Poesia a Món de Llibres

7
IES MOSSÈN ALCOVER. DIA MUNDIAL DE LA POESIA. 21 DE MARÇ DE 2016 Caterina Bordoy Femenias M. Victoria Luque Gallardo Samira Mokhtari Mokhtari M. Magdalena Sansó Vert Margarita Shelyakina Direcció: Bàrbara Durán —————————————————————————————————————- CARILDA OLIVER LABRA (1924) Te borraré con una esponja de vinagre, con un poco de asco. Té borraré con una lágrima importante o un gesto de descaro. Te borraré leyendo metafísica, con un telefonazo o los saludos que doy a la ceniza; con una tos o un cárdeno minuto. Te borraré con el vino de los locos, sacándome estos ojos; con un varón metido aquí en mi tumba. Te borraré con juegos inocentes, con la vida o la muerte; ¡aunque me vuelva monja o me haga puta! Recado: Amor, amor de aquí: pásame el brazo por la cintura. Amor, toca esta frente, di una frase vulgar, casi inocente, ríe, ríe después… Tengo un retazo

Transcript of Poesia a Món de Llibres

IES MOSSÈN ALCOVER. DIA MUNDIAL DE LA POESIA. 21 DE MARÇ DE 2016

Caterina Bordoy FemeniasM. Victoria Luque GallardoSamira Mokhtari MokhtariM. Magdalena Sansó Vert

Margarita Shelyakina

Direcció: Bàrbara Durán

—————————————————————————————————————-

CARILDA OLIVER LABRA (1924)

Te borraré con una esponja de vinagre,con un poco de asco.

Té borraré con una lágrima importanteo un gesto de descaro.

Te borraré leyendo metafísica, con un telefonazo o los saludos

que doy a la ceniza;con una tos o un cárdeno minuto.

Te borraré con el vino de los locos,sacándome estos ojos;

con un varón metido aquí en mi tumba.

Te borraré con juegos inocentes, con la vida o la muerte;

¡aunque me vuelva monja o me hagaputa!

Recado:

Amor, amor de aquí: pásame el brazopor la cintura. Amor, toca esta frente,

di una frase vulgar, casi inocente,ríe, ríe después… Tengo un retazo

de sol bajo la tela de mi hombro.Arráncalo de ahí, dáselo a un nido.Llora como si ya te hubieras ido,

y cállate en el punto en que te nombro.

Amor, amor, ¡sujétame esta gota!(¿Verdad que se parece a la mar rota?)

Mi corazón para la luz se cierra.

Al sur de todo vengo abandonada.Deténme: estoy muriéndome por nada,

arrepentida de mirar la tierra.

———————————————————————————————————————

MAGDALENA GELABERT (1965)

JOVE

Abans, sola, esperaves la sangcom si fos la clau de tots els enigmes,els dies, llargs encara, son estigmes,

antiga natura feta de fang.Ara te n’adones, carn emergent,

només serveix per fecundar, il·lusa,plores, com pèndol, somnies profusacerques l’amor, raó de ser ingent.

Guaita l’arbre, mira! Hi ha un somni escrita cada fulla, dona idealista,

rara, cerques tot quant està proscrit.Caldrà destriar la fusta corcada,bella Narcisa ets protagonista,llevar la màscara que dus posada.

CAP A LA MADURESA

T’espantes potser quan la vida empenyal teu voltant sonen totes les músiques

marquen el ritme, i el so les veus publiquessola, entre dubtes l’esperit constreny.No et retenguis, ara ni mai, enlloc,flor emergent aplica la llegenda

que no t’enganyi el rol de la prebendala dosi justa, de causa, en joc.

Lluita fort amb el dies per penyora

batega, el món a les mans, profètic,errare humanum est, presenyora,

sabràs que et protegeix l’ombra de Fedrasalpa, l’error més clar és l’alfabètic

i qui tirarà la primera pedra?

—————————————————————————————————————————————————————————————————

EMILY DICKINSON (1830 - 1886)

JUST LOST, WHEN I WAS SAVED

Just lost when I was saved! Just felt the world go by!

Just girt me for the onset with eternity, When breath blew back, And on the other side

I heard recede the disappointed tide!

Therefore, as one returned, I feel, Odd secrets of the line to tell!

Some sailor, skirting foreign shores, Some pale reporter from the awful doors

Before the seal!

Next time, to stay! Next time, the things to see

By ear unheard, Unscrutinized by eye.

Next time, to tarry,

While the ages steal,— Slow tramp the centuries, And the cycles wheel.

ONE NEED NOT BE A CHAMBER TO BE HAUNTED

One need not be a chamber to be haunted, One need not be a house;

The brain has corridors surpassing Material place.

Far safer, of a midnight meeting

External ghost,

Than an interior confronting That whiter host.

Far safer through an Abbey gallop,

The stones achase, Than, moonless, one’s own self encounter

In lonesome place.

Ourself, behind ourself concealed, Should startle most;

Assassin, hid in our apartment, Be horror’s least.

The prudent carries a revolver,

He bolts the door, O’erlooking a superior spectre

More near.

——————

¡Perdida cuando estaba ya salvada y sintiendo que el mundo se me iba!

para la Eternidad ceñía mi cintura y recobré el aliento

Cuando, retrocediendo al otro lado, la marea nostálgica se oía.

Así, me siento como quien regresa y de alta mar secretos va contando: marinero asomado a lejanas riberas,

pálido mensajero que las puertas terribles vió, con el sello intacto,

me quedaré cuando esté allí de nuevo. Cuando esté allí las cosas veré que no he escuchado

el oído del hombre ni el ojo ha contemplado.

Cuando esté allí de nuevo, no he de moverme. En tanto,

pasaran las edades con sigilo y giraran los ciclos en su rueda

y lentamente avanzarán los siglos, que sin luna, encontrarse uno consigo mismo

en un lugar desierto.

No solo en las estancias hay espectros y no se ocultan solo en las moradas:

más que en sitios palpables, profundos pasadizos se esconden en el alma.

Da menos miedo ver a medianoche algún aparecido a nuestro lado

que enfrentarse en lo íntimo con un huésped más blanco.

Menos miedo correr por un viejo cenobio, las losas persiguiendo.

Una escondida tras de sí debiera darnos mayor espanto;

el asesino en nuestra estancia oculto no ha de asustarnos tanto. Lleva el prudente un arma

atranca bien la Puerta, olvidando un espectro más terrible

que tiene más cerca.

(Traducció en castellà de M. Manent)

—————————————————————————————————————————————————————————————————

ANNA AKHMATOVA (1889 - 1966)

Четыре алмазы, четыре глазаДве совы, и мои два

На страшной, ужасной конец историиУмер о моей любви

Я лежал на траве, толстый и влажныйКолокола оставить мои слова

Я смотрю выше меня, как важноСова слышит мои слова

Нам вместе мы рассталисьНад нами небо, черный квадратВы знаете, вы знаете, убилиПогиб мой старший брат ...

Не кровавые головы дуэльЛибо в бою или войнеНо в пути пустыни леса

Когда моя любовь пришла ко мн

Quatre diamants, quatre ulls Dos de mussol, i dos meus

Sobre el terrible , terrible final de la història Sobre com morí el meu enamorat

Estic estirada a l'herba, espessa i humida Surten campanetes de les meves paraules

I de dalt em mira tan important L'òliba escolta les meves paraules

A nosaltres junts ens van separar Damunt nosaltres, el cel, un quadrat negre

Tu ho saps, tu ho saps, el van matar El va matar el meu germà gran...

No en cap duel sagnant Tampoc en batalla o en una guerra Sinó en un caminet del bosc desert

Quan el meu enamorat venia cap a mi

———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

IBN AL-LABBANA DE DÈNIA (Dènia, 1044-45 - Mallorca, 1113-14)

،أعني، مرحبا، وداعا ولكن أريد أن الغش .ولكن ال جدوى

،يسكن قلبي، وتركوه أعتقد أن الحصول على رغباتهم .ولكنه صحيح

اسمحوا لي جيراني ويقول لقد فقدت .أحببتكم قيمة بلدي، أو األدب بلدي

.أو قلمي أو سيفي كان طويلة بما فيه الكفاية ،األيام أنا تباع بأسعار زهيدة جدا .ولكن أعتقد أن هذه الكنوز لم تبع

املطر لطيف الذي يقع على نهر .سيل ينتهي

الفرار، ولكن كانت مايوركا مصر .وكنت على نهر النيل

Dic, hola, però és un adeu, em vull enganyar, però és inútil;

Tranquilitzo el meu cor, deixant-li creure que aconseguirà els seus desitjos, però no és veritat;

Deixo els meus veïns i dic: m'han perdut no han estimat el meu valor, ni la meva literatura;

ni la meva ploma ni la meva espasa eren prou llargues. Els dies m'han venut molt barat,

però jo creia que els tresors no es venien. La pluja suau que cau sobre el riu,

acaba en torrent. Fugiria, encara que Mallorca fos Egipte

I tu fossis el Nil.