POESIES

PEL

CICLE INICIAL 2

Ceip Sant Jordi

Lleida

Les roses franquesHe vist unes roses

d’un vermell pujat,

d’un vermell negrós,

d’un vermell morat.

Penjaven gronxant-se,

d’un mur d’un jardí;

ningú les pot treure,

no es poden collir.

Joan Maragall.

La fontLa font que jo sé

no la trobaríeu

és al mig del bosc

al peu d’una alzina.

Si hi passeu a prop

ella us cridaria,

si no m’hagués cridat

jo no la sabria.

Francesc Pujols.

VespreA ponent, el sol

només ha deixat

una ratlla lila.

Per l’altre costat

sota un vel morat

la foscor s’enfila.

I quan els ocells

ja s’han amagat,

vola solitari

el cec ratpenat.Joana Raspall.

Bon dia, Poesia!Bon dia, cel!

Bon dia, terra!

Bon dia, mar!

Bon dia sol!

Bon dia vent!

Bon dia, vela!

Bon dia, ocell!

Bon dia, flor!

Bon dia,tu!

Bon dia, jo!

Bon dia, DIA!Joana Raspall.

PA AMB OLI I SUCRE.

Pa amb oli i sucre,

quina pensada

per donar gust

a la mainada!

La llesca s’unta

amb el setrill,

però amb molt de compte,

que hi ha perill.

Després el sucre

ben escampat,

que tot en quedi

ben impregnat.

I apa, a menjar-se’l,

que res no hi ha

més agradable

de mastegar.

Miquel Martí i Pol

PA TORRAT AMB MANTEGA

El pa torrat i la mantegasolen anar sovint plegatsi ens els mengem de bona gana,molt més si són ben ensucrats.

Tenen un gust que, en barrejar-se,resulta encara més plaent;tant és així que cada diaen menja arreu qui sap la gent.

Per esmorzar van de primera,ja no cal dir per berenar;i a totes hores sempre donenplaer complet al paladar.

Miquel Martí i Pol

ARRÒS BLANC

Ben apilotat,l’arròs blanc fa plat,i pot barrejar-s’hi- no és cap disbarat -tota llei de salses,plàtan, ou ferrat,verdures, formatge,pollastre trinxat,gambes i tonyinai el que ve de grat, per tal que resultiun plat variat,que l’arròs ho lligatot molt ben lligat.

Miquel Martí i Pol

ARANYA DE SOSTRE

A la biga que fa tresdel sostre del dormitori,una aranya es fa el dinarsense gaire rebombori.

Per primer plat ha caçatun mosquit dels de trompetaque porta el dipòsit plede sang fresca de poeta.

Per segon ha aconseguituna mosca vironeraque venia de sucar del femer d’aquí darrere.

I per postres vol tastarl’ala d’una papallonaque a la nit l’ha despertatamb uns crits com de persona.

Si no para de menjaraquest munt de proteïnesel metge la posarà a règim de mandarines!

Miquel Desclot.

PAPALLONA

Papallona que revolesper les branques d’un roser,¿ets pètal d’una rosao una ocella de paper?

Miquel Desclot.

L’ABELLA I LA VESPA- Doncs què ¿la pico o no la pico?- Però si fa pinta de mico!- ¿I aquella rossa tan morena?- Segur que té gust de balena!- ¿I aquella altra que s’eixancarra?- Fa més greix que una botifarra!- Doncs ¿què et sembla aquella més magra?- Si t’agrada tastar el vinagre!- ¿I aquell que es menja un carquinyoli?- Per mi li falta un raget d’oli!- ¿I el de la calba com de nata?- Abans, picaria una rata!- Doncs tu no tens tantes manies!- Jo no hi perdo el que tu hi perdries!

Miquel Desclot.

LA PILOTA

Sóc la pilotai estic cansadade ser xutada

a tort i a dret;i encara gràcies, si no se’m xuta amb vamba bruta, i el camp és net!L’únic que em tocai amb simpatiam’acaricia,és el porter.Per menys d’un ralem desinflaria!Per ell evitofer un mal paper.

Joana Raspall

PODRIES...Si haguessis nascut

en una altra terra,podries ser blanc,

podries ser negre...Un altre país

fóra casa teva,i diries “sí”

en una altra llengua.T’hauries criat

d’una altra maneramés bona, potser;

potser, més dolenta.Tindries més sort

o potser més pega...Tindries amics

i jocs d’altra mena;duries vestits

de sac o de seda,sabates de pell

o tosca espardenya,o aniries nu

perdut per la selva.Podries llegir

contes i poemes,o no tenir llibres

ni saber de lletra.Podries menjar

coses llaminereso només crostons

eixuts de pa negre.

Podries...podries...Per tot això, pensa

que importa tenirLES MANS BEN OBERTES

i ajudar qui ve fugint de la guerra,

fugint del dolori de la pobresa.

Si tu fossis nata la seva terra,

la tristesa d’ell podria ser teva.

Joana Raspall

Curs 2008/2009