Poema d’en Blai Bonet

ESCOLA GRADUADA

Era una sala quadrada

i tenia cinc finestres,

una muntanya pelada,

que era violeta als capvespres.

Darrera d'un mestret vell,

Jesús estava enclavat,

José Antonio ampliat,

Franco amb un faixí vermell.

La tarda era com un ciri.

Tocava Història d'Espanya.

Hi havia un gran cementiri:

la creu, els morts, un que guanya.

Darrera els vidres volava

la bandera de tergal:

volava, volava, estava

a l'aire i fermada a un pal.

Damunt una vidriera,

el sol fugia; el camp no.

Feia fred. La Sabatera

cantava al capdecantó:

"Sa moixa m'ha fet moixons

vestits de seminaristes,

quan han obert els ullons

han estat tots comunistes".

Poema Salvador Espriu i Castelló FINAL DEL LABERINT Quan aquells dits sensibles

toquin músiques fràgils

i lentament vacil.lin

llums canviant de ciris,

surt de la festa. Mira

quanta nit, quina extrema

solitud se t'emporta,

per la rialla, a l'home

justificat i lliure

que neix del teu silenci.

Poemes de Miquel Martí i Pol

ARA QUE L’ANY S’ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé que

me’n desposseeix el temps.

No em vull

subjecte a cap designi que no pugui

sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.

La font degota lenta i m’acompassa

la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera

m’adorm les mans. Només els ulls completen

el cicle tants de cops iniciat

i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

A CLAUS DE SORRA

A claus de sorra he penjat els ormeigs

i he desat tots els llibres a calaixos de boira.

Ara, amb les mans pintades de colors,

em posaré la roba de les festes

i esperaré les noies quan surtin del cinema.

Si plou duré un paraigua de color cridaner

i unes sabates grosses d'un verd agosarat.

Les noies passaran i diran: - Bones tardes

(potser totes, qui sap!, m'estimen en silenci),

i fugiran pels carrers tenebrosos

a perdre's dins els braços d'homes d'estirp incerta.

Quan sigui fosc tornaré cap a casa

repetint en veu baixa versos que encara estimo,

cansat i decebut; i em pesarà la roba

damunt el gest tristíssim de peresa.

Hi haurà a cada portal una parella

basant-se o qui sap què, mentre que jo,

sol i indefens, pensaré que la nit

és una noia verge que m'espera

i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.

EL TEMPS

No més incerta de tan vehement

la sorpresa amb què aculls la llum que esclata

rera el mirall opac i els cortinatges

angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.

És així com la vida expressa el seu

misteri i en referma la bellesa.

L'entreteixit del temps no mostra cap

fissura, flueix sempre, ineluctable.

Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.

UN DIA QUALSEVOL

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund,

perquè la mort m'arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang de mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l'alè

per afirmar una presència

d'estricte vegetal.

L'ossada que em sustenta

s'endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra els temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d'ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrera.

L'AMOR

Tot en l'amor s'emplena de sentit.

La força renovada d'aquest cor

tan malmenat per la vida, d'on surt

sinó del seu immens cabal d'amor ?

És, doncs, sols per l'amor que ens creixen

roses als dits i se'ns revelen els misteris;

i en l'amor tot és just i necessari.

Creu en el cos, per tant, i en ell assaja

de perdurar, i fes que tot perduri

dignificant-ho sempre amb amorosa

sol.licitud : així donaràs vida.

Poema d’en Miquel Àngel Riera Nadal

COMENÇAMENT DE TARDOR

Estovada de pluja,

la terra es deixondia

del mort estiu ardent.

Lliures, àgils, als cants

ascendien amb joia,

a la tarda, els ocells.

A l’horitzó, ferits

de llum, vagaven núvols

per l’aire transparent.

Somiaven campanes,

dins la volta de vidre,

amb l’hivern ja proper.

Les fulles tremolaven

a la fina carícia

de la gran mà del vent.

El vent, que esdevindria

guillotina, aviat,

d’un aspre i prim acer.