s la gran reina i un autèntic símbol delcel de l’alta muntanya. El rapinyaire mésgros i el més potent de la Península Ibè-rica. La seva gran envergadura i la seva

elegància en ple vol, si tenim l’ocasió de veure-lavolar, es converteixen en tot un espectacle. L’àligadaurada es deixa portar i enlairar pels corrents tèr-mics, mentre escodrinya cel i terra a la recerca d’al-guna presa. Quan veu algun mamífer, gràcies a laseva excel·lent visió, s’hi llença a una gran veloci-tat, que pot superar els km/h, l’atrapa amb lesseves fortes urpes i se l’endú al niu. També és fre-qüent que caci al vol.

És la més grossa de les aus rapinyaires, fa uns centímetres de llargada i una envergadura supe-rior als metres. La femella encara és una mica mésgrossa. L’adulta és de color fosc, amb una taca dau-

rada al cap i al

coll, que li dóna el nom en molts idiomes, i la basede la cua un pèl més clara. De sota també és fos-ca amb zones més clares. A diferència d’altres àli-gues, té les potes cobertes de plomes. La pell delvoltant del bec i les potes són grogues; el bec i lesungles, negres, amb la part inferior del bec méspàl·lida.

A la Catalunya central només és present al Pre-pirineu i al Pirineu, a l’Alt Berguedà, al Solsonès,a l’Alt Urgell i a la Cerdanya. Al Pirineu central i alPrepirineu és on es troba la concentració més altade les parelles que hi ha a Catalunya, ja que del cen-tenar de parelles que es calcula que hi ha, una cin-quantena se situen en aquesta zona.

És una au caçadora. Per això està proveïda de lesarmes necessàries per fer-ho: unes potes fortes,unes urpes ben desenvolupades, un bec ganxut ipotent, una gran visió i una gran força i velocitat.Mostra una gran preferència pels mamífers (llebres,

conills, marmotes, cérvols, senglars i isards pe-tits), però també per tot tipus d’ocells, i a

l’hivern, quan escasseja l’aliment , no faescarafalls a la carronya.

Fa el niu a les roques i a les cin-gleres, però en alguns indrets

també als arbres. Són molt vo-luminosos i n’acostuma a te-

nir més d’un, que utilitzade manera alternativa i quecada any són més grossos,perquè hi va afegint troncs.Els nius poden arribar a te-nir d’un a tres metres dediàmetre i de tres a cincmetres d’alçada.

La femella pon un pa-rell d’ous cada any, delsquals només en sobre-viurà un, ja que la majo-ria de vegades el primerque neix o bé fa caure l’al-tre ou del niu o, si arribaa néixer el segon pollet, elmata i se’l menja.

Tot i haver entrat enuna perillosa regressió a la

dècada dels , gràcies a lesmesures de protecció, a

l’augment d’ungulats, que hafet incrementar els seus recur-

sos, i també a l’abandonamentrural, que ha fet augmentar la

tranquil·litat que necessita, n’estàcreixent el nombre.A l’Àsia central s’utilitza aquesta

espècie en falconeria i també en la caçade guineus i de llops.

É

L’ÀLIGA DAURADA O REIAL (AQUILA CHRYSAETOS) és el rapinyaire més gros que solca el cel de laPenínsula Ibèrica i un autèntic símbol de l'alta muntanya. La concentraciómés gran de parelles a Catalunya és al Pirineu central i al Prepirineu, ones calcula que n'hi ha una cinquantena. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 99

La reina del cel DE L’ALTAMUNTANYA

REP

ORT

ATGE

FOT

OGR

ÀFI

C D

E :J

OR

DI C

OM

ELLA

S

Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna

17Regió7 | DISSABTE, 4 DE SETEMBRE DEL 2010FAUNA�REVISTA