CAREVOLTA.ORG10 ANYS

1anna monteroTERESA PASCuAL

POES

IA P

ER L

A R

EVO

LTA

Aquesta plaquette l’edità Ca Revolta per primera vegada el 14 de gener de l’any 2010 amb una tirada de 75 exemplars. Recull textos triats per les autores amb motiu de l’acte Lectures creuades d’anna montero i Teresa Pascual, que s’inclou en el cicle Poesia per la revolta.

anna montero (Logronyo, 1954).És llicenciada en Filologia Francesa per la Universitat de València, poeta i traductora. És autora dels poemaris Polsim de lluna (1983), Arbres de l’exili (1988), La meitat fosca (1994), com si tornés d’enlloc (1999), serenitat de cercles (2004).Poemes seus figuren a diverses antologies i han estat traduïts al francès, al castellà i al rus. Ha traduït diversos articles i llibres de poesia i prosa (Charles Baudelaire, Jean-Charles Huchet, Pierre Assouline, Guy de Maupassant, Jean Guéhenno, Michel Crouzet, François Poulain de La Barre...). Els darrers textos que ha traduït són: Poetes quebequesos (2001); L’Enamorada interior, de Claudine Bertrand (2002); Oscil·latori, d’Aurélie Nemours (2002), i, d’Anise Koltz, 12 poemes (2004) i La terra calla (2005).Extret de: www.proa.cat

Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952). Estudia Filosofia a la Universitat de València i és professora d’ensenyament secundari a Gandia. Es dóna a conèixer amb el seu primer poemari Flexo, guardonat amb el premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, que surt publicat el 1988; any en què guanya el premi Vicent Andrés Estellés amb Les hores. Més tard escriu Arena (1992), Curriculum Vitae (1996) i amb El temps en ordre publicat l’any 2002 obté el premi Crítica Serra d’Or de poesia 2003.Ha traduït de l’alemany, amb Karin Shepers, L’enfonsament del Titànic, de Hans Magnus Enzensberger (València, 1993) i Poesia completa, d’Ingeborg Bachmann (València, 1995).Està antologada, entre d’altres, en els reculls Camp de mines. Poesia catalana del País València, 1980-1990 (València, 1991) i Trenta poetes catalanes del segle XX (Barcelona, 1999). Extret de: www.escriptors.com

del cel, el núvol. de la paraula, els silencis.de les aigües, el riu. de la mar, l’escuma.dels carrers, la pluja.de l’amor, el gest,el núvol, el silenci,la pluja, el riu.de l’amor, la paraula i la mar,el cel, l’aigua. de l’amor, l’espaiobert que a dintre s’arbrai ens fa paraula.

de: com si tornés d’enlloc. 1999

anna montero

les estacions

hi ha els comiats i els adéus com un vol de papallones grises.hi ha els solitaris enmig de la gernaciói els porucs en busca de recer.hi ha els brics de vi roig els dies de pluja,hi ha uns ulls que potser esperenajaguts en algun banc o potsermiren com s’acosta la fi del trajecte.i tu que passes i miresl’aire que embolcallacadascuna de les miradesque esperen o que llisquensense esperar o vagament esperantalguna cosa o algú.i tu que saps que no esperes, sinó que passesde mirada en mirada,d’estació en estació, sentint sobre la pellun picar tènue de gotes de plujao de gotes d’instants que et plouen a sobrei que hauràs d’eixugar amb les mans,amb els records, amb un gestque t’acoste a aquesta mirada que llisca d’estació en estació.

de: el pes de la llum. 2007

anna montero

eternitat

podria dir-te aquesta nitque el temps no passa,que no s’escola la llumal cor de la llum,que viurem en el recordi serem paraula en altres llavis.podria dir-te que no creix l’oblitni el silenci a les avingudes solitàries, que el foc ha cremat la brossa quotidiana, que no s’esborren els camins,i sempre bategarà una mar darrere del darrer horitzó.podria dir-te aquesta nitque totes les nits se’ns assemblen,que el temps dels riusretorna amb cada plujai cada núvol porta el recorddels peixos més foscosfins a la llum primera.

de: el pes de la llum. 2007

anna montero

I encara vols que et sorprenguen les cosesque dia a dia vas deixant arrere,que et sorprenguen paraules o silencis,que et sorprenguen la llum o la foscor.I encara vols sentir en cada pasl’esguard tranquil i sòlid d’altres ulls,com si el temps s’aturara en cada gest,com si el temps fóra teu i fóra llarg.Vols caminar i vols que els teus caminsporten la mar oberta als dos costats,que el vent del nord no et gele mai la caraquan vas al nord i ja no pots tornar-te’n.I encara vols que et sorprenguen els vespres,aquests vespres de foc per les muntanyes.

de: Les hores. 1988

Teresa Pascual

Fry mich wrum

Pregunta’m el perquè d’aquell acordque ens va tancar a tu dins, a mi dinsde les parets de casa nostra,pregunta-m’ho ara que retrobem,mare, les claus de tantes inquietuds.Res no han resolt els anys que ens han portat,a tu, a esperar darrere la persiana,a mi, a arribar sempre tard a les coses,i aquella fam que has heretat d’un tempsde por, de guerra i cues imposibles,se t’ha instal·lat als ulls i ja no és fami ni tan sols és por, mare, què és?

de: El temps en ordre. 2002

Teresa Pascual

A la mesura de les teues coseshe disposat la casa, les parets,el color de taronja de la cuina,el pilar cara-vista del saló.He obert les finestres i la marha matisat les línies de l’aiguasense saber la sal que commoviai abatia les ones en l’arena—tota la sal fixada a la mesura,a la teua mesura de les coses,al silenci de sal, al vent de sal,a la sal de la pell de les paraules…He disposat la casa, les parets,cada verd dels xiprers i tots els pins,tots els dolors dels dies sense llum,cada pam de l’espai que tu no ocupeson la teua mesura es desdibuixa.

de: Rebel·lió de la sal. 2008

Teresa Pascual

© didacballester.com

CA REVOLTASanta Teresa, 1046001. ValènciaT. 96 392 20 88revolta@revolta.orgwww.carevolta.org