Poesia trobadoresca

Click here to load reader

  • date post

    28-May-2015
  • Category

    Education

  • view

    1.560
  • download

    9

Embed Size (px)

Transcript of Poesia trobadoresca

  • 1. La poesia trobadoresca

2. Introducci: lrica popular i lrica culta

  • La primera manifestaci literria la nostra llengua va ser lapoesia lrica popular(relacionada amb la vida quotidiana, de transmissi oral, annima, creada pel poble i per al poble).
  • Pel que fa a lalrica culta(de transmissi escrita), fins al segle XII s havia escrit exclusivament en llat i era de temtica religiosa.
  • En el segle XII naix la primera poesia lrica culta escrita en una llengua romnica: lapoesia trobadoresca , escrita en occit.
  • Aquesta poesia, apareguda al sud del territori de l antiga Gllia, ser tan prestigiosa que en el segle XIII arribar als territoris de la Corona d Arag i del nord d Itlia.
  • Els trobadors de la Corona d Arag copiaran no noms la forma i la temtica d aquesta poesia, sin tamb la llengua.

3. Introducci: lrica popular i lrica culta

  • Per tant, la poesia lrica culta que s escriu a la Corona d Arag des del segle XIII fins al segle XV ser creada enllengua occitana .Ausis Marchser el primer poeta que far lrica culta en la nostra llengua, ja en el segle XV.
  • Pel que fa a la prosa, ser escrita en llat o en la nostra llengua.
  • Entre els autors, doncs, distingim tres conceptes:
    • POETAautor de lrica culta escrita en llat.
    • TROBADORautor de lrica culta en occit.
    • JOGLARrecitador de lrica culta en occit. No s autor.

4. Si est en occit ?

  • La gran pegunta: si est escrita en unaaltra llengua per qu ho treballem a la classe de valenci?
    • Segons Mart de Riquer, perqu desprs dels trobadors del XII i XIII els nostres poetes estan fortament influenciats. El primer que escriu plenament en valenci s Ausis.
    • s molt difcil establir un tall entre occit i valenci, ja que fins al segle XIX els lingistes consideraren que eren la mateixa llengua.

5. La poesia trobadoresca

    • s la primera poesia lrica cultaescrita en llengua romnica(l occit).
    • s, en la majoria dels casos,d autor conegut .

6. Context geogrfic 7. Context geogrfic

  • La poesia trobadoresca va nixer a la primera meitat del segle XII al sud de la Gllia (a la zona coneguda com a "Provena", "Occitnia" o "Llenguadoc"), s a dir, al sud de l'actual Estat francs. La llengua prpia d aquest territori s l occit, tamb conegut com provenal o llengua d oc.

8.

  • Al segle XII, Occitnia no formava una nica entitat poltica, sin que estava dividida en territoris independents governats per senyors feudals (Aquitnia, Gascunya, Montpeller, Provena, etc).
  • Al sud d aquest territori estavala Corona dArag i al nord, el regne de Frana.
  • Alguns dels nobles feudals occitans eren ms poderosos que el mateix rei de Frana.
  • Context geogrfic

9. Raons per qu els autors escriuen en occit

    • Laproximitat geogrficava afavorir les relacions poltiques, comercials, culturals i econmiques entre Occitnia i el territori de la Corona d Arag.
    • Lesrelacions poltiquesentre la Corona d Arag i Occitnia havien estat sempre molt estretes.
    • Lasimilitudentre les llenges catalana i occitana va afavorir que aquesta ltima poguera ser usada pels trobadors catalans i entesa a la Corona d'Arag.

10. Els trobadors i les trobairitz 11. Trobadors

  • Anomenem "trobadors" exclusivament als autors de la poesia lrica provenal que creen les seues obres entre els segles XII i XIII, primer al sud de la Gllia, i desprs a la Corona d Arag i al nord d'Itlia.
  • El seu nom deriva del verb"trobar" , en el sentit de "crear literriament". Durant aquests segles, la paraula "poeta" estava reservada per als autors de poesia culta en llat. En contraposici, els trobadors escrivien les seues composicions en llengua vulgar.

12. Trobadors

  • La poesia trobadoresca es recitava acompanyada de msica. El trobador era l autor tant de la lletra com de l acompanyament musical. Per tant, havia de ser una persona culta, ja que sabia llegir i escriure i, a ms, msica.
  • Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis. Tamb hi havia trobadors de condici social ms baixa.

13. Els canoners

  • En els canoners trobem la lletra i la notaci musical d aquestes poesies.
  • A ms, recollien les vides dels autors.
  • Per aix, aquestes composicions han arribat fins als nostres dies.

14. El joglar 15. Joglars

  • JOGLAR :recitavaen pblic els poemes compostos pels trobadors.Era d'estament social baixi es dedicava professionalment a aquesta activitat.
  • Els joglars especialitzats en la recitaci de la poesia trobadoresca s'anomenavenjoglars lrics , mentre que els que es dedicaven a la recitaci dels cantars de gesta rebien el nom dejoglars pics .

16. Caracterstiques de la poesia trobadoresca 17. Poesia cortesana

  • Diem que la poesia trobadoresca s unapoesia cortesana perqu es desenvolupa a les corts dels nobles i dels reis, primer a Occitnia i desprs, a la Corona dArag i al nord d Itlia.
  • Per tant, era una poesia feta per a la noblesa i tractava dels temes que podien interessar a aquest grup social: l amor, la guerra, l honor
  • Els trobadors d extracci social humil vivien a les corts dels nobles, prnceps i reis dels quals rebien una remuneraci econmica pels seus serveis.

18. Poesia feudal

  • La societat medieval estava estructurada d'una manera jerrquica i ordenada en el sentit d'una pirmide, l'esquema bsic de la qual era la relaci senyor-vassall. El vrtex d'aquesta pirmide era el monarca (el poder del qual era ms nominal que efectiu).

19. Poesia feudal

  • La poesia trobadoresca trasllada les relacions feudals entre un senyor i un vassall a la poesia de temtica amorosa.
  • DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca midons , que vol dir el meu senyor . Ser com el senyor feudal en un pacte de vassallatge.
  • TROBADOR: anomenat om , que vol dir vassall . Haur de servir la dama, estar obligat a ser-li fidel i lleial i a lloar-la en les seves poesies.

20. Lamor corts o finamor

  • El tema central de la poesia dels trobadors s l' amor corts . Molts estudiosos consideren que el concepte d'amor que coneixem actualment en la civilitzaci occidental actual prov, precisament, de la idea d'amor desenvolupada en les poesies dels trobadors.
  • En aquest tipus d amor, la dama ser superior al seu enamorat, siga quina siga la posici social d aquest.
  • La dama es pot mostrar distant, mentre que el trobador, el seu enamorat, li suplica els seus favors.

21. Lamor corts

  • Segonsel concepte d amor corts, l amor no s possible dins del matrimoni, que entre els nobles acostumava a ser concertat per les famlies. El veritable amor noms podien viure l els amants.

22. Personatges: el trobador

  • Eltrobador , passa per quatre fases:
  • fenhedor (tmid):no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima.
  • pregador (suplicant):passa a aquesta segona etapa si la dama ha mostrat inters per ell i li ha perms que li expresse el seu amor a travs de la poesia.
  • entendedor:entre la dama i el trobador s'estableix una relaci de "complicitat". Ella accepta els seus poemes de servei amors i els seus juraments de fidelitat. A canvi, li dna penyores del seu amor (una cinta, un mocador, un cintur, un floc de cabells...) o diners ("aver").
  • drutz(amant):es converteix en "drutz" si arriba a l'amor fsic i total amb la dama.

23. Personatges: la dama omidons

  • Ladamaomidons: e ra la senyora feudal, la "domina". Amb freqncia, rep el nom demidons , "senyor meu", en mascul, que mostra que el trobador-enamorat ha de ser subms a la dama com si es tractara d'un senyor feudal. La dama de la poesia trobadoresca ha de sercasada.
  • Per tant, la relaci amorosa entre la dama i el trobador eraadltera . Com que la dama era casada, el trobador havia de referir-se a ella amb unpseudnim , anomenatSENHAL , per no despertar les sospites del marit i dels cortesans.

24. Personatges: el marit ogils

  • Elmaritogils : si la dama est casada, el marit es converteix en el "gils". Per aix apareix sempre en aquestes poesies com un sser ro, malvat, del qual s'han d'amagar.
  • Existeix la idea en aquesta poesia que la dama no pot ser feli amb el marit, ja que no l'ha triat lliurement, el seu amor s fruit de l'inters i de la imposici.

25. Personatges: els envejosos olausengiers

  • Elsenvejosos maldientsolausengiers : com que el marit de la dama s un gran senyor feudal, viu envoltat d'un seguit de cortesans, aduladors que per aconseguir el favor del senyor, espien la relaci entre el trobador i la dama, sempre atents a qualsevol infidelitat que puga cometre la dama per anar-la a explicar al senyor.
  • Per tant, juntament amb el senyor, elslausengierses converteixen en enemics del trobador.

26. Gneres de la poesia trobadoresca

  • Can:serveix per a expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor corts.
  • Pastorella:s el dileg amors entre un cavaller i unapastora(que t totes les caracterstiques i les qualitats d'una dama noble), a la qual pretn enamorar.
  • Alba:poesia que canta el trobador queixant-se de l'arribada del dia desprs d'haver passat la nit amb la seua dama, perqu l'alba representa la separaci, ja que poden descobrir-los junts. En aquestes composicions apareix un nou personatge, elgaita(el vigilant, el guaita), amic del trobador que vigila que no arribe el senyor o els lauzangiers mentre els amants estan junts.

27. Gneres de la poesia trobadoresca

  • Sirvents:s una poesia d'atac, de crtica a un personatge, a la vegada que serveix per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest personatge.
  • Plany:lament fnebre per la mort d una persona, generalment un gran senyor que protegia el trobador.
  • Can de croada:composici que el trobador fa per donar nims als soldats que anaven a lluitar a les croades.
  • Tens:debat o discussi entre dos trobadors sobre temes diversos (qestions amoroses, literries o poltiques).

28. Estils

  • Cal diferenciar entre tres estils de trobar:
  • Trobar lleu:
    • Versificaci senzilla
    • Absncia de recursos estilstics complicats
    • Comprensi fcil
  • Trobar clus:
    • Complicaci de conceptes
    • Dificultat de comprensi
    • Llenguatge d argot
  • Trobar ric:
    • Complicaci de la forma
    • Rimes estranyes

29. Trobadors destacats

  • Guillem de Bergued
  • Guillem de Cabestany
  • Guillem de Cervera (Cerver de Girona)
  • Beatriu de Dia

30. Per ampliar coneixements

  • Sobrel occit .
  • Sobre lapoesia trobadoresca .
  • + sobre lapoesia trobadoresca(UOC)
  • + sobre lestrobairitz(UOC)
  • SobreGuillem de Bergued .
  • SobreCerver de Girona .
  • SobreBeatriu de Dia .

31. Un exemple

  • Can vei la lauzeta mover , de Bernat de Ventadorm
  • Lletra
  • Msica

32.