El matí i tu

Ara t'enrioles, i el matí es fa espèsde versos i espígol, de festa i ocelles.Ara les mans teues esbullen poncelles,i el matí es pentina amb galtes i oboès.

Ara entre els pollancres hi ha un clam sorprès:t'has endut llur ombra sota tes parpelles,i el matí s'hi esquinça, balb de llums novelles.Oh els teus ulls dolcíssims, on mai no es pon res!

Ara, escuma rossa, entorn dels nostres passosuna primavera antiga es va desfent,i el matí s'eixampla sobre cérvols lassos.

Tot se m'anuncia com una florida,com una sang tendra que em cenyís breument.I et tinc vora els llavis: què més és la vida?

Joan Fuster

Fèlix i Pau

Criatura dolcíssima

Criatura dolcíssima, que foresla sola riba, un deix d’idea,la mà que entre les meues perdurava!

No sé si m’estimaves: t’estimavai això era tot, i això era prou,i els nostres cossos obraven en llur glòria.

Érem hostes del bes i la insistència,i et sabia ma carn meravelladai argument negador de la nostàlgia.

Tenies dinou anys, i a punt la joia,i esperança de mi en les teues galtes.Jo t’intentava noms i altres carícies.

Vindrà l’hora de veure dins els versosi algú dirà de mi: heus ací un homeque moria allarat en clars abismes.

¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,la teua olor completa penetrant-me?¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic? Joan Fuster

David i Gerard