que sÍ poden ser estudiats per l’economia en altres aspectes de la vida quotidiana, però que es resisteixen a qualsevol anàlisis quan estos comportaments es relacionen amb el consum o la producció artística.

3

• Poder i cultura. Termes contraposats?.El poder de la cultura (Conjunt de individus

amb capacitat per a “produir” bens i serveis culturals)

• Política cultural (sentit restrictiu)Forma d’exercici del poder polític en l’asignació

de recursos per a la producció, provisió o distiribucióde bens i serveis culturals.

Jerarquíapolítica

Autoridadespúblicas

Intermediario

Población

ConsensoRepresent.

Expres.

La necesidad condiciona la

oferta

Tiempo

Jerarquíapolítica

Autoridadespúblicas

Población

Tiempo

La oferta condiciona la

necesidad

4

1. És bó produir cultura.

2. És bó consumir cultura

3. És bó conservar la cultura

5

1. És bó produir cultura?.

A) És molt bó per als individus que ho fan.

ESTAT

Dret de propietat intelectual

B) És bó pels efectes “spill over”sobre altres activitats econòmiques.

Es a dir; per a una Societat és millor tindre més individus creatius (artistes) que menys?

Incentius a la producció

C) És bó pels efectes arrosegament sobre altres sectors econòmics.

Formació

Genera satisfacció?

6

2. És bó consumir cultura?.

A) És bó per al conjunt de la Societat

Es a dir; una Societat és millor si té més individus que consumeixen cultura?

ESTAT

No hi ha cap prova que demostre amb contundència l’afirmació

anterior.

El Consum cultural no és cap vacuna contra la possibilitat de caure en la barbàrie social.

Incentius a la distribució, al consum

7

2. És bó consumir cultura?.

•1. El problema del caràcter regressiu de les polítiques culturals

Asistents al Liceu de Barcelona *

3,1% de la població de l’àrea metropolitana de BNA

2,5% Clase alta0,4% Clase Mitja0,2% Clase Baixa

* Saladrigues, R.,1997.Revista Econòmica de Catalunya.nº 31

Un dels arguments més emprats per a justificar la intervenció pública en cultura és la democratització de l’accés però...

8

2. És bó consumir cultura?.

A) És bó per als individus

Es a dir; una Societat és millor si té més individus que consumeixen cultura?

ESTAT

Incentius a la producció, distribució, consum

Table 2. Percentage of attenders and price, by spectacle.

% of population

N= 12072

Year 1998, Spain.

% Declared% frequent

AttendersPrice***

High Interesta for theatre. 32,4 3,0 * 1054

High Interest for classical music 22,3 1,8 * 968

High Interest for opera 10,1 0,2 * 4653

High Interest for cinema 34,6 36,8 ** 612

SGAE (2000): Informe sobre los hábitos del consumo cultural. Ed. Fundación Autor. Madrid

SGAE (1999): Anuario. Ed. Fundación Autor. Madrid

9

2. És bó consumir cultura?.

•2. El problema de les preferències reputacionals i les preferències inconfessables

Una part important dels bens culturals són preferències reputacionals:

“free riders” a l’inversa: disponibilitat a pagar per bens i serveis que un no va a consumir

IMPLICACIONS SOBRE LES POLÍTIQUES CULTURALS

10

2. És bó consumir cultura?.

Q

p

QMAX1

DTDC

DI DI

S

S'

.. Increase of quantity

Price reductions

Excelence

Publicnees

11

•3. El problema del consens il·lustrat al voltant de la cultura

2. És bó consumir cultura?.

A) La indefinició dels objectius dificulta l’avaluació de les polítiques culturalsB) Limita el debat social.

C) Atorga als experts i als “artistes” excessiu protagonisme, limitant molt la participació social.

Grado de acuerdo sobre los objetivos y valoresAlto Débil

Grado decerteza sobre

los medios, los

Alto Proceso programadoRutinas, automatismos, noacontecimientos. Tecnificaciónburocratización y planificación

Proceso negociado.Debates ideológicos, rcurso a laexperiencia y a la tradición.Controversias oficiales ycompromisos ocultos

hechos y elconocimiento

Débil Proceso pragmáticoRecursos a los “expertos”,empirismo (lo mejor que se pueda),búsqueda de variantes estratégicas

Proceso caóticoPrevención ; descentralización,recurso a la autoridad o al hombreprovidencial

(**)

(**) Meny, I., Thoeneing, J.C(1992):Las políticas públicas. Ariel Madrid

12

3. És bó conservar la cultura?.

•Una societat ha de decidir que conservar (i a quins recursos dedicar-li) i quins recursos dedicar a creació de nous bens.

•Es evident que no se pot “museitzar” tot temps i tot objecte passat com no se pot filmar en vídeo tota la vida perquè no tindríem temps per a veure-la.

•I això és un tradicional problema econòmic que implica decisions d’assignació, de eficiència i producció i, molt més importants de distribució i redistribució. Es tracta de decidir en un marc de recursos escassos quina quantitat dedicar a la preservació i quina dedicar a la creació de nous bens.

•Aquest dilema social ha de resoldre de la manera que es resolen les decisions en les democràcies representatives. Són els polítics, després del debat social corresponent, els que deuen determinar les prioritats en funció de les veus dels seus representats.

•El que sempre hi ha que tindre en compte que la preservació té un “cost d’oportunitat” que hi ha que considerar en una visió estàtica del concepte de preservació; una preservació en sentit pur, de manera que conservem els bens, sense fer us d’ells, per a les generacions futures (Rausell, P. 1999)

13

A mena de conclusions

•Hi ha una política cultural de dretes i un altra d’esquerres, en funció de quíns són els objectius que es persegueixen i quíns són els mitjans que s’utilitzen.

Política cultural de esquerres Política cultural de dretesIgualtat d’accés. Participació Llibertat.

És possible educar la demanda. Principi de sobirania del consumidor

La cultura com a element deldesenvolupament integral i harmònic delsindividus

Consum cultural com a element de refinamentindividual

Cultura com a camp de crítica social, innovaciói experimentació

La cultura com a element de preservació deformes socials tradicionals.

•Per a incremetar la participació social, hi ha que avaluar les polítiques culturals. Necessitem desenvolupar mètodes d’avaluació. Estadístiques culturals i investigació

14

A mena de conclusions

•Los agentes culturales son poderosos individuos que cuentan sin duda con especiales habilidades para proporcionarnos placer y que son capaces de asumir el papel de pensar sobre el futuro de humanidad y vislumbrar las infinitas posibilidades de nuestro devenir como colectivo humano. Son por tanto un patrimonio más de la humanidad y como tal “protegible”. Sin embargo no les deleguemos nuestra obligación de elegir entre los futuros posibles ni mitifiquemos su naturaleza más allá de lo razonable.

•Como detentadores de poder, hay que reconocer sin circunloquios que, tratarán de ejercerlo en su provecho, tal como razonablemente haría cualquier otro colectivo en su misma situación.

•Su condición de creadores no les convierte en seres angelicales dispuestos a sacrificar sus intereses (unas veces legítimos y otras no tanto) en aras del progresos artístico y cultural de la Humanidad entera.

(***)

(***) Rausell, P.(1999): Políticas y sectores culturales en la CV. Edit Tirant lo Blanch. València