Índex

- Contextualització

- Característiques generals

- Classificació de gèneres

- Trobadors catalans

CONTEXTUALITZACIÓ

• Els territoris catalans van experimentar importants transformacions a

l’Edat Mitjana. Abans del segle IX existien nou comtats catalans vassalls

dels monarques francesos. Al segle X, sota Borrell II, es van independitzar.

• Més tard, al segle XIII, les tropes del rei de França van atacar els comtats

occitans a la batalla de Muret (1213) amb l’objectiu d’impedir la creació

d’un estat occitano-català. Així es va trencar la relació entre Occitània i

Catalunya dels segles anteriors (relació que havia afavorit el

desenvolupament de la poesia trobadoresca).

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

• La poesia trobadoresca va néixer a les corts occitanes al segle XII.

Era una poesia expressada en llengua romànica (l’occità o el

provençal), de temàtica profana (l’amor cortès). Aquesta

manifestació literària es va estendre a Catalunya i al nord d’Itàlia.

• Cal fer una diferència entre els poetes, que escrivien en llatí, i els

trobadors, que escrivien poesies en occità i, a més, en componien la

música. Les composicions dels trobadors eren difoses pels joglars,

amb acompanyament d’instruments musicals.

• Molt lligada a la societat que la va crear (la societat feudal).

Reflectia les lluites de l’època, els seus ideals (l’honor, la guerra...) i

la seva religiositat.

• L’amor cortès era el tema principal i era un sentiment amorós

refinat, adient a l’amor de les corts. Reflectia les normes i

l’estructura de la societat medieval (les relacions de vassallatge

entre el senyor i el vassall, lligats pel jurament de fidelitat).

GÈNERES TROBADORESCOS

• La cançó: gènere amorós per excel·lència. Les seves estrofes o

cobles (entre cinc i set) expressaven el procés d’enamorament i

fidelitat del trobador vers la dama. La tornada solia presentar el

senhal, el pseudònim que amagava el nom de la dama.

• La dansa i la balada: gèneres de temàtica amorosa per a ser

ballades, amb un refrany breu, que s’anava repetint, cantat pel cor.

• L’ alba o l’ albada: gènere que expressava amb tristesa el comiat

dels enamorats després d’haver passat la nit plegats.

• La pastorel·la: gènere que era un diàleg amorós entre un cavaller i

una pastora, ambientat, generalment, en el món rural.

• El sirventès: gènere expressat en forma de poema de tema moral o

polític que el trobador utilitzava per polemitzar amb un altre

personatge o per fer-ne la sàtira.

• El plany: elogi fúnebre en record del senyor o d’un amic mort.

• La tençó o joc partit: debat literari entre trobadors

TROBADORS CATALANS:

Una vintena dels trobadors eren catalans i encara es conserven unes

200 composicions.

Guerau de Cabrera (mitjans s. XII): Vescomte de Girona i Urgell i va

escriure un llarg poema, Ensenhamen que consta de 216 versos. Els

primers 24 versos descriuen les activitats que fan els joglars i la resta

parla sobre els temes que els joglars han de conèixer i transmetre.

Berenguer de Palou: Era del

comptat de Rosselló. Era un

cavaller pobre de Palou però

instruït amb les armes. Es

conserven nou composicions

seves, totes de tema amorós.

Vuit d’elles estan

acompanyades d’anotacions

musicals.

Alfons el Cast (1154 – 1196): Alfons

I de Catalunya i II d’Aragó. Tenia la

fama d’acollir els trobadors a la

seva cort i fomentar-ne l’art.

Ponç de la Guàrdia: Era un cavaller del llinatge

de Saguàrdia. No era un trobador professional,

sinó un cavaller que li agradava que les dames

provençals celebressin les seves composicions.

La seva obra està formada de 9

composicions amoroses i encara

que escrivia en occità algunes

paraules eren en català.

Guillem de Berguedà (1138 -1196): És el trobador del qual s’hi ha rebut

més textos. Es conserven 31 poesies d’aquest trobador. Es trobava

constantment en disputes i és per això que en els seus poemes mostra

odi, on les persones blasmades són un veí, el bisbe de la seva diòcesi i

un membre d’un noble llinatge. Però la lírica cortesa i amorosa no és

absent al repertori de les poesies de Guillem de Berguedà conservades.

Gràcies !

Lucía Foraster Garriga

Helena Elgueta Serra

Sara Álvarez Velasco

Webgrafia:

www.viquipèdia.com

http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm

http://www.google.es/imghp?hl=es&tab=wi&authuser=0