Ara ve Nadal...

Aquest any, per Nadaltocava matar el gall,el capità cresta,el rei de la festa.L’àvia s’ha equivocati ha matat el pollastre.Quin desastre!

Quan el dia clarejavael gall cantava i cantava.L’àvia s’ha despertat,avui una mica sapastrei com que el gall ha parats’ha confós amb el pollastrei en un no res l’ha matat.

Anna Cuadrado

Poema per al Gael

Estimat Gael, el teu correuha sigut el millor regal,que hem rebut aquest Nadal.

Ni joguines ni tonteries,el que ens importa de veritatés la nostra amistat.

Dius que la Terra tremola,com un nen espantat.Ves en compte no caiguisque t’estem esperant.

Encara que la distància és grani el teu país llunyà,estàs dintre el nostre cori t’enviem el nostre amor.

Serà un gran plaerque aquest any el Pare Noël,ens porti de tornadael nostre amic GAEL!

Dani Vargas

Ja s’acosta el Nadal

Quan arriba el fred gelat, el Nadal ha arribati una capa espessa ha inundat la ciutat.La llar de foc encesa és un sol de primaverai un ninot de neu, saluda mentre neva;les campanades estan tocant i nosaltres disfrutant,tres figures passejant, porten regals i felicitat.Aquesta nit m’he aixecati m’he trobat els tres reis mags,m’he assegut amb ellsi hem jugat als escacs.Els he fet una abraçada i un petó a cada galta,se n’han anat cap a la Xina a portar moltes joguines.

Andrea Álvarez

Nadal

El Nadal és un regalel sopar a ca l’àviai la nit de reisllarga com un dia sense pa...

La il·lusió de la neu per la finestra,i el germà maldestreque es llença a la neucom un gos al seu os.

La xocolata desfetaque “incendia”, fumejantd’una olor dolça i calentala finestra on està nevant.

A la nit de reisposa orelles d’elefant,per escoltar a un reique potser estarà menjant.

El Nadal és un resumd’un món fred i feliç...En conclusió, el Nadal és uncarameli trigues tant en tenir-loi passa tan ràpid com el vent.

Bernat Ortega

La màgia del NadalQuan m’aboco a la finestra, i miro al cel, allà està l’estrella que brilla

més de l’univers.Està fent pampallugues, em vol avisar? Potser els tres reis ja han arribat.Quina alegria pensar que els nens ja tindran regals, perquè els de l’any

passat ja els hem donat.Al costat de la xemeneia, el meu avi explica rondalles i avui tocava una

de nadales.Paraula rere paraula, les meves parpelles es van anar tancant, i de

sobte, una imatge del Pare Noël em va aparèixer al cap:Sortia amb un gran somriure,

tan gran que les seves dents eren gegants,mastegava una galeta,

em sembla que era de xocolata i ametlla.Se la va acabar en un tres i no res,

tant ràpid com un pensament,va pujar al trineu i...

Ja no hi era, m’havia despertat, potser havia sigut la màgia del Nadal,que havia fet que tingués un somni tan dolç com el gelat.

Alba Blanch