Patina per l'aire,rellisca, ja és vent,arriba i és lladredel sol estiuenc.

Carrega magranes,bolets i castanyes,s'amaga pels núvols,escurça els diesi estira les ombres.

Es vesteix de pluja,pinta al cel la tristorquan dicta els seus motsel poema de tardor.

Isabel Barriel

Poema de tardor

Dies de transició:ens fa l'ullet encara l'estiucarregat de verds i de claror;vol entrar a la vida la tardori foragitar els ambients de llum a dojoper emboirar un munt d'hores entristides,mig mortes per la desil·lusió de la foscor.

Com les fulles, que aviat començaran massivament a caure,com la migració ocellaire que les antologies anuncien,com el vapor que entelarà la transparènciadels vidres que ens ressistim a percebre,transmutarà el món immediat al nostre voltant.

Despertarà l'albada amb mandra i retard,veurem el sol sovint ja esbieixat,serà el cel patrimoni dels núvols grisosi seu de vespres prematurs, immadurs i avançats.

Les nits es faran llarguesi refredaran els camps...

Isabel Barriel

Dies de transició

La tardor s’ha fet poemaper recórrer tot el celi pintar amb colors de somniel camp sota els estels.

La tardor s’ha fet poemaper créixer entre els boletsi posar mots d’intempèriea les fulles d’arbres i arrels.

La tardor s’ha fet poemaper musicar momentsi cantar al bell mig de la naturaa l’aire, sense prèvia partitura.

Isabel Barriel

La tardor s’ha fet poema

(Lletra: Tomàs GarcésMúsica: Àngel Daban)

Adéu, orenetes.Torneu l'any que ve.La branca floridatraurà el cirerer.

Rovell a les teules;silenci del niu.Sou fora vosaltres,és fora l'estiu.

ADÉU, ORENETES

 Avui, he vist un ballque mou a la tardor,

ballaven mil dansairestots de semblant color

Uns baixen molt de pressa,altres, a poc a poc,

uns semblen neguitosos,els altres sense por.

És un ball que començaamb un sol ballador,ell marcarà el camí,després aniran tots.La dansa serà lliure,

el temps indefiniti, amb l'últim compàs,jeuran, plegats, all llit.

JJ.Roca

Ball de tardor

Les fulles seques fan sardanad'ací d'allà saltironant,i dintre el bosc la tramuntanasembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles rogesque enjogassades porta el vent;les que més corren, semblen boges,altres se'n vénen dolçament.

I quan el sol se'n va a la posta,l'arbre que enyora el seu fullam,poc a poquet son ombra acostaals balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,fulla d'un arbre on ha viscut,que va cercant pel cel on volales companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;mes, quan l'albada surt després,de les endú la tramuntanaespais enlaire per mai més.

I l'arbre sec ja torna a viure,fulles i flors arreu badant,i cada brot, quin cants de riure,fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,pengim-penjam al sol que és foc,el préssec ros i la cirera,la pruna clàudia i l'albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,sardanejant de dia i de nit,les mans unint homes i dones,els ulls clavats en l'infinit!

Àngel Guimerà

-

.Les fulles seques

He buscat la castanyera

He buscat la castanyera,la he buscat entre les cases,

a les places, cantonades i carrers.

Ha marxat la castanyera,ha marxat fa massa temps,

només queda entre els núvolsaquell fum i un suau alè

de torrar castanyes vellesi el record d’un fred serè.

He buscat la castanyerala he buscat entre les cases,

a les places, cantonades i carrers.Ha marxat la castanyera,

ha marxat fa massa temps…posted by poesiaula

La tardor és avançada,al novembre anem a entrari en la tarda assolelladaa l´indret de la finestra,els ocells sento cantar.Són rossinyols o són merles?o potser són uns pinçans ?però el missatge que ens envien,aquest sí, el sento ben clar.

S´esforcen cara a la terraper dir-li a la humanitatque el tresor de la natural´aprenguem a disfrutar.Veure un vol d´unes ocelleso un prat d´un verd molt clar,o un riu, o unes estrelles,i mirar-se un a ellesi de la pau disfrutar.

Joan Barceló Subirana

Goig de tardor

Plou grisament i lleugera,i una gota, com els ulls,es tiny de verd, a una fullaque és com un cor i que es gronxa.Cau la gota que fou corcom un plor i regalima,i la fulla, sense pes,alleujada ja, es redreça.Ara tu, envidreït,dius cor verd, mirada verda,gota verda, verd record,i saps de la meravellade quan la gota i el corforen la mateixa cosa.Un temps altre esdevé el tempsi batec i escletxa i ritme.

Antoni Català

Tardor: Temps i ritme

Joan Barceló Subirana

Goig de tardor

La tardor és avançada,al novembre anem a entrar

i en la tarda assolelladaa l´indret de la finestra,els ocells sento cantar.

Són rossinyols o són merles?o potser són uns pinçans ?

però el missatge que ens envien,aquest sí, el sento ben clar.

S´esforcen cara a la terraper dir-li a la humanitat

que el tresor de la natural´aprenguem a disfrutar.

Veure un vol d´unes ocelleso un prat d´un verd molt clar,

o un riu, o unes estrelles,i mirar-se un a ellesi de la pau disfrutar.

IES Pius Font i Quer

Cançó de tardor

Ja ha arribat la tardorvestida de groc i marró,

cauen branques, cauen fullesque després trepitgem tots.

Ja ha marxat la calor,vent i pluja se l'han endut,

nits més llargues, més silenci,flaires que recordem tots.

La natura ens duràpomes i raïm del bo,

molts bolets, també castanyesque ens agraden molt a tots.

Ja ha arribat la tardorvestida de groc i marró,

ara anem a passejarque això agrada a tothom. Noé Rivas

CANÇÓ DE TARDOR

Heu fet ja la verema?La vinya no té raïm,

és el most a la bodegai aviat tindrem el vi...

Anem a caçar bolets?Anem a arreplegar castanyes?Busquem pinyons i ametlles,

que farem molts panellets!

Encendrem la llar de foc,cremarem la llenya seca;necessitem caliu a prop,que aviat s’amaga el sol.

posted by poesiaula

Boletaires

Camagrocs i pinetells,rossinyols i l’ou de reig

han sortit del terra humitper omplir-ne els cistells.

Matinaran els boletaires,aniran lleugers al bosc,

buscaran sota els matollsi trobaran o no el tresor.

Això passa a la tardor,que és el temps de fred o no.

posted by poesiaula

Fruir

Fruir d’un cop de ventquan la tardor es fa omnipresent.

Saltar pels tolls de fang,passejar un cistell molt gran

per omplir-lo de bolets,contemplar el cel fins el tardper fugir de les tempestes...

Fer del bosc nostre palau,cantar i ballar amb les teranyines,

trepitjar amb delí la molsa,sentir el vol d’un trencapinyes.

posted by poesiaula

Un raig de sol Un raig de sol al bosc

il·lumina la tardor,fa d'or les fulles seques

i es baralla amb la foscor.posted by poesiaula

Fulles seques Fulles seques hi ha per terra,

i a les branques un ocell;és tardor a la fageda,

els núvols tapen el cel.posted by poesiaula

TARDOR-2010