Poemes i endevinalles de Miquel Desclot (Barcelona 1952). Paraules de lautor:Com que, ben pensat, una paraula val ms que mil imatges, hi deu haver paraules per jugar, paraules per riure, paraules per imaginar, paraules per cantar, paraules per somiar, paraules per contemplar, i fins paraules per fer el trapella Sempre paraules amb msica. Miquel Desclot

EndevinallesSi et trobes perdut les imatges tajudaran

Si lestires per lorella,Raja pel forat del nas.Si li arrufes una cella,Ves que no tescaldi el bra.....Llarg i prim, parent de bruixa,Tant fa versos com dibuixa.(I si cal muntar una festa,Tamb dirigeix lorquestra.)

.....

s lamenaa De tota la reserva:Per all on passaNo hi torna a crixer lherba.

Tenraona sense boca,Sense llengua i sense dents,I tescolta sense orelles,Sense nas... ni miraments....

POEMESEl casament del llapis i la goma

Un llapis de dibuixarI una goma desborrarVan voler fer un casamentque en parls tota la gent.

Ell es va posar un barretque semblava un panelleti ella una sabata rosa que li feia molta nosa.Ell va dibuixar un convitAmb xampany i un gall rostitI ella va esborrar un trosPer poder-hi posar arrs.En ser lhora de la festaEll va dirigir lorquestraI ella va esborrar un trombque li feia mitja por.I quan va arribar la nitEll era ms llarg que el llitI va haver-lo destirarCom un dia sense pa.Ella, amb camisa de tul,No hi podia posar el culI va esborrar-ne la voraPer poder-lo treure a fora.Ell va somiar un castell, On el rei era i gual que ellI ella va esborrar el palauOn vivia el prncep blau.Miquel Desclot

CAN DEL FOLLET DEL PORTSc un cap de arengada,Una cua de llu,Una onada salada,Una funda de bus.Sc un ventre de barca,Una corda tibant,Un somni de monarca, Un desig radiant.Miquel Desclot

CAN DEL FOLLET DE LES AVINGUDES I CARRERS

A totes hores corroI mai no arribo enlloc;I aix que me nadono,Per ms que em moc no en moc.Ho provo a peu i en moto,I amb auto negre i groc:Tant si vaig com si en torno, En moc per no em moc. Miquel Desclot

LA BARCA DE LA NITEl meu llit s una barqueta.La mare em dna un cop de mAmb els botons de la jaquetaPer guardar-me de refredar.Pujo a bord en ser vespre i cridoBona nitals companys de port,I tanco els ulls i ja els oblidoEn la foscor sense record. Miquel Desclot