1RA SESSIÓ:

EL LLENGUATGE POÈTIC

Per comunicar-nos els un amb els altres disposem d’ un codi, d’ una llengua.

Hi ha diverses maneres d’ explicar les coses, de mirar-les, de viure-les...

Els poetes, per exemple, expressen per mitjà de la poesia una manera especial, diferent, de mirar, de viure i d’ explicar les coses.

Rialla d´abril

Avui quin riure el cirerer! →

Tot vell com és, quina alegria!

De bon de matí, que rialler

m´ha dat en veure´t el bon dia!

Ençà i enllà, quan he arribat

a cor obert ha estès les branques Estrofa

i per la cara m´ha tirat

dues grapades de flors blanques.

Apel.les Mestres. Del recull del poemes

per a petits i grans. Ed. Kairós.

Encercla en color quins dels dos textos és un poema i per què. Després encercla del mateix color les paraules que rimen.

Vers

Acaben igual(rima)

Un bon dia , mentre contava una de les seves històries sobre l´ogre, un amic va preguntar-li com era posible que en sabés tantes coses. Com que no volia reconèixer que tot era fruit de la seva imaginació, en Taro va contestar que havia estat en la muntanya i havia vist el monstre. Els infants van esclafar a riure. Sabien que en Taro no havia estat mai a la muntanya i, per això, no van tardar a anar-se´n a jugar deixant-lo tot sol.

B. Lansky, “La Kimi topa amb l´ogre” dins Noies en acció.

Per què és un poema?: _____________________________________ ____________________________________________________________

Els dos textos ens diuen el mateix. El primer és un text narratiu, el segon és un text poètic. El segon també és una cançó perquè també les cançons poden ser poesia.

- Quin dels dos textos té més sonoritat ?

- Quin dels dos textos té més ritme i musicalitat ?

- Quin dels dos textos t’agrada més ?

Ginesta

La ginesta altra vegada, Per donar-li una abraçada,

la ginesta amb tanta olor, he pujat dalt del Serrat.

és la meva enamorada A la primera besada

que ve al temps de la calor. M´ha deixat tot perfumat.

Joan Maragall

1RA I 2NA SESSIÓ

Hem vist que la poesia expressa sentiments, idees, sensacions, i que pot explicar un conte d’ una forma diferent a la de la narració :

Ara ens toca escriure un poema del conte que escollim entre tots/es.

-Primer pensa què vols dir, de què faràs el poema.

-Després un cop escollit el conte escriu totes les paraules que et passin pel cap i que tinguin relació amb aquest.

-També pensa les sensacions que et produeix aquesta història . Exemple: olors, sorolls, colors...

I ara endavant amb la imaginació!

No ens oblidem de posar el títol.

Al final del poema escriu el teu nom, doncs ja seràs escriptor de poemes.

3RA SESSIÓ: LA RIMA I LA MUSICALITAT

TREBALL INDIVIDUAL

• Llegeix el fragment del poema “ .................................”.

• Quins versos acaben igual?_________________________

TREBALL EN PARELLA

Aconseguiu paraules que rimin amb el teu nom:

_______________________________________________

Escriviu-les a un full d´esborrany.

Feu rodolins amb les parelles de paraules del llistat anterior.

Copieu al dossier el rodolí que més us ha agradat.

_____________________________________________

_____________________________________________

*Busquem paraules que rimin amb les següents paraules:

Sol:

Mussegada:

Punxegut:

Cel:

Nit:

Escarabat:

Blau:

I DESPRÉS ELS UTILITZEM PER FER UN PARELL DE RODOLINS:

Aquest recurs s’ anomena rima.

Quan el poema li dóna un ritme( com si el poguéssim convertir en una cançó) s’aconsegueix la musicalitat.

4TA SESSIÓ : ELS VERSOS I LES ESTROFES

• Recordem poemes que hem llegit, sentit o estudiat i ens han agradat molt.( VEURE A LA PISSARRA DIGITAL)

• Un poema no s’ escriu de la mateixa manera que la major part dels textos. Recordes en quines coses era diferent dels altres?

TREBALL INDIVIDUAL

• Llegeix atentament el poema següent.

• Quants versos té, en total el poema?______________

• Quantes estrofes?___________________________

• Quants versos té cada estrofa?__________________

SARGANTANA BARRUDA I FORMIGUES BABAUES

Una sargantana

en una paret

passava més gana

que no un esquelet.

Planta, doncs, al cau,

amb sanefa artística,

un cartellet blau:

GRAN COVA TURÍSTICA.

Totes les formigues

del vell formiguer

hi volen ser amigues

per fer el tafaner.

I un dia hi fan cap

-amb vestit turista

i un barret al cap-

a veure la vista.

5NA SESSIÓ :

Propostes didàctiques

1. Us proposem jugar amb els colors i la poesia.

Es tracta d'agafar uns quants colors, sobretot els bàsics, i fer columnes que incloguen conceptes -animals, plantes, objectes, etc.- amb aquest color. Per exemple...

Groc: llima, plàtan, sol, gira-sol, canari, etc.

Verd: herba, mar, pera, lloro, etc.

Roig: sang, meló d'alger, tomaca, rosella, etc.

Blau: cel...

Anem a fer comparacions dels colors amb aquests objectes

Roig com……..

ARA RESTA FER LA COMPOSICIÓ SENCERA EN FORMA DE POEMA.

2. O TAMBÉ fer un llistat dels colors i un altre d'ocells i animals que tinguin aquell color al seu plomatge/ cos i després crear un poema .

3 .Fes una llista de paraules que t’evoqui el mot “dia”. Tria’n 3 i fes la llista de paraules que t’evoqui cadascuna de les que has triat. Fes després un poema que porti per títol “m’estimo el dia” utilitzant el màxim nombre de les paraules que has pensat en l’activitat anterior.

4. Dins de les aules conviuen , juguen i aprenen NOIS I NOIES d'arreu del món. L'escola es converteix en un niu de convivència i multiculturalitat i, això, ens agrada. Tots som iguals, però també tots som diferents. De la barreja de idees i cultures ens enriquim.

Llegiu el següent poema i l’ agafem com exemple per inspirar-nos.

Amigos de colores (Inmaculada Díaz)

Tengo un amigo

color chocolate,

__________________________________________

chata nariz,

labios granate.

Tengo otro amigo,

color amarillo,

ojos rasgados,

negro flequillo.

Falta mi amigo

color aceituna,

dulce mirada,

risa de luna.

Yo soy de nata,

dice el abuelo,

azules los ojos,

rubio el cabello.

Amigos de colores

unamos las manos:

negro, amarillo,

aceituna,blanco.

¡Un gran arco iris

entre todos formamos!

5.En molts poemes, una paraula porta a l’ altra:

Aquests poemes s’ anomenen encadenants, aquests són uns exemples. Pensem en altres parts del cos i

segur que sortiran de nous.

LES ORELLESLes orelles són per escoltar,per escoltar el so de l’amor.De l’amor ix el sol,el sol redó com el carbó;

ELS PEUSEls peus són per caminar,caminar per damunt la neu.La neu és tan blaneta,tan blaneta que pareix un coixí.Un coixí de llana cosit amb cotó en pèl.(Ana Ferrrero)

ELS ULLSEls ulls són per veure,per veure formes i grandàries.Grandàries del nostre món,del nostre món bonic,bonic, com el llibre de castellà.(Neus Colom)

el carbó negre com la foscor.(Sergi Prades)

EL NASEl nas és per olorar,per olorar les belles flors.Les belles flors que són xiques boniques,xiques boniques com les margarides.(Francesc Monfort)

RESULTATS:

Treballar per equips,

Proposar paraules inicials de fàcil rimada com ara:

• Sol: futbol, mussol, gol, estol, faristol, bressol, esquirol, pinyol

• Mossegada: empipada, ensucrada, cansada, carregada matinada, glaçada, marejada, sotragada…

• Punxegut: tururut, perdut, esternut, geperut

• Blau: babau, cau, rau-rau, dau, clau, palau, pau, trau

• Escarabat: acabat, estirat, gat, rebregat, constipat edat

• Cel: mel, estel, Joel, hotel, pèl, caramel, gel, arrel,

• Nit: mosquit, encongit, divertit, avorrit, infinit, presumit, escarransit, vestit

2 Roig,

roig com la sang, com la rosella al camp, com la tomaca en l'encisam

Groc,

groc com l'anell d'or, com la llimona, com el gran Sol.

Verd,

verd com les fulles, com la pera, tan verd com l'herba en primavera.

Blau,

blau com el cel, com el mar a l'estiu, com els ulls que tens tu.Negre,

negre com la nit, com la formiga que busca el seu llit.

Blanc,

blanc com el cotó-en-pèl, com les plomes del pardal, com els núvols que hi ha al cel.

Morat,

morat com el raïm, com la mora en agost, com la violeta i el most.

Gris,

gris com l'elefant, com la pluja a la ciutat, com la pell del conill gran.

Marró,

marró de castanya, de bellota i de tardor, de tronc d'arbre al bosc.Taronja,

taronja mandarina que té la pell fina, taronja com la pastanaga de Maria.

....